Divendres 7 de gener del 2000 US 4 CANTONS

El "diari" de Sant Cugat

Núm. 318 Any Vil

225 ptes.

Sumari

El GEPA fa una crida perquè els avets i els residus nadalencs es portin a la deixalleria

Pàgina 15

Els okupes de Torre Blanca demanaran

disculpes als veïns per les molèsties causades

Pàgina 26

Els comerciants locals inicien el període de

rebaixes amb descomptes d'entre el 20% i el 50#

Pàgina 2S

Jordi Bosch, Montse Guallar i Ignasi Riera

duen la poesia al Teatre-Auditori

Pàgina .?V

El tennista local

Alex Corretja diu a

ELS 4 CANTONS

que vol acabar entre

els deu primers al

rànquing de VATP

Pàgina 33

EIS 4 CANTONS el "diari" de Sant Cugat

et surt a compte

Entrades per al cinema i molts espectacles...

i tot per

TRUCA I INfORMA-TEN

10.800 otes. TEL. 93 589 62 82

Els delictes a la ciutat baixen d'un 8 , 1 %

Els robatoris a domicilis particulars són els incidents més comuns

I,'aplicació del Pla 2000 ha incrementat eh recursos, les tècniques i eh efectius policia/s aconseguint una actuació més eficaç dels agents FOTO: X. L.

Pàgina 21

Voptimització dels serveis socials és el

principal repte de Fadministració per al 2 0 0 0 Educació, sanitat, esports i urbanisme centraran els esforços polítics

Pàgines 3 a 7

h l · '.·^--ifrjWi·?^^

GARRIGA

Mones *9É£L

pròpia $

Oficines I exposició

Crta. Cerdanyola, 87-71 TeUF«x93 589 18 78

%' !ww«Ç*«M Cugat i - ^ ^ ^

C.X·irie, 2 (fH*Ajyntafiwtit)

TelFaxa3B752»02

• ^ j ^ v efes» Ü Ü

CONEIXEU-NOS, r^CATALONIA CONEIXEU-NOS, k . J C E R A M I C ESTEM AL VOSTRE

• SERVEI

Rï^^ l I ^ H OBERT DE DILLUNS ^ H A DISSABTE

I ^ H HORARI: ^ ^ H dl. o dv. de 8 a 13 h ^^M de 15 a 20 h ^ ^ H ds. de 9 a 13 h ^ ^ ^ i d e l 6 a 2 0 h

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

EXPOVENDES: PMW, Ctra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Valle». Tel. 93 580 15 00

Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46

Rocafort, 112. Barcelono. Tel. 93 426 00 08

Publicitat ELS /CANTONS Divendres, 1 de gener del 2000

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari OS 4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa OS4CANTONS

Nom: . . .

Adreça: .

CP:

Telèfon .

. . .Població - ^ ^ ^ liPiaiiiii;;

D e l e g a c i ó RACC a San t C u g a t : R a m b l a Ri b a t a Nada, 20 «Tel. 93 495 50 71

US 1 CANTONS * - . . * . • • r · . o í i '-

^ ^ _ " M El tema de la

hetmana Divendres. 7 de gener M JiW

m

R e p t e s e r a / 2 0 0 0

La ciutat encara el nou any amb projectes en tots els àmbits

El nou equip polític pot redefinir la ciutat del futur

Ai'RA COSTA

• Sant Cugat -

Lluny dels mals auguris i de les prediccions fatalistes, la ciu­tat ha canviat d'any - q u e no de segle, ni de mi l · l enni - sense cap incidència destacable. L'I de gener del 2000 ha estat, si fa no fa, com l'I de gener del 1999 i com presumiblement serà el del 2001. Això, però, no resta càrrega simbòlica al nou any que aquesta setmana s'ha ini­ciat, un any que per a Sant Cu­gat pot ser molt important.

El principal canvi que afec­tarà de manera transversal l'es­devenir de la ciutat ha estat el

nou equip de govern. El 1999 va dur a la ciutat un nou alcal­de , Llu ís Recoder , i un bon nombre de regidors nous - 1 6 dels 25 exis tents- i això vol dir que, presumiblement , durant a q u e s t any es podran veu re nous projectes, noves idees i, sobretot, noves maneres de fer política local.

Cada un dels regidors, tant de l 'equip de govern com de l'o­posició, han començat a treba­llar de ferm en els projectes que volen tirar e n d a v a n t en aquesta legislatura, en compli­ment dels programes electorals que al seu dia van defensar. Al­guns quedaran en simples pro­

meses o bones intencions, d'al­tres no es resoldran fins a anys propers, però de ben segur que un bon grapat es materialitza­ran durant aquest any 2000.

La xifra màgica pot esdevenir una primera presa de contacte amb allò en què es pot conver­tir aquesta ciutat a partir d'ara. És per això que aquest any pot resultar de cabdal importància.

Les bases que durant aquest curs s'estableixin permetran ca­minar cap a una ciutat més sos­tenible, segura, rica cultural­ment i socialment parlant o, per contra , en un munic ip i amb greus deficiències socials, amb un cre ixement descontrolat i

La ciutat afronta el tombant d'any

amb una identitat cada cop més desfigurada. Que la balança de­caigui cap a un o altre cantó depèn en gran mesura dels go­vernants, però també de l 'es­perit ciutadà, de la conscien­ciació dels veïns, de l 'empenta de les associacions...

amb reptes importants FOTO: X. /..

De prioritats, n'hi ha moltes, tantes com feina per fer. Però cal que dins de cada àmbit es comenci a concretar i sobretot que es treballi perquè els ciu­tadans vegin que els programes que van votar es comencen a complir.

U r b a n i s m e

L'Ajuntament presentarà el Pla Global

d'Equipaments dins el primer trimestre de Pany

La urbanització dels districtes també s'ha d'assolir en els pròxims quatre anys

A. C. partits van aprovar per unani-• Sant Cugat- mitat que la Promotora Muni­

cipal de l 'Habitatge Promusa, s'encarregués de dur a terme la urbani tzació de la Flores ta i Mira-sol, per la qual cosa aquest organisme podria començar a treballar ja immediatament.

Pel que fa al disseny del pla d 'equipaments per a la ciutat, el tinent d'alcalde de Ciutat Sos-

t e n i b l e , Joan La rehabilitació de Carbó, va asse­

gurar el desem-f entOm del monestir bre passat que ja

es t ava mol t

també s'haurà

La política urbanística d 'en­guany hauria de venir marcada bàsicament per dos temes: la ur­banització dels districtes i la pre­sentació del pla d 'equipaments per a la ciutat. El primer dels dos p u n t s ò b v i a m e n t no es podrà realitzar íntegrament du­rant el 2000

però el que sí s'hauria de dei­xar e n l l e s t i t a q u e s t any és l'aprovació de­finitiva del Pla Especial de Re­forma Interior ( P E R D de les Planes i l'inici de la seva exe­cució. A més, també s'hauria de completar la xarxa de clavegue­res de la Floresta, tal com va prometre el tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralit­zació, Joan Recasens, i avançar en la instal·lació de la de Mira-sol. En el ple de desembre, els

d'acabar enguany avançat i que es podria presentar en dos o tres me­sos, anunci que s i tuar ia la p r e ­

sentació oficial del pla per al pri­m e r t r i m e s t r e d ' e n g u a n y . Aquest projecte ha de decidir la ubicació dels nous equipaments (educatius, socials, sanitaris...) que s'han de construir a la ciu­tat per fer front al creixement de població i a les necessitats d'aquesta. La priorització abso-

l'. oposició demana plans directors per als districtes. FOTO: X. l.ARROSA

es definirà durant aquest any. luta que l 'equip de govern ha fet d 'aquest tema ha obligat a aparcar temporalment la plani­ficació del darrer espai urbanit­zable de Sant Cugat - l ' anome­nat Eix Vertebrador- i, per tant, aquest projecte segurament no

Repensar el model de ciutat

És una feina que la nova àrea de Ciutat Sostenible té molt clar que s'ha de dur a terme. No serà

qüestió d'un any ni de dos, però sí que se n'han de començar a fi­xar les bases. De moment, Car­bó ja ha anunciat la seva volun­tat de dissenyar un model urbà dividi t en mul t i cen t res . "Hi haurà un centre molt potent - e l nucli antic de la c iutat- , i després a cada barri establirem petits centres on els veïns pu­guin resoldre les seves necessi­tats comercials, culturals i so­c ia ls s e n s e n e c e s s i t a t de desplaçar-se al nucli històric de la ciutat". Aquesta serà una tas­ca lenta que segurament encara s'estendrà durant la pròxima le­gis latura però que du ran t el 2000 es pot presentar oficial­ment i començar a desenvolu­par.

El tercer gran objectiu per en­guany hauria de ser la promo­ció de nous habitatges socials i especia lment de pisos de llo­guer, una mesura àmpliament demanada pels partits d 'esque­rres i que l'alcalde s'ha com­promès a estudiar per al 2000. C o m a gransobres , queda r i a pendent de reso/dre, també en­guany, la rehabilitació de l'en­torn del monestir -encara per acabar- i la restauració dels des­perfectes urbaníst ics de Coll Fava, pels quals el desembre passat es va aprovar la constitu­ció d'una Comissió Especial de Seguiment.

Setmana ÜLS/CAIVrOr'íS Dnriittin: 7t/i «riirrM.'M'

Medi A m b i e n t

La sostenibilitat del • • •

municipi marcarà totes les polítiques

A Ï R A COSTA

- Sant Cugat -

Amb l 'establiment d u n a àrea anomenada de Ciutat Sosteni­ble, l'alcalde. Lluís Recoder, ha deixat ben clar que cl respecte al medi ambient serà una de les màximes en la seva manera de fer política. I ,a \ oluiitat de tre­ballar per la sostenibilitat del municipi serà un factor trans­versal que marcarà totes les po­lítiques que s'apliquin a partir d'ara però que tindrà el seus màxims exponents en les ac­tuacions dutes a terme des de l'àrea de Ciutat Sostenible.

Algunes mesures ja es van co­mençar a encaminar a finals de l'any anterior per tal que el 2000 es puguin desenvolupar de ple. Es el cas de la inclusió de Sant Cugat dins els òrgans de gestió del Parc de Collserola. L'alca-de personalment representarà la ciutat en aquest organisme i dins d'aquest any provarà d'a­conseguir les primeres subven­cions del mateix per tal de mi­

llorar i promocionar l'extensió del Parc que es troba en territori santeugatenc. Així mateix, l'à­rea de Ciutat Sostenible està ultimant tot un seguit d'itine­raris per conèixer Collserola, q u e es p r e s e n t a r a n i es co­mençaran a fer també enguany.

Estalviar rei·iirso»

Vetllar per estahiar al màxim els recursos naturals serà una altra de les fites tic l 'equip de govern. Per aconseguir-ho, a partir d'enguany s'aplicaran bo­n i f i cac ions e c o n ò m i q u e s a aquelles empreses constructo­res que dotin els seus edificis de mecanismes per controlar i reduir el consum d'aigua. Així mateix, l 'Ajuntament s'ha po­sat en contacte amb l 'Institut Català de l'Energia per analit­zar la contaminació lumínica que produeix la ciutat i provar de corregir-la. En aquest sen­tit, l'àrea de Serveis Urbans i Descentralització ha començat ja a substituir els actuals fanals

La pivtm l'í ii\ I orrr Xrgra enrara un té tia ta, però tutliuiii ton fiti I/I/I ?.< remi tirà aviat l'O'l'O: .V. 117 Í.ARRO.SW.

de la c iu ta t per d ' a l t r e s de menys contaminants lumínica-ment parlant.

Trac tar les deixalles

La qüestió dels residus és un altre tema cabdal dins la pro­tecció del medi ambient. Si a finals d'any s'inaugurava la pri­mera deixalleria municipal, el 2000 es p r e v e u c o m e n ç a r a construir-ne una més propera al centre de la ciutat, i en pocs mesos s ' inaugurarà t ambé la

planta de eompostatge de Can Calopa, per al tractament dels residus orgànics. Això suposarà la posada en marxa de la darre­ra fase del programa Residu Mí­nim, a partir del qual els ciuta­dans hauran de separar a casa seva la brossa orgànica de la inorgànica.

A banda d'aquestes qüestions concretes la ciutat té plantejats alguns reptes molt importants, però que de moment no tenen data de superació prevista. El més destacat és, sens dubte, la

protecció de Torre Negra i dels seus rodals, tina intenció que ja fa sis anys que s'arrossega i que continua estancada a la comis­sió d'Urbanisme de Barcelona. Junt amb Torre Negra, caldria protegir altres espais encara ver­ges de la ciutat com ara el turó d 'en Lluc, Can Busquets , el Vasconzel, Can Montmany o Mas Fuster, el futur dels quals està en mans de la Comissió de Segu imen t c iu tadanoins t i tu-c iona l q u e s 'ha c r ea t per a aquests efectes.

T r a n s p o r t í m o b i l i t a t

El RACC acabarà l9estudi sobre trànsit que ha

de permetre redissenyar la mobilitat a la ciutat

La supressió del peatge de ÍA-7 col·laborarà a descongestionar les vies

A.C. - Sant Cugat-

I .'únic segur en matèria de trans­port i mobilitat és que el Reial Automòbil Club de Catalunya <RA( X :> ha d'enllestir enguany l'estudi sobre mobilitat que va iniciar en el darrer trimestre del 1W), 1 ,a investigació es du a ter­me gràcies a un conveni signat amb l'Ajuntament de Sant Cu­gat i ha de permetre que l'equip de govern adopti mesures per mi­llorar els desplaçaments en trans­port prisat per la ciutat. Aquest objectiu va molt lligat al poten-ciament del transport públic, un altre dels reptes dels dirigents lo­cals.

Si bé es fa ja imprescindible que' es reforcin -quant a freqüència i nombre de combois- les línies d'autobús que van als districtes, el tinent d'alcalde de Serveis Ur­bans i Descentralització, Joan Re­casens, va anunciar que això depèn de la unitat tarifària de tots els mitjans de transport públics. 1,

/• i ; ni Uni'i n ta i 11'i i n'pm t púhlu per

com que aquesta encara va per llarg, difícilment durant aquest any es podrà donar per resolt el problema del trànsit a la ciutat. Tot i així, Recasens ha confirmat que la seva àrea "està fent totes les gestions necessàries" perquè es pugui crear un bitllet únic i un sistema múltiple de transport

tlutoir^t •ti'iiiai 11 tiaihit UllO \ I

"tant aviat com sigui possible". Mentre el RACC acaba l'estudi

i arriben les solucions per des­congestionar el trànsit urbà, l'A­juntament ha posat a la pràctica diverses mesures coercitives per­què els vehicles respectin al mà­xim les normes de circulació. Així. des d'aquest any la policia local

farà controls aleatoris i multarà els vehicles que excedeixin els límits de soroll permesos establerts per l'ordenança municipal pertinent.

Connexions supraiiiunicipals

La gran consecució d'enguany en matèria de comunicacions, però, ja s'ha produït. Des de l'I de gener l'A-7 ja és una autopista lliure de peatges. A més. el mi­nisteri de fomen t ha anunciat que el 2000 s'iniciaran les obres de reforç de la B-30. d'on se su­primiran els dos semàfors que tan­tes cucs provocaven a l'alçada de Sant Cugat. 1 les connexions su-pramunicipals poden millorar en­cara molt més si Renfc es deci­deix finalment enguany a habilitar per a passatgers la lína de rodalia Mollet-Papiol, que tindria dues estacions a Sant Cugat. L'alcalde va anunciar fa poques setmanes que la companyia ferroviària li ha­via confirmat aquesta voluntat però que faltava acabar de fixar una data.

P r o t e c c i o

Les mesures de seguretat es reforçaran

A.C. - Sant Cugat -

"El meu objectiu és intentar deixar la situació millor que la que em vaig trobar en assumir aquesta nova responsabilitat". Així definia Jordi Farrés, tinent d'alcalde de Serveis Interns i Se­guretat Ciutadana, les seves fites en matèria de seguretat per als pròxims quatre anys.

El repte, d'entrada, no es pre­senta gaire difícil ja que Sant (ài-gat està considerada com una cic­les ciutats més segures de la co­marca. Amb tot, durant aquest any que s'inicia Farrés provarà de reforçar la presència policia! als districtes, potenciant encara més la policia de barri. Tot i que no hi ha constància que en aques­tes zones es produeixin més de­lictes que al centre, la gent s'hi sent menys segura. Per això. un dels objectius del tinent d'alcal­de serà motivar els agents de la Policia Local perquè estableixin una atenció més directa al ciu­tadà alhora que s'incrementen les dotacions i la ptesència policia!.

ELS-f CANTONS Divendres, 1 de gener del 2000 Setmana

S e r v e i s

Ueducació i la sanitat tornen a atraure tota P atenció de les autoritats locals

Elpotenciament de Voficina de la dona serà un altre dels objectius per al 2000

Els serveis socials de Sant Cugat Ceducació, sanitat, be­nestar, igualtat de la dona...) comencen a patir greus man­cances, a causa, en gran mesura, del creixement desafo-rat que ha tingut la ciutat en els darrers anys. Això ha fet que esdevinguessin el punt de mira principal de les clas­ses polítiques que enguany intentaran posar remei a algu­nes d'aquestes situacions. L'educació i la sanitat registren el problemes més greus.

A. C. - Sant Cugat -

La llista de reptes per al 2000 dins el camp dels serveis socials és llarga però està encapçalada per dos grans noms: la sanitat i l ' ensenyament . En el primer dels dos casos l 'objectiu pri­mordial serà millorar els serveis que s'ofereixen dotant la ciutat de més recursos i de més per­sonal. El pas de-cis iu serà la construcció de l ' ampl iac ió de l 'actual Cen t r e d'Atenció Primària (CAP) en uns terrenys fronterers entre Mira-sol i Valldoreix. Però tot i que ja s'han cedit els terrenys per acollir aquest equipament, encara no s'ha ftxat una data per començar a construir-lo. Ell que sí s'ha promès, de boca del ma­te ix c o n s e l l e r de S a n i t a t , Eduard Rius, és que mentre no es construeixin aquestes ins­tal·lacions s'habilitaran uns es-

de Catalunya, actualment en fa­llida. La superació de la crisi va també per llarg i de moment ningú gosa arriscar-se a afirmar que el problema es desencallarà aquest mateix any, encara que tothom coincideix en la urgèn­cia que corre resoldre'l. On sí s'actuarà enguany és en l'àm­bit del tractament de malalties d e g e n e r a t i v e s . Així, ja s 'ha anunciat que abans de l'estiu

es preveu tras-

La nova oficina de üadar el centre

Correus hauria d'estar enllestida abans de restiu

d ' a t e n c i ó de m a l a l t s d 'A l -z e h i m e r a uns altres locals més grans que per­m e t i n i n c r e ­mentar la capa­

citat d'atenció.

Reptes educat ius

Pel que fa a l'ensenyament, no només cal construir ja el quart institut, sinó que alguns sectors comencen a parlar ja d 'un cin­què equipament. De moment l'únic cert és que existeix una

/*./ nou institut permetria treure eh barrat ons de l'Arnau Cadell FOTO: X. L.

pais provisionals per tal d'am­pliar l'atenció sanitària durant aquest mateix any. L'altra gran qüestió sanitària per resoldre és el futur de l'Hospital General

mancança real, però l'adminis­tració catalana encara no ha fet cap pas decisiu per esmenar-la. En canvi, sí que s'ha iniciat - i ja està molt avançada- l'ampliació

Mentre no s'amplia el CAP, s'habilitaran espais sanitaris provisionals FOTO: X.l

de l'escola Collserola que si s'a­plica el previst en el mapa es­colar, a partir del setembre d'en­g u a n y hau r i a d ' aco l l i r e l s

alumnes que actualment van al col·legi Pla i Farreras perquè aques t edifici a la vegada es convertís en quart institut.

Al mateix temps, la tinent d'al­calde de Serveis Personals, Àn­gels Ponsa, ha

bé es podrien posar en marxa o, si més no, ser impulsats du­rant aquest any. Es tractaria, d'una banda, de la nova oficina de Correus que ja s'està cons­truint al carrer Ildefons Serdà i que presumiblement entrarà en funcionament abans de l'estiu. L'altre servei seria el del Re­gistre de la Propietat, la creació

del qual va apro-confirmat que lambe es començarà var_se r a n y pas-estan treballant Q prepamr m a mia S a t p e r Ò q U e e n

r ° cara no té dat;

de la ciutat amb p e r q u è la G e ­neral i tat cons­trueixi una nova escola bressol pública a la ciu­tat, un equipa­men t sol·licitat des d 'amplis sectors veïnals i polítics. Per analitzar aquests proces­

sos i plantejar nous reptes, s'ha convocat per aquesta primave­ra la II Mostra d 'Ensenyament Públic de Sant Cugat.

Altres serveis

l 'n dels projectes que podria rebre més impuls durant el 2000 és el del Centre d'Atenció a la Dona. Segons va declarar l'oc­tubre passat la tinent d'alcalde de Presidència i Benestar So­cial, M e r c è Conesa , d u r a n t aquest any es potenciarà i s'am­pliarà aquesta oficina -actual­ment oberta només un cop el mes- . "Volem oferir un servei molt més ampli que inclogui as­sessorament jurídic i psicològic, però també cursos de formació i desenvolupament integral de la dona, oportunitats laborals, assessorament econòmic, e t c " , va declarar Conesa.

Hi hauria, a més, dos serveis d'importància cabdal que tam-

informació turística

ta per posar-se en marxa.

F i n a l m e n t i *iiï;«i:si^issi dins l 'àmbit de msmmmm. [a Promoció de

la Ciutat, la regidora Marta Su-birà ha anunciat per aquest any l'inici d'un estudi sobre les pos­sibilitats turístiques de Sant Cu­gat així com del disseny de ma­terial d'informació turística, com ara una guia de la ciutat o fu­lletons de promoció dels diver­sos àmbits turístics.

P o l í t i c a

L'estabilitat del govern continua a l'aire

A.C.

En l'àmbit purament polític, l'estabilitat del govern munici­pal és el principal serrell per re­soldre. Tot i així, el camí a seguir no està gens clar. Mentre l'opo­sició demana que s'ampliï l'e­quip de govern mitjançant un pacte, Cill continua mantenint-se prudent i defineix l'aprovació dels pressupostos per al 2000 com el principal repte polític. La convocatòria d'eleccions ge­nerals per al mes de març pot determinar un canvi en aquest sentit, ja que actualment tots els partits es concentren en la pre­paració de la campanva electo­ral.

Pel que fa als organismes ins­t i t uc iona l s cal e s p e r a r q u e aquest sigui l'any de la consoli­dació definitiva dels consells de districte com a organismes polí­tics descentralitzats i principals instruments de participació ciu­tadana en la presa de decisions executives.

En relació amb la resta d'ins­titucions, s'espera que l'Ajun­tament de Sant Cugat vagi in­corporant-se a poc a poc en tots els organismes supramunicipals. El primer ha estat la Manco­munitat de Municipi de l'àrea metropolitana, dins la qual l'e­quip de govern provarà de fer-se un lloc durant aquest any per començar a gaudir dels avantat­ges que pot proporcionar a la ciutat.

En darrer terme i també com a objectiu a curt termini, apareix la voluntat del nou equip de go­vern de parar una atenció di­recta i més personalitzada a la ciutadania, un desig que l'alcal­de ja ha començat a complir reu­nint-se amb tots els col·lectius de la ciutat que ho han demanat.

Tant si vostè és a casa com si no hi és . . . AUXVYD

continua vetllant per la seva llar

S I S T E M E S DE

S E G U R E T A T AGLULMX,

Prestigi» Seguretat i Servei Lluis Company*, 50-T«t. 93 $»9 17 99-Sant Cugat del VoH*»

SISTEMES DE SEGURETAT :CH·tEH£N*S XWtOKSIXKKOO

Setmana ELS «fCAIYIWS Divendres, 7 de gener del 1000

E s p o r t s

Construir i remodelar les instal·lacions són necessitats urgents

Ai.i-.x Loi·i.z

No pot tornar LI passar un any més sense que les instal·lacions municipals no siguin arranjades i. d'altra banda, que se'n cons­t r u e i x i n de n o v e s . De fet, aquest va ser el principal motiu pel qual el 3 de maig de l'any passa t un g rup n o m b r ó s de clubs esportius santeugatencs fundessin la Coordinadora d'En­titats Esportives de Sant Cugat. Amb el propòsit d'exigir a l'A­jun tament un canvi d 'acti tud respecte a aquesta deficiència evident d'instal·lacions munici­pals, la plataforma no va deixar de treballar des de llavors fins a aconseguir que el consistori

presentés el 9 de desembre pas­sat -en la segona trobada de tre­ball entre l'alcalde Lluís Reco-der i la Coordinadora d'Entitats Esportives després de les Elec­cions Municipals del juny- una primera fase teòrica d 'un nou pla d ' equ ipaments esportius. Recoder ja fa mesos que treba­lla per aconseguir els recursos econòmics que han de fer viable aquest projecte que, segons Ee-rran Domínguez, tècnic de l'à­rea d'Esports de l'Ajuntament, costarà entre 2.000 i 2.500 mi­lions de pessetes. El projecte queda fet, malgrat es desenvo­luparà en funció de la disponi­bilitat econòmica.

La Coordinadora està ben vis­ta tant des del consistori com de

Aque\ta tuto'ii ajui ru ullla pumera trobada que van mantenir I hih Ruodeí i la Coordinadora / 'O/O XI

l'oposició, que en tot moment ha recolzat la plataforma i, a més a més, s'ha compromès a de­fensar els seus interessos. Un pas endavant en l'edificació de nous equipaments esportius per a la ciutat seria que en els pres­supostos del 2000 que encara

s'han d'aprovar hi hagués una partida concreta per a instal·la­cions esportives municipals.

Un any d 'ascensos

Quant a les competicions oficials dels principals equips sèniors, ara

mateix, els que tenen més possi­bilitats de pujar són el CV Sant Cugat, l'Olimpyc, el Júnior mas­culí i el sènior "A" de tennis de taula de la UE Sant Cugat. Per contra, podrien perdre la catego­ria el Sant Cugat, l'handbol UE Sant Cugat i el Júnior masculí.

C u l t u r a

La recerca de nous espais és el

principal repte dins l9 àmbit cultural

Els ciutadans demanen la popularització del Teatre-Auditori

Ai RA COSTA

L'àmbit de la cultura és un dels més madurs de la ciutat, per això els reptes dins d'aquesta àrea són difícils de comptar , i encara menys de fixar de cara a aquest any. Tant govern com ciutadania estan satisfets a/nb el nivell cul­tural de la ciutat, però coincidei­xen a detectar-hi una gran man­cança: els espais.

Associacions, entitats i col·lec­tius culturals han reivindicat sis­temàticament a l'adm'nistració que els ofereixi nous espais on poder dur a terme les seves acti­vitats i aquest serà el principal repte de la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, per a aquesta legislatura. La so­lució, però, segurament no arri­barà el 2000 perquè l'àrea tot just acaba d'iniciar un estudi sobre les necessitats reals del municipi i les solucions que s'hi poden ofe­rir.

El que sí que es farà aquest any és potenciar encara més el Teatre-Auditori. Si a finals del 1999 es van presentar els nous abona­ments temàtics i els descomptes per a posseïdors del carnet jove, enguany i segons Ponsa, "poten­ciarem la coproducció d'especta­cles i el taller d'escenografies per tal d'obtenir més recursos". A més, es buscarà la manera que

les entitats culturals de la ciutat

l'oiupanó de la masia de lonr Mama evidencia la mama d~tspai- K)'l() X I

també puguin usar el teatre, se- més d'alguna festa. gons ha explicat la tinent d'al­calde.

L'altre teatre del municipi, el de La Unió també enceta enguany un any important. El col·lectiu celebrarà durant tot el 2000 el seu centenari amb activitats i mani­festacions culturals de tota mena. A més, també serà enguany quan buscaran els recursos necessaris per restaurar el teatre, tasca que no podran culminar, segurament, fins d'aquí a quatre o cinc anys. I una altra entitat cultural que tam­bé està d'enhorabona el 2000 és la coral del Club Muntanyenc que enguany celebra el seu 25è aniversari. Al llarg de l'any oferi­ran diversos concerts especials, a

Economia

Altres propostes

Alguns grups de l'oposició i, en especial ERC, van presentar du­rant la darrera campanya electo­ral municipal algunes propostes per a l'àmbit cultural que podrien ser recollides per l'administració. Així, els republicans van demanar que es construís una biblioteca nova adreçada al públic univer­sitari i que s'emprenguessin no­ves mesures per catalanitzar el municipi. També es va demanar la creació -proposta feta també per altres partits i persones de la ciutat- de com a mínim un mu­seu a Sant Cugat.

La promoció del comerç local serà el punt de mira

del món econòmic

A.C.

El desenvolupament complet del Pla de Dinamització Comer­cial és, sens dubte, el gran repte econòmic que es presenta a la ciutat en els pròxims mesos. Es tracta d'un pla molt complet que inclou, a grans trets, la vianalit-zació del nucli històric de la ciu­tat i la construcció de nous apar­caments per fomentar el passeig dels vianants per les zones co­mercials.

Ja fa força mesos que Ajunta­ment i col·lectius de comerciants hi treballen però es preveu que el 2000 es faci el salt definitiu. A finals del 1999 es

Atraure noves empreses i aprofitar

econòmicament el pas del TGV

van fer ja les pri- s e m n altreS objectius meres proves pi­lot de tancament J l i l l H I l l I l l I de carrers al trànsit rodat -Santiago Rusinol, Valldoreix, Sant Antoni- i tot fa preveure que durant aquest any es tanquin definitivament algu­nes vies. La planificació de nous aparcaments ja és una qüestió més complicada, especialment en un moment en què el sòl a Sant Cugat escasseja i quan en­cara no hi ha un consens ampli sobre aquesta qüestió. Tot i així, el regidor de Comerç, Consum, Indústria i Serveis, Jaume Tu-bau, ha afirmat que ja hi treballa

i que "si no aquest any, sí que en els pròxims", acabaran cons­truint-se aparcaments al centre.

Des de l 'àrea de P romoc ió Econòmica i Hisenda, Pasqual d'Ossó, treballa paral·lelament en dos grans objectius: atraure empreses de fora perquè s'ins­tal·lin a Sant Cugat i veure com es pot explotar econòmicament el pas del TGV per la ciutat. Tots dos són, de fet, objectius a mig termini ja que el primer reque­reix molt temps i negociació i el segon no podrà aplicar-se fins que l'estació no prengui forma - n o

estarà construïda fins al 2004-. De to tes maneres , aquest any 2000 servirà pe rquè D'Ossó faci les p r i m e r e s ges ­tions en tots dos sentits.

sl l l l l l l l l Q u ' s l Que t r e" ballarà a ple ren­

diment durant aquest any serà el Servei Municipal d 'Ocupació (SOM). El seu responsable, Jor­di Farrés, ja ha avançat que en­guany es faran nous cursos de for­mació per als col·lectius als quals costarà més trobar feina d'aquí a uns anys, "és a dir, als joves amb fracàs escolar, les persones entre 40 i 60 anys que han estat apar­tades del món laboral i els anal­fabets en temes informàtics". L'objectiu final és caminar cap a la plena ocupació justa i solidària.

ELS /CA1YIÜNS Divendres, 7 de genrr del >00ú Enquesta 7

L ' e n a u e s t a \ •%,

Quins objectius té per a aquest nou any 2 0 0 0 i què n'espera? Com sol passar tots els principis d'any, tothom aprofita aquests dies per mar­car-se uns objectius i uns desitjós que esperen complir al llarg de l'any. Tam­bé a la nostra ciutat, els santcugatencs comencen l'any 2000 amb uns quants reptes personals i amb moltes esperances pel que fa a la resta de la societat. Entre els més joves, predomina el desig de poder acabar els estudis i poder trobar una feina que els agaradi i que els permeti independitzar-se i fer la seva

vida. Els més grans, el que volen és veure realitzats els seus somnis, tot allò per què han treballat al llarg de la seva vida i que, fins a aquest moment, en­cara no s'ha acomplert. D'altra banda, i siguin de l'edat que siguin, tots esperen també que aquest sigui un bon any per a la gent que estimen i que, a més, du­rant el 2000 desapareguin les guerres, les injustícies i la pobresa que han protagonitzat bona part del segle XX. / ESTER CASTANYER.

TOTICANAS

41 ANYS

MK.STRK

"Espero que durant l'any 2000 vingui tot el que no ha vingut fins ara. Kl que m'agradaria més és que tothom, jo entre ells, trobem el nostre camí per poder anar ti­rant endavant".

KNRIC MARCO

' 78 ANYS

KNSKNYAMKNT

"Sent eoherent amb la meva vida. voldria fer de la utopia una realitat, és a dir, aconseguir fer re­alitat aquelles coses en les quals hem posat il·lusions i bona part dels esforços de la nostra vida".

ELISENDA TORTOSA

25 ANYS

ESTUDIANTA

"Espero que durant aquest any pugui acabar la carrera, trobar fei­na i anar a viure fora de casa els pa­res, i espero el millor per tota la gent que, com jo, vol viure la seva vida amb la gent que s'estima".

JOSEP PELLICER

30 ANYS

COMERCIANT

"Jo tinc molts projectes. Primer de tot, m'agradaria casar-me amb la meva nòvia, tenir un fill, aca­bar la casa que estem construint. També vull gestionar el meu ne­goci, i moltes més coses".

ANNA SANTIAGO

19 ANYS

ESTUDIANTA

"Per a l'any 2000 jo espero que desaparegui tota la pobresa que hi ha al món, i per a mi espero que em vagin bé els estudis i que du­rant aquest proper any pugui aca­bar l'institut".

MONTSE BORDAS

5 ANYS

ESTUDIANTA

"No ho sé, a mi m'agradaria que m'anés molt bé l'escola. Aquest any vaig a! Carles Riba però l'any que ve comença ré a anar al Col·legi Sant Ignasi. Jo vull pas-sar-m'ho molt bé a l'escola".

ANDRKAGON/.ÀI.E/.

26 ANYS

ESTUDIANTA

"Com a estudianta d'economia, espero que l'economia mundial millori, sobretot la dels països del Tercer Món. També voldria que la gent recapacités més respecte a les guerres i la vida en societat".

ADRIANA AGUILAR

21 ANYS

ESTUDIANTA

"Per a l'any 2000 espero que la gent tingui més amor dins seu, llavors no hi hauria tantes injus­tícies ni tantes guerres. Quant a mi, espero seguir estudiant tea­tre i poder dedicar-m'hi".

Ja s e n t r e n a ? ? ? v< Viatge al SALVATGE OEST 2000 (10 al 26 d'Agost)

També en preparació: VIDA DE FARAONS (Egipte Gran Luxe, 17 al 24 d'abri l) + RUTA DELS CÀTARS (21 al 24 d'abri l) +

MERAVELLES D'EUROPA (Alsacià i la Selva Negra, 1 al 8 d'agost) + SÍRIA I JORDÀNIA (3 al 17 de setembre) +

Viatges PONT DEL PILAR + Viatges PONT DE DESEMBRE. SI DESITJA REBRE PROGRAMA DETALLAT AL SEU DOMICILI:

TRUQUIN'S 0 VINGUI A LES NOSTRES OFICINES. USSÍA \ TOURS

. - ^ ^ oc «*" Plana de l'Hospital, 10. Tel. 93 589 61 50

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Obres completes (abreujades) de

W. SHAKESPEARE

dimarts 11 dijous 13

T

A R T N R A E U Av. Paral·lel, 60

Barcelona

Fer la Reducida Shakespeare Company ambjosu Ormaetxe, Fernando Alzibu i

Javier Gurruchaga

GRATIS produït per: f | [ j |

IS DFt

CL 11 Cl Ct» D 1 '

que facin la

^•v ;,

• % \ *

rva - ^

recomanat per: ELS4CANTONS

« ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR -O1 93 589 62 82 de au dv. de9 a20h

OS 4 CANTONS

Política Divendres, 7 r/e ^e/n r del JL \ \?

