ny iv 15 cèntims Núm 161

LA TUIES

-Manoi, ¡. „ m ho» que * - JJTCLfSS* - * — —No vagi's de pressa, home, que desprès j

• LA RETAGUARDIA O I A W I S B U A N A V P Ú A M K N T B Y L U * T R A O O ¡ O B A V I S ' I S , A N U N C I O » Y B S Q U R L A S « O B T I I O B I A A

ISALE HOYI

». ""

t n s i l t a prt>9f»TB»B 1 » ( 1 M * « . o o o n o « i n , r B p m e i t a n I a i j a i i o B T i O i y « I V I T I C a o u u > M ! » • • * *

C u r t i r » » « n l m a l a d c »

p a r a c o m e n z a r .

U n a menor a la que cosqui l lea el novio en el cine, ¿en qué se parece a un ingeniero qu ímico que es tá ana l izando una par­t ida de minera l de cob re?

Ba r r inen , ba r r inen , que n o c a e r á n ; y es to q u e es m i s sencil lo que el h u e v o de Colón. ¿Se dan? P u e s aqu í lo t i e n e n :

E n que la menor , sus-p í r i t o s , y el ingen ie ro , s u s pi r i tas . . .

¿ P o r q u é la Ca rmen P l o ­res no puede l levar nava­j a en la l iga?

P o r q u e en tonces d i r ían que se había a r m a d o la gorda . (Si van rumiando , ya caerán . )

o O O ¿ C u á l es el oficio más

suf r ido? E l de sas t r e . ¡ H a y que

v e r con qué paciencia pa­san los días de p r u e b a ! Y o soy as í , l a s enga i t o s in cómo va ni cómo cues ta .

¿ E n qué se pa recen los b a r c o s a los s a l t eado re s d e c a r r e t e r a s ?

E n que cuando a t r acan , los amar r an . ¿ V e n con qué senci l lez me sa len?

R u f a s t a

NOTICIAS

TEATRALES

Estreno importante E l sábado, a en t r ada de '

o scu ro en el T e a t r o F i a d o se e s t r e n a r á el sanguino- ¡ l en to d r a m a " L a s m o r e n a s ¡ de la R o s a " .

T r a t á n d o s e de un a rgu- ] m e n t o así, es cosa de ab r i r el o jo . L a redacc ión d e la LA RETAGUAR- :

DIA. irá en peso , a ver lo que o c u r r e y a hace r

u n a reseña es t i lo T i n t o ­re r .

A pesar del n o m b r e del T e a t r o , que es el apel l ido del cabal lo b lanco que ha e n c o n t r a d o el empresa r io , no h a y p a s e s de favor n i de jan en t r a r g ra t i s a na­die .

Ni marcial, ni gallardo C o n es te t í tu lo , e l co­

noc ido l i t e r a t o y concu­r r e n t e a la peña de Agus­t ín, s eñor Rafecas , es tá esc r ib iendo u n a opere ta , a l lado de la cual, " E l Conde de L u x e m b u r g o " , r e su l t a una especie de Ba le t y C r o u s .

E l p r o t a g o n i s t a es un s o m a t e n i s t a geperudo que echa a co r r e r de m i e d o el p r i m e r día que d i spa ra un t i r o . ¿ D e qué se r íen, del t í t u lo? ¡ P u e s no puede es ta r m e j o r ! ¡ P o r q u e no van u s t e d e s a h o r a a nega r q u e es te señor no resul ta ni marc ia l ni ga l l a rdo !

UN INVENTO

PRODIGIOSO

U n sabio a lemán, que se l lama O t t o Mannha , ha d e s c u b i e r t o que l a s escn-m a s de los peces son de aquel lo m á s buenas para c u r a r las pape ras .

A es te e fec to , pa rece que el financiero señor L n w e n s t e i n va a coman-

RECONCILIACIÓN

Según n o s h a dicho uno q u e todo lo sabe, como Car ranza , la ba i la r ina M a r g o t h a hecho las pa­ces con au p r o f e s o r d e char les tón , Bubby C. Cu-

¿ V saben u s t e d e s por­q u é ?

P u e s , es bien c l a r o :

P E R D I D A

D e s d e la calle de T r e i n ­t a a la Aven ida de la R e ­públ ica A r g e n t i n a se ha p e r d i d o una candorosa ja­mona de t r e i n t a y seis a-b r i l e s .

Se han r e g i s t r a d o t o d o s los h o t e l e s amueb lados y n o s e la h a e n c o n t r a d o .

Se sospecha que se ha t i r a d o al mar o se h a fu­gado con él (Mar , es u n chico muy guapo que b o ­xea en R a s c a l o b o s ) .

RASGO DE HONRA­

DEZ

Ayer , u n ind iv iduo en­c o n t r ó abandonado en el P a s e o de Grac ia u n ob je ­to va lo rado en m á s de qu ince mil pese tas .

E n l u g a r de m e t é r s e l o en el bols i l lo , av i só a las au to r idades , por lo que ha s ido muy fe l i c i t ado .

F.l ob j e to abandonado e ra una ap i sonadora .

EL TABACO INFUMA­

BLE

E s t o de l t abaco se es­tá pon iendo cada vez peor . N o hay sino com­p r a r un cal iqueño p a r a convence r se .

| NOTICIAS SENSACIO­

NALES

(Abr id el ojo. V M ¿ pensé i s que os qU«re ' j e r i n g a r ) . i,j

A y e r sal ió sin " "^ jo i p a r a M a n r e s a y P u e jt l imí t ro fes el correo ^ las c inco. Como »» t r en de la l ínea del N £ (

i g n o r a m o s s i h a l ' e ^ a

la h o r a p resen te .

