La nova era industrial

download La nova era industrial

of 39

  • date post

    20-Feb-2017
  • Category

    Education

  • view

    131
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of La nova era industrial

HISTRIA DEL MN CONTEMPORANILA NOVA ERA INDUSTRIAL

INTRODUCCILa Revoluci Industrial va obrir un perode de creixement econmic sense precedents fins llavors, durant el qual es va produir la implantaci dun nou model econmic: el capitalisme. Aquest procs iniciat a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII, es va anar estenent per tota Europa, els Estats Units i el Jap, encara que no pas de manera homognia ni simultnia (diferents temps, diferents ritmes). Els antecedents daquesta primera Revoluci Industrial els trobem en la proto-industrialitzaci, perode previ (segles anteriors) en qu es donen les condicions que permetran linici daquest procs dindustrialitzaci: mercat supralocal, iniciatives empresarials, desenvolupament tecnolgic, mobilitat de capitals, etc. Entre El 1740/80 i el 1850 es va produir una transformaci radical dels sistemes de producci de bns: la Revoluci Industrial. Les mquines van anar substituint la feina manual i els antics artesans van donar pas a obrers concentrats en grans fbriques. A ms, una nova font denergia, el vapor, es va aplicar a les mquines i als nous mitjans de transport (el ferrocarril).

2

La industrialitzaci va originar una nova organitzaci de leconomia, el capitalisme, un sistema basat en la propietat privada i la lliure iniciativa. La indstria va modificar lantic equilibri camp-ciutat i va propiciar laparici de dos noves classes socials, antagniques: la burgesia i el proletariat. Entre el 1870 i el 1914 leconomia dels pasos industrialitzats va experimentar un nou perode de creixement, que es coneix amb el nom de Segona Revoluci Industrial.

3

EL CONCEPTE DE REVOLUCI INDUSTRIALEls dos termes sn, en realitat, erronis: revoluci (concepte pres de la poltica), perqu, en realitat es va tractar dun procs de llarga durada, no sobtat, i industrial perqu els canvis van afectar a ms de lagricultura i la poblaci, a la societat en general. No obstant aix, aquest concepte ens permet comprendre la importncia i transcendncia dels canvis.

4

FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRIALITZACILa Revoluci Industrial, denominaci que inclou fenmens molt diversos, transformar la vida dels homes, les relacions entre els pobles i lestructura de les societats. Es pot considerar que sn quatre les bases de la Revoluci Industrial: Creixement demogrfic (la poblaci creix de pressa). Aquest creixement demogrfic no es pot entendre sense un augment dels recursos alimentaris (= revoluci agrcola)Unes matries primeres, que sn imprescindibles per satisfer les necessitats daquesta poblaci creixentNoves fonts denergia per transformar aquestes primeres matriesLa mecanitzaci.

5

La revoluci agrcolaLaugment de la producci daliments va ser possible grcies a dues grans transformacions: la privatitzaci del sl i laplicaci de noves tcniques i nous mtodes de conreu. La Revoluci Industrial pos fi a la propietat senyorial i als bns comunals, caracterstics de lAntic Rgim, i la terra va passar a ser una propietat privada amb el tancament de les terres comunals (openfields) que comportaren la privatitzaci de la propietat mitjanant les Enclosure Acts (lleis de tancament de terres). Aquesta individualitzaci de la terra va estimular els conreadors a introduir millores tcniques per augmentar la producci i obtenir aix ms beneficis.

6

El canvi fonamental dels sistemes de conreu va ser la supressi del guaret, substitut per la plantaci de farratgeres (sistema Norfolk). Aix permetia no haver de deixar cap tros del camp sense conrear i, alhora, obtenir conreus herbacis amb els quals es podia alimentar el bestiar. Unes altres millores van ser les noves arades, como la Rotherham (que removia la terra amb ms facilitat) i les noves sembradores com la Jethro Tull. Finalment, la introducci de nous conreus, com el blat de moro i la patata, i lexpansi de la ramaderia van afavorir una dieta ms rica i ms variada.

7

La revoluci demogrficaLaugment de loferta daliments des de mitjans del segle XVIII va provocar un creixement demogrfic elevat per laugment de la natalitat, amb la disminuci de ledat de contraure matrimoni i del nombre de celibataris i, per una altra banda, per la reducci de la taxa de mortalitat donada la millor alimentaci i els avanos en medicina i higiene. Lesperana de vida tamb va crixer notablement i, a la darreria del segle XIX, ja se situava al voltant dels 50 anys.Anglaterra va tenir un creixement demogrfic vertigins: de set milions dhabitants el 1750 va passar a catorze milions el 1831, arribant als 40 milions a finals de segle.

8

Noves fonts denergiaSuccessivament, el carb, lelectricitat i el petroli seran les fonts denergia principals de la Revoluci Industrial. El carb substitueix la fusta com a combustible. Els primers grans centres industrials sorgiran a prop de les mines. Daltra banda, es comena a utilitzar lelectricitat, una forma denergia ms neta i barata. Primer saplica als llums (Edison inventa la bombeta el 1879) i desprs al transport. Cap a la fi del segle, el petroli possibilita, junt amb lelectricitat, una Segona Revoluci Industrial.

9

La mecanitzaciLa industrialitzaci est estretament lligada a una cadena contnua dinvents: la mquina de vapor, gran smbol de la primera industrialitzaci; cal destacar tamb invents en el camp de la indstria txtil i la siderrgia, i, finalment, la locomotora (locomotora de vapor). Watt va inventar la mquina de vapor, linvent decisiu. Desprs de tretze anys dexperincies va aconseguir fabricar una mquina moguda per lenergia que desprenia un corrent continu de vapor daigua. La primera patent, o ttol de propietat, es va concedir a Watt el 1769. Abans de comenar el nou segle ja shavien construt cinc-centes mquines al tallers de Boulton, un dels socis de Watt. La mquina de vapor va transformar en pocs anys els sistemes de treball, s per aix que es diu que s un dels invents transcendentals de la histria.

10

Pel que fa a la siderrgia, la substituci del carb vegetal pel carb de coc (Darby, 1732), amb molt ms poder calorfic, i la seva fosa en un alt forn van permetre, duna banda, un creixement extraordinari del sector miner del carb, i de laltra, la producci de ferro en grans quantitats. La fosa del ferro exigia leliminaci de les impureses del carboni i lacceleraci de la combusti mitjanant poderosos corrents daire. Va ser Cort, un agent navilier, qui trob un nou procediment de forja amb el qual seliminaven les escries. El 1885, Bessemer inventa un convertidor que transform grans quantitats de ferro fos en acer (lacer s ms mal.leable i t menys impureses que el ferro).

11

La revoluci dels transportsEls transports van experimentar tamb una enorme transformaci amb laplicaci de la mquina de vapor, una transformaci que es concreta amb laparici del ferrocarril i el vaixell de vapor. El ferrocarrilEl ferrocarril t el seu antecedent en les vagonetes de les mines, mogudes sobre rails amb la fora de lhome. Stephenson construeix la primera locomotora (Watt shavia oposat sempre a la utilitzaci duna mquina daquest tipus); la primera locomotora s la primera mquina de vapor que utilitza la seva energia per arrossegar crregues sobre rails. El primer tren, exclusivament miner, va circular el 1825 entre Stockton i Darlington a 25 km/h. Davant hi anava un home a cavall, agitant una bandera advertint la gent dels perills daquell monstre de ferro fumejant.

12

Fins el 1830 no circula el primer tren de passatgers que fa el trajecte Manchester-Liverpool a una velocitat mitjana de 30 km/h [la premsa anglesa es demanava alarmada si lorganisme hum podia ser capa de resistir gaire temps aquelles velocitats]. s important assenyalar que el ferrocarril ja tripliqus les velocitats assolides per les diligncies de cavalls i en multipliqus la capacitat de crrega. Lexplotaci de nous territoris no pot explicar-se prescindint del ferrocarril. Als Estats Units la marxa cap a loest saccelera, i de la mateixa manera comencen a arribar a la zona costanera els productes (blat, fusta i pells) de linterior del Canad. Al darrer ter del segle ja sn construdes les grans lnies que travessen els Estats Units i, a Europa, es construeix el transsiberi que uneix Moscou amb Vladivostok.

13

El vaixell de vaporSi el ferrocarril travessa els continents, el vaixell de vapor fa la travessia dels oceans. Els vaixells de xemeneies fumejants, amb hlices i buc de ferro garanteixen primer als rius i desprs a les mars, una major capacitat de crrega i una velocitat constant, ja que no depn dels capricis del vent. En una primera fase el vaixell de vapor va donar un nou valor comercial als grans rius europeus: lElba, el Vstula i el Rin; i als Estats Units, cap el 1860, quasi mil vaixells efectuaven la travessia del Mississip. En una segona fase s als oceans on sintensifica el trnsit. El vapor (vaixell mogut per una mquina) desplaa definitivament el veler (mogut per limpuls del vent sobre les veles). Els nous mitjans de transport reforcen les antigues rutes comercials i noriginen altres de noves, linterior del continents suneix amb les costes i els oceans acosten les nacions ms allunyades

14

Limpuls del mercatLa millora de les infraestructures de transport va implantar una economia de mercat o capitalista, s a dir, ja no es produiria per a lautoconsum com a lAntic Rgim, sin per a la venda, passant-se dun mbit dintercanvi local i comarcal a un mercat integrat dmbit nacional i internacional que, en certa manera, podem considerar linici de la globalitzaci (si descomptem els gran descobriments geogrfics del segle XVI).

15

LES TRANSFORMACIONS ECONMIQUESUn dels factors que va contribuir ms a la Revoluci Industrial va ser la contnua innovaci tecnolgica. Cada progrs tcnic comportava un augment de la productivitat i una disminuci dels costos de producci i dels preus de venda. El primer sector que es va mecanitzar fou la indstria del cot; les