La casa de la vila

J u a n C a r r a s c o . Regidor del PSC

"Cal una àrea específica que s'ocupi de la descentralització •>•>

A I R A COSTA

- Sant Cugat -

La seva incursió en la vida polí­tica local va ser paral·lela a un pro-tagonisme creixent en el teixit as­sociatiu. Així. quan Juan Carrasco va saltar definitivament a la pa­lestra de la dialèctica i de la lluita d'idees ho va fer amb les butxa­ques plenes de coneixements po­pulars. Ara pot lluitar amb totes les armes per resoldre els proble­mes dels barris més desfavorits perquè fa anys que s'hi passeja i que en coneix la gent.

- Ha estat molls anys vinculat als moviments educatiu-. |>erò a l'hora d'assumir ima regidoria s'ha decantat |M>r la descentra­lització territorial. Es un repte |>ersonal? -To t i que sabia que aquesta ha­

via de ser una decisió del porta­veu del grup. tenia molt clar que això era el que volia fer. A l'hora d'elaborar cl programa i durant la campanya electoral ja vaig fer mol­tes propostes i vaig defensar sem­pre que calia reequilibrarel nucli amb els districtes i que era des d'aquests, i no des del centre, des d'on calia abordar els problemes de transport, d'habitatges socials, d'equipaments esportius i cultu­rals. A més, tenia contactes molt fluids amb les associacions veï­nals. així que vaig poder assumir aquestes qüestions.

- Vostè confia en els consells de districte com a organisme» polítics útils? - Sí, sí. Però crec que l'equip de

govern, i en aquest cas el presi­dent dels consells, ha de canviar el tarannà i la manera d'actuar. S'ha d'aprofundir mes en la participa­ció ciutadana i hem de pactar una nova reforma del títol cinquè del ROM.

- Així» ja es va fer no fa gaire temps. - Sí i reconec que ara encara no

és el moment de fer-ne una altra. però :i curt termini ens l'haurem de plantejar. - Ara 110 toca. - No, ara no hem de fer filosofia,

el que cal és que els consells arranquin d'una vegada. Els dis-

Ciim/sco llii'ituríi. en els pròxims i/tmtre nins per resoldre h - dil'iinn i< • d,h distintes FOTO: A'.HV I.ARROSA.

trictes són com un coll d'ampolla, on hi ha moltes actuacions i de­mandes històriques dels veïns en­darrerides i tot això s'ha de resol­dre. - Si després s'enceta la nova

reforma del ROM, quins canvis projiosarà? - No m'inventaré res nou, són

coses que ja vaig proposar a la pri­mera reunió de descentralització. Crec que caldria donar més pes al mateix ple, l'ordre del dia s'hau­ria d'elaborar entre tots. les co­missions informatives haurien de poder dictaminar. Però en tot això hem d'estar d'acord tots els partits.

- I en qiiè més? - Cal establir unes prioritats i,

sobretot, dissenyar uns plans di­rectors per a cada districte. No s'han de resoldre només les qües­tions urbanístiques, també cal fer un pla sobre la descentralització administrativa, els equipaments culturals, el teixit social...

- Alguns veïns ja no confien en vostès. Què s'hi pot fer? - Pedagogia, informació i treball.

I fem de parlar amb els represen­tants veïnals per explicar-los qui­na és la funció dels consells de districte i quin paper hi poden ju­gar ells i nosaltres. La informació també és imprescindible: no pot

ser que es convoqui un consell de districte i que ningú ho sàpiga. Les convocatòries de sessions s'­haurien de publicar a la premsa local i als taulers d'anuncis de les

i Un polít ic a l ' o m b r a

•Alguns deuen creure que Juan Carrasco és un novell

1 en el món de la política però s'equivoqueu. Per bé que

; aquesta és ia prunera vegada que exerceix el càrrec de re­gidor a l'Ajuntament de Sant Cugat , ja fa mol l* anys

( -exactament 2-1— que s'ar-! rosses» per aquest món. £1

1976 va començar a militar i al PSC. El 1978 va ser IUI

dels fundadors de la secció sanlcugaienca del partit i de* d'aleshores ha format jKirt

i de diverses executives, ha re-: presentat el partit al consell • comarcal i ha sigut, durant I molts anys, secretari d'orga-[ nitzaeió. Ara surt de l'aiina-i ri per encarar-se al» seus opo­

sitors potfóce i Buüar a cara

i tempeque ho e$-peravett,/A.C.

associacions i entitats, i a més. s'­hauria de presentar l'ordre del dia i mantenir-lo obert a propostes i nous temes fins a l'últim moment. - Com a vocal de l'oposició,

quins seran els seus objectius? - Vull fomentar els consells des

d'una actitud de respecte envers el president i els altres represen­tants polítics i veïnals però dema­nant que tot s'aprovi en el si del consell, de forma oberta i trans­parent. En segon lloc penso estar. en totes les comissions de treball i seguir tots els temes perquè el PSC va guanyar les eleccions en els districtes i tenim un compro­mís moral, polític i ètic amb els veïns d'aquests barris. Finalment. penso ser sempre molt realista. Només faré propostes que hagi estudiat molt bé i de la viabilitat de les quals n'estigui molt segur.

- En té preparades algunes? - Kn tinc un parell de molt im­

portants, però de tipus general. D'una banda crec que els consells de districte haurien d'incloure re­presentants de més col·lectius. A banda dels veïnals, haurien d'a­collir portaveus de la gent gran, de les dona, del col·lectiu espor­tista, de l'àmbit cultural... Però abans, caldria dividir el centre en dos districtes més perquè tots els

veïns de la ciutat puguin tenir les mateixes eines de participació. — Creu que en aquesta legisla­

tura es resoldran, finalment, els problemes dels districtes? - Hem de ser realistes: els pro­

blemes de tots els districtes no s'acabaran en aquesta legislatura perquè són massa, però sí que els podem encarar i començar-hi a aplicar solucions. — Digui, digui... - El PER1 de les Planes, per

exemple, sí que ha d'estar a punt durant aquesta legislatura, igual que els tres accessos a aquest dis­tricte. A la Floresta pot estar aca­bat el clavegueram i els accessos al Centre Cívic i a l'escola La Flo­resta. així com cl tema de la pis­cina, el de la promoció del comerç i la urbanització d'algun sector de carrers més. I a Mira-sol les cla­vegueres de Bell Indret, la co­bertura de les dues rieres, la re­cuperació de la caserna de la Guàrdia (avií, la remodelació de la plaça Borràs i l'asfaltatge d'una gran part del districte.

— El trol>o moll optimista. - Ho sóc i espero que d'aquí a

quatre anys, el model de descen­tralització es pugui aplicar al cen­tre. Hem de deixar el tema pre­parat pe rquè a la pròxima legislatura es pugui iniciar ja la descentralització administrativa. Si no. haurem fracassat.

— Alguna fórmula màgica? - Necessitem una àrea especí­

fica que s'ocupi de la descentra­lització i de la participació ciuta­dana. I na àrea forta q u e no estigui diluïda en altres qüestions i que tingui al capdavant una per­sona valenta i àgil que se centri íntegrament en aquesta tasca. No­més així podrà lluitar i demanar coses a altres àrees de l'Ajunta­ment.

— La tinença d'alcalde de Ser­vis Urbans i Descentralització no li sembla una bona idea. - Han fet compatibles coses molt

diferents: què té a veure el man­teniment dels carrers amb la par­ticipació ciutadana? Al final ma­narà més aques t pol í t ic q u e l'alcalde i potser aquesta és l'es­tratègia del partit coalitzat, però si és així, mal anirà per Sant Cu­gat perquè pagarem un preu molt elevat. I que consti que no és cap atac personal a l'amic i company Recasens, però mentre tot això estigui diluït en una mateixa àrea, fracassarà.

10 Política ELS4CAJVT0ÍVB Divendres, 7 de irnrrdel 2000

Desitjós per al 2 0 0 0

Els polítics encaren el nou any amb la vista posada a les generals La urbanització dels districtes és la principal preocupació local

KSTKR C.VSTANYKR

- Sant Cugat -

Kls grups polítics de Sant Cu­gat afronten el nou any amb di­versos reptes. Kls més desta­cats són la urbani tzació dels districtes, noves /unes esporti­ves i preparar la campanya per a les properes eleccions gene­rals.

Des de l'equip de govern de C i l ' . l'alclade de Sant Cugat, Lluís Recoder, es proposa tirar endavant el seu programa de govern i "treballar des de tots els àmbits per fer de Sant Cu­gat una ciutat més neta, més dinàmica i més cultural". Kn aquest sentit. Recoder destaca la renovació de les zones es­port ives , la vianalització del centre històric i treballar en la urbanització dels districtes. El l'SC, per la seva banda, té com a prioritat treballar per aconse­guir la majoria local a les elec­cions generals del 12 de març. Segons el seu portaveu, Jordi M e n é n d e z , "tot i la s i tuació

Els polítics esperen que enguun v es resolguin els grum problemss de la cuitat F:X. /..

econòmica favorable que ha aconseguit el PP, sembla que aquesta formació no acaba d'a­rrencar i és possible aconseguir una nova majoria". D'al­tra banda, des del PSC espe­ren també aconseguir un nou

govern de majories, i poder mi­llorar la situació d'algunes en­titats de la ciutat. Des del PP, la seva portaveu, Berta Rodríguez. ha dit que treballaran sobretot per aconseguir la legalització del PERI de les Planes, la ur­

banització dels districtes i la construcció de noves zones es­port ives. Segons Rodríguez, "calen noves instal·lacions en millors condicions que les ac­tuals ". Kl PP també sha propo­sat arribar a l 'abaratiment i la supressió final de la taxa de sa­nejament. IC-V veuen com a repte d'aquest nou any les elec­cions generals, però també te­nen prevista una renovació de la comissió política local i del seu president , càrrec que ac­t u a l m e n t o c u p a F r a n c e s c Godàs. D'altra banda, des d'IC-V, Joan Martí Balada ha desta­cat la volunta t de cont inuar amb el seu programa polític en àmbit local Per últim, KRC es planteja com a prioritats millo­rar les condicions de la ciutat en aspectes com ara el medi ambient , l 'habitatge o que hi hagi més part icipació en els consells de districte.A banda d 'això, i segons el por taveu Eduard Pomar, "cal treballar per un govern municipal més sòlid que l'actual."

Triadú en lloc de Trias com a conseller de la Presidència

A.C. - Sant Cugat -

El polític santeugatenc, Joa­quim Triadú, serà el nou conse­ller de la Presidència de la Ge­neralitat quan Xavier Trias deixi aquest càrrec per encapçalar la llista de Ci l ' per a les eleccions generals. Amb aquests anunci. fet aquesta setmana pel presi­dent Jordi Pujol, es tanca la re­organització del govern català que en els darrers mesos ha dut de cap els principals dirigents de la coalició nacionalista.

Amb 40 anys d'edat, Triadú és un polític amb una àmplia ex­periència en diversos càrrecs dins la Generalitat. De fet. en la da­rrera reorganització que Pujol va fer al govern català, el nom del polític santeugatenc ja va sonar amb força per ocupar alguna de les conselleries. Finalment se l'ha designat per fer-se càrrec de Presidència, una de les àrees més fortes de l'executiu nacional.

Per substituir Triadú ja s'espe­cula amb el nom de (Carles Huar­te, actual director general de Di­fusió de la Generalitat.

Griful Oil, s. L. Servei Estació

GASOLÏ CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a C i O n S d e S e r V e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

ELS / C A M O N S Divendres, 7 de gener M. iOOO

I \ \ ~F* * * *

• • £

* 4 i •i» l \ Í 1 * » *

* * * !-]

V

Publicitat n

•"JIÍIJWUIISÜ ;*i . . • ' . ! t : \ . * k IS

La resposta Un nou servei. Un nou telèfon* que pot resoldre alguns tràmits sense haver-se de desplaçar, que dóna resposta i orientació, principal­ment, sobre temes relacionats amb l'Administració de la Generalitat i també sobre d'altres serveis. El 012 posa, a l'abast de tothom, infinitat de dades d'interès.

Només cal telefonar.

atenció ciutadana

* * » > • *

J^ InfoCat

Wk Generalitat Mm de Catalunya

*91,2 ptes. els 3 minuts o fracció.

EISJ CANTONS

12 nuo Divendres, 7 de gener del 2000

O S CANTONS Setmanari independent Je Sant (.nuat del \al lès

^ d« Sani Cugat 8-L.

Carrer Sant An ton i . 44. - OKI941 Sant Cugat del Vallès Te l . SH<> í>2 H2 - I- JX 674 20 24

Kdiein electrònica: ht tp: / /v i laweb.fom/sjnteuKHt K-nu i l cls4cJntons@totsi intvugjt .eom

Consol d'Administració Rjnmn ( irau l president I

Josep M í jlncri/1». l'e re l'Aqueritj i Xavier l-ornells (editor delegat l

Directora \ u r j CoMJ

Redacció I V m a ile In M-tutuiut: Hster (l.istan>er; Polít ic «/Entorn/Opin ió:

Aura Costa: Stx-W·tat: Anna Borau; Economia: Joan Soriano ; Cultura: Tom Mtmtenegro; Esport»: Alcx López;

Comercial (!armen hvjralar i Sònia Massana

CoitMtl Editorial Ramon í i rau (president! Josep M. Cabrcri /o Iv iccprcsidcni l

Víctor \ k \ j n t l r e . l r ancc · . i Carlró. Jordi Casas. Nards (Castanyer. Altxrn i )c l'ablo. IVrc Kst|ui:Kla. Xavier l-orncüs. Rogi:li Pedró,

Ramon l ' rov Un ís l ' i i iu. Knul i Renti. Montserrat Rumbau, l'acn Soler. Josep A lèiMi ló. Joan Ibrtnsa. Josep M. Sans Trase,

J.,m Irosano, Núr.aZabala Aura Costa (secretària)

Subscripcions Sintlü ( iómev

Fotografia X j n l.arrosa i Kdtianl l-arinses

Disssny I maquotacló Joan Fuertes, Marta ( ab ro l

Corrocclo Hlama Pi

Impr···ló Rot in ipres i '»72)4 l l l ls i jS

Distribució MailinK Vallès S I. ' l 'c l . SH1* J.V7I

Dipòsit leKal <il-4tr>-<J.s

E d i t o r i a l

( S ) A C P C

C/K·tTifa·wM.l·d/ ttfn5*1237l

S«C»JDI Distribució A'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Un 2 0 0 0 ple de projectes

Després de parlar-ne durant moltes mesos ha arribat l'any 2000 i

en contra de tot pronòstic, ho ha fet sense produir cap efec­te que no fos la ressaca de cada any. Empreses, serveis bàsics i forces de seguretat han vist tombar l'any sense que això els ocasionés cap problema i ara alguns debaten si això ha estat així per la preparació que s'havia fet en previsió de pos­sibles disfuncions o perquè re­alment no hi havia cap perill real. El cas és que Sant Cugat en­

cara l'any 2000 -que no el nou segle, ni el nou mil·lenni, per més que alguns encara s'en­testin a defensar-ho-, amb la tranquil·litat d'haver superat la primera prova: la del temut efecte. Caldrà veure ara si és ca­paç de superar amb la matei­xa desimboltura els diversos

reptes que se li plantegen des dels diferents àmbits: la cul­tura, el medi ambient, l'urba­nisme, el teixit associatiu, els esports, la seguretat ciutada­na...

Hi ha mol­ta feina per fer, perquè tot i que Sant Cugat

serveis sanitaris i educatius que pateix la ciutat, un fet que no és novetat però que en el 2000 hauria de solucionar-se una vegada per totes. Al mar­ge d'aquests dos grans àmbits

-tal vegada els

Caldrà veure SÍ la més importams-enguany també

CUltat éS CapaÇ de s'hauria d'obrir la nova oficina de

és una ciu- SUperar eh reptes que té Correus, s'hauria tat benes- , de potenciar i tant i ar "*" * *" A

una qualitat

I V J - % vj»- | ju i s ;us . id i i imb plantejats per ui 2000 ampliar conside­

rablement els i un nivell dins ràmbit esportiu, serveis que ofe-de vida en­vejables, el urbanístic i de serveis fort creixe­ment regis­trat en els darrers anys li han fet perdre punts en el rànquing. La superació -ja llarga- dels 50.000 habitants ha posat en evidència la insuficiència de

reix el Centre d'Atenció a la Dona i caldria urbicar i dissen­yar l'oficina del

Registre de la Propietat que ha de tenir el municipi. En l'àmbit de la promoció ciuta­dana és bo que la nova regi-doria comenci a treballar per­

què almenys editi durant aquest any el primer material informatiu turístic de promo­ció del municipi que permeti comançar a impulsar la ciutat fora de les seves fronteres. Hi ha, a més, dos altres grans

reptes que centren l'atenció de gairebé tota la ciutadania. D'una banda, hi ha l'urgent i ja dibuixat projecte de remo-delació i construcció d'equi­paments esportius i, de l'altra, la tant o més que urgent ur­banització dels districtes de les Planes, la Floresta i Mira-sol. Són a grans trets alguns dels

problemes més importants que l'executiu hauria de re­soldre durant aquest any o, com a mínim, deixar encarats perquè si no el 2000 sí el 2001 es puguin donar per tancats. Hi ha molta feina per fer i, en molts casos, no és gens senzi-

E I l e c t o r e s c r i u

Els eextos cramesos a aquesca secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Les greus ferides de la sanitat pública

La premsa local es va aco­miadar de l'any 1999 amb la notícia d'un nen que va resul­tar ferit al cap per uns desco­neguts que van llançar una pe­dra contra el cotxe en què viatjava, a prop del centre co­mercial. La bretolada podia haver tingut conseqüències greus per a l'infant però per sort l'agressió s'ha resolt amb uns punts a la templa i uns dies d'angúnia a l'hospital. A alguns veïns de la nostra

associació - l'Associació de Veïns Monestir- a més de la­mentar l'incident, ens crida l'atenció un altre aspecte de la notícia, encara més greu. Com comenta el periodista d'E/ Gran Sant Cugat (30-12-1999). el nen ferit ha patit un

desplaçament -en argot tèc­nic, derivacions- per centres assistencials tant delirant com dissortadament habitual en molts altres casos. En resum, en la primera visita el pacient va passar pel CAP de Sant Cu­gat i d'allà fou enviat al CAP de Rubí. Uns dies després, amb símptomes d'alguna com­plicació, el nen va ser portat per la família al CAP de Rubí, des d'on va ser enviat a la Mú­tua de Terrassa. Després d'u­

nes proves a Terrassa fou tras­lladat a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, on va passar satisfactòriament un temps d'observació.

El fet de llegir la notícia d'a­quest itinerari d'urgències ens ha recordat, a un grapat de no­saltres, experiències que hem viscut en circumstàncies si­milars. Per exemple , el diagnòstic d'una infecció in­fantil o cosir una ferida supo­sen massa habitualment espe­

rar al servei d'urgències del CAP, sobrecarregat de feina i mancat de recursos, per tal de rebre al final la inquietant re­comanació d'anar al servei hospitalari de Terrassa. Qui administra la sanitat i les

coses de la ciutat potser veu­ran el problema només des d'una banda del taulell de re­clamacions. I per això el con­seller Eduard Rius i d'altres, s'acontenten a fer un passeig per un solar on qui sap si d'a-

«**«*»i

BELL C|ATS

«MHM»^

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84 • Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

qui a quatre anys hi haurà un nou ambulatori. Mentrestant, el conseller Rius espera que la gent no faci soroll, encara que no tinguem assistència domiciliària, que sigui defi­cient el servei d'ambulàncies i que el CAP estigui col·lap­sat sense remei. Costa, però, entendre que el

senyor Rius no pugui imagi­nar el patiment inútil i injust que aquesta situació, ja vella, causa en la gent; un patiment com el que va suportar el nen ferit per un cop de pedra i la seva família. No obstant això, creiem que viure uns dies de guàrdia al nostre CAP donaria al conseller i assessors motius per tenir imaginació i sensibi­litat. Alguns veïns l'acompan­yaríem amb acolliment i gra­titud. / XAVIER LABORDA (Sant Cugat)

ELS /CANTONS Divendres, 7 de gener del 3000 Opinió 13

La l l o t j a

HGC, un servei públic?

FRANCESC GODÀS

Amb aquest mateix títol, l'any 1978 l'agrupació lo­cal del PSUC en la seva

publicació La Forca criticava la construcció de l'Hospital Ge­neral de Catalunya (una inicia­tiva de 150 socis i fundadors, representants destacats de l'o­ligarquia financera i la indústria farmacèutica), al mateix temps que advertia de l'incert futur que li esperava, premonició que s'ha comprovat com a certa vis­ta la presentació recent d'una inacceptable fallida voluntària. Per exemple dè iem que

aquell hospital havia de ser públic, atès que es construïa en una zona solitària aleshores tipificada com a zero, necessi­tada d'infraestructures hospi­talàries. També advertíem com el cost llit/dia s'incrementava espectacularment i dubtàvem que l'Hospital General pogués equilibrar el seu pressupost, tenint en compe que les fonts de finançament eren molt poc flexibles: només procedents dels seus socis. Aportàvem la veu autoritzada del Dr. Soler Sabarís (senador de l'Entesa dels Catalans, impulsor del ser­

vei Català de Salut), que de­nunciava com la meitat de les places hospitalàries a Catalun­ya eren privades, «i més enca­ra, aquestes clíniques -i aquest

Les dades són

contundents: un passiu

que supera els 21.000

milions per un actiu de

només 17.000 milions

és el plantejament de l'Hos­pital General de Catalunya-, sobreviuen gràcies a concerts amb la Seguretat Social. És a dir, que amb les quaotes dels treballadors es financen uns llits privats...». Per tant, ara com abans, mantenir l'Hospi­tal General de Catalunya im­plica sostreure a la sanitat ge­neral recursos econòmics i descarregar el pes del «cost so­cial» d'aquesta sobredimen-sionada obra sobre els ingres­sos dels treballadors.

Les dades són contundents: un passiu que supera els 21.000 milions de pessetes, per un ac­tiu de només 17.000 milions. I això després de la suspensió de pagaments de l'any 1993, que va establir un pla de viabilitat, basat en la venda de serveis a la sanitat pública i en la negocia­ció del deute (per exemple, en­tre d'altres, l'Ajuntament de Sant Cugat va renunciar al co­brament del deute concret). Doncs bé, mentre l'aportació del Servei Català de la Salut ha anat incrementant any darrere any (si l'any 1995 era de 500 mi­lions, ara ja és de 1.750 milions anuals: el 30% dels seus in­gressos), cada any l'hospital ha tingut unes pèrdues compta­bles entre 1.000-2.000 milions anuals. Quan han passat els 3 anys de carència que establia el pla de viabilitat, no ha pogut fer front als pagaments (per exem­ple 287 milions a l'Ajuntament de Sant Cugat d'IBI i IAE, im­postos que mai no ha liquidat i als quals cal no renunciar, que no ens en sobren) i s'ha vist abocat a la fallida. És del tot in­sostenible, i per tant injustifi­

cable la contínua aportació del Servei Català de la Salut. Les sortides que plantegen els

administradors de l'hospital són inacceptables, en quant estan basades o en la condonació d'u­na part important del deute i seguir amb la mateixa concep­ció empresarial que s'ha de­mostrat inviable, o bé en el fet que els creditors (administra­cions públiques en la seva ma­jor part) es quedin amb l'hos­pital, però amb l'obligació de

Caldria estudiar

la possibilitat

d'incorporar

l'hospital a la Xarxa

d'Hospitals Públics

prestar els serveis actuals als so­cis de la mútua propietària a canvi d'una insuficient presta­ció econòmica. Iniciativa per Catalunya-Verds

creu que la solució del proble­ma ha de passar pel reconeixe­ment de fallida de l'Hospital General de Catalunya, per la pèrdua de qualsevol dret per part de la societat propietària. Caldrà aleshores estudiar la pos­sibilitat de la incorporació de l'hospital a la XHP (Xarxa d'­Hospitals Públics), coordinat amb la resta d'hospitals comar­cals, de forma que pugui aten­dre els dèficits existents tant en la comarca com de la regió sa­nitària central, o bé adequar l'hospital com a centre terciari d'alta tecnologia. És evident que en aquesta decisió han de pesar tant l'existència del ma­teix hospital, difícilment re-convertible a una altra activitat, com el problema laboral inhe­rent. Hem de ser conscients, però, que el dèficit de la sanitat comarcal no rau en la manca d'infraestructures hospitalàries sinó en una política sanitària restrictiva, tant en recursos econòmics, com en planificació i personal.

Francesc Godàs és el portaveu IC-V

El Sever i en T i t o £ I p o r x o

Any nou, visió nova?

Per Tots Sants, amb el plat calent de les autonòmi­ques a taula, vaig fer l'es­

borrany d'un article que al cap­davall no vaig acabar de madurar. Potser va ser un petit escrúpol formal; perquè algú va dir que l'estiuet de Sant Martí s'havia avançat a Tots Sants en contra de la predicció tradicio­nal del temps. I jo feia anar la meva fantasia pel camí d'una paràbola: revolta dels sants per tal de propiciar el canvi i fer-se seva una potestat meteorològi­ca -discutible, tanmateix- que ostentava aquell sant fiduciari de la meitat d'una capa i que va donar a un pobre la meitat que de ple dret li pertocava. Però, i si tornava a fer bo? I si

tornava a fe l'estiuet de Sant Martí quan tocava, malgrat l'o­pinió dels simpàtics homes del temps?

Jo ja em veia amb l'article al carrer, bon temps i mala cara, aguantant l'espelma d'una parà-

MARTÍ OLAYA

bola llavors sense sentit. Per sí o per no, l'article avortat,

la paràbola, el temps càlid i agra­dós de Tots Sants i el fred que pelava de Sant Martí, no me'ls he pogut treure del cap. I ara, en

Més aviat m'enderio

a pensar que res no és

nou, res no canvia,

sinó nosaltres i la

nostra manera de fer

començar l'any, en el moment aquell de pensar en el tòpic de l'any nou vida nova, més aviat m'enderio a pensar en la re­bel·lia de dir que res no és nou, res no canvia, sinó nosaltres, la nostra manera de mirar, d'en­tendre, de fer les coses.

La nostra actitud de ciutadans. La nostra capacitat de crítica... Deixem-ho. Pontifico i no em vull perdre pels grenys, que di­ria mossèn Ballarín.

Ho vull salvar de l 'oblit, però... A l'article hi havia una reflexió final bo i donant una ullada a Sant Cugat i a aquelles coses que de feia temps s'ha­vien deixat per després de les eleccions municipals; a les que quedaven ajornades per espe­rar les autonòmiques, i a les que, segons que sembla, caldrà que esperin les generals. Tot plegat, pensava i penso, no serà que tots els sants -amb batusses i tot entre els més populars-, posen pals a les rodes del temps? A les rodes de la gover-nabilitat? Qui liia passa, legis­latura empeny! Per si de cas i apunten bastos,

m'abrigaré amb el tros de capa del meu pobre sant Martí.

Martí Olaya és escriptor

14 Opinió ELS I CANTONS Durtu/ns, 7 dt-wm-r M1000

E í t e r r a t

Sant Cugat 2 0 0 0

IOSF.P CANALS

M uxart, artista que en els anys se ixan ta i setanta va participar

en l'Kscola Catalana de Tapís de Sant Cugat, en la seva re­novació conceptual , és el que ara en un dels principals mo­numents nacionals del mil·len­ni que finalitzem, el monestir de Sant Cugat ens mostra tota la seva força creat iva en les pintures "Montserra t" .

La nostra ciutat. Sant Cugat, inicia amb personalitat pròpia dins dels nombrosos actes del 2000. amb aquesta mostra, la provocació dels nous t e m p s humanístics, ja que els lligams escollís per aquest autor, les muntanyes de Montserrat, i la càrrega espiritual que té per a tots nosaltres Montserrat i per ser Sant Cugat seu d 'un mo­

nest ir t amb é bened ic t í , que ha marcat la vida del país du­rant aquest mil· lenni que fi­nalitza, no podíem deixar de manifestar-nos.

Aquesta exposició a més dels aspectes pròpiament plàstics del nivell d 'un artista com és Muxart, tot un símbol també dins la plàst ica ca ta lana , és també un lligam entre els dos mil·lennis i l 'espiritualitat re­ligiosa amb la qual s'inicia el jubileu del tercer.

La nostra ciutat inicia el 2000 amb la primera exposició ar­tística d'Europa, i ho fa en una de les joies de l'art romànic europeu, com és el magnífic claustre romànic del Reial Mo­n e s t i r de S a n t C u g a t de l Vallès, tot recreant la icono­grafia de la muntanva santa de

Catalunya, vista amb la parti­cular praxi creativa de Muxart com a centre espiri tual, reli­giós i turístic.

Amb aques t a expos ic ió un nou caminar ert els nous temps es nota en el nostre claustre. tot un símbol dins l'art inter­nacional del mil·lenni que fi­nalitzem. Avui amb les pintu­res de Muxart dedicades a la muntanya de Montserra t , es converteix també en un lligam entre els dos mil·lennis i l 'es­p i r i tua l i t a t rel igiosa amb la qual s'inicia el tercer.

Montserrat i Sant Cugat, dos monestirs que tenen paral·le­lisme històric entre el segon i tercer mil·lenni cristià i la im­portant influència que han tin­gut i que encara té l 'ordre be­ned i c t i na , com és el cas de

Montserrat per al país, és ca­rregada de simbologia espiri­tual d 'un t e m p s i d 'un país.

Avui Sant Cugat , de nou, és un toc d 'atenció a l 'espiritua­litat dels homes en el tercer mil·lenni i per aquest motiu, l ' e x p o s i c i ó c o m p t a a m b la col · laboració de l 'abadia de Montser ra t i de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, amb seu al Reial Monestir . Ta l c o m d iu l ' a b a t d e Montse r ra t «L'art pe r tany a l 'esperit . La sensibilitat artís­tica, tocada per l 'obra d 'ar t , s'eleva per damun t de les co­ses habituals i de les utilitats primàries i s 'obre a uns valors gratuïts i espir i tuals que fan que l 'home sigui més que allò que sembla ser. A més d 'un fenomen biològic únic i irre-

pet ible , l 'home sent dins del seu cor una crida a una pleni­tud de bellesa, de vida, de bo-nesa q u e ve de més a m u n t . Per això la fe i .l'art no s'opo­sen sinó que s'enriqueixen. La fe necessi ta l'art per expres­sar-se be l l amen t i l 'art és el resu l ta t feliç d ' u n esforç de l'artista per copsar i per trans­metre aquella bellesa que evo­ca una p len i tud inabastable . Per això el sen t iment artístic predisposa al sen t iment reli­giós i li dóna forma." Sant Cugat, "terra d'artistes",

no podia tenir millor entrada al 2000, amb el contrast d 'unes pedres i unes pintures que ens parlen de l 'home d'ahir, d'a­vui i del demà.

Josep Canals és galerista

El s o t e r r a n i

6Post festiim, ^Pestum?'

TOAN GARRIGA

D u r a n t el b a t x i l l e r a t a p r e n s d i t e s o r e ­f ranys q u e d e s p r é s

dels anvs et queden empel ta­des p e r e n n m e n t . A q u e s t a , concre tament , d 'or igen llatí. significa la i nde fec t ib l e de­pressió que exper imentaven a l'època dels romans els ciuta­dans de l ' Imperi un cop aca­bades una successió de testes i bacanals.

2000 anys després, crec que la dita continua vigent, l 'n cop rranscorreguda la primera ton­gada de celebracions nadalen­ques . ens envaex un emboira-m c n t i u n a p e s a d e s a d ' es tómac que ens fa estirar

les cames, prendre sucs i força aigua, i tot seguit anar al jaç per agafar forces per al se­güent tram del ral·li culinari.. . o no?

D o n c s , pe r l ' e x p e ­riència personal viscu­da. no. Vaig sortir a do­nar una volta el vespre de Nadal i quina va ser la meva sorpresa en ob­s e r v a r q u e la g e n t . lluny d 'haver perdut la gana, envaïa els restau­rants i no precisament per prendre infusions i camamilles.

Davant d'aquesta realitat, em pregunto si és que els galets

de la iaia, l ' e s cude l l a de la mare o el faisà de la sogra, no ens o m p l e n prou per haver d'anar a sopar l 'entrecot amb pebre amb els amics, els es­

tat que no té plat a la nostra taula familiar.^O és que sen­zillament la gana va lligada a l'estat d'esperit i les rialles en­comanadisses que escoltava i

que sonaven acompas-

Després de la primera tongada de sadament amb ies for-qui l lades i els glops, e ren s i n ò n i m d e co­munió entre l 'estómac i la ment, alliberada de cotilles i barreres a les quals hi estem obligats per mantenir la pau i la f r a t e r n i t a t q u e aquests dies obliguen

celebracions nadalenques ens envaeix

un emboiramenti una pesadesa

d'estómac que ens fa estirar les cames

paguetis al pesto amb la nòvia o la pizza calzone amb doble ració de formatge amb l'amis-

mes que mai? () , senzil lament que , com diu un conegut , "aquestes festes

estan fetes per menjar", i au, a menjar fins que reben tem, que com diu Grasset "el món s 'acaba" i qui sap si el dia 1 ens q u e d a r e m sense aigua o sense llum a causa de V efecte 2000 i no podrem ni escalfar una llauna al microones.

Q u i s a p , p o t s e r hi ha una mica de cada.

Ara que , si ens veiessin els romans, es delirien per unes saturnals com aquestes .

Ah, per cert, el de l 'entrecot amb pebre era jo.

Bon profit a tots.

Joan Garriga és escriptor aficionat

J O , ABANS QUE ARRIBÉS EL CA? D'ANY, TENIA BEN CLAR QÜE AQUESTES FESTES HEM GASTARIA, SI FA HO FA, E l MATEIX QÜE ELS ALTRES ANYS...

. . . Í E l ò , NO SÉ COM HA ESTAT, QÜE t>E TANT SENTIR A fARLAR ÏEL TEMUT EFECTE a O O O HE ACABAT LLENÇANT LA CASA ttR LA FINESTRA... I TOT LLE­GAT, T>E L'EFECTE FATÍWÇ

... RE5S P£ RE5&SS H

RES OE RESSS, WÜS P ...ESfERfc&KU

7 A VEÜRXS QUAN COMENCIN A ARRIBAR ELS CXRRECS t>E LES TARGETES VE CRÈDIT

...VEURÀS SI Ei. SEHTIUM L'EFECTE POS MILÜ

EIS4CANT0NS

Entorn Divendres, 7 de gener del Jt >th > 15

R e s i d &t s

Campanya de reciclatge per Nadal

La nova deixalleria municipal recull tots els residus propis d'aquestes festes

La nova deixalleria municipal de Sant Cugat participa enguany en el Pro­grama Metropolità de Gestió de Re­sidus Municipal que ha impulsat l'En­t i tat de Medi Ambient de l 'àrea

metropolitana de Barcelona. Un dels objectius d'aquest programa és conscienciar la població de la im­portància de reciclar els residus, so­bretot durant aquestes festes de Na­

dal. I és que durant aquestes dates, es generen una gran quantitat d'es­combraries procedents dels embol­calls dels regals, ampolles de cava buides o els abres de Nadal que so­

vint o es moren o no volem conser­var. Aquest any, tots els santcuga-tencs tenen la possibilitat de portar tots aquests residus a la nova dei­xalleria municipal de Sant Cugat.

Els avets de Nadal es poden portar aquest any a la nova deixalleria municipal. FOTO: XAVl l.ARRÒSA. I w dels objectius de la campanya es reciclar les ampolles de cava buides. FOTO: XI,.

ESTKR CASTANYER

- Sant Cugat -

Durant les festes de Nadal es genera una gran quantitat de re­sidus entre els quals destaquen els arbres de Nadal, les ampolles de cava o els plàstics i cartrons que serveixen per embolicar els regals. Per tal de reciclar tots aquests residus, la nova deixa­lleria municipal de Sant Cugat, ubicada als terrenys de Can Ca-lopa, participa enguany en el Programa Metroplità de Gestió de Residus Municipals, impul­sat per l'Kntitat de Medi Am­bient de l'Area Metropolitana de Barcelona. I n dels objectius

d'aquest programa és precisa­ment que, un cop passades les festes de Nadal, tots els ciuta­dans portin els seus residus a les deixalleries més properes. "Aquest és un bon moment per

mentalitzar-nos, agafar el cotxe i acostra-nos a la deixalleria", explica la responsable del Cen­tre d'Estudis i Projectes Alter­natius de Sant Cugat, Imma Ca-s a j o a n a , " s e m p r e h e m de procurar no generar res idus, però durant aquests dies ens tro­bem sovint amb plàstics, po-rexpan o papers que serveixen per embolicar els regals, i tot això ho podem portar a la dei­xalleria perquè ho reciclin".