H a t e r m i n a d o su ¥ ¿ (

neo en San ta ? a l o , £ > G r a m a n i t o el a e í " j . j e « c o m e r c i a n t e Don N° .^t. Gería , aman te de » 8

plj nas l e t r a s . ( L a s tna'a»'D(). las de scuen ta ni *

especcncbgj? TEATRE C0MIc

Cont inué .1 els i**0*

fclfU d r

o *

E l y i flor e n c o n t r ó d e n t r o de uno de ellos u n b o t ó n de cal­zonci l los , u n re t azo de " L a V a n g u a r d i a " con u n a r t í cu lo de Sánchez P a s ­t o r y una funda de para ­guas de aquel las en b u e n

Ya t i ene r a t ó n mi es­t a n q u e r o que no qu ie re f u m a r t a b a c o de l a A r r e n ­da ta r i a po rqué a él ¡ le gus ta el p u r o !

J 0 Y - J •egona par t ¿

Y E S - Y E S

W M W M V I V ^ ******

E S P A N Y O l Cont inuen els 3r® t c f

ex i t . «e W » * ' ' , , , » * media Salant , a<i»P

l ' A M I C H * T P

La Cocaí"*

Barcelona, 28 Octubre de 1926

K«d '•crió i Administració: Bou de Saot Pere, 8-SURT ELS DIJOUS

i FRUITA „ *"\ DEL ¿

I^TEMPVT Els llibres d'avui en dia

t ^ Clovis Eimeric, aquell senyor especialitzat en L , J a difícil tasca de íer plorar a íes damiselas .

sentimental titolada m ' a P * l i c . . u n a novel-l.

p "e le. eures". W * U n a m a n e r a de demostrar que 1 oí lj¡ aís no altera el producte, si aquest és „J ' naturalment, com la literatura del nostre a-

' t ¿ . L a u r a BnmBt i u e lo , e*" , e* p r ° n ! f : e , l S e*"

dre del inaltera

¡«11 d, ur> conte pel mateix sistema. Es

Ve'' ° e | f«rer" , No t * que estaria millo el de

. convencer, seva dona...

"La viuda alegre" i el nandulandúme

H ^ M anat al "Capítol" n veure "La viuda ak-r ^ ï e • i, sinó perquè vàrem poguer empape-quiU fttnb U n a m e n o 1 ' - hauríem demanat a la ta-

Q a que ens tornessin els quartos. 'all H C"S Perc-oni el senyor Stroheim, pero, a si *n*h a l e »^ ' -y- ens ha enredat talment com

..,B huríes venut marcs. , , , W V ¡ u d a a l eS"=" en pel·lícula, s assembla

JR * "'aquella famoS!l opereta que les nostres

raspes van popularitzar fa vint anys a totes les ei­xides, com els calçotets d'un servidor de vostès al vestit de soirée que hi llueix la Mae Murray.

Per a convèncer-nos, vàrem anar a càn MÜlà, que estava molt enfeinat llogant papers del "Te­norio", i ens vàrem gastar una pela per a tornar a llegir el llibret de l'opereta.

1, cregui'n que no vàrem perdre el temps, per­què "La viuda alegre", per cei* traduïda a l'es­panyol pel senyor A. Roger Junoi amb molta niés traça que els fuselladors d'operetes d'avui en dia, té xistos molt bonics i notes nandulandesques d'allò més gracioses.

1 sinó, vegi'n què me'n diuen k la "Cançó de les Gnsettes", que es canta al seijon quadre de! tercer acte:

"Cuando cae algún pez gordo, lo solemos conservar. mas si son sardinas tristes, las tiramos a la mar." * Tenen raó les Grisettes! Fora sardines tristes!

Han d'ésser alegres i que belluguin forçal I després, aquí va un xisto que no està gens

malament. Es de la novena escena del segon acte. Parla el comte Danilo, que ve a resultar així com una mena de "Coloréis" deis Maxim's de Par1--

usted s -__E1 di que r » d a , b¡

„„ ... -he, de modo que las suel mis zapatos ¡nadarán convertidas en oblef

•' Si h~Y humedad, quedará usted p suelo" - '••• respon Anna, "La viuda alegre".

•• g, :'¡¡ión" — exclama el com-meló... con la suela..."

De¡ •• d'aquesta dada retrospectiva ador d'arxius de la tall.

¡

Carreras

4 — LA TUIES

Candi, concejal ¡ filatèlic, que vingui en Muñoz Seca a reivindicar per a ell l'introducció de l'as-tracà a Espanya!

S. M. el xófer

I A Federació de Llogaters d'Automòbils, que forma part del XX Congrés Internacional de

Transports, h: ha presentat una proposició respec­te als procediments judicials en vigor pels con­ductors de vehicles autors d'atropells, de la que extractem lo següent:

"Hay que reformar estos procedimientos inhu­manos, indignos de una nación que quiere el avan­ce del progreso y reñidos con las buenas costum­bres de un país civilizado.

Un atropello es para nosotros un accidente del trabajo."

I com que els obrers accidentats, segons es des­prèn de la teoria d'aquests senyors, són ells, segu­rament que l'atropellat serà el patró, i els haurà d'indemnitzar, si és que no se'n va a l'altre barri a conseqüència de la "carícia" del vehicle.

L'hortolà de Sant Boi

E L pobre Costa estava desesperat. Estava e-namorat com un simi de l'Adelina, ella el corresponia platónicament. però no hi ha­via manera de fer-la decidir. L'Adelina no

era una dona: era un castell inexpugnable. 1 consti que la raó que ella exposava per no ac­

cedir a les pretensions d'en Costa, no era una raó, era una excusa: total perquè era casada. Ves qui­na tontería!

Un dia, el xicot es va decidir a jugar-se el tol per el tot i mentres ballaven un shimmy al Ritz. agafats com dues llagastes, li va presentar la qües­tió de confiança:

Avui ha d'accedir, ho sent? Ha d'accedirl _ J = J ^ _ u ^ ^ w l j | mil voltes que és inútil que

—Trobo que no n'hi ha per pensav-s'hi Lluïsa.

