UNITAT 2: LA NOVA ERA INDUSTRIALUNITAT 2: LA NOVA ERA INDUSTRIAL

INTRODUCCIÓ

La Revolució Industrial va obrir un període decreixement econòmic sense precedents implantant se uncreixement econòmic sense precedents, implantant-se unnou model econòmic: el capitalisme. -Origen: Gran Bretanya a la segona meitat del segle/Origen: Gran Bretanya a la segona meitat del segle/XVIII, 1740/80- 1850.Antecedents: proto-industrialització: mercatsupralocal, iniciatives empresarials, desenvolupamenttecnològic, mobilitat de capitals, etc.Les màquines van anar substituint la feina manual iLes màquines van anar substituint la feina manual iels antics artesans van donar pas a obrers concentratsen grans fàbriques. A més, una nova font d’energia, elen grans fàbriques. A més, una nova font d energia, elvapor, es va aplicar a les màquines i als nous mitjans detransport (el ferrocarril).

Capitalisme, sistema basat en la propietat privada il lli i i i ti L i dú t i difi l’ tila lliure iniciativa. La indústria va modificar l’anticequilibri camp-ciutat i va propiciar l’aparició de dosnoves classes socials: burgesia i el proletariatnoves classes socials: burgesia i el proletariat.Desenvolupament: entre el 1870 i el 1914 l’economiadels països industrialitzats va experimentar un nouperíode de creixement, que es coneix amb el nom deSegona Revolució Industrial.

EL CONCEPTE DE REVOLUCIÓ INDUSTRIALEls dos termes són, en realitat, erronis: revolució(concepte pres de la política), perquè, en realitat esva tractar d’un procés de llarga durada no sobtat iva tractar d un procés de llarga durada, no sobtat, iindustrial perquè els canvis van afectar a més del’agricultura i la població, a la societat en general.g p , gNo obstant això, aquest concepteens permet comprendre lai à i i dè i d limportància i transcendència delscanvis.

FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓLa Revolució Industrial, denominació que incloufenòmens molt diversos, transformarà la vida delshomes les relacions entre els pobles i l’estructurahomes, les relacions entre els pobles i l estructurade les societats.Es pot considerar que són quatre les bases de lap q qRevolució Industrial:

1.Creixement demogràfic (la població creix de) A t i t d àfi tpressa). Aquest creixement demogràfic no es pot

entendre sense un augment dels recursosalimentaris (= revolució agrícola)( g )2.Unes matèries primeres, que sónimprescindibles per satisfer les necessitats d’aquestapoblació creixentpoblació creixent3.Noves fonts d’energia per transformar aquestesprimeres matèries

LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLALA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

L’augment de la producció d’aliments va serpossible gràcies a dues grans transformacions: laprivatització del sòl i l’aplicació de noves tècniques iprivatització del sòl i l aplicació de noves tècniques inous mètodes de conreu.La Revolució Industrial posà fi a la propietatp p psenyorial i als béns comunals, característics del’Antic Règim, i la terra va passar a ser una

i i d b l d lpropietat privada amb el tancament de les terrescomunals (openfields) que comportaren laprivatització de la propietat mitjançant lesprivatització de la propietat mitjançant lesEnclosure Acts (lleis de tancament de terres).Aquesta individualització de la terra va estimularqels conreadors a introduir millores tècniques peraugmentar la producció i obtenir així més beneficis.

El canvi fonamental dels sistemes de conreu va ser la supressió delguaret substituït per la plantació de farratgeres (sistema Norfolk)guaret, substituït per la plantació de farratgeres (sistema Norfolk).Això permetia no haver de deixar cap tros del camp sense conrear i,alhora, obtenir conreus herbacis amb els quals es podia alimentar elb tibestiar.Unes altres millores van ser les noves arades, como la Rotherham(que removia la terra amb més facilitat) i les noves sembradores comla Jethro Tull. Finalment, la introducció de nous conreus, com elblat de moro i la patata, i l’expansió de la ramaderia van afavoriruna dieta més rica i més variada.

LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICAL’augment de l’oferta d’aliments des de mitjans del segleXVIII va provocar un creixement demogràfic elevat perl’a g e t de la atalitat i e a alt a ba da e lal’augment de la natalitat, i, per una altra banda, per lareducció de la taxa de mortalitat donada la millor alimentaciói els avanços en medicina i higiene. L’esperança de vida

bé éi bl i l d i d l l XIX jtambé va créixer notablement i, a la darreria del segle XIX, jase situava al voltant dels 50 anys.Anglaterra va tenir un creixement demogràfic vertiginós: deset milions d’habitants el 1750 va passar a catorze milions el1831, arribant als 40 milions a finals de segle.