Un dels objectes més típica­ment nadalencs són els arbres de N a d a l , i és per això q u e aquesta campanya està pensa-

Imma Casajoana: és un bon moment

per mentalitzar-nos, agafar el cotxe i acostar-nos a la

deixalleria

da sobretot per als avets. Ja si­guin naturals o de plàstic, els ar­b res es p o d e n por ta r a la deixalleria, on rebran el tracta­

ment corresponent. "En el cas dels arbres naturals, si després de Nadal se'ns moren o no els fem servir, els podem portar a la deixalleria, on es reciclaran com a adob". Imma Casajoana ha afegit que des del CEPA tre­ballen per promoure la substi­tució d'aquests avets nadalencs per altres plantes més pròpies del nostre clima. Per acabar, un altre aspecte destacat d'aquesta campanya és la recollida d'am­polles de cava buides, amb la fi­nalitat de sotmetre-les a un trac-t a m e n t de ne t e j a i p o d e r reutilitzar-les. Des de fa tres anys. CEPA promou cada Na­dal aquesta iniciativa i. segons

Casajoana, té una bona acollida a la ciutat: "el primer any vam començar amb 6 comerços ad­herits per portar-hi les ampolles, i des de l'any passat ja hi col·la­boren unes 24 botigues. Ara, a més,es poden portar a la matei­xa deixalleria".

Imma Casajoana ha aprofitat també la campanya de Nadal per recordar als santeugatencs que ja hi ha prevista una nova deixalleria per al centre de Sant Cugat. Segons la responsable de CEPA, "tot i que aquesta ins­tal·lació queda una mica allun­yada, de moment, i mentre no es construeixi la segona deixa­lleria, hem de fer aquest esforç".

l l i l l l i l i i l l i FiRPi SliPçlililM

ll.ffnllesa ^ :||Se|éi:;!ej;Íeú

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

Av. Graelfs, 35 Tei. 93 590 86 66 Fax 93 590 66 67 e-maíl: leonelli@leonelli.com web:

wwwieonelii.com

16 Entorn Q S 4 CA1VTONS Divendres, 7 de eener del 1000

V i e s de c o m u n i c a c i ó

Continua la protesta contra el projecte d'una autovia a Valldoreix Els veïns de Can Majó han presentat un manifest i 1.100 signatures

Ki-.i)\( ( i<>

- Sant Cugat -

I .'Associació de Veïns de Can Majó tic \alldoreix continua els actes de protesta contra l'auto\ia prc\ista en cl l'la Ccneral Me­tropolità (PCM), una via de dos carrils que tra\cssana Valldoreix per connectar la B-.i(l i els tú­nels de Nallvidrera. Da\ .uu la possibilitat que es construeixi aquest vial. els veïns d'aquesta /ona, juntament amb altres as-sciciLicions veïnals del municipi i diverses entitats i partits polí­tics de \alldoicix i Sant Cugat. han presentat un manifest de protesta en què es demana la dcsatcctació d'aquesta v ia i la revisió del PCM en aquest te-rritoi. Kl manifest, que va acom­panyat de 1.100 signatures, des­taca e n t r e a l t r e s p o s s i b l e s conseqüències , l 'efecte medi ambiental d'aquesta autovia, la contaminació acústica i l'aug­ment del trànsit al d is t r ic te . D'altra banda, a més del mani­fest. els representants de l'As-

/•.'/ I'(i 1/ pnvfti que l'iuilir: iii tia: y :>.</ l'tdldoivix r/es tle l/i so/w del residiu fuis <d C.liih de 'l'ennh del distriíte. FOTO: CEDIDA

sociació de Veïns de Can Majó es van reunir fa unes setmanes amb l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, per conèixer la postura de l 'equip tle govern amb relació a aquest tema. Se­gons ha explicat a aquest diari ( 'armen Pérez, vocal tle I PS(: a

l 'KMD de Valldoreix i una de­ies veïnes afectades, "durant aquesta primera trobada l'alcal­de va prendre nota del proble­ma i va dir que se n'informaria". Pérez ha dit també que tenen prevista una nova trobada amb Recoder cap a la segona quin­

zena de gener i ha afegit que "els veïns estem a l'espera de conèixer la postura de l'alcalde per fer una cosa o una altra. De moment , estem recollint més firmes i tenim clar que farem qualsevol cosa per evitar que el projecte pugui tirar endavant".

Els semàfors

de la B-30

se substituiran

per rotondes

K. C. - Sant Cugat -

Kl projecte de remodelació dels laterals de l'A-7 ja està en marxa. Així ho va anunciar fa uns dies l'alcalde de Sant Cu­gat. Lluís Recoder , després d'una reunió amb el secretari d'Kstat d'infraestructures, Al­bert Vilalta, ' lot i que Recoder va anunciar que es trobarà pro­perament amb el cap de la De­marcació de Carreteres de l'Ks-tat a C a t a l u n y a . A u r e l i a n o López I Ieredia, per parlar amb més detall sobre aquest pro-ejete. l 'alcalde ja va avançar que, entre altres coses, la re­modelació preveu la substitu­ció dels semàfors que actual­m e n t r e g u l e n el t r àns i t en aquestes vies per unes roton­des que faran més fluida la cir­culació. Recoder va valorar po­sitivament aquesta proposta ja que, segons va dir "són moltes les persones que creuen cada dia aques ts laterals i que es veuen afectades pels embus­sos que es produeixen a l'alça­da dels semàfors".

L'Ajuntament vol "quedar bé" a Coll Fava

A. (:.

-Sant Cugat -

Kl fet que s'hagi creat una co­missió especial de seguiment de la restauració dels desperfectes urbanístics de Coll Fava no farà que l'equip de govern es prengui més seriosament aquesta qües­tió. Així ho ha dit l'alcalde, Lluís Recoder, després d'explicar que la solució d'aquesta situació sem­pre ha estat un dels objectius pels quals ha treballat el seu equip de govern i que, per tant, no calia crear cap grup específic per trobar-hi una solució. "L'Ajuntament és el primer interessat perquè s'a­rregli tot, ja que volem quedar bé amb els veïns i si acceptéssim les obres en mal estat, els desper­fectes els hauríem de pagar no­saltres", ha dit Recoder.

Els serveis abans que l'eix vertebrador

A. C. - Sant Cugat -

Kl projecte urbanístic de l'Kix Vertebrador continuarà aturat almenys fins (pic s'hagin solu­cionat les mancances que en matèria de serveis (esportius. sanitaris, educatius. . . ) pateix Sant Cugat.

L'alcalde de la ciutat. Lluís Recoder, ha explicat que abans de programar res de nou cal tro­bar tina solució als problemes actuals de la ciutat i ha dit que fins q u e no es resolguin les mancances dins d'aquests àm­bits no es podran dur nous ha­bitants a la ciutat. Així, ha afe­git Recoder, "fixarem el timing de l'Kix Vertebrador quan ens sembli oportú i sempre després de fer una profunda reflexió".

Urbanism

Promusa estudia construir

habitatges de lloguer a Can Cabassa La promotora ha iniciat una política de compra de sòl

ArRA C O S T A

- Sant Cagat -

La zona de Can Cabassa po­dria acollir la primera promoció de pisos de lloguer construïts per la Promotora Municipal de l 'Habitatge, Promusa, d'acord amb les propostes llançades per la Generalitat de Catalunya.

Tot i que encara no s'ha pre­cisat ni confirmat aquesta pos­sibilitat, l'alcalde, Lluís Reco­der, va llançar aquesta idea en l'esmorzar de fi d'any que va mantenir amb els representants de la premsa local i comarcal.

Durant l 'aete, l'alcalde va re­cordar - ta l com ja havia anun­

ciat al darrer p l e - que la Pro­motora Munic ipa l havia ex­haurit tot el sòl de què dispo­sava per pode r cons t ru i r -h i habitatges de tipus social a ex­cepció de la zona de Can Ca­bassa, on encara s'hi pot edifi­car. Kn un principi, en aquesta àrea s'hi havien de construir 56 habitatges destinats a la ven­da pe rò en c o m e n ç a r - h i les obres, els operaris van trobar restes arqueològiques al subsòl que van obligar a aturar els tre­balls. Durant aquests mesos, arqueòlegs exper ts han estat estudiant el jaciment ment re l 'Ajuntament espera un dicta­men sobre la necessitat que si­

gui preservat o no. És en aquest marc que Reco­

der va apuntar que si no es po­gués prosseguir amb la cons­trucció d'habitatges, se'n podria destinar una part al lloguer, tal com han demanat diversos par­tits polítics de forma reiterada. encara que aquesta és una pos­sibilitat "que s'ha d'estudiar de­t ingudament", va afegir.

L'alcalde també va anunciar que Promusa ha iniciat una po­lítica d'adquisició de nou sòl, el primer exponent de la qual ha estat la compra d ' uns t e ­rrenys situats darrere del mo­nestir, que s'ha fet efectiva fa un parell de setmanes.

CENTRE DE LA IMATGE P/JI , ,i J ü ' D; Gaih-:,. > y;j/;;;.56 ~-l - &r

§J5»ligital El teu distribuïdor de cameres pomt j material digital Kodak a Sant Cugat

Ofertes recomanades A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei!

Una n e t e j a anua l g r a t u ï t a d u r a n t t r e s anys v a l o r a d e s en 15.000 p t e s . al c o m p r a r a q u e s t e s c a m e r e s

Nikon Zoom 210

1 6 . 9 5 0 ptes. (iva inclòs) Canon Prima Súper Zoom 135

4 1 . 1 0 0 ptes. (iva inclòs)

ELS-ICANTONS Divendres, 7 de gener del 2000 Sahit 17

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Geriatria

8USANA NICOLETTI Sant Antoni, 74. « 9 3 6 7 4 74 37

D E L

Cirurgia

DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell chge&iu. ASC-Prevtasa-Sanítas. Av. Torre Blanca, 2-B, 2n, A1

« 9 3 589 47 00

Consult. Centre Mèdic

CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. •B 93 674 15 26

Dietètica-Nutrició

DRA. M. DOMINGO GALLART Mediana general dietètica. Dffiuns. dimecres > divendres. hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5, 1r 3a. •a 93 674 «3 29 i 93 589 64 83

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Ora. Rosario Sagarna • Dra. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca. 2-8, 2a planta, desp. 8-9, » 93 589 43 57 93 589 43 58

G E R V A L , G E R I A T R I A VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs fami­liars. Gestió de residències i altres re­cursos. Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà. 3. « 9 3 6 7 4 0 8 0 4

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de ma-late, ajuda ala tef, trastorns especials Sa­lut i reserves a domicili. Av. Torre Banca, 2-8,3r, desp. 11 i 12. ' « 9 3 5 8 9 3 9 6 7

TELE ASStS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, ma­lalts cromes o convalescents, a qualse­vol hora del dia o la nit. Sistema sereu, rapíd, segur t de poc cost. Av. Torre Blanca. 2-8,3r A. « 9 3 5 8 9 3 9 67

Metge capçalera

J A ESQUIROL CAUSSA Geriatria Av. Torre Blanca, 2-8 As, Sanitària, Agrupació Mútua, Sani-tas, M. Rstc, Previasa., Mútua HOC. Urg. 24 h, domicili.

« 9 3 5 8 9 3 9 26. « 609 33 10 80

Dia. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domcC-mútues. Major. 36.2n. «936740025

Mútues

UNION MUSEBA tBESVtCO Mútua d'Accidents de Treball núm. 271. Plaça Augusta, 3. « 9 3 6 7 5 1 0 0 2 Fax 9 3 6 7 5 1 0 02

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les prin­cipals mútues. Doctor Murillo, 21. « 93 589 51 06

Otorinolaringòleg

OR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sa­nitària MerMac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 6 7 5 4 8 53

Pedagogia-Logopèdia

BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llen­guatge i aprenentatge. VHIà.5-7.1r 2a. « 93 589 12 15

Odontologia Pediatria

Homeopatia

H O M E O P A T I A DE LA I N F À N ­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostanch. Col: 15.097 Rbla. Rtbatadada, 20 1er 3a « 93 674 72 16

Infermeria

Ecomedicina

AYUR PI. Ajuntament « 93 67563 39

SERVEI D' INFERMERIA Servei a domicili tots els dies de l'any. « 93 589 43 44 « 6 0 » 34 33 44

Fisioteràpia Laboratoris SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fialc. Asisa. CVWItà.49. «93674 48 72

LABORATORI DR. ECHEVARNE

Santiago Rusinol. 17, baixos.

« 9 3 5 8 9 6 0 55.

CL ÍN ICA OENTAL A U T R A N Odontologia general, impteitdogia, prò­tesis, odontopediatría, ortodòncia, mú­tues. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a, 11. « 9 3 6 7 5 0 8 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia genera). Santa Maria, B, 1r2a. « 9 3 5 8 9 7 0 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA I WSFUN-C t ó TEMPORO-MANDIBULAR Av.TbrreBiJnca,2-8,2nA.despalx6. « 5 8 9 0 3 9 6 - 6 7 5 2 2 1 2

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Un», 3,2rt 1a (U. Companys/Colom) « 9 3 6 7 4 7 2 4 0

ORA. M. JAUME SAURA Clhfca dental, ot a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg, Sant Magí, 22, baixos. « 9 3 6 7 4 23 36

CLÏNICA DENTAL V A L L S - B U L D Ú Major. 23-25.1er 3a « 9 3 6 7 5 6 4 77

JM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20,1r 3a. « 93 674 72 16

PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-8, 3r pis. « 93 674 57 9 8 93 5 8 9 35 48

DRA. ANNA PUJIBET I ALOES Pediatna. Vitalicio Salud Maplre. Endavallada, 21, 1r « 93 589 29 95 93 674 20 79

Psicologia-Psiquiatria CENTRE PSICOTERÀPIA DEL •VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or. Galtes, S, 2n 3a. « 9 3 5 8 9 4 0 5 1

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicoteraél». Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27.2n 1a. « 9 3 674 3 6 5 3 93 418 4 8 4 8

INSTITUT PSiCOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia cínica, psiquiatria, depres­sions, aJóohoBsme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 7 87

M . DOLORS CARRERES B E N -NASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. 1 a. « 9 3 6 7 4 1 5 2 6 « 9 3 6 7 4 0 1 4 7

Podologia

JOSEP M. FREIXEDES Malalties dçl peu, ortesis, plarrtHtes or­topèdiques, papitomes, cirurgia del peu. Hores convingudes « 9 3 589 63 13 t r 629 16 95 36

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocogínecofogia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21,4t 1a « 9 3 5 8 8 4 8 0 8 « 9 3 674 74 0 9 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J . J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125, tr 2a. « 9 3 5 8 9 1 3 07

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària. Previasa. Medytec, Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 9 3 5 8 9 1 8 8 8

DR. FERM(N ARAMBURO Cirurgia ortopèdica fraumatotògica. Hores convingudes. Girona, 21 , 1r3a. « 9 3 674 43 4 6 9 3 5 8 9 0 5 3 4

Consell de la setmana: %*

Al nostre país s'ha creat recentment un grup d'estudi contra la gr ip, fo rmat per epidemiòlegs, microbiòlegs, neumòlegs, metges de primària, de medicina preventi­va i farmacòlegs, per investigar els mecanis­mes de detecció precoç, diagnòstics i iden­tificació de les formes en què pot manifes­tar-se la malaltia per evitar que es produei­xi una pandèmia (malaltia epidèmica estesa a molts països i que afecta molts individus del mateix país a la vegada). La iniciativa de formar aquesta comissió ha partit de la Sociedad Espanola de Quimioterapia, que s'encarregarà d 'ac tua l i tzar els coneixe­ments sobre aquesta malal t ia, que cada any afecta a més de quatre milions de per­sones al nostre país.

També en l'àmbit mundial es va formar un grup de vigi lància que estudia cada any com es presenta el virus per poder elaborar amb temps noves vacunes que responguin a les característiques del moment, ja que es tracta d'un virus amb una elevada capacitat mutant.

De moment es comercialitza un nou anti-víric en forma d'inhalador que actua sobre el nucli del virus i per tant, serveix per a to­tes les seves variants, redueix a lhora el

Combatre la grip

temps de la infecció i evita complicacions posteriors. Aquest fàrmac (que conté prin­cipalment zanamivir) ha de pendre's en les primeres 48 hores perquè sigui més eficaç i alleugereixi els efectes de la grip: febre, do­lor muscular, cansament i malestar general. És important distingir els símptomes d'una infecció per grip d'altres problemes respira­toris que puguin afectar en general la po­blació durant els mesos d'hivern.

Una de les preocupacions dels viròlegs és que la infecció de la grip pot transmetre's no només entre persones, sinó també d'a­nimals a persones, com va passava fa dos anys a Hong Kong, quan la grip va ser en­comanada per aus als habitants d'aquesta ciutat, i es va estendre una epidèmia que els experts no dubten que pugui tornar a repetir-se.

També es pot transmetre entre els animals mateixos, sobretot en les espècies d'aus i porcs.

De moment els dies 1 i 2 de gener passats els serveis d'urgència d'alguns hospitals van enregistrar col·lapses per les complicacions que pateixen les persones amb malalties respiratòr ies cròniques en cont raure la grip.

» » * * * * « * * • • * • * * » # • « • « « . * « #

SERVEI D'INFERMERIA TOTS ELS DIES DE LANY

Tel. 93 589 43 44 609 34 33 44

SERVEI A DOM1CIU D'INFERMERIA

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 72 16

Si vol anunciar-se en aquesta secció, truquin's al telèfon

flam*. VSBrSftÉP HÉÈ

^ ^ N f c l I l L Jlllllr

INPROSS

ASSISTÈNCIA A DOMICILI • Teleassistència,

servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

• Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

• Ajuda a la llar: neteja, bugaderia, compres, menjars...

• Transports especials: individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11 -12

SANT CUGAT DEL VALLÈS

__0_ CLÍNICA DENTAL V * 1 1 s - B u t <) í-

Major, 23-25, 1er 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

CENTRO OE ECOMEDICINA

PRODUCTOS NATURAL£S PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

NATUROPATlA - ACUPUNTURA

KINESIOLOGlA - IRIDOLOGlA

MASAGE TERAPÉUTICO

H. Ayuntamiento Tel. 93 675 63 39

18 Entorn l·lSHl'VIVIU >1NS /)/:rmlns. 7 tir-mer M hk\>

/

s

RAMBLA DEL CELLER:

c a r

Cr

2si

€1

í

u

a f

I uncions: ranil'la urluniti sortiffd

M (6JUFIP<»IPÍ

TT "T na de la mitja dotzena de vies que I conformen el tramat d'artèries prin-

V ^ y cipals de la ciutat, |a rambla del Celler és un llarg vial de comunicació que transcorre paral·lel a la carretera de Cer­danyola i a Pavinguda Pla del Vinyet, tot i que amb sentit circulatori contrari, És per

això qu fa | i é | t i r a in | l a ha esdevingut una via típicjí # l l r i d fd^ la ciutat peràls'vehi* eles; qpi|^f|it|fc#aspecte atractiu i pel fet de posar fn eaitaèté dues grans zpnes ven­des, firen plfiislivianants l'aspecte de pas-; seig.1Éífe| traçat privilegiat, que connec­ta ta|cafïetera de Cerdanyola i l'avinguda

!dflNf;:G|rtf C;àtala#ef atii^eleirxèf iran- •• ';cè|c'"Íe;!f^féíagas, SÍ #nfr#d§ ! lf pobtaeió, ''f#m|':-v|iafamp|i fspiuVíè·rljilfitiat'·dp flel

'^mès enllà j|eí;passe;ig|FpnÍesc.Maci|; un dels comtals del qual rep el rípírn df carrer Jò-ilep^Piigp ÇadafaMh. ..;;•

Montserrat Santacreu

Òptica Professionals de la visió Moda en ulleres Adaptació de tot tipus de lents de contacte TOT EN SERVEIS D'ÒPTICA Les millors marques

Rbla. del Celler, 83

0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès

Tel i F a x 9 3 675 61 11

J.D. ESTUDI CUINES, S.L

JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17

08190 Sant Cugat del Vallès Barcelona

Tel. i Fax 93 674 74 49

ELFA 79, S.L. Rbla del Celler. 91

Tel. 93 SB9 77 78 - 93 589 89 66

Fax 93 589 89 66

08190 Sant Cugat (Barcelona)

R È T O L S LLumínosos

Textos i logotips Retolació vehicles

Aparadors Pancartes

C^ Tanques Banderoles

Directoris Senyalètica

Marquesines lluminoses Plaques d'identificació

Glaçats de vidres

PER DONAR FORMA A tA SEVA tMATGE T&NfM SOLUCIONS ME» AL SCÜ NEGOCI

Rètota / SanyaltUacM GrWIca

< > &

ELS4CAIVIWS Divendres. 7 de gener del 2000 Entorn 19

UN ESPAI PER AL DESENVOLUPAMENT

Amitjans del segle pas­sat l 'equivalent espa­cial de la rambla del

Celler que coneixem avui era un camí pel qual passava ben just un carro. Al costat hi pas­sava una riera, i, al final, apa­reixia on ara hi ha el parc de la Pollancreda un desnivell de 15 a 20 metres que feia fun­cions d'abocador. Com tot es­pai urbà públic, el camí havia nascut d'una necessitat clara: connectar la carretera de Bar­celona amb les masies de la Torre Blanca i la Torre Negra, i hi transcorria contínuament una circulació atrafegada de

La via es va transfor­mar radicalment amb

el descens de Vactivitat agrària

carros plens de raïm. Malgrat la seva petitesa, la via havia pres un lloc dintre de la vida del poble gràcies al seu paper de camí de pas típic de l'aplec de Sant Medir.

No va ser fins al 1927 quan es dec id í l ' a l i neamen t d 'a­quest camí entre Can Gatxet de la Riera i la Fassina Vella, per transformar-lo en carrer, que rebria el nom del Celler

Noves necessitats urbanístiques han fet aparèixer una rambla de l'antic camí FOTO: XAVI LARROSA

Cooperatiu, situat en aquell emplaçament. El carrer, però, no es transformà en rambla fins al 1969, quan es dugué a terme la primera fase de la co­bertura de la riera de Sant Cu­gat, o riu Major (nom que apa­re ix e n c a r a en a l g u n e s escriptures notarials) fins a la Torre Blanca.

Com si es tractés d 'un acte de congruència del temps, la pràctica extinció de tota acti­vitat agrària a la moderna ciu­tat d'ara va comportar la pèr­

dua de la majoria dels seus tes­timonis urbanístics. De restes d'aquest passat pel que fa a la rambla del Celler en trobarem a la nau d'arcs parabòl·lics, que feia les funcions de sala de màquines a l'antiga associació cooperativa, i poca cosa més.

A mesura que es van anar ur­banitzant els terrenys de cul­tiu a banda i banda de la via, la funció de la rambla va patir una transformació radical, al ritme que ho feia també la ciu­tat. Les necessitats urbanísti­

ques d 'una nova Sant Cugat van fer la resta. Avui, transfor­mada, d ' una banda, en una gran sortida de la ciutat cap a Cerdanyola i la ronda Nord, i d 'una altra, en un eix verte-brador de grans equipaments comercials, esportius i verds, la rambla del Celler ha esde­vingut el paradigma d'una co­munitat que si tradicionalment havia dedicat els seus recur­sos al sector primari, vol enca­rar el futur creant vies de re­lació comercial i social.

/

«P

r

t s

e

S

t

Cu*

8*

a f

*

BRASERIA LA BOLERA

XURRASCO ESPARREGS VERDS

CARXOFES POLLASTRE

BRAONS ALBERGÍNIES

XAI CALÇOTS

Reserves al tel. 93 674 16 75 Baixada de l'Alba, 20

(al costat de la P. Nacional)

DECORACIONS r\n ESTUDI CUINES I BANYS

Rambla del Celler, 25 08190 Sant Cugat del Vallès

Teís. 589 08 33 - 675 30 52

futurèfriut ^ ^ ^ DE B

SELLS BENESTAR

Aliments biològics,

complements nutricionals,

ortopèdia tècnica i esportiva, ajuts tècnics a la llar,

cosmètica natural i massatges

RAMBLA DEL CELLER, 39 - Tal. 93 675 92 62

EISíGWrONS

Societat 20 Divendres, 1 de gener det 2000

C a n v i d ' A n y

Sant Cugat entra de ple en el 2 0 0 0 sense cap indici aparent de Vefecte Moltes empreses locals reconeixen que encara continuen alerta

Segons s'afirmava a priori, totes les mesures de prevenció po­drien haver estat poques. A l'hora de la veritat, però, molta gent va estar alerta durant la nh de Cap d'Any esperant uns esdeveni­ments que no van arribar a succeir. Des del Centre d'Emergèn­cies que Ajuntament i cossos de seguretat van crear per a l'oca­sió no es va registrar cap incidència en els serveis bàsics; però tampoc les grans empreses del municipi han tingut cap problema. Això de moment, perquè moltes continuen expectants.

ANNABOR.U

-Sant Cugat -

Kl ja famósefecte 2(hh's'haquedat en un joc de paraules. L'arribada del nou any, amb canvi de dígit in­corporat, no ha comportat cap pro­blema, però han estat moltes les persones mobilitzades al municipi per solucionar possibles incidents.

"No ha passat res, i aquesta és la gràcia de la previsió". Així descriu Jordi Farrés, tinent d'alcalde de Serveis Interns i Seguretat Ciuta­dana, els esdeveniments d'una nit que s'havia plantejat hipotètica­ment com a molt intensa i va es­devenir "molt tranquil·la". I és que ningú va registrar res fora de l'ha­bitual. li I Centre d'Emergències

creat especialment per a aquesta nit de transició no va haver d'in­tervenir en cap aspecte. Tot i això, membres del consistori i dels cos­sos de seguretat que operen a la ciutat van estar alerta des de quarts de dotze de la nit del 31 de de­sembre fins a les sis de la matina­da del dia 1 de gener.

El 2000 es va presentar sense cap novetat. "Tothom va reflectir una absoluta normalitat", confirma Al­fonso Carballo, inspector en Cap de la Policia Estatal. Però, per si de cas, tothom s'havia preparat, des dels centres comercials fins als centres sanitaris. Carles Martí, mà­xim responsable del Centre d'As­sistència Primària (CAP) de Sant Cugat, com també ho han fet des de l'Hospital General de ('atalun-

l/i previsió ha fet que et possible efecte 2(XK) no s'hagi manifestat enlloc K: X.L.

ya, afirma que va ser "tot correcte". I el mateix han constatat des dels

Ferrocarrils de la Generalitat, on es va complir el servei tota la nit, "de manera normal, només atu­rant els combois trenta minuts pre­veient que els subministraments poguessin presentar algun contra­

temps", ha reconegut Montserrat Gasol, membre del gabinet de premsa de l'empresa.

Normalitat aparent

També moltes empreses del mu­nicipi van passar de guàrdia la pri­

mera nit de l'any. Totes, expec­tants per comprovar que les me­sures aplicades funcionarien com s'esperava. Perquè tothom ha tin­gut molt present el possible efecte 2000 molt abans, amb plans d'ac­tuació que han durat des d'un mes fins a dos anys. "Durant aquest temps" reconeix Oriol Perena. di­rector tecnològic de Boehringer Ingelheim, "s'han hagut de can­viar moltes coses per tenir-ho tot molt controlat".

Un seguiment que en tots els ca­sos no se centrava només en la ma­teixa empresa "sinó que també s'­han tingut presents les companyies amb les quals es treballa" apunta Felip Pintó, cap informàtic de Lu-cas-Delphy, "a més", com també ha reconegut Ricard Garriga, res­ponsable informàtic de Sharp, "no es tracta només d'una qüestió in­formàtica sinó que qualsevol apa­rell amb una instal·lació elèctrica es podia veure afectat". De mo­ment, però, un efecte "que no era per tant", segons Lluís Romero, cap d'informàtica de JVC; només ha provocat una renovació de ma­terial a les empreses.

Els responsables afirmen que la vigilància continuarà com a mínim fins a finals de febrer per veure si els nous sistemes informàtics apre­cien que aquest any és bixest. F,n alguns casos es té la voluntat d'a­llargar fins a finals d'any aquesta atenció especial. De moment. doncs, tot funciona amb aparent normalitat.

C e l e b r a c i o n s

Sant Cugat festeja de manera multitudinària una

entrada d'any sense incidents

A. \\. M. - Sant Cugat -

Milers de santeugatencs van festejar l'arribada del 2000. Tant les nombroses festes privades, com les organitzades a diferents entitats de la localitat, així com la revetlla municipal van tenir una molt bona acollida. "Ks van superar amb escreix les expec­tatives", reconeix Carles Nava­rro, membre de l'organització de la festa pública que es va de­senvolupar al pavelló de la ram­bla del Celler.

Perquè , segons confirma, la festa municipal va acabar tenint molt èxit i sense patir cap inci­dent digne d 'esment. Prop de mil persones van assistir diven­

dres a la nit a la festa munici­pal, on, per Navarro, "tothom s'ho va passar d'allò més bé". I la diversió, que va estar persent fins a altes hores de la matinada, no va permetre que res espat­llés l'alegria per entrar a un nou any. Perquè segons han recone­gut tant els cossos de seguretat com els serveis sanitaris, aques­ta ha estat "una de les revetlles més tranquil·les".

"Normalment, però," apunta Antoni Ayuso, membre del de­par tament d 'Urgències de l'­Hospital General de Catalunya, "ja es tracta d'una nit poc mo-gudeta comparada amb d'al­tres". Una asseveració que com­p a r t e i x C a r l e s Mar t í , responsable del Cent re d'As-

Es contrueix l'orfenat de Romania

A. B. M.

Més de 1.200 persones van assistir a la festa organitzada al pavelló F: I:. F.

sistència Primària (CAP) de la ciutat, que apunta que la di­fe rènc ia a m b les e n t r a d e s d'urgència del dia anterior va ser molt petita (130 visites el dia 31 de desembre, per 138 el dia 1). Pel que fa als cossos de se­

guretat, des de la Policia Estatal s'ha reconegut que no hi va ha­ver cap incident, tan sols, se­gons han afirmat des de la Poli­cia Local, un petit accident de trànsit a la matinada que només va causar danys materials.

Aprop d'una trentena de sant­eugatencs van veure d'aprop di­marts passat en que consisteix i en quina fase dedesenvolupa-ment es troba el projecte solida­ri que centra l'atenció dels Amics de la U N E S C O de Valldoreix-Sant Cugat. Perquè els mem­bres de l'associació van organtzar una vídeo conferencia per ex­plicar als seus conciutdans qui­na és la situció a Rumania que els ha mogut a participar en la creació d'un centre per a joves sense família: Un orfenat per al qual estan recaptant fons des de fa algun temps, i que, se­gons han confirmat des de l'As­sociació, d'aquí a poc començarà a construir-se

ELS /CATÍTONS Divendres. 1 de «ener del 1000 Societat 21

La Policia Estatal supera els seus objectius

durant P any 1999

El que fins ara era un projecte, és ja un programa consolidat. Els membres de la comissaria local de la Policia Estatal reconeixen estar molt satisfets dels resultats que els ha permès obtenir l'a­plicació del que es coneix com a Pla 2000: més efectius policials, més vehicles, novetats informàtiques i una mateixa línia de tre­ball, "estar més a prop del ciutadà", amb un objectiu clar, fer re­duir la delinqüència a la ciutat en un 8%. Els fruits del primer any han superat aquesta xifra en una dècima, però, segons confirmen des de la comissaria, el principal problema santcugatenc pel que fa a la seguretat continuen sent els robatoris als habitatges.

B a l a n ç

* nr * i » 4 * *•

A. B. M. - Sant Cugat -

Incorporar i optimitzar els re­cursos necessaris. Aquest era un dels objectius que destacava com a importants l'embrionari Pro­jecte 2000 del cos de la Policia Estatal. Un cop convertit en Pla, aquest precepte ha donat els seus fruits a Sant Cugat: la comissaria ha superat l'objectiu establert a principis de l 'any 1999 i s'ha aconseguit que disminueixin els delictes en un 8,1%, una dècima per sobre del que estava previst.

"Aquest èxit el devem en gran part", reconeix l ' inspector en Cap de la comissaria santcuga-tenca, Alfonso Carballo, "no no­

més a l'aplicació del Pla sinó tam­bé a la cooperació amb altres for­ces de seguretat". De fet, però, la ciutat continua registrant al­guns dels delictes més tipificats, malgrat que en tots els apartats hagin decrescut les xifres.

En aquest sentit, tal com apun­ta l'inspector en Cap, "el princi­pal problema santcugatenc de seguretat ciutadana continuen sent els robatoris amb força a l'in­terior dels habitatges": només han disminuït en un 3,46%. Perquè, si hi ha un apartat en

què l'any 1999 hagi estat prolífic pel que fa a intervenció policial ha estat l'estipulat com a delictes amb violència: tant els robatoris amb intimidació com les estre-

0 r v e t s

El cementiri municipal tindrà sis panteons nous

abans de la primavera

A. B. M. - Sant Cagat-

Els panteons familiars tenen molta sortida al cementiri muni­cipal de Sant Cugat. Per Nomber, l'empresa que en gestiona cl ser­vei, és proporcionalment el que més demanen els santeugatencs i és per aquest motiu que s'ha pre­vist la construcció de sis noves edificacions per posar-les a la ven­da.

Segons ha explicat Santiago Munné, cap d'Administració de Nomber, la construcció començarà "a finals d'aquest mes de gener o, com a molt tard, a principis de febrer". El procés que apunta Munné preveu que els sis pante­ons estiguin enllestits abans de la primavera. "Es fan sense gaire problema", explica el cap d'Ad­ministració, "vénen prefabricats i en poc més de dues setmanes es pot tenir l'estructura de formi­gó feta, cal anivellar el terreny, fer els forats, enjardinar... però no su­posa cap complicació".

De moment, però, l'ampliació de la capacitat del cementiri es

quedarà en aquests sis nous pan­teons. "Encara queden moltes tombes", apunta Munné, "des de l'última construcció". Perquè un mes després d'agafar la concessió del servei -el juliol de 1997- es van construir 10 panteons i 80 tombes. Dels primers, se n'han venut 8, mentre que de les sego­nes, només s'han adjudicat poc més d'una quinzena. Tombes i panteons són les dues

opcions més valorades al cemen­tiri municipal: el nínxol individual més car (els situats al segon pis) té actualment un preu de 150.000 pessetes i la concessió és a trenta anys. Mentre que les concessions dels panteons i les tombes són a 99 anys i amb preus molts dife­renciats: els primers -amb sis de­partaments- tenen un cost actual que supera els dos milions de pes­setes, mentre que les tombes - a m b dos departaments- valen poc menys de vuk-centes mil pes­setes. Els nínxols continuen sent l'opció més escollida al cementi­ri santcugatenc: en total n'hi ha 5.190, mentre que de tombes i panteons, només 120.

El Pla 2000 de la Poliria Estatal ha permès renovar en molts aspectes la comissaria de Sant Cugat. FO TO: E4C.

bades han estat menors en més d'un 20% de diferència.

Pel que fa a la violència, segons Alfonso Carballo, "aquesta és una ciutat molt tranquil·la, on la convivència és molt bona", al·lu­dint a la poca activitat de de­núncies en aquest sentit regis­t rada d u r a n t el p e r í o d e . El delicte que també ha disminuït és el de robatoris de vehicles, que han descendit en un 4%, i també les infraccions de robato­ri a l'interior dels vehicles, que han baixat en un 3%.

