Aparell digestiu

• Digestió descomposició dels aliments en compostos més senzills que puguen ser absorvits i transportats

– 2 tipus de digestió:

intracel.lular dins de determinades cèl.lules

extracel.lular dins d’una cavitat

Digestió intracel.lular• Es produix en l’interior de cèl.lules especialitzades

(tenen els lisosomes molt desenvolupats) i els nodrients passen a les cèl.lules veines per difusió porífers i celenterats

Digestió extracel.lular• Es realitza dins d’aparells digestius formats per un

tub digestiu (on aboquen el seu contingut glàndulesdigestives) i glàndules especialitzades les parts del tub digestiu són:

boca

(lloc d’emmagatzematge)

estòmac

intestí

+

glàndules salivars

fetge

pancrees

hepatopancrees (mol.luscs i crustacis)

Parts destacables

• BOCA : - és el lloc d’ingestió dels aliments es comença a produir una digestió mecànica(triturar) dents, llengua

- també comença una digestió química glàndules salivars

- alguns animals tenen estructures que faciliten la captura del aliment llavis(mamífers), becs (aus), peces articulades(artròpodes)

• Les dents estan presents en molts vertebrats però estan més especialitzades en mamífers on hi ha una diferenciació entre: incicius (tallar), canins (desgarra), molars (triturar)

• Alguns animals tenen una digestió externa (no extracel.lular) com les aranyes i les estreles de mar injecten els sucs digestius i després absorvixen l’aliment digerit.

– Per a poder injectar els sucs digestius les aranyes tenen quelícers

– Les estreles digerixen els mol.luscs dins de les seues closques

• BUCHE I ESTOMACS MASTEGADORS• Pap Els animals més primitius ja apareix un

eixamplament del tub després de la boca ons’emmagatzema l’aliment per a fer-lo més moll abans de digerir-lo i des d’on poder-lo regurgitar per a donar-li-lo a les cries

• Morella es troba en molts animals (anèlids, aus, rèptils) després del pap i té funció mastegadora (a voltesmengen algunes pedretes que faciliten la funció en el pap)

• Molinet gàstric es troba en crustacis i és un estómacmastegador amb peces calcàrees per triturar

CECS GÀSTRICS I INTESTINALS

• Són evaginacions en forma de tub que ixen del estòmac o de l’intestí i augmenten l’aparell digestiu facil.litant la digestió

– Estrel.les de mar (al llarg dels braços)

– Insectes sbtot herbívors (és on es digerix la cel.lulosa)

– Aus i mamífers herbívors

ESTÒMAC DELS RUMIANTS

• Té 4 cavitats

BOCA1. Ingestió de l’aliment

2. Digestió

- Físicamasticació, amb les dents es tritura l’aliment

- Química insalivació, l’aliment es mescla amb la saliva 3 glàndules salivarsla saliva conté un enzim la amilasa salival que digerix el midó

BOL ALIMENTICI

FARINGE

• Amb un procés de deglució l’aliment passacap a la faringe espentat per la llengua

• De la faringe baixa capal esòfag l’epiglotistapa l’entrada a la tràquea per a que no ens atragantem

NO HI HA DIGESTIÓ

ESÒFAG

Es un tub que duu el bol alimentici fins a l’estòmacNO HI HA DIGESTIÓ

Ones peristàltiques

(contraccions del músculllis de les parets de l’esofag)

ESTÒMAC

• A l’estomac hi han dos esfinters que regulen l’entrada i l’eixida de l’aliment

• CÀRDIES ENTRADA

• PÍLOR EIXIDA

• Dins de lestòmac es produixdigestió:

- Físicamoviment de les parets de l’estòmac

- Química sucs gàtrics que contenen enzims digestius i àcid clorhídric

• Un dels enzims més importants es la pepsina que sols pot funcionar quan hi ha àcid clorhídric que la torna activa

QUIM

INTESTÍ PRIM• Té 3 parts: duodé, jejú i ili- Duodé digestió química degut a:- Suc intestinal (intestí)- Bilis produit pel fetge

i emmagatzemat a la vesícula biliar ajuda a digerir els greixosdissolvent-los

- Suc pancreàtic(pancrees) amilasa pancreàtica

QUIL

INTESTI PRIM- JejúAbsorció- Ili Absorció

INTESTÍ GROS• Té 3 parts:

– Cec

– Colon

– Recte

- Absorció d’aigua i salsminerals

- Sintesis de algunesvitamines (B12, K)gràcies a bacterissimbionts

Aparell circulatori

Transporta els nodrients (que s’han absorvit a l’intestí) i l’oxígen (agafat per difusió als alveols) a

les cèl.lules de tot el cos i arreplega d’allí les substàncies de rebuig i CO2 per a poder-ho

expulsar

Animals sense sistema circulatori

• Els porífers, celentérats, platelmints i nematodes no tenen cor, arteries, venes, capilars ni fluid circulatori. La circulació es dóna entre cél.lules (per difusió)

Animals amb sistema circulatori

• Tots els sistemes circulatoris

consten de:– Fluïd circulatori

format per un líquid = plasma + cels lliures

transporta nodrients i oxigen a les cels i arreplega d’elles els productes de rebuig

conté un pigment que es combina amb l’oxigen i ajuda a transportar-lo

– CorÒrgan de parets musculoses que bombeja el fluïd

– Vasos sanguinis per on circula el fluïd

PIGMENT COLOR ANIMALS

Hemoglobina Roig Vertebrats

Anèl.lids

Hemocianina Blau Mol.luscs

crustacis

Clorocluorina Verd Anèl.lids

Hemoeritrina Violeta Anèl.lids

Sistemes circulatoris oberts (mol.luscs gasteròpodes i bivalves i artròpodes)

Cor vasos sanguinis cavitat general del cos cor

• Als artròpodes:

– Cor és tubular, situat al dors. Cada tram té un parell d’orificis anomenats ostíols per on torna la hemolimfa des de la cavitat gral

– Aorta curta que duu la sang des del cor al cos

– Cavitat pericàrdica que envolta el cor si dins disminueix la pressió absorvix l’hemolimfa que entra pels ostiols

• Als mol.luscs:

– Cor en forma de globus

– 2 aortes per on ix la sang

– 2 venes per on s’arreplega la sang de la cavitat gral

Sistemes circulatoris tancats (mol.luscs cefalòpodes, anèl.lids i vertebrats)

Cor vasos cor

• Als Anèl.lids:

– 2 vasos que recorren longitudinalment el cos:

• Vas ventral que duu la sang de davant a darrere

• Vas dorsal duu la sang de darrere a davant

– Cor que conecta els 2 vasos i que està format per varies parts

Sistema circulatori vertebrats

• Poden ser de 3 tipus, però tots consten de:

– Vasos sanguinis: artèries, arterioles, capilars, vènules, venes

– Cor: amb aurícules (q reben la sang de les venes) i ventricles més musculosos (q expulsen la sang cap a les artèries). Estan separades per les vàlvules

– Fluïd: la sang

• Cor de 2 cambres PEIXOS

– Una aurícula i un ventricle

• Cor de 3 cambres AMFIBIS I RÈPTILS

– 2 aurícules i un ventricle (amb tabicació rudimentària) té dos circuits:

• el pulmonar (cor pulmons cor)

• el sistèmic (cor cos cor)

• Cor de 4 cambres AUS I MAMÍFERS

– 2 aurícules i 2 ventricles

– Circulació doble (2 circuits: pulmonar i sistèmica) i completa (sense mescla de sang)

• Si siguiéramos la pista de un glóbulo rojo de la sangre seguiría el siguiente recorrido:

– Desde el ventrículo izquierdo saldría cargado de oxígeno hacia la arteria aorta y de ahí hasta los tejidos.

– Allí dejaría el oxígeno y los nutrientes que necesitan las células y regresaría por las venas, ya sin oxígeno, hasta la aurícula derecha.

– Desde la aurícula derecha pasaría al ventrículo derecho y sería impulsado por la arteria pulmonar hacia los pulmones donde volvería a cargarse del oxígeno que respiramos y volvería a la aurícula izquierda para pasar al ventrículo izquierdo que la expulsaría de nuevo hacia los tejidos.