NOVES FONTS D’ENERGIANOVES FONTS D ENERGIA

S i t l bó l’ l t i it t i l t liSuccessivament, el carbó, l’electricitat i el petroli seranles fonts d’energia principals de la Revolució Industrial.El carbó substitueix la fusta com a combustible. ElsEl carbó substitueix la fusta com a combustible. Elsprimers grans centres industrials sorgiran a prop de lesmines. D’altra banda, es comença a utilitzarl’electricitat, una forma d’energia més neta i barata.Primer s’aplica als llums (Edison inventa la bombeta el1879) i de é al t a o t Ca a la fi del egle el1879) i després al transport. Cap a la fi del segle, elpetroli possibilita, junt amb l’electricitat, una SegonaRevolució Industrial.Revolució Industrial.

LA MECANITZACIÓLa industrialització està estretament lligada a unacadena contínua d’invents: la màquina de vapor,ca e a co a ve s: a àq a vapo ,gran símbol de la primera industrialització; caldestacar també invents en el camp de la indústriatèxtil i la siderúrgia, i, finalment, la locomotora(locomotora de vapor). Watt va inventar la màquinade vapor l’invent decisiu Després de tretze anysde vapor, l invent decisiu. Després de tretze anysd’experiències va aconseguir fabricar una màquinamoguda per l’energia que desprenia un corrent continug p g q pde vapor d’aigua. La primera patent, es va concedir aWatt el 1769. Abans de començar el nou segle jas’havien construït cinc-centes màquines al tallers deBoulton, un dels socis de Watt. La màquina de vaporva transformar en pocs anys els sistemes de treball ésva transformar en pocs anys els sistemes de treball, ésun dels invents transcendentals de la història.

La mecanització i la introducció de noves fonts d’energiai l l lit ió d l i t f b il dvan impulsar la generalització del sistema fabril de

producció. Aquest sistema consisteix en la concentraciód’obrers i màquines en les fàbriques on es produeix lad obrers i màquines en les fàbriques, on es produeix ladivisió del treball, és a dir, cada obrer fa només unapetita part de la cadena de producció.Els primers canvis revolucionaris pel que fa a laproducció van començar a la Gran Bretanya i afectaren

i l i dú t i tè til i é d t l i dú t iprimer a la indústria tèxtil i més endavant a la indústriasiderúrgica.Una primera innovació de la indústria cotonera va ser laUna primera innovació de la indústria cotonera va ser lallançadora volant de Kay (1733), que va augmentar lavelocitat de fer el teixit i l’amplada de les peces. Mésendavant es van fabricar noves màquines de filar, queaugmentaren la quantitat de fil produït pel filador.Fi l t l t l à i (1785) l t lFinalment, el teler mecànic (1785) va completar elprocés de mecanització tèxtil.

BAINES, E. (1835): Historia de la manufactura del algodón en Gran Bretaña

Un tejedor manual muy bueno, de 25 a 30 años de edad, podía tejer por semana dos piezasde nueve octavos de tela de camisa, de 24 yardas de longitud cada una, y de una trama decien hilos por pulgada(...).En 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos podía tejer siete piezasEn 1823 un tejedor de 15 años que atendiera dos telares mecánicos, podía tejer siete piezassemejantes en una semana.En 1826, un tejedor de 15 años, al frente de los telares mecánicos, podía hilar por semanadoce piezas semejantes, y algunos podían hacer hasta quince.En 1833 un tejedor de 15 a 20 años ayudado por una niña de unos doce al frente de cuatroEn 1833 un tejedor de 15 a 20 años, ayudado por una niña de unos doce, al frente de cuatrotelares mecánicos, podía hilar en una semana dieciocho piezas de este tipo, y algunospodían llegar hasta 20.

Pel que fa a la siderúrgia, la substitució del carbót l l bó d (D b 1732) b lt évegetal pel carbó de coc (Darby, 1732), amb molt més

poder calorífic, i la seva fosa en un alt forn van permetre,d’una banda un creixement extraordinari del sectord una banda, un creixement extraordinari del sectorminer del carbó, i de l’altra, la producció de ferro engrans quantitats. La fosa del ferro exigia l’eliminació deles impureses del carboni i l’acceleració de la combustiómitjançant poderosos corrents d’aire. Va ser Cort, un

t ili i t bà di t d f jagent navilier, qui trobà un nou procediment de forjaamb el qual s’eliminaven les escòries. El 1885,Bessemer inventa un convertidor que transformà gransBessemer inventa un convertidor que transformà gransquantitats de ferro fos en acer (l’acer és més mal.leable ité menys impureses que el ferro).

LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTSLA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

Els transports van experimentar també una enormetransformació: aplicació de la màquina de vapor: apariciódel ferrocarril i el vaixell de vapor. El ferrocarril: antecedent en les vagonetes de les- El ferrocarril: antecedent en les vagonetes de lesmines, Stephenson construeix la primera locomotora(Watt s’havia oposat sempre a la utilització d’una(Watt s havia oposat sempre a la utilització d unamàquina d’aquest tipus)El primer tren, exclusivament miner, va circular el 1825entre Stockton i Darlington a 25 km/h. Davant hi anavaun home a cavall, agitant una bandera advertint la gentdels perills d’aquell monstre de ferro fumejantdels perills d aquell monstre de ferro fumejant.

- 1830 primer tren de passatgers; trajecte Manchester-Liverpool 30 km/h [la premsa anglesa es demanava

“ ’alarmada “si l’organisme humà podia ser capaç deresistir gaire temps aquelles velocitats”.

El ferrocarril triplicava les velocitats assolides per les- El ferrocarril triplicava les velocitats assolides per lesdiligències de cavalls i en multipliqués la capacitat decàrrega.g- L’explotació de nous territoris no pot explicar-se prescindintdel ferrocarril. Als EEUU la marxa cap a l’oest s’accelera,comencen a arribar a la zona costanera productes (blat fustacomencen a arribar a la zona costanera productes (blat, fustai pells) de l’interior del Canadà.- Al darrer terç del segle ja són construïdes les grans líniesque travessen els Estats Units i, a Europa, es construeix eltranssiberià que uneix Moscou amb Vladivostok.

El vaixell de vapor- major capacitat de càrrega i una velocitat constant.ajo capac tat de cà ega u a ve oc tat co sta t.primera fase: nou valor comercial als grans riuseuropeus: l’Elba, el Vístula i el Rin; i als EEUU 1860,quasi mil vaixells efectuaven la travessia del Mississipí.segona fase és als oceans on s’intensifica el trànsit. Elvapor (vaixell mogut per una màquina) desplaça al velervapor (vaixell mogut per una màquina) desplaça al veler

Els nous mitjans de transport reforcen les antigues rutescomercials i n’originen altres de noves, l’interior delcontinents s’uneix amb les costes i els oceans acosten lesnacions més allunyadesnacions més allunyades

L’IMPULS DEL MERCAT

La millora de les infraestructures de transport vaimplantar una economia de mercat o capitalista, és ap a a a co o a cat o cap a s a, és adir, ja no es produiria per a l’autoconsum com a l’AnticRègim, sinó per a la venda, passant-se d’un àmbitd’intercanvi local i comarcal a un mercat integratd’àmbit nacional i internacional que, en certamanera podem considerar l’inici de la globalització (simanera, podem considerar l inici de la globalització (sidescomptem els gran descobriments geogràfics del segleXVI).)

LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUESLES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES

El naixement de la indústria moderna

Un dels factors que va contribuir més a la Revolució Industrial vaser la contínua innovació tecnològica Cada progrés tècnicser la contínua innovació tecnològica. Cada progrés tècniccomportava un augment de la productivitat i una disminució delscostos de producció i dels preus de venda.

El primer sector que es va mecanitzar fou la indústria del cotó; lesprimeres màquines estaven accionades per la força humana idesprés per l’energia hidràulica (per això les fàbriques se situavendesprés per l energia hidràulica (per això les fàbriques se situavenal costat dels rius).Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els sistemesd l ( à i d )de transport va ser el vapor (màquina de vapor).

la indústria siderúrgica

Abans ja es produïa ferro, però en poques quantitats, ja que els altsforns funcionaven amb carbó vegetal d’escàs poder calorífic.

