1. 1. LAparell Digestiu Cincies 3r ESO
2. 2.
   • Laparell digestiu t la funci de realitzar la digesti : transformaci dels aliments que ingerim en nutrients, o sigui, transformar les biomolcules en els seus constituents principals,que la cllula pot captar.
   • Les protenes en aminocids
   • Els polisacrids en monosacrids
   • Els greixos en cids grassos.
   • A ms, tamb realitza la funci dabsorci: captar aquests nutrients, junt amb laigua, les sals minerals i les vitamines, i transportar-los cap a la sang, per a que arribin a totes les cllules del cos.
3. 3.
   • Hi ha dos tipus de digesti:
   • La digesti mecnica: Realitzada per les dents i els moviments musculars del tub digestiu, per a trencar els aliments en porcions ms petites per a afavorir latac qumic posterior.
   • La digesti qumica: en qu les molculesdels nutrientssn atacades perenzims digestius , i trencades en els seus components ms senzills, que les cllules de les parets de lintest podran captar.
   • Aquests enzims digestius sn fabricats en les glndules annexes: glndules salivals, fetge i pncrees, aix com en l'estmac i lintest prim.
4. 5. La Boca 1:Les dents
   • Les dents tenen una funci mecnica: trencar els aliments en fraccions ms petites per a que latac posterior sigui ms efica.
   • Tenim 4 tipus de dents: (de 28 a 32)
   • Incisives: 8. Tallen
   • Canin e s:4. Esquincen
   • Premolars: 8 . Matxuquen
   • Molars: 8-12. Matxuquen.
5. 6.
   • Les dents estan formades per 3 teixits diferents:
   • La polpa: tova, on hi ha els vasos sanguinis i els nervis.
   • La dentina, envoltant la polpa, teixit dur.
   • Lesmalt, potser el teixit ms dur de lorganisme, que cobreix la part exterior de la dent, la corona.
   s fora habitual que quedin restes de menjar entre les dents. Aquestes restes de menjar sn usades com a font daliment per microorganismes que alliberen cids. Aquests cids podendesferlesmalt, creant cavitats, les cries.
6. 7.
   • A la boca, tamb hi trobem la llengua, on hi ha els receptors del gust, i que ajuda a empassar-nos els aliments.
   • Tamb shi aboca el contingut de les glndules salivals, la saliva, on trobem:
   • Aigua
   • Mucus: per a lubrificar laliment i fer ms fcil la degluci
   • Substncies bactericides
   • Un enzim: lamilasa, que comena a trencar el mid (polisacrid) en cadenes ms curtes de monosacrids.Aix doncs, la digesti qumica dels aliments comena en la boca.
7. 8. Un cop laliment ha estat mastegat i impregnat de saliva, forma una pasta anomenada bol alimentari. Aquest bol alimentari s el que ens empassem cap a la faringe, en un procs anomenat degluci, on interv la llengua, que es recolza en el paladar i empeny el bol alimentari cap a lesfag.. Per evitar que el bol alimentari es dirigeixi cap a laparell respiratori i el bloquegi, en la faringe hi ha una estructura, lepiglotis, que tapona lentrada a la laringe El procs de la degluci s lltim procs voluntari. A partir daquest moment, els moviments musculars que empenyeran laliment seran involuntaris. Llengua Laringe Esfag Epiglotis
8. 9. Lesfag s un tub duns 20 centmetres, que travessa el diafragma i que transporta el bol alimentari fins a l'estmac. Els seus moviments sn involuntaris, i sanomenen moviments peristltics: moviments de contracci i desplaament de la contracci, de forma que el bol alimentari es desplaa.
9. 10. Bol Alimentari (Esfag) Crdies (esfnter d entrada) A l'estmac el bol alimentari es barreja amb els sucs gstrics, hi resta unes hores, i en surt convertit en una papilla anomenada quim. Plor (esfnter de sortida) Quim (duod) A l estmac, lcid clorhdric dels sucs gstrics desf lestructura de laliment per afavorir lacci posterior dels enzims del pncrees i lintest. Tamb actua un enzim, la pepsina , que trenca les protenes en cadenes ms petites dAminocids. (el trencament no s complert). L'estmac produeix moviments peristltics, de forma que el bol alimentari es vagui barrejant amb els sucs gstrics.
10. 12. Una malaltia molt freqent s la lcera gastro-duodenal , causada per un afebliment de la capa mucosa que protegeix a lestmac. s causada per algunes substncies, i ltimament sha descobert que hi influeix un bacteri. (premi Nobel de medicina 2005)
11. 13. Lintest s un tub duns 7 metres, dividit en tres parts: el duod, l'Ili i el Jej. Shi realitza la digesti final dels nutrients , i labsorci daquestos cap a la sang.
12. 14. Polisacrid Monosacrid Protena Aminocid E Triglicrids cids grassos En el duod, els enzims digestius de lintest, junt amb els sucs pancretics i la bilis, acaben digerint els nutrients en els seus components principals, que desprs seran absorbits per les cllules de les parets de lintest.
13. 16. Les parets de lintest, presenten una srie de plecs longitudinals anomenats vellositats intestinals. Cada vellositat, a la seva vegada, est plegada. Les cl.lules que formen les vellositats presenten una estructura en forma de raspall formada per plecs de la membrana. Totes aquestes estructures tenen una missi: incrementar al mxim la superfcie dabsorci de lintest. En els set metres de llargada, la superfcie total dabsorci s duns 300 m 2.
14. 17.
    • Els nutrients absorbitsa les vellositatscirculen per la sang fins a arribara totes les cllules.
    • els monosacrids tenen una funci bsicament energtica , per a produir la respiraci cellular en els mitocondris. Semmagatzemen en el fetge i els msculs formant un polisacrid, el glucogen, que anir proporcionant monosacrids quan facin falta. Si hi ha un excs dingesti de glcids , es transformen en greixos, que sacumulen en el teixit adips.
    • els lpids tenen una funci estructural, formant part de certes estructures (membranes), i una funci energtica, tot i que el primer combustible sn els monosacrids. Els lpids que no sutilitzen sacumulen en el teixit adips.
15. 18.
    • Els Aminocids que provenen de les protenes ingerides sutilitzen per a fabricar les protenes prpies de lorganisme als ribosomes.
    • Les Vitamines i les Sals minerals tenen una funci reguladora. Intervenen en certs processos bsics per a la cllula. La seva absncia o el seu excs provoquen certes malalties.A ms, certes sals tenen funci estructural, doncs formen part destructures molt importants: com a exemple el calci als ossos.
    • Laigua s utilitzada per a formar part dels fluids corporals
16. 19. A lintest gruixut hi arriben els productes no absorbits, o que no es poden digerir. Durant tot el trajecte pel clon s'absorbeix aigua, fenomen que provoca que el material es compacti formant la femta. La femta arriba al recte, i quan sobren els esfnters, la femta sallibera a lexterior. L intest gruixut est colonitzat per bacteris, que formen la flora intestinal. Aquests bacteris salimenten dels productes que arriben a lintest, i alliberen gasos, aix com certes vitamines.
17. 20. Vdeo Resum 1 - castell Vdeo Resum 2 - castell Pgina amb activitats sobre els aliments i nutrients. Castell Pgina amb activitats sobre laparell digestiu. Castell Pgina amb activitats sobre laparell digestiu. Catal Enllaos interessants