En general, doncs, l'activitat delictiva registrada a Sant Cugat ha decrescut i, segons el màxim responsable de la comissaria lo­cal de la Policia Estatal, "si hi ha menys denúncies, és perquè hi ha menys delictes". Perquè, se­gons Carballo, una altra de les c laus q u e han fet poss ib l e aquests resultats és el fet que la ciutadania estigui més sensibi­litzada a la col·laboració amb la policia: "sempre que s'observi alguna acció sospitosa", apunta l'inspector, "és bo que se'ns co­muniqui perquè hi puguem in­tervenir". Una cooperació que

: El mapa del delicte

'V

-<rç*er Alfonso Carifclio, ins-

tçctor en Ca£ de la co­missaria santc&gatenca,

, Éfant Cugat & *una ciutat ïftp& no gaire moviment •;*fefictiu*. El problema més ^ p » en $egttr<^m»tada-••:#& Són robatoris ca habi-;ÍK«ge$, un §e% JK9& <pe &o ^produeix a toies k» so-m$ del municipi. Perquè, segoas f«sspee~

«w, cada bam t&|e® seves çaracterísriqàes: éxí, el tt-

' pus de delicte mí& comès -jí la ciutat es petpfetra so-f&rctot als districtes de J$tra-sol i també, en certa laesura, a les Planes i a Ja Floresta» A Valldoreix cl 1999 va portar alguns ro-3*atom de bicicletes, "ja CflSBtrolats", i pel que fa al £éatre. Coli Fava es des-«sarca corn *la wm més

iÍ.$a"./À,B.M,

l'inspector considera tan valuosa com la que poden obtenir d'al­tres cossos de seguretat.

Les renovacions del Pla

Els delictes han disminuït però perquè, tal com reconeixen des de la comissaria, altres factors han augmenta t gràcies al Pla 2000. En primer lloc, els efec­tius de la comissaria local: s'han incorporat quatre nous agents, i s'ha arribat a un total de 53 mem­bres.

També hi ha hagut altres canvis pel que fa als recursos de què disposa la comissaria a l'hora de desenvolupar les seves tasques: el parc automobilístic s'ha vist incrementat durant el 1999 amb tres nous vehicles K (els que es fan servir per les investigacions d'incògnit) i dos nous vehicles Z (els que patrullen, amb distin­tius policials). També s'ha vist renovat tot l 'equip informàtic, fet que permet, per exemple , una resposta més ràpida a l'hora de buscar informacions, o que s'­hagi agilitzat, "molt" segons Car­ballo", la tramitació del DNI .

EIS 4 CANTONS "el diari de Sant Cugat"

hem canviat ï'aire<pa I f t c f reu electrònic.

A partir d'ara podeu enviar-nos els vostres missatges a:

e1s4cantons@totsanteugat.com

22 Societat ¥1S /CANTONS f),zT„</,n. i,h • «i·iier del 1000

S o l i d a r i t a t

La partida d'emergències

del 0,7% es destina a

Veneçuela i PIndia

ANNA ROKAI

- Sant Cugat -

La Comissió de Seguiment del 0,7% ha decidit atorgar la partida de cooperació a emergències a dos projectes de cooperació vin­culats amb catàstrofes naturals. Veneçuela i l'índia són els països que rebran aquesta aportació, que suposa esgotar la totalitat del pressupost del 1999 que restava en termes de cooperació.

"Després de valorar-ho entre tots els membres de la Comis­sió", explica Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de Serveis Personals, "hem decidit que ambdues si­tuacions eren prou importants per rebre el nostre suport econò­

mic". l 'n suport que es xifra en les 937.(XX) pessetes disponibles que es faran arribar als dos esta­ments que coordinen els projec­tes a la zona.

Creu Roja rebrà 450.000 pesse­tes santeugatenques per al seu programa d'actuació a l'índia, on durant el mes d'octubre un hu­racà i un cicló van destruir la llar de més d'un milió de persones. També es van arrasar estructures de comunicació, cultius i submi­nistraments bàsics en els distric­tes de Ganjam, Puri, Jagatsingh-pus, Khurda, Gajapatri, Balasore i Orissa.

L'actuació solidària en aquesta zona pretén cobrir les necessitats alimentàries, portar assistència

Des de mitjans de 191') els projectes de cooperació es coordinen des de l'oficina solidària FOTO: XAYI1.ARRÒSA.

sanitària, i facilitar l'allotjament temporal, així com materials per a la construcció de llars provisio­nals.

En la mateixa línia s'aplicaran les 487.700 pessetes destinades a Veneçuela. El Fons Català de Co­operació serà l'encarregat de fer arribar a les organitzacions civils

q u e formen el C o m i t è d ' E ­mergències a Caracas, on les inundacions han causat la mort i desaparició de milers de perso­nes. Contingència i suport als damnificats, així com la recons­trucció i reactivació productiva són les fases que es pretenen as­solir.

Aquests són els dos darrers pro­jectes de cooperació que cofi-nancia l'Ajuntament a través de la seva oficina solidària durant l'any 1999. Un període que, se­gons Ponsa, ha estat "ple d'ini­ciatives que s'aniran desenvolu­pant, juntament amb d'altres, durant el 2000."

661

Campanyes

TJn nen, una joguina" beneficia enguany més d'un centenar d'infants

Alguns dels jocs es reparteixen també al Raval barceloní

Jaume Tubaii estudia ampliar la fira de Reis

A. B. M.

kls tir»iinirï,idnrs han tomat a valorar com a po-.it/: a la ii po.ta dil· conautadtins ti l·l \ntt nida l·l/lO \ l

A. B. M. -Sant Cugat -

En total han estat 117 els infants santeugatencs que han rebut al­guns dels jocs recollits amb la cam­panya "( n nen, una joguina", que cada any organitzen els joves de la parròquia de Sant Pere d'Octavià I JÍ iniciativa d'aquest Nadal ha es­tat. segons han valorat els organit­zadors, "molt positiva".

1 és que en total s'han superat les set-centes joguines recaptades, "una xifra més o menys similar a la de l'any passat" explica Anna Blàz-quez, membre del col·lectiu orga­nitzador. El que no ha arribat a la mateixa quantitat que en l'ante­

rior edició és el nombre de famílies a les quals s'adreçaven els resul­tats de la campanya. "Enguany to­tes les sol·licitants", confirma Blàz-quez, "han passat per les dues assistentes socials, tant la de l'A­juntament com la de Càrites que hi ha a la parròquia". Així, el nom­bre de famílies ha estat de 37, qua­si la meitat que l'any passat, se­gons ha explicat Blàzquez.

D'aquestes famílies, 19 són de Sant Cugat centre (un total de 42 nens), 13 més de les Planes (on re­ben joguines 22 nens), 3 a la Flo­resta (5 nens) i 2 a Valldoreix (tam­bé cinc nens) . A cada nen, conjuntament amb els 43 del Cen­tre de Sant Medir de disminuïts,

se'ls ha repartit tres joguines, "pro­vant", assegura Blàzquez. "que s'a­justessin al que els infants havien demanat". Algunes famílies van recollir els regals a la parròquia, d'altres van preferir que els ho por­tessin a casa la mateixa nit de Reis.

Algunes entitats i mitjans de co­municació hi han col·laborat, com el Tot Sant Cugat'que va ser un punt de recollida des de l'Envelat de Nadal.La bona participació, segons els organitzadors, que hi ha hagut enguany, ha permès que un any més s'hagin pogut donar algunes de les joguines recollides a famílies necessitades del Raval barceloní, que també van ser repartides el mateix dia 5.

El regidor de Comerç, Consum, Indústria i Serveis de l'Ajunta­ment de Sant Cugat, Jaume Tu-bau, ha manifestat la seva vo­luntat d'estudiar l'ampliació de la fira de Reis amb vistes a l'edi­ció del proper Nadal. "Enguany la fira ha estat un èxit, sobretot d'afluència de públic", reconeix el regidor "però els participants m'han fet saber la seva queixa respecte al poc espai de què dis­posen".

I és que en aquesta edició, se­gons han confirmat des del con­sistori. alguns dels artesans inte­ressats a participar a la mostra han hagut de quedar-se a la llista d'es­pera, atès que només es munten setanta parades a la plaça Octavià. "No només en l'aspecte d'enca­bir més artesans, que també se­ria bo", argumenta Tubau, "sinó pel fet que els participants volen poder demostrar com fan les se­ves peces a tothom que s'apropa a la fira".

Mantenint aquesta idea promo­tora de la fira -que els artesans locals poguessin demostrar les se­ves arts i obres- el regidor apun­ta algunes possibilitats per estu­diar, com seria el fet de tallar el trànsit a un dels costats de la plaça per poder ampliar la fira de Reis de Sant Cugat. "Encara ho hem d'estudiar, però el que està molt clar" conlou Tubau, "és que de la plaça Octavià no es pot moure, perquè és on sempre s'ha fet i es tracta d'un bon entorn".

L'església protestant analitza el futur

A. B. M.

Prop de dues-centes persones han visitat l'església protestant de Valldoreix durant els darrers dies de l'any. El motiu és que aques­ta comunitat cristiana participa­va en la celebració de l'Expio 2000 connectant en directe via satèl·lit amb les conferències que tenien lloc arreu del món. Del 28 de desembre fins al dia 31, s'han tractat diferents temes al voltant del futur, i del paper que hi de­senvoluparà l'església cristiana, amb una participació mundial que els organitzadors han xifrat per sobre dels 400 milions de perso­nes .

La col·laboració de l'església pro­testant valldoreixenca en aques­ta conferència internacional ha consistit, a part de eonnectar-se amb les ponències, organitzar-ne de paral·leles abordant amb feli­gresos de la ciutat temes similars: "tot ha girat entorn de la passió, la visió i la missió de l'església en el futur", confirma aEus 4 CANTONS Josep Monells, pastor de l'esglé­sia protestant de Valldoreix. I per fer aquestes anàlisis han comptat amb la cooperació de les altres quatre comunitats evange­listes que hi ha al municipi per desenvolupar xerrades com ara "El matrimoni al nou mil·lenni", o "Els nens i ensenyament cris­tià" Monells apunta que "sobre­tot és als infants a qui hem d'a­dreçar gran part de la nostra obra social, tot i que estem oberts a tots els ciutadans del municipi".

R S / C A N T O N S Divendres, 7 de gener del 2000

Publicitat 23

Si aquesta és la i n a t q e nés propera q ue tens de la n a t u r a , val nés q ue t 'acostis a i € x p s u ; - 5 m-irU al Palau Robert. La natura és diversió però, sobretot, és un bé que cal respectar, conservar i mi l lorar per gaudir-ne així en tota la seva intensitat. Del 6 d'octubre

al 30 de juny, al Palau Robert de Barcelona, podràs descobr i r el passat, el present i el fu tu r dels nostres espais naturals pro teg i ts .

Una exposició que et donarà la imatge d'una natura que va més enllà de tot el que coneixes. T'hi esperem (ZfKï r> i-x

lllf) Generalitat fillií de Catalunya

Sí '%.

7&

*

*i

^Í:k y<V

<*!rS»frf

«Bsw.gencat.es/probert * f«S

S ü í l

elPenódico

24 Societat E 1 S ÍCAIVIONS l)k;;i/im. 7 rif p;i,r del 2000

LA SETMANA EN IMATGES

PASTORETS NADALENCS I FLORESTANS Si lli ha alguna cosa molt lligada al Nadal aquesta és la representació d'FAs pastorets. El teatre de La Unió ha estat l'escenari que els de la Floresta han fet servir per actuar a Sant Cugat per primera vegada. Davant prop de dues-centes persones, EJs pastorets florestans van escenificar L'adveniment del Nen Jesús, / es van manifestar molt contents, tant de poder actuar convidats al centre, com que l'obra tingués tant èxit.

Pàgina: 40 FOTO: EDUARD FARLNYES

UNA NIT MÀGICA Milers de nens han parlat aquests darrers dies amb els patges reials per fer-los saber els seus desitjós i les seves

il·lusions. Després d'un any, els Reis Màgics tornen a visitar la ciutat, enviant primer els seus emissaris en

senyal de bona voluntat: si els nens han estat bons i els patges han fet ben feta la seva feina, els Reis hauran

repartit enguany tot un munt de regals. FOTOÍXAVILARROSA

TOTHOM TÉ DRETA JUGAR Un èxit. Els santcugatencs han tornat a respondre, com era d'esperar, a la campanya nadalenca Un nen, una joguina que s'organitza cada any des de la parròquia de Sant Pere Octavià perquè molts infants puguin tenir també la seva nit màgica de Reis. Una iniciativa que,

també aquest any, va provocar un somriure d'il·lusió a més d'un centenar d'infants que encara hi deuen estar jugant. I és que si tothom té dret a somiar, tothom té

dret també a jugar. Pàgina:22 FOTO:XAVILARROSA

UN CAP D'ANY SENSE EFECTES La revetlla d'entrada al 2000 ha estat d'allò més tranquil·la, cap incident destacable, cap succés imprevist provocat pel conegut efecte 2000... només moltes expectatives que es van transformar en grans festes. Els santcugatencs van tornar a sortir al carrer per celebrar

l'arribada del nou any de festa en festa, amb amics, familiars i companys. Pàgina: 20 FOTO: EDUARD FAR/NYES

E L S í C / U V I W S Divendres. 1 de gener del 2000 Societat 25

L A S E T M A N A EN IMATGES

LA VELLA DIXIELAND TORNA A SONAR Després de dos anys sense venir per Sant Cugat, La Vel la

Dixieland va omplir la setmana passada íEnvelat de Nadal. K/s seus ritmes de jazz, swing / blues van ser els

encarregats de posar llum i color a una de les nits que s'han organitzat enguany a l'Envelat. El grup barceloní

va tornar a entusiasmar el públic local, que no va fallar a la cita proposada a les darreries de Pany.

Pàgina 39 FOTO. XA VI LARROSA

L'ART DE MUXART ENCETA L'ANY Formes i colors per donar diferents perspectives a la muntanya màgica. Montserrat vista pels ulls del santcugateucs, però des de la influència de

Muxart, que s'ha encarregat d'inaugurar l'any de manera pictòrica. FA claustre del monestir ha

estat l'entorn triat per exposar les obres de gran format de l'artista de Martorell.

Pàgina: 42 Foto: EDUARD FARINYES

ROCK CATALÀ A RITME D'ENVELAT Arribar, pujar i vèncer. Pep Sala va aconseguir apassionar els joves santcuga­

teucs que van assistir per veure'l i escoltar-lo a l'Envelat de Nadal. Una instal·lació que es va omplir fins al capdamunt per sentir les noves peces del

rocker català. Sala va començar el concert en solitari, d'una manera intimista, amb només una guitarra i la seva veu, i el va acabar fent votar els santcugateucs

que s'hi van aplegar. Tothom va ballar rock a ritmes d'Envelat de Nadal. Pàgina:39 F0T0:XAV1 EARROSA

tels mobles

corre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

26 Societat ELS/CANIWS Divendres. 7 f/e gener de/.'000

M o v i m e n t s s o c i a l s

Recoder avisa els okupes que no alterin la pau veïnal

Els membres del Casal demanaran disculpes pel soroll

A. B. M.. - Sant Cugat -

l,es relacions entre els mem­bres del Casal Social Okupa t i cl consistori han (ires aquests dics un cert caire de tibantor. L'acalde de Sant Cugat. Lluís Recoder. ha reconegut públi­cament "estar molt emp ipa t amb Ics persones que s 'estan a la masia Torre Blanca". Així ho va manifestar durant l 'en­trevista concedida al progra­ma C.íistni» de Ràdio Sant Cu­gat. en cl qual va definir la situació com "difícil".

Recoder \a reconèixer que ha\ ia " in t en ta t establ ir una \ ia de diàleg" per tal que l'es­pai esdevingués un lloc on la jo\entut de la ciutat pugui de­sem filup.ir les sc\ es activitats, almenvs aquells que ho vul­guin. "El que no puc adme­t re" . \a matisar en antena el batlle de Sant ( 'ugat, "és que això es faci a costa dels veïns".

Segons argumenta l 'alcalde, "aquells que reivindiquen la

l l ibertat personal no respec­ten la llibertat dels altres, que en aquest cas és el dret al des­cans dels veïns". I és que la pol icia ja ha r e b u t a l g u n e s t iueixes c i u t a d a n e s a le r tan t del soroll que produeixen al­gunes de les activitats que es desenvolupen al Casal Social

K/s membres del Casal Okupat faran

arribar una carta als

veïns demanant perdó per les molèsties

Okupat. especialment els caps de setmana.

"Ks refere ixen als conce t s que organitzem alguns diven­dres i d i s sab t e " , explica un tlels m e m b r e s del col · lectiu okupa s a n t e u g a t e n c , Arnau M o n t s e r r a t , "i r e c o n e i x e m que es deu a un problema tèc­

n ic" . Un inconven ien t que . segons Montserrat , està sent r e s o l t : " D e m o m e n t h e m suspès aquestes activitats per un temps , i es tem à punt d'a­cabar la insonorització del lo­cal". FI que els okupes sem­bla cpie no en t engu in , però, "és q u e els ve ïn s , a m b els quals sempre hem potenciat la c o n v i \ ò n c i a " e x p l i c a el membre del Casal, "avisin la policia abans de fer-nos conèi­xer la seva opinió: nosaltres mai hem volgut molestar nin­gú"-

Per Montserrat es tracta d'u­na qüest ió "d ' incompat ib i l i ­tats", però tot i això, el col·le-ciu ha decidit en assemblea provar de solucionar la qüestió i ha fet pública la seva inten­ció de fer arribar unes cartes als veïns demanant-los perdó. així com ha anunciat que s'or-ganitarà una xocolatada a la qual cons idaran tothom i que es preveu que es dugui a ter­me el proper diumenge dia Ió de gener.

S a n i t a t

L'ús de la targeta sanitària a les farmàcies

crea dubtes als professionals locals Els membres del sector pensen que podria causar problemes

A. B. M.

Ningú en té gaire informació en­cara. 1 AI [possibilitat d'emprar la tar-' geta sanitària individual (TSI) tam­bé a les farmàcies ha creat certs dubtes entre els professionals del sector a la ciutat.

I )e moment, segons informen des de la Generalitat.aquesta possibi­litat és encara una prova pilot a di­vuit farmàcies del país (ubicades a tretze municipis diferents) que va començar el desembre. Es tracta d'una prova que ha de permetre experimentar amb la TSI la in­corporació del codi d'identificació personal. Kls pacients hauran de presentar la targeta sempre que adquireixin productes amb recep­ta mèdica del .Servei Català de la Salut i el farmacèutic haurà de comprovar que les dades coinci­deixen. "Si s'implanta definiti­vament" afirma Montserrat Mo­ral. delegada dels farmacèutics a la ciutat, "es poilen produir situa­cions molt dures"."Representarà

mi esforç per LI tots", apunta al·lu-

/• /> liimiíiièutu \ loiaE leioneixen e··tai dint als problemes que pot repre­sentar per als farmacèutics i, en molts casos, la incomoditat que poden sentir els pacients. En aquest sentit s'han manifestat tam­bé altres professionals de la ciutat: d'una banda, "més control no sem­pre és dolent" ren meix \ lontscrrat Domènech, "en Liquest cas seria molt mé.sacurad;i I;i dispensació", i de l'altra. es veu "molt imiablc" la se\ a generalit/Licio. tal com re-

hiipniuinit- /• \ \\ll.ARR()S\ coneix Conxita Llorens, "perquè si bé ot significa una eliminació de­ia burocratització a l'hora d'acon­seguir els medicaments per als ma-lalats crònics, hauria de ser el met­ge qui en realitzés el control", una posició que també defensa Maria José Arévalo, tot i que. com les se­ves companves, reconeix que s'-liLiurà d'esperar que conclogui hi pro\ a pilot per fer-ne qualsevol \a-loració.

Els membres del Camil estan insonoritzant hi masia E: XA \ 7 I.ARKOSA

C M a r d o n s

El primer nadó vallesà del 2 0 0 0 neix a la ciutat i rep un

premi de Ràdio Sant Cugat

Oriol A mai és també' 11 segon nadó català d'nquest an y E: XA VI I.ARR OSA

A. B. M. - Sant Cugat -

Va néixer per cesària quan so­nava l 'últ ima campanada del 1999. Amb 3.200 quilograms i pocs segons de vida, Oriol Amat Roselló es va convertir en el pri­mer nadó vallesà i diuen que el segon català de l'any 2000, per­què als mateixos instants naixia a l'Hospital Josep Trueta de Gi­rona Guillem Teixidor Mayolas.

El que sí és clar és que Oriol ha estat el primer a néixer a Sant Cugat durant aquest darrer any del mi l · l enn i . F e t q u e li ha permès ser el receptor del pre­mi organitzat pet Ràdio Sant Cu­gat, en col·laboració amb la com­panyia d'assegurances Catalana Occident. El guardó consisteix en una pòlissa de 100.000 pes­setes, prima única que els pares podran anar ampliant en un fu­tur. L'acte d'entrega. desenvo­lupat dilluns al migdia al mateix I lo-spital General de ( !;itLilunya, va comptar ;imb hi prcsènchi de

Manuel Farré, director de Re­lacions Públiques de Catalana Occident, que va destacar que "els diners s'aniran revaloritzant periòdicament i el dia de demà poden ser utilitzats, per exem­ple, per finançar els estudis del nen". El lliurament va comptar també amb l'assistència del cap d'Informatius de Ràdio Sant Cu­gat, Albert Mallol.

"Estem molt contents" reco­neix el cap d'Informatius "de la bona rebuda que socialment ha tingut la campanya". Una ini­ciativa que afirmen que es re­petirà l'any vinent, i que espe­ren "que es vagi consolidant amb el temps, creant cada ve­gada més complicitats entre tot­hom".

Oriol Amat Roselló és. doncs, el primer guardonat d'aquesta nova campanya. L'Oriol és el se­gon fill de Jordi Amat. de 36 anys, i Amabilia Roselló.de 34 anys. El primer fill del matri­moni. que resideix a Sabadell. té sis anvs i es diu Marc.

ELSIC4INT0NS Divendres. 1 de gener del 2000 Societat 27

S e n s i b i l i t z a c i ó

La Coordinadora per la Pau vol que les escoles locals siguin objectores

Durant el mes de gener esperen tenir les primeres respostes dels centres

A. R. M. -Sant Cugat-

La Coordinadora per la Pau de Sant Cugat s'ha marcat com un dels propòsits de l'any nou aconseguir que els centres educatius del mu­nicipi es facin objectors. Aquesta plataforma està formada per ciuta­dans a títol individual i per altres grups santeugatencs com el Col·lec­tiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) i el Grup Natura, i tenen com a directrius d'actuació tres ini­ciatives: la sensibilització de la ciu­tadania envers els conflictes, la cam­panya d'objecció fiscal contra les inversions de l'Estat en armament, i la d'objecció militar a les escoles.

Es aquesta tercera la que ja van reprendre a finals d'any i de la qual esperen obtenir els primers fruits durant el mes de gener. Una campanya que en àmbit estatal està promoguda per col·lectius i entitats consolidats en la lluita a favor de la cultura de pau. La Co­ordinadora ha pres les brides de la iniciativa a Sant Cugat i ha fet els primers contactes amb la co-

lsi campanya va adreçada, sobretot, munitat escolar perquè prengui posició sobre això. "Volem sensi­bilitzar tant els estudiants, els pro­fessors i directors, com els pares", explica un dels membres de la pla­taforma impulsora, José Fernan­do Mota, "i per aquest motiu vam acudir al Consell Escolar Munici­pal a exposar les motivacions i ob-

als estudiants de secundària F.:X. I.. jectius que mouen la campanya".

El que es pretén, segons els seus impulsors, és que els centres edu­catius del municipi es neguin a par­ticipar en les campanyes d'infor­mació sobre l'exèrcit professional que el ministeri de Defensa està desenvolupant en altres centres de l'Estat. "Aquesta campanya", ar­

gumenta Mota, "s'orienta sobretot als estudiants de secundària, que són els possibles soldats que volen reclutar". És per aquest motiu que, un cop adreçada la informació per­tinent sobre el tema als estaments educatius afectats, durant el mes de gener engegaran una campanya de seguiment i contacte més a fons per veure si els instituts es fan de­finitivament objectors o no. " De moment", apunta el membre de la Coordinadora, "semblen més pre­disposats els centres públics que els privats, però encara és d'hora per dir què passarà".

De fet, no tots els centres es ma­nifestaran durant aquest mes de gener, tal com reconeix Jordi Bel­tran, director de l'Institut Arnau Cadell: "per la nostra banda" ex­plica, "esperarem que es pugui reu­nir el Consell Escolar del centre, perquè és una decisió que hauria de sorgir des dels mateixos estu­diants, un cop ben informats, i al mateix temps sembla que la res­posta social negativa ha fet que la campanya del ministeri no tingui tan presents les escoles".

S o l i d a r i t a t

Els Amics de Mira-sol enceten una campanya de recaptació per Papadrinament d'infants colombians

Amb els diners es bequen els estudis de joves que viuen a VAmazones

A. B. M. -Mira-sol-

Es diu Elio Guillcrmo. El seu parc és mort i la seva marc és cega, i ell viu amb ella, els seus germans i cl seu ciet, que també té problemes de visió. Aquesta és la família que rep de manera directa els fruits de la solidaritat d'alguns mirasolencs, perquè per segon any consecutiu han deci­dit enviar a Elio Guillermo els di­ners necessaris per sortir del seu poble al mig de l'Amazones i po­der estudiar a Letícia, població fronterera amb Brasil i Perú.

La campanya, que comença aques ts dies, està impulsada -igual que la de l'any anterior-pels Amics de Mira-sol en col·la­boració amb la parròquia del dis­tricte i l'Associació de Veïns de Sant Joan que cedeix una part del seu pressupost. "iVimportant" , explica Montserrat Guinart, im­pulsora de la campanya, "és que els indígenes arribin a tenir la cul­tura suficient per poder fer front, defensar i provar de solucionar

Els A mirs de Mira-sol conviden tothom a apadrinar un dels nens del Centre Juvenil A mazànic l·'O l'O: CEDIDA

els seus problemes i interessos: ni els enginyers més preparats te­nen l'experiència que ells tenen". És amb aquest objectiu que des de fa uns anys apadrinen nens de l'Amazones vinculats al Centre Juvenil Amazònic (CEJAM). La primera experiència es remunta a l'any 1992, quan Guinart va tor­

nar de Colòmbia i poc després va poder coordinar a Mira-Sol una xerrada amb el pare Joan Font, un dels responsables del centre colombià. Les línies d'actuació d'aquesta institució passen no no­més per formar els indígenes de la zona perquè es puguin fer càr­rec dels problemes dels seus po­

blats, sinó també per la protecció de l'ecologia de la selva en perill. L'any passat, Amics de Mira-sol

va poder enviar 115.000 pessetes a Elio Guillermo, una quantitat que, segons ha explicat a E L S 4 C A N T O N S Montserrat Guinart,

esperen augmentar en aquesta edició.

Un expert madrileny parla de Txetxènia a Sant Cugat

ANNABORAI '

La Casa de Cultura acollirà el proper dia 10 de gener (a les 20 hores) la conferència d'un dels experts de l'Estat espanyol.sobre els temes del Caucas, el professor Carlos Taibo. Director del Pro-' grama d'Estudis Russos a la Uni­versitat Autònoma de Madrid, Taibo ha escrit una vintena de lli­bres sobre l'Europa de l'Est i l'an­tiga Unió Soviètica. A més, el ma­drileny és comentarista de política internacional a diferents mitjans de comunicació d'àmbit estatal.

La seva xerrada a Sant Cugat ha estat organitzada per la Coordi­nadora per la Pau, amb la col·la­boració del Grup Natura i el Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC). "Després de la bona resposta que vam obtenir a les primeres conferències", ex­plica Mònica Bernabé, membre de l'entitat santeugatenca, "ara volem informar els santeugatencs sobre el que està passan t a Txetxènia i per això hem volgut fer aquest esforç de portar Car­los Taibo a la ciutat". La visita del professor coincideix amb la presentació del llibre Conflicto de Chechenia. Una guia introductòria.

En paral·lel a les Malvines

Amb el títol de Txetxènia, les claus del conflicte, la conferència de Car­los Taibo, segons ha explicat el mateix ponent a ELS 4 CANTONS,

aportarà noves visions sobre els antecedents de la situació txet-xena "tant pel que afecta als rus­sos, a la comunitat local, com a la poca reacció que hi ha hagut in­ternacionalment davant de la si­tuació". El professor madrileny exposarà els "trets fonamentals d'aquest conflicte". Una situació que per Taibo es remunta al se­gle XIX, quan Rússia va con­querir Txetxènia, "negant-li tota autodeterminació".

Després de la independència assolida el 1996 amb la derrota militar russa, ara s'ha tornat a ac­tivar el conflicte a la zona. "Ac­tualment", afirma Taibo, "s'està encobrint una voluntat de refer­mar l'aparell militar rus, però no descarto que pugui passar com als militars argentins a les Malvi­nes", conclou.

AIRTOUR "Catalunya des de l'aire"

Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.

Informació: 666.42.81.42 http://oirtour.pvirt.com

e-moil·· airtourQairtel.net

28

EIS 4 CANTONS

Economia Diíiiu/ris, 7lie gener del1000

Catalana Occident compra MNA assegurances

A. B. M.

La companyia Catalana Occi­dent, amb seu a Sant Cugat, va formalitzar dijous passat, 30 de desembre, la seva adquisició de la totalitat de les accions de Multi­nacional Asseguradora (MNA) ijre fins ara estaven en propietat de Caixa de Catalunya. Aquesta operació, autoritzada per la Di­recció General d'Assegurances, ha costat més de mil milions de pessetes.

Segons han reconegut fonts de la companyia santeugatenca, els responsables d'ambdues entitats han mostrat la seva "satisfacció" amb la transacció, atès que "Cai­xa Catalunya seguirà oferint als seus clients cobertura d'assegu­rances generals a través d'una de les principals companyies del sec­tor" i "Catalana augmenta la seva massa en la branca d'assegurances per automòbils", i doblarà els in­gressos per primes que tenia fins ara (23.109 milions de pessetes). Catalana espera poder fer rendi­ble en tres anys una companyia que fins ara era deficitària.

Campanyes

Els comerciants santeugatencs posen esperances en les rebaixes

Els botiguers reconeixen que el sector més sol·licitat serà el de roba Des d'un 20% fins a un 50% se situa el barem de descomptes que es podran apreciar aquests dies en les botigues i co­merços santeugatencs. Han començat les rebaixes i ho han fet, segons reconeixen els membres del sector, amb molt bon peu seguint la inèrcia de consum nadalenc. Es preveu que aquestes rebaixes tambó afavoriran el sector de ia roba.

ANNABORAI

Avui comença el període de re­baixes que durarà fins al proper dia de març, amb uns descomptes que oscil·laran des del 20% fins al 50%. Una campanya comercial que els membres de) sector encaren amb grans expectatives: "Després de la bona campanya nadalenca" afir­ma José Maria Folch, tècnic de comerç interior de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Te­rrassa, "es presenten molt ben es­tabilitzades".

També ho afirmen els membres del sector a Sant Cugat. Perquè, si bé tots apunten que apriori no es pot fer un balanç exacte de quins seran els resultats de les rebaixes a Sant Cugat, al mateix temps re­coneixen que es tracta d'un perí­

ode força fnictífet per al comerç lo­cal perquè, en paraules de Susana Pena, adjunta de Gerència de Sant Cugat Cent re Comecial, "l 'a­fluència de públic aquests dies ja és més elevada que la de l'any pas­sat", una opinió compartida tam­bé pels membres de Sant Cugat Comerç.

Tant els responsables de la gran superfície com els de l'associació reconeixen que també enguany es desenvoluparà una camanya publicitària especial per aquestes dates. Pel que fa als primers, es continuarà en la línia de posar pu­blicitat a diferents mitjans de co­municació, amb la novetat que tam­bé s'anunciaran als autobusos de Rubí "per aconseguir més difusió a la població veïna". Per la seva ban­da, Sant Cugat Comerç ha decidit que els seus membres identifiquin

Les rebaixes duraran fins al dia 6 de març FOTO: XAVI LARROSA.

la campanya amb un cartell anun­ciador.

En tots dos casos també es con­trolarà que totes les botigues com­pleixin les mesures legals establer­tes en aquest període, com ara les dates de la campanya o el mante­niment de tots els serveis igual que la resa de l'any, així com que els productes que es venen tinguin to­

tes les garanties de qualitat. Pel que fa als sectors més afa­

vorits pel període, els comerciants reconeixen que se seguirà la lí­nia de cada any: en un principi on més repercutirà serà en roba i complements, i més endavant preveuen que també es notarà l'increment de vendes en els ob­jectes de parament de la llar.

R e c a p t a c i ó

L'Ajuntament augmenta la informació

sobre els períodes de pagament fiscal

Es reparteixen a la ciutat 20.000 calendaris de butxaca A. B. M.

L'agenda de recaptació es reparteix etiguany amb un calendari de butxaca F: X. I..

L'Ajuntament ha editat un any més el calendari fiscal per al 2000. Coordinat pel servei de rendes del consistori, la campanya d'informa­ció sobre l'agenda de la recaptació municipal s'ha ampliat enguany aportant una novetat: calendaris de butxaca.

"Pagar impostos no agrada a nin­gú", afirma Ignasi Llambrich, cap de l'àrea de Promoció Econòmica i Finances, "però com a mínim amb aquestes mesures podrem estar molt informats de quan s'ha de fer". Perquè, segons reconeix el cap d'à­rea, l'Ajuntament està obligat per llei a fer públiques les dates d'a­

quests períodes de recaptació, "però amb aquestes campanyes queda molt mesclar".

A banda dels calendaris de butxa­ca, com ja es realitza des de fa uns anys, també s'ha distribuït el ca­lendari de paret, que, a més d'in­cloure els períodes de pagament, mostra les festes, les commemora­cions locals, així com altres activitats socioculturals que es desenvolupen al municipi. El calendari de paret també inclou, com cada any, una secció de telèfons i adreces d'in­terès.

I >a impressió d'ambdós calendaris ha tingut 20.000 exemplars de tira­da. D'aquests, segons ha confirmat Llambrieh, més de 17.000 han es­tat repartits bústia per bústia a tot el

municipi a les famílies, comerços i empreses. La resta es pot trobar al consistori i a oficines municipals.

Les dates

Pel que fa als períodes de paga­ment, l'impost de vehicles es podrà abonar de l'I de febrer al 10 d'abril; el de béns immobles anual, de l'I d'abril al 8 de juny (o si és per se­mestres, el primer en les mateixes dates i el segon de l'I d'octubre al 8 de novembre); el d'activitats econòmiques de l'I d'octubre a l'I 1 de desembre, igual que la taxa de recollida i eliminació de residus als locals (als habitatges serà de l'I de maig al 10dejuliol)iladelgualde I'l de setembre al 8 de novembre.

ELS4GUNTONS Divendres, 1 de gener del 2000 Economia 29

l e s empreses: TAVISA Dora Hernàndez va arribar al món de l'aeronàutica i a Sant Cugat per amor, seguint les passes del seu

marit, que volia ser pilot. "Se'n va anar a Terranova a pescar bacallà per tal de pagar-se els estudis,

però la campanya de pesca va ser un desastre; aleshores vam venir a parar a la fàbrica de Condiesel

-avui Lucas-, de Sant Cugat, que és molt a la vora de l'aeroport de Sabadell", explica.

D o r a Hernàndez . Gerent

"Som com els pagesos, sempre pendents de la meteorologia"

JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

- Qui va tenir la idea d'aquest negoci? - El va engegar el meu exma-

rit. I na vegada obtingut cl títol de pilot es va orientar per l'a­viació comercial i va comptar amb la col·laboració d'un inver-sionista de Barcelona. El 23 de marc de 1982 es va fundar l'em­presa, de la qual jo també n'era sòcia Posteriorment vam com­prar la participació de l'inversor i, més endavant, vaig adquirir les accions de qui era el meu ma­rit. Ara, jo m'he quedat amb Ta­visa, q u e vol dir Trabajos de Aviación, SA.

- A què es dedica Tavisa, con­cretament? - A més de fer fotografia aèria

per encàrrec, fem publicitat aè­ria. - La de l 'avioneta que a l 'es­

tiu acostuma a arrossegar una

pancarta per sobre les platges? - Exactament. Aquesta activi­

tat ens proporciona la major part dels ingressos anuals. Però té l'inconvenient que és molt es­tacionaria. En pràcticament qua­tre mesos, de I'l de juny al 15 de setembre, vola per tot arreu per on pot volar. La demanda d'aquests serveis és intensíssi-ma. No donem l'abast. Volem arreu de les costes espanyoles.