L’i t t l d ió d f tit t- L’invent que va permetre la producció de ferro en grans quantitatsva ser la utilització, Darby (1732), del carbó de coc, de granpotència calorífica.- Gran demanda de ferro (renovació d'eines agrícoles, màquinestèxtils i la construcció del ferrocarril) estimulà nous invents:eliminació de les escòries, fabricació de làmines de ferro, etc, ,

' ió d l i d i li iólL'expansió de la industrialització

l- S'expandeix al llarg del segle XIX, França i Bèlgical- 1850 Alemanya es basa en: labundància carbó i ferrolConcentració de capitals financersplImportància del sector siderúrgic i químicl- Itàlia i Espanya, major retràs, contrast zones rurals amb industrialsl- Europa Oriental: zones molt localitzades: Aústria i Rússial Europa Oriental: zones molt localitzades: Aústria i Rússial- EEUU i Japó noves potències, indústries semblants a l'europea, importància de les crisis de superproducció

L S S S C SLES BASES DEL CAPITALISME

La generalització del sistema fabril, concentració d’obrers ià i difi i i d t i l di i ió d l t b llmàquines en grans edificis industrials: divisió del treball, es va

produir amb la consolidació del capitalisme industrial i el sorgimentd’una nova societat de classes.

Adam Smith va establir el liberalisme econòmic, base delcapitalisme. l’interès personal és el motor de l’economia i el seup pobjectiu és la recerca del màxim benefici. D’aquesta manera, elcapitalisme és un sistema econòmic basat en la propietat privadadels mitjans o instruments de producció.dels mitjans o instruments de producció.

L’Estat no ha d’intervenir en el funcionament de l’economia, quenomés es regula per la llei de l’oferta i la demandanomés es regula per la llei de l oferta i la demanda.

La manca de planificació i l’augment de la producció han provocatLa manca de planificació i l augment de la producció han provocatles crisis econòmiques cícliques.

Es tracta de crisis de superproducció l’oferta tendeix aEs tracta de crisis de superproducció l oferta tendeix aaugmentar més que la demanda, conseqüència: la fallida de lesempreses que han acumulat massa estocs i també el posterior

d l’ baugment de l’atur obrer.

Les crisis periòdiques són inevitables; les de mitjan segle XIX, la de1847, la de 1857 i la de 1866 es van convertir en el teló de fonsd’algunes revolucions.

Amb el desenvolupament industrial les empreses necessitavengrans aportacions de capital que un sol empresari no podiasubministrar: societats anònimes (el capital d’una empresa es( p preuneix amb l’aportació de moltes persones (els accionistes). Lacompra i la venda d’accions es fa a les borses (borses de valors).

Doc 2 pàg 30Doc 2, pàg 30

Els bancs subministraven valors a les empreses( é t ) t d’i di t ( t(préstecs), actuaven d’inversors directes (comprantaccions) o facilitaven els pagaments mitjançant xecs olletres de canvilletres de canvi.La banca es va convertir en intermediària entre elsestalviadors, que lliuraven els diners en dipòsit, i elsindustrials, que necessitaven diners per a invertir.

LA SOCIETAT URBANA: BURGESOS I OBRERSLA SOCIETAT URBANA: BURGESOS I OBRERS�El procés d'urbanització

�- el procés va obligar als treballadors a anar a les ciutats (societat� el procés va obligar als treballadors a anar a les ciutats (societaturbana)�- inicialment, es creu que 2 milions van marxar a les ciutats

l XIX 2% i i l i t t�- segle XIX- 2% vivien a les ciutats�- inicis segle XX – 78% britànics, 60% alemanys i 44% francesos.�- creixement ràpid= segregació socialp g g

�Enderrocament de muralles, construcció de barris residencials�Establiment de barris obrers, creixement sense planificació ni infraestructures (Doc1) ( )

La societat industrial

Amb la Revolució Industrial l’estructura de la societat es modifica: pasd’una societat estamental, de grups tancats, a la societat de classes, degrups oberts.Durant l'Antic Règim la societat es concebia a la manera d’un cos humà:els cap, les mans, els peus, etc. tenen diferents funcions,

A la societat, la funció d’un estament és governar, la d’un altre, treballar;els nobles consideraven el treball manual com una cosa vergonyosa, indignad l lt di ióde la seva alta condició.

Amb la Revolució Industrial s’enfonsen els fonaments d’aquestasocietat. Els homes neixen iguals (doctrina Rousseau), senseprivilegis La capacitat personal pot permetre d’entrar en el grupprivilegis. La capacitat personal pot permetre d entrar en el grupsocial més elevat.

La llei és la mateixa per a tothom Malgrat tot la igualtat va quedarLa llei és la mateixa per a tothom. Malgrat tot, la igualtat va quedarreduïda a l’àmbit dels principis teòrics; grans diferències de fortuna,de poder i de cultura van continuar separant uns homes dels altres.El t i t l l itj d i ióEls protagonistes eren les classes mitjanes, una denominació queinclou tres grups:

B i t i i d t i l1.Banquers, comerciants i industrials.2.Intel.lectuals, professionals liberals (metges, advocats, etc.),enginyers etc. L3.Militars i alts funcionaris, l’administració de l’Estat.

Els obrers i els pagesos queden en una situació inferior.P ò d d’ l i t d t i à l id dPerò, des d’ara, el naixement no determinarà la vida del’individu: cada home té la possibilitat d’elevar la sevacondició valent-se de la seva capacitat personalcondició valent se de la seva capacitat personal.

NOUS PROBLEMES SOCIALS:NOUS PROBLEMES SOCIALS:

Aquest principi d’igualtat (principi teòric) no va impedir que hih é l i d l i t t bl i t i Lhagués en el si de la nova societat problemes i tensions. Lacompetència entre les empreses fa que es busquin tots elsprocediments per vendre els productes a preu més baix; un d’ells ésla mà d’obra barata. Apareix així el treball de les dones i el delsnens a una edat primerenca. Dones i nens rebien una salari inferiorals dels homes.Els horaris inacabables (de 12 a 14 hores) varen convertir moltesfàbriques en centres de sofriment. Davant l’explotació dels nens,s’aniran aprovant, de forma progressiva, lleis fixant edats mínimess aniran aprovant, de forma progressiva, lleis fixant edats mínimescada cop més altes per permetre el treball dels nens. Els salaris erenescassos. Les cases on vivien els obrers eren de mala qualitat.La feina esgotadora sobretot de dones i nens els horaris excessiusLa feina esgotadora, sobretot de dones i nens, els horaris excessius,els salaris baixos i els habitatges inadequats són l’altra cara de lacontribució, que en el transport, la tècnica i la ciència la RevolucióI d t i l f i l h it tIndustrial va oferir a la humanitat.

Els problemes més greus en aquells moments eren:

1.Problemes d’habitatge. barris amb edificis elegants i altresamb cases fosques i incòmode sense salubritat i higiene;

f lt i l i l h bit t hicarrers sense asfaltar ni clavegueram, i als habitatges hivivien moltes persones en un espai molt reduït (les epidèmiesde tifus o de còlera s’estenien amb una gran rapidesa).2.Problemes de circulació. Les estacions de ferrocarrils esvan construir al centre de les ciutats, fos necessari destruir lesantigues muralles Aparició de nous sistemes de transport; elantigues muralles. Aparició de nous sistemes de transport; eltramvia (a Espanya a partir de 1870).3.Problemes d’aprovisionament i de sanejament. Es

it tit t d’ li t t t à idnecessiten grans quantitats d’aliments, transport ràpid,sistemes d’enllumenat, aigua potable,eliminació de residus, etc.4.Problemes psicològics. S’ha parlat de la soledat de l’homeen mig de la massa, la comunicació i la solidaritat entre elshomes va desapareixent poc a poc.

Cada ciutat creix amb un estil diferent. Londres coneix uncreixement precoç: dels 555 000 habitants el 1700 ha passat alscreixement precoç: dels 555.000 habitants el 1700 ha passat als900.000 de 1800. La màxima preocupació de les autoritatslondinenques va ser el manteniment i engrandiment de les zones

d ( l )verdes (els parcs). París, el baró de Haussmann dissenyà nous barris, avingudesradials (els bulevards, els camps Elisis) i places immenses (LaConcòrdia, …) Madrid, al final del segle XIX, Arturo Soria inicià el traçat de laCiudad Lineal (via ample, plena d’arbres per on es canalitza tot eltrànsit, i cases de poca alçària a banda i banda). Projecte s’estudiaràa totes les escoles d’arquitectura del món. Barcelona, Ildefons Cerdà, pla d’expansió barceloní (1859) vaa ce o a, de o s Ce dà, p a d e pa s ó ba ce o ( 859) vadissenyar carrers amples i rectes i les illes en xamfrà (o sigui ambles cantonades tallades), formant petites places a cada cruïlla.La ciutat resumeix el segle XIX: canvis transformacions a totsLa ciutat resumeix el segle XIX: canvis, transformacions a totsnivells, desplaçament de la població, tensions socials. Civilitzacióindustrial i gran ciutat són dos processos històrics inseparables.