—Oh, els homes rai, tot ho trobeu plà, pet° nosaltres, les dones, ja ho trobem més dur Q"6

vosaltres.

teixi. Sóc una dona decent, sóc casada, i... —Tan estima a l'estaquirot del seu marit? —Res d'estimació. Ell és vell, jo sóc jove. EU

s lleig com un mal esperit. Jo, diuen que puc bel* anar. Ja veu, doncs, que no pot ésser l'amor Qül

em faci resistir les seves proposicions... —Doncs, no ho entenc, Adelina, no ho entenc — J a ho entendrà: ell és ric, jo sóc pobre i. P e r

molts pardalets que tingui al cap, no n'hi tinc tanla

que em decideixi a jugar-me el meu benestar-—Però, dona, si ell no se n'enterarà. Miri. «

un restaurant amb reservats... —Hi han mossos que serveixen i espien i P a r

Ien... —Doncs, podríem anar a un taller d'artista q"

tinc llogat. — H i han veïns i porteres que xerren. — I a Les Planes? Allà sí que... —Pot descarrilar el tren. —I. . . dins d'un auto de lloguer?

Pot ocórrer un accident. —Si tants inconvenients troba... —Res d'inconvenients. Sóc casada, sóc u" a " -

sona decení i sols hi ha un medi de què jo ' v

ens entenguem... —Oh, digui'l i no dubti que, costi el q" e '

jo sabré portar-lo a capi —Mati al meu marit. En Costa es quedà fet un ensa. Es va t o

e p

groc, verd, morat. Ella somreia excitadora. tres seguien cadenciosos el ritme dels últims ^ passos del shimmy. Els seus ulls brillaven c o

; co* * '

;0rn¡» r

^ una diablesa. En Costa tremolava. Per fi, ja re-cobrat, en deixar-la cerimoniosament a la cadira, v ^ dir-li, fent una reverència i com si continués Ufia sospesa conversació:

•—No pot ésser, senyora: hi ha presons!

A. Boca d'O.

ENTRE JUEUS

e N Salom i en Jeremies es troben en plena Rambla. Feia més de sis anys que no s'ha­vien vist i, com és natural, en retrobar-se,

o t varen éser compliments i abraçades. Es lo únic "•"e els jueus donen sense regate*»

—-I doncs, Salom, com et van les coses? —Molt bé, noi; m'he casat. —De debò?

, —-Sí, noi, sí, i amb una dona molt guapa i molt ,ca. Una pageseta que no sap el què té. '—I vius a fora?

Naturalment. En Jeremies es frega les mans de gust, preveient

Passar un dia de camp a les costelles d'en Salom, 1 «i diu:

Home, st no et fa res, diumenge vindré a pas-a a r un dia amb vosaltres.

—Prou, home. amb molt de gust. Mira: aga-

LA TUIES — i

—No siguis tonta: al costat meu no et faltarà res.

—Si no és el costat, el que jo miro'

fes el tren de les sis, prens bitllet per Mataró, de­manes per càn Maxencs, que és una masia dels a-fores, vens cap allà i una volta davant de la pfirta, truques discretament amb el peu... — A m b el peu? I per què he de trucar precisa­

ment amb e! peu? —Home, perquè amb les mans no podràs. No

veus que arribaràs carregat de paqutts amb dol­ços, formatges, xampany, etz., etz...!

En Jeremies, aquell diumenge, va esim malalt

Rabinet

CÀLCUL EXACTE

E L senyor Creixell no havia trobat ¡s desitja­da felicitat en el matrimoni. La seva il·lu­sió era tenir un successor, però amb tot í

que feia j'a cinc anys que era casat, el descendent

Aquest dia, l'esposa del senyor Creixell i una amigueta seva, parlaven de la poc;j fortuna que en el casament havia tingut aquella i l'esposa es condolía de què el desitjat infant no vingués.

—Escolta — li preguntà de cop l'amiga —, No va arribar el mes passat el teu cosí d'Amèrica?

— S í .

—Doncs, no et desesperis, dona; el mes passat era maig...

—I què? —Oh, res, tot és qüestió d'esperar fins al febrer,

LI. Onsa

L'ETERNA VIOLACIÓ

E L senyor president de la Sala, no ho veí com una torre, i ell, l'Antonet, era mine"

gens clar. Ella, la Ramona, era alta i gro*8* com un pilonet de carretera.

—I vostè, noia, insisteix en què aquest jove

—Sí, senyor president. —Però, escolti,- escolti: com és possible quÇ *j

quest jove tan menut podés obtenir de vostè e

que va obtenir, contra la seva voluntat? Fixi s qu

vostè és molt més alta que ell... —Sí, és veritat, senyor president, que sóc m*

alta, però, en aquell moment, em váreig aguP una miqueta, miqueta...

Un secreta^

RÀPIDES I PERFECCIÓ

—Avui li he dit ben clar: no insisteixi en les seves pretensions, perquè ja m'ha enganyat mas­ses vegades i aquesta no me l'empasso.

—Tens raó: era massa grossa!

SENYAL DE DOL

ttei [et

E L senyor Tomàs anava desesperat cap a • (

tació per agafar el tren que dintre °e ^ minuts havia de sortir cap a Girona, P

en arribar al carrer d'Escudellers va e n c e p e ^ amb una nimfa ambulant d'aquelles que- g»re" cervell i l 'home es va sentir irresistiblement

Va comptar el temps que li quedava, va càlculs i decidit se'n va anar de dret cap a la ve dora d'amlor.

—Mira, noia — li va dir =- . Tinc molta p / < ^ he d'agafar el tren i et puc destinar cinc mil» ^ Et veus amb cor de complaure'm amb tant P de temps?

I la nimfa contestà, sense pensar-s'hi g e n í ' —Si, senyor. Quantes vegades?

T. Roth A- d'Or

PETIT VODEVIL

E L Toni, el vell Toni, està assentat a ta porta de casa seva prenent el sol. Es la única feina

que fa el pobre home, perquè ja en porta molts al damunt.

En aquell moment passa pel davant d'ell una bogadera fresca i campetxana, i li diu amb des­enfado:

—Ep, Toni, mireu que teniu mitja porteta ober­ta...!

El Toni abaixà la vista, i s'adonà de què efec­tivament, porta sense cordar els botons d'un lloc un xic compromès.