- Com s'ho han fet, alesho­res , per no perdre clients? - No hem t ingut més remei

que subcontractar altres compa-yies. En la pràctica, funcionen com a delegacions de Tavisa. Treballen per a nosaltres quan rebem comandes per a les zones que ells cobreixen tant pel que fa a la publicitat com a la foto­grafia.

- Quins altres serveis ofereix Tavisa?

- Els derivats de la nostra acti­vitat. Tenim un arxiu de 25.000

diapositives de Catalunya. Però t ambé tenim moltes imatges d'Andalusia, de la Comunita t Valenciana, de les illes Balears. També en tenim de Ics pistes d'esquí d'arreu d'Espanya. L'ar-xiu està en constant evolució. També fem localitzacions d'ex­teriors per a productores de ci­nema, televisió o publicitat. Do­nem qualsevol servei que tingui a veure amb l'espai aeri.

- Fins a quin punt el seu tre­ball depèn del clima? - Això afecta especialment el

treball de la fotografia. Quan algú ens demana un termini de realització del treball, sempre afegim: "Si el clima ho permet". Som com els pagesos, si no plou, bufa el vent, si no hi ha boira, neva.

- Q u i n s són els p r i n c i p a l s clients de la fotografia aèria? - Fonamentalment les empre­

ses editorials. Però també les ins­titucions públiques, especial-

Dora Hernàndez, alseu despatx delrarrer Villa. FOTO: XAVI I.ARROSA

ment els ajuntaments. - Quant costa un repor ta tge

de fotografies aèries? —Depèn del radi d'acció. Per

exemple , si ens encar reguen unes vistes especials de la Zona Franca de Barcelona i la meva base d'operacions és Sabadell, el repor ta tge costa en t re les 80.000 i les 90.000 pessetes. Les cameres fotogràfiques són tam­bé especials.

- Des de l 'avió també es fan vídeos? - Se'n poden fer, però les imat­

ges vibren. Si es vol fer un ví­

deo promocional o professional s'ha de fer des d'un helicòpter. — I n negoci com aquest, no es

faria millor des de les instal·la­cions d 'un aeroport? — E n absolut. Sant Cugat té

molt bona combinació tant per carretera com per tren. Estem a un pas de l'estació. És molt cò­mode tant per al personal de l'empresa com per als clients. A més, estem a mig camí entre Sa­badell, Terrassa i Barcelona. A Sabadell tenim un cartell anun­ciador que compleix una ex­cel·lent funció publicitària.

PANASONIC VWCOCAMERA

HV-VX27 E VMS-C LOEWE

TV PANOHÀM1C XEIOS S281

32"

: J»«WB.:«E3ar; :*HKfc QÍ1A

HITACHI M4NICAOENA

AX-MS

PANASONIC TVC PMMWMIHC

TX-36 P « o 3»"

Aquest Nadal en e! caliu de la vostra llar

l'IMILAR T0BELLA

ï * ^ •;

Santiago Rusinoi, 47 - 49 Tel. 93 674 06 57 - 93 674 79 09

Recorda el nostre eslògan:

ELS4CANT0ÏVS

Immobiliària 3 0 Dkmetrrs, 7 tir gaifr del iOOO

A R E N A S A N A L Q U I L E R • Despacho z. Can Gatxtt Sup.: 62 m2. Diafàno, totalmente exterior, muy luminoso, plaza de pàrking. Alquiler 75.000 ptas. • Tom «dotada nueva. .C/ Salvador Espríu (Z. Coll Fava Caprabo). Sup.: 200 m2, 3 hab. (1 suite con vestidor), 2 bates, 1 aseo, salón-comedor 30 rn2, cocina-office, buhardilla 35 m2, armarios empotrados, terraza 30 m2, garage 2 coches, sala de màquinas, calefacción a gas, suelo de marmol y gres. Suministros contratados y zona comunitària con piscina. Alquüen 150.000 ptas. • f i to con terraza 100 M 2 . 2. Monasterio. Sup.: 90 m2, 3 hab. dobles, 2 banos completes, amplio saL-com., cocina-office, galeria, todo exterior, calefac. gas, suministros contratados, pk. AlquHer: 97.500. • Pbo z. Monasterio. Sup.: 80 m2, 2 hab. dobles, bafio completo, amplio y luminoso saL-com., cocina equip., lavadero, tot. xterior, calefac., gas natural suministros contratados, pf. pàrking. Atquiler: 75.000.

C / E n d a v a l t a d a . 2 1 b x * T e t . 9 3 5 8 9 4 5 6 6

Usos

G R A N C A R T E R A DE V I V I E N O A S E N V E N T A

. .desde 16 mill. hasta .84 mill. y obra nueva desde 19,8 mill.

. .desde 38 milL hasta 75 milL

.desde 27 milL hasta 195 milL

E N A L Q U I L E R

Pisos en alqutter desde 59.000 basta 250.000

Casas en atquHor desde 90.000 hasta 1.000.000

C0NSULTEN0S !! Sres. propietarios, nos urgen vMendas en alouHer por gran cartera de dientes ÜPrario COntinuado: de Urnes a sàbado. de 9 a 21

A N P I S O S EN V E N T A • Z. Centro. Reformado. Sup.: 91 m2, 3 dorm., 1 bano, calefac. a gas, ascensor, sal.-com. de 24 m2. Precio.: 23.9 Mill. • Z. Estadón. Sup. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascensor, 1 pk. Magnífïcos acabades. Precio: 36.1 Mill. • Z. Arrabasada. Dúplex en construcción. Sup. vivienda 108 m2 + 50 m2 solàrium, 3 dorm., 2 banos, calef. a gas, ascens., 1 pk. + trastero. Acabados calidad. Precio: 39.5 Mill.

T O R R E S EN V E N T A • Z. Golf. Adosada de lujo. Sup.: 350 m2 vivienda + 70 m2 de jard. priv., 5 dorm., 3 banos, 2 aseos, sit. privilegiada y mag. panoràmica al golf Sant Cugat. Precio: 74 Mill. • Mira-sol. Unif. Z. Centro. Sup.: 263 m2 vivienda + 48 m2 trzas. + 33 m2 sótano. Solar: 568 m2, 4 dorm., 3 banos, 1 aseo, pisdna, zona tranquila y residencial. Prerio: 75 Mill.

Lil^AfUMUJ-, mFmrnmm.

F I N A L Q U I L E R • Apartamentos con o sin muebles. Varias zonas St. Cugat, 1 dorm. doble, com.-sal., coc. bafio compl., traza. A partir de 45.000 ptas./mes. • Z. Centro. 3-4 dorm., com.-sal., coc , bafio compl., aseo, calefacc, park. Buen estado, exterior, sol. 85.000 ptas./mes. • Z. Centro. 4 dorm., com.-sal., coc, 2 banos, trza., parket. 80.000 ptas./mes. • L0CALES Z. Centro, a partir de 60 m2. Muchas posibilidades. A partir de 70.000 ptas./mes. V E N T A • Ctra. Cerdanyola. A reformar, 3 dorm., com.-sal., coc , bafio compl., balcón. 12.600.000. • Z. Golf. 3 dorm., amp. sal.-com., coc.-off., 2 b., gran trza. Muy buen estado. 33.000.000. • Cerca Monasterio. 4 dorm., com.-sal., 2 b., balc T/reformado, muy b. estado. 20.400.000. • La Floresta. Jto. FGC. Terreno 350 m2, 4 dorm., com.-sal., coc , 2 b., desp. Mucho sol y vistas. 40.000.000

éMu.mmkimmmmMOusm^M3m,

• Can Trabal. Casa individual 2 habitariones, comedor con chimenea, cocina y bafio. Trastero y bodega. Solar 238 m2. Fabulosas vistas y mucho sol. Todos los servidos de alta. Precio: 14 millones. • Jto. Estadón. Piso alto 70 m2, 3 hab., sal-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/dia. Predo: 17 Mill. • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., saL-com., coc. reformada, bafio completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2. Predo: 32 Mill. • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificadón 20 a/10. Es edificable en el acto. Predo: 30 Mill. • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada. Predo: 40 MilL • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, saL-com., coc.-office, bano completo, trza., sol y vistas, pisdna, parket calef., pàrking. Predo: 125.000 ptas./mes. • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., saL-com. 30 m2, coc.-off., bafio completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servidos de alta. Predo: 130.000 ptas./mes.. • Vinyet-Coí. Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, sal.-com., coc.-off. tot. equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y pisdna comunitària, pàrking + trastero. Predo: 150.000 ptas./mes.

M>mmimm

A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comun. - 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comun. - 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado -• C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. -• C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. Coch. - Jard. y Pisc. comun. - 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc comun. - 100.000

Coc. - 3 Dorm. - Bafio. 120.000

45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bafio -65.000 Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ase. - 65.000 - 2 Dorm. - Bafio - Trast. - Pk. 1 Coch. - 65.000 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bafio - Ase. - Calef. - 75.000

3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1

: : H Ó S » ï * a L : . m « i T é l . 9 3 « S Í T 0 3 6 7 í,:/ F. M a c í à , 6 9 · , 3 ï " 6 7 4 Í 4 f »

• Parc Central. Obra nueva, dúplex, 4 hab., acabados de calidad, jardín, pi. pk desde 39.150.000. • PI. Augusta. Piso 170 m2, 4 hab., estancias muy amplias, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 48.700.000. • Av. Lluís Companys. 3 e r piso, 70 m2, 3 hab., b. salem, cocina, ascensor. 21.750.000. • Detràs FGC. Piso de 4 habitadones a reformar. 17.500.000. • Cerca Squash . Piso para entrar a vivir, 3 hab., bafio, salón independiente y cocina. 17.990.000. • Bellaterra. Casita de 3 hab. + banos, salón con chimenea, bonito jardín, bien comunicada, buena orientación. 47.700.000. • Golf. 5 hab. + estudio, 3 b., salón 45 m2, jardín privado, impecable. 79.950.000. • Squash. Dúplex 2 hab. + estudio, b. y aseo, salón/coc. americana. Pàrking opcional 27.990.000. • À. Guimerà. F. seminueva, 3 hab., b. y aseo, amplio salón, trza., pi. pk, trastero, acab. edad. 36.950.000. • La Floresta. Unifamiliar 250 m2, diseno moderno, reform. 4 afios, 4 hab., 2 b., aseo. 53.340.000.

A v . R i u s i T a u l e t . 3 3 * T e t * » 3 5 » 9 7 1 7 1

L T I • 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor. PVP: 20,5 M.' • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar. PVP 14,7 M. • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable. PVP: 44,2 M. • 361- Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar. PVP: 38,8 M. • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, codna-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla. PVP: 43 M. • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, codna 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir. PVP: 29,4 M. • 373 - Estadón. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos PVP: 30 M.

Rbta. del Celler, 2 • TM. 9 3 5 8 9 OO 6 6

I N I C I A T I P I S O S • C/ Domers. 50 m2, estudi 1 dormitori. 16.000.000. • Rbla. del Celler. Àtic, 3 dormitoris. 17.000.000. • C/ Orient 3 dormitoris, 2 ascensors. 19.000.000. • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, 2 pàrquings, piscina. 35.000.000. • C/ Villa (Golf). 100 m2, 3 dormitoris, 2 banys, parquing. 39.000.000. A D O S S A D A • C/ Santa Rosa, 14. 170 m2, jardí, garatge (2 c ) , 3 dormitoris. 45.000.000. U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2. 35.000.000. • Mira-sol (5 min. estado), totalment restaurada. 39.500.000. • Valldoreix (Montmany). Solar 750m2, casa 255 m2 + terrasses, 89.250.000. • Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c ) . 160.000.000.

C/ Santiaoo RusiftoL ..32.» Tel. 93 . 6 7 5 : : » : » :

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estadón. 240 m2 solar, 50 m2 ediftcados. 37 M. • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina. 44.20 M. • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín. 46 M. • Mira-sol. Finca sefioriaí, Z80 m2, 800 mZ solar. 78 M.

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk. 16.8 M.

A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reform. 65.000. • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab. 80.000. • Estadón. 90 m2, 3 hab. Reformado. 90.000. • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín. 300.000.

m^.mmsM'mmxmL·^* *«** ~ m:.--$7.:*.:xz..'*i - 93J74 .a :M.

V E N T A • PISOS EN PARC CENTRAL. Acabados de alto standing. • Atico. 140 m2 útiles, 3 hab. dobles con armarios emp., 2 banos, coc.-off., salón comedor, lavadero, terraza 100 m2, 3 pi. de aparcamiento, zona com. con piscina y sala comunitària. . .85 M • Piso. 140 m2 útiles 4 hab. c/armarios emp., 3 banos, cocina-office, salón-comedor 40 m2, lavadero, terraza 14 m2, 2 pi. de aparcamiento, comunidad c/pisdna y sala comunitària. . . .55 M • Casa adosada en El Colomer. Planta sótano: 2 pi. pàrking, lavadero y plancha. Planta baja: salón-comedor con chimenea, aseo y cocina-office. Planta 1 " : 1 suite, 2 hab., y bafio. Planta 2a: estudio, solàrium y excelentes vistas. Decoración y muebles a medida 58 M.

A L Q U I L E R • Piso c/ Xerric. 4 hab. , 1 bafio, calefacción, recién pintado 85.000 « Piso en Coll Fava. Nuevo, 3 hab., 2 b., parquet, park., trast, y piscina 110.000 • Local. 80 m2. en c/ La Mina 80.000

B I L I A PISOS EN VENDA • Z. Estado. 70 m2, menjador-estar, cuina, safareig, 3 dormitoris, bany, terrassa. 17.000.000

PISOS EN LLOGUER • Z. Estado. Moblat, 110 m2, menj.-est. cuina-of., safar., 3 dorm. (2 d.) b., lav., trsa., calef. 105.000

TORRES ADOSSADES • Pla del Vinyet. 215 m2, jardí privat 30 m2, menjador-saló, cuina-office, 4 dorm., 2 b., lavabo, estudi, terrasa solàrium, calefaedó, garatge 3 places. 49.500.000

TORRES UNIFAMILIARS • Mira-sol. En construcció, vivenda 336 m2, solar 430 m2, menj.-estar i llar de foc, cuina-off., safar., 5 dorm. (1 suit./stda. a trsa. solàrium), 2 b., aseo, calef., marbre, parquet, 2 pk78.000.000 • Can Gatxet En construcció, vivenda 300 ml, solar 600 m2, menjador-estar, cuina-off., 5 dorm. (1 suitte), 2 banys, lavabo, calef., marbre, parquet, garatge 2 places. 110.000.000

P—•.A'J'ilHUiy.LJ.l·.I.LUmt-.^.KAfl

H E R F I N Q U E S PISOS , L| n

• Rubi-Ref. 1718. Progreso. Piso 75 m2, 2 hab., bano, cocina nueva, ascensor, puertas de roble. Para entrar a vivir. 12.500.000 ptas. • Rubí-Ref. 1881. Serreta. Piso 85 m2, 5 hab., baho y cocina muy bien, terraza, ascensor, muy soleado, puetas de embero. Para entrar a vivir. 13.750.000 ptas. • Rubí-Ref. 1122. Centro. Piso 75 m2, 3 hab., aseo y cocina impecables, terraza, ascensor, muy soleado, ventanas aluminio, muy bien. 11.800.00 ptas. C A S A S Y T O R R É S • Rubí-Ref. 2680. Vallès Park. Torre 107 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina nuevos, patio 500 m2, garaje 94 m2. 28.000.000 ptas. • Rubí-Ref.2007. Castellnou. Torre 55 m2, 3 hab., bano y coc. impec. Patio 390 m2. Para entrar a vwir. 19.500.000 ptas. • Rubí-Ref. 3118. Can Fatjó. Torre adosada 186 m2, 4 hab., 2 banos y cocina impecable, terraza, calefacción, ventanas inglesas. Para entrar a vivir. 27.300.000 ptas.

Cervamtes. 5 2 . Rub í • T e l . 9 3 6 9 7 4 5 6 2

I M D E S A VENTAS • Coll Fava. Atico dúplex, 120 m2, 3 hab. (1 suitte), 2 b., sal.-com. 28 m2, coc, trza., buh. 30 m2 c/ trza. 25 m2, 1 pi. pk., jardín com. c/piscina. 45 mill. • Plaza Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dob., 2 b., sal.-com. 45 rn2, coc.-off., trza., acab. l a calidad, perf. estado. 44.5 mill. Pariona opcional 1.5 mill. • C/ Mariné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 b., aseo, saL-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast., z. comunitària. Comp. reformado, alarma, pers. elect., parket aire acond. en saL-com. 60 mill. • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parket, aire acond. en sal.-com. 67 mill.

A L Q U I L E R E S • C/ Santa Teresa. Apartamento 65 m2, 2 hab., 1 b., sal.-com., coc, trza. 8 m2, 1 pi. pàrking, trastero, zona com., con piscina. 105.000 ptas./mes.

Plaça Oc tav tà . 8 - T e l . 93 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 57 0 4

PISOS • 888- Ctra. Cerdanyola. 78 m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b., calef. radiad., ascensor, gas natural, ocupación inmediata. 18.200.000. • 897 -Av. Lluís Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext.), 1 b., ascensor, soleado, 19.500.000. • 923 - Pla del Vinyet. 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h., 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast., pisc com., solo estrenado. 33.600.000. • 785. Z. Golf. Sal.-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2, 1 pk, trast, jardín com. 34.500.000.

T O R R E S A D O S A D A S • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c , sal.-com., coc, 3 hab., 3 b., aseo, estudio c/bafío y trza., calef., etc 53.000.000. • 921 - Z. P. Central Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c, trast, sal.-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/trza., impecable. 63.000.000.

L L O G U E R S • Pis. A prop Creu Roja, 3 hab., bany, calefacció, tot exterior. 60.000 + 1.200 comunitat • Pis. A prop estació, 2 hab., tot reformat, calefacció, subministraments d'alta. 65.000 ptes. C. inclosa. • Pis. A prop estació, 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacció. 90.000 ptes.. • Pàrking lloguer. C/ Sant Jordi. 11.000 ptes. V E N D E S • Àtic triplex. Cèntric, 120 m2, 3 hab.+estudi, parquet, calef., terrassa, 45 m2 exterior. 42.500.000 ptes. • Casa. El Colomer, adossada, 150 m2, 3 hab., + estudi, 2 banys, aseo, calefac, jardí 25 m2, llar de foc, pàrking. 45 milions. • Pis nou. A estrenar, a prop estació, 100 m2, 4 hab., 2 banys, calef., parket, pi. pàrking i traster. 37 milions. • Pis. Rius i Taulet, 120 m2, 4 hab. dobles, 2 banys, tot esterior, calef., parket, aire cond., terrassa, pàrking, 40 milions.

F I N D VENDES

• Valldoreix. Unifamiliar 330 m2, parcela 1072 m2, 8 hab., 3 banys, cuina-offke 11 m2, terrassa 125 m2, jardí 1.000 m2, pàrking 4 places + traster. 78.000.000. C-923. • Mira-sol. Casa 300 m2, 5 hab., 2 banys + aseo, saló 30 + 10 m2, terrassa, park 3 pi. + trast, parquet, calef., a/a. 90.000.000 . C-879 • Estación. Pis 130 m2 , 4 hab., bany + aseo, saló 33 m2, terrassa 36 m2, park 2 pL, gas, calef., ascen. 37.000.000. P-2694 • Sant Cugat. Local cèntric i comercial. üoguer:150.000 + IVA, Traspàs 3.000.000 . En ple funcionament. • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics. Des de 19.900.000. • Valldoreix. Terreny 465 m2 amb pianos visats. Carrer asfaltat. 26.250.000. T-159.

DOS d e M a i g . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8<4 OO

M—^üï ïJ^gfggCTMra i

I N M A VENDES • Pis. Cèntric, 4 dorm., 1 bany, 1 lavabo, ascensor, vistes 23 M.

• Pis. C/ Bellaterra, 110 m2, 4 dorm., 2 banys, vistes, sol, pàrquing opcional 28 M.

• Pis. Z. Mercat nou, 3-4 dorm., 2 banys, 1 lavabo, pàrquing, traster, piscina 32.8 M. • Pis. Cèntric, 135 m2, possible 200 m2, 5 dorm., 3 banys, pàrquing i trast, pisc 44 M.

• Tonre. Al costat de Montserrat, solar 990 m2, casa 230 m2, pàrquing, celler. Impecable 31,5 M.

• Torre. Valldoreix, cèntrica, solar 866 m2, casa 150 m2. Per reformar 50 M.

• Torre. Z. Estació Valldoreix, solar 1.000 m2, 7 dorm., 3 banys. Bon estat 64 M.

• Torre. Tibidabo, 7 dorm. (2 suites), 4 banys, lavabo, piscina climat Impecable 150 M.

• LOCALS, DESPATXOS, PUCES DE PÀRQUINGS en diverses zones.

A V . L l u í s C o m o a n v s . 5 2 • 9 3 67-4 7 7 7 6 - 9 3 5 8 9 4 2 OS

F I N ; A T E N C I O N !

Magnifico piso de alto standing (ATICO DÚPLEX) Inmejorable ubicación

CARACTERÍSTICAS

• 240 m2 • 4 dormitorios

(inirialmente 6 dobles) • 4 banos completos • Salòn-comedor 60 m2 • Estudio 70 m2 • Calefacción y aire

acondicionado.

• Puertas de roble • Caipinteria de aluminio

(Climalit) • Parquet • Doble acristalamiento • 2 Pàrkings • Trastero • Zona GOLF Sant Cugat

Precio: 78.000.000 ptas.

L L O G U E R S

• Av. Lluís Companys. 90 m2, 3 habitacions, 2 terrasses amb sol, cuina i bany complets, galeria, calefacció, a prop de l'estació. 69.000.

• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets. 55.000.

• Baixada de l'Alba. 110 m2, 4 habitacions, cuina i bany complets, terrassa. 65.000.

• Local C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2. 60.000.

E R I M M O B . & • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza. 46.000.000 ptas. • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero.56.000.000 ptas. • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const 250 m2, jardin 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina. 57.800.000 ptas. • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios. 72.000.000 ptas. • Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b., 28.500.000 ptas. • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo, reformado, parquet, pàrking. 40.950.000 ptas. • Atico triplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/piscina. 84.900.000 ptas.

JPtaça O c t a v i à . 4 * 9 3 5 8 9 5 4 5 4 • 9 3 6 7 4 8 4 OS

T I L VENTA • Z. Centro-Estación. 120 m2, ext , soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir. 25 mill. • Z. Centro-Estación. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho. 14 mill. A L Q U I L E R • C/ Solsona-Graells. A estrenar. 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas). E S T A B L E C I M I E N T O S • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond. 240.000 alquiler. Traspaso a convenir. SOLAR INDUSTRIAL EN VENTA • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Valtvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

V i l l a , 1 - l o c a l 8 (entrada per Dr. Mur i l lo. 21Í • T e l . 9 3 6 7 4 8 8 O I

VENTAS

• Mas Janer. Torre con 3 habitaciones, bano + aseo, cocina espaciosa, garaje y jardín en perfecto estado. Para entrar a vivir. Precio: 38.5 mill.

• Sant Cugat. Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitaciones + estudio, 3 banos, patio interior. Precio: 65 mill.

• Valldoreix. Torre nueva construcción, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona. Precio: 68 mill.

L L O G U E R S Pisos • Rbla. del Celler. 4 1 . 3 hab., bany, lavabo, saló-menjador, cuina, safareig, terrassa i plaça d'aparcament. • Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí com. Des de 87.000 ptes./mes. • Rbla. Ribatallada. 100 m2, 4 hab., armaris encastats, bany comp., lavabo, saló-menj., cuina moblada, terrassa i plaça d'aparcament (opcional). 125.000 ptes./mes. Cases • Can Rabella (Mira-sol). 3 hab., 2 banys complets, cuina moblada, saló-menjador, estudi, plaça d'aparcament i jardí privat 150.000 ptes./mes. Locals • Av. Francesc Macià. 55 m2, ideal per a negoci.

P a s s a t g e d e l C e l l e r , s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

VENDES

• Ref. 135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de pàrquing, terrasses. 73 M. • Ref. 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa. 30 M. • Ref. 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estació. 17,5 M. • Ref. 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, pàrquing. 45 M. • Ref. 155. Torre amb piscina, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases. 42 M.

L L O G U E R S

• Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, pàrquing, trsa. 30 m2. 250.000 ptes./mes. • Ref. 154. Pis a prop estació, 4 hab., bany, aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa. 120.000 ptes./mes.

D i . M u r i l l o . 6 . Swrt t C u q a t • T e l . 9 3 6 7 5 6 2 7 5

- impresa germano espanola de Servidos Inmobiliarios -

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDDJA

iQué hacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de codnas y banos.

iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimienta oerwnalizado

jDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-DiagonaL Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

iNuestros clientes? Multinacionals, Entidades financieras y Consulados. ildiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano.

HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍUAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT

ItteMran.i.RSztiTde, 8 . Barcelona • Tel. 93 2<M:S5 2©

EISIGUNTCMNS

Guia Comercial Hm

guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22, 1r2a 93 674 41 64

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D 93 674 44 69

LI. GRIERA CABELLO Fces. Moragas, 5 3r 3a 93 674 44 94

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65. baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES ANTENEX Àngel Guimerà. 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina. 17. L. B 93 675 18 35

JORDI MERCADÉ Creu. 6-8, 2n 3a 93 589 65 6» 608 49 45 19

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a 93 675 18 03

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 93 674 26 01

JORDI FRONTONS Av. Rius I Taulet. 13 93 589 4147

MARTÍ FINET MIRA Santa Maria, 38 3 2' 93 589 30 65

M. MAR EJARQUE Santa Mana. 38. 3r 2a 93 589 30 65

BAR STOP Rius i Taulet, 56 935891299

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí. 10 93 58947 90

CABALLU PETIT Cerveseria 93 589 14 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 06 49

CUGART Torrent Bomba, 14 93 674 43 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09

SUN BIKE Can Matas, 2 93 589 1757

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 93 674 1285

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 9 3 6 7 5 3 0 6 5

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 18

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5747

SAGARRA Endavallada. 22 93 674 01 60

PAPIOL Venda i neteja Qjnovas dé Castio, 4 9367465 00

ASSEGURANCES • CENTRE COMERCIAL J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B 93 675 30 12

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 93 674 17 84

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 20 00

T.M.G. TALLERS Borrell, 6 Tel i Fax 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 93 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé. 14 93 675 49 37

PRYCA Rubi-St. Cugat km 4 93 565 4 9 0 0

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladetprat, 79 93 674 5048

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A 9358954 43

RODÓ Rius i Taulet, 6 9 3 6 8 9 8 2 8 0

CATALOMA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la, km 3 93 5 8 0 1 5 0 0

FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 0 5 0 3 93 5 8 9 3 1 2 1

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 93 5 8 9 3 8 0 6

SI CLÀSSIC Av. Torreblanca. 2 93 674 19 03

EL PUNT Copes i sopars 670594001

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 93674 96 02

COPISTERIA THER Sant Antoni. 24 93 589 74 42

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 93675 36 53

OFINOVA Lluís Companys, 18 93 675 23 73

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S-A. Ptge. Font de Sant Rafa­el, 18-20, baixos Te/. 93 675 32 67 balsconxw@nexo.es

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64

TOBELLA MILAR Santiago Rusinol, 49 93 674 06 57

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria. 20 93 58902 71

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon. 21 93675 91 44

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674 1239

ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 5898108

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 93 58928 33

ENQUADERNACIONS • H E R B O L A R I S DIETÈTICA 93 589 4 7 4 2 93 58900 14

M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. 93 674 26 24 934170759

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5 8 9 1 1 9 8

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 93 674 5 3 9 6

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cm Crist Treballador, s/n

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 674 03 08

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 93 675 01 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 13 81 93 675 18 20

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo. 8 93 590 60 71

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 675 1904

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 93 589 7512

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 93675 3100

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada. 20 9 3 5 8 9 3 8 5 2

fi MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Paca Joan Borràs, 1 93 674 15 46

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 93 675 56 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 67 48 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina. 13 93 589 57 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 4751

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1 Obert dissabte tarda 93 675 5953

HIDROCULTIUS

ADMINISTRACIÓ N. 2. MAJIK Major, 33 Sant Jordi, 29 9 3 6 7 4 0 1 7 4 9 3 5 8 9 0 2 6 6

LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 93 590 6189

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 00 23

54 HIDROFLOR Av. Joan Borràs, Valldoreix 93 674 75 98

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674 1140

LLARS D'AVIS - • MODA CONFECCIÓ

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas. 8 93589 22 64

TRINITY Rbla. Can Mora. 18 93675 22 01

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 93 589 60 72

IMMOBILIÀRIES Veure pàgines 30-31

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 590 80 60

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora. 18 93 675 15 56

VALLÈS ^ TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 590 8 0 6 0

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, SJ-MsOnto Verdaguer. 18 93589 26 38

MANTSERV.SA Av. Catalunya 18 93 674 60 58

MIRA-SOL Victòria, 48 93 589 2018

LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00

LES PLANES 93 675 5105

LLIBRERIES

PAPERERIES PAPELERIALUFA C. Valldoreix, 23 93 590 61 19

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 93 589 8617

MARBRES MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor, 12 - Nau 3 93 675 5108

INSTITUTS BELLESA ™ M A T . CONSTRUCCIÓ

CANALS GALERIA D'ART De la Creu. 16 93 675 49 02

POU D'ART Balmes ,35 93 590 60 86

GELATS ARTESANS LAJUONENCA Major. 29 93 675 2586

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cm. Crist Treballador, s/n 93 6741453

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93674 6172

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavè, 20 93 59082 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons 93674 30 81

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 98 62

UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES MC DONALDS Ct Comercial St. Cugat 93 674 46 54

ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 93 674 85 63

KAILA CENTER Del Sol, 22 93 590 05 41

SILUET CONTROL Esperanto. 12 interior baixos 93 58923 43

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 93 674 15 32

FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

SUMINISTROS VALLDOREIX Mss.J. Verdaguer, 107 93 674 14 90

MENJARS PREPARATS

ROSTIDORALA LLENYA OLIVÉ Sant Martí, 9 93 589 82 75

MERCERIES LA PERLA Major, 3 93 674 01 38

JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol. 45 93 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

ADMINISTRACIÓ N. 1 Valldoreix, 67 A

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà. 4 93 590 26 80

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Fces. Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 93 589 22 32

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2

BENETTON Santa Maria, 21 93 67485 02

BLUE MOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675JK 67

CAMPMANY Valldoreix, 16 93 674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital 3-5 local 6 93 589 86 69

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 93 589 72 32

TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 58988 55

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 589 19 31

MES MARCS Enric Granados, 15 93 589 14 29

MASSATGES ESTÈT, SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 656 89 0 1 4 9

MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 93 675 47 57

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 6748918 •

El BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 93589 7202

OBRES CONSTRUCCIONS CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r1a 9 3 5 8 9 0 1 5 1

STANZA Valdoreix,10 93 674 6598

PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 5 8 9 1 7 3 2

93 589 56 57

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 9 3 6 7 4 8 5 6 3

FORMA'S Elies Rogent, 18 A 93 675 40 06

JUANI Xemc,28 93 674 66 99

JEANLOLHSDAVB Plaça Dr. Galtes, 5 93 675 6 1 7 0

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 93 589 53 54

TOTCABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola 93 692 79 04

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 93 674 57 52

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 93 674 68 47

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93 589 25 29

ÒPTIQUES TEDODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 93589 44 95

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVELETHU Vila, 6 93 6 7 4 0 3 1 6

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93675 12 99

LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 71

PERRUQUERIES

CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 6 0 8 8

DISON ESTILISTES Martorell, 12

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 93 675 13 8

REPARTIDORS MA1UNG VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 93 589 23 71

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 93 67442 23

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago RusirVjl, 30 93674 5 5 8 0

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA V*à,1 93 675 24 01

SÚPER HOGAR Plaça Octava, s/n 93589 8999

LEONELU, SA. COMPO­NENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. Graells, 35 93 590 6066

TALLER ELECTROSOL Sol. 19 93 674 36 88

TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç. 27 93 67463 62

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93 674 69 50

TALLERESMENA Pg. Torreblanca. 13 93 674 53 01

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 93 589 87 02

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 93 674 1182

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 93 674 11 83

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla. Ribatallada, 34 93 675 22 28

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 93 674 4 1 6 7

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 58944 22 93 675 51 51

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 6746945 Tel. urgències 908 89 8136 93 674 6945

LA FAUNA Rbla. del Celler, 35-37 93 674 13 05

VETERINOS Rius i Taulet, 31 93 589 7140

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 93675 32 74

TATER'S Sant Antoni, 62 93 675 55 06

SEGURETAT AUX-VYD Av. Lluís Companys. 50 93 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta

Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta 666 42 8 1 4 2

IBERPLAN VIATGES Valldoreix. 59 93 58916 78

USSIATOURS Plana Hospital 93 589 6150

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

93 67408 11

EIS4CVNTONS

de gener del JOOO 33

T e n n i s

Alex Corretja: "Vull tornar a ocupar una posició al top-10"

El santcugatenc inicia dilluns la temporada temíística a ÍATP de Sydney

Àlex Corretja està més motivat que mai per tornar a ser el tennista que l'any 1998 va assolir el Campionat del Món. Vol tornar a situar-se entre els millors i el seu nou

\íA;\ LÓI'KZ

- Sant Cugat -

El tennista santcugatenc Alex Corretja inicia el proper dilluns a l'ATP Tour de Sydney la seva no­vena temporada com a tennista professional. Kn una entrevista concedidaa Kl .s4CANTONS.Co­rretja ha explicat que el principal objectiu que s'ha marcat per a aquesta temporada és el de "tor­nar a ocupar una de les deu pri­meres posicions al rànquing mun­dial de l 'ATP". La temporada anterior va finalitzar en el 26è lloc al rànquing però el que més el pre­ocupa ara mateix és "tornar a jugar a tennis amb il·lusió. Cada dia tre­ballo per ser millor tennista".

I Jany passat, Alex Corretja no va fer una bona temporada. Les le­sions i algunes malalties van privar el tennista local de poder desen­volupar un bon tennis. Es per aquest motiu que el santcugatenc assegura que "porto molt de temps sense jugarà un bon nivell però estic molt motivat perquè he fet una excel·lent pretemporada". Corretja, que també ha reconegut que "el fet d'estar al top-10 es paga", vol anar pas a pas i "torneig a torneig".

Alex Corretja ha fet la pretem­porada en diferents instal·lacions. Primer va fer una etapa d'una set­mana a Andorra i posteriorment va treballar a les ordres del seu nou preparador físic, l'exjugador d'handbol del FC Barcelona, Pe-trít Fejzula, al C T La Salut i tam­bé a la Vall d'Hebron de Barcelo­na. L'anterior preparador físic de Corretja va ser Salva Sosa. El ten­nista de 25 anys creu, però, que

camí comença dilluns a l'ATP de Sydney,

en el seu primer torneig de la nova tem­

porada que comença. Corretja s'estrena

en el que és la seva novena temporada

com a tennista professional, després que la temporada passada no li sortissin les co­ses com li hauria agradat El 26è loc al ràn­quing així ho explica.

«ex Donttja, K 25 «nys, estreni en|«My un mu prepvad·r físic: l'exjugador d'handbol del FC Banslm·, Petrit Fejzula FOTO: XWI lARROSA

ha recuperat la força, l'aspecte fí­sic i mental perdut. Quant a rit­me de competició, el santcuga­tenc creu que a hores d'ara "sóc a un setanta per cent de les meves possibilitats". Enguany, una tem­porada més Javier Dudu Duarte continua sent el seu entrenador.

Després de ser finalista la cam­panya anterior a Sydney, Long Is­land i Mallorca, Alex Corretja pro­varà d'aconseguir, com a mínim, el que seria el desè trofeu del sant­cugatenc. Fins ara, el tennista lo­cal ha guanyat els títols següents: Buenos Aires (1994); Estoril , Roma i Sttutgart (1997); i Dubai, Gstaad, Indianàpolis, Lió i el Cam­pionat del Món (1998).

Sydney i VOpen d9Austràlia són eh seus primers tests

•Alex Corretja farà el seu de­but oficial a la no\ a temporada el proper dilluns, quan s'iniciarà un dels pruners tornejos de la present campan\ j . el de l'ATP Tour de S\dne\ En la última edició d'aquesta pro\a del cir­cuit internacional, el sana uga-tenc en va ser finalista després de caure davant Todd Martin Posteriorment afrontarà a Mel­bourne el primer (írand Slam. l 'Open d'Austràlia, que co­mençarà el proper dia 17.1 'an\

passat, d santeugacene va cau­re « | segona ronda amb el no* ruegtïhrístian Rudd. Serà en et decurs d'aquesta competi­c ió quan es donarà a conèixer quias són els jugadors que in­t e g r e n l 'equip espanyol de Copa Davis per disputar la pri­mera eliminatòria del Grup Mundial de la Copa Davis con­tra Itàliaa M u i c i a e l 4 , 5 i 6 d c febrer. Corretja està convençut que aquestacon\ocatòriaaixe­carà "molta expectació". /A.L.

B à s q u e t

La UE Sant Cugat visita la pista del cuer, el Sant Jordi

AL. - Sant Cugat -

Després de dos caps de setma­na sense competició al grup se­gon de Primera Catalana, el sè­nior "A" masculí de la CE Sant Cugat provarà dissabte de sumar el que seria la tercera victòria fora de casa de la present temporada dels fins ara set partits disputats. L'equip santcugatenc ha de visi­tar la pista de l'últim classificat del grup, el CEB Sant Jordi de Rubí, que només ha guanyat una de les tretze jornades disputades, en partit corresponent a la pe­núltima jornada de la primera vol­ta. El Sant Jordi, dirigit pel tècnic santcugatenc Sito Roque, va vèn­cer curiosament en la darrera jor­nada, quan va superar a casa el Sant Medir, novè classificat, per 58 punts a 46. David Barbens, entrenador de la UE Sant Cugat i expreparador de l'equip rubi-nenc, assegura que "conec força bé aquest equip i puc constatar que, malgrat els mals resultats que han aconseguit fins ara, té un potencial capaç de guanyar qualsevol equip de la categoria". Amb tot, però, Barbens conside­ra que "el fet que el Sant Jordi només hagi guanyat un partit en tota la lliga ens obliga a derrotar-los. Estic segur que serà un par­tit amb molta tensió. Som dos equips que ens coneixem molt bé i hi ha rivalitat". Per aquest partit, Braulio Argento és l'úni­ca baixa que presenten els sant-cugatencs.

En les últimes setmanes, Bar­bens ha reconegut que si el seu equip vol lluitar per ocupar una de les primeres places, haurà de superar la seva assignatura pen­dent: guanyar fora de casa. La UE Sant Cugat és setè.

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ...

Tel 93 580 67 00 Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER D'AUTOCARS

SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

34 Esports U S I C A I Y I O > S Divendres, 7 tie zener del 1000

F u t b o l sala

El I Torneig Benèfic de Reis supera les previsions inicials

Amb aquest acte, rOlimpyc La Floresta va recaptar unes 150 joguines

Un exemple de solidaritat és el que va mostrar diumenge passat l 'Olimpyc La Floresta, que va organitzar amb èxit ab­solut la primera edició del Torneig Bene-

A L K \ L Ó I ' K Z

- Sant Cugat -

L'Olimpyc La Floresta va acom­plir diumenge passat l'objectiu que s'havia plantejat en el I Tor­neig Benèfic de Reis de Futbol Sala: recaptar com més joguines millor. Finalment, van col·lectar unes 150 joguines que faran pos­sible que cap nen i nena de La Floresta es quedi sense regal per al dia de Reis. F.l president de l'en­titat organitzadora d'aquest acte, Joan Ramon Subirats, ha valorat de forma molt positiva la quantitat de joguines que s'havien pogut reunir: "Hem superat les previ­sions inicials". Subirats va assegu­rar que aquesta iniciativa tindrà continuïtat el gener \ inent perquè "és una obra social que és molt necessària ". FI president florestà, però. desitjaria que en l'edició de l'any vinent es pugui celebrar al pavelló municipal de Sant ( aigat i no pas en dos llocs diferents com en aquesta ocasió: el pavelló de voleibol de Sant ('ugat a Valldoreix i a les pistes municipals de la Flo­resta. D'aquesta manera, el que es pretén és centralitzar el torneig en un lloc més cèntric on els sant-cugatencs hi puguin participar amb

fic de Reis. L'organització va poder reunir unes 150 joguines, una xifra superior a la que inicialment esperava l'entitat que pre­sideix Joan Ramon Subirats. El president

va confirmar que aquest campionat tindrà continuïtat l'any vinent però que espera que pugui celebrar-se en un lloc més ido­ni, com el pavelló municipal.

L'Olimpyc La Floresta i el FC Barcelona V M jugar el partit central del I Trofeu Benèfic de Reis FOTO: EDUARD FMUNYES

Més vencedors més facilitat. D'aquesta manera, segons el president de l'Olimpyc. "omplirem el pavelló de joguines i de públic".

L'aete central d'aquest torneig benèfic va ser el partit que va en­frontar l'Olimpyc amb el primer equip de la secció de futbol sala

del FC Barcelona, cine milita a Di­visió de Plata. L'equip blaugrana va vèncer per 0 gols a 7. Aquest par­tit va ser seguit per unes 200 per­sones. Alberto Pérez, tècnic del Barca, va dir que "pel Barca ha es­tat un orgull poder ser avui aquí per recaptar joguines".

F.l Chess. al quadrangular mascu­lí, i el Mas Janer, al femení, van ser els altres dos equips vence­dors del torneig. Joan Ramon Su­birats va lliurar un trofeu a tots els equips participants.

UOUmpyc vhita el tercer sense ReL·ach

•Amb la important baixa per | lesió de Jordi Reixach, l'O-: limpyç La Floresta es desplaça

dissabte a Lleida per enfrontar-: se al Sícoris Club, tercer a la I ta 11 la a quatre ponts dels d'Àn-

gel ruiz. Reixach es va lesio-, nar greument diumenge en el ' partit que va enfrontar 1*0-j limpyc i el Barca al I Torneig I Benèfic de Reis. Al minut dos

de la segona meitat, el jugador , tlorestà va caure lesionat. Ris ! metges encara no han confir-, mat l'abast de la lesió del fto-i restà, malgrat sembla que no ; pe >drà tornar a jugar amb cl seu

equip com a mínim fins d'a­quí a dos mesos. L'absència d'aquest jugador, clau en l'es­quema tlorestà, podria deixar-

j se notar. Dissabte tampoc no podran jugar ni Ventura, san­cionat, ni Aranda, lesionat.

L'entrenador florestà creu que aquest xoc serà "un partit molt difícil perquè es tracta d'un molt bon equip que a priori és un dels favorits per pujar a Divisió de Plata".

Per quarta jornada consecu­tiva, els de la Floresta afronta­ran el seu compromís de lliga com a segon classificat, tot i que en aquests moments com­parteix el liderat amb l'Alfa-5 de Barcelona, equip amb el qual s'enfrontarà d'aquí a tres jornades, la darrera de la pri­mera volta a la lliga.

L'Olimpyc, que ha guanyat els últims sis partits, ha d'a­frontar les últimes tres jorna^ des. Els florestans han guanyat tots els partits fora. /A.L.

F u t b o l

Schònhòfer: "No tots els jugadors del primer equip estan motivats" El tècnic avança que "és un bon moment per incorporar juvenils"

A.L. - Sant Cugat -

L'entrenador-jugador del Sant Cugat Fsport, 1 lans Schonhófer, ha afirmat aquesta mateixa set­mana que hi ha alguns casos molt concrets de jugadors del primer equip que no estan motivats, tot i la crítica situació que pateix el Sant Cugat Fsport, que és cuer dePrimera ('atalana amb 12 punts i a set punts de la zona de per­manència. F,l tècnic ha explicat que "després del parèntesi nada­lenc la majoria de jugadors, però no tots, han tornat amb la moti­vació que cal per voler intentar sortir tic la situació en què ens tro­bem". Schònhòfer s'ha mostrat molest per l'actitud d'alguns ju­

gadors i és per això que apunta que "és un bon moment per in­corporar jugadors del juvenil", que d'aquesta manera podrien dispo­sar d'una bona oportunitat per fer-se un lloc a l'equip. Aquests són el porter Alacid i els jugadors Cal­derón i Sanahuja. "Al Sant Cugat Fsport només hi jugaran aquells jugadors que tinguin il·lusió per jugar. Hi ha jugadors que estan afluixant, que han abaixat la guar­dià".

Dotze punts clau

Hans Schonhófer ha detallat que per al seu equip, els propers qua­tre enfrontaments al campionat són del tot clau. F l Sant (aigat en­cara havia de visitar a l'hora de

tancar aquesta edició el Ripollet, diumenge rep el Vilafranca, des­prés tornarà a jugar al municipal contra el Vilassar de Mar en par­tit corresponent a la primera jor­nada de la segona volta i finalment es desplaçarà al terreny de joc d'un rival directe, el Prat. "Aquests 12 punts són clau per no quedar-nos ja despanjats de la /ona de salva­ció", ha indicat l'entrenador-ju­gador local, que també ha afegit que "cal sumar punts sigui on si­gui i de la manera que sigui dins el que permet el reglament. I k m d'asgotar totes les opcions".

El cos directiu i tècnic del Sant Cugat continua treballant en la incorporació d'un davanter reso­lutiu i d'un porter jove que tam­bé pugui jugar al juvenil. El Sant Cugat necessita encadenar positim per abandonar l'última posició FOTO: X.L

ELS ICANKKSS iïrcendrcs. 1 de gfwr del >000 Esports 35

Futbol sala

El Winterthur no descarta guanyar a la pista del líder Jaume Estrada adverteix que "podem fer saltaria sorpresa'

ALKX LÓPKZ

- Sant Cugat -

L'FS Winterthur Sant Cugat té un més que complicat enfronta­ment aquest diumenge al matí. Els jugadors que dirigeix Jaume Estrada es desplacen a la pista del líder del grup sisè de Prime­ra Nacional "A", l'FS La Unión-Las Palmas, de Santa Coloma de Gramanet. Lentrenador-jugador del Winterthur, Jaume Estrada, ha explicat que aquest xoc "és un partit complicat perquè el La l 'nión és un dels equips que ha demostrat estar més en forma del campionat en les onze jornades celebrades fins ara". El tècnic, però, no descarta donar la sor­presa: "Nosaltres podem guanyar a la pista del líder com ho po­dem fer en qualsevol altra pista del grup. Podem imposar-nos allà on ens toqui jugar, sempre que juguem concentrats i amb molta intensitat".

L'estadística diu que el Win­terthur Sant Cugat ha guanyat els últims tres partits a la com­petició i, a més, ho ha fet amb

golejades al pavelló municipal contra el C N Caldes i L'Esclop-Escola Pia i fora a la pista del Sant Andreu de la Barca. En aquests tres partits, els vermell-i-negres han anotat un total de 25 gols, i s 'han convert i t d'a­ques ta manera amb el segon equip que marca més gols a la lliga després del Vilassar de Mar.

El conjunt santeugatenc és cin-

Els vermell-i-negres

tan sols han cedit

una derrota en cinc

partits fora de casa

què a la taula amb 19 punts, a vuit punts del primer a la taula. Estrada creu que els seus homes poden obtenir un bon resultat diumenge si tenim en compte la bona trajectòria de l'equip en les darreres tres jornades. Jaume es-trada creu que "si l 'equip sap mantenir aquesta línia de treball, tenim opcions d'endur-nos un

resultat positiu". Per aquest en­frontament, és baixa el porter Jordi Rodríguez.

Fins ara, l'FS Sant Cugat ha su­mat un punt més fora de casa que no pas al pavelló municipal. Dels cinc enfrontaments dispu­tats com a equip visitant, ha su­mat 10 dels 15 punts possibles amb un balanç de tres victòries, un empat i una derrota. Tan sols el Calvià ha estat capaç de de­rrotar els santeugatencs en el que va ser el pitjor partit de la tem­porada dels vermell-i-negres.

Falten tres jornades

Tres són les jornades que man­quen perquè finalitzi la primera volta al campionat de lliga al grup sisè de Primera Nacional "A". Aquesta jornada el Winterthur visita la pista de La l 'nión, des­prés rebrà el Maxon "B" , pe­núltim amb 7 punts, i tancarà la primera volta a Palma de Ma­llorca, a la pista de l'Elèctrica Ciem, desè amb 13 punts. En vista d'aquests tres xocs, Jaume Estrada assenyala que "cal anar

J&L BWaterttacNrt·v·itpMtsMLjlhHM,

partit per partit i guanyar tots els punts que siguin possibles".

El principal objectiu que s'ha fixat el primer equip de l'entitat que presideix Josep Maria Za-pater és el de "mantenir-se a la part alta de la taula", tal com ell mateix ha explicat.

Dels quatre primers classificats,

visiti li IHtr M mp F m BUMM HUHNYB

tan sols el Vilassar de Mar, se­gon, i el Manacor, tercer, han es­tat capaços de vèncer el Win­terthur.

El 30 de desembre passat el pri­mer equip va celebrar un sopar de germanor que evidencia el bon moment esportiu que pas­sa l'equip de Jaume Estrada.

H o q u e i p a t i n s

Sanchez afirma que a partir d'ara la fita és acabar entre els quatre primers a la taula

AL. - Sant Cugat-

Després de no conèixer la de­rrota al grup "A" de Primera Ca­talana, el sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat visita dissabte a la nit, quan falten tres jornades perquè acabi la primera volta al campionat, la pista de l'Ais-condel Vila-seca, equip que ha perdut Ics últimes quatre jorna­des. L'adversari dels santeugatencs ocupa la novena posició amb 10 punts, mentre que els de Lluís Sanchez són sisens amb cinc punts més. Els vermell-i-negres, que ocupen la millor classificació de la temporada, són a sis punts del primer lloc. però a tan sols tres de

la tercera posició. Amb el decurs de les dotze jornades celebrades fins ara, el Patí Hoquei Club s'ha consolidat a la part alta de la tau­la. De fet, el jove equip local no perd des del 7 de novembre, quan va caure a la pista del primer clas­sificat, el Reus Deportiu. Aquest ha estat un dels tres únics xocs en què l'equip santeugatenc ha ce­dit una desfeta. L'entrenador del sènior masculí. Lluís Sanchez, té molt clar que "a partir d'ara la fita és finalitzar la lliga entre els qua­tre primers".

Objectiu: sis punts

Quan falten tres jornades per­què finalitzi la primera volta, Lluís

El PiU Hsquei provarà de sumar la setena victéría a la lliga que li prapamani apraiar-se a la una I"ascens FOTO: XAVIUUIWSA

Sanchez s'ha proposat la fita d'"in tentar acabar la primera volta su mant els sis punts possibles". Se gons el màxim responsable del primer equip masculí, "en aques­tes tres jornades hem de ratificar la nostra posició a la taula" per­què d 'aques ta manera cl seu equip podria agafar "l 'empenta

necessària per intentar atrapar a la segona volta els dos primers classificats", que comparteixen 21 punts. Aquests tres enfrontaments són a la pista de l'Aiscondel Vila­seca, al pavelló municipal contra L'Hospitalet, setè, i al pavelló del Calafell, últim i setzè a la taula.

Lluny del pavelló municipal, el

Patí Hoquei Club tan sols ha per­dut un partit: va ser a la pista del Reus Deportiu.. Dels 18 punts en joc, el conjunt local n'ha sumat 11, amb un balanç de tres victò­ries, dos empats i una derrota.

Pel partit a Vila-seca, no podrà jugar Ruben Munoz, sancionat per acumulació de targetes.

DONATIUS "Caixa de Catalunya" cte. n° o per internet: www.lacaixa

090200046502 es

Mans Unides

Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Directe al Tercer Món

36 Esports gener del 2000

FUTBOL

l a Catalana 12 .00 Sant (aigat-Yilafranca (dg)

2a Regional 12.00 Can Rull-La Farga <dg>

3a Regional 1 2 . 0 0 Sant (juiry.e-Jiinior (dg)

12 .00 l'B Sant Cugat-R. Llorens (dg)

12.(K) Mira-sol Adesa-( :.in Boada (dg)

2a Div. Juvenil San Pedró Lumcn-Sant Cugat

Can Boada-PB Sant Cugat

Júnior-Roureda

1 1 . 0 0 Sant Cugat-Barberà (ds)

2a Div. Aleví 12.00 Júnior-Sabadell (ds)

1 1 . 1 5 PB SantCugat-Fontetes (ds)

2a Div. Femení 1 2 . 0 0 Sant Boi-PB Sant (iugat (dg)

BÀSQUET

2a Div. fem. «B» 1 7 . 3 0 Les Planes-Meridiana (ds)

1 2 . 1 5 \V. Sant Cugat-Centelles (dg)

Femení base 1 1 . 0 0 W . Sant Cugat-Yallirana (dg)

2a Div. Juvenil 11.00 Montsant-Olimpyi' Floresta (ds)

11.00 J. Cerdanyola-W. Sant Cugat (ds)

3a Divisió Mas Janer-Joyeria C. Meridiana

1a Catalana Cadet 19.00 Sant Jordi-UK Sant Cugat «A. (ds) Escola Pia-W. Sant Cugat (ds)

Olimpyc Floresta (descansa) (ds)

Cadet femení (!N Sabadell-CV Sant Cugat

HOQUEI PATINS

l a Catalana 2 0 . 3 0 Vila-Seca-PH Sant Cugat (ds)

Fèmines PH Sant Cugat (descansa)

Júnior PH Sant Cugat (descansa)

CNSabadell-Sant Cugat «B»

Veterans Cranollcrs-Sant Cugat «A»

RUGBI

Cadet Sant Cugat-Hospitalet

TENNIS TAULA

1a Div. Cadet 1 6 . 1 5 Jabac-CKF Sant Cugat (ds)

1 6 . 3 0 Can Fatjo-PB Sant Cugat (ds)

1 7 . 0 0 Rubí-Júnior(ds)

2a Div. Cadet 10 .15 Castcllar-Sant Cugat (dg)

16 .00 Sant Cugat-Industrial (ds)

17 .45 PB Sant Cugat-Can Rull (ds)

1 0 . 0 0 Mira-sol-adesa-Tibidabo (dg)

Preferent Juvenil 1 6 . 3 0 San Cristobal-Sant Cugat (ds)

1a Div. Infantil 1 6 . 0 0 l'B Sant Ctigat-N.Terrassa (ds)

Preferent Infantil 18.00 Sant Cugat-Damm (ds)

3a Catalana «B» 1 2 . 3 0 Gasso Ripollet-St Cugat •• A»(dg)

1 9 . 0 0 IIE Sant Cugat «B-Alta-.S (ds)

1 9 . 3 0 Escolapis-B.Sant Cugat «B(ds)

2a Catalana femení 12.45 Sant Nicolau-UF Sant Cugat (dg)

Júnior 16 .30 Alisos-l'K Sant Cugat (ds)

FUTBOL SALA

1a Nacional «A» 1 9 . 0 0 Sícoris-Olímpyc Floresta (ds)

12 .15 La Unión-W. Sant Cugat (dg)

Infantil 19.00 Manresa-Olimpyc Floresta (ds)

17.30 Esparreguera-W. Sant Cugat (ds)

Aleví Aigüestortes-Olímpyc Floresta

HANDBOL

Juvenil femení IIE Sant Cugat-La Roca

2a Div. Cadet Mataró-UE Sant Cugat

1a Provincial Juvenil i | E S a m c;Ugat-FI Ciervo

17 .45 Sant Celoni-PH St. Cugat (ds)

2a Provincial Infantil l 'E Sant Cugat-Rtpollct 14 .00 PH St. Cugat«B»-Sant Josep (ds) La Penya-l 'E Sant Cugat

Aleví 1 4 . 0 0 Castellet-PH Sant Cugat (ds)

Benjamí 13 .00 PH St. Cugat «A»-Vilanova (ds)

1 2 . 0 0 PH St. Cugat «B-Vilanova (ds)

Prebenjamí 1 4 . 3 0 Malgrat-PH Se. Cugat «A» (ds)

11 .00 PH St. Cugat «B»-Vilanova (ds)

1 0 . 0 0 Sitges-PH Sant Cugat «C- (ds)

W^mZ w 0m.WW mfwW

2a Divisió Sant Cugat-San Antonio Llefià

4a Divisió Les Planes-Fonc Castellana

4a Div. femení Joventut-Mira-sol

Les Planes-Font Castellana

2a Div. Infantil 0 9 . 0 0 Sant Cugat-Can l-'atjó (ds)

10 .00 Badia-PB Sant Cugat (ds)

11 .00 Can Rull-Mira-sol(ds)

Júnior-Les Fonts

1a Div. Aleví 10.00 Can Fatjó-Sant (aigat (ds)

11.00 R. 1 Jorcns-I'B Sant (Aigat (ds)

l a Divisió 1 6 . 0 0 Chess-Sant Gervasi (ds)

1a Divisió femení 2 0 . 3 0 Sabadell-MasJaner .<A» (ds

2a Divisió «A» Sp. Prat-Olimpvc Floresta

Lavínia-Champion

VOLEIBOL

1a Divisió masc. Prat «A»-CV Sant Cugat

Juvenil femení CV Sant Cugat-Granollcrs

ESQUAIX

1a Categoria Caldes-Sant Cugat «A»

Sant Cugat <.B»-Badalona

2a Categoria Sant Cugat «A»-Anyos Club

5a Divisió Mira-sol-Can Déu

Incresa-At. Sant Cugat

6a Divisió Guadiana Can Palet-Sant Cugat

Sant Francesc-Palau Plegamans

At_ Sant Cugat (descansa)

O F E R T E S W& #!•> W^fw. : "«W™*»:. PWRW ..:':. w i P " " Wa» ~. 1 | N F

• , / • Program Accés É S C O t A DlNFORM*YTTCA

Rbla. Can Mora, 18 1W. 9 3 SSO « 3 6B

M t p r / S w w w . a a l · c c · · . e o m

f l o r s i pi antfcS"

l'amazòrita Flor tallada Flor seca Cefltets naturals i artificials RtmcaeOMwa 06fii»»íWurnenges

Dr. Murillo n° 8 Tel. 93 590 60 71

Sant Cugat

m SEMPRE ELS MILLORS PREUS

LLENÇOLS • EOREDONS

TOVALLOLES • COIXINS

FUNDES SOT* . NÒRDICS

MANTES • BARNUSSQS

JOCS DC TAULA

TOT TIPUS OC CORTINCS PER A LA SEVA LLAR

Plaça Octavià (Al costat del Monestir) Tel. 93 6 7 5 9 0 2 0

Mytlï Important tons d'humanitats

Títols curiosos Culdida saccló infantil

PI. de Barcelona, 9 Tel. 93 589 86 17 Fax 93 674 15 73 • e-mall: my1hosSmythosllibrerla.com

http://www.mythoslllbreria.com

ELAUIBE

• Escudos heràldicos por encargo

• Artículos regionales

• Paisajes, textos, poemas, mapas...

ELS fCAOTONS Divendres,! dt gener del 1000 Esports 37

Primera Catalana

Sant Andreu-Palafrugell ..3-1

Equip PJ PG PE

St. Andreu 17 1(1 6

Júpircr 17

Cramcnct 17

Vilassar Mar 17

Cerdanyola VI. 17

Santlïoià 17

Pcrcladj 16 8

Igualada 17 K

Castelldefels 17 5

Vilafranca 17 7

P. Mafumet 17 7

Valls 17 7

Palafrugell 17 6

Ripollet 17 7

Masnou 17 6

Manresa 17 6

Granollers 17 5

Andorra 17 5

Prat 16 3

SalM Cugat I 7 3

GF GC Punts

il

35

29

31

33

17 36

22 31

21 28

24 27

19 26

26 21 26

26 24 26

21

28

26

1M 24

li 23 24

28 34 24

8 25

7 27

9 1K

8 17

X 16

23

8 23 35 19

9 26 ii 18

12 3 4 12

La propera (9de gener): Andorra-Sant Andreu; Gramenet M.-lgua-lada; Perelada-Manresa; Castelldefels-Sant-boià; Mafumet-Cerdanyola M.; Granollers-Ripollet; Sant Cugat-Vilafranca; Palafrugell-Vilassar M.; Valls-Prat; Júpiter-Masnou.

Segona Regional G R U P 5

La Romànica-Ripollet . . . .0-3

Equip PJ PG PE

Sabadell 15 9 3

U Farga 13 9 2

Cerdanyola 15 9

15 9

PP GF GC Punta

Lumen

Barberà

llbidabo

Mauri ni

Badia

l.a Planada 15

Juan XXII I 15

Juventut25 15

Can Rull 15

Caldes VI 15

Llanu 15

Mil·lenari 15

La Romànica 14

Ripollet 14 i

Castellar 15 3

15 «

15 7

15 7

15 6

7

7

7

7

4

4

4

4

27 .VI

33 29

27 29

> 27

51 24

30 24

22 24

25 24

28 24

33 24

29 23

25 26

16 22 16

30 14

38 13

41 13

29 II

39 II

La propera (9 de gener): Juan XXHI-Sabadell; Barberà-La Romàni­ca; Badia-Lumen; Caldes M.-Millenari; Can Rull-La Farga; Castellar-Ripolleq Maurina E.-Tibidabo; E. Cerdanyola-25 Setembre; Llano-La Planada.

Tercera Regional GRUP 14

Equip PJ PG PE PP GF GC Punta

J ú n o r 14 11 2 1 66 16 3S

Sant Andreu 13 11 (I 2 49 22 33

Mà-a-wl 13 10 0 3 42 16 3 0

Kubi 14 <i

Can Boada 13 9

San l .o icn /o 13 7

Canl-'atjo 12 7

San P c d m \3 6

Momscrtat 15 6

IXrputadotcs 13 5

l-es l ' oms 14 5

R. U n t e m 13 2 1 111

36

38

37

43

24

12 69

l ' B S . Cugat 1 3 2 « I I 1 4 U>

Camí Vell 13 I 3 9 22 57

San tQui rae 13 1 2 10 13 52

P .Nuevo 13 1 2 1» 17 59

La propera (9 de gener): Depuradores-Camí Vell; Sant Andreu-Mont-serrat T.; Sant Quirze-Júnior; Castellbisbal-Rubí; PB Sant Cugat-PB R. Llorens; Mira-sol Adesa-Can Boada; Can Fatjó-Pueblo Nuevo T.; P. San Pedro-San Lorenzo; Ma-tadepera-Les Fonts.

B*$m«T

Primera Catalana GRUP 2

Equip PJ PG

Sant Pere 13 10

.Sferic Terrassa 13 9

Andorra 13 9

Sedis-Mjusa 13 8

Cerdanyola 13 8

C N Terrassa 13 7

rESamCugat 13 7

Rubí

Sant Medif

Grup Barna

l-est/m-s

C N Caldes

C N Sabadell 13

Lleida 12

Ripollet 13

Sant Jordi 13

PP PF

3 975

4 931

4 94.5

5 928

5 866

6 813

6 906

7 942

7 862

7 907

7 852

6 744

8 878

7 875

9 895

12 709

880 23

801 22

897 22

898 21

850

791

21

20

889 20

953 19

919

853

859

822

852

861

958

19

19

19

18

18

17

17

La propera (9 de gener): Sedis-Mausa-CN Terrassa; Rubí-Ripollet; Sferic Terrassa-Cerdanyola; Lleida-Grup Barna; Les Corts-CN Caldes; Sant Pere-CN Sabadell; Sant Medir-Andorra; Sant Jordi-UE Sant Cugat.

Segona Catalana G R U P 1 Femení

PJ PG PP

Olesa 12

cx:R 12

Construccions 12

Bellspott 12

L'Hospitalet 12

Santpedor 12

Vilanova

APB

CK.SB

Sant Marti

Sant Nicolau 12

\iladec-ans.B. I I

Martorell 12

HE St Cugat 12

Viladecans «A» 11

Sant C ïervasi 12

1 789

2 651

3 766

3 597

4 671

5 564

7 645

538

589

8 590

8 664

6 620

9 585

9 SS3

7 537

9- 477

6111

.564

653

554

574

493

6!9

584

594

633

720

6(M

668

23

22

21

21

20

19

17

17

17

16

16

16

15

7 1 3 I S

591 15

La propera (9 de gener): Olesa-CESB; Sant Getvasi-Sant Martí; L'­Hospitalet-Viladecans «B»; Martorell-Sant-pedor; CCR-Bellsporq Construccions-Vila-nova; Sant Nicolau-UE Sant Cugat; APB-Viladecans «A».

Primera Nacional GRUP C

312

271

5118

283

325

315

Punts

19

IK

16

14

14

14

13

13

13

Equip PJ PC_ PE PP GF

Manyanet 12 9 I 2 324

La Rita 12 7 4 1 3.17

Sarrià'lèr 12 6 4 2 3111

Sant Kstcvc 12 7 0 5 517

Bordils 12 6 2 4 275

Tics de Vlayn 12 6 2 4 311

Castelló 12 5 3 4 294

CKiKC 12 6 I 5 327

l.aminados 12 5 3 4 514

València 12 5 0 7 261

Sant Quir/e 12 4 0 8 282

l E S t C u g a t l 2 3 1 8 302

Cavà 12 1 3 8 2H7

Cardedeu 12 I 2 9 290

La propera (16 de gener): Cardedeu-València; Gavà-Sant Esteve; Laminados-Tresde Mayo; La Roca-Man-yanet; l 'E Sant Cugat-Bordils; Castclló-GEiEG; Sant Quirze-Sarrià de Ter.

FUT«Ol,S«J,

Primera Nacional A GRUP 5

PJ PG P I PP GF GC Punta

Alfa 5 1 1 9

Olimpir F. 11 9

Síeoris 11 8

Èpic Casino 11 6

La Almúnia 12 6

La Murga 11 6

Andorra 12 5

Industr ias 11 4

T . C o r t a d a 11 4

Manresa 11 3

Co thc ra 11 3

C N Sabadell 11 3

l'B Mtmtsertat 12 2

RuM 11 1

L 'Hospi ta le t 11 0

73 27

4 9 3 1

3 46

I 47

3 47

4 55

29

31

43

48

49 46

39 50

28 40

32 37

35 4(1

35 51

41 68

32 5(1

38 55

28

24

La propera (8 de gener): Alfa 5-La Almúnia; Manresa-Industrias Garcia; Sicoris-Olímpic Floresta; Èpic Ca-sino-Corbera; CN. Sabadell-L'Hospitalec La Murga-Rubí; Andorra-T.Cortada.

Primera Nacional A

GRUP 6

Equip PJ PG PE PP

l . a l ' n ión 11 9 0 2

Vilassar Mar 12 8 2 2

Manacor I I 8 I 2

llabar-Català 11 6 4 1

W. Sant Cugat U 6 1 4

FC BatcelonalO 6 1

Centelles 11

Montsant 11

C N Caldes I I

KlèctficaC. I I

Calvià 10

L'Esclop 12

Llopart 11

Maxon 10

GF GC Punta

45 29 27

64 37 26

42 25 25

48 37 12

56 46 19

47 38 19

51 57 18

•50 44 14

50 61 14

48 13

52 12

61 1(1

45

39

Sant Andreu 11 1 1) 10

37

43

36

49

62

62

La propera (8 de gener); Babar-Català-Vilassar Mar; FC Barcelo-na-Centelles; Monsant-Manacor. Llopart-Calvià; Elèctrica Ciem-CN Caldes; Ma-xon-Sant Andreu; La Unión-W. Sant Cugat; Escota Pia (descansa).

HOQUEI PATINS

Primera Catalana G R U P A

Eqaap PJ PG PE

Reus Deportin 12 1(1 I

Vilafranca 12 10 I

Juneda 12 9 (I

Monjos I I 8 1

Mollerussa 12 7 1

PH Sant Cugat 12 6 3

L'Hospitaler 12 4 3

Martincnc

Vlla-scca

Vendrell

Ina.Sant Just

Cornellà

L'Kspluga

Gcniol el Pla

Vilanova

Calafell

12 5 1

12 5 0

12 3 3

12 3 2

12 3 2

12 4 (I

1 1 3 1

12 3 0

12 2 I

PP GF GC I

1 72 36

1 58 il

3 .56 37

2 63 33

4 51 36

3 52 43

5 41 48

6 41 56

7 46 46

6 38 44

7 .54 40

7 35 44

8 41 55

7 26 4(1

9 45 81

9 26 .54

La propera (9 de gener): Cornellà-L'Espluga; Vendrell-Vilanova; Vilafranca-Reus; Calafell-Monjos; Hospi-talet-Martinenc; Vila-seca-PH Sant Cu­gat; Juneda-Mollerussa; Ina Sant Just-Ge-niol el Pla.

HOQUEI HERBA

Divisió d'Honor Femení

»*»!•_ Clrlcm

Valdcluz

R. Sociedad I I

Sardincro 11

C l u b C a m p o l !

At. Terrassa I I

l..Sevilla I I

RCPolo I I

Club Kgara 11

Júnior 1 ]

» J _ PG P I PP

I) 11 II)

11 9

7

5

4

3

48

32

24

14

12

7

11)

5

14

9

13

30

12 17

16 28

13 32

8 2 8

La propera (4 de gener): Júnior-Universidad Sevilla; R. Sociedad-Club de Campo; RC Polo-Club Egara; Sardinero-Atlètic Terrassa; CD Terrassa-Valdeluz.

Primera Divisó Masculí

i q - l a ...PJ..PG PE PP GF ÇC Punta

Atlètic 1952 I J 9

At. Terrassa 13 X

Júnior 13 6

K H C I J b

Honigvogel U 5

RCPolo I J 6

Club Kgara 13 . 4

(àtn Salas 13 6

Rimas 13 5

Un ia 22 13 3

Pedtalbes 13 1

Barceloní 13 1

4 27 15 18

3 46 23 18

3 36 18 16

4 25 20 15

3 17 12 15

5 37 25 15

2 20 16 15

4 27 25 14

6 23 23 12

7 18 35 9

9 11 40 5

10 10 45 4

La propera (JO de gener): Júnior-AL 1952; Rimas-Club Ega.a; RC Polo-Pedralbes; Honigvogel-Barceloní; KHC-Cin Salas; At. Terrassa-Línia 22.

VGUEIBOt

Primera Nacional Femení

G R U P B

Equip PJ PG PP SC SP

CV Sant Cugat 12 9 3 3 0 IS

(Juart 11

l'niversirat Alacant 11

L'Illa Jordi 10

Algaida

Algar Surmcnor

Santa Coloma

ï c r o l

Rubí

Hortons

Ciutadel la

Dolores

I I

I I

11

10

I I

9

2 31 II)

2 28 12

1 29 9

4 24 17

6 19 20

6 21 li

8 16 25

7 13 27

9 7 .10

6 15 19

0 4 3(1

2 1

20

20

19

18

16

16

14

13

13

12

10

La propera (15 de gener):

Terol-CV Sant Cugat; Dolores-Sanca Co­

loma; Ciutadella-Rubí; L'Illa Sant Jordi-

Algar Surmenor, Quart-Universitat d'Ala­

cant; Algaida-Rubí.

Primera Catalana Masculí

Equip PJ PG PP

Almacelles II 10 1

Sr. Pere i Si . Pau 11

Inefc 11

At. Seure 11

Manotc l l I I

Prat 11

CV Sant Cugat 11

Llars M u n d c t 11

Santa ( àaoava 11

A w o n 11

Arenys 11

Mimtgat 11

10

7

7

32 7 21

31 10 21

25 17 18

26 21 18

23 22 17

21 22 17

2 0 2 4 1 6

22 26 15

2(1 24 15

17 26 15

11 29 13

10 11 31 12

La propera (10 de gener): Arenys M.-SPSP; Axxon-Manorell;. At Se-gre-Santa Coloma; Inefc-Santa Coloma; Prat-CV Sant Cugat; Almacelles-Llars Mundet.

TBWSTAUIÀ

Tercera Nacional

Grup 1

l 'E Sant Cugat

Kl Ciervo

l'aleons

Ripollet

Flor de Maig

Sant Andreu

Horta

Nou Barris

2 8

25

17

16 13

17

I I

8

3

PC Punta

5 14

9 13

15 10

9

17 9

20 7

11 7

24 6

La propera (9 de gener): Nou Barris-Faleons Sabadell; UE Sant Cu-gat-El Ciervo; Ripollet-A. Flor de Maig; Sant Andreu-Horta TT.

38

U S 4 CANTONS

£ ^ \ H Espectacles

Lultiira Diirnt/ns. 7 r/r aaier r/r/,\W

E s p e c t a c l e s

Guallar i Riera tanquen Pany Oliver

al Teatre-Auditori

Això (luixa vol apropar l'obra ile Pere Quan <ilpúhlif l'O'/O: X. I,.

T. M.S. - Sant Cugat -

I / ep í leg ilc l'Any Joan Oli­ver prendrà forma, aquesta nit a Sant C u ^ a t . d ' e s p e c t a c l e poètic. I n recull de diferents textos tic la poesia, el teatre i els escri ts narrat ius de Pere Quart, altert'go literari de Joan Oliver, són els e lements que aprofiten Montse Guallar i Ig­nasi Riera per dur a terme un viatge a través de la vida i l'o­bra. però sobretot per les ide­es. del controverti t escriptor sabade l l enc en cl cen tenar i del seu naixement .

1 / e s p e c t a c l e , a m b el nom d\l/AÓ anixa. que segons la creadora de la d ramatúrg ia , Marta Pcssarrodona, " té vo­cació d ' homena tge ' , vol oferir "la veu de l 'home que apareix d a r r e r e de l ' e s c r i p t o r " , un home "amb una història per­sonal tan envitr ieollada com el segle que tanquem". El di­rector del muntatge, Pere Pla­

nella ho aconsegueix, com ell mateix diu, "volent donar a la poesia el t ractament d 'espec­tacle, com qualsevol altre llen­guatge escènic", cosa que per­met una forta implicació del públic en la recerca de la cara més personal de l 'escriptor.

De fet, al munta tge apareix un autor que , en veu de l'es­criptor, polític i nebot d 'Oli­ver, Ignasi Riera "impressiona per una contundència i origi­nalitat que el fan comple ta­ment actual". És per això que l'actriu Montse Guallar. tot i admetre que la poesia és per ella "encara una assignatura pendent" , creu que la dificul­tat del muntatge resideix "no en el fet de fer servir text poè­tic, sinó en els canvis de re­gistre".

Tanmateix, Ignasi Riera as­segura que Oliver "és un per­sonatge difícil, algú capaç de no afalagar ni tan sols les al­ternatives, i que continua irri­tant fins i tot avui dia".

Jordi Bosch. Porta Espai pel somni al Teatre-Auditori

"La poesia ha alimentat des de sempre els nostres sentiments"

T O M MONTKNKORO -Sant Cugat-

El Teatre-Auditori s'omplirà demà dels versos de Mique l Martí i Pol, amb Espai pel som­ni, un recull de poesia en la veu de Jordi Bosch fusionada amb el món sonor percussiu d'An-gel Pereira i la veu cantant de Nina. Bosch, Premi Nacional de T e a t r e 1994, és un actor santeugatenc amb una àmplia trajectòria professional.

- Tothom coincideix ([ne la poesia està en un molt hon moment, i sobretot la poesia tractada des de punts de vis­ta i amb llenguatges diferents.

- Jo penso que sí. De totes maneres, la poesia sempre ha t ingut la seva acceptació. La paraula del poeta és la que ens ha alimentat a tots plegats amb els sentiments, la prova és que en teatre el pare de tots és Sha-kespeare, un poeta. La gran­desa d 'un bon poeta rau en ser capaç de donar tina idea que pugui ser entesa per tothom, això és el que fa que sigui uni­versal i que rebi la constant ac­ceptac ió del públ ic . Actual­ment, no és que la poesia s'hagi normalitzat, però sí que hi ha un interès que fa que això que era abans tan minoritari cada vegada sigui més habitual.

- Han quedat sorpresos de la reacció de la gent davant els textos de Martí i Pol? - Ta un parell d'anys que vam

muntar el primer Martí i Pol, un espectacle on venia la gent i s'ho passava molt bé. Des del principi vam quedar sorpresos, no del fet que la gent s'ho pas­sés bé, sinó que la gent vingués a una activitat tan minori/ària com era escoltar una selecció de poemes.

- Creu que aquesta prime­ra dificultat d'accedir al pú­

blic que té la poesia se supe­ra and) la introducció d'ele­ments c o m la mús ica o el cant? - Es clar, la gràcia està en com

es vesteix la poesia per fer-la atractiva, situant sempre la pa­raula a primera línia. El que de­mana la poesia a l 'espectador és simplement que vingui a es­coltar. i la paraula va entrant i

JordiRosrh. FOTO.X.Í..

suggerint. El que s'ha de fer amb aquesta paraula és donar-la com més ben embolicada mi­llor perquè aconsegueixis que el públic s'ho passi bé pensant, sentint i emocionant-se.

- Quin és el paper que de­senvolupa la música a l'obra? - Hem volgut defugir de l'ins­

trument clàssic: el piano, el vio­loncel. el saxó... Àngel Pereira domina el món sonor, les per­cussions, els sorolls de mil ti­pus. Ell ha pogut copsar el món que té cada peça, una història que comença i s'acaba, i li ha donat un món sonor.

- L'obra introspectiva i mol­tes vegades plena de sarcasme

de Martí i Pol ha admès la música fàcilment? - No, perquè hem defugit de

la melodia clàssica, i això per­met acompanyar el poema de tot un univers sonor. I Icm tro­bat una sonoritat que està al servei de la paraula, que li dóna suport i la subratlla.

- Com és per a un actor ha­ver-se d'enfrontar davant el públic amb un text tan íntim. en què a més no hi intervenen personatges? - En la poesia no intervenen

personatges, és cert. A mi cm venia de gust fer un Martí i Pol, un poeta amb qui he connectat s e m p r e . A pa r t i r d ' a q u í , la meva postura personal és que si jo ho sento i ho dic amb aques­ta emoció, segur que puc com­partir amb els altres aquest sen­timent. És així de fàcil. Això sí, cada poema és un món, jo el faig meu d 'un color determi­nat i el faig tal com el veig. Algú altre ho pot veure d'una altra manera, però segur que l'ànima és sempre la mateixa, Tha donada el poeta.

- A l 'obra hi ha tres e le­ments al servei del text: la veu parlada, la cantada i la música. Com han relacionat aquests elements? - Una cosa és la veu parlada.

que dirà la idea del poeta, el món sonor ho acaba d'emboli­car i el so de la veu humana quan canta ajuda a aquesta úni­ca idea, que és que la paraula suggereixi i ajudi a donar i a provocar l'emoció.

- La seva trajectòria és prou dilatada, ha intervingut en obres de teatre, cinema i te­levisió, cosa que no tothom pot dir...

- Sí que en trobaríem molts més. El que em sembla fantàs­tic és poder enriquir cadascun d'aquests camps amb els altres.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas wmiy Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s/n - 0 8 1 9 0 Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

BLS /C4NIÜN5 Divendres, 7 de gener dtl 2000 Cultura 39

A c t u a c i o n s

Pep Sala ofereix les seves darreres composicions a l'Envelat

El rocker català va revalidar el suport dels seus incondicionals

T. M. S. -Sant Cujjat-

Pep Sala va revalidar dilluns passat el suport dels seus in­cond ic iona l s a l ' E n v e l a t de Sant Cugat, amb una actuació en què el rocker català va re­passar bona part de les seves cançons més conegudes per al públic.

Sa la , a c o m p a n y a t d ' u n a nombrosa banda, i amb un úl­tim disc acabat de sortir ("fruit de la necess i ta t que t inc de fer cançons" ), va començar el concert amb allò que sembla­va una concessió a l ' int imis-me, amb la sola presència de la veu i de la seva gui tarra , per passar r à p i d a m e n t a la contundència dels seus temes més recents i populars , que són els que li estan fent guan­yar un lloc important en el pa­norama musical català.

Van ser prec isament aques­tes les composicions més co­rejades per les nombroses se-guidores del cantant que , tot Pep Sala va omplir íEnvelat sense gaires problemt J / . XA 171.ARR O.SA

i comptar amb moltes incon­dicionals, a qui agraeix el su­port, assegura que "el feno­m e n de 1 C S / Í 7 / / Í en el rock

català s'ha magnificat molt" , tot i que admet que "la relació amb el púb l i c de les ac tua­cions durant aquest últim any ha estat fantàstica, de les mi­llors que es poden tenir" .

L 'excomponent del grup de rock Sau, per qui "la música és sempre un reflex del que es viu", assegura que se sent més còmode fent concerts en espais peti ts , com ara a l 'En­velat de Nadal de Sant Cugat, " p e r q u è és tot més pròx im, tens la gen t a la vora i e ts a casa d 'e l ls , i això fa que tot plegat sigui més real".

Potser per això, les més de 300 persones que es van aple­gar a l 'espai lúdic per viure l 'actuació de Pep Sala i escol­tar-lo fer música, que segons ell mateix diu "és el que més m'agrada", van poder assabo­rir dues hores del més real i intens rock fet en català.

Retard, fans i negoci

• L'inici del concert del rocker Pep Sala.va estar marcat, d'una banda, pel nombrós grup de noies, i no tan noies, que van con­gregar-se des de ben bé una hora abans, i amb una temperatura propera als zero graus, a les portes de l'espai nadalenc, i que van protagonitzar una corre­dissa cap a l'escenari en obrir-sc les portes per tro­bar la millor posició, l 'n grup de fans que, havent accedit a l'espai, van haver d'esperar durant quasi una hora l'inici del concert , però que van començar a ballar amb cl primer acord.

Davant mateix de la por­ta d'accés, els que entra­ven al recinte del concert trobaven un taulell ple de revistes, samarretes i ma­terial discogràfic d'un Pep Sala que, si musicalment vol aconseguir un so per­sonal, en el seu assequible merchandising, amb abun­dants al·lusions a Sau i ai seu desaparegut cantant Carles Sabater, no ho acon­segueix. / T. M. S.

A c t u a c i o n s

El jazz de La Vella Dixieland amb la trompeta

de Josep Farràs fa vibrar els santeugatencs

El 'Hot time' del grup barceloní omple de ritme lEnvelat

T. M. -Sant Cugat-

l ' n Envelat de Nadal ple a vessar de gent disposada a pas-sar-s'ho bé va ser l'ambient que es va trobar La Vella Dixieland dijous passat en trepitjar l'es­cenari del popular espai de lleure. El grup, que feia dos anys que no tocava a la ciutat i que venia disposat, en paraules del trompctista i responsable del grup Pep Col. "a tocar bona música i a arribar a la gent", va plantejar una actuació de prop de dues hores, en què la po­pular banda de jazz va inter­pretar una barreja de música de Nova Orleans amb estàn­dards de string "i alguna cosa de /dues".

Gol, tot i reconèixer "la forta personal i ta t" d 'un grup que porta enregistrats set discos i ,-H.JJ MUHU I uuaj , una ui. ics puum-. i^i u o m p c u s i a uarce- i>a vena u ix ic ianu es un cas ha realit/at més de 800 actua- grans estrelles de casa nostra, loní, si bé va reconèixer que atípic dins el panorama musi-cions, va voler agrair la presèn- que no ha estat mai prou reco- "portar vint anys fent jazz amb cal, que va sorgir d'un grup d'a-cia al seu espectacle Hot /inic negut", els solos del qual van una mateixa formació és un fet mics disposats a fer el millor del trompctista de Terrassa Jo- ser sorollosament aplaudits pel extraordinari", va recordar que jazz clàssic.

Molt ,ii', i ,' >, i. pouits a combatre et fred van optar pel jazz de La Vella Dixieland. FOTO: XAVI LARROSA.

sep Maria Farràs, "una de les públic. El trompctista barce- La Vella Dixieland és un cas

ESFERA D'ART

ACADÈMIA TALLER

DIBUIX I PINTURA

CLASSES PER A NENS I ADULTS

ADULTS - Aprenentatge de totes les

tècniques

• Iniciació al dibuix i a la composició

• Preparació proves accés a Belles Arts

NENS - Classes de plàstica per

a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels 5 anys

• Tallers de dibuix, pintura, modelat i cartopedra

HORARIS Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tardes: de dilluns a dijous de 17 a 21 h D i v · n d r · · tancat (depenent d» cursos especfflcs)

C/ Sant Ramon, 21

08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 675 91 44

40 Cultura US-/-CANTONS /)«W/H . 7 de gener del 2000

E s p e c t a c l e s

L'Envelat tanca dissabte les seves portes amb gran èxit d'assistents Circ, pallassos i ball tradicional, propostes per als últims dies

To\ i Movn·A'Kí.Ko - Sant Cugat -

L'Knvclat de Nadal enfila la recta final d 'aquesta tempora­da amb una programació que promet deixar els més menuts bocabadats.

I .'espai de lleure, que en pa­raules de la t inen t d 'a lcalde de Serveis Personals, Àngels l 'onsa , vol fer " q u e d u r a n t aques tes festes el públic in­fantil i juvenil gaudeixi d'ins­tal·lacions i activitats adients en horaris de tarda i nit", ha acomplert els seus object ius ami) escreix.

Tant és així que l 'Knvclat ha triplicat tant l 'espai d ' a e m i -tats com el nombre de visi­tants, en el seu primer any d'u­bicació al Pla del \ i n \ e t . Ks per tot això que abans que fi­nalitzi la programació de ta­llers i espectacles, ja es pot dir que les propostes d 'enguany han tingut el fa\or del públic. tant e l'infantil com de l'adult.

I tot i que la proposta de lleu­

re que fa cada any l 'Ajunta­ment té previst tancar les por­tes demà dissabte, no ho vol fer sense oferir abans tres de les activitats infantils més in­teressants del seu programa.

La companyia itinerant De-sastrosus Cirkus serà l 'enca­rregada avui mateix de dur els menuts a un divertit viatge pel món del circ. Desastrosus Cir­kus realitzarà al llarg de tot el matí un complet taller de circ, en què els nens i n e n e s de Sant Cugat podran aprendre tots aquells trucs propis d'a­questa art escènica i practicar les habilitats que tant els sor­prenen. Després de dinar s'ha previst una Tarda de Circ per a n e n s i n e n e s de to t e s les edats.

Dissabte, els protagonistes de les activitats de l 'Knvclat de Nadal seran els pallassos, amb un xou especial de la compan­yia Clown Teatre. Després es durà a terme una Nit de Ball tradicional, amb el grup Mi-nistrils de la Palla. I'Envelnt de Sciiltil irii/liilii tl seu fui'tir iii t it••^iiiiis i infinits FOTO: X. /..

La sarsuela de Marchosos a la UREF

T. M. S. - Sant Cugat -

Kl grup de teatre Los Mar­chosos del Vallés portarà la sar­suela més castissa a la l 'nió Re­c rea t iva i Kspor t iva de la Floresta amb la representació de l'obra Los elaveles demà dis­sabte a la tarda.

Los elaveles, una obra típica ma­drilenya del mestre Serrano, és. en paraules del seu director, Al­bert Boscà, "la història de les noies d'una fàbrica que prete­nen el gerent". Segons Boscà. que creu que el gènere líric "agrada sobretot a la gent gran". la representac ió constarà de dues parts, la primera de les quals serà un assort iment de "cançons de sempre" cantades cnplay back, que donarà pas a la sarsuela.

L'obra ha estat ja representada a Valldoreix, ja que el grup està format per membres del Casal d'Avis, però no a la T loresta. on la vocal d'Activitats Culturals de la l'RKK. Maria Jesús Cos­ta, espera "arribar a una llarga col·laboració perquè el seu re­pertori agrada molt", i s'estre­narà el proper dia Ió a la 1 nió.

t "i V i t & t f a n t i í

Els nens són protagonistes un any més

T. M.S. - Sant Cugat -

Kls més menuts han esdevin­gut un anv més els protagonistes de les activitats que l'Ajunta­ment organit/.a a IT.iuelat de Nadal. Nens i nenes, acompan­yats sempre dels seus pares, han volgut passar una estona de les festes nadalenques en alguna de­ies atraccions, tallers i especta­cles que l'Knvclat ofereix.

A banda del nou minitren. una de les atraccions d'enguany que fa les delícies dels més petits. l'espectacle de pallassos El ca­vallerdel'nus -vermell, de la com­panyia La Puça i els tallers de jocs amb L'Obrador Lúdic que van passar per l'Knvclat dilluns passat, han estat indiscutiblment ducs de les activitats amb més acceptació. Kl dimarts, després d'una cercavila amb el grup Xip \ a p , la carpa va acollir l'arribada dels ambaixadors reials, que van rebre les cartes dels nens i ne­nes. per deixar pas a un nou ta­ller, en aquest cas dedicat a la papiroflèxia, amb Pep Gómez.

Molts pmes i iifiisvnii viure plegats les actnitah di l'Entelat l-.X. I.

'Els pastorets' de la Floresta van triomfar davant el públic

de La Unió Santcugatenca

Es pectacles de tot tipus han animat a gi uns i menuts FOTO X IARR0SA.

K.STKR CASTAMKR

- Sant Cugat -

Prop de 170 persones van as­sistir diumenge a la represen­tació à'Ets pastorets que es va fer a La Unió Santcugatenca. L'obra va anar càrrec del Grup de Pastorets de la Floresta, que per primera vegada des de la seva creació, actuaven a Sant Cugat.

Sota el títol de E/s pastorets o l'adveniment de l'infant Jesús, aquesta obra va oferir als sant-cugatencs la possibilitat de gau­dir del clàssic text nadalenc de Josep Maria Folch i 'Torres. Per­sonatges tan coneguts com el Lluquet, el Rovelló, Jeremies o Llueifer van omplir durant més de dues hores el teatre de La l 'nió amb les seves aventu-tes i amb un gran toc de comi­citat. I és que un dels principals objectius dels organitzadors d'a­quest muntatge és, segons un dels directors de l'obra, Xavier Gerhard, "passar-s'ho bé i di­vertir el públic". Amb aquesta finalitat, el Grup de Pastorets

va incorporar al muntatge al­guns e lements nous com per exemple una coreografia de les Fúries de I'lnfeni, o un detall més televisiu: un telèfon mòbil que Jeremies va oferir al nen Jesús, enmig de les rialles del públic. Ja fa set anys que l'Associació de Veïns de la Floresta van co­mençar a representar FAspasto­rets per les festes de Nadal, i ac­tualment l'obra ja és una tradició) al districte. Aquest any i per pri­mera vegada, F.Is pastorets de ia Floresta van arribar a Sant Cu­gat, convidats per I>a l nió Sant­cugatenca, i l'experiència ha es­tat força positiva. Així ho va explicar Gerhard. que va afegir que "aquesta era la tercera re­presentació que fèiem aquest any i ha anat molt bé. Normal­ment la darrera funció sempre és més fluixa però hem treballat molt perquè això no passés i jo estic molt content". Al final de l'obra, el públic també va de­mostrar la seva satisfacció, amb un fort aplaudiment per als ac­tors i els responsables del mun­tatge.

Q S /CANTOPS Divendres. 7 de gener del >000 Estètica 41

Estètica i Bellesa

l'article: Color pels cabells

No estaria malament començar l'any amb una imatge renovada i fer realitat així la vella idea d'acolorir els cabells, aconseguint així revifar i rejovenir l'expressió del rostre. Descobriu l'estil i el color que millor us va i no us hi resistiu, ja que els últims avenços cien­tífics protegeixen més que mai els cabells. Segons la permanència del color, es poden classificar en les categories següents:

TINT PERMANENT Aconsegueix el color de cabells que es vulgui fins a dos tons de diferència amb el natural i cobreixen els cabells blancs al 100%. Caldrà, però, retocar les arrels cada tres o quatre set­manes. Està compost d'aigua oxigenada, colorants i quasi sempre amoníac. La decoloració és el pas previ a la coloració permanent i és necessària per passar d'un co­lor molt fosc a un ros molt clar o un vermell intens i sempre a mans un professional.

REFLEXOS Amb aquesta tècnica s'aconsegueix il· lumi­nar l'aspecte acolorint alguns blens estratè­gicament, sense canviar el color natural dels cabells. La combinació ideal seria sobre un fons cendra o castany, reflexos daurats i cou­re per als més foscos. Però de vegades també es fan servir dos tons, segons les zones que es vulguin ressaltar o matitsar. Per donar color només en l'arrel s'aplica la tècnica del paper de plata i quan es busca la sensació d'escom­brat, s'utilitza la pinta i es treballa amb de­terminats blens. La seva durada es d'uns qua­tre mesos.

COLORACIÓ NO PERMANENT És molt natural i no provoca l'efecte arrel i està pensada per a aquelles dones que s'ini­cien en el món de la coloració o per a les que només volen canviar de color temporalment. Es compon d'ingredients orgànics i extractes vegetals que, lluny d'agredir l'estructura dels cabells, l'enriqueixen. Per accentuar la l luminosi tat dels cabells caldrà emprar xampús específics que intensi­fiquen el color gràcies als seus extractes de cas­tanyer, henna i camamilla. Es troba en dues modalitats diferents: • Coloració directa. Actua amb suavitat per re­alçar la intensitat del color natural, també dissimula els primers cabells blancs fins a un 30% i té una durada de 6 o 8 rentades. • Coloració to sobre to. Comporta un canvi

de color en trans­parència, aporta reflexos o enfos­queix l leugera­ment els ca­bells, però mai no els aclareix. Cobreix el 50% dels cabells blancs i desapareix des­prés de 3 o 4 set­manes.

COLORACIÓ D'UN SOL DIA Aquesta manera d'acolorir fugaç­ment permet a aquelles dones que no volen córrer cap risc d'equivocar-se o a les que els agrada canviar molt sovint de color, poder veure's diferents a base d'escumes i xampús de color, que des­apareixeran en la primera rentada. Les màscares de colors també tenen molt èxit, es presenten en diverses tonalitats, perme­ten maquillar els cabells ble a ble alhora que hi donen un toc divertit.

100 % NATURAL (henna) Fet amb herbes naturals, a més d'acolorir pro­porciona bril lantor i vital i tat als cabells. La seva aplicació, però, requereix una bona dosi de paciència i habilitat.

No sempre el color de moda és el més afavo­ridor. Hi ha, doncs, altres aspectes importants:

Cabells clars o castanys i pell i ulls clars Hi harmonitza el ros mel i vainilla, hi con­trasta el ros nòrdic o venecià i n'obté una imatge sofisticada el to pèl-roig.

Cabells castanys o pèl-rojos foscos, pell pàl·lida i ulls clars. Hi harmonitza el coure o el to fosc, hi contrasta un caoba intens i en dóna una imatge esnob el ros venecià.

Cabells i ulls foscos, i pell blanca Hi combina un negre blavós, negre albergínia o negre regalèssia, hi contrasten tots els tons caoba i proporciona una imatge sofisticada, un platí.

D'aspecte llatí Hi harmonitzen uns blens que aportin llum al color original, hi constrasten uns blens ver­mells i rossos sobre negres o castanys i en do­nen una imatge sofisticada els colors intensos (vermells, violats, blaus i daurats).

ESTILISTA

SOLÀRIUM

ESTHETICIENNE

PROMOCIÓ ESTÈTICA

Tractaments: Facials i corporals Maquillatge Depilació a la cera: tèbia i calenta Manicura - Pedicura Massatges

NOVETAT: EXTENSIONS Meleno extrallorga en unes hores

100% cabells naturals

Tel. 93 589 46 51

p e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r

08190 Sant Cugat del Vallès

K Tractaments corporals Micropigmentació Tatuatges

C/ ML SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

ToT ÇAbEll

Tor pel teu cabell Tot pel teu cos

lot per maquillatge Tot en perfumeria

TOTPERATU $ ALS MILLOR PREUS

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Senoras y senoritas Si quereis poner un poco de misterio en vuestra cara yo os enseno a maquillaros sin que lo note nadie, ya

veràs qué cambio.

L lamame 93 674 85 63 619837621

y os daré màs detalles

m centre d'estètica C/ Francesc Moragas, 25 • Tel 93 675 58 55

08190 Sant Cugat del Vallès

(Jonirol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

O Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

Massatge biosmòtlc Quiromassatge -

Aromateràpia QA SdCüt

Hkfcoteràpia , ! f Í ^ Í U r a / " Tractament natural pels peus I I I s f

Tractaments facials | | | Um6 & Tractament antl-estrès | | | TtiatlS Peeling corporal amb | ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^^*

productes naturals Sani Cugai del Vallès

Tractamant de tangotarapla I algoteràpia par. ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinitis acne

psoriasis

artrosis artritis

cel·lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

el consell:

• Quan es fa la primera coloració s'ha de pas­sar una prova per evitar el risc d'al·lèrgies. Per comprovar-ho s'hi aplica una petita quan­t i tat del producte. • És important escollir tints de bona qualitat perquè els agents químics no deteriorin la cutícula dels cabells. També és convenient emprar un xampú o crema per a cabells ten­yits i a l'estiu, aplicar hi màscares reparado­res de l'acció solar. • Aquests preparats són vulnerables i amb el temps podrien deteriorar-se, per això no guardeu el producte restant. • Si heu d'escollir vosaltres el to per aplicar-vos-el a casa, no us f ieu del to de la carta o de la model de la foto, perquè podria tenir

un color de base diferent del vostre. Per no equivocar-vos busqueu la intensitat més pro­pera als vostres cabells, per exemple, si sóu castanyes clares i desitgeu uns reflexos ver-mellosos, escolliu un vermell clar i no pas el mitjà ni el més fosc. • Uns cabells tractats amb productes químics per modelar, blens o amb henna natural , abans de colorar han de passar per les mans d'un professional. • A uns cabells fins se'ls pot donar aparença de més volum coiorejant uns flocs dos tons per sota del color natural. • L'henna no es recomana per a cabells de-colorats prèviament, que porten reflexos o quan són totalment blancs.

if si vols

anunciar-te, ... truca'ns ;==;

al I 3 589 o2 oZ

42 Cultura flS-f.CAiVIXMNS /J/tvW/»-. ? * 9 W / Y W . ' ( W

£ » t í f a f s

Marta Major, nova

pres identa d'una

Firart renovada

T(>\l \ | ( l\ I I \l.( .Ui ) - Sant Cugat -

I ,'assni I.K in sanlcugatcnca tic promoció de Ics arts plàstiques Firart IKI escollit recentment ninii presidenta en la figura de la pintora Marta \la|or. Aquesta re­novació tic la presidència, fruit del consens d'una junta total­ment renovada i formada per do­nes, posa punt final a la situació ocasionada per la dimissió de l 'anterior equ ip directiu, en­capçalat per Laura Sancho/..

La nova presidenta de Firart, Marta Major, admet que "és pos­sible que amb els anys li ha fal­tat |a l'anterior junta] una mica

de suport", fet que hauria donat Moc a la dimissió. A mes. Major creu que Li dilatada permanència de l'anterior equip al capdavant tic Firart ha provocat la necessi­tat "d'un esforç de renovació"', ja que "s'hav ia perdut part de la il·lusió que hi h.i\ ia inicialment".

Major romandrà tres anvs en el càrrec, durant els quals la nova responsable vol aconseguir que "el treball de Firart tingui més ressò entre el públic, com el te­nen les associacions que realit­zen tasques com la nostra a al­tres municipis", tot i que pensa que "és una feina que s'ha de ter a poc a poc". Per aconseguir-ho. Major vol "potenciar totes les ac-

l.ii iiiiv.'i /unti/ //i h i/n/l n/iihii //i pij IU/II ii pot(iiii/ir Ics stirs i/ftiiiltit.< I <)l!) \\\ I I \RROS 1

tivitats destinaries als socis, i aconseguir captar nous membres fent el contrari del que s'acostu­ma a fer: primer, realitzar activi­tats interessants per fer que poc a poc la gent s'hi apunti".

La nova presidenta defensa que Firart ha de ser alguna cosa més per als santeugatencs que l'or­

ganitzadora de la fira de pintors que es fa a la plaça Octavià el primer diumenge de cada mes. Segons Major, Firart, una asso­ciació que té l'objeetiu tic fo­mentar l'art i la cultura en l'àm­bit local i que compta en la actualitat amb més de seixanta

tar present com a entitat en totes les activitats del poble, i con­nectar amb associacions d'altres ciutats per fer coses juntes i re­alitzar intercanvis".

Fmtre els nous projectes, l'as­sociació té previst promoure un seminari de pintura especialit-

socis, "intentarà a partir d'ara es- zat en models.

E x p o s i c i o n s

Muxart apassiona els santeugatencs

amb una emocionant "Montserrat"

Gran acollida de la primera exposició de l'any I. M.S.

- Sant Cugat -

Quan tot just fa una setmana que es va iniciar l 'exposició "Montserrat" de Jaume Muxart,

el primer dia de gener passat a les dot/e ilcl migdia, el galcrista i promotor de la iniciativa. Josep Canals, considera que "la mos­tra es pot considerar un èxit, tant de públic com en terreny me-diàtic". cosa que (banals atribueix ;il fet que "era una ocasió única de veure la seva obra de madu­resa en un ambient excepcional".

Muxart. per la seva banda, no s'extranva del fet que Montse­rrat desperti un gran interès en­tre cl públic, ja que "la muntan­ya té una part molt màgica que arriba al subconscient de la gent". i que ell ha volgut transmetre a través tle colors primaris i línies pures, junt amb l'espiritualitat que desprèn el massís .

Fls 26 (juadres de gran format que es presenten al claustre es caracteritzen per un expressio­nisme en què l'emoció adopta

I n i c i a t i v e s

MiiMirt lui i retit un massís inspiraren les emocions FOTO: F. FAR/XYF.S

rell plasmar en els seus olis la un paper protagonista, ja que se­gons admet el mateix pintor, "el sentiment ha de prevaler sem­pre per damunt de la tècnica".

Fn paraules de Josep ('anals, el "Montserrat" de Muxart. "ma­joritàriament inventat", és for­malment "l'adopció d'un codi",

força i la vitalitat que presidei­xen la seva obra.

Simultàniament a aquesta mos­tra, Galeria ('anals ha inaugurat el seu propi recorregut per la di­latada obra del fundador d'un dels primers grups d'avantguar-

que permet a l'artista de Marto- da espanyols.

Imma Pueyo comenta l 'exposició de Grau Garriga

al Club Muntanyenc

T. M. S. - Sant Cugat -

F.l Club Muntanyenc va ofe­rir dimarts passat la possibilitat d'aproximar-se a la polièdrica obra de l'artista santeugatenc Josep Grau Garriga amb una vi­sita pels gravats que exposa l'entitat comentada per la his­toriadora de l'art i pintora Imma Pueyo.

La visita, que es va dur a ter­me el dia abans de la cloenda de l'exposició, volia aconseguir, en paraules de Pueyo, "copsar l'evolució de l'obra del pintor mitjançant dos moments molt concrets de l'obra en gravat". una tècnica que reflecteix "la immensa majoria dels elements que apareixen en la resta de la seva producció", l 'n total de 21 obres comple taven el cos de l'exposició, dividida entre la fi­guració i primers treballs dels anys cinquanta i els gravats de les últimes dues dècades.

Així, tant l ' interès pels con­trastos. com el gust de la relació entre el blanc i el negre, trets

que es complementen amb una sòlida coherència formal i la constant simetria, passant pel dramatisme i la força del gest. així com pels motius recurrents com el quadre dins el quadre o els subjectes del seu entorn, van esdevenir dimarts, en les clari­ficadores paraules de Pueyo, l'objecte d'una recerca ininte­rrompuda de Grau Garriga, amb un significat heterogeni i uni­forme, que només a l 'última part del seu treball creatiu el pintor ha pogut despullar, en­trant en el terreny de l'abstrac­ció més pura.

Pueyo, que assumeix que tota interpretació massa elaborada "és excessiva" perquè "l'ànima de la pintura rau en el fet que l ' e spec tador in te rpre t i cada obra", no va deixar de ressaltar e lements menys coneguts del pintor, com ara l'expressió pi-cassiana de certes obres, o la in­fluència del noucentisme que ocupa a lguns m o m e n t s de ls anys cinquanta d'un Grau Ga­rriga a la recerca d 'un llenguat­ge propi.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

(X 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 ) 93 480 36 00

ELS 4CANTONS Divendres, 7 de gener del 2000 Cultura 43

El r e p o r t a t g e

Els afores de Sant Cugat són molt boscosos cap a l'est i sud-est. Els primers camins que s'endinsen a la serra són plens d'abocaments de runa i porqueria: plàstics, maons, cadires, neveres, carros de su­permercat... La gent hi llença de tot. L'any 2000 ens trobarà ben mal educats.

El bosc: qui l 'embruta, qui el neteja?

"Tota cultura és també barbàrie" ( W. Benjamtn) MARIÀNGKI.A ROVIRA

- Sant Cugat -

Tots aquells que es passegen sovint pels afores de la població, tant si van per camps com per la muntanya, es deuen haver can­sat de veure, a molts indrets, tota mena de residus abocats a qualsevol racó. Passen setma­nes, passen mesos, i els objec­tes romanen allí on els van fer caure.

El Patronat de Collserola fa neteges dins el bosc, a més del manteniment de les 29 àrees de lleure. A vegades són netes i a vegades no. L'any 98 s'hi reco­lliren 109.201 quilos de brossa amb un cost de 20 milions. Al quadre de dades de la memò­ria anyal s'hi recullen 41 nete­ges fetes, dues fetes pels vo­luntaris. 61.440 quilos són el total de la recollida al bosc, en 40 vegades.

- F e m quat re o cinc ne teges cada any, grups de 15 0 20 vo­luntaris, i hi trobem de tot. El més curiós?: Motos trencades, un cotxe, un porc semienterrat, matalassos, somiers... Sembla impossible, però també hem lo­calitzat dues o tres urnes fu­neràries.

La Irene és la voluntària res­ponsable del grup de neteges i ens en fa cinc cèntims. Recolli­

des d Mas Pins amb trenta sa­ques grans ben plenes, al Forat del Vent, 700 quilos de vidre, cotxes que no es poden recollir fins que hi vagi una grua... Al­gun, molt vell, amb els anys s'ha anat integrant al paisatge i els animals n 'han fet la seva co­muna.

- El més abundant són les ru­nes d'obres, mocadors de paper i preservatius. De les coses es­tranyes que trobem, tenim el projecte de fer-ne un petit mu­seu. De l 'equip, ja que ens fal­ten guants i d'altre material. Si és dur ? No, és molt gratificant, compensa. A més, treballes amb l'equip. Arribes, veus el lloc que fa pena, i en marxar tot ha can­viat. En una hora o dues canvia el paisatge.

L'estat actual de la neteja a Collserola és força deficient. Hi ha molta porqueria visible. A prop de Sant Cugat, uns quants llocs semblen oblidats de tota recollida: Davant el Club Na­tació, prop del Pi d 'en Xandri, i d'altres. El terme local, l'ha de preservar l 'Ajuntament? La falta de col·laboració amb el pa­tronat s'ha dit que s'esmenaria, però tot resta igual.

No netegen ni els uns ni els altres. És clar que l 'origen és quan s'embruta, si no es fessin abocaments no hi hauria pro­

blema. La conscienciació ciu­tadana és lenta, però no es fa sola. Potser caldria que fossin prioritàries les campanyes edu­catives. Tants milions llençats en dir q u e som sis mi l ions , mentre en aquest àmbit tot està per fer.

Els residus són un problema greu a nivell mundial. A més ri­quesa, més residu. Nova York produeix unes 20.000 tones per dia, mentre Amman en fa 500. T ò q u i o 10.000, Roma 2.000 i Lisboa 900. Aquí, l'abocador del Garraf s'havia de clausurar fa tretze anys, però ara en tancaran només la meitat, cosa que ha estat mal rebuda pels que vo­len salvar el parc. No saben tro­bar alternativa per a les 930.000 tones de brossa que fa, cada any l 'àrea metropol i tana. La res­taurac ió de part del t e r r eny s'endurà 1.500 milions.

