VÚLTIM PADRÓ REVELA QUE SANT CUGAT HA INCREMENTAT LA SEVA POBLACI& FINS AIS $4.623 HABITANTS PÀGINA 19

US 4 CANTONS , Divendres 19 de març de 1999

El "diari" de Sant Cugat 225 ptos.

SUMARI

UDC tanca el pacte local amb CDG í

aconsegueix el número 2 de la llista electoral

Pàgina 7

Sant Cugat s'adhereix a la celebració de la

jornada sense cotxes prevista per al 29 d'abril

Pàgina 13

L'equip de govern negocia la implantació

imminent d'un nou GAP a la ciutat

Pàgina 16

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant

Cugat assoleix la permanència

Pàgina 31

El Ballet Nacional de Cuba actuarà al

Teatre-Auditori el trimestre vinent

Pàgina xx

Núria Feliu cantarà demà al Teatre-Auditori

Pàgina 39

CiU aprova els pressupostos per al 1999 amb l'absència de Poposició Es preveuen inversions per un valor de 1.800 milions

Els serveis econòmics

municipals esperen tancar Pany amb un estalvi de prop

de 300 milions

Les inversions se centraran en la

urbanització dels districtes i la millora de les instal·lacions

esportives i culturals

l'oposició va abandonar en bloc la sala de plens i es va negar a debatre i votar els pressupostos. FOTO: XAVILARROSA

Pàgines 3 a 6

Una comissió estudiarà si hi va haver irregularitats

en la reparcel·lació del Turó de Can Matas PSC, ÍC-V, PP i ERC demanen una auditoria externa per aclarir els fets

Pàgina 13

Aquest número inclou el suplement Viure a Sant Cugat

F ^ C A T A L O N I A k ^ C E R A M I C

VISITI LA MÉS GRAN

| EXPOSICIÓ ^BB^^^^^^C 1 OBERT DE DILLUNS

• A DISSABTE

H Ctra. Sant Cugat a H Cerdanyola, Km 3. • Tel. 93 5S0 15 00

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de • Accessoris

bany

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

ELS4CANIÜÍNS

Març'99 S A N T C U G A T gratuït

CATALONIA Í^J C E R À M I C

Coneixeu-nos, estem al vostre servei Visiteu la nostra exposició per a la venda de ceràmica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris i materials per a la construcció.

CATALONIA CERÀMIC, SA CENTRAL EXPOVENDES: Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès Tel. 93 580 15 00 - Fax 93 580 15 51 . EXPOVENDES: Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 EXPOVENDES: Rocafort. 1 1 2. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Gran aparcament i fàcil accés Horari:

De dilluns a divendres, de 8 a 1 3 h i de 15 a 20 h Dissabtes, de 9 a 13 h i de 16 a 20 h

Viure casa Divendres, 19 de març de 1999

Des de la construcció de la seva llar fins a la reforma de la seva cuina o bany

CONSTBUALPA,w. construccions

Tel. 93 589 01 51 PI. Doctor Galtes 8, lr - 3a

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

HÍPICA SEVERINO

Passejades de cap de setmana

Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb la qual podreu gaudir del paisat­ge de Collserola. El subscriptor pot anar-hi acompanyat!

APRÈN A MUNTAR A CAVALL GRATIS

Griful Oil, s. L. Servei Estació

Descomptes de fins a 2 pessetes per litre de ben­zina, a la Benzinera Griful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del Club junta­ment amb el DNI.

AQUESTA TARGETA PORTA BENZINA

l·lSFKAMONS

SESSIONS GOLFES DE FRANC

Els 4 Cantons i Cinesa us conviden a veure una de les 4 pel·lícules que es projecten a les sales Cinesa de la nostra ciutat. Recordeu que les entrades només són vàlides en sessió golfa o versió original.

T Vi

Obsequiem amb aquesta làmina. 52x70 cm., reproduint una obra de Lluís Ribas. als 25 primers subscriptors que visitin l'Espai.

Horària: Feinera de 18 a 21 It. Dissabtes d 11.98 l U t . l d* 18 a 31 h.

F e . t i w d · U . S O · 14».

t Vine

LEMUSÉE a Barcelona a IMAGNAíRE veure un dels més

prestigiosos museus d'art del món.

Obres d'interpretació permanent: Les reproduccions dels millors pin­

tors de tots els temps com Van Gogh, Pissarro, Manet, Renoir,

Degas, Monet, Cézanne, Rafael, Rembrandt, Caravaggio

Consumicions gratuïtes Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP de La Carpa, per poder obtenir consu­micions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

£íà·«ï»^Éï''?f'

SilülHH p$*%

J

Divendres, 19 de març de 1999 Viure Casa

SUMARI UNA CASA INTEL·LIGENT

ENTREVSITA A SÍLVIA PÉREZ I CESC FRANQUESA DE L'ESBART P. 8-10

LES NOVES TENDÈNCIES

P. 4

P. 6

P. 12 ESTALVIAR

AIGUA

INVENTS JAPONESOS P. 14

LA FUSTA ALS PARCS INFANTILS P. 19

ELS SISTEMES DELS TENDALS P. 20

LA CERÀMICA P. 22

LES COBERTES D'UNA CASA P. 24

MOBLES PER AL JARDÍ P. 28

ELS4CANTONS El "Diari" de Sant Cugat

Sani Antoni, 15, baixos - Tel. 93 589 62 Ü2 VIURE A SANT CUGAT

Coordinació: Ruth Bollinger Redacció: Ruth Bollinger Núria Vidal Comercial: Carmen Eyaralar Disseny i maquetació: Gemina Ju rado Carlos David Rodríguez Correcció: Vinyet Gisbert Fotografia: Xavi Larrosa i Arxiu

ü premsa gratuïta catalana

*y Premsa Local de Sant Cugat, S.L.

Direcció: Aura Costa Consell d'Administració: Ramon Grau (president) Josep M. Cabrerizo Pere Esquerda Xavier Fornells Distribució: Carlos Rodríguez CARBEN D.L.:B-49.968-97

MOBILIARI AUXILIAR

IL·LUMINAR LES HABITACIONS P. 29

P. 30

• DINARS 1 SOPARS A CAFÈ GINA amb: • DINARS 1 SOPARS A CAFÈ GINA amb:

\ C A F È ; amanides, tostes de xapata,

: G I N A : entrepans i postres selectes.

5> * » • També els oferim aquests productes per emportar. 5> * >

9 ~ i~1 • A la botiga poden comprar selecció de

3, S . \ \ 1 ( { ( , . \ 1 ^ CAFÈS aràbics de 1a qualitat,

TE, XOCOLATES...

1 , s ,R1, U^-.A. - • 1,1 > , M - - ; „ , « „ , . . , &

I OBERT DE 7 A 22 H, EXCEPTE DIVENDRES I DISSABTE, FINS A LES 24 H I OBERT DE 7 A 22 H, EXCEPTE DIVENDRES I DISSABTE, FINS A LES 24 H

H54C4NT0P6

^ ^ ^ j m El tema de la

hetmana Divendres, 19 de marc de 1999

P t B S s a p a s t o s p e r al 19 9 9

( up dels grups de l'oposició (hRC, IC-E V, PP i PSC) ve) voler votar el /aràcter d'urgent ui en i pressuposí extraordinari dedicat als pressupostos de 1999. R: XA VILARROSA

Decidit per unanimitat L oposició deixa la sala de plens i l'equip de govern aprova sol el pressupost

Per primera vegada en dot­ze anys, l'equip de govern ha aconseguit aprovar per unanimitat els pressupostos municipals. I per primera ve­gada també en aquestes tres

ANNA BORAU

Dimecres passat a la sala de plens de l'Ajuntament hi havia un am­bient diferent. L'equip de govern va haver d'esperar, només uns mi­nuts després de l'hora fixada, a que arribessin els regidors dels par­tits de l'oposició.

El motiu de la convocatòria: l'a­provació dels pressupostos corres­ponents al 1999, tema sempre polèmic al consistori santcugatenc. I aquesta no va ser una excepció.

l 'n cop tots els representants as­seguts (tots excepte Maria Sansa -del PSC- absent per motius labo­rals) l'alcalde, com a responsable de la presidència del ple, va ence­tar el protocol previ: la votació per part de tots els regidors per a ac­ceptar el caràcter d'urgència de la sessió. I aquí va surgir el primer indici: Ramon Gaspar de Valen-

legislatures, els quatre grups polítics que conformen l'o­posició han decidit no votar-los, també de manera unà­nime.Un mot per denominar un mateix acte (l'aprovació

zuela (PP) va demanar la paraula per a llegir un comunicat que l'o­posició havia redactat de manera conjunta.

Però no va arribar a fer-ho, per­què tant l'alcalde, com el secreta­ri general de l'Ajuntament, li van explicar que cap regidor no podia intervenir en un ple que encara no havia començat. I no començaria fins que es procedís a l'aprovació de la convocatòria, primera de dues votacions en la qual ja no van par­ticipar els grups polítics de l'opo­sició.

De manera unànime, després de creuar algunes mirades i xiuxiueigs, els deu regidors (ERC, IC-EV, PP i PSC al complert) es van aixecar de les cadires i van sortir en silen­ci de la sala de plens per anar a reunir-se a la de comissions.

Minuts després rebien a la prem­sa per manifestar la raó de la seva actuació, fet que segons els polí-

d'a lguna cosa de comú acord entre tots els impli­cats) que en aquest cas ha reflectit dues realitats d'allò més diferenciades. La qües­tió: el perquè de la convo-

tics "podia haver-se evitat si l'al­calde hagués explicat el perquè del caràcter d'urgència". Men­trestant, el ple començava, aprova­va pressupostos i tancava la sessió sense la presència de cap repre­sentant opositor.

"No hem pogut votar aquest caràcter d'urgència" afirmava Gas­par de Valenzuela "perquè ens han convocat, però no ens han ex­plicat perquè era tan urgent, i a no­saltres se'ns acuden diferents op­cions".

"L'únic que és clar", afirma Fran­cesc Godàs (IC-EV) "és que la convocatòria de ple es va fer di­lluns", "quan en la darrera comis­sió d'economia", continua David Sempere, encara quedaven molts dubtes per resoldre i ens va citar per a una altra aquest mateix di­jous (per ahir)".

Per als membres de l'oposició, si bé és cert que els va avisar amb la

catòria d'urgència d'aquest ple extraordinari. Un tràmit que l'alcalde ha definit copm a d'allò més normal i en tot moment legal i que per a l'o­posició ha estat "una mala

suficient antelació per a celebrar-lo també ho és no té sentit que ho hagi fet amb tanta pressa. I així ho expressen en el comunicat que vo­lien llegir a la sala de plens i que ha estat facilitat a la premsa, en el qual assenyalen que la protesta és "per la forma, mit jançant t ràmit d'urgència (...) es tracta d'una vul­neració de la democràcia munici­pal, una veritable transgressió de la voluntat popular manifestada a les últimes eleccions, aprofitar l'absèn­cia anunciada i justificada d'una

jugada", en entendre que s'ha volgut aprofitar l'absèn­cia de la regidora Maria San­sa (PSC) per a tirar enda­vant un pressupost en comptes de dialogar

regidora per motius professionals, per tal d'obtenir una majoria en el ple municipal."

Per a aquests grups polítics, aquesta actuació de l'alcalde "de­nota que no sap negociar, que està massa acostumat a governar en ma­joria". Segons manifesten tots els regidors opositors, "la convocatòria de ple extraordinari de dimecres és un autèntic menypreu als grups políticsque no governen i per ex­tensió a la ciutadania a la que re­presenten".

snDisseny Ordinador

al Sant Domènec, 7-1 r 1a

D I S S E N Y A S S I S T I T

r M C C r r K . I V / c/sant Domènec U j O t N / Tel. 93 589 78 86

—' SANT CUGAT DEL VALLÈS Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

viure casa Divendres, 19 de març de 1999

LA DOMÒTICA, EL CAMÍ CAP A UNA CASA INTEL·LIGENT La domòtica consisteix a introduir a la casa diversos mecanismes que ens permeten automatitzar les funcions de la llar per guanyar comoditat, seguretat i eficàcia. A la vegada estalviem energia ja que podem programar les instal·lacions perquè funcionin només quan és necessari. En definiti­va convertim la nostra llar en una casa intel·ligent amb unes prestacions excepcionals.

La primera aproximació al que es coneix amb el nom de casa intel·ligent va néi­

xer a Estats l 'nits l'any 1984. Alguns constructors d'habitatges unifamiliars van crear una funda­ció per fomentar el desenvolupa­ment de la casa intel·ligent i ben aviat es van adonar dels enormes avantatges que portaria introduir els últims avenços tecnològics a l'equipament de la llar, tant des del punt de vista de l'usuari, que obtindria més comfortabilitat i milloraria les prestacions, com a nivell dels constructors.

Aleshores es va iniciar un pro­cés que ja ha arribat a moltes cases de Sant Cugat -una empre­sa especialitzada en domòtica assegura que han fet instal·lacions a més de 2(K) habi­tatges del nostre municipi des de 1991, any en què van començar.

Kn definitiva, la domòtica per­met un funcionament òptim de les instal·lacions i una millor ges­tió del consum d'e­nergia. L'adopció d'aquestes tècni­ques permet també millorar el rendi­ment energètic del conjunt dels edifi­cis.

La domòtica consiteix a inte­grar a l'habitatge un conjunt de sis­temes que garanteixen, mit­jançant la informàtica, avantat­ges en el comfort, la seguretat, l'estalvi i la gestió energètica, les comunicacions i la informa­ció. El que caracteritza la domòtica és la intercomunica-ció, tots els equips de la casa

(aparells de música, televisió, vídeo, llums, pantalla de cine­ma, i un llarg etcètera) estan connectats a una xarxa comuna de transmissió de senyals i dades, i a la vegada estan ges­tionats per una unitat central de regulació i control. Es a dir, un comandament a distància "màgic" i únic que fa totes les funcions i ens serveix per tots els aparells.

Alguns exemples

La majoria de gent té equips de músiva i vídeo a la sala d'es­tar. Quan volen escoltar música, per exemple, des d'altres punts de la casa no tenen més remei que apujar el volum i molestar al veïnat; l'altra solució és aug­mentar el nombre d'aparells i repertir-los per tota la casa. Amb la introducció de la domò­tica a una casa no només per­met disfrutar de les opcions de

la sala d'estar

Els cost d'introduir a tota la casa, í j \ .• / / / sinó que tam-

la domòtica a la llar bé q

permet

és cada vegada més (iue la ( i u a l i -. . . . . tat del so i de

assequible i vana molt segons la sofisticació

la sigui tota Un

imatge igual a

la casa. altre

avantatge es que mit­

jançant una sola antena de satèl·lit i un reproductor de vídeo n'hi ha prou per enviar el senyal a televisors situats a les habitacions, la cuina, un estudi o qualsevol altre lloc de la llar. L'existència d'un únic terminal a distància per al televisor, el vídeo,

\ \l

A$m

TELEVISORES

CAMARAS DE VIGILÀNCIA

VIDEOPORTERO

EA TELEFÓNICA

EMISOR

INFRARROJOS

EQUIPO HI-

ORDENADOR

Esquema del sistema d'una casa intel·ligent

el satèl·lit, el reproductor de CD, la ràdio, la il·luminació, etc. és la clau de la simplicitat d'aquest sis­tema que converteix la casa en intel·ligent.

El cost d'introduir la domòtica a les instal·lacions de la nostra llar és cada vegada més assequible. S'ha de dir que la gran varietat d'ofertes en el mercat fa que els preus variïn molt segons la seva sofisticació. En termes generals suposa un increment d'entre el 5% i el 10% sobre el cost global de les instal·lacions. Ara bé, l'es­talvi energètic que pot suposar, a part del guany en seguretat i eficàcia, les fa cada cop més ren­dibles i imprescindibles en els edificis. / N. V.

El que caracteritza la domòtica e's la intercomunicació. Foto: ARXIU

Laii justifica la presenta

- F A C Ï L | T & fer més fàcil la uctticè&íój&l tíca. Pot fuocionar mítjai ment a distància i sïstcme» dfi£ dubte el comandament a dí

-FLEXIBILITAT: Eí rígid, i ens ha de permetré,

- INTERCGróffiCf^ dels diferents disposjtÍBss'SJtjj

- M O D U L A C I Ó ; $ e * servei o equipafïsTO^ii* tructura « * fjftz "'" no ha de

' - M U !

Setmana ELS4CAIYIÜN5 Divendres, 19 de mar( de 1999

R e a c c i o n s

L'alcalde lamenta 6el poc sentit democràtic ' mostrat per l 'oposició

Assegura que la regidora Maria Sansa no li va fer saber que s'absentaria del ple

L'equip de govern i especialment l'alcalde, Joan Ayme­r i ch , s 'han pros mol t malament la dec is ió de l 'opos ic ió d 'abandonar el p le i negar-se a debatre i a vo ta r els p ressupos tos per a l 1999. Aymerich .ha i nd ica t que no t roba cap j u s t i f i c a c i ó per la postura adop tada per la resta dels par t i t s però ha volgut veure el can tó pos i t iu de la s i tuac ió i s 'ha congra tu la t que, per p r imera vega­da en 12 anys de govern de C IU , els p ressupos tos s'­hagin pogut aprovar per unanimi ta t .

Ai'RA C O S T A

- Sant Cugat -

"L'oposició havia decidit vo­tar nega t ivament els pressu­postos molt abans que es fes el ple, per tant, que ara no di­guin que s'han oposat a deba­tre'ls per la forma en com s'ha convocat la sessió". Per Joan Aymerich l'actitut de l'oposició és "un gest electoralista" que respon a una decisió presa ja fa t emps . "Mai hem t ingut la sort que l'oposició votés a favor d 'algun dels pressupostos que hem presentat i aquest no ha estat una excepció".

L'oposició sosté que l'alcalde va convocar el ple aprofitant l'absència de la regidora socia­lista Maria Sansa, fet que ga­rantia a l 'equip de govern l'a­provació dels p r e s s u p o s t o s . L 'a lca lde , pe rò , ha r ebu t j a t aquesta tesi indicant que la re­gidora no li va comunicar ofi­cialment - ta l com estableix el Reglament Orgànic Municipal

( R O M ) - que no podria assis­tir al ple. A més , el batlle ha indicat que "no puc dedicar-me a trucar a tots els regidors per saber si les dates que fixo els van bé o no". Cont inuant amb la resposta a l 'oposició, Aymerich ha dit que el viatge de Sansa a Jerusalem per par­ticipar en el Congrés de Ciu­tats Educadores, "no havia d'­haver estat motiu pe rquè no assistís al ple de Sant Cugat" . I és que la t inent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Pon-sa, t ambé va desplaçar-se di­lluns a la ciutat israeliana "i di­m a r t s t o r n a v a a ser a S a n t Cugat per complir amb les se­ves obligacions com a regido­ra", ha precisat Aymerich.

El cap de l ' e x e c u t i u local t ambé ha rebut ja t l 'acusació que el ple hagués estat convo­cat "amb caràcter d 'urgència, sense motivar-la, i quan la Co­missió Informativa d 'Econo­mia i Hisenda encara no havia acabat la seva tasca." El ROM

Pasqual d'Ossó, Joan Aymerich i Ignasi L·lambrich van presentar els pressupostos. FOTO: XAVl LARROSA

+ */ X

ÍM incongruència de Voposiciò • • El passat 28 de desembre respectives ttmfam ètt da* $&-¥* aprovar ei pressupost ciód©O)^pte<<íi00Bfep|èe

..iJfeHtOMUSA perd 1999 tirs va irtdjcasrobicsccbas, *as ÉS& a\ suport de tots eia paf* a! contrari, van do&*r ei wt

* apolít ics i í'l de febrer es positiu a \t% xíftcs. És per

l à l l ^ n ï s m e s nurimom» -això <gue t'aicaide m ftftíéa

l à l l ^ n ï s m e s nurimom» - *cwbé$qw&*fsm$tv&% ti! #c Comunicació i Infor- debatre uns preMupOft&s» «atf&jtó Ciutadaaa, el Paero- . una part<ieis <gtt& vm «po-*u$ MufltcipaJ d'Educació i

K gp&mfe Gukyral-, En tes var fa poc» rneao» amb **r-*u$ MufltcipaJ d'Educació i

K gp&mfe Gukyral-, En tes »foei»*./A£.

estableix l'obligació de convo­car els plens extraordinaris com a mínim 48 hores de la seva ce­lebració, fet que l 'Ajuntament va complir ja que va convocar els regidors a la sessió de di­mecres, dilluns al migdia.

Malgrat tot el que ha passat i les diverses acusacions fetes pels parti ts a l 'oposició, l'al­calde ha confessat estar molt sat isfet per l 'aprovació dels pressupostos: "La nostra obli­gació era aprovar-los i així ho hem fet", ha dit.

I n i c i a t i v e s f u t u r e s

Els grups de l'oposició consensuaran les modificacions al pressupost aprovat

Els regidors volen estudiar amb tranquil·litat els números

l'oposició no farà públic fins la setmana vinent les seves accions futures. E: X. L.

lmf»nf*ipw4oM«*i

* PMU* por Mt\é^Jtfit***r&**$* "**"" *"*

f m i tttm l i i r turt I I I I M I I M rtltürihlMifaMatÉh f S A i a a T

» Smtma <Mm<»oia|tety«»<lBqiiwlÍÍy«» * > Sistem» i w v k M * Apanio tocomcMr

A. B. M. - Sant Cugat -

Un cop aprovats els pressu­postos referents al 1999. com va explicar Joan Aymerich en la roda de premsa celebrada ahir al matí, es faran públics i pas­saran els quinze dies ques'esti-pulen legalment per a que tot­hom pugui fer les al·legacions pertinents.

Tothom, va afirmar Aymerich, excepte els grups polítics de l'o­posició, "que no poden fer-ho al no haver volgut participar en la votació".

Tot i que podrien presentar­ies com a ciutadans particulars, el mateix dimecres, dia del ple

extraordinari, els regidors de l'o­posició no van plantejar cap dubte sobre aquest tipus d'as­pectes.

Es més, tots els membres de l'oposició (tots, excepte Maria Sansa que, evidentment, no hi era present) van deixar clar que el fet que l'equip de govern ha­gués aconsegu i t aprovar els comptes que s'aplicaran durant aquest any (encara que sigui per unanimitat) no és definitiu per sí mateix. "No és inamobible, perquè sempre podem presen­tar propostes de modificacions a d i fe ren ts p u n t s " , af i rmaven quasi s imultàniament Ramon Gaspar de Valenzuela (PP) i Joan Gaya (PSC).

Per la seva banda, Francesc Godàs (IC-EV) va matitzar que "el que segur que no aconse­guirem serà presentar un pres­supost alternatiu realitzat con­juntament", però tal i com van acordar, sí algunes modificacions en les quals coincidissin tots.

De moment, però, el que te­nen intenció de fer, i així ho van manifes tar , é s e s tud i a r a m b atenció totes les partides i capí­tols de pressupost, "perquè en­cara no hem tingut temps de va­lorar-ho a fons"

Dimecres vinent, els portaveus dels partits de l'oposició faran una roda de premsa per explicar quines seran les seves accions futures.

Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa

LA TIENDA

DE BAHUT

MUEBLES NUEVOS Y RESTAURADOS

LENCERIA DEL HOGAR

REGALOS

C/ S a n t J o r d i , 2 4 T e l . 9 3 6 7 4 3 7 7 2

M«0 [rRlA P'UT {TM4PXN4

MPNUS M{ Mi^Pirf COp* Pf VI 0 KffRHC (TOT 1NUO0

/ P f M ^ r U CARTA AMB ?MT*f, ?1ZZ?{ 4$. fL'í{prClJUlTfcT PF U CMA... CAR?ACCX

, / . .

TJkRPFf PF 14.30 k 13.<R H. PltlUNÍ 1 PXUMfNqr NtT, TfcNUT UM?** Í » « 3 * k 16.40 H.

T i i , *3 6 l n 30 6 j , j T . CUÇAT

4 C*4«U/| De l ' l i de març al 6 d'abril de 1999

-V-ÜÍWS-

Durant aquests dies teniu l'oportunitat de visitar l'extraordinària exposició d'aquarel·les que la Sala Rusiriol ha organitzat tot coincidint amb la presentació del llibre "Amadeu Casals" que el seu autor Josep M. Cadena va presentar, per

primera vegada, el passat dia 11 de març a la mateixa galeria.

Santiago Rusiriol, 52

Tel 93 675 47 51 - Fax 93 589 61 53

E- mail: salarusiiiol@valles.com

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

(BARCELONA) ESPANA Sala R usfrïol

Horari:

de dilluns a dissabte, matins de 9 a 2 h.

tardes de 6 a 9 h.

Diumenges i festius, matins d'l 1 a 3 h.

Estimada clienta,

Tenim al seu abast les col·leccions de primavera/estiu 99 que per a vostè ha portat a Sant Cugat Maria Dolors Camps

E S T E V E

DAV]D VALLS

Núria Mora

A M E N O S C U A R T Q MIL r, & r u C H G BALADO

CARAMFLO

JooQubn jofr*

GERIY DIHFUBION

és una roba pensada per a la dona d'avui, lliure, dinàmica, elegant i 'polivalent", sempre amb teixits nobles i també

innovadors en els aspectes tècnics.

FRANCESC M O R A G A S , 28

08 I 90 S A N T C U G A T DEL VALLÈS TEL. 93 589 83 83

HS4CAOT0INS Divendres, 19 de març de 1999 Setmana

Les x i f r e s

El pressupost preveu un superàvit de

143 milions de pessetes El Pla Econòmico Financer que va començar a aplicar-se l'any passat està començant a generar el seus fruits. Si el pressupost de 1998 s'ha aconseguit tancar amb un su­peràvit de 41 milions de pessetes, les previsions per aquest 1999 són encara més positives: l'equip de govern espera acabar l'any amb un superàvit de 143 milions de pessetes. Tot gràcies a uns pressupostos que tenen com a objectiu primordial el continuar mantenint l'equilibri entre ingressos i despeses.

AURA COSTA

El tinent d'alcalde d'Economia i Finances, Pasqual d^)ssó, està aquesta setmana molt satisfet L'à­rea de la qual és responsable ha fet la feina i ha aconseguit el·la-borar uns pressupostos per al 1999 del tot optimistes, que auguren un fi d'any amb xifres positives i molta feina feta. En la roda de premsa convocada aquesta set­mana, D'Ossó no s'ha cansat de remarcar "el canvi de tendència que s'observa en les finances mu­nicipals" i ha declarat: "L'Ajun­tament de Sant Cugat ja no és de-ficitari.Tots els ciutadans poden gaudir de la qualitat d'aquesta ciutat sabent que totes les factu­res estan pagades". Els nombres, al menys els pre­sentats per l'equip

nicipal d'habitatges i locals que obté una diferència positiva d'uns 2.014 milions. I és que aquest or­ganisme autònom preveu ingres­sar 2.567 milions de pessetes però només té previst gastar-ne 553. El motiu d'aquesta diferència es troba en el lliurament de 50 ha­bitatges situats a la zona de Can Cabassa "amb la venda dels quals s'ingressarà una quantitat impor­tant de diners", ha explicat l'al­calde, Joan Aymerich. Per contra, la promotora no té previst tenir massa despeses perquè durant aquest any no s'ha previst una construcció massiva d'edificis.

Les despeses

Si s'analitzen les xifres generals, dels 8.215 milions de pessetes

que l'Ajuntament té previst desem-

de govern, així ho PROMUSA preveu borsar aquest any,

ingressar 2.567 un 21% correspon a inversions que se centraran bàsi-

milions de pessetes, cament en actua­cions urbanís t i -

nicipal p reveu mentre que nOméS en ques als districtes ingressar 6.288 v i al nucli de la ciu-milions de pesse- gastarà 553 ta t . L e s al t res

tes, mentre que

demostren. Dins la partida

referent a l'Ajun­tament, el Pressu­post Ordinari Mu-

nomes espera gas­tar-ne 5.996, generant un estalvi ordinari de 292 milions. D'a­questa quantitat es destinaran 149 milions a finançar les inversions prioritàries i, per tant, restarà un superàvit final d'uns 143 milions de pessetes.

Pel que fa als pressupostos dels òrgans autònoms municipals -e l Centre Cultural (OAMCC), l'Or­ganisme de Comunicació i Infor­mació Ciutadana (OAMCIC) i el Patronat Municipal d'Educa­ció (PME)-, les xifres s'han acon­seguit equilibrardel tot (veure quadres adjunts). Destaca cl cas de PROMl'SA, la promotora mti-

grans parcel · les q u e s ' e n d u r a n

bona part dels ingressos seran les despeses generals, on s'hi in­clouen els sous de tots els fun­cionaris de l'Ajuntament (2.526 milions); i els béns ordinaris i ser­veis (2.383 milions). La resta de les despeses serà la suma de les transferències corrents, els actius i passius financers i les despeses financeres, que sumaran un total d'uns 1.568 milions de pessetes.

I el§ ingressos

Pel que fa als ingressos, les ma­jors quantitats arribaran a través dels impostos directes i indirectes

Ingressos previstos per al 1999

AJIMTAMENT 7,428,644,707

PME 403.256.160

OAMCIC „• 7#J$9.68é

OAMCC 302.226.000

PFiOMUSA -'~'4&k> -

", S's

TOTAL 10.780.481.528

AJUSTAMENTS •407.623.851

Despeses previstes per al 1999

WÉmmm - < f**^- "~*' 7rzm.mjm PME 403,256.160

QAMCIC 78.98&6S5

OAMCC 302.226.000

PROMUSA 553.404.185

TOTAL 8.623.057.112

AJUSTAMENTS -407.623.851

^Ifrafflll WSMH P M E : P a t r o n a t Munic ipa l d ' E d u c a c i ó

O A M C I C : O r g a n i s m e A u t ò n o m Munic ipa l d e C o m u n i c a c i ó i I n f o r m a c i ó

C i u t a d a n a

O A M C C : O r g a n i s m e A u t ò n o m Munic ipa l C e n t r e C u l t u r a l

P R O M U S A : P r o m o c i o n s Munic ipa l s d e San t C u g a t d e l val ies ( p r o m o t o r a d e

l'habitatge)

(4.197 milions), encara que tam­bé s'espera ingressar importants xifres a través de l'alienació d'in­versions (3.133 milions) i de les taxes (1.124 milions) i les trans­ferències corrents (1.432 milions). La part més minsa dels ingressos entrarà a través de les trans­ferències de capital (356 milions) i els ingressos patrimonials (127 milions).

La valoració

En vista de les xifres presen­tades, Pasqual d'Ossó ha ratificat la satisfacció de l 'equip de go­vern: "Aquests són uns pressu­postos equilibrats i que demos­t ren fins a qu in grau e s t a n sanejades les finances de l'A­juntament". I ha continuat: "Es­tem especialment contents d'­

haver pogut presentar aquestes xifres com a re spos ta a to ts aquells que des de l'oposició ens havien dit moltes coses desa­gradables". Pel que fa a l'acom­pliment dels càlculs previstos, l'alcalde, Joan Aymerich, s'hi ha mostrat molt confiat: "Les des­peses i els ingressos estan molt equilibrats i, per tant , no ens hauríem d'endur cap sorpresa".

Pilar Alcalà de Pascual

Vostè què opina dels nostres viatges? Ussía Tours. Què en puc dir, d'Ussía? Són uns professionals de l'alçada d'un campanar. Des que vaig tenir el plaer de coneixe'ls, ja fa 4 anys, tant jo com la meva família hem gaudit moltíssim amb els seus viatges. Una meravella! Qualitat, confort i, sobretot, mol­ta atenció .Gràcies, Ramon, per la teva dedicació als teus clients incondicionals, continuarem confiant en tu.

m . , i n . PROPERES SORTIDES: Pufs Basc í Navarra (Setmana Santa, 1 at 5 ctabríf) Mana ae i Hospital, íu . . _ . ' . V . _ - , # D O Rocamadour i Va» del Dordogne (Pont de Sf. Joan, 24 al 27 de juny) (a 30 metres de Pl.Octav.a-Monest.r) | / S S l A B TOURS A n g t a t e m i } E s c ò c í a (W atZSÜ'agOBt} Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65 _ ^ - ^ GC"' índia i Nepal (Pont de la immaculada, 28 novembre al 8 desembre)

Viure casa Divendres. 19 de meirc de 1999

SOSTRES VOLUMINOSOS I COLORS PASTEL PER A LA LLAR Mobles de fusta, sostres voluminosos amb una il·luminació directa de baixa intensitat, cortines llar­gues fins al terra i molts altres elements marquen les tendències actuals en el camp de l'interio­risme. Els tons pastel són els protagonistes d'aquesta temporada que colorejaran les parets i els sostres de casa nostra. Tot i així, s'ha d'adaptar cada element al seu entorn. / R. B.

catifes continuen sent de llana o acríli­ques, segons el pressupost del client.

Pel que fa a les parets, aquestes tenen uns tons pastel i clarets, com ara blaus, beigs, verds, ocres o blancs. Els sostres es mantenen de color blanc, ocre o del mateix color que la paret però en una tonalitat més suau. "Ara s'està donant molta importància a treballar els volums dels sostres", assegura Barbero. En aquest sentit, les divisions visuals d'una habita­ció es fan al sostre amb diferents alçades, i no al terra com era habitual fins ara. La llum també juga un paper molt important ja que permet dividir l'espai en diferents

a m b i e n t s .

Segons l'interiorista À/ex Barbero de Per. a^,uest

motiu, Stan-

Stanza de Sant Cugat, "es tracta d'adaptar amb consells les necessitats

dels nostres clients d'acord amb els materials, la funcionalitat, l'estètica

i el pressupost desitjats"

La fusta massissa continua sent el material per excel·lència per als mobles. Foto: STANZA

Les tendències actuals apunten cap a parets de colors pastel i sostres d'una tonalitat més suau. Foto: STANZA

L 'interiorisme és un art que no tot­hom sap combinar. Les modes i els colors de la decoració també van i

venen constantment. Tot i així, sempre és possible establir una tendència per a cada temporada.

Els professionals del sector s'encarre­guen d'assessorar sobre l'estil de decora­ció més apropiat per a cada llar d'acord amb les necessitats i el gust dels clients. Aquest és el cas del servei d'interiorisme que ofereix Stanza de Sant Cugat que "combina la funcionalitat amb l'estètica", segons informa Alex Barbero, gerent de l'empresa.

Per a aquesta t e m p o r a d a , Stanza manté la combinació de l'estil clàssic amb el modern. D ' a q u e s t a manera, la fusta massissa conti­nua sent el material per excel·lència per a fabricar els mobles de la llar. L'altra opció és la xapa que també ha de ser elaborada a partir de fustes nobles.

Els mobles són preferiblement de colors clars o mitjos i tenen unes línies més aviats suaus, no tan sobrecarregades com en etapes anteriors. En aquest sentit, els gruixos de les prestatgeries o dels tau­lells, per exemple d'una llibreria, també varien i són molt més importants. La moda estableix un gruix, com a mínim,

d'uns 30 centí­metres. En el cas de les por­tes, també s'a­costuma a col·locar una plataforma a sobre per a seguir l'estil clàssic.

El par­quet continua sent el protago­nista dels terres i agafa encara més força. Els tons vermello-sos i els mitjos són els més apropiats per a combinar amb la resta de la d e c o r a c i ó . Durant aquesta temporada es d e i x a d ' i n s t a l · l a r moquetes i les

za aposta per i n s t a l · l a r llums de baix voltatge per a fer una i l · luminació puntual. Les Uàmpades de peu també estan molt de moda.

En el cas de les cortines, la tendència actual marca cap a utilitzar una tela de lli de colors suaus, com ara beigs o blancs. Les cortines han de ser de dalt a baix i acostumen a tenir dues capes, una llisa al fons i una estampada, per exemple amb quadrets de la mateixa tonalitat, al davant.

Pel que fa a les tapisseries, la moda apunta cap a les de cretona o alcàntara. Per una altra banda, la pell també s'està imposant molt per a elaborar els sofàs de la sala d'estar.

L'habitació de la llar que més ha evolu­cionat en els últims anys ha estat la cam­bra de bany. Actualment, posem en aquest espai terres de fusta o parets que combi­nen la rajola amb fusta o, fins i tot, pintu­res. Els materials sintètics també han permès moltes combinacions noves que anys enrere no s'utilitzaven. Els llums de la cambra de bany també han guanyat pro-tagonisme amb focus puntuals. En moltes ocasions, ara també s'instal·len les dutxes fetes d'obra i no amb un' plat com s'ha fet sempre tradicionalment.

Però tot i que la moda estableixi les directrius bàsiques a seguir, els interioris­tes de Stanza s'encarreguen d'adaptar la decoració interior de la llar dels clients a les seves necessitats. "Es tracta d'adaptar amb consells les necessitats dels nostres clients d'acord amb els materials, la fun­cionalitat, l'estètica i el pressupost desit­jats", assegura Barbero de Stanza.

Informació cedida per Stanza Serveis d'Interiorisme

Setmana ELS/CANTONS Divendres, 19 de març de 1999

Les inversions

Les inversions previstes per enguany sumen 1 . 7 3 8 milions Les actuacions urbanístiques syenduen la major partida

En els pressupostos d'enguany, les inver­sions, igual que la resta de despeses, s'han intentat contenir al màxim per tal de man­tenir les arques municipals en xifres positi­ves. En concret, l'equip de govern ha re­servat una partida de 1.738.713.777 de

pessetes que es destinaran a diverses àre­es. Aquesta xifra suposa gairebé la meitat (3.105.000.000) dels diners que es van in­vertir i'any anterior, fet que s'explica per les activitats urbanístiques que enguany són menys ambicioses que al 1998.

A.C.

Dels prop de 1.739 milions de pessetes que s'invertiran durant aquest any, 1.289 milions es des­t inaran a l ' A j u n t a m e n t i els 449.000 restants aniran a parar als organismes autònoms municipals. El Centre Cultural rebrà 1.889 milions, l'Organisme de Comu­nicació i Informació Ciutadana 1.250, el Patronat Municipal d'E­ducació 3.564 i P R O M U S A 442.000.

Comparades amb les inversions fetes l'any passat, gairebé tots els organismes autòmoms mantenen xifres similars a excepció de la promotora municipal de locals i habitatges que veu reduïda la seva partida de 1.282 milions del 1998 als actuals 442. Això s'explica pel fet que l'any passat "es van fer obres de molta envergadura, com ara l'aparcament ubicat sota el vial de conexió o diverses promocions de PROMUSA, pressupostades en sumes molt elevades", ha ex­plicat l'alcalde, Joan Aymerich.

Pel que fa a les inversions inclo­ses dins la partida de 1.289 mi­lions de l 'Ajuntament, l'Àrea d'l rbanisme és la que s'endu la

major quantitat de diners (952 mi­lions de pessetes), quantitat que es destinarà a la urbanització dels districtes, del nucli de la ciutat i de diverses rieres i vials. El tinent d'alcalde d'Economia i Finances,

Pasqual d'Ossó, ha destacat les inversions als districtes "que en­guany serà un dels temes en els que podarem més èmfasi". Tot i que ja es coneixen les partides que es destinaran a cada districte

L·s mil/onesab districtesacapararan gran partde les inversions del1999. F.:X. L.

Principals inversions de la partida destinada a VAjuntament

PLA D'OBRES A ESCOLES 22.000.000

OBRES ADEQUACIÓ CLAVEGUERAM 20.000.000

OBRES ADEQUACIÓ VIA PUBLICA 20.000.000

EDIFICIS MUNICIPALS 70.000.000

URBANITZACIÓ CENTRE HISTÒRIC 257.000.000

URBANITZACIÓ MIRA-SOL 77.000.000

URBANITZACIÓ LES PLANES 38.500.000

URBANITZACIÓ LA FLORESTA 57.700.000

[URBANITZACIÓ NUCLI 18.000.00C

FONT: AJUSTAMENT DE SANT CUGAT

i al nucli (vegeu quadre adjunt), els responsables no han pogut precisar les actuacions que es du­ran a terme en cada una d'aques­tes zones: "les actuacions con­c re tes d e p e n e n del que decideixin els Consells de dis­tricte, en el cas dels barris, i de l'estudi que està el·laborant el RACC, en el cas del nucli de la ciutat".

D'Ossó també ha fet especial menció als 70 milions que es des­tinaran a la conservació d'edificis municipals i als 170 reservats per a la urbanització de rieres. Dei­xant l'urbanisme a una banda, la resta d'àrees de l'Ajuntament es reparteixen les sumes per el se­güent ordre d'importància: Ser­veis Urbans (188 milions), Ser­veis I n t e r n s (47 mi l ions) , Economia (33 milions), Medi Am­bient (39 milions). Serveis Gene­rals (20 milions), Serveis Perso­nals (7 milions) i Descentralització (501.000 pessetes).

• x g — DADES DEL SUBSCRIPTOR

[ Nom | Cognoms 1 Ciutat I Carrer i Codi postal i NIFoDNI ...

Telèfon . Fax

DADES DE

Data d'alta.; Adreça d'erttrj

El diari de casa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ f&&$vWA·· v *

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDGLXIofícinaDLXndcaD núm c o m p t e a x r J O X I I D Titular ........^..........

•Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès,................ de de 1999 SIGNATURA

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

Divendres, 19 de març de 1999 viure casa

EXCELENTES CONDICIONES DE PAGO FINANCIACIÓN A SU MEDIDA

Proyecto personalizado de su piscina

Mantenimiento, reparacion y conservación

Limpieza y puesta en marcha ::

, » . ' . . « * * * * %

Climatización

Tratamiento de agua domèstica

Descalcificación y osmosis inversa

Riegos automàticos

Tienda especializada

C Enric Granados, 10

V 93 589 84 92 • 93 589 25 29

KS4CANTONS

Política Divendres. 19 de març de 1999 7

E í @ c c s o n s

CIU tanca el pacte local Lluís Recoder es confirma com a número /, mentre que Joan Recasens serà el 2

Les seccions locals de CDC i UDC han arribat finalment a un acord que els ha permès tancar el pacte electoral des­prés de mesos de debats. El resultat de les múltiples con­verses mantingudes entre totes dues formacions es tanca amb un punt a favor d'UDC, que ha aconseguit esgarra­par el número dos de la llista al seu soci de coalició.

A I R A COSTA

- Sant Cugat -

Unió Democràt ica de Cata­lunya ha aconseguit pujar un es­glaó mes en la llista electoral de la coalició i s'ha situat al preuat n ú m e r o 2 q u e t an t s es t i ra i arronsa ha provocat en gran part de les poblac ions ca ta lanes . L'actual president de la secció local d'l DC, Joan Recasens, as­sumirà aquesta posició just da­rrera del ja confirmat Lluís Re­coder (CDC) com a cap de llista. L'acord assigna també els nú­meros 6 (Jordi Farrés), 10 (Xavi Cortés), 12 (Cristina Paraira), 17 (Carles Brugarolas), 21 i 25 a UDC. La resta de posicions serà assumida per membres de Con­vergència, tot i que Recoder ha assegurat que aquests llocs "es­tan encara per decidir". Tots dos companys de coalició han valorat amb satisfacció l'a­cord al que s'ha arribat. Si Re­

coder no ha escatimat floretes a l'hora de definir Recasens com una persona "que té tots els mè­rits per ocupar aquest lloc - e l 2-", el president d'UDC] ha ma-ti/at: "Hi havia algú que creia que CIU tenia problemes però hem tancat l'acord d 'una ma­nera exemplar, seriosa i trencant les previsions que alguns havien fet".

Pel que fa al retard amb què s'ha arribat a aquesta entesa, el candidat a l'alcaldia ha dit: "No era necessar i tancare l pac te abans". I és que segons Reco­der, el retard que alguns els han atribuit no té cap importància en tant que no ha suposat que s'alentís el treball del partit cara als comicis municipals. Precisa­ment durant els pròxims dies els membres dels dos partits que treballaven en l'el·laboració dels programes tenen previst reunir-se per redactar un documen t comú, fruit del treball de totes

Els números 1 i 2 de la llista de CIU increment/iran ti partir d'ara el seu treball preelectoral. Unto: X.IARROSA

dues formacions. Segons el ca­lendari establert, el programa quedaria redactat a finals de març, moment a partir del qual s'obriria un període de consul­ta externa per aprovar definiti­vament el document al mes d'a­br i l . T a n t R e c o d e r com Recasens han precisat que el t ex t q u e e l · l abo r in no serà

sotmès a l'assamblea executiva perquè aquesta ja els ha atorgat poders per donar-li el vistiplau.

Algunes incògnites pendents

Desvelades algunes incògni­tes, encara no ha sortit a la llum pública el futur que espera a la llista de Valldoreix. Els polítics

nacionalistes van negar-se a de­clarar qualsevol in t enc ió en aquest sentit i només Recoder va apuntar: "Que jo sàpiga en Jaume Sanmartí -actual presi­dent de l 'EMD de Valldoreix-no ha dit que no es volgués tor­nar a presentar". En el cas que renunciés, però, la coalició en­cara no ha decidit que faria.

JACRUKT a l'Esbart

premi é/m \v\

í^È^Èàm^W^Éu^à cte i i l t CONVOCATÒRIA a tots els artistes de Sant Cugat

Organitza-. Petit format sX Selecció d'obres: Dissabte 27 de març de 1999, d'11 a 14 hores Cal portar 2 obres representatives (55 X 46 cm aprox.), currículum artístic i fotosrafia del mateix artista (10X15 cm), als locals de l'Esbart Sant Cugat, c/ Migdia, 6. Col·labora:

EIS4CAINT0NS el "diari" de Sant Cugat

U S 1 CANTON

8 Opinió

^ ^ ^ ^ lYnendres, 19 de mart de 1999

ELS CANTONS Sct i i u run indcpcndcni »lc S jn i (à igJi del \ alies

• : Premsa Local cto Sant Cugat, SL .

e i S J I I I An ton i , 1 ^ I M I M . S - ( IM' ' ( l Sant ( . i i ^ j t del \a l lès l'cl 5M'">J SJ - l ' . ! \ SSM _'0 'M

l'.div ni e icc i rnni í J )ittp:, ' ' \ i l . iwcl) LMin/vinuini-H K-m.i i l : s imminatta* i l · iwcl i .vim

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó K.uiH.11 f i ra» pres ident )

]nsc|i M. ( IJ I I ÍLTI / I ' . l 'cic |-.st|ncrdj i \ j \ i c r KnrnelK (editor delegat!

D i r e c t o r a Aura Costa

Redacció Tema ilt> la -tetinana: (ï lnria Francolí; Pol í t ica/Kntnrr i /Opt i i iú : Vira Costa;

SiH-íHaiy KriHHiniia: Anna Borau; Ci t l lu rn : Kuth (iasals; K»|H>r1»: \ l c \ López,

Sol idar i tat : Mònica Bernaixi;

Comarcial \ n i u \V Romomptc

Consell Editorial Rjnion í iran I president) Josep M. Oabren/.o (vicepresident)

Víctor Alexandre. Francesc (iarbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer. Albert De Pablo, Pere Ksquerda, Xavier Fornells, Knstian

Herbol/.heimer, Kogcli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Kmi l i Kcfic, Marta Suhiri, Paco Soler. Josep A. Teíxid», Joan li.rtosa, Josep M. Sans Travtf, Joan Troyano,

Jaume Tubau, Hector Vall, Núria Zabala Aura Costa (secretària}

Subscripcions Laura Montcr

F o t o g r a f i a Xavi Larrosa, Oscar Benito

D i s s e n y i m a q u e t a c l ó Gemma Jurado

I m p r e s s i ó Ronmpres (972) 40.05.95

D i s t r i b u c i ó Mai l ing Vallès S L . Tel . 589.23.71

Dipòsit legal: GI-405-93

Y.h 4 (^ntiin» c ip ina únicament b jev» opinió en eb ediloriah. EU amdea nfpMi cïprciicn l'opirm1) del» *eu» autors. que Eli 4 (JIKOIII no fa i

PubJmctú «iheridi j :

(»)ACPC Associació C a t a l a n a de la Premsa Comarca l

E d i t o r i a l

/fcéyfcdk xe Ufasrnn

Sal fa* Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Transparència

P otser arriba amb re­tard, però cal donar la benvinguda a la crea­

ció d'una Comissió Especial d'Investigació sobre el pla de reparcel·lació del sector est del Turó de Can Ma­tas. El cas L(l Ciutadania Casas, ha fet potser ha v d'aquest tema anat massa pOÍSer flO entendrà bandera per-lluny i cal sonal i ha uti-

ac lanr una que a la porta de íuz at els da-

amb tot tipus de pèls i sen­yals un pressumpte afer ple de corruptcles que esquit­xa als responsables urbanís­tics municipals. L'oposició, especialment el

portaveu so­cialista Àngel

actuació de l'àrea d'Ur­banisme so­bre la qual s'han escam­pat molts d u b t e s des de pàgines comprades en un mitjà de comunicació local i des d'un llibre escrit per un empre­sari de la construcció que vol cobrar el que diu que li deu l'Administració. Aquest empresari, vinculat

a la urbanització de l'es­menta t sector, denuncia

les eleccions rrers p lens municipals

. . . . P e r atacar mUniClpalS paSSin frontalment

l'equip de go-aqUeSteS COSeS vern denun­

ciant la gestió a Can Matas i

afirmant que hi ha indicis de corrupció i malversació de cabdals públics. A l'acció del PSC se li ha afegit la res­ta de l 'oposició. De mo­ment, però, ningú ha portat el tema als tribunals. Cal aclarir els fets per no

deixar cap ombra de sospita

sobre aquesta actuació. La comisió impulsada pel ma­teix equip de govern ha d'a­nar fins el final i, si convé, demanar i assumir les respo-sabilitats que s'en derivin, es­pecialment en una àrea que ha provocat diverses especu­lacions fins ara mai provades. La comissió proposada pel

mateix Joan Aymerich hau­ria de tenir tot

La comissió el suport i aprovació de

tots els grups proposada per municipals,

cològica" en la recta final del seu mandat quan sem­bla que tot hauria de ser consens, bons propòsits i re­coneixement a la tasca feta, per un polític que, al marge del color ideològic, posa punt i final a una llarga eta­pa dedicada a la comunitat. És evident que l'oposició no

li vol posar les coses gens fà­cils a l'enca­ra alcalde. Sembla que "li tingui ju­rada" i apro-

però després AymeriCA Hauria fiti la situació del ple de di- . sis anys més

marts passat, de tenir el suport tard de i la confussió de

municipals

K . . . . „

cara als ciuta- de tots els grups Pia P dans és encara més gran. In­comprensible­ment, la co­missió tirarà endavant només amb els vots favorables de CiU i PP. Aymerich afirma que està

sotmès a una "tortura psi-

provació del er en­

senyar la cara més belige-rant, fins i tot ERC, el seu exsoci de go­

vern. La ciutadania potser no entendrà, que a la porta de les eleccions municipals pas­sin aquestes coses.

