Diari de Sant Cugat 156

Divendres, 26 de juliolde 1996 OS4CANTCMNS Núm. 156

Any IV

S e t m a n a r i independent de Sant Cugat del Vallès 2 2 5

Sant Cugat és el sisè

Pérez Esquivel

Pérez Esquivel reivindica el diàleg amb ETA

-Sant Cugat-

El premi Nobel i rector de la Universitat de la Pau Adolfo Pérez Esquivel justifica ober-tament, en una carta a Frederic Roda, les seves negociacions amb ETA com a mediador entre l'organització terrorista i el govern espanyol. Per a l'argentí, malgrat les dificultats que impliquen "tants fets de sang i les ferides no cicatritzades", cal continuar les negociacions. Pérez Esquivel creu que "el pitjor que pot passar és no afrontar els conflictes", i proposa al poble de l 'Estat Espanyol que creï espais per al diàleg i que es converteixi en el veritable protagonista de la mediació amb ETA. Plana 14

municipi de Catalunya amb menys atur

-Sant Cugat- pj s e s j t u a e n \.d primera posició de ciutats vallesanes amb menys deso-Amb un 9,65% d'aturats sobre una població activa de 17.000 persones, c u p a c i ó i la sisena de Catalunya, seguint el mateix criteri. Només Sant Cugat ha aconseguit reduir en un 0,57% la taxa de desocupació Lleida, Olot, Manresa, Vic i L'Hospitalet tenen menys aturats que entre el març del 1995 i cl mateix mes d'aquest any, segons les dades Sant Cugat. La mitjana d'atur a Catalunya, un 11,31% està per sobre de la conselleria de Treball. D'acord amb el mateix estudi, el munici- d c | a desocupació registrada a la ciutat. Plana 22 i editorial plana 12

Tema de la setmana

Comença el debat per dissenyar el museu de

la masia Torre Blanca

Les autoritats municipals que van visitar la masia van quedar sorpereses perquè l'ailesonat del sostre de la sala principal es conserva molt bé. Foto: XAVIER IARR(JS.\

- Sant Cugat -

La recuperació de la masia Torre Blanca, un edifici del segle XVII, ha iniciat un compte enrera que ha d'acabar en un museu etnològic, a proposta de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. Aquest edifici, que corria el risc de esfondrar-se perquè portava molts anys abandonat sense que ningú no se'n fes càrrec, es podria convertir en el primer museu de la ciutat.

Abans de qualsevol projecte, feia falta garantir l 'estructura de la masia. Per això, l 'Ajuntament ha invertit vint milions de pessetes cedits per la Generalitat per reparar la teulada, refer els sostres i sanejar l 'entorn, com a accions principals. La masia és ara segura, i només queda adequar-la i posar-hi cont ingut .

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va anunciar la setmana passada que faria un debat "polític i social" amb les entitats perquè tothom busqui idees i se'n pugui treure el màxim partit de la masia restaurada. Les entitats no tenen encara cap idea concreta per aplicar a la masia, però són partidàries que es faci el debat. Encara no hi ha cap projecte específic, tot i que l'alcalde ja ha dit que a Torre Blanca hi voldrà un museu que mostri com era la vida agrícola a Sant Cugat. Fins i tot hi hauria un hort perquè les nens fessin pràctiques. Darrera de la masia, hi ha una xemeneia d'una bòvila, la dels capellans, que recorda una altra de les activitats eco-onòmiques que han donat vida al municipi: la construcció. Pàgines . i ; 4 i Editorial, Plana 12.

Els 4 Cantons se'n va de vacances

Tornarem el 6 de setembre

IM festa major de la Floresta arrenca amb música i

acabarà amb els Castellers i havaneres. Plana 16

Ja ha sortit el número 8 de la revista

GAUSAC Estudis: - Sant Cugat del Vallès: una opció per u la mobilitat - La historiografia entaco. del eastrum - Reflexions entorn de l'art i entrevista amb Josep Grau Garriga - La educació sanitària: una eina bàsica de prevenció a les escoles - Arqueologia i història local

ELS / C W T O N S Divendres, >6 de juliol de 1996

Sumari

Guerra dialèctica entre PSC i CiU pel pacte de g o v e r n . Plana 6

Consens de totes les forces polítiques per legalitzar l e s P l a n e s . Plana 8

IC s'oposa a la concessió d'un segon aval per a l ' H G C . Plana 15

La immobiliària Vèrtix patrocinarà el Sant Cugat E s p o r t . Plana 25

Canals Galeria d* Art celebra el seu desè aniversari. Plana 24

Setmana 3

I A\ reconstrucció de la masia Torre Blanca per acollir la seu del museu municipal convertirà el deteriorat edifici en un punt de referència de la història local. L'alcalde proposa un debat polític i social per dissenyar l'equipament. Planes 3 i 4 i Editorial. plmiii 12

Política 6

L'Associació de Catalana de Mun-cipis escull l'alcalde de Mollenissa com LI nou president. Plana 6

Entoni 8

L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix urbanitzarà

set carrers del barri abans que comenci el 1997. Plana <V

Kls veïns d'un bloc de pisos de la Rambla del Celler es queixen perquè una edificació de Torre Blanca els tapa les vistes de Coll-serola. Plana 10

Societat 14

El rector de la Universitat Internacional de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, escriu una carta a Frederic Roda explicant perquè va fer de mediador entre E I A i el govern espanyol. Plana 14

El servei de menjador i cl transport escolar queden garantits pel curs vinent, després d'un acord entre el departament d'Ensenyament i el Consell ( 'omarcal del

Vallès Occidental. Pla/ia/5

Aquest cap de setmana s'acaba la festa major de la Floresta amb la actuació dels castellers de Sant Cugat i una cantada d'havaneres com a plats forts. Plana 16

Dos joves santeugatencs marxen d'aquí una setmana a'Fu/.la en una expedició d'ajut humanitari que organitza Ajuda Obrera a Bòsnia. Plana 17

L·i radiografia recull la història del Grup Natura del Club Munta-yenc Sant Cugat. Planes 18 i 19

tatge de desocupats era, al mes de març, d'un 9,65%, una xifra molt inferior a la mitjana de tot Catalunya (11,31%). Plana 22 i Editorial, plana 12

llenquesta pregunta als santeugatencs si creuen que les dades del descens de l'atur són un indicador fiable de la reactivació econòmica. Plana 23

El propietari d'Indubruc, Josep Maria Cabrerizo és el protagonista de l'entrevista que cada setmana es fa a L·s empreses de Sant Cugat. Plana 24

Economia 2 2 Esports

Sant Cugat ocupa la sisena posició de ciutats catalanes amb una taxa d'atur més baixa. Kl percen-

Antoni Pérez és el nou president del Patí Hoquei Sant Cugat. Plana 26

Winterthur, Deportivo de la Floresta i GSA, són els vencedors de diferents tornejos d'estiu que s'han fet a Sant Cugat, la Floresta i Mas Janer. Plana 27

Cultura 2 9

Prorroguen la mostra Cicles dels jardins oblidats, de Sergi Bamils, fins al 21 d'agost. Plana 29

Narciso Yepes no farà la classe magistral de guitarra al curs de José Luis Lopategui per raons de salut. Plana 30

2 5 La novel·la 3 5

Continua la novel·la per capítols Misteris de Sani Cugat, d'F'duard Jener. Plana 35

U S 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Subscriu-t'hi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful, * ^

de la carretera de Cerdanyola.

• f * C M 0f«ZI«A

4«# *ff* Cal presentar el DNI . i realitzar el pagament en metàl·lic

EIS 4 CANTONS

£ 1 — El tema de la

setmana Divendres. 2fi de juliol de 1996

Ei f u t u r de l a m a s i a T o r r e B l a n c a

.1 l'esquerra. l'alcalde Joan Aymerich, a punt d'entrar a la masia. .1 la dreta, íartesonat delsostre de la sala principal, que reprodueix el que hi ha a palau abacial del Monestir. Fotos: XAVIER I.ARROSA.

Recuperar la història local UAjuntament convida les entitats a debatre la utilització de la remodelada masia Torre Blanca

La primera fase d'arranjament de la

masia Torre Blanca ja està enllestida.

Després que l 'Ajuntament comprés

aquest edifici, que estava pràcticament

en ruïnes, ara fa un any, s'ha decidit a

rehabilitar-lo per convertir-lo en una

de les parts del museu municipal que

s'està projectant. La seva situació, a

l'entorn del Centre Cultural i relativa

ment propera al centre urbà, han fet

pensar a l'alcalde, Joan Aymerich, que

es podria situar en aquest edifici un

museu etnològic, que expliqui les arrels

de la ciutat. A d'altres construccions

que també són de propietat municipal

s'hi instal · laran al tres museus mo

nogràfics, com el del tapís o el del vi.

El projecte del museu municipal està en

cara a les beceroles. L'alcalde, en pre

sentar el resultat de les primeres obres

que s'han fet a la masia Torre Blanca,

va anunciar que convocarà un debat

"polític i social" per discutir com ha

de ser la utilització d'aquest edifici.

À N G E L S C A S T U E R A

- Sant Cugat -

"Sé que a partir d'avui, quan es llegeixi això i es vegin les fotos t indré ' p rob lemes ' " , va afirmar l 'alcalde, Joan Aymerich, quan va presentar la primera fase de la remodclació que s'ha fet a la masia Torre Blanca. Ara que ja s'ha fet públic l 'estat en què està la masia després de la consolidació, queda obert un debat amb les en t i t a t s i Ics persones "que t inguin alguna cosa a dir, alguna idea sobre com ha de ser aques t m u s e u " . Joan Aymerich va assegurar durant la visita a la casa que ja tenia "una llista amb les enti tats mes in

teressants" . "Sempre he cregut en el diàleg -va afegir- i estic disposat a escoltar altres persones que hi en t enen per arribar a la conclus ió final". La idea de la qual parteix l 'equip de govern és la d 'encabir, en acjuest edifici de 1.200 metres quadrats i tres plantes, un museu agrícola. A més, s'hi conrearia un hort a l 'exterior, que tindria funcions pedagògiques, sobretot: els nens de les escoles de Sant Cugat hi podrien fer pràct iques i comprovar com es t reba l lava el camp quan l 'agr icul tura i la vinya eren la més gran font de riquesa del municipi . S'ha recuperat també una de Ics xemene i e s de la bòvila que hi

havia darrera de la masia, i que s ' a n o m e n a v a dels capellans. Aquesta torre simbolitzarà una altra de les activitats econòm i q u e s de la qual va v iu re Sant Cugat: la construcció.

S o s t r e a m b formigó

Per tirar endavant aquest projecte , abans calia assegurar-se que l 'es t ructura de la masia Torre Blanca aguantaria, perquè havia estat abandonada durant molt de temps. Això és el que s'ha fet. L 'actuació, subvencionada per la Generalitat amb 20 milions tic pessetes, ha permès consolidar els fonaments, i s'han enderrocat els cossos afegits als costats

del central. Un dels cossos annexos, que servia com a estable, però, s'ha respectat, i també s'ha conservat la t r ibuna que hi ha a la façana cent ra l de l'edifici. S'han reforçat els sostres amb formigó i ferro, q u e evitaran q u e les b igues originals es deformin. Una altra de les accions ha estat refer la coberta, que estava molt

deteriorada, i sanejar l 'entorn de la masia. Les parets, aixecades amb fang, t ambé s 'han reforçat. I na feina molt imp o r t a n t que s 'ha fet t a m b é amb els diners de la Generalitat és reconstruir la teulada de la masia, que estava malmesa i provocava p rob lemes d'humitat: la casa era plena de goteres.

^ « M h h ^ RUBÍ MÀRM0LES Y GRANIT0S S.L.

J l JMAGRA RUBÍ MÀRM0LES Y GRANIT0S S.L. sMNgí» Sm/f c <6y**.

RUBÍ MÀRM0LES Y GRANIT0S S.L.

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE

EXPOSICIÓNY OFICINA: TALLER: Ctra. 0819 Tel./F

de terrassa. 97 bis 1 PUB>;BCN) ax 699 78 02

C/Pont. 15- Pol.lnd. La Llana 08191 RUBÍ(BCN) Tel. 699 94 56

ixííírttírs'is

I l . ^ t ' l i l Blindadesï'!i|. S I S T E M E S I E Q U I P S D'ALTA S E G U R E T A T

&

:1Í:;"*;<íé:i >rt«$í:S'

C O N T R O I S V I A R A D I O PORTES A U T O M À T I C LI ES

S a l a 5 0 T e I 5 8 9 I 7 9 9 C u g * . .* ;

iMiiim!

4 Setmana U S /CANTONS Divendres, 26 de juliol de 1996

El f u t u r de la masia Torre B l a n c a

L'OPINIO DE LES ENTITATS

Les entitats volen el debat i que es presenti un projecte concret

A.( :. -Sant Cugat -

"Jo també vaig proposar un debat per a la utilització de la masia Torre Blanca. El G E L va presentar al juliol de l'any passat un document sobre el patrimoni", diu cl president del Grup d'Estudis Locals (GEL), Jordi Casas. Com altres representants d'associacions integrades a la comissió de patrimoni del Consell Municipal de Cultura, Casas creu que el debat no només és plausible, sinó del tot necessari. I demana que sigui "receptiu, d'anada i tornada". Les entitats no tenen projectes concrets sobre el futur de la masia, però coincideixen en dos aspectes importants: que abans d'instal.lar-hi un museu s'ha de pensar molt com es farà, i que, de qualsevol manera, s'ha d'aprofitar aquest edifici.

I /d proposta més consolidada és

la que fa Jordi Casas. El president del G E L creu en un itinerari mu-seístic o històric, i no en un sol edifici on "hi càpiguen, com en un poti-poti, un museu de la xocolata, un de pintures de Sant Cugat, i un d'instruments agrícoles. El museu local no pot ser només una iuxtaposiciód'idees". El patrimoni arquitectònic o històric que planteja Casas reuneix les masies santeugatenques, els edificis històrics municipals , les ermites, el monestir, les cases d'estil neoclàssic i modernista, i altres monuments més antics, com el forn ibèric. Tot això, segons Casas, s'hauria de senyalitzar, i entendre "com ha de ser un museu a finals del segle XX, i què és fer-ho a Sant Cugat".

El museu que imagina Casas s'inclou dins un context més ampli, en el qual hi hauria també un centre d'estudis, i una central de dades. També s'hi podrien fer ex-

Jordi Casas. President del CEL

"Jo aposto per un itinerari històric o musetstic, més que per un edifici amb un museu" posicions monogràfiques o permanents. En aquest cas, es necessitaria un edifici que centralitzés la gestió, que fos el punt de partida del recorregut. "Així, s'ha de saber si la masia Torre Blanca és el lloc més adequat", segons Casas.

El membre del Patronat del Monestir Domènec Miquel no té cap idea concreta sobre el que es podria fer a la masia. "Sobre la utilització de Torre Blanca no hi ha

Domènec Miquel. membre del Patronat del Monestir

"Sobre la utilització de Torre Blanca no hi ha idees clares: n 'hi ha d'inicials" idees clares: hi ha idees inicials". Per a Miquel, que treballa fa 18 anys al Consell Internacional dels Museus de la Unesco, cal fer una feina acurada abans d'instal.lar-lo, perquè, "de fer un museu, fa anys que se'n parla, sense cap resultat, de moment". Domènec Miquel creu que el projecte s'ha d'explicar bé, i sobre tot, "fugir dels tòpics. Ens hem construït una història a base de tòpics i moltes vegades simplifiquem el

Montserrat Rumbau. presidenta d'Amics de la Unesro

"Estic pel diàleg, i crec que amb temps i gent que hi entengui pot sortir un projecte bo" que és important". Montserrat Rumbau, presidenta d' Amics de la Unesco Sant Cu-gat-Valldoreix, coincideix amb Casas i Miquel que encara s'ha de donar a conèixer oficialment el projecte que té l'equip de govern, i està del tot a favor d'un debat de les entitats amb l'administració. "La masia s'ha d'aprofitar, tothom diu la seva i el cert és que si se'n parlés, sortirien bones idees", afirma Montserrat Rumbau.

LA HISTORIA

La primera casa des del camí de Sant Medir A. C.

- Sant Cugat -

HI llibre Masies i ermites de Sant (.ii^ui //i'l \ullcs. escrit per Joan Tortosa i Gemma Eoj, explica la història de la masia Torre Blanca. Aquesta és una masia molt propera al nucli urbà i està datada al segle W' l I . Era la primera casa i |iie es \eia a Sant Cu-ii.it iciiinl pel cm IÍ de Sant Medi] . Va ser una casa pairal important, i la construcció original, segons ressenyen Tortosa i I cij. era la de la masia tradicional. Amb el temps, però. s'hi van

afegir alguns annexos, com ara una tribuna molt poc adequada amb la resta de l'edifici, que presideix la part exterior de la façana principal. En aquesta sala, es va reproduir un magnífic artesonat al sostre, còpia del que hi ha al palau abacial del monestir. Entre els dibuixos, hi ha signes de la càbala. A més, s'hi van construir tam

bé sales annexes i es va refer l'interior. El fet que aquesta masia s'anomeni Torre Blanca po-

La masia Torre Blanca em la primera que es iria venint del camí de Sant Medir. s'hi criaven animals, com ara gallines. Fotos extretes del llibre Sani Cugat.

dria ser molt simple: per una pura contraposició amb la masia Torre Negra, que n'era veïna. La masia havia estat important en extensió i en producció: s'hi conreava cereal, horta i vinya. Davant de la masia hi havia una ermita on es feia missa, i també una casa, on vivien els masovers. Quan va arribar el moment de la parcel.lació, es va

optar pel sistema més productiu, que era arrendar trossos de terreny a pagesos. I na tercera part de la producció era per als amos, i les altres dues per als que treballaven la terra. N 'h i havia trenta, d'arrendataris.

Els últims propietaris van ser els Coll, que també tenien terrenys on avui hi ha la plaça d'en Coll. Quan va morir la vídua, els

. \ra. es una de les més properes al centre urbà. Era molt extensa i productiva, i ibans d'ara, cedides per la família Pujol a l'autora, Montserrat Rumbau.

hereus van ser uns sudameri cans que se'n van fer càrrec.

Aquests hereus van col·locar una bandera cubana i l'escut del país durant la guerra civil, per evitar que poguessin confiscar-los els terrenys. La guerra no va tenir incidències per a la masia. Les conseqüències, però, van ser nefastes per a la propietat quan els hereus la van

vendre fragmentada a l'arquebisbat, als jesuïtes i a un particular. Sobre aquests terrenys, ara hi ha el mercat de Torreblanca. L'any 1946, es va abandonar la masia i des d'aleshores ningú no se n'havia preocupat. Ara comença una etapa de recuperac ió , q u e pe rme t rà als santeugatencs aprofitar aquest edifici.

ii.it

La Vostra Clínica Particular

Aquesta és la vostra Clínica Particular, la Clínica Mútua de Terrassa.

La Clínica Mútua de Terrassa es troba a la plaça del Doctor Robert de Terrassa, cèntrica i ben comunicada, amb accés fàcil des de qualsevol àrea de Terrassa o des de qualsevol indret de fora de la població. I si us esteu preguntant, com hi podeu accedir? La resposta és Mútua Salut.

La Vostra Assegurança Mèdica Particular L'assistència sanitària privada és una opció personal per assegurar-nos, quan la necessitem, la qualitat assistencial que mereixem, nosaltres i la nostra família. Mútua Salut us ofereix una atenció sanitària integral, per a tota la família, amb les cobertures següents:

Mitlititiíi frvwnliMi

Té per objectiu el seguiment mèdic, personalitzat i continu de cada assegurat i permet recomanar, en cada cas, les pautes preventives més adequades.

assegurança disponible en breu temps.

Atenció Primària de Salut

Amb Mútua Salut podreu escollir el vostre Metge de Família i el vostre Pediatre, que us atendran a la consulta particular.

Especialitats Mediques

Quan necessiteu l'atenció d'un especialista, podreu escollir entre els mes prestigiosos professionals de la medicina concertats per nosaltres, sense cap cost.

Intervenció Quirúrgica i Hospitalit:ació

Mútua Salut ha seleccionat els millors professionals i la millor Clínica Privada, la Clínica Mútua de Terrassa, a prop del vostre domicili.

Assistència Sanitària arreu del món

La confiança que proporciona Mútua Salut us acompanya allà on aneu. Quan viatgeu, podreu tenir la seguretat de rebre atenció sanitària urgent o tractament mèdic allà on us trobeu, arreu del món.

l·xeniplc pràctic

Aquest és un exemple pràctic d'una assegurança Mútua Salut per a tota la familia amb les principals cobertures'. Atenció Primària, Intervenció Quirúrgica i Hospitalització, Especialitats Mediques i Assistència en viatges.

TOTAL FAMIUA 19.975 ptesjmes

Pnscu ta vostra salut en Ics milU't >. wany

Tel. 900 3311 11 Truqueu-nos i us in formarem

Truqueu-nos i us donarem informació àmplia de tot el que pot oferir-vos Mútua Salut. Una assegurança feta

a la vostra mida, pensacte per a ies vostres necessitats i tes (te la vostra família.

Truqueu-nos o aneu a la vostra oficina, i junts elaborarem una assegurança a la vostra mida, pensant en el present i en el futur.

MÚTUA DE TERRASSA CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

HS4CANT0NS

Política Divendres, 26 de juliol de 1996

El pacte € i U - E R C

Enfrontament dialèctic PSC-CiU entorn del pacte

E/s socialistes tiriIen Fequip de govern de

por dialogant i Aymerich s'hi torna

Després d'un any d'acord de legislatura entre Convergència i ERC, les diferents valoracions que s'han fet tant des de l'equip de govern com des de l'oposició han provocat una nova fricció entre la coalició nacionalista i el Partit dels Socialistes de Catalunya. Els dos artífexs de l'entesa, Joan Aymerich i Jaume Busquets insisteixen a dir que el pacte gaudeix de "bona salut".

A.C./J.L.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va destacar de bon principi la importància que està adquirint la cultura del pacte. Segons Aymerich, "actualment és molt difícil que cap formació obtingui la majoria absoluta ", no només al consistori, sinó a qualsevol institució política, "i sense majoria absoluta no es pot governar". Per això, l'alcalde de Sant Cugat defensa cada cop més el concepte de pacte, "d'acord entre forces polítiques".

Kn aquesta línia, tant l'alcalde com el tinent d'alcalde de Medi

Ambient coincidexen a dir que el pacte gaudeix de "bona salut", en paraules de Jaume Busquets, perquè s'ha mantingut sempre el diàleg i s'ha fet un esforç per trobar objaectius comuns a les dues formacions. Per a Joan Aymerich, cap altra fomració política tenia les condicions naturals per assolir una entesa i formar un govern estable. "La mateixa nit electoral vaig dir que buscaria l'entesa amb el partit que , estic convençut , més m'entèn políticament", va dir l'alcalde.

El tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, va assegurar que "la corresponsabilitat i el diàleg, la voluntat de revisar el

U alguns hi hagi

• "Som al mateix barco." D'aquesta manera el president del comitè executiu d 'Unió Democràtica a Sant Cugat, Joan Recasens, resumeix l'any de govern conjunt entre CiU i ERC, que, segons el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, es basa en "l'actuació conjunta en decisions executives, afinitat nacionalista i qüestions de tarannà personal". Pera Recasens, "elsqui han intentat desestabilitzar les relacions entre CDC, UDC i ERC" es divideixen en dos grups: "Aquells a qui els molesta que hi hagi una majoria estable que funcioni i funcioni bé" i, d'altra banda, "els qui s'esperaven que pactéssim amb ells perquè es creuen que compartim models de societat similars". A tots ells, Recasens els convida a "no perdre el temps buscant les pessi-

Joan Recasens

golles perquè no aconseguiran res".

Recasens també ha contestat les declaracions de Menéndez sobre les relacions entre C D C i UDC i ha assegurat que "a Sant Cugat és més estable la coalició que les relacions internes del P S C ' . / J . L .

Joan Aymerich i Jaume Busquets en

pacte dia rera dia", han impedit que el pacte corri cap perill. Busquets va destacar el suport que des del principi li han donat els militants republicans de base, que han entès que el pacte s'ha signat "en favor del progrés de la ciutat".

Aymer ich respon el P S C

Després de les critiques que ha fet el partit socialista al primer any del pacte entre CiU i ERC, i que es basen en la "falta de projecte

un moment de la roda de premsa de balanç del pacte. Foto: XAVIER LARROSA

global de municipi, la manca de diàleg de l'equip de govern i la mala situació econòmica", Aymerich ha respòs amb la mateixa con-tundència que els representants del PSC. L'alcalde ha contestat un per un els tres motius principals en què es fomenten les queixes socialistes. Sobre la manca d'un projecte global per Sant Cugat, Aymerich opina que "és absurd a hores d'ara fer aquestes afirmacions" i menys encara des de les files socialistes "quan el 1987 ens vam trobar un Sant Cugat per

"Hi ha una falta de diàleg sistemàtica i ostensible"

• Kl PSC ha tancat el curs polític fent una dura crítica al primer any del tercer mandat de Joan Aymerich. La falta d'un projecte global de municipi, la mala situació econòmica de l'Ajunt amen t i una falta de diàleg "sistemàtica, ostensible, amb mostres d'irritabilitat i mal humor", segons va afirmar el portaveu socialista. Àngel Casas, han estat els principals dèficits de la gestió de l'actual equip de govern, format per CiU i ERC. "A vegades, sembla que l'cxccutiu hagi penjat el cartell de 'no, molesteu. estem governant' a la porta." Així de contundent va ser el primer secretari del PSC a Sanc Cugat, Jordi Menéndez, en expressar les queixes del seu partit respecte a la falta de diàleg de l'equip presidit per Aymerich. Pel que fa al pacte amb els re-

Angel Casas

publicans, Casas va subratllar que el pacte que funciona al consistori és "entre CiU i el Partit Popular, cosa que fa inútil l'acord formal amb E R C " . Del partit independentista va afegir que "calla per raons de pacte" i que "quasi no incideix en política municipal." / J.L.

fer". Pel que fa a la manca de diàleg, "les comissions específiques de treball, com la de Torre Negra, o mocions conjuntes com la d'ensenyament demostren que això és fals", destaca Aymerich. I respecte la situació econòmica de l'Ajuntament, l'alcalde s'ha tomat a referir a la gestió del PSC fins al 1987, i ha apel·lat a la memòria per recordar "que els socialistes trigaven quatre anys a pagar els constructors" i que en canvi CiU "ha impulsat un pla econòmico-fi-nancer" per paliar el dèficit.

Ferres opta a presidir UDC al Vallès

J.L.

El membre de l'executiva local d 'Unió Democràtica a Sant Cugat i alhora tinent d'alcalde de Serveis Interns, Jordi Ferrés, està preparant una candidatura per presidir el màxim òrgan de govern del partit a la comarca. L'opció de Ferrés està encara en un estat embrionari i s'emmarca dins del procés de renovació de càrrecs que la formació democristiana portarà a terme durant la tardor vinent i que culminarà els dies 7 i 8 de d e s e m b r e amb la ce lebració del 20è congrés d ' U D C . En aquest congrés s 'han de debatre, entre altres qüestions, les relacions amb Convergència Democràtica.

ÏLS4CAlVrC«\S C i m M 26 de juliol de 1996 PoUtíea 7

M u n i c i p a l i s m e

C alcalde de Mollerussa,

nou president de FACM

gairebé per unanimitat

Aymerich n 'és vicepresident

L'alcalde de Mollerussa i president de la Diputació de Lleida, Josep Grau, ha estat escollit per àmplia majoria com a substitut de l'ara conseller de Medi Ambient, Pere Macias, en la presidència de l'Associació Catalana de Municipis. L'elecció es va fer dissabte per 146 vots a favor, dos en contra i dues abstencions. L'entesa amb la Federació de Municipis de Catalunya i el finançament dels ens locals són dos dels grans temes pedents que Grau tindrà a l'agenda.

SÍLVIA BARROSO

La continuïtat amb la línia d'actuació de Pere Macias i la defensa dels municipis petits i mitjans són els dos objectius que es va marcar Josep Grau dissabte, en les primeres declaracions que va fer com a nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Tot i que pels voltants de l'hotel de Bellaterra on es va fer l'assemblea es van veure adhesius amb l'eslògan Opció Grau, no, l'elecció estava consensuada i el tràmit va seguir el pla previst.

L'alcalde de Mollerussa va ser escollit president de l'associació per 146 vots a favor, dos en contra i dues abstencions. Un d'aquests 150 vots (corresponents als 150 ens locals assistents a l'assemblea) era el de l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich forma part del consel l execu t iu de l'ACM com a vicepresïdent de la demarcació de Barcelona, i el seu càrrec s'ha de ratificar en el consell nacional de setembre.

De moment , però, Aymerich s'encarregarà de fer constar l'es-pecificitat de la situació dels municipis de l'àrea metropoli-

Uassemblea de VAssociació Catalana

tana de Barcelona que treballen amb l'ACM, però envoltats de ciutats governades pel PSC o IC i vinculades a la Federació de Municipis de Catalunya. "És molt diferent Sant Cugat d'un poble de la Vall d'Aran", va recordar l'alcalde.

En aquest sentit, Aymerich es va mostrar partidari de la fusió projectada entre les dues associacions municipalistes de Catalunya. "Sobretot a la zona de Barcelona -va dir- seria molt útil

de Municipis va elegir Josep Grau com a

per aclarir defini t ivament les funcions del Patronat de Coll-serola o la Mancomun i t a t de Municipis."

Grau, en canvi, va advertir que el camí cap a la unió serà "llarg i difícil", tot i que va assenyalar que, mentrestant, la col·laboració és contínua. La causa de les dificultats seria, per a Grau, "la diferència de plantejaments, ja que la federació prio-ritza el factor del pes demogràfic per d a m u n t de ls a l t res , i

president. Foto: XAVIER LARROSA

l'associació s'ha de preocupar de municipis amb quinze o vint pobles agregats, amb pocs habitants i pocs recursos".

El nou president de l'ACM (integrada majoritàriament per municipis de CiU) va destacar com un altre dels grans temes dels pròxims anys el sistema de finançament dels a juntaments , que està "caducat" i "s 'ha de resoldre amb diverses propostes que hi ha sobre la taula per començar a discutir".

Es pecat ser d'un partit polític?

1AUME R O D R Í G U E Z

E s pecat ser d'un partit polític? És una pregunta que de vegades em faig.

Com ara, quan es parla de la relació entre "determinades" associacions de veïns i "determinats" partits polítics, amb motiu de la taxa de sanejament.

Durant el franquisme, semblava obvi que una meta era aconseguir una llibertat de partits: contra la seva prohibició i contra els partits únics anava també la lluita. Però ara ens adonem que, per a molts, els partits no es veien com un canal per a la participació política de tothom. sinó com a maquinàries de professionals al marge de les altres associacions (perquè un partit també és una associació).

De manera que ara, quan un polític o un periodista vol atacar alguna associació, treu com a artilleria pesant aquest espectacular argument: sabem (encara que normalment això ja ho sap tothom) que hi ha gent de partits polítics. Com si el polític que ho diu no fos d'un partit; i potser diputat i tot. Com si el periodista que ho escriu no tingués una coherència en els seus escrits i un vot tan fidel - o tan infidel- com el de qualsevol veí.

Però el pitjor de tot és quan no s'atreveixen a dir tal acusació en veu alta, i ho fan amb mitges pa

raules suggerint no se sap quines coses fosques. Però anem més al fons, perquè

el tema realment no és tan senzill com el presento, i requereix reflexionar, cosa que només la premsa escrita permet fer. Jo aporto aquestes reflexions sobre dues preguntes que em faig:

- L a primera és si és realment possib le t r eba l l a r en dues o més associacions (un partit i una associació de veïns, per e x e m ple), o è t i cament n o m é s s e ' n pot triar una. És aquella vella polèmica de la transició que tenien les feministes amb la dob le militància.

Jo op ino q u e sí q u e és p o s s i b l e . F i n s i to t p e n s o que és convenient. Que totes dues (o tres, o quatre...) associacions se'n beneficien. I que més difícilment es formen així uns nosaltres massa definits. És una manifestació més de la preferència que molts tenim pel mestissatge en relació amb les sangs pures. A l'afectat això li produirà de vegades

unes inevitables contradiccions. Cosa normal a la vida.

Hi haurà qui, per no assumir aques tes contradiccions, farà servir una associació només com a corretja de transmissió de l'al-tra. Això és un perill evident, que precisament la pertinença pública fa menys perillós (per

què, alerta, que hi ha p e r t i n e n c e s sense carnet). Però no comprenc

com a l g u n s no poden creure en aquesta possibilitat que les persones no siguin més que una cosa i totes les a l t res les facin en funció d'aquella. En un mo-

. . . _ . m e n t en q u è el pOSSlOle. b inS principi de causa

litat és tan discutit,

/ tot penso que en què tothom re-

, ? butja el totalitarisme, en què inter-activitat és una paraula d'ús entre els nens.. . encara

hi ha gent que veu els altres amb un únic atribut? - I la segona pregunta: per què

són precisament les associacions les que carreguen amb aquesta desconfiança, i no les institucions i les empreses, quan el can-

"Es possible

treballar en

dues o més

associacions? Jo opino

que sí que és

es convenient

vi d'orientació és molt més fàcil en una associació que en una institució o en una empresa?

Una associació pot variar de junta cada any i en qualsevol moment pot ficar-s'hi qualsevol. Algunes demanen la presentació de dos socis, però fins i tot això no és corrent.

En una institució (un ajuntament , per exemple) , el canvi d'orientació només es pot produir cada quatre anys. i s 'admet que governin amb massa poder uns polítics que representen un percentatge petit de la població.

I en el cas d 'una empresa ja s'admet qualsevol cosa: la propietat privada és sagrada, i permet al propietari de l 'empresa (una indústria, però potser una escola privada o una editorial de premsa) imposar impunement el seu ideari en tots els temes importants.

Deixem-nos, doncs, de simplificacions perquè això embolica

tots els problemes i permet literalment fugir d 'estudi (d'estudi d'aquests problemes).

Ni el problema de la taxa és una creació dels partits ni ho són els problemes del Club Muntanyenc, per citar dos temes vius a Sant Cugat, que mínimament he seguit. Encara que sí que tenen a veure probablement amb p l an t e j amen t s gene ra l s (diguem-ne polítics en el bon sentit) de cada persona. Perquè una mateixa persona no dirà coses molt diferents en dos llocs diferents: això seria un pas cap a l'esquizofrènia.

I perquè aquella persona digui el que no ens agradaria que digués, o voti cl que no ens agradaria que votés, no hem de pensar automàticament que és la voz de su amo.

Jaume Rodríguez és membre de rAssociació de Veïns de la Floresta,

del CM SC, dJC, de CCOO i d'altres entitats

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

EIS 4 CANTONS Habitacions sons» vist»» Alguns veïns del bloc de pisos de Kepro a la rambla del Celler es queixen que davant de casa seva s'està aixecant un edifici de sis pisos on la promotora els havia dit que hi hauria cascs baixes. Han perdut Ics vistes sobre ('ollscrolu. l'Iana 10

8 Entorn

Pmrquémotrea solars Els usuaris dels parquímetres de les zones blaves de Sant CÀigat s'han trobat de sobte amb un nou aparell. Alguns tenen dificultats per entendre'n el funcionament i molts no coneixen la innovació. Plana 10

Divendres, 26 de juliol de 1906

U r b a n i s m e

Consens entre els partits per a la legalització definitiva de les Planes

PSC i IC demanen un nou Pla de Reforma Interior per al barri Encara que sigui per una vegada, estan

tots d'acord. El pia de legalització dels ha

bitatges de les Planes s'havia de desbto-

quejar i, els portaveus dels partits repre

sentats al consitori han consensuat que

la idea de partida sigui la de reduir a la mei-

S Í I M \ l U u U o s n

- Sant Cugat -

! ,K li -I ' i l . i ' j y - i's- l i- - Planes po-

^ne ' i" j i , i|• .i i ' V L , lir/ ,ciii i icf i -

': I '» .! . I l i l > l'.li i IP ! .1... li its eU p.ll'-

' '! - . i . " ' : , i •• .1' . 'ü-vlMi 'l'|. s| es

N: , / ' ' W') 't's ,'r. \ l·ll'll- I . i l l -

• ! ' :;i ! . u f . ; l i , • ; • ' • ' '. C U S . < | ' ! C \ .1

i . • , I I ' Í I ' 'i ni .i• ••'- p ' , . ' i i ihu's de la

- ' i " i i ' . I n - • • • •. .i .'-.aliar

n i . " ' • .-;•• - hi- i M . ' . M c .

I - . . r - \ • - . • • • < ; . : . • ' M . I •>!• • i ! t i c

" i : .1 ; . . . s l ; | , ' ;•.'.•! . Is ' e l i - , . t e l

d l M l l ' • •

I .i ' • ;\e de' ii!ui pia per a la legalització del l'.nii es la reducció • la menat de la quantitat tic tc-r rcmsquc els prnpietaiis hauran iie ccdií a ian \ i . (ó.UOO metres quadrars dels 120.0(1(1 previstos inicialment en cl Pla de Reforma Interior, que cl Tribunal Superior de Justícia de ( .'atalunya (TSJC) va anul.lar ta uns mesos. Segons el portaveu del grup muncipal dels socialistes, Àngel ('.asas, "la no\ a proposta de cessions es nies acceptables per als propietaris i tampoc no perjudica l'entorn, ja que la zona verda prevista es mantindrà, però una part serà propie

tat la superfície de terrenys que els pro

pietaris hauran de cedir. Després del tras

bals que va comportar l'anul·lació del Pla

de Reforma Interior (PERD per part del

Tribunal Superior de Justícia de Catalun

ya, la nova proposta ha retornat la calma.

Les negociacions amb la direcció general

d'Urbanisme de la Generalitat continua

ran al setembre. De moment, es farà una

ordenança transitòria, però el P S C i IC

demanen que s'estudi també la redacció

d'un nou PERI.

1 ii ' . // mi / /' ' i/i'^i '',/'„ i i ,i //// /Jfh tema <?ntr:il.< /l<l noti it/r. ji/ilític. l-'olo: 1:1.S 4 CXX'l'OXS

tat pri\ada, tic manera que enca

ra estarà més ben cuidada".

Fer a ('.asas, el fet que el T'SJC'. anul·lés cl PERI ha permès "corregir Ics insuficiències i Ics injustícies que contenia el pla, que deixava fora alguns propietaris sense raons clares". Ara, el portaveu del PSC espera, però, que l'ordenança transitòria amb què es començarà a treballar es transformi després en un nou PERI, "que és el que el realment tindrà

validesa i força legal". La mateixa hipòtesi ha suggerit Joan Balada, membre de la comissió d'ur-ban i sme per Iniciat iva per Catalunya. "Estem estudiant Ics possibilitats jurídiques del cas -ha explicat- i creiem que un nou PERI és l'única opció que ofereix veritables garanties legals".

En el que sí coincideixen l'eq-quip de govern, els socialistes i Iniciativa és a destacar "la importància" de la legalització de les

Planes i la "necessitat d'un consens institucional" per afrontar-la. I la mateixa opinió ha expressat Jaume Tarragó, portaveu del PP Segons cl popular, "és fonamental que tots els partits estiguin units en aquesta qüestió, que en última instància no depèn de l'Ajuntament, sinó de la direcció general d'Urbanisme". Amb l'àrea de la Generalitat dirigida per Joan Antoni Solans s'haurà d'enfrontar cl consistori al setembre.

Obres p ú b l i q u e s

L'EMD urbanitzarà set carrers de

Valldoreix abans que acabi l'any ÀNGELS CASTUERA

La urbanització de set carrers de Valldoreix, que baixen entre el carrer Advocats i el passeig de Valldoreix, es farà a partir del mes de se tembre , i s'acabarà abans que comenci el 1997. La contractació per a les obres es va aprovar en la últ ima junta de veïns de l 'Ent i ta t Municipal Descentralitzada que es va fer abans de les vacances d'estiu. Els set carrers que s'urbanitzaran són el carrer de la Muntanya, el de Sarrià, el passeig deia Figue-

ra, el de la Morera , el de la Magnòlia i cl de l 'Alzina. El pressupost de la urbanització és de 42 milions i mig de pessetes, que s'hauran de pagar entre la E M D i els veïns. El cost de les obres es repartirà en un 74% per als veïns i un 26% per a l'administració local.

A la sessió de la junta de veïns, que es va fer dilluns, es va aprovar també el projecte d'urbanització del carrer Costa, i una part del carrer Albert Rosàs. Amb aquesta urbanització es completarà l'adequació d'aquest últim carrer. La junta de veïns va

aprovar també el pressupost i les contribucions especials que hauran de pagar els veïns. A més , la junta de veïns va

aprovar també cl projecte per construir un nou edifici per a la brigada d 'Obres i Serveis de l'Entitat. Aquest edifici de nova planta es farà a la zona polies-portiva, al costat de la piscina de Valldoreix, del pavelló de voleibol i de l'escola Eerran i Clua. El projecte està pressupostat en 42 milions de pessetes, i l 'Entitat Municipal Descentralitzada ha demanat una subvenció a la Diputació a través del Pla de Co

operació i Acció Local (PCAL). La subvenció, que haurà d'arribar després de l'estiu, és de 17 milions de pessetes. Segons el p res iden t de l ' E M D , J a u m e Sanmartí, el nou edifici facilitarà l'actuació de la brigada i "millorarà el servei que dóna".

l ' n a l t r e s e r v e i q u e es va aprovar a la junta de veïns de di l luns és l 'adjudicació dels professors d 'educació física a l'escola Eerran i Clua. Aquest servei el farà l'Associació Catalana de Servei Tècn ic i Act i v i t a t s F í s i q u e s fins l ' any 1999.

L'Ajuntament redueix horaris a l'agost

- Sant Cugat •

A partir de dijous vinent, primer dia d'agost, diversos serveis de l 'Ajuntament romandran tancats o bé reduiran els seus horaris. Des de principi de juliol, l'horari d'atenció al públic a les dependències de la plaça Barcelona ja va quedar concentrat al matí. concretament de nou a dues de la tarda. Aquest horari es mantindrà durant tot el mes vinent. Els serveis que sí es veuran alterats a partir de dijous són el Ser\ei d'Informació Juvenil (SIJ), la Biblioteca del Mil·lenari. l'Arxiu M u n i c i p a l i t o t e s les d e p e n d è n c i e s d 'en se us a m e m (conservatori de música, taller d'expressió Triangle... i que segueixen cl curs escolar. Tois aquests serveis tanta ran completament tot cl mes. També tancaran totes les instal·lacions esportives municipals, excepte les piscines de la lambla del Celler i de Valldoreix. Les dependències de Descentralització Territorial també tanquen totes, menys el casal cultural de Mira-sol, que obrirà cada tarda de la setmana, des de les quatre fins a les vuit, i el diumenge des de les cinc a les nou del vespre. El Centre Social i Sanitari de la Floresta obrirà tots els dies d'agost de dos quarts de cinc a dos quarts de nou de la tarda./J.L.

Dues hectàrees cremades, a Can Calopa

Dues hectàrees de vegetació es van cremar dilluns dins del terme municipal de Sant Cugat -a la zona de Can Calopa-, en l'incendi iniciat al cementiri de Roques Blanques, a Papiol. El foc, amb dos focus incials, es va detectar a les dues de la tarda, i els bombers van trigar una hora a controlar-lo. Van intervenir-hi 10 camions, dos vehicles de comandament, un helicòpter de comandament i dos bombarders de nou parcs diferents del Vallès i el Baix Llobregat. L' incendi va cremar cinc hectàrees en total, i en la seva propagació cap a Sant Cugat va caldre tallar dos carrils de l'autopista A-7, en direccióa Girona. / S.B.

QUALITAT

Llet sencera 2 litres CELTA

OFERTA VALIDA DEL 24 DE JULIOL AL 12 D'AGOST

io Entorn FLS4CAlVroNS Dtvendres, 19 de juliol de 1996

U r b a n i s m e

Els veïns dels blocs de pisos 109 i 115 de la rambla del Celler es queixen perquè l'edificació dels terrenys de Torre Blanca deixa els seus habitatges sense vistes a la serra de Collserola. La constructora Kepro, que els va vendre els pisos, els va dir que, en aquests terrenys, es construirien blocs de quatre plantes que, en teoria, no els impediria la vista de la serra. En la pràctica, l'Ajuntament ha aprovat un projecte d'urbanització per edificar vivendes de sis plantes. Actualment Kepro ha fet suspensió de pagaments, s'ha començat l'urbanització de Torre Blanca i, cada cop, es mes difícil veure Collserola des de la rambla del Celler.

l./i serra de Collserola vista des d'un dels pisos de la rambla del Celler abans de l'ediftcaió de Torre Blanca. A la dreta, la vista actual. Fotos: ELS 4 CANTONS i XAVIER LARROSA

Vistes imprevistes Ledificació de Torre Blanca tapa la vista de la serra de Collserola als pisos de la rambla del Celler

MÒNICA BERNABÉ

VA Joan i la Carme són de Barcelona, però van venir a viure a Sant Cugat perquè havien trobat un pis amb vistes a Collserola. Des del sota del menajdor de casa seva podien veure l'arbreda de la serra. Ara, però, l 'únic que veuen són paletes traginant entre bastides i totxanes. Es tracta dels obrers que treballen a l'edifici que s'està construint tot just davant de casa seva, a tan sols seixanta metres de distància.

Com el Joan i la Carme, molts altres veïns dels blocs de pisos W) i 115 de la rambla del Celler es queixen perquè ja no veuen

la serra de Collserola. La constructora privada Kepro els va vendre els pisos, ara fa uns quatre anys, tot assegurant-los que tenien garantit aquest agradable paisatge. Fins i tot els van mostrar uns plànols de la qualificació urbanística de la zona, segons els quals no es construiria cap edifici de més de quatre plantes davant el seu bloc de pisos, als terrenys de Torre Blanca. En canvi, Kepro no va advertir als veïns que una qualificació urbanística es pot modificar sempre que s'ajusti a la llei, i que, enlloc de quatre plantes, podrien trobar-sc'n amb sis, com s'estan construint ara.

Actualment Kepro ha fet suspensió de pagaments i és impos

sible contactar amb la constructora. Alguns veïns es consideren estafats i creuen que Kepro només volia vendre. Altres culpen l'Ajuntament, perquè es va canviar la planificació urbanística dels terrenys de Torre Blanca.

Manca d'explicacions

Dídac Marín, un dels veïns afectats, afirma que abans de comprar el pis va parlar amb un arquitecte municipal, i que mai no el va avisar que el projecte es podria canviar. "Em va explicar que als terrenys construirien edificis aïllats de tres plantes amb un so-tacobert", declara Marín, que es queixa de la manca d'informació

que els veïns han rebut de l'Ajuntament.

El passat 13 de juny Dídac Marín va mantenir una entrevista amb Francesc Borràs, cap de l'àrea d 'Urbanisme de l'Ajuntament. Segons el veí, Borràs no li va donar cap raó per justificar per què s'havia modificat el projecte inicial. "Es va limitar a dir que el volum d'edificació seria molt baix perquè hi hauria moltes zones verdes, i que tot quedaria molt maco", afirma Marín.

En canvi, els veïns no creuen que tot quedarà tan "maco", com diu Francesc Borràs. De moment, la constructora Imasa està edificant un bloc de sis plantes, i l'empresa municipal Promusa ja ha

construït dos edificis que, segons els veïns, són "ben lletjos".

"Si hagués sabut que construirien això aquí al davant, hauria comprat un pis que donés a la part del darrera de l'edifici", diu la veïna del quart primera del número 115 de la rambla del Celler. La Carme Prats i el seu marit Joan, veïns del bloc 109, també declaren que, en lloc del pis, haurien comprat "una casa baixa amb un jardiner". Ara afirmen que ja s'han resignat i que, de moment, cobriran amb cortines els vitralls del menjador perquè no els vegin els veïns del davant. Quan puguin, però, el Joan i la Carme canviaran de casa.

S e r v e i s

Avantatges i inconvenients

dels nous parquímetres

Pocs usuaris saben que les noves màquines són solars M. B.

Tots els diaris ho han publicat: Sant Cugat és la primera ciutat de l'Estat amb parquímetres solars. En canvi, són pocs els santeugatencs que se n 'han assabentat. Els usuaris de les zones blaves del municipi se sorprenen quan , a l 'hora de pagar, veuen que hi ha noves màquines expenedores de tiquets. La majoria descone ixen que els nous parquímetres no han suposat cap cost addicional per l'Ajuntament, funcionen amb ener

gia solar, i permeten el pagament amb moneder electrònic i targetes de crèdit.

Un cop informats dels avantatges de les noves màquines, els santeugatencs es mostren satisfets amb el canvi i. en general, afirmen que els parquímetres solars són tan fàcils d'utilitzar com els anteriors. Fins i tot, alguns han trobat nous a\ antatges a les màquines: "El tiquet surt més ràpid", afirmava un usuari de la zona blava de la plaça d'( )ctavià.

En canvi, altres santeugatencs creuen que els nous parquímetres tenen inconvenients. "Les

màquines antigues indicaven amb lletres grans quin botó calia prémer per obtenir el tiquet i, en canvi, amb les noves, m'he de posar les ulleres per saber on he de pitjar", es queixava un usuari d'avançada edat. "El problema és que la gent no llegeix les instruccions", afirmen els vigilants de les zones blaves, que afegeixen que això ha fet que molts usuaris hagin pagat quan no calia, perquè els nous parquímetres, a diferència dels antics. no es tanquen amb una tapadora quan acaba l'horari de zona blava.

Els santeugatencs ja poden utilitzar els parquímetres solars. FOTO: X.L.

D'anècdotes, també n'hi ha hagut, aquesta setmana: des dels que intenten ficar les monedes per la ranura corresponent a les

targetes de crèdits, fins els que veuen l'antic parquímetre tancat i, despistats, pensen que no han de pagat.

IIIQUIROSIIÍ

• Tractaments facials i corporals personalitzats

• Quiromassatge • Drenatge limfàtic • Depilacions: freda, calenta,

elèctrica • Solàrium • Presoteràpia • Gimnàstica passiva

Col·laboració mèdica Reservi hora al tel. 5 8 9 0 7 0 6

C/ Valldoreix, 76 bis. Sant Cugat

<•**>

PR0M0CIÓN ESTIU

•VAL 6 SESSIONS

SOLÀRIUM

•1 CREMA SOLAR

DE REGAL

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

ÀNGELS SAYOL Tractaments corporals: drenatge limfàtic, circulatori, tractaments anticel.lulítics.

Massatge psicofisiològic (stress) lumbalgies (ciàtica), reflexoteràpia podal Depilacio higiènica.

Tractaments per a la salud

Dos de Maig, 9 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 44 80

,-r

' ^ T <

ofï^ "3 \

A Q*> &

£,úhsJt\ iCL&rm&

(Depilacions - Cera - (Elèctrica

Tractaments facials 9{eteja de cutis Massatge facial i corporal

- Quiromassatge - 'Drenatge

Maquillatge Manicura i pedicura

Horts Convingudes %6(a. delCdler, 87, 2°, 2"

08190 Sant Cugat del Vallès

j B LA SE ROSARA LA SEVA BELLESA

Tractaments corporals anticel.lulítics i per aprimar Massatge circulatori i de relax Tractament per als pits

1 Tractaments facials regeneradors 1 Tractament de l'acné 1 Rehidratació-Cathiodermis 1 Depilacio a la cera, definitiva i elèctrica 1 Neteja de cutis Sol artificial Sauna finlandesa

Dos de Maig, 22, 2n 2a Tel. 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

PERRUQUERIA

FORMAS H O M E D O N A

PILAR H E R E D I A

E S T I L I S T A

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca)

Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès

EIS 4 CANTONS

12 nuo Dnini/m, K> de juliol de 1996

E d i t o r i a l

ELS CANTONS

1kk

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó R.i ini.nfJrj i i ip rcMi lc iu '

! I M | \ I ( Él.rvn/... X J M L T I - T I I C I N I 'CIC l'v. | · i r . i . i

D i r e c t o r a ( :d;.i ( «I,.1.1.1-

R e d a c c i ó Ml . ... H.irn™.. \ m t ' . l . , M i » T . i .

JnlK' I.I...IIÍI.HI. I . . l l i r i j | | . „ , . , . \ l L I l l c í lu l l c . Kii·l H..llinti-i. K.ili \l..ii-m>. \ k - \ l . n p i v . I r i m o . I l.irliii.

M i r - . , S.ml. I V K - 1 ' . l i . I ' . !ui , , l K.icr

Equip c o m e r c i a l N i i i u ( >h,,-. I ... I' i/..

Consell Editorial K j n n n r i u , , I pn - i i l i - nn

| , . , . ) . \ | I :.|||R'I|/„I1KI·|HCXKÍI-Iltl M i . i i ' . , 1.1[ k i i inh. , , , i \KcpK->i , lcnt j l

I ,,>..,.. < l í l . ' i . Ji.nli r ,,N.IN. V i r u s < Msunyer.

I', i . I ..|i .-i.l.i. Y m c i I ·>rnclls. KnMun Hcrbnl/hi- inicr. K....-I I ' . . - , . , Kn ,„ . i , l>r,,v M u M ' u i u . Kmili Kcnó.

I , , r „ VII-.IT. l ' . „ . , V l e i Josep A l o v i í K

I. MI I , . I I „ V I . J . . . I M l'r.n.mi, i l ! i . , l ( i i j J . i . i . t , i , i , m , i

S u b s c r i p c i o n s i C l u b de l S u b s c r i p t o r V l l ' l l l l l l l X . I . I

F o t o g r a f i a \ r. .-I l . j .- i .M

Responsable de disseny i maquetació I .1,1.11,1 M l , M,

Impressió H. , I I I I M >K- , r ' . r j ' . 4n ( IS ' / s

Distribució \l.n ,i . \ I!IÍ. s i. k-l xs'i y-

D l , . ,~ : IL-LI.II r , l -l l is-V,

Sant Cugat en els rànquings

Sant Cugat és la sisena ciutat de Catalunya on cl metre quadrat construït és més car. i és la sisena ciutat

del país on hi ha menys atur. En dues setmanes consecuriv es hem sortit en dos rànquings del país i ocupant posicions capdavanteres.

Fa quinze dics Els 4 Cantons es feia ressò de l'estudi de la Sociedad de Tasa-ción sobre els preus de l'habitatge. En aquest cas, el que la portada d'aquest setmanari destacava com a bona nova era que. en el transcurs d'un any, el preu de l'habitatge havia baixat un 2,4%. Era una magnífica notícia. Baixàvem en el ràn-quing tres posicions, l 'n pis de 90 me

tres quadrats té un preu mig a Sant Cugat de H.ÍS.SO.OOO pessetes. Realment no és cap ganga: un jove que es vulgui independitzar no ho té fàcil. De ben segur que els preus es mantindran força estables al nostre municipi, i els comentaris dels promotors i Apis és que no es preveu que baixin gaire més. El més simptomàtic del rànquing és que Sant Cugat sigui més barat que Esplugues o que l'Hospitalet de Llobregat . Sense voler desmerè ixe r aquestes ciutats, l'entorn de Sant Cugat, els espais verds i la qualitat tic vida en general són molt superiors. Les causes de la baixada dels preus se situen en dues direccions: la incidència de l'empresa mu

nicipal Promusa i la promoció de la Caixa de Catalunya i Vèrtix a Coll Fava. Si sortir en posicions capdavanteres en

cl rànquing de preus cars no té massa interès, sí que en té sortir en una bona posició a la llista de ciutats amb poc atur. El mes passat Sant Cugat registrava un 9,65% de gent desocupada en edat de treballar, l 'n percentatge molt per sota de la mitjana del Vallès i de Catalunya, i molt més encara que la mitjana de l'Estat espanyol. Però una bona xifra global no ens ha de fer perdre de vista Ics problemàtiques individuals que. de ben segur, apareixerien darrere la fredor del tant per cent.

Brainstorming

L% alcalde ha demanat un debat polític i social sobre com ha de ser cl futur museu de la masia

Torre Blanca. L'edifici del segle XV11 gairabé, en ruïnes, ha estat reforçat en els seus fonaments i estructura, i s'ha garantit que cl seu deter iorament no continuarà. La destinació de l'edifici és ser un museu etnològic que reculli l'evolució cultural i econòmica del mu

nicipi: les maneres de viure, les tècniques agrícoles i els costums dels nostres avantpassats. Aquest és l'objectiu de l 'equip de govern i que diverses vegades ha exposat Joan Aymerich. Però. el debat que es demana ha d'anar més enllà, i tan de bo que hi \agi. Aymerich ha apuntat una triple direcció museís-tica a la ciutat: Masia Torre Blanca-mu-seu etnològic. Casa Aymat-museu d'arts

plàstiques i el Palau Abacial-muscu del Monestir. Aquest triple objectiu ha detenir la màxima unanimitat possible. L'alcalde no vol amagar la sev a posició. però demana un bruinstormiíiscA aquelles persones individuals, entitats i partits polítics que tinguin aportacions a fer en aquest debat. Pet si de cas. aquest setmanari ja l'ha començat aquesta setmana.

El l e c t o r e s c r i u

Passi-ho bé. senyor Aymerich

No sap prou bé vostè, que encara és cl meu alcalde, la pena que em fa haver d'escriure aquestes ratlles. I (i ha actituds que, preses amb abús d 'autor i ta t , no són compatibles amb la dignitat dels ciutadans: es pot patlar de societat civil, però, a l'hora de la veritat, el poder només produeix menvspreu i obligacions de súbdit.

Al febrer, Pérez Esquivel, president de la l niversitat de la Pau, va fer una visita privada a Sant Cugat i vostè no en va ser assabentat. La qüestió pot ser debatuda en termes personals, però, al meu modest entendre, no a nivell institucional. Això va determinar que vostè, telefònicament i ben encès, em manifestés, particularment, la seva voluntat de cessar com a vicepresident de la Fundació de la Universitat i que no comptéssim amb els ajuts de l'Ajuntament. Jo vaig dir-li que aquest ajut, institucionalitzat fa anys en el pressupost municipal per 2.500.000 pessetes, no em semblava revisable si no hi havia un acord municipal, i vostè cm va dir, textualment, que 'el que es posa en un pressupost també es pot treure'.

(...)Tots els nostres intents de conversa no tingueren resposta. Vbliem que, formalment i per escrit, vostè ens fes saber la seva decisió de dimitir i la retirada de la subvenció. Això. formalment, vostè no ho ha fet: el Patronat, del qual formen part força entitats sancugatenques. no ha rebut cap comunicat. Vostè s'ha limitat a enviar una carta a un membte particular del Patronat per dir-li, més o menys, que confirmava allò que m'havia dit a per telèfon. Això no són maneres, senyor Aymerich. A causa d'una simple telefonada no estava autoritzat a suspendre la XIII Edició d'una iniciativa santeugaten-ca que, vostè sap que només és possible si compta amb el suport de l'Ajuntament. Retirar-lo d'aquesta manera insòlita, injustificada i prepotent , és absoluta

ment impresentable des de tots els punts de vista. El que no sabiem és que vostè dimitís, també, com a alcalde, en no presentar-se a Pacte d'inauguració. Fins i tot pel detall de no rebre, no en nom de la Universitat, sinó en el de Sant Cugat, el president del Parlament de Catalunya. Amb nosaltres no calia que quedés bé, però sí podia complir amb el protocol que l'obliga respecte al senyor Reven-tós.

Fent servir la meva insignificant condició de santeugatenc, vaig assumir totes les responsabilitats del presumpte greuge personal i li vaig dir que el posés en un pla-tet de la balança, i en l'altre tot el que amb esforç persona l no quantificable, però molt intens i durant tret/e anys havia fet, amb el nom de Sant Cugat, la Uni

versitat que duu el seu nom. La seva opció egocentrista ha estat evident. Imagini's les coses que hagués estat possible fer en un Sant Cugat "capital catalana de la Pau" com fou l'inicial i un xic exagerat lema!. Vostè no ho ha volgut. Som, ben modestament, gent de pau i no li farem cap guerra, malgrat la seva desconsiderada agressió./ F R E D E R I C RODA.Di-rector de la Universitat de la Pau de Sant Cugat del Vallès.

Sobre un article de Jofre Llombart

En referència a la crònica que fa Jofre Llombart sobre l'última assemblea del CMSC, i que va publicar aquest setmanari, he de deixar clares unes dec larac ions meves que el firmant de la crò-

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r l es

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de t o t a l l ò

q u e us i n t e r e s s i i a f e c t i

589 62 82

OS 4 CANTONS

nica utilitza. El fet d'atendre'l per telèfon va ser un acte de cortesia. Però sento haver-ho fet, pet la manera com va ser utilitzada la conversa i pel fons de tot l'article. Si buscava una frase destacada, em sembla de molt mal gust la tria feta. Llegeixi el meu article d'opinió del mateix número, ja que la seva pregunta sobre què penso sobre l'assentiment queda prou clar en el paràgraf que diu "un document que sanciona allò que a priori es ptesenta com a símptoma de presunció no pot actuar com a sentència de cap junta sense que hi hagi hagut un debat assembleari previ. Per tant. que quedi clar el perquè no tinc ni idea del que vol dir aprovar per assentiment, si el que està en aprovació no s'hi està d'acord. / JOSEP MARIA CABRE RIZO. Sant Cugat

Fe d'errades

En l'article de fa dues setmanes on es recollia la informació sobre el concurs de cartells per a la festa major de Valldoreix, faltava el nom d'un dels membres del jurat: Pep Blanes. Una confusió va fer que el nom de Núria Stenger apareixes com a membre d'aquest equip, quan, en realitat, només havia actuat com a secretària.

ELS/CANTONS Dwendrts,26dejuIioldel996 Opinió 13

La l l o t j a

La taxa de sanejament i tractament de residus

Al nostre país, els ajuntaments tenen la potestat d'establir tributs i d'exigir

als ciutadans que els paguin, és el que s'anomena potestat tributària. Un dels tributs que els ajuntaments tenen el dret d'establir són les taxes per la prestació de serveis als ciutadans. Aquesta potestat, però, està subjecta a condicions establertes per la llei que els ajuntaments no poden ignorar. En el cas de les taxes, una de les limitacions legals bàsiques és que l'import total recaptat no pot superar el cost total del servei que es pretén finançar. Una altra limitació és la prevista en l'article 31 de la Constitució, que estableix l'obligació de tots de contribuir a les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica.

En exercici d'aquesta potestat tributària l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar el mes de desembre passat l'establiment d'una taxa de sanejament i tractament de residus. Aquest mes de juny, l'Ajuntament va començar a notificar les liquidacions d'aquesta taxa, provocant un important debat ciutadà al nostre municipi, impulsat pel rebuig que han palesat els partits de l'oposició municipal i algunes associacions de veïns al nou impost.

Abans d'entrar directament a comentar el nou tribut, voldria fer dues reflexions. La primera és

que aquesta nova taxa s intenta explicar com una taxa ecològica (una mena d'ecotaxa), en la línia de la coneguda i respectada consigna de "qui contamina paga". Tanmateix, l'ordenança ens indica que la major part del servei que es vol finançar amb aquesta taxa és la simple recollida domiciliària d'escombraries, i que el tractament de residus es limita únicament a

RAMON GARCÍA BRAGADO

taxa, cal preguntar-se com s'ho feia l'Ajuntament per pagar el servei sense aquest ingrés, o, dit d'una altra manera, si la llei l'autoritzava a establir aquesta taxa, per què no ho feia? La resposta cal trobar-la en el ple del 5 de novembre de 1990, quan

l'equip de go-

LAjuntament paga la recollida

una mínima part

vern va acordar suprimir les taxes de recollida

_ . . d'escombraries i

d escombraries amb de clavegueram, per a Pexercici

dels recollits. Atès / IBI. L·lS ptVble- de 1991, per in-que el cost del tractament pròpiament dit és una

mes s'han palesat tegrar-la en el rebut de l'impost de béns im-

petita part del cost qUaií TAjuntament mobles(IBI) , general del servei que es vol finançar, crec que no és correcte explicar la nova taxa en termes exclusivament ecològics. La segona qües

tió és relativa a la difícil situació econòmica del nostre Ajuntament Crec que és la deficitària situació de la hisenda municipal la que ha obligat l'equip de govern a cercar l'obtenció de recursos de manera més que discutible. Però si, com tots sabem, el servei

de recollida d'escombraries s'ha prestat al nostre municipi des de fa anys sense que existís aquesta

recupera antigues taxes sense revisar a la baixa l'IB I

que aquell any va substituir a la contribució territorial urbana. En l'esmentada sessió, l'aleshores tinent d'alcalde d'Econo

mia i Hisenda va defensar la supressió de les taxes i la seva inclusió en l'IBI amb les paraules següents: "Un altre tema important és que nosaltres, en el nou impost sobre béns immobles, hi englobarem tant les escombraries com el clavegueram, i així evitarem que el ciutadà hagi de venir tres vegades a pagar, i això s'ha fet sobre la base de càlculs ma

temàtics per tal que surti el mateix i que el ciutadà, amb aquest pagament unificat, més còmode, no pagui més del que hauria pagat separadament Per contra, introduïm una redistribució més justa de les càrregues municipals en el sentit que les finques amb valor superior pagaran també més d'escombraries i clavegueram."

Òbviament, l'any 1991 l'IBI va pujar més del que estava previst, ja que s'absorbien les taxes esmentades i la recaptació total havia de ser la mateixa. En concret, el tipus corresponent a l'IBI va ser de 0,89, en Hoc del 0,80, diferència aquesta que lògicament s'ha anat variant cada any en el mateix percentatge que l'IBI del qual formava part Com veiem, l'Ajuntament paga

el servei de recollida d'escombraries amb una part de l'IBI, d'import equivalent a les quantitats deixades de percebre a causa de la supressió de les taxes en qüestió. Els problemes d'aquella decisió s'han palesat quan l'Ajuntament ha recuperat aquelles antigues taxes -degudament maquillades- sense reconsiderar a la baixa l'IBI.

Respecte de si el total liquidat per la nova taxa supera o no el cost del servei, cal dir que, si només es computessin els rendiments de la nova taxa, estaríem per sota del cost del servei, mentre que si

computem la part de l'IBI imputable a les taxes suprimides l'any 1991, degudament actualitzades, estem molt per sobre. Com es veu, el tema té suc. Pel que fa a la linealitat de la quota, igual per a tots els habitatges, penso que no és admissible, ja que no discrimina el nombre de persones que viuen en cada habitatge i, sobretot, la seva capacitat per produir determinats tipus de residus amb una incidència considerable en el cost del servei. Aquesta linealitat suposa un pas enrere respecte a la progressivitat que s'havia aconseguit els últims anys. La polèmica ciutadana deriva

da d'aquest nou tribut, que ressuscita les taxes suprimides l'any 1991 i duplica els pagaments que fem a l'ajuntament, és, al meu parer, una actitud saludable per part dels ciutadans que exerciten el dret a reclamar contra el que considerem injust i incorrecte. I és en aquest context que cal situar les reclamacions interposades per un important sector de la població contra la taxa. El fet que un responsable polític critiqui o menystingui els que exerciten aquest dret és senzillament inadmissible. Eins aquí podíem arribar.

Ramon Garcia Bragado és advocat i assessor del PSC

L 'Acudit La f i n e s t r a

Aire i ambient

ÏORDI CASAS I ROCA

E l nostre Ajuntament, amb molt bon criteri europeu, està entestat

que coneguem quinzenalment l'estat de l'aire santeugatenc. Ens sorprèn, un dia sí i l'altre també, amb comunicats inserits en tots els mitjans de comunicació, la qual cosa ens fa saber que -a banda que mantenir l'aire en bon estat és co-municacionalment car- hem passat d'una qualitat millorable a una de bona. Però, com tenim l'ambient? L'ambient, sens dubte, s'ha identificat. Els veïns - amb una setena d'associacions al capdavant-s'han aixecat, a base de recursos, contra l'Ajuntament. Les excuses -en aquest cas, de mal cobrador- de les autoritats no poden amagar que ens trobem davant la pífia fiscal santeugatenca més important de l'època contemporània. En aquest cas, la situació és difícilment empitjorable.

L'ambient de confrontació s'ha transmès a una institució pensada i dissenyada per posar pau. Pot semblar una contradicció, però és un fet que la Universitat Internacional de la Pau està en guerra amb l'alcalde, i viceversa. I tot plegat per un avís i/o una presidència de més o de menys. La qual cosa posa en evidència -a aquestes altures ja no pot sorprendre ningú- que en aquest país les qüestions de protocol són cabdals. I com que el que es belluga no surt a la fotografia (perdó, a la llista de subvencions), la UIP ha perdut la seva, la qual cosa no sembla preocupar el seu director, ja que no era "cap meravella". El que sí que sembla una

meravella, o almenys una milionada, és la nova injecció econòmica de la Generalitat a la institució sanitària, i pot semblar una altra contradic

ció, menys higiènica, financerament parlant, d'aquest país. En definitiva: som el municipi amb una de les taxes més impopulars d'aquestes contrades: l'únic que disposa d'una Universitat de la Pau en estat de guerra; i, darrer mèrit, la c iu ta t amb l 'hospi ta l més llampant dels haguts i per haver, però en estat d'inanició. Això sí, tindrem els primers parquímetres solars de l'Estat (no de l'aire, l'espanyol).

Menys mal que ja tenim les vacances a sobre i la calor ho estova tot. Quan tornem, ho veurem tot d'una altra manera. Fins i tot jo, que hauré de repensar si continuo en aquesta trifulga periodística en la qual m'han fotut. Probablement no. Però no per qüestions d'aire i ambient, senzil lament pe rquè tot té un principi i un final. Que els déus us siguin favo

rables.

EIS4CAN1WB La Floresta, de festa I .a testa major de la Floresta s'acaba aquest cap de setmana amb els actes centrals de hi celebració. FI teatre i els o mcerrs deixen pas ara a una nova e\hil·icio dels castellers de Sant ( aijyt, balls. sani.mes i amb una cantada d'ha\.meres de cloenda . Pltituí Ib Societat 14 Divendres. J6 d, juliol de 1996

Mediació

Adolfo Pérez Esquivel justifica les seves converses amb ETA

En una carta a la Universitat de la Pau, diu que "el pitjor és no fer res"

Adolfo Pérez Esquivel reconeix oberta-ment que ha tingut converses amb ETA com a mediador amb el govern espanyol en una carta a Frederic Roda, el director de la Universitat Internacional

SÍLVIA BARROSO

-Sant Cugat-

Pérez Ksquivcl és partidari de cont inuar Ics converses amb KTA, tot i que dubta si ell continuarà "sent un interlocutor v à-lid", després que la seva intervenció s'hagi fet publica, kn una carta adreçada a la I niv crsitat de l.i l'au de Sant ( 'ugat -de la qual es president-, cl l'remi Nobel de hi pau assegura <|ue hagués preferit que les seves converses amb l'organització terrorista no transcendissin a l'opinió pública, "per no entorpir el diàleg".

I n cop coneguts els fets, però, proposa "al poble" de l'Estat espanyol que reflexioni i que comenci a generar "espais de participació per resoldre el conflicte".

de la Pau de Sant Cugat. El Premi Nobel de la pau i president de la fundació de la universitat d'estiu justifica la seva intervenció dient que "el pitjor que pot passar és no afrontar el conflictes, sen-

Adolfo Pérez Esquivel en l'última visita

L'argentí reconeix les dificultats de les negociacions "quan hi ha tants fets de sang i ferides sense cicatritzar". "A l'Amèrica Llatina

que va fer a Sant Cu^at. Fnttt: J.A.M.

-puntualitza-, sabem d'aquests límits entre la vida i la mort, entre el dolor i l'esperança. 1 vam aprendre que els veritables protagonis-

se tenir el coratge de resoldre'ls". La carta de Pérez Esquivel arriba quan la XIII edició de la Universitat de la Pau s'acaba de cloure enmig de la polèmica que enfronta Roda i l'Ajuntament.

tes que poden superar els conflictes són els pobles, quan descobreixen les seves potencialitats."

Per a Pérez Ksquivel, "el pitjor que pot passar és no enfrontar-se als conflictes, passar tangencialment sense tenir el coratge de resoldre'ls". Per això, davant de l'impàs en què es troben les converses amb KTA, recorda les negociacions entre FIRA i la (iran Bretanya i entre els palestins i els israelians, que "semblaven impossibles i ja són una realitat".

La carta de Pérez Ksquivel arriba a Sant Cugat quan l'enfrontament entre Roda i l'alcalde, Joan Aymerich, encara està calent. Kn el comiat, desitja que el seminari - "una aportació valuosa a les consciències"- continuï amb "el suport de l'Ajuntament".

Final feliç després d'un inici tempestuós MÒNICA B K . R N A B K

• Kl director i vicepresident de la I diversitat Internacional de la l'au, Frederic Roda, i el director ilels cursos, Arcadi Oliveres, van tancar amb un balanç, positiu la tret/ena edició de la universitat en un acte que es va fer dissabte al (ientre Borja. "Malgrat un principi tempestuós, tot ha funcionat com hav ia de funcionar", va declarar Roda, que va afegir que esperava un final "més amistós".

Kl nombre de participants a la Universitat de la Pau ha augmentat enguany, i en total hi ha hagut noranta inscripcions. L'assistència de santeugatencs també ha incrementat respecte edicions anteriors, segons va afirmar Arcadi Oliveres.

Frederic Roda va destacar a Tacte de cloenda la gran convivència entre els participants, i la introducció de nous temes de debat a la universitat, com el de la mediació. En canvi, el director dels cursos va subratllar que la coincidència de la Universitat de la Pau amb la celebració de la de-

Foto de família dels participants en l'edició d'enguany de la Universitat de la Pau. Foto: XAVIER lARRÒSA

sena Setmana Ecumènica al Centre Borja havia estat molt enriquidora. A l'acte també hi va haver algunes crítiques dels participants a la universitat, com, per exemple, que alguns temes de debat s'havien tractat des d'una visió molt eurocentrista i amb poca profunditat

Pel que fa a la polèmica creada

per la retirada de la subvenció municipal a la universitat, Frederic Roda ha contestat l'editorial publicat divendres passat en aquest setmanari, en què es proposava buscar un mediador per trobar una solució al conflicte. El vicepresident i director de la Universitat de la Pau s'ha mostrat disposat a dialogar amb l'Ajun

tament, però ha recordat que "cal que hi hagi voluntat de negociació de les dues parts perquè hi hagi mediació". Roda ha declarat que la Universitat de la Pau necessita l'Ajuntament per continuar, però ha afegit que, en cas que no s'arribés a cap acord, la universitat es mantindria unida a Sant Cugat

Dos santeugatencs, cap a Tuita Marta Visa i liernar Avinoa marxen la setmana vinent a la població bnsniana de Tuzla amb la intenció de reconstruir un casal de joves de la localitat juntament amb els altres 1III expedicionaris d'Ajuda Obrera a Hòsnia. l'hnni 11

Detinguts per robatoris de caixes fortes

• Sant Cugat -

El grup de policia judicial de la comissaria de Sant Cugat ha pogut aclarir tres delictes de robatori amb força que es van registrar a Sant Cugat i a Sabadell. Les investigacions es van iniciar deprés de la de tenció d'Óscar J.M., veí de Cerdanyola, com a presumpte autor d'un robatori amb força en una botiga de roba situada a la carretera de Cerdanyola. Així, es va poder comprovar la seva participació juntament amb Ramon J.L. i José R.D.S en dos robatoris de les mateixes característiques. F.l primer es va produir en una empresa de ceràmica a Sant Cugat'i el segon, a l'establiment La Cironina de Sabadell. Els lladres, que sostreien la caixa forta amb l'ajuda d'un bufador, van aconseguir en total un botí valorat en més de dos milions i mig de pessetes. D'altra banda, la policia ha detingut t a m b é a q u e s t a s e t m a n a un home i una dona de Montcada i Reixac, a qui considera autors de dos robatoris en domicilis de Sant Cugat. Segons fonts policíaques, van ser detinguts simul tàn iament , quan la dona havia robat p r e s u m p t a m e n t 80.000 pessetes en metàl·lic i joies. / L.G.

Festa major a Sol-i-aire

- Sol-l-alro -

La urbanització Sol-i-aite de Sant Cugat celebra aquest cap de setmana la festa major amb un seguit d'activitats. Avui, a les nou del vespre, s'iniciarà la festa amb la lectura del pregó, i s egu idamen t se servirà el vi d'honor. Dissabte, a les cinc de la tarda hi haurà gresca i animació infantil, seguida d 'una xocolatada, a les set del vespre. A la nit , a part ir de les deu , tindrà lloc el sopar de germanor i, a dos quarts de dotze, el ball de festa major amb l'orquestra Eslabón. A Ics quatre de la matinada hi haurà música per continuar la marxa. D iumenge , a les cinc de la tarda, jocs i gresca per als nens, a dos quarts de set un piscolabis i, a les set, la cloenda de la festa major. / L.G.

ELSJCANIÜNS Divendres, 26 de juliol dl 1996 Societat 15

S a n i t a t

IC critica el segon aval de la Generalitat a PHospital General

La federació també denuncia que es "desvien " els pacients de la comarca al centre El finançament públic de l'Hospital General ha tomrt a suscitar crMques. En aquest cas ha estat Iniciativa par Catalunya-Els Verds que, per boca de la diputada Imma Mayol, ha mostrat la seva oposició tron-

JOFRE LLOMBART

tal a la concessió per par de la Generalitat d'un nou aval de 1.600 mHons de pessetes. Per a Mayol, ós "insostenible que el govern català concedeixi el nou ajut amb l'únic objectiu de pagar obligacio-

nistes". La diputada d"IC creu que aquest fet, afegit a la concessió de l'aval de 2.000 matons atorgat el 100% es un tracte de preferència cap a la sanitat privada. IC de Sant Cugat ho subscriu.

El portaveu d'Iniciativa per Catalunya a l'Ajuntament de Sant Cugat, Francesc Godàs, insta la Generalitat que "aclareixi la seva posició sobre l'Hospital General de Catalunya perquè el finança en un 25 per cent el Servei Català de la Salut". Per a Godàs, però, aquest fet no és tan greu com la desviació de pacients del Vallès Occidental cap al centre sanitari privat. Tal com ja va denunciar Imma Mayol, Godàs considera que "hi ha un tracte favorable de l'executiu català" en detriment dels tres equipaments hospitalaris de l'administració pública que funcionen a la comarca (l'Hospital de Terrassa, la Mútua de Terrassa i el Parc Taulí de Sabadell), que fins i tot fa que en aquests "hi hagi llits buits i quiròfans a mig rendiment". La diputada d'IC va remarcar que des de la seva formació "no es permetrà aquest favoritisme quan CiU i el PP estan qüestionant la viabilitat d'empreses públiques que donen beneficis. La solució, segons Iniciativa, implica la recerca de

L'Hospital General de Catalunya té un dèficit acumulat de 30.000 milions de pessetes,

noves vies de finançament des del sector privat per posar fi a la crisi econòmica de l'Hospital General i per tal de descarregar-ne el finançament dels fons públics. Així, Godàs, des de Sant Cugat, proposa que s'utilitzin els fons de ia Generalitat per adequar els tres hospitals de la comarca, que són suficients per a la població vallesana. "Un quart hospital és innecessari", assegura el regidor santeugatenc,

que admet que des del punt de vista local pot ser "atractiu" tenir un hospital a Mira-sol, però vist "globalment seria millor un millor aprofitament dels recursos públics.

El conseller Rius ho nega

El màxim responsable de la sanitat pública a Catalunya, el conseller Eduard Rius, va rebutjar les acusacions d'Iniciativa per

segons IC. Foto:XAVIER I.ARRÒSA

Catalunya i va declarar que la intenció de la concessió de l'aval és la de "completar una ajuda que ja havia servit per aixecar la suspensió de pagaments de l'hospital" i que ara el que es vol és que el centre sanitari surti de la mala situació en què es troba. Rius va recordar que la Generalitat ja ha donat suport a altres empreses privades i va afegir que "no té sentit" perjudicar les públiques.

Sant Cugat i el Marroc es troben a la Casa de Cultura

MÒNICA BERNABÉ

La Casa de Cultura va acollir dissabte una trobada cultural marroquina que va consistir en una taula rodona, un concert i una degustació de te i pastes típiques del Magrib, i en què van participar unes quaranta persones. La trobada formava part del programa de Joves Emprenedors Socials que el Grup de Joves del Vallès du a terme a la comarca des del mes de setembre. "Hem fet la trobada a Sant Cugat, perquè és un municipi amb molts marroquins i amb una associació d'immigrants tan important com Vallès sense Fronteres", va declarar la sabadellenca Maria Mercè Mas, coordinadora del programa.

Beiuki Abdel Haid, representant del grup d'Atenció a l'Immigrant Marroquí a Espanya; Mo-hammed Derdabi, membre de l'Associació de Joves Immigrants, i el santeugatenc Carles Figuerola, de Joves del Vallès, van intervenir en la tertúlia, en què es va debatre sobre la situació dels joves del Magrib. En concret, els ponents van destacar la necessitat de regular l'entrada d'immigrants a l'Estat espanyol i de crear una política d'acollida per a aquestes persones. Després de la taula rodona, el cantautor marroquí Mo-hammed Kari, acompanyat de Murad al-Mrabet, va fer un recital de música àrab popular i tradicional, i es va oferir una degustació de te i pastes típiques del Magrib.

Ensenyament

Garantit el transport escolar i el servei

de menjador al Vallès per al curs vinent

La Generalitat destinarà 500 milions als autocars i les beques JOFRE LLOMBART

- Seat Casat -

330 milions per al transport escolar i 170 per als menjadors. Aquestes són les xifres que el departament d'Ensenyament transferirà el curs 96-97 al Consell Comarcal del Vallès Occidental en els dos conceptes que més han preocupat les Associacions de Pares d'Alumnes (APA) en vista a l'aplicació de la reforma educativa en el primer curs d'ensenyament secundari obligatori. Amb aquesta resolució, fruit d'un acord entre el departament d'Ensenyament i l'ens comarcal, queda garantit, almenys per al

curs vinent, el servei gratuït de menjador i el de transport. Aquesta mateixa setmana serà quan el departament cedirà aquestes competències al Consell Comarcal, i avui es coneixeran les empreses que gestionaran els serveis. Els detalls de l'aplicació d'a

questa transferència encara es desconeixen, perquè ara s'ha de reunir la comissió tècnica de serveis personals del Consell Comarcal per debatre la distribució dels recursos de què disposarà a partir de setembre. De les poques declaracions que s'han fet tant des del departament d'Ensenyament com des del Consell Co

marcal, només ha transcendit que tots els centres de primària i secundària tindran, així que comenci el curs, els serveis que durant mesos es van erigir com un dels principals esculls per aplicar l'ESO.

Les complicacions poden aparèixer a l'inici del curs 97-98, quan està prevista una reducció de beneficiaris del servei gratuït del transport escolar. Aviat es crearà una comissió amb respresentants del Consell Comarcal, d'Ensenyament i dels ajuntaments de tot el Vallès per determinar quines famílies podran continuar tenint aquest dret d'acord amb la seva renda anual.

E n t i t a t s

El club santeugatenc Time Lords' reuneix 5 0 persones en un joc de rol al Pallars Es va reviure una fira medieval

MONTSE SANT

El club de rol de Sant Cugat Time Lords' ha organitzat per primera vegada a l'Estat espanyol una setmana de joc de rol. El tema era la recreació de la fira del velló d'un poble del Pallars a l'any 1214. L'acció se situava a Ancs, po

blació del mític vescomtat de Rocamora. Comercians, camperols, frares, mags, joglars, cavallers i dames es van reunir per comerciar i participar en les diverses justes i festes presidits en tot moment pel vescomte Guillem el Benevolent. Durant aquests dies, els ju

gadors de rol arribats de tot Espanya van participar en experiències tan diverses com els misteriosos assassinats d'alguns dels personatges, els robatoris i malifetes del malvat Perot el Negre, la investidura d'un novell cavaller i la bodes de dos nobles amb les seves dames. El gran èxit de l'experiència

ha fet que els organitzadors s'hagin decidit a repetir-la l'estiu vinent i afegir-hi la creació d'un dia de mercat obert per a tots aquells visitants que vulguin participar en la festa i viure l'ambient del mercat i comprar els diversos productes amb els diners de bitlló, la moneda de l'època.

16 Societat ELS /CWIÏMNS Divendres, >6 de juliol de 19%

l'J'cafè «incert literari del col·lectiu Ocell Radiant i una actuació del grup BeerSession van ser dos dels primers actes de la festa major de la Floresta. Fotos: XAVIER LARROSA

La musica obre la festa major de la Floresta Continua aquest cap de setmana amb balls, sardanes i les tradicionals havaneres de cloenda

R r m Bou.iNGKR

I ,a festa major de la Floresta es troba ara en el moment més àlgid. Els actes ja van començar el cap de setmana passat i continuaran fins diumenge a la nit. Les festes es van inaugurar dissabte amb un cafè concert literari organitzat pel col·lectiu Ocell Ra

diant. L'encontre va constar de lectures poètiques i actuacions musicals, entre les quals van destacar les cançons populars brasileres interpretades per Cristina Azeredo i Daniel Blanco.

Diumenge al matí es va celebrar la novena edició de la cursa popular pels carrers de la Floresta. Els actes van continuar entre setmana amb en el concert

de rock del grup Beer Session, al qual van assistir més de 300 persones. Teatro del Arca va representar dimecres a la nit Marco i Polo o Viceversa, a les pistes po l i e spor t ives del d i s t r i c t e . Aquesta obra s'està representant aquest cap de setmana al Teatre l'Aire, dins del Festival d'Estiu Grec '%. Ahir a la nit els flores-tans t ambé van poder gaudir

d'un cafè concert. La festa major de la Floresta

continua avui amb un campionat de petanca i un gran ball de festa major a la nit. Demà se celebrarà una trobada de paelles i paellers a les pistes poliesportives. Al llarg de tot dissabte hi haurà una ballada de sardanes, pallassos, una exhibició dels Castellers de Sant Cugat, varietats i

una discoteca mòbil, a la matinada.

L'Agrupament Escolta la Floresta ha preparat per a diumenge moltes activitats per a tothom, en el que serà, també, fa celebració del desè aniversari de l'entitat. La festa major finalitzarà amb una cantada d'havaneres i cremat, amb el grup Les Veus del Msar.

Cirurgia

Gidjrgia goneral, sp»ea (Sgesfe A8C-PreviasaSaretus. Av. T«TBt4anó«1&& 2(i, AL Stórt Cugat W 8 » 47flO

Consult. Centre Mèdic • CENTRE « è t t C SÀBAT * C ertihuts da conduir i armat, MadMin» ..«ama. l a * * » * * . &NMW < * £ % . i «no) i » . 9 a « C u g a t » « * » m

Dietètica-Nutricio «MAMA RIUS S O U * AfUluntum nutrlc» *rJ*t«a rtoweofp «K)U*»

HWMSMC MaragM, £5-37, tt 2*. S*M Cugat, tt 800 13 OT

•OM.» wmmwwiümr MMkfrim iWfc^nt rttolMtW fTHht^ d h

in mm) IÎ ii» lïijuiiîi» JJÚJÍff Jftt

I IH*WHIHI1'>

r·mitiiitiHl» ftflfrif TÍHIÇTHWHJÉ *» H m ^ fedMMÉHt 4kfe 4

. ; = V ^ Ç ^

Fisioteràpia

fWot»«pbL* •

••••«•.»••>»•«•«..iw^w^n ri imintomm)ej<m

pmcwMt.

àwteogifc fyfppi • m w&mmmtít QARWOA

1V»*«a*ma6-rnu·ues.

Mútues

+wmwWkkmeMsa. m t j * t f « ^ ^ < S * t t ^ ^ m . P t a ç < .

« ! » A . A * l t i A f t l J K m t a U £ & S Fadlaftia. VSafcto Salat Màpfr» &gfaà&-•

£1,1 «-pit. Saní Cugat.

Oftalmologia • <&mmwÈmm OCULAR OtelrnBtofi$Í0g|wnf·iraie&pnfl<» patanwtMft W SantH**^ MS. Sani r«+ii tel

'Sar*Ufefe1&S<

0rfodo"(ío Otonnoloringòleg

StSnttQnB WBtSSK

Polca™: Tunabtanoa Sant Cugat «5809150

Metge capçalera

toÇtft·ÇAttKOk i

j ^ o t ^ t r a o y T O ^

fWQn>TeHPQM>iMinB(MR OrMM«»,?i.$eni€ug«t tn·se»4»86-«w»ia _ • DR. CABLOSftOWCTtl Oaontc*xianerttt»(M» RW« FftaUi >ada.Í<XÍr3B.Sartâ9aÍ»»7*WtB

WMÉjCltitl«<l»i«iiU1 Hottttcwwttfludat >»te.|llt»r^rlrt», 20 1.3a SsfttCug»

yt*4»i« « DRA. CÜQÈMA TOEZ.·aOUU PFARF. ftxitaMi SanHa*. cajaStfud ASPW MUT MECHFtATAv CMMunya 22 tr ia saatCagat « 5 8 8 31 13

, • P&AftCANQftAÚBEDA Pedatei - Me* *» íHJotettcem Av To-

I rrebldoea.2-8 Sri». Sant Cuflal © 6 7 4 5 7 » »

Podologia • JOSEP M.FRE«BDeS Mafclkes (fel paït, ortews» pfceUtte or-topadqua», papitoaft», ctrunja dat peu HcmaacemwjHr » « 5 * 1 7 » - $ » « • « »

Psicologia • CENTRE OC PSICOLOCMA CÍÉÍCA,>Í«nBa#d'ap>enen)Btg»i4» fafSKft» MMW.adatMC£nts'adu*«.Ay CaMhiny*21,39' ta Svï CugaL » g f 4 a g 7 >

•ÇjaWBHLA CASTILLO PtfaVtughb prçftianiai d'epranfiAbj as.

•argWH21S _ _ _ ^ ^ .

MMCOTERAPtASBL

PajMlagls, fWlqMatfU togopèçSa. fíaça Ot GwM«,&an>3a.SsmCugat.

y»w>ywu n _ » M . AtRÒNsA EOUAROO CARDONA P«t«el«g<e eíintt ftMa Qwt M m « SantCugat » j a p 4 » « · 4 » 0 9 8 2 S ^

Pm&>()&. Arwintnt, rtmmiM», «WCWIWMI» lateo*, trastorna a fladataavàm», pa)cw-*t4p«t,H(ww<Wf«Aigu<í*» FrananoM» «ago 25^7. %t l«> Sant CugaL »«743»S»-41S4S46

Tocoginecologia-Obstetricia

SaMCua» «SOS 1397 •ii i - " - — —

WTBHWV afHLA mAnwBBaaft awBWPBA

Heaj«ei)nv»gudw ftano·Mjfcnâ*. 38<2T. 1f S* « « < * • nrifliwiiijiifliiiii umiujmum^

&0fltfnaftflfc)Ql8 l·loiooi^ «stC*tkUny»,2t.<·irtK.< trS89<Ht08.P»«eul«r1

• I M t ^ O A M U A H E S

Aft«metafical· 2«, aa-to. £NK<

*T)ajjiiÜlllHimjhl. C iüawUl·t Avítbna*»»»,»» tr«7SÍ!7S6 . §

Pulmó i cor •Or. JOAN VALLDEPERAS COM-BAS

l B*ArnA\f£i Ment* *W > i f a m t^Qj*

• JOSEP OOMNQO TlBirttatalagia Maria Piaviata. mblaniss, £6 Za-40 SHM-I M S

• OW.FEBSBN Cirurgia srtopMtea fet «onv tgir»» C SanfVin « 674 43 34

CENTRE DE

REHABILITA

CIÓ

FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/ Sant Antoni, 74

Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les addiccions

Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Saní Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax589 35 18

ELS/GÜVTON3 Divendres, 26 de juliol de 1996 Societat 17

El CMSC, una entitat viva RAMON PROS I VILA

E s c r i u r e o p a r l a r de l Club Muntanyenc Sant Cugat sempre ha estat

present entre els seus socis i el poble de Sant Cugat; no en va les seves activitats socials i iniciatives ciutadanes calen i en són partícips molts santcuga-tencs.

Dono com a exemple la tradicional Marxa Infanti l , que cada tardor és la porta d ' en trada i trobada més mul t i tudinària de Sant Cugat , on els nens són els protagonistes i els pares el suport per donar acte de presència i fer vida de poble. És una activitat que any rere any acull milers de persones , de les qua ls el C l u b Muntanyenc, com a entitat, se sent responsable com a estímul i presentació d 'una activitat excursionista.

La formació excursionista ha t ingut cont inuï ta t amb l 'Escola d 'Excursionisme, on més de 160 nens i trenta monitors han pa r t i c ipa t en ac t iv i t a t s programades al llarg del curs, tot finalitzant fa uns dies amb les activitats d 'estiu - r e c u p e ració dels tradicionals campaments de muntanya o traves

ses pels Pir ineus del Pallars o el Pedraforca.

E n t e n e m en el C l u b M u n tanyenc que la formació és b à s i c a i que la renov a c i ó d e l 'excursion i s m e implica l ' acoll iment dels escolars i joves , t o t in-cent ivant programes d'activitats à m p l i e s i amb esperi t o b e r t q u e recul l in les motivacions

afició, trobar amb qui fer-ho L'excursionisme tradicional

la caminada, l'escalada, la for mació es-

Entenem en el Club Muntanyenc que la formació és bàsica i que la renovació de rexcursionisme

implica Vacolliment dels escolars i joves,

tot incentivant programes d'activi

tats àmplies i de ía socie- amb esperit obert que tendre ia

recullin les motivacions de la societat

portiva, la convivència . I la cultura, el compromís social, fer v ida de poble i un servei a la nostra comunitat sancuga-tenca. L ' e x c u r

sionisme és una manera de viure i en-

ta t s a n t e u gatenca.

L'excursionista actual esdevé polifacè t ic i fa moltes activitats connexes. És per a ixò q u e s ' e s t a b l e i x e n camps de formació i part icipació diversificats, on cadascú pot desenvo lupa r la seva

nostra societat. Sense l'aportació de cadasc ú , pe r

petita que sigui, no seria possible el compliment dels nostres objectius, que no són altres que l 'enr iquiment social de la societat en què vivim.

A Sant Cugat, poble creixent de població ràpidament , amb necessitats estructurals de planificació - ja hi són les urbaníst iques d ibu ixades - cal fer el t omb pel que fa a les ne cessitats d ' interrelació social.

Ens calen entitats adequades als t e m p s actuals q u e s intonitzin amb aquest nou poble que cada dia és més gran. És per això que cal prendre iniciatives tant en l 'àmbit global social com en el de cada ent i tat en el seu àmbit. Cal la participació activa dels santeuga-t e n c s i d e les i n s t i t u c i o n s locals.

El C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat us té oberta la porta. A partir del se tembre , un m u n t d'activitats. Les inscripcions, a partir de la segona qu inze na a: l 'Escola d 'Excurs ionis m e i les A c t i v i t a t s E x c u r s i o n i s t e s , l ' E s p l a i S a r a u , l 'Atletisme i la Formació Esportiva, a l 'Escola d ' E s q u í i les Activitats d 'Esquí, la Coral Sant Cugat, l'Aula de Cultura, les activitats culturals i un llarg etcètera.

Ramon Pros, president del CMSC

Dos santeuga-tencs marxen la setmana que ve a Tuzla

JOFRE L L O M B A R T

- Sant Cugat -

Marta Visa i Bernat Avifioa, dos joves de 23 i 19 anys respectivament, marxaran divendres vinent a la ciutat bosniana de Tuzla en el marc d'una expedició que organitza Ajuda Obrera a Bòsnia per tal de reconstruir un casal de joves d'aquesta localitat, que ha quedat malmesa pel conflicte civil que ha afectat la república balcànica durant quatre anys. Els dos santeugatencs integren un grup de 110 persones d'arreu de l'Estat espanyol que volen passar quinze dies ajudant a refer un edifici vital per a la joventut de Tuzla; un local de joves que és l'autèntic centre neuràlgic dels joves. Allà s'hi fan concerts, xerrades, exposicions i altres activitats socioculturals. Ara s'ha de reconstruir després que les bombes dels serbis l'hagin deixat pràcticament en ruïnes. Visa i Avifioa estaran a Tuzla deu dies (quatre els passaran viatjant en autocar), i també assistiran al Festival Internacional de les Arts i les Llibertats, en què hi participaran diversos grups de música catalans.

SQUASH

$ $ $ cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit d'acollida que ha tingut el nostre menú diari de:

950 pts. Club Sant Cugat C/ Sant Jordi Tel. 674 98 62

í la vida

la xocolata... 4 fv f fv

els entrepans... 'tf%41*.

el cafè... +y*rh-

les pastes... * * v * * i

el suís... <f}vfK

| | PI. Barcelona • i Tel. 675 52 46

V i n e * gaud i r de la terrassa d 'est iu

AJUc. BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

LA FLORESTA

MIRASOL

RUBÍ

SANT CUGAT DEL VALLÈS

RESTAURANT CAN EDO

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST. EL VIEJO ROBLE

REST. RANCHO EL PASO

MASJANER

y^PONDEBOSA

_BAH ENRIC

LA NANSA

ELPORTALET

HOSTAL DEL GALL

LA PALTA

CAN AMETLLER

CHEZ PHILIPPE

CANTINA EL MEXKANO

LA GRANJA

SNIPPER'S

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENYS

BAR REST E L M O l L

CAN BARATA

LA CARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXACONTENTA

PARADA I FONDA

BRASERIALABOLERA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

LAPASJA10IXA

TY-BJHAN

MINIGOLF BAR MGSC

CAPJTÀN COOK

SQUASH

CASINET

BAR ALÇ_AZA__R

BjSTROÇAFE_

ITALIANS a

ELS DESMAIS

LA MUSCLERA

C/Lleó, XIII

__AvJrJpxde maig. 122

C/Altamira, 36

C/ Pas Estacic. 15

ÇV Guadalajara. 14

C/Viçtòna, 18-20

Pg^aixador, 8

Clra. Sabadell, 47

PI. del Dr. Guardiet 14

Rambla Can Mora, 24

Camí can Ametller, s/o

Plaça Pep Ventura, 5

C/ Endavallada 10

C/ St, Antoni-plaça Barcelona

C/Enric Granados, 7

Plaça Augusta. 2

O Sant Antoni, 13

Cí Elies Rogent, 14

Plaça_P_ep Ventura. 3

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

_Ç/ Vil.k.8

Plaça Monestir, 1

Cl Altons Sala, 9

Pg. Olabarria, 69

Rbla. Can Mora, s/n

C/ Baixada de l'Alba, 20

Plaça Octavià 5

Plaça Pere San, 6

Ç/AI_|pns.Sala, 24

Ç/Indústria, 27

C/Santa Engràcia. 15

PI. Ljyjs Millet, 1

Cl Sant Jordi, 33-35

CamíÇan Ganxet, 47

Pgejtfusellas, 3

Rbla. del Celler, 67

. Sant Bonaventura, 6

Pica. Dr. Galtes

Sant Bonaventura. 14

CELLER STA: MARIA

TERRA MAR

Santa Mana, 17

Vjc,_28

Rambla M. Jacint Verdaguer. 185

Placa Mas Roig. 4

692 24 24

580 883SL

691 73 55

674 38 03

674 23 15.

589 2571

674 10 20

699 1152

588 5468

588 42JS1.

589 50J1

674 91.51

674 94 84

589 18 25

675 52 46

675 31 41

589 54 92

674 0585

589 38 23

589 1740

697 06.52.

675 1451

584 23 32

589 15 02

589 06 07

589 26 97

674 16 75

674 10 47

589 52 40

675 15 03

675.1402.

589 2971

589 61 61

5891496

589 50 63

58910 26..

675 5566.

674 64 33.

674 10 27

675 0? 05_

.675 28 97

58977 23_

674 1141

675 0086

Cama Ja brasa i calçots

Cuina de mercat

Peix i marisc

Cuina catalana, banquets

Cuinayariada

Entrepans i menús

Paelles, marisc, fregid,

Pizzeria. cuina catalana

Menú, carta i degustació

Franklurts

Cuina mercat

Cuina francesa menú diari

Cuina [música autentica

Cuina casolana

Bra_seria

Esmorzars/tapes casolanes

Cuina catalan/mternac

Mexicà-menú català

Menú diari i proa. ibèric

Cargol llauna/arròs negre _

Tapes casolanes, torrades

Creps, amanides menús

Marisc, menú, c jma merc.

Çumade mercat

Cuina catalana

La nostra esp es qualit.

Braseria i cuina de merc.

Calçotada

Pizzeria. crepena

Creperia bretona

C a m a la brasa 1apes

Cuina colonial

Cafeteria, pizzes. menú

Menú diari i entrepans

Menjars casolans

Àmplia oama d'entrepans

Menú diari

Tapes variedes i convinats

Entrpans variats

Dipus tancat excepte festius

Obert tota la setmana

Tancat dium. nit i drll. no festius

Tancat dimecres tarda

Tancat diumenge

Tancat dimarts nit i dimecres

Tancat drumengerdilluns tarda-nit

Tancat dissabtes excepte reserves

Obert tots els dies

Especialitzat en bacallà

Tancat diss. migdia i dium.

mexicana Tancat dilluns

Obert de 8 a 10 nit

Servei de bar

Obert al migdia

Obert cada dia

Repartir a partir de les 12 h

Obert tot el dia

Dilluns vespre tancat

Tancat diumenges nit

Obert tot el dia

Tancat dilluns

Menú dejJüluns a divendres

Obert tots els dies

Pasta Jjesça

Obert tota la setmana

Diumenge tancat

Diumengejancat.

Diumenge mati tancat .

Tancat diumenge

Tancat diumenge

Tancat dimecres

Rbla. M. Jacint Verdaguer, 113 674 67 21 Jazz Uve

Embotits i 320 vins i caves

Menjars econòmics

Dies lestius bufet lliure

Xai, entrecot a la brasa

^PARADA/ FQNPAft

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

Rambla C a n M o r a , s/n

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Te l . 5 8 9 2 6 9 7

HJÍi t&Ütl

ay /

W

v PI. Octavià, 5.

Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

%4 «Restaurant

DEL GALL»

CUINÀ DE MERCAT ESPEC EN BACALLÀ

< / Xercavins, íi Tet.*/» 05 W •588 42 81

ÜMWmJ·lfRArct'iQna}

18 Societat ELS /CANTONS Dkrnr/in. Jfi r/t juliol dt IW6

La r a d i o g r a f i a

GRUP DE N A T U R A DEL CLUB M U N T A N Y E N C

*fSe •!s"·

¥<~1 Bicicletaclíi en el nmic <ie la Setnum., de N,ir..i.i . ! tf>89. Futu ARXIU GRUP DE NATURA

G&UP DE NATURA

Creat el 1978 com a secció del CMSC, el grup va recuperar la dinàmica i empenta deu anys després, i el 1990 va esdevenir entitat santcugatenca

La sensibil i tzació de la població culmina cada any amb la Setmana de Natura, en què es proposen sortides, debats, concursos, exposicions i propostes lúdiques

XL/

Kntitat: Grup de Natura del Club Muntanyenc.Sant Cugat Any de fundació: el 1978 i en segona etapa el 1988 Local: plac/a de Barcelona, 5 Socis: al llarg de l'any han estat cent Quota: 500 o mil pessetes

Defensen la natura i l'entorn des de posicions crítiques constructives

Fk.wchsi: CARBÓ

-Sant Cugat -

L'origen de l'actual Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat es remunta al nies de desembre de 1977. quan un grup de socis va començar a treballar el tenia ecològic arran de la celebració d'un cicle de conferències sobre la protecció del patrimoni natural. Kl seu objectiu era vetllar des de l'entitat pel coneixement i la defensa de la natura.

Durant aquells anys es va crear un itinerari natural a Can Vulpa-lleres i es van dur a terme sortides per Collserola. Tasques de de

núncia de tales i la campanya Conèixer Sant Cugrifxàn ser prèvies a les primeres Jornades Ecològiques, que es van dur a terme cl 1979.

El grup va perdre empenta durant anys, fins que el 1988 va renéixer a partir d'un col·lectiu de joves que van constituir una secció dins l'entitat. Es defineixen com "un grup de voluntaris que coordinem, promovem, desenvolupem projectes i idees en defensa del medi ambient, i que volem aportar el seu gra de sorra en aquesta tasca de conservació."

Des d'aleshores, periòdicament, es troben al club, ara el dimarts,

per debatre propostes i acollir totes les iniciatives i projectes que els diferents membres aporten.

Des de sempre han estat vinculats al poble i s'han coordinat amb entitats que van des d'associacions de veïns fins al Grup d'Autopro-tecció de la Floresta, creat recentment.

La presència a la Festa de Tardor ha estat anual i han engegat múltiples propostes al costat del seu esperit crític i de denúncia que es fa de l'entorn. També han man-tigut lligams amb l 'ADKNC de Sabadell i entitats ecologistes amb objectius semblants.

La col·laboració amb el Patronat

de Collserola el dia que assignen a treballar un aspecte concret de sen-siblització, la relació amb el CEPA i l'Ajuntament per divulgar el projecte de Residu Mínim i la creació del Grup de Natura jove són algunes de les iniciatives importants al costat de les sis edicions de la Setmana de Natura, que han inclòs bicicletades, concursos de fotografies, tomejos medievals, xerrades, debats, sortides, exposicions, cinema i actes reivindicatius.

El 1990 van rebre el reconeixement a la seva tasca quan per votació popular van ser reconeguts com a santeugatencs de l'any 1989 en un acte celebrat a la Unió.

ELS /CANTONS Divendres, 26 liejulinltle 1996 Societat 19

La r a d i o g r a f i a

GRUP DE N A T U R A DEL CLUB M U N T A N Y E N C

Accions reivindicatives en defensa de la Torre Negra i rodalia el 1994. Foto: ARXIU GRUP DE NATURA

Van ser els impulsors de la Plataforma cívica per a la defensa de la Torre Negra i rodalia, en la qual hi ha cinquanta entitats i 10.000 persones adherides

Col·laboren amb entitats o grups com el CEPA, el GALF, Depana, l'ADENC i diversos grups ecologistes del país

La protecció de Collserola i del patrimoni natural de la comarca han estat prioritats del grup

K.C. - Sant Cugat -

En la represa del grup, un dels objectius que es va marcar va ser treballar per la preservació de Collserola i del medi local i comarcal. La seva primera tasca va ser la protesta per la destrucció dels jardins de Rocamora, i es va aconseguir el trasplantament d'arbres i arbustos, fet que l'Ajuntament ja va dur a terme a la rambla Ribera mesos després. El 1992 van denunciar la tala d'àlbers a la capçalera del Tor

rent de lu Bomba i a Àrids i Formigons SA per la seva planta ci-mentera i perquè abocava quitrà.

El s e g u i m e n t i e ls d i à l egs oberts amb les administracions entorn de les obres dels túnels de Vallvidrera i del futur parc de la Guinardera indiquen l'objecti u de protecció i seguiment de gran obres que han de suposar la protecció del medi. "No es tracta només de preservar el bosc, sinó de protegir espais oberts que hi ha entre les cases i els arbres", ha comentat Kris-tian Helbolzheimer, membre ac

tiu i fundador del grup. Amb aquest objectiu van pro

moure la creació de la Plataforma cívica per a la defensa de la Torre Negra i rodalia, que va recollir 10.000 signatures i l'adhesió de cinquanta entitats. Van ser mesos de sensibilització entre la població, escoles i entitats, fins que el 1996 es va aconseguir la creació d 'una comissió de seguiment per la requalificació deia Torre Negra integrada per tots els grup polítics, tècnics i representants de la plataforma.

Han denunciat també els pro

jectes de construir camps de golf a Cerdanyola del Vallès i, més recentment, en cl terreny municipal de Can Montmany. També van presentar al·legacions a les legalitzacions de les urbanitzacions de Sol-i-aire i Sant Me-dir. Darrerament s'han integrat al col·lectiu de les entitats que estan denunciant i explicant els efectes que pot tenir la construcció del quart cinturó, que aniria des de Sant Celoni fins a Abrera. Han assistit a tres manifestacions i han fet xerrades obertes a la població. Un seguit

d'accions que ajuden a crear un estat d'opinió entre la població d'aspectes que afecten la natura i l'entorn.

Com a campanya no tan lligada a temes urbanístics es va engegar la Cabrusbi, que promovia l'ús de la bicicleta al poble. Es van recollir propostes de models europeus, es van fer arribar idees a l'Ajuntament, i el 1990, després d'una bicicletada popular, es van lliurar a l'alcalde les signatures dels santeugatencs que s'adherien a l'ús amb condicions de la bicicleta al municipi.

US I CANTON

Classificats 20 Diïeudre.i, 26 dejiil'uilde IWft

guia pràctica

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 569 29 29 589 35 35 • SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82

•DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L Urgències 24 h. C/ Sabadell, 23. Sant Cugat 674 6945. Tel. urgències naeaasi.Tb • LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37. 674 1305

•ANTENEX C/ Àngel Guimerà, 2 5B92247

-AUTOESCOLA MO-N E S m CA/altès171r.2a.St. Cugat 674S120-AUTOESCOLA CAS

TELLVÍ Rius i Taulet,4 2a. planta Sant Cugat 674 68 03 AUTOESCOLA CA

SAS C/ Martorell. 47 674 14;

• RLACAR Ctra. Cerdanyola.

•LUCAS AUTOMOTIVE Ora. Cerdanyola, s/n 589200a . . . • MOTO RALLY PEUGEOT Ctra Cerdanyola, 67-71 zataaai

•ARMAN'S Plaça Augusta 2 58970 10

• COPY-GRAFIC C; Can Matas. 8. 675 35 53 • COPISTERIA THER C/ Sant Antoni, 24. 589 74 42

• JORDI MERCADÉ Q Creu, 6-8, 2n 3a 589 65 6) 908 49 45 19 • BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla. Ribatallada 6-5 589 49 12 • DANIEL CALATA-YUD Rbla Ribatallada 31 B3 4r 1a 675 18 03 • SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg Habana. 41 Mirasol 675 .12 97 • MARTÍ FINET MIRA Rbla del Celler. 89 3r3a 559 JO 65 •GALERIA ARQUITECTURA Rbla del Celler, 87 389 44 11 • JOSEP M. CASAS MEDINA Av Torreblanca. 2-8 despatx. 1F 675 1161

JORDI CUFi BORRELL Av. Vall d'or 2 674 26 01

• MEDIFIACT Rambla del Celler. 25. 58934 62 • DG. D'ASSEG RANCES Rambla del Celler, 95 675 42 03 • DOMÈNEC AVALA C Carme. 31 674 7! 42 • J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9 - baixos 675 30 12

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ C/ Montserrat, 37 56933 66

Servei

SANT C U G A T

GESTIÓ, S.A.

d'assessorament

administrat iu.

Assegurances

generals i

administració

de f inques.

(/Sontngo Russinyol, 32 Tel. 58917 02

; Fax: S89 27 74

A L U M I N I I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 33

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX 675 28 61

Sant Cupl (W Vallés

• PÀRQUING TORREBLANCA Av Torreblanca, 2-8 - local garatge SB924B1

• BAR GRANJA CAN DIM C/ La Mina, 19 •GRANJA LA SORT C/ de la Sort, 3 675 28 64 •MERMELADA EXPRÉS C Valldoreix, 56 589 1185

•CABANAS C/SanfagoRuafiolM 674 0649. •CUGART a Torrent de la Bomba, 14 674 439Q

•CICLES CARDONA O Valldoreix. 41 674 15 09

• CELLER CAL CABALLU Nova ubicació: C Plana Hospital. 3-5 674 0163 •VINSNOÉ.SJV Baixada Sant Sever, 4 5891983

•INSTAL·LACIONS . TETE Ptge. Torreblanca. 9 5890079 •J.P. PARRA C/ Enric Granados. 15 -local 7 5690642

SAGARRA Ci Endavallada. 22 674 0160 •TUBAU C/ Latorre, 14 674 12S5 Mercat Torreblanca. pdes. 16-1.7 6753065 Mercat Torreblanca, pda. 104 *«0 14 1*

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5 6751369

•PAPIOL Venda i neteja C/Cànovas del Cas*), 4 674 6500

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79

• C L DENTAL BANARES C/Francesc Moragas, 8 - 2n 674 1477 •CUINES JAUME

Rbla. del Celler, 17 674 74 49

•SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio cl1 núm. 61 Can Barata 5880249 • FOAPS.A. BANYS O Rius i Taulet, 27 674 05 03 - 675 58 54

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91 e'5 25 02

•T1EN21 G Valldoreix, 44 674 71 64 •TOBELLA Q Santiago Rusuïol, 49 674 0657 • VILAR ELECTRO-LLAR, S.A. Cí Santa Maria, 20 569 02 71

•SANT CUGAT ESPORTS S.L. PçaCuate Cartons SN f e t 67430-01

• CAL CRISPIN C," Santiago Rusüiol, 23 6740208.. • ESTANC MONESTR Plaça Octavià, 3 674 Ql 74

• EUROPA C/ Alfons Sala, 24 6755200 • EL PONT C/Girona, 3 6750175_..

•FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 674_i3ïU6ajaarj •FLORBTER1A SANT JORDI a Sant Jordi, 39 674 1053 _ • ROSA M. SEGURA a Santa Maria. 8 5B9S475

•ARENASAN Especialitats en lloguers. Endavallada 21 bxs. Tel. 589 45 66

• AHjulJorv;

•COAP C/ Villa, 22 5892.1 L5 • L'ACADÈMIA C/ Balmes, 39 625.44 58 • MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica). piano i teclats electrònics. Harmonia i com-posicio. 6752181 •PATUFET O Sant Jordi. 22 674 1239 •MÚSICA I DANSA FUSIÓ C/ Cànovas del Castillo. 20 58926 19 • WAY-IN C.' Rius i Taulet 2. oral Sant Cugat 6748215 _ •NOVAULA a Valldoreix 22 Sant Cugat 6740381 •SPRINT IDIOMES C/Francesc Moragas,8 5892264 •TRINITY Rbla. Can Mora 18 675 2201

•CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C Camí Crist Treballador, s/n 674 14 53 • ESPORTS TERRANEU C/Sant Antoni, 15 6746202 •SQUASH SANT CUGAT O Sant Jordi. 33-35 674 9862 • GIMNÀS SANT CUGAT C/ Anselm Clavè. 20 Baixos 67503SI •UESC C/ Cànovas del Castillo, 9 KTSPUQCI

•FLECA LA GARRIGA Obert tot l'any Rambla del CelleM 5 67426JU • FLECA MARÍ Plaça Borràs. 1. Mira-sol • LA LIONESA C/Valldoreix. 79 6740771

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler, 93 674 79 68 • J . LLAMAS C' Valldoreix, 14 674 33 90 • ZOOM. Centre de la Imatge C/ Santa Mana, 14 675 56 74

• FUSTERIA EBENISTERIA. £29 67 48 .- .. 674 70 68 • FUSTERIA EBENISTERIA LS C.' Camí de la Creu. 14 - baixos 1 a

• ANTONI CAMPOS C Ffii^cesc Mcragas. 21 C74Ú8 82 • J . MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1 -42 675 5352

•GERD Plaça Pere San 9 674 0060 •SUPER-NATURAL aArs*TtC&é,1.Obert

• HIDROFLOR Av. Joan Bonàs. 54. Valldoreix 674 75 98

• HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 5890045 • HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria

• HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 6741140

• FINQUES BACHS Cl Hospital, 41 589Q307-Fia589 '• :-J •FINQUES GIRONELLA RenufelHiptetlO 6742254 . . • FINQUES SAKA C/Valldoreix, 60 6Z4Í715--5SS 33 86 • RTVER IMMOBILIÀRIA* SERVICE PI. Octavià « o < 4 j a • FINQUES SANT CUGAT C/Dr. Murillo. 14 674 08 97 • FINQUES SERIN Plaça Augusta. 4 - baixos 674 1204 Faí674 1161 . •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 6743208

BL'ILDINC SANT CUCAT, S.L.

Asesoria

inmobiliaria

Administración

de fincas

COMUNITATS

DE

PROPIETARIS

C/Sl Antoni. 10 (Plaça Barcelona)

Tel. 675 !7()1

F I R O M F,

• APPLE CENTER Plaça Unió. 3 589 33 00 • PROGRAM ACCÉS Cí Santiago Rusinol, 14 675 15 56 • VALLÈSTEC-NOLÒGIC Plaça Unió. 3 589 33 00

• TALLEDA RICOMA C/ Balmes. 11 674 5862

•GARDEN ROCAMORA C/Llaceres. 12 674 36 94

• EURASIA TOYS Plaça Coll 9

• JOGUINES MARGA C Santa M-.-ia 44

• ANNA FUSET JOIES C Santiago Rusinol. 45 589 50 72 589 50 V • JOIERIA AUGUET C/ Santiago Rusinol, 40 674 5854 • JOIERIA MIREIA'S C.' Valldoreix, 33 674 99 40 • JOIERIA SPADA G Balmes. 39 - 1rdta. 5^5 55 49 • SANBER-5 C ; Anselm Clavé. 20 574457?

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C; Valldoreix. 67 A 589 4742 • ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 G Major. 33 (Junt Monestir) 674 01 74

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador, 47 - torre 674 4223

màmú,

Tel. 699 38 98

Fax 588 24 53

Ctra. deTerrassq, 97 08191 RUBÍ

• MÀRMOLES I GRANfTOS GUIMAR C/Stravinski. 8. Pol. Can Jardí. Rubí 5880501 • MÀRMOLES SANT CUGAT C/ Can Fatjó dels Au-rons - C/ Campoamor, 12-Nau 3 675 5108

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca. 2 589 1931 • MARCS VALLÈS C/ Vallès, 23 675 49 43

•SOLSONA C/ Rosselló, 2 5893289

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FO-AP C/ Rius i Taulet. 27 674 05 03 • SUMINISTROS VALLDOREIX C: Mossèn Jacint Verdaguer. 107 674 14 90

•CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C; Santiago Rusinol. 37 - C: Major. 6 58922JJ • EGA MOBLES G' Cànovas del Castillo 2 • local 2 589 00 14 •CARRÉ MOBLES C Francesc Moragas, 33 674 09 95 674 15 50

• INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 589 0023

•ARWENBOUTIQUE C/ Elies Rogent, 52 5696'63 • BLUE MOON C Major. 16. Horari: 9 30-13.30 h 16.30-20.30 h 675 02 67 •CAMPMANY C: Valldoreix 16 C/Martorell. 15 674 14 82 •ESTELA G Santa Mana. 18 67553 09 • PAPARAZZ1 PI. Dr Galtes. 2 675 0852 • TOT PUNT O Sant Antoni 19 674 0097 • VORAVIU Sant Antoni, 25-27 58986 55

•CASTELLVÍ HONDA C; Rosselló, 15 589 32 11 • RENAULT-ACERSA Ctra, Cerdanyola, 55 58926 49 •T.M.G Tallers C/Borre«6 THíFaí674 34 75 •T.M.G. Exposició i vendes AHtonsSala36 Tai 675 56 53

•RANGO10 C/Pous, 13-local 1 6755755 .. . •VALLÈS NET Cl Sant Ramon, 4 6748918

• MAVI objectes de regal I bijuteria C/Alfons Sala, 12 Botj-ga3 >mniS4_ •ROTTO C/SantJorrJ,32 •MannrK •THECARTOON CENTER C/Martorel,1 -cant.C/ Santa Maria 5897028 •LA FESTA C/Santiago Rusinol, 8 6253304—

•CONSTRUALPA CV Santa Maria. 9-1r1a 582.0151 •CX*6TRUCO0NES Retormes torres noves 674 6308 •D4 CONSTRUCCIONS O Valldoreix, 10 674 65 98 •MARCOVE C/ Sant Esteve, 29 674 0507 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 5391732 •SERRALLEPJA TERRA I COMAS C.B. C/Mozart9. Barcelona 216 !99fi

• TEIXIDÓ ÒPTICA O Sant Jordi, 30 539 44 95

• AQUIUNO De9a19h. NOcerra-mos por vacacJones St. Jordi. 18 5895084 •FORMAS PERRUQUERIA CV Efes Rogent 18 A (a tocar mercat Torreblanca) 6754006-•TABOADA. PERRUQUERIA MASCULINA Rbla. Can Mora. 10 589 5785 •PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH C Francesc Moragas, 29 569 60 86 • PERRUQUERIA DURDAN G Santiago Rusinol, 2 -entl. 2 67523 53 •PERRUQUERIA PRESENZA O Martorell, 20 5894651 •PERRUQUERIA PATRÍCIA MARÍN Cl Sta. Joaquima. 18 674 0655 . •PERRUQUERIA ANNA C Major, 14 674 0! 63 •PERRUQUERIA NUEVA IMAGEN ANA Y ENCARNA Decoraciones, Limpie-7a, aromoterapia St Uorenç, 7 t:7J 62 88 • PELUQUERIA ANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas SB33SBS • PELUQUERIA LOURDES Cl Monestir 33, entresol 4 674 4026 • VIRGINA PAÍS St. Jordi 19 589 3362

•INSTALACIONESA. ZAMORA, S.L Cl Mossèn Cintor Verdaguer, 18. Valdorerx 'MqaR·w

•MANTSERV.SA Av Catalunya, 18 6746058-

•MAILING VALLÈS, S.L. Cl Sant Domènec, 10-babios 5992321—

•LABRASERIA PI.PereSan,6 58952.40

ÀTJCS_

•CUCARRÓ CV Santiago Rusinol, 30

DONATETOTPER LA LLAR CVMARTORELL49 62*1023 •PERYBEN aVaWoreix,4&47 B2ÍS33S ._ _ 6745104

•REPARACIONS DE CALCAT 1 copes» de

C/Sol, ÉÍ

Mercat de Tortebtanca 6740014

SABATERIA BOLOMA C/SantJorrJ,24 5892954 •TATERS C/Sant Antoni, 62 CT5«r)6 _ •REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA 0 Francesc Moragas, 6 fJ7SX>74 •REPARACIONS DE CALÇAT 1 copies de daus C/Sol, 16 6749397

•AUX-VYD G Alfons Sala, 50 5891299

• TALLER ELECTRO-SOL G S d , 19 674 3668 •TALLER MECÀNIC P. CANALS Cl Sant Uorenç, 27 6746362 •TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 674 6950 •TALLERESMENA

Torreblanca, 13 6745301

•LÍNEA DIRECTA C/ Enrique Granados, 15-bcal8 5890374

•COPERSE G Sant Esteve, 11 67462 39-908996381

•FERRON Jardins i Piscines O Rius i Taulet, 20 674 6847

• PNEUMÀTICS SANT CUGAT G Anselm Clavé, 16-18 6752853 9072JMúri£U

•TINTORERIA SANT CUGAT C Sant Antoni, 1 62.41182. _ _ •TINTORERIA SANT CUGAT OSanüagpRusind.36 674 1183 •TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatateda, 34 6752228 - ... .. _ •TINTORERIA SANT CUGAT O Alfons Sala, 2 674.4167 _ . _

•ASSOCIACIÓ RADIO TAXI 589 4422 675 51 51

• VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca 589 1025 •USSIATOURS C/Plana de l'Hospital, 10 5696150 Fa* 569 59 65

CANSALADERIA JULIANA C/Francesc Moragas, 26 624QBS1

•ÀTIC DÚPLEX. Zona Mercat Nou. 120 m2 4-20 m2 terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i climalit pàrquing i traster op-oonaJ preciós. 22.000.000 SZ53255r.5B926.43 (KSA Gestió Immobiliària).

•PIS ÀTIC. 0 Alfons Sala, 4 hab, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000 6747776 (Inmarba, S.A.)

•PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 6247254 (Frcas Gkoneta)

ÀTICS NOUS •ÀTCDUPLEXNÓU. Zona C/ Solsona. Superi. const 158,50 m2, 3 hab., 2 banys, saló 30 m2, prenstal.lacio aire condicionat, parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comunitària. 31.000.000 6240B97 _. . (Fmcas Sant Cugat)

•ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi. const 215 m2,3 hab., estudi 100 m2,2 banys, saló ampli, luxe. Preinstal.lació aire condicionat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31 000 000 674 08 97 (Fincas Sant Cugat)

•ZONA PARC CENTRAL Nou, 4 hab.. amb armaris de paret, cuina «office». ampli menjador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàrquing. pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunitària. 46.000.000 624.2254

ÀTICS OCASIÓ -ALA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menjador saló, cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 6242254 (Fmcas Gironella)

• ÀTIC DÚPLEX de luxe. Zona C/Àrvarez, 190 m2, consta de 4 hab.. hab. planxa, saló menjador amb xemeneia. 40 m2. Estudi en dú-plex de 60 m2, terrassa. Barbacoa, tres places de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris. 49000.000 62t08_a7 (Fmcas Sant Cugat)

•ZONA CENTRE À6cde4hab, menjador saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2.23.000.000 6747254 (Fmcas Gironella)

• ÀTIC Z. ALTA, 150 m2+18 m2 terrassa, 4 hab., 2 banys, catefac. llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat. 29.000 000 fí7dfí7 1fí

•ORNALLAR GMarlorel,59-car», G Alfons Sala

•CASA ALA FLORESTA. 90 m2.4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2,17.000.000 674 67 15 (Finques Saka)

•RROME Comunitats de propietaris r.675 1701 • CONJUNT RESIDENCIAL Set-Vall Valldoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris. Menjador-Estar 38 m2. Cuina-Orfice equipada. 3 Banys, Estudi 30 m2. Garatge, Calefacció Jardí privat 600 m2, Acabats i distnbució al seu gust.4a500.000 Ptes VICOMÇA-FIROME. 7675 1701 •RROME Comunitats de propietaris 7675 1701 •RROME COMPREM SOLARS T.675170)

(Finques Saka)

•CASA EN VENDA ZCan Cortés, 100 m2 •f pàrquirig, molt bon estat, terreny 500 m2. 10.000.000 eztszis (F/npuesSaka)

•RROME Venta pisos

•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 675 4324 (Finques Roca)

• SANT CUGAT. Casa 3 hab.. 16.000.000 ptas., total-mente reformada, fi-nanciable. sin entrada. jAprovéchala! Trato directa 589.87 01 •TORRE unifamiliar 90m* 18 mill. def 0012 Building St. Cugat 674 25 23

TORRE adosada 200m2 28 mill. def 0040 Building St Cugat 674 25 23

ÜMepV •LOCAL 170 m2. C: Camí Colomer 2 portes al carrer, en venda o lloguer 25.000.000 o 160.000 Dies -nes 675 43 24 (Finques Roca:

• ES VEN LOCAL de 500 m2. 570 1255 • EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entrades a Sant Cugat, fàcil accés, càrrega i descàrrega. 674 08 39 (Srta. Manbel)

• ZONA TORREBLAN CA. Places de garatge des del 7COCO0 674 7776 (Inmarba,SA

•PARC CENTRAL Pisos de 120 m2,4 hab.. piscina comunitària i places de pàrquing. Preu a convenir. 6740897 (Fincas Sant Cugat)

• PIS 80 m2, nou a estrenar. 3 hab.. 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional.14.500.000 6754324 (Finques Roca)

•PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1 a qualitat, 2 dormitons. 13.500.000 674 12 04 674 1181 (Senn)

• PIS PER ESTRENAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrking i traster. Tot exterior Acabats de qualitat 29.000.000 6 7 4 7 2 5 4 (FïïKas Gironella)

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2

80 m2 jardí, 3 dorm., 2

SZ53255r.5B926.43

gust.4a500.000

ELS'/CAIVIOINS Dhenr/res, >6 de juliol de 1996 Classificats 21 banys, 2 pàrkings i trasler. Nou a estrenar. 26.800.000 675*32-) (Finques Roca)

• PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones òe St. Cugat. Pisos de 2 a 5 hab.. 2 banys complets. menjador saló. cuina «office», terrassa, calefacció... 674 7254 (Fincas Gironella)

• SANT CUGAT pis de 3 hab.. banys, cuina. saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000 5803669 5333854 (FobPiaoCeidjnycb)

•SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab.. 2 banys complets. saló menjador. cuina «office», 2 balcons, ascen. calefacció. tot exterior, pàr-quing op. assolellat. 14.800.000 SB0B6BS-58098 54 (FobfísoCadBnyob)

•SANT CUGAT preciós pis al tí Alfons Sala, amb 3 hab., 110 m2. bany complet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 rn2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'env ber. 19.000.000

ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000 59086 69 580 98 54 (FobPBoCeicÈinycb)

• SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3dobles). 120 m2,2 banys, cuina «office», balcó, entreso-lats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing. assolellat. 21.500.000 5308669 5 a o M « (FobPisoCBtd3n\da)

(FabPtoCadanyóa)

• SANT CUGAT preciós pis de 120 01^4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada,

• PARTICULAR, planta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habitacions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de14a15'30h) T«l H74 51 70

•A PROP C/ Cànovas del Castillo. Té 160 m2, consta de 4 hab., saló menjador de 45 nf, cuina «office», 2 banys complets, terrassa. Pàrquing. 32.000.000 S74IK97

(Fincas Sant Cugat)

•A PROP DE P. DE LACREU. Pis de 150 nf, compost de 4 hab. dobles, cuina «office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 m*. Jardí de 1 M m 2 . 37.000.000

ezumsz (Fincas Sant Cugat)

•RROME Comunitats de propietaris r «75 1701

•RROME Venta pisos 1 6 7 5 (701 •PISO 850*9,5 mill. def 0020 Building St. Cugat S.L. 674 2 5 2 3

•PISO 210nv 70 mill. def 0022 Building St. Cugat S.L. 6742S23 •C/.Mariné 130 m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equipada. Safareig, Terrassa. 2 Places d'aparcament {1 doble), Traster, Armaris encastats. Calefacció, Fusteria exterior d'alumini. Jardí comunitari amb piscina. 33.000.000 Pies. VI-COMÇA-FIROME 675 170) •RROME COMPREM SOLARS 675.1Z0) . . . • C/DOCTOR MURILLO 130 m2, 4 hab.. 2 banys, saló menjador, 35 m2, cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 fí74*7ftt

(Imdesa)

•C/RIUSITAULET 160 rrr*,4hab.,2 banys, sató-menjador, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27500.000 6ZÍ5ZOÀ 62L*M2 . _ (Imdesa)

• C/SANTIAGO RU-SINOL110m !,4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menj8dor, cuina «office» nova, terrassa, placa de pàrquing. 24.150.000 ezíszot 625*102 (Imdesa)

• C/ VILLA Oportunitat Apartament estudi estt americà, bany complet i terrassa 6.500.000 K74 Ofí Q7

(Fincas Sant Cugat) •OPORTUNTrAT. Tracte directe Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 589 74 10 •PIS110rrr\4hab.,2 banys, parquet, armaris, pàrquing. alt exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 6754324 (Finques Roca)

•PIS DE 120 n i , 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. •22.000.000 6741204B7411J1 (Serin)

•PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 nf, menjador 20 m2, cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m2. ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat perfecte estat 11.600.000 6753355 _ 5S92643 (KSAGesHúlnmobika-ria)

•PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial. 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat prsdna, parqung. 38.000.000 674 I2H4. K74UR1

(Serin)

• RUBÍ. Av. L'Estatut 75rrr\3hab.,mc*de sol. 7.250.000 mxixja (Incusa)

• RUBLAv. L'Estatut ecfrf. nou, 85m2, 3 hab., bany i lavabo. Calefaoció. Bec Entra

da 3.000.000. Resta hipoteca. 5B8J017 •M" 1 * "» (Finques Valhonrat)

• RUBÍ. C/Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i135m ! .De4a5 hab.. 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous 14.200.000 58540)7 5885499 (Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. C/Duran i Bas. 90 m-, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 m2, places de pàrquing opcionals. 10.500.000 6996548 (Incusa)

• P I S Z ESTACIÓ,80 m2,3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000 67467)5 (Finques Saka)

•PISZ. CORREUS, 87 nf, 3 hab., 1 bany, calefac, exterior, 2 pi. pàrquing. 18.000.000. 6746715 (Finques Saka)

•PISZ. CORREUS, 90 nf, 3 hab., 1 bany, calefac., pk opcional. 14.500.000. BZÍSZJS (Fnques Saka)

•rOCASIÓNIDIrecto

financiación, muy inte-resantes. Llamar al 589-74 )0 •SANT CUGAT. Sin gtos. de corrtrato. piso 4 hab.. balcón, exterior y soleado. jOportunidad! Uamaral 58974 10

•SANTCUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab, trato directa. jOcasión! 589870)

•S'OFEREIX VIVEN-DA, nova.totalment equipada, per a compartir entre dues persones, a Castetar del Vallès (a 7 km de Sabadell i a 27 km de Barcelona). Trucar a les nte 58030)0

«BUSCO apartament de Itoguer a St. Cugat. Màxm45.000Ptes 5886)02 908 94 9954

ARENASAN PiSO A ESTRENAR Zona Coll Fava. Sup. 75 m2,2 hab, bario compt, coc-amer., lav., trastero, terraza, parquet calef. gas, vi-deoportero, piscina co-munit. Alquiler 80.000 ptas.

6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Frareàación: 45.000 ptas/mes, sin entrada. A14 min. de

M»«4«n •SANT CUGAT. Piso, part apart, cercaesta-cjón. jOpcrtunidadl Di-versas posMidades de

•DUPLEXA ESTRENAR, a Santiago Ro-sinol. Sup. 80 m2,2 hab. dobles, bario, aseo, amplio sal-com, calefac.acab, alto stand., Sumhistr. cor*. Alq. 80.000pts

• TORRE AISLADA CON JARDÍNY PISCINA. O Pere Mas (z.EI Piiar) Sup. const 100 m2,3hab,

bafto comp, aseo, sal-com, con chim-hogar, codna. lavad, garaje, trastero, barbacoa, su-minist contr. Alq.135.000pts A-enasan 589 45 66 TORRE UMFAMIUAR ADOSADA. Z golf Sup. constr. 4§p m2. jar-dín piiv. ÍOOm2 y com. con piscina 1500ITI2 4 hab. tjposuteO con vestxlor), 2 aseos. coc-off. gran sal-ccm con chim. buhard. 70nr, arm. emp. y tza. en tc-das hab. garage 3 c.-trastero. calef. gas, alar ma, sumhstr. contr. Al· quiler 330.000 ptas.

Aivnasm 589 45 65 • PISO. Cr Abat d'Avr>-yo (Z Monasterb) Sup 80 m2,2 hab. dobles, bano compl. amplio sal oom. Cccha, lav. parquet tot extcalf. gas, sumhistr. contr. Aiquilei 75.000 PaiktigcipcioriE Aienasan 589 45 66 •LOCAL Pbza Pere San pelar* Mercado).Sup.82m2. en 2 ptarías, aseo, sumr nistr. contr. Atauter 100.000-Ptas. Amnasm 589 4665 ALOUILO DESPA-

C H O 1 1 0 m 2

Junto estación. Valor muebles 6754352 .. urhsï dia nu ni

Teironol.409012 Vall doreix 28 m*. del 003 i Building St Cugat S I

Estudiant s'ofereix per a donar classes d'EGB i cangurs fiZSÜOJO Us faria il·lusió tenir un gos? Truqueu i parlem-ne. Atenció,. Compromís formal SB9J031

4 Economia ELS4CAIYIO>S Divendres, 28 de juny de 1996

La benzina

LA BENZINA TORNA A APUJAR-SE

Nou record del preu de la súper S'apuja fins a 119,6 pessetes per litre

El preu màxim de la benzina súper s'ha apujat deu cèntims i se situa en 119,6 pessetes, la qua l cosa suposa un nou record de preus en el mercat. La b e n z i n a no rma l i la b e n z i n a s e n s e p lom es mantenen en el preu anterior —116 .1 i 113,3 p e s s e t e s respectivament—. E)ls gasolis s'abarateixen una pesseta. El gasoli t ipus A queda en 89,9 pessetes, el gasoü ' : -54,4 i e

Igualment, les benzines sense plom i normal es m a n t e s p e r q u è encara aconseguí* ' m a s s i •

per utilitzada pel consum diari de l ' a u t o m ò b i l a l ' E s t a t Espanyol. El mercat regula els preus de la benzina en funció de l 'oferta i la d e m a n d a del p r o d u c t e . P r e c i s a m e n t pe r això, aques ta not íc ia afecta bona par t de l parc a u t o m o b i l í s t i c e s p a n y o 1

Igualment es pot compr-

" ! - ' ' ARA TENEN UN DESCOMPTE DE 4 PESSETES PER LITRE

...MENYS PELS SUBSCRIPTORS DE ELS 4 CANTONS

ea

FACI'S SUBSCRIPTOR ARA

I ACONSEGUIRÀ MOLTS AVANTATGES

Ae****1 d ca»***' e*d«*f#

58962

E1S 4 CANTONS

Economia 22 Divendres, 26 de juliol de 1996

Treball

Sant Cugat és la sisena població catalana amb l'índex d'atur més baix

La xifra de desocupats és inferior a la mitjana de Catalunya Segons dades fetes públiques aquesta setmana pel conseller de Treball de la Generalitat, Ignasi Farreres, Sant Cugat ocupa el sisò lloc en el rànquing de ciutats catalanes amb un percentatge de desocupats més baix. L'estudi encarregat

JOFRK LLOMBART - Sant Cugat -

Només Lleida. Olot, Manresa, Vic i l'Hospitalet de Llobregat tenen menys atur cjne Sant Cugat a (Catalunya. Així es desprèn de l'estudi que ha encarregat la conselleria de Treball per reflectir l'estat actual de l'ocupació al Principat. Segons el document, feta partir dels registres de l'Inem, l'atur ha disminuït a Sant Cugat en un 0,57 per cent durant el període que comprèn els mesos de març del 95 i el %. De fet, el municipi ha seguit la tònica de descens que s'ha percebut durant els darrers mesos a Catalunya i molt especialment al Vallès Occidental (que juntament amb el Baix Llobregat han acaparat un 70 per cent de la disminució). Malgrat això, dues localitats vallesanes, Ripollet i Cerdanyola del Vallès (amb un 16,25 i un 15,70 per cent d'aturats), continuen sent de les cinc primeres pel que fa a l'índex de desocupació.

per la Generalitat, fet sobre municipis amb més de 10.000 persones en edat de treballar, reflecteix que el mes de març hi havia 1.097 persones inscrites a l'oficina de l'Inem. Aquesta xifra suposa un 9,65 per cent de la població activa sant-

cugatenca. El percentatge és el mes baix de la comarca i és quasi dos punts inferior a la mitjana de Catalunya, que és de l'11,31 per cent. Respecte a les dades del març del 1995, la ciutat ha reduït en un 0,57 per cent la taxa de desocupats.

TAXA DE DESOCUPACIÓ (dades munic ipals, comarcals i nacionals)

Atur 95

ST. CUGAT 1.T9?

11.909

Taxa 95

10,22

14,08 TUS^"

14rf39

jjwite

Atur 96

1.697

10.819 Ws.

Nl^ll^Vii ' l l l^l ltt l H

,ts

elmarçit·

Gràfic • h.LS 4 CANTONS

Wïsm •É'aaiairt «tibi ^étUSsatt

i 'lWil'il'l'l'lll|li'['lllM[l|l

MimmWljf

m

Tendència a la baixa

Les dades són encara més positives si es pren com a punt de referència la xifra de fa dos anys. El març del 1994 estaven registrades 1.982 persones que buscaven

feina, és a dir, un 11,27 per cent de la població activa santeuga-tenca. La recuperació va fer possible la disminució d'aquesta quota fins a les 1.797 persones del 95 (10,22%), que va continuar baixant fins a les 1.697 (9,65%) del març passat. En xifres relatives d'un exercici a l'altre, la reducció

de l'atur del darrer any ha estat del 5,5 per cent i del 14,3 si retrocedim fins al 1994.

"Una setmana positiva"

En l'apartat de valoracions d'aquestes dades, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, les consi

dera "molt positives" i recorda que en una mateixa setmana s'han conegut dos informes molt importants amb dades "bones o molt bones" per al municipi: el de l'atur i el de la Sociedad de Tasación, que indicava un descens dels preus dels habitatges a Sant Cugat en un 2,4 per cent.

Tipologia de Vaturat santeugatenc • Segons es desprèn de les dades més actuals de què disposa l'oficina de l'Inem a Sant Cugat, les del mes passat, l'atur ha tornat a baixar al municipi fins a les 1.593 persones que busquen feina. Aquesta xifra fa disminuir l'índex d'atur de la ciutat fins al 9,05 per cent, però els mesos d'estiu no es consideren gaire vàlids com a indicadors de la taxa d'ocupació perquè és quan es creen més treballs temporals que s'acaben amb la temporada

alta turística. Prenent com a punt de re

ferència l'últim informe de l'Inem a Sant Cugat, es pot establir un cert arquetipus de desocupat inscrit a la nostra ciutat: el perfil respon a una dona d'entre 30 i 34 anys amb certificat escolar i que busca feina preferentment en el sector administratiu.

Concretament, de les 1.593 persones que fins a l'últim dia de juny buscaven un lloc de treball, 840 eren dones i 753

homes. Per edats, els joves d'entre

25 i 39 anys acaparen quasi la meitat de sol·licituds de contractes laborals (més d'un 44 per cent), i els inclosos en el tram comprès entre els 30 i els 34 anys són els qui més demanen un lloc de feina; al juny ho van fer 244 persones.

Dins del concepte de nivell d'estudis del demandant, la cosa varia segons el sexe. En conjunt i també amb la població masculina en particular, el

col·lectiu amb certificat escolar és el que encapçala aquesta llista, però les dones amb l'educació general bàsica (EGB) aprovada superen el grup anterior.

Finalment, el sector dels professionals autònoms entre els homes i els llocs d'administració entre les dones és el col-lectiu professional que aglutina un major nombre d'aturats, d'acord amb les dades més recents que té l'oficina de l'Inem a Sant Cugat.

Estabilitat econòmica al Vallès el 1995

ELS 4 CANTONS

- Surt Cagat -

Segons l'informe d'evolució econòmica realitzat per Banca Catalana, l'activitat econòmica del Vallès Occidental durant l'any 1995 se situa en la mitjana catalana, tot i que a principi i a final d'any l'activitat va ser superior als nivells registrats en el conjunt de Catalunya. L'evolució dels principals indicadors econòmics assenyala que la producció industrial i la cartera de comandes van ser positives durant cot l'any. Els nivells d'ocupació van millorar en tots els àmbits i van ser positius en la construcció els primers sis mesos. El sector més beneficiat és l'industrial i els millors resultats els va obtenir la construcció, que va tenir més demanda i per tant un increment de l'activitat. Els sectors metal·lúrgic i químic han mantingut també una evolució constant a l'alça, mentre que l'activitat en el sector tèxtil és considerada "correcta" per l'informe. En el sector terciari destaca la debilitat del comerç al detall, conseqüència de la poca demanda i la disminució de vendes.

Rexpak subhasta el seu material

ELS 4 CANTONS

L'empresa fabricant d'envasos Rexpak va posar a la venda en subhasta pública tot el material de la fàbrica de Santa Perpètua de Mogoda, després que la direcció de l'empresa anunciés el tancament de la fàbrica i presentés un expedient de regulació que afecta 109 treballadors. La subhasta va tenir lloc dimecres passat a la seu del local social i va incloure tota la maquinària específica per al tractament de plàstic -màquines injecto-res i expulsores-, material i mobiliari d'oficina -taules, cadires, arxivadors, armaris, làm-pares, fotocopiadores i impressores-, eines, prestatgeries i carretons elevadors.

aS-íCANTONS Divendres, 26 dt juliol de 1996 Economia 23

L ' e n q u e s t a

Creu que el descens de Fatur indica reactivació econòmica?

- Sant Cugat -

L'índex d'atur ha tingut un descens significatiu els darrers mesos. Sant Cugat és la sisena ciutat amb menys desocupació de Catalunya, si tenim en compte els nuclis urbans amb una població activa de més de 10.000 habitants. Aquesta setmana hem preguntat als santcugatencs si creuen que aquest descens de l'índex d'atur és un símptoma de reacti

vació econòmica. En quasi tots els casos, els ciutadans es mostren escèptics i consideren que la dada no és significativa aquests mesos perquè es tracta d'un índex estacionari: a la primavera i a l'estiu hi ha un important augment de treball temporal, especialment en el sector de l'hostaleria, per la gran afluència turística que es dóna al nostre país. Aquest és un fet que es repeteix cada any en aquestes dates i, per tant, no es pot afirmar que el descens de l'atur sigui un senyal de recuperació econòmica. / L.G.

MAR DELGADO

18 ANYS ESTUDIANT

"No, perquè és estiu i ara hi ha més demanda en el sector turístic. Segurament quan arribi el setembre l'índex d'atur tornarà a pujar. Cada estiu passa el mateix."

JOSÉ LUIS GONZÀLEZ

38 ANYS

FUNCIONARI

"Encara no és gaire clar, però podria ser un indici que tot va millor. Crec que s'ha de donar temps al nou govern per veure què passa."

JOSÉ GÓMEZ SÀNCHEZ

73 ANYS

JUBILAT

"No, jo crec que això passa tots els anys en aquesta època, però després, a la tardor, l'atur torna a pujar. Cada any passa el mateix."

GATALINA TRUEBA

56 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"M'agradaria que fos un indici de recuperació econòmica, però crec que no és real en aquesta època de l'any perquè hi ha molt treball temporal."

JOSÉ ÀNGEL MARTÍNEZ

47 ANYS

FUNCIONARI

"No, en el sentit que es tracta d'un índex estacionari. El descens de l'atur seria significatiu si es produís el mes de novembre, per exemple."

JORDI VILLEGAS

34 ANYS

BOTIGUER

"Pot ser que hi hagi una recuperació econòmica, però també pot ser que sigui una indicació enganyosa perquè som a l'estiu."

JUAN MANUEL PARRENO

31 ANYS

MECÀNIC

"Jo crec que sí, perquè si baixa l'atur vol dir que la situació ha millorat."

SERGI ROVIRA

19 ANYS

ESTUDIANT

"No necessàriament, perquè la crisi és global i l'atur és només un dels factors que reflecteixen l'evolució de l'actual sistema, que és el que està en crisi."

AMANDA RAMOS

18 ANYS

ESTUDIANT

"L'atur ha baixat, però a l'estiu sempre ho fa, perquè fan aquests contractes escombraries i durant tres mesos la cosa va molt bé. Però després sempre torna a pujar."

HONORIO MARTÍN

54 ANYS

DESOCUPAT "Doncs la veritat és que no ho sé. Jo fa tres anys que estic en atur i per més que busco no trobo res. Potser ha baixat l'atur, però no respecte al que jo veig."

24 Economia Í1S /CANTONS Divendres, 26 de juliol de 1996

Les empreses. Indubruc, SA, bruc i fusta tractada per al jardí Indubruc, SA es va constituir l'any 1974, després que Josep M. Cabrerizo i la seva esposa. Rosa, es fessin càrrec d'una empresa familiar de teixits vegetals. Inicialment, la seva activitat es va centrar en la fabricació i venda de bruc, i des de fa deu anys, es dedica també a la importació i distribució d'articles de fusta tractada per al jardí. A la tardor, Indubruc té previst obrir un centre permanent d'exposició i venda de productes de fusta tractada.

JOSEP M. CABRERIZO. Propietari d'Indubruc, SA

"Els Jocs Olímpics van impulsar la utilització de la fusta tractada"

LALI GALIANA

-Com es va crear Indubruc? -"El meu pare tenia una em

presa dedicada a l'elaboració de teixits vegetals. L'empresa va anar canviant i l'any 1974 es va transformar en Indubruc, i estava dedicada exclusivament a la fabricació i venda de canyís i bruc. Arran de les fires internacionals que visitàvem, vam veure que la fusta tractada era un article que es complementava mort bé amb el bruc, i des de fa deu anys, en som distribuïdors i la importem d'Holanda i Alemanya."

-Qui són els vostres principals clients? -"Bàsicament els centres de jar

dineria, petits professionals del món de la jardineria i la construcció i, esporàdicament, algun particular." -Només esporàdicament? -"Sí; no hauríem de vendre a

particulars, això crea molts malentesos amb alguns clients professionals habituals, però tot és perquè no hi ha punts de venda de fusta tractada especialitzats que donin el servei que el públic necessita i el producte re-

Josep M. Cabrerizo obrirà aquesta tardor el primer centre especialitzat en fusta tractada. Foto: XAVIER LARROSA

quereix. Aquesta mancança ens ha portat a crear el que serà el primer centre de venda especialitzat en fusta tractada de tot l'Estat i que esperem obrir cap a la tardor." -En què consistirà aquest cen

tre?

-"Serà exclusivament un jardí amb una exposició permanent i viva de materials, on la gent podrà passejar, captar idees i veure els diferents productes." -Quines particularitats té la fus

ta tractada? -"Hi ha moltes persones que

pensen que la fusta que està tractada ho aguanta tot. En realitat està tractada contra la putrefacció i els insectes, però no contra els canvis bruscos de temperatura. La fusta pot tenir petites alteracions, com passa amb tota la fusta en general. Però crec que això no és un defecte greu, sinó més aviat una circumstància compensable per les seves altres qualitats i avantatges. -Com quins? -"Contribueix a la lluita i l'in

terès que hi ha actualment per l'ecologia, la natura i la preservació de l'entorn." -Però la fusta s'obté precisa

ment d'aquests espais naturals. -Sí, però no és mai en detri

ment de les masses forestals. Els boscos, sobretot els nòrdics, són normalment molt espessos i perquè a la fusta li toqui el sol i penetri la claror en els interiors de les masses boscoses s'han de fer clarianes. La majoria de la fusta que es talla per fer els articles que venem prové d'aquestes plantacions." -Quina ha estat l'evolució en el

mercat de la fusta tractada? -"Els primers productes de fus

ta tractada per al jardí es van començar a fer a Alemanya fa uns

trenta anys. Aquí, nosaltres vam ser pioners pel que fa a importació fa deu anys aproximadament. En aquest temps hi ha hagut una evolució. Al principi la gent no sabia què era la fusta tractada. Ara, no tan sols sap què és sinó que a més ha vist instal·lacions i productes fets d'aquest material. Els Jocs Olímpics de Barcelona van impulsar la utilització de la fusta tractada perquè es va fer servir molt en la decoració exterior i el disseny."

-Què proporciona la fusta respecte a altres materials? -"Una cosa molt important: la

fusta no és contaminant i, a més, la pots reutilitzar i fer-la servir per a altres coses. Crec que la fusta és un dels grans deutes que té la humanitat amb la natura perquè l'home l'ha utilitzat tota la vida, per fer cabanes, cases, vehicles de locomoció, per escalfar-se... Aquell a qui realment li agrada la fusta no la canvia pel plàstic o per un altre material. La fusta té caliu, vida, és manipula-ble i fàcil de treballar perquè es pot clavar, tallar i, per tant, permet expressar la creativitat de qui la fa servir amb més facilitat que no pas si ho fa amb altres materials."

SI ET VOLS ANUNCIAR

A

HS4CANT0NS TRUCA'NS

TEL.: 589 62 82

CREACIÓ I DISSENY

OCDMO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS

Buem-iNo ^amdton

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

KRONQS MEGA

+JUNGHANS mouria locrotx

CUITU D'UfUMf MUSICALS I HUMANS

TALLEDA mCOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, efc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmcs, 11 - Tel. 674 58 62 • Sait Cngat

Para sus bocadillos y paellas no espere, llàmenos y se los prepararemos

jTU YA NOS CONOCES!

PfiCO JÚNIOR

*?y del Fi0*? Tel. 692 05 90

Av. Primavera, 18

PfiCO *y del F»Q°

Tel. 580 72 45 Pasaje Ayuntamiento 7-9

08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona)

EIS4C4NT0NS

Mou president del PH Sant Cugat Antoni Pérez ha estat designat president del PH Sant Cugat en substitució de Neus Romeu, que ha hagut de deixar el càrrec per motius laborals. L'objectiu principal de Pérez és la tecnificació dels jugadors, que coordinarà Toni Sariol. Plana 26

Divendres, 26 de juliol de 1996

Tornejos de futbol seia Winterthur Sant Cugat, Deportivo de la Floresta i GSA van ser els guanyadors el cap de setmana passat dels tres tornejos de futbol sala que es van disputar a Sant Cugat, la Floresta i Mas Jancr. l'Iuna 21

25

Futbol

Sant Cugat i la immobiliària Vèrtix arriben a un acord de col·laboració

El Sant Cugat Esport podrà resoldre els problemes econòmics El Sant Cugat Esport ja ha trobat un pa

trocinador de cara a la temporada vi

nent. El més important, però, és que el

club presidit per Francesc Ruiz es podrà

refer dels problemes econòmics que ha

passat els últims mesos. El Sant Cugat

Esport i la immobil iària Vèrt ix han fet

ALRX L Ó P E Z

- Sant Cugat •

públ ic aquesta setmana un a c o r d de

col laboració per a la temporada que ve.

Tot i que encara no han signat l'acord, to

tes dues entitats estan mantenint reu

nions per tal de solucionar alguns petits

detalls. La setmana passada va tenir lloc

a la Casa d e Cultura una assemblea de

socis del Sant Cugat Esport. A l'assem

blea, els socis van ratificar la confiança

al president, tot i que li van qüestionar

alguns assumptes. Francesc Ruiz va dei

xar ben clar que complirà el seu man

dat fins al 3 1 de jul iol de l'any vinent

però que després marxarà.

Aquesta setmana s'ha fet públic l'acord de col·laboració entre el Sant Cugat Esport i la immobi l i à r i a Vèr t ix p e r q u è aquesta sigui la patrocinadora del club santeugatenc de cara a la temporada vinent. De moment, tot i que encara no s'ha signat l'acord definitiu, club i patrocinador estan mantenint reunions per tal d'aclarir alguns petits decalls. La setmana passada, uns trenta socis van assistir a l'assemblea que va convocar el Sant C u g a t Espor t , representat pel president del club, Francesc Ruiz, sis directius i un delegat federatiu. El t ema pr incipal de la convocatòria va ser el de fer públic que el conjunt santeugatenc, amb l'estreta col·laboració de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ja ha trobat un patrocinador de cara a la t emporada vinent. Francesc Ruiz va afirmar que "el tracte que hem rebut de l'alcalde Joan Aymerich ha estat molt cor rec te" . Francesc Ruiz no va anunciar el nom del patrocinador, però va constatar que aquesta firma patrocinadora s'ha compromès, d 'entrada i sense demanar res a canvi, a eixugar el dèficit del pr imer equ ip des del mes de gener, deute que arriba als quatre milions i mig de pessetes. De moment , segons fonts del club santeugatenc, la setmana vinent el patrocinador pagarà dos milions i mig de pessetes, i el pròxim mes de se tembre o octubre tornarà a dipositar dos milions i mig de pessetes més. D 'aques ta manera, el dèficit quedaria resolt. A partir d'aquí, el p r e s i d e n t del Sant Cuga t Esport, Francesc Ruiz, i la firma patrocinadora ence tar ien negociacions el mes de gener o febrer. Francesc Ruiz va constatar que "el patrocinador l'ha tractat directament l 'alcalde". Un altre punt que va quedar molt clar és que a partir d'a-

a j o n de l i setmana passada. Fat* XJMBILAHNBSA

quests moments el c lub es posarà a treballar de valent per r edac t a r uns e s t a t u t s nous . Com a mesures per sortir de la situació actual del club, la junta directiva va proposar dues coses. En primer lloc, el cos directiu va deixar ben clar que calia augmentar el nombre de socis actius, que actualment és de 180. D'aquesta manera, es va proposar que cada soci n'aportés un altre de nou per arribar com a fita als 500 socis ac-t i u s , pe r tal de d i n a m i t z a r

l ' economia del c lub . D'a l t ra banda, t ambé es va reclamar que algun soci s'oferís per formar part de la directiva del club vermell-i-negre.

S ' a p r o v a el p r e s s u p o s t

Els socis també van aprovar el pressupost del primer equip per a la temporada 96-97, que és de 10.700.000 pessetes. Dins aquesta xifra s'inclou la subv e n c i ó d e l ' A j u n t a m e n t de Sant Cugat, que enguany serà

de dos milions i mig de pessetes.

El fet que el pressupost de la temporada vinent sigui tres milions superior al de la passada no va agradar gens als socis, que van recriminar que el pressupost era massa alt i que el primer que calia fer era assegurar-se que el dèficit acumulat q u e d é s e ixugat . D e mom e n t , pe rò , sembla q u e els p r o b l e m e s e c o n ò m i c s q u e arrossega el club santeugatenc es podrien resoldre ben aviat.

• Francesc Ruiz continua com a president Francesc Ruiz, que des de fa

tres anys és el president del Sant Cugat Esport, també va confirmar en l'assemblea que seguirà lligat al club fins al 31 de juliol d e 1996, però q u e acabada aquesta etapa no continuarà presidint el club. Al llarg de l'assemblea, Francesc Ruiz es va queixar que els socis sempre estan en desacord amb el seu treball com a president i que no aporten facilitats per treballar. En alguns moments de tensió, el president santeugatenc va presentar la dimissió, però finalment tot va acabar com si no

h a g u é s passa t r e s . Malg ra t aquest fet, els socis van demostrar públicament el seu suport a Francesc Ruiz, però també van voler deixar ben clar que "el president està envoltat de gent que no val", en una clara al·lusió a la junta directiva. D'altra banda, la presentació oficial del primer equip del Sant Cugat Esport encara està per decidir, tot i que es podria fer el dia 31 de juliol. Els entrenaments començaran el 12 d'agost al camp municipal d'esports de Sant Cugat. De cara a la temporada vinent, al Sant Cugat Es

port hi haurà moltes cares noves. Per ara, ja s'han confirmat les baixes dels jugadors Escobar, Dani Gonzàlez, Roger, Pa-quito, De Mena, Castillo i Comelles. Malgrat aquestes baixes, de moment , l 'equip entrenat per Josep Alonso comptarà amb els serveis de tres jugadors nous: JuanCarlos (Castelldefels), Lorente (Sant Feliuense) i Morales (Rubí).

Francesc Ruiz també va dir a l'assemblea que vuit o nou jugadors del futbol base s'incorporaran al primer equip aquesta temporada vinent. / A.L.

Poliesportiu

Es fan públics alguns dels calendaris de l'any que ve

RAFA M O R K N O

- Sant Cugat -

El San t C u g a t E s p o r t començarà a Cassà de la Selva la compet ic ió de lliga. L 'equip de Josep Alonso visitarà la comarca gironina el 8 de setembre vinent, primera jornada de lliga. La primera volta s 'estendrà fins al 12 de gener, i la compet ic ió acabarà el 27 de maig de 1997, quan el Sant Cugat visitarà Torelló.

L'equip d'handbol de la l ' E Sant Cugat tindrà la temporada q u e ve com a rivals més forts a la primera fase de la lliga el Cardedeu, el Manyanet, el Sant Quirze i el Salle Montcada. L'equip de Joan Sancho haurà d'enfrontar-sc també a tres equips apriori mes febles: el Súria, el Sant Fost i el Torroella de Montgrí, ascendit rec e n t m e n t . Kls vermcl l - i -nc-gres han tingut fortuna en el sorteig que es va celebrar dijous de la se tmana passada, perquè el Pardinyes, màxim rival dels santeugatencs la temporada passada, no jugarà al grup del Sant Cugat, igual que el Terrassa. L'equip terrassenc ha baixat de categoria aquest any, i es troba, segons Joan Sancho, entrenador santeugatenc, "en un moment molt incert, la qual cosa fa preveure que no sigui un conjunt tan fort com s'esperava". La lliga de pr imera divisió ca ta lana d 'handbol començarà el 29 de setembre, i la primera fase s'acabarà el 12 de gener.

El Winterthur Sant Cugat començarà la lliga el p rope r 5 d 'oc tubre , amb un enfrontament a casa contra el Cen t e lles. L'equip de Carles Navarro s'haurà d'enfrontar amb l'An-dorra-la Massana, equip que la temporada passada va jugar a divisió d'honor. Els santeugatencs hauran de fer front a altres equips forts, com el Martorell , el Diario de Not ic ias Xota i el Tenerife. Els equips debutan ts a la divisió de plata que visitaran Sant Cugat són el Medes Sport de Saragossa, el Dani de Vilassar de Mar i el Akra Oro d'Alacant. Carles Navarro, e n t r e n a d o r san teugatenc, aspira la temporada que ve a "mantenir la plaça a la divisió de plata".

26 Esports ELS4CAIVroN5 Divendres, 26 de juliol de 1996

Futbol s a l a

FS Sant Cugat i Winterthur negocien el futur més immediat

Zapater vol arribar a un acord amb Winterthur per un any L'FS Sant Cugat i la casa d'assegurances Winterthur negocien en aquests moments el pressupost que la firma patrocinadora vol destinar al club sant-cugatenc de cara a la temporada vinent. Winterthur vol entregar la quan-

Al.HX LÓPKZ - Sant Cugat -

L'FS Sant Cugat ja fa alguns mesos que negocia amb Winterthur amb el suport del regidor d'Esports de l'Ajuntament, Xavier Figueres, per tal que la casa d'assegurances Winterthur continuï patrocinant l'equip sant-cugatenc. Kl club ha topat amb alguns problemes, tot i que ja fa temps que cl patrocinador va confirmar la seva continuïtat pel que fa al patrocini. La setmana passada, Winterthur es va posar en contacte amb el president en funcions de I'FS Sant Cugat, Josep Maria Zapater, per comunicar-li el pressupost final que la casa d'assegurances oferia al conjunt. L'empresa patrocinadora vol destinar la quantitat en dos anys, mentre que el que vol Zapater és que li cedeixin tots els diners d'un cop. Josep Maria Zapater comenta que "Winterthur ens ha fet una oferta per a aquesta temporada vinent i per a l'al-tra, però nosaltres estem estudiant les possibilitats que tenim amb l'oferta que ens han fet i a veure si els podem plantejar algun altre tipus d'oferta". D'a-

titat en dos anys mentre que el president en funcions de I'FS Sant Cugat, Josep Maria Zapater, vol arribar a un acord amb la firma per una temporada i rebre la quantitat d'un sol cop. Malgrat tot, des de ja fa temps està

Jmp Maria Unta, amidant M fMCMM M MMartteSartCaiatFataiX.UUnOU

questa manera, és clar que Winterthur no entra en els plans del club santeugatenc, després que en aquesta darrera temporada I'FS Sant Cugat hagi tingut molts maldecaps a l'hora de comptar amb la confiança de la firma patrocinadora. De totes maneres, el president santeugatenc considera que "aquests dos anys és el

límit que han posat tant ells com nosaltres". Si finalment Winterthur accedís a les condicions que li proposa Zapater, el club santeugatenc tindria un pressupost de vuit milions de pessetes de cara a la temporada vinent. A banda dels diners que s'obtinguin del patrocinador, I'FS Sant Cugat disposaria d'altres ingres-

assegurada la continuïtat de Winterthur com a patrocinador de I'FS Sant Cugat de cara a la temporada vinent. Josep Maria Zapater està tranquil i afirma que "la temporada que ve ens la plantegem amb optimisme'*.

sos, com, per exemple, publicitat, la subvenció per part de l'Ajuntament, taquillatge, socis, etc.

Perfilada la temporada vinent

Aquesta serà la tercera temporada consecutiva de I 'FS Sant Cugat a la divisió de plata, la segona categoria més alta del futbol sala estatal. La pretempora-da del conjunt san teuga tenc començarà el 27 d'agost. Els dies 6, 7 i 8 de setembre, el primer equip de I'FS Sant Cugat farà un stage al CAR. La presentació oficial de l'equip tindrà lloc 1' 11 de setembre al pavelló municipal. Llavors, l'equip entrenat per Carles Navarro es presentarà davant l'afició en un partit que els enfrontarà al FC Barcelona de divisió d'honor. A més dels fitxatges de I 'FS S a n t C u g a t ja coneguts dels germans Ignacio i Carlos García i de Pablo Màr-quez, que la temporada passada defensaven la samarreta de I'FS Sant Jordi de Barcelona, la llista d ' incorporacions encara resta oberta. Les úniques baixes oficials del conjunt vermell-i-negre són les de Sergi Pla, Rafa Garcia i Antonio Méndez.

E s c a l a d a

El C M S C vol un rocòdrom a la casa Mònaco

RAFA M O R E N O

- Saat Cugat -

La proposta de construcció d'un rocòdrom a Sant Cugat ha estat molt ben rebuda per l'Ajuntament. Xavier Figueres, regidor d 'Esports , creu que "la proposta del Club Muntanyenc és molt vàlida, i l 'Ajuntament té molt interès que la instal·lació es faci finalment". Figueres creu que després de les vacances d'estiu es podrà concretar si l 'emplaçament final pot ser el frontó de la casa Mònaco, que actualment s'utilitza com a magatzem de Parcs i Jardins. Segons el regidor, "s'hauria de trobar un lloc al ternatiu per als serveis municipals", i va afegir que, si finalment el rocòdrom no es pot situar a la casa Mònaco, "es buscarà una altra localització". El regidor ha valorat molt positivament el fet que el Club Muntanyenc, en la seva proposta, ha deixat clar que assumeix totes les despeses que siguin necessàries per adaptar el recinte a la pràctica de l'esport de l'escalada. A més, Ramon Pros, president del club, compta ja amb els monitors. De fet, la construcció del rocòdrom ja s'havia proposat fa temps. Segons Pros, la diferència és que ara "s'ha concretat molt més". Si el rocòdrom es construís finalment, serviria tant per a l'ent r enamen t i l 'especiali tzació com per a la formació atlètica dels excursionistes.

H o q u e i s o b r e p a t i n s

Antoni Pérez és el nou president del PH Sant Cugat

Neus Romeu deixa el càrrec per raons laborals RAKA M O R E N O

L'assemblea de socis del PH Sant Cugat celebrada divendres passat va designar Antoni Pérez president del club, en substitució de Neus Romeu, que ha hagut de deixar el càrrec per motius laborals. Pérez pertany al club des de fa vuit anys, els mateixos que el seu fill Guillem és porter juvenil del club. El nou president ha estat un col·laborador especialment actiu aquesta temporada, fet que ha impulsat la resta de socis a engrescar-lo per ocupar el càrrec. El mateix Pérez explica que l'han "enganxat". La primera tasca que haurà de afrontar el nou president és la confec

ció de l'equip directiu, que té previst presentar el mes de setembre vinent.

Pel que fa als objectius del club, Antoni Pérez es planteja com a fi primordial la tecnificació dels jugadors, "un aspecte millorable". A més, Pérez creu que "és molt important inculcar als jugadors la disciplina i l'esperit esportiu". Per a ell, "és necessari que els nois es prenguin amb seriositat els entrenaments, tant pel que fa a assistència com a puntua l i ta t" . "S'ha de fer entendre a tothom que el club no és una guarderia, sinó un club en competició constant". declara. Per a ell. l'aspecte formatiu és primordial, sobretot per a un club que, pel pressupost que té, no es pot plantejar grans

ambicions esportives. El nou president explica que "els nois que fan esport saben viure millor, sobretot si es tracta de l'hoquei, que requereix molt control mental".

Sariol, peça clau

La consecució dels objectius del club inclou, segons Pere/., Toni Sariol, l'actual entrenador de l'equip sènior. Sariol s'encarregarà del treball de planificació i seguiment dels jugadors i de la resta d'entrenadors. Pérez vol incrementar també la col·laboració dels pares, mitjançant la potenciació de la comunicació interna. El nou president creu també que "és necessari incrementar la divulgació de l'hoquei a Sant Cugat". Antaai Pérez, al tm HI Sa* Cuaat aak «I tatsnp M c M

ELS /CAJVTONS Divendres, 26 de juliol de 1996 Esports 27

Futbol sala

El W. Sant Cugat, el Dep. de la Floresta i el GSA, campions

El torneig amb més expectació va ser el Màster Sala Els equips santcugatencs del Winterthur Sant Cugat, el Deportivo de la Floresta i el GSA van ser els campions dels diferents tornejos de futbol sala que es van disputar el cap de setmana passat a Sant Cugat, la Floresta i Mas Janer. El torneig que va

aixecar més expectació va ser el que es va disputar al llarg de tot el cap de setmana al pavelló municipal de Sant Cugat. La IV edició del Màster Sala Sant Cugat, organitzat per l'empresa Valldor-Sala, va congregar vint equips participants de Sant Cugat,

Rubí , Cerdanyo la , Sant Adr ià de Besòs, i fins i tot un equip del Delta de l'Ebre. Les 24 i 30 hores de futbol sala organitzades per I'Olímpyc de la Floresta i la UE Mas Janer respectivament també van acollir un bon grapat d'aficionats.

ÀLKX LÓPEZ

El Winterthur Sant Cugat, el Deportivo de la Floresta i el GSA de Sant Cugat es van proclamar aquest cap de setmana campions en els respectius tornejos de futbol sala. El torneig que va despertar més expectació va ser el que es va celebrar al pavelló municipal de Sant Cugat i que va organitzar l'empresa Valldor-Sala. Aquesta IV edició del Màster Sala Sant Cugat va aplegar vint equips participants de ciutats com Sant

Cugat, Barcelona, Rubí, Cerdanyola i Sant Adrià de Besòs, i fins i tot hi va haver un equip, el Bar la Parrilla, que es va desplaçar des del Delta de l'Ebre. El Winterthur Sant Cugat va ser el campió d'aquestes 36 hores de futbol sala, després de derrotar en la final l'equip del De Prado de Sant Adrià de Besòs, que milita a la primera nacional B, per 3 gols a 2. L'equip santeugatenc, que va ser secundat en la final per 300 aficionats, rebrà com a premi 500.000 pessetes. Encara no se sap on i quan es farà el repartiment de premis i tro-

feus. Aquest torneig es va allargar des de dissabte a les vuit del matí fins diumenge a les on/e de la nit. D'altra banda, des de divendres a les nou del vespre fins dissabte a les deu del vespre es va disputar la XIII Marató de futbol sala que en els últims anys organitza I'Olímpyc de la Floresta. El guanyador d'aquestes 24 hores de futbol sala, que enguany va reunir deu equips participants, va ser el Deportivo de la Floresta, que en la final es va desfer de l'equip del Plaza per 3 gols a 0. Al final del campionat es va fer el repartiment

de trofeus per a tots els equips. El tercer torneig de futbol sala que es va disputar el cap de setmana passat el va organitzar la UE Mas Janer, de Mira-sol. El vencedor d'aquesta primera edició de les 30 hores, que van començar dissabte a les quatre de la tarda i que va acabar diumenge a les nou del vespre, va ser l'equip del GSA de Sant Cugat. El conjunt santeugatenc va derrotar a la final l'At Montmany de Valldoreix per 3 gols a 2. Un cop disputat el torneig, els dotze equips participants van rebre un trofeu.

Festa major de la Floresta

Albert Garcia, campió de la XIII Cursa de la Floresta

-SmtCagat-

Albert Garcia, a la fotografia, va ser el campió de la XIII edició de la Cursa Popular de la Floresta, que va aplegar diumenge passat 61 participants. Garcia va trigar 14 minuts i 16 segons a córrer els quatre quilòmetres i mig de la prova. El primer florestà va ser Carles Gorgas, que va arribar a la meta 30 segons més tard que Garcia i va quedar en tercer Hoc a la general. La cursa formava part dels actes esportius de la festa major de la Floresta. / ELS 4 CANTONS

Tennis

Corretja cau en semifinals al Torneig de Stuttgart

ÀLEX LÓPEZ

El tennista santeugatenc Alex Corretja va caure eliminat dissabte passat al Torneig de Stuttgart (Alemanya) en semifinals pel tennista rus Iev-gueni Kafelnikov, campió de l'última edició de Roland Gar-roós, per 6-3 i 7-6 (7-4). Per arribar a semifinals, Alex Corretja va eliminar l'alemany Hendrik Dreekmann, el català Carles Moya i el rus Aleksandr Volkov. El guanyador d'aquest torneig, dotat amb 120 milions de pessetes en premis, va ser l'austríac Thomas Muster, que va derrotar en la Final Kafelnikov, el botxí d'Àlex Corretja, per 6-2, 6-2 i 6-4.

Motor

Xaus, cinquè a Donington Park

El santeugatenc Rubén Xaus es va classificar cinquè a la prova de thunderbikes de Donington Park (Anglaterra), puntuable per al Mundial. Xaus havia aconseguit en els entrenaments la tercera posició. Malgrat això, no va fer una bona sortida, i des de l'onzè lloc va anar remuntant fins que, a punt d'agafar el tercer, el motor de la seva Honda es va escalfar. Xaus va veure com sortia l'aigua bullint, i, segons ell mateix, va preferir "deixar anar gas i esperar que baixés la temperatura". El santeugatenc és setzè a la general, però espera en les proves que queden "recuperar i acabar el Mundial entre els deu primers". Xaus correrà a Àustria la sisena prova del Mundial, el 4 d'agost. / R.M.

GRIFUL Ara, el pa i la bolleria que compris al "súper" de la benzinera GRIFUL té descompte de

50 ptes. Retalla la butlleta!

Compra superior a 5(X) ptes

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc. Amb Ui targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de què disposem per a les sessions i·olft·s que es tan a la Sala i dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a \eure la pel·lícula Heat que es projecta en \ ei sui original el dissabte 27 de juliol, a 2/4 d' ! de la nit.

Hípica Severino

Vols passar un dia fantàstic? Doncs; Vine a la Muntanya Màgica de franc. Cada subscriptor, té dret a 1 entrada mensual per anar gratuïtament al Tibidabo. Només cal Trucar al 589 62 82 i demanar-la.

Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paissatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor.

SOUASH

% % %

Club Sant Cugat Posa't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic, ta-ekvvondo esquaix. hidromassatge, Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c7 Sant Jordi. 33-351. de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5. les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal truqueu al telèfon del subscriptor.

-^^eSSaS PELUQUEROS

Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de sessions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Pregunteu per la Srta. Anna.

Iil|ç>|ifllSÍi«aó matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

HS4CANTCH>B Yooea no vindré a Sant Cugat Els problemes de salut de Narciso Yepes impediran al músic oferir la classe magistral que s'havia previst dins del Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopa-tegui. El seminari va començar divendres amb un homenatge a Lopategui. Plana 30

^m T m _ Espectacles

iMltWU La vimHa d'un cor d'Emtònia El cor infantil de nenes de la ràdio i la televisió d'Estònia va oferir un concert dimecres a la Casa de Cultura. La formació ha estat convidada pel Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat, que acaba de tornar d'Hongria. Plana 31

Divendres, 26 de juliolde 1996 29

A r t

Canals recorda l'Escola Catalana de Tapís en el desè aniversari de la galeria

Un cartell de Grau-Garriga anunciarà el cicle d'exposicions a partir de setembre

Un cicle d'exposicions que començarà al setembre i es tancarà al deoombro de 1997 amb una mostra de Grau-Garriga és la iar-ga celebració programada per Canals Galeria d'Art per al desè aniversari de la sala.

SÍLVIV BARROSO

- Sant Cugat -

L'art del segle que ve. els artistes de la ciutat i els noms consolidats que havien estat vinculats a l'Escola Catalana de Tapís. Aquests v'm els tres eixos del projecte de Josep (banals per celebrar ei Jcsè aniversari de la sala que dirigeix. Kn el rerefous. hi ha les obsessions de sempre del ga-lerista: "Apostar pel futur'" i promoure la "marca" Sant Cugat. l< r-ra d'artistes.

De fer. el preludi de la celebració va ser la presentació dels nous models de samarretes amb aquest eslògan imprès, divendres passat. "Amb la història que té aquesta ciutat-justifica cl galerista-, que va ser el referent de la renovació del tapís català, s'ha d'aconseguir que se'n parli, almenys tant com de Cadaqués o d'Olot."

L'Escola Catalana de Tapís, dirigida per Grau-Garriga a la casa Aymat, és el "record de joventut" que mou Canals. Per això, després de la cinquena edició d'Ar-tistespera un nou segle (al setembre) i de la mostra del santeugatenc Josep Maria Mejan (a l'octubre,

L'itinerari s'iniciarà amb la cinquena edició d'Artistes per a un nou segle, continuarà amb les obres del santeugatenc Josep Maria Mejan i acabarà amb Muxart, Tàpies, Tharrats, Ràfols Casamada i altres noms

('n cartell de Grau-Gamga anunciarà la lelefoaaó de Can ah I- //to XI

amb paisatges expressionistes de Aquests dissenys es recuperaran la ciutat), l'espai del carrer de la Creu presentarà l'obra de Jaume Muxart, un dels primers artistes

ara, per a l'exposició programada per al novembre. L'alcalde, Joan Aymerich, ha estat convidat a fer-

que, fa trenta anys, va començar ne la presentació "com a primer a fer car t rons per a tap issos . alumne de l'escola de tapís".

reconeguts que havien estat vinculats a l'Escola Catalana de Tapís, el taller situat a la casa Aymat als anys seixanta que va dirigir Grau-Garriga. Un cartell de l'artista santeugatenc anuncia el projecte.

Després de Muxart, els artistes consolidats s'alternaran amb els locals amb prestigi creixent-com JaumeCarod. amb diverses peces adquirides pei la fundació "la Caixa"- i amb els habituals de Canals, com Ni'-cs fierro. que presentarà obra sobre Sant Cugat. f Is plars I; irts arribaran .i! gener, (juai. - c el torn de ('ui-xart. Tot i i|i>. c-s dates em ,\\: no estan continc. des. Josep ( finals anuncia també Ràfols C;i-•vimada, per al ;un\ de l'anv que ve, i Tharrats. Tàpies i Cla \e . per a la tardor.

"'lots aquests noms que ara coneix tothom -recorda Canals-van passat per l'Escola Catalana de Tapís, i després han continuat treballant el tèxtil." La seva trajectòria és paral·lela a la de Grau-Garriga, a qui el galerista considera "el pal de paller de tot aquell moviment". El reconeixement de Canals a l'artista santeugatenc es traduirà en una mostra que tancarà el cicle, al desembre del 1997, i en la "presència simbòlica" de Grau-Garriga, durant tota la celebració, amb el cartell anunciador que ha dissenyat pet a l'aniversari de Canals Galeria d'Art.

Exposicions

Prorroguen la mostra 'Cicles dels jardins oblidats',

de Sergi Barnils, fins al 2 1 d'agost

L'alcalde, Joan Aymerich, va visitar-la divendres passat acompanyat de Partista

S .B/A.C . - Sant Cuaat -

L'intetès que ha generat l'exposició de Sergi Barnils al claust re del m o n e s t i r ha fet q u e l'Ajuntament hagi decidit aprofitar el període vacacional per prorrogar-la, fins al 21 d'agost. D 'aques ta manera, Cicles dels

jardins oblidats, la mostra institucional de la festa major d'a

ques t any, es podrà veure encara du ran t més de t res se t manes.

Un dels ú l t ims vis i tants de l'exposició ha estat l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que va recórrer els cicles de Barnils, acompanyat de l'artista, divendres passat. Aymerich havia de presidir l'acte d'inauguració, el 26 de juny, però una sessió parlamentària que es va allargar a

última hora li ho va impedir. La visita havia quedat pendent, i després de veure l'exposició divendres, l'alcalde va expressar la seva "satisfacció" pel fet que la mostra s'hagi allargat. "La de Sergi Barnils -va recordar- era una de les exposicions institucionals que s'havien de fer, com s'ha fet recentment amb altres artistes locals, com Grau-Garriga o Tortosa".

Cicles dels jardins oblidats recull l'obra dels últims cinc anys de Barnils, estructurada en cicles que simbolitzen el recorregut vital de l'ànima humana, des de l 'empresonament en el cos fins a l'alliberament que comporta la mort. Els símbols, les formes geomètriques i gairebé arquitectòniques i els colors vius de Barnils dominen l'obra exposada al claustre.

Piti Espanol, guionista de la nova telesèrie deTV3

S.B.

El guionista i escriptor establert a la Floresta Piti Espanol és un dels tres autors de la trama i l ' a rgument de Sitges, la nova sèrie de TV3 per a la pròxima temporada. Després de la seva participació en el primer lliurament $ Estació d'enllaç, és la segona vegada que Espanol escriu guions per a telesèties catalanes, "diferents" de les te-lenovel·Ies: capítols mes llargs i

! amb una estructura tancada, per | explicar una història amb prin

cipi i final en cada episodi. Sitges se centra en la \ ida dià-

• ei d'un grup d'amics de la ciutat de! Garraf, alguns dels quals •dirigeixen un hotel. Aquest

\ phip.rcjamenc i la jo\ entut bus-. v ada de tots els personatges no i \ol dir, però, que el glamour si

gui l'essència de la sèrie, segons [ Espanol. "No són pi/os -asse

gura el guionista- tot i que surtin molt gnapos. De fet, amb Sitges es descobrirà la duresa del món de l'hostalcria." La principal novetat, que ha de servir d 'esquer per a la sèrie, és la joventut dels protagonistes, tots al voltant dels trenta anys. "Tot s'ha pensat en funció d'aquesta nova generació d'actors, que són molt bons", explica Espanol. Marc Martínez, Carles Sabater, Victòria Pagès, Laura Co-nejero i Marta Calvo són alguns d'aquests intètprets.

Talleda actua diumenge a S'Agaró

La pianista i compositota Carme Talleda ocuparà diumenge una de les Nits Musicals de l 'hotel S'Agaró, a l 'Empordà, en la tercera edició d'aquest festival d'estiu. En la primera part de l c o n c e t t , Ta l leda tocarà acompanyada de la soprano Ana Belen Gómez, i interpretarà un fragment de Rigoletto i liederde Bach, Shubert i Mozart, a més de la seva obra Elegia in Memo-riam OlofPalme. Una sonata de Mozart, la Patètica de Beetho-ven i peces de Mompou i Granados tancaran el recital de Carme Talleda. / S.B.

30 Cultura ELS /CAIVrraNS Divendres, 26 de juliol de 1996

A r t

Quan va venir a viure a ia Floresta, fa vint anys, l'obra de Jordi Traperho va començar "de zero". Va deixar els happenings i va tomar a la pintura i l'escultura. Ara, ha creat un univers nou amb elements de tots els ismes del segle XX per reinterpretar-los. La síntesi "cosmomitotògica" arriba fins a V escultopintura.

JORDI TRAPERHO. Pintor i escultor

UTr 'L?art ja no pot

innovar més: ara

cal reflexionar" Sn. \ i \ BARROSO

- Sant Cugat -

La complexitat visual i de concepte de l'obra de Jordi Traperho és el resultat de moltes hores de fe ina . A q u e s t a és la conclusió que s'extreu d'una visita al seu estudi, en un racó sense asfaltar de la Floresta. Una quantitat no xifrada i molt voluminosa de cosmomitologies omple gairebé tot l'espai disponible i quasi impedeix l'entrada en una sala annexa que li fa de magatzem. És part de la producció dels últims vint anys de l'artista, la de l'etapa iniciada quan va trencar amb la dinàmica dels happe-nings i l'art "molt compromès socialment".

Ara, el pintor i escultor prepara una mostra per a la galeria Lle-onart de Barcelona i una altra per a la sala Des Vergers, a Sion (Suïssa), i acaba de despenjar de Paloma 18, a Burgos, les sis peces que tenia en una col·lectiva sobre tauromàquia.

- l ' n a temàtica sorprenent per a algú que havia estat proper al hippisme.

- "A mi la fies/a, els toros, no m'agraden gens, però m' inte

ressa des del punt de vista estètic i, sobretot, simbòlic i mitològic. La tauromàquia normalment presenta la racionalitat, l 'home, separada i enfrontada a la irracionalitat de la bèstia. Jo no ho presento com una dialèctica, sinó com una fusió de la racionalitat i la irracionalitat dins del mateix home. Per això hi ha una part de la imatge, que és el torero, fusionada amb l'altra meitat, que és el brau."

-Però la síntesi no apareix només en la sèrie dedicada als toros. En tota la seva obra hi ha elements de surrealisme, de cubisme...

- " É s el que jo en dic trasinteis-me. En castellà, vindria de tras la síntesis. A par t i r del segle XVIII, l'evolució de la ciència ha fet tendir cap a l'especialització, i per fer-ho ha calgut dividir la realitat, que és una unitat, en parcel·les. En el treball ha passat el mateix. Abans el treballador, que era més aviat un artesà, controlava tot el procés del seu treball. Amb la industrialització, els treballadors s'especialitzen i dominen només una part..." -Això no ho va dir Marx?

Jordi Traperho entre una pintura de

- "Bé , sí, però no és que sigui marxisme, és que és la realitat. I en l'art va passar el mateix. A partir de l'impressionisme van venir tots els ismes, i són un reflex d'aquesta tendència, també. Des de principi de segle fins a la II Guerra Mundial hi va haver una sèrie d'ismes, el cubisme, el futurisme, el surrealisme..., que van aprofundir en un sol aspecte, i de manera dogmàtica. Es va perdre el concepte de la globalitat i l'art es va deshumanitzar, l 'home se separava de la natura."

-Vostè vol recuperar la globalitat, i utilitza clarament elements de tots aquests ismes. - " Jo aprofito tots els coneixe

ments artístics a partir del cub i s m e , u t i l i t zo to ts a q u e s t s llenguatges, el futurisme, el surrealisme, qualsevol llenguatge, però amb una altra intencionalitat. El que vull és recuperar

la sèrie Cosmomitologies /' una escultopintura. Foto: XAVIER I.ARROSA

l'home com a protagonista, però ràpidament. La innovació es-veient-ne totes les parts, sense separar-les, i sense separar l'home de la natura." -Per això va venir a viure a la

Floresta, per tenir aquesta visió cosmològica de la realitat amb què titula les seves sèries? -"Vaig venir a la Floresta per

viure més a prop de la natura, però per les ganes personals de fer-ho, no per la meva obra, perquè en aquell moment feia una obra molt urbana. Però, amb el contacte amb la natura, prens consciència d'aquesta globalitat d'una forma intuïtiva, no racional. I arribes al primitivisme, a una filosofia que s'acosta a la consciència còsmica oriental."

- I amb aquesta síntesi que busca, no renuncia a la innovació que vol tot artista? - " É s que, a hores d'ara, tenim una gran riquesa. Les coses, en el segle XX, han passat massa

tètica és gairebé impossible, i busquem altres coses. Ara és el moment de reflexió. No em preocupa fer coses noves, em preocupa fer coses autèntiques. I sintetitzo, però faig coses diferents, com les escultopintures"

- I ja ha passat l'època dels happenings i els ambients que muntaven en els anys setanta?

- " E n aquell moment teníem una gran necessitat expansiva, perquè hi havia una gran opressió política i social. El marc limitat de la pintura ens resultava insuficient, i necessitàvem sortir al carrer, perquè pensàvem que l'art tenia una funció social de comunicació i ruptura. Per això vam arribar al happening sense saber que existia. Ara els artistes joves fan instal·lacions, però han perdut la dimensió social i l'agressivitat d'abans, són més conceptuals."

M ú s i c a

Narciso Yepes no pot fer la seva classe magistral al curs de

guitarra per problemes de salut Et irritat de música i veus també s'ha suspès

AM.KI.S CASTI K.RA

El mestre guitarrista Narciso Yepes no ha pogut assistir finalment al curs de guitarra que fa José Luis Lopategui al centre Borja durant aquesta setmana. L'organització havia previst una classe excepcional de l'instrumentista per a dimarts a la tarda. El músic va viatjar des de Torrevieja a Barcelona dilluns, i estava disposat a fer la classe, però el seu estat de salut li ho va impedir. Narciso Yepes va participar en l'edició del curs l'estiu passat i els alumnes en van gaudir molt. Per això, els organitzadors han lamentat molt aquesta absència. Un altre dels

actes pevistos que s'han hagut de suspendre per causes alienes a l'organització és el recital de poesia i música que s'havia preparat per a\ ui d ivendres . Magdalena Lasala. Jorge Fresno i HumbertoOrellana havien d'interpretar Pnemas de iirnory vino, de Jehudah Ha-Levi.

El curs de guitarra de José Luis Lopategui s'està fent tota la setmana, tot i que es va inaugurar divendres passat a la nit amb un concert del guitarrista al claustre del monestir. L'edició d'enguany d'aquest curs és força especial: fa 25 anys que José Luis Lopategui ensenya als alumnes, i en fa vint que el curs es fa a Sant Cugat. Per això, l'Ajuntament va vo-

l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ler retre-li un homenatge al concert inaugural. L'alcalde, Joan Aymerich, li va lliurar una placa commemorat iva abans de començar el recital. Aymerich va agrair a Lopategui "la seva contribució perquè Sant Cugat sigui una de les ciutats capdavanteres

lliura la placa d'homenatge a José Luis

en activitat cultural". El guitarrista, molt emociona t , va reconèixer que el poble de Sant Cugat li havia donat "tot el suport". També va agrair als seus alumnes "la confiança que han dipositat en mi".

Els alumnes que han participat

Lopategui. Foto:XAVIER IARROSA en el curs estan preparant el concert que tancarà les activitats, i que es farà demà, també al claustre, a partir de les deu del vespre. Els músics interpretaran peces de cambra i una selecció "original" d'obres, segons els organitzadors.

EIS4CANIÜN5 Divendres, 26 dejuliol de 1996 Cultura 31

A r t M ú s i c a

Art amb bones intencions

Som de l'artista: David Castillejos Llor: Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix Dates: fins al J<S de juliol

Pl'.Rl. PlCH

A la sala d 'exposic ions que gestiona l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix exposa el pintor local David Castillejos. L'artista presenta una q u a n t i t a t i m p o r t a n t de pintures i una petita selecció d 'escultures. Les obres tridimensionals són talles directes, obres fresques que recorden, per la seva naturalesa, una revisió moderna dels capi tel ls romànics, però es queden com a anècdotes interessants dins del conjunt de la mostra.

La pintura, conjunt important de l 'exposició, està distribuïda pels dos pisos de la sala. Un e lement a tenir en compte és la uni tat , tècnica i temàt ica , dels quadres. Cal dir que per la necessitat d'omplir la sala, alg u n e s obres es q u e d e n fora d'aquesta unitat i li fan perdre una coherència important.

La p r imera re fe rènc ia q u e

* * ^ '

Imatge d'una de les obres de l'exposició. Foto: XAVJKR /.. 1 RRO.SA

veiem en la pintura de Castillejos són unes clares influències de Van Gogh, però filtrades per propostes expressionistes. Ca l dir q u e l ' e s s è n c i a d ' a q u e s t a p i n t u r a és co r r ec t a , però el resul ta t final resulta

masa s imple. L'artista té bones intencions i el resultat és pictòric, però li falta més hores d'ofici i de tècnica. Cal dir que va pel bon camí i que el t emps li farà millorar la pintura.

Una coral infantil d'Estònia, a la Casa de Cultura. HI cor de la televisió d'Estònia. format per 21 nenes entre 11 i 15 anys, va cantar dimarts a la Casa de Cultura, després de participar en el festival de Cantonigròs, a Osona, on va quedar tercer en la categoria de cor infantil. Les joves estonianes han passat tres dies a Sant Cugat convidades pel Cor Infantil i Juvenil. D'altra banda, 46 nens del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat van arribar divendres d'Hongria, on van participar en el festival Europa Cantat, a la ciutat de Kàpsovar. Els cantaires també van visitar Montagnana (Itàlia), i van oferir un conceri a Croàcia, on van ser felicitats per l'ambaixada espanyola. / M.B. Foto: XAVIER LARROSA

PROHIBIT ENCENDRE FOC

(Segons Decret 64/1995 de la Generalitat de Catalunya)

Entre el 15 de març i el 15 d'octubre a t o t el t e rme municipal No es permet fer cap tipus de foc, excepte en jardins privats ben condicionats i emprant barbacoes amb mataguspires

w Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Telèfon Bombers 085 ÀREA DE MEDI AMBIENT

32 Cultura ELS /CANTONS Divendres, 26 de juliol de 1996

LA RÀDIO

RÀDIO SANT Ci:<;AT

•I)e7:(K)aS:(M)h., Sota la Dutxa, cl despertador de l'estiu amb música i informació de serveis. •DeX:(X>al():(K)h.. EIGall del Monestir. Revista d'actualitat. Aquest programa repassa Ics principals notícies d'àmbit general i totes Ics notícies d'àmbit local deia ciutat, El programa cl dirigeix i presenta Xavier lor-nells.

•De Kl:<>() n l.v(Hlh., Dics de Ràdio, l'.l maga/.ine. Espais de divulgació, entreteniment i participació. Presentat per Mike Ribalta. • D e l.vOO a 15:00 h., Aquell t emps , aque l les cançons. Kspai musical amb els èxits d'altres anys. Amb Alcx Rartual al juliol i David Villena a l'agost. •De 1.5:00 a 19:00. Vol de Tarda. Música suau per a

les tardes d'estiu, seleccionada per Sandra Barneda al juliol i Albert Martín a l'agost.

•De 19:00 a 21:00 h.. Radioteràpia. Novetats musicals. Amb Alex Bla/que/, al juliol i Xavier Montero i Saba Valbc a l'agost. Els divendres, el programa inclou l'espai Versió Alternativa de 20:30 a 21:00 h. • D e 21:00 a 7:00..Música al teu costat tota la nit. •Dc7:00 a 21:00 h.. cada hora. connexions amb Catalunya Informació i butlletins amb notícies de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius de l'emissora municipal.

• D e 8:00 a 15:00 h.. Roda d'Amics de l'estiu. Programa que ofereix música i la participació dels oients. Amb Pere Pahissa. •De 15:00 a lh:00h.. La Ri-proposta. Programa dedeat a la música folk. . • D e 16:00 a 19:00 h., Súper DJ. Tota la música dan-ce del moment, amb la participació) dels oients. •De 19:00 a 21:00 h.. Bones Vibracions. Musica suau per als vespres d'estiu, amb David Villena. •De 21:00 a 7:00., Música al teu costat. La millor música per escoltat tota la nit.

•De «:00 a 15:00 h.. Roda d'Amics de l'Estiu. Música i participació dels oients, amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas. •De 15:<H)a 16:00 h.Jardí Tancat. El programa repas

sa les millors balades en espais monogràfics.

•Del6:00a 19:00 h.. Súper DJ. El programa ofereix la música dance més actual i la llista dels principals èxits. •De 19:00 a 21:00h.. Bones Vibracions. Música suau per als vespres d'estiu, amb Davd Villena. •De 19:00 a 21:00 h., Música al teu costat. •Dissabte i diumenge de 8 a 21 h., connexions amb Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal. Aquests butlletins no es faran al mes d'agost.

Divendres 26 • Joaquim i Anna Dissabte 27 • Pantaleó Diumenge 28 • Caterina Tomàs DINlMS 2 9

• Marta D M M f t S 3 0

• Pere Crisòleg Dimecres 31 • Ignasi de Loiola Dtkras 1 • Alfons M. de L. Prirendre» 2 • M. de Déu dels Àngels

ACTIVITATS

26 DlVKNDRKS

Festa major de la Floresta • A les sis de la tarda, al Cent re Social i Sanitari, campionat de petanca. Jugaran els equips del casal de la gent gran i el Sant Cugat Atlètic.

• A les onze de la nit, a les pistes poliesportives, gran ball de festa major amb l 'orquestra Bossa Nova. Hi haurà servei de bar. Les activitats de la festa

major de la Floresta són gratuïtes.

Música • A les nou del vespre, al bar Dada de la Floresta, hi haurà un concert amb Françoisc Araud.

Festa major de Sol-i-aire • A les nou del vespre, lectura del pregó d'inici de festa. • A dos quarts de deu, vi d'honor.

Cinema • A dos quarts d'onze de la nit, al pati del casal de cultura de Valldoreix, es projectarà la pel · l ícula Brazrheart, dirigida i protagonitzada per Mel Gibson. Aquesta pel·lícula va ser la gran triomfadora a l'última edició dels premis Oscar.

Organitza: Entitat Municipal Descentralitzada. Col·labora: Caixa d'Estalvis de Terrassa i Autoservei Mas Roig. Agraïments: Papeletia El Pati, regals i material escolar i Aqualonga SA, gestió immobiliària.

Cinema • A les deu del vespre, a la pista poliesportiva de les Planes, cinema a la fresca. Es projectarà la pel·lícula Rraveheart, dirigida i protagonitzada per Mel Gibson. Durant la projecció, hi haurà servei de bar. Organitza: L'Esclop. Col·labora: Ajuntament.

27 DISSABTE

Festa major de la Floresta • A partir de la una del migdia, IV Trobada de pa-

L a p r o p o s t a

HORARI AUTOBUSOS

• LÍNIA 1. SANT CUGAT-MtRA-SOt-MAS JANER

• Gruix de la festa major de la Floresta. Els veïns de la Floresta continuen aquest cap de setmana la maratoniana edició de festa major, que concentra els actes principals demà i diumenge. Hi ha activitats per a tots els gustos, i aquesta setmana s'han fet concerts de rock i teatre. Els balls de nit, activitats esportives, una trobada de paellers, pallassos, una exhibició dels castellers, sardanes, un espectacle de varietats i ballaruca amb una discoteca mòbil es faran aquest cap de setmana. La festa major acabarà diumenge amb un tradicional concert d'havaneres, que interpretarà el grup Les Veus del Mar, i cremat.

y elles i paellers a les pistes poliesportives. • A les quatre de la tarda, música de sobretaula i pallassos amb el grup Mascarada. • A dos quarts de sis de la tarda, exhibició dels Castellers de Sant Cugat a les pistes poliesportives. • A dos quarts de set de la tarda, ballada de sardanes amb la cobla Ciutat d 'Igualada a Ics pistes poliesportives. Acte patrocinat per Caixa de Terrassa.

• A les onze de la nit, a les pistes poliesportives, es farà un espectacle de varietats amb les actuacions de Víctor Guerrero, Ballet de F"rankie Show, N o r m a I r i s , K i r u t a n i

Àlex. • A la una de la matinada, a les pistes poliesportives, discoteca mòbil.

Festa major de Sol-i-aire • A les cinc de la tarda. gresca i animació infantil. • A Ics set de la tarda, xocolatada. • A dos quarts d'onze de la nit. sopar de germanor. • A dos quarts d'onze de la nit, ball de festa major amb l'Orquestra Eslabón. • A les quatre de la matinada, més ball i música.

Música • A les deu del vespre, al claustre del monestir, concert de clausura del XXV

C u r s I n t e r n a c i o n a l de Guitarra José Luis Lopa-tegui. Hi participaran els alumnes del curs.

Cinema • A les deu del vespre, al LoL·lúe joves de les Planes, concert de rock en directe amb cl grup sant-cugatenc Black Cofee. Organitza: AM L'Esclop.

28 DllMKNGE

Festa major de la Floresta •A partir de les deu del matí, i durant tot el dia. se celebrarà el desè aniversari de l 'Agrupament Escolta. Hi haurà jocs in-

• ÜNJA 3. SANT CUGAT-LA ft.OftESTA-t.ES PLANES

Sortides des d* Hs# J·o·i, •{HMfeiners, ta sortida oe.i(5MffJOtJíatetO«*^|#caíí6fiofattisa(«s2220fi. L'últim servei finalitza ei seu wxmgA 8 r*$Jaeiàa>»m&tf*Sant Cugat -Ossattes l festiu», 1a sortida: 07,«M».lífeiÀII«iisüteiteea(l3f)o»«ittalet2Zl<»). L'últim servei finalitza ei seu recosegBt s íatftK&ét HS.Ú. de Sant Cugat Sortides des de l'Avinguda Alfen* Sala. -*:-«.* -Dies feiners. 1a sortida: Q6.50h-07.Kltj i alsSOffliHIfedeesdfi hora fms a fes 21501). L'uttitn servei finalitza et seu recorregut e festatü de R&C de Sant Cugat -OIsaaMea itestfus. 1a sortida: 07.$Dh-08.5i>hi ai* Sfriwnufsde cada twB.flnsates2i.60h L'últim servei fínalitwt et seu recorregut a festacftda R&C de Sant Cugat RtcorregvL Mas Janer, Estació Mfra-aoí, PtaçaCmCafcm, Estació St. Cugat, Metçat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, gsmtfWrtheol, Mas Janer. • LÍNIA2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant {tomemc H^Mn·i*1aaoffttt:fl(L1«t4&^

ilfw*3*.la*or«da:<».lJ" '"

íortMes de* Ék smt f%MWM& -«• t l*ia«it ía«rSd«:«^3tv06.53h i8ts23 i 53«iart»dec«ia?»r»ffrts*fe»22^3i - Í K l M ^ M « i ^ i » t 9 r f i t e r & ^ ^

luilUan JM JaftÉüwKintr.

-tts*al*B»lf*«**t«So»Íte^

FGC, CohnmSmtOmtfígç.

Sortides de* doRCotom. -«»Wo»f»,ta8t^da:ee^0fede!i -W**aM·stf*«lus,ia«8tkia::^^ Sortides de* de PEetaeió. *V--Oiestotoaf». 1a sortida: 07.20b def matí t cada fcora i _ T . . -OiasaMesHesthw. ta sortida: Q8.50h del ma» i cada Hora fíteorrï^f.Ctitml&Fkmsía, Com, la fiwesfa, t. Colom.

• A 3. SAffT ÇUQAT líBMrERRASSA «Oteststaer*. 1a sortida' 05.40rt-06.25i> -ÍHa«a«·ttfMtitftUsoritcía:rj6.25i>iaís25 -SortoUi *ddW0f»tea Terrassa: 06.5Sr 07,S$h,H£

• l l i SANT CUGAT-BAl^íWilÀ;

-Dies feiners. lasor^: 06.15^.40 itó 40 mimrtsde<^|(e«|tlas.*li»saíl<fe. -as*** t* wm fl5.is-05.4o i oe.iotj Í ais wa^4*wmkm*m*ia&.&.wk. -QfenmtgAMfettfe». la sortida: 07.10h i afe Wm^mmfàm**i»mm>

-4em**Mitoam*<to&n^i22.4tommòm!4;i • A 3. BARCCLONA-SAlir ÍÍÍÍÀT ~««Í»i(*»rt^:«Brtfda: 05.45 iaia i&wmmt~

-«ÉMMÉ*. nmm OMS > ais 45 n******!^ -„-,^„,.^~ •mmmmmtmAa sortida: 06.48» i ab 45 iwutedesad&twfaflnsa tes J M * -SwWwnddMwwiHi Cerdanyola: 22.t5h flWnemí.

ft.OftESTA-t.ES

Q6.50h-07.Kltj

twB.flnsates2i.60h

05.40rt-06.25i

fl5.is-05.4o

ELS4CANIWS Divendres, 26 de juliol de 1996 Cultura 33

fantils, animació, música i un servei de germanor. A les pistes poliesporti-ves.

• A les set de la tarda, a les pistes poliesportives, exhibició de diapositives: Un passeig pels Pirineus.

• A partir de dos quarts d'onze de la nit, concert d'havaneres. El grup Les Veus del Mar interpretarà un repertori variat d'havaneres a les pistes poliesportives. Hi haurà servei de bar.

F e s t a major d e Sol - i -a i r e • A les cinc de la tarda, jocs i gresca. • A dos quarts de set de la tarda, piscolabis. • A les set de la tarda, cloenda de festa major.

Música • A les set de la tarda, al bar Dada de la Floresta, hi haurà música en directe amb el grup Sergi O. Cases Rock Band. Al costat de l'estació.

DIVENDRES

Cinema • A dos quarts d'onze de la nit, al pati del casal de cultura de Valldoreix, es projectarà la pel·lícula Ju-manji, de Joe Johnston, que protagonitza l'actor Robin Williams. Organitza: Entitat Municipal Descen t ra l i t zada . Col·labora: Caixa d ' E s talvis de Terrassa i Autoservei Mas Roig. Agraïments: FI Pati, regals i material escolar.

ALTKES ACTIVITATS

Cor infanti l

•Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 15 82. Casa de Cultura •Balls de saló i tallers de manuali tats i cuina. Informació al telèfon 589 13 82.

M e n e u Santcunatonc

•Curs-tal ler de dibuix i pintura, de manualitats,

TELÈFONS O'INTERES FARMÀCIES DE TORN

SERVEIS «74*0$* 0íws*íres2$

5® 22 88

AmbtíatoniesPianes 67S5t85 MWiWMteao! 6?*i&i& Salaverí

Somt*rsB«8at»ra AAWVgíyCaaneMira-sot 674106$ Sanfiago RBSJfoi, 38

$740645 m MW6itóJMaHififr&* 674711%

teíjers Fs*í mmm AAPf>fW\&w<*9ix e7*# < CAP ÇÀPyrfjènaes

JSHIB. AftPPtWC.Mw&esatVai 674210a S8844S6 ••**""•<'' " ~

Cae»<teC«Sur» I S i ï *»w»iK»m gw* MeB$Safci:

0T43353

Grua 6743571 0*4 Cantons S8?«282

de modelatge i filatèlia i numismàtica tots els dijous. Inscripcions al local de l'Ateneu o als telèfons 674 60 28, 675 43 88 i 674 72 08.

VALLDOREIX

Casal de cultura • Casals per a nens i nenes amb -activitats d 'esbarjo, durant els mesos de juliol, agost i se tembre . • Taller d'informàtica a l'escola Ferran i Clua durant el mes de juliol. Per a nens i nenes de 12 a 15 anys. Més informació als

te lèfons 674 45 99 i 674

60 28.

• Continua la programació de cinema Divendres de pel·lícula durant tot el mes d'agost. FI dia 9, es projectarà Poderosa Afro-dita, de Woody Alien. FI dia 16, es projectarà Heat, de Michael Mann. El dia 23 d 'agost , passaran la pel·lícula Ti£-o Much, de Fernando Trueba. El dia 30 d'agost es podrà veure El dia de la bèstia, d'Alex de la Iglesia. Les projeccions es faran a dos quarts

u >• i \ i l lJ r u \ Í>K ii i • I-. itiimiLn^cs i

k^nus <L '> i k I n, it i " LL i i ni[ la

I nin K i i V I N ' i p - s u i U U i i x K f n r

"h ik Mi l i - I K M II ' . " I _'* 7.'

d'onze de la nit al pati del casal de cultura. Organitza: Entitat Municipal Descent ra l i tzada . Col·labora: Caixa d 'Es talvis de Terrassa i Autoservei Mas Roig. Agraïments: Papereria El Pati, regals i material escolar. i Aqualonga, S. A. gestió immobiliària.

LA FLORESTA

Centre cívic • Labora to r i de cuina , campionat de tennis taula, taller exhibició de malabars, curset de com bus

car feina per a l'estiu, taller de jardineria, iniciació a la fotografia, taller de grafitti i cinema jove. Informació i inscripcions al Centre Cívic de la Floresta. Telèfon 589 08 47. UREF

•Curs de balls de saló, ioga, karaoke i cafè literari de l 'Ocell Radiant . Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.

L E S PLANES

Centre chric • Activitats d 'es t iu : tallers de pintura i oli, balls de saló, iniciació al teatre, com buscar feina per a l 'estiu i casals d 'est iu. Informació de 17 a 20 hores. Telèfon: 675 51 05.

MlRA-SOL Casal cultural • Casals d'estiu, tallers de dibuix i ceràmica per a infants i adults, còmic, flauta de bec i fantasia literària per a nens. Informació al casal cultural de Mira-sol. Telèfon d'informació: 589 20 78.

•Co lòn i e s d ' e s t iu a les Preses (la Garrotxa). Informació i inscripcions: de 16 a 20 hores. Telèfon d'informació 589 20 78.

EXPOSICIONS

• Exposició de Sergi Bar-nils (Vicies dels jardins oblidats al Claustre del Monestir fins el 21 d'agost. • E x p o s i c i ó a la galeria Canals Artistes per a un nou segle 5 fins al 28 de juliol.

• Exposició d'olis i escultures de David Castillejos a la sala d'art de l'Associació de P. P. i V. V. de Valldoreix. Fins el 28 de juliol.

•Exposició recopilatòria a la sala R usi noi a m b obres de diversos autors: Vayreda, Carralda, Aguilar Morè, Moseardó, Capdevila. Miquel Cabanas i Mundó. Fins el 31 de juliol.

•Estudi Ferran Martí. Exposició permanent. •Espai d'Art Lluís Ribas. E x p o s i c i ó p e r m a n e n t . •Mercantic. Fira permanent d'antiquaris i d'art. Ober t tot el cap de setmana.

BIBLIOTEQUES

Centre Borja

Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50. Biblioteca del Mil tenari Centre Cultural. Oberta tots els matins de dimarts a divendres d ' l i a 2 i les ta rdes del d i l luns a divendres de 4 a 2/4 de 9. Dissabtes de 10 a 2. Telèfon 589 27 49. Biblioteca del CMSC Plaça Barcelona. Ober ta de 5 a 9. Telèfon 674 53 96. Arxiu I A l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon 674 69 93. Biblioteca ao l'Meneu Plaça Pep Ventura. Oberta dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8. L A FLORESTA

Biblioteca de l'JUsoclaclo

de Propietari» I Veïna

Plaça d 'Aigual longa, 1. Ober t a de di l luns a divendres de 10 a 1. Telèfon 674 20 89.

PISCINES

S A N T CUGAT

• De dilluns a divendres, la piscina és oberta de 10 del matí a vuit del vespre. Els caps de setmana, dissabte i d iumenge, l'horari és de 10 del matí a 8 del vespre. El preu de les e n t r a d e s és de 230 pessetes per als menors de 18 anys, i de 345 per als majors de 18.

VALLDOREIX

• Dels dilluns als divendres, la piscina és oberta des de les onze del matí fins a Ics set de la tarda, i els caps de setmana, deies deu del matí a les set de la tarda. El preu de les entrades per als dies laborables és de 250 pessetes per als nois i noies entre 5 i 16 anys, i de 575 pessetes els més grans desè tze anys.

Els caps de se tmana i festius, els nens que tenen entre 5 i 16 anys paguen 275 pessetes i els més grans de setze en paguen 650. Els dimecres, els nens entre 5 i 16 anys paguen 200 pessetes, i les persones més grans de 16 anys, 450.

HS4CAIVIONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

5 8 9 6 2 8 2

ANUNCIO DE SUBASTA Subasta para la venta de 1 local comercial de 45 m2, situado en

Rubí, "El Pinar", Bloque A, letra C, bajos. Tasado en 1.800.00 ptas. La subasta tendra lugar a las 16 horas, del 23 de Julio próximo, en

el local denominado "L'Ateneu" de Rubí, C/Chile, n°l

El expediente con las condiciones podrà ser examinado en el despacho profesional del abogado Àngel Luís Rodrígrez, C/Historiador J.Serra, n°15, 1° 3*. de Rubí, Tel. 697 25 56, en horario de 17 a 20 horas, de

lunes a viemes

34 Cultura HÍvíC4IYn)NS Dizr/u/m, 16 <h> juliol de 1996

S A N T C U G A T

Sant Cugat 1 Tren noctmno a Venecà 4.20,6.20, S20.10.25

S A B D D E U

Sant Cugat 2 Misión imposíbte 3.45,6.06,825,10.45

Sant Cugat 3 El sustftuto 4.00,6.10,8.20.10.30

Sant Cugat 4 Un loco a (Jorwctiio 4,10,6.15,8.15,1020

J e s i i i o t i s g o í f e s d e

Sant Cugat 1 Heat (V.O)

Sant Cugat 2 Mistón imposíbfe

Sant Cugat 3

Sant Cugat 4

Rubí Palace 1

^ubi£a jace j

FtubiPaiace3

Rubí Palace 4

Rubí Palace 5

E! sustituto

Un loco a dorrac •<•

Ü U B !

D;as de fortuna

ÇuanOosattdeCíiba

BarbWjre

Misión imposíbfe

Crying Freeman

d i t s, •» ï t e

12.30

01.00

12.45

12.15

4 15 6 20 8.25,10.30

500 800,1030

Rubí Palace

Rubí Paíace 2

Días de fortuna

CuaraJo satí de Cuba

Rubí Paíace 3

Rubí Palace 4

BarbWire

Misión imposible

4 40,6 40,8,40,10.39

4 15.615,8.15,10.15

4 30.6.30,8.30,10.30

ï S SS « j i 'i v a b t *

12.30

12.30

12J0

12.30

Rubí Palace 5 Crymg Freeman 12.30

Cmeart UnlocoadorracAo 4.00.6.00,8.15.10.30

Tren noçtumo a Venècia 5.00.7 45,1000

El sustituto 4 00.6.00,8.15.10.30

SargentoBiSo 4.00.6.00,8.15,10.30

BarbWire 4.00, aocam 10.30

GnearMree Aquí llega Cwdemor„. 4.00, ©.ou, a t & t a »

Suterç» Miàén taçoabi» 4.oo. ase. 8.is,m30

Principal Toctoï estan locas 4.00, &20,8^,10.50

Rambla Cíying Freeman 4.«,ft20ia3aiaso

AQUÍ LLEGA CONOEMOR, EL

Director: AKaro Saen/ de

I leredia.

Intèrprets: Chiquito de la (ial/ada, Bigotc Arrocet. Sales: ( aneart-tres, Ki\ Macià, Kursaal. Rambla l l c -i Tassa).

Les aventures d'un aristòcrata francès, Cundemor, i Lucas, el seu criat mexicà a l'oest.

Director: Da\ iil I logan. Intèrprets: Pamela Ander-son, lèmucra Mornson.

Horaris sense determinar

iacenasete uaa orgia en Formentera

T>art nocturno a Venècia

T<HtoS estén locas • The Quasi

TaysJory

Ku-saal

C E Ü Ü S t i f O L f t

Unloeoa domicilio 5.00.6.55,8.45,10.45

4.55,6.55,8.55,10.55

4.45,6.40,840.1035

. / Dias de fortuna ' 4.10/5.20.8 30,10.40

455,6.55,9.00,11.00

un muerlo muy.

CtySngffsemart

415,6.10,8.30,10.55

4.50,6.50,8 50.10.50

4.40 6.30,850.1050

425.6.30,3.35,10.40

A p i fcga Çondemor... 4^0,6.20,820,10.30

Mtódeirflposibfe 4.05,6.45,8.55.11.05

Principal

T E B H S S S A

itsaijttóïte tferarts sense determinar

Çf^lreeman / Màgia ert el apa

ftanèla .*„Jïiffeeoa<larScífo Hoiatiss8(^determ«ar

; ; Í ^Ü^9»C0R* f ro r . „

:mm*

Sales: Rubí Palace, Cineart, 1 )irector: Christopher Gans. Ki\ Macià, Kursaal, Rambla In tè rpre ts : Rae Down (Terrassa). ('hong, Byron Mann.

I;.n un país devastat per la Sales: Rubí Palace, Rambla guerra civil. Barb Wire re- i Sabadell), Kursaal, Princi-genta un bar tan llegendari pal (Terrassa). com ella mateixa. I na noia veu com maten

un gàngster i l'assassí no pot CRYING FREEMAN parar de plorar. Kl criminal,

abans de marxar, es presenta a la noia.

DÍAS DE FORTUNA

I )ircctor: Andrew Davis. Intèrprets: Andy García, Alan Arkin. Sales: Kursaal, Rubí Palace.

I n dels fills de la propietària tradicionalista d'un ranxo \ oi transformar el terrenv en una urbanització.

DRACULA, UN MUERTO MUV

CONIENTO Y FEUZ

I )irector: Mel Brooks. Intèrprets: Mel Bnx)ks, Les-lie Nielsen. Sales: Kursaal.

[.'atractiu comte Dràcula viatja a I .ondres per empaitar dames victorianes.

EL SUSTITUTO

Director: Robert Mandel. Intèrprets: 'Iom Berenger, K. I ludson.

Sales: Sant Cugat, (Cineart, Kix Macià, Kursaal, Principal (Terrassa).

Kn un institut de barri marginal. els alumnes estan més pendents de les drogues que dels llibres.

Director Francesc Bellmunt Intèrprets: Rosa \V Sardà, Joaquín Kremel, Paul Be-

rronilo. Sales: l-'ax Macià.

I na ilona descubreix (]ue el seu marit la va violar en una festa alsanxs 70. Ara decideix venjar-se.

MISIÓN MIPOSIBLE

Director: Brian ile Palma. Intèrprets: Tom ( auise. Jon Yoight. Lmmanuelle Beart. Sales: Sant ( aigar. Rubí Palace, Kuterpc. L.i\ Macià. Kursaal.

Relectura trepidant-ile tres capítols de la popular sèrie tele\ isi\ a dels an\ s 6( I. amb el segell de De Palma.

TREN NOCTURNO A VENÈCIA

Director: Carlos Ouinteiro. Intèrprets: I lugh (írant.' I ah-nee Weleh. Sales: Sant Cugat, ( ànearr, Kix Macià.

Un jove periodista redacta un document que anuncia l'aparició d'un moviment neona/.i.

UN LOCO A DOMICILIO

Director: Ben Stiller. Intèrprets: Jim (larrev \latt-hew Broderick, I xslie Mann. Sales: Sant (Jugat, Cineart, Eix Macià" Kursaal. Rambla (Terrassa).

l 'n jove arquitecte fa amistat amb el noi que li instal·la la televisió per cable.

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch. s/n . T. 589 24 81

25(> p i , \ 1 A N I Í

dl S S £ N T CUGAT Tots els dissabtes

«GOLFES» ESTRENA

4 . 0 0 - 6 . 1 0 - 8 . 2 0 - 1 0 . 3 0 DISSABTE «GOLFA»: 00,45 -18 ANYS

ESTRENA

4.10 - 6.05 - 8.15 - 10.20 DISSABTE «GOLFA»: 00.15 APTA

2a SETMANA

4.20 - 6 .20 - 8 .20 - 9.55 13 ANYS

4a SETMANA

3 . 4 5 - 6 . 0 5 - 8 . 2 5 - 1 0 . 4 5 DISSABTE «GOLFA»: 01.00-13 ANYS

D i s s a b t e dia 27 «golfa»: Heat e n V.O. í Dissabte dia 3 «golfa-t Vivir rodando V.O.

CINESR Q S B S S r ï B S S S S m 3 Al i t r v t i de l ' e s p e c t a d o r Pàrking

2 h. gratis

Dimecres dia de l'espectador

Carnet d'estudiant universitari

Carnet més %rans 65 anys

Carnet Venda nticipada

Reserva per telèfon SS9 09 41

PopSnack Pagament amb targeta crèdit

EIS4CANTON3

Divendres. 26 lie juliol de 1996 La Novel·la %&& v \ « ,* » r*

Sorpresa! -F>a clar que l'atractiva funcionària de l'Arxiu Nacional s'ho passava molt bé, veient la cara de l'atònit

Odó, que s'asseia, una mica intimidat, a l'única cadira buida.

- N o esperava trobar-la aquí, aquesta nit. -Ja m'ho penso... i jo vinga esperar la teva

telefonada. Trucarà, no trucarà... - I feia com si desfullés una margarida imaginària, mentre les dues companyes reien absolutament descontrolades. -La veritat és que hi vaig pensar, i més

d'una vegada, però... -És clar, la feina, els maldecaps de la com

pra, la bugada... no cal que t'hi escarrassis. T'entenc perfectament, però, si t'haig de dir la veritat, ho necessitava, sí, ho desitjava tan... desesperadament! - I va fer un gest absolutament teatral per afegir després d'una pausa, ara prenent un aire més circumspecte, dirigint-se a la Montse-: El teu tiet Odó va donar dilluns un curset accelerat d'aproximació a la femella amb possibilitat d'èxit. Impecable!: ironia, suficiència, paraules amb doble sentit, al·lusions elegants però directes als atributs físics de l'oponent, protecció de mascle adult per defensar l'inde-fensió de la dona dèbil en un medi hostil... com us anava dient, impecable, mereix nota!

Odó havia anat decreixent ostensiblement a mesura que l'agressiva Esther -aquest era el nom de la funcionària- desgranava la llista dels seus pecats inequívocament masclistes, sobretot atesa la presència de Montse, davant de qui sentia molt més doloroses les fiblades i els xiribecs en el seu amor propi.

- Q u è vol prendre? - E l cambrer, com la campana, l'havia salvat del K.O. tècnic en els primers minuts d'un combat que s'intuïa llarg. Odó demanà un whisky doble sense gel.

-Probablement no tinc cap mena de justificació... -Cap ni una!! -Totes tres dones eren cate

gòriques i coneixien la seva força personal, circumstancial i -sens dubte- històrica. -...però tinc l'herència genètica que tinc i

una educació generacional encastada, difícil de negar.

-Ai, tiet Odó. -Mai la veu i el to d'aquella criatura suggestiva que començava a descobrir el detectiu aquella nit havien estat com ara-. Reconeix que als homes us agrada fer aquesta mena d'exhibicions... -Els sembla que si no fan això -afegia la

Núria, posant-hi cullerada- són menys homes. Mira quina bestiesa! -Sí, nena, sí. Han d'anar pel món d'aquesta

manera. Què t'hauria semblat, Odó, rei, si jo t'hagués dit així. a la primera de canvi: Hola, moreno!, com és que vas solet amb el teu cotxe per aquestes carreteres de Déu? Vols

Cap X V I I I

- El)l ARD JKNKR

JV.SS;

On les forces feministes actives arrasen i deixen

constància de les substancials modificacions del

tarannà i actitud de la joventut contemporània

que t'acompanyi perquè no et faci res - tu ja m'entens! (aquí una picada d'ull còmplice)- qualsevol donota d'aquestes que circulen per la vinya del Senyor...

-Doncs m'hauria cregut que eres una sortida que només estava esperant la presència d'un home per anar a follar. -Les paraules de la Núria ensorraven les últimes defenses ideològiques d'Odó. -No, no... -corregia Esther- EI més fotut

és que tots es creuen que aquella desgraciada de tom està especialment esperant-lo a ell en concret com a sublim representant i quinta essència de la creació!

Definitivament, el cambrer, intuint l'atac que patia un representant del seu sexe, tomà a salvar-lo portant la beguda. Ell va aprofi

tar per engolir-ne un bon glop i va dir: -Accepto les vostres reconvencions; pro

bablement és veritat tot el que dieu, però m'agradaria anar al gra. Suposo que vosaltres teniu altres coses més interessants per fer aquesta nit, que ara comença, que estar al costat d'un... diguem-ne maduret com jo.

-Ho veieu? - 1 ,'Esthcr era incansable- Ara arriba la tàctica de la pena i commiseració... -No, no, per favor. -Odó començava a sen

tir que allò prenia un caire negatiu i es dirigí a Núria prescindint de la provocadora-. Tinc unes preguntes per fer-te i m'agradaria que poguéssim estar sols...

- I na certa intimitat, Otló? -ridiculitzà l'Es-ther, que ja començava a ser lleugerament odiosa.

35

-No , una mesura precautòria simple davant d'uns fets que són prou importants per merèixer un pudorós respecte.

- N o tinc res a amagar. L'Esther i la Montse són les meves amigues i poden saber tot el que jo pugui dir; la meva confiança és total. Però el problema és que abans m'has d'explicar per què em vols fer aquestes preguntes. -Molt bé, diguem que tu deus saber millor

que ningú el que vols. Escolta: fa uns quinze dies el teu oncle va demanar la col·laboració d'un jesuïta, el pare Andreu, del Centre Borja.

La cara de la noia va canviar de color davant les paraules d'Odó, que continuà: -Segons sembla, el teu oncle creia que tu

estàs endimoniada... -Que què?... -L'Esther i la Montse s'aba-

lançaven cap a Odó com si volguessin acos-tar-s'hi més per entendre allò que deia, mentre la interessada mantenia una impassibilitat forçada.

-...I tu li vas explicar que vivies en una situació difícil que gairebé no podies resistir, que realment no era el teu oncle i que ell... ell sí que era el diable!

L'estupefacció es pintava en els rostres de les amigues de la Núria, i va augmentar quan ella respongué:

-Fins ara, correcte. Què més? -També vas afirmar que volies matar-lo? Odó encengué una cigarreta i aspirà pro

fundament esperant la resposta de la noia. -Sí, ho vaig dir. -Però aquestes coses es diuen, no? -va fer

l'Esther, agafant per l'espatlla la neboda d'en Saltells, com si la volgués protegir.

-Es diuen quan un està enfadat i, després, la vida continua...

-Probablement, però cal que segueixi preguntant. - I per què? Ja sabem que tu ets detectiu,

però quines són les raons que et porten a fer aquestes preguntes a la Núria? -Primer cal que et pregunti una altra qües

tió... -Endavant. -On és el teu oncle? - D e viatge. -La resposta fou automàtica,

tant, que Odó va pensar que no era possible fingir d'aquella manera.

-Fa gaires dies? -Des del dilluns següent a la visita del je

suïta a casa. - I saps on és? -L'oncle acostuma a fer molts viatges i mai

diu on va. Aquesta és una situació habitual a casa meva... massa habitual, si vols que et digui la veritat.

-Aquesta vegada ha anat molt lluny, ger-maneta! -L'androgin havia arribat fins a la taula, lev itant com una aparició.

36 ELS4CANTONS

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

Divendres, 26 de juliol d, ÍVV6

LLUÍS PUIG TUNEU

FRANCKSC CAKHO

- Sant Cugat -Ningú diria que ta puc ha tot

vuitanta anys. Kl mateix dia va tenir ànims per pujar al Matagalls recordant la seva afició a l'excursionisme.

FI ll'4í> \a venir a viure a Sant (lligat i des d'aleshores ha estat membre dinamit/ador de diverses entitats santeugatenques.

Forma part del consell editorial d'l·'.ls 4 Cantons i viatja i fotografia amb la mateixa passió i interès que el primer dia.

- Q u è va aportar a l'esbart? - " I ,'amic F.ugeni Canas em va

demanar si em podia encarregar de la projecció exterior de l'entitat. Km vaig, dedicar a organitzar sortides arreu del món on l'esbart va aconseguir èxits importants."

-I al Club Muntanyenc, què hi va fer? - "A banda de la meva afició a

l'excursionisme, havia estat estretament vinculat a l'Agrupació Folklòrica de Catalunya i més concretament a la secció de fotografia. Ami) diversos amics vam dinamit/.ar aquesta secció a l'entitat."

- l ' n món que coneix força. - " L a fotografia ha estat la me

va autèntica passió. Has de pensar que vaig començar a treballar en color amb rotllos que portava a revelar a Alemanya i a I-'ranca."

- Q u è ha après amb el temps? - " S e m p r e he pensat que el

Home de món, treballador i detallista, viu intensament les seves aficions en una merescuda jubilació

"Cal observar per estar sempre al dia"

Lluí's Puig ha i•eemregulels cine continents i ha viatjat persetanta països. Forma part del consell editorial d'Eh 4 Cantons i actualment, ja jubilat, viu les aficions de la fotografia i de ruidar l'hort amb autèntica passió. Foto: XAVIER LARROSA

cost de la fotografia és molt elevat. Cal donar-hi importància i fer-ho bé. L'estudi de com cal fer cada fotografia és molt important. Primer miro i després cal ajustar la composició i l'e

quilibrat del color." -Se ' l veu apassionat per la fo

tografia. Què hi troba? - " H a s de pensar que la foto

grafia et fa viure la vida amb doble intensitat.''

-Què fotografia? - " D e tot. Durant els meus vui

tanta anys he viatjat pels cinc continents i un total de 77 països. Això m'ha permès crear muntatges audiovisuals que he portat

F i t x a

N o m : Lluís Puig Tuneu

Lloc i data de naixement: Seva, 21 de juny de 1916

Estat civi l : casat amb quatre fills i deu néts

Professió: empresari jubilat

Aficions: de jove, l'atletisme; des de sempre, la fotografia i l'excursionisme, i amb el temps, viatjar

Un l l ibre: "El Quixot; durant la guerra sempre el portava a sobre."

Una pel · l ícula: Dersu Uzala. El festín de Babette i les de muntanya de Lluís Trenker

Una música: la clàssica en tots els estils

M à x i m a aspiració: "Viure amb energia i amb el cap clar al màxim d'anys possible."

arreu de la comarca, i especialment a les residències d'av is i als cursos universitaris de la tercera edat, on. veient com em reben. m'emociono." -Se ' l veu feliç del que fa ara. - "Sempre ho he estat. Ks cert

que la meva vida ha estat molt dura. Venia de família de classe mitjana i de ben jove els pares em van enviar a Barcelona a treballar i estudiar. Amb el temps vaig crear la meva pròpia empresa. En molts aspectes he estat autodidacte. Sempre he volgut aprendre, i ara més que mai el món és ple d'informació i qui vol aprendre ho té fàcil. Tothom ha de tenir temps per aprendre i observar."

- H o és molt, vostè, d'observador? - " H o intento. Cal observar per

estar sempre al dia. A mi, per la meva feina d'empresari, m'ha tocat sempre fer-ho."

- L a jubilació també la viu dedicada a l'hort. - " D e les aficions dels pares

sempre en queda alguna cosa. De petit, el pare em portava a l'hort i m'ensenyava coses. Des de sempre he tingut el meu propi hort a Sant Cugat. FI i passo moltes hores. Per iòdicament rebo la publicació que edita el departament d'Agricultura. Cal investigar i llegir per no quedar-se enrere dels avenços que hi ha al mercat.

- D e cara a les vacances, quin país aconsellaria visitar? -"Sens dubte, Nova Zelanda."

Aquestpstiu... La mar de ràdio

Ràdio Sant Cugat 91.5 FM 'uso RÀDIO SANT CUGAT

Diari de Sant Cugat 156

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 156