L’aparell digestiu i aparell respiratori

Click here to load reader

download L’aparell digestiu i aparell respiratori

of 25

  • date post

    01-Jan-2016
  • Category

    Documents

  • view

    61
  • download

    3

Embed Size (px)

description

L’aparell digestiu i aparell respiratori. Tema 3. Aparells implicats en la nutrició Anatomia de l’aparell digestiu La digestió. Absorció i ejestió Malalties relacionades amb l’aparell digestiu. L’aparell respiratori Anatomia Ventilació pulmonar Intercanvi de gasos - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of L’aparell digestiu i aparell respiratori

Laparell digestiu i aparell respiratori

Laparell digestiu i aparell respiratoriTema 3Aparells implicats en la nutriciAnatomia de laparell digestiuLa digesti. Absorci i ejestiMalalties relacionades amb laparell digestiu.Laparell respiratoriAnatomiaVentilaci pulmonarIntercanvi de gasosMalalties relacionades amb laparell respiratoriAparells implicats en la nutriciEls aparells que intervenen en la funci de la nutrici sn: Aparell digestiu: la seva funci s convertir els aliments en nutrients, els quals poden ser absorbits.Aparell respiratori: la funci s dur a terme lintercanvi de gasos, s a dir absorbir O2 i eliminar CO2.Aparell circulatori: sencarrega de repartir tots els nutrients a la resta del cos.Anatomia de laparell digestiuLaparell digestiu est format pel tub digestiu i les glndules annexes (pncrees, fetge i glndules salivars).Pg 59Boca: a la llengua s on shi troben els botons gustatius, els quals estan formats per un conjunt de papilles gustatives, qu sn els rgans del gust (salat, dol, amarg i cid).

Faringe: s com a laparell respiratori, de manera que cont un replec, anomenat epiglotis, que impedeix que el bol alimentari passi a les vies respiratries.Esfag: s un tub musculs que permet que el bol alimentari passi a lestmac. El bol passa a travs de lesfag grcies als moviments peristltics (= contraccions i relaxacions de les parets del tub digestiu a fi que el bol alimentari passi).Estmac: eixamplament del tub digestiu. Lentrada sanomena crdies i la sortida plor. Es dur a terme una part de la digesti dels aliments, grcies als sucs gstrics.

Budell prim: les parets internes estan revestides dunes microvellositats, les quals estan revestides de capillars ja que s on hi t lloc labsorci dels nutrients. Est dividit en tres parts: duod, jej i ili.Budell gruixat: s on shi acumulen les substncies de rebuig, que formen la femta. Est dividit en tres parts: cec, clon i recte. En el cec hi ha un replec anomenat apndix vermiforme, que contribueix al sistema defensiu.

Glndules salivars: segreguen una substncia que contenen els enzims (= protena especialitzada en disgregar determinades substncies) que intervenen en la digesti.Pncrees: productora del suc pancretic, que s abocat al duod i completa la digesti dels aliments.

Fetge: productora de bilis, substncia que semmagatzema a la vescula biliar i saboca al duod. La bilis ajuda a disgregar els greixos.La digesti

Def: procs pel qual els aliments es disgreguen (desfer) fins a convertir-se en nutrients, els quals ens aporten matria i energia per poder dur a terme les funcions vitals.

Podem diferenciar dos tipus de digesti:MecnicaQumica Digesti Mecnica

La digesti mecnica s aquella que es produeix a conseqncia del moviment de determinades parts de laparell digestiu. Concretament de la cavitat bucal, de lesfag i els budells.