El l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 radies mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Volant millores pmr a Mlra-sol, jal

En aquests últims dies dife­rents veïns del barri, una ve­gada més, estem visitant dife­rents funcionaris de l'Ajunta­ment per exposar-los la situa­ció límit que viu la nostra co­munitat, que derivarà segura­ment en breu en accions de protesta cívica davant l'absèn­cia, des de fa anys, de diàleg i de solucions municipals. La si­tuació del barri és la següent: Pertanyem a un nucli de pocs carrers en la frontera de Mira-sol/zona Arxiu Nacional de Ca­talunya que ha estat oblidat per l'Administració malgrat que els veïns han expressat reiterada­ment les seves peticions per as­faltar els carrers des d'abans del 1993.

La crispació dels veïns ha arri­

bat a situacions límit ja que la sequedat d'aquest hivern, com­binada amb la presència de pol·len, està provocant una greu presència de massa de pols que es diposita en tots els racons i provoca una situació insuporta­ble per a tots nosaltres que fins i tot pot afectar la nostra salut. L'any passat no vam aconseguir ni tan sols que s'aboqués grava als carrers, cosa que ha empit-jorat encara més la situació. La frustració del nostre diàleg

amb l'Administració ens ha dut

a construir privadament les vo­reres i a plantar arbres, però no ens ha estat possible afrontar també l'asfaltat particular dels carrers perquè molts veïns han donat avals i diversos han pa­gat a l'Ajuntament, fa anys, di­ners en efectiu amb garantia de la realització de voreres i carrers, i lògicament no poden pagar dues vegades la mateixa obra. Per això, ni tan sols ens queda la solució d'asfaltar els carrers particularment per a suplir la incapacitat municipal.

El col·lectiu de veïns que s'ha anat formant de manera es­pontània davant l'abandó mu­nicipal és de l'opinió que s'han de defensar els interessos col·lectius mitjançant accions legals amb el suport d'un veí advocat, contactes amb els par­tits polítics locals, comunicats a la premsa local i de Barcelona i protestes cíviques. Els elevats impostos munici­

pals que paguem ens exigeixen sol·licitar a l'Administració una millor atenció i cura dels nos-

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A l " « l »

BELL

»w>*

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17' Tel. 93 674 1784'Fax93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

tres drets com a ciutadans de Mira-sol i Sant Cugat./ PEDRÓ FÀBREGAS (Mira-sol)

La ciutat que volant

Tot aquest aldarull que s'ha creat arran de la carta de l'at-quitecte De Solà-Morales m'ha fet reflexionar sobre el nostre model de ciutat. Per descomp­tat, no estic d'acord que Sant Cugat sigui una ciutat "cutre" ni semblant a les de l'època "pre-industrial". Ara bé, què és el que ha originat que es pro-duissin unes afirmacions d'a­quest tipus? Hi ha altres pro­fessionals o simples persones del carrer que pensen igual? Si és així, què podem fer per evi­tar donar aquesta imatge i com aconseguir una ciutat millor? / ADELA GENÍS (Valldoreix).

Viure casa Divendres, 19 de març de 1999

"FEM COSES NOVES PERÒ NO FUGIM DE LA DANSA POPULAR"

Hi Sílvia Pérez i Cesc Franquesa són ballarins professionals de l'Esbart Sant Cugat. Tot just aca-P ben d'estrenar Terra Baixa a Sant Cugat i Mascaró a Terrassa. Tots dos espectacles van obte-

nir un èxit aclaparador. Aquest és el resultat de dues vides dedicades exclusivament a la dan-\f sa popular catalana i, a continuació, ens expliquen la seva experiència.

I — V'írt.sri/fr«>.s

heu ballat en molts

espectacles del Cos de

S Dansa de l'Esbart Sant

Lligat. I te r/m/i.s fi es-

T teit més orgtittosos?

- ( :.K: Vaig ^ comentar ballant corcu-

MJL grafies de Sahador Melo. Ell va ser la meva herència en entrar ai

Cos de Dansa de l'F.sbart tot i que ell ja no hi era quan vaig arri­bar. Tots els espectacles que he estrenat han estat amb en Joan Serra. Amb ell he fet L·s quinze Cançons i Danses de Federic Mont-pou, Vistes al Mar, Moviment per un Estiu, El Pont de Mar Blava, Tría­de, Tena Baixa, i me n'he deixat algunes pel eamí.

- S.P.: No en tine cap d'espe­cial. Totes ho són.

- C.F: Sí, totes tenen cl seu moment. Hi ha moments con­crets dels espectacles que t'a-trauen més o menys però en general disfrutes mòlt amb tots.

- S.P.: Com ara el que vern ballar amb Lluís Llach, que va ser molt bèstia.

- En aquest sentit, hi ha espectacles que imposen o fan por?

- S.P.: Cada cop que surts a estrenar algun espectacle el cor et va a dos-cents per hora. Però això ens passarà sempre. Ks inevita­ble.

- C.K: Quan surts a presentar alguna cosa nova tot i tenir-ho molt i molt assajat... Recordo molt especialment l'estrena d'A/ Punt de Mar Blava amb Lluís I ,lach. Sabíem que sortíem amb una macrocstrella. Sabíem que estàvem davant d'unes 15.000 persones perquè et deien que hi havia molta gent. Sabíem que hi hauria periodistes, que seria una cosa molt ~heavy. Aquella estrena va ser molt potent. Com deia la Sílvia, com a proposta d'especta­cle no era més interessant que altres, perquè penso que n'hi de­més interessants. Tampoc vull desmerèixer El Pont perquè ens ho vern passar bé.

- Enguany heu estrenat Mas­caró que és la vostra primera proposta professional. Com us va anar la presentació a Terras­sa?

- S.P.: Molt bé. L'actuació de les vuit va anar molt bé i la de després encara millor. Vam que­dar molt contents.

- C.F.: La resposta del públic,

La Sílvia va fer escultura i en Cesc va anar a la universitat, però tots dos ho van deixar per l'Esbart. Foto: X. L.

que tots vam respirar, va ser esplèndida. A les vuit hi havia bastant públic jove, nens des dels tres anys, també gent adulta. Per aquest motiu, l'esclat final no va ser tant gran com el del passi de les deu. Al final de l'espectacle, quan sona el Rossinyol, una filera de nanos es va posar a cantar la cançó. Així, estaves ballant i sen­ties que hi havia nens que canta­ven el Rossinyol. () just quan s'a-. cabava, un dels nens, que acostu­men a tenir vergonya, va pregun­tar 'ja s'ha acabat?'.

professionalitzar el camp de la dansa catalana. Volem que fun­cioni. Per una altra banda, tenim Terra Baixa.

— Presentareu Mascaró o Sant Cugat?

- C.F.: De moment, no tenim res previst. Estem parlant, però és una venda més que hem de fer. Tenim ja concretades una actuació el 18 d'abril al Palau de la Música, que ja la teníem abans de la ballada a Terrassa, i de l'es­trena mateix va sortir una repre-

ra proposta professional. — Quina relació teniu amb la

dansa clàssica, per exemple amb el Nacho Duato?

- C.F: La dansa és un llen­guatge, com ho és la música, la matemàtica o la llengua. Però en la dansa, igual com passa amb tots els altres llenguatges, hi ha uns idiomes, uns gèneres: la clàssica, la contemporània, la popular, jazz, ... Totes tenen connexions. A més a- més, nosaltres ens enganxem al carro, que altres coreògrafs ja ho

havien encetat, de Això t'arriba molt, Qp «£„ JQan S e J T a g m fa fa renovar l'àmbit de la gairebé més que els J dansa catalana. Par-

aplaudiments. A la entendre que la dansa és un llenguatge tim de l'arrel de la

En Cesc i la Sílvia ensenyen dansa popular catalana a ks escoles. Foto: X. L.

segona representa­ció hi havia molta gent que coneixem del món. Fra gent convidada, tant amics com promo­tors i gent que ens interessava perquè ho compres­sin. Des d'aquest punt de vista, la valoració també va ser molt posi­tiva. Van venir a felicitar-nos i estaven contents.

- Quins altres projectes teniu?

- C.F: Ara hem de vendre Mascaró. I ho dic amb el sentit més comercial, però és així. Hem fet un espectacle que sempre costa diners. Ara ens morim de ganes de fer-lo i ensenyar-lo per­què tothom el vegi. És la primera vegada que fem una proposta per

per relacionar-se, tant a l'hora d'utilitzar-la com a dansa popular

com per fer espectacle."

sentació pel juliol a Vilanova, una per l'octubre al Maresme, està per veure on, i una altra pel setembre a Sant Esteve de Palau­tordera. De moment, ja en tenim tres. Ara hem de fer trucades per a perseguir a tothom perquè la cosa demana insistència.

- Ara ja sou professionals. Vs podeu guanyar bé la vida?

- C E : Hem engegat Mascaró, com a prova, per veure com va tot. Ja veurem què passa perquè ara hem de començar a pagar molts deutes. És la nostra prime-

dansa popular i tradi­cional, la qual conei­xem bastant. Conti­nuem treballant la dansa popular, que és la nostra base, però també ens empapem

de "Nachos Duatos", de contem­poranis i de tot el que veiem. Hi ha coses que t'entren més, coses que menys, coses que t'arriben i coses que no. Tot això que et va empapant. És la dansa catalana d'avui. Som permeables de tot el que veiem però no volem entrar en el món de la dansa clàssica i contemporània que treballen amb unes tècniques concretes. No volem defugir la dansa popu­lar però hi introduiïm moviments nous. Juguem a partir d'una ges-tualitat que intentem que sigui

Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa

més actual. - Us cuideu molt el cos? - S.R: La gent hi dedica les

hores que pot. Nosaltres hi dedi­quem més però molts vénen aquí a passar l'estona. No fem dietes especials.

- C.F.: També depèn de cadascú. Hi ha qui és més pro­pens a engreixar-se i hi ha qui no s'engreixa faci el que faci. Però som conscients que ens hem de cuidar.

- S.P.: No sé fins a quin punt les companyies de dansa clàssica es cuiden. En principi, nosaltres no tenim cap dieta -estricta. Només ens cuidem.

- Heu de fer una gran prepa­ració física?

- S.P.: l 'na preparació forta for­ta no la fem. El que passa és que ho fem de forma continuada. Assagem dos cops a la setmana, de deu a dotze de la nit.

- C E : Si parlem del cas de les persones que hem decidit dedi­car-nos i que, per tant, treballem en això, és diferent. És clar, la dansa catalana és amateur. Dins de l'Esbart hi havia un grup de gent que volia anar més enllà i per això hem tirat endavant amb Mascaró. Som gent que estem tot el dia treballant amb nens, fent classes. Amb la nova etapa també busquem més classes per a nosal­tres, per perfeccionar la nostra

tècnica. — Quina ha

estat la vostra for­mació?

- S.P.: Hem tin­gut molts mestres.

- C E : Hi ha una formació molt important, que és bàsica, que és la dansa popular. Mirem de ballar danses populars i procurem de bus-car-nc de noves per cnsenyar-les als nens. Amb en Joan Serra i el Quim Serra, que són els dos coreògrafs, tenim les nostres estones d'investi­gació, entre come­tes. Sempre que estàs preparant un espectacle nou, busques noves for­mes, proves coses. Hi ha aquesta part que no diria que és autodidacta però sí de laboratori. Al marge d'això, ara ve la Maria Roca que és una ballari­na de contemporani que està col·laborant amb nosaltres a l'Es­cola de Dansa i ens fa una mica de reciclatge. Volem provar altres tècniques per mamar una mica per no buidar-nos.

La Sílvia tenia cinc anys i en Cesc nou quan van començar a ballar a l'Esbart Sant Cugat.

- S.P.: Aquí també treballes que és la dansa popular i tradi-coses diferents i en busques d'al­tres que també et serveixin per fer allò i que et compensi.

— En la dansa popidar enca­ra hi ha espai per innovar?

- C E : Penso que sí. El que és important és saber el que vols fer. Si vols fer un espectacle has de saber què i com ho vols expli­car. Si parteixes d'una història,

cional, jugues amb aquest llen­guatge i expliques el que vols i com tu ho sents. Expliques la teva veritat. Aquesta és molt oberta i per tant aquí pots inno­var. Però no deixem d'estar fent un producte concret que és un espectacle que difícilment la gent sortirà a ballar a la plaça durant la Festa Major. També

Foto: XAVIIARROSA

penso que les nostres danses han patit una mica un encarcara­ment. Eren danses de carrer que la gent les tenia per relacionar-se. Això d'anar a la discoteca a lligar no és d'ara: el lligar ballant s'ha fet durant tota la vida. El que hem fet els esbarts és agafar aquestes danses, vestir-nos tots iguals i pujar a ballar a l'escenari per ballar tots igual. Hem fet uns

CERmeta/ CERRAJERIA Y REPARACIONES METALICAS

ESPECIALISTAS EN INSTALACIONES DE

AUTOMATISMOS PARA PUERTAS

iCONSÚLTENOS!

BARANDAS

REJAS

VALLAS

ESCALERAS

PUERTAS DE BALLESTA

PUERTAS BASCULANTES

PUERTAS CORREDERAS, ETC.

FORJA

AUTOMATISMOS

REPARACIONES

Ctra. de Sabadell, km 13, nave 157 08191 RUBÍ

Tel. y fax: 93 699 42 97

ELS/CAIYTONS Divendres, 19 de març de 1999 UpuilO 9

La l l o t j a

Una institució que honora Valldoreix CoNRAD 1. M A K T Í

E ra al principi de l'any 1986. l 'n projecte, llar­gamen t acaronat amb

converses i t robades, i afaiço-nat pel rector de Sant Cebrià d'aquell moment, mossèn Jor­di Sales, j u n t a m e n t a m b al­guns feligresos i veïns de Vall­doreix, cristal·litzava. Naixia el Museu Parroquial de Sant Cebrià, estructurat per un re­glament que en seria el nervi i t ambé l'eina per a treballar.

Mossèn Jordi, home erudit i estudiós, volia així aplegar tant e ls vasos s ag ra t s , els o r n a ­men t s , els llibres l i túrgics. . . com tota classe d 'objectes re­ligiosos existents , a fi que no es pe rdess in a m u n t e g a t s en un racó oblidat, ans poguessin ser coneguts , admirats i valo­rats pels visitants que sempre han freqüentat la Parròquia de Sant Cebrià . Semblan tmen t , les persones que secundaren aques ta iniciat iva, e n t r e les quals es trobava el patrici Jo­sep Altet, en Joaquim Llove-ras i en F rancesc Cardoner , cregueren que al Museu es po­dria agrupar molta història del passat valldoreixenc vinculat a la Parròquia, a base d 'entrar

en contacte amb cases pairals encara existents , de les quals estava sembrat Valldoreix an­tic: famílies que podr ien ce­dir objec tes i d o c u m e n t s de

Fer-me càrrec del

Museu no em significà

una cosa nova perquè

havia participat en

converses amb mossèn

Jordi i coneixia els

seus projectes

molta vàlua històrica local. També pensaren dur a terme

tasques d' investigació i d 'ex­cavació del subsòl en aquells indrets de Valldoreix arque-ològicament "sospitosos", com es pot constatar quan es visi­ta el Museu.

La sa lu t mo l t d e l i c a d a de mossèn Jordi no li permeté so­j o r n a r m o l t d e t e m p s a la Parròquia com a pare i pastor

de la feligresia. El 28 de març de 1992, al cap de sis anys de la naixença del Museu, deixa­va la parròqtiia. El mateix dia el bisbe Carles Soler en dona­va la possessió a mi, tasca que vinc d e s e n v o l u p a n t en l 'ac­tua l i ta t . Annex al càrrec de rector, segons el R e g l a m e n t del Museu, hi ha el de presi­dent de la Junta directiva. Fer-me càrrec del Museu no em significà una cosa nova del tot. Molt abans havia participat en converses amb mossèn Jordi i coneixia els seus projectes so­bre el Museu.

En entrar a la Parròquia de Sant Cebrià, el març de 1992, vaig voler conèixer primera­m e n t les persones , la tasca pastoral, les institucions i la població de Valldoreix. Quant al museu, com que hi interve­nien amb competència el sen­yor Altet i d'altres, vaig confiar en llur gestió. Quan el Senyor els va voler per a ell i desapa­r e g u e r e n d ' e n t r e n o s a l t r e s mossèn Jordi, el senyor Altet i l ' a rqui tecte , el senyor Car­doner, vaig assumir la respon­sabi l i ta t del Museu q u e em corresponia. Calia actualitzar

Quan arriba juny começa la síndrome de la fi de curs. Els estudiants sa-: tenen exàmens i apre-

ten de valent per fer durant unes poques setmanes el que no han fet durant la resta del curs. Els objectius dels seus es tud is han canviat de cop i volta: ja no ho fan per aprendre sinó per aprobar. L' immediat s^imposa al que és fonamental. És el mateix que sen ten els queips de futbol quan perden i tracten de posar en els darrers m o m e n t s d ' un partit l ' en tu-siasme que no han posat abans. Q u a n arriba juny t amb é co­mença la fi de curs per entitats culturals, recreatives, esporti­ves... que saben que ja no po­den ajornar més aquells actes que havien d 'haver fet inex­cusablement durant tot el curs. Per això la segona quinzena de juny està plena de conferèn­cies, aper tura d 'exposicions,

el reglament del Museu i, un cop aprovat pel bisbe, dur-Io a la pràctica: es començà amb el nomenament de la Junta di­rectiva, els components de la qual accepta ren gen t i lmen t . Aquesta Junta, a la vegada, no­menà la ( 'omissió executiva, integrada en la seva major part per m e m b r e s que sempre hi havien col·laborat f idelment i ac t ivamen t , m b apor tac ions valuoses i perseverants.

Coincidí en aquest moment la necessitat de fer unes obres

Tots compartim

I*afany de millorar

el Museu en

qualitat i diversitat

perquè el Museu és

un afer de tots

a la Rectoria: d 'una banda el Casal Parroquial i, de l 'altra, la rehabilitació d 'una cambra de l 'habitatge, el trespol de la

El porxo

Fi de curs FONTCUBERTA

cerrades, presentacions de lli­bres... Cal fer-ho sigui com si­gui perquè l 'estiu, i les peri­l l o se s v a c a n c e s ja són a la cantonada. I després se'ls hi passarà comptes . Volen conti­nuar el curs que ve.

Pels polítics la síndrome de la fi de curs comença a mani­fes t a r - se q u a n s ' o l o r e n les eleccions. Igual que els mals estudiants o els desorganitzats dirigents de les entitats cultu­rals, els polí t ics volen fer, o tractar de convèncer de q u e volen fer allò que no han vol­gut o no han sabut fer durant tot el seu mandat que, dit sigui de passada, ha estat molt més llarg q u e el de ls mals e s t u ­d i a n t s . Ara s ' a p r o p e n e l e c ­cions, totes les eleccions, i els polítics de tots els signes co­mencen a remenar la cua. El PP, CIÜ, el PSC i el PSOE.. . tots ens sorprenen amb pro­jectes o arguments nous o amb

qual amenaçava ruïna, per raó de l 'embigat menjat pels tèr-mits . Aquestes obres afecta­ren el Museu en una de les se­ves ins ta l · l ac ions , q u e s 'ha hagut de restaurar; la qual cosa. no ha pe rmès ten i r ober t el Museu durant un temps .

T a n m a t e i x l ' a c t i v i t a t de l Museu no s'ha suspès del tot mai. S'han organitzat cursets i exposicions, hi ha hagut sem­pre be l lugueig de gent jove que forma i encoratja el senyor Juanjo. Tots compartim l'afany de millorar el Museu en qua­litat i diversitat. El Museu és un afer de tots: socis i simpa­titzants. Necess i tem iniciati­ves i col · laboracions. Volem augmentar el nombre de so­cis.

El d iumenge 7 de març, en un acte íntim i en presència dels socis, i també dels repre­sentants de l ' E M D , es feu la r e o b e r t u r a del M u s e u , q u e podrà visitar-se cada pr imer d iumenge de mes, de les 10 a les 13.

Conrad Martí és el rector de la Parròquia de Sant Cebrià

de Valldoreix

volades de coloms de tuf elec-toralista. El PSC reivindica la g r a t u ï t a t de les a u t o p i s t e s quan van callar com mussols durant tota la seva legislatura. C IU li posa quotes lingüísti­ques al cinema català i al pro­pi rei d 'Espanya. Comencen a sortir els draps bruts del P P ventilats per l'oposició. La llui­ta s 'exten per tot arreu. Man­ca de residències per a la ter­cera edat, seleccions esportives catalanes, corrupcions genera­litzades... N o val la pena ano­menar-ho tot. Els diaris en van plens i els informatius televi­sius encara més, però cal veu­re'ls tot per tractar de desco­brir qui re la raó. La pregunta és obvia: per què no ho havien fet o dit abans? La resposta és molt senzilla: perquè no hi ha­via eleccions. La fi de curs era aleshores molt l lunyana. Vo­leu que us digui una cosa: això fa fàstic.

Viure casa Divendres, 19 de març de 1999

I

'l'erra Ratxa' e's el darrer espectacle que van estrenar al Teatre-Auditori. Foto: X. L

productes de vitrina. Cal que la dansa torni al carrer si' la gent vol i (jue sigui un llenguatge per relacionar-nos. Kn aquest sentit s'encamina la proposta que vam fer en la darrera Festa Major amb el taller de danses al carrer on proposàvem ballar balls plans. Ks la diferencia que pot haver-hi, buscant estereotips, entre un pas doble en un con­curs de balls de sali") i un pas doble ballat en una placa per fes­tes major que ho fas per passar-t'ho bé i no un producte amb una estètica concreta. Des d'a­quest punt de vista, els catalans hem perdut una mica aquesta espontaneïtat que no han perdut els mallorquins o altres pobles. Per tant, inno\ar és qüestió de posar-s'hi.

- Què us ha ensenyat l'Es­bart Sant Cugat a part de la dansa?

- S.P: Moltes coses. Si hagués continuat ballant aquí sense en Joan Serra em sembla que no hauria durant tant aquí com està passant amb ell. Ks una persona amb la qual val la pena treballar i si per qualsevol cosa ell marxés d'aquí o no hi fos, no sé si conti­nuaria. Crec que és una persona que ha valgut molt la pena que entrés a l'Ksbart i que ha aconse­guit tirar-lo endavant. Kn aquests moments, no sabria què fer si ell no estigués aquí. Per a mi l'Ksbart és una manera de viure: és ballar. Suposo que a ell

(Cesc Franquesa) li passa el mateix. Qualsevol altre director que s'hagués dedicat a fer les danses que ja estan fetes potser hauria durat dos, tres, quatre anys, però no més.

- C.F: Kn Joan Serra ens ha fet entendre que la dansa és un llenguatge per relacionar-se, tant a l'hora d'utilitzar-la com a dansa popular com per

fer espectacle. I per descomptat és una persona que ha fet escola i ho demostra el fet que som quatre o cinc persones que ens hi estem dedicant íntegrament. Això no havia passat mai en aquesta casa. Des d'aquest punt de vista, la dansa s'ha convertit per a nosaltres en una manera de viure. L'Ksbart ja no és allò per desconnec­tar de la feina. Si em preguntes

quantes hores tre­balles jo et puc dir quantes hores cm passo aquí: quantes són de feina i quantes són de hobbyt Estic aquí una mitjana de dot­ze hores al dia.

- Què passarà

al segle XXI amb la dansa tradi­cional?

- C . F : Tothom parla de canvi i que al segle XXI passarà alguna cosa. Jo també tinc la sensació que ha de passar quel­com. F]n l'especta­cle Tríade parlà­vem del naixe­ment del mil·lenni i del naixement d'una entitat cata­lana perquè el canvi de mil·lenni va significar el canvi d'una socie­tat. No sabem el que passarà però passi el que passi nosaltres estarem allà per fer propos­tes noves, això de ben segur. - Creieu que pis santucagatencs continuaran venint?

- S.P.: Cada vegada nosaltres també arribem a més persones. Abans només ballàvem durant la Festa Major. Ara es va a les escoles i es fan moltes més coses. Però l'Ks­

bart no serà mai una macro esco­la.

- C.F: De tota manera, ens interessa molt connectar amb el poble perquè si no no té sentit. La dansa sempre té una franja d'edat que ens costa tirar bé endavant per tema nois. A les edats petites, nens de tres a cinc

anys, no hi ha problemes. L'any passat hi havia un grup que tenia un nen més que nenes. Va ser històric. Però després tiren més els esports i encara trobem l'este­reotip social que ballar és cosa de nenes. També ens trobem amb nens que vindrien però que els seus pares diuen que vagi a jugar a futbol. Hi ha massa coses que nosaltres des d'aquí no podrem canviar mai. El que podem fer són espectacles interessants que agraden a tothom i que demos­tren que els senyors que som a ballar sóm senyors molt senyors i que ens ho passem molt bé.

— Teniu una bona relació amb eh nouvinguts a la ciutat?

- C .F : Més que un tema de nouvingut o no, és més un tema de viure al poble o no. Hi ha gent que acaba d'arribar i matriculen els seus nens. Vénen perquè o bé havien estat en un altre esbart o per­què tenen un amic a l'escola que ve a ballar. Tenim molta relació amb els nens que vénen i amb els que anem a veure a les escoles. Per tant es fa molta activitat amb els nens que van a les escoles d 'aquí . Molt sovint però cada cop menys, afortunadament, ens trobem amb persones que no sabien que hi havia un Ksbart a Sant Cugat. Això ens ho trobem a la Festa de Tardor. Però cada cop és menys perquè els mitjans de comunicació han fet un segui­ment de les nostres activitats, que no són poques, tant des del punt de vista d'espectacle, d'escoles, com de festa popular al carrer. Em sembla que entre tots plegats hem anat fent que l'Esbart es conegui i que la dansa catalana tingui un lloc aquí a Sant Cugat. / R. B.

UN LLIBRE Sí/via: No ho sé

Cesc: "Terra Baixa" d'Àngel Guifnerà

UNESCRIPTOR Sílvia: José Luis

Sampedro Cesc: Àngel Guimerà

UNA CANÇÓ Sílvia: M'agrada la

música moderna Cesc: "Las siete

puertas" de Guerra PEL·LÍCULA

Sílvia: "La mujer del peluquero" Cesc: "Fresa y chocolate" UNA FLOR

Sílvia: Qualsevol, m'agraden totes

Cesc: La margarida UNA CIUTAT

Sílvia: Barcelona Cesc: Alguna del nord de PEstat

UNRACÓ Sílvia: Un trosset

deplatja Cesc: Una cafo mediterrània

Els ballarins esperen poder guanyar-se bé la vida a l'escenari. Foto: XA VILARROSA

10 Opinió ELSiCAMTWVS Divendres. 19 de març de 1999

El t e r r a t

El Ple de Valldoreix l 'W l'.M.KÓN PK MK.11.1

Moltes vegades penso que seria interessant que els periodistes que \olcn cobrir la informació muni­cipal assistissin als l'Iens de \all- doreix per tal que Ics notícies que publiquen s'ajustessin a la reali­tat. HI darrer número del Tot Sant Cugat titula una notícia "De Mi­guel expulsat a Valldoreix" que és un bon exemple de desinfor-

.mació que només qui era absent del Ple podia donar.

Un veí de Valldoreix, que ca­sualment havia estat vocal de la Junta el proppassat mandat, pro­posat per CiU, es queixava que jo m'oposi que es vengui, sense sub­hasta, a una empresa del seu grup la finca de Can Calopa, per un preu molt inferior al que s'havia fixat per subhasta, i a sobre amb els impostos a càrrec de l'Entitat, la qual cosa vol dir que encara té un altre descompte de més de 20 milions. L'EMD rebrà finalment una quantitat inferior als 129 mi­

lions. D'això jo en dic regalar el Patrimoni. (Jorn que es tracta d'un amic, de­

via pensar que rectificaria la meva opinió i acceptaria aquesta venda irregular, però quan el president actual, casualment també propo­sat per CiU, va veure que jo ex­plicava i ampliava les raons de per què considero irregular la venda, em va voler treure la paraula. Va ésser per part del senyor Sanmar-tí, una extralimitació en les seves funcions, ja que si acceptava la pregunta i la meva resposta, no pot tallar-la després si veu que li surt "el tret per la culata". Perquè la tasca de l'oposició és doble: o bé treballar -com he fet durant dos anys, ajudant generosament l'equip de govern- o bé la que es­tic fent actualment, de fiscalitzar tant com puc, pet evitar que es produeixin aquestes males ges­tions.

Però no em va poder expulsar

del Ple, sinó que va aixecar-lo per intentar e\itar que continués la meva explicació. Ara hauran d'és­ser els tribunals els que decideixin sobre la il·legalitat de l'operació i ja he hagut de presentar-me amb el notari, a la seu de l'entitat, a ai­xecar acta de presència davant del secretari per evitar que es mani­pulés la documentació posterior­ment. No obstant això, tota aque­lla documen tac ió que li vam demanar ens va ésser facilitada, excepte l'Acta de la Subhasta, en què com a tota resposta, el sen­yor secretari va manifestar que no sabia de què li parlàvem i que aquesta petició li féssim directa­ment al senyor president, per és­ser d'ell aquesta responsabilitat. La veritat és que l'acta no exis­teix, malgrat que al Ple es va de­manar per quarta vegada i tam­poc no va aparèixer. Pel que fa al pàrquing a l'esta­

ció, que també esmenta la seva

noticia, la meva oposició és que es faci un pàrquing de només 109 places, quan actualment ocupen aquells terrenys 300 cotxes -jo en vaig comptar 282 el dia abans del Ple- cosa cjue mostra que es ne­cessiten. Què en farem, dels al­tres 200 cotxes que ara ocupen el terreny? El que caldria, en tot cas, és preparar un pàrquing per a 400 cotxes, prevenint les necessitats futures, no retallar les possibili­tats actuals. Que sàpiguen els veïns de Valldoreix que aparcar a l'estació s'ha acabat, excepte per als 109 primers que arribin i pen­so que, per fer aquest mini-pàr-quing, és preferible no fer-lo. L'en­titat hauria de tenir capacitat política per fer el que es necessi­ta, tteballar pel futur i aquí sí que seria procedent demanar un prés­tec i fer allò que necessitem: un pàrquing de 400 places.

Pantaleón De Miguel és vocal del PPa la Junta de Véns de Valldoreix

Ei s o t e r r a n i

Els ossos de la vergonya NÚRIA VENTOSA

L a setmana passada lle­gíem al Tot Sant Cugat que la gent del muni­

cipi havia respost, un cop més, a la crida de la solidaritat amb la campanya de Mans Unides.

Resu l t a q u e e n s es forcem p e r q u è la població mundia l tingui accés als drets bàsics de tot ésser humà, mentre que a la torre del nostre monestir els ossos d 'uns monjos segueixen amuntegats en caixes com sa­bates de rebaixes. Es una ver­gonya.

Sembla ser que aquests ossos no els pensen enterrar mai. Si no, no s'explica com després de cinc mesos que ens assa­ben téss im a través dels mit­jans de comunicació locals que els ossos dels monjos s 'exhi­

bien amb orgull, encara no s'­hagi emprès cap acció defini­tiva. És una vergonya.

Tot són p romeses , però de m o m e n t cap resul tat . El di­rector de Patr imoni va asse­gurar que s 'enterrarien, però ja han passat dos m e s o s i e n c a r a res, de res. M'a­g r a d a r i a s a b e r com una sola per­s o n a , el s e n y o r D o m è n e c h M i ­quel, pot arribar a acumular tant de • -

poder i influència per impedir que uns éssers humans tinguin dret a la sepultura que es res­pecta en totes les cultures i re­ligions del món, menys a Sant Cugat. És una vergonya.

I no em cansaré de dir -ho, pe rquè és així. I que no in­ten t in justificar-se tot argu­mentant que són d ' interès ar­queològic, perquè daten del segle XVIII i, biològicament parlant, l 'ésser humà ha can­

viat poc —físi-Pel qUe fa a la « m e n t , és clar.

. x . P e r q u è , pe l

moral, esta clar que quc fa a )a mo_ estem en plena ral- està clar

decsadència. que e s t e m en plena decadèn-cia. Si no , no

%mm* • s expl ica com els ossos poden romandre en unes s imples caixes. És una vergonya.

D ' e n t r a d a no s ' e n t é n a m b quin criteri els arqueòlges van destruir l'ossari i els nínxols

de la Sala Capitular , pe rquè tant d ' interès té la muralla ro­mana com les restes de l 'Edat Mitjana. Però això encara ho podem assumir. El que no crec que ningú toleri -h i ha honro­ses excepc ions , pel q u e e m sembla - és com es pot negar la sepultura a uns monjos que havien viscut al Monestir de Sant Cugat. És una vergonya.

Espero que aquest problema es resolgui aviat i definitiva­ment, perquè, fins que aquests monjos no siguin enterrats, o bé de nou a la Sala Capitular (cosa difícil pel seu estat ac­tual) o en algunes de les tom­bes de l'església, aquest afer seguirà sen t la vergonya de Sant Cugat i de tots els sant-cugatencs.

JL * e s p i i I I e r a

Ensopegar CLARA T \ s o r

Diuen que l'home és l'únic ani­mal que ensopega ducs \egades en la mateixa pedra. En alguns carrers de la nostra ciutat aques­ta dita pren especial sentit i fins i tot l'incrementa ja que les en­sopegades se succeeixen unes dar-rera les altres. El carrer Sant Antoni, el carrer Xerric, el carrer Santa Maria, el-carrer Valldoreix... tots ells són supervivents d'èpo­ques passades, testimonis d'un urbanisme en forma de llambor­des que va sorprendre les nostres besàvies -per la seva novetat- i ara a nosaltres -perquè tot i la seva antiguitat encata hi són presents.

Costa d'entendre per què quan l'asfaltat és una pràctica genera­litzada arreu, quan les comunica­cions han adoptat forma d'auto­pistes de diversos carrils i eixos transversals ràpids i segurs, altres vies continuen inalterables da­vant el pas del temps, pavimen­tades amb l'antic sistema de les llambordes. Un mètode urbanís­tic que no és ni pràctic, ni estètic, ni segur. En alguns carrers del nu­cli antic de la ciutat no és estrany veure constantment gent que en caminar ha d'anar fent saltironets, conduint els carrets dels infants o del menjar fent autèntics mala-barismes o fixant la vista al terra després d'haver-se torçat -lleu­gerament- en més d'una ocasió el turmell. La gent gran i les do­nes que calcen sabates de taló són les principals víctimes, encara que algunes d'aquestes joves amb sa­batots estil Spice Giris també han tingut algun ensurt.

I tot això al "Pedralbes de Bar­celona", la ciutat model de crei­xement i d'ordenació urbanísti­ca. Un Sant Cugat que es troba al bell mig d'una de les xarxes de comunicacions més envejades. Un municipi que gasta grans quantitats a oferir una cara mo­derna, d'elit, urbanísticament equilibrada... que suposa un fort contrast amb el centre pavimen­tat amb llambordes, testimoni im­mutable d'altres temps que ve-geren una ciutat ben diferent i, potser, més respectuosa amb el vianant.

X^d^nT/ovg^^«^cft<è^w^^iaye5^CTW^oa^ïerCTt^te associativeMesqiïe es manifestu^è^guaisrèTvSmcac^ns^

Si FA NO FA, TENIR UNS OHJtES... ÉS COM TENIR UNA BROSSA A l' ULL 0 UN GRA AL CUL

Si NO ELS PIEM IES, LA SEVA ACTITUT, TOT I OÜE LA ?09EM ARRIBAR A ENTENDRE, ENS MOLESTA..!!

?ERò, QUAN MéS ENS COU, ÉS QUANT MÉS ENS HO FREGUEM»

?ER AIXÒ, EN AQUESTES OCASIONS SÓN MOLT ÚTILS UNES BONES ULLERES FOSQUES ...QUASI SEMfRE DÓNA

BONS RESULTATS H

EL ?ROBLEMA,ÏERó, ÉS QUE, A TRES MESOS VE LES ELECCCIONS, fOSAR-NOS-LES ?OT ftOVOCAR-NOS EFECTES CONTRAPRODUENTS

..?A, PER AVI*, OfcUfES FER 9EMAH

ELS4CANT0NS Divendres, 19 de març de 1999 Opinió 11

A g r a n s t r e t s

Roser Adeva Una dona amb molts reptes

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'una de les conse-jes de la Casa de Cultura. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

~tr=I

A tot arreu on és i per on passa , Roser Adeva deixa un reflex de la

seva forma de ser: una perso­nalitat agradable, amb facili­tat per comunicar-se amb els demés i anar omplint la ne­cessitat que té de que comp­tin amb ella i d'aconseguir que, en alguna mesura, sigui necessària. La seva caligrafia ens de­

mostra que existeixen expec­tatives "d'omplir-se" d'afec­te i comunicació, ja que en la seva escala de valors, són mo­tivacions importants encara que degut al seu orgull intenti no demostrar-ho.

És una persona responsa­ble, amb curiositat, inquie­ti! ts i interès. Es mostra exi­gent en la consecució dels seus projectes i quan obté les seves fites no es conforma fà­

cilment amb el que ha obtin­gut ja que amb el seu esforç sempre intenta anar una mica més enllà. La seva forma de comuni­

car-se ens revela una perso­nalitat clara i concisa, agrada­ble però que, quan cal, pot ser molt dura i fins i tot con­tundent. La Roser és sens dubte una

dona de reptes que amb tota probabilitat pensa que les se­ves possibilitats encara han d'aconseguir estar d'acord amb les seves perspectives de futur.

Amb la LoI-laboracin:

OZJPT SELECCIÓ - FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona Tel. 93 451 04 39* - Fax 93 451 73 96

R e t r a t d e l C e n t r e C u l t u r a l

M\ umors" , de Neil Simón, és una gran comèdia, on personatges de la més extrema elegància v iuran un embolic delirant.

U na nit insòlita.

JW. atrimonis de l'alta burguesia, concretament quat re , es reunei­xen per disfrutar d 'una vetllada exquisita.

\j bviament, no és així: Charl ie , el propietari de la casa, sembla haver-se disparat un tret. La seva dona, Mayra , no dóna senyals de vida. El servei, en­carregat de preparar-ho tot, ha marxat al Japó. Així és com co­mença la festa i amb aquest panorama es t robaran els convi­dat.

S\ epar t iment : Mar ta Clavo, Joan An ton Recchi , Pep Fer re r , F rancesca Pifión, Doctor Soler, A n n a Güell, Pau Durà , An-drea Montero, Manuel Veiga i Ar iadna Martí .

§ ergi Belbel, autor i director: Va es t renar al Teatre-Auditori el muntatge teatral "Després de la pluja". Posteriorment hi va diri­gir: "Homes!" amb la Companyia T de Teatre, "L'hostalera", "L'avar", "Sóc lletja" amb la Companyia Kràmpack i "Testament".

-i

V)

Driendres. 19 de mai\ de 1999 Viure casa

Sistema PLADUR

Germans Martí Tècnics instal·ladors

C/ Plana Hospital, 8,1r 2a Sant Cugat del Vallès

08190 Barcelona

93 589 01 35 93 674 84 43

ENVANS - PRESTATGERIES - INSONORITZACIONS - FALSOS

SOSTRES - ALUMINI - AMSTRONG ESCAIOLA - PVC

SWNk Servei d'Ocupació Municipal

BUSQUES FEINA?

POSA'T EN MARXA

«ífe Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

T'AJUDAREM És un servei gratuït per a tots

Rambla Can Mora, 11, 3er pis

(edifici Jutjat de Pau)

Tel. 93 589 18 17

Tm^<

nuevo

Sofà, butaca, mesas àu.

cotWÈm, confeccwn, la

21.104 ptas. al

durànte un aho.

'ares,

y pantalla.

ELS HCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

El Club del Subscriptor amò 15 FILA 7

presenta

Què de què va El joc de l'amor i de l'atzar? Doncs mira, la Laura, que en realitat es diu Sílvia, s'enamora del Tomàs, que en realitat no es diu Tomàs, sinó Gerard, perquè el Tomàs, el de debò, que s'ha enamorat de la Sílvia, la de mentida, és a dir de la Laura, ha canviat els papers

amb el Gerard, de manera que e! Tomàs és el Gerard i el Gerard és el Tomàs...

"un espectacle d'una frescor infreqüent" Pablo Ley

Podeu escollir un d'aquests tres dies: Dijous 18 ales 22 h Divendres 19 a les 22h Dissabte 20 a les 22h

Lloc: J O V E T E A T R E R E G I N A (Sèneca, 22)

Només cal trucar i reservar les entrades

Cicle de Música Popular i Tradicional

VOX POPULI Dissabte 20 de març - 22 h. Casa de Cultura

Joaquim Ollé Flautes Oriol Camprodon Clarinets Maurici Vilavecchia Acordió Rafel Sala Violoncel Jorge Serrate Contrabaix

-*.8-HM

Viure casa Divendres, 19 de març de 1999

NOUS SISTEMES I MECANISMES AJUDEN A ESTALVIAR AIGUA L'aigua és vada vegada més un bé escàs. Arribar a aconseguir un consum sostenible d'aigua pot contribuir a l'estalvi i, per tant, a pal·liar el problema. La falta de pluges ha dut a començar a par­lar de restriccions d'aquest bé que utilitzem en grans quantitats cada dia. No n'hi ha prou a pren­dre unes mesures bàsiques, cal introduir nous productes per reduir-ne el consum.

Con

Aquests sép les dfterentit d'aigua i evitar d'arribar

-Tancar Paí les dents i ens afí agafem l'hàbit activitats estalviarem Cal tenir en compw que una entre 12 i 20 litres.-d' segon que pugueúr ftoir'!*<

- Utilitat» éf* vegada que ca l«ií BBS 15 litres d«

«aportant. consumeix r tant cada. elecritt.

|ttetè>Cada "ÈMr

1 -

. «g&^*$ÇBmfò D'aquesta

'despesa

't'ilyiiSk·^.r '4^y

\ÍQ1&^ "': " : " "1;

f

?Üéfc

L 'aigua és un bé escàs. Malauradament, els darrers dies hem sentit

parlar als diferents mitjans de comunicació, moltes vegades polítics i representants de les administracions, de possibles restriccions d'aigua. A mesura que passen els dies, i ja que la pluja no arriba, les restriccions semblen cada vegada més ine­vitables. Malgrat això, és important que els ciutadans tinguem consciència de com

altra

des de casa nostra podem aju­dar a evitar aquestes restric­cions.

Des de les diferents admi­nistracions s'estan posant en marxa tot tipus de campanyes per l'estalvi d'aigua. També s'estableixen normes, en forma de decrets, i els fabricants d'ai­xetes i vàters dissenyen models que garantitzen un menor cabal d'aigua. L'objectiu sempre és el mateix: l'ús sostenible d'aquest bé escàs.

El cabal de les aixetes es pot reduir fins a un 50% amb un sistema d'eroetiquetes. Foto: XA VI I.A RROSA

En l'actualitat es demana als fabricants que garanteixin l'es­talvi d'aigua, tina de les mane­res d'aconseguir-ho és la ins­tal·lació de vàters amb mecanis­mes d'interrupció voluntària de la sortida d'aigua. Aquest meca­nisme economitzador d'aigua s'aconsegueix mitjançant un botó de doble ús que regula la sortida d'aigua de la cisterna i permet dos tipus d'evacuació d'aigua. Aquest dispositiu per­met també a l'usuari escollir la quantitat d ' a i g u a per evo­car ja que amb mol­ta facilitat es pot re-

Un altre punt clau per estalvliar aigua són les aixetes. Les aixetes dotades d'ecoeti-quetes introdueixen un senzill sistema amb mecanismes que redueixen el cabal fins a un 50%, i per tant es redueix el consum gairebé a la meitat. Les dutxes més indicades, segons els fabricants, són les que por­ten un termostat mesclador que fa que l'aigua freda i la calenta ja surten combinades. D'aques­ta manera s'estalvia tota l'aigua

Una bona solució per estalviar l'aigua són les cisternes que introdueixen mecanismes

d'interrupció voluntària de la sorida d'aigua o mecanismes de consum baix. Aquets dos sistemes

guiar la contribueixen a reduir substancialment el consum mitja des- .

càrrega. d aigua, sobretot el segon mecanisme. A q u e s t mecanis­me es pot adaptar a tot tipus de cisternes i la seva instal·lació és fàcil i ràpida.

També existeixen les cister­nes amb mecanismes de baix consum d'aigua, que encara proporcionen un estalvi d'aigua major. Es calcula que una famí­lia de quatre persones pot arri­bar a estalviar 29.000 litres d'ai­gua amb els sistemes d'inte­rrupció voluntària i gairebé 60.000 litres amb els mecanis­mes de baix consum.

que es consumeix mentre es regula la temperatura de l'ai­gua. També existeixen renta­vaixelles i rentadores amb eti­quetes ecològiques que garan­titzen l'estalvi d'aigua.

Aprofitar l'aigua de la pluja

Els experts també recoma­nen aprofitar la pluja i les aigües grises del rentat molt més del que s'aprofiten. Són altres mecanismes molt interes­

sants des del punt de vista de la sostenibilitat. En alguns edifi­cis es comencen a introduir sis­temes per aprofitar l'aigua de la pluja i les aigües grises.

L'aigua de la pluja podria utilitzar-se per al vàter o per regar. El gran problema que planteja poder fer ús de l'aigua de la pluja és el fet d'haver de disposar d'un espai suficient per instal·lar un dipòsit per emmagatzemar aquesta aigua.

Les anomenades aigües gri­ses que p r o v e n e n de les ren­tadores i les d u t x e s , t a m b é p o d r i e n aprofitar-se per al vàter.

E I s t è c n i c s asseguren

que poder aprofitar l'aigua de la pluja i les aigües grises no és gaire complicat i no suposa una instal·lació massa complexa, tant en els edificis nous com als antics.

Les estadístiques apunten que el consum d'aigua total per habitant i dia oscil·la entre els 600 litres consumits als Estats Units, els 250 a Europa i els escassos 30 litres a l'Àfrica. Sens dubte, un desequilibri que fa pensar en canvis. / N. V.

U S Í CANTONS

Entorn Dkend/rs, l'J de m/ir( d, l'J'J'J 13

I n v e s t i g a c i o n s

El Turó de Can Matas, sota sospita Joan Aymerich confessa estar sotmès a una tortura psicològica inaguantable

L'equip de govern, amb el suport del PP, ha decidit consti­tuir una Comissió Informativa Especial per investigar el pro­cés de reparcel lació del sector est del Turó de Can Matas. L'actuació urbanítica en aquesta zona ha estat font de nom­broses acusacions de "malversació de fonts i d'irregularitats" per part de l'oposició i de diversos empresaris del sector pri­vat, que el batlle vol clarificar "per evitar que es continuin difonent informacions no ajustades a la realitat dels fets".

Ai'RA COSTA

- Sant Cugat-

"Estic sotmès a una tortura psi­cològica i vull que acabi'M Ina afir­mació que va caure com una ga­lleda d'aigua en el ple municipal celebrat aquesta setmana. Davant la sorpresa de l'oposició i aprofi­tant el torn de precs i preguntes, l'alcalde, Joan Aymerich, va pre­sentar una moció demanant la cre­ació immediata d'una comissió, integrada per funcionaris dels ser­veis tècnics i jurídics de l'area d'Urbanisme i Obres públiques i representants de totes les for­macions polítiques. El grup, que s'ha constituït i convocat amb caràcter d'urgència aquest mateix matí, analitzarà i farà un estudi global de tota la documentació

referent a la reparcel·lació d'a­questa zona i examinarà i debatrà totes les qüestions que es plan­tegin en referència a la mateixa.

La pol·lèmica sobre aquesta qüestió té el seu origen en el con­veni urbanístic que l'Ajuntament va signar amb l'empresa Boeh­ringer Ingelheim el 20 d'abril de 1993 i la consegüent regularitza­ció de finques que se'n va derivar a partir de l'I de desembre de 1995. Segons alguns partits de l'o-posició-especialment el P S C - i certs empresaris immobiliaris, aquesta conveni va suposar "un greu perjudici econòmic per a Sant Cugat" que fins i tot va arri­bar a ser objecte d'un llibre ple d'acusacions formulades contra l'executiu que dirigeix Joan Ay­merich. En els darrers mesos, la

Alguns propietaris dels ferrenys treuen

secció local del PSC ha presentat nombrosos escrits denunciant aquest fets i demanant el seu acla­riment, fet que, segons l'alcalde, ha propiciat ara la creació d'a­questa comissió investigadora.

La incongruència, però, ve do­nada pel fet que tant ERC, com IC-V i el propi PSC van votar di­marts en contra de la creació d'-

que el conveni els va perjudicar. F: X. L.

questa comissió especial. Tot i que després de la seva aprovació, els partits de l'oposició hauran de participar en la comissió que es­tudiarà el cas, les quatre forces han indicat el seu desig que es faci una auditoria externa per "aclarir els assumptes tèrbols d'a­questa qüestió", ha apuntat Da­vid Sampere, portaveu d 'ERC.

El portaveu del PSC, Àngel Ca­sas, ha posat tota la carn damunt les graelles i amb un to exhaspe-rat ha etzibat a l'alcalde: "Hi ha in­dicis de falsedat de documents públics, d'alteració de preus i de malversació de cabdals i això s'ha d'aclarir!". Casas fins i tot ha as­segurat que en aquest afer s'hi ju­garà, si cal, el seu prestigi polític. Des del PP, l'única formació que ha donat suport a la creació del comitè investigador, el portaveu Jaume Tarragó ha proposat que es convoqui tots els afectats per l'afer "perquè poguem sentir el seu testimoni".L'acalde però ha indicat que "la comissió decirià qui i què s'ha de fer".

Aquesta pol·lèmica ha esclatat en un moment especialment de­licat. Dilluns vinent, l'empresa Boehringer Ingelheim -al centre de totes les mirades crítiques- té previst inaugurar les instalacions de la seva nova factoria, en presència dels reis d'Espanya. No es descarta que els promptors im­mobiliaris de la zona facin alguna acció de protesta aprofitant la im­portància de l'acte.

Campanyes

Sant Cugat participarà en la jornada sense cotxes del pròxim 2 9 d'abril

E/p/e, però, desestima una moció d'IC- V en aquest sentit

A. C. - Sant Cugat-

Sant Cugat serà. per un dia, una ciutat molt més tranquil·la, res­pectuosa amb cl medi ambient i estalviadora d'energia. L'ajunta­ment ha decretat per al pròxim 29 d'abril una jornada sense cotxes. de manera que durant tot el dia es limitarà parcialment o totalment -encara està per decidir- la circu­lació de vehicles per la ciutat. La iniciativa s'integra dins la cam­

panya "Jornada d'autoreflexió" que coordinarà la Xarxa de Pobles i Ciu­tats cap a la Sostenibilitat i que comptarà amb la participació de diverses ciutats catalanes que s'hi han anat adherint. A banda de Bar­celona, també han manifestat la

seva voluntat de participar-hi 'els municipis vallesans de Sabadell, Terrassa, Rubí, Barberà, Montcada i Reixac i Ripollet. Sant Cugat, per la seva banda, va signar la seva ad­hesió a aquesta iniciativa dimarts d'aquesta setmana i l'àrea de Medi Ambient té previst iniciar d'im­mediat una campanya de difusió d'aquesta jornada, com també dels seus preparatius.

Una moció que no prospera

L'adhesió de Sant Cugat a la jor­nada catalana sense cotxes ha dei­xat cert mal gust de boca a la coa­lició Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V). La secció local d'aquesta formació va presentar en el ple de dimarts una moció demanant que

es formés una comissió per prepa­rar la jornada i que es creés una campanya "que incentivés la col·la­boració activa d'entitats i ciuta­dans". La moció, però. va ser re­butjada per l'equip de govern en considerar-la "innecessària perquè l'Ajuntament ja s'ha adherit a la jornada i fa prop de tres mesos que hi treballa", segons va dir Manel Cabaldà, tinent d'alcalde de Medi Ambient. Malgrat que tots els grups de l'oposició van donar su­port a la moció d'IC-V, l'alcalde va rebutjar-la fent servir el "vot de qualitat" que, en cas d'empat -l'absència de la socialista Maria Sansa va provocar un empat de 10 vots-, atorga al batlle el poder de fer decantar la balança cap a la banda que cregui oportuna.

Es vol fer reflexionar sobre (Is perjudicis d'uttlitnir el totxe b ()'!'() X I.

GARRIGA

Taller Fafricació pròpia

()1 l ( ' l \ [ S

(A \ I C 1 ' (, \ I

Divendres, 19 de març de 1999 riure casa

ARRIBA MÍCKEY PLE DE SORPRESES AL TEU

V1SOR TRIDIMENSIONAL

TORS LLANÇAAIGUA

PRISMÀTICS

SEGELL TINTAT

m McDonald s

( M M S

Mc Donald's Sant Cugat Centre Comercial

FALGUERA ( 9 . _ • H I • DECORACIÓ

• CONFECCIÓ DE SOFÀS • COMPLEMENTS PER A

LA LLAR C/ Villa, 1. Local 2 • Tel. 93 675 24 01

CARNISSERIA

DES OC m9fP9

De gener a maig gaudeixi de les millors

costellades de xai.

Portem els millors xais de Terol a preus

molt competitius

L'Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60

Francesc Moragas, 13

Tel. 93 675 37 77

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Viure casa Mirmires, 19 de matx de 1999

INVENTS INÚTILS I JAPONESOS QUE, SI MES NO, DIVERTEIXEN El Chindogu és una especialitat oriental que pretén dotar els ciutadans d'objectes que ajuden a facilitar algunes activitats diàries i incòmodes. La gran característica d'aquests invents és que mal­grat ser pensats per resoldre alguna activitat, acostumen a complicar-la més en lloc de fer-la més fàcil. Són invents a tenir en compte sobretot per passar una bona estona.

E l món del Chindogu. Amb aquesta estranya paraula es coneixen una gran

quantitat d'objectes pensats, a priori, per facilitar-nos la vida. Ks tracta de buscar aspectes de la vida susceptibles de ser millo­rats i la manera d'arribar al resul­tat esmentat.

La paraula japonesa Chindo­gu significa lite­ralment eina estranya o defor­mada. Està clar que si algú creu que ja està tot inventat va més que equivocat. LI Chindogu* especialitat que arriba del món occidental, ens demostra una vegada més la recargolada ment d'alguns per­sonatges que pot portar a l'ela­boració d'objectes tan inútils, però no per això poc originals o menyspreables.

Kls Chindogus aprofundeixen sobre la vaguesa de l'home, tot allò que podríem fer per estal­viar. paraula clau a les acaballes

Els Deu del

Aquestes són les n fia del Chindogu. Tots eh útils, però cots. els

,• Amb la fin£ftatt>d«H se a les files de les seguir aquestes normi

1. No podràs «aj ;' pràctic corn _s"

se a la Ofièraa 2. Has de

de'ser. _%•

*eote*tdlç

de segle. Hem d'estalviar aigua, diners, energia i sobretot esforços -sempre que quan això millori la qualitat de vida! La paradoxa és que després d'ela­borar objectes que aparent­ment tenen per objectiu aques­ta millora, un s'adona que allò

(iiie ens ore-

La paraula japonesa Chindogu significa

eina extranya o deformada. Aquesta especialitat demostra

que encara queda molt per inventar

reixen val menys que allò del que ens priven. Kn definitiva,

el luxe de poder inven­tar sense necessitat que els nostres in­vents siguin útils. Amb el nom de "101 i n v e n t o s

imbéciles. inútiles y japone­ses" , l 'editorial (Jlénat ens aproxima a l'apassionant món del Chindogu i ens delecta amb un llibre que s'ha de mirar amb sentit de l 'humor i deixant de banda el pragmatisme que ens acompanya cada vegada més en les nostres aventures dià­ries. / N. V.

rart i la filoso-tes quasi

Chindogus.

No cal ajupir-se per netejar el terra. Foto: ARNI i7

Invent per beure un refresc sense topar amb els glaçons. Foto: ARXIU

Pelar les taronges sense que /'o/or impregni les mans. Foto: ARXIU

Sabatilles per netejar I n petit tros de paper al terra

no és raó suficient per treure l'escombra o l'aspirador. No obstant, si que són una font d'ir­ritació per als maniàtics de l'or­dre i la neteja. Les sabatilles per netejar tenen un mini-raspall incorporat a la punta del peu dret i un mini-recollidor a la punta de l'esquerra (aquesta combinació es pot invertir per als esquerrans). Permeten que un es pugui preocupar de la brossa més petita i a més a més pot fer-ho sobre la marxa, sense interrompre l'activitat. Només s'ha de tenir en compte de bui­dar el peu recollidor.

Bloqueja glaçons

L'objectiu del bloqueja-glaçons és protegir els llavis i el nas dels glaçons que suren en el got. L'acte indiscutiblement agradable de beure un refresc fred amb glaçons sempre està acompanyat del perill de veure com els glassons topen amb el rias i la barbeta. Amb aquesta reixa, que es pot rentar i que s'a­dapta a totes les mides de got, el glaçó es deté. El bloqueja glaçons protegeix fins i tot el bebedor de la colisió del glaçó amb la cara quan s'intenta beu­re el que queda al fons del got, inclinant-lo per sobre de la línia horitzontal.

Ungla pela-taronges

Una ungla del polze per pelar taronges i mandarines còmoda i útil. Aquest peculiar objecte ser­veix per atravessar la pell d'a­questes dues fruites sense que quedin restes darrera les ungles, fet bastant desagradable i difícil d'evitar si no es vol agafar un ganivet. L'ungla del polze per pelar taronges i mandarines és un dit artificial fet de goma amb una ungla d'acer inoxidable que s'a­dapta perfectament al dit. Per­met pelar les taronges amb les mans sense necessitat d'embru­tar-se, fins i tot pot servir per aquells que es mosseguen les ungles!

14 Entorn ELS-ÍCWTOfVS Divendres, 19 de març 1999

Equipaments

L'ampliació del Club de Golf en tres forats disgusta els ecologistes

El PP sosté que amb el creixement de les instal·lacions, la zona millorarà Ai'RA COSTA

- Sant Cugat-

Malgrat els actes de protesta del Crup de Natura del Club Mun­tanyenc i de l'oposició del PSC, IC-Verds i d'KRC, l'Ajuntament ha aprovat un Pla Kspecial que permetrà als responsables del Club de Ciolf Sant Cugat ampliar Ics seves instal·lacions per inclou­re-hi tres nous forats per a la pràc­tica d'aquest esport. Kl creixement del camp de golf ha topat amb l'o­posició dels ecologistes perquè afectarà la zona coneguda com la Costa del Cïolf, un indret inclòs dins l'anomenada Queixalada de Collserola que els verds intenten protegir des de fa cinc anys. En un comunicat emès per la Plata­forma (lívica en defensa de Torre Negra i Rodals. s'adverteix que l'autorització municipal "vulnera el compromís de l'ajuntament de protecció selectiva del cantó oest de l'Arrabassada". El col·lectiu proteccionista indica, per altra ban­da, que l'ampliació del golf "su­posarà l'artificialit/.ació d'un espai

V.l tamp dfgplfiolmilloitii /V> »«•« instal·lacions ampliant-leï. FO'ÍY): X. !,.

natural, el malbaratament d'un bé tan escàs i necessari com l'aigua i reduirà significativament l'espai de lleure dels ciutadans".

Malgrat tot, s'ampliarà

Tot els obstacles presentats per col·lectius i partits polítics no han estat escoltats. El Pla F.special s'ha aprovat i, amb ell, s'autoritza a am­pliar les instal·lacions esportives

en prop de 89.000 m'. L'equip de govern, però. ha garantit que es protegiran Ics rieres i torrents de la zona, s'autoritzarà uns moviments de terres fins a un màxim de tres metres d'alçada i que després dels treballs es farà una replantació d'espècies vegetals autòctones. CiU ha pres aquestes mesures com a garants que l'actuació per­mesa no perjudicarà negativament la zona. I na tesi que el PP -l'únic

partit que hi ha donat suport- tam­bé comparteix: "Després d'a­questa intervenció aquesta àrea millorarà i alhora se n'evitarà la de­gradació que s'havia provocat per l'estat d'abandó", ha indicat el por­taveu de la formació Jaume Tar­ragó. L'alcalde, Joan Aymerich, s'ha mostrat satisfet amb l'inici els treballs i ha assegurat que ell tam­bé lluita per evitar les agressions en aquesta zona: "Estem inten­tant requalificar aquest espai per­què actualment està considerat com a sòl urbanitzable i això vol dir que s'hi podria construir. Ara tre­ballem perquè això no sigui mai possible".

El PSC, IC-V i ERC han mostrat el seu desencís pel fet que el Pla Parcial no s'hagi debatut en el si de la comissió de seguiment de Torre Negra i Rodals, tal com s'­havia establert quan aquesta es va crear. En aquest sentit, el re­gidor d'ERC, David Sampere, ha assegurat: "Si ho haguessin vol­gut debatre segur que també hau­ríem arribat a un acord, però per la via correcta".

El PSC s'oposa a la urbanització d'uns carrers de Mira-sol

A. C.

El grup municipal dels socialis­tes s'ha oposat a la urbanització del carrer Tarragona i de la tra­vessia entre el passeig Camèlies i l'avinguda Madrid, a Mira-sol, "com a toc d'atenció a l'equip de govern en vista que les coses no s'estan fent bé", ha indicat cl por­taveu d'Urbanisme del PSC lo­cal, Joan Gaya. FA regidor six'ia-lista ha mostrat el seu disgust en veure que l'equip de govern "no té mai en compte les alternatives urbanístiques que presenta l'o­posició". Acusació a què l'alcal­de, Joan Aymerich, ha respost in­dicant que en aquests treballs es preveurà la canalització per al so-terrament de les línies elèctriques i telefòniques en les cruïlles dels carrers i que, a més, s'instal·larà un tipus d'il·luminació que enfo­ca cap al terra "tal com l'oposició havia demanat". Els socialistes però, han mantingut el seu vot contrari a les urbanitzacions a Mira-sol i també s'han oposat a l'adequació dels carrers Golf de València, Estret de Gibraltar i Xi­prer, de la Floresta.

feUJT) c? Escola Formació

< de

CAVIS

Curs de VOLUNTARIAT SOCIAL

Dies 22-23-24 i 25 de març

Horari

Lloc

de 17 a 20 hores

CASA DE CULTURA

Preu matrícula 5.000 ptes.

Inscripcions: CAVIS. C. Valldoreix, 9 (Llar d'Avis). Tel. 93 589 57 98

Horari: de dilluns a divendres d'11 a 13 hores i de 17 a 20 hores.

A g r e s s i o n s

Un camp dv futbol nou ocupa ara l'àrea on fa dos anys s'alçaven arbres centenaris. FOTO: CEDIDA

Els propietaris de Mas del bosc fan un camp de futbol enlloc de replantar arbres

LAPAC denuncia els fets després d'inspeccionar la zona

REDACCIÓ - Sant Cugat -

Els p ropie ta r i s de Mas del Bosc, la casa de colònies ubica­da al mig de collserola, no han complert el dictamen que els va imposar l'Ajuntament per haver tal·lat sense permís diversos ar­bres de la serralada ara fa dos anys. En descobrir-se els fets, l 'Ajuntament va sancionar els

responsables de l'acció amb una multa i els va fer assumir el com­promís de reforestar la zona de­vastada. 24 mesos després, però, allà on s'havien d'haver replan­tat arbres, s'hi ha construit un camp de futbol.

L'Associació per a la Preserva­ció del Patrimoni de Sant Cu­gat (APAC) va descobir-ho la se-mana passada quan feina una inspecció rutinària per veure si

la s e u q e r a afectava el bosc . Arran de la descoberta, aquest col·lectiu ha emès un comunicat en el que denuncia l'actuació dels responsables de Mas del Bosc i indica: "La llei no s'ha respectat en cap moment i per això instem les autoritats co­rresponents a que facin complir les disposicions establertes per evitar que fets com aquest no es repeteixin".

Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa

Esenciales para ti.

Te presentamos nuestros esenciales. . ^ G u S H B É k s^^mÉmtk H A i Hemos seleccionado para ti algunas J^^^^^^H^^^^^^^^^H^^Kfí^^Vfl

de las prendas mas versàtiles de

nuestra colección para que puedas

disfrutarlas durante mucho mas H9lrilP^^BÉ tíempo. Son prendas que te haràn

JHFLC ~"' Ï ^ H B ^ ^ B •MHMIB sentir còmoda en todo momento y que

podràs usar varias semanas después ^QBB^^HH^^^^^^D^^^P^^^S^I^^^I

del embarazo.

PRE NA

mmm/m SANT CUGAT. Rambla del Celler, 41 - 43 • f \ • Tels. 93 589 72 68

Carretera de Sant Cugat a Rubí (Rotonda Centre Comercial) Sant Cugat del Vallés

Tel. 93 589 13 47 http://www.ediho.es/indubruc

e.mail:indubruc@ediho.es

Horari Dies feiners, de 10 a 14 i de 16 a 19 h.

Dissabtes, de 10 a 14 h.

Tot l'any exposició permanent de mobles per al jardí

EIS4CANTOÏNS

Societat Divendres, l'J de miux de 19V9 15

C o m m e m o r a c i ó

La jornada contra el racisme rep el suport de les ONG de Sant Cugat

L·s entitats opinen, però, que és lamentable haver-ho de reivindicar encara Diumenge se celebra el Dia Internacional per l'Eliminació de la Discriminació Racial, una commemoració que les organitzacions no guvernamentals del municipi, així com també representants de l'assemblea barcelonina de S.O.S Racisme, qualifiquen de positiva i negativa al mateix temps. Favorable perquè es concien-cia la societat i lamentable perquè l'haver de reivindicr-ho implica l'existència de continuats atemptats contra els Drets Humans. Unes agressions que a Sant Cugat no solen ser habituals.

ANNA BORAI

- Sant Cugat •

"Tota distinció, exclusió, restric­ció o preferència basada en mo­tius de raça, color, residència, as­cendència, nacionalitat o origen ètnic que tingui per objecte o per resultat anular o menystenir el re­coneixement, gaudi o exercici, en condicions d'igualtat, dels drets i llibertats fonamentals en l'esfera política, econòmica, social i cultu­ral o en qualsevol altre apartat de la vida pública".

Aquesta és la definició de racis­me que aporta a nivell interna­cional el redactat de la Carta dels Partits Polítics Europeus per una Societat no Racista signada a Utrecht al febrer de l'any passat per a promoure el respecte als

Drets Humans.Un respecte que no s'acaba d'exercir en molts casos ni des des de la mateixa societat civil, i és per aquest motiu que s'organitzen diferents actes al llarg de l'any per a concienciar i sensi­bilitzar la ciutadania. Una d'aquestes commemora­

cions és la que se celebra diu­menge: el Dia Internacional per l'Eliminació de la Discriminació Racial. I les ONG santcugaten-ques han expressat a Els 4 Cantons el seu suport a aquesta diada, tot i que cap d'elles s'hi ha sumat ac­tivament.

"D'aquestes commemoracions sempre se n'ha de fer una lectura positiva", manifesta Josep Martí­nez -membre d'SCAPS- (Sant Cu­gat Amb el Poble Sahrauí)- "mal­grat que és una llàstima que s'hagi

la diwrtmttKH w uu urf no e's gaire habttwl a Sant Cugat. FOTO • X. 1.

de celebrar aquesta mena de jor­nades, perquè això significa que el problema encara no s'ha solu­cionat".

En el mateix sentit s'han mani­festat la resta de representants santcugatencs, com ara lones Am-tia, portaveu de Vallès Sense Fron­teres, qui afirma que tot i que els

santcugatencs no es mostren gai­re racistes (excepte el que Amtia puntualitza com a fets aïllats) la discriminació és habitual a molts altres llocs. Així ho confirmen tam­bé des de S.O.S Racisme, des d'on s'punta que les denúncies efec­tuades durant el 98 van ser supe­riors a les de l'any anterior.

Les ONG locals estudien tornar a fer la setmana de la solidaritat

A. B. M. - Sant Cugat -

A l'abril farà un any que la plaça Octavià va acollir la pri­mera Setmana de la Solidari­tat de Sant Cugat, en la qual van ser-hi presents totes les Organitzacions No Guverna­mentals (ONG) del munici­pi. Aquestes entitats santcuga-

tenques ja han començat a parlar de repetir l'experièn­cia durant aquest primer se­mestre de l'any. Però, segons han confirmat a Els 4 Cantons alguns dels membres d'a­quests col·lectius, encara no se sap qui s'en farà càrrec de l'organització, tot i que es re­afirma la voluntat de celebra-la.

La Setmana de la Solidari­tat és una iniciativa que té com a objectiu donar a conèi­xer als santcugatencs, les di­ferents entitats i col·lectius d'aquest sector que existei­xen al municipi, així com els seus ideals, els seus projec­tes i les línies d'actuació que desenvolupen per a fer-los re­alitat.

Trobades

El Centro Castellano Manchego porta

contes, migues i danses a Terrassa La Mostra Multicultural arriba a la cinquena edició

La cuina del Centro Castellano Manchego és coneguda arreu. FOTO: X. L.

A. B. M. - Sant Cugat -

Aquesta tarda comença amb una cercavila pels carrers de Te­rrassa la cinquena Mostra Mul­ticultural, que és va inaugurar ahir amb una conferencia sobre el present i el futur de la cultu­ra popular, tenint com a punt central la diversitat com a rique­sa. Seran vuit les cultures repre­

sentades en aquesta cinquena trobada bianual, que torna a te­nir com a membre de la Comis­sió Organitzadora el Centro Cas-tellaho Manchego de Sant Cugat. Els santcugatencs participaran

també de manera activa en aquest desè any de la fira. Co­mençaran demà dissabte, el pri­mer acte serà a partir del migdia, amb YHora del conte a la sala in­fantil de la Biblioteca Central de Terrassa. L'ex-comisari de la po-licia'estatal, Avelino Maestre, serà el representant de l'entitat santeugatenca a l'hora de narrar els contes típics de la comunitat autònoma de Castella-La Man­xa.

I el mateix dissabte a la una de la tarda, els assistents a la Mos­tra egarenca podran tastar un dels plats típics de la zona castellana, ja coneguts des de fa temps per tots els santcugatencs durant di­ferents festes locals: les tradi­

cionals migues del Centro Caste­llano Manchego seran degus-tades per tots aquells que hagin assistit a la Matinal Gastronòmi­ca celebrada al recinte firal. Diumenge a la tarda, els sant­

cugatencs seran també els enca­rregats de posar exemple del fol­klore castellà, i per a aquesta actuació dansaire presentaran també el Grup de Ball i Coral de la Casa de Cuenca de Barcelo­na. Aquesta cinquena edició de la

Mostra Multicultural de Terras­sa, que clourà diumenge, comp­ta també amb la participació de representants d'Andalusia, Ara­gó, Catalunya, Extremadura, Ga­lícia, Marroc i Múrcia.

16 Societat US/CANTONS Divendres. l<JdemarclW9

M a r x e s

Més de vuit-centes persones recorren el camí dels monjos

La propera Rata dels Tres Monestirspodria tenir novetats

A. 15. M. - Sant Cugat -

El Monestir de Sant Cugat va ser el primer amfitrió diumen­ge passat de la sisena edició de la Ruta dels Tres Monest irs . Més de \u i t - cen tcs persones (l'edició \a registrar concreta­ment iS.S.i participants) van em­prendre la sortida poc després de les cinc de la matinada per recórrer durant tot el dia el que es coneix popularment com a Camí dels Monjos, perquè eren els prelats els que més feien servir aquesta via que enllaça el monument santeugatenc amb el de l'Abadia de Montserrat, v isitant primer el de Sant Llo­renç del Munt.

Amb la motxilla a l 'esquena i la peça d 'abr ic encara ben cordada, els part icipants van creuar la ciutat per encetar un trajecte que els t'atia arribar, ja ben lluent el sol, al mones­tir egarenc.

Aprop d ' u n 4 1 % d ' a q u e s t s participants (en total 347 per­

sones) s'havien inscrit el ma­teix matí, al control de sortida, primer control que, juntament amb el del pr imer avitualla­ment -segon de la marxa- co­rrien a càrrec del Club Mun­tanyenc Sant Cugat.

1 és que l 'ent i ta t santeuga-tenca ha tornat a participar en

El Club Muntanyenc es va fer càrrec c/els dos

primers controls

d'aquesta marxa

catalana ja tradicional

l 'organització d 'aquesra ruta, en col·laboració amb un centre excursionista de Sabadell, un altre de Mura, un de Castellar del Vallès, un de Matadepera i cinc de la ciutat de Terrassa.

Segons els organitzadors, la si­sena edició d 'aquesta ja tradi­cional marxa (cita considerada per excursionistes d'arreu la ge­

ografia catalana) s'ha desenvo­lupat amb total normalitat. Tot i no haver superat el miler de participants als que aspiraven, membres del C lub Mun tan ­yenc han qualificat la marxa com a molt positiva, i més te­nint en compte que , un any més, la gran majoria d'inscrits van acabar el trajecte que fina­litzava al Monestir de Montse­rrat a mitja tarda (l'hora d'arri­bada variava depenent de si els participants feien els cinquan-ta-tres kilòmetres-del recorre­gut caminant o corrent).

Després de sis edicions, els cen t t e s excurs ion is tes orga­n i t z a d o r s es p l a n t e g e n in­c loure en la propera convo­catòria alguna innovació, que se centrar ia , sobre to t en te­mes organitzatius.

Un d'ells seria la inscripció mi t jançant en t i t a t bancària , per evitar les presses d'última hora i poder donar la sortida de la ruta sense fer e spera r massa els q u e s 'han inscr i t amb antelació.

C o i l e c t l u s

El Grup de Mares vol crear una seu

de l'Escola Alternativa Waldorf

El centre promouria rhumanitat i la relació pares-infants

A. B. M. - Sant Cugat -

Mesos després de crear-se un col·lectiu que defensés la re­lació personal i directa dels pares amb els seus fills, i que promocionés el dedicar més temps a jugar i evolucionar un mateix amb els propis nens , el Grup de Mares ha decidit fer una passa més en|là i cre­ar una seu a Sant Cuga t de l'Kseola Alternativa Waldorf.

I per a aconseguir-ho el pri­mer que estan fent és buscar un local adient. Kn el moment . de tancar aquesta redacció en­cara no tenien la seu material establerta, però sí molta il·lu­sió per a desenvolupar-la.

"Es tracta d 'una idea" afir­ma una de les seves impul­sores, Agnès Trias, "que està sent aplicada a molts altres in­drets i funciona sense cap pro­blema". L'Escola Alternativa Waldorf implica, segons Tri­as, un t ractament més huma­nista de l ' educació . Un nou

V.altrenatka busca un sistema més humanista de créixer amb els infants F.: X. I,.

enfocament per a dotat al nen manera de desenvolupar molt o la nena d ' u n e n r i q u i m e n t m é s el q u e és l ' e x p r e s s i ó , complert en ell mateis.

La teoria és desenvolupar en el nen tota la seva part més

aprofitant l 'ús dels materials nob l e s , a m b j o g u i n e s fe tes pels propis pares i una relació

Diumenge es va celebrar la darrera Ruta del segle. FOTO: .1 RXIl'

S a n i t a t

L'Ajuntament negocia amb Mútua de Terrassa

la ubicació d'un nou CAP

A. B. M. - Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, està mantenint con­verses amb el conseller de Sa­nitat Eduard Rius i el Direc­tor Cienera l d e M ú t u a d e Terrassa, Jaume Suana per a lligar la ubicació d'un nou Cen­t re d ' A s s i s t è n c i a P r i m à r i a

agrair la pregunta perquè li do­nava l'oportunitat d'explicar als regidors consistorials, i al pú­blic i als membres dels mitjans de comunicació assistents. I tot seguit va explicar al portaveu d ' I C - E V que , e fec t ivament , des de l 'equip de govern s'es­taven realitzant les gestions per­tinents i que, precissament de la reunió sostinguda la setmana

humanitàt ia , més íntegra, i la de treball comú íntegra i na-pràctica és desenvo lupar -ho tural, "com també ho serà el mit jançant una manera molt menjar, només falta on poder-més l l iure. Per a Trias és la ho desenvolupar" .

Sant (iia/it (nmptaià aviat amb un nou

( C \ P ) a la ciutat . Així ho va manifestar el ptopi alcalde du­rant el Ple municipal del mes de març, celebfat al consistori el proppassat dimarts.

La qüestió havia sorgit en el torn de precs i preguntes, quan el portaveu d'Iniciativa per Ca­t a lunya -E l s Verds ( I C - E V ) , Francesc Godàs, va afirmar que hauria de ser prioritari millorar la sanitat a la ciutat, en quant a infraestructures sobretot a al­gun dels districtes.

Godàs va preguntar al batlle si s'estaven efectuant gestions al respecte i si, en cas afirma­tiu, hi havia alguna novetat a notificar. Com a resposta, Aymerich va

Centre d'Assistència Primària. F..X. L.

passada havia sorgit el compro­mís d'ubicar un Cent re d'As­sistència Primària (CAP) entre els districtes de Valldoreix i Mira-Sol. Segons l'alcalde, els terrenys on s'edificarà són mu­nicipals, i la seva cessió es rea­litzarà el mes vinent. Un con­veni que signaran Mútua de Terrassa i Generalitat, definirà que serà l'entitat sanitària qui n'assumirà la construcció, fins que el govern català pugui in­cloure la despesa en la propera partida pressupostària. Aquest CAP se sumarà als cen­

tres sanitaris amb què compta actualment el municipi, un a Sant Cugat centre, un altre a La Floresta i un altre a Valldoreix.

Viure casa Divendres, 19 de març de 1999

Divendres, 19 de marí; de 1999 Viure casa

Nunca habra conocido tal sensacion de bienestar. Le presentamos Stressless, el autentico sillón noniego que se adapta perfectamente a cada uno de sus movimientos, con toda suavidad, sin ninguna manmulación, aseguràndole la posición correcta v la indinación deseada. Solo el Sistema Plus, exclusívo de Stressless y con 10 anos de garantia, permite proporcionar este conlort óptimo. Stressless tienc una movihdad de giro de 360 grados y està disponible en varios modelos, revcstimientos y colores; así se adapta tanto a su cuerpo como a sus gustos o necesidades. Leer, ver la televisión, escuenar música o sencillamente descansar Distrute de verdad de sus momcntns preferidos. Pruebe un Stressless y por fin sabrà lo que es sentirse cómodo, muv nimodo.

El Sistema Plus: íincontrara el autentico Stressless en su concesíonarm exelusivo Stressless. La inimitable exclusiva de Stressless. 10 anos de garantia

Cualquier

cama

sirve

para

dormir

también

sirve

descansar.

Por la compra de un Futon te regalamos un nórdico con el 90% de plumo de oca

LA ESTACIÓN DE LOS SUENOS

Esto y mucho mas N a

lo encontrarà en c/ Rosselló,2 (cant. c/ Valldoreix) Tel. 93 674 88 68. Sant Cugat

HUS^CANTONS Divendres,} 2 de març de 1999

17

<:"' l;i ':':iíi' <;í" ».. • W l F "m. íSi

, l l l W M I Í I W M i y I U J U W M U M U U M É ;

CO

INFORMACIÓ I CONTRACTACIÓ

D'ESTANDS

Seu de la Fundació: Plaça de Barcelona, 17

Tel.: 93 674 62 91 i 93 589 22 88 Sra. Mercè Abadia

S A N T CUGAT A C T I U

V M o s t r a de C o m e r ç , I n d ú s t r i a i S e r v e i s

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

FUNDACIÓ PER AL

COMERÇ, INDÚSTRIA I

SERVEIS DE SANT

CUGAT DEL VALLÈS

18 Societat ELSJC\ lVIONS Divendres. 19 de marc 1999

La masia de Torreblanca acull el primer acte cultural

A. B. M.

Activitats, concerts i diàleg són els principals punts de l'agenda que aquesta primera setmana han pro­gramat els membres del Casal So­cial Okupat Torreblanca, col·lectiu que porta per nom Les Masoveres i en Missifú. Activitats perquè, se­gons han manifestat en reiterades ocasions els components de Les Masoveres, la intenció és organitzar actes oberts a tota la ciutadania, i oferir un espai alternatiu a les en­titats. Kn aquest sentit, el Casal So­cial acollirà aquesta nit el primer concert: No 1 li Pensis amb Muten Rushi actuaran aquest vespre a par­tir de les deu. l'n espectacle mu­sical amb accés gratuït per a tot­hom qui hi vulgui anar. Pel que fa al tercer punt, Les Ma­

soveres i en Missifú -com ja anun­ciava Els 4 Cantons la setmana pas­sada- han accedit a reunir-se amb l'alcalde. Trobada que, en el mo­ment de tancar aquesta redacció, s'havia de de desenvolupar ahir a les set de la tarda. Però no només s'han manifestat

l'alcalde i el col·lectiu okupa, dife­rents partitis polítics ja han fet les primeres manifestacions al respec­te donant suport a les reivindica­cions dels joves.

Kn aquest sentit s'han manifes­tat tan Esquerra Unida i Alternati-va(EUiA)com Esquerra Republi­cana de Catalunya (ERC). Pel que fa als primers, EUiA creu que aquesta "és una sortida vàlida", ate­sa "la falta d'infraestructures per a joves que té la nostra població, la falta de locals que tenen les entitats i la creixent especulació immobi­liària que viu el nostre poble". Per a El Ti A "aquesta okupació posa de manifest que hi ha un sector de jo­ves que no es conforma amb la re­alitat que els ha tocat viure (atur, ETT's, consumisme...) sinó que vol transormar-la passant a l'acció". Afirmacions que comparteix ERC

afirmant que "aquest model que s'anomena Casal de Joves no és una utopia sinó que s'utilitza des de fa anys a Anglaterra, França i Alemanya".

Per la seva banda, el president lo­cal d'Unió Democràtica de Cata­lunya (CDC), Joan Recasens, ha afirmat que "sembla sorprenent al­gunes reaccions i manifestacions d'alguns partits polítics d'aquí Sant Cugat quan a altres llocs que te­nen responsabilitat de govern ac­tuen d'una altra manera. I es trac­ta d'un tema on més val no fer demagògia i actuar amb responsa­bilitat". També Lluís Recoder, can­didat a l'alcaldia per CiU, ha ma­nifestat que hauria de ser l'Ajuntament qui decidís quin ús s'ha de fer d'aquest espai públic.

Gent Gran

Els beneficiaris dels viatges de l'Imserso s'hauran d'acreditar

La butlleta per aconseguir la identificació ja es potrecollira rAjuntament

A N N A BORAU

- Sant Cugat -

Els jubilats santeugatencs ja poden començar a sol·licitar al­guna de les 400.000 places que l'Institut de Migracions i Ser­veis Socials (Imserso) oferta per al Programa de Vacances del proper any. Però aquesta nova convocatò­

ria de viatges presenta alguna novetat respecte a edicions an­teriors. La primera és que s'o-ferten 40.000 places nies que l'any passat. Però és potser la segona, la que

interessarà més als beneficiaris d'aquesta oferta social: l'Imser­so ha canviat enguany el tràmit d'inscripció. Aquells qui vulguin viatjar amb una de les places d'aquest programa hauran de trametre prèviament una sol·li-citut a l'Institut, el qual els farà arribar una acreditació oficial. Les butlletes necessàries per

a poder optar a una d'aquestes identificacions es poden reco­llir des de dilluns passat a l'A-

Els viatges de l'Imserso es poden realitzar des del setmebre fins l'abril. E: X. L.

juntament de Sant Cugat, i s'­hauran de fer arribar als orga­nitzadors en un termini d'un mes (fins el 15 d'abril). Es po­dran demanar diferents viatges, però l'Imserso tindrà en comp­te principalment la primera op­ció. Partint de la base que no­més es pot realitzar una sortida

per temporada, i que el Minis­teri de Treball i Afers Socials-prioritzarà el viatge d'aquelles persones que no hagin participat prèviament en aquest progra­ma, es tornaran les sol·licituts en forma d'acreditació, que in­dicarà quin dia es podrà anar a abonar el bitllet -a partir del se­

tembre- a l'agència habitada a tal efecte ( a Sant Cugat hi par­ticipen cinc de les deu exis­tents). Continuaran havent-hi però,

les dues opcions diferenciades. A la primera s'inclouen els viat­ges amb destinacions a la pe­nínsula o a les Illes Balears (de vuit o quinze dies), i a la sego­na es contemplen les sortides cap a les Illes Canàries Canàries (de vuit dies), a Portugal (tam­bé de vuit dies) o bé els Circuits Culturals (que duren sis dies). Una altra novetat respecte a

aquesta convocatòria que s'aca­ba d'obrir és l'adjudicació dels viatges de la segona opció: per a anar a les Canàries, Portugal o als Circuits Culturals es farà ser­vir el sorteig aleatori per a que tothom pugui sortir beneficiat, atès que són les sortides d'a­quest apartat les més sol·licita­des pels beneficiaris d'aquestes ofertes, que són les persones majors de 6.5 anys o els pensio­nistes majors de 60 (ja sigui per jubilació, viudetat o invalidesa).

Club M u n t a n y e n c

Esquí incorpora a la seva secció un apartat dedicat al Mushing, les curses de trineus estirats per gossos

Josep Escunyà està al capdavant d'aquesta nova pràctica esportiva

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat-

La secció d'esquí del Club Mun­tanyenc Sant Cugat ja ha presen­tat oficialment el seu nou apartat. Es tracta del mushing. Ics curses de trineus tibats per gossos. Josep Escunyà i Miquel Franc

van explicar aquest dimarts la nova activitat que s'ofereix des del CMSC. Escunyà, veí de Vall-doreig, fins ara formava part de la UES, la unió esportiva de Sa­badell però ara ha decidit ampliar els seus "horitzons" donant a conèixer l'esport a altres pobla­cions. A partir d'ara ell serà el res­ponsable d'aquest apartat de la secció d'esquí. El mushing implica una relació

intensa entre gos i musher, el con­ductor del trineu. Miquel Franc, un dels pioners d'aquest esport a Catalunya explica que "si t'agra­den la muntanya i els animals ja tens un peu al mushing". És una pràctica que inclou natura i esport a la qual "tothom pot accedir"ex-plica Franc mentre especifica que

A la presentació també va participat-hi un gos especialitzat en mushing. FOTOGRAFIA: XAVIER LARROSA

qualsevol gos pot tivar d'un tri­neu: "per instint natural els gossos estiven". Així tot propietari d'un gos pot practicar el mushing amb el seu animal o, si ho prefereix, llogar un gos per fer aquest esport durant un temps concret. Per començar a practicar aquest

esport Franc aconsella fer-ho fora

de la neu: "Abans de fer mushing cal que musher i gos practiquin l'es­port lligant l'animal a una bicicle­ta". Tothom qui vulgui pot apren­dre'n a partir d'uns cursos teòrico pràctics i en qualsevol cas, per sa­ber si aquesta pràctica esportiva agrada "qualsevol persona pot prendre el primer contacte amb

l'esport fent una passejada amb trineu" explica Miquel Franc. A Catalunya hi ha 1000 corredors

de mushing, esport que des dels seus inicis a Catalunya ha estat re­lacionat amb la federació catala­na d'esport. El Mushing té els seus orígens a Alaska a l'època de la febre d'or.

Viure casa Divendres. 19 de març de 1999

MO PIERDA5 MAS TIEHPO DELAMTE DE TU IMPRESORA

Çt$PYJ}RA5g: COPISTERIA PROFESSIONAL

PASE AL 1UEV0

SISTEMA DE IMPRESIOM

DIGITAL

i M f K i s i o n n i Ü i i A i RLPHonueuon tn COIOH

•SIOh DIGITAL KÍ moDueuon HI/M

51 DE5EA MAS IMFORMACIÓM LLAMCHOS:

C/ Pere E5mendla,23 Tel. 93-697.50.05 Fax 93-697 44.04 Rubí (Barcelona)

çj Can Matas, 8 Bjos. Tel. 93-675.36.53 Fax 93-675.36.55 Sant Cugat (Barcelona) o n n i ei

Kn'KüDueuon oi n ANO^

ADQUIRIM05 MUEV05 EQUIP05 DIGITALES PARA OFRECERLES MAS Y MEJORE5 5 E R V/ I C I O 5

ELS^CANIONS Divendres, 19 de matx 1999 Societat 19

X e r r a d e s

Les noves tecnologies atorguen moltes possibilitats als mitjans de comunicació local Fornells afirma que la informació propera al ciutadà afavoreix l'esperit nacional

ANNA BORAIT

"Un mitjà de comunicació local ha de treballar per la comunitat a la qual s'adreça i promoure el treball d'a­questa identitat local per reforçar al mateix temps la identitat nacional, ambdues poc significatives si no hi ha polítiques comunicatives que ho possibilitin". Així de taxatiu va ser en Ics seves afirmacions el coordinador del Consorci Local i Comarcal de Comunicació, Xavier Fornells, du­rant la conferència realitzada dilluns en el sí de les tertúlies que Con­vergència Democràtica de Catalun­ya (CDC) convoca periòdicament.

L'antic responsable de l'Organis­me Autònom Municipal de Comu­nicació i Informació Ciutadana va explicar a la vintena d'assistents l'e­volució de la comunicació i els mit­jans en els darrers temps, lligant la seva exposició amb els canvis i re­novacions que hi ha hagut també en matèria de política sobre les co­municacions, començant pels ter­mes generals (globalitat que segons el ponent és imprescindible tenir en compte per poder considerar de

l'arribada de la televisió digital promourà segons Fornells que la comunicació local

manera correcta qualsevol tema lo­cal) i acabant en les que afecten al propi municipi, sempre des de la vessant més propera als interessos del país català.

Per a Fornells és important i molt destacable l'aplicació de les noves tecnologies, posant com a exemples generals la instauració del satèl·lit

en el sistema de comunicació inter­nacional, millora molt lligada a la mentalitat del lliure mercat que ha facilitat la fita comunicòloga d'arri­bar més lluny, més depressa i a més gent. Una dita que els grans grups multimèdia han sabut, segons el co­ordinador, materialitzar perfecta­ment

tingui un pes més rellevant. FOTO: X. L.

Aquest objectiu s'ha vist millorat i s'ha fet molt més assequible amb l'arribada de les connexions via in­ternet, "primer sistema que ha su­perat els controls polítics i que ha permès, per primera vegada, l'e­xistència de múltimples emissors i receptors al mateix temps".

Pel que fa l'evolució del sistema

comunictiu a Catalunya, l'exdirector de Ràdio Sant Cugat va sostenir que actualment el país "no té un àmbit comunicatiu propi, sinó una absèn­cia d'infrestructures" en aquest sec­tor que han afavorit al desenvolu­pament d'un tipus de cultura "clarament espanyolista", promo­guda en molts aspectes per les po­lítiques comunicatives desenvolu­pades pels anys de govern del PSOE.

I és que segons Xavier Fornells l'ú­nic partit polític que ha provat de fer alguna cosa per Catalunya en aquest camp ha estat Convergència i Unió, i en aquest sentit va destacar l'aportació com a diputat de Lluís Recoder (afcaldable per CiU) en les diferents comissions parlamentàries. Fornells va afirmar que "els socia­listes (a través dels mitjans que li són propers) proven d'instrumenta-litzar la societat civil i crear un sen­timent metropolitzador" per subs­tituir el sentiment local i per extensió també el nacional. Argument que el conferenciant va fer extensiu a Sant Cugat, utilitzant una hipòtesi referent a les properes eleccions mu­nicipals.

Fornells va manifestar però, que no volia donar un panorama negatiu per al futur de la comunicació, "tot al contrari, perquè amb l'entrada de la televisió digital tot aquest procés de globalització de la informació, produirà també una fragmentació de l'oferta i serà ara, amb l'aplicació de les polítiques adequades, quan la comunicació local assolirà un pes més rellevant".

P u b l i c a c i o n s

Un santcugatenc compila 5 0 5 veritats necessàries

per treballar en publicitat

A. B. M. cret senzill i directe. Casi un ma-• Sant Cugat - nual. Un manual de primers au­

xilis per als publicitaris. Els seus conceptes cont inuen sent ac­tualment veritats com a punys". Així defineix el publicista Luis

Casadevall una obra que ha es-

Garriga: "ritngÚ tat lloadaper al­t res pe r sones

és publicista fins que destacades del món publicitari

ha llegit set vegades a com joaquín

El publicista Jordi Garriga i Puig, resident a Sant Cugat des de fa un any, ha tret al mercat un llibre sobre la vida i l'obra de Pedró Prat Gaballí, considerat un mestre per molts comunicòlegs. "Es t racta d ' u n a obra compilatòria de l 'essència dels p e n s a m e n t s q u e durant la seva vida va de ixar escr i t s Prat Gaballí", afirma Garriga, qui ha dedicat més de dos anys d'es­tudi per a donar forma a aquesta iniciativa, desenvolupada amb la col·laboració de MariàChica -màs-ter en Comunicació Empresarial-, Ana Chamorro -executiva tam­bé en aquest camp- i Enric Satué -guanyador del Premio Nacional d e D i s e n o d e 1988-

"El llibre mereix de Prat Gaba­llí mereix tot el nostre agraïment, respecte i admiració. Pràctic, con-

Pedro Prat Gaballí Lorente o Mi­quel de Mora-gas i Spa.

Prat Gaballí va deixar la poesia per dedicar-se, tal i com explica Garriga "una al­tre expressió artística i creativa com és la publicitat". Creador de molts eslògans pubicitaris que han pedurat durant generacions, la vida i obra d'aquest pesonatge torna a ser present en diferents universitats, ara de la mà d'aquest snctugatenc qui ja ha presentat la compilació en diferents uni­versitats i fòrums d'àmbit esta­tal.

P o b l a c i ó

Més de quatre mil persones escullen Sant Cugat per viure-hi

El padró municipal arriba a 54.623 habitants

A. B. M. - Sant Cugat -

Sant Cugat ja s'apropa als cin-quanta-cin mil habitants. Així va quedr palès dimarts passat du­rant un Ple municipal que va aprovar per unanimitat l'actua­lització del padró a dia 1 de ge­ner de 1999: la localitat compta ja amb 54.623 habitants.

Aquest augment substancial es deu, en gran mesura, al canvi de residència de més de quatre mil persones que han escollit Sant Cugat per viure-hi. En total són 4.212 els ciutadans que han fi­xat a la ciutat la seva llar, 3.877 provinents d'altres ciutats de l'Estat espanyol i 335 desplaçats a Sant Cugat des d'altres països (amb les omissions d'actualitza­cions anteriors i els naixements la xifra de nous santeugatencs supera les cinc mil persones). Una suma que triplica els nom­bre de santugatencs que han de­cidit marxar a una altra població, que són en total 1.255 (vint dels quals han emigrat a l'extranger).

Durant aquest any 1998 també ha estat gran la diferència entre naixements i defuncions, si bé han estat 658 els nadons empa­dronats a Sant Cugat, 299 sant­e u g a t e n c s han mor t d u r a n t aquest període.

Pel que fa als gèneres, les sant-cugatenques superen en nom­

bre als santeugatencs: 27.621 ha­b i t a n t s de sexe f e m e n í per 27.002 residents de sexe mas­culí. Aquesta superioritat ve do­nada pel major nombre d'altes (2.545 dones per 2.534 homes) i la menor tasa de baixes en el pa­dró (785 de sexe femení per 828 de sexe masculí).

Tant si vostè és a casa com si no hi és... ÀUXVYD

continua vetllant per la seva llar

^MW^i

Divendres. 19 de març de 1999 Mure casa

AVANTATGES I MANTENIMENT »* DELS PARCS DE FUSTA La qualitat dels materials que s'utilitzen per construir una àrea de joc infantil en un espai *•" públic a l'aire lliure ha de ser molt bona. Només així s'aconseguirà, segons Temàtic Arqui- I tectura, reduir el risc de tenir un deteriorament ràpid de les instal·lacions que, a la vegada, suposa un gran cost de manteniment per als propietaris, ja sigui una empresa o l'ajuntament. R

E P O R T A T G E

E ls materials que utilit­zem en les diferents /ones d'un parc han de

ser de qualitat. Aquest fet és especialment important perquè una millor qualitat s'associa directament a una major durabi-litat, sobretot en les zones de joc que es troben a l'exterior i són d'ús públic.

Quan els components d'un joc són d'una millor qualitat cl seu manteniment també és menor. Aquest és un punt molt impor­tant a tenir en compte tant pel que fa a l'ajuntament com per a l'empresa privada, ja que el man­teniment és vital per a la segure­tat de les àrees de joc.

L'envelliment d'alguns mate­rials i el baix nivell de conservació d'algunes instal·lacions demos­tren la necessitat de crear un pla de manteniment adequat per a tots els parcs infantils que es tro­ben a l'exterior i són d'ús públic. Normalment, el departament municipal encarregat de la con­servació dels parcs de la ciutat no té a la seva disposició ni els ele­ments, ni les eines, ni els conei­xements necessaris per a fer aquestes tasques.

Kn el desenvolupament de la normativa futura sobre la segure­tat a les àrees de jocs infantils, el manteniment de les instal·lacions és un dels temes més importants que es tracten en les reunions sobre la seguretat que es fan a nivell europeu a la Comissió Tèc­nica de la Comissió Europea de la Normalització (CEN). Els fabri­cants dels components per als jocs estan obligats a desenvolupar productes amb un manteniment

La fusta és un dels materials més aconsellables per a construir àrees de jocs infantils. Foto: XA VIIARROSA

mínim perquè facilitin les tas­ques de conservació i reparació. Per aquest motiu, és necessari que els productes siguin cons­truïts amb tècniques especialitza­des i amb materials adaptats a les necessitats del nen. del client i de la societat en general.

Harmonia amb el medi ambient

Tot l'equip dels jocs ha d'estar en harmonia amb el medi ambient, tant pel que fa a l'elec­ció de les matèries primeres que la componen com el procés de producció durant el joc del nen.

També quan els elements han de ser reemplaçats.

Alguns fabricants han selec­cionat la fusta com a matèria pri­mera bàsica per als seus jocs. La fusta és un recurs renovable. Grà­cies a la silvicultura planificada, noves generacions de pins crei­xen en un cicle sense fi per al seu ús amb variats propòsits. Com a matèria primera, la fusta redueix el consum d'energia si la compa­rem amb altres materials. Fins i tot, molt sovint, la font d'energia utilitzada prové de fibres de fusta recuperada. La fusta és un mate­rial agradable que tots coneixem. La construcció amb aquest mate­

rial es remunta a molts segles enrere. Actualment, a tots ens agrada "tocar, fusta" intuïtiva­ment. A més, tothom sap que la fusta és un material que necessi­ta conservació, però també sabem (jue a més qualitat, menys neces­sari serà el seu manteniment.

Però els jocs han d'utilitzar altres materials, a més de la fusta, per a complir la seva funció. Nor­malment s'utilitzen:

- metalls amb acer, acer inoxi­dable i coure

- plàstics diferents - n i l ó - poliuretà - polipropile

Tots aquests mate­rials formen els dife­rents components que cal ajuntar per a crear un joc i gaudir. La unió de diferents elements i la varietat de materials que formen un joc és fonamental per a la con­servació del joc i per a la seva seguretat.

Les unions: és aquí on la qualitat en la fabricació i cl futur manteniment de la ins­tal·lació tindrà un paper fonamental. Tots conei­xem la dificultat que existeix en la realització d'unions entre mate­rials. Els arquitectes ho anomenen "juntes" i és cert que els hi acostumem a tenir una mania especial. Sempre bus­quem la manera més estètica i tècnicament més depurada per fer les juntes dels diferents plà­nols que componen una cons­trucció. Els fabricants reconeixen aquestes dificultats i ens propo­sen diferents solucions per a un mateix problema. Hi ha el que només utilitza un cargol de fixa­ció fins al que fa servir sistemes més complexos mitjançant ros­ques autoblocants o fins i tot sis­temes especials que no necessi­ten futurs reajustaments. Per tant, és molt important que els components d'un joc es mantin­guin perfectament units com el mateix dia que es van muntar per primer cop.

Informació cedida per Temàtic Arquitectura

PROJECTEM LA SEVA VIVENDA

CONTROLEM L'OBRA

PRESSUPOSTOS TANCATS

LA GALERIA DE ARQUITECTURA Rambla del Celler n 9 87 08190 Sant Cugat del Vallès - Barcelona Tel. 9 3 589 44 11 Fax. 9 3 589 65 05

DISSENYS PER ORDINADOR

VEGI EN VÍDEO LA SEVA CASA

• VTVENDES UNIFAMILIARS

* EDIFICIS DE VIVEtf DES

* REFORMES I REHABILITACIÓ

* NAUS INDUSTRIALS I OFICINES

©

Viure casa Divendres. 19 de marc de 1999

TENDALS DE TOTS COLORS PER PARAR EL SOL A L'ESTIU De tendals n'hi ha molts de diferents i de sistemes també. Ara que el sol comença a escalfar és el millor moment per a pensar a instal·lar un tendal al balcó o al jardí per a parar els raigs que poden molestar les plantes o a l'interior de les habitacions de casa nostra. Les cinc opcions de sistemes de tendals per a parar el sol són: el tradicional, l'articulat, el corredís, la cortina i el teló. Els preus dels tendals estan d'acord amb la mida i el sistema dessitjat. Moltes vegades, les botigues també decideixen posar un tendal per protegir l 'aparador i els productes del seu interior. / R. B.

TENDAL TRADICIONAL

KIs braços laterals del tendal tra­dicional van des de la paret fins al t enda l . Ac tua lmen t , les seves estructures acostumen a ser d'alu­mini, no de t'erro, i poden incorpo­rar braços de ressort per a impedir que el tendal es mogui quan bufi el vent . Això farà augmentar el preu del tendal un \17c. També es pot incorporar un semicofre que cos­tarà unes 10.000 pessetes per met re lineal aproximadament .

Kn un balcó amb parets laterals, els braços d 'un tendal tradicional no ocupen espa i . Però en una terrassa, els braços molesten el pas i la visibilitat. Tot i així, aquest tendal és un dels més econòmics. l 'n de punt recte d 'uns 3,5 per Z metres de sortida costa unes 60.000 pessetes .

TENDAL ARTICULAT

Kl mecanisme del tendal arti­culat s'instal·la en el frontal, en el sostre o en les parets del bal­có. S'hi poden adaptar comple­ments com ara el cofre protector per a recollir el t enda l , un monobloc (barra) que serveix per a donar estabilitat i un petit tendal per evitar el sol frontal. El principal avantatge d 'un ten­dal ar t iculat és q u e té uns braços que es dobleguen sota la vela i no molesten ni t reuen espai. Però cal tenir en compte que els seus complements són molt cars. Un tendal articulat de 3,5 per 2 me t res costa unes 90.000 pessetes , amb cofre pro­tector unes 145.000 pessetes i una versió motor i tzada unes 200.000 pessetes .

Els estampats dels tendals poden ser variats i de tots colors. Foto: ZENTAL

Es pot escollir el sistema de tendal més apropiat a Ventorn. Foto: ZENTAL

TELÓ El teló s 'enganxa al sostre del balcó i baixa per­

pendicularment a la barana. El teló pot tenir dues posicions: una vertical a la barana i una altra sepa­rada d 'aquesta amb uns braços abatibles de 50 cen­t ímetres . Un teló proporciona tanta intimitat com una cortina però permet que l'aire circuli i que el vent no bufi ni faci soroll, ja que el tendal es pot tensar. Però el teló només serveix per a balcons que tenen sostre i tampoc no es pot motoritzar. Ha de ser manual . El preu d 'un teló de 3,5 metres per 2 costa unes 50.000 pessetes .

CORTINA La cortina és l 'opció més econòmica per a un bal­

có, ja que es pot penjar d 'un rail que s'instal·la al sostre. La cortina pot arribar fins a terra o a la bara­na i es recull als laterals lligada amb una corda. La cortina és l 'únic tendal que es pot instal·lar en bal­cons peti ts i irregulars, però no deixa passar l 'aire. T a m b é tapa tota la visibilitat i acumula molta pols: A més, la cortina fa molt sorroll quan bufa el vent . Tot i així, una cortina d 'uns 3,5 metres per 2 costa només unes 25.000 pessetes .

^ ^

TENDAL CORREDÍS

Hi ha tres t ipus de ten­dals corredissos al mercat. El primer tendal és el de cables, en el qual la lona rellisca per uns cables ten-sats que queden a la vista. El segon corredís és el marí, en el què la lona llis­ca per dues guies laterals que són l'única estructura visible quan el tendal està plegat. El tercer tipus de tendal corredís és l'anti-vent, que crea un espai tancat i protegit del sol.

El principal avanta tge de tots aquests tendals és q u e es p o d e n e s t e n d r e horitzontalment i tenen una gran capacitat. Els ten­dals corredissos són idonis per a espais grans però són més cars que la resta ja que un de 3,5 per 5 metres cos­ta entre 220.000 i 300.000 pessetes .

ELS /C4IYIDIVS Divendres. 8 de gener de / W Societat 20

Amnistia Internacional Plana d'informació mensual del Grup d'Al al Valies (Espai cedit per Els 4 Cantons) Març de 1999

Lo condemno a mort ois Cstats Units: e l cas d e Joaquín José Martínez

L 'espanyol Joaquín José Martínez es troba en el corredor de la mort de

la presó de Starke, a l 'Estat de Florida. El 27 de maig de 1997 el Tribunal del Jujat de Tam-pa el va c o n d e m n a r a mor t d e s p r é s de dec la ra r la seva culpabili tat en l 'assassinat de dues persones.

Diverses institucions i orga­ni tzacions han reali tzat ges­tions en favor seu. El Parla­ment Europeu va fer una crida d e m a n a n t l 'anul · lació de la condemna i que es garanteixi el seu dret a provar la seva in­nocènc i a en un nou j u d i c i . Una comiss ió del S e n a t e s ­panyol va viatjar a Florida per fer la mateixa petició.

El dia 8 de gener de 1999, el seu advocat va p resen ta r un recurs sol·licitant la revocació de la condemna, basant-se en el fet que les proves foren ma­n ipu l ades i que a lguns dels

tes t imonis s 'havien retractat de les seves anter iors declara­cions. El dia 21 de gener el re­curs fou a d m è s a t ràmi t pel

Estats Units és el país

amb el nombre més

elevat de presos

condemnats a mort:

3.300 persones

esperen ser executades

Tribunal S u p r e m d e Florida, que haurà de resoldre la peti­ció que se celebri un nou ju­dici.

La p r eocupac ió sobre Joa­quín José Mar t ínez s ' inscriu en el context de la campanya que actualment porta a te rme

Amnistia Internacional sobre la situació dels drets humans als Estats Units . Un dels te ­mes de la campanya és l'ús de la pena de mort, que a més de ser una violació del dret fona­menta l a la vida, s'aplica so­vint en aquell país d 'una for­ma racista i arbitrària.

Des de 1990, als Estats Units han estat executades més de 350 persones. Pel que es co­neix, es tracta del país amb el nombre més elevat de presos c o n d e m n a t s a mort : més d e 3.300 p e r s o n e s e s p e r e n ser executades per les autoritats dels Estats Units.

El passat mes de desembre es va arribar als Estats Units a un trist rècord de 500 exe­cucions des que al 1997 es van reprendre les execucions . Si en els primers sis anys des de la re implantació es van exe­cutar 11 presos, en els últims sis anys se nO'han e x e c u t a t

més de 300. En aquests últims anys s 'ha t r e t la v ida a una mitjana d 'un condemna t per setmana, en una deshumani t ­zadora rut ina. E n t r e els 500 executa ts , i en contra de les n o r m e s i n t e r n a c i o n a l s àm­pliament acceptades, es comp­taven 30 disminuï ts psíquics

En els últims anys,

Nordamèricaha

executat 30 disminuïts

psíquics i 12 persones

condemnades a mort

quan eren menors

i 12 persones que eren menors d 'edat en el moment de la co­miss ió del d e l i c t e . R e c e n t ­ment ha estat executat a Okla­

homa una persona per un de ­licte comès amb 16 anys d 'e ­dat, la qual cosa no succeïa des de 1959.

Als Estats Uni ts d 'Amèrica, hi ha ac tua lment condemna t s a mort més de 60 ciutadans es­trangers, per tanyents a 23 na­cionalitats diferents, entre ells Martínez. Pràcticament en tots els casos d 'aquests estrangers, les autoritats que van efectuar la d e t e n c i ó no van informar els detinguts del seu dret a po­sar-se en contacte amb els re­presentants del seu consolat.

La campanya d'Amnistia In­ternacional, difosa sota el lema Drets per a tots, tracta altres te­mes com la brutalitat policial, els m a l t r a c t a m e n t s a preso­ners, la situació dels menors d 'edat en el sistema penal, els danys causats per tecnologies m o d e r n e s per a la repress ió (com els c i n t u r o n s pa ra l i t -zants) o l ' empresonament de

Debats

Les discriminacions sexistes del llenguatge es continuen

emprant amb normalitat

ANNA BORAI

- Sant Cugat -

VA llenguatge reflecteix per­fectament la constatació social que encara existeix una desi-gaultat i discriminació efectiva de la dona. Aquest és el tema principal que argumencarà el

Fincas Sant Cugat* Administración de fincas

A.P.l.

COMPRAS

VENTAS

ALQUILERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO

Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

santeugatenc Xavier Laborda -professor de lingüística de la Universitat de Barcelona- en la propera xerrada que organitza el Grup de Dones de l'Ateneu.

"La idea", segons ha declarat el ponent a Els 4 Cantons, "és apuntar també alguns grups i lí­nies de treball que s'estan fent, com la reforma del diccionari de la Reial Acadèmia Espanyo­la o la iniciativa legislativa que permetrà als pares i mares a de­cidir l'ordre dels cognoms dels seus fills". Segons Laborda exis­teixen encara molts estereotips que dessignen la dona-objecte i l'home-mascle, repetint-se les velles idees que s'haurien de poguer canviar amb "qüestions de coeducac ió , com que les noies i dones participin activa­ment i afirmin el seu gènere".

Aquesta trobada, convocada per al proper dimarts dia 23 de març a partir de les 21:30 hores a l'Ateneu Santeugatenc, tindrà com a objectiu analitzar i deba­tre sobre aquestes i altres afir­macions.

Conferències

La potenciació dels valors dels joves

margina les persones de la tercera edat Una psicòloga reivindica a Mira-sol la necessitat de l'autoestima

A. B. M.

"Actualment la gent gran està pa­tint una gran marginació, causada principalment per una gran po­tenciació dels valors de la joven­tut i tot el que pretenen que això representa". Aquest és, per a la psicòloga valldoreixencaRosa Pec-kler, un dels grans problemes d'a­quest sector de la societat, i així ho va exposar el proppassat dimecres en una xerrada organitzada pel Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol.

Sota el títol "Com sortir de la so­ledat quan ens fem grans" Peckler va anar perfilant als assistents qui­nes són les causes principals d'a­quest sentiment d'aïllament social, una situació que, segons la psicò­loga, podria canviar-se mitjançant una aportació principal: l'autoesti­ma.

Per a la valldoreixenca, aquesta actitut marginadora és fruit d'una societat on la mentalitat que pre­domina és que les coses es com­pren, es fan servir i es llencen, i en

Peckler va animar els assistents a reivindicar la seva postetó. FOTO.: X. L.

la qual ja no es tenen en compte les aportacions vitals de la gent gran, membres de la societat que segons la psicòloga haurien de ser tinguts més en compte "perquè han viscut molt més i consegüentment tenen molta més experiència en molts aspectes". Peckler va fer una crida a la gent gran a definir i reivindicar

la seva posició social, no només com a dret sinó també com a deu­re. Com a conclusió de la seva ex­

posició, Rosa Peckler va proposar a l'auditori la redacció d'un llibre, o informe, on els interessats po­guessin aportr les seve impressions sobre aquesta situació social.

Divendres, 19 de març de 1999 viure casa

O' d**> o °°°°. BOHEMA

ooooooo<

CRISTALL DE BOHÈMIA TALLAT A

MAIA MÀQUINA

CRISTALLERIES

GERRES

CENTRES DE TAULA

FIGURETES DE CRISTALL A PARTIR

DE 1.000 PTES.

Valldoreix, 49 • 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 93 589 72 02

espai

CLUB D'ART

V SUBHASTA Exposició fins el dia 21.

Subhasta el dia 23 a les 20.30 h

Pintura i escultura:

Aguilar Morè. Berga i Boada, Emilia Castaneda, Casaus, Creixams, Gasto, Modest Teixidó, J.

Moscardo, I. Odena, Ramon Barnadas, Rebull, Vila-Canellas, entre d'altres.

Horaris: Feiners de 18 a 21 h Dissabtes d'11.30 a 14 h

C7. Gorina, 13 • Tel. 93 589 57 76

CELLER

GJ cM1" BODEGA

" ' • • « ! » > •

2si

•Tfc * • ** "*" :**w^^^™

C. Plana Hospital, 3-5 Tel. 93 674 01 69

SANT CUGAT DEL VALLÈS

I D I O M E S

CURSOS DE 40 HORES

de març a maig

Francesc Moragas, 8. Tel. 93 589 22 64

Santiago Rusinol, 2. Tel 93 674 15 01

-Valldoreix, 56. Tel. 93 674 66 35

081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS 4 CANTON

UArnau | K I I < < ( l l l

Divendres, 1V de marc de 1 '-"^v

I (anions als Inst i tuts <l<>

21

t( n 0 m a

Joves cineastes estudien a Pinstitut Arnau Cadell de la ciutat

En David Moreu i en Marc Galceran són dues joves promeses del cinema

A.M.U. -Sant Cugat-

L'institut Arnau Cadell té com a estudiants dos joves cineastes de 15 i 16 anys, que fan curt-metratges, cadascun amb el seu propi estil i productora. Són en David Yloreu, estudiant de pri­mer de batxillerat, i en Marc Galceran, que estudia segon de BIT. En David és el director, pro­

ductor i, esporàdicament, actor de les seves pel·lícules i, junt amb uns amics que l'ajuden en totes les tasques de realització, producció i que fan d'actors, ha format CHINO KUDEIRO PICTURES des d'on roden les seves pel·lícules, com ell mateix diu, com a divertiment. El Marc va formar la seva productora, I QUÈ PICTURES FILMS, junt amb un altre noi de Rubí, Xavi Tomàs. Junts realitzen totes les tasques de producció, guió, etc, ajudats també per una colla d'a­mics habituals. La trajectòria dels dos nois és ben comuna. Marc Galceran va començar a

Moreu i Galceran esperen veure les seves pel lírules projectades en algun < mema I- X I

rodar, per avorriment, a Rubí, lloc on viu i on compta amb la col·laboració de la seva colla cas-tellera. El David Moreu va co­mençar gravant ximpleries i va acabar fent un curtmetratge a l'escola. Els curts més destacats d'en David són Rol i Perseguits pel desastre, el primer va ser se­

leccionat pel Festival de Bada-lona'97 per a la fase final, però no va acabar guanyant. Els guions també els fa ell i, encara que li agrada més-la comèdia ne­gra i l'acció, troba que és millor fer coses estil "gore", perquè és un gènere vistós i permet abar-car d'altres. La productora tam­

bé ha fet treballs com el del do­cumental del Festival de Cant Coral, Europa Canta'98, que es va fer a Sant Cugat l'estiu passat. El futur immediat del cineasta serà rodar un altre curt a l'estiu, del qual ja té el guió preparat. Marc Galceran va rodar com a

primer curt Macho Atan, de 5 mi­nuts, però desprès de la bona acollida per amics i familiars, el van allargar fins a durar uns 45 minuts. El ataque de la mur/era hinchable psicòpata va ser el ter­cer teball de la productora, amb una durada d'una hora. I què? Pictures Films pretén construir una paròdia de les grans pro­duccions Estats Units, amb to de comèdia i un gènere marca­dament gore, per riure'ns enca­ra més. El Marc va participar a la película Sube, sube Agmed, am­bientada en el món casteller, com a actor, i es dedica a pro-mocionar el seu treball per dia­ris i ràdios de tot el Vallès. En aquest moment està rodant el que és el seu darrer curt Solo en dúplex, paròdia de la coneguda pel·lícula Solo en casa.

Que no te'ls trepitgin ! el català a tot arreu

DAVID MOREU

-Saat Cagat -

El dia 2 de març es va organit­zar una reprsentació teatral al teatre de la Unió, dirigida als alumens de secundària dels ins­tituts de Sant Cugat, per tal de treballar d'una manera original la normalització lingüística. L'o­bra, titulada Que no te'ls tepitgin!, estava formada per diverses històries curtes, que tenen el mateix fil conductor: l'ús del ca­talà en diferents àmbits, des de les cartes dels bars fins als exà­mens de les universitats, pas­sant per les botigues i altres ins­titucions. La intenció de l'obra era donar a conèixer als catalans el dret a poder expressar-se en la seva pròpia llengua en qual­sevol situació.

El muntatge de l'obra era sen­zill, però les interpretacions dels joves actors van compensar els pocs mitjans amb què compta­ven. Les seves ganes i alguns diàlegs realment aconseguits van impressionar el públic as­sistent, que al principi no sabia ben bé que anava a veure, però, que al finalitzar l'obra, va sortir satisfet de l'espectacle.

A c t i v i t a t s

L'Arnau Cadell es queda sense setmana cultural per

manca de cooperació

Sl'SANA MULA -Sant Cugat-

L'institut Arnau Cadell orga­nitzava cada any una sèrie d'ac­tivitats divertides i alhora didàc-t iques, com per exemple camionats de futbol, classes de ball, cinema, manualitats, tallers de eatre, etc. Aquesta és l'ano­menada "setmana cultural". Les activitats permetien que

els alumnes descansessin de l'esgotat curs i poguesin conèi­xer els seus companys del cen­tre que no havien tingut l'oca­sió de conèixer perquè anaven a diferent curs o diferent classe. Ja fa uns quants anys que el

professorat del centè va deci­

dir anul·lar-la per la poca parti­cipació dels alumnes, ja que aprofitaven que no hi havia classes per no anar a l'institut. I mentre aquest any els de l'Angeleta han gaudit d'una set­mana cultural, l'Arnau Cadell ha continuat fent classe.Una so­lució a aquest problema de fal­ta de cooperació, seria fer obli­gatòria l 'assistència a un nombre determinat d'activitats i passar llista al començament de cada una d'elles, encara que si això ho fessin, els alumnes passarien de trobar aquesta set­mana entretinguda i divertida a una setmana plena d'activitats controlades pels professors com qualsevol altra classe.

V i a t g e s

Els alumnes de Pinstitut van de viatge a Grècia

Eaprenentatge a nivell internacional ha estat molt interessant

SUSANA MONT -Sant Cugat-

Els deu alumnes de L'Institut Arnau Cadell, van tornar ja fa més de dues setmanes del seu viatge d'estudis a Grècia. El principal objectiu d'aquesta

setmana, era entrar en contacte amb una llengua gairebé oblida­da com és el grec, però els nos­tres companys han tornat amb la sensació d'haver conegut tota una cultura diferent a la nostra. Els alumnes han pogut conviure amb joves de la nostra mateixa edat, conèixer les seves famílies, i els costums d'una gent genero­sa. Els deu joves de l'Arnau, van po-.

der practicar l'anglès a més a més d'afrontar el grec, llengua que, a jutjar per les aparences, no deu ser fàcil d'entendre al principi. Durant aquesta setmana, no po­dien faltar tampoc visites de cai­re cultural als llocs i monuments més coneguts del país i que han deixat impressionats els nostres companys. Al mes de juliol es tenia previst

que els alumnes grecs vinguessin a visitar Sant Cugat, però només si els nostres instituts ofereixen la seva col·laboració, podrem re­tornar als amics grecs la generosi­tat i amistat que ells van oferir a mans plenes. Se sap que a causa d'una pro­

testa estudiantil que dura ja uns

mesos, el govern del seu país els ha negat l'ajuda econòmica per al viatge, així que per poder venir, hauran de mirar d'aconseguir aquests diners per altres mitjans per tal de subvencionar-se des­peses. En definitiva, aquests deu alum­

nes de l'Arnau, juntament amb setze més de l'Institut Angeleta Ferrer de St. Cugat, han tingut l'oportunitat de fer bons amics, tenir un contacte directe amb la realitat de la joventut d'allà, conèi­xer els costums d'un altre país lluny de casa, i en conclusió, com­provar que l'aprenetatge no es fa només a les classes, també la vida, les amistats i els viatges són fonts de coneixement necessàries.

22 Societat ELS ÍCANTONS Divendres, 19 de mar( de 1999

La r a d i o g r a f i a

GRUP PASSEIG PER COLLSEROLA

El pulmó de la ciutat i un important

santuari històric i natural

per a tots els santcugatencs

Un tresor molt fràgil

Enti tat : Paseig per Collserola . Any de fundació: 1998. Guies: 20 Seu: Club Muntanyenc de Sant Cu

got-

MONTSK SANI

-SantCugat -

La serra de Collserola és un massís muntanyós que, com al­tres, forma part de la serralada del Litoral que s'estén paral·lela al litoral.

Collserola s'estén al llarg de 17 quilòmetres entre el riu Besòs i el Llobregat i forma una divisió na­tural entre el pla de Barcelona i les comarques del Vallès.

És per la seva situació la serra més coneguda de la nostra con­trada i fins el segle XIX una ve­ritable barrera només atravesada per l'antic camí romà de Barce­lona a Sant Cugat, i que era re­corregut per carros i pagesos de

Sant Cugat per baixar a Barcelo­na a mercat per vendre les seves collites. La serra llavors era apro­fitada per l'home que conreava vinyes en les seves vessants i re­collia fusta, sobretot mata, per als forns, ermites i masies es troba­ven a les seves valls i que es con­reaven aprofitan la quantitat de fonts i dolls d'aigua.

Collserola des de sempre ha es­tat colonitzada per l'home. Hi ha trobat restes arqueològiques del paleolític i es poden veure les restes de murs i fortificacions i també com un aqüeducte romà en diferents indrets de la serra.

S'han trobat uns restes de mur de costrucció en escata de peix típicament romà a laTorre Ne ­

gra. Més tard s'hi han trobat er­mites romàniques així com as­sentaments de masies i de parrò­quies.

Al final del segle XVIII i amb la plaga de la fil·loxera primer i el moviment industrial del segle XIX després, molts dels conreus es van abandonar i l'abrat va re­conquerir la muntanya. Després de la guerra civil i per la manca de combustible la tala d'arbrat, so­bretot en la cara barcelonina de la serra, va desforestar del tot aques­ta part de la muntanya. Sortosa­ment, la vesant del Vallès amb una població molt inferior en nombre i sobre tot amb la di­ferència de ser una població molt més agrícola, no va quedar tant

afectada. Les repoblacions de pins, xiprés

i cedres que es va fer els anys 50 van donar a la serra, en la seva vessant barcelonina, en contra­posició a la més natural i verada del costat de Vallès, la seva apa­rença típica de pins i bosc baix ple de matolls.

La serra, malgrat el seu precari equilibri i la fragilitat del seu sis­tema ecològic, presenta una gran riquesa de fauna i de flora, una riquesa fràgil i delicada però molt importat per a la comarca de Bar­celona i del Vallès, ja que forma el més important pulmó verd de la zona, un pulmó amenaçat per la urbanització, la contaminació i pressió humana.

Viure casa Dkendres, 19 di' marc de IV9Ç

P u L I R

P O R T A T G E

CATALÒNIA CERÀMIC RENOVA LA LLAR AMB ESTIL RÚSTIC Catalònia Ceràmic ofereix una gran varietat de productes per a renovar la nostra llar: ceràmica d'es­til rústic, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris, cabines d'hidromassatge i material per a la construcció. La seva seu central es troba a la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, al quilòmetre tres, on té una àmplia zona d'exposició, un gran magatzem i un aparcament de fàcil accés.

Seu murala Cerdanyola. Foto: CATALÒNIA CERÀMIC Adhesius i productes químics l'mer. F: C. CERÀMIC Ceràmica nística Rosa Gres. F: CA TAI.ÒNIA CERÀMIC

ZJU C/MONESTIR, 44 - 08190 ST. CUGAT V I.630.V0./4.69

e.mail : apuer ta@mundiv ia .es

l CREEIS EN DIOS ?

CREED TAMBIEN EN MI! JESUCRISTO Ev. S. Juan 14:1

Muchas personas dicen creer en Dios, sin embargo nunca han experimentació a Dios, nunca han sentido Su Presencia. Las Sagradas Escrituras nos enseftan que Dios Padre lo ha puesto todo en manos de su hijo Jesucristo ; le ha nombrado mediador entre Dios y los hombres (1 Tim 2 :5). No sirve cualquier creencia, solo si creemos en Jesucristo como Hijo de Dios y Mediador podremos acercarnos a Dios. Si le pedimos a El, el nos acercarà a Dios y le podremos sentir. Entonces Dios dejarà de ser una teoria y se convertirà en una realidad para ti.

Si desea hacer alguna pregunta acerca de las Sagradas Escrituras, escríbanos. Le obsequiaremos con un ejemplar del Nuevo Testamento y con un curso Bíblico por correspondència. No hacemos visitas.

También le ofrecemos nuestros servicios :

Estudiós Bíblicos. Asesoramiento a familiares de drogodependientes y alcoholisme Asesoramiento y mediación en conflictos personales y familiares.

L'estil rústic és una de les especia­litats de Catalònia Ceràmic que comercialitza tot tipus de mate­

rials per a la construcció. La botiga ofereix una àmplia gamma de productes per a reformar la nostra llar, com ara ceràmica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, acces­soris, productes per a la col·locació de ceràmica i material per a la construcció.

Per als seus clients, Catalònia Ceràmic té una gran zona d'exposició a la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, al quilòme­tre tres, amb un aparcament de fàcil accés. Allà també disposa d'un gran magatzem amb tots els seus productes per a poder atendre a qualsevol hora totes les demandes dels seus clients. Catalònia Ceràmic ofereix la garantia de les millors marques de tots els seus productes. "Tenim tot

A més, l'empresa ofereix una àmplia gamma de colors per adaptar les juntes a totes les necessitats. Per la seva banda, Ceràmica Sugranes ha obtingut recent­ment el certificat internacional de quali­tat ISO 9001 que avala la qualitat dels seus productes. A més, Fixcer i Rosa Gres presentaran els seus productes a la Fira Construmat que se celebrarà a Bar­celona el proper mes.

Catalònia Ceràmic té un gran equip de professionals per assessorar i atendre els seus clients. Els treballadors, espe­cialitzats en productes ceràmics i llurs aplicacions, aconsellen els visitants a partir de la seva experiència acumulada després de treballar durant molts anys en el sector de la construcció.

Ceràmiques Sugranyes va obrir les seves portes fa més

tipus de peces Catalònia Ceràmic ofereix la de 40 anys pe garantia de les millors marques

de revestiments i paviments ceràmics, sanitaris, aixetes i

materials per a la construcció

especials per a la llar, tant per a interiors com per a exteriors", assegura Anto-nio Morató, gerent de

Catalònia Cerà­mic.

Catalònia Ceràmic pertany al mateix grup d 'empreses de Ceràmiques Sugranyes S.A., que fabrica Rosa Circs, i de Fixcer Products S.A., que està espe­cialitzada en productes químics i adhe­sius per a la construcció. Fls productes Fixcer permeten fixar perfectament les peces de ceràmica o porcellana a la base, paret o terra. Són totalment impermea­bles i es poden netejar sense problemes. Fixcer té productes especials per a cada utilització i per a cada tipus de material.

fabricar maons. Als anys 70, l'empresa es va convertir en la primera fàbrica de gres extrusionat de l 'Estat espanyol. Catalònia Ceràmic

fSSSIÈ· v'a començar fa onze

anys i ara té la seu a Cerdanyola del Vallès. Actualment, Catalònia Ceràmic té dues botigues més a Barcelona. Una es troba al carrer Buenos Aires, número 25, i l'altra al carrer Rocafort, al número 112. Les dues tendes també tenen una gran zona d'exposició amb tots els seus productes per a la construcció. L'horari d'obertura de les botigues de Catalònia Ceràmic és de 8 h. a 13 h. i de 15 h. a 20 h., de dilluns a divendres, i de 9 h. a 13 h. i de 16.30 h. a 20 h. els dissabtes.

Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa

3

. •*

Restaurante - Pizzeria

Especialidad cocina marroquí

COUSCOUS

TAGIN Y BASTELLA

- Comidas preparadas para llevar a casa

ESPECIALISTES EM GENT GR/VN

Teleassistència

Serveis d'Infermeria

Servei de Transport

Serveis Personals

Servei Ajuda a la Casa

Altres Serveis

• Central receptora -24 hores-• Seguiment personalitzat .:' ! • Avís als familiars aK-. . : : ' : ' * • Connexió amb els Serveis d'Urgència

• Controls de medicacíS • Alimentació entera! iiparenteral • Rehabilitació i fisioteràpia :

• Cures, sondes, etc, a domicili.

•Transports amb cotxes adaptats ; ; ' y • Sortides individuals i en gr jps

• Acompanyaments externs :;: • Companyia en hores concretes í>:tQ|*l dia • Vigilància a malalts allitats ^ • Higiene personal . ,p':

• Podologia i perruqueria'"...... :/i'~ ' • «Cangurs» d'avis i nens -

• Bugaderia • Neteja a la llar : * • Compres i elaboració de menjar • "Catering" • Bricolatge domèstic

• Atenció psicològica • Assessoria social i legal INPROSS

SALUT I SERVEIS A DOMICILI (93) 589 3 9 67

Av. Torre Blanca, 2-B 3r A, despatx 11 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 93 589 39 67 - Fax 93 589 35 18 - e-mail: inpross@cambrescat.e

&M&>iiM&l&0*iàfo&±&<

BAR RESTAURANTE • BRASERÍA

LA PONDEROSA

Servicio diario de menú y carta

ESPECIALIDAD en carnes a la brasa

El fin de semana disfrute del pescado fresco

Martes tarde, cerrado

C. Victòria, 18-20 - 08191 MIRA-SOL (Sant Cugat) - Tel. 93 589 25 71 -93 675 59 28

ELS4CAIVrONS Divendres, 19 de marc de 1999 Societat 23

La r a d i o g r a f i a

GRUP PASSEIG PER COLLSEROLA

La serra de Collserola és

un tresor fràgil i que cal

descobrir guiats pels

experts

Una gran desconeguda per a molts M. S.

L'any 98 el Club Muntanyenc va aplegar un grup de gent que coneixia molt bé la serra de Coll­serola, i va proposar de fer sorti­des dominicals per recórrer els diferents indrets amb grups de gent que volguessin descobrir la bellesa natural de les muntan-yes'de Collserola. Va reunir un grup de voluntaris que per torns, cada d i u m e n g e por tess in un grup de gent a descobrir algun indret notable de la muntanya.

L 'organització va voler q u e aquesta activitat fos lliure i gra­tuïta per a tots aquells que vol­guessin fer-la i així, desde se­

tembre a maig, cada diumenge s'organitza una sortida diferent per conèixer i recórrer les mun­tanyes.

Cada sortida té un interès es­pecial, ja sigui per la botànica de la zona o pels vestigis històrics o bé pels paisatges que es troben.

Els guies són experts en dife­rents temes i es preparen molt conscientment el recorregut, i moltes vegades preparen un pe­tit dossier del punts d ' interès que es poden trobar a la sortida i en què expliquen per què han triat aquesta ruta especial. Pot ser la visita a diferents ermites o a indrets que tenen una espe­cial riquessa botànica, o algun indret destacat per les fonts que

s'hi poden trobar. La idea primordial és fer que

siguin aptes per a tots i així les rutes són caminades de dues ho­res i mitja a tres segons les difi­cultats del camí i sempre es co­mencen a les nou del matí, molt puntuals això sí, devant del Club Muntanyenc. Allà i segons d'on es vagi s'aplega la gent i, prefe­riblement en tren o si no pot ser en cotxes, depenent dels casos, es traslladen a l'indret d'on co­mençarà l'excursió.

Les sortides han visitat llocs tan coneguts com les ruïnes del Gran Casino o Santa Creu d'O-lorde i altres desconeguts per a molts com pot ser les restes de Sant Vicenç de Bosc o el pavelló

de caça de Valldaura. Les caminades són aptes per

tothom i s'hi ha aplegat gent des de vuitanta anys fins al més jove participant, un nen de 10 mesos ben instal·lat eala motxilla dels seus pares.

Es calcula arribar de les ex­cur s ions cap a la una o dos q u a r t s de d u e s per d e i x a r temps per arreglar-se i dinar amb calma.

En el t e m p s q u e fa q u e el grup funciona es calcula q u e un miler de persones han par­ticipat en les diferents excur­sions i sortides, encara que els grups poden variar en nombre depenent de la temporada.Des dels grups més grans, fins una

c inquantena de persones a la tardor fins a l'hivern on es pot baixar fins a una quinzena.

El grup vol descobrir a la gent el que és Collserola però evi-tar 'sobretot els grups excessi­vament massificats i incontro­lats perquè no malmetin la serra el seu ecositema molt amenaçat per els incontrolats i sobre tot per aquells que pensen que les regles no van per a ells i que poden causar accidents. Alguns ciclistes incontrolats, caçadors de d iumenge, motoristes i al­guns caçadors furtius.

Desgrac iadament , a l 'est iu, però, el grup no fa sortides per l 'evident perillositat que té la serra amb els incendis forestals.

Viure casa Divendres, 19 de març de 1999

MANTENIR LA COBERTA EN FORMA PER EVITAR ACCIDENTS Els factors climàtics, altes i baixes temperatures i pluges, ocasionen danys importants a les cobertes de casa nostra. Hi ha una sèrie de factors que poden ajudar a tenir cura de les cobertes. Això contribueix a millorar la qualitat de vida, a estalviar energia i diners, i a aug­mentar la seguretat ciutadana.

E l (lol·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics ha estudiat la manera que els

ciutadans puguin tenir cura de les seves cases. Amb aquest objectiu es va iniciar la campanya "La casa en forma" per difondre la cultura del manteniment a tots els ciutadans. A continuació ofe­rim alguns consells per mantenir les cobertes de la nostra llar en forma que han de servir perquè els ciutadans tinguin cura d'a­questes cobertes amb unes reco­manacions molt senzilles. Entre d'altres coses, això ajuda a millo­rar la qualitat de vida, augmenta la seguretat, permet un estalvi de diners i contribueix a la defensa del medi ambient.

Conèixer la coberta. Aquest és el punt de partida per poder mantenir la coberta de casa nos­tra en forma. La coberta és el gran paraigua de la casa. Prote­geix el seu interior i els seus ocu­pants de les agressions climàti­ques i de la contaminació. Empa­ra de la pluja, del vent, del fred i de la calor i té moltes utilitats per a l'usuari.

Els diferents elements que formen la coberta són: la imper­meabilització -condueix l'aigua fins als desguassos perquè sigui evacuada a la claveguera-; l'aïlla­ment tèrmic -permet aïllar l'inte­rior de la casa fent-la més confor­table i evitant que apareguin humitats-; les claraboies i fines­tres -comuniquen l'interior de la casa amb l'exterior i permeten la seva il·luminació i ventilació-; els acabats de la coberta -maquillat­ges finals de la coberta-, i l'es­tructura -part que aguanta tots els altres materials de la coberta.

A part d'aquests elements,

Conèixer la nostra coberta és el punt de partida per a mantenir-la en forma. Foto: XAVILARROSA

presents a totes les cobertes, tam­bé parlem de diferents tipus de cobertes. El terrat és una coberta plana que està pensada, princi­palment, perquè es pugui utilitzar per passejar, esten­dre la roba, tenir-hi plantes o fer-hi altres activitats.

terrat i la teulada. Són elements de l'edifici que acostumen a estar molt abandonats.

El fet que la coberta de casa

materials propers a la façana. D'altra banda, si els materials

estan en mal estat, la humitat pot penetrar a l'interior i poden

aparèixer taques a les

Mantenir la coberta de les cases parets que facin malbé ia . pintura, els empaperats i

en bon estat aporta seguretat els enguixats. Cai que la

símptomes d'envelliment

D'altra banda hi ha la ciutadana Í CStalvíar mal de CapS coberta sigui impermeable teulada que és una coberta r per evitar les humitats.

amb molt pendent pensada per les goteres, esquerdes i d'altres Amb un manteniment

perquè pugui evacuar l'ai­gua de la pluja amb rapide­sa; es construeix, sobretot, en zones on plou amb fre­qüència. Finalment, els patis i les terrasses també són cobertes, tot i que no cobreixen la part superior de l'edifici, i tenen la mateixa funció que el

nostra estigui en forma aporta seguretat als vianants, ja que l 'envelliment pot provocar esquerdes i despreniments dels

periòdic de la coberta tam­bé evitem la degradació i les grans despeses que comporten reparacions urgents originades per un

petit problema agreujat amb els pas del temps. En definitiva, es pot aconseguir que augmenti la durabilitat de la coberta i obte-

elements k componen.

- Inspeccionar ment l'estnictúrju ï | t «p>Oíiàa|;,i

verificar el bon estat dels ele­ments de la coberta per «vital accidents.

nptdT

ta fat coberta"; rcbpenc

morrions o < per evitar que I

"interior dels ts. 'fop^af l'obstrucció

requereix rebeAtti fa conductes i costa molts diners. .

baixam

r» t et tffii-fBftoiitHt -Wrmíc. . "* '

inspeccionar l'espai sota ttjtèds perquè moltes vegades l'aflíamcnt tèrmic , està col·locat a dins i cal comprovar que no s'hagi bellugat ni desenganxat.

adherides i no s'han deterin - Ólsemr $Js rninveU

terrats per ; s'hanesquerda&r ' «&> . ^ _ .

- Revisar les t e i ü ^ ^ ^ S ? que una teula trerk^d|J8^ ünà via d'entrada d'i

nir un estalvi econòmic conside­rable. Un aïllament tèrmic efi­caç porta a no gastar més energia del compte, fet que es tradueix en un major respecte pel medi ambient. Finalment, amb la coberta en forma aconseguim una millor imatge de l'edifici que fa més agradable el nostre municipi.

La coberta es deteriora amb el pas del temps perquè és agredida constantment. Els fenòmens climàtics són els enemics núme­ro u de la coberta de casa nostra. Les altes temperatures de l'estiu escalfen els materials per sobre dels 70 graus i això provoca que es dilatin molt. Per contra, a l'hi­vern poden arribar a refredar-se per sota dels zero graus i es con-trauen molt. Aquests cicles de fred i calor acaben trencant els materials.

La pluja és un altre factor climàtic que intervé en el dete­riorament de la coberta. L'efecte dissolvent dels milers de litres que mullen la coberta amb els anys té un efecte nociu sobre els materials. Aquesta aigua es barreja amb la contaminació ambiental i penetra dins els materials de manera que els mal­met amb la seva acidesa.

Hi ha altres factors no climà­tics que també poden perjudicar el bon estat de la coberta. És el cas de clavar antenes i tendals que, moltes vegades, perforen les làmines impermeables i quan plou l'aigua es filtra a l'interior de la casa. Cada vegada més es ten­deix a instal·lar piscines i plantes als terrats. S'ha de vigilar, que un excés de pes pot malmetre l'es­tructura de la coberta i posar en perill els seus ocupants. / N. V.

j un ra que teules velles es un raspall metàl

nd ratlli. Les netegen amb

•lic

9

24 Societat HS4CAIVTOINS Divendres, 19 de març de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

UN DOLÇ ELIXIR DE QUALITAT El Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell va fer el cap de

setmana un ple al Teatre-Auditori i va aconseguir l'espectacu­lar atenció que sempre es produeix quan a Sant Cugat hi ha òpera. Les desenes d'intèrprets van cantar i bellugar-se per dalt de l'escenari ambfran seguretat i van aconseguir que

L'elisir d'amore seduís el públic santcugatenc. Pàgina: 39. Foto: XAVILARROSA

EL TORNEIG MÉS DOLÇ El Club Petanca Sant Cugat Atlètic va repartir el cap de setmana passat uns tres mil quilos de bombons de la firma Ferrero Ibèrica. El camp municipal d'esports va omplir-se amb quasi mil petanquers d'arreu de Catalunya, que van participar

a la quarta edició del torneig Ferrero Ibérica. Pàgina: 34. Foto: ÓSCAR BENITO

PRESSUPOSTOS COMPLICATS La sessió plenària d'aquesta setmana L· estat particular. Quan amb prou feines havia començat el ple, els regidors de l'oposició

van aixecar-se en bloc i van abandonar la sala en protesta per la convocatòria extraordinària. Malgrat l'absència dels partits,

però, el ple es va tirar endavant i l'equip de govern va aprovar els pressupostos per al 1999 per unanimitat.

Pàgines: 3 a 6. Foto: XAVI LARROSA

LA GENT GRAN S'HO PASSA BÉ F.l Centre de Dia i Casal de Sant Cugat va estar dissabte de festa. Els avis que habitualment hi assisteixen van fer una gran xocolatada i van poder assistir a l'actuació del grup d'havaneres Espingari. Ells, però, també van fer la seva

aportació a l'espectacle: la coral del Casal va fer un petit recital amb peces molt cel·lebrades pels presents.

Foto: MARIA ÀNGELS QUADRAS

ELS4CAIYroiNS Divendres, 19 de març de 1999 Societat 25

L A S E T M A N A EN IMATGES

UN COMUNICÒLEG ENCARAT AL FUTUR El Coordinador del Consorci Local i Comarcal de

Comunicació, Xavier Fornells, va oferir dilluns una conferència en la que va destacar l'enorme horitzó de

possibilitats que es presenta davant els mitjans de comunica­ció gràcies a la incorporació de les noves tecnologies.El que va ser director de Ràdio Sant Cugat va destacar la importància que els mitjans locals no perdin el referent d'indentitat de la

ciutat on es troben. Pàgina: 19. Foto: OSCAR BENITO

CiU DÓNA PER TANCAT EL PACTE LOCAL Després de diverses setmanes de no pronunicar-se, la secció local de CiU ha

arribat finalment a un acord que li ha permès tancar el pacte electoral municipal. Segons l'entesa a la qual s'ha arribat, Joan Recasens (UDC) ocuparà el segon lloc de la llista darrera de l'alcaldable, Lluís Recoder.

Pàgina: 7. Foto: XAVILARROSA.

SENSE COMPLLR LES SANCIONS Els responsables de la casa de colònies Mas del Bosc, ubicada

enmig de Collserola, no han respectat les sancions que l'Ajuntament els va imposar ara fa dos anys després que tallessin defonna il·legal diversos arbres centenaris. A l'espai on havien de

replantar arbres, els responsables de l'equipament d'oci han construït un camp de futbol. L'Associaciópera la defensa del

Patrimoni ÍAPAC) ha denunciat els fets. Pàgina: 14. Foto: CEDIDA.

i els mobles

corre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa

CARPINTERIA DE ALUMINIO

J. CRUZ, S.L.

^ ^ " ^

I N S T A L A D O R Jiitíifl/.nln

TECHNAL^ N.190116

SOMOS FABRIGANTES Passeig Torreblanca, 16 baixos

Tel./Fax 93 675 25 89 08190 St. Cugat del Vallès (Barcelona)

RESTAURANT CAN EDO

Comunions, batejos Casaments Cuina casolana Carns a la brasa Verdures a la brasa Zona d'aparcament Parc infantil Camp de bàsquet Local climatitzat

Lope de Vega, 5 •• Tel. 93 580 66 60 Fax 93 692 24 24 • Bellaterra

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal Telèfon NIF o DNI.

Fax

DADES DE LA SUB£C$ _. r'"7:;;"r,·-"·r':::tr^:

í V a X.

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa.... Adreça oficina Entitat LT I Titular

oficinat I dcDD núm compteL

• Comptat • Rebut domiciliat

Data d'alta ,...L.......... Nombre40 Subscripcions. Adreça d'entrega ,

Ef (bari de casa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

Sant Cugat del Vallès, de de 1999 SIGNATURA

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

EIS4C4NTON3

Economia 26 Divendres, 19 de març de 1999

Pressupostos

El 1 9 9 8 es tanca amb superàvit S'consegueix un estalvi superior al del pla econòmic-financer

"Ho hem aconseguit, l'Ajuntament té su­peràv i t" . A m b aquestes paraules co­mençava Pasqual D'Ossó -tinent d'alcaMe d'Economia- la seva intervenció durant el Ple de març en la dació de comptes de la liquidació del pressupost corresponent a

\ \ \ \ BoKAl

-Sant Cugat -

"Liquiduramh superàvit era l'ob­jectin de l'equip de govern i, entre tot l'equip de govern, hem assolit aquesta fita: hem tancat de manera positiva aquesta etapa inversora, acallant els mals a\ cranxs que deien que havíem fet moltes coses però que havíem deixat l'economia mal­parada. i això no és xcrit.it".Kl ti­nent d'alcalde d'Fconomia i Fi­nances, Pasqual d'Ossó, encetava així la valoració política de la liqui­dació de pressupostos del 1998 de la qual es \a donar compte en el Ple ordinari del mes de marc. celebrat ilimats passat. FI balanç final re­flecteix que el consistori santeuga-tenc ha passat de tenir un dèficit proper als ,sO(l milions de pessetes a comptar amb un superàvit de 41 milions (amb xifres també positi-\ es en els tres i irganismes autònoms: Patronat Municipal d'Fducació, Or­ganisme Autònom de Comunica­ció i Informació Ciutadana i Cen­tre Cultural).

l'na dació de comptes amb unes xifres que tant D'Ossó com el pro­pi alcalde, Joan Aymerich -segons va destacar en la roda de premsa pos­terior-, han qualificat com a "molt positives" i de les que van remarcar, sobretot, haver aconseguit millorar el pla econòmic-financer estipulat per a sanejar els deutes de l'Ajun­tament, amb una gestió econòmi­ca, en paraules del tinent d'alcalde, "que pot servir de model".

Per a D'Ossó, la valoració tècnica passaria per alguns trets remarca­bles, entre els quals va destacar la re­ducció en 2.300 milions tespecte a

l'exercici de 1998. Període que ha donat com a resultat la millora dei pla econòmi-co financer per sanejar les finances del consistori i que situa al municipi amb un superàvit de 4 1 milions de pessetes, fruit, entre d'altres factors de les millores en la

recaptació. Però els partits de l'oposició, que també han valorat els resultats com a molt favorables, s'han manifestat en de­sacord amb algunes de les línies segui­des per l'equip de govern en la seva ac­tuació, com l'execució d'inversions.

w PI. Unió edif.B. I r la 08190 -Sant Cugat Tel. 93 589 57 55

sèpal

lo&ïétíc«cof«o;<íepr*ctkpj«í

litfwmïfifttM untar f¥ ai fat * f l í t f ïflfï u u iHflffi mflti<Í(ïtif|fiif i&

Tots els jinifis /«ilit'h's dinli npiKenliirió rtmsistorial van onnàdira vnltiruri-om nptisithis els nsultats trvnimïiade IW8. F.:ARXl('

L'oposició critica que no s'hagin realitzat les inversions

• Les finances de l'Ajuntament han anat durant 1998 en una bona direcció. Així ho va afirmar Pas­qual d'Ossó i així li van reconèixer tots els grups polítics de l'oposició.

Però mentre que el tinent d'al­calde d'Economia destacava la fita aconseguida, qualificant-la com a "el tancament de l'etapa Joan Ay­merich, que ha comportat la me­tamorfosi de Sant Cugat poten­ciant la seva identitat amb gran esforç inversor en infraestructu-res i adaptant els serveis de ciu­

tadans harmònicament en crei­xement", l'oposició va retreure a l'equip de govern que "estem en la bona línia d'un bon control pres­supostari, que s'està aconseguint entre d'altres raons per una esca-sa inversió que no cobreix en els últims anys ni el 50% del que es pressuposta", segons va afirmar el portaveu d'IC-EV, Francesc Godàs.

Per la seva banda, Àngel Casas -portaveu del PSC- va afirmar que la causa de les poques materialit­

zacions inversores en matèria d'ur­banisme es deu fonamentalment "a una incapacitat de gestió". Si bé D'Ossó va afirmar que era el grup socialista el que havia votat en contra de moltes alienacions de terrenys per realitzar les inver­sions, essent impossible realitzar -les amb pressupost ordinari, Ca­sas va sortit al pas sotenint que la poca inversió era fruit "d'una man­ca de voluntat política i no d'un falta de pressupost o de manca de vots"./A. B.M.

l'any anterior dels creditors pen­dents de cobrament, la bona situa­ció de les ràtios de tresoreria (el 12'91% quan el màxim s'estipula en 25%) i d'endeutament a llarg ter­mini (l'H'13% per un màxim del 25%), així com de la millora en la recaptació: l'Ajuntament ha passat de tenir 5.157 milions de pessetes pendents de cobrament a tenir-ne 3.778.

Però l'oposició (ERC, IC-EV, PP

i PSC), tot i compartit la valoració positiva d'aquestes xifres, no va ma­nifestar el mateix optimisme tes­pecte a la gestió de l'equip de go­vern. Sobretot pel que respecta tant a l'apartat d'inversions urbanísti­ques com al de recaptació durant una etapa que el PP va qualificar com a "compàs d'espera que, com sempre, deixa la pilota pel que vindrà darrera". En aquest sen­tit, el PSC, tot i reconèixer aquesta

millora recaptatòria, va reclamar que els aquest tipus d'ingressos s'hau­rien de comptabilitzar "en temps real". Mentre que IC-EV anava més enllà afirmant que "encara és in­suficient", i temarcant la "dada pre­ocupant" referent a l'Impost d'Ac­tivitats Econòmiques (IAE) que està encara en un 60% del total i que reflecteix que "hi ha algú que no paga i es beneficia d'una per-missibilitat que no tots tenim".

Boehringer inaugura, a la fi, la planta de Sant Cugat

A. B. M. -Sant Cugat-

Després de mesos d'aplaça-ment , motivats segons fonts de l 'empresa per motius tèc­nics, dil luns vinent s ' inaugu­rarà de manera oficial la plan­ta s a n t e u g a t e n c a de la mul t inac iona l fa rmacèut ica Boehr inger Inge lhe im, tot i que ja funciona des del pas­sat mes de se tembre .

L'acte serà presidit pels Reis de l 'Estat espanyol, Joan ('àr­ies i Sofia, i pel president de la General i ta t de Catalunya, Jordi Pujol, i comptarà també amb la presència de l 'alcalde de Sant Cuga t . Joan Ayme­rich.

La col·locació de la primera pedra per a la construcció d'a­ques ta planta es va realitzar al juny de 1996. amb ina in­versió general es t imada ini­cialment en 12.000 milions de pessetes. Aquesta nova fàbri­ca, ubicada al Turó de Can Matas, té una superfície que supera els 20.000 m - , amb unes àrees de producció ade­quades amb les tecnologies més avançades en matèria de neteja, així com els mètodes més moderns per omplir am­polles i en un futur la incor­poració d'esterilització en línia amb microones. Segons infor­m e s de l ' e m p r e s a , a q u e s t s e q u i p a m e n t s d 'envasa t du­ran s is temes d 'e t iqueta t amb impress ió en línia i tot serà controlat pel sistema del codi de barres.

Es tracta d'una de les plantes fabricants d ' in jec tables més inportants de la firma i un dels c e n t r e s m é s m o d e r n s de la companyia a nivell mundial i en el la s ' e laboraran xarops, càpsu l e s , l iof i l i tzats i solu­cions estèrils tan per a l 'Estat espanyol com per a l a resta d 'Europa.

D ' a l t r a banda , segons han anunc ia t fonts d ' u n a de les e m p r e s e s cons t ruc to re s del sec tor , C o b y s e r ( C o n t r e r a s Obras y Servicios), existeix la possibil i tat que els treballa­dors d 'aquesta es manifestin durant la inauguració en pro­testa per les possibles irregu­laritats que,s egons afirmen hi ha hagut durant la urbanitza­ció de la zona.

Viure casa Divendres, 19 de març de 1999

* DECORACIÓ AMB MOBLES B ANTICS I MODERNS L Després d'onze anys, la interiorista santcugatenca Adriana Barnils ha creat un estil propi de deco-• ració interior que va per endavant de la moda actual. A més, Barnils restaura mobles de fusta

antics i elabora el disseny propi d'objectes per a la llar. En la seva botiga, que es troba al centre f f de la ciutat, també es poden confeccionar llistes de noces amb tots els seus objectes exquisits.

E P L

T A

a nostra llar ha de ser un lloc agradable i con-

'fortablc a fi de poder-nos-hi sentir còmodes. Per aconseguir una completa har-

O monia a casa, la interiorista santcugatenca Adriana Barnils

R c u i d a fins a l'últim detall de la decoració de la seva llar. A més de vendre un seguit d'exqui­sits clements decoratius a la seva botiga, que es troba en una de les cases més antigues de Sant Cugat, Barnils també

^ ^ assessora els seus clients. Tam-I bé realitza directament treballs

d'interiorisme i confecciona

G llistes de noces amb objectes molt selectes.

_ , L'estil d'Adriana Bar-^ " niïs segueix les tendències en

decoració interior que dicta la moda actual. Fins i tot, va per

endavant de la moda que publiquen les revistes de decoració, i aposta per les novetats.

D'altra banda, Adriana Barnils fa un disseny propi d'objectes per a la llar, com ara llums, robes, cendrers, canelobres i un llarg etcètera. També restaura mobles de fusta antics per combinar-los amb els objectes moderns. D'aquesta manera, Barnils ha creat un estil d'interiorisme propi molt valorat. Només cal visitar la seva botiga al carrer Santiago Rusinol. Barnils decora els espais de la botiga com si fos una casa. Foto: X. L. La interiorista santcugatenca treballa molt amb fusta o ferro. Foto: X. L.

' -"••#"!&-

El Nadal és una bona ocasió per decorar de nou la llar. Foto: X. L.

La botiga d'Adriana Barnils inclou tot tipus de mobles i elements decoratius per a la llar. Calaixeres, escriptoris, taules o cadires, tots

mobles de fusta de primera qualitat, han estat degudament restaurats per apropar-se a Vestil de la interiorista santcugatenca. La botiga

també ofereix tot tipus d'objectes propis d'una llar per decorar la llar. I és que Barnils cuidafins a Fúltim detall d'una casa. Foto: X. L.

Dkcndres. í 9 de març de 1999 viure casa

Tant si vostè és a casa com si no hi és... AUXVYD

vetlla per la seva llar

SEGURETAT CONTRA INCENDIS

im

ü

OZ2 fl

m V

CONTROL D'ACCESSOS AMB TARGETA MAGNÈTICA CAIXES FORTES

\ à 4»

w CAIXES FORTES

JA I

CIRCUIT TANCAT DE TV

ALTA SEGURETAT EN PORTES

r

i

< £ ^

J t í r

PORTES AUTOMÀTIQUES REIXAT AUTOMATIC 1 • ' ' • r ^ z ^

\c I^JL^v

_c

I , C

M' üíl

Zirr^1^ Pi

"•"" J7Z

M'r,

FINESTRA AUTOMÀTICA PORTES AUTOMÀTIQUES

EN GENERAL

La solució més adequada en seguretat integral

SISTEA/IES DE

S E G U R E T A T ^ o é u > a

Prestigi, Seguretat i Servei

A U X V Y D SISTEMES DE SEGURETAT C0MPIEMENTSD0MÒTOI DE PROJECCIÓ

o

(D

C/5

d

Av. Alfons Salà, 50 - Tel. 93 589 17 99 • Sant Cugat del Vallès

EIJ5/CAIYrONS Divendres, 19 de març de 1999 Economia 27

LES EMPRESES Es tracta d'un necesser amb anella per enganxar a qualsevol corretja de gos. Té un departa­ment per guardar les claus i una obertura que permet treure les bosses per recollir els excrements dels gossos. És la nova eina que ajudarà a mantenir els carrers sense excrements facilitant als propietaris dels gossos aquesta feina. Es un nou sistema per tenir la ciutat més neta.

Cristina Font, Inventora del Clean City.

"Aviat serà impensable deixar excrements a terra"

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

- Ho fa gaire sovint això d'in­ventar-se coses? -I lome. la veritat és que aques­

ta idea va sorgir una mica de ca­sualitat. Jo tinc dos gossos i un dia quan vaig sortir a passejar vaig tro­bar-me que tots dos van fer les se­ves necessitats al mig del carrer. Portava una bossa però no dues. Quan vaig arribar a casa vaig pen­sar que havia de fer alguna cosa per solucionar el problema, que havia d'idear una cosa pràctica i que costés de deixar-se a casa.

- Com es materialitzen les for­mes que agafa el producte ide­at? - É s molt important veure com

la gent recull els excrements dels seus animals. Un 90% de les per­sones els recullen amb una bossa de plàstic. La gent quan surt de casa per passejar el seu animal domèstic es posa l'abric i la bossa de plàstic dins la butxaca. A con­tinuació agafen el gos i la corretja. És curiós perquè encara que no portin el gos lligat sempre agafen la corretja. Això va fer-me adonar que era imprescindible que el meu invent pogués vincular-se amb aquest estri. Per altra banda també volia que fos alguna cosa mona, perquè si t'hi fixes tot cl que hi ha a les botigues per reco­

llir excrements és francament lleig, a vegades és difícil de manipular... Havia de solucionar tot això d'al­guna manera. Llavors vaig pensar que el necesser és mono, que agra­da perquè és coquetó, no és fleig i a més podia penjar-se a la cade­na. Per acabar-ho d'adobaries bos­ses són de plàstic reciclat.

— En quin moment l'invent dei­xa de ser IUI projecte per con­vertir-se en realitat? — Vaig idear el clean city tot tre­

ballant a una agència de publicitat. Allà em van donar molt suport, tothom s'hi va volcar molt, em van ajudar en el tema del disseny i jo em vaig moure buscant fabricants, mirant la mida que era idònia i fent més termes de producció.

— Les seves habilitats com a e m p r e s è r i a de la publicitat deuen haver-hi ajudat...

- Sí. Vaig adonar-me que hi ha­via un buit al mercat perquè res del que hi ha està agradant. Tens la prova en el fet que la gent con-~ tinua amb la bossa de plàstic a la butxaca. Vaig recollir informació de què necessita la gent, com ho fa, què és el millor, per què no uti­litzen el que hi ha en aquests mo­ments al mercat... i finalment he tret el meu producte al mercat. Sí, això m'ha ajudat.

— Ara ja tenim el producte fet, però... com surt al mercat? — Primer vaig donar a conèixer

el clean city a 4 ajuntaments i ca­sualment l'ajuntament de Sant Cugat va ser el primer que va creure en aquesta idea. Com a santeugatenca va fer-me molta il·lusió i amb ells vaig fer la pri­mera campanya. Arran d'ells van sortir tot d'altres d'ajuntaments com el de Calafell, Blancs, Ma­drid i fins i tot una botiga de fo­tografia de Barcelona que pel re­velat de dos 2 rodets de fotos regalen un clean city als propie­taris de gossos. Aquesta campan­ya està agradant molt perquè d'al-guna manera és col·laborar a solucionar un problema que en aquests moments tenen tant els

"He ofert als

ajuntaments la

solució a un dels

seus problemes "

propietaris de gossos com els que no ho són. - Per què va dirigir-se primer

als ajuntaments? - Els excrements de gos són un

dels motius pels quals els ajunta­ments reben més trucades de ciu­tadans que es queixen de Ics ca­ques que hi ha als carrers, és un problema que tenen molt vigent.

Cristina Fon/ es empresària e/es e/e fa

Ells normalment fan campanyes cap a la primavera, una mica per conscienciació de la gent. Aprofi­tant això vaig pensar que el meu producte els podia interessar. De fet està agradant molt. He ofert als ajuntaments la solució a un dels seus problemes i això és el que necessiten.

- I com arriba a la gent? - A Sant cugat regalaven un cle­

an city per cada gos censat. Cala­fell ho acostarà als seus habitants mitjançant els veterinaris i d'al­tres ajuntaments ho han fet en­viant el clean city als propietaris dels gossos censats.

- Hi ha algun altre sistema per adquirir aquest producte?

- En aquests moments hi ha una persona que ho distribueix per tot Catalunya. De manera que qual­sevol botiga que vulgui pot dirigir-se a Comercial Imac, l'empresa distribuïdora, i allà ho trobarà. Així els particulars el trobaran a qual­sevol botiga d'animals.

- I vostè creu que ara ja no hi

//// mes i mig. FOTO: A'.llY lARRÒS\

haurà més excrements repar­tits pel carrer? - Arribats a aquest punt ja no­

més falta la conscienciació. Jo sem­pre dic que quan era petita tirar un paper a terra era fins i tot nor­mal, no hi havia la concienciació actual. Ara ni se m'acut tirar un paper a terra, i si veus algú que ho fa l'avisaràs que li ha caigut un pa­per a terra. Doncs jo crec que això serà el mateix. Arribarà un dia que la persona sortirà amb el seu gos i és que serà impensable no portar res...

- Si té èxit potser en sortiran altres versions... - Amb això també hi he pensat.

Abans de sortir al mercat jo ja vaig patentar el clean city i ara està molt protegit. El que vaig fer pri­mer de tot va ser assegurar-me que no hi havia cap altre producte com el meu i a continuació vaig haver de firmar papers per protegir-lo. Actualment si una persona treu una cosa semblant jo puc denun­ciar-lo.

O F E R T A D E T R E B A L L

BEQUES, A J U T S , PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria de la Fundació Catalana per a la Recerca, del X Premi Fundació Catalana de la Recerca. Sol·licituds: fins al 30 d'abril de 1999, al Passeig Lluís Companys, núm. 23, 08010 Barcelona.

Convocatòria de l'Associació de químics de nnstüut Qufmte de Sarrià, del V Premi Europeu A»IQ$ sobre tScnotogia enzímàtica. Sol-Bc&Kfc: fins al 30 de Jtmy de 1999, a Via Augusta, nurn. 390,08017

malalties metabòliques. Sol·licituds: fins al 15 d'abril de 1999, a l'Avinguda Diagonal, núm. 477,11 a planta, 08036 Barcelona. Telèfon: 93.444.48.30.Fax: 93.444.48.32.

ribro, ünesco. SoPïe&uífs: fim ai 15

Convocatòria del Claustre de Doctors, Universitat de Barcelona, del III Premi claustre de doctors de la Universitat de Barcelona a tesis doctorals 1999. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, a Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 585, 08007 Barcelona.

Convocatòria de l'Institut d'Estudis Autonòmtcs, de Beques per la investigació sobre autonomies de països estrangers. Sol·licituds: fins at4 de maig de 1999, al Palau Centelles Baixada de Sant Miquel, núm. 8r 08002 Barcelona. Telèfon: 93.412.47.82.

Convocatòria de la Fundació Marató TV3, d'Ajuts econòmics a projectes d'investigació científica en diabetes mellitus i altres

MonïmQrency. F-73Q16 Paris. Tetèlort: +33.1.45206006. Fax: +33.1.45206006.

Convocatòria del Consorci Promoció Comercial de Catalunya, COPCA, Direcció General de Promoció Comercial, de Beques pera la realització de pràctiques en empreses o institucions a l'estranger. Sol·licituds: fins al 30 de novembre de 1999, al Passeig de Gràcia, núm. 94, 08008 Barcelona. Telèfon: 93.484.96.34/38.

de la V convocaòria per projectes d'investigació Miquel Àngel Terribas. Sol·licituds: fins al 30 de juny de 1999, a l'Avinguda Diagonal, 621, 08028 Barcelona. Telèfon: 93.222.30.40.

Convocatòria de fEscoía Superior de Disseny Eiisava, eorijuntamentamb la Institució Cultural del CIC1, Fundació Privada, de Beca Internacional d'investigació ert Disseny Enric Bricaft. Sol·licituds: Uns ai 31 de «raig de 1999, af carrer Ample, n&n. 11*13,08002 Barcelona. Tetefen: 93,817.47-15.

Convocatòria de la Fundació Víctor Grífols Lucas, de Beques per a l'estudi i la investigació del camp de la bioètica. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, al carrer Jesús i Maria, núm. 6, 08022 Barcelona. Telèfon: 93.571.04.10. Fax: 93.571.04.45.

CONSTITUCIONS I CONVO­CATÒRIA DE JUNTES

Sant Cugat Cons&udo defempresa Yortaku, SL Objecte sodat promoció, construcciè, rehabUadé, referma,

d'edicaciom. (BORME núm, 40/1-3-99)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Ferrer Artigas Patrimonial, SL. Objecte social: inversió immobiliària i dins d'ella, la compra - venda de terrenys i altres béns immobles, etc. (BORME núm. 40/1-3-99)

Sant Cugat; Constitució de l'empresa Bs lnmobles.,de Can Sola, SL Oügecte social: compra, venda i arrendamer* de

Eurcpe, de Beques de curta duració d'investigació sobre neurologia i molecular. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1999, ai 20, piace des Haltes» F-67080, Slrasbourg/Cedex, França, Teièfon: +$&&8&2t5 l21.

Convocatòria de la Fundació "La Caixa"

a la Recerca, det X FreMfiíndactó Catalana per a la ítecerm Sol·licituds: firis ai 30 d'abril de 1999, al Passeig Uuís Companys, núm 23,08010 Barcelona.

Convocatòna de la Direcció General de Comerç, Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, Generalitat de Catalunya, d'Ajuts per a l'organització de cursos de formació en comerç i economia internacional. Sol·licituds: fins al 30 de març de 1999, al Passeig de Gràcia, núm. 94,08008 Barcelona.

etc. (BORME núm. 43/4-3-99)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Productos Profesionales de Telecom unicaciones, SA Objecte social: importació, exportació, comercialització, etc, de tot tipus o classe de mobles, etc. (BORME núm. 43/4-3-99)

Sant Cugat: Constitució m t'eeftpresa

{B08MB nurm 43/4-3-99}

DEP Selecció d'Informació Oficial

EIS4CANTQNS

Classificats gu ia

p r à c t i c a

ADVOCATS

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22 1er 2a. 93674 41 64

AGENCIES DE

VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 6» 50

ALUMINIS

• ALUMINIS GARRI­GA Orient, 65 baixos 93 675 29 02

ANTENES PARABÒLIQUES

• ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/ La Mina, 17 L B 93 675 18 35

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 935896561 608494519

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 93 675 * 8 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 935894411

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d ' or, 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 5894147

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2' 93 58930 65

• M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 93 589 30 65

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu­ra Pere Serra s/n 93 40» 78 80

• BIU ARQUITEC­TURA Pj. Bonfill. 3 93 6 7 4 * 7 2 9

• ARXIU GAVfN 93 674 25 70

•ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 93 589 07 «2

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93589 7788

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9 3 6 7 5 3 0 * 2

ASSESSORIES

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93674 44 69

AUTOMÒBILS

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 1198

• BAR STOP Rius i Taulet, 56 93 589 12 99 •

BELLESARTS

•CABANAS Santiago Rusinol, 54 9 3 6 7 4 0 6 4 9

•CUQART Torrent dB ta Bomba, 14 93 6 7 4 4 3 9 0

BICICLETES

•CARDONA Valldoreix. 41 9 3 6 7 4 * 5 0 9

• SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 * 7 5 7

CARNISSERIES •TUBAU La Torre, 14 93 6 7 4 * 2 8 5

•TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30jS5

•TUBAU Mercat Pere San Parada 104 9 3 5 8 9 * 4 * 8

• ARPALI Valldoreix ,45 93 674 96 02

• COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93589 7442

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93 675 3 6 5 3

• OFINOVA Alfons Sala, 18

9 3 6 7 5 2 3 73

CONSTRUCCIONS

• BELSCONXXI.SJX. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Ta/. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 Ernaafc batsconxxl9nexo.es

•FOAP Rius i Taulet, 27 93674 05 03

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 93674 13 98

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR-

•TUBAU { Passeig Rubí, 108 i Valldoreix j 93 674 5747

SIA GUILLÉN i/alldoreix, 44-46 »3674 7*64

•SAGARRA Endavallada, 22 < 93 674 0*60

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93 674 0657

•BQEBI •VILAR ELECTROLLAR

• PAPIOL Maria, 20 Venda i neteja 9358902 7* üanovasaelUasMo,4 936746500

ENSENYAMENT

CENTRE COMERCIAL H •COAP /illa, 22

•PRYCA ! 935892**5 Carretera de Rubí Sant Cugat Km 4 93 5 6 5 4 9 0 0

. PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93674 1239

• TALLER OERONI MORAGAS Av. Vlladelprat, 79 93 674 50 48

CERAM:OUES

• V I C A T 3 Torreblanca, 28 9 3 5 8 9 5 4 4 3

• R O D Ó Rius i Taulet, 6 93689 8 2 8 0

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola, Km 3 9 3 5 8 0 * 5 00

• FOAP Rius i Taulet, 27 93 6740503 9 3 5 8 9 3 * 2 *

• CLUB MUNTAN­YENC Barcelona, 5 93 674 5396

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballa­dor, s/n

CONGELATS • L'ILLA DELS CON­GELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 9 3 5 8 9 3 8 0 6

•CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 9 3 6 7 4 * 9 0 9

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 9 3 5 6 9 2 2 64

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93675 22 0*

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 9 3 5 8 9 8 * 08

• COLLEGI EURO­PA Plà del Vinyet,s/n 93589 8 4 2 0

ENTITAS BANCÀRIES • CAIXA DE CATA­LUNYA Rius i Taulet, 33 93675 19 04

•CAIXA DE SABA­DELL Barcelona, 8 93589 7 5 * * 2

•CAIXA DE TE­RRASSA Valldoreix,32 93 675 3 * 0 0

• CAIXA D'ESTAL­VIS I PENSIONS Ribatellada, 20

9 3 5 8 9 3 8 5 2

GALERIA D'ART • GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 93589 57 76

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 4 7 5 *

• GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 6 7 5 4 9 0 2

GUCaNEMATOGRAflC • TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelon 934*2*939

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 674 *4 53

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6 * 7 2

•GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 9 3 5 9 0 8 2 79

Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93674 75 98

• SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons 936743081

• SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 9 3 6 7 4 9 8 6 2

•UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusirtol, 23 93 6740308

FERRETERIES

•EL PONT Girona, 3 93 6 7 5 0 * 7 5

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674*38* 93 675*8,20

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 6 7 4 * 0 5 3

3SIü • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 * 5 4 6

FOTOGRAFIA.VIDEO

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 7968

• J. LLAMAS Valldoreix, 14 9 3 6 7 4 0 3 9 3

• Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria, 14 93 67556 74

•FUSTERIA EBENISTERIA 93 6 9 9 6 7 4 8 93 674 7068

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0862

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93 67446 64

HERBOLARIS DIETÈTICA •GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 93674 00 60

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR

w • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674 í í 40

IMMOBILIÀRIES

•FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 08.97

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9358945 66

• FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 0 3 0 7 Fax 93 589J1 04

•FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 7254

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 67432 0

•SASI Plaça Octavià, 7 93 674 32 08

•101 PISOS -Valldoreix, 58 93 589 73 74

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0

•PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 56

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Martí. 32, entsol. 9 3 5 8 9 2 3 * 3

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 3300

INSTAL·LACIONS

•INSTALACIONESA ZAMORA, S.L. Mossèn Cintor Verda­guer. 18. 9 3 5 8 9 2 6 38

•MANTSERV.&A. Av. Catalunya, 18 93674 60 58

JARDINERIES •GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 9 3 6 7 4 3 6 9 4

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 »5 32

• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674*3 96

• MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40

•ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72

• SANBER-5 Anselm C|avé, 20 93 674 45 7*

•ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 9 3 5 8 9 4 7 4 2

• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 0*74

LUDOTEOUES •SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

93 5906*89

LLARS D'AVIS • CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48

93 5 j » 2 0 J 8

•CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93589 7800

• CASAL D'AVIS DE LES PLANES

93 6755*05

•MUSICAL SANT CU­GAT. Rosselló, 13 93 6 7 5 4 7 5 7

Mercat Torreblanca, pda. 1 -5

93 6 7 5 * 3 89

•MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12-Nau3 93 6 7 5 5 * 0 8

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 *

• M E S MARCS Enric Granados, 15

93 589*4 29

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

93 58932 89

MAT, CONSTRUCCIÓ • SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 6 7 4 * 4 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4

93 675*0**

MERCERIES

•LA PERLA Major, 3 93 674 0138

MOBLES DECORACIÓ

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50

•CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 9 3 5 8 9 2 2 3 2

•EGA MOBLES Cànovas del Castillo. 2 93589 0 0 * 4

•MAJIK Sant Jordi, 29

93 589 02 66

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93 675 5755

•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93674 8 9 * 8

OBJ, REGAL FESTA

•FIOTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 6 0 5

•LA FESTA Santiago FUsnd. 8 93 6753304

• O N A Major, 18 93 6 7 5 5 9 2 *

•MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

93 6750454

OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Maria, 9 -1r 1a 93 589 0*5*

• D 4 CONSTRUC­CIONS Valldoreix, 10 93 6 7 4 6 Ü »

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 * 7 3 2

•SERRALLERIATIE-RRAICOMASC.B. MozartS. (Barcelona) 9 3 2 * 8 * 9 9 6

ÒPTIQUES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 58944 95

PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinyd, 46 93 6 7 5 * 2 9 9

•LA LIONESA VaBobreíx.79 9 3 6 7 4 0 7 7*

PAPELERIES •PAPELERIALUFA. qValdareix,23

93.580.61.19

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVfEVELETHU Vna.6

9 3 6 7 4 0 3 * 6

MOBLES JARDÍ • PERRUQUERIES • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93589 0023

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 9 3 5 8 9 6 * 6 3

• BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02

• BLUE MOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67

•CAMPMANY Valldoreix, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32

•TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88

•FORMAS Bies Rogent, 18 A 9 3 6 7 5 4 0 0 6

•JUAM Xerric, 28 936746699

•DtSONESTUSTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA I

LLEGUMS •SALUMS Sant Antoni, 50 93 6745752

•VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 58988 55

•FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7

•PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 9 3 5 8 9 2 5 2 9

POLLERIES

•POLLERIA SANT CUGAT

REPARACIÓ

D'AUTOMOVILS RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 5593 589 2 6 4 9

•T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax

•T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala 36 93675 5653

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda.8 93 58923 7*

RESIDÈNCIES

•RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SALVA­DOR. SantSaKiador,47 93 6744223

RESTAURANTS

• NAKHALA D'Sabadell, 9 93 674 58 71

• CAN CASOLETA C/Sant Bonaventura, 39 baixos 93675*033

• C A N EDO BelatBrra 936922424

• L A CANTONADA CySantiagoRuariol.eo 935892332

• LA PASTA BOIXA C/Francesc Macià, 24 93675*503

• E L JORDI'S C/ Sant Jordi 9 3 6 7 4 * * * 8

• EL MESÓN Plaça Octavià, 6 9 3 6 7 4 * 0 4 7

• L A GRANJA Plaça Barcelona 9 3 6 7 5 5 2 4 6

•BACCO Manel Farrés, 97 93674 3 0 6 9

ROBA INFANTIL •CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93674 5 5 6 0

•NENS Endevalada,12

9358964*6

ROBA PER ALA LLAR

•FALGUERA Vaa.1 93675240*

•REPARACIONS DE CALCAT I COPES DE CLAUS 936740014

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc MoragaSiG 9367532 74

•REPARACIONS DE CALCAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16 936749097

• TATERS Sent Antoni, 62 93 675 65 06

•AUX-VYD Alfons Sala, 50 9 3 5 8 9 * 7 9 9

TAlLE."S MECÀNICS

SOL

C/Sol. 19

93. 674.36.88

• TALLER MECÀNC P. CANALS

Sant Llorenç, 27

93 674 63162

•TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital, 35

93674 6 9 5 0 _

•TALLERESMENA

Passeig Torreblanca, 13

93 674 53 0*

TELEFONIA

•AIR TELECOM

Telefonia i

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49

935898702

TINTORERIES

•TINTORERIA SANT CUGAT

Sant Antoni, 1

93 6741182

•TINTORERIA SANT CUGAT

Santiago Rusnol, 35

93674** 83

•TINTORERIA SANT CUGAT

Rbla Ribatallada 34

93 6752228

•TINTORERIA SANT CUGAT

Alfons Sateu 2

936744*67

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI

93 5894422

9 3 6 7 5 5 * 5 *

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.

Urgències 24 h.

Sabadell, 23.

Obert nit i festius

93674 6945

Tel. urgències

9 0 8 8 9 8 * 3 6

93674 6945

• LA FAUNA

Rbla del Celler, 35-37

93 6 7 4 * 3 0 5

• VETERINOS

Rius i Taulet,31

93589 7*4*

XARCUTERIES

• CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

•TALLER ELECTRÓ- 93674 0 8 8 *

Viure casa Divendres, 19 de marc de 1999

ESTRIS DE FUSTA TRACTADA, UNA BONA OPCIÓ PER AL JARDÍ La fusta tractada està guanyant terreny en el camp de la decoració d'espai exteriors, ja sigui un jardí o una terrassa. Aquest material aguanta bé les condicions climàtiques del municipi i permet construir tot tipus de producte, des d'una pèrgola per decorar el jardí fins un bonic joc de taula i cadires. A més a més s'integra perfectament en aquest tipus de paisatge.

/.« taules i cadires de jardí es fan molt de fusta d'acàcia perquè aguanta bé. ¥010: INDUBRVC Una pèrgola de fusta tractada és una construcció molt sòlida. FOTO: INDUBRUC

L a fusta tractada és una ment el pas dels anys. solució molt acceptada Una de les novetats d'aquest

per decorar el jardí o la any més acceptades són els terrassa. Les possibilitats que mobles rústics de fusta d'acàcia. ens ofereix aquest material són que s'adapten molt bé a qualse-molt diverses i permeten que vol exterior, ja sigui un jardí o cadascú es faci i es dissenyi el una terrassa. Aquests mobles seu propi mobiliari de jardí. A també poden ser de fusta de pi part té el gran avantatge que protegida de la pluja, el sol i els s'integra perfectament a l'entorn insectes amb una capa de vernís.

exterior i la manera com es tracta fa que sigui un material resistent que no es deteriora a la primera. La fusta tractada s'utilitza cada vegada més per construir espais exteriors.

Los solucions van des d'una p è r g o l a

La fusta tropical també s'utilitza molt per a aquest tipus de mobles i és la que té un aire més modern.

La pèrgola, tot i ser un ele­ment aparentment decoratiu, té les seves utilitats, I na pèrgola

de fusta trac-

podem optar per una decoració més senzilla o més carregada. Els tipus de fusta també poden ser diversos.

Aquest material també és ide­al per a confeccionar la tanca que limita la nostra casa i segons el gust de cadascú es pot triar una tanca molt austera o una de més treballada.

Avantatges de la fusta tractada

La fusta tractada té molt bona

rebuda entre els habitants de Sant Cugat, sobretot pel seu aspecte estètic i per la seva fàcil integració al paisatge. Els pro­ductes fets amb fusta tractada han servit d'alguna manera per trencar el tòpic que aquest mate­rial quan s'utilitza per a exteriors es fa malvé amb facilitat. Prova que això no és veritat, n'hi ha prou amb viatjar a Alemanya o Holanda on fa més de trenta anys que s'utilitza aquest pro­ducte per a la creació i disseny

de jardins o espais d'oci a l'exte­rior.

La fusta tractada està protegi­da bàsicament de la pluja, del sol i dels insectes durant un llarg període de temps, però aquest material no és inalterable. Els canvis bruscos de temperatura o l'exposició molt directa al sol poden provocar algunes altera­cions com petites fissures, dilata­cions o canvis de color. Malgrat tot, això no afecta la utilitat d'a­quests productes. / N. V.

p u r a m e n t LeS tauks l Cad'treS de fllSta tada és una decorat iva ,, v . , ,

a una pràc- "acactea son les que es venen nca taula m^sperqUe s'adapten millor a c o m p a nyada de dl' paiSütge', pe/V eh pwduCteS

les seves cadires o bancs per gaudir dels e x t e r i o r s de casa

fabricats amb pi també es continuen utilitzant molt.

c o n s t r u c c i ó molt sòlida que pot ser una bona solució per desar el cot­xe. A més és molt flexible i pot ser fàcil­ment amplia­da mitjançant

nostra. També es poden fer elements individuals. Al mercat petits refugis per guardar-hi els trobem moltes ofertes diferents estris de jardineria o una caseta pel que fa a les formes de per-per al gos, i unes elegants jardi- goles, i d'acord amb l'espai del neres que aguanten perfecta- nostre jardí que ha d'ocupar

• * * fedaqut'

•tfc "^ Estnçta £s trasllat

l-TBocal'atael

-jpm, si ertcam i ^Janyai-se #

aigua calenta. amb aigua *,la Éemperatafa que es desitgi

És una tttayéçi <fe mé«e i mig de d que dis^|p||4ïUilfB»(kÍe|^»s«aBa per tempefàfful Us justos 'ijpe es desitgí. Aql^tt' de tant en

Divendres, 19 de març de 1999 riure casa

EGA MOBLES IMPORTA LES PECES DIRECTAMENT D'ITÀLIA i

p u

Des de fa cinc anys, Maria Eulàlia Egea dirigeix la botiga Ega Mobles que està especialitzada • • en moble auxiliar d'estil clàssic. La tenda importa directament les peces d'Itàlia i les distri- I bueix també per la resta de l'Estat espanyol. Ega Mobles, que també ofereix serveis d'inte­riorisme, es troba al número 2 del carrer Cànovas del Castillo. R

- En quin tipus de moble està especialitzat la botiga Ega Mobles?

- Bàsicament, Ega Mobles està especialitzada en moble clàssic, sobretot en moble auxi­liar. Tot i així, puc fer decoracions integrals.

- Quúis són els mobles auxi­liars?

- Un moble auxiliar és aquell objecte que completa la decora­ció. Es molt fàcil anar a una boti­ga perquè et muntin una habita­ció sencera. Però potser li faltarà completar un racó amb una buta-queta i una tauleta o una sala d'estar necessitarà un moble-bar o un parell de butaques auxi­liars... Aquestes peces són molt més difícils de trobar, sobretot, tenir molta varietat. En moble auxiliar, jo tinc, com a mínim, més de 600 peces diferents.

— De quins estils són els seus mobles auxilars?

- Bàsicament, són d'estil venecià. Pràcticament, tots són fets a Itàlia i són d'estil venecià, anglès i també francès. Seguei­xen l'estil de Lluís XV, una mica provençal. Es fabriquen a la zona del Venetto que està al nord d'Itàlia. Nosaltres els importem. Compro directament a fàbrica i m'estalvio, com a mínim, un intermediari. Així puc oferir els mobles bastant bé de preu.

— De quins materiah estan fets eh mobles?

- El moble d'estil francès està fet de cirerer massís americà per­què a Europa no en queda, d'a­questa fusta. La resta, que és bàsicament el 80%, és xapat. La base és faig i les arrels i marque-teries són de fustes més nobles, com ara noguera o pollancre. Els preus d'Ega Mobles són més ajustats perquè M. Eulàlia Egea no té intermediaris entre la botiga i la fàbrica. F:X. L.

ȣgamnb/B5

Cànovas del Castillo,2, local 2 Tel 93 589 0014

— Ega Mobles també distribueix les peces importades d'Itàlia?

- Sí, tinc clients a tot l'Estat espanyol, incloses les Illes Canàries i les Balears. Disposo d'una xarxa de distribució amb uns quants representants. La seu central d'Ega Mobles és la de Sant Cugat, tant per a majoristes com per a minoristes.

— A part del moble auxiliar, que més ofereix Ega Mobles?

- Tinc una mica de tot quant a deco­ració. Tinc els complements, com per exemple un despatx d'estií francès de cirerer massís amb el conjunt del llum, l'obrecartes, els bolígrafs, i altres objec­tes. Hi ha gent que ve amb les idees cla­res i només necessita la taula però hi ha gent que necessita que li vesteixis una

tot i que potser et passes moltes més hores a l'habitació i la gaudeixes molt més. Però el més important per a la gent és el que es veu, on reps els teus convi­dats o els teus amics. Per tant, la gent dóna prioritat al saló o al menjador. És clar que les habitacions són molt impor­tants però noto que passen molt millor amb un canapè, un cobrellit i unes taules auxiliars i, en canvi, tenen prioritat tant per l'entrada com pel menjador perquè és la imatge de casa seva.

- Des de quan està Ega Mobles a Sant Cugat?

- Al maig farà cinc anys. Abans estava a Barcelona. Aleshores vaig unificar-ho tot a Sant Cugat i vaig obrir aquesta botiga al carrer Cànovas del Castillo.

— Com van respondre eh santeuga-tencs? - Bastant bé, per ser l'època

miqueta: que

"La gent acostuma a donar prioritat al saló o al menjador

perquè per a ells el més important Doncs acostuma a ser el que es veu, on reps en qu è estem-

JO t i n c aCCeSSO- r>_.: r

ris de decoració per vendre o per decorar la botiga. A Ega Mobltjs hi trobarem tapacomptadors,

em quedaria bé amb aquesta taula?", "en aquest raconet què hi posa­ries?"

els teus convidats o els teus amics"

":lr

paraigüers, reposa-peus, revisters i un llarg etcètera en complements.

- També ofereix servei d'interiorisme? - Sí. tot i que no és el meu camp cent

per cent. Hi ha clients que no tenen mas­sa idees i passo per casa seva. Amb les seves idees i les meves acabem de muntar el que sigui, el menjador o el dormitori.

- Quina habitació és la més impor­tant d'una casa?

- El més important és el que es veu

Estic força contenta i estic

• buscant un local més gran, cosa molt difí­

cil a Sant Cugat. Mentre no cl trobi estic molt bé aquí.

- Això vol dir que el moble clàssic no passarà mai de moda?

- Mai. Hi ha el tipus de gent que es posarà moble clàssic el cent per cent de la casa tota la vida. Però també hi ha la pare­lla jove que li agrada la combinació per­què amb un parell de peces de fusta noble, d'un estil més clàssic que dóna calidesa a la decoració, trenca la fredor del moble modern.

HS4C4NTONS Classificats

M IVI O HH A R E I M A S A I M

PISOS EN ALQUILER

• C / Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 barïos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, calef., gas natural, balcón. pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas 93 58945 66

• Coll Fava 3 y 4 habitacions, 2 banos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 100.000 ptas/mes. 935894566

• C / Rosselló (Z. Estación) Sup. 60 m2. Hab. doble con armarío empotrado, bano completo, cocina americana,

sal-com., suministros contratados. Alquiler: 93 589 45 66

55.000 ptas.

* Av. Pla del Vinyet (Delante Colegio Europa). Sup.: 115 m2. 4 hab.(1 suite), 2 bafios, coc-o(f., gran salón comedor, armarios y focos empotrados., tza., parquet, calef.. Gas, antena parab., pàrking, trastero, zona comunitària, con piscina, suministrar. Alquiler: 135.000 ptas

'Zona Golf. Sup.: 450 m2. jardin comuntt. con piscina,: 1.500 m2. 4 hab. (1 suite con vestidor), 2 bafios, 1 aseo, amplia coc_off., gran sal-com., buhard. 70 m2., armarios empot., terrazas todas hab., garage 3 coches, sala màquinas, calef .gas, suministros contrat. AlquUer 325.000 ptas

O I P I S O S II GRAN OFERTA EN ALQUH-ERES II

- Apartamentos desde 55.000 -Estación:pisos 3 hab. desde 80.000 - Nuevos 4 hab., pk., desde 115.000 ptas. - Adosadas piscina, 2 pk., desde 140.000 - Pisos, Ados., y Unit de Alto Standing.

|| PISOS OBRA NUEVA ZONA JOAN MARAGAU. II con zona comunitària y piscina, pàrking incluido, buenos acabados: 35 Mill. - Centro. 4 hab., baflo+aseo, sol todo el dia, calef., todo exterior. Precio: 22 Mill. - Àtjco dúplex. 140 m2„ 4 hab., bafto+ aseo. ttds. 10-20 y 20 m2., vistas Tibidabo, calefacciòn. Precio: 26 MiW

ÚLTIMAS 8 VMENDAS A LA VENTA

Zona residencial y tranquila. Pisos con buenos acabados. Preciosa zona comunitària con piscina. Trastero incluido:

- 1° 2 : 113 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off., 10 m2, salón 28 m2, tza. 11m2:32' 550 M

- 1" 1': 125 m2. 4 hab., 2 banos + aseo, c. office 12 m2„ salón 30 m2, tza., lavadero: 35'8 M

- 2" 1" : 125 m2, 4 hab., 2 banos + aseo, cocina off. 12 m2., salón 30 m2, tza., lavadero: 36' 3 M

- 3° r : 125 m2., 4 hab., 2 bafios + aseo, cocina off. 12 m2, salón 30 m2, tza., lavadero: 36'8M

|| OBRA NUEVA EN ZONA ARXIVO II

"Recuerde.... Hay 101 viviendas més. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

Tel. 93 589 73 74 / 93 589 81 61 F I N O U E S B A C H S

Precio:

Com-cond. -

VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 85 m2 -CocXjff. - 3 dormitorios. - Bano - Calef. A. Ai io: 16.800.000

•C/ DIPUTACIÓN: 80 m2- Com.-Sal. con çhii Coc.- 3 dorm. Bano - Lavadero - Pk. 1 coche. Precio: 18.000.000ptas

•C/ TORREBLANCA: 80 M2 - Com-Sal - Coc. - 4 Dorm. -2 Barïos - Pk. 1 coche - Asc.Parabol.. PRECIO: 24ro00.000

•C/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal. Coc. On. - 2 Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase.

Dorm. - 2 Banos 33.500.000 ptas

Pk. 2 Coch - Terraza - Calef - Ase. Precio:

ï ™ h°9ar Sr! «SrSf^fSKJ[?S»: HL-fóSTi-tai^ 3sc!o° 36.000.000

•C/ PAHISA: BAJOS CON JARDÍN -110 m2 - Com.- Sal. con j . - Coc. 4 Dorm. - 2 Barlos - Jard. Pnv. Jard. y ptse. chim.hi

oomunitL Precio: 3

Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal ~)orm. - 2 Bari "' ' •recio: 28. 500.

__. Coc. Off. - Lavadero-3 Dorm. - 2 Bafios - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000

A TERESA: 140 M2 - CoraSal çpn chim. hog. - Coc. >rm. - 2 Banos. - Aseo - Pk. 2 Coch. - Trast. - Pisc. ,000.000

•COLL FAVA: ÀTICO DUPLEX. 160 m2. Com. Sal. - Coc. 3

•C/ VILLA: ÀTICO. - 7 5 m2 - Corn.Sal,. - Coc Banos Pk. 1 Coch. - Trast. Ase. A Parabol. - T< Precio: 45.000.000.

ALQUILER

F I N Q U E S C I R O I M E L L A com-5ai.. ege-off., 2 banos compl., <» terr 480 m2_cpn pisc, barbacoa. TO BUEN ECTADOTPrecio: 47.500.000 ptas Te/. 93674 7254

2 Dorm. - 2 erraza.

lADO!

. coc. nueya. balcón. Cont. instalados. MUY BUEN

• CTRA. CERDANYOLA. 4 dorm., com.sal bano refor., calefacc. ESTADOÏÏ Precio: 70.000 Tel. 93 674 7254 •AMUEBLADO.2 dorm., com-sal., compl, arm.empotr., trast. Te/. 93674 7254

ptas

•JUNTOMONASTERIO.ATICO DUPLEX. , , £ 3 dorm., amplio com-sal, coc-qff. bafio compl. calefacc., tór^a 25n2, duplex de 40 m2. EXCEL. vTSTAS.

Tel. 93 674 7254

uíttip' fétJtB»

•APARTAMENTOS. VAR1AS ZONAS. CON O SIN M U É B L E S . 1 dorm , com-sal. coc, bafio compl., terr. Park. op. A partir de 45.000 ptas. 7eZ.936747254

•PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 45.000 Te/. 93 674 72 54

> ZONA RESIDENCIAL 155, r_L con chimenea, amplia coc-off. 2 l

CON PISCINA.' BoM'ÚNITAFilÀ 64.000.000

I com-sal de 45 m2 Beo^tjrr 2 7 J T ^ Ï 8C.2

«MW •CENTRICO.3 dor., com-sal.. calefacc. cont. instal. Precio: c Tel. 93 6>4 72 54

;oc. bano, aseo, terr, 5.000 ptas

• PISO JUNTO FFCC MIRASOL Y TÚNELS

_. .UNITÀRIA CON PISCINA ecio:26.800.000

eV. 93 674 7254

VENTA

• TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl.

• ZONA GOLF. P. BAIXA. 2 dorm., com-sal., 2 bafios, terr " " estado. Prt ' 30 m2. Muy buen esta

Te/. 93 674 7254 >recio: 29.000.000

F I N C A S VENTAS

• Junto Estación

Piso àtico dúplex de 100m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina nueva, una hab.doble y un baho. En la planta piso const de un salón estar o estudio y una "suite" (bafio reformado). Terraza. Calefacciòn a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 9 3 674 0 8 9 7

• Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bano completo. Precio: 15.5 Mill. 93 674 08 97

" Passeig Torreblanca Consta de 4 habitaciones, salón-comedor, cocina reformada. 2 banos compietos reformados. terraza. Impecable. 93674 08 97

• Parcela en Can Cortés Tiene una superfície de 1.245 m2. Vistas a todo el Vallès.Precio: 20 Mill. 93 674 08 97

C U G A T • Avda, Pla del Vinyet

Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de servicio. salón-comedor de 35 m2 con chimenea, oocina-odffice, 3 banos compietos. Preu: 54 Mill. 93 674 08 97

• Zona Golf

Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 bafios y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardin privado.Preclo: 48.680.000 ptas 93674 08 97

• Estación

Local de 100 míútiles, drvidido en 5 despacnos mas 1 aseo. Aire Acondictonado. Precio: 12,5 Mrll. o en alquiler: 75.000 ptas mes. 93 674 08 97

ALQUILERES • Junto Estación. Piso en alquiler situado en c/Francesc Macià (antes Alfonsa Sala) de 120 m2, 4 habitaciones, 2 bafios compietos. SErvicio de alta. IMPECABLES 674 08 97

Ò R G A N

PISOS EN VENTA

• Z. Plaza del Coll. Piso tot. Reformado. Estado Impecable. Sup. 90 m2, 3 dor., 1 b., calef., ascensor, disponen de pk. de alquiler. Precio: 16.700 Mill 93 674 32 08

• Z. Centro. Piso alto. Sup: 106 m2., 3 dorm., 1 bafio, 1 aseo, calef., ascensor, 1 pk., amplio sal-comedor de 31 m2. Precio: 21 Mill 93674 3208

• Z.comunitaria con 2 piscinas y pista potideportiva. Solea-do. Precio: 43 Mill 93 6743208

•Z. vinyet. Àttco dúplex nvo. a estrenar. Sup. tot. 164 m2, 3 dorm., 3 bafios.. calef., coc-off., sal-com 275 m2, trzas., 1 pk., z. com,., piscina Precio: 38.600 Mill 93 674 32 08

0 F E R T E S

TORRES EN VENTA

• S t Quirze Jardí. Unif. Sup. 162 m2,4 dor., 2 bafios. 1 aseo. calefacciòn. jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Pre-cio: 39.500 MW 93 674 32 06

• Z. Arrabassada Ados. Sup. 301 m2, jardin de 52 m2, 4 dor., 4 bafios, 1 aseo, calefacciòn, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubi-cación. Precio: 93 674 32 08 • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardin 25 m24 dor., nos, 1 . aseo, calefacciòn, g. coc-office exterior, com-saJon de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicadón. Precjoi: 63 Mill 936743208

• Z. Can Ganxet Ados. Sup. 210 m2, jardin 50 m2. 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calefacciòn, 2 pk + trastero, tras. Z. comuni­tària con piscina. Precio: 55 Mill 93 674 3208

D E M A N D E S

MENORCA : Vacackxies en casa de TURISMO RURAL (6 piazas màximo), quincenas Julio 400 mil ptas, agosto 500 mil ptas. Informa ción y reservas 93 675 12 78 (13-15 horas).

FALTAN CAMIONES de 3.500 a 8.000 Kg. PMA para reparto. Trabajo fijo todo el ano. 93 674 88 38

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES amb molta experiència. Genis. 93 674 91 92

ESTUDIANT DE PENÚLTIM CURS DE PIANO S'OFEREIX PER A FER CLASSE DE MÚSICA A NENS I NENES. Blanca. Tel 93 674 11 28

PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

(ZENC A4 1.8 TURBO AVAN. B.TG. Neumàtics nous. 2 anys de garantia AUDI.Tel.Mans lliures. Ra­dio amb carregador de 10 cds. Preu: 3,2 Mill. Tel. 692 72 49 95

ES BUSCA TECUSTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK Caries'93 674 6 3 f 7

OCASIÓ. YAMAHA TZR.80 B-SM. 200.000 ptes. Tel 93 588 46 94. De 21.30-22.30 h.

EMPRESA HOLANDESA DEDICADA A LA ALI-MENTACIÓN BUSCA para su oficina en Sant Cu­gat una secretaria que hable inglés (francès o ale-màn). Se valora conocimiento de holandès. Horario: de 9 a 18 h. Tel: 93 589 60 66

PROFESOR CANADIENSE C O N EXPERIÈNCIA se ofrece para clases particulares de inglés. Preferible-mente adultos con nociones bàsicas del idioma. Tel. 93 675 64 79

f ï T Í S

•S4UMVÇIS

m*s InformiM ai UL 93 589 62 82 (Lum)

Ingredients:

CREMA DE SANT JOSEP M. Àngels Quadras amb la col·laboració de la Pastisseria Alegret

1 litre de llet 300 gr. de sucre 80 gr. de farina una mica de pela de llimona una branqueta de canyella 5 ous

Elaboració: Es barreja la llet, el sucre i els rovells d'ous. Es posa tot a escalfar. Després hi afegim la farina (millor Maizena) la qual ha estat abans desfeta amb llet freda. Ho anem remenant amb una cullera de fusta fins que quedi lligada.

Consell: Hem de preocurar que la crema no quedi massa espesa. S'ha de servir freda acompanyada de melindros de pastisseria. %

30 ELS/CANTON5 Divendres, 19 de març de 1999

Generalitat de Catalunya Departament d* Treball Servei Català de Col·locació

Fem: SOCIAL '

EL«»Cr»_l;!

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per respecialitzaciò dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'ad recar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 221111 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden pas s a r ofertes de treha tl a I adreça d' Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 1044 o a qualsevol centre col·laborador del Servei

E/s demandants perdonar-se d'alta ai Servei es poden adreçar 9 qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

MECÀNIC/A AJUSTADOR/A Edat- de 30 a 55 anys. Formació: certiffcat d'estudis primaris. Carnet Bl i vehicle propi. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.520.000 Municipi: Sant Andreu de ta Barca (Baix Llobregat).

Ref: 235170

15 PINTORS/ES DE MOTOCICLETES Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del Hoc de treball. jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi Martorelles (VaüèsOriental).

Ref: 233723

MANTEN] r dmsdeU campanya de prevenció forestals d estfu per treballar a tot

es proves selectives e conelxe ementa del territon. , u:

:tal, «r de 18 ai

anteriors campanyes, ició de 3 mesos de durada

aproximat: l l S l .000

les, de

lencia en anteriors campanyes/ valorafcle. ipacióc

t anuals

20 MECÀNICS/IQUES DE MOTOCICLETES Edat: de 20 a 45 any». Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del Hoc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (Vallès Oriental).

Ref: 236201 MUNTADOR/A D'APARELLS ELÈCTRICS fELECTRONICS

Edat: de 18 a 40 anys. FP2 (electricitat o electrònica). 1 any d'experiència en lloc similar. Carnet Bl Residència ai Baix Empordà. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Castell d'Aro (Baix Empordà).

Refc235503 lOMECÀNIC^lQUESDEMOTORSDEGASOUN,, Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (Vallès Oriental).

Ref: 236195

5 PINTORS/ES D'AUTOMÒBILS Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis Drimarís. Residència a In comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (Vallès Oriental).

Rel: 236192

MECÀNIC/A DE MOTORS DE GASOLINA Edat: de 16 a 35 anys. FP1 (automoció) i í anv d'experiència en el sector Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Rubí (VallèsOccidental).

Ref: 23657»

VIGILANT DE SEGURETAT Edat: de 19a39 anys. Formació. EGB o ESO. Residència al Gironès. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Girona (Gironès).

Ref: 236256 MOSSO/A DE MAGATZEM

Edat: de 45 a 50 anys. Formació bàsica. 1 any d'experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi' Rubí(VallèsOccidentai).

Ref: 236507 TRANSPORTISTA

Edat de 18 a 40 anys Formació: EGB o ESO. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2000.000 Municipi: Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).

Ref; 235453

CLAVADOR/A ENCASTADOR/A DE JOIERIA Edat: major de 25 anys. 2 anys d'experiència en lloc similar. Sou brut anual aproximat: 3.300.000 Municipi: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Ref*. 236111

JOIER/A Edat: major de 30 anys. Oficial de la. 2 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 3.500.000 Municipi: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

R«*M«27

VIGILANT DESEGURETAT Edat: de 19 a 39 any». Formació: EGB o ESO. Residència a l'Alt Empordà. Sou brut anual aproximat 3.000.000 Municipi: Figueres (Alt Empordà).

Ref: 236240 MOSSO/A DE MAGATZEM per a empresa d'arts gràfiques

Edat de 25 a 45 anys. Formació: EGB. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat: 2.250.000 Municipi: L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Ref: 235309

VIGILANT DE SEGURETAT Edat: de 19 a 39 anys. Formació: EGB o ESO. Residència al Baix Empordà. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi- Palamós (Baix Empordà).

Ref: 236476

10 AUXILIARS DE TRANSPORT per a la campanya de prevenció ff incendis forestals de reseu

i \ m M c Au ues i de conduí cíó de camions.

enlArKvo*

ïe 18 a 40 anys i Carnet Cl. experiència en anteriors campanyes, valorable.

ideí <m i ocupació de 3 mesos de durada. brut ínual aproximat: 2319.000 larques de Girona. omarques 108

PALETA Oficial de la. 1 any d'experiència en cl sector. Carnet Bl i vehicle propi Disponíbilitataviatpar. Sou brut anual aproximar. 2.000.000 Municipi: Lleida Segrià).

Ref. 235435 DELINEANT PROJECTISTA per aei«myeria d'obra civil i obres hidràuliques

Edat: de 25 a D5 anys. Experiència en el sector. Coneixements avançat» d'Autocad 13-14 i MkrostaKon 95/SE i de programes de traçat d'obres lineals, valorable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).

ENCARREGAT/ADA D'OBRA URBANA Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al municipi mentre duri el contracte. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Patina de Mallorca (Mallorca).

F____3___

ESPECIALISTAEN MÀQUINES AGRÍCOLES Edat: de 23 a 55 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Municipi: Lleida (Segrià).

Ref: 234795 2 MECÀNICS/IQUES INDUSTRIALS

Edat de 25 a 45 anys. Formació: FP1 o FP2 (mecànica). 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Munirípi: Castellbisbal (Vallès Occidental).

Ref: 235128 MECÀNIC/A AJUSTADOR/A

DE MOTLLES I MATRIUS Edat: de 20 a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en et sector. Residència almunkipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Rubí (VallèsOccidental).

Ref: 236592

OPERADOR/A DE MÀQUINA EINA (tom, fresa, rectifkadora)

Edat: menor de 48 anys. Formació. BUP o COU. 5 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.200.000 Municipi: El Papiol (Baix Llobregat).

Ref: 235950

60OFERARIS/ÀRIESDECADENADEMUNTATGI Edat: de 20 a 45 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. Residència a la comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Martorelles (VallèsOriental).

Ref: 236170 2 MUNTADORS/ES

D'AUTOMATISMES MECÀNICS Edat: de 20 a 45 anys, Formació; FP2. Residència a la comarca del Hoc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximar: 2.100.000 Municipi: Martorelles ("

- S236198 4 AGENTS D'ASSEGURANCES

Erta*- *fo 90 n Aú jimrc Formació: BUP oCOü. Experiència en el sector, valorable. . Residència al Garraf o al Baix Penedès. Sou brut anual aproximat: 2.520.000 Municipi: Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Ref: 235958

INFERMER/A Edat: de 24 a 40 anys. Formació: diploma tu ra en infermeria. 2 anys d'experiència en el sector. Residència al municipi de! lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Terrassa (Vallès Occidental).

Ref: 236973 ENGI^lYER/A INDUSTRIAL MECÀNIC/A

Edat: de 23 a 45 anys. Formació: llicenciatura universitària. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximar: 5.000.000 Municipi: Polinyà (VallèsOccidental).

Ref: 236678 ENGINYER/A TECNIC/A

Edat de30a60anys. Formació: enginyeria tècnica industrial mecànica. 2 anys d'experiència en el sector. Contracte de 3 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi Mollet del Vallès (Vallès Oriental).

Ref: 236239 F^KINYEIl/ATÈCNIC'AD·OBRESPOBUQUES

I fJÒNSTRUcaoNs avas Treballarà en la urbanització de carrers i places. Edat màxima: 40 anys. Diptomatura universitària. I any d'experiència en el sector. Coneixements de programes informàtics. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi Palma de Mallorca (liles Balears).

Ref: 236564 SUICENOATS/ADES EN FILOLOGIA ANGLES/ per a centre de reciclatge

Edat: de 26 a33 anys. Llicenciatura en filologia anglesa. 2 anys d'experiència docent. Carnet Bl i vehiclepropi. Contracte mercantil. Sou brut anual aproximat 5.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 237601

AUXIUAR DE CUINA

Edat: major de 20 anys.

Sou brut anual aproximat: 2 500 000

Municipi: AdraD (Alt Urgell).

Ref: 237305

CUINER/A PIZZER/A Edat: de 18 a 35 anys. Exneriènciaen Dtzzeria. Residència al Baix Empordà. Jornada de treball en cap de setmana Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Platja d'Aro (Baix Empordà).

Ref: 235149 Etrtpresa comercialitzadora de productes industrial de Vilassar de Mar (Maresme) cerca

CAPDEVENDES Edat: de 30 a 50 anys. 2 anys d'experiència en el sector. Coneixements d'anglès equivalents al First Certificate. Sou brut anual aproximat: 5.000.000

Ref: 235514

JlREC Edat: de 23 a 35 anys. FP2 (turisme o relacions públiques). 3 anvs d'experiència en IFoc similar. Alemany i angles elevats. Allotjament a ta mateixa base. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Sant Pere Pescador (Alt Empordà). r Ref: 236124

Centre de recJdatee de Terrassa (V. Occidental) c 5 PROFESSORS/ES DE CATALÀ

Llicenciatura en filologia catalana. 2 anys d'experiència docent Carnet Bl i vehicle propi Contracte mercantil Sou brut anual aproximat 5.000.000

Ref: 237595

18SOLDADORS/ES Edat: de 20 a 45 anys. Residència a la comarca del lloc de treball. Jornada intensiva. Contracte de 4 mesos. Sou brut anual aproximat. 2.100.000 Municipi Martorelles (VallèsOriental).

3vr ala carn; le l'estiu per ti

»1<

'a de prevenció d incendis forestals ... jallara tot Catalunya Caldrà superar unes proves físiques selectives. Edat de l l a 34 anys: ^ Experiència en anteriors campanyes, valorable. Pla d ocupació de 3 o 6 mesofi de durada. Soubrut™ . u a l a p r o x ^ y ^ . 0 0 0

anvs EGB o ESO 1 any experiència en el sector. Residència al municipi del lloc de trebaü. Contracte de 6 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Muru^pi:SwtCeu^ (Vallès Oriental).

_ _ j _ i _ _ — : 235313

Viure casa Divendres, 19 de mare de 199',

LA IL·LUMINACIÓ MES APROPIADA PER ALS RACONS DE CASA Cada espai d 'una casa ha de ser i l · luminat d 'una manera adequada per a desenvolupar totes les tasques sense malmetre 's la vista. Els d i ferents sistemes d ' i l · luminació que existeixen en el mercat permeten t robar solucions adequades a cada zona de la casa i per a les di ferents act iv i tats que s'hi rea l i tzen. / R. B.

El dormitori Kl dormitori està destinat al

descans. Per aquest motiu, necessita una il·luminació suau per a crear un ambient tranquil. F.s molt aconsellable instal·lar dues làmpades al costat del llit (jiie, a més, proporcionin una il·luminació que permeti adap­tar la llum al descans o a la lec­tura en la intimitat.

La cambra de bany Aquesta estança necessita

dues llums: una ambient i una especial per al mirall. La darrera ha de ser uniforme a tots els angles per poder observar-se amb precisió al maquillar-se o afeitar-se. Ks aconsellable instal·lar dos aplics a cada costat del mirall amb una bombeta que no sigui supe­rior a 60 vats.

El menjador Ks aconsellable tenir al menja­

dor un llum penjat al sostre i a una alçada regulable per centrar la llum directament sobre la tau­la. D'aquesta manera s'aconse­gueix crear un ambient íntim i agradable per al moment de sopar. Després, només cal pujar una mica la làmpada central per tornar a tenir Lina il·luminació general del menjador.

El saló Kl saló és un lloc de reunió

per a veure la televisió, llegir o estar a gust amb els amics. La il·luminació ha de contribuir a crear un bon clima. Per aquest motiu, s'han d'escollir làmpades que ofereixin una llum càlida.

Les entrades i els passadissos

Habitualment, les entrades i els passadissos no tenen llum natural. Per aquest motiu, necessiten una bona il·lumina­ció general, sense grans con­trastos. Aquest efecte càlid i uniforme es pot aconseguir amb aplics que projecten la llum a la paret i al sostre.

La zona de lectura És aconsellable tenir una agra­

dable butaca amb un llum de peu d'alçada regulable que doni una llum bona i dirigida. Aquest espai es pot convertir en el millor racó de la casa per a la lectura.

Les llibreries Les prestatgeries i les vitri­

nes es beneficien d'una il·lumi­nació decorativa que. a més, permet distingir-ne el contin­gut i facilita el seu accés. Per a

La il·luminació correcte a cada zona de la llar és molt important per a no malmetre la vista. Foto: ARXIU

aquest tipus d'il·luminació, és aconsellable instal·lar làmpades de pinces que donen una llum directa i difusa.

La cuina La cuina també necessita una

il·luminació especial sobre els

fogons i la zona de cocció. Una altra opció és instal·lar fluores­cents sota els mobles de la cuina perquè il·luminin el taulell men­tre preparem el menjar.

Il·luminar un quadre En el mercat podem trobar

mol tes l àmpades d i ferents per a i l · luminar un quadre penjat a la paret . H e m de tenir en compte que la llum ha de ser sempre t ènue per­què si és massa intensa no farà destacar el quadre sinó que desequi l ibrarà l 'habita­ció.

GRANS COlfeELLS AMB Tapar els forats

tacs de les parets * . Els tacs que ea

Ics parets i que jí| xen per a penj altres objeetp» treure. Al co&i els tacs de la ptyttft é| aconseguirem fer *k$; molt més ample r que el que tentfli ment. 3 _

Si votem arreglar lt*&g «•/ '-forat d'un tac a & fqpçfe W -aconsellable tattsuúcl a*»'«aü| :' amb una tenalla» P—pigi introduir el « c Q ^ *hdj&£^ amb un jnçrteil :ffÇK&è sobresurti. Fihaii caldrà omplir el*

Caní treure el VI d*una

/•Quan canvi primer que

U,fe;

Divendres, 19 de març de 1999 Viure casa

Confiïns la seva casa... i... li fem la seva llar

" e r q u è sentir-se bé a casa és molt important, confiï en autèntics profesionals de l'interiorisme, especialistes en decoració integral. No s'haurà de preocupar de res. li portarem a terme la realització, direcció i coordinació de tot el projecte, amb un pressupost tancat i garantia per escrit de la data d'inici i acabament. La seva família gaudirà del resultat.

FotoK: JOÍI . MARC

I N T E R i n n i S T E S

MüutHt, mé* ér 21 any» ferperttprUí

cl V&lktoreix, 10 - Tel. 93 674 65 i Sant Cugat del Valle's

OS4CANTO1XS

Esports J a ^ B n Divendres, 19 de març de 1999

Handbol

La UE Sant Cugat militarà per segona temporada a Nacional Afaita de tres jornades, l'equip s'assegura la permanència matemàtica La victòria del sènior masculí a la pis- tres jornades perquè acabi la compe- és vuitè a la taula amb possibilitats d'a-ta del Puerto Sagunto a València ha tició al grup C de Primera Nacional. El vançar algun lloc a la taula. El sènior proporcionat la permanència materna- conjunt vermell-i-negre ha sumat onze masculí disputarà la Copa Catalana tica d'aquest conjunt a falta de tan sols dels dotze últims punts possibles i ara quan acabi la lliga.

TRAJECTÒRIA DE LA UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT A PRIMERA NACIONAL

Posició

UESC 29 - Bordils 27

St. esteve 30 - UESC 29

UESC 15-Quirze 20

5a.

9a.

Ge i Ge 29-UESC 29

UESC 33 - Manyanet 28

RSagunto 31 - UESC 32

10a.

1 2 3 Jornades

7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

ÀLEX LÓPEZ

- Snt Canal -

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat militarà la temporada vinent, per segona campanya consecutiva, a Primera Nacional. El triomf del conjunt vermell-i-negre dissabte a la pis­ta del Puerto Sagunto de València per 31 gols a 32 ha donat la per­manència matemàtica a l'equip tres jornades abans que finalitzi el campionat de lliga en aquest grup C de la categoria de bronze de l'handbol estatal. Jordi Tomàs, segon entrenador del conjunt sant-cugatenc, ha reconegut que l'ob-jectiu inicial de mantenir-se "ha costat més del què pensàvem".

Les últimes sis jornades de com­petició -tal com mostra la gràfi­ca— han estat clau. Dels dotze punts en joc, la UE Sant Cugat n'ha sumat un total d'onze, fet que ha propiciat assegurar-se la categoria. El sènior masculí s'ha imposat al pavelló municipal amb el Bordils, Sant Quirze i Manyanet Les Corts, lluny del municipi amb

el Sant Esteve Sesrovires i el Puer­to Sagunto, i ha empatat a la pis­ta del GEiEG. Amb tot, Tomàs ha arribat a una única conclusió: "Hem demostrat que podem es­tar en aquesta categoria i que me­reixem estar-hi sobradament".

Anàlisi de la campanya

Al principi d'aquesta tempora­da, el cos tècnic de la UE Sant Cugat va fixar-se l'objectiu d'aca­bar entre els cinc primers, encara que aviat, vista la situació de l'e­quip, la principal fita va conver­tir-se a mantenir la categoria. Val a dir també, que el conjunt sant-cugatenc no ha arribat mai a ocu­par en cap de les 23 jornades dis­putades posicions de descens. Ara, l'equip és vuitè amb 21 punts, a deu del descens i a dotze de l'as­cens. "Sempre hem considerat que, qualitativament, l'equip no estava en la posició que es me­reixia, però sí a nivell de joc que hem ofert", ha explicat Tomàs, que ha afegit que han estat "di­verses les situacions que s'han do­

nat" a l'hora que el conjunt ver­mell-i-negre hagi passat per mo­ments delicats. Segons Jordi Tomàs, aquestes són principal­ment "manca d'actitud dels ju­gadors en algunes jornades i tam­bé les lesions. Si al llarg de tota la temporada el conjunt hagués tre­ballat al mateix nivell que ara, pos­siblement estaríem en una millor posició a la classificació". A man­ca de tres jornades perquè acabi la lliga, segons Tomàs, el seu equip "és en una posició més coherent i real a les nostres possibilitats". El segon màxim responsable de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat no comparteix la teoria que l'equip ha pecat d'inexperiència a Primera Nacional, categoria que estrenava aquesta campanya, ja que hi ha jugadors que defensen la UE Sant Cugat que anterior­ment ja havien militat en aques­ta categoria.

Nous objectius

A partir d'ara, el cos tècnic s'ha fixat dos tipus d'objectius: aca­

bar en la millor classificació final possible i començar a dissenyar el sènior masculí de la tempo­rada vinent. Tomàs ha assegurat que pel moment no hi ha cap baixa confirmada, tot i que sí que ha reconegut que n'hi haurà. Aquestes seran suplides amb jugadors del segon equip del club i fins i tot podria fer-se algun fitxatge molt concret. El 18 o el 25 d'abril, el sènior mas­culí debutarà a la Copa Catala­na.

Resten tres partits

Amb la baixa per lesió de Jordi Espanyol, la UE Sant Cugat rep diumenge al matí el Teide, quart classificat amb 30 punts, encara amb opcions de classifi­car-se per disputar el play-off d'ascens a Divisió d'Honor "B". Després d'aquest xoc, el con­junt que dirigeix Joan Sancho i Jordi Tomàs haurà de rebre el Pardinyes i visitar el Sarrià de Ter. Segons Tomàs, l'objectiu és "guanyar tots tres partits que

Rítmica

Valldoreix acull demà la final de la Copa Catalana

À.L. - Validareu -

El pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix serà l'escena­ri dissabte de la fase final de la Copa Catalana de Gimnàstica Rítmica d'individuals, que comp­ta amb l'organització del Club Muntanyenc Sant Cugat. En aquest certamen, que començarà a les vuit del matí i finalitzarà a les nou de la nit, hi participaran unes 300 gimnastes de 45 clubs de Ca­talunya repartides en quatre ca­tegories i quatre nivells. Al matí, tindrà lloc la competició en cate­goria aleví de segon nivell, i in­fantil i juvenil en tots els nivells. Un cop acabi aquesta primera part del torneig, als voltants de les tres de la tarda, es lliuraran els trofeus a les primeres tres classi­ficades per categoria i nivell. A la tarda, competiran les categories aleví del primer, tercer i quart ni­vell, i també totes les categories júnior. Als volts de les nou de la nit, també es farà el repartiment de trofeus a les primeres classifi­cades per categoria i nivell.

Les representants locals seran sis: Gemma Peris, Georgina Chiappero, Ivette Climent, Ge­orgina Miralles, Marina Romero i Tània Santolària.

Atletisme

Manel Murillo acaba tercer a l'estatal

-Madrid/Sant Cagat -

Manel Murillo va acabar en si­sena posició a la general del Cam­pionat d'Espanya dels 100 kilò-metres que es va celebrar diumenge a Madrid amb un re­gistre de 7 hores i 25 minuts. En aquesta cursa internacional Villa de Madrid, Murillo va ser el ter­cer millor atleta estatal i va acabar en primer lloc a la categoria de veterans. L'atleta santeugatenc de 42 anys ha estat quatre vega­des consecutives campió estatal, de l'edició del 93 a la del 96. /À.L.

32 Esports ELSf CANTONS Divendres, 19 de març 1999

Hoquei p a t i n s

El sènior "B" pot pujar demà a Primera si puntua amb el Mataró El tècnic fa una crida a Fafició: "Que s'ompli el pavelló a vessar!"

A falta de només dues jornades per­què acabi la competició al grup cinquè de Segona Catalana, el sènior "B" del Patí Hoquei Sant Cugat podria assolir

AI.KX Lóin-;/,

- Sant Cugat-

I íesprés d'imposar-se per un con­tundent 0 gols a 6 a la pista del Club Parí Sants i a manca de tan sols dues jornades perquè acabi la lliga al grup cinquè de Segona Catalana, cl sènior "B" del PH Sant Cugat necessita sumar un dels quatre punts en joc per asso­lir l'ascens matemàtic de catego­ria. I )issabte, a partir de dos quarts de quatre de la tarda, el segon equip sènior masculí de l'entitat rebrà la visita del Club Hoquei Chasis Mataró, segon classificat a quatre punts del líder. A l'anada, amdós equips van empatar. L'en­trenador santeugatenc Lluís Sàn-chez ha comentat que aquest par­tit "és molt important" i també ha reconegut que el Chasis Ma­taró és un equip el qui li tenen "moltes ganes", ja que, segons e! tècnic, a la primera volta "vern merèixer el t r iomf. Lluís Sàn-chez ha fet una crida a l'afieió i espera que aquest dissabte "s'om-pli el pavelló municipal. Lis ju­gadors han treballat molt dur aquesta temporada i necessiten del seu recolzament". Per aquest enfrontament, l'entrenador sant­eugatenc no podrà comptar amb Guillem Pérez, que per motius personals, no podrà vestir-se de

l 'ascens demà a la tarda al pavelló mu­

nicipal , si venç o empata amb el Cha­

sis M a t a r ó , que és segon a la taula a

quatre punts dels vermell - i -negres. En

La ferrata aak al CaUas dificulta l'atcan M riaiar"»" . FITO: ÈSCM IENITI

curt dissabte a la tarda. L'últim partit de lliga durà el sè­

nior "B" a Cubelles, equip que és sisè classificat amb només 15 punts. Els jugadors que integren el PH Sant Cugat "B" també dis­puten categoria júnior. Aquest conjunt, que només ha perdut tres partits en tota la temporada -dos

d'aquests tres amb el vic- s'ha as­segurat la segona posició per da­rrera del Vic i d'aquesta manera s'ha classificat per disputar el Campionat de Catalunya. El sor­teig tindrà lloc el 30 de març i el conjunt vermell-i-negre hauria de jugar la primera el.liminatòria per Setmana Santa.

canvi, el sènior "A", després d'enspe-gar amb el CH Caldes dissabte al pa­velló, s'ha acomiadat de l'ascens, i ni tan sols podrà jugar la promoció.

Sense opcions de pujar

La derrota de dissabte amb el Club Hoquei Caldes per un clar 3 gols a 9 al pavelló municipal ha allunyat definitivament el sènior "A" del PH Sant Cugat de l'as­cens. Dimecres, en partit ajornat de la quinzena jornada de lliga, l'equip santeugatenc tan sols va poder empatar a quatre gols amb el Cerdanyola, conjunt que va aconseguir l'empat a falta de no­més vint segons de partit. "Des­prés de perdre a la pista del Fol­gueroles ja sabíem que se 'ns posava tot molt difícil. Després de perdre dissabte amb el Caldes és normal que, amb escasses op­cions de ni tan sols jugar la pro­moció, à l'equip li hagi faltat con-ten t rac ió" , ha declarat Lluís Sànchez. A falta de dues jornades perquè acabi la lliga, el primer equip del club ha de visitar la pis­ta del Masquefa, segon amb dos punts més que els vermell-i-ne­gre, i ha de rebre a casa l'Univer­sitari, últim a la taula amb només 6 punts.

Malgrat tot, en el cas que amb­dós equips santeugatencs acon­seguissin l'ascens a Primera Ca­talana, el Patí Hoquei Sant Cugat només en podria insciure un a Pri­mera Catalana, segons la norma­tiva establerta.

Futbol

Roger Serra, format al Sant Cugat, nou fitxatge

A.L. - Sant Cugat -

Roger Serra és nou jugador del Sant Cugat Esport pel que resta d'aquesta temporada i la vinent. Serra i José Ramon Alacid, pre­sident del club, no han tingut cap problema per arribar a un acord i aquesta mateixa setmana el ju­gador ha estampat la seva signa­tura. Aquest jove jugador, que ja fa setmanes que entrena amb el primer equip, es va formar a les categories inferiors del Sant Cu­gat, jugant fins i tot dues tempo­rades amb el primer equip. La seva posició és la de davanter cen­tra. El tècnic Hans Schonhófer ha avançat que Roger Serra po­dria debutar aquest diumenge al camp municipal d'Esports da­vant el Palafrugell.

El conjunt vermell-i-negre va empatar a 0 gols a Ripollet i se situa novè a la taula amb 41 punts , a només sis de la per­manència matemàtica, segons els càlculs que ha fet Schonhófer. Aquest és, curiosament, el pri­mer empat que aconsegueix l'e­quip santeugatenc aquesta tem­porada fora de casa. Davant el Palafrugell, el Sant Cugat Esport jugarà el seu últim partit a casa a causa de la mostra Sant Cugat Actiu, que impossibilitarà que aquest conjunt tomi a jugar a Sant Cugat fins el 9 de maig amb la Gramenet . Xavi jansà i Hans Schonhófer són baixa per al xoc d'aquest diumenge.

B à s q u e t

Munera: "Si volem l'ascens, només podem perdre un partit" Afaita de set jornades, Vequip ha encaixat cinc derrotes

A.L.

- Sant Cagat-

A falta de set jornades perquè acabi la competició al grup tercer de Segona Catalana, l'equip de bàsquet de la ÜE Sant Cugat ha encaixat la cinquena desfeta con­secutiva, fet que allunya aquest conjunt de l'ascens. Ignasi Mu­nera i Lco Soler, tècnics d'aquest conjunt, encara no coneixen la victòria des que fa dues jornades van fer-se càrrec del primer equip sènior masculí, després de la mar­xa de Xavier Campos. L'equip vermell-i-negre va caure a la pis­ta del Cornellà "B" per 86 punts a 65 i encapçala la cinquena posi­ció per la cua a la classificació,

lluny de les deu primeres posi­cions que aquesta temporada va­len l'ascens directe a Primera Ca­talana. Ignasi Munera ha explicat que malgrat tot, "el nostre objec­tiu continua sent l'ascens. En Leo Soler i jo tenim confiança en la feina que estem fent, i també es­tem molt orgullosos amb el tre­ball dels jugadors". Malgrat la crí­tica situació de la l nió Esportiva Sant Cugat a la taula, Ignasi Mu­nera apunta que "l'ascens no és impossible ". Amb tot, els vermell-i-negre estan empatats a punts amb el Sant Jordi de Rubí i el Bàs­quet Ribes amb un balanç de deu victòries i tretze derrotes. Preci­sament, el Sant Jordi és ara ma­teix l'últim equip que pujaria.

Set jornades, una derrota

Segons els càlculs d'Ignasi Mu­nera i Leo Soler, el sènior mascu­lí "ha de guanyar sis dels set par­tits que manquen per disputar-se per assegurar-se l'ascens". El ca­lendari és cl següent: a casa ha de rebre el Gaudí, l'Almeda i el Ge­lida -ocupen una de Ics últimes quatre posicions-, i a fora han de visitar el Valls, cl Sant Medir, cl Casal Vilafranca i l'Horta -els tres primers en /ona d'ascens-. Mu­nera ha analitzat cl calendari i ha explicat que hi ha "molts partits assequibles, per no dir gairebé tots". Dissabte a la tarda, la L E Sant Cugat rep la l ' E Gaudí, quart classificat. L'twjia sèniar ausculf d* la HE Saat Capt té malt «fieu I'

Viure casa Divendres. 19 de març de 1999

ET REFORMEM

. EL BANY

a d i s s a h t c d c *•) a 2 i d c -t a

\ d c 0 d u r a n t t o t I a n v

(. R i u s i í ; o n lM S8 l) 8 2 8 0

£7 /f// benestar

ELS/CAIXTONS Divendres, IV de març de 1W Esports 33

H o q u e i h e r b a

Barrientos admet que podria deixar l'equip el 3 0 de juny

EI tècnic reconeix que existeixen diferències amb alguns jugadors El tècnic del Júnior masculí, Andrés Ba­

rrientos, podria no continuar vinculat al Jú­

nior a partir del proper 3 0 de juny. Di­

ferències amb alguns membres del primer

\\.\.\ LÓl'KZ - Sant Cugat-

Andrés Barrientos, l'entrenador de l 'equip d'hoquei herba del Júnior, ha reconegut que cl 30 de juny podria deixar de ser tèc­nic del conjunt santeugatenc. Al­gunes diferencies entre jugadors del primer equip i Barrientos, que s'arrosseguen des de princi­pis de temporada, han provocat el distanciament entre el màxim responsable i membres de la plantilla. Barrientos ha admès que hi ha "malestar" al primer equip masculí i que al llarg d'a­questa campanya ha posat el seu càrrec a disposició del club, que aquest finalment no ha acceptat. D'altra banda, Andrés Barrien­tos no se sent recolzat per la jun­ta directiva del Júnior, que se­gons ell no és al costat de l'equip. El tècnic blau-i-negre considera que "en cap dels casos l'entre­nador pot ser un problema", així que Barrientos s'allunya a poc a poc del Júnior i així no podria di­rigir aquest equip per cinquena temporada consecutiva. En qual­sevol cas, l'actual responsable del conjunt blau-i-negre és l'entre­nador que més temporades ha entrenat el Júnior masculí.

Barrientos sempre ha demos-

equip i també el poc suport que rep per

part de la junta directiva del club santeu­

gatenc podrien provocar que Barrientos

no complís el que seria la cinquena tem­

porada consecutiva com a màxim res­ponsable de l'equip masculí. A l terreny esportiu, el Júnior s'enfonsa cada cop més en l'últim lloc de la taula.

Júnior masculí • • es rest in M I ien anoieut. FITO: BSCM BENITO

trat una gran professionalitat i és per aquest motiu que ara només vol sentir a parlar "d'assolir la permanència" perquè "mentre matemàticament sigui possible no baixar de categoria lluitaré fins el final, perquè continuo pensant que podem mantenir-nos a Divisió d'Honor".

Encara més cuers

La derrota del Júnior amb el Sar-dinero -sisena consecutiva- i la victòria del FC Barcelona al camp del Club Deportiu Terrassa, cin­què classificat, ha propiciat que el conjunt santeugatenc s'enfonsi encara més en l'última posició a la

taula, ara a dos punts del Barca i a quatre del Vallès Deportiu.

Demà a les tres de la tarda, el Jú­nior ha de visitar el camp del se­gon a la taula, l'Atlètic de Terras­sa. M e n t r e s t a n t , el con jun t blaugrana rebrà dissabte el Vallès Deportiu i diumenge, en partit ajornat, l'Atlètic de Terrassa.

F u t b o l s a / a

El Win te r thur cont inua sense al lunyar-se del descens de categor ia

A.L. - Sant Cugat-

El Winterthur Sant Cugat con­tinua a cinc punts del descens di­recte a Primera Nacional B en per­dre a la pista de l'Alfa 5 per un clar 7 gols a 1. El conjunt santeu­gatenc continua ocupant una de les posicions de la part baixa de­ia classificació: és dotzè amb 24 punts, els mateixos que el seu pro­per adversari a la competició, el Vilassar de Mar. Aquest equip és un lloc més amunt a la taula; per tant és un rival directe en vista a mantenir la categoria. Albert Ló­pez ha explicat que el Vilassar de Mar és per exemple "un dels con­junts que hem de guanyar si vo­lem assolir la permanència". El tècnic vermell-i-negre, que creu

que amb tres victòries més el seu equip no haurà de patir per asse­gurar-se la categoria, ha assenya­lat quins són els equips que con­figuren la lliga particular del Winterthur. Aquests són Vilassar de Mar, PB Montserrat, Cente­lles, Talleres Cortada, Industrias Garcia i l'Ametlla de Merola. Al­bert López ha afirmat que si el seu equip és capaç de superar el Vilassar de Mar al pavelló muni­cipal i la PB Montserrat a la seva pista abans d'encarar la Setmana Santa, el seu conjunt estarà pràc­ticament salvat. Quant al partit d'aquest dissabte, l 'entrenador santeugatenc no podrà comptar amb el sancionat Sergi Martínez, però sí que podrà recuperar el por­ter José Luis López i el jugador Carlos Sànchez.

El Winterthur Surt Cugat encara no té la permanència assegurada. FOTO: BENITO

Derrota de l'Olímpyc

L'Olímpyc de la Floresta va per­dre dissabte al pavelló municipal amb el Català-Babar per 4 gols a 7. Aquesta jornada, els jugadors d'Àngel Ruiz, setens a la taula amb 29 punts, visiten la pista del Ripollet, en zona de descens amb

18 punts. Per à aquest partit són baixa els sancionats Manolo i Jor­di Reixach i també Miki. De fet, el conjunt de La Floresta és a tan sols dos punts de L'Hospitalet, que és cinquè. Reixach no podrà jugar després de rebre una targe­ta blava directa dissabte passat amb el Ripollet.

t s q u a t x

Altar riba i Bieto cauen en vuitens de final al català

À.L. - Barcelona / Sant Cugat -

Els jugadors de l ' E s q u a i x Sant Cugat, Marc Bieto i San­ti Altarriba, en categoria mas­culina, i Jèssica Barceló, en fè-mines, van caure derrotats en vuitens de final del Campio­nat de Catalunya absolut d'in­dividuals, celebrat a Barcelo­na el passat cap de setmana a les instal·lacions de l 'Esport 2000. En categoria masculina, Bieto va perdre per 3 sets a 0 amb Albert Codina, del Mali-bú de Sabadell, jugador que posteriorment es proclamaria vencedor del campionat, i Al­tarriba també va caure en vui­tens de final amb Oriol Sàlvia, del Can Mèlich de Sant Just Desvern, per 3 sets a 0. En fè-mines, l'única representant lo­cal va ser Barceló, que va per­dre en vuitens de final amb Neus Fronton, del Viasport de Manresa, per un ajustat 3 sets a 2. En consolació, Santi Grau va ser eliminat en quarts de fi­nal per Santi Beltran, del Club Natació Sabadell, per 2 sets a 1. A q u e s t a prova va r e p a r t i r 300.000 pessetes en premis i era puntuable amb 500 punts per al rànquing català.

Tennis

Se celebra el Quadrangular Llorenç Marlet

- Valldoreix -

El Club Esportiu Valldoreix ce­lebra avui i demà l'onzena edició de l'Open de tennis Llorenç Mar­let, que enguany compleix la se­gona edició del Quadrangular Llorenç Marlet. Al quadre mas­culí, competiran Juan Antonio Saiz, Feliciano López, Mario Mu-noz i Marc Fornells, mentre que al femení hi seran presents Núria Llagostera i Sonia Delgado, amb­dues del CE Valldoreix i també hi participaran Yolanda Clemot i Ro­d o Gonzàlez. Les semifinals es jugaran dissabte i les finals diu­menge. Les semifinals masculi­nes les jugaran López amb For­nells i Saiz contra Munoz, mentre que les femenines les disputaran Gonzàlez i Llagostera i Delgado davant Clemot. D'altra banda, l'entitat santeugatenca celebrarà dissabte l'assemblea ordinària de socis. / A. L.

34 Esports ELS/CAJVTONS Divendres, IV de marc 1VM

P e t a n c a C i c l i s m e

•üvHbfil

tvati Mil attana.aan l l i m a > CatalunyavaavisitarSaat C«Ht FIT8: ÍSMR BENITB

El Ferrero Ibérica reuneix quasi mil

inscrits al municipal

p]l camp municipal d'Esports va ser l'escenari diumenge de la quar­ta edició del campionat de petan-ca Ferrero Ibérica, que organitza el Sant Cugat Atlètic. En la catego­ria general d'homes va imposar-se el Santa Coloma "A", per davant del Ciutat Cooperativa i el Santa Coloma "B", mentre que en la ca­tegoria de consolació d'homes va imposar-se l'Arraona-Merinals, que va superar el Valldaura i el Molins de Rei. Quant a la general de fè-mines, va acabar en primer lloc el Can Mariner, seguit pel Sant Boi i l'Incresa. En consolació de fè-mines va guanyar el Montcada, perseguit pel Ciutat Badia i el Cer­

danyola. Un total de 282 tripletes -198 tripletes d'homes i 84 de do­nes- van participar al Ferrero Ibé­rica, firma que va repartir uns 3.000 quilos de bombons als participants i afeccionats. A la Festa del Bom­bó hi van prendre part clubs d'a­rreu de Catalunya, fins i tot també va participar el Sant Julià d'Ando­rra. L'organització va premiar els vuit primers classificats de la ge­neral i de la consolació, tant en ca­tegoria masculina com en fèmi-nes. El torneig, un any més, va comptar amb la presència de tots els clubs de la ciutat: CP Sant Francesc, CP Mira-sol, CP Sant Cugat i el club organitzador. Al ju­liol, el club organitzarà la Festa del Gelat. /À.L.

~&S0*^ liSMbte la UC Sait Cugat va pmaitar i l • • • pragrana U ITT FITO: ftSCM KNITO

La UC Sant Cugat presenta el seu nou programa de BTT

- Sant Cugat-

Jaume Anglès, president de la Unió Ciclista Sant Cugat, i Ra­mon Martos, responsable de la secció de BTT de l'entitat, van presentar dissabte a l'Ateneu el programa que ha dissenyat el club amb vista a la nova temporada. Aquest consta d'un total de quin­ze sortides entre els mesos de març i octubre. Anglès i Martos van apostar per la consolidació d'aquesta secció dins l'entitat santeugatenca. Ramon Martos va proposar algunes iniciatives que provaran de dur-se a la pràctica. Aquestes el cas de la creació d'u­na pàgina web, la redacció d'un llibre de BTT i que la UC Sant

Cugat participi amb un estand a la Festa de la Tardor. Anglès és president de l'entitat santeuga­tenca des de fa onze anys.

La Unió Ciclista Sant Cugat, que compta amb uns 200 socis i que va ser fundada el 1957, té com a prin­cipal activitat el ciclisme de ca­rretera, que consta de 35 sortides, repartides també entre els mesos de març i octubre. Enguany, el club tampoc no té previst orga­nitzar una de les proves puntua-bles per a la Copa Catalana, que normalment preparava al mes de maig. L'entitat no organitza aquest certamen des de 1996. La UC Sant Cugat celebrarà el novem­bre el final de temporada, amb el lliurament de trofeus. /À.L.

V o l e i b o l

El masculí, amb un peu a la promoció de Primera

À.L. - Sant Cugat -

El sènior masculí del CV Sant Cugat podria classificar-se aquest cap de setmana per disputar la promoció d'ascens a Primera Ca­talana o fins i tot podria també assolir l'ascens directe, segons els ressultats que depari aques­ta última jornada de competició. El conjunt santeugatenc ocupa ara mateix la tercera posició i no­més els dos primers aconseguei­xen l'ascens directe. En canvi, el tercer i quart jugaran la pro­moció els dies 11 i 25 d'abril i els dies 9, 16, 23 i 30 de maig. Mal­grat tot, els jugadors que dirigeix Branko Draganic estan empatats a punts amb el segon, el CV Mar­torell. El passat cap de setmana. el CV Sant Cugat va superar el CV Prat per 0 sets a 3. Aquesta darrera jornada, el sènior masculí rep diumenge a les deu del matí al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el CV Olot, vuitè a la taula.

El sènior femení va imposar-se dissabte el Club Voleibol Olot per 3 sets a 1 amb parcials de 25-21,23-25,25-16 i 25-18 i continua ocupant la cinquena plaça. Aquesta penúltima jornada de lliga, les santeugatenques visi­ten la pista de l'Esplugues, ter­cer, sense opcions de jugar play-ofï d'ascens a Divisió d'Honor. Per aquest xoc, són baixa Ainoa de Mena, Montse Carvajal i Ma­rina Mateos.

Pr« en Marxa Pr« S S Í f I C A C l O N !

en Marxa 1999 Pr« emis Esport en Marxa 1999 Ràdio Sant Cugat i Autocu gat Opel

BfEBIH. NereaLópejf 18 OLÍMPYC FLORESTA Carlota Smtmw'm .24

SANT CUGAT ESPO»T

Maria Rosa TèJÉàptn 14 Sergio García José Luis Sànchefc

24 15

Montse Carvajal \ '- T « • » • ' " ' "

javi Gonz&cz 36 mHmQJKaW Jordi Reixach 15 - CVSAMTCoeAf ttMfcr n s "•

Lluc Vidal m ï ' v ^ Sergio Martín - • '"- - *' 24. Christian Albors ' - 1 3 * . /úNIORMASCtíLÍ MAS JANER FEMENÍ - Martirià 18 •

MaxSolíevetó 21 Maite Gómez 21 Zoran Nikolovski 17-PB SANT CUGAT >. CnristJaaWein 20 Irene Sànchez 17 Laura Gallego Laura Martín

25 24

Jordi Bagunyà 14 Cristina García 16

Mònica Martínez 21 JÚNÍOR FSMSNÍ

EliMaragall 21 wwmm. UE SANT CUGAT

Toni BaÜart 35 IIOQttll MüKS Luci López 18 , ÜE SANT C I G A T Pau Riera 17

PATÍ HOQUEÍ

- ÏUtery Maragall 15 Xavi Pizarro Javí Montilla

19 18

Braulio Argento tó

Dani Àntdo Toni Zaplana

28 17

ffflMftSAMI Armand Mora 17 UE SANT CUGAT «KM,

Núria OJhrer 30 Jordi Montserrat

PATÍ HOQUEI FEM.

16 WINTERTHUR SANI CUGAT

Jaume Estrada 31 Oriol Serra 18

vompot CV SANT CUGAT FEM.

MargaAlmagro \ \ Efisabeth Bs&JüíÉr^', >

12 18

Caria Sariol 19 | Pep Pinell 15 Samanta Santamaría 26

ELS/CANTONS Divendres. 19 de març de 1999 Esports 35

wmi

Primera Catalana

Palafru4eS-8arçelor»e<:a,*.....2-0

MastH3u-JtSptter»....................l-l

VàUfe-Igua}ada..,....,....*.....»..«4-l

Gramenet-Ofot.. 1-0

Rutó-Comeilè..., ï-4

Girona-Pereiada...». ............. .1-0

Grarw)13í;rs-Tfenap.......^...>.... 1 -1

Prat-Manresa...,..............,....,0-i

LTl0spfcakt«Gufxofe.,.,,...,..,3-O

Ripoilel·Sant Cuga t . ........ ....0-0

GÍTOÍlll

Cmuullà

Jupircr

IgualmJ»

t>U?M)fc

Prat

JFO «S. Jgt

28 19 fi

2» 18 5

28 13 I)

28 13 9

2» >S 3

28 H 6

28 12 8

fiMwesU 28 11

3

5

4

6

to s 8

a

57

44

42

4»

3»

2»

perctj&i

Marors*

Ripwtfct

Valls

TU-mp

Rubí

Gramenet

CtimVxa 28

tíHwptotei i »

iiwceíona» 28

Ote 27

27 10 9

2» tt 6

28 1Ü 8

28 $

28 1

l t 31

# 36

j i j r

JO 42

'10 4Í

13 38

13 37

tS 36

D 33

14 30

19 25

20 2f

20 63

23 5*

27 s*ï

, 24 4»

34 48

35 48

33 44

27 42

36 41

27 »

35 3»

43 38

43

34

50

49

5Í

•49

7*

53

36

33

31

zt

27

24

1»

11

La propera (21 de «targ):

Sant Cugat-Paiafrugeíl; Bareeionsta-

Masnou; Jdpiíef-Wls; Igualada-Gía-

menet; Ot<>r-Rubf;C<ometrà^írona;

Perelada-Gfandietsí'R'aï^ftat; Maa-

tesa-L'H&spicakt; GuíxoSs-ïüpoltet.

Segona Regional

G R U P 5

Juventud-Caldes Montbui..... 1 -1

Barberà-M U.lenari..,.............2-1

Lumen-La Farga.................2-4

Can Oriol-Rómulo ..........2-5

Merengues-Rubí.......... ,3-0

Can Rufl-San Lorenzo. .2-2

Badia-Maurina Bgara 1-1

Tihidabo-I >a Planada...........1-1

Llano-Sabadell,..,......,...........3-2

ri- San Pedra Lutnew La FaijpHCan

Oriol; Rómulo Tronchoní-Pe8a Los

Merengues; Rttbí-Can 8«S; San t o -

renzo-Badia; Maurina Bgasa-'llbida-

bo; La Planada-LJano.

Tercera Regional

G R U P 14

PB Sant CugaMuan XXIIL0-4

Gastellar-Pueblo Nuevo„»..»3-2

Matadeperenc...........(descansa)

Les Fonts-La Farga. . »*•»•* *·**4> * • * • S-l Mira-soI-Espronceda............4-2

San Pedro-E.GerdanyoIa,.».»3-2

Montserral·Can Fatjó....,....6-8

Jwnior-Can Boada...., 1 4

«««to P4 «r , re re « f «C Punt»

Róimtltj 24 14 6 * SS 34 48

Bart>er&

Caldes M.

24

24

IS

14

2

4

7 34

66

33

50

47

46 IÏÉ1

p e

i »

16

5

7 lli Í537

1647

to»*»

41

59 Mçïcngiie* 23 14 3 6 4 * 34 45

&tttt:Medír 23 J5 8 l«89 t633 38 Luotert 24 12 4 * 53 4 8 40

aVtbfhKic» 23 ! 5 ' » líQ*" t T l » n S a l d e u 23 12 3 8 61 41 39

Cometis 23 15 8 1865 169? 38

T16ula^fl 24 11 6 7 47 31 3» Rípotte & i 4 « 3637 t5ÍS6 36

Cif t Roti 24 10 1 7 72 61 37 Muarjstlt 25 13 16 1772 i » t 0 36

U w 24 9 8 7 5 0 34 35 VÜts 23 Í 2 t l 1699 ! 6 4 ï , 3 * :

Juvçntmf 2 * 9 5 S> 4 » SS 52 Caatltóefets 25 n 12 1608 $612 a»; Mauna* 23 i a 2 i i 4S i » 32 8atitJ.»f& is m 13 14*2 SS2S' ' * * • •

MsLfcfiatf 23 9 4 10 35 47 3 t Ritse* 23 to 13 1696 S785- 3 *

UiPíjreKkt 2 * 8 5 t f 44 48 *» Ü E & C o g t í í J l « 13 1 7 1 8 1 7 1 6 M

L . F - S » 2 4 6 » i « S 3 sa 2 6 Oauftf 2 * » t4 1641) Ï Í J Í í » i

Rad» 24 5 to 9 37 42 23 Morfa 22 s W 1587 17*3 í».

Sanl^rcr»»24 V • JJ 33 5 » 25 Aímíi ía 22 s 16 1577 Í733 2&

Küí>i 24 3 4 Ï 7 37 74 i 3 Oetfeii. 23 4 l » 1723 1953 27

CmOriaf 24 2 S 19 27 n 9

L a propera (21 de març)?

Sabaddl-}«v«i»«3d 25 Sepócisbre;

Caldes Manttw*í4kftje»i; Mt'Utetia-

Castell» 2J 21 l !

JumtXXtït 25 16

M»f»W 2*2 16

^ton»er»R 22 16

Can Boada i.i 14

l tòFwtfSt 23 12

SunPedm 21 10

PS St ««paga 11

£.(Vrit3WKda22 II)

RjfiíwiMiíl 21 8

Ctóï*alj« 22 7

iVtfltihScp. 22 6

Júnor 22 9

ftfítteVt) 23 4

U F w g a 22 3 1 16

HílMtretl 2» 1 0 27

2

4

5

8

5 6 ,

1 I I

2 19

4 9

1 34

2 Ï4

3 i4

3 Í6

«1

64

64

54

46

$a

5»

*»

35

31

3»

t« 64

26 59

2 7 3 6

3 * 49

39 43

41 59

3$ 33

Sft 3 4

47 32

5» 2»

56 £2

85 2»

8 5 JS

71 »

4» W

La propera (21 de març):

Can BoadaPBSaiwCitp.t; juau KKIS-

Castei1ar,iMatadepe3&iiç-]xs Fontj^Ltl

Farga-Míta-sol-Adesa; Espronc&ja-

Pefia San Pedró; E.Ceidaftyoia-Mont-

serrat Terrassa; Olímpic Can Fal|Q-Ja-

nior, Pueblo N'nevo (descansa).

Segona Catalana

Grup 3

Sant Medir-Valls. 72-65

Gaudí-Alroeda 7062

Ciomellà-l JE Sant Güg&».J&M&

C.Cat<>tie-C.\'ílafranea.....94-6S

SantJordt-Gelida.. .....61-53

Maragall-Horta,. :.........^-76

CasteBdefeis-Ripoíbt 64-80

Rens Deportiu-Ribe5..........68-4?

%!k 82xsCksídÍdefeÍs; Ripdtet-Ma-

ragal·l; Rets Depctrciu-Sa&r. Medir.

HOQUEI SOBRE HERBA

Dtvistód'HonorinaseuJina

Jolaseta-Apóstol Orense......2-2

Valiès-San Sebastian..... 0-2 •

Club Egara-VaideJuz 6-1

Júnior-Sardinert».. 1-3

R C Poio-Arlètíc Terrassa..... 1-1

C D Tertasfta-FC BareeiW.3-4

mutu W K M w Cf c e ro to

ClwbEi^a Í5 14 l D 76 13 29

A«íít- t* 9 J ï 50 IS 21

«Cío to 13 7 4

Jol»e>a 13 7 4

CDl inwsa ÍS 6 4

Ap««»l * Í5 7 1

VaKfelu» t5 4 í

S Subasgite SS S 3

\ i l f e 8 i 1

Rarafcní M t 5

32

31

22 1«

3V líi

34 V, 16

44 41 15

36 41) 14

32 36 J3

20 37 fcl

? 23 40 9

8 19 43 7

iimar » ? 1 12 17 S

Lapropera (21 de març}:

RC |»«ïb-/^6>a»l Orense; FC Baïce-

^Mia-Vs#6^I>cpottiu; Attètk- Tentas-

sa-Jéaloíj ÇD Te«assa-Cbb Egara;

VaJdelaí-Jeiasera; Sardinero-Àtteti-

çoSi

DivMód'f ionor Femenina

L a propera (21 de març)?

5 4

...(ajornat)

Vakkinz-Atlètic Terrassa...S-l

O D Terrasswt-Sardinero ,.2-d

Real Sooíedad-Aíara... ...2-0

« w * . .-.«* J « l f » « M t*t*»

HSixKàais 14 }3 (t f Al, II 2Í.

<:i>Tc(ïasii»J'. J!

VakleliK t> 9

JlÍKMlr j ü ff

C. Cjmpfi J4 6

l'..ScviIlí IS 4

?íaHÏï(M:ríí Ï4 5 3

ftCt'.>k» 15 1 4

Miúe 15 2 1 13

•\iaia J4 1 2 11

,1 1

Z 4

3 i

6 S

1(1

+0 1> 20

M 2« 18

2-1

l i

1» l.i

i í 14

lli 13

4d

47

44

L a propera (21 de març):

ClubdeCafiopo-RC Peto; Júnior-Aïa-

ra; Adetíc Tferfassa-Univcrsídad Se>

víila; Safdt8ero-\iideltiz; CD Te-

HANDBOL

PtBSera Nacàonal

; O R U P C

.20-24

Sant QutKíe-OARGràcia.25-26

GE4EG-L»Roea. .30-32

Marryarrt|^«íTíftde Ter...28-27

t^l-32

.1947

HP C F a e tHo*t

l * R#Ca SSi 1} 4 2 6S9 576 3«

ÜfasyittUít 25 (6 1 6 6!t 541 33 y

OAKOl^ll23 14 3 6 6Ü8 6 1 * 31

*teídt 23 14 z 7 « 9 3K& 3&

Satrii'ftr 23 12 4 7 « I t 547 28-

i»si<m 23 IS t, 7 5X3 555 26

SaMÈWwe 23 W i 10 62» 633 23

1 3 E S t 4 % t t 2 3 i e i 12 6 2 9 6 1 9 2 1

B«<lits 23 to 1 12 S2fi 573 21

B S ^ t } . ' 23 9 1 13 579 585 19

<m 23 6 s U SS9 592 17

S m t ^ K l c 23 7 f 15 221 557 15

P a i d s » » 23 5 1 17 533 610 11

fKaglw«> 23 4 f 18 582 <i24 ')

Laprjpera (21 de mare): UE,Sa»tCiigat-Tetde; Sarrià de Ter-

Pvsm Sagim»; l<a'Roca-^fartyaaet;

OARGrà«3a<JEiEG;Cravl-SantC»tr-

m; Qs«eJtó-Sant Esteve; Bordífe-Par-

dioyes.

mmm.mj^

:|VÈraera Nacàonaí A

G R U P S

P.Andorra-FC Barcebna... .2-3

Fruta*Mflrtiii-L'Ametlla. ....8-3

Tèwiq|^TaïlfiïesC*«tada,,.....a-5

Indóislrias Garcfa-CenteIles.2-5

P B Mpntserrat-Rubí... ...3-2

Vilawsrór de Mar-L« Múrga..2-2

,..„.,..7-2

1-2

«C I

80 34

«6 5&

49 4?

71 42

86 31

71 29

78 28

tl·l 26

95 26

!U 24

93 24

IV! 24

93 211

'« 1<)

Í M 17

124 1(,

w ixs m rnJtasMistól 17 3

FCB«»foía2l lo

£pi<*fi*»h>í>21 14

Alfa 5 - 21 1,5

imiSítnas - 21 9

T.Cmsuit 21 9

RAnda» 2i

CiioteUes 21

Montàsfar 2]

l^jtcgí \ 21

ViteaarM» 21

WSt Cugat 21

Maxim 21

Kuhí 21

I.'Ametlla 2]

I^lMlf^jF 21

1 14(1

3 113

2 78

5 100

» 95

70

84

HH

77

77

70

13 <>*)

14 7Í,

La propera (20 de març):

i;AmetdaMerola-R:iiaR-e!()na;Ta-

Heres Cortada-Frutas Martín; (xnte-

iles-Ttoe^c K«bí-Indtístrias (krda;

Pena La Mutga-PB Mbnrserrat; Win­

terthur Sant Cugat-Viiassar de Mar,

Èpic Casino-Aifa 5; Maxon-Poii-

. - Primera Nacional A

G R U P 6

B^B^rló-L'HoBiÉtatet^. 5-2

2 ......4-7 S-4

-CN Caldes. «3-4

C ^ ^ b a d e i l · G i r < H i f t „ w w „ J - 4

t-Playas Castei6tt . .^-3

» 9 2 9 92 92 2»

» 7 4 9 83 7 6 , 25

C»!v» • » 6 5 9 82 S2 23

19 4 2 11 58 68 20

20 ,5 5 10 56 82 20

Efcoriei 19 5 4 10 62 79 19

Ripollet 2*0 5 3 12 67 78 18

Ottftbrtfe 19 2 6 17 44 127 • 6

L a propera (20 de març):

LHospialet-ElècïBca Cíem; Català-

resta: CN Caldes-Prosperitat; Gtrona-

Llopart; PJayas de Castellón-CN

Sabadell; Catnbrüs-Manresa; Calvià

VOtEIBOL

l a Naoionalfetnenina G R U P B

,.2-3

L'l iaJordi-Espkigues. . . 0-3

W. Baccetona-Algar. ,..,.3-0

C V S a n t C o g a t - G l o t — , . , 3 - 1

Hortons-Terol........ ,.«..3-0

W B* « • •<»

W. Bittcelafta 28 19 1 SS

S«wt«K»* 20 n 2 56

20 15 í 50

28 14 6 46

C V S » » » t r o t i s IS « * ï

Llibjanii 26 te 1(1 38

10 39

17 38

2 i 35

29 3«

Ssnta Oolut>i« j>0

Cwta<ieBa 20

TíKti) 2B

Honta» 29

Algar SíHtniínof 28

Ok* 20

9 U

7 13

6 34

6 14

2 18

2 18

33

43

44

46

46

37

L a propera (13 de març) * QuarírSant Martí; Swwa Coloma-flor-tons;Teio!-WirflHïrckrr Barcelona; Es-ptug«e»-CV Sant Cugat; Ofot-Cïuta-deífe; AlgarSiwmeBW-LIUa Jordi.

HOQUEI PATB45

Segona Catalana

G R U P 3

Sentmenat-Santa Perpètua.. .4-7

Sant Feliu-Santa Isabel 7-2

Sant Joan-Uoiverisitari.„f... 13-5

Laietà-Masquefa..................3-5

P H S C «A'^a ldes . . . . . . . . , . . . ^ .?

Poiguer(4es-Cerdanyo|a.......„4-6

P H S C "A"-Oerda»yola .4-4

*W»L.„ f » JSS.JKLJB ... « t . _Jífe * « * .

Sta?«p<*»i20 16 t 3 148 66 33

Mas^seÉí 20 15 2 3 117 82 32

OikteK 28 14 í 3 1*6 «t 31

f a s e » * . * » H * s »a» tast so CatfcBtJote 20 H 3 6 92 65 25

FílteaSttte S» l « \ 8 Jd HB (16 »

S a s F í t » 20 8 fl 12 87 « 5 16

S*iH» Isabel 20 « 2 12 11)3 134 14

iUwti » 5 ! B 82 97 12

Sencmeaa 20 * 0 Í4 '79 133 32

àmstíoi» » M f i < Ü ' Q I 9

tMwwtaa» a o tr n m *

Lap!«psra<21de0iare):

36 Esports ÏLSIGWVTONS Dhrndres, 19 d* març de 1999

FUTBOL "

Primera Catalana 12,00 Sant Cugat. PalafrüRert 0kú

Segona Regional '' 12,00 La Farga-Can Oriol (Diu,)

Tercera Regional 16.00 Can Boada-PB Sant Cugat (Dtftfc) 10.60 La Farga-Mira-sol-Ade« (Üm.) 12.00 Olímpic Can Faijó-JfowríDfc»)

Veterans 17.45 Martinenc-Sant Cugat {Dis.}*

1a Dl visió Juvenii

2 a QfvJBJO j u v e n i l ; , 16.00 Cometcio Crctt-Júnwr{DÍfc)^_, 18.00 Sant Cugat-PB SLLJoicaç 0Íy 12.15 N.T«tmssa-PB &«t&i0K$jRft$

3a Divisió juvenil 12.1S KF Bonaire-CEF StCugttOS&t}

1a Divisió cadet 12.00 Sa»t Cugat-Can Aftghafe (Ütou) 11.00Jónkif-RÍpoltet{Dfea * 09.00 CEF SantC»ga*.BatÍa&M# .'

2a Divisió cadet í,;

1 6 3 0 O t a p k Can Fatj6-StCugKÍOÉs> 16.00 CIBF St Cu^ t -Qnd« iy« i»^è iú . 09.00 N.Terrassa-PB Sant C u p t | S f e >

l a Divisió infantil ia00SaftIx)teo7t>-f>8SaRtC«e«íifc| 17.00 E F Betwae-jttosw &]«*> f ? ~ 09.00 Sant Cu^t-iUpí>8et(DS*í ? ? - -

. II. -2a Divisió Infantil ** iO.00Mlra*«>l-Matade|>cfa(Diï.í -h 14O0P0SwitCi^t /nsrta«»<ï3S^| ' 09.00 Ca«cÍíar-SantCu{pa(Dis.) '

- 38'

* <*'* * * * 'frTOfr ^

1a Divisió Juvenil : Sant Cugat-Manresa..„....„..^.„.,„»

2a Divisió juvenil JíónKM'-Batberà...»...*...»....»....—.~...-$*2

la Divisió cadet * * •

Matadepera-Sanc C«gai-....-....^.^.^||?

2a Divisió cadet Sant Cagat-Can Oriach..... „....-_—.2-2

la Divisió Infantil júntor-Sant Cugat».™....... . ».~H>

2a Divisió Infantil Pena At. Madrid-Mita-soi •»,„», 4S

Sant Cwg«^atae«51ft«a!Wa..„..™><-|*t

1a Divisió alevf Sant Cug^-SabaddL».»>„..~..»~....#'Í-San J»lian-MÍtïM)DMíkw(h~«,-^."»JS4t

2a Divisió alevf

1a Divisió aleví t$A$ Riftóitet-Sant Cu8at (Dis.) tl3©Badsa-Pfl Sant Cagat (Ds.) ljL30Miia-sol-3ttv. 25 SepMES*.)

2a Divisió alevf I t l S PB Sant Cugat-San JuSSn <£»$.> 12.00 Jéabr-Saii Pedra Lumen {Dw.>

i à 4 & € E F S K ^ * E Cerdanyola 83Ss,>

2a Divisió femení ll^£.CeKfany»la-PBStCug«{j$t».}

13MOxàwf<&i-PB Sant

2a Divisió benjamí

3 & H Twíassa-Àgota (Dís.)

Júnior femení 1030 UE SantCugac-SantGes^íDiíi.)

Cadet 12.00 Betsaida-OE Sant Cugat {Dts.}

Cadet femení 1 7 3 0 1 KStCugat-ÍXManrcsanaíDis.) 164)0 Sant Mcdír-UE St Cugat "BB (Dfc)

FUTBOL SALA r m

Primera Nocional MA" 17.15 W Sar«C^t4$Íasgarfclat<t}i*.} 18.00 Ripd^-OJÉnpyc Fteesta<Dís.)

Primera Divisió .

Infantil 16.36

Alevf

Divisió d'Honor 1S.0O Atíèííc de 'I&rassa-Jíinkir (Di$.)

Divisió d'Honor fem.

moum PATINS S e g o n a Cata lana

1 a Madkmal femenina i83QMa uef»-PHStCugat"À"íDis.} i a > 3 0 B $ ^ ^ e s . c y SaotCi^atíDtiu) 1830 PH SamCugat "B".Matar»(Dw.)

WM PB Sant Cugat-Andafada (Dts.)

10.00 CV Sta» Cftg*t-C¥OÍ0ï # 8 « 3 Í*M NstvaitJes-PH Sant Cugac (Dis.)

Juvenil fem. C. Cat. Júnior 'E*pí«0«*CVS»««€6i« . * ' £ $ & S*w ï t suvíH Sant Cugat ( D k )

Cadet fem. C, Cat. : Juvenil 1&00 Sfesajoan-PH Sara Cugat {Dfc.)

:v1ii £nvisió (tfebeajami . l^eB'méHi^Sant Cugat <Dk* . ítM f"6 Sant Cuftat-Andal»ee ÇDís,)

UET

Segona Catalana tCugat-UEG*ad«a)íiï

jelagona Cat* fem.

Segona Qlvlsió **A** 11.45 OtfenpjíC Pteesta-Gavl (Dia.)

Segona Divisió **B" 17.00 MasJaaefCSteífcíDfe.) *

Primera Divisió fèm. 11.30 Mà* JaíKspí'éSa Andorra CDiu.)

S e g o n a Dlv« **B**fenu Les Planes (Descansa) 1830 Vkl!gptpin<cMQ Sara CM©K<DÏ$.>

1730 Rif»lÍct-Ma&}aneí{Dk)

Ca4 i«* Juvenil 2a Divisió 11,30 W. Saat Cugat-Casteííar <í)ía.)

12.30 mm* cam^fciïm

3a Catalana 1030U£&**&ig®

JuvenJHI 2a 10.00 P9ttÇ!a«iÍs4IE

17.00 Stet Joaft-PH Sant Cu^it (Dia.}

Aleví-A" 1&Ú0 Swa: Jc*n-PH Sant Cugat (Dts.)

*/'-' \

l?w00 Maíató^^fC Sant Cugat <Dis,)

Prei>en|amf **A"

du.) 17.

umm *B

; ItJO^SamCu^-ífaaïJPjtstoríDts.) Cadet 1a Divisió

Cadet 2a Divisió 1 9 3 9 W. Sant CagafrVincit ÍD»a>

Cadet2aCat. 16.30 MtM^M^UE Sant Cagat ( D k )

Canip . Cat* InfanHI

ta„... „2-S

itCttW*.^-.- 6-1 W*MHW«WMHW4l|f^^

0.5 '2a Camp. Cal. Alevf "A'

„ 2-4-

J2rl

MT 2a Divisió mascuMna

^ CVPSÜS·CYSWK Cugat»..-.» ..,...„..W

...M Alevf "B" VtosmPÍtSttit Cugat...» &>s

lona Cat. fem. Juvenil fem. C. Cat. jB«or-a>*ïWa ,1fcjp«*&N»-UK Sant Cugat ,7»*1 ç y s ^ C u g a t - C N SabadeB .0-3 Jíaiof.pedífaïbtó 1991

ÜES-ntCugat-SantGabrtcl....»....30-S2

Tercera Cat. "B" Cadet fem. C. Cat. Alevf Pta&^scpíetSantCugaL .68^7 CVSantCugafCK Sabadeít...» 2-3 Jonior-BHC

,.10« ÏWSa«C^«»e«bfe»».^— ».,J6-5

J#iioK3ul!( figura r ^.3

Sub20 L»etífc4JESant c:up;at Jt&m ' L.

;-ÜE Santí'ugat. .:

%#aoe%

$a Catalana S e g o n a Cata lana - tMSm$am'^^A^to^„^,.,A-z ^bwqaeaes-UE Sant Cugat. 20-24 Sanes-PH S M » Cugat WB"...„...»,~...^0^

'^é^aaaaasj frf-y' Cadet l a Catalana Fèmïnes vEB*ïMmWf^ém^..,,^^

• OsM8iG^cia-UESa«tGag»~..»»»,.19-}7 PHSaiwCBpt'Atett^Mar.- »&$

Cadet femení «RawO·K'ir- i'Hc 3^5 Cadet 2a Catalana Júnior

Sant Joan Despí-ÜE SantCugat 23-21 PH S*mC«s|aí<3sl4«s » »»..„„...»4.

CanRoH-SantCugM.. L * * * * * * * * * * * * * . * * * * * * * * * * * "

2a Divisió benjamí

FUTBOL SAIA *mÈl·È*tmtÉnm»f»

Juvenil 2a Divisió •€*e*iÉte»rW.SantCugat. „ ,„....4-4

Cooa Infantil Cadet 2a Cat. femení Juvenil - imswtam-Yú-ime.~i .. o-s UESamCu^t-Cambrils...... .„ ..12-14 PHSamCugat-Catdes™,..,».».,»..™-^!. *• - . -, , -

ELS / C A N T O N S Divendres. 19 de mare de 1999 Esports 37

$ m.^M§M- 1.1 m smmmm

10.00 Àgdf*-£5 cte Seeembíe .»-»...

11.00 Josa Msc^aK-taftaHüfflS»

11.00 V«í*^jer-F«(*»»C)iab-...*. ......

11.00 Pla FsitefiH-ScpiiaCSttniefi..™ _.

® M 1H..0 m i

Benjamí 11.00 FerranCtus "8"-Fertan Om "CT

09.00 Santa Ïs3btí4iïtaluny». ~

10.00 F.iwfa Avenç "8"-E*w(a A«rrç "A"

12.00 Ferran Clua <<A**-Caitsen>ia— -.—,

mMmm^Mmm. F&T&&1 SALM

Aleví 11.00 TÍHTC L·lebrc-GaUe^ Europa. .(Div.) 10.00 Joan Marjss1t,,A··-€li*<rAran <DU.)

12.00 PauCasak-FcrranCíus (Dis)

13.00 \ jt!h<mrat.F,wola Avenç ([)«.)

SantaIsabei ... ,>. (Dis.)

12.00 Joan Maragall "B"-Ool.teSi Balmcs (Dis.)

Juvenil 13.00 OhrïipukcH-Fucruelivima. —-<Dís.)

12.00 Angelets Kener-R B - —{Ws.)

Benjamí 12.00 l'.scol,! A* e»V Ferran Cítía "A" (Ois.. >

10,00 Centre Obert-Catahwya "A" ,.»<Di»)

l2.00SamJwdi"A"·í»«niVjü»<"A* <OK)

13.00 UFIore4ts-Ferrai lCiiH"B"„ „..(DH.>

11.00 ÀpM-a-Caralttrrya "B" ,', .(Dis.)

13.00 PimV.ítSè'i·'B'·-SaMjofd.·'B" „.,<»is.)

Alevi 13.00 Catalunya-Sanc Jurdt"(? ~ —(Dís.)

09 .00 Pins \'allct-Ew.t)la Avenç „.<Dis.>

12.00 Sarna .«rbet-Sant Jordi "A" -.tOta.)

...ÍDis.)

(Dis.)

ípis.)

...,<Di*>

mmm m m&mmw w-i fJLJLMJÈJL Prebenjamf 13.00 Sant CugafrSan eristóbat...

13.00 Agr»a-Mira-sot-A<$esa„

10.00 \acansKSfrEsaolaThait..

tDís.)

..(Dis.) 13.00 Ewola Avenç "A™434 Terrassa. (Ois.)

13.00 Escola Avenç -B"JCdUeg! Vedmn* "B*....<Di*.>

Í0.O0 F**fHtaW Nord..,, , . , . fljís.)

11.00 Cs«cta>f#«J "A"-J(3níM..™, ^ «... <Dw.)

Aleví 1030(iol legi Veilnina-Efoía Avenc.„„ (Ois.)

1 Í .30 Marístct ".V-Adeia-Mita-sol, ™, (U»v) 10.00 Matadepera "A"-Foíró ^ , „ , „,,. (Ob>.)

F & W & & i I I

Infantil 16*30 Sjtfírat (iir-l·iïim „ , <í>is.>

Cadet femení 11.00 V*-amxs>-FSSantCugat~ «««....CDis )

Aleví 10.001 at.iliuns-MarktMKuM „ , (RM

09.00 Ferran Cku-EsculaAve^ "A" -JiDíi.)

11.00 f ..Hscrolj •B··-CrflsetDla "A" ™ „..<Dii i

11.00 Pau CiíiK-EwlaAvertç "B'V.. —, (Ris.)

12.00 Sanin tsjbel-Verifaguer fcraenf « _ . (Diu >

10.00 Trrev, Altec-Éscota Viarrt : (I Jis i

Infantil 09.00 Licen l·'^.mi -'A'·-ÇerureObert „ _ (I3K.>

10.00 Eiiula W-r^-Coí-legi Martf „™~ <Dh)

11.00 Arnau ( .adell "B*.Licc»Kgaia. "B"™ .(llis.)

Infantil femení 12.00 UE Sar»C^t~PouRyà,..™~

B À $ Q tf £ 7

».(Dís.>

Aleví femení llJ0&l.te^Ve<hMfw"A"4>ure^M«rw. «nDís.)

Infantil femení 10,00 Cavall Betnat-Pur&ía,Maria (Dis)

11.00 Est.x)la P» "B·'-Àgoríl „ (Dis.)

12.00 S»lv«<jorVín)í»ls-S;w!í^a;Avení» „....,„(Oís.)

Aleví 10.lSLa.RíxJa-FeftaraC3«ia..^.. .1 (t^s.)

lOJOTercsa Aítet-íoa* Msta^all „{Dk)

11 J O 25 úe Sctemtwe-I^i Farreras. (Dtv)

09.00 ! Ri:J^esPlanes-EI Ptnar (Uk)

Infantil femení 0 9 . 0 0 NieotoCepfcmíoCV S»«Cwg«t»...,

11.00 CV R(*í "A'-·E» Piasw.....

„,(D«.)

...(Dts.)

Juvenil femení 13.00 Parera Mstia-IE^Sentroerat...

11.00 ] E.S Sflbatfett-Angetets f errçr...

..(Eüs.)

- « A

Infantil FaínS-Escola Pia.. ...„.,..„.„....^—„...„.,»„..

*UfB®L SALA

Cadet femení FS SaatCugat-Maurín» Egai* í...

mwmswmm FUTBOL SALA

fía P«rrei*s.L* KOTESÍ»..,

S«gia« OsrrneS-F«fia« <3ua„

Aleví |o»r>Msíag«ft"A"-E«eo!aE««>p4.. .,«.

Cataturrya-Clurxi'Amii.™

Mo»tseifaT~F«r(an C!ua ,

Joan MsragítH "VT-LtsTorres...... ........

Vallhonrat-Santa tsabcl.™....... „„......

Eiwois Avenc-CoHe|j Batmes....,»....»......

Infantil Ij<KXiardr>Vioeí^SwHriO»..,«.>,. -.«...

URE Les PIsBes-DueMon^anc

Cadet Cíub «f Antn-Leo»a«l« Vind .—

BAS

H A M B B O L

t.Jt>-6

J&

.....„....t-6

, ft-í

m M Jtr & m 0 i

Aleví Pure/a Mttría>3fM<iasai*_„; ..... ,..„

Infantil 11E Sant Cugat "ï*".Çol.J«gi Dasa^.„.

l i E Ssm Cugirt: "A"-E»«ía Av«*f...„ À>wB.Cdl.le:gi TtscHo» *%"

tESTeJrrwsa-CÈptre Obert, ~

Infantil femení

„13 i l ·

. . .18.»

..<4Aj«eM) 0 M A R

Aleví

Escola Avcnç»Ccr4ttc Obert „.Í2*19

Sant í«B-<li "A" .Ferrat) Çlh» "A* (Ajornat)

Kns VaLlèt "A"-CataïuDyí "A* 2&2S

La Fíoretta-Àgora ,.0*2

Pjns Vall** -fT-Ferr»» Clira "B" , 38>J^

ttt Jor<ii *B"^a»lunya. "B**,„. .„. ..„ .{Kj<mt*Ú

Aleví Cstaluaya^Pim Vsttes.„>. ,<«....;.«,. ».,.4<M4

Santa Ísabel-Síftt J«f<}( "C" „ .„ 4S-18

Saot Jurdi *'B"-Eseola Avcfiç JS-38 Aftora-jüan Mafagaü. ....3fMl

E«flla Avenç "A'-MarSstes ïtufeí,,,,,»,, ,w. 8-0

. ~ ' v / "•' ' \X' • Ramon i CajarA"-C«»ltrny*.,„.,.—™.lirf^„.t»„..„„8-0

jp.~0 f-,gf B>1# %' W Ferraneíua-Cal.l«s£Carroc,—„—„...„~i,™^..,.™5-5

~™ ' -*„„; / - >~ Encola Avenç "B"-Colb«i(*i "A"......».;.,,»».^^»..»!-?

aamoft.iCaia|·'B"-0(4fSi!Kil**«*l ^ * i ^ u s j « a )

j^0 Viard*Vcrdaí5Ufir feineïíL,-.»...,.,,'..^.,,...,^,.^,...»?^)

..„ „.„.—2.0 ïtm\m iCajsl femení-S*»» feabet™»...,,.,.™.^^*^*)

Infantil Arnau Cadett •,A*,-Ueeí>Eg*«a "A*...„...^..Z«.„32.29

8«íO<a1feHí·M«<3aAiHéliadter»™, .« - 2<fl , , , „ , , , , . „ „ , „ * - . ._

Pe«sVwjr*A,,-B»ool*Aveïiç'*A*..^ ,...,..,0-2 « . . „ . , ^ . ^ « ^ a. Ï . A I , #. • - «i»** » , i^eolaAvenç-Rubí... ,,.A<W,.W> .«..>„,•,.«^y„>.„.,.2y-20 OmPftfíJíííf» "«"-Escola Avcoç-S".. „ „ „,2^) ' / - ^ - < T « « . T^d»í Ï a S a n * Ltorenv-Arnaa Cadell TB"„.—. .V3J

Infantil femení AleVÍ OA»CrS<;ia.li|·SantCo|pt.„„ (Ajornat)

E«c<rf*Ai««64ltíÈiof«„„„,.,..™,.,»..„.„.».. .„. .„„.,„,„4-í ^

<ksieàía*b»f*A,,-A(íea»>Mtta-s<)j„. ..„„.„ à-9 B À S $ U £ T

FaíaMMbítóKa "A" .„., „„5-J

Agara^avatl Bernat.-, .....

Ésetsia Avenç-Süçolaï?* ^*.-.- ,—..-,

VOLEIBOL

Aleví /«aníHara^aíl-Fcrrair Cíua.-, ,

El Plflsf-CBhMaPdkífea.,.,,,^,,,,,» „

i*ta Farrsnwl·Càílíuta l&fctfaa. ^„„.

..-1744

...>..2-«

Infantil femení CV S»ntCiígat-CV &*£,-„....;„„.,„,..,„

Cal.tegi El Pw*^Cdf.l«^ÍMa«t....^...„«..

Cadet femení * CV Sant Cugat-Angetet* Fcjwtr. ,„,™,

Juvenil femení Auge teta Ferrer-ífíSCasablancas JÜ-2:

. t-ï

„í-6

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es

R a m b l a d e Ca ta lunya 3 2 , 1er 1a . 0 8 0 0 7 Barce lona . Tel. (93) 4 8 7 7 8 7 8 . Internet: w w w . s e k e r . e s / m u n i d a s

Mans Unides D i r e c t e a l T e r c e r M ó n

ai _<3 ni

I 1

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius .. .

Tel 93 580 67 00 Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort

LLOGUER D ' A U T O C A R S

SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a

EHS4C4NTON3

g^i f _ Espectacles

Lidtwu 38 Divendres, 19 de marc de 1999

E s p e c t a c l e s

Música i teatre per a la primavera LI actuació del Ballet Nacional de Cuba serà una de les principals atraccions

De Cuba, Irlanda, Franca i Ucraïna, sense oblidar les produccions na­cionals, arribaran aquest trimestre els que hagin d'omplir l'escenari del Teatre-Auditori del Centre Cultural de Sant Cugat. La nova programació,

Ri in CASALS

- Sant Cugat-

Kl divendres c> d'abril començarà el darrer trimestre del Teatre-Au­ditori amb el concert de l'Or­questra i el Cor de Cambra Na­cional d'l 'craïna. Kls 8.S integrants d'aquesta formació, amb seu a l'an­tiga Catedral de Kicv, deleiteran als assistents amb un programa clàssic i grandiós: Glòria, d'Anto-nio Vivaldi i el Rèquiem, de Wolf-gang Amadeus Mo/art.

Kl diumenge IX d'abril hi haurà una tarda de pel·lícula a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Barce­lona i Nacional de Catalunya (OBC), que interpretarà una vin­tena de melodies cinematogràfi­ques sota la batuta de Lalo Schi­frin. Sonaran títols com New York, New York, Els 7 magnífics, A la re­cerca de l'arca perduda, El pont so-bre el riu Kwai, Cotton Club, Law­rence dWràbia, El tercer home, Dr. /Jitvago i /.orba el grec. Ho arrodo­niran tonades de bandes sonores composades pel mateix Schifrin, com La llegenda de l'indomable, Hairy el bnit i Missió impossible.

La músi<<a protagonista

I el tercer cap de setmana d'abril continuarà amb música. Kl ja tra­dicional concert de Sant Jordi in­terpretat pels músics de Josep Fe­rrer o Orquestra Simfònica Sant Cugat, amb la concertino Anna Calvo, interpretaran una obertu­ra de Henry Purcell, una suite de Oeorges Bi/et i el concertino que el compositor de Sant Cugat, Josep

que començarà després de Setmana Santa, està formada per onze es­pectacles. Hi haurà quatre concerts musicals, quatre obres de teatre, un espectacle de dansa, una òpera i una nit de poesia. Vindran quatre es­

pectacles internacionals, sis cata­lans i un de la resta de l'estat. Sen­se oblidar el cicle Una hora de mú­sica, que sonarà amb el jazz de la New Orieans Jazz & Tap i la música popular brasilera de Euclydes-Mat-

L'Orquestra Nacional d'l'i rama encetarà la nuva tempmada al 'Latte-Auditim FOTO: h.I.S 4 CANTONS

Carbonell, ha creat especialment per a l'agrupació.

El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, explica a Els 4 Cantons que la gran oferta musical d'aquest trimestre respon a la situació del mercat d'espectacles català. "És una compensació per altres tri­mestres en els que no ha estat pos­sible programar tanta música. No sempre et venen les coses quan les desitges. Però són concerts molt variats, de diferent tipolo­gia". puntualitza Seix.

Continuant amb la diversitat de la "línia-no línia", en paraules de Seix, de la programació del Cen­tre Cultural, el primer de maig serà Nit de música i poemes amb la

segona edició del Festival de Po­esia Catalana a Sant Cugat. Kn-guany estarà dirigit per Ariel Gar­cía Valdés i tindrà la col·laboració musical de Santi Arisa. La pro­ducció és del Centre Cultural, que amb aquesta iniciativa dóna l'o­portunitat als poetes catalans de promocionar-se. en una iniciativa on ells mateixos reciten la seva pròpia obra i on es busca un entorn més amable pel públic que en els recitals més clàssics. Alguns dels poetes convidats en aquest segon certamen, són Francesc Parceri-sas, Marta Pessarrodona i Alex Su­sanna.

"És una absoluta delícia" co­menta Tomàs Seix sobre Cabaret

Monstre, l'espectacle programat per al dissabte 8 de maig. Aquesta serà l'estrena i única actuació del grup parisenc LaJacquerie a Catalunya, que a ritme de cabaret, equilibri de circ i escenificació teatral recorre­ran sobre l'escenari el segle que ara acaba.

Més teatre a partir del maig

L'art d'Alicia Alonso, directora i coreògrafa del Ballet Nacional de Cuba, vestirà de gala el Teatre-Auditori el dissabte 15 i diumen­ge 16 de maig, amb escenes de Cisel/c. La Bella dorment del bosc, Trencanotis, Coppèlia. El Quixot, El llac dels cignes i la Simfonia de Gotts-

tos. El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, afirma que han optat per continuar amb una programació variada amb una forta presència in­ternacional "perquè la resposta del públic està essent francament bona".

chalk. Alonso obsequiarà els sant-cugatencs amb un assaig comen­tat de l'espectacle dissabte a la tar­da.

I la primavera continuarà amb te­atre. Una producció del Teatre Lliure, Tot esperant Godot de Sa-muel Beckett, dirigida per Lluís Pasqual amb Eduard Femàndez, Anna Lizaran, Marc Martínez i Francesc Orella, el 22 de maig. I una producció del Teatre Nacional de Catalunya, Mesura per mesura del tàndem Shakespeare-Calixte Bieito, amb Laura Conejero, Min-go Ràfols, Ferran Rané, Boris Ruiz i David Selvas, entre d'altres, el 28 de maig.

L'Òpera ens durà a Andalusia el 5 de juny amb 11 Barbiere di S/t'i-glia, que tindrà com a director d'es­cena a Pau Monterde, amb el Cor dels Amics de l'Òpera del Vallès i l'Orquestra Simfònica del Vallès.

L'espectacle número deu del tri­mestre és El contrabajo, una pro­ducció que "portàvem molt de temps al darrera per dur-lo a Sant Cugat", assegura Seix, dirigit per José Pascual i Rafael Alvarez "El Brujo", que també l'interpreta, i que està basada en l'obra de Pa-trick Süskind. Serà 1*11 de juny.

La traca final vindrà d'Irlanda. The Chieftains tancarà la prima­vera i la programació del curs amb un únic concert el divendres 18 de juny. Paddy Moloney lidera aquesta reconeguda formació cel­ta que s'han fet forts interna­cionalment en col·laboracions amb Van Morrison, Sting, Mark Knop-fler, T h e Rolling Stones o T h e Corrs, entre molts d'altres.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas T < 0 N R I 1 V Lucas Diesel Systems S.L. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n - Q819Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

E1S IGMVTONS Divendres. 19 de marc de ) 999 Cultura 39

0 a Í I s 0 s

Els Sufís de Damasc giravolten aquesta nit al Teatre-Auditori El trànsit dels sufís és més intel·lectual que popular

R.C.Z. Cugat-

Es un ritual. Es una religió. I és també tot un espectacle. Els Sufís de Damasc (Síria) actuaran aques­ta nit al Teatre-Auditori, ballant i cantant les seves pregàries de l'Al-corà.La Cofradía Mística dels Der-vissos de Damasc, està formada per un cantant solista, dos membres del cor, quatre dervissos (dansaires) i quatre músics (flauta, percussió, ci­tarà oriental i llaút), tots ells homes. "Igual que no hi ha dones capellà", explica Julien Jalàl, músic de for­mació occidental que amb el en-semble instrumental Al-Kindi acom­panya els dervissos i ha tocat a

Àfrica, Japó i diferents punts d'Eu­ropa. Les oracions són llegides pel

Sheikh Hamza Shakkür, de reco­negut prestigi en el món musulmà dels cants, qui ora l'Alcorà defugint les interpretacions integristes i in­vocant a l'alegria de la fe.

Ritmes de wasla i iiiaqam

L'espectacle dels dervissos conté elements de dansa, recital i músi­ca, amb un concepte molt teatral de l'espai. Al principi, els dansaires s'aixequen i s'acosten al lector, que els concedeix el permís per gira­voltar. Els dervissos es treuen el mantell negre per lluir els vestits

blancs, símbol del dol per l'allun­yament del món que protagonitzen quan comencen la meditació i gira­voltant, assoleixen l'estat de trànsit i la comunió amb Déu.

"Es una tradició alhora musical i re­ligiosa que ve originalment dels turcs. Un iranià, Rümi, fa fundar aquest ordre místic al S.XIII. Algu­nes cofradies de sufís utilitzen no­més el cant o la repetició del nom de Déu. Diria que es tracta d'un concert espiritual", afirma Jalàl.

Aquest ritual s'ha confirmat en les últimes dues dècades a Síria com a símbol nacional d'identitat religiosa i cultural, transmetent-se fins i tot per televisió el 27è dia del Ramadà.

Es requereix un llarg aprenentatge pera mantenir Fequilibri giravoltant. F. CEDIDA

C r i ' i JCJJK*,

OPERAt L'etisit d*aotoref de Gaetano D&nimettu iMbret de Feiiee Romaní. Interpreta Assumpta Mateu, Carles Costos, Ramon Gener, Franàsto Valis, Crís/im Obre-gon, Cesc Sàtichfz.. Cor dels Amks de tÒpem de Sa­badell. Direetvw. Rosa M- Riberjt. Orquestra Simfònka del fatíès. Directort Lhtn Vikt. Dirertor d'escena: Joatt Anton Sànekm. Moc i dmt Teatre-Auditori. 13

L'òpera començà amb uns breus coatfMwo» d'aire còmic seguits per un tema més dramàtic on la corda aeom-panya U flauta. Acoadfl&fteid, ei cor elogia la bondat de Ja migdiada al bell mig deia plaça d*un poble merMteèat, Tot rutf lava bé a Tcseenarí on

s'encetava una nova represen­

tació de TXI Cicíc d'Òpera a Catalunya» que tenim la sort de rebre ü nostre auditori i é final de la petita tmrníe per quatre ciutats. El dfcector i l'or­questra aquest dia van tenir una actuació correcta fins i tot en elsdiócUs concettaates que Do-ïúzetti carrega de dramatisme. L'actuació del tenor Carles

Çosías» segon premi del con­curs Fmmscà Vitias guanyat fa un rocs* era espemd* amb interès i nu va defrandar. Magnífica interpretació de Nemori»»*, inquiet * ja eavs-tina mkaaï» cbmic amb ef m begut eonï elixir t perfecte #mb ve» i&fe» UeKgçm, úrm belí timbre ï seguretat "apta* sant* isasèïMnim ei so, sen­se trei^Éite^-aia coaegad*

t}atókríma. La

èí ^ |* t4 ' ' í |^^^càbt3*f se­gui» aàib emissid de veu re-. guiar» Sexibie i potent. La se»

gona soprano, Cristina Obre-gón, en im rol més curt com Giannett», va demostrar la qualitat del seu timbre vocal i una interpretació plena de gràcia. Ramon Gener va estar segur com Belcore, un paper de baríton curt però agraït, que el cantant va fer seu amb domini de la tesitura. En el paper de-Dulcamara, cl va­lencià i baríton baix Fruncis-eo Valls» va començar sense força per anar augmentant la persuasiu vocal i actoral a me­sura que l'obra caminava, fins una esplèndida barcarola ï& son riem, te set M/a, amb Àdt-na. El éot es va moure molt bé, i va cantar millor que mat» corifirtaaftt'que eí nivell ge­neral obtingut per aquests ci­cles, fa pensar en la bondat é'uaa acció que dóna possi­bilitats d*actnaeió (encara poc regular) a la gent jove de la pedre& qtte s'ho mereix.

S o l i d a r i t a t

Lucky Guri i Núria Feliu actuen demà per a ASDI,

CAVIS i Jeroni de Moragues

Aquest és el segon concert He Guri a Sant Cugat aquest mes. K: CEDIDA

R.C.Z.

Demà a la nit les organitzacions ASDI, CAVIS i el Taller Jeroni de Moragues seran les protago­nistes del concert que Lucky Guri i Núria Feliu realitzaran al Tea­tre-Auditori de Sant Cugat. L'es­pectacle està organitzat pels Clubs Rotary i Rotaract locals, que des­tinaran el total de la recaptació de manera equitativa a les tres enti­tats mencionades. "És un pro­jecte en el que hi hem posat mol­ta il.lusió -afirma Ignasi Barrera, secretari de la Junta Directiva de Rotary- esperem que Guri i Feliu tinguin suficient atractiu per al

públic santeugatenc". L'organització del concert ha

comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament, el Tot Sant Cugat i d'aquest setmanari. Si la inicati-va assoleix amb èxit els objectius, Rotary es planteja la possibilitat d'organitzar un nou concert a la tardor al pavelló santeugatenc, amb algun atractiu musical més destinat a la gent jove. Així ma­teix, entre les activitats de Rotary per a Sant Cugat, destaca la cele­bració el proper 10 d'abril del desè aniversari d'aquesta organització amb la inauguració d'una-escul­tura dedicada a l'artista Ricard Sala, que se situarà a la plaça del Doctor Galtes.

40 Cultura E134CANKKSS Divendres, i 9 de març de 1999

Des de la història... U n e s p a i d e m o s s è n P e r e V i v ó

Aquí us entregam lo cadàver de rabat..."(II)

El campanar del Monestir era la millor talaia del poble. En­cara ho és. També avui, 6 de desembre de 1782, un criat -igualment, com gairebé 36 anys enrere-ja fa estona que està a l'aguait, amb la mirada clavada en cl curs de la riera, esperant endevinar, allà lluny,

. la comitiva fúnebre que retorna a Sant Cugat -ara de cos pre­sent- l'abat Gayolà. Han sortit de Barcelona a la una del mig­dia. Avançant-se a la comitiva fúnebre un correu, a galop de cavall, ha etmegat ja, hores abans, una carta anunciant ía sortida. Allò eren correus, que ve de córrer... Et viatge, que aquest sí que és a pas normal de cavall -no pas al trot, que no s'hi adiria- es fa llarg. El vigi­lant, quan està segur que el que ja veu és la comitiva, fa el senyal convingut perquè els campaners iniciïn el brandar de totes les campanes del Mones» tir i de l'església de Sant Pere. Avui amb toc de morts. En fa

trent*-cinç i escaig, amb gran repic de festa. Ja van arribant, però, a primers

de desembre i a aquesta hora, comença a vesprejar. A més, la troballa d'avançar o endarrerir els reH©*jge$, no se'ls ha acudit encara. Fer-ho, possiblement els hagués semblat una profa­nació. ur» "contra natura". Ja en tenen prou de maldecaps amb el que diuen alguns savis, ja fa anys: "Que és la terra la qui dóna tombs entorn del sol i no al revéscom en la Bíblia!". Què U fasaa»» ièada temps té les Se­ves jpsqpies miopies, i, ai de les nostres!

Vélnert pel camí més corrent, de llavors. El menys dolent, si no ha plogut massa. Per Sant Andreu, pel Coll de Montcada, fins a enfilar la riera que, gaire-bé vorejant-la sempre, porta fins • a h vila» El grup és tot un es-pcctàcfe. Perquè en Bergman, el gran cineasta, en faci una de les seves millors pel·lícules. Ja ho aneu veient...

La comitiva, a les envistes del poble, s'ha organitzat amb més solemnitat. Lentament, ja arri­ba a l'altura del Monestir. S'a­tura davant del Portal Gran de l'Abadia. Cacta capitular ens ho descriu amb detall. La seguim, bo i pcrmetcnt-nos alguna llicència de llenguatge. Només fem divulgació: "Avui al vespre, després que des del campanar es descobrís l'acompanyament del cadàver, es roca a moris. Venia acompanyat dels quatre monjos co­missionats". Eren els delegats pel Capítol per anar a recollir el cadàver. La Congregació Claustral Tarraconense i Cesa-ragustana -com va acabar ano­menant-se- de la qual en for­mava part el nostre monestir, estava composta per un bon nombre de cases benedictines establertes en el territori de l'antiga Corona d'Aragó. Noto­ri», per exemple Montserrat ja feia anys que se n*havk "esca­pat". La Congregació tenia la seva escola unificada a SawFau

del Camp de Barcelona. "Rebat-el cadàver, el pujaren dalt ta qua­dra de l'abadia on hi estava pre­parat el tàmul per ser-hi exposat*

Després deuria començar la desfilada del poble per dir el seu darrer adéu a qui, durant tants anys, ha estat l'abat de! monestir i senyor de la vila de Sant Cugat. Per a molts d'ells és l'únic abat i l'únic senyor que han conegut. Quina barreja de records en guarden? Quins sen­timents els deu suscitar la visió del cadàver d'aquell fiome que han conegut sempre tan ple d'energia i autoritat i que ara el contemplen sense vida? Dies enllà, seguirem intentant res­pondre -ni que sigui una mica només i a la nostra manera- a alguns d'aquests mt«ïïogfc*&».

Gralla i timbal ja tenen els seus alumnes a Sant Cugat

R.C.Z. - Sant Cugat-

Tudell ja ha començat a escalfar motors per al curs que ve, amb l'inici dels cursos d'instruments tradicionals catalans a l'escola Joan Maragall. La iniciativa ha convo­cat una quinzena de persones que ja han formalitzat la inscripció, tot i que durant els propers dies es mantindà obert el període de ma­trícula per als més indecisos.Els participants són, majoritàriament. joves d'entre 18 i 25 anys que for­men part d'alguna entitat de fol­klore tradicional català, com cas­tellers, geganters o bastoners.

Dimarts van començar les clas­ses de gralla a càrrec del professor Galdric Santana, resident a Sant Cugat. El proper dimarts co­mençaran les sessions de timbal, que seran impartides per Albert Carbonell. A part de l'Aula de Música de la

Generalitat, que té escoles a Vila-Seca, Lleida, Figueres i Barcelo­na, Tudell és una iniciativa pio­nera en l'àmbit municipal català amb comptats referents.

Concerts

Música d'aquí i d'allà aquest dissabte a la Casa de

Cultura amb Vox Populi

R.C.Z.

El Cicle de música popular i tra­dicional organitzat per l'Ajunta­ment, continua aquest dissabte amb l'actuació dels Vox Populi. Format per cinc components: flautes, clarinets, acordió, violen-cel i contrabaix, els Vox Populi s'­han anat convertint, amb els anys, en un grup on els temes de com­posició pròpia han anat guanyant pes davant les peces de música tradicional d'aquí o d'allà. "Fem una música que parla de nosal­tres. És la música de les nostres experiències i influències", ex­plica Joaquim Ollé, el flautista del

grup, "volem ser ètnics ara i aquf'. Vox Populi arriba a Sant Cugat

sense un programa molt definit, que anirà arranjant a mesura que escolti respirar el públic, "l'n con­cert està format per alegria, emo­ció i especulació", afegeix Ollé. "Volem que el públic santeuga-tenc rebi el plaer que nosaltres trobem a fer música en grup. Vo­lem escoltar les vibracions, la sen­sació de retorn que és tan impor­tant per la marxa de l'actuació". Els \bx Populi actuen aquest dis­

sabte a la Casa de Cultura, a les deu de la nit. El preu de l'entra­da és de 500 pessetes, amb con­sumició inclosa.

S u b h a s t es

Mercart a VEsbart obre la convoctòria per a la presentació d'obres d'art

L'exposició i subhasta d'art arriba enguany a la segona edició

RIITH CASALS

Enguany toma el Mercart al'Es­bart, l'iniciativa que permetrà als santeugatencs veure i comprar peces d'art a bon preu. El Mer­cart es realitzarà entre el 19 i el 30 de juny, coincidint amb la Festa Major local. Cap de les pe­ces que seran posades a la ven­da, una trentena per autor, no su­perarà els 55x46 centímetres, ni les 28 mil pessetes de cost.

Ramon Nadal, de l'empresa Pe­tit Format S.L., organitzadora del certamen, ha explicat a Els 4 Cantons que a Vilafranca del Pe­nedès, on enguany se celebrarà

la dotzena edició de l'autoservei, "el mercart ha eliminat la ima-ge que l'art és elitista i ha afavo­rit la creació artística". Petit Format S.L. gestiona actualment la realització d'aquesta convo­catòria en una tercera ciutat ca­talana, encara per confirmar. "Enguany a Sant Cugat esperem millorar el resultat de l'anterior edició per establir una progressió que ens permeti constatar que el mercart fa un bé a la ciutat", ha dit Nadal.

L'any passat a Sant Cugat van posar mil cinc-centes obres a la venda d'una seixantena d'artis­tes, majoritàriament locals.

Els artistes interessats a ser al

Mercart han de presentar dues obres que no superin els 55x46 centímetres a l'Esbart Sant Cugat, el dissabte 27 de març entre les onze del matí i les dues del mig­dia. Els treballs han d'anar acom­panyats d'una foto de l'autor (10x15 centímetres) i un currícu­lum sintetitzat. Els artistes escollits s'han de comprometre a tenir en­llestides, a mitjans de juny, una trentena de peces que no superin la mida ja esmentada ni un preu màxim de 28 mil pessetes. La par­ticipació en el certamen, obliga a cedir a l'organització una obra no més gran de 73x54 centímetres, que se subhastarà a benefici de l'Esbart el dia de la cloenda.

CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 Tel. 93 675 56 74 - Sant

|digital El teu distribuïdor de cameres pomt* j material digital Kodak a Sant Cugat

Ofertes recomanades

A l'hora de revelar els teus rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem la màxima qualitat i el millor servei

U n a n e t e j a a n u a l g r a t u ï t a d u r a n t t r e s a n y s v a l o r a d e s e n 1 5 . 0 0 0 p t e s . a l c o m p r a r a<

Minolta DYNAX SOS «I • obj. 6 7 . 1 OO ptes. (hra Inclòs)

Canon «OS SOOO • obj. 38-76 4 3 . 8 0 0 ptes. (Iva Inclòs)

ELS íCAIVroreS Divendres, 19 de març de 1999 Cultura 4i

Josep Maria Cadena. Crític d'art.

"Aquí el gran artista és el Monestir de Sant Cugat r>r>

RI"TH CASALS

Va ser a la Sala Rusinol dijous pas­sat per presentar el llibre Aquarel·les d'Amadeu Casals, fill del Mares­me i artista d'aigües. Fa poc era a la inauguració d'una retrospectiva a la Canals. Aquesta setmana sopa­va amb un galerista local. Josep Ma­ria Cadena és un clàssic de l'art sant-cugatenc.

- Què el va portar a escriure aquest llibre sobre Amadeu Ca­sals?

- Que ell em va trucar i em va de­manar si el volia escriure. Jo ja el coneixia i havia parlat elogiosament de la seva obra, em trobava en una disposició afectiva envers la seva pintura. I després d'unes conver­ses va sorgir la part de text del lli­bre, que és la menys important, per­què la resta són les reproduccions de les seves aquarel·les.

- Què li transmet l'obra de Ca­sals?

- Ell és un home que té una ínti­ma comunió amb l'aigua. Em sem­bla que és Verge o Balança, però realment hauria d'haver estat Pei­xos o Aquari perquè sempre ha tin­gut la temptació de l'aigua, com una mena no de mirall, sinó de lent per veure les coses pels seus colors i la seva intimitat, i no per les seves formes externes. Pot semblar que les seves aquarel·les no estiguin acabades. Podem veure una am­polla a mig fer, una peça que si li possessis aigua a dins, vessaria. Et

J.M. Cadena assegura que no pinta perquè donen la sensació que tu pots apre­ciar en aquell objecte elements com el pes, la textura del vidre, el mo­viment. Estàs veient sensacions.

- Es que els horòscops influeixen en la manera de pintar? - No és que influeixin, sinó que

t'expliquen. Tots estem sotmesos a una sèrie de pressions i impressions, del que ens ha arribat a través dels estudis, la història, les relacions fa­miliars, de la capacitat d'adaptació... no sabem per què, però ens agraden determinats colors, determinades formes. Els homes som fruit del nostre entorn, de les nostres cir­cumstàncies, dels nostres amics i de les nostres aficions. - Què es necessita per ser un

bon crític d'art? - El primer de tot, creure't-ho.

ho fa molt malament. FOTO: CEDIDA

Després, creure realment en l'art i no en els artistes. Els artistes els pots estimar i poden ser amics teus, però cadascú ha de fer la seva fei­na. I la feina del crític és observar el que realitzen els altres i per què ho fan, i aleshores explicar-ho al pú­blic. S'ha de posar esperit a la seva tasca.

- 1 la pregunta del milió. L'artista neix o creix?

- Neix, igual que neix la castan­yera i el venedor dels cupons de lo­teria, o que qualsevol altra activi­tat. L'artista s'hi pot trobar per naixença perquè el seu pare és ar­tista, o perquè hi ha algú a la seva família que ho és, o perquè a l'es­cola li han demostrat que amb uns dibuixos pot cridar l'atenció dels altres. I a poc a poc es va perfec­

cionant fins al punt que es convenç que allò és el que fa millor. Podria fer altres coses, podria ser enginyer aeronàutic, o qualsevol altra cosa. Aquesta petita habilitat que tothom pot tenir, l'artista la va desenvolu­pant. En el fons, tots naixem amb tots els dons i els aprofitem segons les nostres circumstàncies i les nos­tres aficions.

- Ha vist alguna obra que no li ha agradat gens? - Sí, moltes. Però no per proble­

mes meus, sinó per problemes de l'autor. Ha volgut fer coses per les quals no estava preparat. - I una obra que no li transme­

tés res? - Sí, però això pot ser problema

meu. No tots estem en el moment òptim per rebre les sensacions, per rebre els suggeriments dels altres.

- Vostè ve sovint a Sant Cugat. Creu que hi ha un bon nivell de creació?

- Sí, i com a tot arreu hi ha per­sones preparades que saben fer la seva feina. Hi ha prou sales, hi ha diversitat, i hi ha prou tendències. Ara, que hi hagi un gran artista? Home, doncs, el gran artista és el Monestir de Sant Cugat.

- En una sola paraula, què li transmet l'aquarel·la?

- Impressions. -L'oh? - Raonament - E I dibuix? - Sensacions. - EI gravat? -Treball.

Dos actors de Sant Cugat actuen al Teatre Nacional

R.C.Z.

Són actors i residents a Sant Cu­gat. I ara passen els vespres al Te­atre Nacional de Catalunya (TNC) en companyia d'un maniquí. Te­resa Cunillé i Jaume Pla són, però, només dos dels actors que inter­preten El maniquí de. Mercè Ro-doreda, als tallers del T N C fins al 28 de març. Amb Josep Lifante, Joan Borràs, Jordi Banacolocha, Mercè Bruquetas, Carme Molina i Francesc Periu sumen 250 anys de teatre a les mans del director Pere Planella.

L'obra, en clau d'humor i molta tendresa, narra l'acceptació de la pèrdua de la joventut i de l'ideal de bellesa per part de tres vells clo-chards i de tres velles cosidores.

Més donacions per a l'ermita del Sant Grist

R.C.Z.

La Comissió Restauradora de l'ermita del Sant Crist de Llace-res ha recollit més d'un milió i mig de pessetes des del mes de gener per a la continuació del projecte. Els diners provenen, bàsicament, de donacions parti­culars i sumen un total de quasi quatre milions que es destinaran a la reconstrucció.

C r í t i c a de c i n e m a

Shakespeare bloquejat! ISABEL S À E Z

Pel·lícida: Shakespeare enamorado. Director: John Madenn Actors: Joseph Fiennes, Gwyneth Paltrow. Durada: 127 minuts.

Ens podem imaginar el gran Will bloquejat, perduda la ins­piració? Aquest és el punt de sor­tida per Shakespeare enamorado. La pel·lícula mostra com Sha­kespeare va crear la seva tragèdia més coneguda, Romeo i Julieta, basant-se en una experiència personal d'amors contrariats. Es tracta d'un conte imaginat pels guionistes Marc Norman i Tom Stoppard, però la il·lusió de rea­litat està aconseguida i poc im­porta què hi ha de veritat i què de mentida. Parafrasejant el ma­teix Shakespeare, "Tot està bé, si acaba bé".

A Shakespeare enamorado trobem un guió rodó que estableix un paral·lelisme continu entre les aventures i desventures de l'es­criptor i la manera que ell les tra­dueix en la ficció. Els assaigs de l'obra ens ensenyen el desdo­blament de Gwyneth Paltrow com la jove dama Viola de Les-seps i el seu alter ego, Thomas Kent. Disfressada d'home, Vio­la té l'oportunitat única d'actuar en un temps en què els escena­ris estaven prohibits a les dones, que es veien limitades al paper passiu d'espectadores.

Paltrow llueix com el prototip de dama renaixentista, la musa de línies i línies de sonets, l'he­roïna dels somnis dels poetes de l'època. La jove de cabells d'or, ulls com un llac tranquil i perles per dents. Totes les metàfores tan estimades per l'exaltada ima­

ginació dels escriptors d'aquell temps podrien estar inspirades per la jove Viola, probablement la Julieta més dolça que s'ha pogut veure en el cinema. Tanmateix, la dona més decidida després de la mateixa reina Isabel I. Pel que fa a aquest apropament

a la figura de Shakespeare, pot­ser irreverent per als més orto­doxos però definitivament atrac­tiva, Joseph Fiennes l'omple de vida i ens la fa més assequible.

El to és festiu, alegre i ple de vi­vacitat. Resulta difícil destacar els diferents apartats perquè tots funcionen amb plena harmonia. Harmonia és la paraula que mi­llor defineix Shakespeare enamo­rado. La funció flueix tranquil·la­ment, lligant un fet darrere l'altre sense esforç aparent. El resultat és una obra lleugera, completa i força captivadora.

A M A D E U CASALS Fins al 6 d'abril

SalbUlusínol

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del'Vallès Tel. 93 675 47 51

42 Cultura ELS-ÍCAIVIOINS Divendres, IV de març de 19W

X e r r a d e s

Les dones confirmen el seu pes en el

m ó n de Part

R.C.Z. -Sant Cugat -

Kl bodegó com a concepte i com a objecte va ser el punt de partida de la taula rodona El moment actual de l'art i les dunes, organitzada per l'Associació Independent Dones de Catalunya i l'Ajuntament, que es va fer dimecres al vespre a la sala d'exposicions de la Casa de Cul­tura. Com a concepte, perquè fou cl punt de partida de la modera­dora, la historiadora de l'art Mont­serrat Martí i Ayxelà, que explicà els inicis i la evolució d'aquest gènere. Com a objecte, perquè la xerrada estava decorada pels bodegons del Premi Ihna/T íW, exposada a Sant

Cugat en motiu del Dia de la Dona Treballadora. "La pintura que fan

les dones té molta força i potser una força que és més difícil de tro­bar en l'obra d'un home", va dir Martí, "però no m'agrada que es parli de pintura, cinema o literatu­ra femenina. Perquè no hi ha cap diferència. Potser sí que es veu, o s'expressa o se sent i se'n parla, però no és un tret diferencial". Montserrat Martí va explicar que

més enllà d'una imatge estàtica, el bodegó és la representació del pas del temps, de la fugacitat de la vida, perquè les flores, fruites, porcella­nes trencades, rellotges, imatges de pesca o caca, són tot elements que es moren, que es passen, que

A la xerrada hi hagué aportat ion\ de la Repúblua Txeca, Brasil i Colòmbia /•()'/'(): XAYI LARROSA

marquen el pas del temps. El bo­degó també va ser en molts casos, la possibilitat d'iniciar-se en la pin­tura per a les dones dels segles pas­sats, quan no se'ls permetia rebre estudis i la seva àrea de moviments es limitava a la casa i especialment a la cuina i la bodega.

A partir d'aquí, la taula rodona va transcórrer amb molta participació de les assistents, que van conclou­re parlant de la força creativa de la dona, tant a l'estat espanyol i la Re­pública Txeca, com a països en vies de desenvolupament com Brasil o Colòmbia, on la dona destaca com

a pintora, escultora i també com a empresària d'art dirigint museus i gal·leries.

"A ARCO es veu que són les do­nes les que aporten totes les no­vetats tecnològiques a l'art. I hi ha dones escultores molt bones", ex­plicava Martí sobre el cas nacional.

G a l · l e r i e s

Lluís Ribas ja prepara la seva quarta exposició als Estats Units

Uartista lloa la serietat del negoci de Part a Nordamèrica

R.C.Z.

Lluís Ribas. E: ELS 4 C.WTONS

Acaba de tornar de Palm Beach, a l'estat nordamericà de Florida, i ja prepara l'exposició que aquest est iu farà a East H a m p t o n (EEUll) . El pintor de Sant Cu­gat, Lluís Ribas s'ha enrolat amb

la prestigiosa gal·leria Wally Find-lay per fer les amèriques. I asse­gura que està essent tot un èxit. A l'exposició de Palm Beach, Ribas hi va presentar pintures de tema habitual en ell com figures a la vora del mar, nus i bodegons i tam­bé "dues peces amb figures hin­dús que, sorprenentment, van te­nir molt èxit tot i que jo no m'ho

esperava d'una societat com la de Palm Beach, tan festiva i ociosa", diu Ribas.

L'artista, que ha viscut a Sant Cu­gat en les últimes dues dècades, s'ha sorprès per la diferència de funcionament del negoci de l'art aquí i a l'altre costat de l'Atlàntic. "El director de la gal·leria em veu com un equivalent de dòlars. Però

també s'ha de dir que ells creuen que tú ets la part més important de la cadena. Ells són uns simples representants de l'artista, a qui cuiden i mimem molt", assegura el pintor responsable de l'Espai Ribas a Sant Cugat, "aquí lloguem un local, hi posem uns llums i hi pengem quadres. Fem botigues d'art i esperem que la promoció la facin els estaments oficials".

El figuratiu a l'oli de Lluís Ri­bas serà, doncs, aquest estiu a la inauguració d'una nova gal·leria de Wally Findlay a East Hamp­ton, a Nova York a la primavera de l'any 2000 i a Xicago un any després.

C r í t i c a a r t

Lloc: Pou d'art Autor: Marta Bailvé Tècnica: Acrílic i tècnica mixta d/tela

Sut i lesa pictòrica carregada d'una estàtica inmaculada. Es­til depura t , e legant . Tonal i ­tats apas te lades , on devega-d e s el d i b u i x a p a r e i s d e manera emergent , com si de l'aparició de l'aniga Grècia es t rac tes . Poes ies desd ibu ixa­des i d ibuixades amb un traç sencill però descript iu, justa­m e n t fins on l 'ar t is ta ho ha considerat .

Gruixos pictòrics ju s t amen t adapta ts a l ' en torn on s 'han volgut col·locar.

Tot plegat és una visió actual d ' un passat s e m p r e p r e sen t p e r a la M a r t a B a i l v é e n

Estil pictòric TATIANA BLANOUÉ

aquesta exposició. Pasatges plens d 'emosions ,

sensacions i gust per a l 'estè­tica. Una exposició on res no d e s a n t o n a on res no resalta però on cada una de les peces ens crida l 'atenció per la seva gran elavoració, elegant i sem­pre justa.

U n a m a n c a d e co lo r s p e r aquells a qui potserli agradi el bomm de la paleta cromàtica, però compensada per el gran tractament dels clars dels con­trastos entre ells mateixos, per la pincellada, per les veladu-res per el collage sempre poc carregat de matèria.

Formats quasi tots ells grans on el fons del quadre quasi es pot perdre amb la pared, pas­san t a des taca r la ve r i t ab l e substància de la peça.

Formats alguns d'ells pet i ts on el referent es detectat més fàcilment, on el protagonisme de la peça segueix essent l'ob-jec te , el personatge, sempre l'iconografia grega. Una exposició que qui no l'­

hagi pogut veurà seria in te ­ressant d'apropar-se a la gale­ria i demanar que li ensenyn, una exposició on podies dei­xar-te perdre en el silenci de la calma que despren ien les peces de la Marta Bailvé, una pintura que ens descriu per­fectament l ' imatge que dona la pròpia artista, una exposi­ció on la qualitat pictòrica par­la per si sola i on un cop més he de recalcar l 'estètica com a qualitat màxima al meu pa­rer de tot el que la Marta Bail­vé ens a deixat veure.

E x p o s i c i o n s

El Gaudí colorista de la santeugatenca Núria Vallès

a V Espai Corina

R.C.Z. - Sart Cagat -

La s a n t e u g a t e n c a N ú r i a Vallès va inaugurar divendres la seva pr imera exposició al m u n i c i p i a l ' E s p a i Gor ina . Compart int la sala amb Mont­serrat Solà, Vallès mostra una t rentena de quadres de peti t format situats a la paret i per terra. Les peces mos t ren el consell que el crític Francesc Galí li va donar fa sis anys, quan en tornar d 'un llarg pe­ríode a l 'estranger, l'artista va reprendre la pintura amb de­cisió. "Fugir de la realitat, in-ter ior i tzar el vo l tan t , in ter ­

pretar el que es veu" , foren els consells. "I és el que faig a m b el c o l o r " , d i u N ú r i a Vallès. A l'exposició s'hi poden veu­

re pintures inspirades en Gau­dí , v i s t es d e c iu ta t i t a m b é dels vol tants d ' Igua lada , on Vallès va per prendre lliçons art íst iques.

Filòsofa de professió, Núria Vallès ha exposat en els darrers sis anys a l'Institut Britànic de Barcelona, al Club Escandinau barceloní i tanríbé per Internet, entre d'altres. Actualment pre­para la seva participació en el Concurs de Pintura Jove orga­nitzat anualment per la Gale­ria Parés de la Ciutat Comtal .

ELS4CANTONS Divendres, 19demarcat 1999 Cultura 43

El r e p o r t a t g

La paraula monestir significava antigament la cel·la d'un monjo. Després, una agrupació de celles o colònies monàstiques i darrerament un cenobi o casa on viu una comunitat. Els mots evolucionen i les cases i els pobles. El nostre monestir també.

El Monestir i el poble: una història de desencontres

"Menys és més" (Mies van derRohe)

MARIÀNGELA ROVIRA

- Sant Cugat -

La presència del Monestir a Sant Cugat sembla indefugible, existint aquí al mig des d'abans que el po­ble fos. Una visita a l'hemeroteca constata els conflictes i polèmiques dels darrers anys i els llibres d'­història en diuen els més antics. Pensant en el seu paper i la seva funció, com són i com podrien ser, ens hi passegem i en parlem amb els arquitectes Albert de Pablo i Pep García. Albert de Pablo s'ha especialitzat en Urbanisme i és Mestre en Intervenció Ambiental. Fa cursos de postgrau a la UPC, UB i UPF. Dirigeix l'equip Inter-lands que treballa en ordenació ur­bana i territorial. A Sant Cugat ha fet el mercat Torreblanca, cases per a Promusa i rehabilitacions vàries. Treballà en la Revisió del Programa d'Actuació del Pla General Metro­polità (1987).

Pep García i Cors és membre de la cooperativa "Cop d'Idees"i im­parteix un Màster internacional a la UPC. A Sant Cugat ha fet el gimnàs-menjador del col·legi Ma-ragall, l'ambulatori de La Flores­ta i habitatges per Promusa. En urbanisme ha intervingut en el pla de rehabilitació del casc antic d'I­gualada. Ambdós tenen un pres­

tigi i solvència ben reconeguts. - Pep (P): Mira, jo sóc d'aquí,

vaig aprendre a anar en bicicleta corrent davant del capellà, perquè et feia marxar, del Monestir, no podies ser-hi. I encara està tancat a la ciutat, és una inèrcia que ve de l'època feudal. Caldria veure el Monestir i els seus recintes dins la vida urbana i social de la ciutat, no es pot ajornar aquesta definició.

- Albert (A): Agradi o no, l'en­torn del Monestir estava clar quan tot s'utilitzava, ja fos com plaça del mercadal, carretera a Cerda­nyola, conreus, camps de futbol, escorxador o cementiri. Tot s'o­cupava. Les actuacions fetes a par­tir dels setanta van desconfigurar-lo, van fer-lo difús, desllorigat. La plaça Augusta tractada com apar­cament, la d'Octavià com anella de trànsit i aparcament, l'escola de Magisteri (Casa de Cultura) amb el campus de pins i l'erm que ocupava el cementiri, la desèrti­ca plaça del Rei, són ara retalls de no se sap què.

De Pablo creu que el conflicte està a definir què és el Monestir i què no és.

- A: Els monestirs són recintes tancats des d'on dominar un ter­ritori. Per entendre'ls i gestionar el seu espai i usos cal que hi hagi un dins i un fora muralla. El Mones-

Un castrum que hauria de ser vertebrador. FOTO: M.ROVIRA.

tir no es pot entendre sense la mu­ralla que l'ha separat de la socie­tat civil. Caldria refer-la per aques­tes dues bandes , i fora es configuraria un espai cívic insos­pitat ara, de més de dues hectàries de centralitat urbana de qualitat. Un espai útil i imprescindible per a la vida urbana d'aquesta exten­sa ciutat que estem configurant.

-" P: El Monestir té latent el caràcter d'espai sagrat, de culte, oposat al trànsit de la ciutat. Qual­sevol actuació atenta farà desper­tar aquest caràcter, el farà entrar en joc en la vida ciutadana.

- A: Aquests llocs entesos com un rosari d'espais públics de qua­litat, són essencials. No cal fer-ho tot de cop, però sí cal una estratè­gia ben discutida per posar en ús aquest potencial de centralitat, en una ciutat on manca espai central. Per exemple aquests plàtans es-crostonats i malalts, cal anar subs­tituint-los a poc a poc, per uns de joves, ben plantats i regats. El te­rra és erosionat, fet crosta, imper­meable... deixat. No hi ha motiu per aquesta deixadesa, ni pressu­postari. Es fa difícil sentir-nos-en orgullosos.

- La restauració que es va fer... - P: Estructuralment és correcta,

però el criteri estètic és més dis­cutible. Jo hauria respectat més la naturalesa enclaustrada, i no una gespa que cal tallar. A més, van anul·lar dues ales de dalt. El ma­quillatge ha netejat les pedres però ha fet opaques les relacions d'ús. Els que hi hem passat hores reconeixem una complicitat amb les pedres... Aquests maquillatges són fàcils de refer.

- A: Cultura de la imatge. El claustre ara és un lloc per poder ser fotografiat, no viscut, i menys utilitzat. Si m'ho permeteu, és Hollywood, un escenari amb des­peses de manteniment i horaris. No gaire més.

- P: Aquí al darrera hi havia un petit llac... Hi han passat moltes coses i s'estan esborrant. - A: L'entorn s'està erosionant,

mentalment i físicament. S'esbor-. ren els rastres. El Monestir ha si-

Domiui de segles sobre el poble. FOTO: MARIÀNGELA ROVIRA

gut un lloc de domini, introvertit, separat del territori que domina­va. És una màquina, dins hi pas­sen coses, s'elaboren estratègies, intrigues. Caldria reconèixer que la ciutat comença on s'acaba la pell del Monestir, la muralla. Les terres de ningú no són mai econòmiques i menys al centre, com aquesta. - I la muralla que penses vindria

per aquí ?

- A: Sí, seguiria la que hi havia i s'enderrocà, pels dos costats. De­finiria clarament el que és civil del que no ho és. La Casa de Cultu­ra -edifici desafortunat- s'incor­poraria a la ciutat, s'allunyaria, no es veuria tant i podria ser substi­tuït quan la conservació ho acon­selli, confio que en poc temps.

- P: Es veu que ho tens molt ben pensat... - A No hi vam haver de treballar

gaire, l'assumpte és clar. Amb el Monestir no podríem ni que vol­guéssim, és molt més fort que la ciutat, que s'ha de preocupar d'es­garrapar fins al darrer metre que ell no domina, l'espai entre la mu­ralla i les façanes de les primeres cases.

- Així, veus l'entorn tot unit, en­llaçat... - A: Sí, hi hauria un pou d'acti­

vitats urbanes, en aquest rosari d'espais que envoltaria la mura­lla. Farien crosta al voltant. En te­nim exemples a les cultures me­diterrànies, al sud de França, Itàlia, País Valencià, Mallorca... El clima i tarannà acompanyen, això no és Escòcia.

- P:Els monestirs són tan dife­rents de les catedrals, que les feia la gent !

El passeig segueix pel terra trencat, arbres al mig, jardí des­dibuixat, captard tranquil i cà­

lid... I es va fent evident que cal tenir una idea de què fer amb tot això, com diuen ells. Amb tot l'entorn del monument i la fun­ció que fa falta i mai no s'ha re­alitzat, per un servei a la ciutat que els revitalitzaria tots dos.

- A: Es formidable un lloc amb aquestes qualitats potencials. Es un espai únic i preciós per a la nostra ciutat.

- P: El claustre i les naus tenen una lògica pròpia, immutables a les variants externes. La ciutat can­viant projecta una altra lògica es­pacial i urbana. Caldria explorar i administrar les tensions de les dues lògiques, per potenciar el contrast.

- A : Cap a Coll Fava, sant Fran­cesc, el barri de'n Coll i el nou front de la carretera de Cerdanyola hi ca­len noves activitats urbanes, a les plantes baixes. Els carrers s'han de poder omplir amb l'activitat de la nova posició central que ja estan ocupant. Es crearan noves rendes, plusvàlua i riquesa.

- P: Això et donaria molta den­sitat d'usos.

- A: Es una gran superfície ubi­cada estratègicament i d'un li­neal d'activitats impensable... si no hi fos. - P : T é un ca ràc te r p rop i ,

simbòlic i sagrat, amb la memò­ria col·lectiva, com registre i tes­timoni, la que és i la que vindrà. Dissoldre aquest caràcter és es­vair un potencial.

- A:E1 Mones t i r té un pes simbòlic tremend... Es barregen dues coses: la peça tectònica o monument i el lloc estratègic que ocupa, la posició, el focus romà. És l'espai urbà més valuós que tenim.

Mirem l'entorn i imaginem un demà de realitats engrescadores.

Gel Gasoil Llenya Premsa calefacció Butà Gelats Carbó

í Z93d894555

GrifulOil,s.L Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h

Pa les 24 h

Gel

Premsa

Entrepans

Congelats

Gelats

Accessoris

44 ELS4CAIVrO!>S Divendres, 19 de març de 1999

Gïmerdelalbme, 14

Tel. 6 7 4 12 8 5

•

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 675 30 65

•

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 5 8 9 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 47

* BAR O S Rosselló, 2 93 674 36 36

93 589 11 85

Cafetena, entrepans i meniars

BARMERMELADA Valldoreix, 56

93 674 36 36

93 589 11 85 Cafetena i menjars casolans

éft*i BARPtCCOLO Valldoreix, 29 93 58911 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR Placa Augusta, 2 93 589 54 92 Tapes casolanes

BARBOKATA Plana Hospital, 35-37

Rbla. Celler, 131

93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

y BOIBE

Plana Hospital, 35-37

Rbla. Celler, 131 93 589 84 22 Marísqueria

CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 58919 01 Marisc, menú, cuina mera

CANCABASSACASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO Ueó. XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15 200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BARSOL Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113 93 674 67 21 JazzLive

CELLER STA. MARIA Santa Maria, 17 93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves

CASINET Camí Can Ganxet, 47 . 93589 5083 Menú diari i entrepans

CANCASOLETA Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 67510 33 Peix i marisc fresc

CHEZPHHJPPE Raça Pep Ventura, 5 93 674 94 84 Cuina francesa i menú diari

k, ELJORDrS Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

^ ; ELPEROLET Av. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Tapes i menú diari

M ELMESON Raça Octavia, 5 .. 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

ENIHODU Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

93 674 58 60 Braseria

FRANKFURT LA PALTA

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

ITALIANS 3 Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

KROXAN Avda. Catalunya, 15

Raça Monestir, 1

Sol, 25

Ctra. Cerdanyola, 13

93 589 81 97 Cafeteria i pastes

LA CANTONADA

Avda. Catalunya, 15

Raça Monestir, 1

Sol, 25

Ctra. Cerdanyola, 13

93 584 23 32 Creps, amanides, menús

LA LUNA

Avda. Catalunya, 15

Raça Monestir, 1

Sol, 25

Ctra. Cerdanyola, 13

93 674 08 10 Tapes i plats combinats

L'ALBA

Avda. Catalunya, 15

Raça Monestir, 1

Sol, 25

Ctra. Cerdanyola, 13 93 675 35 80 Cafeteria, croissanteria

LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala. 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

LAMUSCLERA Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05 Entrepans variats

MASIA MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 . 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

MESOMENVS Elies Rogent, 14 93 589 38 23 Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA Rbla. Can Mora, s/n 93 589 26 97 Cuina catalana

SOUASH Sant Jordi, 33-35 93 58914 96 Cafeteria, pizzes, menú

3 ÍÉÉÉ1I&

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

•FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

•ELSFORNETS"DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (unorwta}

• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

Centre Mèdic Sàbat

M E D I C I N A GENERAL Dr. J. Sàbat Bonich

Dr. j. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

PEDIATRIA Dr.). Barragàn Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr.}. Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. \. Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions p e r a armes Carnets de conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusinol, 2, entsol. 1a

T E L S .

93 674 15 26 93 674 01 47

f >tr

-m jf*%"4Hi

Centre de Rehabilitació tNKXfcem

Cirurgia

TO

(onsult. Centre Mèdic

Dietètica Nutrició

J&tfcM» S W * * dietètica. Di-DfcMs, dinyares»d#ous, hores convideu*!*, tf Emíavallada, 2t f1«t))ís,

3 Í jrojesrrAT i ï EJSTETICA

Oro, Anna ft. Caro* • Ora. Rosa-ra$igin¥R*0HB. UurnfiBrcoi Consultoris E<f3tet Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-3, 2a pla " ' >,«-». «8190 Sant Cugat

Fisioteràpia • SORA ROMA FERRÉ fsíateràpta. Assistència sarttts-na Flate Asiea. c/ VHà, 49 Sant Cugat « 9 3 674 48 7 2

Geriatria .QERIATRIA

AWMiíi a pariones gran» wi el Mtt doMtóS, Assessorament a Ityrs f*ml«af*.<3»*tl<5 de Re-sBandes i a" altres ffwrsfls.fn· fermería. Formació, c/ Àngel Quimera, 3 0819Q Sant Cugat. « 9 3 «74 08 04

•WPflOSS. Atenc» i companyia a persones. grans, "CAW6WS* av»M na»*, contra! defliaiate. ajuda «fe ( A ttnstorre espècia*. àakí t SW»*» a (Sorniesi. Av. Torfefatanca, 2 * 3 e t ,

«^Sefl»«F1*' •TBUE ASStSTÉNOft I»-' WÍOSS 84 HORES. Servei d'ajuda a tos parsgAés: Bans, màtatts oròote» 6 cdnjíf. fescents, a quafeevoítM» * *<*» # fe r* Sutoma serast, iapfcLa·'-gor iaepocoost A«1to»s>M»-

" 8 7 - : -

LABORATORIS

OR. ,74 « 0 » .

Metge capçalera • J A ESQUtfWLCAÚMA GerSa^A«.lorfefet»A£fc$S As», sant. Agr Mútua, SMtae,

«93S8838M,. -« 6 » » 1 f c * > .

dtt-atftuafc MEÇ*»Í $3, ÜÏÏ. Sant

* 93874 00 2$

Mútues

ViCO Mutaa d «cementa de treball súm. 271. Plaça Augusta, a Sant Cus* »9S«7Sl0ía -F8x93«75«>0St

Odontologia •CUNICA FWRC CENTRA. Dr Thierry Hasooet. Odonto-estomatologta. Dra. Nattilie Vergnes-Baque Ortodòncia, C/ Joan Miró, 16 Sant Cugat « 93 589 59 42 ü r g . 970 27 98 58

« C E M T R S O E N T A L i OlflAURQIC

< ^ « C A ItEKtAL Alí-

Odjantcitogis gftnffteJ, implMAolt>* gia; {utiteaiv^ octonftïp^^^ or-Irxftoota, múcuec. Av. "forcablart. 08,2-3,2», «.SatttCaaat » 83675 <» OS

oewTAt BRAN0T.

Ortodòncia: I Otfcsntotogía ge-oerel. CS/Sartta Mar»9, ler, Sa.

t«>«»ORO'

AK %0el3teAca>^SV2n A> despatx 6.S»nfCí«at

«999^96-6752212 •JCliNJCADéNTAt-KlA. 40lt í».i*itó, 3 tot 1* (ArfonsSete enraonaria Colón) 9 9» 874 72 400 • O W t M . JAUME SAURA «WeaderrW. 01 a dv. 9-13 h t 1&-2DH r^ Sant «ftagí, 22, t«r-xo» SartCíoat * » « 7 4 2 3 $5

Oftalmologia • CENTRE OE SALUT OCUtAR Oftalmologia, conveni amb las pnnoSpàls mútues C/ Sm-t» «stta, 10, Sant Cugat « 9 3 589 Si t»

Otorinolaringòleg • Da FERRAN FSWAÍÍVBÀ Wtrttertbur - Prevíasa - As­sistència sanitària MedHíac. Francesc Moragas, 46, entr. 2a. Sant Cugat « 9 3 6 7 5 4 8 53

Pedagogia-Logopèdia • BEGONA V1NALLONGA

i, logopèdia P'obla-

Ct VS»e, S * . 1r 2B,SBT« Cugat « 9 3 5 » « 1 5

Pediatria *JOSSar»M.CO«OI«NAS W^Sfl^rW^rPRWlft ?>»«««*, «so» infantil. Hores COTíirçju<toflt^fl)ha*atti^ 2u.1r3s.8»rsC«eat «93«741ÜÉ1«

Ay. Tamitftom, i - 9,» pfc

»«3«jr*S7W

«OR^*4lMAï*OJ18CTÍ

Few*Wa»wWw«Cri5<SÍWt MoPRe;. Efto*»alladB 21,1*r pis. Sant

«93S89Í99S 93«?4»ÍS» '

• josepm. w«axEÇr6« MetSÍSea deliseu, Ortesi* fArt-

c*urgia«el peu. Honwaoooye-fitrv' « 9 3 588 83 « «629189538 -

Psicologia-Psiquiatria • C6NTR6 0el>SIÇOl.O-Q J A C U R B C A Trastorns <T aprenentatge i de la parla Nsns, adolescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1a. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 38 73

• CENTRE PSICOTERÀ­PIA DEL VALLÈS Pstcologia psiquiatria, logopè­dia. Plaça Or Galtes, S. 2n, 3a. Sant Cugat. «93 5894051

• DRA.PALEBM PsKiologfa. Ansietat, depresio, diRcuitats de rateoo, trastorns s

Hores casc

petattaripta.

SB.27, 2n ta.

«9»87438«3 93 418 4S 48

*.M*STtTWr

Tocogineroloqkl·Oljstetrxia

Traumatologia •4GS£POOfí»4a<í«EC« Traumatologia, orWfcèfJía, Ast ststencia sanitar|a» ew«tM». < Medytec. PoficMe ípre íà*»-ça, a-ft, í a - m S*M ífogat. « 9 3 5 8 9 1 8 8 8

• OR. F E R M I K Al%A*WU«*' RO Cirurgia ortopèdica trauntata-lógica Hores convtngudes, Cl ^ro> na, 21, tràa,San*C»gat » 9 3 874 4 3 * » ^ ^

93 5890534

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència. servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes.,,

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars..,

individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Av.Torre Blanca 2-8.3r A. desp. 11-12 Sant Cugat del Valies

ELS /CANTONS Divendres, 19 de març de 1999 Cultura 45

fUtràn Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

Com si fos de tota la vida

la xocolata... <ffvffi els entrepans... f fv f fv el cafè... ff^ft^. les pastes... ffvffw el suís... 4t%*h>

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

| | Pl. Barcelona "Tel. 93 675 52 46

%i-i Discoteca

Rius i Taulet, 120 Tel. 93 675 38 01

47* ,Pr

CINESA SANT CUGAT VELMQ

Yelmo 1 # ' ,.*&>..,

LavidacaibeBa 16,45 -10,20 -22,00 Mi gran amigo Joe Wfò* 18.15 -20.30 -22.50

- ' Ye!mo2

in 17,00 -19,40 -22,15 Muertos densa 16.00«mi5-20.30- 22.50

Yetmo 3

16,30-19,1S-22,00 La vida es bella

Yelmo <

17<Í6-20,00-22,45

Muertos de risa

S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e

-18,15-20,38-22,45 Shakegpeare enamorado Ï7M~ 20-00 - 22.45

Yelmo 5

PayBack 16,00 -11,15 - 20,30 - 22,50

Sant Cugat 1 Yeímo 6

La vida es bella

Sant Cugat 2

0030 Salvar al soldado Ryan 1&0Q -17.15 - 22.20

' Yelmo 7

145 l^tch Ada'T'S 16,00 - #,15 - 20,30 - 22,50

Yelmo 8

Muertos de rfea

00#0 Bichos / La deigada lfflftiu.1S.OJB8.tS-20.20 / 22.20

*~ Yelmo 9 * --Z - •***•'• i . i i-

01,00- Ttewsune-maft ~1>1M5-18.45 -22,45

OliyiECBES DIA OC yESPECTADOR, m* m&smMtm a l a i t » f a r t a t h o r a r i T»l« iwfarraiacié· Tllt» liiftO)fBBK3HÍÏÍÉ 5 0 8 811 3 6

urt ifiiinhiih

*A«0 íA FHOS.OFIA >Ei- *YOA/

MAN<(AKE E &E*E PARC CENTRAL

Cl Manel Farrés, 97 Tel 93 674 30 69

I A M A S I A

ï fl B I ( I | I t

I DEMANA

UART

2500

McDonald's

Me Donaid's Sant Cugat

Centre Comercial

m SllfSATMT CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA 1:16,45-19,20-22,00 GOLFA: 00,0 APTA

SALA 2:17,00-19,40- 22,15 GOLFA: 00,45 APTA

SALA 3:16,30-19,15- 22,00 GOLFA: 00,30 APTA

SALA 4:16,00-18,15-20,30-22,45 GOLFA:01,00 APTA SALA 1:00,30

ÜSRQ @ S @ SJ m 53 M ÏM Q ^ I Ç J n Pàrking D(ade j Carnet Carnet d'estudiant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament ami

— , / . . « — . . ai.arafe l'espectador Jove unlvereltan anticipada de65 anys telèfon abServiCaixa minusvàlids taraeta de cred

Dia de ^ U W A H ^ 2 h » r a t e l'espectador

S .„«?££<= Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb Sessions V?22tPer

anticipada de 65 anys telèfon als ServiCaixa minusvàlids targeta de crèdit numerades anaSa»™ 902-33 32 31

46 Cidtum ELS-/CANTONS Divendres, 19 de març de 1999

•fe*

L A R A D I O 9 1 , 5 F M

Ttramilles, el eoncurs • De 12.00 h a 13.00 h • De 7.00 h a 8.00 h Ttramilles, el eoncurs • De 12.00 h a 13.00 h

El despertador, amb Salva Vallvé Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 8.00 h a 10.30 h • De 13.00 h a 14.00 h Primera Plana, amb Geni Lozano i Pen- Avant-matx t/rvista • D e 14.00 h a 15.00 h • D e 10.30 h a 13.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) L·i revista, el magazine de Vanessa Raja • D e 15.00 h a 17.00 h • De 13.00 a 13.30 h Cotton Club, amb David Villena Sant Cugat Avui: 1'informatiu, editat per • D e 17.00 h a 18.30 h Josep M. Miró Uestrena • De 13.30 h a 13.50h • D e 18.30 h a 19.00 h l'entrrcista {repetició) Elxip. amb Xavi Montero • De 13.50 h a 14.00h • D e 19.00 h a 21.00 h Amb molt de zust. amb Pep Blanes Buf d'assaig, amb Carles Roca • De 14.00 ha IS.OOh • D e 21.00 ha 22.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Ksteve Llop Top 01.5, amb David Villena • De 1S.00 h a 20.00 h Diumenge Al lloro, el musical de Saba Vallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 ha 20.3.5 h El dia del senyor l'is/wrtu/ • De 9.00 h a 9.30 h •De2n .55ha21 .00h El raeó de la poesia 1:1 mdlor del ma^terine • De 9.50 h a 10 h.' • D e 21.(10 li .i 22.00h Espolien marxa la edieió l'.i KHiiiíi ulillmis). Interiors (dimarts). Bon •De 10.00 ha ll.OOh tol/lo uliniccres). Hm d'assaig (dijous). Sostra dansa J/uz l'.iti-a (divendres). • De 11.00 ha 12.00 h • De 22.IKI ha 24.00 h (divendres no) La sarsuela, amb J. l-'àbregas i li Pallissa 1:1 <jue ijueda del dia. amb Joan Vallvé • D e 12.(K)ha 15.50 li • 1 )e 22.00 h a 23.00 h (divendres) Roda d'amics Madtiiiic. amb Núria Bonvehí. • De 13.30 h a 14.00 li • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Esport en marxa 2a edieió 1 allès sense Fronteres. • D e 14.00 h a lh.OOh • De 24.00 h a 24.55 h 'Valrom érem. amb J. M. Alvira l'.esportiu (repetició) • D e 16.00 h a 19.00h • I )e 24.35 h a 7.00 h Mrísiea al teu rostat Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta

Dissabte • De 19.00 h a 21.00 h • D e 8.00 h a ll.OOh Bue d'assaig, amb (iarlcs Roca Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 21.00 h a 22.0 h • D e 10.00 h a 12.00 h Esport en marxa Ja edieió

La p r o p o s t a

Uns clàssics de la música per ajudar els discpacitats

El pianista Lucky Guri i la cantant Núria Feliu actuaran demà al vespe al Teatre-Auditori en una gala en benefici del Taller Geroni de Moragues. ASDI i CAVIS. L'actuació ha estat convocada i organitzada pel Rotary Club de Sant Cugat, que destinarà de manera equitativa a les tres entitats sant-cugatenques, tots els diners que es recullin. Aquesta és sens dubte una bona ocasió per gaudir d'un concert al més alt nivell i, alhora, aportar una ajuda econòmica a algunes de les famílies que més ho necessiten.

• JtoMWWxrGT •Trj^JTr'

DJVENORBS

ttF(K»s^s««eS»IÍesiead^r»b i actuals* a e&nrecde Sseè^Dlbasa» Ales l&k

* Beef Wtmm%té&çtm% A fe» 22'5Q h Gasa úcOeSmu^Bm Cupc 0t& AjMaaïaem de Saa* Q*pt

20 •QmxàkúMSmtkmi a cfcree de h «Com! Tardoi?, JMtfttOl». Oeriaaie VHa s%fWomtx*<í%ïC^4et& Qm'i DISSABTE

•Otó te4$miy»$o íd t e i«^^

A l í í .

•Visà* €M$t$&m Ú SfefieN** Gòtica. Lbe i h<mà é^m^ a. confianar. Morrjiac& ÍJ« (4«tiDat3h.Oj^,;Oe«tt '"' " "

JttïLS • L'AvejtuoR* #?%* prese»*^ " Com*» del Ibipopo" Adapíadó per a ritelkss de dos contes de ]

Prea: 206 ptes. A les 18\X) kOasal de Cultura del M(#mtk

0 * | ACTIVITATS BWANT1LS ' ^

zdwet; de lluís ï*u% i Time». A tes i95flf*

:~>'$a

< '»lTe*cmTaa^dcfaUni64xl.Diícotí6:^. < u # w P ^ C N ^ J ^ < M w e r - < > « t e ^

k

ar.

23 Vm*XT&r

1 * "Leí^r^kàcikms de íadÍabe£es", a càrrec del Dr. Jordi Anyada. A les Ï9*30h, A la Casa de Cultura. Qtgi As»

Exposicions

SALES MUNICIPALS

•Instruments de so en el temps Autor: Carles Vergés. AI Claustre del Monestir. Fins al 11 d'abril.

• Exposició de dibuixos "Servilleta estudio". A l'Es­pai Jove de la Casa de Cul­tura. Fins al 27 de març

•Premi Donart98: Elbodegó clàssic i contemporani. Casa de Cultura. Fins al 28 de març

SALES PRIVADES

• Amadeu Casals, aquarel·les Sala Rusinol.

• Pep Codó, escultura. Canals Galeria d'Art. Fins al 28 de març.

• Serra Llimona. La Galeria. Fins al 30 de març

Centre Cultural

•E/s sufts de Damasc. Dances típiques del Pa­kistan. Divendres 19 de març a les 22 h.

•Rumors, d i r ig ida per Sergi Belbel. Divendres 26 de març a les 22h.

ELS /CMYIDNS Ilivnir/rrs. 1<> r/r mm\ r/r 199'J Cultura 47

TELÈFONS D'INTERÈS :s: :A;.N t M: m WM. Ajuntament 9367*11 t l

Bombers Beflaterra 936928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí-Sant Cugat 936998080

CAP 935891122

CAP urgències 9358944 55

Casa <ie Cultura 93 59913 « ï

Cen&s Social i Santa» LF 935697800

Casal Valldoreix 936744599

Catalana de Gas 937252944

Centre Cívic ta Floresta 935890847

Centra Chic íes Ptwias 93675510$

Casal CutturalMfra-sot 935692018

Cinemes St. Cugat Çteser.] 935890941

Correus 936747096

Creu Roja Sant Cugat 936741234

Creu Ftoja Valldoreix 936742459

Dispensari La Floresta 93674 7615

Ert. Municipal Oescenïafit 936742719

ENHEftfiubí 936991892

FECSA (atend6 al cient} 90073 7373

FECSA (avaries) 90074 74 74

Informació FOC 932051515

Funerària 93589 5552

Hisenda

Jutjat

935891155

93674 6696

Parròquia St. Pere Octavià 936741163

Parròquia Les Planes 93 204 7503

Parròquia Valldoreix 93 674 05 69

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55

Cuerpo Nacional de Policia 936747858

Urgències 091

PoScia Municipal i ProL Civil 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria de Poficta 93 674 76 12

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

93 674 0997

9358944 22

Repsol-Butà 9367415 80

Sant Cugat Comerç 9367403 22

SOfiEA 93 58900 21

Grua 93674 3371

AiíüesUFioreste 93674 208»

AAPf·iWMteM»! 9 3 8 7 4 2 0 »

AAWVer^e Carme Mira-s* 936741003

A A W Sant Joan Mía-sol 93874 7103

AAPPiWV&Worw 9367421*7

AAPP i W. C. Montserrat Víi.93 674 21 OS

AAïVvVCartMajuVall. 93674504»

M f ^ J V S n s U f l o r e s t * 93674208»

AAWAjguaKmgalaRor. 936745129

As*. Consumidors 932684567

DWptapréYta) 935893080

Greenpeace {91)5434704

t t General de Catetonya S3 5891212

aValltfHebron 934272000

H. Sant Joan de Déu 932034000

Untat Coronària 932481040

Tel. de l'Esperança 934144848

trrrormacirí Carreteres 932042247

Informació Aeroport 934785000

informació RStf E 9349002 02

Informació Port. 9331887 50

OMIC 935893188

Polidtnic Torreb&nca 935891838

PROMUSA 935891732

ASDI 9367535 03

Arxiu Savín 93674 25 70

Casal d'Ams SC 93 5891638

Uar d'Avis Parròquia 93 589 05 98

Club Muntanyenc 93674 53 96

Coral de la Unió 93674 10 06

Esbart Sant Cugat 93675 26 52

Tot Sant Cugat 93674 8661

Grup Sup. Immigrants 93674 9314

Ràdio Sant Cugat 93675 5959

Els 4 Cantons 935896282

D i v e n d r e s 1 9 • Sant Josep D i s s a b t e 2 0 • Sant Víctor D i u m e n g e 2 1 • Sant Filemó Di l luns 2 2 • Sant Benvingut D i m a r t s 2 3 • Sant Josep Oriol D i m e c r e s 2 4 • Sant Agapit D i jous 2 5 • L'Anunciació del Senyor • D i v e n d r e s 2 6

Sant Brauli

CASAL DE CULTURA DE V M L k i i / w i i C l A

.• fnfcwmació i inscripcions: De rJimatrts a divendres, < f i ia i3h . íde i7a ien

Tel. i fax 93 588 82 69 (Casal <teCu8ura de

Valldoreix).

I r. CURS D'HISTÒRIA DE CATALUNYA

19 de març - Literatura dels segles XVIII al XIX

23 - Del segle XIX al XX

25 de març - A r t dels segles XVIII al X X

Informació i inscripcions: dijous, divendres i dissabtes de 17 a

20 h. Al Museu de Valldoreix. Diumenges.de 10 a 13 h.

Tel. 93 674 41 42. Org.:Valldaureix (Centre d'Estudis de

Valldoreix) i Museu de Valldoreix.

Lloc: Al Convent MMSS Corazones de Jesús y Maria.

DIUMENGE 21

Festa de primavera. Animació "Puja aquí dalt i

balla" Horari: 12.00 h. Org.: EMD Valldoreix

LLoc: Casal Cultural de Valldoreix

" Pere Quart" Joan Oliver. Centenari de Joan Oliver

amb Teatre Obert. Horari: 19 h. LLoc: Casal de

Cultura de Valldoreix. Org.:Teatre Obert

•GIMJAZZPERA ADULTS. Dia: dimartsi dijous. Horari: de 9.30 a 10.30 h • DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS. Dia: dimecres. Horari: d'11 a

13.00h.

•JOIERIA ALA CERA PERDUDA. Dia: dimecres. Horari: de 16.00 a 18.00 h. •ORFEBRERIA. Dia: dimarts de 18.00 a 20.00. i dijous de 17.30 a19,30 h.

i lRAli luidBysos • UNIA 1, SANT CUQ AT-MIRA-SOL-MASJANER

Sortides des de Mae Janer. -Dies feiners. 1 a sortida: O6.00rt-0?.00h-08.00h i a tes hores en punt fins à les 22.00h.

L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de F.G.C, de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: O7.00h-O8.00h-09.OQ i a tes hores en punt fins a tes 22.00b. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de r"Avinguda Alfons Sabu -Dies feiners. 1a sortida: Q6.40rt-07.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 21.40ru L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat, .

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, £síac/ó Mira-sot, Mas Janer.

2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora ffrts a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i ais 16 í 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23rt-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FOC.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 rramits de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

T UNIA 3. SANT CUGAT LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colom.

-Dies feiners. 1a sorttda^5'45h del matí i cada hora i mi$a fins a tes 22.15h.

-Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.15h def matí i cada hora i mitja Uns a tes 22.15h. Sortides des de f£$tac$,

-Dies feiners. 1a sortida: 0&35h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h.

-Dissabtes í festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hoja i mitja fins a les 21.35h.

Recorregut R Colom, te Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

V A 3. SANT CUGAT-RUBÍ -TEURASSA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-O6.25h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts dècada hora fins a tes 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h Í.11.55h.(feiners)

T A 3. SANT CUGAT-BARCELONA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. HMssabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i ais 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius, 1 a sortida: 07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22. tOrt -Sortides addicionals a terdanycte: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

mmmmMsmmmmmmmm. -Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 í 45 minuts de cada hora fins a tes 21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 í als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Diumenges i festjus.1 a sortida 06.45h i ais 45 rranute de cada hora fins a fes 21.45h, -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h {feiners).

E1S4CANTO1NS Divendres. 19 de març de 1999

48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

* * =

Núria Querol. Biòloga i estudiant de medicina U Uexperimentació amb animals no és essencial"

R e m CASALS

És la responsable de tècniques al­ternatives a l'experimentació amb animals de l'Associació per a la De­fensa dels Drets de l'Animal (ADDA), membre de la comissió d'ètica de la Generalitat pel al ma­teix tema, biòloga i estudiant de tercer curs de medicina. Des de ben petita la va sorprendre la crueltat amb que els humans tractem so­vint els animals i n'ha fet la seva causa.

- Com va entrar en contacte amb ADDA? - Vaig decidir que havia de fer al­

guna cosa seriosa quan vaig co­mençar a estudiar biologia i vaig veure el que passa als laboratoris. Es molt dur començar una carrera on vols estudiar la vida, etimologia de la paraula biologia, i et trobes que tracten les rates i els ratolins d'una manera tan cruel, per a pràc­tiques docents on adquireixes co­neixements que ja se saben. Ara hi ha facultats com Harvard o Nova York als EUA que estan formant els seus metges sense utilitzar animals.

- 1 la possibilitat de l'objecció de consciència? - Desgraciadament no hi ha en­

cara una legislació d'objecció de consciència a l'Estat espanyol, així com per exemple ja existeix a Ità­lia. Sé de gent que ha hagut de dei­xar la carrera perquè l'han obligat a experimentar amb animals. Tant jo com altres companys ens vam quedar sorpresos de pensar: "os­tres, això és la ciència?". Et desen­ganyes molt. És fruit de la desin-formació, no saps com combatre els arguments que et planteja el teu professor. I tens por. Por que no et deixin acabar la carrera.

- Avenç científic i no experi­mentació amb animals, no és con­tradictori?

- No, en absolut. Es pot com­prendré el raonament que provar primer un fàrmac en un ratolí pot es­talviar errors amb els humans. El problema ve quan les dades donen diferències molt importants d'una espècie a una altra. Cada espècie

IA penicil·lina és tòxica per a l'animal rei de l'experimentació: el cobaia. E: X.L.

anima! té una manera diferent de metabolitzar les substàncies i per això a vegades passen desgràcies amb fàrmacs que ja han estat pro­vats amb èxit amb animals però arri­ben a causar la mort de persones. L'experimentació amb animals no és essencial. Encara que els fàrmacs es provin en animals, sempre s'a­caben provant en persones.

- Quines són les alternatives? - Programes informàtics que són

models ma-

molt eficaços com el de l'Institut Català de la Salut, de toxicovi-gilàncies, que, un cop el fàrmac surt al mercat hi ha un control molt es­tricte per evitar possibles efectes secundaris.

- Són pràctiques igual de segures que les tradicionals? - No es tracta d'una ciència i una

ciència alternativa. Les proves que no utilitzen animals, són igual o més vàlides que les tradicionals. En el

cas de les tècni-

temitics i es- ' '£s lamentable que a ques m vitrv>estan

--•"—'- ' - en un flascó i per Sant Cugat, en la protecció d'animals, encara quedin moltes

coses pendents''1

tadístics molt complexos que dibuixen les molècules en tres di­mensions i poden pre­veure, per exemple, l'e­fecte que tindrà el fàrmac. També hi ha cultius in vitro d'òrgans hu­mans ò de teixits. O sintetització d'anticossos in vitro. Tot un somni que ha portat països com Suïssa, Alemanya, Gran Bretanya i els Paï­sos Baixos a prohibir aquests tests en animals. També hi ha programes

tant és fins i tot més segur, no hi ha perill de conta-minació. Per exemple, el que és més útil a l'hora de provar la toxicitat dels fàrmacs és el

cultiu de fetge humà perquè és l'òr­gan que metabolitza les medicines. I està donant molt bons resultats. A posteriori, el control de nous fàr­macs posats a la venda, és molt més útil perquè en alguns d'aquests, en­cara que els provis en animals, no et podran dir si tenen confusió men­

tal o formigueix a les cames. - Heu empres alguna activitat a

Sant Cugat? - Estem preparant una xerrada de

difusió per al mes d'abril a la Casa de Cultura. Tenia moltes ganes que es fes una activitat d'aquest tipus a Sant Cugat, perquè la gent conegui que és l'experimentació amb ani­mals i quines alternatives hi ha. Mol­tes vegades la gent no sap com pot actuar. Ens pensem que està tot en mans dels polítics i no podem fer res. I això no és cert.

- Hi ha alguna empresa a Sant Cugat, que experimenti amb ani­mals? - Sí. Però el problema és sempre

el mateix: la legislació exigeix que es provin els fàrmacs en animals. I per tant, encara que hi hagi far­macòlegs que reconeixen la inutili­tat d'aquest procediment en molts casos, no es pot fer res.

- Heu iniciat alguna activitat in­formativa amb aquestes empre­ses? - Amb les cosmètiques, sí. Per­

què per llei, no és obligatòria l'ex­perimentació amb animals. Els hem enviat una carta, proposant-los par­ticipar en un projecte de la Coalició Europea de l'Abolició d'Experi­mentació amb Animals on ADDA és el representant espanyol, però no ens han contestat. Afortunada­ment, al juny de l'any 2000 ja es­tarà prohibida aquesta pràctica en cosmètics a tota la Unió Europea.

- Què es pot fer a Sant Cugat per canviar aquesta realitat? - Sobretot, que la població sàpiga

que a nivell de cosmètics es poden protegir els animals comprant pro­ductes que no hagin estat testats en animals. 0 els estudiants de Sant Cugat que expressin la seva volun­tat de no voler experimentar amb animals. A nivell institucional, el que caldria dir és que en un poble com el nostre, que destaca pel seu nivell cultural, que està tan ben cui-dat, que té parcs tan macos i tantes altres meravelles, és lamentable que en el tema de la protecció dels ani­mals encara quedin moltes coses pendents, com un sistema seriós de recollida d'animals abandonats.

Executius IORDI CASAS

Que el món de l'empresa està canviant de forma accelerada, és cosa sabuda. Que en l'actual marc de relacions laborals, l'existència d'una massa creixent d'executius (agressius o no) ajuda a difuminar la nítida percepció d'antany de la secular confrontació entre capital i treball, també és cosa sabuda. Que ser un executiu no és cap gan­ga i és una manera de fer oposi­cions a la condició d'estressat, tam­bé és cosa sabuda. El que ja no són tan conegudes, són les per­cepcions de l'executivisme. Les dades d'una enquesta realitzada a la regió metropolitana són elo­qüents: quasi el setanta per cent consideren que no tenen gens de temps lliure o el que tenen és escàs (sensació més negativa que la dels mateixos empresaris), no­més menys del vint per cent con­sidera que té molt de temps lliu­re o el suficient. Una enquesta de caràcter més general rebla el clau: els nivells d'estrès han augmen­tant err cinc anys un 25/30%. En­tre els factors que el causen, cal assenyalar: efecte de la política en les decisions de l'empresa (48%); manca de seguretat en el treball (31%); estancament de la carrera (26%); poc temps disponible, tema ja esmentat (25%); temps dedicat a les reunions (22%), noti's que el percentatge va en paral·lel a la per­cepció de la manca de temps lliu­re; incapacitat per comprendre cla­rament el que s'espera del seu treball (16%); i responsabilitat del lloc (14%). El 80% està en per­manent expectativa de trobar un nou treball, malgrat la satisfacció pel treball realitzat. En definitiva, són dades que refermen la meva vocació d'assalariat normal i co­rrent, dels que tenim unes condi­cions laborals fixades per conveni (que, per cert, no som tots els que hauríem de ser). Sens dubte, se'm pot acusar de no viure enlluernat pel somni americà. Ho accepto. I, a més, de ser un conformista, per conformar-me amb un salari en­cotillat per l'evolució de l'IPC. També ho accepto. Però quelcom em diu que la meva consciència (i el meu temps lliure) no em per­donaria un canvi de perspectiva. I, en aquest món en el qual ens ha tocat viure, estar a bé amb la consciència, encara que sigui la pròpia, no és poca cosa.

'- •*+ 1

V a 4- 1 è

Tecfto

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs