FILOSOFIA

Comprendre com funciona el món en el qual estem immersos no és gens fàcil donada la seva complexitat, però intentar entendre el nostre entorn més proper, aquell en el que ens movem diàriament, ens pot ajudar a adaptar-nos-hi millor.

En primer lloc, és convenient adquirir consciència de nosaltres mateixos, del nostre propi cos, els nostres sentiments, reaccions, recursos personals i a partir d’aquí, un cop acostumats a escoltar-nos i a comprendre millor com som, podem obrir-nos cap al món dels altres. El treball amb els alumnes anirà doncs enfocat en aquest sentit i exercitant les seves habilitats de pensament i raonament, en grup o individualment, s’aniran acostumant a indagar i a adonar-se que les altres persones senten d’igual o diferent manera, conscient i també inconscientment. Al posar en contacte el propi pensament davant dels altres es reafirma la personalitat, s’aprèn a argumentar, a entendre altres arguments igualment vàlids, a dubtar, a posicionar-se fermament... en tot cas, tots ells porten dins seu uns alumnes atents al diàleg, amb una major capacitat de fer judicis de valor i de reafirmar la seva identitat personal, la seva personalitat.

L’aspecte físic d’un alumne pot ser similar a la façana d’una casa; encara que totes elles són semblants... cap és exactament igual! Les dades personals també són diferents per a cada persona, fins i tot per als germans no coincideixen exactament. Així doncs, igualment podem pensar que els aspectes de personalitat, els trets personals, són individuals; i un bon exercici és descobrir quins són els punts de coincidència o desavinença dels alumnes d’una aula; els seus punts forts, els fluixos... per tal d'aprofitar-los en el bon desenvolupament personal i grupal.

Si comencem per l’exercici de l’autodescripció s’ajudarà a aconseguir un major coneixement de qui el porta a terme.

- En rotllana de manera que tothom es pugui veure, es fa un torn per a cada alumne en el que es descriu a ell mateix, intentant precisar tant com es pugui en els detalls. Cal recordar la necessitat de ser sincer, ja que la manera com ens descrivim i ens descriuen ens forma l’autoestima i hem d’aconseguir que aquesta sigui tant alta com es pugui.

Es pot començar amb la frase de: sóc, tinc, m’agrada, em veig...

En un segon moment, els alumnes es poden fer descripcions entre ells afegint alguns detalls que no s’han descrit anteriorment com, per exemple, altres aspectes físics o alguns aspectes de personalitat que s’han omès.

Aquestes activitats ajuden a prendre consciència de com som i com ens veuen, a la vegada que copsem com d’igual i de diferent és cadascú en relació amb els altres.

Podem continuar aquest treball concretant-lo en unes preguntes que ens ajudaran a filar més prim.

Sóc nerviós? M’aixeco molt de la cadira?Normalment m’agrada treballar amb una altra persona? O prefereixo treballar sol/a?Parlo fort o crido normalment?Sóc silenciós/a?Tinc alguns amics o molts?Als amics que tinc els explico coses íntimes?Si un amic o amiga s’enfada amb mi, què faig?Si he fet alguna cosa malament ho dic? M’enfado molt quan...Em poso content/a quan...Me’n surto molt bé amb......

Amb aquest tipus de treball es tracta de parlar d’un mateix, la qual cosa no és fàcil pels alumnes; normalment és més fàcil parlar dels companys. L’adult ha d’acompanyar el procés, posant paraules a alguns aspectes que els alumnes no saben reconèixer o bé no saben posar-hi paraules.

Aquest tipus d’activitats és convenient fer-les amb molt de respecte entre tots els que hi participen, de manera raonada i serena, de manera que no sigui una recriminació sinó que es visqui un tret d’identitat personal i en el que tothom es senti integrat i acceptat en el grup.

Un darrera activitat que es pot realitzar és que cada alumne cerqui una o més actituds positives d’un company (que no s’hagin comentat anteriorment, fruit de la seva relació amb l’altra persona...) i les hi expressi o bé de manera oral o escrita. Aquesta activitat reforça els lligams entre companys.

KINESIOLOGIA EDUCATIVA

MARXA CREUADA

Quan fem la marxa creuada aprofitem per a unificar el màxim possible el ritme en tots els nens comptant en veu alta fins a trenta moviments, quinze amb cada cama-mà. No importa si comencem pel nombre 1, pel 230, pel 370, etc. el que ens interessa és poder unificar el ritme, i poder repassar alhora continguts de numeració.

MovimentLa mà dreta toca el genoll esquerra i la mà esquerra toca el genoll dret alternativament.

Activa el cervell perEl creuament de la línia central, millora la coordinació esquerra/dreta, la respiració i l’estat físic, la percepció, la coordinació espacial, l’oïda i la visió binocular.

AfavoreixL’escolta, la lectura i la seva comprensió, l’escriptura i l’ortografia.

BOTONS DE L’ESPAI

MovimentL’índex i el cor pressionen la geniva del llavi superior i l’altra mà per sobre del còccix.

Activa el cervell Per a la concentració, l’arrelament, la relaxació del sistema nerviós central, l’adaptació de la visió prop/lluny. Ens ajuda a prendre decisions més ràpides i amb més seguretat.

AfavoreixL’interès i la motivació, la capacitat d’organització movent els ulls en vertical i horitzontal.La posició durant de la lectura, la capacitat d’enfocament i la concentració en les tasques. L’enfocament alleugera la conducta hiperactiva.Augment de l’interès i la motivació. La disposició per a l’art, la comptabilitat, el disseny, i els ordinadors.

A l’aula, nosaltres treballem una variant d’aquest exercici. Treballem els botons de l’espai i de terra conjuntament. Estimulem el llavi superior i inferior amb una mà i el melic amb l’altra. Després canviem les mans.

BOTONS DAVANT/DARRERE

Moviment

Fem petits massatges al còccix amb una mà i amb l’altra al melic. Després es canvien les mans.Podem fer dos o tres respiracions abdominals per a ser més conscients de l’exercici.

Activa el cervell Per a la concentració i l’arrelament, la relaxació del sistema nerviós central. Augmenta la relaxació, l’habilitat d’asseure’s recte i l’expansió de l’atenció.

AfavoreixAugmenta les habilitats per mantenir la posició i l’atenció en les tasques.