Comena a la boca on hi intervenen tot el sistema dental, ja que sn les dents qui sencarreguen de triturar els aliments.Per aix depenent del tipus dalimentaci que tenen els ev hi ha un determinat tipus de dents.Per altra banda shi troba la llengua, que s un mscul que la seva funci s ajudar a formar el bol alimentari, tamb shi troba les papilles gustatives.La resta de moviments que ajuden a la digesti es realitzen a lesfag i als budells mitjanant els moviments peristltics.Digesti QumicaLa digesti qumica s aquella que es produeix a conseqncia de la presncia de substncies qumiques anomenades enzims.Comena a la boca grcies als components de la saliva, ja que en ells hi ha els enzims especfics per rompre o disgregar els sucres o hidrats de carboni. Aquests enzims sanomenen Amilassa salivar, converteix els polisacrids en monosacrids.Una vegada que sha format el bol alimentari, aquest passa per lesfag fins a lestmac, on hi t lloc la digesti de les protenes, grcies als sucs gstrics, els quals estan formats per les substncies fabricades pel fetge i pncrees. Els enzims que sencarreguen de la digesti de les protenes sanomenen pepsina i tripsina. Daquesta manera es forma una substncia anomenada Quil.Aquest passa directament a lintest prim, on hi t lloc la digesti dels lpids, a travs de lenzim lipassa pancretica. A ms tamb hi t lloc la digesti dels hidrats de carboni que no shan digerit ni a la boca ni a lestmac, grcies a lenzim amilassa pancretica.Daquesta es forma una substncia anomenada Quim.Absorci i ejesti dels nutrientsUna vegada que shan digerit els nutrients, t lloc la seva absorci. Aquesta t lloc a lintest prim, a travs dunes estructures anomenades microvellositats, aquestes es caracteritzen per ser uns pelets que estan revestits de capillars, ja que els nutrients passen directament al corrent sanguini.Una vegada que shan absorbit els nutrients es formen les substncies de rebuig en forma slida (femta). Per aix s necessari labsorci daigua i de vit K.Laparell respiratoriAnatomiaFosses nassals: sn dos orificis que estan separats per un tabic. Aquestes estan recobertes dunes membranes anomenades pitutries; una sanomena pitutria groga, la qual sencarrega de segregar moc a fi que no entri pols ni altres microorganismes als pulmons, a ms s la responsable del sentit de les olors; laltra sanomena pitutria vermella, ja que est farcida de capillarsI la seva funci s regular la T de laire a fi que quan arribi als pulmons tengui una T duns 30C.Ventilaci pulmonar

Consisteix en lentrada i sortida daire dels pulmons. Per aix es realitzen dos moviments:- inspiraci: consisteix en que els msculs intercostals s'eixamplen, igualment que el diafragma. Daquesta manera els pulmons eixamplen a fi que el seu volum augmenta i per tant la seva P disminueix.- expiraci: consisteix en que els msculs intercostals es contreuen, igualment que el diafragma. Daquesta manera els pulmons es comprimeixen a fi que el seu volum disminueix i per tant la seva P augmenta. Daquesta manera laire t la tendncia a sortir.Intercanvi de gasosLintercanvi de gasos t lloc a les estructures anomenades alvols, que sestenen per tot els pulmons. Aquests es caracteritzen per ser unes cavitats que es troben envoltades de capillars, ja que els gasos (O2 i CO2) estan directament relacionats amb el corrent sanguini. El trasps de gasos entre els alvols i els capillars es fa a travs dun mecanisme de difusi el qual es caracteritza per no tenir un gran cost energtic.La difusi de gasos t lloc grcies al gradient de concentraci dels diferents gasos, s a dir perqu loxigen pugui anar vers els capillars s necessari que la concentraci doxigen dels alvols sigui molt ms gran que la concentraci doxigen dels capillars, daquesta manera loxigen flueix cap al corrent sanguini.Per altra banda perqu es pugui expulsar el CO2 dels pulmons s necessari que la [CO2] dels alvols sigui molt menor que la [CO2] dels capillars.Per aix s molt important que el cos quedi net de substncies txiques i si en els pulmons hi ha restes de CO o b CO2 els alvols poden sofrir necrosis pulmonar, s a dir deixen de funcionar i per tant no es dur a terme lintercanvi de gasos.

Exercicis finals:1 2 3 5 9 12 17 19 29 30 31 32 39 i 44