Dossier El teu barri. El barri dels infants

Click here to load reader

  • date post

    26-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    225
  • download

    2

Embed Size (px)

description

Dossier de l'exposició El teu barri. El barri dels infants

Transcript of Dossier El teu barri. El barri dels infants

  • Arxiu municipal

    Exposici El teu barri. El barri dels infants

    ARXIU MUNICIPAL Cntric Espai Cultural Pl. Catalunya,39-41 Tel. 93 478.28.58 patrimonicultural@elprat.cat

  • Arxiu municipal

    Exposici El teu barri. El barri dels infants

    INTRODUCCI Textos El Prat t la totalitat del territori al delta del riu Llobregat, fet que li confereix una singularitat nica i que ha marcat la seva evoluci histrica. La plana deltaica va quedar formada totalment entre els segles VI i VIII dC. s un territori geolgicament molt jove, difcil de poblar, per ric en aigua, caa, pesca i terra frtil. Els primers pobladors estables corresponen al segle X i practicaven la ramaderia i, ms endavant, una agricultura rudimentria de subsistncia. Lincipient Prat no tenia personalitat jurdica prpia i el riu, que dividia el territori, marcava el lmit entre lilla de Banyols o Provenana, que depenia de lHospitalet, i el Prat de Sant Boi, que ho feia de Sant Boi de Llobregat. Els escassos pobladors vivien quasi allats i el riu dificultava les comunicacions. Fins al 1327 no es va establir una barcassa de pas, i el primer pont va haver desperar fins al 1873.

    Peus de foto 1. El Prat t la totalitat del seu territori al delta del riu Llobregat. 2. A causa de la seva situaci geogrfica, els pobladors del Delta vivien quasi allats. Durant anys, lnic mitj per travessar el riu va ser una barcassa, que es va mantenir fins a la construcci del primer pont, ben entrat el segle XIX. Foto Anna Boy 2001 3. El Prat s un poble jove que, per la seva configuraci geolgica, va ser difcil de colonitzar, per que oferia, en canvi, aigua, caa, pesca i terra frtil. Foto Anna Boy 2001 4. Els primers pobladors van aprofitar les pastures abundants, per van haver de fer front a les dures condicions del territori. 5. El canvi als conreus de regadiu va permetre la millora de les condicions de vida dels pagesos. 6. Lany 1873 es posa fi a lallament del poble amb la construcci del primer pont sobre el riu, finanat per Ferran Puig. Aix permetr la comercialitzaci dels excedents agrcoles. 7. El 1881 arribar el ferrocarril. Sinaugura la lnia frria Barcelona-Vilanova, que obrir noves perspectives de creixement.

  • Arxiu municipal

    Exposici El teu barri. El barri dels infants

    INTRODUCCI

  • Arxiu municipal

    Exposici El teu barri. El barri dels infants

    Textos

    La major part de la poblaci vivia en construccions modestes, disperses al llarg del terme. El nucli urb de la poblaci no va existir fins al segle XVIII. Fins ben entrat el segle XIX, la poblaci pratenca va viure duna agricultura cerealista, de baixos rendiments i que requeria molta m dobra temporera, fet que feia augmentar la poblaci transent en els moments de ms feina. A la segona meitat del segle XIX comena la transformaci de lagricultura de sec a la de regadiu, lligada a la construcci del canal de la Dreta i al descobriment de laigua artesiana, i a larribada de nous propietaris, que faran importants inversions a les seves terres. El segle XX va estar marcat per dos fets fonamentals, larribada de la indstria i la installaci de laviaci. Al llarg dels anys quaranta, comencen a arribar al Prat moltes famlies, atretes per loferta laboral de la indstria. Les necessitats dhabitatge es faran molt evidents a la darreria dels anys seixanta. El creixement urbanstic del Prat anir parallel a la nova realitat social. Sn els anys de les cases construdes per La Seda, dels blocs de la Cooperativa Obrera de Viviendas i de lobertura de les artries bsiques per al futur desenvolupament de la ciutat. En els anys vuitanta, el creixement urb continua i samplien els polgons industrials. Al llarg daquesta dcada sintenta aconseguir una millora en els equipaments i en els serveis, especialment en educaci, sanitat i lleure. Al llarg dels anys noranta, el Prat va haver de fer front a la nova realitat socioeconmica, marcada per la terciaritzaci de leconomia. El tancament de fbriques emblemtiques s la part ms negativa daquest procs. El Prat del segle XXI ha dafrontar les transformacions que acompanyen laplicaci del Pla Delta. Lampliaci de laeroport, larribada del metro i del tren dalta velocitat, i la planificaci dels nous eixamples de creixement urb sn el repte de futur.

    Peus de foto 1. A lentrada del segle XX es consoliden els conreus de regadiu. Perforaci dun pou artesi cap als anys 10. 2. El riu era una amenaa constant per a la poblaci, a causa de les freqents crescudes. Aspecte de la plaa de la Vila desprs de la riuada de sant Antoni, esdevinguda entre els dies 15 i 17 de gener de 1898. 3. Vista panormica del Prat cap a principis dels anys 30 del segle XX 4. El ferrocarril ser un element definitiu a lhora de millorar les comunicacions. Lestaci sinstallar a la part nord de la poblaci. Lany 1974, l edificaci va ser substituda per una de nova. 5. Larribada de La Papelera Espaola, lany 1917, donar lloc a la primera migraci de treballadors exclusivament industrials. 6. Lany 1926 va arribar La Seda, que va ser la fbrica ms important de fibres artificials de tot lEstat. 7. Panormica general del Prat, lany 1957, amb La Papelera i La Seda en primer terme 8. Un element que ha marcat el Prat del segle XX ha estat laviaci. Durant uns anys van existir tres aerdroms al terme municipal. Lany 1941 es constru lAeroport Nacional, a partir de lexpropiaci de nombrosos terrenys agrcoles. Vista de laeroport els anys 40. 9. LAeronutica Naval era un cos de lArmada espanyola que es va installar al Prat el 1921. Les installacions de lEscola Catalana dAviaci van ser una escola dinstrucci de vol per a pilots militars. El Camp de La Volateria va ser conegut, des de llavors, com lAerdrom dels Marinos. 10. El tercer camp del Prat, lAerdrom den Canudas, es va installar el 1922 i va ser lorigen de lactual Aeroport de Barcelona. Vista de les installacions de lAerdrom Canudas, que organitzava concursos i feia exhibicions aries, any 1931. 11. En els anys 80, el creixement industrial continua, especialment amb lampliaci dels polgons, sobretot als sectors Estruch i Pratenc, com a conseqncia de la installaci de noves empreses. 12. Laeroport i el polgon del Mas Blau sn dos elements identificadors de la nova etapa iniciada els anys 90, marcada per la terciaritzaci de leconomia. Escultura del Millenari dAndreu Alfaro, situada als Jardins de la Pica dEstats.

    13. La presncia de laeroport ha marcat i ha condicionat levoluci del municipi. Foto Anna Boy 2001 14. Lincrement del transport aeri ha motivat diverses ampliacions de laeroport i ha condicionat el paisatge rural i el natural. Foto Anna Boy 2001 15. La creaci de nous eixamples de creixement urb s el repte de futur. Foto Anna Boy 2001 16. Vista aria del Prat. Foto Anna Boy 2001 17. Mural de Joan Mir, a lAeroport

  • Arxiu municipal

    Exposici El teu barri. El barri dels infants

  • Arxiu municipal

    Exposici El teu barri. El barri dels infants

  • Arxiu municipal

    Exposici El teu barri. El barri dels infants

    Nucli Antic Textos El Prat neix en una crulla de camins, alguns dells antics braos secs del riu, que conflueixen on hi havia hagut lantic estany den Moragues, documentat fa poc pel Dr. Jaume Codina. Els orgens del nucli antic es remunten al segle XV, amb lestabliment duna carnisseria al mas de Bernat Gual. Al seu costat saixecaria, anys ms tard, lhostal. La construcci del temple parroquial, desprs daconseguir la independncia religiosa, va consolidar aquest nucli inicial. Les primeres cases de la plaa es construeixen entre 1720 i 1740, i entre 1740 i 1742 sedifica al carrer Major, el ms antic del Prat. A mitjan segle XIX, quan els antics camins de la Ribera, la Bunyola i la Bufera es converteixen en carrer, en tot el nucli urb es comptabilitzen unes 170 cases. A partir delles sorgir un teixit urb cada cop ms complex: el carrer de la Process, (de Santiago Rusiol), el de Tos (dIgnasi Iglesias), el Nou (dEusebi Soler), el del Duc de la Victria (del Dr. Mart i Juli), el de Madoz (lnic carrer centenari que no canviar de nom), etc. Lany 1858, lAjuntament acorda tancar el pas de carruatges pel tram central de la plaa. Ara s el centre vital de lincipient nucli urb: hi ha lAjuntament, shi installen els venedors, hi ha cafs, escoles, etc. El 1905 es construeix la nova casa consistorial. El creixement urb es va produint duna manera irregular i poc organitzada fins a laprovaci, lany 1916, del Pla dordenaci general, que ordenava els vials existents i en planificava de nous. Delimitava el nucli urb pels carrers del Pont (carrer de Nicols M. Urgoiti), el canal de la Dreta al seu pas pel Fondo den Peixo i les projectades ronda del Sud (carrer de Lleida) i ronda de lEst (av. del Pare Andreu de Palma), que trigarien a executar-se.

    Peus de foto 1. Vista del nucli urb a comenament dels anys 30. La fotografia correspon a la nevada del mes de desembre de 1933. 2.El Prat cap al 1928. 3. Lavinguda de Josep Anselm Clav abans de la seva urbanitzaci. 4. Una de les principals vies que sort de la reforma urbanstica de lany 1916 fou lavinguda de Josep Anselm Clav, que podem veure al fons daquesta fotografia de 1932. 5. Durant anys, el Prat noms va disposar duna barcassa per travessar el riu. Lany 1873 sinaugur el primer pont, que seria de peatge. 6. La primera font pblica es va installar lany 1895 a la plaa de la Vila. El 1920 es va traslladar a la cantonada de lAjuntament. 7. Amb el nom oficial de plaa dEspanya des de 1939, popularment sha conegut sempre com la plaa dels autobusos. 8. Lentitat Centre Artes va ser fundada lany 1882. La seva seu al carrer dngel Guimer, actualment carrer del Centre, va ser construda el 1919

  • Arxiu municipal

    Exposici El teu barri. El barri dels infants

    Nucli antic

  • Arxiu municipal