La llei obligarà, d 'aquí a un any, els pobles de més de 5.000 habitants a separar les deixalles. Dels 120 que hi ha a Catalunya només trenta estan preparats. A Barcelona proposen un pacte per la neteja i es miren a m b lupa els contractes. A Sant Cu­gat sembla que hi ha moltes co­ses per millorar, que si taxes abusives, deixalleria llunyana, falta de conten idors , carrers molt bruts després del cap de

Un bosr que no es manté net FOTO: MARÍ ÀNGELA ROVIRA.

setmana, etc. Fabriquem massa residus. Una

capsa de bombons pot dur set o vuit embolcalls innecessaris: no­més per millorar-ne l 'aspecte. Caldria que els consumidors ho rebutgessin. Adam Smith deia que quan els comerciants es tro­baven per prendre cafè ho apro­fitaven per conspirar contra els consumidors.

Els 600 milions de cotxes que hi ha al món produeixen olis molt verinosos. Els gasos d 'ae­rosols, tabac, barbacoes i am­bientadors pe r jud iquen l 'at­mosfera. L'aigua bruta segueix sent la gran assassina: Cada any moren cinc milions de nens de disenteria. Les restes dels abo­cadors immensos es van filtrant cap a terra, les clavegueres se'n van al mar. De les dioxines no se'n parla gaire, caldria tenir-ne

més informació. Sembla ev iden t que caldria

comprar pocs envasos, reutilit-zar-ne, donar i no llençat... RE­C I C L A R . Per fer una llauna nova cal molta energia, però una de reciclada, un 95 % menys. Perquè cremar és un mal siste­ma. Abans als abocadors hi en­trava la llum i les bactèries feien la d e s c o m p o s i c i ó , ara , a m b aquests volums de porqueria, ja no és possible.

Aquí, consum i consum, allà pobresa i pobresa : 600 milions de nens, a tot el món, viuen en la misèria, segons l'informe re­cent de l'Unicef. És on porta, cada vegada més, aquesta ma­nera de viure. Un any nou sen­se vida nova, sota el sol de l 'hivern encetat que , per ani­mar l'esperança, ens allarga la llum del dia.

C r í t i c a de c i n e

Taurons amotinats ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: Deep Blue Sea Director: Renny Harlin Actors: Saffron Burrvws, SamuelL. Jackson, ThomasJane Durada: 105 minuts

S'ha de dir a favor del director Renny Harlin, el finlandès hipe-radrenalínic, que té un sentit de l'acció trepidant i un humor real­ment macabre, adjectiu que en ell esdevé elogi, ja que correspon a l'esperit d'un nen terriblement entremaliat que vol jugar perver-sament amb el públic. Aquest da­rrer tret és el més destacat de Deep Blue Sea, ja que el més interes­sant d'una història mil vegades repetida, que compta amb una excusa mínima per desenvolupar, són les diferents maneres en què els taurons poden menjar, trosse­jar i esqueixar el grup de científics i guardadors que hi experimen­

ten i que acaben per ser les vícti­mes de la persecució implacable de les seves criatures. Per no des­cobrir cap sorpresa, només faré referència a la llarga odissea pati­da per un dels membres de l'e­quip , in te rp re ta t per Stel lan Skarsgard (protagonista de Rom-piendo las o/as de Lars von Trier), en una seqüència que està porta­da al límit, amb un estira i arron­sa que arriba a desconcertar l'es­pec tador , q u e espera un tractament més convencional. Harlin pot treballar amb tòpics dels més gastats però no se'n pot dir que sigui impersonal. Queda clar que Harlin és indife­rent totalment a l'argument i que prescindeix alegrement de qual­sevol possible segona lectura, si­tuant-se amb Deep Blue Sea a les antípodes de l'obra mestra de Hermann Melville, Afoby Dick,

mare de totes les obres posteriors sobre monstres marins, amb un rerefons que constitueix la seva veritable raó de ser. Harlin es cap­bussa de dret en una acció frenè­tica, la seva preocupació màxima és mantenir el ritme d'una caça a l 'home, tema recurrent en la seva filmografia. Persecucions, enemics implacables, herois i he­roïnes igualment implacables, re­sistència sobrehumana al dolor i grans efectes especials, tot marca de fàbrica de Harlin, espurnejat d'un toc de misogínia. Seqüèn­cia rere seqüència, sempre bus­ca l'espectacularitat. Es diria que segueix les passes del James Ca-meron pte-Títanic, però sense la marcada ambició d'aquest últim. Deep Blue Sea és un joguina que no crea cap reacció de terror real; només resulta una certa diversió perversa.

MONTSERRAT MASDÉU "Entre dos mil·lenis"

dimarts 77 últim dia

sffiól

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

44 Gastronomia U S /CANTONS Divendres, 1 de gener del 2000

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET

Camí de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

LA JUONENCA

Xerric, 30 93 6741348 Gelats artesans

BAR BOKATA EL JORDI'S

Mana Hospital, 35-3 Sant Jordi, 39 93 589 19 72 93 6741118 Cafeteria i entrepans Amanides i entrepans

BACCO EL MESÓN

Manel Farrés, 97 Maça Octavià, 6 93 674 30 69 93 6741047 Menú diari i pizjes Brasería i cuina de mercat

BAR MELMELADA EL PUNT

Valldoreix, 56 Sabadell, 41 93 589 1185 670 5940 01 Cafeteria i menjars casolans Copes i sopars

BAR PICCOLO FRANKFURT LA PALTA

Valldoreix, 29 Rambla Can Mora, 24 93 5891198 93 589 5011 Cafeteria, pizzes i entrepans Frankfurts

CABASSA CASTANO GRANJA AUGUSTA

LA JUONENCA

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

LA MASIA

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24 93 6751503 Pizzeria, creperia

MAS ROIG

Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

Plaça Augusta, 4 93 589 8890 Cafeteria

CAN EDO

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

ITALIANS

Sant Bonaventura, 6 93 67464 33 Menú diari

CAN BARATA LA CANTONADA

Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

CAN CASOLETA LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

CABALLU PETIT LA JUONENCA

Sant Jordi, 33 93 58914 56 Cerveseria

Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria

NAKHALA

Sabadell, 9 93 674 58 71 Cuina marroquí i pizzes

PA I PA

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

TORRADA GRILL

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

la recepta: Amanida de fruites 2000

Ingred ients :

- 1 llimona

- Plàtans

- 1/2 pinya

- 2 pomes delicioses

- 2 taronges - 1/2 aranja - 2 peres no gaire madures - 100 g de nous pelades

- 50 g de sucre - 1 got del licor preferit - Fulles de menta fresca

Elaboració: Es pelen acuradament les fruites i es treuen les llavors de les pomes i les peres. També la pell blanca de les taronges i aranges i la part central de la pinya, que és fibrosa.

Després es tallen les fruites a quarts, es disposen en una enciamera de vidre i s'hi incorporen les nous. A continuació s'exprem la llimona i una taronja per afegir el suc a les fruites. Espolseu-ho amb sucre. Col·loqueu l'enciamera en un lloc sec fins al mo­ment de servir. Si ho voteu, es poden afegir altres fruites exòti­ques, que es poden aconseguir en els mercarts. En el moment de servir-ho, peleu i talleu els plà­tans i tireu-hi per sobre algunes fulles de men­ta fresca. També es pot ruixar amb un got del licor de frui­tes del sabor que més us agradi.

Consell : Els plàtans es pelen en l'últim moment perquè no s'ennegreixin. Per mesdar les fruites, és millor no emprar coberts sinó sacsejar el bol i així la fruita no s'aixafarà. Amb aquesta amanida internacional, els ordi­nadors es refaran de l'efecte 2000.

PI. Pere Saii. 6

«» (Mercat Vell)

V Tfl. <M SH«> 72 71

ESPECIALITAT EN BRASA

("arnw i verdures brasa Coques xapa ta

Cargols a la llauna

LA M A S I A

s 1 1 1

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

„A„ •SMSMSMU&I

Granja-Bar Augusta

Plaça Augusta, t

ENTREPANS

ESPECIALS

PLATS

COMBINATS

PLATS DEL DIA

Tel. M:t .ÏB9 8B <M>

San» Martí, 10 08190 - San» Cugat dd VaRès

M I M FRANCÈS (CAJtAMKXA)

H L M AMSHCA - K X X 5 1

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

mmsimsomwmiefí-Mtfím Sant Martí, 9 imitmMCAe·cnEvtoiA)

Tel. 93 589 82 75

per carn de la bona

I I I · I I I I I · I I I I I I I I · I I I I I I I I

Carrer de la Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

m Mercat Municipal

Torrebhnca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

m Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18 ^&

Passeig de Rubí, 108 Tel. 93 674 57 47

CAFETERIA RESTAURANT

C Sant Jordi. 33 - Tel.93 589 14 96

BAR RESTAURANT CAFÈ

ARNAU MENÚ DIARI

DE DILLUNS A DISSABTE

R Francesc Macià, 71 • L4 Tel. 93 589 03 76

Sant Cugat del Vallès

Com si fos de tota la vida

la xocolata. . . « f f v^K • Is antrapans.. . • f f v f f v • I cafè... * K * K las pastos... f f v f K • I suís... * f v * H

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

IB Jtesón Bar Restaurant

T o t a u n a t r a d i c i ó

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 674 Í O 4 7

Vttufttof mXs

T«tSWr«ílttJ8ttO Df BKJWTOLV

BtL15KWUIEfl·MK1*HSl

HKwmm.xmmwtwm'%

SantCupt C^naç £o.m*rcíai

Q S /C4NTONS Divendres, 7 tiegenerdel 2000 Publicitat 45

L'exposició dels

dibuixos originals realitzats per l'artista

Frederic Cabanas es

pot visitar a la Sala 1

de la Casa de Cultura

de Sant Cugat, al

costat del Monestir

Cent V"' saiitcugatencs

dibuixats per en Frederic

Cabanas Au à/is is

grafològiques

d'Eugènia * U s Barrachina

Si "diari" 4* Sant Cu««t

fcV^c\X$'^•S^'

• • • • • «

-v^rr CINESA SANT CilOAT YEUKO SAMT CUGAT

$ecuestrandoabSrta.rin9(e 16.10-18.20-2O.40-22.45

Tarxén 16.00 -18.10 - 20,20 - 22.30 Yalmo 6 Baseketball(Muchaspetotasenjuego) 16.45-19.15-22.00 y ^ ^ ?

SantC^at 2 _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

AnayeJrey 17.00-19.45-22.35

16.00-18.15-20.30-22.40 Yelmo7 077: El inundo nunca es aufetente 16.30-18.15 -22.00 y g ^ g

Sant Cugat 3 ;

Iron Giant/Cuaftdo vuetvas... 16.0) / 18.00-20.00-22.50

gowfinger, el pfcaro 16.15-18.30-20.40-22.45 Yelmo8

DeepBlueSea 16.00-18,15-20.30-22.45 Vetm£ï4 Elsoftero 16.00-18.15-20.30-22.50

Sant Cugat 4 AstérixyObélix 16.00 -18.15 - 20.30-2240 Yelmo 9

S«cuestrandoalaSrta.Tingte 16.00 -18,10-20_?0-22.3D YsfmoS El fin de tos días 17.00-19.45-22.50

B S S t f N T CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES''

ESTRENA ESTRENA 4§ SETMANA 4? SETMANA 6S SETMANA

SALA 4: 16,00-18,10-20,20-22,30 . GOLFA: 00,30 13 ANYS |

SALA 2: 16,30 -19,15 - 22,00 GOLFA: 00,35 13 ANYS

CINESH Q 23 §3 33 ® 5S S SI S S i Pàrking É Dia de

£/hm"K*m//IMN&&H. 2h. gratis l'espectador Jove

rO Carnet d'estudiant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb Sessions v SSfei l e r

— „ _ . . „ . . „ . i . . „»^. ^ .ct : . - . ^ . „ als ServiCaixa minusvàlids targeta de crèdit numerades 903-333831 anticipada de 65 anys telèfon

46 Cultura U S I CANTONS l)knitln:<. 7 rk «<ïi,r rltl lihV

De dWuns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • D e 8.00 ha 10.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano •De 10.00 ha 13.00 h Garnbirvta, el magazín, amb Clara Borrell • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'infonnatiu, amb Josep M. Miró • De 13.30 ha 13.30 h l'.eritirvista fre petició), amb Geni Lozano •De 13.30 li a 14.00 h Amb molt de gust. l'espai de gastronomia. amb l'ep Blanes •De 14.00 ha 17.00h Vol de tarda, amb Ksteve Llop • De 17.00 ha ll>.00h l'andana, elmagazín amb Iolanda Casas • D e 10.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.33 li l'esportiu, amb Gemma Montero • D e 20.35 ha 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 ha 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (di­marts), Dance I sgrnd (dimecres), ChillOut (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • De 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

•De 8.00 ha 10.00 h És cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 ha 13.00 h

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • De 13.00 ha 14.00 h Avaut-matx. L'infonnatiu d'esports • D e 14.00 ha 15.00 h Vallès sense Eronteres (repetició) • D e 15.00 ha 17.00 h Àlbum, amb David Villena • De 17.00 ha 18.30 h l'estrena. El programa de cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Reinon i Toni Garcia • De 18.30 ha 19.00 h Ràdio Plav, amb Sònia Carmona •De 19.00 ha 21.00 h Puc d'assaig, amb Carles Roca •De 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h l/t missa del Monestir • De 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat •De 9.30 ha 10.00 h Esport en marxa la edició •De 10.00 ha 13.30 h Nostra dansa/ L·i sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i R Pahissa • D e 13.30 ha 14.00 h Esport en mana Ja edició • De 14.00 ha 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Esport en marxa 3a edició • A partir de les 11 Música al teu costat

Ç " * * .

Tot allò que sempre va voler saber sobre Txetxènia

El proper dilluns, dia 10 de gener, tots els santeugatencs que ho desitgin disposaran d'una oportunitat única: un dels millors experts de l'Estat espanyol sobre els con­flictes del Caucas visita la ciutat. Car/os Taibo, director del Programa d'Estudis Russos de la Universitat Autònoma de Madrid, ve a Sant Cugat convidat per la Coordinadora per la Pau. L objectiu serà donar a tots els santeugatencs una visió diferent a la que es pot apreciar pels mitjans de comunicació sobre el conflicte a Txetxènia: l'origen, les causes, tot el procés, possibilitats de futur i, sobretot, les di­

ferents perspectives: la russa, la de la comunitat local, i la de la resta d'estats in­ternacionals que no han demostrat gaire reacció davant els darrers esdeveniments succeïts a la zona. Una conferència que serà molt més que actual: molt interessant. La xerrada serà a la Casa de Cultura i començarà a les vuit del vespre.

DIVENDRES

8 DISSABTE

DIUMENGE

10 D I U . I NS

t a l l e r s DIFERENTS

DIES

ESPECTACLES INFANTILS • De 10.30 a 14 h. Taller de circ i Tarda de circ (18.30 h) amb Desastrosus Cirkus i l'espectacle El callejems. Org. Ajunta­

ment. Al Nadal a l'Envelat

MÚSICA. RECITALS I BALL • A les 22 h. Sarsuela LosClaveles a càrrec dels Marxosos del Vallès. Org. Marxosos del Vsllès. A la UREF. • A les 22 h. Nit de ball tradicional amb el Ministrils de la Palla. Org. Ajuntament. Al Nadal a l'Envelat.

ESPECTACLES INFANTILS • De 10.30a 14 h. Jocs amb Jugui Mòbil i taller de danses amb el grup Mediterrània. Org. Ajuntament. Al Nadal a l'Envelat. • A les 18.30 h. Tarda de pallassos amb Clownx Teatre i l'espectacle Oi el Quixot. Org. Ajuntament Al Nadal a l'Envelat.

EXCURSIONS. SORTIDES I TROBADES • XXV Copa Sant Cugat d'Esquí de Fons. Org. CMSC. A Sant Joan de l'Erm. • A les 8 h. Matinal a Sant Llorenç del Munt: circumval·lació a la Mola. Org. CMSC. Sortida: a la plaça Octavià. • A les 9 h. Passeig per Collserola: Pantà de Vallvidrem-Mtoa Grott. Org.: CMSC. Sortida: davant CSMC.

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. "Txexènia, les claus del conflicte", a càrrec de Carlos Taibo. Org. Coordinadora per la Pau de Sant Cugat.

Col. Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat i Grup de Natura del CMSC. A la Casa de Cultura.

ESPLAI PER A PETITS • De 17 a 20 h cada dissabte fins a finals de juny. Org. Esplai l'Esquitx. Col. Ajuntament-AA Madeac. Al Casal Cul­

tural de Mira-sol.

DIBUIX I PINTURA • Matins i tardes fins a finals de juny. Per a nens i adults, aprenentatge de totes les tècniques, iniciació al dibuix, pre­

paració per a proves d'accés a Belles Vrts i Oficis, etc. A Esfera d'Art.

JOCS DE ROL • De 19 a 21 h cada dilluns fins a finals de juny. Org. Doble Via-Ajuntament. A l'Espai Jove de la Floresta.

TREBALLS MANUALS • De 17 a 18 h cada dimarts fins a finals de juny. Qig. Col·lectiu Cent Gran de la Floresta. Col. Ajuntament. Al Cen­

tre Social i Sanitari de la Floresta.

CANT CORAL •A les 18 h cada dijous fins a finals de juny. Org. Col·lectiu Cient Gran de la Floresta. Col. Ajuntament. Al Centre So­

cial i Sanitari de la Floresta. CLASSES PER A ADULTS • De 17 a 18 h cada dilluns fins a finals de juny. Org. Col·lectiu Gent Gran de la Floresta. Col. Ajuntament. Al Cen­

tre Social Í Sanitari de la Floresta.

GIMNÀSTICA • De 18 a 19 h. Org. Col·lectiu Gent Gran de la Floresta. Col. Ajuntament. Al Centre Social i Sanitari de la Floresta.

PROJECCIÓ DE VÍDEOS • A les 16 h cada dissabte fins a finals de juny. Org. Col·lectiu Gent Gran de la Floresta. Col. Ajuntament. Al Centre

Social i Sanitari de la Floresta.

SALES MUNICIPALS

(Casa de Cultura)

• Frederic Cabanas: «A grans trets. Santeugatencs per un final de se­gle». Mostra de caricatures. Fins al 15 de gener.

• Jaume Muxart, pintures, «Montserrat». Fins al 13 de fe­brer. Al claustre del monestir de Sant Cugat.

• Marta Ballvé, pintures. Fins al 23 de gener.

SALES PRIVADES

f • Manuel Millet, ceràmica. Fins , al 9 de gener. A l'Espai Lluís Ri­

bas (c/Gorina, 13).

• Col·lectiva de Nadal, pinrura. Fins al 12 de gener. A Pou d'Art (c/Balmes, 35).

• Esther Villar, pintura. Fins al 27 de gener. A Galeria La Terra (Mer-

. càntic).

• Josep Moscardó, pintura i escul­tura. Gener i febrer. A La Galeria (Sant Jordi, 14).

POESIA.

• Això guixa. Textos de Joan Oliver, Pere Quart. 1 de gener, a les 10 del vespre.

• Espai pel somni. 8 de gener, a les 10 del vespre.

ELS /CANTONS Dhen/íres, 7 dt gtner del 2000 Cultura 47

~«V^\t'"

AJUNTAMENT

Sant Cugat 9358922 88

Casa de Cultura 9358913 82

EMDVaBdoretx 93674 2719

QMIC 935893188

PROMUSA 935891732

ASSlSTÈNÍ^ SANITÀRIA

1S58TÏT2T CAP - Urgències 935894465

Centre Soc. San. tF 935897800

Ctre.AiztieiwrSJ.C.

CrwTfic^irSarrt CugaT*

9367423 83

Creu Roja Valldoreix

Dispensari la Floresta

9367424 59

136747675"

General de Catalunya 935891212

Va» tfHebron

Sani Joan de Déu

934272000

932034000

Teíèton de l'Esperança 93414 4848

ASSOCIACIONS

S^w'Can'ÍSajo'vàiír 93 674 50 49

AAPPiW Valldoreix 93674 2197

AAPP Montserrat Val). 93 674 21 05

AA Prop. i V. la Floresta 93 674 20 89

' "ÀAÍr ÏAÏgu*r ia l !Ór 'MM57T5Í l9

^'ÀAPpTwMÍra-sói ' ' 93'6742078"

AAW V. Carme Mira-sol 93 674 10 03

AAW St. Joan Mira-sol

Consumidors

93674 7103

~93268456f

BOMBERS

Bellaterra

Generalitat

"936928080

™"085

Rubí- Sant Cugat 9369980 80

ASOI 936753503

CPA 9358916 74

ÒTc^eira^-MÏicnegrj 93 589 76 05

GÏrmarrarCavis "93589~5798'

Grup Sup. Immigrants 93674 9314

Sant Cugat Comerç 93674 03 22

LLEURE

Arxiu Gavín 93674 25 70

Arxiu Municipal

Arxiu Nac. Catalunya

93 5890712

~93"58977B8

Casal Cultural Mira-so 93 589 20 18

Casal d'Avis SC

Casal Valldoreix

Ctre. Civtc la Floresta

9358916 38

""93'6744599

™93589'5847

Ctre. CÍVIC les Planes 93675 5105

Cine? Cinesa (reserves) 935890941

CinesIfelmo(reserves) 902124134

Club Muntanyenc 936745396

Coral de la Unió 9367410 06

Esbart Sant Cugat 936752652

Uar d'Avis Parròquia 93 589 05 98

Piscina VaSdoreix 9367540 55

MITJANS COMUNICACIÓ

: Bs 4 Cantons 93569 6282

Ràdio Sant Cugat 93675 5959

Tot Sant Cugat 936748661 :

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda 93 5891155

Jutjat 93 674 66 96

PARRÒQUIA

Les Planes

St. Pere ÒctavSà

Valldoreix

93204 75 03

936741163

936740569

POLICIA

Cuerpo Nacional 93 674 78 58

Municipal i Protecció Civil 092

MunicipaKValldoreixI 908 79 51 25

Comissaria St. Cugat 93 674 7612

DNI (Cita prèvia) 93589 3080

Urgències 091

SERVEIS

Aigües la Floresta 93674 20 89

Catalana de Gas 9372529 44

Correus 93674 7096

ENHER Rubí 936991B92

FECSA (atenció dient) 900 73 73 73

FECSA (avaries) 90074 74 74

Funerària 93589 55 52

Repsol-Butà 93 67415 80

SCflEA 93 589 00 21

TRANSPORTS

Aeroport 93478 50 00

Carreteres 93204 22 47

FGC 932051515

Grua 93674 33 71

RENFE 93490 02 02

Port 93 318 87 50

Ràdio Taxi 935694422

Taxis fcaradal 93 67409 97

I P i a 8 i S t s . Sever í i Pac ien t , b isbes i Eladi i Eugènia , mrs .

P i a 9 S t s . El Bapt isme de J e s ú s i M a r c e l l i , b isbe .

P i a 10 ^ S ts . Aga tó , p.; G o n ç a l d 'Amaranto , cf. i N icanor , diac.

P i a 11 Alexandre, bisbe, mr.; Teodosi , mr. i Sta . Honorata vgs.

P i a 12 M o d e s t , mr; N a z a r i , m jo . i S ta . Taciana, mr.

P i a 13 S ts . Hi lar i , b isbe , dr. i Veròn ica de B e n a s c o , vg .

P i a 14 „ _ , _ _ , Fèlix de N o i a , prev. i M a l a q u i e s , prof.

Divendres 7 Beringues Uuis Companys, 46 93 674 04 83

Dissabte 8 Moral Santa Teresa, 40

Diumenge 9 Texidó Rbla. del Celler, 97

93 675 33 44

93 674 77 49

Dilluns 10 Serret Pg. Baixador, 78 (Mira-sol) 93 674 23 72

Dtmarts 11 isern Pg. La Floresta, 9. La Floresta 93 674 18 63

CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Dimecres 12 Domènech Pg. St. Magí, 50

Dijous 13 Llorens Santa Maria, 27

93 674 33 53 .

93 674 15 31

Informació I inscripcions De dimarts a divendres De9a13 ide17a19h

Plaça del Casal, s/n. Tel. i fax 93 589 82 $9

Valldoreix (parada) 93674 1111

TAI -TXl (Nou curs) Inici gener. Divendres de 9.30 a 10.30 h

JOIERIA Inici gener. Dimecres de 16 a 18 h

• PATCHWORK

Dimarts de 10.30 a 12 h •

DIBUIX I P INTURA Adults I joves Dilluns de 19 a 21 h

• ORFEBRERIA

Nivell 1 . Dijous de 17.30 a 19.30 h Nivell 2. Dimarts de 17.45 a 19.45 h

• IOGA

Dimecres de 20.30 a 22 h •

JAZZ Infanti l Dimecres de 17.30 a 18.45 h

• JAZZ Juveni l

Dimecres de 18,50 a 20.20 h •

"PUNT" PLÀSTICA Dimarts de 17.30 a 18.45 h

• GYM-AERÒBIC

Dimarts i dijous de 9.30 a 10.30 h •

BALLS DE SALÓ Divendres de 22 a 23.30 h

• TEATRE Infant i l i juvenil

Dijous de 17.30 a 20 h •

VITRALLS Dimecres de 12 a 13.30 h

• ESTAMPACIÓ

Dimecres de 10.15 a 11.45 ti

Dissabte 8 de gener TEATRE.Poema de Nadal de Josep M. Sagarra, amb el Grup de Teatre Obert i la Coral l'Harmonia. Org. Grup de Teatre Obert i Coral l 'Harmonia de Valldo­reix. Col. EMD de Valldoreix. A les 21.30 h a la parrò­quia de Sant Cebrià.

Diumenge 9 de gener • TITELLES INFANTILS El peix d'or amb la Companyia Bi-

nixiflat. Org. EMD de Valldoreix. A les 12 h al Casal de Cultura de Valldoreix.

!4* «*?* l'i * i

„.W^. sx^&í*-»***.. 7 : * J &.J&itm.%

Sortides des de Mas Janer

-Dies feiners. 1a sortida: 06.00 h-07.00 h-08.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00 h

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00 h-08.00 h-09.00 h i a les hores en punt fins a les 22.00h

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala

-ÍWes feiners. 1a sortida: 06.40 h-07.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40 h-08.40 h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40 h

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat.

Recorregut. Av. Pla del Vtnyet, Francesc Moragas, av. Rius i Taulet, pg. Sant Magí, La Mina,

Abat Armengol, av. Francesc Macià, La Torre, plaça Octavià, Santiago Rusínol, av. Rius i

Taulet, av. Uuis Companys, estació Sant Cugat i CAP de Mira-sol.

Sortides des de Sant Domènec

-Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46 h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16 h

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46 h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16 h

Sortides des de Sant Francesc

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.23 h-06.53 h i als 23 i 53 minuts de cada hora Ens a fes 22.23 h

-Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23 h-09.53 h i als 23153 minuts de cada hora fins a tes 22.23 h

Sortides des de l'estació FGC

-Dies feiners. 1a sortida: 06.05 h-06.35 h i ats 05 i 35 minuts de cada hora fins a fes 22.35 h

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05 h-09.35 h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35 h

Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, plaça Coll, Mercat Torreblanca, monestir, estació

FGC, Colomer, Sant Domènec

Sortides des de F. Colom

-Dies feiners. 1a sortida; 05.45 h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15 h

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15 h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.15 h

Sortides des de l'estacio

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.35 h del matí i cada hora í mitja fins a tes 21.35 h

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05 h de) matí i cada hora i mitja fins a les 21.35 h

Recorregut F. Colom, la Floresta, plaça Centre, Mercat, CAP, Lluís Companys,

estació, plaça Centre, la Floresta, F. Colom

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40 h-06.25 h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25 h

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25 h i ats 25 minuts de cada hora fins a tes 2225 h

-Sortides addicionals a Terrassa: 06.55 h, 07.55 h i 11.55 h (feiners)

^ i e s feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10 h

-Dissabtes. 1a sortida: O5.t5-O5.40 i 06.10 h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10 h

-Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10 h i als 10 minuts de cada hora fins atès 22.10 h

-Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40 h i 23.00 h (feiners). 23.00 h (dissabtes i

festius)

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45 h

-Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45 h

-Diumenges i festius.1a sortida: 06.45h i als 45 rrínuts de cada hora ftis a les 21.45 h

-Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

E1S4CANT0NS Divendres. 7 (h -hturde! _ViV

48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Francesc Casajuana . Exàrbitre de futbol

Al.KX Loi'KZ

- Sant Cugat -

Des dels 11S anys. l'exàrbitre de futbol santeugatenc Fran­cesc Casajuana Rifà va dedicar tota la seva vida a l'arbitratge. Ha estat 11 anys col·legiat de futbol, sis dels quals xiulant par­tits a Primera Divisió. Des de fa sis anys i mig és president del Comitè Tècn ic d'àrbitres de la Federac ió Catalana de Futbol.

- Com definiria l'arbitratge? - I .'àrbitre és un esportista que

administra Ics regles del joc. Es una tasca que es fa amb aques­ta intenció: la de fer-ho de la millor manera possible. A Ne­gades. Ics coses et surten bé i d'altres no tant.

- Quines són aquelles carac­terístiques que ha d'acomplir nu I ton col·legiat? - Fa condició primordial que

ha de tenir un bon àrbitre és l'honradesa. D'altra banda però, també ha de tenir una bona con­dició física i tenir una capacitat d 'adaptació al partit que està xiulant: 1 li ha partits que tenen una dificultat diferent a d'altres i l'àrbitre bo és aquell que sap adaptar-se a aquest partit trans­metent credibilitat i dominant el partit. Als àrbitres, els dic sempre que una targeta ben tre­ta pot ser primordial pe rquè aquell partit vagi bé i potser no n'hagis de treure cap més. A ve­gades. aquesta targeta treta de més o no treta pot fer que un partit \ agi millor o pitjor.

- Quina és la situació actual que passa el món arbitral?

- L'arbitratge català té molt bona valiit. Cada cop hi ha més gent jove que a poc a poc ha anat pujant de categoria i ha fet q u e la mi t j ana d ' e d a t d e l s col·legiats sigui més baixa. El nivell mitjà dels nostres àrbi­tres és més que bo. A nivell ca­talà, la nostra assignatura pen­d e n t és la d e tenir una representació d'àrbitres catalans a Primera Divisió. Ara tan sols

"L'àrbitre de futbol continua estant mal vist"

Catalunya ens costen de guan­yar: no ens regalen res de res. - Hi ha àrbitres que es dei­

xen vendre? - Amb tot això jo no hi crec.

Aquesta és una frase molt fàcil de dir però que no correspon a la realitat. Actualment, l'arbi­tratge està totalment net com una patena.

- Què ens podria dir de l'ar­bitratge femení? - Hi va haver un moment que

es van concentrar un bon nom­bre d'àrbitres, però darrerament n'ha disminuït el nombre. Ac­tualment. en tot Catalunya hi ha una trentena d'àrbitres. Però, amb tot. hi ha un parell o tres d 'àrbi t res que poden arribar lluny, l 'n exemple ben clar és l'àrbitre de Palma de Mallorca, Carolina Domènech, que xiula a Segona Divisió "B ".

- Es partidari d'aplicar noves tecnologies que pugnin bene­ficiar els àrbitres a l'hora de xilular un enfrontament? - Sempre he estat contrari a

tot això en l'aspecte de fer un canvi radical. 1 laver de prendre una decisió en la qual s'hagi de trigar és t o t a l m e n t nega t iu . L'àrbitre ha de decidir d 'una fornia ràpida. Em semblaria bé que mitjançant la tècnica po­guéssim saber al moment aque­lles jugades de gol confuses de si entra o no l'esfèrica.

- Què li sembla el fenomen televisiu de l'exàrbitre Sergi Albert? - Particularment no m'agrada.

No m'agrada perquè de vega­des fa comentaris que no tenen res a veure amb l'arbitratge. És el seu punt de vista i això és opinar, no informar. - Sí a les seleccions esporti­

ves catalanes? - Com a membre de la Fede­

ració Catalana de Futbol puc dir que existeix la voluntat que aquests partits que ce lebrem cada any es continuïn disputant. Però la idea que puguin tenir una competició oficial ho veig molt complicat.

Francesc Casajuaiia Rita va xiularsis temporades a Primera Dnisio FO'/'fJ: X.I..

en ten im un. Antoni Llonch Andreu. A Segona Divisió "A" en tenim dos: Xavier Moreno i Jesús Téllcz. Malgrat tot, a Se­gona Divisió "B" i a Tercera Di­visió hi ha àrbitres que en un fu tur p o d e n arribar a xiular a la màxima cate­goria del futbol estatal.

- Per què, des de s e m p r e . l'àrbitre ha es­tat mal vist? - A vegades, l'àrbitre pren de­

cisions que són equívoques o que almenys la gent creu que ho són. D'aquesta manera, en ocasions, el públic creu que l'àr­bitre ha t ingut la intenció de perjudicar el seu equip. I això mai és així perquè qualsevol àr­bitre ha de tenir una condició primordial que és l'honradesa, si no, ja no es pot considerar un bon àbitre. A més, de vegades, no disposa d ' e l e m e n t s sufi-

" EI fenomen televisiu Sergi Albert no

m'agrada. Sovint opina, no informa"

cients per poder veure si una jugada s'ha produït d'una ma­nera o d'una altra. A vegades, l'àrbitre encerta o no. De totes maneres, tot i que continua sen­se ser ben vist als camps de fut­

bol, crec que en a q u e s t a s p e c t e h e m mi l lo ra t molt en els últims anys. - Per què costa tant que pugin àrbitres catalans a x iular a Pri­

mera Divisió? - Aquest és un tema compli­

cat. Hi ha hagut un buit entre­mig, on no teníem àrbitres per anar pujant de categories per­què els que hi havia eren mas­sa grans. Quan jo vaig entrar com a president hi havia gent jove però que estava molt avall. Ha calgut treballar amb aquests àrbitres. Alguns ja són a les por­tes. D'altra banda, també val a dir que totes les coses fora de

'L'efecte 9/25' IORDI CASAS

Ja és un fet, V efecte JiW no ens ha fet la punyeta i hem pogut ini­ciar el segle, malgrat ser un inici més fals que un t/uro sez'illtino. Ara als santeugatencs ens tocarà estar atents a \efecte V/15. En altres paraules, l'efecte que produeix el fet de comptar només amb 9 re­gidors d'un total de 25, quan s'ha de governar una ciutat de quasi 60.000 habitants. De moment. qui dia passa any empeny. Però no sembla que l'alcalde ho porti amb l'enteresa que requereix el fet d'estar a punt de discutir i No­tar el primer pressupost del se­gle XXI. A l'oposició, en un es­morzar amb els mitjans de comunició, li fot sense engaltar. Pr imer diu que li manca co­herència política i després, i per­què vagi fent boca amb vista al pressupost, indica que només té "voluntat de fer fracassar cl go­vern i de posar pals a Ics rodes". I com que Ics plantofades solen anar de ducs en dues, també es despatxa a gust amb el moviment veïnal organitzat. En la particu­lar picabaralla entre aquell i la re­gidora de Comunicació (sii) i pro­moció de la ciutat (que no pas de les AY), l'alcalde els deixa anar allò (pic "només sento crítiques' i "no donen cap proposta ni al­ternativa". Incoherència, pals a les rodes, crítiques, manca tic pro­postes... Em sembla que Ye/crte 9/J5 costarà de pair. Perquè no sigui dit, jo hi aportaré cl meu granet. I. ves per on. es tracta d'un tema de comunicació. Em rete-reixo al calendari hidicofiscal que hem rebut. I na gran idea sense cap mena de dubtes. Encara que corre el risc, i aquesta és la críti­ca bona, que entte tanta festa i activitat ens oblidem de les da­des de pagament. La crítica do­lenta és que no sé què hi fan al dors del calendari els logotips i adreces de quatre gestories lo­cals. Patrocinen els actes cultu­rals que se'ns anuncien o té quel­com a veure amb el fet que gestionen els interessos fiscals d'alguns (o molts) santeugatencs? Com que no vull que se m'acusi de no fer propostes, aquí en va una: que la cavalcada de Reis d'enguany sigui finançada per les botigues de joguines del nostre municipi (també amb dret a pu­blicitat, òbviament).

-«0$

L t i f l ' f f H

v a LI è PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60

Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs