Divendres, 24 de maig de 1996 H54CANT0NS

S e t m a n a r i independent de Sant Cugat del Vallès

Núm. 147 Any IV

225

l'edat dels alumnes que van participar en el fesrhal de patinatge oscil·lava entre els 41 els 18 anys. Foto: XAVIER l.ARROSA

85 nens de VEscola de Patinatge es llueixen en un pavelló ple de públic

ge organitza el festival per donar l 'oportunitat als alum­nes que no accedeixen a com­peticions a mostrar en públic els seus progressos. És. a més, una iniciativa que vol ensen­yar "la cara lúdica" de l 'es­port. en paraules de la respon­sable tècnica de l 'escola, Crist ina Munoz . Munoz es queixa de deficiències en l'or­ganització de l 'Ajuntament . L'àrea d 'Esports recorda que el pavelló es va reservar per al dia que va demanar l 'organit­zació. Plana 34

-Sant Cugat-Més de 80 a lumnes -la majo­

ria n e n e s - de l 'Escola ' d e Patinatge van poder demos­trar d iumenge en públic les seves habilitats en la dinove­na edició d 'un festival que va tornar a repet i r l 'èxit de públic i participació que havia demostrat en anys anteriors. El pavelló, on no hi cabia ni una agulla, el van omplir sobretot pares i familiars dels a lumnes. Cada any. l'Kscola de Patinat-

C r i s i al Club Munt B n y e n c

El PSC s'inhibeix en el ple d'una

polèmica encetada pel propi partit

- Sant Cugat -El grup municipal del PSC va sor­prendre dimarts al pic quan es va negar a justificar Ics acusacions d'"inhibició" en temes d'ensenya­ment que havia fet el mateix partit contra l'equip de govern. El regi­dor socialista Francesc Serra va dir que ell no havia escrit cl comunicat i que "cadascú ha de respondre del que li toca". Plana 8

Projecten una gasolinera en el tram d'autopista

Sant Cugat - Rubí

- R u t o í -

I,'empresa pública Autcma, conces­sionària de l'autopista Sant Cugat-Manresa, ha elaborat un projecte per construir una gasolinera en el quilòmetre 14.7, en el terme de Rubí i tocant a Sant Cugat. L'empresa vol cobrir la demanda dels 20 mil cotxes que hi circulen cada dia davant l'absència d'àrees de servei a la zona. Plana 10

La pressió dels crítics força la

junta del CMSC a anticipar eleccions

Ramon Pros. Joan Troyano i Qitim Sicília, president i membres de la junta directiva, en el moment d'anaunciar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 26 d'octubre. Foto: \ \ 1 ll-.R /.. 1 RRO.S'A

Prop de cent socis exigeixen que es convoqui una assemblea per debatre la creació de la cooperativa

-Sant Cugat-La crisi va començar fa sis mesos i ha tocat sostre aquesta setmana. La junta directiva que encapçala l'actual president del Club Muntanyenc Sant Cugat, Ramon Pros, va decidir dilluns convocar eleccions anticipades per al 26 d'octubre. La junta es resisteix a admetre que l'oposició del sector crític hagi motivat aquesta decisió i afirma que la seva intenció és que els socis avalin a les urnes un projecte que quali­

fiquen d'"agosarat". En realitat, però, la reunió que els erítics van convocar dimecres a la Casa de Cultura evidencià greus tensions entre les dues parts. La majoria del centenar de socis que hi assistiren van denunciar la reticència de la junta a sotmetre a debat, en una assemblea general, la creació de la cooperati­va Pi de'n Xandri. Pros no es va comprometre a con­vocar-la i va contraatacar afirmant que l'oposició a la cooperativa es basa en "interessos particulars". Planes 16 i 17 i Editorial plana 14

- La UESC s'enfronta a una realitat agredolça 10 anys després de la seva fundació. Planes 3,4.5 i 6

- Tot i que havia anunciat la seva dimissió, el president del Sant Cugat de futbol es queda al club. Plana 32

•El Winterthur aconsegueix finalment mantenir-se a la divisió de plata de futbol sala estatal. Plana 33

-~m

-I".--".5!*

A SANT CUGAT

% FEIA FALTA

UN ALTO PONTU (pàg.23)

2 HS ÍCANIW6 Divendres, 24 de maig de 1996

Sumari

Serra es reuneix amb els militants de la secció local del PSC. Plana 9

Fracàs del concert de la coral Sant Jordi organitzat per Asdi. Plana 20

Setmana 3 Entorn 10 La Unió Esportiva Sant Cugat es recupera de la crisi d'aques­ta temporada i podria tenir una nova junta coincidint amb el desè aniversari de l'entitat. Des del setembre, el club funciona amb una gestora. Planes 3 a 6

Política 8 El grup municipal del PSC es desentén del comunicat que el mateix partit va fer, la setmana passada, acusant l'equip de go­vern d'"inhibició" en els temes d'ensenyament. Plana 8

Aymerich reivindica la "cultura del pacte" en el primer núme­ro de la nova etapa del butlletí d'ERC a Sant Cugat. Plana 9

L'empresa Autema projecta una gasolinera entre Sant Cugat i Rubí, en el tram de l'autopista E-9 que gestiona. Plana 10

El consistori s'adhereix per una­nimitat a la declaració d'Aalborg per la sostenibilitat mediam-biental del planeta. Plana 11

L'Ajuntament vol que la instal·la­ció del cable es faci mitjançant un consorci amb la resta de mu­nicipis del sector. Plana 11

Societat 16 La crisi interna del Club Mun­tanyenc acaba amb una convo­catòria d'eleccions anticipades per al 26 d'octubre. Planes 16 i 17

Reivindicacions noves i velles, a la festa del casal de Mira-sol. Plana 20

La Creu Roja reparteix a Sant Cugat 2.400 quilos d'aliments elaborats amb l'execedent de la Unió Europea. Plana 18

L'institut Leonardo da Vinci s'a­vança a l'aplicació de la reforma amb la implantació immediata d'un cicle formatiu de grau su­perior. Plana 19

Un grup d'aficionats al bon menjar creen una societat gas­tronòmica. Plana 19

Gabriel Ruiz torna a ser esco­llit per àmplia majoria com a president del Centro Popular Andaluz. Plana 21

La radiografia recull aquesta setmana la història dels Ge-ganters i Trabucaires de Sant Cugat. Planes 24 i 25

La Unió homenatja Es prepara la un matrimoni en la primera mostra festa del soci de del Sant Cugat l'entitat. Plana 21 restaura. Plana 36

Economia 2 9 L'empresa de recollida d'es­combraries Sànchez renova el contracte amb l'Ajuntament per cinc anys, tot i que li deuen 900 milions de pessetes. Plana 29

L'Ajuntament rep una subven­ció de 4 milions de pessetes per fer un cens de comerç. Plana 29

La directora de Catservis, Do­lors Garcés, diu a Les empreses que volen que "el consumidor compri a Sant Cugat". Plana 30

Xavier Florencio es proclama lí­der de la Copa Catalana de ci­clisme a la Challenge del Vallès, disputada a Sant Cugat. Plana 33

Cultura 3 6 Marta Carrasco, "malalta per la dansa", presenta Aiguardent al Teatre-auditori diumenge a la tarda. Plana 37

Jaume Aragall anuncia un reci­tal "clàssic" amb peces italia­nes per a la setmana que ve. Plana 38

Esports 3 2 La novella 4 3 Francesc Ruiz continua al Sant Cugat, tot i haver anunciat la seva dimissió. Plana 32

Continua la novel·la per capí­tols Misteris de Sant Cugat, d'E­duard Jener. Plana 43

ELSHCANIÜNS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Sutscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina.

AlaBenzineraGriful, de la Carretera de Cerdanyola.

• fo«M • • •«y

AO*t *+ <?

HS4CAIYIONS

£ 1 El tema de la

hetmana Divendres, Z4 de maig de 1996

U E Sant Cugat: 10 anys fent esport

Després de la tempesta... La UE Sant Cugat espera superaria mala temporada econòmica i ja pensa en una nova junta

La Unió Esportiva Sant Cugat es va fundar fa ara deu anys com un club de bàsquet. Era la resposta a la im­possibilitat de jugar amb un Sant Cu­gat que havia apostat per fitxar ju­gadors de fora i pujar el nivel l

C M . - Sart Cugat -

competitiu del bàsquet a la ciutat. Amb tot, la Unió Esportiva va créi­xer com a grup social i en uns anys va absorbir els mals moments d'un club d'handbol que ha prosperat de forma clara com una secció de l'en­

titat. A més, va intentar formar un equip de natació, intent fallit, i va crear una secció de tennis de taula i una de gimnàstica rítmica que també ha fet les primeres passes. Si la UE Sant Cugat ha tirat endavant ha es­

tat perquò moltes persones han po­sat la seva feina, les seves hores d'es­barjo i la seva il·lusió en fer un pro­jecte comú. Aquesta temporada, però, semblava que tot això se'n po­dia anar en orris.

El mes de febrer passat, la jun­ta gestora del club santcugatenc va convocar una assemblea ex­traordinària per informar els so­cis (més de 400) de la situació lí­mit a què havia arribat l'entitat. En total, però no se'n van arri­bar a ajuntar més de 50. El club havia de fer front a un crèdit que vencia a finals de març, però la situació econòmica no permetia fer meravelles. La UE Sant Cugat tenia un dèficit acu­mulat important—6 milions de pessetes—, el 50% del qual pro­venia dels d 'un crèdit. La si­tuació havia arribat a convertir-se en una bomba de rellotge que podia explotar en qualse­vol m o m e n t . La sort s 'ha de buscar i la UE Sant Cugat l'ha buscada.

De moment , la junta gestora del c lub sant­cugatenc ja té previst acabar la t e m p o r a d a amb el pressu­post que es va preveure el se­tembre passat. La lo te r ia de Nadal i algunes e n t r a d e s pe r publicitat han facilitat i arre­glat la situació límit amb què es va trobar la l 'E Sant Cugat a p r i n c i p i

d'any. La junta s'ha trobat amb els resultats de la feina feta fins ara. La sort ha canviat per a la l ' E Sant Cugat, que ja pensa a millorar els resultats de cara a la temporada que ve. El coor­dinador de la secció de bàsquet

La junta té ara el

resultat de la feina

feta durant tota la

temporada. El

club podria tenir

nou president al

juny

de l'entitat santeugatenca, En ric Tomàs, assegura que la tem porada ha estat molt bona a ni vell esportiu. De moment la secció de bàsquet és la més important del club, tot i que sempre "ha es­tat una de les seccions més difícils d 'entendre" , segons explica l 'expresident deUlub santcugatenc Jaume Espi­na. Aquesta tempora­da, els resultats del p r imer e q u i p han estat el que ha tren­cat el r i t m e d e treball. Mentre que des de la base s ' han aconseguit èx i t s impor ­tants com la clas­sificació del cadet A per a les fases i la classificació de l'equip infantil femení per a la fase territorial, els

més grans veien com la temporada s'esvaia entre der rota i derrota.

P i c a r c o n t r a u n m u r

El s èn io r B s'ha trobat amb la impossibilitat de pujar de categoria. Amb tot, e ls j u ­gadors de r 'tot

D a v i d Bar­b e n s van co- | § j l | | § g | | m e n ç a r la fase d ' a scens a m b una victòria davant el Pius XII. Bar­bens ha afirmat que els seus ju­gadors volen aconseguir la po­

sició d'ascens "per una qüestió d'orgull". L'equip aspira a l'as­

cens a 3a catalana preferent, tot i que el descens de

t a t ego r i a del p r i m e r equip del club impos­sibilita els object ius del conjunt de Bar­

bens. El tècnic sant­cugatenc

explica que,

"quan \ a co-

« * % i >

menjar la re m -poiada ningú no sabia quins eren els ob­jectius con­crets, ja

q u e era una catego­

ria d e s c o n e ­guda". El se­

gon e q u i p de l club no sabia amb

quin nivell de com­petició es trobaria i des­

coneixia el rendiment que podia donar l 'equip, ja que "els jugadors, en la seva ma­joria, s'estrenaven com a ju­gadors de primer any de la

categoria sènior". Barbens as­segura que a pincipi de tempo­rada es va començar a jugar amb la intenció de quedar classifi­cats "al més amunt possible".

però a mesura que passaven les jornades, l 'equip es va marcar o b j e c t i u s m é s c la r s , ja q u e va veure que l'ascens no era un objectiu massa arriscat per al g rup . D e fet , ara l 'equip lluita per l'ascens "sen­se pensar gaire en la impossibi l i ta t que marca el des­cens de l p r imer e q u i p " . I g u a l ­m e n t , B a r b e n s t a m p o c no vol pensaren el futur de l s èn io r B, ja que encara no s'ha

El bon funciona­

ment de la secció

d'handbol

ha fet replantejar

la situació a la

secció de bàsquet.

La secció més

antiga ha creat

tim equip de la base del Sant Cugat jugarà a la màxima cate­

go r i a . A q u e s t a podria ser una de les proves que el n ive l l d e l b à s ­que t a Sant Cu­gat r e c u p e r a la qua l i t a t q u e va tenir fa uns anys, abans que mar­x e s s i n to t s aquells que han donat qual i ta t a equips de la co­marca i de fora de la comarca i que han passejat el nom de San t C u g a t a r reu de

acabat de decidir UU projecte amb Catalunya, però q u è s 'ha d e fer amb aquest equip per a la pròxima temporada. Perso­nalment, Barbens diu que no li re­sulta gaire "atrac­tiu continuar en­trenant a la mateixa categoria". Diu que té la necessitat de "su­perar-se", però encara no des­carta continuar en el mateix lloc la temporada que ve. El tècnic de la l ' E Sant Cugat diu que no es vol precipitar. De mo­ment, la junta encara no ha de­cidit com serà l'estructura de la temporada que ve. "Tant si hi ha un sènior B, la temporada que ve, com si no hi és, jugarà-per aconseguir l 'ascens", ex­plica Enric Tomàs.

K s b u s c a

objectius per

a les pròximes

temporades

El nou equip júnior que vol formar la l ' E San t Cuga t la temporada que ve és el que té les aspiracions més clares. En­ric Tomàs ha explicat que l'úl-

mai a la samarre­ta. Aquesta és la situació que fa la­m e n t a r J a u m e Espina. El presi­den t de la Fun­d a c i ó U E S a n t C u g a t assegura

que no ha "pogut entendre mai la filosofia de les persones que juguen a bàsquet i la seva con­cepció de l'esport". Amb tot, la UE Sant Cugat es podria tro­bar amb un projecte ambiciós a les mans per l'equip júnior. En­ric Tomàs assegura que "amb un jugador alt que pogués tre­ballar sota la cistella n'hi hauria prou perquè la resta de les po­sicions estan ben cobertes". Els projectes, però. no s'acaben en l'equip júnior. La secció de bàs­quet ha planificat les pròximes tres temporades amb la inten­ció de no deixar de tenir els peus a terra i aconseguir èxits esportius a l'hora que es millo­ra la situació econòmica del club des de la nova junta di­rectiva.

Extintors

fortes fttteéMh*

+

' % '4fcl·aWàUk4at I^Ul·lal·i

\ •* • M t L . i i í - e r . · n s S a

S I S T E M E S I E Q U I P S D ' A L T A S E G U R E T A T

I a 5 0 T e I

&

S 8 9

C O N T R O L S V I A R A D I O PORTES A U T O M À T I Q U E S

I 7 9 9 S a n t C u g

Automatització

detones

Setmana BLS4CAlVIO>S Divendres, 24 de maig de 1996

U E Sant Cugat: 10 anys fent esport

Oriol Gómez va abandonar la banqueta del pr imer equip de la UE Sant Cugat durant la temporada 9 4 - 9 5 a causa de les

desavinences esport ives que tenia amb el l lavors tècnic , Marce l · l í M a s s a f r e d . El coordinador de la secció d e bàsquet de

la UE Sant Cugat no comptava a m b Gómez per resoldre els dif íci ls part i ts q u e va haver d 'afrontar el conjunt a la sego­

na divisió estata l , després d'absorbir e l C B Sant Cugat . A m b tot , Or io l Gómez es va tornar a incorporar a l c lub c o m a

ent renador d e l 'equip sub-23 després q u e Massa f red li o fer ís la plaça. La dest i tució d e Massaf red va suposar un punt

d' Inflexió per al pr imer equip i Or io l Gómez va tenir un paper c lau ent re la marxa de l 'exblaugrana i l 'arr ibada d e Lluís

Folch al sònior A d e la UE Sant Cugat .

ORIOL GÓMEZ • Jugador de bàsquet de la UE Sant Cugat

"EL descens dóna la raó a Massafred" C M .

- Sant Cugat -

-Per què has decidit tornar a jugar? -"Perquè després d'estar mig

any sense jugar -la temporada passada- i un any fent d'entre­nador. he recuperat la motivació que vaig perdre la temporada passada."

-Com es viu la situació d'en­trenador després de deu anys sense interrupció com a jugador? - " E s molt difícil estar a la ban­

queta. Jo crec cjue puc aportar molt més a l'equip des de la pis­ta que des de la banqueta."

-Això significa que creus que et falta preparació com a tècnic?

-"Sí, és clar... Kvidentment em falta molt encara per ser un bon entrenador. De fet, el meu paper al pr imer e q u i p ha estat una mica per aprendre coses. He es­tat de segon entrenador durant una temporada i crec que en aquest temps he après, tant en l'etapa que hi va haver Marcel·lí Massafred a la banqueta, com quan va arribar Lluís Folch. El fet de ser el segon entrenador no et posa en compromisos com­plicats i et permet observar i prendre contacte amb la cate­goria."

-E l que has après aquesta tem­porada, com et pot ajudar de cara

Oriol Gómez al pavelló municipal de Sant Cugat. Foto: XAVIER LARROSA

a la temporada que ve, com a ju­gador? - "Jo crec que per a mi pot ser

positiu el fet d'haver ajudat en moments puntuals Lluís Folch, si és que ell continua com a en­trenador del primer equip. Ara jo sé el que ell vol dels jugadors i el que demana a la pista. Supo­

so que el fet d'haver treballat amb ell facilitarà la nostra co­municació a l'hora d'aconseguir el màxim rendiment del meu joc." - Q u è diferencia el joc que diri­

geix Lluís Folch del joc que di­rigeix Marcel·lí Massafred? -"Crec que Massafred feia uns

entrenaments didàctics. Ell és

professor i ha estat entrenador d 'equips de base durant molts anys. Feia uns entrenaments fo­namenta lment destinats a en­senyar. Els jugadors aprenien, però quan arribava el cap de set­mana no eren capaços d'assolir el ritme necessari del partit i fer front a rivals que tècnicament eren inferiors a nosaltres. En can­vi, quan va arribar Folch es va convertir en un revulsiu perquè va introduir el ritme necessari de joc en els entrenaments i va pre­parar partits concrets. Per això, crec que el descens ha donat la raó a Massafred."

-Per què? -"Perquè ell va presentar la di­

missió amb la intenció de buscar un entrenador que es convertís en un revulsiu. Sabia que la fei­na li sortia bé amb els equips de la base, però en el sènior hi havia alguna cosa que no funcionava. Però els jugadors i la junta el van obligar a continuar entrenant el primer equip i quan es va bus­car un subs t i tu t ja era massa tard."

- C r e u s que els objectius de Lluís Folch -aconseguir l'ascens a l a catalana en tres temporades-són factibles? -"Recuperar la categoria que

hem perdut aquesta temporada no és complicat, però l'ascens a la catalana és més difícil. "

Han estat massa anys per no tornar-hi

C M .

- Sant Cugat -

• Quan Oriol Gómez va anun­ciar la seva retirada del bàsquet, alguns que el coneixien i que l'havien entrenat no en dona­ven crèdit. L'aler santeugatenc havia començat a jugar a bàs­quet als equips de la base del CB Sant Cugat i havia vestit i defensat la samarreta santeu-gatenca durant moltes lligues i en algunes fases. Una persona que havia donat hores de lleu­re i de vacances al bàsquet no podia deixar l'esport com si res. Ho va fer, deia que havia per­dut la il·lusió perquè "l 'entre­nador no el tenia en compte als partits". I era veritat. No en te­nia gens, d'il·lusió. En canvi, q u a n va t en i r l ' o p o r t u n i t a t d 'en t renar no s 'ho va pensar dues vegades. I estant assegut a la banqueta durant una tem­porada ha recuperat les ganes de jugar que va perdre fa un any. I és q u e menjant , ve la gana.

N o és senzill fer una refle­xió sobre la situació del bàsquet a Sant Cugat, i

tanmateix m'alegro de poder-ho fer. Durant els darrers anys, han coexistit diverses entitats que fo­mentaven el bàsquet de compe­tició, de les quals han destacat el CB Sant Cugat i la UE Sant Cu­gat. Tot això, sense oblidar la tas­ca que, durant uns quants anys, va fer la UE Santa Isabel pel bàs­quet femení. Aquests anys van estar marcats per l'evolució i con­vivència, no sempre amigable, de les dues entitats, cadascuna d'elles amb el seu propi tarannà. Hom podria fer infinitat de compara­cions, però no és aquest l'objectiu d'aquesta reflexió. Només crec que val la pena esmentar la prin-

La superació del punt d'inflexió

cipal diferència que hi havia: el CB Sant Cugat, amb molta més tradició, volia mantenir el primer equip a la 2a divi­sió estatal, tot i que per assolir-ho cal­gués disposar de ju­gadors de fora de Sant Cugat, men­tre que la UE Sant Cugat, una entitat

"Ja toca fer un cop de cap i posar-se

E N R I C T O M À S

el millor per al bàsquet a Sant Cu­gat era la fusió dels clubs, però, tanmateix, mai no hi va haver l'en­

tesa ni les converses informals per fer-ho. Fa dos anys, a con­seqüènc ia d ' una greu crisi financera, el CB Sant Cugat era condemnat a desa­parèixer. La UE Sant

més jove, pretenia tt treballar per Cugat, en comptes estar al més amunt possible però sem­pre, treballant amb el planter de la ciu­tat Els darrers anys en què les dues en­titats van desenvo­lupar projectes separats, la majo­ria dels tècnics consideràvem que

aixecar el

bàsquet"

de con templa r la desaparició i després xuclar les engrunes, va optar per la solu­ció més difícil, però més ambiciosa: ab­sorbir el CB Sant

Cugat i garantir la continuïtat de tots els jugadors que ho desitges­

sin. S'obrien les portes perquè els implicats en el bàsquet treballes­sin plegats, amb objectius comuns. Dissortadament, l'operació no va ser cap èxit i va tenir greus cons-qüències per a la UE Sant Cugat problemes econòmics, d'estruc­tura... i, el que és pitjor, la gent no va fer pinya al voltant de la UE Sant Cugat Ara la situació no és la ideal. La UE Sant Cugat ha su­perat el punt d'inflexió i el futur és optimista, els resultats espor­tius comencen a arribar-llàstima del primer equip!-, hi ha gent que toma a integrar-se a la UE Sant Cugat per treballar, però, malau­radament, no s'ha aconseguit que tomin jugadors, entrenadors i di­rectius que van abandonar Sant Cugat en els darrers anys. Sóc dels

que pensen que, per tenir una bona i ambiciosa estructura de bàsquet a Sant Cugat, cal unir els esforços i tirar endavant junts. L'experiència ha demostrat que Sant Cugat no disposa de prou re­cursos per tenir diverses entitats treballant amb garanties d 'èxi t Ans al contrari, és una font contí­nua generadora de conflictes i d'esforços inútils. Potser és l'hora que tots plegats fem un planteja­ment de la situació global; ja toca fer un cop de cap i, fent pinya, po­sar-se a treballar i aixecar el bàs­quet de Sant Cugat al més amunt possible.

Enric Tomàs és entrenador superior de

bàsquet i responsable de la secció de bàsquet

de la UE Sant Cugat

ELS4CANT0Pe Divendres, 24 de maig de 1996 Setmana 5

U E Sant Cugat: 10 anys fent e s p o r t

Dividir, per regnar... Regnar... no se sap qui. La junta directiva de la UE Sant Cugat es va desfer a principi de tempora­da, quan el llavors president, Jaume Espi­na, va presentar la seva dimissió del càrrec. La resta dels membres que s'havien pre­sentat a les eleccions uns mesos abans com a equip de treball d'Espina es va convertir en una junta gestora. Amb Emilio Peralta i Enric Tomàs com a membres més antics

del club, la gestora ha intentat continuar endavant per aconseguir que s'acabés la temporada esportiva. Ara, però, ha arribat el moment de replantejar la situació. Els mem­bres de la junta gestora no volen continuar treballant d'aquesta manera. En l'última assemblea que va celebrar l'entitat, la jun­ta va adquirir el compromís de treballar per intentar millorar la situació i afavorir un nou procés electoral, sense que "això es con­

vertís en un fracàs". Ara, com diu Enric Tomàs, "es comença a superar el punt d'in­flexió". La situació econòmica ha millorat i la situació esportiva, apagada pel descens del primer equip, permet veure un raig de llum. La secció de bàsquet ha creat un pro­jecte amb cap i peus i amb objectius realis­tes. I els èxits esportius deixen pensar en millores econòmiques. Amb la celebració del desè aniversari del club, la UE Sant Cu­

gat estrenarà junta nova. El nou president del club vermell-i-negre assumirà el càrrec a par­tir del pròxim 21 de juny. Però, tot i que ja es barallen algunes possibilitats i els socis del club pensen en la nova etapa, encara no hi ha hagut ningú que es presenti com a clar aspirant al càrrec. El secret per poder conti­nuar endavant i deixar la crisi enrera, no el sap ningú. Alguns, però, saben que per "po­der regnar, no s'ha de barrejar".

PROJECTE

CQ

VA VIVENDA DISSENYS PER ORDINADOR

VEGI EN VÍDEO LA SEVA CASA

VIVENDES UNIFAMILIARS

* EDIFICIS DE VIVENDES

REFORMES I REHABILITACIÓ

* NAUS INDUSTRIALS I OFICINES

Setmana ÏLS'íCAIVroNS Divendres, 24 de maig de 1996

La U E Sant C u g a t : 10 anys f e n t e s p o r t

La nineta dels seus ulls Els responsab de la sescció d'handbol estan satisfets dels resultats esportius

Els objectius del primer equip d'handbol de la UE Sant Cu­

gat per la temporada que ve són clars. L'entrenador, Joan San­

cho, ja ho ha deixat sospitar. Després d'haver tingut la mel

a la boca -a la fase de sector que es va disputar a Sant Cu-

C . M . - Sant Cugat -

La secció d'handbol de la l K Sant Cugat ha estar una de les que mes alegries esportives ha donat al club durant aquesta temporada. Kl fet que el primer equip de la secció hagi arribat a jugar les fases d'ascens a la di­visió estatal amb clares aspira­cions i possibilitats d'aconseguir la nova categoria ha provocat el replantejament general del fun­cionament de l'entitat. La UE Sant ( aigat creu que la feina que ha fet la secció d'handbol du­rant els darrers anys, amb els equips de base, sense abandonar la qualitat dels objectius del pri­mer equip. Kl responsable tèc­nic de la secció, Antonio Mar­tín, assegura que la base "ha donat molt bons resultats". Se­gons explica Martín, "el selec­cionador de la Federació Cata­lana d'Handbol ha demanat dos dels jugadors infantils de la UE Sant (aigat aquesta temporada". Aqtiest podria ser un reconei­xement clar del nivell i la qua­litat que ha arribat a assolir la l 'K Sant Cugat. Segons Anto­nio Martín, "s'està treballant per garantir la continuïtat del nivell de l'handbol a Sant Cugat".

La junta directa ha en tès la classificació del primer equip per a les fases de sector com un regal. Segons Antonio Martín,

gat, on l'equip de la UE Sant Cugat aspirava a l'ascens a 1 a

divisió estatal- els jugadors vermell-i-negres han assumit

que la temporada que ve han lluitat per assolir la nova ca­

tegoria. Un dels temes que més preocupen, en aquests mo-

.1 la foto gran el Sant Cugat en un partit. A la foto petita lent'i vi mteugatenc, Joan Sancho. Foto: X. LARROSA

quan es va començar la tempo­rada ningú no va pensar en la possibilitat de l'ascens, però "tot va venir rodat". Sens dubte, el primer equip intentarà assolir l'ascens la temporada que ve. Però Joan Sancho -l 'entrenador que va arribar al club de la mà

de Josep Ibànez- ho haurà d'in­tentar amb alguns canvis a la plantilla.

L'hora dels adéus

La nova banqueta del primer equip d'handbol de la l 'K Sant

ments, tant la directiva com la resta de l'equip és el comiat

de Josep Maria Cornet (porter santcugatenc). Cornet va re­

bre una oferta del Sant Esteve Sesrovires el mes de març pas­

sat i la farà efectiva a partir de la temporada que ve.

cugatenc jugarà a partir de la temporada que ve al Sant Kste-ve Sesrovires, equip de la divi­sió estatal, perquè -segons ha explicat- li "han presentat un projecte de treball ambiciós". De fet, una de les claus de la decisió de Cornet ha estat la in­corporació de l ' exent renador santcugatenc Josep Ibànez a l'e­quip de treball del Sant Kstcve Sesrovires. Ibànez treballarà al club vallesà com a segon entre­nador del primer equip i podria adquirir algun compromís per dirigir el projecte de la base. Cornet assegura que "si, final­ment, Ibànez no s'incorporés a la plantilla del conjunt vallesà. hauria de tornar a sospesar la de­cisió". L'entrenador de l 'equip santcugatenc li ha volgut deixar molt clar que les portes de la UK Sant Cugat sempre estaran obertes per a Cornet, ja que ac­tua lment és una de les peces clau de l'equip. Amb tot, Cornet creu que no és tan necessari per al club santcugatenc. Kll asse­gura que Joan Pere Bell és tèc­nicament molt superior com a porter d 'handbol i afirma que "la qualitat d'un porter la pro­voquen, en certa manera, els ri­vals". A la llista de baixes no s'hauria d'afegir ningú més, però la banqueta santeugatenca té el dubte de la continuïtat del ca­pità de l ' equip , Jordi Tomàs, com a jugador.

Cugat viurà alguns canvis per a la pròxima temporada. Kl més clar és que Josep Maria Cornet abandonarà la porteria santeu­gatenca. L'equip vermell-i-ne-gre es quedarà només amb Joan Pere Bell si no es troba un subs­titut de Cornet. Kl porter sant-

Un trampolí per a Pesport i la cultura

La fundació té objectius clars

C M . - Sant Cugat -

La idea de crear la Fundació l nió F.sporti\ a Sant ( -ugat % a sorgir de la junta del club sant­cuga tenc al 1993. El llavors president , Jaume Espina, vo­lia convertir "una enti tat ge­neradora de despesa en una ent i ta t generadora de recur­sos". Hi havia dues formes de fer-ho: crear una societat i ofe­rir uns serveis r emunera t s o i n t en ta r crear una fundac ió que podia oferir una sèrie d'a­vantatges a les persones que participessin de les activitats organitzades des de l 'enti tat . La Fundació Unió Esportiva Sant Cugat ha t ingut un "gran desavantatge" , segons ha ex­

plicat cl president, Jaume Es­pina. El fet de portar el nom ilel club d'on va sorgir la idea ha provoca t confus ions per part de la gent del carrer i "so­bretot per part dels socis del c lub" . Kls ent rebancs que ha suposa t el mal inici a m b el concert de Juan Perro —que va punxar a Sant Cugat però va ser èxit a la resta de l 'Estat Espanyol— ha pesat molt en la breu història de les primeres passes de la Fundac ió . Amb tot, Espina insisteix que la cre­ació de la Fundació va lliga a uns objectius molt clars: "Do­tar Sant ("ugat d 'una ent i ta t q u e es d e d i q u i a p o t e n c i a r l ' e spo r t i la cu l tu ra , des de vessants poc explotats a la ciu­ta t " . Un de l s objec t ius més

La fundació es va presentar públicament el 25 de juliol de 1995. Foto:J.A. MULA

clars de la fundació és acon­seguir d iners q u e es pugu in revertir en el club o en la po­

tenciació d 'a l t res espor ts de Sant Cugat , sense deixar de banda altres coses. Segons Es­

pina el més important "és se­parar les funcions per a un mi­llor funcionament".

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què dispo­sem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta set­mana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula Casino, que es projecta en versió original el dissabte 25 de maig. a 3/4 d' 1 de la nit.

PELUQUEROS

Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

Demana la targeta

Aquesta campanya va començar el 15 d'a­bril i és restringida a tots els subscriptors que tinguin la targeta. Cal portar-la a la benzinera Gríful de la Ctra. de Cerdan­yola, la targeta és gratuïta, la podeu dema­nar al 589 62 82 i, una vegada codificada, ja la podeu utilitzar. Presentant la targeta tindreu un important descompte sobre el litre de benzina, descompte que inicial­ment serà de 4 ptes. Amb la targeta d'El Club tindràs molts avantatges, informa-te'n al 589 62 82.

Posa't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir du­rant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwon-do esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (cl Sant Jordi, 33-35). ade franc. L'horari per als subscrip­tors és els migdies de di­lluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dis­sabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del

paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val

gratuït al telèfon del subscriptor

u/AVIM IDIOMES TRADUCCIONS

Cursos Way-In

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. 1 a. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor. 589 62 82

589 62 82 Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

ELS4CAINTCKNS

Política 8 Divendres, J4 de maig de i 996

l.'iinií punt de delhit del ple de dimarts KI ser la discussió entre Aymerich i regidors del PSC Foto: KI.S 4 (,'A.XTO.XS

El grup municipal del PSC es desentén d'un comunicat del partit Aymerich acusa els socialistes d"actuar amb "mala fe" i d'haver perdut credibilitat

El grup municipal socialista, que encapçala el portaveu Àngel Casas, es va desentendre dimarts durant el ple del comunicat que el partit va emetre la setmana passada en què acusava l'equip de govern de CiU d'haver-se "inhibit" des de l'any 87 dels temes d'ense­

nyament. L'alcalde, Joan Aymerich, va utilitzar el torn de precs i preguntes per rebatre les acusacions del comunicat i va reclamar al por­taveu socialista d'ensenyament, Francesc Ser­ra, que les retirés. Serra va respondre que ell no l'havia escrit, que "cadascú respongui del

que li toca" i que la seva única intenció era que el ple aprovés una moció institucional "con-sensuada" sobre l'aplicació de la reforma. Ay­merich va reclamar "coherència" entre el par­tit i el grup municipal del PSC i els va acusar d'haver perdut "credibilitat política".

CKLIA CKRMADAS

L'alcalde, Joan Aymerich, no va voler deixar passar l'oportunitat d'utilitzar el fòrum del ple muni­cipal -tot i que s'havia retirat la moció sobre ensenyament que inicialment havien presentat el PSC i IC— per reivindicar la feina feta des del consistori des de l'any 87. La intervenció d'Aymerich, que es va produir en el torn de precs i preguntes, es va convertir en una resposta exhaustiva al co­municat que la setmana passada va adreçar el PSC als mitjans de comunicació. En aquest comuni­cat, s'acusava l'equip de govern d'haver-se "inhibit" de la pro­blemàtica de l'ensenyament a Sant Cugat.

Després de dir que les afirma­cions socialistes l'havien "dol­gut", Aymerich va acusar el PSC d'"intoxicar informativament l'opinió pública en uns mo­ments delicats per a l'ensenya­ment". Per fonamentar la seva

postura, l'alcalde va enumerar les principals accions de govern que s'han dut a terme els últims anys en matèria d'ensenyament -la construcció del poliesportiu de l'escola Joan Maragall i del parvulari del Collserola o l'or­ganització de Ics xerrades d'o­rientació acadèmica, entre d'al­tres-, i va acabar reclamant al portaveu socialista d'educació,

Francesc Serra, que "retirés" les seves acusacions.

A cadascú, el que li toca

La resposta del regidor del PSC va ser sorprenent: Serra es va ne­gar a ni tan sols referir-se al co­municat del seu partit perquè, se­gons va dir, "jo no l'he escrit" i, per tant, "cadascú ha de respon-

El que s'havia de discutir •Les previsions eren unes, però el resultat final va ser un altre. Els grups municipals del PSC i d'IC havien introduït en l'ordre del dia del ple de di­marts una moció on es plantc-javen un total d'onze de­mandes. Entre d'altres, que la Generalitat concreti per escrit el calendari i finançament de les inversions previstes pel Mapa Escolar català, l'elabo­ració d'un pla global d'ade­

quació dels accessos als cen­tres de secundària i d'un estu­di de les necessitats laborals del municipi, per adequar els estudis de formació professio­nal. La moció, però, es va reti­rar en l'últim moment fins que es pugui tractar monogràfica­ment en comissió informativa, que presideix la tinent d'al­calde Àngels Ponsa, i buscar així el consens entre totes les forces polítiques. / C.C.

dre pel que li toca". Va afegir, a més, que el comunicat havia es­tat "inoportú" en un moment en què l'interès del grup municipal socialista era aconseguir aprovar una moció institucional i consen-suada "que reflecteixi tot el que s'està fent en l'aplicació de la re­forma". "No respondré el que em demana perquè no vull desvir­tuar l'esforç que s'està fent" en aquest sentit, va concloure el re­gidor. En el mateix sentit es va manifestar el portaveu socialista, Àngel Casas, que va intervenir posteriorment: "Aquest comuni­cat l'ha fet una comissió del par­tit que les seves raons deu tenir per dir el que diu". Davant aques­tes afirmacions, l'alcalde va acu­sar Serra de "llançar pilotes fora", i de no respondre el que se li pre­guntava. "Vostè sí que s'està in­hibint", li va dir. Tot seguit, va reclamar "coherència" entre el partit i el grup municipal. Ayme­rich va concloure amb una sentèn­cia: "Avui, vostès han perdut mol­ta credibilitat política."

Els polítics aprenen a tractar amb els ciutadans

C.C.

-Sabadell-

Sctanta alcaldes i regidors de quinze ajuntamenrs de la co­marca del Vallès Occidental pre­nen part aquests dies en els se­minaris d'habilitats polítiques organitzats pel Servei de For­mació local de la Diputació de Barcelona. Els seminaris, que s'impartei­xen durant els mesos de maig i juny, porten per títol "Relacions amb els mitjans de comunica­ció" i "Escoltar activament els ciutadans". L'objectiu està clar: ensenyar als alcaldes i regidors tècniques i estratègies per es­tablir relacions amb els mitjans de comunicació i amb els propis ciutadans als qui governen. Aquests seminaris tracten el missatge comunicatiu en els dos sentits: l'emissió externa a tra­vés dels professionals de la in­formació i la recepció positiva de les inquietuds dels ciutadans per establir d'un diàleg actiu amb les persones i el seu en­torn. Aquestes propostes for­matives volen contribuir a de­senvolupar òptimament els rols associats a la funció política d'al­caldes i regidors.

La Diputació aprova definiti­vament el PCAL

La Diputació de Barcelona ha aprovat de forma definitiva les subvencions a ajuntaments previstes en el Pla de Coope­ració i Acció Local (PCAL) amb l'abstenció de CiU, grup al que pertany el tinent d'al­calde de Serveis Urbans de l'A­juntament de Sant Cugat, Joan Recasens. En total, el PCAL concedeix 6.700 milions de pessetes en subvencions, uns 200 més dels previstos inicial­ment. La quantitat s'ha ampliat per respondre a les al·legacions presentades pels ajuntaments. A Sant Cugat, les subvencions de la Diputació per cobrir el tram de riera comprès entre el carrer Doctor Murillo i Àngel Guimerà i per a un projecte d'enllumenat públic al distric­te de Mira-sol. / C.C.

ELS4CAJYTOÍNS Dwendm,24demaigdel996 Política 9

Serra diu que Poferta que del PSC "no passa per aliances electorals"

El diputat i exvicepresident del govern es va reunir amb rassemblea local socialista El diputat socialista Narcfs Serra advoca per una redefinició del projecte del PSC que s'ha de concretar en el congrés que el partit celebrarà a la tardor. En aquesta redefinició s'inclou "ampliar el diàleg" amb la resta de forces polítiques de l'es-

CÈL1A CERNADAS

- Sant Cugat -

"A l'esquerra catalana hi pot haver més diàleg del que hi ha hagut", reconeixia Serra abans de reunir-se amb els militants locals del partit. Però les rela­cions que es puguin establir en­tre cl PSC, ICi E R C n o h a n d e passar d ' aques t diàleg. " E m sembla prematur parlar d'alian­ces electorals", afirmava el di­putat socialista. '"L'oferta dels socialistes catalans no inclou aquesta possibilitat", l 'n mis­satge que Serra ha repetit insis­tentment els últims dies i que va deixar clar en la seva visita a Sant Cugat. La prioritat del PSC", va dir. és definir el projecte del que ha de ser el "catalanisme progressista", projecte que s'ha de definir en el congrés que el partit celebrarà a la tardor. Serra no va voler prendre partit sobre qui ha d'encapçalar aquest pro­jecte: si ha de continuar fent-ho l'actual primer secretari, Raimon Obiols, o un altre dels dirigents del partit, entre els quals hi hau­ria el mateix Serra. Aquest as­pecte, segons el diputat i exvi-

querra catalana. Això no significa, però, tancar aliances electorals. "És una mica prematur parlar d'això". Serra ha insistit els últims dies en aquesta idea, i la va re­fermar dijous minuts abans de la reunió que va mantenir amb l'assemblea local

del PSC. El congrés de la tardor ha de servir per construir el projecte "del cata­lanisme progressista", i aquesta priori­tat, segons Serra, relega a un lloc se­cundari el debat sobre qui ha de ser el cap visible del partit.

Sards Serra, que manté encara la seva casa de Saní Citrat, M ^H HIII·II //I/DUS am/> Passemblea local'r/el l'SC. Foto:XAV1ER1.ARRÒS \

cepresident del govern central, és "secundari".

De fet, els reponsables del par­tit tracten de treure ferro a les lluites que existeixen entre els diferents corrents o famílies so­cialistes. Per exemple, el primer secretari de l'agrupació local, Jor­

di Menéndez, assegura que "a l'executiva del partit no es viu aquesta discussió com una dis­cussió de faccions". La diver­gència de criteris que represen­ten Raimon Obiols i Josep Maria Sala és, segons Menéndez, "una gene ra l i t zac ió que ha fet la

premsa". "La immensa majoria dels militants no estan arren-glerats a cap parròquia".

Avantatges de la derrota

•"Sóc l'únic dirigent que des­prés d'aquesta reunió se 'n podrà tornar a casa caminant", recordava en to de broma Nar­cís Serra, que encara és veí de Sant Cugat. Ara que el PSOE ja no governa, les obligacions disminueixen i Serra reconei­xia dijous que ell i la seva dona, Concha Villalba, tenen ara més temps per "passejar per Bar­celona, veure exposicions i anar a concerts". Tot i això, "no vull que aquesta situació dur i" . P robab lement , una agenda menys atapeïda afa­voreix trobades com les de di­jous. Serra va parlar als mili­tants de la situació política actual -"esperava que cl go­vern tindria dificultats, però estan demostrant incompe­tència en coses molt fàcils de resoldre"- . La seva dona, mentrestant, es passejava com una militant més en una seu que. segons el primer secreta­ri. Jordi Menéndez, "cada cop se'ns queda més petitat". Pos­teriorment, la reunió es va cen­trar en dos aspectes de políti­ca local: la redacció del nou PER1 del districte de les Pla­nes i el projecte de connexió de l'avinguda Francesc Macià amb la rambla del Celler./C.C.

L'alcalde reivindica la "cultura del pacte" al butlletí intern d'ERC Reclama un paper més destacat dels municipis

CKLIACKRNADAS

- Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, adverteix en una en­trevista publicada a l'últim nú­mero del butlletí Acció, que edita la secció local d 'ERC, que "cada cop ens haurem d'acostumar a la cultura del pacte", en el que és una clara referència al pacte de govern que van subscriure CiU i ERC dos mesos després de les eleccions municipals de l'any pas­sat. Gràcies a aquest pacte, la co­alició nacionalista va aconseguir el regidor que li faltava -Jaume Busquets, t inent d'alcalde de medi ambient- pet tenir majoria absoluta. L'alcalde assegura que ERC "va ser l'única força amb la qual vam negociar" en els dies posteriors a les eleccions.

Protagonisme municipal

En la mateixa línia, Aymerich assegura que "les majories abso­lutes són difícils d'assolir". Pro­

va d'això han estat els resultats de les darreres eleccions catala­nes i generals. D'altra banda, l'al­calde -que és també vicepresi-dent de l'Associació Catalana de Municipis- reclama que les cor­poracions locals han de tenir un paper important en la recons­trucció nacional, "més fins i tot del que se'ns ha donat fins ara". Finalment, reconeix que per a Sant Cugat és un avantatge tenir tan a prop una ciutat com Barce­lona "perquè tens accés a serveis, infraestructures i vies de comu­nicació que no es tindrien en un altre lloc", però adverteix, al ma­teix temps, el que ja ha repetit

més d'una vegada: que la proxi­mitat de Barcelona pot comportar una pèrdua d'identitat que seria "negativa". Aymerich confessa que si ha de triar una figura polí­tica, es queda amb Jordi Pujol. Més ambigu és a l'hora de definir la fórmula d'autonomia que hau­ria de tenir Catalunya: "Catalu­nya sense sotmetre's al centralis­me espanyol". Kl primer número de la tercera època de la revista "Acció" es completa amb un ar­ticle del secretari d 'ERC. David Bajona, en el qual demana per a la ciutat un creixement "equili­brat" que respecti l'entorn natu­ral.

OP.

(GffWIGA ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

RETORICA-LECTURA: arcaismes? LLEGIR: val la pena l'esforç?

Els continguts de l'àrea de «Llengua i literatura» són múlti­ples i fins i tot, potser, heteroge­nis, Dins de la disciplina ano­menada genèricament «llengua» s'inclouen branques tan diferents com poden ser: la fonètica o fonologia, la morfo-sintaxi, la lexicologia la mateixa ortografia i, fins i tot, allò que hauríem anomenat temps enre­ra la «retòrica» i que és, amb el nom d'expressió, cavall de ba­talla constant de les assignatu­res de llengua i, interdiscipli-narment, de totes les altres matèries.

Mal que ens pesi —i que pot­ser no ho sembli, donada la im­portància creixent de la tecno­logia— vivim en una societat en què l'eina de comunicació bà­sica és la llengua. I hi viurem probablement durant molt de temps, perquè sembla científi­cament demostrat que la capa­citat d'expressió-comprensió lin­güística és inherent a l'ésser humà, fins a l'extrem que la pri­vació d'aquestes funcions arriba a comportar greus conseqüèn­cies psíquiques. Sembla, doncs, que, si no es produeix una mutació genètica, l'ésser humà està condemnat —gratament condemnat, diríem nosaltres— a comunicar-se a través de signes lingüístics. Mal­grat que es digui, amb certa lleu­geresa, que «una imatge val per

mil paraules», la mateixa expe­riència quotidiana ens demos­tra que l'home, sigui quina sigui la seva activitat, per més allu­nyada que aquesta quedi del món de les «lletres», necessita tothora expressar-se amb pre­cisió i claredat per tal que el mis­satge sigui al màxim d'eficient i, a més, connoti les aptituds in­tel·lectuals de l'emissor. Ens explicarem: l'expressió, si­gui oral o escrita, és la carta de presentació de l'individu: en el moment d'entrar en contacte amb una persona que desco­neixem, immediatament després de valorar el seu aspecte, valo­rem, conscientment o incons­cientment, què diu i, sobretot, com ho diu: vulguem o no vul­guem, una expressió confusa. inconnexa, incongruent ens con-nota un pensament igualment confús, inconnex, incongruent.

ÀGORA * * R V U U W -S3UCAC» FBWWfSA

•:•:•: eso -aue -cou

• Escola privada, catalana, pluraista i oberta • Trebalem en tres llengües: Català, Castellà

lAngJès

• Aprenentatge d instruments musicals. • Escola esportiva. • Menjador • Zona de boscos 4 Ha, - Autocar • Estació de FFCC a 100m (St.Joan)

INFORMACIÓ: Tel. 589 00 01

MATRICULA OBERTA

ELS4CAIVR)]NS

El futur del planeta KR(; va aconseguir dimarts cl vot unà-nim de tots els partits per<|uè l'Ajunta­ment <Je Sant ("usat s'adhereixi a la de­claració d'Aalboru, un document que at>(>Ka per la defensa dels recursos natu­rals del planera. l'Iann II Entoni

Unió davant el cable L'Ajuntament proposa crear un consor­ci que agrupi les associacions munici-palistes de Catalunya i els ajuntaments inclosos en la demarcació nord-est que ha marcat la Generalitat per a la im­plantació del cable. Plana 11

Divendres, 24 de maig de 1996 10

T r a n s p o r t s c o m u n i c a c i o n s

Autema projecte una gasolinera a l'autopista entre Sant Cugat i Rubí

Lempresa vol cobrir la demanda de servei dels 20 mil cotxes que rutilitzen cada dia L'empresa pública Autema, concessionària de

l'autopista que uneix Sant Cugat amb Man­

resa, està projectant la construcció d'una ga­

solinera al terme municipal de Rubí que do­

naria servei als usuaris del tram entre Sant

Cugat i la ciutat veïna. L'equipament, que tin-

Cí-.i.i \ CKRNADAS

-Sant Cugat/Rubi-

La gasolinera que projecte 'empresa pública Autema se ituarà exactament en el quilò-netre 14.7 de l'autopista Sant

Cugat- I è r rassa-Manrcsa i al terme municipal ilc Rubí. D'a­questa manera, l ' equipament quedaria entre 1 enllaç de Sant Cil iat amb l'autopista A-7 i la carretera que \a de Rubí a Sa­b a d e l l . L ' e m p r e s a ha t r ia t aquest pum. segons explica al projecte que s'exposa a l'Ajun­tament de Rubí. per dos mo­tius principalment, El primer és respondre a la demanda que,

\ , . . i . .

dria una superfície aproximada de 400 metres

quadrats, se situaria al marge dret de l'auto­

pista en direcció a Manresa. Segons el pro­

jecte que la Generalitat ha adreçat a l'Ajunta­

ment de Rubí, l'equipament és necessari a

causa de la "important demanda de servei que

es produeix en aquest tram", a causa, argu­

menta l'empresa, "de l'absència d'altres es­

tacions de subministrament en distàncies im­

portants". Per aquest punt de l'autopista

circulen diàriament, segons dades d'Autema,

prop de 20 mil vehicles.

m

-SP - , s c o, o n s \ 111 e 111. i. Ü e n e i e n c b usuaris d aquest iiam de I au-'npista. t ak alars en uns 20 mil vehicles diaiis. L'empresa \ol cobr i r el li n 11 q u e p rovoca 'Tabsencia d 'altres estacions de subministrament" properes en e!s eixos viaris de la /ona. Aquest és el mateix argument que utilitza l 'empresa Tabasa per justificar la construcció de la gasolinera dels túnels de \all- vidicra. a l'altura de Can Bo-rndl (la Floresta! i en uns te-rrenvs inclosos al l'la d'Kspais d'Interès Natural de la serra de (lollscrola.

l'.l segon argument a favor de la ubicació d'aquesta nova ga­solinera és l 'aspecte mediam-

nii '//> i.'»,'- ' i'1,, , i ' Í /í \ I I , ' ( . . . / /

tlinmóu .iI un resa. Foto: XAVIER l.ARROSA Jfifin l'autopista en

biental. De fet. el projecte que l 'empresa ha adreçat a l'àrea d ' I ' rbanismc de l 'Ajuntament de Rubí inclou també un estu­di d ' i m p a c t e ambien ta l que preveu invertir prop de deu mi­lions de pessetes en mesures correctores. Kl punt escollit i l'aplicació d 'aquestes mesures

faran que l'impacte de la cons- cafeteria, una botiga autoscr-ttucció de la gasolinera sigui. vei, un aparcament en bateria i segons l 'informe, "moderat" . una/.ona ajardinada de parc in­

fantil. Kn total, ocuparà una su­perfície aproximada de 400 me­tres quadrats, als quals s 'han d'afegir 200 metres a banda i banda per als carrils d'accele­ració i desacceleració.

Diversitat de serveis

La intenció d'Autema és cons­truir una àrea de servei amb tres surtidors de carburant, una

Els veïns de Can Casas a les Planes presen­ten un recurs

c.c.

-Les Ptanes-

Un grup de veïns del sector de Can Casas, al barri de les Planes, han presentat un recurs conten­ció administratiu contra l'Ajun­tament de Sant Cugat per pro­testar contra l'exclussió de les due cases de la zona del Pla Es­pecial de Reforma In te r io r (PERI) del districte. I n pla que, a la llarga, ha de permetre la le­galització de les més de 300 fin­ques que hi ha construïdes al dis­tricte.

Durant el consell de districte de les Planes, que es va fer dilluns. el director de l'àrea d'I'rbanismc de l ' A j u n t a m e n t , F rancesc Borràs, va recordar que ell per­sonalment s'havia entrevistat amb responsables de la Genera­litat per buscar una solució a aquest problema, però que, tal i com havia informat als veïns afec­tats, no hi ha solució "perquè aquests terrenys estan qualificats pel PGM -Pla General Metro­polità- com a zona forestal". Borràs, a més, va recordar que el PGM és competència de la Ge­neralitat i no de l'Ajuntament. El director de l'àrea d'Urbanis­me va assegurar que l'Ajunta­ment "continua treballant" per presentar el més aviat possible davant els veïns del districte la nova proposta de PERI, després que una sentencia del Tribunal Superior de Justícia de Catalun­ya declarés invàlid el que existia fins ara perquè les càrregues no eren equitatives per a tots els veïns.

Medi A m b i e n t

L?Ajuntament instal·la con ten idors fixes p e r a la

recollida de roba

ANCKI.SC.VSH KKA

-Sant Cugat-

L'Ajuntament ha instal·lat con­tenidors petits i fixes perquè s'hi pugui posar la roba que no es vol fer serv ir més. D'aquesta mane­ra, s'eliminen les modalitats de recollida puntual i a domicili. Els contenidors s'han col·locat a les escoles públiques, a la Casa de Cultura, a l'àrea d'urbanisme de

l'Ajuntament, a l'espai de reco­llides municipals i a la bibliote­ca. Al casal cultural de Valldoreix i al casal de la Colònia Montse­rrat també n'hi ha. 1 ns altres punts on s'ha instal·lat un conte­nidor fixe és al (lentre ('ívic de la Floresta, el centre social i sanita­ri i l'Associació de Propietaris i Veïns del districte. A Mira-sol, el contenidor s'ha posat al casal de cultura, i a les Planes, al centre cívic.

J^t*

ELS4CANTCWS Divendres, 24 de maig de 1996 Entoni 11

Medi Ambient

ERC aconsegueix con­sens en defensa de la

sostenibilitat ambiental

C K I J A CERNADAS

-Sant Cuejat-

La moció que va presentar di­marts al ple municipal el grup d'Esquerra Republicana de Ca­talunya, en adhesió de la decla­ració d'Aalborg, va aconseguir el consens de tots els partits del consistori. Aquesta declaració, aprovada a la cimera mediam-biental de Rio de Janeiro, abo-ga per la implicació dels ens lo­cals en l 'adopció de mesures que contribueixin a aconseguir un "desenvolupament sosteni­ble" del planeta. Per sos ten ib i l i ta t s ' en tén el manten iment del capital am­biental. És a dir, aconseguir que la quantitat de material renova­ble (com aigua) i de recursos energèt ics que consumeix el planeta no excedeixi de la ca­pacitat natural que tenen per renovar-se.

L'estil de vida actual, s'afirma en la declaració d'Aalborg, està basat en uns models de divisió

del treball i en uns usos del tras-port, la producció industrial, l'a­gricultura i el lleure que "ens fa essencialment responsables de molts dels problemes am­bientals als quals s'enfronta la humanitat". Aquesta constatació s'agreuja si es té en compte, per exemple, que un 80% de la po­blació europea viu en àrees ur­banes.

Tots els partits del consistori van votar a favor de la propos ta d'ERC. El grup d'IC-Els Verds, però, va ser l'únic que va qües­tionar la utilitat real d'una ad­hesió d'aquest tipus. No pel seu contingut, sinó per l'escepticis­mes que, segons el portaveu del grup, Francesc Godàs, provoca la convicció mediambiental del grup de CiU. El t inent d'alcal­de de Medi Ambient per ERC, Jaume Busquets, va assegurar que la moció que s'aprovava di­marts no era una simple decla­ració d ' in tenció , sinó que re­p r e s e n t a v a un " c o m p r o m í s d 'actuacions" per part de l 'e­quip de govern.

Te I c o m u n i c a c i o n s

L'Ajuntament vol un consorci de municipis per impulsar el cable

Sant Cugat s "inclou en el sector de Girona i Lleida

L'Ajuntament de Sant Cugat presentarà davant la Generalitat i les

dues associacions municipalistes de Catalunya la proposta de cons­

tituir un consorci amb ajuntaments per impulsar la implantació de la

xarxa de cable i "optimitzar" la seva utilització. Aquest consorci l'in­

tegrarien els municipis inclosos en el sector de Sant Cugat, el dos, que

abarca també una part de les comarques de Barcelona i Lleida i totes

les de Girona.

D'aques t a manera, l 'Ajunta­ment dóna suport als arguments de "reequilibri territorial" que van portar a aquestes institu­cions a dividir Catalunya en tres sectors diferents que garantei­xen que el cable arribarà, sense excepció, a tots els municipis. En aquesta partició, Sant Cu­gat ha quedat inclosa en el sec­tor Nordest, que abarca part de les comarques de Barcelona i Lleia i la totalitat de les de Gi­rona. Segons la moció que es va aprovar dimarts, el sector de te­lecomunicacions "es configu­rarà en els propers anys com a un instrument fonamental de desenvolupament econòmic, so­cial i cultural del país".

C.C.

-Sant Cugat-

La constitució d'aquest consor­ci és un dels punts de la moció d'una moció que es va aprovar dimarts per unanimitat, segons la qual l 'Ajuntament de Sant Cugat s'adhereix íntegrament a tots els acords a què van arribar el passat mes de març la Gene­ralitat, la Federació de Munici­pis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis. Aquests acords van servir per fixar els criteris que se seguiran a l'hora d'implantarà tot el territori una xarxa de telecomunicacions per cable.

/. -, / (.. ', lh

L'enginyer Ig­nasi Castelló, al CMSC

L'enginyer forestal Ignasi Cas­telló va explicar les equivoca­cions de les diferents postures de la societat vers la natura a la xerrada que \ a oferir dins el ci­cle Aula C u l t u r a l del C l u b Muntanyenc Sant Cugat. Cas­telló, que té una amplia expe­riència com a gestor de parcs naturals, va demanar modera­ció entre els corrents neo-llibe-ralista i ecologisme introduïts avui en dia./À.C.

ENGLISH NATIVE TEACHER REQUIRED

ALL LEVELS EXPE-RIENCE MAINLY VER YOUNG STUDENTS.

Phone&Fax674 82 15

-ada tins a l 30 de juny RATIS

Caracteristkjuw principals

• 75 min. tfauMnombi «n conversa

.• 23 hores tf autonomia en espera

« Carregador ràpid d*

* Tecles d'aocés rapS • Lleuger I ergonòfflis

En domiciliar 4 rebuts

En domiciliar la nòmina o pensió

En domiciliar el rebut d'autònom

En formalitzar el vostre Préstec Personal

Eíi formalitzar el vostre Préstec Habitatge

Persones. Servei. Qualitat. És un producte ofert per Catalònia d'Inversions i Gestions Immobiliàries SL, distribuïdor del Servei MoviStar i MoviLine de

per als Clients de la Caixa de Terrassa. i!/Telefónica Móviles,

12 Entorn ELS ÍCANTONS Divendres, 24 de maig de 1996

L ' e n q u e s t a

Coneix els serveis que ofereix el cablejat de fibra òptica?

associacions de municipis. Al ple de dimarts es wa ratificar aquesta adscripció. Els deu

-Sant Cugat- santcugatencs amb els que hem parlat coneixien relativament els avantatges que pot

Alguns carrers de Sant Cugat han patit obres en els últims mesos per instal·lar el ca- suposar llogar el servei del cable, que a Sant Cugat costarà unes 66.000 pessetes per

ble de fibra òptica. Amb aquest servei, la informació circularà molt més ràpidament casa. La majoria ignora com funciona exactament, però saben que la principal utilit-

entre les empreses, les entitats i les persones. Sant Cugat ha quedat inscrit en la zaciò que tindrà és la televisió. Els enquestats opinen que amb el cable hi haurà més

zona Nordoest, segons la partició del terrlotri català que van fer la Generalitat i les opcions per triar.

ALBKRT SANZ

46 ANYS

DELEGAT DE VENDES

"Jo penso apuntar-me al carro quan Sant Cugat estigui cable­jat del tot. A més, tinc entès que aixó eliminarà les antenes del s terrats, i aixó em sembla molt bé."

CARME SERRET

34 ANYS

PEDAGOGA

"No conec gaire com funciona aquest nou servei, però penso que serà bo, i si oferix la possi­bilitat de que la gent tingui més informació, em sembla perfec­te."

ROSA MARIA PUIGSERRA

45 ANYS PERIODISTA

"Val molt la pena per moltíssi-mes raons. Els nens que apre­nen idiomes poden veure molts canals en altres llengües. El que estan fent a la tele aqui és molt dolent, i els canals per cable ens permetran aprendre a triar."

GABRIEL SORS

41 ANYS

ADVOCAT

"No en tinc ni idea de les pos­sibilitats del cable ni sabia que a Sant Cugat ja s'està instal·lant. Suposo que acabaran les pa­rabòliques i les antenes con­vencionals. Quna arribi el mo­ment , pagaré per tenir el servei."

EDUARD PITARCH

16 ANYS

ESTUDIANT

"Ni sabia que estaven cablejant Sant Cugat, ni se els beneficis que aixó pot reportar a l'usuari. No sé que és la fibra òptica. "

DAVID P I IG

24 ANYS

DELINEANT

"Penso que és bastant interes­sant, s'ha d'aprofitar la tecno­logia. Coneixements no en tinc gaires, n'he sentit a parlar i se més o menys perquè serveix. Sembla que pot estar bé."

VÍCTOR DEL OLMO

19 ANYS

MECÀNIC INDUSTRIAL

"No en tinc gaire idea, saps? Se més o menys que es podrà veu­re milllor la tele i que la ma­nera de transmetre informació canviarà, però poca cosa més."

FRANCISCO SOTO

19 ANYS

ESTUDIANT

"No només s'aplicarà a la tele­visió. Els cotxes i els avions, per exemple, tindran llum amb no­més una bombeta. Però la gent del carrer podrà veure molts més canals de televisió ."

DANIEL ESCUDE

19 ANYS

ESTUDIANT

"A l'escola no n'han parlat gai­re, però se que podrem veure més televisió, que la oferta serà és variada. A mi m'interessa".

BORJA PONS

19 ANYS

CAMBRER

"Jo crec que la televiso per cable ens portarà més cultura, però també podré mirar molts més canals de teevisió. Encara

que aquesta no és la única aplicació que se'n pot fer."

LA FRESCOR DE LA QUALITAT OFERTA VALIDA DEL 17 AL 23 DE MAIG DE 1996

CARNISSERIA VEDELLA ̂ Bistec del país ptes./kgí

ELS4CANTONS

14 Opinió

J | ^ Divendres, 24 de maig de 1996

E d i t o r i a l

ELS /CANTONS Setmanari independent de Sjnt (iupat del Vallès

V & \ PrwtiM Loc*t ^W dt S*nt Cugat S.L

Consell d'Administració kjn iDi í d u u l |ncM(ki i [>

J..M-|> M.Cal i rcr i / i ) . \ j \ i c r Fornells. IVre Í -MIUCULI

D i r e c t o r a

R e d a c c i ó Silw.i ri.irr.hi>, ( j t i MMIL· I I . W e K C a s U i c r a , 1 - P U M 1 l.ii!».. Kjf . i Murc i " . , \ l e \ I.úptv,

\l< niM.- S.,in. I V i , l 'n l i Kdu.ml Jener

E q u i p c o m e r c i a l

N u r u O l K c . K*a Po/o

Consell Editorial Kannuí Í Í U L I ip íc \ iden i )

Josep M ( ab ren /n i \ i iepresident)

Montserrat Rumlu i i \ \ leepresidentJ) I raiuesL < Ijrlx'», Jordi ( I j s j s . "Sanis C jMjnyer .

f i . - I\s.|iierd;i, Xavier l-ornelis, Kr is tun l le t lx i l /he in icr , U..;cli IVdn». Kamoi, l'ros, | . | ,M \ I W Kmil i Rctié.

Jaume Sjhat. I ' JH» Soler. Josep A. ' le ix idó. Joan 'lortosa, Joan l'ro\.im> Cé lu ( lerna.i.is iscc ieuruJ

Subscripcions i Club del Subscriptor \nna K.irneda

Fotografia

\ a \ i e r l . j t n .s j

Responsable de disseny i maquetadó

J . ^ - p l e r m s o l a

Impressió K.itin.|>K-Ni'/;_>i-tll(>s'Js

Distribució \l.iilum\ illes v i . k i Sd'ii.V7

Diposii Ic-jl OI-tOs-Mt

ha crisi del Club Muntanyenc Sant Cugat

Dir que l'associacionisme es troba en profunda transformació des de l'arribada de la democràcia no

és descobrir Amèrica. Primer va ser el tras-vassament de persones que, mogudes per una forma d'entendre la societat, deixaven la seva militància dins de la societat civil i entraven a formar part de l'anomenada classe política. Va ser un cop dur per al món associatiu, que deixava escapar a mol­ta gent que, precisament, havia rebut les pr imeres lliçons de democràcia i de conscienciació nacional durant la llarga nit del franquisme, dins els milers i milers d'entitats de tota mena que sembraven la seva llavor més o menys d'amagat o en si­lenci. Però la pedregada forta pera les en­titats arribaria a mitjans de la dècada dels 80, quan va aterrar la gran onada de la fi­losofia individualista. Per primera vega­da, la paraula "professionalitzar" entrava en el debat de les assemblees. El debat de si una entitat s'ha de gestionar com una empresa de serveis o d'espectacles s'ha començat a fer habitual. On queda el voluntarisme, autèntic motor de la so­cietat civil?

Però un altre elment s'afegia de seguida a la situació. Els partits polítics, al govern o a l'oposició, no van trigar massa a adonar-se'n de la importància d'estar ben situats en els òrgans de direcció de les entitats. I va aparèixer un nou risc: la politització del món associatiu. TOLS els

elements esmentats són, en més o menys importància, en l'actual crisi del Club de gestionar COÍTl

El debat de si

una entitat s'ha

Muntanyenc Sant Cugat.

Un sector del club, de moment sembla que minoritari, s'ha queixat de manca de diàleg. Enlloc de curar la ferida, aquesta s'ha anat agreujant. Tot i els diversos in­

tents, el diàleg entre la di­recció del club i el sector crític s'ha tallat. Aprofitant una relliscada greu en la constitució de la coopera­tiva Pi de 'n Xandri -per greu s'entén no portar la iniciativa a votació en una

l>a dinàmica empresa per una empresa de assemblea- el sector crític la direct iva actual , en- _ ha portat a l'actual junta a capcalada per Ramon Pros, ServeiS COfliença ü convocar eleccions antici­

pades. És una sortida legí­tima, però, és la més co­rrecta? Segurament tindrà com a positiu un debat d'i­dees i programes. Però no

aportarà res si només serveix per enfortir als guanyadors i despreciar els perdedors. Tant de bo es trobi una fórmula de consens que permeti que tots els socis es trobin a gust a la seva entitat. Serà difícil, però pel bé del club i de la ciutat, les dues parts estan obligades a intentar-ho.

ha representant una autèn

tica revolució al club: s'ha fer-se habitual obert més a la ciutat i han aparegut més activitats de tota mena, entre elles l'Au­la Culturaol. Tot això ha estat positiu per a l'entitat i també per a la ciutat. Però en un club de més de 2000 socis hi ha mol­tes opinions, i la seva junta directiva ha de ser-ne receptiva. Sinó, es corre el risc de fractura. A vegades val més fer dues passes endavant i una endarrera.

Moltes felicitats... però no tantes

Vaig llegir a Kls 4 Cantons de In setmana passada que l'avin­guda Cata lunya és un carrer d 'un sol senti t de circulació. Ouina alegria! No vaig poder evitar els dubtes. Fins i tot, vaig arribar a pensar en un muntat­ge fotogràfic, però, la veritat, m'estranyava que un diari local es dediqués a fer innocentades en ple mes de maig i, més difí­cil encara, a fer muntatges fo­togràfics.

1.1 mateix divendres, sense po­der reprimir la meva curiositat, vaig agafar el cotxe i vaig arribar fins a la plaça del mercat de Pere San. Vaig aparcar el cotxe i em vaig dirigir caminant cap a l'avinguda Catalunya. Merave­lles... Era un muntatge fotogrà­fic. Estava disposat a arribar fins a la redacció del diari per feli-citar-vos. El senyal que sortia a la fotografia no hi era. Però quan ja estava disposat a marxar el vaig descobrir... Era a l 'angle mort del carrer. Com pot ser? Per una vegada que l'Ajunta­ment decideix fer una cosa ben feta i convertir un carrer caòtic en un carrer normal, col·loca el senyal en angle mort!!! Increï­ble! Estic bocabadat. És clar que, quan ho penso amb sang freda, he de felicitar els res-

E I l e c t o r e s c r t u

Kls resto* ir.uiifM^ .i aquesta secció no han d'excedir de Ics _'n r ulles mecanografiades. ï.'autor c k podrà

siun.ir anil- inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'oriLi:iial h.i i lcstar signat i és imprescindible que hi

hL·iirm cl domicili, el telèfon i el número de DNI o p.iss.qim: del seu autor. ELS 4 C A N T O N S es

K'>CI\ ^ cl dret de publicar els textos tramesos, i el dret de K-M.IIIIIdos quan ho consideri oportú.

ponsables per la idea. Però, com que no podia ser tan bonic, no puc felicitar els responsables de l'execució./ P N . Valldoreix.

Sobre Sant Adjutori He llegit en el seu diari dife­

rents cartes sobre Sant Adju­tori. Aprofitant l'últim cap de setmana vaig fer una petita ex­cursió per aquests indrets. El passatge extraordinari, magni­ficat per una primavera exul-tant, fa respirar tota la pau del món. En un primer cop d'ull, sobta la deixadesa de la cons­trucció, l 'abandonament total que denota l'estat de Sant Ad­

jutori. En segon lloc. la brutí­cia, les deixalles d'alguns no ci­vilitzats que, per desgràcia, dei­xen la seva e m p r e m t a . De retorn, a Sant Cugat, em quei­xo a un amic fill del poble i molt in t eg ra t en a q u e s t s t e m e s . M'explica la impotència que te­nen les entitats cíviques, prin­c ipalment l'APAC, i la lluita amb les institucions sordes i el poc interès i sensibilitat d 'a­questes.

Sant Cugat, ciutat culta, no pot tenir llocs negres com Sant Ad­jutori. És un atemptat a la histò­ria del poble, al medi ambient del nostre entorn immedia t ,

que hem de conservar i prote­gir./ J O S E P M A R I A S A N -LLEY. Sant Cugat.

Jo vull ser rei Sóc jove. Necessito motiva­

cions, necessito trobar coses que li posin sal a la vida i que em permetin mirar enrera amb felicitat. De moment, el primer que necessito és canviar de ciu­tat. Sant Cugat em carrega, és una ciutat carca, fada.

Ara que ve el bon temps, he pensat que algú, amb l'esperit jove i vitalitat, podria organitzar concerts, festes, mogudes... No sé! Alguna cosa per poder d i r :

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de to t a l l ò

que us i n t e r e s s i i a f e c t i

589 62 82

ELS4CAJ\r01NS

"qué bonic va ser ment re va durar!"... Però, vosaltres creieu que hi haurà algú en aquesta ciutat, que se les vol donar de moderna i d'econòmicament hi-perdesenvolupada, que vulgui assumir el risc d'organitzar al­guna cosa per a un jove que res­pon? Prometo que vaig anar a veure el concert de Juan Perro i prometo que si tornés, repeti­ria. Torno a prometre que si algú organitza concerts a l'es­tiu hi aniré i aplaudiré. I seré la persona més feliç del món. Del contrari, hauré de marxar a un lloc on comprenguin que els joves tenim massa vida a les venes per deixar-la passar en­tre passeig i passeig per la ges-peta. Ja m'agrada la gespeta, eh! Però per curar o deixar re­posar la ressaca. Aquí, a Sant Cugat, no es pot tenir ressaca. Si quan tanquen els bars enca­ra no he tingut temps ni d'arri­bar al 0,2%. Però no vull posar-me amb l'oferta nocturna, vull cridar i cridar fins que algú en­tengui que necessito música, emocions fortes, soroll, acció, ... necessito el que es podrien considerar tonteries, però que per a mi, són les drogues més d u r e s . N e c e s s i t o ser re i , al menys men t r e corri aques ta sang per les meves venes./J.A. Sant Cugat.

&S4CANTOINS Divendres, 24 de maig de 1996 Opinió 15

La l l o t j a

Infrautiützem el monestir? D O M È N E C M I Q U E L

E l cap del servei del Patri­moni Arquitectònic de la Generalitat es queixava,

en el transcurs d'una conferèn­cia sobre restauració, del poc ús que, segons ell, fem del mones­tir els santcugatencs. El cert és que tampoc ens ho han posat fà­cil. La nova entrada al fons de la llotja i el llarg vestíbul que cal re­córrer abans de poder accedir al claustre, actuen com a elements dissuasius per a molts d'aquells que. abans, hi penetraven un ins­tant entre dues feines: des de la senyora que tornava del mercat amb el carret de la compra, fins a l 'home de negocis que hi re­flexionava abans d'una gestió.

L'espai claustral, tancat sobre si mateix, aïlla del brogit exterior i facilita el retrobament amb un mateix. Una altra qüestió és el canvi d' imatge que ha experi­mentat la jardineria interior, la pèrdua de l'aparença romàntica que no tenia cap relació amb l'es­perit monàstic. Però no s'ha de confondre el farciment amb el gall i cal veure si la pau, l'equili­bri que proporciona, té la seva arrel en l'arquitectura o en l'ar­brat. No fos cas que en lloc d'un claustre romànic necessitéssim un jardí botànic. Sigui com sigui, és constatable que el nombre de visites locals del tipus entrar-sor-rt>ha disminuït.

La vertadera qüestió és l'ús de la sala capitular i de les galeries superiors per a activitats ciuta­d a n e s . T a n m a t e i x , les cir­cumstàncies han anat variant molt al llarg dels darrers anys. Si en la dècada dels setanta el mo­nestir era, pràcticament, l'únic espai públic de què disposava la població i la seva reivindicació bàsica per a la vida cultural, avui existeixen múltiples alternatives

que ens permeten valorar-lo molt més en la seva dimensió de mo­nument. Des de la Casa de Cul­tura fins a l'auditori com a espais tancats, i del parc de Torre Blan­ca al Central o Coll Fava en els oberts. Això no significa que, per a tots nosaltres, no segueixi sent un indret emblemàtic i el seu ús irrenunciable, però per a certes actuacions hi ha altres llocs amb condicions més adequades.

La restauració ens ha propor­cionat una sala capitular de luxe: pav imen t de marbre , qua t re llums halògens i vidres en lloc de reixes. Però hi falta la resta d'equipament: no hi ha cadires per fer-hi un concert o una obra de teatre, no hi ha instal·lacions fixes per muntar-hi una exposi­ció. Tampoc existeix un petit ma­gatzem annex per guardar-hi unes infraestructüres mínimes pròpies. En aquesta situació, or­ganitzar-hi un acte significa trans­portar-hi des de l'exterior tot el que es necessita: els focus de la Casa de Cultura o el cadiram del centre cívic de Mira-sol. I des­prés, naturalment, retirar-ho de nou amb els costos afegits que això suposa . T e n i m l ' e spa i , doncs, però no l'equipament que ens permeti fer-ne un ús regular, més enllà de l'estricta visita mo­numental.

La recent exposició de Grau-Garriga i l'actual de Joan Torto­sa posen en evidència aquesta manca d'insta!.lacions. Des de la necessitat de clavar claus als murs romànics o gòtics, això sí, en les juntes i no en les pedres, fins a unes il·luminacions penoses o uns reflexos horribles sobre els quadres en la galeria superior del claustre superior. La falta de bar­res fixes per a la suspensió de quadres va obligar a improvisar

ir-v.-

amb puntals extensibles o a la col·locació provisional de guies tortes que es desdiuen de tota l'estètica circumdant. L'enllu­menat monumental està pensat justament per ressaltar els valors de l'arquitectura, i no el d'unes obres d'art que, circumstancial­ment, puguin presentar-s'hi, i això és molt més acusat en la planta superior. En aquesta ma­teixa planta, l'experiència ha por­tat el Centre de Restauració a instal.lar-hi cortines per corregir la intensitat de la llum solar en les dues ales que ocupa.

L'horari d'obertura al públic su­posa una altra barrera. Aquest res­pon a una reglamentació gene­ral de monuments de Catalunya, que no té en compte els possi­bles actes que es puguin celebrar

Il·lustració: TXEMA

al vespre, quan la gent ha plegat de treballar. Tota actuació fora de la jornada establerta implica el pagament d'hores extraordinà­ries que algú ha d'assumir. Quan es tracta d'un acte puntual, un concert, la presentació d'un lli­bre, no sembla haver-hi gaires problemes, però quan es vol per­llongar l'horari per facilitar la vi­sita a una exposició de llarga du­rada, la cosa es complica. Això fa que els santcugatencs que tre­ballen tan sols puguin accedir-hi en règim de cap de setmana.

El conjunt de la restauració del claustre ha estat, doncs, encami­nat a ressaltar els valors històrics i artístics que conté en si mateix, pensant molt més en el visitant general que va a veure un mo­nument destacat, que en els hi­

potètics usos secundaris que en pugui fer la població de Sant Cu­gat, en tant que equipament pú­blic d'aquesta. EI retret del cap de servei, però, no és del tot in­justificat. Massa sovint, les críti­ques s'adrecen contra la ubicació genèrica del Centre de Restau­ració, oblidant-se d'exigir unes millors instal·lacions a les parts públiques, des dels plafons in­formatius fins a l 'a tenció pe ­dagògica de les escoles, i sobre­tot la possibilitat real d'utilitzar la sala capitular o el claustre supe­rior per a certes celebracions. L'e­xistència d'espais alternatius ha distret l'atenció reivindicativa. El monestir serà més nostre si en fem un ús més ple, però també han d'existir les condicions de base perquè pugui ser així.

L 'Acudit La f i n e s t r a

El passat com a llavor

M ' imagino que deuen haver vist l'exposició del qui va ser el primer

fotògraf professional de Sant Cu­gat, Joan Cabanas. No fa gaire hi va haver, també, a la casa Macaia de Barcelona, una exposició de fotografies d'aquells mateixos anys. Una i altra ofereixen, però, perspectives diferents. La de Bar­celona semblava argumentar que aquells van ser anys amargs i ri­dículs i que nosaltres devem ser força millors. La de Joan Caba­nas, en canvi, no es pot veure sen­se un inevitable toc de melangia: -Aquí hi surt el teu germà..., i en Ramon, que també ja és mort..., aquesta nena és la de la botiga de Can...

JOSEP MARIA IAUMÀ

Jo no hi sé veure tant la ideolo­gia (encara que hi fos, com a tot arreu: aquells absurds discursos al claustre amb l'efígie de Franco!) com les persones, les coses i les ocasions concretes. Impressiona que molts d ' aques t s parents, veïns, coneguts... ja no hi siguin. Però també impressiona la con­tinuïtat: de les celebracions, dels hàbits, dels noms, dels llocs.

Els rostres hi apareixen més fer­renys; el tipus de bellesa ha can­viat; ia manera de fer-se el pinxo dels joves, també. Molts edificis han desaparegut. Els magnífics plàtans de les carreteres, on són? Però la relació pares-fills, l'atrac­ció entre nois i noies, les bromes i rialles a les festes, els grups que

celebren mil i una coses: gràcies a Déu, tot això té una continuï­tat, i és part indispensable de la v ida a d o n a r - s e ' n i pode r - l a constatar. Si perdem el passat, perdem una part de nosaltres mateixos. Vaig veure com molts demanaven a Carles Cabanas, el fill que ha preparat l'exposició, un àlbum que recollís aquestes fotografies.

Però ens cal més; ens cal un museu amb tantes i tantes coses succeïdes i produïdes a Sant Cu­gat. Està bé que l'Ajuntament guardi aquestes fotos arxivades, però hem de poder-les veure so­vint. Per recordar qui som i d'on hem sortit. Perquè això és la lla­vor per anar tirant.

ELS4CAlVroNS

Una piscina per a Mira-sal \ nes .VKI persones es van reunir :\\ ('..i-siil (ailttmil de Mirasol d iumenge per tastar l'arros popular i rei laniar una pis­cina. niés asfalt per als earrers i que s'a-eahi el earril biei. I .a festa va aeabaramb un ball i premis, l'iitii/t _V

16 Societat

Festa del Soci de la Unió Un matrimoni que al 1 9 % han fet 25 anys com a socis de la l 'n ió Santcuga-tenca van rebre un h o m e n a t g e diu­menge per part de la entitat. Ks va fer una arrossada i després va haver-hi ac­tuacions per a tots els gustos, l·lumi -'/

Divendres, 24 de maig de 1996

C r i s i al Club M u n t a n y e n c

Eleccions anticipades al CMSC La junta de Ramon Pros vol que els socis ratifiquin a les urnes el seu projecte, qüestionat durament pel sector crític

El dissabte 26 d'octubre, els socis del Club Muntanyenc Sant Cugat estan cridats a votar la nova Junta que dW-girà l'entitat. Dilluns, l'equip actual, que va accedir a la direcció del club el

mes d'abril de l'any passat, va decidir convocar eleccions perquè "el màxim nombre de socis participin activament en la definició de l'entitat", assegura­va el president, Ramon Pros, en una

roda de premsa convocada dimarts. Tot i que la junta s'entossudeix a negar-ho, el cert és que un dels motius que han precipitat aquesta convocatòria ha estat l'actitud bel·ligerant d*un grup

de socis que han manifestat reitera­dament la seva oposició a la gestió de l'equip de Pros. La creació de la coo­perativa Pi d'en Xandri ha estat el pal de paller d'aquestes critiques.

CKi.ixCi'.RNAnvs - Sant Cugat -

"I lem decidit que es convoquin eleccions ;i la junta directiva del (!MS('., que queden fixades per al dissabte dia l(i d'octubre. S'esta­bleix i |iie aquest és el dia electo­ral i a aquest efecte s'instal.larà la mesa i ui na tic \ oiació durant tot el dia. per tal de possibilitar la par­iu ipació deK si K'is. V |iicst és l'a­cord a que \ au airibar dilluns al \esprels membres tle la junta di­rectiva. presidida per Ramon l'ros i integrada, en total, per catorze membres: JOLIU Trovano. Ouim Sicília. Pere \uladell. Oriol Bo-tcv. \ a rc i s ('.astanver. Pere Lo-santos i eK responsables de sec­ció de l 'entitat. La convocatòria antici­pada d'eleccions -la junta actual va acce­dirà la direcció l'abril tle 1995, després que no s'hi presentés cap altra candidatura- vol ser, segons Pros, "un exercici de responsa­bilitat i maduresa", i no és sinònim de di­missió, ja que, segons Joan Troyano , "la nostra idea és conti­nuar aquest temps amb les tas­ques que ja estan engegades". Ni la junta ni el mateix Pros van vo­ler aclarir si es tornaran a presen­tar a les eleccions, tot i que el més probable és que ho facin una part dels membres que la integren ac­tualment.

Q u e els socis parlin

De fet, la convocatòria d'elec­cions és, tal com destacava un al­tre membre de la junta, Quim Si­cília, una forma de "qualificar aquest disseny d'entitat que nos­altres ens vam proposar", un dis­seny que tenia un doble objectiu: consolidar l'economia del club i crear la polèmica cooperativa. En altres paraules, la junta busca acon­seguir que els socis avalin a les ur­nes un projecte que, segons Sicí­lia, "era agosarat posar-lo en pràctica perquè suposa una trans­formació de l'entitat". Transfor­mació que s'ha trobat amb l'opo-

Lajunta

reconeix errors

formals i falta

de diàleg, però

acusa els crítics

"degocentrisme'

sició ferma d'un grup de socis de l'entitat, encapçalat per Manel Monteys, que al llarg dels darrers mesos ha qüestionat contínua­ment la gestió de la junta directi­va i que, segons Joan Troyano, ha acabat creant "confusionisme en­tre els socis". Tot i que Sicília as­segura que "noconvoquem elec-cios pel fet que hi hagi hagut un rebuig per part d'un col·lectiu' . al mateix temps reconeix que "un projecte que vulgui anar a les ba­ses -que és on ta més mal- per consolidar l'entitat sempre es tro­barà amb persones a qui no els agradi". Klque no és normal, ar­gument;! Sicília, és que aquest sec­tor crític "no hagi presentat cap contraproposta, ni tan sols es van

presentar a les elec­cions ajunta". Kl pre­sident, Ramon Pros -que en un principi es va resistir a entrar en aquest punt-, in­terpreta caic des del sector crític "hi ha ha­gut personalismes i defensa de posicions individualistes". En un comunicat emès per la mateixa junta, es qualifica l'actitud de l s cr í t ics

d'"egocèntrica i irresponsable". Pros denuncia que "anar a la con­tra és molt còmode", i defensa la junta directiva assegurant que "a cap membre d'aquesta junta l'ha mogut un altre objectiu que no hagi estat el de fer una missió de servei als socis i a la societat sant-cugatenca".

F o r m a 'versus ' fons

Els opositors a la gestió de Pros han centrat bàsicament les seves crítiques en la creació de la coo­perativa Pi d'en Xandri, un ins­trument que va rebre el vistiplau del departament de Treball de la Generalitat el mes de novembre de l'any passat. En concret, han denunciat dues irregularitats. La primera, que la seva creació no es ratifiqués en una assemblea ge­neral de socis, un tràmit que, se­gons un informe de la secretaria general de l'esport, és necessari, però que, segons Sicília, la junta no

D'esguerra a dreta, Ramon Pros, Joan Troyano i Quim Sicília durant la roda de premsa de dimarts. Foto: X. IARROSA

va creure imprescindible "perquè l'adhesió a la cooperativa és abso­lutament individual i voluntària". Els crítics van denunciar també que la junta havia utilitzat sense permís les dades de 150 socis per

demostrar davant la Generalitat que l'entitat tenia suficient base social. En resposta a aquesta acu­sació, Sicília afirma que "la junta no es va aturar a pensar si en aquest procés s'estava cometent

alguna irregularitat formal; el que ens preocupava és el procés glo­bal". De moment, a la cooperati­va, que quedarà paralitzada fins després de les eleccions, s'hi han adherit 200 socis.

Cronologia d'una discrepància

Setembre 1995. La junta pre­senta davant el departament de Treball de la Generalitat la do­cumentació necessària per a la constitució de la Societat Coo­perativa Pi d 'en Xandri, una "iniciativa del CMSC" conce­buda com una eina per donar als socis que s'hi vulguin adhe­rir de forma individual i vo­luntària serveis complementaris La Generalitat li dóna el visti­plau al novembre.

Desembre 1995/gener 19%. Es convoquen assemblees infor­matives per donar a conèixer la creació de la cooperativa. No se sotmet, però, a aprovació.

Gener 19%. Un grup de socis adrecen una carta a la junta del CMSC en la qual reclamen que

es deixi en suspens durant tot l'any la posada en marxa de la cooperativa Pi d'en Xandri per­què "s'analitzin amb perspec­tiva les vertaderes necessitats del club" .

Abril 1996. El mateix sector envia una carta a un grup de 300 socis del club on denun­cien que la creació de la coo­perativa no s'ha aprovat a l'as­s emblea genera l i q u e per donar suport a la iniciativa, la junta ha utilitzat les dades de 150 socis sense el seu permís.

9 de maig 19%. Un dictamen de la secretaria general de l'es­port de la Generalitat estableix que la creació d'una cooperati­va de consum és una decisió que correspon prendre a l'as­

semblea general de socis, per­què "és una qüestió que va més enllà de les competències prò­pies de la Junta directiva". En relació a l'ús de dades personals dels socis del club, el dictamen diu que "correspondrà a cadas­cun dels afectats exercir les ac­cions judicials que creguin opor­tunes".

14 de maig 19%. El sector crí­tic adreça una carta al president del club, Ramon Pros, on acu­sa la Junta de "vulnerar de for­ma greu" els estatuts de l'enti­tat. Els crítics "exigeixen" a la Junta, entre d'altres coses, que paralitzi totes les accions desti­nades a consolidar la coopera­tiva. Els signants amenacen amb prendre accions davant els Tribunals de Justícia.

ELS4CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996 Societat 17

Crisi al Club Muntanyenc

Exhibició de draps bruts ce.

Segurament fa temps que no es vivia al CMSC una reunió de con­frontació com la que es va produir dimecres a la nit a la Casa de Cul­tura. En teoria, la convocatòria la signava el president de la secció de muntanya, Joan Carles Alayo, en representació del sector crític. Segons aquest sector, la carta es va enviar a uns 300 socis -"els que hi tenim accés"-, i per tant l'as­sistència de dimecres -un cente­nar- era un "èxit", segons Manel Monteys, portaveu també dels crí­tics. En canvi, el president, Ra­mon Pros, assegura que les cartes superaven el miler i que, per tant, els presents representaven, "com a molt", el 10% dels socis convo­cats.

Números apart, la demanda insis­tent de bona part dels socis va ser quasi unànim: que la Junta con­voqui una assemblea general per­què es pugui debatre la conve­niència o no de crear una cooperativa de serveis afiliada al club. Els portaveus dels crítics in­sisteixen que la junta s'hi va com­prometre fa quasi un any i insis­teixen que l'únic que volen és que 'Vobri un debat". "Portem sis me­sos demanant aquesta assemblea i la junta no s'ha dignat a fer-ho; ara

l'obligarem amb la signatura dels socis". Ala reunió de dimecres ja es va començar a fer-ho. Més crí­tiques: alguns assistents van de­nunciar que la directiva "censu­ra" informacions als socis en el butlletí del club.'Tínc sospites so­bre la situació financera del club", va afegir Pere Robert, un altre des­tacat del sector crític. El tresorer i altres membres de la directiva el van instar a què es llegís els comp­tes.

Però la discusió va pujar de to quan Pros va decidir intervenir al final de la reunió. "No m'agrada que hi hagi paraules fora de to en­tre socis del club", "demano dis­culpes si algú m'ha malinterpre-tat alguna vegada", "que algun soci em digui si ha trobat limitada la seva il.lusió per alguna activi­tat". No el van deixar acabar. "Ja diuen que hi ha polítics desenfei­nats i aquí en tenim un exemple", li va deixar anar un soci. I aquest es va endur els aplaudiments de la resta. "Ramon, no et creiem de res. T 'hem fet moltes preguntes i no ens les has contestat mai". Al­tres, en canvi, van acusar el sector crític de no donar arguments que sustentin la seva oposició a la co­operativa.

En una segona intervenció, tam­bé interrompuda, Pros va insinuar

La reunió de dimecres, u la qual van assistir un centenar de socis, va evidenciar les tensions entre els dos sectors. En primer terme, un dels portaveus dels crítics, Manel Monteys. Foto: XAVIER LARROSA.

que darrera l'oposició a la coope­rativa existeixen "interessos per­sonals" que va aclarir de fornia par­cial posteriorment. Assegura que hi ha membres del sector crític "que presionen perquè no es regularti-zi la situació laboral dels treballa­dors del club". I són els mateixos, va recordar, "que reclamen més legalitat". Pros no va voler anar

més enllà i Monteys assegura que el president s'ha tret això "de la màniga". A la reunió no es va aclarir si d'a­quest sector crític sortirà una can­didatura alternativa de cara a les eleccions d'octubre. Monteys no ho va descartar, però puntualitza que no tenen cap "afany de po­der". A més, interpreta que la de­

cisió de la junta de convocar elec­cions anticipades no és res més que "una cortina de fum". Tampoc no va quedar clar si la Junta con­vocarà o no per pròpia iniciativa l'assemblea que demanen els crí­tics. Pros insisteix que "no es pot permetre que una minoria im­posi la seva voluntat a la majo­ria".

SQUASH

% % % cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit d'acollida que ha tingut el nostre menú diari de:

950 pts. Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

Com si la vida

la xocolata... •H^Vh·

•fs «ntrapan*... 4fv*9«.

• I cafè... * * v f K

les pastas... * f v # * i

• I « i l i . . . **v*>>-

| | PI. Barcelona I I Tel. 675 52 46

Vine a gaudir de la terrassa d'estiu

BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

RESTAURANT CAN EDO

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST.ELV1EJOROBLE

C/Lleo XIII

Av Flor de maig 122

C/Altamira, 36

692 24 24

580 88 39

691 73 55

Carn a la brasa i calçots

Cuina de mercat

Peix i marisc

Dipus tancat excepte lestius

Obert tota la setmana

LA aORESTA REST. RANCHO EL PASO C/ Pas Estació. 15

MIRASOL MASJANER C/ Guadalajara, 14

LAPONDEROSA a Victòria, 18-20

674 38 03

674 2315

589 25 71

Cuina catalana, banquets Tancat dium. nit i dill. no Festius

Cuina variada Tancat dimecres tarda

Braseria

RUBÍ LA NANSA Ctra. Sabadell, 47 699 11 52 Paelles, marisc, fregid. Tancat dimarts nit i dimecres

ELPORTALET PI. del Dr. Guardiet, 14

HOSTAL DEL GALL

SANT CUGAT DEL VALLÈS LA PALTA Rambla Can Mora, 24

CAN AMETLLER

CHEZPHIUPPE

Camí can Ametller, s/n

588 54 68

588 42 81

589 5011

674 91 51

Pizzería, cuina catalana

Menú. carta i degustació

Frankfurts

Cuina mercat

Tancat diumenge-dilluns tarda-nrt

Tancat dissabtes excepte reserves

Obert lots els dies

Especialitzat en bacallà

Plaça Pep Ventura, 5

CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

C/Endavaiiada, 10

674 94 84 Cuina francesa/menú diari Tancat diss. migdia i dium.

589 18 25 Cuina i música autèntica mexicana. Tancat dilluns

C/ St. Antoni-plaça Barcelona

SNIPPER'S C/ Enric Granados, 7

675 52 46

675 31 41

Cuina casolana

Braseria

GRANJA BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 589 54 92 Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'ÀVIA C/ Sant Antoni, 13

MESOMENYS C/Elles Rogent, 14

674 05 85

589 38 23

Cuina catalan/intemac.

Mexfca-menú català

Servei de bar

Obert al migdia

BAR REST. EL MOU Plaça Pep Ventura, 3 589 17 40 Menú dari i prod. ibèric

CAN BARATA

LACARBONEMA

Clra. Rubía Sabadell, km 15.2O0 697 0652 Cargol ttuna/anòs negre

67514 51 Tapes casolanes, torrades a Vila, 8

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 584 23 32 Creps, amanides, menús Obert cada dia

EL TAST C/AlfonsSala. 9

REST. PANXA CONTENTA

PARADA I FONDA

BRASERIA LA BOLERA

Pg. Olabarria, 69

Rbla. Can Mora, s/n

C Baixada de l'Aba, 20

BAR RESTAURANT EL MESÓN Plaça Octavià. 5

BRASERIA DEL MERCAT VELL Plaça Pere San, 6

58915 02

589 06 07

589 26 97

674 16 75

674 1047

589 52 40

Marisc, menú, cuina mero Repartir a partir de les 12 h

Cuina de mercat Obert tot el dia

Cuina catalana

La nostra esp. és quatit.

Braseria i cuina de merc

Calçotada

LA PASTA BOIXA C/ Alfons Sala, 24 675 15 03 Pizzería, creperia

TY-BIHAN a Indústria, 27 675 14 02 Creperia bretona

MMK30LF BAR MGSC C/ Santa Engràcia, 15

CAPITANCOOK PI. Uuls MWet. 1

SQUASH C/ Sant Jordi, 33-35

589 29 71 Carn a la brasa, tapes

589 61 61 Cuina colonial

58914 96 Cafeteria, pizzes, menú

CASIN ET Camí Can Ganxet, 47 589 50 63 Menú diari i entrepans

ITALIANS 3 Sant Bonaventura, 6 674 64 33 Menú diari

VALLDOREIX RESTAURANT VALL POR Rambla M, Jacint Verdaguer, 1B5 674 11 41 Dies festius bufet lliure

RESTAURANT MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 Xai, entrecot a la brasa

^PARADA/ FQNDAJr

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

IB JHesón

^

/ y

PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/589 27 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

*4 «Restaurant

DEL GALL» **»•** v**ï

CUINA DE MERCAT ESPEC.ENBACAILÀ

i 7 Xírcavkis, 8

T«Mr t9a$*O»58042 81 08lNl*O·f (&i rcdorM)

18 Societat ELS/CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996

S e r v e i s s o c i a l s

La Creu Roja reparteix 2 . 4 0 0 quilos d'aliments de Pexcedent europeu

Els rebran unes 200 persones La parròquia de Sant Pere Octavià, el covent de Nostra Senyora dels Àngels, el taller ocupacional Jeroni de Moragas i la cooperativa per a disminuïts Estel són aquest any els be­neficiaris santcugatencs de l'ajut alimentari de la Unió Eu­ropea. En total, la Creu Roja, entitat encarregada del primer nivell de la distribució, repartirà a la ciutat 2.437 quilos o litres d'aliments.

S Í L V I A R \ K R ( ) S < ) - Sant Cugat -

La in ic ia t iva va c o m e n ç a r l'hivern de 1MS6-S7 per afrontar els efectes d'una onada de fred, però després la Unió Kuropea va decidir convertir-la en una mesura indefinida, ja que és un mecanisme que dóna sortida als excedents alimentaris, sobre­tot en el cas del blat i la llet. Es per això que molts dels pro­ductes distribuïts són derivats d 'aquestes matèries primeres: galetes, pasta, formatge i llet envasada. Es tracta d'articles elaborats per empreses adjudi­catàries -a través d 'un concurs públ ic - i que queden exclosos de la venda.

A q u e s t any, la c a m p a n y a tindrà uns 200 beneficiaris, a Sant (lugat, segons els càlculs

de la Creu Roja. De tota ma­nera. són les entitats locals que reben els al iments les que te­nen l 'última paraula en el re­p a r t i m e n t . En el cas de les dues enti tats no lucratives per a disminuïts i del convent , els aliments se cedeixen per al co-sum propi, una fórmula que ja preveu el programa comuni ­tari.

La parròquia, en canvi, afe­geix els aliments rebuts als fons del grup local de Càritas. "En realitat -puntual i tza el rector, mossèn Pere Vivó- és un petit ajut que dura uns quatre me­sos, però benvingut sigui". Els destinataris d'aquests aliments solen ser les mateixes famílies o persones que ja reben l'as­sistència de la parròquia durant tot l'any i amb altres fórmules, que poden anar des del paga-

/.ajuntament elabora mjut mes personalitzats per decidir quins han de ser els beneficiaris dels ajuts de Càritas Foto: XAVIER LARROSA

ment de lloguers fins a la com­pra de medicaments. Però, per decidir quins dels

sol·licitants han de ser bene­ficiaris, Càritas es regeix ge­n e r a l m e n t pels informes de l 'àrea de Serve is Socials de l 'A jun t amen t . "El l s són els t è c n i c s e s p e c i a l i t z a t s en aquests diagnòstics", explica mossèn Pere.

L'estudi detallat de cada cas

és que el permet diagnosticar-los, segons l ' ass is tent social Carme Llompart . El resultat és que , a Sant Cugat, els sec­tors q u e solen rebre aques ts ajuts són afectats per atur crò­nic, desajustaments familiars i mancances intel·lectuals, "ca­sos de persones q u e difícil­ment poden trobar feina per la seva escassa formació, tot i que no se'ls pot considerar dismi­

nuïts i no reben, per tant, cap s u b s i d i " , expl ica L l o m p a r t . Tanmate ix , els informes que avalen els sol·licitants com a beneficiaris són sempre tem­porals i revisables per evitar que es converteixin en "crò­nics". "Acostumar la gent als subsidis -justifica L lompar t -pot ser molt negatiu, sobretot en p e r s o n e s joves a m b pro­blemes que es poden superar."

F e s t a Major

Els cartells de la Festa Major es poden presentar fins avui a

la Casa de Cultura A M . I . I . S (: \s ii I.K \

-Sant Cugat-

\ \ ui acaba el t e rmin i per­què els artistes interessats en presentar originals per al car­tell que presidirà la festa ma­jor de X^'-X) p u g u i n fer-ho. Els originals s 'hauran de por­tar a la Casa tic Cul tura . I .es o b r e s han de ser i n è d i t e s .

hauran de c o n t e n i r el lema festa major, amb Ics dates de la c e l e b r a c i ó i han de p re ­sentar-se en una placa de fus­ta de 67 per 4<S cen t íme t r e s . El guanyador s ' embutxacarà c e n t mi l p e s s e t e s c n metàl·lic. Iotes les obres pre­sen tades s 'exposaran en una mostra, a la Casa de ('.ultura, del 28 d eniaig al 7 de juny.

I R I « R > , „ , , S 1 ; M PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS AC//JJ OCTAVK) RELLOTGES D'ACTUALITAT

SARDA DE LES MILLORS MARQUES JOIERS- T A L L E R S PROPIS

~m&r * * MEGA m Jk B R E ü L I N G Hamilton KRONQS «JUNCHANS moujsjjown

Santiago Rusiíiol. 40 Tel. 674 5# 5~t Sant Cugat

CINTU D'ISTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

A n t i m i l i t a r i s m e

!• I grup Shell ia \ei <l prnmi u aituai dmndri', en el uitutit de rock organitzat pel CASC V

Èxit en el concert del CASC

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cagat

Centenars de joves de Sant Cugat i la comarca van assistir divendres al concert de rock or­ganitzat pel Col·lectiu Antimi­litarista de Sant Cugat (CASC), als jardins del monestir. Els te­xans, els cabells llargs i els le­mes contra la prestació social substitutòria i el servei militar van ser els elements dominants

del paisatge. L'escenari, que va inaugurar el

grup Shell, estava presidit per una b a n d e r a a m b la i m a t g e d'Ernesto Che Guevara i la cita "Hasta la victorià siempre". En una altra pancarta, es llegia el lema IM PSS castiga objectors, i la paraula insubmissió centrava la pintada que alguns dels mem­

bres del CASC van dibuixar a la paret lateral de la Casa de Cul­tura.

La marató de rock - d e les nou del vespre fins a la una de la ma­tinada- va tancar la jornada per la insubmissió iniciada la set­mana anterior i que havia quedat interrompuda per la pluja. /S.B. Foto: XAVIER LARROSA

ELS4CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996 Societat 19

Ensenyament

El Leonardo da Vinci farà ja un cicle formatiu de grau superior

Laplicació de PESO centra la reunió del Consell d'Ensenyament L'institut Leonardo daVinci ofereix un cide for­matiu de grau superior, que es donarà a partir del setembre. Aixf, el Leonardo s'avança en el calendari de l'aplicació d'aquests cicles, que no es faran de fornia general fins a l'any 2000.

ÀNGELS CASTUERA

- Sant Cugat -

L'institut Leonardo da Vinci ha decidit incorporar aquest ci­cle superior per situar-se en les millors condicions en relació amb els altres centres de se­cundària de Sant Cugat i la co­marca. Segons va explicar el di­rector del centre , Ramon Casals, aquesta és una expe­riència que permetrà adequar el curs a les necessitats de la demanda quan sigui obligatori fer el cicle.

El cicle formatiu de grau su­perior que es donarà a l'institut Leonardo da Vinci serà per for­mar tècnics especialitzats en el desenvolupament i l'aplicació de projectes de construcció. Se­gons un dels professors del cen­tre, Pablo García, la figura d'a­quest tècnic "substituirà, amb més preparació i competències professionals, la que fins ara ha­vien ocupat els calquistes". Els nous tècnics podran treballar en oficines d'arquitectura, i farien projectes de representació i su­pervisió. Al cicle també es do­naran unes nocions mínimes de gestió d'empreses, perquè els alumnes, que moltes vegades provenen d'empreses de cons­trucció familiars, es puguin fa­miliaritzar amb aquests con­ceptes. L'institut disposa de la

Ramon Casals

infraestructura necessària, amb programes de disseny assistit per ordinador, i professors pre­parats tècnicament per formar els alumnes.

El cicle formatiu de grau su­perior es farà en dos cursos, i de moment, s'hi han ofert trenta places. Hi pot accedir qualse­vol persona interessada de Sant Cugat i de la comarca. Per po­der fer aquest curs, cal tenir aca­bat el batxillerat de la reforma. Aquesta condició la complei­xen alguns alumnes de la co­marca. També s'hi pot accedir si s'ha acabat el COU, o si es té una titulació de formació pro­fessional de segon grau. Tam­bé poden fer aquest cicle, que dura dos cursos, les persones

Les obres d'adequació a l'ESO s'adjudicaran aviat. Aquesta data i d'altres de referides a les {nfraestructures necessàries per poder aplicar amb comoditat la segona etapa de la lefomia es van discutir al Consell d'Ensenyament dijous.

més grans de 21 anys que ha­gin superat una prova d'accés.

Consell d 'Ensenvament

L'ajuntament de Sant Cugat està estudiant l'esborrany del conveni que hauria de signar amb el departament d'Ense­nyament de la Generalitat per construir el nou edifici de l'es­cola Collserola. En quinze dies, s'adjudicaran les obres per re-modelar l'institut Leonardo da Vinci, i durant l'estiu s'han de fer les principals adequacions a l'Arnau Cadell. Aquestes dates, que alguns pares van titllar de poc concretes durant la reunió, es van anunciar al Consell d'En­senyament dijous passat.

Al Consell es van presentar també les propostes que han elaborat les comissions de trans­port per a primària i secundà­ria. Finalment, el que es pro­posarà al Consell Comarcal és suprimir el transport al migdia a les escoles Catalunya i Ferran i Clua, i es redistribuiran algu­nes línies.

El punt de conflicte entre pa­res i responsables municipals rau en la gratuïtat del servei. El Consell Municipal d'Ensenya­ment va discutir també els de­talls del pla de dinamització que l'ajuntament ha preparat per al curs que ve.

La vida social

Aficionats al bon men­jar impulsen una socie­

tat gastronòmica Es presentarà dijous al restaurant ElMeson

Aficionats al bon menjar i al bon vi impulsen la creació d'u­na societat, el Club gastronòmico-cultural Dom Cugat, de la qual se n'estan elaborant actualment els estatuts. El club, que estarà integrat exclussivament per homes, tindrà una seu social on s'organitzaran àpats temàtics i actes culturals, com ara la presentació de llibres, la nova societat s'anun­ciarà en el sopar de tast que el restaurant El Mesón orga­nitza el proper dijous per presentar el nou cuiner.

CÈLIA CERNADAS -Saat Caaat-

Bon menjar i bon vi per a pa­ladars entrenats i exigents. Aquests seran els serveis bà­sics que oferirà el Club gas­tronòmico-cultural Dom Cu­gat, una denominació que es remet "a la tradició culinària monacal dels monjos benedic­tins que segles enrera ocupa­ven el Monestir", recorda un dels impulsors de la societat, Pep Blanes. Dom era la deno­minació de respecte que re­bien els abats.

De moment, els impulsors de la societat -que són, a banda de Pep Blanes, els regidors Ga­briel Foix i Joan Franquesa, Pere Franquesa i el pastisser Jaume Sàbat- estan elaborant els estatuts i l'anagrama del club, i ja han fet dues sortides gastronòmiques fora de Sant Cugat. La societat serà ex­cluss ivament per a homes "igual que ho són aquest tipus de societats al País Basc". Un cop al mes, però, els senyors faran una excepció i deixaran que les senyores entrin a la seu social del club, on cada mes els mateixos membres de l'entitat

cuinaran àpats i organitzaran activitats culturals, com ara la presentació de llibres. També tenen previst convidar cuiners de renom. La constitució d'aquest club gastronòmic s'anunciarà en el sopar de tast que organitza El mesón, un sopar que presen-

Pep Blanes

tarà el mateix Pep Blanes i que servirà per presentar a Nicol, el nou cuiner del restaurant. Durant el sopar es podran pro­var un total de vuit plats dife­rents de primavera-estiu i una selecció de postres.

Exposicions

Els nens del taller Triangle presenten les seves obres a la

Casa de Cultura Han treballat la casa com a tema aquest curs

ÀNGELS CASTUERA

-Sant Cnoat-

Els nens d'entre sis i quinze anys que participen com a alum­nes al taller de plàstica Triangle, exposen el conjunt de les sevs obres en una mostra que es va inaugurar dilluns a la Casa de Cultura. Aquesta ja és la novena vegada que els treballs de curs del taller Triangle, creat per fo­mentar la sensibilitat artística en­tre els nens petits, organitza una exposició per ensenyar als pares i al públic en general com tre­ballen els petits artistes. Enguany, el motiu dels dibuixos ha estat la casa: com és per dins

i per fora, quina estructura té, quina funció tenen les diferents habitacions i quins mobles s'hi col·loquen. Els treballs s'han fet en diferents modalitats: fang, pintura, construcció i dibuix. Les mestres del taller Triangle, Alba Serra, Dolors Serra i Georgina Vila, han assessorat els alumnes. La mostra, que es podrà veure fins el dia dos de juny a la Casa de Cultura, es va inaugurar di­lluns amb la presència de la ti­nent d'alcalde de Serveis Perso­nals, Àngels Ponsa. L'acte el va animar el pallasso Tortell Pol­trona. Els alumnes del taller, acompanyats dels seus pares, hi van assistir.

Medi ambient

La taula ecològica de la xocolatada amh ampolles i cots de z ta'n hoto: S.H

4 0 nens aprenen ecologia en una xocolatada •Els nens i adolescents dels es­plais de Creu Roja Joventut de Sant Cugat i de Valldoreix van viu­re la seva primera experiència eco­logista dissabte a la tarda, en una xocolatada organitzada pels seus monitors i el Centre d'Estudis i

Projectes Alternatius (CEPA). Els nois es van repartir en dues taules. En la verda, es van utilitzar gots i ampolles de vidre i coberts d'alu­mini. I en la vermella, tot el ma­terial era d'un sol ús: gots i coberts de plàstic, i nata amb esprai. Des­

prés del berenar, els nens van po­der veure la diferència entre la quantitat de residus produïda per una taula i per una altra. Els mo­nitors de Creu Roja Joventut van assegurar que l'experiència va ser "molt didàctica"./S.B.

20 Societat EIS·/CANIWB Divendres, 24 de maig de 1996

La vida s o c i a l

«rar* «§F̂ T S ^

f //. - SiV f>,rniHt\Zfin HHii/rfr/h/tú i rfiitwtiui iil uii/il deMitti-sol l uif \ I \RRf)\\

Els veïns de Mira-sol repeteixen rei­vindicacions a la festa del casal

A\(;i i s CASI I KRA

- Sant Cugat -

l 'nes .>()() persones \an menjar diumenge paella a la testa del ca­sal de Mira-sol que \an organit­zar els veïns ile Sant Joan. Aques-ta festa, que va començar ta dotze anys per reclamar un casal al dis­tricte, no ha perdut cl sentit rei­vindicatiu tot i que el casal ja hi es. Kls veïns demanen ara una pisci­na i recorden que a Mira-sol en­cara troben a faltar coses. La jor­nada de diumenge va servir per recordar aquestes necessitats en­mig d'activitats lúdiques.

A banda de la piscina que \ nien els veïns de Mira-sol, també de­manen que s'utbanit/in els car-rers i que s'acabi el carril bici del vial, una reclamació que tan des de fa temps. També van aprofitar la jornada per recordar que no els agrada tenir la planta de tracta­ment de residus hospitalaris a l 'HGC. Els veïns van instal·lar una piscina portàtil, com en els últims anys, on els nens s'ho van passar d'allò mes.

També van col·locar un plafó on hi havia retalls de premsa que mostraven les peticions dels veïns i textos reivindicatius. Hi havia

un altre plafó amb ducs colum-ncs, on quedaven separades les coses que els veïns apro\cn per al districte i Ics que rebutgen.

La festa, a la qual \.in assistir els regidors Xavier (àirtes i Jor­di Far rés i t a m b é F rancesc (iodàs, va començar amb jocs. Cap al migdia es van començar a repartir les paelles. Segons ha ex­plicat Solé Varela, una de Ics or­ganitzadores d'aquesta festa, "la participació de la gent ha estat molt bona, perquè han vingut i perquè s'ho han passat bé, han col.laborat". Varela també va agrair la col·laboració de l'Ajun­

tament, que va aportar Ics tau­les per al dinar, i va destacar que havia vingut molta gent nova. L'any que ve ja no es podrà fer foc a peu de terra per preparar les paelles. "Ja cuinarem una al­tra cosa, la festa es mantindrà", explica Solc Varela.

A la tarda, es van repartir els premis del concurs de fotogra­fia, i es va donar també el premi al millor pessebre a domicili. El guanyador va ser un nen de nou anys que es va mostrar molt emo­cionat en rcbre'l. I ,a festa va aca­bar amb un ball, amenitzat per l'orquestra Mini-grup.

Les biblioteques públiques, a l'Aula Cultural

A M . I . I . S ( : \s I I \M\

- Sant Cugat -

Assumpta Bailach. directora de la \ar\a de biblioteques de la I )i-putacióde Barcelona, paí Iaia so­bre la importància d'aquests equi­pamen t s com a eina per a la cultura en la xerrada que oferirà dimarts que ve, dia 28. al Club Muntanyenc. Bailach participarà en cl cicle Aula Cultural que or­ganitza l'entitat, i explicarà com funciona la xarxa de biblioteques de la Diputació i els serveis que ofereix aquest sistema de relació entre biblioteques. La connexió en xarxa permet multiplicar cl vo­lum de llibres del fons de cadas­cuna de les biblioteques. 1 -a xer­rada començarà a Ics 8 del vespre.

Aniversari del Col·lectiu de la Gent Gran de la Floresta

- La Floresta -

El Col·lectiu de la Cent (iran de la Floresta celebra aquest diu­menge el primer aniversari de la seva fundació. Tots els socis, que ja són més de 180, estan convi­dats a la festa per celebrar cl pri­mer any de la llar d'avis. Estan previstos diferents actes al ("en­tre Social i Sanitari, com un reci­tal de poesia, canapès, cava, ball i música per a tots els assistents. Amb motiu del primer aniversa­ri, les dones de la llar d'avis han montat una exposició amb totes les manualitats que han realitzat al llarg d'aquest any. / R.B.

e r v e i s soci a l s

El fracàs del concert de la coral Sant Jordi deixa un dèficit de 7 0 . 0 0 0 pessetes a Asdi

Sfi VIA BARROSO

La poca assistència de públic al concert de la coral Sant Jordi or­ganitzat per Asdi ha convertit en deficitària una activitat que havia de servir per recaptar fons. No­més 86 persones van assistir dis­sabte a l'actuació al monestir, i les 130.000 pessetes recollides no co­briran, ni tan sols, les 200.000 que la formació havia fixat com a cat-xet especial per a l'associació pro disminuïts.

El concert era l'inici de les cele­bracions del quinzè aniversari de

l'entitat, però ara la junta es plan­tejarà la continuïtat dels actes. De fet, el fracàs de públic va sor­prendre tant els pocs espectadors -que van aplaudir amb entusias­me la coral-com els organitzadors. "Potser no hem fet prou propa­ganda", -va reconèixer la presi­den ta de l'entitat, Enriqueta Guarch—, però els socis estaven tots avisats i molts han fallat."

La regidora de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury, va estar d'a­cord que la falta de públic era to­talment inesperada, "tant per la qualitat de la coral com per la po­pularitat d'Asdi". Fent balanç dels

La coral Sant Jordi va obtenir un gran èxit entre el poc públic que va assistir al concert. Foto: AÍANÉ ESPINOSA

quinze anys de l'associació, Flury va recordar que "ha generat un moviment de voluntaris molt im­

portant i, sobretot, ha demostrat que els diminuïts també poden tenir qualitat de vida". Asdi farà

diumenge la subhasta d'art benè­fica de cada any, a les set de la tar­da a la Casa de Cultura.

EUS4CANI10NS Divendres, 24 de maig de 1996 Societat 21

La vida social

A la Vnió Santcugatenca va haver-hi arròs per a tothom. Foto: X. FAR ROSA

La Unió Santcugatenca homenatja un matrimoni en la Festa del Soci

164 socis de la Unió Santcugatenca es van reunir diumenge a la Unió per celebrar les noces d'argent d'un matrimoni que s'havia inscrit a l'entitat 25 anys enrera. A banda de la paellada, que ja és tradicional, molts es­

pontanis van amenitzar la festa amb dife­rents actuacions. La sarsuela, els balls de saló i altres representacions van donar un toc més festiu a la celebració. La Unió sem­pre fa homenatges als socis més veterans.

A\r;F.i.s GASTIT:U \

-Sant Cugat-

I.a I ni(') Santcugatenca va ce­lebrar la Festa del Soei. una jor­nada que es ta des de nou anys enrera per honorar els socis més antics. Enguany, els havia tocat a un matrimoni que no va po­der assistir a la festa. Però els altres socis van celebrar igual­ment els 25 anys d'afiliació. Després de l'arrós, els asistents van menjar un bras de gitano

que ja gegant que ja es una tra­dició en aques ta ce lebració . Molts socis van voler participar activament de la festa.i per això, havent dinat, van passar per l'es­cenari moltes actuacions. L'es­pectacle va durar més de qua­tre hores. Els socis havien preparat mol­tes més actuacions per a la ce­lebració de la Festa del Soci que en anys anteriors. El grup de te­atre Fila Zero va fer una actua­ció i els socis que els dissabtes

a la nit fan balls de saló. també van oferir-ne algun. A més. va ha\er-hi liagnients de sarsuela que van interpretar cl s mateixos socis. l,.i coral de la l 'n ió Snatcugatcnca va tancar les actuacions preparades. Des­prés del seu recital, alguns es­pontanis van voler completar l 'animació i van oferir alguns números còmics. Jesús Gonzà-lez, president de la ( nió, va des­tacar que cada eop hi ha més jo­ves que s'integren a l 'entitat.

(•';/ grup t/c socis votant. Foto: X. LA RROSA

Gabriel Ruiz és reelegit com a president del

Centro Popular Andaluz A. C.

- Sant Cugat -

Els socis del Centro Popular Andalúz han tornat a elegir Ga­briel Ruiz com a president de l'entitat. Així, Ruiz continuarà tres anys més en el càrrec, dis­posat a continuar la feina que va començar tres anys enrere. El president s'ha mostrat satisfet per la confiança que han diposi­tat en ell els socis de l'entitat, tot i que quan es va saber que ningú més es presentava a l'e­lecció va expressar la seva de­

cepció, perquè confiava que al­tres socis estiguessin interessats a encapçalar la direcció del cen­tre.

Gabriel Ruiz ha triat Manolo Fernàndez. que ja havia estat president de l'entitat, com a vi-cepresident segon, un nou cà­rrec en la junta. Rafael Gallar­do con t i nua rà com a vicepresident primer. Entre el objectius de Ruiz, hi ha l'am­pliació del local, la construcció d'una porta principal encarada al monestir i la potenciació de l'àrea de joventut.

Sardanes i havaneres a la Floresta. La Segona Setmana Cultural va continuar dissabte amb l'actuació dels Pescadors de l'Escala, que van cantar havaneres davant d'unes 200 persones, als jardins de l'Asso­ciació de Propietaris i Veïns de la Floresta.

La cobla Ciutat d'Igualada va acompanyar l'endemà la ballada de sardanes a la plaça de l'estació. Els actes acaben demà amb un concert de la Coral Universitària Cièn­cies de l'Educació a l'església Nostra Se­nyora de Montserrat / R.B. Foto: X.L.

S a n t P o n ç , al d ia . Més santcugatencs que l'any passat van visitar dissabte la fira de Sant Ponç, al carrer Major. Els venedors van avaluar favorablement la jornada, que té èxit, segons ells, perquè la fira ofereix productes difícils de trobar durant l'any.

Però, a més dels articles de Sant Ponç -la mel, les fruites confitades i les plantes medicinals- hi havia altres productes, com els embotits i aparells per fer massatges ak peus, que van sorprendre els visitants. / S.B. Foto: XAVIER LARROSA.

22 Societat ELS4CANTONS Divendres. 24 de maig de 1996

Casaments Consum

VA divendres 17 de maig, a la parròquia de Sant Pere Octavià, van contreure matrimoni José Manuel Martínez i (laitlin Joncs .

Knric Rafael Cardona i Rosa Maria Mas López van unir-se en matrimoni el divendres, dia 17 de maig, a la parròquia de Sant Pere Octavià.

l'iifitini Mim inl tu»i inmi de\ de fa 2C anw l'o/o hi S 4 ( IA7'0A'.V.

Aniversari. El proper 15 de juny, l'Òptica Mira-sol celebra el 20è aniversari de l'obertura de la seva botiga al carrer de l'Endevalla-da, número 15. La botiga té un extens assortit d'ulleres graduades i de sol, termòmetres i baròmetres i lents de contacte, a més de ga­rantir un servei complet d'atenció als clients.

[ÚNICA DENTAL Dr. Carlos R. Rosetti

PRÒTESIS FUA Y REM0V1BLE

CIRUGÍA - ESTÈTICA

BIANQUEAMIENTO

Rbla. Ribatallada, 20 - l r 3 a

Tel. 674 72 16 Sant Cugat

Turno por las tardes

èdica Pediatria

«JOSEP M. COAOHtNAS CASA-JtAMONA p-«Kfettía, asma míwttí Mora» ammtftin 8M* . «feataltada, i-0 1r 3* Sant Cagat ««747216

•*m*.. EUGÈNIA FDS2.-QOUUt WÇftHK, Ptmm. Santa», Caga SuSaS, Aj)ftí>. «UT MEDFIAT Av Catafc**», SS6, 1 * *1 S a o t G u s a . » 5 * 9 3 1 13

«NPHJ» CAWOSA UMEOA fittíntm- Medtob» adotacent Av H m * . S*inCa,2-8.3rpit.a4rtCu9*t

* í?4S7ft í * *»3W**

•WSA. ANSA mumm i CAU&&

<ttt21,twp(3.Sw»Cw9«t » S89 89 89-675 * T »

Podologia

M»faWa»<Íatjiéu.<m«a piaMBttMtGa*. 4 $ t * t , ta&àmet, cm*g* dtí peu. Horws-*

•32S4175 • . * » « • « « »

Psicologia • CENTRE O I PJMOeiftetA CLÍNICA Tn»tot»tf*#»rai«WfcM* la p«rt». Mers, i«*jta<cet»*«a<***. * t Cat* teya 2t, 3 f l 4 Sart Cagat

•CAffl«aLACA«mi.O ftocatagia pittttBmBB4fap«MNtadge VSa. $-7 It 2a S a * Cugat «SW « 1 5

• CENTRE PSICOTEftAnA 0BL VALLÈS P»«otofl^paqutama,to{((S>èdte.(*teç»t)r Gaites, 5 3 n ' « SsntOfljat

«ses40si « llit A^rTÒ^MSDUAÍMOCA^W<>· RAf'l<aak^e^^nloa«blaCBn1y||pB^>t. Síint Cugat W«»4344-«30S*Sa$

•CWA.PAUEW* Ptoodogia ftHMBjj&^HJflall^fllffijuBati 4fr pefauafr, testem* aratft&MaMia, p**>-tenspa HmMOXMnguda· frt«ioa»e*to-* « M . j$«r . . to ta, $**CUB»I.

Tocoginecologia-Obstetrícia

* Or. JUAN JOSÉ GÓMEZ CA8EZA

OtettMteignBt&tagig Hwtteenrtitix*»

FMntttc Montgat 25-27 tr2» SartCu-

9 M . W S 8 » 1 3 a r

• Oftà. « M A MAKTftf f iZ t f lSOKt*

flbttNrfcn > (prasatagn

Híwoomíingvtíeí,

FtaMeaeMpraga&jS·gMtS·.SantÇu»

a a u r g W i a C T ^ ^

^wviftwifJrtflflift. MoflM tyjaiMli iii.n1a<

Att<lal»lMHV»va*r4(tte 6»ra Cugat

«TttftAAttLPaiseuiae 8 T 4 7 4 0 &

• t t R . «HWQtttE CAYUSLA FON*

tHwtflWtp. ftrtotftoit) aurm iiwii. (TBiwmm.

RMMpauaa.fttfKionc PnancaeoMúfa0B$t~

3-,3ra» 8apt Cugat

y 6 7 4 « 8 1 1 f t « 9 8 9 t l 4 S

« 8 * . ANTONI Pt$Aft*0&0KA

ttèttBtogtei<**u*iteA3&ttiMaé -

Ml6w*t»ne*,8,*·6.SaBtCw(Bt

««•HM» * "'"'

Traumatologia

«mJÓf t l t CASANOVA

^*t&L2&

ç r *

Pulmó i cor

fttt$i«E,MitK *.*» SartOagm.

TteumatMegía onepMia ASC. ftavtala,

A» Ibftebtanca. 2-4, aa-lft, SsntÇBgjkt

« M L OOZB QE LA TOUR «WO

TiBUMMoga Columna i aiqutnS;

*> ^jrwWapca, 2-8. PdfeSnta. SmrQBgtt

« * K « 7 » ^..i—..... . .™™ M»i)jmto

• JOKBP OOMMQO PBCB

Itoroatcfegla, ortopèdia «niwlfaFlal'tl^

flaW*PWHW»,H»í»t<^P««c«fltelÈ^'

biance, 2-* 2a-to Sant Cugat. V f g t

I W I I ^ I I

t«a»

Ofcwgia Ortopèdica t

Gabinet mèdic quirúrgic • Cirurgia general sense ingrés

• Cirurgia i medicina estètica

Dra.M. Àngela Font Pons

Dra.M. Neus Benito Bujosa

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7

Tel. 589 11 2 7 * 7 2 7 39 98

St. Cugat

CENTRE DE REHABILITACIÓ

FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/Sant Antoni, 74

Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

Servei de Psicologia

Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i

Tractament de les

addiccions

Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA

Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B

08190 Sani Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax589 35 18

24 Societat ELS4CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996

La r a d i o g r a f i a

G E G A N T E R S I T R A B U C A I R E S

Els gegants han ballat amb molts s.mti

major Foto- ARXIU TOT SANT CUGAT

iga-li Joan per la festa

L'entitat, fundada el 1987i que té els "tornavisites" com una de les seves prin­cipals activitats, ha augmentat en socis i propostes a l'entorn d'unes tradicions força arrelades al país

Geganters, trabucaires, diables i grallers per donar llum, so i foc a les festes del poble

* * T CÜ&*

Data de fundació: 27 de maig de 1987 Socis: 72 Quota: No en tenen. Depenen de l'Ajuntament Local: Casa de Cultura.' 5891382 President: Pere Royo

I'HANCKSC CARBÓ

- Sant Cugat -

Els Geganters i Trabucaires van néixer el 1987 arran del bateig del Joan i la Marieta, els gegants de la nostra vila. Un anunci al Tot Sant Cugat de­manava persones que vol­guessin traginar sobre l 'es­quena aquestes figures que ja han esdevingut emblemàti­ques per a Sant Cugat. L'al­calde d'aquells temps, Oriol Nicolau, va voler que també Sant Cugat s'afegís a la llarga llista de poblacions que tenen gegants. Els santcugatencs, però, són dels més bells i dels més alts. Això fa que siguin di-

Recorden, amb un entusiasme indescriptiu, l'actuació de geganters i trabucai­res en la inauguració dels Jocs Paralímpics a l'Estadi de Montjuïc el 1992

fícils de portar, no pel pes sinó per l'equilibri que comporta l'alçada. Ks va encarregar a Joan Tortosa, artista local i per­sona viculada a les tradicions del poble, que busqués infor­mació del tema. No es té notí­cia de l'existència de gegan­ters a Sant Cugat. Tortosa va creure que calia donar-los els noms del ball que per la festa major es balla a Sant Cugat. El Joan, amb el vano, i la Marie­ta, amb el ram, van esdevenir amb vestits tradicionals de pa­gesos els nostres gegants. Es va encarregar al mestre Casser-ras de Solsona, un artista en la confecció de gegants, la crea­ció dels del poble.

En un acte emotiu i molt concorregut, apadrinats pels gegants de Rubí i de la plaça del Pi de Barcelona, el 1987 es van batejar els gegants i, de forma paral·lela, l'entitat que els porta. Amb el temps, a l'en­titat s'hi han afegit trabucaires, grallers i diables. Cap d'ells no paga cap quota, ja que l'enti­tat depèn pressupostàriament de l'Ajuntament. Si és neces­sari, per a aspectes concrets es mouen per buscar subvencions. Uns gegants que amb el temps s'han guardat al pavelló, a la casa Mònaco, al cementiri i dar­rerament el casal cultural de Mira-sol. Viatgen amb autocar o camió i cada any han de ser

repintats i revisats. Es des­mun ten en tres parts: els braços, els cap i el cos i el ca­vallet. No assagen, excepte pel Paga-

li Joan, ja que és obligat que per la festa major el Joan i la Marieta ballin. El seus porta­dors i portadores, que tenen com a aglutinador en Pep Mi-ramunt, sempre que surten es vesteixen amb el mocador blau, una camisa de ratlles, uns pantalons llargs blaus i vam-bes. Un vestit que no es posen els dijous a la Casa de Cultura quan es troben regularment al vespre per planificar, decidir i engrescar-se mútuament pel futur de l'entitat.

ELS4CArYTOiNS Divendres, 24 de maig de 1996 Societat 25

La r a d i o g r a f i a

G E G A N T E R S I T R A B U C A I R E S

Els "tomavisites", que fan els geganters i els trabucaires, han esdevingut les activitats que permeten conèixer altres entitats del país que fan el mateix i que els asseguren una sèrie de sortides. Enguany també en faran els diables.

La Trobada Gegantera i el corre-foc de la festa major marquen el calendari de l'entitat

Estan preparant per a aquest estiu la primer sortida col·lectiva a l'estranger

F.C.

Si bé el 1987 arrencaven els ge­ganters, va ser el 1988 quan, en el marc de la festa major, es van estrenar els trabucaires. Acom­panyats per les colles de Sant Andreu i una del Bages, van re­córrer Sant Cugat. Cada perso­na trabuca dos quilos de pólvo­ra, que representen unes cent tirades. Cal força i saber fer un bon ús de l'estri. En la mateixa línia que els geganters, vestei­xen amb camisa de ratlles, bar­

retina lila, pantalons sota genoll marrons, mitjons blancs i espar­denyes. Es troben alguna vega­da per assajar i darrerament a Sant Cugat surten per la festa major amb els diables pel corre-foc. Abans feien la tradicional despertada, i fins i tot havien sor­tit amb la cercavila del pregó. Han estat en tomavisites i fins i tot han viatjat a San Adríàn (Na­varra) i, a tall anecdòtic, al poble de 27 habitants de la parròquia d'Ortó, on van revolucionar la vila. Pep Quintana és el respon­sable de les dotze persones que

formen el grup. Amb menys anys d'història, els diables en fa qua­tre que surten per la festa ma­jor. Amb un vestit tot negre i roig, capa, pantalons llargs i sa­bates adients, entre tots porten les 500 carretes que van distri­buint per fer el treball personal o les figures conjuntes. Es tro­ben per assajar sobretot abans de la festa gran. Marta Pla, una de les responsables, espera que amb l'engegament dels tomavi­sites puguin començar a fer sor­tides fora de la vila. Dos grups que estan ja cohe-

sionats i relacionats amb els ge­ganters que necessiten una colla de grallers que a poc a poc es va formant, si bé cal ampliar-la. Ara per ara en són quatre. Tota una entitat que marca el ritme viu de la vila. Han estat a les prime­res trobades geganteres de Ca­talunya i han voltat, per exem­ple, per Allela i Sant Julià de Lòria, al Principat d'Andorra. Anualment a Sant Cugat actuen en alguna festa major de distric­te i mai han faltat a la Festa de Tardor, com en algunes inaugu­racions o actes importants que

s'organitzen des de l'Ajuntament. Menció a part mereix la troba­

da gegantera que es fa per la fes­ta major: De vuit a dotze colles es troben per fer diferents itine­raris i concentrar-se després al monestir. Després, col·lectiva­ment van fins al parc de Tor­reblanca per fer un ball final. Ur\ esforç que estan intensifi­cant per poder anar aquest estiu a Suècia en una trobada que es farà a la població de Gaïle, a 50 quilòmetres d'Estocolm. Sant Cugat viatjarà una vegada més per Europa.

ELS4CANTON3

26 Classificats

Divendres. 24demaig de 1996

guia pràc tica

• M E N J A R S P R E P A ­R A T S T A S T A ' M 509 29 291SBS 35 35

• S U P E R M E R C A T V I L A R Ó 589 35J12

• DISPENSARI VE­TERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. C/ Sabadell, 23 Sant Cugat 674 69 45.

Tel. urgències 908 8 9 S I 3 6

• LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37 674 13 05

•ANTENEX C/ Àngel Guimerà. 2 5B92247

• COPY-GRAFIC C/ Can Matas, 8. 6 7 5 3 6 5 3

• COPISTERIA THER C/ Sant Antoni, 24. saa 74 42

• JORDI MERCADÉ C/ Creu, 6-8, 2n 3a 5896561 o30fl4S45 IS

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla. Ribatallada 6-5 569 49 12

• D G . D ASSEGU­RANCES Rambla del Celler, 95. 675 42 03 -

SANT C U G A T

GESTIÓ, S.A.

Servei

d'assessorament

administrat iu.

Assegurances

generals i

administració

de (inques.

• Scnncgo RussmvoJ, 32

'el 58917 02

ttx 589 27 74

• DOMÈNEC AYALA Cl Carme. 31 674 7? 42

• J.G. ASSOCIATS PI Barcelona. 9 - baixos 6/5 30 12

• PÀRQIHNG TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local garatge 589.2481-

• AUTOESCOLA CASAS C/ Martorell, 47 674 14 97

• FILACAR Ctra. Cerdanyola. 8 569 0991

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 5B92Q0O

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 7359300

3Bste ALUMINI i VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX675 2861

SartCugitdH Vallès

• BAR GRANJA CANDIM C/ La Mina, 19

• BAR MUSICAL Ka-raoke La Bohèmia Av Catalunya, 14 «75 P4 m

•CEYLAN C/ CastiUejos, 9 Wt/id W

• GRANJA LA SORT C/ de la Sort, 3 675 28 64

• MERMELADA EXPRÉS C/ Valldoreix, 56 569/185

•CABANAS O Santiago Rusinol, 54 A74 ÍX 40

•CUGART C/ Torrent de la Bomba. 14

•CICLES CARDONA C/ Valldoreix, 41 67415-09

• CELLER CAL CABALLU Nova ubicació: C/ Plana Hospital, 3-5 674 0169 . .

• VINS NOÉ, S.A. Baixada Sant Sever, 4 589 1983

• INSTAL·LACIONS TETE Ptge Torreblanca, 9 569 00 79

• J.P. PARRA C, Enric Granados, 15 - local 7 589 06 42

•SAGARRA C/ Endavallada, 22 674 01 60

•TUBAU C7 Latorre, 14 674 <2B5

Mercat Torreblanca pdes. 1.6-1.7 675 30 65

Mercat Torreblanca. pda. 104 56914 16

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca. pda. 1-5 675 1369

• ARMAN'S Plaça Augusta, 2

• PAPIOL -VENDA I NETEJA C/ Cànovas del Castillo, 4 874 BS OO

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 fí?4 .Vi 48

• CL. DENTAL BANARES C/ Francesc Moragas, 8 - 2n «74 18 77

• CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17 674 74 49

• FOAP S.A. BANYS C/ Rius i Taulet. 27 674 05 03 675 56 54

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91 STL·JSJO.

• TIEN 21 C/ Valldoreix, 44 67471£4

•TOBELLA C Santiago Rusinol. 49 674.0657

• VILAR ELECTRO-LLAR, S.A. C/ Santa Maria, 20 589Ü2 7!

• COAP C/ Villa, 22 58921 15

• L'ACADÈMIA C/ Balmes. 39 675 44 58

• MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), piano i teclats electrònics. Harmo­nia i composició. 675 .218!

-errer i Guardia s,n Tíl ÍB9 30 0' Fa)6"4 24 8€

08*90 Sani Cuga: del Valies da.3"t"V2-

•SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi, 33-35 SZ4J&B2

• GIMNÀS SANT CUGAT C/ Anselm Clavè, 20 Baixos 675 0351

•UESC C/ Cànovas del Castillo, 9 6752390

•SANT CUGAT ESPORTS S.L. P ç a Quatre Cantons Std TaLSTAJQ&t

• MÚSICA I DANSA FUSIÓ C Cànovas del Castillo. 20 589 38 :3

• WAY-IN C G'ona 16 C; Rius i Taulet 2, pral. Sant Cugat 674 8? '5 .' rV-J r5 .5

•NOVAULA C Vaiidceix 22 Sant Cugat 674 33 3'

• PATUFET C: Sani Jord , 22 cr-i w . i -

• SPRINT IDIOMES C ; Francesc Moragas. 8

• TRINITY Rbla. Can Mora 18 £75 22 0!

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Crist Treballador, s/n 674 1453_-

• ESPORTS TERRANEU Cl Sant Antoni, 15 674 62C2 . . .

• CAL CRISPIN C> Santiago Rusinol, 23 674 03 OB -

• E S T A N C M O N E S T R Plaça Octavià, 3

• EUROPA C/ Alfons Sala, 24 6755260

• EL PONT C/ Girona, 3 675 01 75

• FLORS RIERA Ptge Sant Antoni, 13 674 I38! :SZS1A2Q

• FLORISTERIA SANT JORDI C/Sant Jordi, 39 674 1053

• ROSA M. SEGURA C/ Santa Maria, 8 589 64.75

• FLECA LA GARRIGA. Obert tot l'any Rambla del Celler, 15 67426-81

• FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1. Mira-sol

• LA LIONESA C/ Valldoreix, 79 674 07 71

• F O T O V Í D E O F.R. Rambla del Celler, 93 fi74 79 fifl

• J . LLAMAS Cl Valldoreix. 14 674 03 93

•ZOOM. Centre de la imatge Cl Santa Mana, 14 67556 74

• F U S T E R I A E B E N I S T E R I A . 699 67 46 - 674 73 66

• FUSTERIA EBENISTERIA LS Cl Camí de a Creu, 14 - ta xos 1a 5c'.^4.'5J - - - - -

• H Í P I C A C A N CALDES Masia C a n Ca ldes , s/n saaj3Q-45-- - - - -

•HfPlCA SANT CUGAT Av.CateCatefenes-Rrca

• HfPlCA SEVERINO Pg. Calado, 12 K7d 11 40

l·^?

• ANTONI CAMPOS C. Francesc Moragas. 21 674 OS 82

• J . MIRET Mercat de Torreblan­ca. parada 1-42 675 53 53

•GERD Plaça Pere San, 9 6740060

• SUPER-NATURAL aAnseh iC lavé ,1 .Ober t també rjssabte brda 675 59 53

• HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 674 75 98

VICOMCA

COMUNITATS DE

PROPIETARIS

C/Sant Anton i , 10

(Plaça Barcelona)

T 6 7 5 17 01

F I R O M E • FINQUES BACHS C/ Hospital, 41 5aajno7 • Fansea n o 4

•FINQUES GIRONELLA Pena de I l · l a c i ó 6747254

• FINQUES SAKA C/ Valldoreix, 60 674 67 15 589 33 86

• FINQUES SANT CUGAT C/ Dr. Murillo, 14 674 38 97

• FINQUES SERIN Plaça Augusta. 4 - baixos 674 12 04-Fa* 674 1181

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 674 32 06 -

•ARENASAN Especialitats en llo­guers. Endavallada 21 bxs TBL5B9A5J86-

• JOIERIA MIREIA'S C/ Valldoreix, 33 674.99 40

• JOIERIA SPADA C7 Balmes, 39 - 1 r dta. 589 5549 .

• SANBER-5 C; Anselm Clavé. 20 «74 45 71

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C/ Valldoreix, 67 A 5&9JZ.42.

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Cl Major, 33 (Junt Monestir) 674-0174.

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador, 47 - torre 674 4223 . . . . . . .

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Ctra. de Terrassa 97 08191 RUBÍ

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 589 0023 -

•ARWENBOUDQUE C/ Elies Rogent, 52 589 6 1 6 3 .

• BLUE MOON C/ Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 675-02-67

•CAMPMANY C/Valldoreix, 16 C/ Martorell, 15 674 (4.82

• ESTELA C/ Santa Maria, 18 6755309 . . ..

• P A P A R A Z Z I PI. Dr. Ga l tes , 2 675 0852

• T O T P U N T C / S a n t Anton i . 19 674 0097

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 5893300

• PROGRAM ACCÉS Cl Santiago Rusinol, 14 675 15 56

• VALLÈSTEC-NOLÒGIC Plaça Unió, 3

• TALLEDA RICOMA C/Balmes, 11 674 58 62

• MÀRMOLESI GRANITOS GUIMAR Cl Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí 536 05 01

• MÀRMOLES SANT CUGAT C/ Can Fatjó dels Au-rons - Cl Campoa-mor, 12 - Nau 3 675 51 08 ....

^r • ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 589 19 3!

• MARCS VALLÈS C/Vallès 23 675 49 43

• R E N A U L T - A C E R S A Ctra. Cerdanyola, 55

•T.M.G. Exposic ió I vendes Alfons Sala 36 Tal 6755653 - ... _

•RANGO10 C/Pous, 13-local 1 6755755 -

• V A L L È S N E T Cl Sant R a m o n , 4 67489.18

• F I O T T O C/ Sant Jordi , 3 2 5S9Ü605

•THECARTOON CENTER C/ Martorell, 1 - cant C/ Santa Maria 589 7028

• LA F E S T A C Santiago Rusinol 8

•GARDEN ROCAMORA C/Llaceres. 12 674 36 94

mm • EURASIA TOYS Plaça Coll, 9 674 4704

• J O G U I N E S M A R G A C/ Santa Maria. 44 674 (5 32

• ANNA FUSET JOIES Cl Santiago Rusihol, 45 5895012258950 12

• JOIERIA AUGUET C/ Santiago Rusinol, 40 674 5854 _ _.

• SOLSONA C Rosselló, 2 589 3289-. ._

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP C: Rius i Taulet. 27 674 35 33

• SUMINISTROS VALLDOREIX C ; Mossèn Jacm! Verdaguer. 107

•CARRE MOBLES C/ Francesc Moragas. 33 674 (39 95 - 674 15 50

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusinol, 37 - Cl Major, 6 569 22 32

• EGA MOBLES Cl Cànovas del Cas­tillo, 2 - local 2 589 00 14

• M A J I K d ' Sant Jordi, 29 - Rbla. Can Mora 5 8 9 0 2 6 6 .-

• PERRUQUERIA A. SALINAS C/ Sant Jordi, 25 674-8915

• T A B O A D A . P E R R U Q U E R I A M A S C U L I N A Rbla. Can Mora, 10 5S9578S ... __

• PERRUQUERIA CARNÉI BOSCH C/Francesc Moragas, 29

•PERRUQUERIA DURDAN C Santiago Rusinol. 2 -enti. 2 fíTspasa

• P E R R U Q U E R I A P R E S E N Z A C/ Martorell, 20 Sfl94£51

• C O N S T R U A L P A C Santa M a n a 9 - 1r l a 589 31 51

•CCINSTRUCCIONES Reformes - Torres -Noves 574 63 36

• D4 C O N S T R U C ­C IONS C ; Val ldoreix. 10 D7-J 65 38

• M A R C O V E C> Sant Esteve 29 074 05 07

• P R O M U S A Av Torreb lanca, 2-8 559 17 32

• SERRALLERIA TIE-RRAI COMAS C.B. C/ Mozart. 9. Barcelona 218 1996

• T E I X I D Ó Ò P T I C A C/ Sant Jord i . 3 0 589449

• FORMAS PERRU­QUERIA C/Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torre­blanca) 675-4006

• C O P E R S E C/ San t Esteve, 11 K74K>X.imaiKlll1

•FERRON Jard ins i Pisc ines C/ Rius i Taulet , 2 0 S74fiS47

• P N E U M À T I C S S A N T C U G A T C/ A n s e l m C lavé , 16-18 «75 2» .q/907 «10

•INSTALACIONES A. ZAMORA, S.L C/ Mossèn Cintor Ver­daguer, 18. Valldoreix 58226-38

• MANTSERV, S.A. Av. Catalunya, 18 fizt£05a-._

•MAILING VALLÈS, S.L. C/Sant Domènec, 10-baixos 5SSL23LH

•LABRASERIA PI. Pere San, 6 539.52*1.

•CUCARRÓ Cl Santiago Rusinol, 30 674 55 80

•PERYBEN C/ Val ldoreix, 45 -47 6^4 5 3 35 • 674 51f l4_ _

• REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Cl Francesc Moragas. 6 675 32 74

• R E P A R A C I O N S D E C A L Ç A T i còpies de claus C/Sol, 16 674 9097

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol. Mercat de Torreblanca 674 00 14

• S A B A T E R I A B O L O N I A C/ Sant Jord i , 2 4 5892954

• T A T E R S Cl Sant Antoni , 6 2 67555H6

•TALLER MECÀNIC P. CANALS Cl Sant Llorenç, 27 6Z163£2

• T A L L E R S T O R N E R Cl P lana de l 'Hospital, 35 «74 m m

•TALLERESMENA

Torreblanca, 13 íztsajai

• UNEA DIRECTA C/ Enrique Granados, 15- local8 58903 74

• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T C Sant Antoni, 1 «74 1182

• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T C/Saníago Rusinol, 35 fi74 f i K1

• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T Rambla RibataHada, 34

•TINTORERIA SANT CUGAT C/ Alfons Sala, 2 6Z4J4I£L

• A S S O C I A C I Ó R A ­D I O T A X I 589 4 4 2 2 - 6 7 5 5 1 5 !

•VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca 589 (0 25

• A U X - V Y D C/ Al fons Sa la , 5 0 5891Z9SL

• T A L L E R E L E C -T R O S O L C/ Sol, 19 674^3638-- .

•USSIATOURS C/Plana de l'Hospital, 10

• CANSALADERIA JULIANA C/ Francesc Moragas, 26 SZ4JHS1

•ORNALLAR C/Martorell. 5 9 -cant. C/ Alfons Sala 8 7 5 * 4 9 8

À T J C S • ÀTIC DÚPLEX. Zo­na Mercat Nou. 120 m2 + 20 m2 te­rrassa, 4 hab., saló menjador amb xeme­neia, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, ca­lefacció, marbre, par­quet, PVC i dimalit, pàrquing i traster op­cional preciós. 22.000.000 8 7 5 3 3 5 5 ^ 5 8 9 2 6 4 3 -(KSA Gestió Immobi­liària).

• PIS ÀTIC. Cl Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lava­bo amb dubta, 40 m2 de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000 674.7IZ6 - - . . _ . . . (Inmarba, S.A.)

• PROP MONESTIR. 2 hab., menjador sa­ló, cuina, bairry, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 6747254-(Fincas Gironella)

ÀTICS NOUS • ÀTIC DÚPLEX-NOU. Zona C/ Solsona. Su­port. const. 156,50 m2,3 hab., 2 banys, saló 30 m2, preins-tal.lació aire condicio­nat, parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comu­nitària. 31.000.000 67t08-S7_

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi, const. 215 m2, 3 hab., estudi 100 m2, 2 banys, sa­ló ampli, luxe. Preins-tal.lació aire condicio­nat, parquet, PVC, armaris de paret, te­rrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 874 1M 87 (Ftncas Sant Cugat)

•ZONA PARC CEN­TRAL. Nou. 4 hab., amb ar­maris de paret, cuina «office», ampli men­jador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàr­quing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunità­ria. 46.000.000 674 7254

À T I C S O C A S I Ó

• A L A VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., men­jador saló, cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 674-7254_-(Fincas Gironella)

• ÀTIC DÚPLEX de luxe. Zona Cl Àtvarez. 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xeme­neia, 40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2, terrassa. Barbacoa, tres places de pàr­quing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000 874 (M 97 (Fincas Sant Cugat)

•ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., men­jador saló, cuina, bany, lavabo, terras­sa de 30 m2. 23.000.000 67472-54 . (Fincas Gironella)

• ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 +18 m2 te­rrassa, 4 hab., 2 banys, calefac., llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat. 29.000.000 tZtLBZH (Finques Saka)

• C A S A E N V E N D A Z.Can Cortés, 100 m2 + pàrquing, molt bon estat, terreny 500 m2.10.000.000 6 7 4 8 7 1 5 (Finques Saka)

• CASA A LA FLO­RESTA. 90 m2, 4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2, 17.000.000 6746715 (Finques Saka)

• FIROME Comunitats de pro­pietaris 7-675 ( 7 0 !

• FIROME Venta pisos 7.6751701

• CONJUNT RESI­DENCIAL Set-Vall Valldoreix. A cinc mi­nuts estació. Torre 235 m2, 4-5 Dormito­ris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, Garat­ge, Calefacció, Jardí privat 600 m2, Aca­bats i distribució al seu gust.42.500.000 Ptes. VICOMÇA-FIROME. T 675 17 01

• FIROME Comunitats de pro­pietaris 7 875 1701

(Fincas Sant Cugat)

C O M P R E M SOLARS H67Ï-Í701

ELS-íCANIONS Divendres, 24 de maig de 1996 Classificats 27

•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop esta­ció, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 6254324 (Finques Roca)

• SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., to-talmente reformada, financiable. sin entra­da. jAprovéchala! Trato directo. S89B7 01

• LOCAL 170 m2,C/ Camí Colomer, 2 por­tes al carrer, en ven­da o lloguer, 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. 625 43 24 (Finques Roca)

• ES VEN LOCAL de 500 m2 520J255

• EMPRESA NECES­SITA LLOGAR MA­GATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entra­des a Sant Cugat, fà­cil accés, càrrega i descàrrega. 67408 39 (Srta. Maribel)

• ZONA TORRE­BLANCA. Places de garatge

des de 1.700.000 674 7776 (Inmarba, S.A.)

•C /ABAD D'AVINYÓ ns14 (Z. Monasterio) Varias medidas. Des-de 7.500 pts./hTes

• PARC CENTRAL Pisos de 120 m2, 4 hab., piscina comu­nitària i places de pàrquing. Preu a con­venir. 674 08 97. (Fincas Sant Cugat)

• PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcio­nal.14.500.000 675 4324.-(Finques Roca)

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 674 1204-674 11 SI (Serin)

• PIS PER ESTRE­NAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 K7A77Ü4

(Fincas Gironella)

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2

+ 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000. 675 43 Pi

(Finques Roca)

• PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina "Office». terrassa, calefac­ció... 6747254 (Fincas Gironella)

• SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui­na, saló menjador, balcó, ascensor, ex­terior i assolellat. 12.700.000 580 36 69 -530 98 54 (Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys com­plets, saló menjador, cuina «office», 2 bal­cons, ascensor, cale­facció, tot exterior. pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000 %6aOS6 69 - 580 98 54 .

(Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pre­ciós pis al cl Alfons Sala, amb 3 hab., 110m2, bany com­plet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres

d'alumini i portes d'ember.19.000.000 smiKRii.sanM.·n (Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pre­ciós pis de 120 m ! i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000 580 8669^58098 54 .

(Foto Piso Cerdanyola)

•SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m'. 2 banys, cuina .•office», balcó, en-tresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000 *ifín Hfí /M - Wl flft fi4

(Foto Piso Cerdanyola)

• PARTICULAR, planta baixa tot exte­rior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 ha­bitacions, saló men­jador, pati exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de14a15'30h)

ToL6.74S.l-ZO- . . .

• A PROP C/ Cànovas del Cas­tillo. Té 160 m*. cons­ta de 4 hab., saló menjador de 45 m*. cuina «office», 2

banys complets, te­rrassa. Pàrquing. 32.000.000 674 (W 97

(Fincas Sant Cugat)

• A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 m !, com­post de 4 hab. do­bles, cuina «office», dos banys i un lava­bo, saló menjador de 45 nr. Jardí de 120 nf. 37.000.000 674 08 37 _ _

(Fincas Sant Cugat)

• FIROME Comunitats de pro­pietaris 7.675 17 01 . _

• FIROME Venta pisos J. 62517 01 .._

•C/.Mariné130m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite). 2 Banys complerts, Cuina equipada, Sa­fareig, Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble), Traster, Ar­maris encastats. Ca­lefacció, Fusteria ex­terior d'alumini, Jardí comunitari amb pisci­na. 33.000.000 Res. VICOMÇA-FIROME T. 675 17 01

•FIROME COMPREM SOLARS 1.6761701

• C/ DOCTOR MURI­LLO 130 m2, 4 hab., 2 banys, saló menja­dor, 35 m*, cuina «of­

fice», 2 places de pàrquing. Zona co­munitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 624-52-04--- 675-43 02.

(Imdesa)

• CV RIUS I TAULET 160 m-, 4 hab.. 2 banys, saló-menja-dor, cuina "Office». terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000 674 57 04 - 675 43 02 (Imdesa)

• C/ SANTIAGO RU-SINOL 1 1 0 m , 4 hab., 1 bany, 1 lava­bo. saló-menjador. cuina «oflice» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000 674 57 04-675 43 02 (Imdesa)

•ClVILLA. Oportuni­tat. Apartament estu­di estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 674 08 97

(Fincas Sant Cugat)

•OPORTUNITAT. Tracte directe Pis 4 hab , assolellat, en casa amb jardí. 569 74 10

• PIS 110 m ! , 4 hab, 2 banys, parquet, ar­maris, pàrquing, alt. exterior, cèntric, finca nova:3 anys. 25.000 000 625A324

(Finques Roca)

• PIS DE 120 m", 4 dormitoris, 2 banys,

molt bona vista, pàr­quing. 22.000.000 674 1PQ4 -fí74 11/11

(Serin)

• PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 m\ menjador 20 nr, cuina, 3 hab., 4 bany, safareig, terrassa 4 nr, ascensor, sol. tardes, vistes a Mont­serrat, perfecte estat 11.600.000 675 33 55^5892613

(KSA Gestió Inmobi-liana)

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona re­sidencial, 4 dormito­ris. 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000 ' 674 17 04-674 11 81

(Serin)

• RUBÍ. Av. L'Estatut. edif. nou, 85 m2. 3 hab., bany i lavabo Calefacció. Elec. En­trada 3.000.000. Resta hipoteca. 58840 17-58854-99 (Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. Av. L'Estatut. 75 nr, 3 hab., molt de sol. 7.250.000 699 65 48

(Incusa)

•RUBÍ . C/Casp. Per estrenar. Dúptex de 118 i 135 m'. De 4 a 5hab . ,2 i3banys , 2 terrasses. Calefac­ció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat.

Pàrquing opcional. RFA. Nous 14.200.000 M H I I f . B U l M (Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 m !, 4 hab.. cambra bany com­pleta, sol de matins. menjador 24 m-, pla­ces de pàrquing op­cionals. 10.500.000 699 65 48 (Incusa)

• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2. 3 hab.. 1 bany, tot exterior. 11.500.000. 674 67 15 (Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 87 m\ 3 hab.. 1 bany. calefac, exte­rior, 2 pi. pàrquing. 18.000.000. 674-62J6 __.. (Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 90 nr, 3 hab., 1 bany, calefac, pk op­cional. 14.500.000. 674 67 15 (Finques Saka)

• iOCASIÓN! Direc­to propietarlo. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptas./mes, sin entrada. A 14 min. de Barcelona. 58964-60

• SANT CUGAT. Pi­so, part. a part., cer­ca estacion. |Oportu-nidad! Diversas posi-bilidades de finan­

ciación, muy intere-santes. Llamar al 563 74 10

• SANT CUGAT. Sin gtos. de contrato. piso 4 hab., balcón, exte­rior y soleado. ,Opor-tunidad! Llamar al 589 74 10

• SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. ,Ocasiòn! 565 67 01

•S'OFEREIX VIVEN-DA, nova,totalment equipada, per a com­partir entre dues per­sones. a Castellar del Vallès (a 7 km de Sabadell i a 27 km de Barcelona) Trucar a les nits T 580 30 10

•BUSCO apartament de lloguer a St. Cu­gat. Màxim45.000Ptes Telf.588 61 02-908 94 99 54

• I I

ARENASAN • APARTAMENTO. C/Rosselló (z. esta­cion). Sup.60m2, hab. doble, bano compl., arm. emp., sal-com., coc. ameri­cana, suminist. contr. Alq.55.000pts

• PISO Cl Estapé. Sup. 70 m2, 3 hab.,

bano, cocina, galeria, sal-com, trza., tot ext., calefac. gas, su-ministr. contr. Alq.65.000pts

• DÚPLEX A ES­TRENAR, C/ Santia­go Rosinol. Sup. 80 m2, 2 hab. dobles, bano, aseo, amplio sal-com..

calefac.,acab., alto stand., Suministr. contr. Alq. 80 OOOpts

• TORRE AISLADA CON JARDÍN Y PIS­CINA. C/ Pere Mas (z.EI Pinar) Sup. const. 100 m2. 3 hab. bano comp., aseo, sal-com.. conchim-hogar. cocina. lavad., garaje, trastero, bar­bacoa, suminist contr. Alq. 135.000pts

• DESPACHO. C/ Sant Domènec ( jun-to mercado Pere San). Sup. 100 m2, con divisiones. total-mente iluminado, aire acondicionado, cale­fac, mobiliario, sumi­nist. contrat., ideal para escuela Alq. 95.000 pts

T E L 589 45 66 C, ENDAVALLADA,

21 BAJOS

4 Economia ELS/CANTONS Divendres, 10 de maig de 1996

La benzina

LA BENZINA TORNA A APUJAR-SE

Nou record del preu de la súper S'apuja fins a 119,6 pessetes per litre

El preu màxim de la benzina súper s'ha apujat deu cèntims i se situa en 119,6 pessetes, la qua l cosa s u p o s a un nou rècord de preus en el mercat. La b e n z i n a n o r m a l i la b e n z i n a s e n s e p lom es mantenen en el preu anterior —116.1 i 113,3 p e s s e t e s respectivament—. Els gasolis s'abarateixen una pesseta. Kl gasoli tipus A (]ueda en 89,9 pessetes, el gasoli tipus B f-54,4 i el tipus C, en p reus amb p\-' l'alça r '

utilitzada pel consum diari de l 'automòbil a l 'Estat Espanyol. El mercat regula els preus de la benzina en funció de l 'oferta i la d e m a n d a del p r o d u c t e . P r e c i s a m e n t per això, aques t a not ícia afecta bona par t de l parc a u t o m o b i l í s t i c e s p a n \ o ' Igualment es pot c o m p r

s e g o n s les d a d e -gasolis tendf""'

Igualment, les benzines sense plom i normal es m a n t c -p e r q u è e n c a r ' a c o n s e g u í ' m a s s i

per

...MENYS PELS SUBSCRIPTORS DE ELS 4 CANTONS

ARA TENEN UN DESCOMPTE DE 4 PESSETES PER LITRE

FACI'S SUBSCRIPTOR ARA

I ACONSEGUIRÀ MOLTS AVANTATGES

& " * * *

ide*""** * * * * * *

i*<tr^ Esport de Base

Futbol Base

Ja són 50 les empreses i 20.000 els membres promotors

que, a través de la Fundació, donen suport al F.C. Barcelona.

Gràcies a aquests, el Club pot mantenir les activitats i les

obres socials que ens fan diferents de les altres entitats

esportives. Un cop més, el nostre reconeixement a les

empreses i a les persones que ho fan possible, i benvingudes

al Barca del futur els que encara s'hi han d'afegir.

A tots,

FUNDACIÓ FC BARCELONA

Tel. (93) 227 82 81

Fes-te 'n promotor a qualsevol oficina de

Jgjt BANCA CATALANA

EU54CA]NTO]N3

Subvenció de quatre milions L'Ajuntament de Sant Cugat rebrà una subvenció de la Diputació de Barcelo­na per elaborar un cens de comerç i in­dústria de la ciutat. L'àrea de Comerç vol iniciar el desenvolupament del pro­jecte després de l'estiu. Plana 29 Economia

Productes a domicili La directora de (Reservis, Dolors Garcés, explica a la secció Les empreses que Cat-servis és una empresa lligada a d'altres de Sant Cugat per poder oferir qualse­vol producte a qualsevol hora de dia, a domicili. l'iutia 30

29 Divendres, 24 de maig de 1996

e r v e i s

Sànchez renova els serveis de neteja i clavegueram

UAjuntament va arribar a deure-li 1.500 milions de pessetes L'empresa de neteja i recollida d'es­combraries Sànchez ha renovat els ser­veis de neteja i clavegueram del centre urbà per cinc anys més tot i el deute que arrossega de l'Ajuntament des de

C M . - Sant Cugat -

L'empresa de neteja Sànchez ha renovat part dels serveis per un període de cinc anys més al nucli urbà, tot i el deute que l'Ajuntament va arribar a tenir pendent de pagament des del 92. Kn total es van arribar a su­mar 1.500 milions de pessetes, dels quals l 'empresa santeuga-tenea n'ha rebut 600. Amb tot, el grup Sànchez ha acceptat la feina que lloga l'Ajuntament de Sant Cugat per un pressupost de 120 milions de pessetes. Se­gons ha explicat el tinent d'al­calde de Serveis Urbans, Joan Recasens, el nou servei que oferirà l'empresa santeugatenca assegura la neteja del centre urbà 6 dies a la setmana i 3 dies en el cas de la perifèria. Segons ha explicat Recasens, a més "es garanteix la incorporació de

fa uns anys. Segons el consistori, en to­tal se li han arribat a deure un total de 1.500 milions de pessetes, dels quals se li ha pagat una partida de 600 mi­lions de pessetes fa poc. Ara l'empre­

sa ha renovat el contracte dels serveis de neteja i clavegueram per cinc anys més, després de guanyar el concurs públic amb un pressupost de 120 mi­lions de pessetes.

L'empresa Sànchez només actua al nucli urbà de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA

nova maquinària amb més ca­pacitat i més potència". Sàn­

chez garateix serveis de reforç els dies de festa major i els di­

jous o altres dies en què es faci mercat al centre.

Comerç

L'Ajuntament de Sant Cugat rep una subvenció de quatre milions

per fer un cens de comerç C M .

- Sant Cagat -

L'àrea de Comerç de l'Ajun­tament de Sant Cugat rebrà una subvenció de quatre mi­lions de pessetes de la Dipu­tació de Barcelona, per desen­volupar el projecte que s'ha anomenat de "caracterització del municipi". L'àrea de Co­merç vol fer un cens que doni una idea de la situació i po­blació de determinats tipus de comerços que acos tumen a "obrir-se sense fer un estudi previ de la zona", segons ha explicat el regidor de Comerç de l'Ajuntament de Sant Cu­gat, Manel Gavaldà.

L'àrea de Cometç va engegar aquest projecte fa anys, amb la intenció d'oferir un servei més complet als futurs comerciants

de Sant Cugat. Segons Ga­valdà, e s tracta de "poder aconsellar les persones que van a l'àrea d'Urbanisme a de­manar una llicència, en fun­ció de l'oferta i la demanda de cada lloc o carrer de Sant Cu­gat". Gavaldà creu que , actual­

ment , e l s comerc iants que s'instal.len de nou ho fan per intuïció i, amb aquest estudi, "es pretén millorar el rendi­ment del comerç de la ciutat". Manel Gavaldà diu que una de les prioritats és evitar el tancament de comerços nous, cosa que ara sí passa.

L'estudi es començarà des­prés de l'estiu i es preveu que el pròxim mes de març ja es podrà disposar de les dades i conclusions que puguin faci­litar la feina de cara al públic.

T e c n o l o g i a

Empreses de Sant Cugat podran accedir als serveis de la Cambra de Comerç a través d'Internet

C M .

La Cambra de Comerç de Ter­rassa ha presentat la inauguració dels seus serveis a través d'In-ternet. El nou servei que ofereix la Cambra de Terrassa materia­litza un dels objectius de futur de la institució, segons han ex­plicat els responsables de la Cambra, "com a òrgan de de­fensa dels interessos generals de les empreses, com a difusor de les noves tecnologies per millo­rar la competitivitat empresarial i com a mitjà que ofereix un ser­vei a mida a través d'una dele­gació virtual de la Cambra a cada empresa". La Cambra de Ter­rassa entén que "l'ús de les no­ves tecnologies telemàtiques ja no és una opció de futur sinó que

s'ha convertit definitivament en una realitat present". Fer-ne ús significa - segons la Cambra-aprofitar les oportunitats que ofe­reix la tècnica per millorar la ges­tió empresarial i augmentar "la competitivitat". La Cambra de Comerç de Terrassa ofereix els seus serveis a través d'Internet, després d'haver subscrit un acord amb l'empresa Drac Telematic -primer proveïdor que hi ha a Terrassa.

Dflhms se sabrà el nom dels exportadors guardonats

C M . - S a a t C u e a t -

Un total de divuit empreses de la demarcació de la Cambra de Comerç de Terrassa han pre­sentat la seva candidatura a la convocatòria de les Medalles al Mèrit Exportador 1995. Les medalles, que enguany es lliu­ren per vintè any consecutiu, tenen la finalitat de guardonar Ics empreses de la demarcació que al llarg de l'any 1995 han destacat per Li se\ a activitat ex­portadora. Des del m o m e n t que la Cambra de Comerç rep les candidatures, es t rameten els expedients al jurat perquè se'n faci l'estudi i l'elecció dels guanyadors. l'J jurat de l'edi­ció d'enguany està format per representants de la comissió de comerç exterior i del comitè executiu de la Cambra de Co­merç de Terrassa.

Veredicte públic

El veredicte no es farà públic fins dilluns vinent. En el procés d'elecció de les empreses que participen en aquesta convo­catòria no solament es valora el volum d'exportació, sinó que es tenen en compte també al­tres indicadors, com les carac­terístiques i la dificultat de ven­da del producte o dels països d'exportació o l'evolució de les exportacions de l'empresa en els darrers anys.

L'acte de lliurament de les Medalles al Mèrit Exportador se celebra en el marc del So­par de l'Exportador. En el cer­tamen passat, una de les em­preses guardonades va ser la santeugatenca Lucas Automo­tive. De fet, l'empresa de re­canvis d'automoció ha fet una tasca important en els darrers anys per desenvolupar un im­portant sistema d'exportació a la resta de països d'Europa. A més, també van ser guardona­des altres empreses de Rubí i Terrassa.

/4dmt4» S*tf t ííft.

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE

EXPOSICIÓN Y OFICINA: Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBlfBCN) TelVFax 699 78 02

RUBÍ MÀRM0LESY GRANIT0SS.L.

MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE

TALLER: C/Polit, 15 - Pol.lnd. La Uana 08191 RUBl(BCN) Tel. 699 94 56

30 Economia ELS4OUVT0NS Divendres. 14 de maig de 1996

Catservis

Catservis és una novíssima empresa de serveis que ha nascut amb vocació santcugatenca. Aquesta empresa col·labora amb 22 establiments comercials de Sant Cugat i proporciona als consumidors qualsevol producte que necessitin a do­micili, les 24 hores del dia. La idea de Catservis és treballar per al consumidor i per a les empreses que hi estan asso­ciades, fent una utilització conjunta d'infraestructures. Els treballadors de Catservis són gent jove i emprenedora, que "creu fermament en el producte", segons Dolors Garcés, la directora.

DOLORS GARCÉS. Directora de Catservis, empresa de serveis a domicili

"Som una empresa de Sant Cugat i estem al servei dels santcugatencs"

.Wil·.I.S C\STl !.K\ - Sant Cugat -

- ( ' om funciona ('atser\ is: - "Ks molt fàcil. l-a gent, du­

rant cl dia. truca a Ics empreses associades i ta la seva comanda. Aleshores, aquestes empreses es posen en contacte amb nosal­tres. que tem arribar al consu­midor allò que ha demanat. Per tant, (iatservis és una empresa que treballa per a Ics empreses que hi col·laboren i per al con­sumidor. Però Catservis és més que una empresa de servei a do­micili."

- D e quina manera es pot fer això? -"Jo sempre dic el mateix: Cat­

servis és com una caixa buida amb una estructura molt forta. Catservis té aquesta oficina, el seu personal, que està molt qua­lificat i està enamorat de Cat-ser\ is, els vehicles i el suport in­formàtic. Treballem amb gent molt preparada, amb una gran experiència en el terreny co­mercial, i tenim un vehicle per arribar al consumidor, perquè fem publicitat conjunta. Les em­preses a les quals els interessa treballar amb nosaltres entren dins la caixa, i fan servir tota aquesta infraestructura. Evi­dentment, des del moment en què s'associen moltes empreses, el cost de la infraestructura s'a­barateix. l 'n forn, per exemple, que vol tenir un servei a domi­cili, haurà de fer una despesa im­portant per mantenir-lo, perquè haurà de pagar un motorista per fer cinc o sis serveis al dia. Amb Catservis, aquesta mateixa moto es comparteix amb la floristeria,

el videoclub, amb altres empre­ses". -Abans has dit que Catservis

no és només una empresa de ser­vei a domicili. - "També oferim altres serveis

a les empreses associades. Per exemple, a qualsevol d'elles li

apareix una forta competidora. Nosa l t res e s t u d i e m aques t a competència i elaborem tècni­ques de màrqueting, les armes comercials, per poder afrontar aquesta competència. Si un em­presari dediqués una hora al dia només a pensar, si pogués tancar-

se a la seva oficina amb un paper i un llapis per apuntar idees, trauria molta més rendibilitat a la seva empresa. Catservis fa això: demana quins són els problemes dels altres i mira de solucionar-los. Tenim els coneixements co­mercials per fer-ho". - Es pot considerar com una em­presa de multiserveis. -"El més important de tot, la úl­tima finalitat, és arribar al con­sumidor. Nosaltres p re tenem afavorir que el consumidor es quedi aqui a comprar. Catservis és una empresa de Sant Cugat pensada per Sant Cugat. D'aqui a uns dies ens associarem amb una empresa de missatgeria per poder enviar coses a Barcelona, C e r d a n y o l a o R u b í pe r fer aquests serveis". -Quin criteri s'ha seguit per se­leccionar les empreses associa­des?

-"Ara mateix hi ha 24 empreses que hi col·laboren, però confiem que s'aniran ampliant els ser­veis. Nosaltres treballem en ex­clusiva amb les empreses, i te­nim la seguretat de que oferim la millor qualitat dels produc­tes. Una de les característiques de la nostra empresa és que combinem la experiència de bo­tigues i establiments que tre­ballen fa molt de temps a Sant Cugat, amb d'altres que són jo­ves, que han començat fa poc però que tenen moltes idees i moltes ganes de fer coses. S'ha de tenir en compte que nosal­tres representem els interessos de moltes empreses , algunes amb prestigi reconegut, i no ens posarem mai en la seva manera de fer les coses."

Un paquet de cigarrets a les dues de la matinada

Catservis va néixer una nit, gairebé per casualitat, quan Do­lors Garcés sopava a casa seva amb els que ara són els seus so­cis. "Necessito una cigarreta", va dir un d'ells, "i se m'han aca­bat. Ara hauré de baixar a la benzinera a comprar-ne. Aquí no hi ha cap empresa de servei a domicili?". Doncs, no. No n'hi havia fins fa una setmana. Ara, Catservis et porta a casa allò que necess i t i s en qualsevol mo­ment . "Això pot semblar im­possible, però hi ha pocs ser­veis que siguin realment de nit. Els serveis de nit són realment urgents. Per això, estem pen­sant a assoc iar -nos a m b les farmàcies de Sant Cugat". El preu del producte que es porta a domicili és exactament el ma­teix que pagaria el client si l'a­nés a buscar a la botiga. Sobre això, l'usuari paga el que costa el servei de transport a domici­li. Per exemple , un servei en moto entre les 9 del matí i les onze de la nit, que es conside­ra diürn, costa 350 pessetes si es fa en moto o 500 si s'utilitza el cotxe. A la nit, a partir de les onze i fins les nou del matí, el servei costa 500 pessetes si es fa en moto, o 700 si el transport és en cotxe. El telèfon de Cat­servis, per demanar qualsevol cosa, és el 589 30 30.

VALLÈS SENSE FRONTERES Els immigrants són els protagonistes. Ens donen a conèixer la seva cultura, la seva música, les seves tradicions. Ens conviden a les seves activitats. "Vallès sense Fronteres" no és només un programa de ràdio, també és un pont de diàleg i coneixement cultural entre els diferents pobles que conviuen a la nostra ciutat. "Vallès sense Fronteres", una finestra oberta a la interculturalitat. Un programa del grup de suport als immigrants Vallès sense Fronteres presentat per Fathia i Hamed Ben Hammou.

Vallès sense Fronteres Els divendres de 23.00 a 24.00 h a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM (repetició dissabte de 14.00 a 15.00 h)

CASAS iG. SL 4É ADMINISTRACIÓ •RENDA 1 TRIBUTA 1 GESTIÓ EMPRESARIAL EN GENERAL FISCAL •ASSEGURANCES LABORAL •VEHICLES

ANTÒNIA CASAS EROLES GESTOR ADMINISTRATIU

Avgda. Alfons Sala, 22 Tel. 674 14 91 Tel. 674 14 97

Fax. 589 40 09 Apartat de Correus 377 08190 Sant Cugat del Vallès

ÜAOtNrT O'AV.r'.·ÍORAWrNT HKOÍ i :,',u>NAi

ASSESSORAMENT INTEGRAL A L'EMPRESA I AL PARTICULAR. ARA, CONFIEU-NOS LES VOSTRES RENDES

Avda. Alfons Sala 29 Tel. (93) 589 72 08 Fax. (93) 589 83 30 08190 Sant Cugat del Vallès

Mallorca 274 3er. Tel. (93) 488 10 50 Fax (93) 215 62 37 08037 Barcelona

SANT CUGAT

GESTIÓ, S A

-«-.-GESTIÓ I

ASSESSORAMENT

LABORAL

* . -GESTIÓ

FISCAL COMPTABLE

* . -GABINET JURÍDIC

-*-.-AGENTS

D'ASSEGURANCES

«.-COMUNIDADES

* . - A D M . FINCAS

C/ SANTIAGO RUSINOL, 32

TELFS. 589 17 02 589 64 94 675 17 02

FAX. 589 27 74

GABINETE JURIDICO

FISCAL-CONTABLE

IVA, IAE, IRPF MÓDULOS ESTIMACIÓN OBJETIVA SOCIEDADES, ESTUDIÓS FISCALES, ETC...

ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ

IMP. RENTA/ PATRIMONIO 95

DECLARACIONS RENDA-PATRIMONI

1995

Serafí Moncunill Assessor Empresarial i Fiscal

ASSESSORIA:

COMPTABLE

FISCAL

LABORAL

JURÍDICA

INVERSIONS

C/de la Creu, 18 08190 Sant

Cugat del Vallès Tel. i fax 589 58 82

LABORAL

PENSIONES, DESPIDOS, FINIQUITOS, NÓMINAS, TC1,

TC2, ALTAS/BAJAS

C/ MONSERRAT 37 bj. Telf. 589 83 66

08190 Sant Cugat del Vallès (BARCELONA)

ELS4CA!VraNS

Èxit de participació I.a 14a edició de la C à>pa ('hallcnj;e Copa Catalana de ciclisme es \a convertir cl tap de setmana |i.iss.u en tot un èxit de participació. I n tota1 de 1(>2 corredors ju­venils van optar al iüol >lc la copa valle-sana. / fcw ií

32

Femta dol patinatge artístic El pavelló municipal va acollir diu­menge passat més de cent famílies de les alumnes de l'Escola de Patinatge de Sant Cugat. [ ,a responsable, Cristi­na Muftoz. es queixa tic la mala orga­nització de l'Ajuntament. Plana 34

Divendres, 24 de maig de 1996

Futbol

Francesc Ruiz continua al Sant Cugat, malgrat haver anunciat la dimissió El primer equip del club ha generat un dèficit de gairebé cinc milions de pessetes aquesta temporada

Els problemes econòmics que passa el Sant Cugat temes clau de la reunió. Francesc Ruiz, president segurar, a més, que "si tots els socis del club ha-

Esport van portar la junta directiva del club vermell-i-negre a convocar una assemblea extraordinària de socis la setmana passada. Amb tot, el dèficit que ha generat el primer equip del club no va ser un dels

C M . - Sant Cugat -

Kl president del club vermell-i-negre explicava a principi de temporada que el pressupost del Sant Cugat F.sport arriba­ria a p r o x i m a d a m e n t als deu milions de pesse tes , la qual cosa no era desmesurada ja que suposava "un pressupost torça equilibrar i molt semblant al d'altres clubs de futbol de la mateixa categoria i, fins i tot, de categories inter iors" . Ara l-'rancesc Km/ s'ha trobat amb un dèficit de gairebé cinc mi­lions de pesseres que es re­duirà quan el luh acabi de co­brar la subvenc ió que l 'àrea d ' K s p o r t s de l ' A j u n t a m e n t destina al futbol, l'erò amb tot, ell mateix reconeixia la set­mana passaria haver "peca t d ' innocent" quan es va refiar que les possibi l i ta ts es con­vertissin en fets. A principi de temporada. Ruiz es va entre­vistar amb l 'alcalde Joan Ay­merich pei e splic ar-li la situa­ció ilel p r imer e q u i p : volia evitar un al tre descens tic 1 s santcugateïu s i \a intentar for­mar un equip amb jugadors de fora que poguessin mantenir la categoria i. fins i tot. pensar en l'ascens. I ,.i situació econò­mica no afavoria les merave­lles i Avniericli es va compro­metre a buscar una firma que patrocines ' e q u i p . L'alcalde assegura que ho ha in tenta t , però les negociacions no han donat fruits. De fet. aquesta mateixa situació l'ha viscuda l 'equip de voleibol femení del Club Voleibol Sant Cugat.

Ara Francesc Ruiz es troba amb un dèficit important, part del qual l'h.ui afavorit la falta del pagament de quotes dels socis del club i la falta d'en­trades per publicitat extra que la junta havia previst i que no s'han donat. Després del par­tit davant l'Arbúcies, Francesc Ruiz va afirmar que presenta­ria la dimissió si no hi havia una solució ràpida. Però dijous passat -davant l'assemblea de

del club, va explicar que el pressupost del primer equip té un dèficit que s'acosta als cinc milions de pessetes, provocat per la falta d e publicitat i d'un patrocinador que no ha arr ibat. Ruiz va as-

l .,i junta del Sant Cugat en un moment de l'assemblea. Foto: X. IARROSA

socis- ja s'ho ha\ ia repensat. persones que han "estat t re- mes perquè s'acabi la compe-Ruiz assegura que no se'n pot ballant durant tota la t empo- tició". L'única cosa clara, de anar sense arreglar la situació rada i no es mereixen quedar- moment , és que la jun ta di-actual. Segons ell, hi ha moltes se soles quan no falta ni un rectiva del Sant Cugat Esport

Sense tractes d'excepció C M .

• I n .ligun moment del procés que s'ha viscut al Sant Cugat Ksport des que es va fer pú­blic el problema financer del primer equip, ha semblat que la junta del club santeugatenc demanes un tracte d 'excep­ció a l 'Ajun tament . D e s de l 'àrea d ' E s p o r t s , el regidor Xavier Figueres ha buscat la manera d'aclarir que l'Ajun­tament no té cap deute pen­d e n t a m b el S a n t C u g a t Esport, i l'alcalde, Joan Ay­merich, ha refermat les pa­raules de F igue re s . Segons Aymerich, el compromís que el consistori va adquirir amb el club no comportava uns in-

Joan Aymerich

gressos que vinguessin de l'A­juntament . Aymerich assegu­ra que la relació amb el club és bona i que espera poder donar idees o solucions al pro-

guessin pagat la quota anual , el dèficit actual se­

ria gairebé de la meitat". Però, els socis estaven

més preocupats pels problemes dels equips de

base que per buscar solucions als deutes.

convocarà una assemblea a fi­nals de juny per decidir com es tanca la temporada. Serà lla­vors quan els socis hauran de dec id i r si F r a n c e s c Ruiz es queda al capdavant del c lub santeugatenc o si marxa de la taula presidencial.

Amb tot, l ' a s semblea de la setmana passada no va dubtar a donar el suport a Ruiz. L'ac­tual pres ident del club asse­gura que si cont inua la t em­p o r a d a q u e ve , vol " q u e tothom treballi pel c lub" i els soc is s 'hi han c o m p r o m è s . Francesc Ruiz no vol que el Sant Cugat torni a tenir el mal nom que tenia entre els juga­dors de futbol d'arreu de Ca­talunya.

Els problemes de la base

Tot i que l 'assemblea extra­ordinària del club va ser con­vocada amb la intenció d ' in­formar i buscar solucions als problemes econòmics del Sant Cugat Esport, els socis que hi van anar van mostrar un cert desencant per la situació però es van preocupar més d'altres problemes.

L'assemblea va dedicar prop d ' u n v u i t a n t a per c e n t de l temps a tractar els problemes que han t ingut els equips de la base del Sant Cugat aques­ta temporada . Els pares dels jugadors d e m a n e n una mica més d'atenció per part de la junta directiva i una comuni­cació més fluida per part dels entrenadors, delegats i coordi­nadors.

A més, alguns dels socis del club vermell-i-negre asseguren que amb més participació de jugadors de la ciutat en el pri­mer equip «s podrien reduir costos de plantilla, i a la llarga seria rendible perquè "hi hau­ria més públic al camp". Se­gons alguns dels socis del Sant Cugat , l 'entrenador, Josep Alonso, "s'ha equivocat for­mant un equip on gairebé tots els jugadors són de fora i els socis no els coneixen".

blema econòmic en la reunió que mantindrà amb el presi­dent del club, Francesc Ruiz, la setmana que ve. Aymerich diu que ha intentat "engegar quatre negociacions que po­guessin assegurar un patroci­nador per al Sant Cugat", però no n'ha pogut tancar cap. Això no significa, segons l'alcalde, que les portes estiguin tanca­des . l 'erò, per a ell, el Sant Cugat Esport no ha de dema­nar a l 'Ajuntament més res­ponsabi l i ta ts de les que té . L'alcalde vol deixar clar que des del consistori no s'oblida la feina que es fa amb l'esport de base ni la història que el club vermell-i-negre té al dar­rera.

&S4CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996 Esports 33

Ciclisme

Xavier Florencio es proclama líder de la Copa Catalana a la Challenge del Vallès

B XIV Campionat del Vaftès, Chaflenge Copa Catalana, l'encarregada d'organitzar aquest certamen, una or- Cugat. El campió de la cursa va ser el ciclista tarra-es va celebrar diumenge passat a Sant Cugat amb la ganització que va saber estar a l'altura de les clr- goni Xavier Florencio (Mont-roig). El primer ciclista inscripció de 192 participants i amb un recorregut de cumstàncies. Els ciclistes, que pertanyien a la cate- santcugatenc més ben classificat va ser Manuel Pa­'l 05 quilòmetres. La Unió Ciclista Sant Cugat va ser goria juvenil, van fer la sortida i l'arribada a Sant lomino (Maco), que va quedar en la 22a posició.

ALEX LÓPEZ

- Sant Cegat -

Xavier Florencio es va procla­mar líder de la Copa Catalana diumenge passat, a la cursa que es va disputar a Sant Cugat, cor­responent al XIV Campionat del Vallès, Challenge Copa Ca­talana. La prova, una cursa ci­clista en línia de 110 quilòme­tres organitzada per la Unió Ciclista Sant Cugat, passava per

26 municipis del Vallès. Aques­ta cursa, que celebrava el cin­què Memorial Esteban Sàn-chez, va aplegar un nombrós grup de participants: 192 ciclis­tes. Aquesta xifra supera la dels anys anteriors, en què s'arriba­va a uns 130 participants. L'or­ganització ha destacat l'alt ni­vell competitiu i organitzatiu d'enguany. Els ciclistes, de ca­tegoria juvenil, procedien de clubs de tot Catalunya i les illes

Balears, tot i que aquests últims no puntuaven per a la Copa Ca­talana. També hi va participar un grup de noies però amb l'ob-jectiu d'entrenar-se, ja que tam­poc puntuaven oficialment. La ruta va començar a les 10 del matí a la rambla del Celler i va finalitzar a la 1 del migdia a la plaça dels Quatre Cantons. El recorregut va ser força llarg i va transcórrer per poblacions com Palau de Plegamans, Sant Feliu

de Codines, on hi havia el pre­mi de muntanya, Montmeló, Martorelles, Vallvidrera i el Tibidabo. El guanyador d'a­questa cursa va ser el corredor tarragoní Xavier Florencio (Mont-roig). El segon classifi­cat va ser el terrassenc Joaquim Rodríguez (Maco), que en ser el primer corredor vallesà que va creuar la línia d'arribada va ser el campió del Vallès. El ter­cer classificat va ser Carles So­

lano (Vic). Els tres primers clas­sificats es van endur un trofeu, a més d'una compensació eco­nòmica, i els vint restants tam­bé van rebre diners en metàl·lic. El ciclista santcugatenc millor classificat va ser Manuel Palo-mino (Maco), que es va classi­ficar 22è. El premi de munta­nya el va guanyar Joaquim Rodríguez; la meta volant, Da­vid Vila, i el premi per equips va ser per al club Vic.

Futbol sala

El Winterthur pateix per la permanència fins a la

penúltima jornada Ha fet una temporada massa irregular

ALEX LÓPEZ

- Sant Cugat -

El Winterthur Sant Cugat va aconseguir finalment la per­manència a la divisió de plata el cap de setmana passat després que el seu etern perseguidor, el Gavà, ensopegués a la pista de l'Èpic Casino per 5 gols a 2. El conjunt santcugatenc, que des­cansava la penúltima jornada, havia d'esperar la derrota del Gavà per assegurar-se la per­manència. El segon entrenedor del Winterthur Sant Cugat, Ja-

vier García, afirmava que "l'e­quip està content però hauria estat millor la classificació per mèrits propis". Ara mateix, el Sant Cugat té 5 punts i el Gavà 4, però l'equip del Baix Llo­bregat no pot puntuar aquesta setmana perquè descansa. Així doncs, el Winterthur Sant Cugat jugarà per tercer any consecu­tiu a la segona màxima catego­ria del futbol sala estatal. El Winterthur Sant Cugat dispu­tarà aquest cap de setmana l'úl­tim partit de la lligueta per la permanència.

Handbol

Sant Cugat jugarà els quarts de final de la Copa Catalana

El rival serà la Roca, equip de primera divisió estatal

RAFA MORENO

- Sant Cugat -

L'equip d'handbol de la Roca del Vallès serà el rival de la UE Sant Cugat als quarts de final de la Copa Catalana. El conjunt del Vallès Oriental juga a la prime­ra divisió estatal, on aquesta tem­porada ha fet un paper mediocre, tot i que en cap moment ha po­sat en perill la permanència a la categoria. Els quarts de final es juguen a dos partits. En el cas del Sant Cugat, l'anada es dis­putarà aquest cap de setmana, i

la tornada cl se«üent. Joan San­cho, entrenador santcugatenc, creu que "el sorteig ha estat fa­vorable, tenint en compte que la sort podria haver emparellat l'equip amb el potent conjunt de Palautordera", que aquesta temporada ha aconseguit pujar a divisió d'honor B. No obstant això, Sancho lamenta que el primer partit dels quarts de fi­nal es jugui a casa, ja que el fet que el rival sàpiga exactament què ha de fer a la seva pista dóna molt avantatge. A més, el pave­lló de la Roca -de reduïdes di­

mensions- s'omple cada partit d'un públic tradicionalment molt combatiu. El tècnic sant­cugatenc creu, però, que el seu equip té possibilitats de ser a les semifinals, sobretot després d'a­conseguir eliminar la UE Sarrià, equip que també juga a la pri­mera divisió estatal. Per a San­cho, a més de les ganes d'acon­seguir arribar al més lluny possible a la Copa Catalana, "és bo acabar la temporada amb competició, perquè d'aquesta manera els entrenaments es fan amb més motivació".

34 Esports ELS /CANTON Divendres. 14 de maig de 1996

P a t i n a t g e a r t í s t i c

El festival d e pat inatge art ístic que es va ce lebrar el cap de setmana passat a l pavel ló municipal de Sant Cugat va ser un òxit de part ic ipació i de públic. L'Escola d e Pat inatge de Sant Cugat organitza cada any l 'espectacle amb l 'objectiu que els a lumnes que no accedeixen a compet ic ions puguin gaudir d'una actuació en públ ic. Segons la responsable tècnica de l 'escola, Crist ina Murioz, "els festivals a juden a contrarestar l 'excessiu individual isme del pat inatge art íst ic , i servei­xen per mostrar l 'aspecte lúdic de l 'esport".

Patinatge i... petita relliscada Lescola es queixa del mal funcionament organitmtiu de FAjuntament

R\l \ MOKKNO - Sant Cugat -

Yuitanta-dues noies i tres nois d'entre 4 i 1<S anys, alumnes de l'Escola de Patinatge de Sant ( 'ugat, van posar en escena ca­torze números de patinatge ar­tístic diumenge passat al pave­lló mun ic ipa l . Les nove ta t s d'a(|uest any van ser el ball Les t/t/tritie/rs, el ball al·legòric El •vent, cl mur i el joc -representat pels patinadors més joves-, les danses /armes i les cançons (/ver //te Rait/l/t/v i AVa." York, Sew Yod:

FI festival, que aquest any ce­lebrava la dinovena edició, té l'objectiu de mostrar al públic san teugatenc el progrés dels alumnes de l'escola durant l'any. Segons la responsable tècnica de l'Kscola de Patinage, Cristi­na Munoz, "el festival s'orga­nitza amb la intenció que tots aquells nens que no accedeixen a les competicions oficials gau­deixin d'una actuació conjunta amb públic".

Munoz va explicar que "l'es­port del patinatge, quan s'arriba a la competició, és molt indivi­dualista. Per contrarestar això és

Un dels números més santeuga/encs del'espee/aele. ho/o: XAVIER IARROSA

bo crear espectacles en els quals els alumnes s'ho passin bé, gau­deixin del patinatge des d 'un punt de vista lúdic".

S u s p e n s a l ' A j u n t a m e n t

Segons Munoz, "l 'èxit orga-

nitzatiu s'ha aconseguit, malgrat les traves que ha posat l'Ajun­tament". L'Ajuntament, va afe­gir, s'havia compromès a reser­var-los el pavelló el 19 de maig i va haver de canviar l 'hora. L'Escola de Patinatge va haver de posar-se d'acord amb els or­

ganitzadors de Pacte que se ce­lebrava el mateix dia per tal de fer-los compatibles. Segons l'à­rea d'Esports de l'Ajuntament això només suposava un petit canvi d'horaris en l'inici de l'es­pectacle. tot i que els organit­zadors no estan satisfets.

T e n n i s

Francesc Garcia i M. Angeles Estradera es proclamen campions veterans de Catalunya

La parella Riba-López s'imposa en la final de dobles

RAI \ M O R E N O

- Sant Cugat -

Francesc Garcia s 'estrenava aquest anv a la categoria de ve­terans júnior -que aplega els ten­nistes d'aproximadament 35 anys d'edat- i va declarar després de la final que "el nivell que hi ha ha­gut durant tota la competició ha estat molt elevat". (Jareia, cap de sèrie número 4 del torneig, es va imposarà la final a Juan Torralbo, per 7 sers a 5 i (> sets a 3. Segons el campió, "tant la final com la semifinal davant Basili Busuldu han estat molt dures". L'osonenc s'havia retirat del tennis profes­sional feia sis anys, i ha volgut "aprofitar l'entrada en la catego­ria de veterans júnior per retrobar-se amb el tennis competitiu". Per a (Jareia, ha estat motiu de mol­ta alegria tornar a la competició amb una victòria tan important

com el Campionat de (Catalunya, però segons ell aquesta fita és un pas més cap al Campionat d'Es­panya, on li agradaria "primer, participar i, si pot ser, aconseguir el títol".

Pel que fa a la categoria feme­nina, M. Angeles Esttadera va vèncer Francesca Mussons en dos sets. El primer va ser molt disputat, i va acabar amb un ajus-tadíssim 7-o en el liebreak. Ben al contrari, al segon set Estradera va superar clarament la seva ri­val. a qui va endossar un rotund haO.

En dobles masculins, la parella formada per Riba i López, es va imposar a (Jareia -el campió mas­culí- i Pino, en tres sets molt re­nyits: 6-7. 7-5 i 7-5.

Y\ Campionat de Catalunya de veterans júnior s'ha celebrat des de l'última setmana del mes d'a­bril a les instal·lacions del Club de Tennis Set Ball, a Sant Cugat. Francesc Garcia rep elpremi del torneig l-otn X IARROSA

Emqualx

Bieto guanya el torneig de l'Squash Sant Cugat

- Sant Cagat -

Marc Bieto es va proclamar campió del XII Torneig Social de l 'Squash Sant Cugat, cele­brat dissabte passat, en derro­tar Santi (Jrau a la final per 39 punts a 30. La final no es va decidir fins a l'últim moment . Els dos jugadors santeugatencs van haver de superar quatre partits per arribar a la final. Pel que fa a l 'apartat femení, Ca­rolina Cuevas , l 'actual sots-campiona d 'Espanya de la se­g o n a c a t e g o r i a , va ser la guanyadora, mentre que Ani-ta Annandale va ser segona. La final de consolació la va guanyar Jordi Balcells en vèn­cer a la final a Sergio Núnez . / À . L .

Gimnàstica rítmica

La UE Sant Cugat buscarà a Montme­ló la Copa Catalana

- Sant Cugat -

L'equip benjamí de gimnàs­tica rítmica de la l ' E Sant Cu­g a t d i s p u t a r à d i u m e n g e a Montmeló la final de la Copa Catalana, després de procla­mar-se campió del Consell Co­marcal fa dues se tmanes a les instal·lacions de Can Dragó a Barcelona. En aquesta final hi pa r t i c iparan els sis p r imer s classificats de la p e n ú l t i m a fase. En aquesta tercera fase puntuable per a la Copa Ca­talana disputada fa un mes a Lloret de Mar, l ' equip sant-cugatenc va aconseguir la pri­mera posició, empatat amb l'e­qu ip del Patrícia de Lle ida . En la final, totes les partici­pants hauran de fer un únic exercici de mans lliures. D'al­tra banda, l 'equip infantil de la L E Sant Cugat , integrat per Ir ina Ruiz i Gise lda Marfil, disputarà el Campionat d 'Es­panya a mitjans de juny a Gi­jón. / A.L.

Meiar.

Xavier Illa es classifica tercer de Catalunya de Karts

- Sant Cugat -

El corredor santeugatenc Xa­vier Illa es va classificar diu­menge passat en la tercera po­sició de la quar ta prova del Campiona t Fórmula Catalu­nya de Karts. A la segona mà­nega, el pilot de Sant Cugat va comença r encapça lan t la cursa, q u e es va ce lebra r al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall. En aquesta competició es van repetir les victòries dels primers classificats de la ge­neral. / À . L .

ELS4CANTONS Divendres, 24 de maig de 1996 Esports 35 CLASSIFICACIONS

FUTBOL

El Canovelles goleja un Sant Cugat desmotivat en els 10 últims minuts de joc

5Canove l l e s : Llorenç (p), Artur. Juli. Del­

gado. Dopo (Pedró), Carlos, Agudo. Egea

(Arjona). Gar /o , Pere (Melguizo) i Tomase-

ti.

IS a n t C u g a t : Pàmies, Jansà, Javi, Torres

I (Roger), Sergi. Rubén . Gómez , Jacobo,

Paquito, Escobar (Nando) , M u n n é i Casti­

llo.

G o l s : 1-0 Egea (25') . 2-0 Agudo (39') , 2-1

M u n n é (77'). .5-1 Garzo (85'), 4-1 Garzo (85').

5-1 Carlos (89').

À r b i t r e : Arisó Forcal. Va ensenyar targeta

groga a Arjona. Jansà i Sergi.

Sant Cugat

El Sant Cugat Esport va resultar desmesu­

radament golejat el cap de setmana passat a

Canovelles. L 'equip de Josep Alonso va in­

tentar remuntar cl 2-0 que arrossegaven des

del minut 39. i ho va començar a aconseguir

amb un gol de Munné al minut 77. Des de lla­

vors els santcugatencs van lluitar per l 'em­

pat. però una errada defensiva dels vcrmcll-

i-ncirres va permetre als locals marcar el tercer

gol, i els santcug.ucncs es van enfonsar. El re­

laxament v isitant el van aprofitar els de Ca­

novelles. que en només deu minuts van fer

2 »ols niés fins al 5-1 final. El conjunt sanr-

cug.itcnc pateix una certa desmotivació per j

la situació de falta de tensió esportiva con­

seqüència de la posició que ocupen a la tau­

la classilieatòria. / E L S 4 C A N T O N S

R e g i o n a l p r e f e r e n t

C R I T " 1

L l o r e t - A b a d a s s e n e 1-0

R o s e s - A t . V a l l è s 1-1

S t O t i i r z e - C e n t e l l c s 3-1

A m e r - F a r n e r s 0-0

L l u n c à - S t C e l o n i 2-1

A r b i i c i e s - K o d a 1-2

C a n o v e l l e s - S t C u g a t 5-1

K i p o l l e t - M a s n o u 4-1

V i d r e r e s - S i l s 0-4

Equip P J PG PE PP GF CC Punt»

U J , I » I I .Ï5 J l 7 5 71 4u 7l>

Ripollet V, IS 9 6 í>4 7-4 1,3

Rnscs 33 19 5 'I 04 41, f.2

Arbúcies 35 17 6 III (>5 .17 57

Ahadessenc 33 14 9 1(1 59 43 51

Canovel les 33 14 6 13 50 45 48 Si Just 28 28 0 1.907 1.073 56

St C u g a t 3 3 13 7 13 62 5 5 4 6 St Gabrie l 28 23 5 1.647 1.345 51

Sils 33 12 10 I I 55 51 46 S. Gràcia 28 23 5 1.842 1.197 51

l.h.rcr 33 13 7 13 43 J 9 46 L 'Hospi ta le t 27 20 6 1.272 1.1174 45

Si Qui rze 33 12 7 14 52 58 43 S t C u g a t 28 18 1 0 1 . 6 3 4 1.434 4 6

Si Ce loni 33 12 7 14 47 54 43 St Andreu 28 16 12 1.657 1.612 44

Ai. Vallès 33 10 11 12 54 44 41 St Frui tós 28 15 13 1.461 1.367 43

F a i n e i s 53 11 8 14 39 4 8 41 l ' ta t 28 14 14 1.572 1.485 42

Knda Te t 33 11 7 15 29 43 340 Coll 27 1(1 17 1.082 1.258 57

Amci 35 9 n 13 4 0 52 38 Rosco 27 10 16 1.052 1.178 36

Cen te l l e s 33 1(1 5 18 46 67 35 Ronda 26 9 17 1.299 1.451 35

I3ançà 33 K u 14 39 67 35 Covesa 25 9 15 1.107 1.270 33

Vidreres 33 4 5 24 26 82 17 Manl leu 27 7 19 1.147 1.489 33

La propera (26 de maig): M a s n o u - V i d r e r e s , B. Ribes 27 3 23 901 1 514 29

St Cugat Ripollet Roda Tcr-Canovel e s , S t Si Kcliu 28 0 28 828 1.661 28

Celoni-Arbúcies» Farners-Llançà, Centel les-

Amer, At- Vallès-St Quirze, Abadassene-Ro­

ses. Sils-Lloret.

BÀSQUET

3 a c a t a l a n a B

G r u p 1

P o b l e S e c - C a r m e l p .c .c .

P . P l e g a m a n s - M i r a - s o l 45-74

L J o r - G r a m a j o v e 6 3 - 5 6

C u b e l l e s - M o n t p e d r ó s 5 7 - 7 6

R o q u e t e s - S a g r a t C o r 59-84

C l o t - A b r e r a 77-60

V i l a n o v a - L t a r b e r à 48 -95

Equip P J P Ç PP PF PÇ Punt»

S. Cor 28 27 1 2.012 1.519 55

Barberl. 27 2.5 2 2.097 1.515 52

Sia Perpètua 28 23 5 2.223 1.71.8 51

l.lor 28 17 II 2 051 1.964 45

Mira-sol 28 16 12 1.839 1.737 44

Roquetes 28 16 12 1.824 1.801 44

Clot 27 15 12 1.7(11 1.639 42

Crarhajnvc 26 14 12 1.579 1.617 40

Vilanova 28 12 16 1.788 1.845 40

Abrera 28 11 17 1.874 1.955 39

Montpcdrós 28 11 16 1.672 1.749 38

l'ohlcSei 27 6 21 1.629 1.854 33

Carmel 26 6 20 1.400 1.628 il

Cubelles 27 5 l> 1.463 1.915 i2

I' Plegamans 28 2 26 1.451 2117 511

3 a C a t a l a n a F e m e n í

G r u p 3

St J u s t - P r a l 50 -43

M a n l l e u - C o l l 50-42

C o v e s a F o r d - A l ) R o n d a p .c .c .

l ï o s c o - 1 . ' H o s p i t a l e t 42-44

St l- ' rui tós-St Fe l iu S0-20

S t G a b r i e l - l l i St C u g a t 7S-62

St A n d r e u - R i b e s 69-27

Equip PJ PG PP PF PC Punts

HOQUEI SOBRE PATINS

El G H Sant Cugat venç a la pista del Flix en un final de partit trepidant

4C P F l ix : Margalef, C a s s a k Ferrer, Vi­

cenç, Farrús, Moreno i Sanchc / .

7 C H S a n t C u g a t : Torrents, Tato. Rué.

Mía, Joan Marc, Murïoz, Càrcclcs i Vi-

lloro.

Àrbitre: García.

Sant Cugat

El C H Sant Cugat es va imposar a l.i pista

del Flix per 4 gols a 7. Després d 'un piimer

t e m p s igualat, el conjunt sann u^a tenc va

aprofitar la posició avançada de l 'equip lo­

cal i en els dos últims minuts, ^rài ics a dues

errades locals, el (MI Sant í àiszat v ,i metnvar

el partit. A la ptimera part. tot i av .mç.ir-sc en

cl marcador cl Flix. els santcu^Lirems n,. es

van deixar dominar i es \.i arribar al descans

amb e m p a t a 3 gols. Al sciii.n pe n.. de. cl Cl I

Sant Cugat va p tendre hi irm i.inv ,i. I.! can­

vi de posicions i l 'opoitunismc dels dav .mters

santeugatencs van ser dos faco.rs clau per

poder guanyar el partir. / l.S.

l a c a t a l a n a

G K I T 2

C a s a l l ' I í s p l u g a - C K S 4-7

R e u s E s p o r t i u - I d is ta l í l ava 2-2

I g u u l a d a - M o l i n s de Rei 7-1

( J o r n e l l à - A n d o r r a 1 -0

1 l i \ - C H S a n i C u g a t 4-7

Vi l a - S e c a - V i l a f r a n c a 5 -12

P l a S a n t a M a r i a - S f e r i c 4-2

R e u s P l o m s - C a l a f e l l 10-1

Equip PJ PG PE PP GF GC P t .

L. Blava 29 18 7 4 15(1 711 44

Reus l>loms29 20 3 6 163 96 43

Cornellà 29 19 1 9 145 97 59

Vilafranca ZH 18 5 7 133 oi 39

Molins Rei 29 17 4 8 126 105 38

Igualada 29 15 4 UI 142 93 33

P. Sia Maria29 13 7 9 101 98 33

Sfenc 28 12 7 9 123 135 31

l.'Kspluga 29 13 3 13 159 159 29

ViU-seca 29 12 3 14 141 145 27

Calafell 29 11 3 15 141 133 25

CES 29 10 5 14 136 138 25

Reus 29 10 2 17 136 154 22

St Cugat 29 10 2 17 136 180 2(1

Flix 28 5 0 24 113 183 10

Andorra 29 0 1 28 63 199 l

L a p r o p e r a ( 2 6 de m a i g ) : Molins de Rci -

Casal l 'Espluga; Andorra-Igualada; C H Sant

C u g a t - C o r n e l l à ; L l i s ta B lava -F l ix : Vila-

f ranca-Reus Espor t iu ; Calafel l -Vila-Seea;

Sfer ic-Rcus Ploms; CES-P la Santa Matia.

El P H Sant C u g a t c a u apallissat davant un Sent­menat molt superior

HH C S e n t m e n a t : López . Vilanova.

Alamany, Vila. Ventura, Coll. Potras

i Rambla.

8P H S a n t C u g a t : Mencscs . Villalnnga.

Rius, Cervantes, Jul, Costa. Antón, Bni-

to i /.aplana.

À r b i t r e : Vicente.

Sant Cugat

El PH Sant Cugat \ a tornar a encaixar una

nova derrota, aquesta vegada dav ant el Sent­

menat per 14 gols a 3. El Sen tmena t \ a dei­

xar constància tpie és un dels equ ip s més

complets del grup i va dominar a m b molta

claredat el partit. El conjunt local, sense fet

un gran partit, ja va sentenciar el p.ittit a la pri­

mera part. Al descans s'arribava a m b un clar

avantatge local, 8 gols a 1. A la segona part.

l 'entrenador santeugatenc Ti.ni Sariol va fer

tota mena de canvis per pn.v.ir de fer algun

gol i alhora intentar freri.n cl |..c ofensiu del

Sentmenat . Peto la vcruar és que cl IMI Sant

Cugat no va poder fer res pel ewt.tr la de i rol j .

/ l.S.

l a c a t a l a n a

G R I P 1

T o r d e r a - V i l a s s a r 4-2

C a l d e s - V o l t r e g à 0-4

G K i F A J - G i r o n a 6-4

ESPORT ESCOIAR

Resultats Bàsquet benjamí: Santa Isa-bel-Avenç, 27-18. Bàsquet aleví: Verdaguer-Torreblanca, 32-30; Verdagucr-Joan Mara­gall, 24-37; Santa Isabel-Avenç, 24-41; Pins Vallès-Sant Jordi, 42-59. Bàsquet infan­til: Montserrat (F)-Torreblan-ca,17-28; Catalunya (F)-Sant Jordi, 14-62. Futbol sala ale­ví: Avenç-Schola, 1-2; Pins Vallès-Verdaguer, 1-0. Futbol sala infantil: Pins Vallès-Fe-rran i Clua, 1-5; Ferran i Clua-Santa Isabel, 2-4; Santa Isabel -Santa Isabel, 6-4; Liceu Po-Iitècnic-Pinar, 1-0; Torre de la Llebre-Catalunya, 0-1; Liceu Poli tècnic-Catalunya, 0-1. Futbol sala cadet-juvenil. Leonardo da Vinci-Vallès, 2-8. Vole ibol aleví: Pinar-Mon-tessori, 0-2; Ferran i Clua-To-rre de la L leb re , 2-0; Avenç-Montessori, 2-1; Scho-la-Pinar, 2-0. Voleibol infan­til: Joan Maragall-Pinar, 1-2; Joan Maragall A-Pla Farreres,

2-0; Pla Ferreres-Pureza de Maria, 0-2; Pinar-Club Volei­bol Sant Cugat, 0-2. Handbol benjamí: Santa Isabel-Avenç, 2-6; Ferran i Clua-Santa Isa­bel, 4-4. Handbol aleví: Ca­talunya A-Catalunya B, 8-0; Joan Maragall -Avenç, 4-4; la Floresta-Pins del Vallès, 2-6.

Propera jornada Bàsquet aleví: Verdaguer-Avenç; Verdaguer-Sant Jordi; Bàsquet infantil: Torreblan­ca-Torre de la Llebre; Cata-lunya-Sant Jordi; Torreblah-ca-Verdaguer; Sant Jordi -Torreblanca; Torre de la Lle-bre-Sant Jordi. Futbol sala aleví: Schola-Avenç; Avenç-Verdaguer; Joan Maragall-Pins del Vallès; Avenç-Zona Nord; Verdaguer-Pins del Vallès; Avenç-Pau Casals. Futbol de sala infantil: Santa Isabel-Zona Nord; Les Torres-Pins Vallès; Zona Nord-Pins Vallès; Santa Isabel-Les Torres. Fut­bol sala cadet-juvenil: Leo­nardo da Vinci-128; Voleibol

l'n dels tquip\ ijiu lm pailicipnt en eh Jm·· / uol//i\ /ii/iu<tu /empoitii/ti l·o/o:l·:i.S4(.\MO\S

infantil: Joan Maragall- Kl Pi­nar; Pla Farreres A-Pla Fa­rreres B; Pureza de Maria-Club Voleibol Sant Cugat;

Pureza de Maria-EI Pinar; Handbol aleví: Catalunya-Avenç; Catalunya-Joan Mara-gall.

S a n t F e l i u C o d i n e s - P r e m i à 9-2

S e n t m e n a t - P H S a n t C u g a t 14 -3

R o d a - M o l l e t 3-5

H o r t a - M a ç a n e t 1-5

F a r n e r s - A r e n y s de M a r 2-4

Equip PJ PG PE PP GF G C P u n t .

Voltregà 29 21 3 5 169 84 45

Tordera 29 20 4 .5 161 104 44

GEiKC 29 19 4 6 157 90 42

Girona 29 18 3 8 155 107 39

Caldes 28 18 2 8 132 103 38

Sentmenat 28 14 6 8 14(1 104 .54

Mollet 29 16 1 12 100 99 33

Maçanet 29 15 2 12 % 94 32

Vilassar 28 12 3 13 107 109 27

Premia 28 11 5 12 106 124 27

Roda 29 10 6 13 142 128 26

Sant Feliu 29 10 3 16 133 142 21

Horta 29 7 4 18 111 134 18

Arenys Mar 29 7 4 18 95 134 18

Farners 29 5 1 23 86 197 11

Sani Cugat 29 1 1 27 72 215 3

La propera (26 de maig): Vilassar-Farncrs; Voltrcgà-

Tordcra; Girona-Caldes; Premia-GKiKG; PH Sant

Cugat-Sant Feliu C<»dincs; Mollct-Senimcnat; Maça-

nct-Roda; Arenys de Mar-Horta.

HANDBOL

El Sant Cugat es classifica per als quarts de final en vèn­cer ajustadament el Sarrià

r \ ^ l ! K S a n t C u g a t : J o a n P e t e (p i . ] .

W « 3 Maria (p). Joan. Jordi (1). Javi (1),

Xavi. Armand (4), Juan jo («1. Albert 11). Car­

los (II . Edn (7).

f \ / \ V E S a r r i à : Rata (p i . J a u m e (p),

W t a f C o l l . Triadú, Vinyoles (2). Hsparra-

guera (41. Jaume (2), Xavier (t \). Gómez 11).

Mare ( I ) . Jone l l ( l ) .

A r b i t r e s : Benito i Arévalo.

P a r c i a l s : 1-0. 1-1. 3-1, 9-3, 12-5. 14-9 Ides-

eans). 16-11. 17-14. 17-16. 11-1K. 21-2(1. 23-

Sant Cugat __

El Sant Cugat va dominar tota la primera

part. i va anar a descansar amb un 14-9 r|ue

semblava sentenciar el p.irht N o obstant

això. l 'cstíatcgia de pressió als àrbitres exer­

cida per l 'entrenador i els jugadors visitants

van descentrar els santcugatencs . que van

veure el rival apropar-se peri l losament en cl

marcador. Pocs segons abans del final el Sar­

rià. que només necessitava l 'empat , va acon-

- seguir igualar, però un gol de Juanjo in rxtre-

mis va donat , 5 segons abans del final del

partit, la victòfia i la classificació a l 'equip de

Joan Sancho. / R.M.

H E S a n t C u g a t - U I i S a r r i à 23-22

M a n y a n e t - C a v à 2 1 - 3 2

Equip P J PG PE PP GF GÇ P t . .

StCucar 6 5 0 1 145 133 10

CK Sarrià f> 4 1 ' I 153 127 9

Manyanet 6 2 II 4 121 134 4

Gavà (. I) 1 5 141 l'.r. I

La propera (26 de maigl: l 'alautotdera-Salle

Montcada. St Cugat- l .a Roca. Adríanense-

OAR Gràcia. Pardinves-St b.,st.

FUTBOL D£ SAtA

Ll igue t a pe r la p e r m a n è n c i a

( J r u p A

Kpie C a s i n o , 5-2

S í e o r i s Fo rUi iné - C e n t e l l e s 5-4

W i n t e r t h u r S a n t C u g a t d e s c a n s a

Equip PJ G E p GF GC Pt *

S R n n s i ' :• ? : ,» 4 : :*> i :

i - p u i : . ^ : ^ : -t i _• - . , : ]\

(.L·iïK-tlus " 1 4 \ L> 11 \{\

W i n t e r t h u r 7 I J 4 17 25 ^

X; j . \à ,s l 1 <) 14 VS 4

La propera (26 de maig): Centel les-Epic Ca­

sino; Winter thur Sant Cugat-Sícoris Portai-

né; Gavà (descansa).

ELS4CAIVIONS

RacHal do Jauma Aragall Jaume Aragall oferirà, el 31 de maig al Centre Cultural, un recital amb cançons d'autors italians i duos i àries d'òperes. Entre e l l 7 i el 20 de juny, el tenor en­registrarà un disc de cantons napolita­nes al Teatrc-auditori. t'Ianu 3(t

^m f m _ Espectacles

Liutura Tetratoatra a la Unió La companyia santeugatenca Tetratea-tre toma a representar Una nit qualsevol a la ciutat, avui i diumenge. En aques­ta ocasió, l'escenari serà el de la Unió, l'espai on va néixer el muntatge dirigit per Dolors Vilarasau. Plana 39

36 Divendres, 14 de maig de 1996

A r t

Preparen un retaule del XIV per obrir el cicle 'Sant Cugat restaura'

La peça, de quatre metres d'alçada, es podria veure aquest estiu a la sala capitular del claustre Era una de les assignatures pendents en la vida cultural

de la ciutat. L'Ajuntament i el director del Servei de Res­

tauració de Béns Mobles de la Generalitat, Josep Maria Xar-

rié, han estat parlant durant

anys d'exposar les peces que es reparen al centre, situat

al monestir. I sempre s'ha dit, també, que el claustre se­

ria l'espai idoni. Un cop acabades les obres de consolidació

del monument -que han estat un dels últims en­

trebancs-, el cicle Sant Cugat restaura pot

començar aquest estiu amb l'exposició d'un

retaule del segle XIV pertanyent a l'escola

de Lleida. Es tracta d'una peça de pedra policromada del

gòtic català dedicada a la Verge, amb escenes de la vida

de la Mare de Déu. Tot i que ha sofert algunes adultera­

cions, sobretot en la pintura, és una de les poques peces

d'aquesta època que encara es conserven gairebé ínte­

grament i en l'emplaçament original: l'església parroquial

de Santa Maria d'Albesa, a la Noguera.

i-ii.mwi»

Sii.VIA BARROSO

- Sant Cugat -

Kl retaule de pedra policro­mada de l'església parroquial de Santa Maria d'Albesa (la No­guera) és "un bé moble molt poc moble". Ks per això que el director del Servei de Restau­ració de Béns Mobles de la Ge­neralitat, Josep Maria Xarrié, as­segura que l'exposició de la peça que projecta el centre serà "una oportunitat gairebé única" de veure aquest tipus de retaule fora de la seva ubicació original.

lot i que les dates encara no estan fixades, l'Ajuntament i el Servei de Restauració-instal·lat des de fa quinze anys al claustre del monestir- tenen la intenció de mostrar aquest estiu, a la sala

capitular, el retaule que s esta reparant. Si es compleix la pre­visió, serà l'arrencada definiti­va del Sant Cugat restaura, un ci­cle permanent que convertiria el claustre en la sala d 'expos-cions de moltes de les peces que se sotmeten a tractament cada any a la ciutat.

"La idea ja és vella -recorda Josep Maria Xarrié- i en quinze anys només hem pogut fer una peti ta mostra que va obteni r molt poc ressò, fa onze anys, en el local que ocupa la sala Rusi-nol". Problemes de calendari. dificultats de coordinació i, en els últims anys, les obres del monestir, han anat retardant la possibilitat que els santeuga-tenes gaudexin dels fragments d'història de l'art que els pas­

sen cada anv pel costat de casa.

Escola d 'A lbesa

La peça que podria fer que aquesta cadena de despropòsits es trenqui i comenci el Sant Cu­gat restaura és un dels pocs re­taules de l'escola de Lleida que queden en el seu emplaçament original. La majoria estan frag­mentats i s'han traslladat a un museu.

Situada cronològicament a la meitat de segle XIV, l'obra per­tany al gòtic i sintetitza les in­fluències italianes i borgonyeses. Per això, tot i que es considera gòtic català i dins de l'escola de Lleida, les restauradores que re­paren la peça hi han trobat prou peculiaritats per emmarcar-la en

cl grup de "retaules d'Albesa". "Això és una mostra de l'activi­tat intensa dels retaulers de l'è­poca, en què cada poble tenia el seu taller d'artesans dedicats a la construcció d'aquests con­junts escultòrics", explica la do­cumentalista del servei, Mireia Mestre.

Iot i que s'ha conservat gaire­bé sencera, l'obra ha sofert di­verses agressions: ha estat des­muntada i tornada a muntar més d'una vegada, i li han passat per damunt restauracions que Mes­tre descriu com a "molt barroe­res". Entre aquestes actuacions, hi ha dos repintats afegits a la policromia original, un del se­gle XVI i un altre del barroc. La degradació de la pintura del XIV impedeix que en l'operació de neteja que s'està fent -a punta de bisturí- no es pugui arribar fins a la primera capa en moltes parts del retaule, ja que es po­dria perdre el color.

R e c u p e r a r l 'original

Lídia Balust, Núria Gilart i Marta Tabemer són les tres res­tauradores que estan treballant en la peça des de l 'est iu de 1994. Inicialment, la seva in­tenció era acabar la rehabilita­ció amb una intervenció d'un mes i mig in situ, a la mateixa església d'Albesa. Però les dificultats que van anar apa­reixent les han obligat a des­muntar el retaule i traslladar les peces al taller de Sant Cugat.

Aquí és on, amb l'ajut de les re fe rènc ies bi­bliogràfiques, les foto­graf ies a n t i g u e s i l'anàlisi del material, intenten tornarà l'o­bra el seu aspec te original: una opera­ció que inclou l'elimi­nació de petites parts afegides amb ciment i fetes de guix - e n es­tils que no tenen res

a veure amb l'escola d'Albesa-per substituir caps i extremitats de figures trencades.

Kl que no es podrà restituir serà la verge gòtica central, que va ser can\ iada a principi de se­gle per una escultura barroca i que no s'ha recuperat.

Al final, la peça. de més de qua­tre metres d'amplada i tres i mig d'alçada, es recompondrà sobre una estructura metàl·lica -invi­sible per davant- que li farà de suport. D 'aques ta manera no caldrà enganxar les peces amb c iment ni cap a l t re ma­terial que resulti traumà­tic

ELS4CANIWS Divendres, 24 de maig de 1996 Cultura 37

C i c l e P& i i i Ca ba r e t :Tlm'~a-:;::t4r:m'\-::a u d i t'.o^à:M "No vaig tenir altre remei que crear Ai- o Alentides de debò, va idear el muntat-

guardenf, afirma Marta Carrasco. Des- ge de teatre-dansa Aiguardent, amb la

pres de sobresortir en la companyia Me- coproducció del Centre Cultural de Sant

tros en espectacles com Estem dhrinament Cugat i la direcció teatral d'Ariel García

valdés i Pep Bou. Aiguardenttanca aquest

diumenge a la tarda el cicle Petit caba­

ret, que s'ha dut a terme durant el mes de

maig a l'escenari del Teatre-auditori.

MARTA CARRASCO. Ballarina i actriu

"Quan vaig descobrir la dansa, vaig emmalaltir per sempre més

PKI'TUCU'K.S - Sant Cugat -

Marta Carrasco és modesta i tí­mida. però amb un talent ines­gotable. Ks una actriu-hallarina que encara té molt a dir i ja pre­para el segon espectacle en so­litari. Ks una màquina de sen­t i m e n t s q u e d e s e n v o l u p a i tradueix a l'escenari. S'apassio­na per tots els petits detalls quo­tidians. als quals associa una mú­sica i els dóna moviment quan balla i interpreta, sempre amb la premissa principal de fer-se entendre.

-Digui 'm una frase amb la pa­raula dansa. - " L a dansa és una forma de

vida." - I una altra on surti aiguardent. - " O n hi ha l'aigua, que és sinò-

nim de vida, frescor i neteja, hi ha alguna cosa ardent, que cre­ma, que desprèn passió, des-truecció o autodestrucció." - E n un món sense ètica, només

queda l'estètica?

- " N o m'interessa només l'estè­tica." -Però la sensibilitat per sobre

de tot. -"Sí." - L a bellesa és una aparença i

una il·lusió? -"Pot ser també lletjor i desil·lu­

sió." - H a de dur el caos dintre de si

mateixa per engendrar un es­pectacle? -"Moltes vegades és així." -Va fundar un grup musical de

rock... -Sí. Tocava el piano perquè era

un grup instrumental de rock simfònic. -Era l'any 1977. Llavors encara

no sabia que seria ballarina? - "No . Vaig començar molt tard.

Però quan vaig descobrir la dan­sa em vaig posar malalta per sem­pre més."

Marta Carrasco, davant del Teatre-auditori, on presentarà Aiguardent diumenge a k tarda. Foto: XAVIER IARROSA

-Vostè ha estat la musa de Ra­mon Oller. - " N o ho sé... Per a mi era un

treball molt d'equip. Però ho vaig deixar. És clarísssim que ningú no és imprescindible." -Crear i ballar ara per a vostè és

complementari? -"Vaig posar-me a treballar sola,

necessitava dir una sèrie de co­ses, i al mateix temps també les inventava i els donava forma." -Qui és Pep Bou? - "Un gran artista i gran inventor,

a més del codirector teatral d'Ai­

guardent i el meu nòvio." -L'altre codirector és Ariel Gar­

cía Valdés. - " U n a grandíssima persona,

amb molta saviesa i capacitat de treball, a més de posseir una ge­nerositat immensa." - L a coreografia és el text de la

dansa? -"Moltes vegades, sí, A Aiguar­

dent, el text és tant la coreografia com quan estic quieta o canto." -Quina és la salut de la dansa

contemporània catalana? - " H i ha una gran quantitat de

creadors, però només es fa cas als grans."

-L'espectador no entén la dan­sa o és que no hi ha res a enten­dre? —"EI coreògraf no s'explica prou

bé, perquè si cl púbic no ho en­tén, no és culpa seva, segur! Crec que hi ha cl mal costum de fer espectacles que només els entén qui els fa, i cl públic es queda a les fosques. Jo vull veure espec­tacles on cl coreografia un esforç per fer-se entendre. Si això no ho canviem, no tindrem mai públic."

-Què pensa quan ballar —"No penso." -El públic és el que dirà si hi ha

Aiguardent per a molts dies? - "En gran part, sí. Però realment

ho decideixen els programadors." -Diuen que una ballarina feliç

no sent la necessitat d'expressar-se. -"Cada persona és un món. Això

no es pot dir de cap manera." - E n qualsevol moviment sap on

té cada part del seu cos? -"Conec molt bé la meva mà­

quina." - L i demano una mentida de

debò. - "M'has tocat l'ànima! No sé

dir mentides perquè em poso ver­mella." -Doncs, es troba divinament ac­

tualment? -"Sí." -Aiguardent són diferents estats

d'ànim d'una dona. - " É s un viatge per les seves vi­

vències i els seus records, fantas­mes i ironies, amb molt d'humor, fet que no podem oblidar, per­què també hem de ser capaços de riure'ns de nosaltres matei­xos."

- É s una perdedora? —"Moltes vegades em sento així,

encara que la realitat demostra el contrari. La societat, però, entén com a perdedors gent que jo con­sidero guanyadors i triomfadors."

VAiguardent9 d'una ballarina i actriu en solitari SÍLVIA BARROSO

•"Vull moure 'm com ho faria una dona a casa seva però amb el cone ixemen t del cos q u e tinc jo". Aquesta és la declara­ció d'intencions de Marta Ca­rrasco sobre Aiguardent. És el seu primer espectacle en soli­tari i arriba a Sant Cugat des­prés d 'haver passat pel filtre

de l'èxit a la sala Beckett de Barcelona, quan Carrasco ja està treballant en la producció $ Alada, sobre l'obra de Cami-lle Claudel i Frida Kal·ilo. Aiguardent és la història d'u­

na dona sola, i la creadora de l'espectacle vol parlar-ne "ju­gant amb l'ambigüitat, aprofi­tant la l l iber tat q u e dóna la dansa en aquest sentit". El per­

sonatge és "una perdedora que cons tantment sembla a punt de suïc idar-se , fins que co­mença a beure i beure, no se sap si per trobar la mort o per purificar-se en aigua beneïda". És la dualitat que busca. I tot això ho vol explicar a través de la dansa, "però sense que l'es­pectador ni tan sols s 'adoni" que està ballant.

Amb tot, diumenge (a les set de la tarda) no tot serà dansa a l'escenari del Centre Cultural. Carrasco avança en la tendèn­cia d'eliminar les fronteres en­tre els gèneres fent " tea t re -d a n s a " i f ug in t de les etiquetes. "Per a mi -assegura-és tan impor t an t el que ex­presso com a actriu com el que interpreto a través del ball."

La Camerata de Phonasci es presenta oficialment

S.B.

- Sant Cugat -

L'orquestra de cambra Ca­merata de Phonasci s'està con­solidant, i els seus integrants han decidit presentar-la ofi­cialment en dos concerts. Les actuacions seran cl 7 i cl 9 de juny. d l'aula magna del con­servatori Victòria dels Àngels, i hi participaran també el pia­nista santeugatenc Jaume Fà­bregas i el ciir Aulos. HI Mag-nijieat de Yivaldi, el Canon de Vdchclbcl./dnaeet: d'Idyll, i cl C.oneert [>er a piano i orquestra en re menor de Haydn, són les peces d'un repertori que el di­rector de la Camera ta . Jordi P i c c o r e l l i , a n u n c i a com a "atractiu i de qualitat".

Fo rmada per mús ics de la Jove Orquestra Sant Cugat i dirigida també per un d'ells, la formació va néixer el no­vembre de 1994 per a un con­cer t a la r e s idènc i a R a m o n Llull. Els bons resultats han fet que la Camera ta es con­vertís en una orquestra esta­ble dedicada a la interpretació de música de cambra per a ins­truments de corda. L'altre ves­sant de la formació ha estat l'a­companyament instrumental, tant de solistes com de corals.

Les entrades per als dos con­certs de presentació oficial de la Camerata de Phonasci es po­den adquirir a la Casa de Cul­tura, al preu de mil pessetes. Les actuacions - e l divendres 7 de juny a les 10 del vespre, i el diumenge 9 de juny^a les 7 de la t a rda- estan patrocina­des per l 'empresa Lucas Die­sel.

Ultimen els preparatius de la Mostra d'Art

-Saat Cugat -

La X Mostra d'Art Contem­porani Català està a punt d'i­naugurar-se, d 'aquí a quinze dies. Organitzada per Canals Galeria d'Art, en aquests mo­m e n t s s 'es tan en l l e s t i n t els preparatius de l'exposició, que reunirà 33 artistes catalans i an­dorrans al claustre del mones­tir a partir del 31 de maig. El conseller del Cultura de la Ge­neralitat, Joan Guitart, ha feli­citat els organitzadors pel vintè aniversari de la biennal. En pa­raules de Guitart, la mostra "és una bona oportunitat de des­cobrir un furtur esperançador per a l'art català". / S.B.

38 Cultura ELS ICANTTKNS Dic-fídns, 24 dr mur-dr 1996

M ú s i c a

Aragall oferirà un recital "clàssic" amb peces del seu repertori italià

El mes que ve, el tenor enregistrarà un disc de napolitanes al Teatre-auditori Jaume Aragall trepitjarà per segona vegada cançons napolitanes amb Disc-medi. A canvi, Tomàs Seix, "una de les oportunitats que de

l'escenari del Teatre-auditori divendres que

ve, 31 de maig. Després d'haver-hi enregistrat

Tosca l'any passat, l'acústica de la sala l'ha

convençut per al pròxim disc, un recull de

S U A i \ B A K K O S O

- Sani Cugat -

Rossini, D o n i / c m . Bellini , Verd i. Puccini , Boito. Cilca. Kls noms que van marcar la cançó lírica i l'òpera italiana al llarg de tot el segle XIX i fins al principi del XX es passeja­ran per Sant ('.nuat d ivendres de la setmana que ve. I hi arri­baran ami) la \ e u de J a u m e Aragall.

1'". I c a n t a n t ha p r e p a r a t un concert "clàssic" que en la pri- • mera part conte cinc cançons per al tenor, i quatre per a so­prano. que interpretarà Maria Carme l lernàndc/ , . Són peces tic Hcllini, Don i / c t t i . Rossini i Puccini. La segona part, de­dicada a l'òpera, s'obre amb el duet 7'eco io s/o. d'!'// bullo in masquera. de Vcrdi, i continua amb àries alternades, per a so­prano i per a tenor. Vissi d'ar-/e i K luchevan d'esteve - d e Tos­ca- s e ran les d u e s ú l t i m e s àries, que donaran pas al duet final, el Vien ni la serà de Ma-dama Bu//erfly.

Aquestra estructura - u n a sè­rie d'àries que obre i tanca un d u e t - és "poc habi tua l" , se­gons Aragall , i p rovoca una "si tuació vocal bas tant peri­llosa", sobretot en el moment final, quan s'ha d'acabar amb la Butterfly. Però, el tenor tre­ballarà amb xarxa: moltes de les peces programades ja les ha can ta t en a l t res ocas ions amb Maria Carme Hernàndez i, a més, treballen amb una de les seves pianistes habituals , Amparo García Cruel ls . I una altra dosi de tranquil · l i tat per a Aragall és el fet d 'haver can-

oferirà un concert de cançons, àries i duets ita­

lians en el que serà la seva primera actuació

davant del públic santeugatenc. La permuta ha

proporcionat a la sala, segons el director

tant en tant tenim a Sant Cugat i que cal apro­fitar". Amb ell, tocarà la pianista Amparo Gar­cía Cruells i cantarà també la soprano Maria Carme Her íandez

Jaume Aragall i la '•n.a representant. Sí/via Gasset, en la presentació del concert. Foto: MANÉ ESPINOSA

tat ja al Teatre-audit ior i - p e r a l ' e n r e g i s t r a m e n t de Tosca que hi va fer l 'any p a s s a t - i saber que les en t rades estan exhaurides des de fa dos me­sos. "Ara, només espero cantar bé" , assegura.

L'expectació creada per l'a­nunci del concer t fa suposar que hi haurà l 'espai i l 'ocasió per als bisos. Aleshores serà el m o m e n t de fer un avanç del que serà el disc de cançons na­politanes que ha d'enregistrar, també al Teatre-auditori, entre el 17 i el 21 de juny. En el re­pertori programat , no ha in­troduït cap d ' aques tes peces p e r q u è vol ia fer un r ec i t a l

"clàssic", amb una primera i una segona parts ín t imament relacionades.

Disc-medi

Després del tast que oferirà en el concert de la setmana que ve, la següent oportunitat per escoltar les cançons que havien canta t Franco Corell i i Giu-seppe di Stefano amb la veu d 'Aragal l serà al n o v e m b r e , quan surti el disc a la venda. Disc-medi és la discogràfica en­carregada del treball. Tot i que no és un segell especialitzat en música clàssica, s'ha escollit la casa catalana "precisament per­

què ara comencen a entrar en aquest terreny i cuidaran molt tot el que facin", segons la re­p r e s e n t a n t d 'Aragal l , Sílvia Gasset.

Per al tenor, la novetat és el tipus de repertori que enregis­trarà, que s'aparta de l 'operís­tic. "En part, ho faig perquè és un acostament al públic" , re­coneix. Tanmateix, Aragall ha recordat que "les napolitanes són una música fàcil d'escoltar però molt difícil de cantar, per­què requere ixen molt volum de veu en la part central, i s'hi ha de posar ment re , alhora, es conserva energia per a les no­tes altes del final".

M a r i o n e t e s

El Espejo Negro posa a prova la seva capacitat Ï convocatòria amb la repetició de 'Tos de pech

S.B.

Carmela Amargura, una titella de dos metres d'alçada que fa de mestra de cerimònies al ca­baret de Tos de pecho, tornarà a intentar guanyar-se el públic de Sant Cugat demà. Serà la sego­na representació al Teatre-audi­tori de l'espectacle de marione­tes per a adults de la companyia andalusa El Espejo Negro. D'a­

questa manera, els responsables del Centre Cultural avaluaran l'efecte del mecanisme "boca-orella", com cl defineix el di­rector del teatre, Tomàs Seix.

És una de les proves que s'han volgut fer amb el cicle Petit ca­baret. En la primera funció, el 3 de maig, a Àngel Calvcnte, ('ar­men Ledesma i la resta de la companyia els va costar elevar la temperatura de la sala lenta­ment, però la van deixar molt

alta quan van marxar. El cop de gràcia definitiu, va

ser el bis "a cara descoberta" que va anunciar Calvente al fi­nal del repertori programat: la possibilitat de veure com la ti­tella Lola Flores es movia al rit­me que li marcaven els tres ma­nipuladors va ser una de les coses que més van agrair els es­pectadors.

Demà, els santeugatencs - q u e no van acabar d'omplir les 200

localitats de les grades instal·la­des a l 'escenari- tenen l'opor­tunitat de veure una Cecília re-viscuda del seu taüt - amb benes incloses- o un Michael Jackson acompanyat d'un fan nadó tite­lla. L'humor més corrosiu d'El Espejo Negro, que ataca la rea­litat, es combina amb altres nú­meros, que deixen més espai per a la imaginació i on els protago­nistes són peixos, cucs o objec­tes amb vida pròpia.

Acaba el cicle 6Una hora de música'

S.B.

- Sant Cugat -

El cicle de música de cam­bra Una hora de música, al con­servatori Victòria dels Àngels, acabarà dimecres (pic ve (29 de maig) amb l 'última inter­pretació de Marju Vatsel. La pianista ha utilitzat en tots els concerts de la sèrie dedicada a les Sona/es de Mo/.art un for-t e p i a n o cons t ru ï t a Basilea (Suïssa), l'any 1975. L'instru­ment és una còpia fidel d 'un model A.Walter del 1780. es­collit per a aquest cicle amb Pobjectiu d'augmentar-ne l'in­terès amb una major aproxi­mació a la sonoritat original. Les sonates per a piano del composi tor de Sa l /burg han passat pel fortepiano que ha tocat Vatsel en tres concerts - en t r e el febrer i l 'abri l- i el cicle arribarà al final del recor­regut dimecres, amb l 'última actuació. D 'aques ta manera, el Cent re Cultural ha volgut mostrar l 'evolució del gènere i també la de l'obra de Mozart.

Tot i que les sonates per a piano del músic austríac han centrat el cicle Una hora de mú­sica aquesta temporada, també s'hi han ofert una actuació del quinte t de vent Harmonia, un conte musical interpretat per l'arpa d'Abigail Prat i un con­cert amb flautes de bec. El ci­cle s'adreça especia lment als estudiants de música de qual­sevol c e n t r e de Sant C u g a t menors de 18 anys - q u e hi po­den entrar de franc- però tam­bé es posen localitats a la ven­da. El concer t q u e clourà el curs començarà a les set de la tarda, a Paula magna del con­servatori.

Nit poètica a l'Àgora

La cançó catalana va prota­gonitzar el recital de poesia amb què l'escola Àgora va tan­car.el 26 d'abril els VII Jocs Florals, un concurs ober t als pares dels alumnes del centre i t ambé als professors. El lliu­rament de premis es va fer en una vetllada iniciada amb un sopar. A continuació, un equip de professors va presentar l'es­pectacle poètic, basat aquest any en textos de cantants com Joan M a n u e l S e r r a t , L l u í s Llach, Ovidi Montllor o Maria del Mar Bonet, entre d'altres. A Pac te , hi va assistir la di­rectora general d 'Ordenac ió Educativa, Àngels Gonzàlez. / S . B .

ELS4CAlVroN!> Divendres, 24 de maig de 1996 Cultura 39

E s p e c t a c l e s i n f a n t i l s

Un moment de la representació Í^'EIS Tres Mosqueters al Teatre-auditori. Foto: XAVIER I.ARRÒS. \

La Xarxa tanca la temporada amb una mitjana de 6 0 0 espectadors

Preparen una funció a l'aire lliure per a la festa major

Exposicions

Ha estat la primera temporada estable al Te­atre-auditori, amb una funció mensual: vuit en total. Després de l'experiència pilot de la primavera anterior -en què el grup local de

Rialles recuperava l'activitat a partir d'un conveni amb l'Ajuntament-, aquest curs s'ha arribat a una mitjana de 600 espectadors per representació.

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat -

L'antic grup Rialles, dedicat a la programació d'espectacles in­fantils i juvenils, va tancar diu­menge una temporada e spe ­cialment significativa amb la representació d'Els Tres Mos­queters. Unes 600 persones - la mitjana hab i tua l - van anar al Tea t re -aud i to r i per veure el muntatge de la companyia de la Faràndula basat en la novel·la

d'Alexandre Dumas. Era el fi­nal d 'un curs en què el col·lec­tiu s'ha separat d 'Omnium Cul­tural i s 'ha c o n v e r t i t en La Xarxa, i t amb é la culminació d'un any que ha significat la re­cuperació definitiva del grup de Sant Cugat.

En vuits mesos, s'ha compro­vat que la ciutat té un públic as­sidu per als espectacles infan­tils. Però, alhora, s'ha descobert l'assignatura pendent: l 'espec­tador adolescent d'entre 11 i 14

anys. Aquest era cl públic que es buscava quan es va progra­mar Les tres germanes, de Txè -khov, i l'avís que es presentava teatre de text adreçat a nens més grans va fer recular els ha­bituals. N o m é s 300 persones van anar-hi. Jaume Ruiz-Olalla, membre de la Xarxa, reconei­xia d iumenge que els "hauria agradat una resposta millor" en aquella ocasió. Ara, el projecte immediat és una funció a l'aire lliure durant la festa major.

El monestir, element que apareix en moltes obres. Foto: FI.S 4 CANTONS

Habitació amb vistes Nom de l'artista: Miquel Cahanus Lloc: sala Rusiiiol Dates: fins al 22 de novembre

l'KRK PlCH

La pintura de Miquel Ca-banas representa alguns dels valors que identifi­

quen la nostra ciutat. El subtil equilibri que hi ha en­

tre la naturalesa i la identitat de poble gran o ciutat petita és pre­sen t en la seva obra. Mique l Cabanas s'inspira en motius pro­pers per representar el seu mi­crocosmos i els mostra amables i humans. Com altres grans artistes, Mi­

quel Cabanas ha arrelat amb pro­funditat al seu entorn més im­mediat, i des d'aquí, Sant Cugat, la seva obra pren una dimensió

d'obertura al món. Miquel Cabanas és home sen­

sible, pintor i poeta, que es ma­nifesta d'una manera planera i entenedora.

Amb Ics seves pintures del mo­nestir, redescobrim un entorn que suposadament coneixem. En els seus quadres, com tam­bé en els seus poemes, tot té sen­tit i cada un dels objectes forma part d 'un món perfecte i es ­plendorós. Com va fer Joan Miró, Miquel Cabanas fa el pas de pin­tar amb els ulls de l'interior, dei­xant de banda la pintura epidèr­mica de l'altres artistes.

L'exposició de la sala Rusinol és una nova oportunitat per gau­dir d'un gran pintor i per tornar a confirmar que Miquel Caba­nas ha estat un dels nostres mi­llors artistes.

Teatre

Tetrateatre torna a la Unió amb 'Una nit qualsevol'

El grup participarà en un programa de Barcelona Televisió

S.B. - Sant Cugat -

La comèdia ex is tenc ia l i s ta Una nit qualsevoltorna a la ciu­tat, avui i diumenge. La com­panyia Tetrateatre es retrobarà així amb el públic santeugatenc. Van estrenar la peça del polonès Slavvomir Mrozek amb dues funcions al Teatre-auditor i , i van representar-la després, du­rant t res s e t m a n e s , a la sala Tantarantana de Barcelona.

Però tenien un deute pendent amb la Unió Santcugatenca, el teatre on va néixer i on es va assajar Una nit qualsevol. A més, la Unió és t a m b é l ' espai on s 'han format els actors - Joan Berlanga i Joan Llamas- i la di­

rectora, Maria Dolors Vilarasau, membres destacats del planter del teatre amateur que va origi­nar Fila Zero.

Desp ré s de la t emporada a Barcelona, l'equip continua sent el mateix per a les dues fun­cions de la Unió, amb una ex­cepció: l'única zetúu fitxada fora de la ciutat, Clara del Ruste, ce­deix el seu paper de Tercera Persona a la seva germana, Grà­cia. Ella farà passar una nit di­ferent a dos viatjants grisos i sense nom, l 'Estimat Col·lega i l 'Aprecia t Col · lega, q u e la veuen aparèixer com una dees­sa que pertorba la seva relació encotillada. Al final, no sabran si ha estat un somni compartit o una realitat paranormal.

¥,n tot el procés, la coreografia del santeugatenc Carles Casas hi juga un paper fonamental, i va ser un dels elements que va obtenir més èxit en l'estrena al Centre Cultural.

El recorregut de Tetrateatre amb Una nit qualsevol - q u e va començar a la fira de Tàrrega-tornarà a Barcelona després del pas per la Unió. Aquesta vega­da serà per participar en la Pri­mera Mostra de Teatre Breu, organitzada per Barcelona Te­levisió i Artenbrut. L'obra es re­presentarà a la sala de Gràcia el dilluns i la televisió local l'en­registrarà per emetre-la la set­mana següent, juntament amb una entrevista amb els actors i la directora.

MIQUEL CABANAS 10 ANYS DE PINTURA

(1985 - 1994) Fins a l'11 de juny

Sal ||j|usírT61 Santiago Ruànol 52 - Sani Cugat del Vals

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: mati, de 9 a 2h

tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51

40 Cultura ELS-/CAIYro!>S Divendres, 24 de maig del 1'996

R\i)H ) S \ \ r Cl <;\i De dilluns a divendres: • D e 7 .i 7:M) h.. El Des-pciTLidiH'. .imb Joan \a l l \c . •De 7:1(1 a 10 h.. El Gall del Monestir. Revista d'ac-tualitat. De 7:M\ a (>:M) li.. repassa les principals notí­cies d'àmbit general i de lí:.i0 a 10 inclou la primera edició de I informatiu. Sant ('ug.it A\ ui. amb totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. El programa el diri­geix i presenta \ a \ ier l·iir-nells.

•De 10a 12:4>h., Dies de Ràdio. El maga/ine. Espais de divulgació, entreteni­ment i participació. Pre­sentat per Maribel Cavue-las.

• D e 12:45 a IS h.. Amb Molt de ( Hist. Espai de gas­tronomia amb Pep Blanes. •De I .vi l.v.idh.. Sant Cu­gat Av ui. I .'Informatiu se­gona edició. Editat i pre­sen ta t pels serveis informatius de Ràdio Sant ( àigat.

•I )e l.v.sOa 14 h., E.ntitats. I )irigit i presentat per \ a -\ ier Miralles.

•De 14 a IS h„ Vol de Tar­da. Música suau seleccio­nada per Josep Mana No­guera. •De IS a 21 h.. Al Eloro. I ii programa de Salva Vall-vc. Els divendres de 2(1 a 21 h.. inclou l'espai, Ritt Raft". Música lieavy amb Marc Picanvol. • D e 21 a 21:20 li.. I /Es­portiu. Dirigit i presentat per Patrícia Mota. • D e 21:20 a 23 li., Sons i Estels. Presentat per Pere Pallissa. • D e 23 a 24:

Dilluns: Aquest Any, Sí!. I !n programa de Salva Vall-vé.

Dimarts: E'Estrena. L'es­pai de cinema de RSC.

Dimecres: Hores Extres. Amb Eduard Garcia i Rosa Maria Jané.

Dijous: Cafè Blue. La nit temàtica, amb Oriol Costa.

Divendres: Vallès Sense Eronteres. Presentat per Fathia i Hamed Ben Ham-mou. •De 24 a 7 h., Música al teu costat. • D e 7 a 24 h., cada hora, connexions amb Catalun­ya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius de l'emissora municipal.

• D e 8 a 10h., A Primera Hora. Música i informació per al cap de setmana. Amb David Villena. • D e 10a 11 h., Hora Extra (repetició).

• D ' l l a 12 h..GatneOver. Programa dedicat al món informàtic. •De 12 a 13 h.. E.l Magat­zem. amb ()i iol ( 'osta i Amanda Sans. •De 13 a 14 li.. Avant Matx. L'avanc, de l'actualitat es­portiva del cap de setma­na. ' •De 14 a 15 h., Vallès Sen­se Eronteres (repetició).-De 15 a Ió li.. Aquells Me­ravellosos Anvs. Amb Jo­sep Maria Alvira. •De l ó a 20 h„ Súper DJ. Iota la música màquina

d'actualitat. •De 20 a 21 h.. Bones Vi­bracions. Amb David Vi­llena. • D e 21 a 22 h., Salmaia. amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón. •De 22 aSh„ Música al teu costat.

• D e S a 0 h.. Kl Dia del Senyor. •I )c 0 a 0:50 h.. Esports en Marxa, primera edició. •De 0:50 a 10 li.. El Racó de la Poesia. Amb Joana I- rancesca Garcia. •De 10 a 10:30 li., Arrels. I n programa de Rogeli Pe­dró.

•De 10:50a 14:50 h.. Roda d'Amics. Amb Pere Pallis­sa i Joan Eàbregas. •De 14:30 a 15 h„ Esports en Marxa, segona edició. • D e 15 a 16 h.. Aquells Meravellosos Anys. •De InaZOh. . Súper DJ. •De 20 a 21 h., Bones Vi­bracions.

•De 21 a 22 li., Esports en Marxa, tercera edició. •De 22 a 7 h., Música al teu costat.

•Dissabte i diumenge de 8 a 22 h., connexions amb Catalunya Informació i but­lletins amb informació lo­cal i comarcal.

SANTS

Divendres 24 • Maria Auxiliadora Dissabte 25 • M. Magdalena Diumenge 26 • Felip Neri Dilluns 27 • Agustí de Canterbury Dimarts 28 • Germà Dimecres 29 •Just DIJOUS 30

• Eerran Divendres 31 • Visitació Mare de Déu

La p r o p o s t a

imnmmm

24 DlVKNDKKS

Teatre • A les deu del vespre, al teatre de la l 'nió Santcu-gatenca, el grup Tet ra-tea t re presenta Una nit qualsevol, de Slavvomir Mro/.ek. Amb Joan Ber-langa, Joan Llamas i Grai-ca del Ruste. Dirigida per Dolors Vilarasau.

DISSABTE

Jocs Florals • A partir de les quatre de la tarda, al centre cí­vic de les Planes, es faran els I Jocs Florals del dis­tricte. Hi haurà un cafè literari, amb lectura de poesies, amb degustació de cafè i xocolatada. Des­prés, hi haurà animació infantil amb el grup Ai-noa.

Festa de Primavera • A partir de les vuit del vespre, al casal del Pi de

HORARI AUTOBUSOS

• LÍNIA 1. SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

•Dansa al Teatre-audítori amb Marta Carrasco. La ballarina Marta Carrasco presentarà diumenge al Teatre-auditori, dins del cicle Petit cabaret, l'es­

pectacle Aiguardent una barreja de teatre i dansa que ha rebut les millors parau­

les de la crítica i l'èxit del públic allà on s'ha representat. La idea és de la ballari­

na, que durant molt temps va ser l'estrella de la companyia Metros, i explica la relació

d'una dona desesperada que es refugia en l'alcohol de l'aiguardent. Aiguardentés

un monòleg explicat amb els gestos del cos i de la cara. La banda sonora té jazz i

música clàssica. Pep Bou i Ariel García Valdés dirigeixen Marta Carrasco.

Can Borrull. festa tic la pr imavera , organi tzada per la comissió de festes de Ics Planes. Sopar de germanor, cantada d'ha­vaneres i cremat, ball i ka-raoke.

Concert coral • A les deu del vespre, a l'església de Montserrat de la Eloresta. la Coral Universitària de Ciències de la Informació oferirà un concert. Dirigida per Manel Cabero.

Conferència • A les deu del vespre, a la seu de l'associació Flo­resta Esportiva i Cultu­ral, l'historiador i viatger Josep Maria Gavin oferirà

una confe rènc ia sobre Mèxic i el Yucatàn, des­prés d'haver-hi viatjat.

26 Dir.MKNCíK

Subhasta • A les set de la tarda, a la Casa de Cultura, Asdi or­ganitza una subhasta per recaptar fons que serviran per construir el nou edifi­ci que l'entitat està fent a Valldoreix.

Teatre • A les set de la tarda, a la L n i ó Santcugatenca , el grup Tetrateatre presen­ta Una nit qualsevol, de Slawomir Mrozek. Diri­geix Dolors Vilarasau.

Videocinema • A les sis de la tarda, al Casal Cultural de Mira-sol. es projectarà la pel·lí­cula Cas per.

Música •A les set de la tarda, al bar Dada de la Eloresta. amb el grup Sergio O. Ca­ses & Friends.

28 DIMARTS

Conferencia • A les sis de la tarda, a la Casa de Cultura, xerrada informativa sobre la de­mència senil. Hi parlarà el p r e s iden t de l 'Asso­ciació de Familiars d'Al-

Ç: T i': "'í:

tmmmmtàam

|*ç*fcl**finia fes2£20fc.

|C*ütN%fins * te* 8210».. *CUB»t

ï.#$MfCqpft. jf«ÉA9ted»cateiMafia»fti·*2l.5Gh.

>t&tadóSt Gugatmtcat CAJjh||yfM* AsBBBÏjJktfMf

• LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

• UNIA 3. SANT CUGATLA FLORESTALES PLANES

tHs* ftÉma tu mi te : (EJtti rj*1 rntfU ujjtttmà. LJflaSitt)i > l ' ~"*"~'

Cm&t*f1t>mM,F.Cciani * • *' ^'T^wmvw&jf

<4MNNMto t iMMaV ta i 4$ H&MS * fiMfc ton fins a tes Zt tfih.

SMlMw 4 M #• 9Mt PnMMNH6> «OfwMMn. ttaoWae «JBW)&S9h i ai» 23 • 63mrati<te«KÍBhanflnsai«s22£3h.

IIMÜIIM ilM M IfiUrjH THÇ

-UM*** 1 IWlm 18 Mmx&SÇtW 3S» t als OS i 35 8ftR&4»«Kfet»kia»a1w2t35h.

T A3. SANTCUGATRUBJ-TERRASSA

ttkuéMt t fimtm in TffHn' *ftSflH

T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

"9tm MM*». t«aw«K 06.16-06.461 &

-fltonmyw i festius. 1« wdm é?.t8M -Sortid* «kfictonet* a C«dMq^&48Mi$36fe flJMriBllIlltllHtlift

• A 3. BARCELONASANT CUGAT

-Otos Mmr& ?a tafiM&&mt# < •OtoMMa·.laawfdKdMfftalií j - t tu iMngMl«MÉi iMf tMi^^

ELSíCANIONS Divendres, 24 de maig del 1996 Cultura 41

zheimer i el cap de secció de geriatria de l'hospital Germans Trias de Bada­lona. Organitza: Cavis.

Conferència • A les vuit del vespre, al Club Muntanyenc Sant Cugat, xerrada sobre les biblioteques públiques, a càrrec d'Assumpta Bai-lach, responsable de la xarxa de biblioteques de la Diputació. Glossarà Miquel Melià, director de l'IES Arnau Cadell.

Conferència • A les deu del vespre, a la Casa de Cultura, con­ferència sobre la Costa d'Ivori a càrrec de Lluís Puig. S'inclou dins el ci­cle Anem de viatge.

TELÈFONS DÏNTERES FARMÀCIES DE TORN

29 DIMECRES

Concert • A les set de la tarda, a l'aula magna del conser­vatori, la concertista Mar-ju Vatsel interpretarà al fortepiano les sonates per a piano de Mozart.

Conferència • A les vuit del vespre, a la Casa de Cultura, xer­rada sobre La reaparición de Maitreya, el instructor del mundo. M. Carmen Delicado donarà la con­ferència. Organitza: Gru-po de Meditación de Transmisión.

Música • A les nou del vespre, al bar Dada de la Floresta, concert de rock espanyol amb 7 Muelles Duo.

Diapositives • A les deu del vespre, al Club Muntanyenc, pro­jecció de diapositives so­bre el Marroc i explicació del viatge a la Xina de Jordi Magallón.

30 DIJOUS

Videocinema • A les vuit del vespre, al Club Muntanyenc, pro­jecció del video Cuba, las aguas del destino. Amb una entrevista a Fidel Castro.

F&CSftfgtea&aitfeflt» *»31Sl3t iiiiMHiliMMMMWiiifíi »«ni t iwnn'U»«i i i l « w n - "•

RFSC

mmf>um**fm u "

«se*!*

"Wt'UWHWiJMjiM

31 DIVENDRES

Exposicions • A les vuit del vespre, al claustre, inauguració de la X Mostra d'Art Con­temporani Català. Des­prés es farà un sopar da­vant del monestir.

ALTRES ACTIVITATS

•Les activitats del cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sortides de cap

»» Durant tot cl mes de maig, pels dis­

trictes i Valldoreix uberta eU diumenges

i festius de ') del mati a 9 de la nit la

farmàcia Serret del Paseig Baixador, 78

de \lira-sol Telèfon 674 21 72

de setmana i tallers com­plementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82.

•Balls de saló i tallers de manualitats i cuina. In­formació al telèfon 58913 82. * ! • • • • S — l a — t — •Curs-taller de dibuix i pintura a càrrec del pro­fessor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, curs de modelatge i es­cultura a càrrec d'E. Llo­

part i filatèlia i numismà­tica tots els dijous. Ins­cripcions al local de l'A­teneu o als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 72 08.

VALLDOREIX

•Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys. Informació i ins­cripcions al telèfon 674 45 99. •Tallers de dibuix, pin­tura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral.

Informació al telèfon 674 2719.

LA FLORESTA

CwMwChHc

•Tallers de ceràmica, ex­pressió corporal, expres­sió plàstica dansa-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 08 47. Orga-nització a càrrec de AEEA L'Esplai i l'Ajun­tament. UBEF

•Curs de balls de saló, ioga, karaoke i cafè lite­rari de l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674 78 ^ .

LES PLANES

Centra c M c

• Tallers de música de banda, costura, manuali­tats, gimnàstica de man­teniment i pintura. Casal per a joves ia dults, i al­tres activitats. Informa­ció i inscripcions, des de les sis de la tarda fins a les 9 del vespre. Telèfon: 675 51 05. Organitzen : AM l'Esclop i l'Ajunta­ment.

MlRA-SOL Casal cuttaral •Activitats d'estiu: casals d'estiu, tallers de dibuix i ceràmica per a infants i adults, còmic, flauta de bec i fantasia literària per a nens. Informació i ins­cripcions al casal cultural de Mira-sol de 16 a 20 ho­res. Telèfon d'informació: 589 20 78. •Colònies d'estiu a les Preses (la Garrotxa). In­formació i inscripcions: de 16 a 20 hores. Telèfon d'informació 589 20 78.

TEATRE AUDITORI

•Dissabte 25 de maig, a les 10 del vespre, Tos de pecho, amb la companyia El Espejo Negro (repeti­ció). •Diumenge 26 de maig, a les 7 de la tarda, Aiguar­dent, de Marta Carrasco. Direcció teatral: Ariel García Valdés i Pep Bou. Cicle Petit cabaret (afora-ment limitat). Preu: 2.000 pessetes.

Exposicions

•Exposició de maquetes amb escuradents. Fins al 24 de maig a la Casa de Cultura. •Exposició dels treballs d'alumnes de la UPC. Del 25 al 31 de maig a la Casa de Cultura. • Mostra dels treballs del curs 95-96 del taller de plàsticaTriangle. Fins al 2 de juny a la Casa de Cul­tura. •Estudi Ferran Martí. Ex­posició permanent d'obres de Ferran Martí. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició permanent d'o­bres de Lluís Ribas. •Mercantic. Fira perma­nent d'antiquaris i d'art. Obert tot el cap de set­mana. •Firart. Exposició i ven­da d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià, als ma­tins.

Biblioteques

a l Canto» «orla Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50.

Centre Cultural. Oberta tots els matins del dimarts al divendres d'l 1 a 2. Tar­des del dilluns al diven­dres de 4 a 2/4 de 9. Dis­sabtes de 10 a 2. El telèfon d'informació és el 589 27 49.

Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon d'infor­mació 674 53 96.

A l'Arxiu Nacional de Ca­talunya. El telèfon d'in­formació és el 674 69 93.

Plaça Pep Ventura. La bi-lioteca és oberta dijous, divendres i dissabtes, de 4 a 8.

Plaça d'Aiguallonga, 1. La biblioteca és oberta de di­lluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89.

ELS4CAIVIONS Si vol a n u n c i a r - s e a

Els 4 CANTONS, t r u q u i ' n s

589 62 82

42 Cultura H S /CANTONS Divendres, 24 de maig del 1996

•ï& *f> &\-í ï • i- * I t ^vspí*-*,» * -A

S A N T C U G A T S A B A D E L L

••nniïifrfííirtii iii n& SentCugata Vift*ali»ft6 ^sa

S e s s i o n s G o l f e s 4 « d i s s a b t e

- t í 2fe !•>

SagtOBgar.4 LacfcBcataradBtoTOttoé^

R U B I

R*íPateKfl2 Afe&«s««Mttfe

RüWPatees* CauSwe - ,;̂ 1^^W * • • * - ^ ^ • * • " *

S e s s i o n s G o l f e s d e d i s s a b t e

RufeiPataçftl tasdoscaraefteii:

fímmm^Ammtamà^ •nèéwnwwè^iiniiii i i i i i l i i i

RubíPalace4 Qt&m&m

l%*ÍPtóc8S Atgfftgh·&gasiKacer

S A B A D E L L

• 4<

CBwaftl»» Coaewénaunjufafe

Estrella cteí rtwta

Wlramoetierosas

A LA HORA SE&ALADA

Director: John Badham. Intèrprets: Johnny Dcpp, (Hiristoplier Walken. Sales: Kursaal (Cerdanyo­la). C inea r t (Sabade l l ) . Rubí Palace. Jhohnny Deep interpreta un pare en un dilema: o

mata una important políti­ca, o perd la seva filla.

Director: Lesli Linka. Intèrprets: Demi Moore, Melanie Griffith. Rita Wil-son i Rosie ü 'Donel l . Sales: Kursaal (Cerdanyo­

la), Eix Macià (Sabadell), Principal (Terrassa). L'amistat de quatre dones al llarg de la seva vida.

COACCIÓN A UM JURADO

Director: Brian Gibson. Intèrprets: Demi Moore, Alec Baldwin.

Sales: Sant Cugat, Kursaal (Cerdanyola), Eix Macià i Cineart- tres (Sabadell) i Rambla (Terrassa). Una mare soltera fa de ju­rat en un judici.

Intèrprets: Sharon Stone, Rob Morrow. Sales: Sant Cugat, Cineart i Eix Macià ( Sabadell) , Principal (Terrassa), Kur­saal (Cerdanyola). l 'na condemnada a mort té una història d'amor amb el seu advocat.

DECISION CBJTWA

Director: Stuart Baird. In tè rpre ts : Kurt Russel, Steven Segal, Halle Berry. Sales: Rubí Palace, Kursa­al (Cerdanyola). Thrilleraeri amb terroris­tes islàmics.

Director: Allison Anders, Alenxandre Rockwell, Ro­bert Rodríguez, Quent in Tarantino. Intèrprets: Tim Roth, Va­lerià Gol ino , Madonna , Jennifer Bels, Antonio Ban-deras, Bruce Willis. Sales: Cineart i Eix Macià (Sabadell), Rambla (Terras­sa), Kursaal (Cerdanyola). Un camàl ic d ' h o t e l de Hollywood és testimoni de quatre històries en una nit.

LAS DOS CARAS DE LA

Director: Gregory Hoblit. Intèrprets: Richard Gere, Laura Linney.

Sales: Sant Cugat, Rubí Pa­lace, Euterpe i Eix Macià (Sabadell), Kursaal (Cer­danyola). Drama judicial protagonit­zat per un advocat arrogant.

MIL I

Director: Michael Golden-berg. Intèrprets: Christian Slater, Mary Stuart Masterson. Sales: Rubí Palace, Ram­bla i Eix Macià (Sabadell). Rambla (Terrassa) i Kursa­al (Cerdanyola). Una executiva busca un ad­mirador anònim que li en­via roses.

Director: Victor Salva. In tè rpre ts : Mary S teen-burgen, Sean Patrick, Fla-nery. Sales: Cineart i Eix Macià (Sabadell), Kursaal (Cer­danyola). M e l o d r a m a a m b arrel fantàstica.

Director: Julio Medem. Intèrprets: Emma Suàrez, Silke, Carmelo Gómez. Sales: Eix Macià (Sabadell). Un home ha d'escollir en­tre dues dones i la seva lli­be r ta t : un t r iangle a m b quatre costats.

U Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

\ I \ I N I T Director: Bruce Beresford.

Sll| SANT CUGAT Tots els dissabtes

SESSIONS «

ESTRENA ESTRENA ESTRENA

4.00 - 6.10 - 8.20 - 10.30 DISSABTE «GOLFA»: 00.45 -13 ANYS

. . . . I aido llilWll I I I ( Vl ' It IO lUllll·IIM' I I I M l IS ICOII I t IM. I It

VidasciiLímite 4 . 4 5 - 7 . 1 5 - 1 0 . 1 5

DISSABTE «GOLFA»: 00.45 -18 ANYS 4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 1 0 . 0 0

DISSABTE «GOLFA»; 00.45 -18 ANYS

Dissabte dia 25 a les 00.20: CASINO en V.O. / D issabte d ia 1 «GOLFA»: SEVENen V.O.

»

2a SETMANA

4.15 - 7.00 - 10.05 18 ANYS

©CINESR Al i t rv t i dt l ' t iptctidor

Q Pàrking

2h gratis

SI 5B: 53 §3 53 S3 Carnet d'estudiant

universitari Carnet més

grans 65 anys Accessos

minusvàlids Carnet Jove

Venda anticipada

Reserva per telèfon 599*941

PopSttack

H £ 4 C A I Y r a N 3

Divendres, 24 de maig de 1996 ha Novel·L· E l claustre de Sant Cugat del Vallès

és reconegut com el més impor­tant de la Catalunya romànica, si

bé és veritat que n'hi ha alguns que diuen que prefereixen el de Girona. En qualse­vol cas, té una característica que el fa únic: la seva uniformitat, fruit de la concepció i realització d'un sol escultor, Arnau Ca­dell, que, a més a més, fora de qualsevol tradició, fa el seu autoretrat cisellant la pedra i apareix en un dels capitells sig­nant com el seu únic autor. Hi ha versions que apunten la possibilitat que Arnau fos un dels monjos de la congregació bene­dictina durant els anys que hi va treba­llar, probablement des del 1190 fins al 1207. Es a dir, després de la reforma del Cister que des del monestir de Citeaux va promoure el pare espiritual d'aquesta re­novació, Bernard de Clairvaux. De la ma­teixa manera, ell va ser el principal pro­motor de l'orde del Temple, aprovat en el concili de Troyes l'any 1128. Tothom sap que un dels canvis fomentats per l'estil anomenat cisterenc va ser el de crear tem­ples, ermites i santuaris geomètricament concebuts d'acord amb principis nume-rològics precisos i estructures directament relacionades amb la geografia màgica. Si­gui com sigui, es tracta d'una obra de gran mèrit per la seva execució i per la temà­tica, que ha estat objecte d'estudis im­portants i molt variats. Es prou coneguda la tesi dels simbolismes que conté tot l'art romànic en general i, en el cas de Sant Cugat, no és diferent: Màrius Schneider, musicòleg alemany considerat pels seus col·legues com una mica heterodox, va vi­sitar el monestir l'any 1945 i, després d'uns dies d'observació, va intuir un ritme i una harmonia en les figures dels animals i les seves diferents actituds en els capitells. Després de fer conjectures, va atribuir un so a cada animal i un ritme d'acord amb la seva postura. Com a conclusió d'aquests treballs, va portar les observacions extre­tes al pentagrama i va sorgir una partitu­ra, que després de mort van poder com­provar que s'ajustava gairebé exactament a la música d'un himne perdut que va ser recuperat en el decurs d'una remodela-ció del monestir realitzada posteriorment a la seva mort. Òbviament -va continuar Johannes-, això no és només una bella història, sinó la mostra fefaent que no hi ha res en l'art medieval que sigui gratuït o superflu, res fet per raons estrictament estètiques o fruit d'una religiositat ingè­nua i beata. Molts cops s'ha parlat de les marques fetes pels picapedrers, que al­guns han atribuït a sistemes de mesura-ment per calcular la seva retribució, sen­se percebre que es tractava d'un esforç excessiu per a tal funció. En canvi, sem­

bla que és clar que

Cap IX

- EDUARD JENKR -

On Odó escolta bocabadat la teoria històrica de Johannes SeeUndGlas, que canvia la finalitat

del crim sacrfleg, en introduir un fet llegendari

eren claus de reconeixement i transmissió gremials que conformaven tot un corpus iniciàtic en el si de la germandat de com­panys -així com la catedral de Toledo, el claustre de Silos, el monestir de Poblet o el de San Salvador de Sepúlveda— i que aportaven una informació que ara desco­neixem la majoria. -A on ens porta, això? I, en tot cas, què

hi té a veure Josep d'Arimatea? —Piano,piano, estimat amic! Seguint els

consells del gran Fulcanelli, cal recordar que "no n'hi ha prou de ser estudiós, ac­tiu i perseverant, si l'avidesa o l'entusias-me immoderats ceguen la raó i l'orgull és tirà del bon criteri"...Així que, partint dels senyals que Arnau Cadell va deixar en el seu testament de pedra, els 72 parells de capitells del claustre del monestir, es pot

pensar que les relíquies que hi havia en el recinte eren molt importants, fins a inte­ressar el mateix Satanàs. I ara, atenció al viatge a cavall de la història... i de la fan­tasia?: Josep d'Arimatea recull en una copa, que havia servit a Crist en l'Últim Sopar per instituir el sagrament de l'eucaristia, la sang que brolla del seu costat quan el sol­dat romà Longinos li clava una llança. Aquesta és la relíquia primigènia del cris­tianisme, que, des d'aleshores, no para en un periple atapeït de vicissituds. Estem parlant del Sant Grial. Sembla clara la cro­nologia des de l'any 258, quan el papa Six-te 11 l'entrega al diaca Lorenzo amb altres joies de l'Església per ser salvades de la persecució de l'emperador Valerià. El dia­ca ho lliura a un soldat amic seu perquè ho porti ai lloc de naixement d'ambdós, Osca,

43

n ^wfcHsss

i així ho fa, començant una peregrinació d'Osca a San Pedró de Jaca, fins a l'any 1706, passant per Yebra, San Pedró de Si-resa i, finalment, San Juan de la Pena, enigmàtic i admirable cenobi construït sota una enorme balma. És originari de l'època visigòtica, i va gaudir de l'espe­cial protecció dels primers reis d'Aragó i de l'orde dels Caballeros de San Juan, on res­ta fins a l'any 1299 per anar a PAljafería de Saragossa fins a la capella reial de Barce­lona. Des d'allà viatja al monestir de Sant Cugat, on es constitueix com la principal relíquia en el trànsit. Finalment, va a pa­rar al seu emplaçament definitiu, d'acord amb totes les prediccions: "Només un cas­tell s'alça completament solitari, supre­ma recompensa del desig terrenal. Qui amb afany s'entesta i vol cercar-lo, mai, per desgràcia, el troba, tot i que molts són els que per ell s'escarrassen. Encara és desconegut, senyor, i el seu nom és Mun-salvasche". Així ho va escriure Wolfram von Eschenbach.

-Però, què li fa pensar que abans d'anar a Montserrat, suposant que aquesta histò­ria sigui veritat, el Sant Grial havia estat al monestir de Sant Cugat del Vallès? Odó contemplava Johannes com aquell

que troba un extraterrestre de color verd a l'autopista després de sortir de Port Aventura. -Què vol dir amb aquesta insinuació en­

vers Montserrat? Ha de saber que el matí del 23 d'octubre de 1940, Heinrich Himm-ler, cap de la policia política de Hitler i de les malauradament famoses SS, va vi­sitar l'abadia benedictina de Montserrat cercant les petjades del Grial. "A Ale­manya tots sabem que Montserrat és la muntanya del Sant Grial", va dir-li al pare Andreu Ripoll, guia i amfitrió d'aquesta incòmoda visita. La seguretat amb què Himmler identificava Montserrat amb Montsalvat es basava en un cúmul de lle­gendes com Le roman de Perceval, de Chrétien de Troyes, i, sobretot, Parzival, de Wolfram von Eschenbach, del qual Wagner es va servir per a les seves òperes Parsifal i Lohengrin.

-I de Sant Cugat? -va insistir Odó. -Quan Berenguer de Saltells i els seus

còmplices van cometre l'esglaiador crim, la campana anomenada Gambirota va to­car sense parar, demanant ajuda fins que a Montserrat va sonar, també tota sola, la campana d'una de les ermites de la mun­tanya. L'abat de Montserrat era germà de l'abat de Sant Cugat, i va enviar tot un se­guit de monjos, horroritzat pel que podia haver succeït. Per què aquesta via direc­ta de comunicació amb Montserrat? Per què la presència del diable en un afer de reclamació de diners? Senzillament, per­què el pacte incloïa apropiar-se del Graal!

(Tots els personalges que apareixen en aquesta novel·la són ficticis)

44 ELS4CANT0NS

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

Divendres. 24 de muig de 1996

RICARD VICENTE Periodista esportiu

"J.M. García és un devorador de feina" Va estudiar alguns anys de dret i després de fer el servei militar va descobrir que l'esport era el que li agradava. El somni de la seva vida hauria estat convertir-se en futbolista professional, però les circumstàncies el van portar a ana­litzar el futbol amb una altra funció: explicar-lo a la ràdio. Va explicar partits per Ràdio Sant Cugat, després va treba­llarà Ràdio Miramar i ara dirigeix el matinal de diumenge que la Cadena Cope dedica al futbol català.

CATÍ MORKI.L

-Kl futbol és l'esport rei? -"Sens dubte." -Per què? - "Es l'esport que més persones

aglutina, té un llenguatge uni­versal. De fet, segur que el fut­bol el trobaràs a qualsevol lloc del món." -Mires futbol quan fas vacan­

ces? -"Sí." -Com el mires? -"Com un espectador." - N o és molt difícil? -"Si a la feina procures ser ob­

jectiu, no et costa gaire descon­nectar del registre de la feina i in­tentar disfrutar. Per exemple, els partits de futbol se 'm fan més llargs com a espectador que com a periodista."

-Què és Itipilota per a un perio­dista esportiu?

- "Es un concepte màgic. Crec que, primer l'invent de la roda i després el de la pilota, han estat importantíssims." -Quins colors et fan perdre l'ob­

jectivitat? -"Ks bastant difícil. No nego que

tinc tirada pel Barca i que sóc fer­vent seguidor del que fa cl Sant (àigat, però realment a l'hora de treballar m'oblido dels colors."

-No perds l'objectivitat per res més? -"No. Procuro desapassionar-me

i quan et desapassiones és més fàcil veure les coses fredament."

-I las perdut la calma, alguna ve­gada?

-"Sí. Més iiue Ics qüestions rac-

Ricard Vicente a la porteria del Sant Cugat Esport. • Foto: XAVIER LARROSA

rament esportives, em fa perdre la calma el fet que professionalment no surtin les coses com s'han pla­nificat. En ràdio em preocupa tant el fons com la forma."

-Com ho fas per c< introlar-ho tot, durant el matí del diumenge? -"Quan comença el programa ja

no pots parar. Són tres hores i mit­ja i quan sona la sintonia, comença la funció. La feina de preparació

es fa abans." -Per què canviaries el

la ràdio? futbol a

-"I er mes futbo -Jugues a alguna cosa? -"Sí." -A què? -"Jugo a futbol sala." -Quin és el teu somni esportiu? - "Haver jugat a futbol com a

professional, sens dubte."

-Com definiries José Maria Gar­cía? -"Com un gran treballador, de­

vorador d'hores de treball a la rà­dio. Mantinc algunes diferències de criteri amb ell, més de forma que de fons, però considero que el que ha fet és aquí. I, després, hi ha els números. Fa poc ha deixat de ser el número 1 de l'audièn­cia, però considero que era i és el periodista esportiu que tracta amb més rigor la informació: sacrifica l'espectacle pels continguts."

-Pe r què té més audiència la competència?

-"Precisament per això. Actual­ment qui té més audiència és la Cadena Ser, en el programa noc­turn, perquè fa més espectacle." -Sense ell, l'estil de la Cope se­

ria el mateix? - "No . No ho era quan ell no hi

era i si ell marxés deixaria de ser-ho. Segur, perquè és un estil de rà­dio molt personal."

-Per quin motiu acceptaries fer el Camtsel Deportivo de la Ser? -"Només si ells acceptessin els

meus criteris. El contingut del programa de la Ser... Mmm... No em convenç." -Has pensat alguna vegada a de­

dicar-te a una altra cosa? -"La veritat és que no. De tota

manera, reconec que sóc més es­portista que periodista." -Amb qui no se n'ha d'anar mai

al llit un periodista? - "No t'ho sabria dir." -On és la catedral? -"On hi hagi 22 jugadors i una

pilota." -Per que o per a qui mentiries? -"Ment ides pietoses sempre,

però només per a aquelles perso­nes que m'estimo." - H o faries davant un micròfon? -"No, almenys conscientment." -Creus en l'ètica professional? -"Sí. Crec que és necessària." - E t s subscriptor d'algun diari? -"Sí, d'Els 4 Cantons." -Si poguessis, et subscriuries a

una emissora de ràdio? -"A moltes. Escolto la Cope, la

Set, Onda Cero, RNE... M'agra­da molt l'humor a la ràdio. Supo­so que és fruit d'un reflex de la vida."

-La teva vida és la teva feina o és la vida que t'ha obligat a tenir fei­na? - "És recíproc. Els horaris de fei­

na són una mica esclaus. No són ni millors ni pitjors que els d'altres feines -els hem triat nosaltres-. Jo diria que visc per la ràdio i per l'esport." -Recordes algun gol? -"Sí, el de Koeman a la final de

la Copa d'Europa. I també recor­do un gol de Tanco en una elimi­natòria per pujar a tercera divisió, on el Sant Cugat jugava al camp de l'Europa."

- I algun gol que t'hagin marcat fora del camp? -"Va ser una polèmica arbitral.

Vaig saber que un àrbitre s'havia venut per dirigir el resultat d'un partit. Tenia testimonis però no tenia garanties que parlessin per antena i no ho vaig poder dir per­què no ho podia demostrar."

-Què fas si et quedes fora de joc? - " In ten to reaccionar al millor

possible." -Però també fas blancs de càs­

tig, eh!

ualsevol TEATRE DE LA UNIÓ

Divendres 24 de maig de 1996, a les 10 del vespre Diumenge 26 de maig de 1996, a les 7 de la tarda

Preu: 1.000 ptes. Descompte a socis d'entitats culturals santeugatenques. Venda anticipada:

Secretaria de La Unió, feiners de 7 a 2/4 de 9 del vespre. Llamas Fotògraf, c/ Valldoreix, 14. Tel. 674 03 93

Una hora abans de les representacions, a la taquilla del teatre.

Organitza: Patrocina:

W MILAR TOBELLA

Col·labora:

Sant Cugat dej UatUa

M.8FM

LAUMÓ SANTCUQATENCA

•3UÍV31VU13J . ^ r i í f c n J * gPEfiiÀBt VVÍ'AÍÍÓ EISBCANTONS