—Què hi voleu fer, Rosa? — diu l'home amb molta calma —. Ja és sabut que a la casa que hi ha un mort, es deixa mitja portella oberta, en se-i val de dol...

Noi de Granollers

L A festa, la gran festa de noces, tocava j«•* seu fi. S'havia menjat bé, s'havia be», millor, i als sons inarmònics del \fi* *

l'hotel, s'havia magrejat tot lo magrejable. ,-0-Els noucasats començaren a donar proves ^

paciència, i en Lluís, el gran plaga d'en l- |u j j j , voler-los-hi jugar una darrera broma. Duran j f f

nar, ja havia fet tornar vermella mitja °° t z C , - ¡ir vegades a la núvia, però la que ara els hi vo ¿e gar, era digna de passar als anals de les bro noces. ¿eí-

Aprofitant, doncs, un moment de burg1 • ,, xecà de la taula i esperà què els nuvis * s

sin a la seva cambra de l'hotel. elit* No es varen pas fer esperar gaire: m°cj|avP

després, la jove parella, amb pas incert, e , •$„(!' el corredor de les habitacions i es perdia «n . ^ ¿ s -rior de la cambra que els hi havia estat de»

Caminant de puntetes, en Lluís s'apropà a la porta que cloïa el niu de l'amor i quasi sense res­pirar hi va enganxar un rètol.

Després es situà al cap-d'avall del corredor i esperà.

Passa una estoneta i veu un senyor gros, re-¡nflat, en plena digestió, que s'apropa a la cam­bra i l'apreta discretament. La porta no cedeix. El senyor, les mans a la butxaca, es passeja pel corredor,, va a donar una volteta i cinc minuts després, torna. Apreta de nou, ara un xic més fort, i en veure que la porta encara no cedeix, mormola unes paraules, fa una ganyota i torna a donar una altra volteta pels passadiços de l'hotel. Cinc mi­nuts nriiés i nova apretada a la porta, ara molt més enèrgica, molt més decidida, però la porta tampoc s obre. El senyor, empipat, clou el puny, pega cop de peu a l'infranquejable porta i amb veu de tró "ença aquesta interjecció:

—Vol fer el favor d'acabar d'un; sembla que ara ja em toca a mi! Qi Pren, que el lloc que vostè ocupa, é¡ cada ú?

En Lluís, el gran plaga d'en Llu jat a la porta de la cambra nupcial, dues lletres: "W. C."

vegada? Em

.ina mica per

, havia pen­in rètel amb —Ara, estàs primet, però aixis

ni, et posaràs com un bou! que et casis amb

K. Brunet RECORDS DE L'ESTIUADA

—No sé per què t'has de posar guants per anar c»te. Al cap i a la fi, també te'ls has de treure 8*guida!

L A Totó i la Mimí sopen juntes en un res­taurant a la moda. En servir tes postres, la Mimi llença un sospir llarg i fons, men­

tre els seus ditets van despeliant un enorme plàtan. —Per què sospires. Mimí? Potser penses en a-

quell abonat del prosceni? — N o : pensava en el masover de la masia on

vàreïg estiuejar aquest darrer istiu.

Famanditu EDUCACIÓ DE. . . RASPA

N O sempre ha d'ésser de príncep, l'educació de què es parli. De tant en tant, cal parlar lambé de 1 educació de les nostres raspe-

tes, el plat més apetitós que coneixem després de les taqui-meques.

La senyora Lutgarda, acabava de' llogar una raspeta de l'Empordà, nova de trinca, i es dispo­sava a ensenyar-la per tal de què no cometés bar­baritats davant de les visites.

La primera nit, la xicota, quan va tenir son, se'n i dormir sense dir ! seus senyors ni ase

ni bèstia, que és lo poc que hauria sapigut dir. L'endemà, donya Lutgarda la va cridar i li va

dir. —Escolta, Pepeta: ahir, en anar-te'n a dormir,

no em vares avisar. Convé que cada nit ens don-guis les bones nits, per si hi ha alguna ordre que donar-te.

i, a l'hora oportuna, la i cridant descompassa-

a — L/ \ IU1IL3

—Molt bé, senyoreta. I, efectivament, 1'enderr

Pepeta entra al menjador, díiment, exclama:

—Bona nit tinguin! — I ara, Pepeta, què és això? Què són aquests

crits? En despedir-se, ho ha de fer discretament, humilmjent, i no baladre jant d'aquesta manera.

La xicota no va deixar caure en buit la lliçó i l'endemà, en ocasió en què el senyoret i uns quants amics estaven de sobretaula, la Pepeta, que ja te­nia son, va entrar al menjador, es va apropar al seu amo i, baix baixet, quasi a cau d'orella i po­sant uns ulls d'humilitat que feien enternir. va mor­molar: , —Senyoret... Me'n vaig al llit, sab?...

Tots els amics varen picar-se discretament l'u­llet.

Fly Candor

GALANTERÍA

E LS tzigans desgranen el darrer vals vienès. Dancen les parelles amb cadència d'ensom-ni. Un ambient suaument voluptuós omple

el saló dels marquesos de Cauferrat. En el bufet es troben l'Albert, el Valentino de

moda, i la baronesa de Bendar. Conversen ama­blement de diverses coses. L'Albert abocant un devasall de galanteries, la baronesa coquetejant com una menor amb trenes, amb tot i que va pels cinquanta.

—I quants anys em faria, quants, Albert? — pregunta la baronesa, amb posat quasi infantil.

L'Albert se li apropa fins a aspirar el seu alè i els seus llavis broden l'injúria més galant que s'ha dit des de el segle XVIII:

—Vostè, senyora baronesa, sa de vint anys!

i una superba rr

Paquitu París

JUSTA INDIGNACIÓ

E L senyor Vjcents, el voluminós senyor Vi­centa, es va quedar de pedra quan el aaa

amic Viladoms li va ensenyar la darrera col-lecció de fotografies que havia adquirit per enri­quir el seu museu secret.

Lis ulls li ballaven, les cames li feien figa i les paraules semblava que no li poguessin sortir de la gorja. Per fi podé preguntar, apretant rabiosament els punys:

—A.. . a qui ¡es has... comprades, aquestes fo­tografies?

— A n'en Renard. Ja sabs que és el miilor fotò­graf per aquestes coses. Sempre té coses inèdites. No em negarás que aquesta model és senzillament perfecta.

—Sí... sí... realment.

LA TUIES — 9

—Si no és el ridícol de què tu parles, el que més m'ha indignat...

—Ah, no? Doncs, per què et poses així?... —Per què em poso així? I m'ho preguntes? I

encara goses a...? —Realment, fill, sí no t'expliques.... —I els drets, els drets de reproducció que em

corresponen, com a administrador dels bens de la meva dona, on són, eh, on són?...

La Banda Rhola

L'ASTUCIA DE ¿-A GANA

E N l'industriosa vila de Valldedalt, uns quants amics es varen reunir per celebrar l'èxit dels negocis en la finida temporiza

amb un banquet pantagruèlic. En Sadó, fabricant arruinar, en passar davant

de l'hotel i veure a través dels cristalls tots els seus amics reunits davant de la taula, va sentir de­sitjós irrefrenables de poder-se entaular con: tots ells. Però era pobre, era un heroi caigut, i no l'ad­metrien ni tenia diners per atrevir-se a demanar un lloc.

Però. ja és sabut que la gana obre le3 potències, i en Sadó va valdre's del seu ingeni per ier-se con­vidar. I, convençut de l'èxit, entrà decidit a l'ho­tel, es plantà en mig del menjador i va cridar amb tots els seus pulmons:

—Visca el nostre comerç i la nostra indústria! Ningú no li va contestar i tots se'l varen mirar

amb aire de despreci profond. En Sadó, en veure l'actitud inicua dels seus an­

tics amics, cridà, encara amb més ràbia que abans: —M.. . per tots! —Menja, porc! — respongueren tots a una. 1 en Sadó, sense fer-s'ho repetir, s'apropà a la

taula, s'assentà còmodament i exclamà: —Gràcies, amics meus. gràcies; ja ho sabia,

que em convidaríeu!

I lo més de pressa que va poder, el senyor Vi­centa es va despedir del seu amic Viladoms i amb més esbranzída que un bou empaitant la vaca, •'e'n va anar cap a casa d'en Renard.

—Indecent, pocavergonya, mal amicl — li va dir. per tota salutació.

—Home, Vicents, no et posis així. Sé perquè vens, però compren que si la teva dona no hagués accedit, jo no l'hauria pas retratat a la força. Mira, si vols, ja li desfiguraré la cara. Comprenc que tens raó, que ella no hauria d'haver-te posat en ri­dícol. però...

K. Let

SALO D'EXPOSICIONS

L A Fermina fa almenys mitja hora que s'està vestint, mpeníres la Rosalia, la seva amiga, l'està esperant per sortir i anar al cine.

—Però, Fermina, filla meva — exclama la Ro­salia, cansada d'esperar — . Com és que trigues tant, per vestir-te? Quan menys, t'has posat i tret cinc vegades aquesta faldilla!

I la Fermina, amb tota senzillesa: —Es que al balcó d'aquí al davant, hi ha un jo­

ve que m'està mirant!

Rosquilla

10 — LATUIES

—I d'això que fem, se'n diu festejar, Lluiset? —No, dona, no: festejar és una altra cosa, —Ensenya- me-1 a!

—No corris, dona, que bé prou que te l'hauré d'ensenyar!

EL CANSANC1

E L matrimoni Bonapell — ella vint-í-cinc anys, ell quaranta sia — acabaven d'ar­ribar a Barcelona.

La senyora Bonapell, en efecte, volia passar uns dies a la perla del Mediterrani, per comprar peces de roba, cintes i altres objecte» per a rea-provisionar la botigueta de confeccions que pos­seïa en un poblet de la costa...

A la matinada, ella es va despertar, sentint deir-pertar-se en el seu cos una xardor que s'explica molt bé si ea té en compte que a l'hotel, per Bopar, els hi havien donat llagosta i canelons. Però el marit no compartia els mateixos sentiments, per­què quan. no sense treball, ella va conseguir des­pertar-lo, digué:

—Què vols, noia? El que ella volia, no li va dir, però un geste

molt significatiu i en ús a tot arreu del món, li va fer compendre de seguida.

—No estic per romanços, noial — exclamà el •enyor Bonapell —. Tu no et fas càrrec de què he passat tota In nit al treni...

I va tornar a adormir-se. L'endemà, quan es

va despertar, eren quarts d'onze. La seva dona j * no hi era, però li havia deixat un recado dient que anava a visitar un representant de brodats i que tornaria a l'hora de dinar.

El senyor Bonapell va baixar a l'hall de l'ho­tel i va telefonar a casa del representant, creient que la seva dona encara hi seria. Però, quina va ésser la seva sorpresa, quan li van dir que ja havia. sortit.

—Sap si ha comprat quelcom? — va pregui.-

—No ho sé — digué l'empleat que estava a l'aparell —. Però la seva senyora i el meu prin­cipal, han enraonat molta estona... Quan se n'a­nava, he sentit que ella deia: "Almenys, vostè no ha passat la nit al tren."

El senyor Bonapell no va vol?uer sentir més. Deixà caure el receptor i la seva boca pronuncià un renec que no vull reproduir...

Bur Letta

L'ENCARIMENT DE LA VIDA

E N despedir-se aquell diumenge el forner després d'haver cobrat com cada diumen­ge la factura de la setmana de la Carmina,

que pagava amb mercaderia personal les merca­deries ultramarines, va fer-li una petita advertèn­cia:

—Demà vindré a cobrar el saldo, sents, maca? La Carmina, se'l va quedar mirant sense enten-

d re l . —El saldo? El saldo de què? — D e la factura, filla meval Has de tenir en

compte que tot s'apuja, i no puc pas cobrar el ma­teix que cobrava abans!

K. BritíUa

i l3HSIE/3rsKfiiUSI5fi!!I^

POR LEY DIVINA ••pe,i,a °h" me""a

de la nostra dilecta

col·laboradora LAURA BRUNET. La trobareu,

mentres en quedin, en el quiosc de 1"AGUSTÍ, da­

vant del carrer Nou, qui ha adquirit l'exclussiva

de venda : — o — : : — o — : 30 cèntim* Sf&faj j'r2Ji:d'Liiri-·|r:-·'. ":"![- 'i-'r-'i ^r-.'ri'i- lp|'rHCdíE!f^|priaEre?riaji?J2re^ïIïarsra)c1iSfB,í

DEL BRASER 1 M | ALERTA, MINYONS!

.aeróse, de ,mn,< .«ya par . — • <J» »«™ * '

TOIES. D ' „ . « « cortea, •» ' " " " " ° . ° ° C " numera, .rai / . raap.ct.Wa »«.»«•< i» * » ' M: aabraaJaa .» / . »««r. " " ' » ' » » " " " ' " ^ tir poa,.; ala ff» viajaia /or. " • Barcelona. W ta, doncs, í apretar Vaplt!

LA DOLÇA ESTHER

BRANDANT nerviosament una factuia en d . " " «1 —r« »«r.ome« va entrar amb 1. Í a i la violencia d'un cicld e» el qu.rtet

de bany on 1. d.le. Bator, submergida en . teb.or

suau i endormidor, de 1. banyera . a.prrant de tard

en tard 1. eigarre.a egipci., deixava passar

temp, en un. abstracció plàcida i del.to.a.

-_M*6 no pot an.r, aitó .1» •>•«•'»" - en.

dava, desesperat, el senyor B"»™»1 ' , „ . .

Eather. 1. dolça Bator, va grr.r l.n.am»t U «

va daurada testa de Ve»,, .menean, ,J-; ^

quells ulls blaus seus plens d ingenu

protector. „ L i . , teves

-Acabaràs »rruin»n.-m=. E.tber, «mb les

cose, i le, teves excentrict.ts.

Esthe, s'abçà calmosament, • " ' • d ' ^ ¿ . i , . ,

envolcallà la seva esbelta figulina ' d'inno-íe la 6 r a n tovalla ru,sa i p r o n t a , Plena d m C f c n c i a : > F*nlicat, però...

•Però, què et passa, nanu meu? *-*Pllc

« cridis, que em poso tota «* v , ° " ¡ fira, Q u e c t

-Vuit centes pessetes per una pu-«rai V Penses que sóc en Rostchild, *»' c o t n u n a

Esther, ja sec el seu cos, i " « ^ « r t t_ lauta, es va apropar al seu protector i, v ¡Li; ¿ i . _ « „ _ _ ! » «Hnvosa, «avi

_ ,ropar al seu p . - « b f e ] U v i

p-h del coll, mormolà, carmyosa, lla

-Mereixeries que no t'est.més tant

—Aparta't i deixa'm tranquil!

—No vull. Necessito explicar-te... Lentament, el féu seguir fins a la "chaise-longue"

on l'obligà a sentarse al seu costat i començà a contar ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^

—Ahir, passeig de Gràcia amunt, cm perseguia insistentment un jove. De tant en tant se m'apro­pava, i aprofitant l'ocasió de no passar ningú, em deia unes coses!... Oh, quines coses em deia aquell jove!... Tot el teu art, tota la teva sapiència ama tòria, que és ilimitada, quedava reduïda a no res al costat de les coses dolces que em proposava quell jovenet, que no tindria pas més enllà de vint anys. Jo caminava de pressa, sentia la vermellor com sortia a les meves galtes, mirava a terra, tos-sia i, naturalment, no contestava una paraula a les turbadores insinuacions d'aquell jove. Però ell con­tinuava amb una tenacitat «nervadura. Cada volta es mostrava més atrevit, fins que es va col-locar al costat meu, com si m'acompanyés. Pots comptar els moments d'engunia que passava! Em podia veí'-re algun amic teu i fer-te fer un paper ridicol! P dies veure'm tu mateix i perdre el món de vista íer una barbaritat. L'esverament va començar a a-poderar-se de mi. No sabia què fer ni què dir. No es veia un guàrdia a sol ni a ombra. El jovenet, aprofitant el meu esverament, se m'apropava, fre­gava el meu cos, m'estrenyia la mà...

Per fi, oh, l'idea salvadora!, davant dels meus ulls, aparegueren, lluminosos com un refugi celes­tial, els aparadors d'una joieria. Sense pensar-mTii gens, vàreig empènyer la porta i decidida vàreig entrar a l'establiment. Ja a dins, no podia pas fer un paper ridícol. Em varen ensenyar joies fastuo­ses, caríssimes... Dues mil pessetes, cinc mil, dea mil... Jo estava neguitosa. Recordava que ah;*"= d'ahir havies pagat la factura de la modista i volia sacrificar-te. Per últim, quina sortí em ren ensenyar una pulsera modesta, senzilla, i per cert molt ^^RLiiV

—Quant val? — vàreig preguntar. —Vuit centes pessetes. ^ ^ ^ ^ ^

Vàreig respirar. Una misèria. Total, vuit centes

pessetes i havia salvat el teu honor, fugint de les

urpes d'aquell sàtir.

—Molt bé. Faci'm el favor de portar-me-la de­mà, a les ais, a la direcció d'aquesta tarjeta, I ara, faci'm el favor d'avisar un taxi.

En sortir de la joieria, el jove impertinent es va quedar plantat en mig de l'acera, i jo. desbordant d'alegria i pensant amb el meu Bartomeu, em và-reig llençar materialment dins de l'auto...

Esther callà. En Bartomeu estava tot emocionat. Després d'un silenci, reprengué ella:

—Vàreig fer bé, nanu meu? —Ets una santa, una... una... Escolta, escolta, i

què és el que et deia que et faria, aquell jove? Esther va abaixar els ulls i dels seus llavis en

sortiren uns mots tremolosos. —Doncs, que constí que jo no necessito ningti

que m'ensenyi res de nou...! I aquell dia, el senyor Bartomeu va explicar a la

dolça Esther un nou tema de la vària carrera de l'amor, i de més a més, va pagar la pulsera, natu-

B. A. Bilònic

UN ARDIT

LA mamà, ja de retorn a casa, pregunta iròni­cament a la noia:

—Escolta, Irene, vols fer el favor de dir-me per què has armat aquell rebombori a casa dels Arnau? On era la rata que deies que havies vist, beneita? Oh, i vaja una manera de pujar per dalt de les cadires i alçar-se les faldilles davant de tot­hom! Et sembla que està bé, això?

—Però, mamà, com volies que ho fes, doncs, per ensenyar la combinació que avui he estrenat?

K. Brcta

CAMBRA ECONÒMICA

A QUELL dia. sí que podem dir que l'Albert no hi veia de cap ull. I raó que tenia, el xicot, i vostès ho compendran de seguida: la Llui-

aeta, la tendra i innocenta Lluiseta, havia accedit a fer veure que estava malalta per fer festa al ta­ller i anar amb ell a donar-se un xic d'esplai du­rant tota la tarda.

Com és lògic i natural, la parelleta d'enamorats

Demaneu a tots els quioscs:

AVENTURAS GALANTES del Abate CñSANOWS

Ooa voluma l l - luatrata: 4 p t e s .

buscaren els carrers més solitaris de l'aixamplis per dir-se, freg a freg, les més dolces amoretes, sense ésser molestats per curiosos impertinents.

La cosa anava com una seda. Tant ell com ella, entregats als seus somnis amorosos, començaven a perdre el món de vista, i l'Albert, aprofitant l'a­vinentesa d'haver-se aturat davant d'un cotxe de punt, va convidar a pujar-hi a la seva xicoteta, a-questa va acceptar i l'Albert, radiant de satisfac-

—Vos mateix: ja veieu de què es tracta! Moments després, catric-catric, el cotxe camina­

va mandrosament i sense cap pressa i els dos ena­morats eren més feliços que un gos amb un ós.

Passada ben bé mitja hora, el cotxe es parà i la portella es va obrir.

—Quan vulguin, senyorets — digué el que havia obert la porta.

Els dos promesos, vermells com pebrots, saltaren del cotxe i l'Albert, tot sofocat, va preguntar1

—Quant és? —Oh, perdonin, però la familia es cuida de tot! L'Albert i la Lluïsa obriren uns ulls com unes ta­

ronges. —La... la família?... — preguntà ell. Però, de prompte, ho comprengué tot: es troba­

ven en ple cementiri. Distrets com anaven, havien agafat un cotxe d'un enterrament.

Fandango I

¥ * *

EL COSTUM

E SCOLTA, Mercè, com és que fuges d'en Ka-fel, com si fos una mala cosa? — li p-egunta una amiga.

I la Mercè respon, tota decidida: —Filla ,no hi ha més remei que fer-ho així: des

de que anem cada tarda al cine, després, una volta fora, continua enraonant amb les mans, com s¡ en­cara estéssim veient pel-lícules! Et posa en uns compromisos...!

K. K. Tua

Conte premiat en el número passat:

PERDO CONDICIONAT

i Aqnesi número ha passa! per $ • i

la censura governativa

11 *

—I 3mb el massatge em passarà la neuralgia? —Sí, dona, s í : amb el massatge, de mica en mi-

Ca passa tot.

D k L CARNET D'UN BANQUER

^ N els afers s'ha de donar tant sovint la pa-0 raula d'honor, que si un no la tornés a a-

gafar de seguida, s'hauria de retirar del ne-

Mès val tenir males accions damunt de la con-C,è"cia. que dintre la caixa de cabals.

Si

c 'ó d,

necessites cinc centes pessetes, no les aero <We n o te les deixaria ningú. Fes una subscrip-

cinc ceníes mil, i te les portaran a casa.

Quan u n petit comptecorrentista es vegi apretat °bÜgat p e r l e 8 c i r c u m 3*àncies de !a vida realitzi l p e t i t a habilitat financiera que el dem en des-

^ « í » ets el banquer, enfada't, enfada't

c ïeu

• H 'orroritzat, si pot ésser Així, tothom '

V

—No oblidis mai que els diners ho compren tot, tot. tot — li deia un dia a la meva dona.

—Això no és cert — respongué ella — . L'a­mor no es compra amb diners.

—Recorda, Irene — vaig obaervar-li — que tu, fa un mes, vares casar la nostra filla amb un mil-lionari que li doblava l'edat. No crec que en eï món hi hagi res més difícil de comprar que l 'amor d'una mare; doncs, ja ho veus: fins això es com-

Sara Trusta

—No sé si ho entendrà el marquès, però avia, per celebrar el seu cumpleanys, li he enviat un flascó d'EROTYL, que la Lluïsa diu que fa mi­racles

jH* 0***€*****040*****4HHHHHf*4í4F4HHHR

1 Erotyls*

1 que ets un home honrat.

és el producte maso per a combatre efi-tecment la IMPO-

ï TENC1A ¡ la NEURASTENIA, per cròní-2 ques i rebels que sigan a tot altre tractament 2 Venda a l'engròs i detall: Alt de Sant Pere, SO, I farmàcia de! Doctor W. DUTREM, Barcttoom

14 — L A T U I E 3

"CUDEI^DEiPAGES donant ela catorze actes en una so­la sessió.

Crec que hi va haven molta gent. Eren trenta llevadores,

cent dependents de comerç, moltes famílies honestes

i senyores i "angelets".

r j IUEN de la terra dels macarrons ** que en Gabriel d'Anunzïo es vol fer trapense. (En Renzo diu tra­pista.)

Bola! Això és un reclam comer. •cial que no passa!

Un reclam pel xocolata de la Trapa, que hauran fet, els frares, que són molt llestos per guanyar algun dineret.

A propòsit de l"'Edén": els assa­bentem que allò es posa cada dia

més bé, igual que "una menor de les que comencen i s'engresquen i que lo del "Palacio de las Mil y una Noches", que posa en Corzana. és just i merescut.

Si hi van els quedaran ganes de tornar-hi l'endemà, suposant que no els hí sigut, gaire precís, matinar.

A "La Codorniz Risueña" — lle­geixi's Esquerra de l'Aixamplis,

aquell local que té set vides com els gats, puix ha estat menaçat de mort una colla de vegades i mai no ha arribat el "funesto desenlace" — van fer dissabte passat una funció teatral organitzada per la Casa de Lleó i Castella, quin programa deia així:

"... poniéndose en escena el en­tremés "Las Aceitunas"...

Sens cap dubte, les olives, són un entremés molt Bó, i l'autor d'aquesta peça un "guasón" que Déu n'hi dó.

0 0 0 A Madrid han anunciat, amb tota

* • la barra, a un tal senyor Pujal-te, tenor, "compañero de Vendrell en las grandes compañías de Barce-

A qui conegui aquest mestre en sàpiga dar raó,

;1 convidarem dissabte, :n premi, a fer el cigaló.

D'UNA gasetilla del "Goya" aquell teatre amb pretensions de "sala

bien", on no hi va ningú, perquè els aires de la Ronda no proven a l'aris-

"El señor Sassone, no sólo se ha creído en el deber de montar "Fuen­santa la del Cortijo" con absoluta probidad..."

Felicitem a la Fuensanta, desit­jant que vagi de gust, i què si acàs té conseqüències la cosa, San Ramon Nonat Ü dongui una horeta ben curta.

Però al mateix temps voldríem fer a nen Sassone explicar com s'ha de fer aquest joc nou

con probidad".

T\ ISSABTE va estrenar-se a la ca-'•* tedral del vodevil: "Marit enga­nyat, home afortunat". Segons deien les gasetilles de comptaduria, l'obra havia sigut un gran èxit a París, i això si que ho creiem, perquè aquí va'passar el mateix.

Segons les nostres noves, en Sant-pere ja es prepara per a fer aquell quart acte del "Tenorio" que amb tanta gràcia.

No hi faltarem quan ho faci perquè riurem de valent, i en sortir anirem a beure una cervesa a l'"Edén".

n i V E N D R E S es va estrenar a1

" " T e a t r e de Barcelona", la come­dia en tres actes, original d'Alfred Savoir, adaptada a l'escena espanyo­la pel conegut procurador dels Til* bunals, en Badoret Vilaregut: "Un hombre y una mujer".

El títol, com vostès veuen, és bonic i original,

mes, del què fa la parella, no vagi'n a pensar mall

P N una ressenya hípica, llegim: "Triunfo del feminismo en el

deporte. Las carreras de caballos ds Newmarquet."

I, un xic més avall: "La señorita Rickaby hizo una bo­

nita carrera con su caballo..." Això si que no ho entenc,

i no veig però gens clar, i xicota, in cavall.

DETALLEM ¡ enganxem del "< ro" d'avui fa vuit dies:

"Esta tarde ha sido auxiliado la casa de socorro de la calle Barbará, Fulano de Tal, de 27 afioSj soltero, domiciliado en

D ISSABTE v; deis "Tenorii

PAG EOL Cura la Blenorragia

(Purgacions)

del id., . 10,

A la nostra "Guia Triunfo' aquest carrer hi hem buscat,

i no hem pas pogut trobar-lo, per més que ho haguem mirat.

nençar la ratxa Va obrir el foc

Jaumet Borràs, al teatre "Nou", GARGANTA! BÍHKCERPAJ

Angines - Atoai* Ronquera

Venda: ' SEGALA i FARMÀCIES

ttisoN MFUBiF |Mont d'Or Meublée (VERDURA)

Carrer de Barberà. 27

Teèlon 3231 - A.

(VERDURA) Porta de Santa Madrona, 6 .1 *»tat dat T—S — " "

Telèfon Grmn comoditat — Saletea de bany — Telèfon privat Ventilador» elèctrics — Habitacions a 5 ptes. — Reserva

absoluta.

•1A MASCOTA» 9

(à$adediçada sols d la venda Bors marques '<je»je r/i>af•" PROVEUÍES i- U5 COHlfENCHiai

hATA-ÇflBRESSOr-'ÇVSA

1 5 A N RAKÓHJ-BARCELOHA

I D E A L M E U B L É E Teléfono 1186 A.

Espléndidas habitaciones con todo el confort moderno : Cuarto de baño i Servicio a todas

horas _ G I N J O L . 3 : (Junto Pl. Teatro)

PANYERIES SALMERÓN Estalviaren on 70 per 100

C A R R E R S A L M E R Ó N , 1 1

K TU i talar..

SARNA (RONYA^

UJl.!- RUTO CABALLERO Conde da r Audt, 86 1

centra d'eapeáfica B A R C E L O N A

CABRES ¿ j — J >in el llop, compren la

L O T I O N L A D I L que la trobareu per DOS PESSETES, al

Carrer l ï l'lilrj, V i. finütl)

PURGACIONES

G R A J E A S A U S T I

ESTABLECIMIENTOS DE HIGIENE Y BELLEZA

BAÑOS ROMANOS Primera y única casa en Ei-pafia de higiene moderns, montada a todo confort - -Baños de higiene y bellesa

Exclusión de medicínale* ABIERTO DIA Y NOCHE — Conde Asalto, 16 j ít —

¡¡lo mus inyecciones?? filie mas molestias!! Enfermos de S Í F I L I S cróaica ° «««<•*•"« . P™dem

curarse sin ser notada su enfermedad, con los

Comprim idos GIBIRT Descubrimiento reciente y sensacional, destinado a revolucionar ijj raundo médico y la terapéutica. El mea enérgico depurativo de

la sangre.

LA CAJA DE SO COMPRIMIDOS: PTAS. 7*50

venta: Farmacia: Sarriaa. Plaza Santa Ana, 9. — Tarrés, Carmen, 84, _ Segali, Rambla de las Flores, 14, etc. ,

—Perdoni, senyoreta, vostè havíem dit "balons". Fixi's bé: "ba-Ions".