ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 26. Gener de 2010

Les perspectives de recuperaciómarquen l’inici del nou any

El sector immobiliari ide la construcció és un dels que més ha patit la crisi aquest any passat.OLÍVIA MOLET

Que l’any 2009 ha sigut unmal any econòmicament ifinancerament parlant, no hodiscuteix ningú, des del governse’ns està dient que aquest any2010 serà l’any que la crisicomençarà a deixar pas a la derecuperació de l’economia delnostre país. Amb el lideratgeeuropeu a la butxaca, Espanyaha de demostrar que pot lide-rar la recuperació econòmica,però el fet és que mentre nos-altres hem de començar, Euro-pa ja ha entrat en aquesta fasede repuntament econòmic. Elnostre país encara té moltafeina a fer. Damunt de la taulaté la reforma laboral com aprioritat. L’atur es preveu quearribi fins a la xifra dels 4,5milions d’aturats, durantaquest any. Pel que fa a Catalu-nya, preveu que la xifra rondiels 61.000 aturats sent opti-mistes. La recuperació és pre-veu lenta i amb taxes de creixe-ment molt reduïdes. De totesmaneres no ens hem d’avançarals esdeveniments i esperarque la recuperació sigui possi-ble.

PÀGINA 3

Acaba de finalitzar unany molt dur per a lasituació econòmica, peraixò tots els sectorseconòmics tenen posadal’esperança que aquestany sigui el de larecuperació

El govern espanyol hi destinarà 100 milionsd’euros que preveu que puguin finançar la vendade 200.000 vehicles. PÀGINA 13

Llum verda al pla 2000Edel sector de l’automoció

TENDÈNCIES

SEAT Altea 2.0TDI 170CV, elmodel mésecològic

PÀGINA 22

La nova llei d’equipamentscomercials proposa un modelde comerç de proximitatLa nova normativa restringeix els comerçosfora de zones urbanes consolidades. PÀGINA 16

Deixem enrere un any complicat aconseqüència de la crisi econòmicamés profunda i intensa dels últims80 anys. No obstant això hem fetpasses endavant cap a la sostenibi-litat i la competitivitat del sistemaproductiu del Camp de Tarragona,tot prioritzant la cohesió social i laqualitat de vida dels prop de600.000 ciutadans i ciutadanesque hi viuen. El Govern de la Gene-ralitat fa front a la crisi amb polí-tiques avançades per pal·liar lasituació de les famílies més vulne-rables, assegurar la liquiditat delsistema financer i empresarial, idinamitzar el mercat de treball. Iaixò és el que seguirem fent durantel 2010, l’any en què els expertsalbiren la remuntada econòmica.

Malgrat el context internacio-nal advers, que ha obligat a revisarels plans del Govern, acabem el

2009 amb un balanç raonable-ment positiu perquè s’han materia-litzat projectes llargament esperatsen el terreny de l’economia verda alterritori. En són un exemple laplanta mecanicobiològica de Bota-rell, única al país en el tractamentde residus; l’inici dels treballs quepermetran a les indústries delCamp de Tarragona utilitzar aiguaregenerada, un projecte pioner anivell europeu; l’aprovació deldecret d’energia eòlica i fotovoltai-

ca que redueix a 18 mesos els trà-mits i contribuirà a impulsar deci-didament les renovables, i la posa-da en marxa a Tarragona de l’Ins-titut de Recerca en Energia, dedi-cat a la investigació dels biocom-bustibles i especialment de l’ener-gia eòlica marina.

El Camp de Tarragona té ungran potencial en el desenvolupa-ment de l’anomenada economiaverda, que generarà nova ocupa-ció. En aquesta línia podem exhibir

la inauguració de la segona fase del'ICIQ, un centre de recerca cap-davanter on col·laboren activa-ment Administració i empresa; lasignatura del Pacte Nacional per ales Infraestructures amb una inver-sió superior als 4.000 MEUR alCamp de Tarragona; la Llei deBarris que beneficia 10 municipisamb 52 MEUR per rehabilitarurbanísticament nuclis antics, laintegració tarifària que assegura lamobilitat interna en transportpúblic al Camp o la construcció delnou centre penitenciari de Masd’Enric i la dessalinitzadora deCunit. I en el terreny social conti-nuem desplegant la Llei de Depen-dència, hem activat el circuit con-tra la violència masclista per a l’a-bordatge més efectiu d’aquestaxacra social, hem posat en marxales oficines per a joves de la Conca

i el Priorat i desenvolupem el plad’ocupació juvenil; invertim commai en consultoris i centres sani-taris –l’ampliació de les urgènciesdel Joan XXIII o el nou hospitallleuger de Cambrils–, i en nouscentres educatius, com el Pi delBurgar de Reus, el primer 3/16 dela demarcació. La llista és llarga,però tenim també assignaturespendents que abordarem amb deci-sió el 2010.

Un any que començarem ambl’aprovació del pla territorial quecontribuirà decisivament a reforçarla identitat del Camp de Tarrago-na, un territori que es configuracom la segona àrea metropolitanade Catalunya amb lideratges com-partits, ciutats i pobles que ha deparlar en plural i cooperar per ofe-rir serveis de millor i de més quali-tat encara als seus ciutadans.

2Gener de 2010Opinió

Edita: TSH Comunicació S.L.Director comercial: Xavier Brañaxbrana@tshcomunicacio.comRedacció Núria Arlandes, Neus RoviraFotografia: Olivia Molet, Roser SansCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magranémagrane@tshcomunicacio.comPublicitat: María Jesus del Hierrohierro@tshcomunicacio.com

TSH COMUNICACIÓ, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154Impressió: Lerigraf DL: B-48418-2007

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

L’any 2009 ha estat un anyde batzegades econòmi-ques durant tots els tri-

mestres, els sectors econòmicshan tancat l’any amb xifres pocencoratjadores però amb moltsbons propòsits de cara a aquestany que acabem d’entrar. Hemdeixat enrere un any que po-dríem anomenar com annushorribilus, perquè l’economia hapassat un dels pitjors anys quees puguin recordar. Això, unit alfet que el govern doni pals decec, fa que no puguem dir queaquest any comenci amb moltbon peu.

Aquest any 2010 ha comen-

çat amb els principals proble-mes de la nostra societat per re-soldre, l’atur és una de les xacresque arrossegarem sense signesde millora a curt termini, el sec-tor immobiliari veu com les ex-pectatives de millora s’esvaeixendavant les previsions de baixadaen la construcció i la falta desortida de l’estoc que arrosse-guen per culpa d’una bombolla,les entitats bancàries ocupats enfusions i altres afers segueixen

amb l’aixeta creditícia tancadaper donar un respir a l’economiade les empreses i dels particu-lars, la morositat persegueix lasalut financera de les empresestant privades com públiques, elturisme aquest any mantindràxifres però s’ha d’adequar a lamanera de fer de la demandapreveient les reserves d’últimahora, i així fins un llarg etcètera.Amb tot aquest panorama l’exe-cutiu ens compensa amb decà-

legs de bones intencions peròsense posar damunt de la taulamesures concretes per donar so-lucions per als principals pro-blemes que té la societatcatalana.

En aquest moment nomésens donen bones perspectivesles exportacions que es preve-uen que tinguin un mesuratcreixement durant l’any a Cata-lunya, principalment a causa dela recuperació econòmica dels

països europeus del nostre en-torn, de la qual Espanya és a lacua.

I amb tot aquest guirigalleconòmic, aquest any 2010 espreveu que no sigui tan enco-ratjador com es preveia, ens to-carà patir un any més ipassar-ho com puguem. De totesmaneres, a la nostra demarcacióno devem patir gaire, perquè hodevem tenir tot resolt. Mentre atot arreu s’ocupen de trobar sor-tida a la conjuntura econòmicaque vivim, Tarragona juga alTarragona-Reus, Reus-Tarra-gona, és a dir, al teva-meva,meva-teva.

Teva-meva, meva-teva� Editorial

L’Impost sobre Successions i Do-nacions (en endavant, ISD) és unimpost estatal que està cedit a lesComunitats Autònomes pel que faa la seva gestió i recaptació, lesquals tenen capacitat normativarespecte a les reduccions en la baseimposable, la tarifa, les deduccionsi bonificacions en quota. Durantels últims anys moltes comunitatshan fet ús d’aquesta capacitat nor-mativa i això ha provocat situa-cions molt diferents quant a lacàrrega fiscal que han de suportarels contribuents en funció del llocon resideixin. En particular, Cata-lunya és una de les que suporta unatributació més elevada, cosa quesuposa un clar greuge comparatiu.El Parlament de Catalunya el pas-sat 17 de desembre va aprovar lareforma de l’ISD, i no la seva su-pressió, cosa que millora la situa-ció actual, però no soluciona eldesequilibri existent.

A grans trets, entre els objectiusde la reforma cal destacar la re-ducció de la tributació de les he-rències a favor dels cònjuges,descendents i ascendents, llevat depatrimonis importants; millorar l’e-quilibri de la tributació dels patri-moni heretats amb independènciade la seva composició; simplificarles tarifes de l’impost mantenint el

seu caràcter progressiu; mantenirl’aplicació de la reducció del 95%per empresa familiar i revisar lanormativa en els casos de dona-cions.

Els punts fonamentals de la re-forma són:

• L’aplicació d’exempcionsfixes quan el beneficiari sigui elcònjuge (500.000 euros ‘versus’els 18.000 euros actuals) o bé elsfills (275.000 euros ‘versus’ els18.000 euros actuals). Tanma-teix, es preveuen deduccions addi-cionals per aquells contribuents queun cop aplicades les reduccions ge-nerals encara estiguin subjectes atributació, amb uns màxims de150.000 euros en el cas de cònju-ges i 125.000 euros en el cas defills.

• L’aplicació d’una reducció de275.000 euros quan el beneficiarisigui una persona de 65 anys omés gran. L’esmentada reducció noserà compatible amb la reduccióper discapacitat.

• Es mantenen les bonifica-cions per l’habitatge habitual, ambuna reducció del 95% del seuvalor, fins a 500.000 euros.

• S’eliminen en termes generalsels coeficients del patrimoni pre-existent per part de l’hereu.

• Es simplifica la tarifa, donat

que passa els 16 trams actuals a 5,amb un tipus mínim del 7% i unmàxim marginal del 32%.

La reforma entrarà en vigor demanera progressiva en tres fasespel que fa a l’aplicació de les re-duccions personals i reduccions ad-dicionals: de 1/1/2010 a30/6/2010, el 25%; de1/7/2010 a 30/6/2011, el62,5% i a partir de 1/7/2011, el100%.

Un punt interessant de la re-forma és el fet que preveu de formaexcepcional, per fets imposablesmeritats en el període comprèsentre 1/8/2009 i 31/12/2011,un ajornament fins a dos anys persatisfer les quotes d’ISD. El ditajornament podrà ser concedit,prèvia sol·licitud pel beneficiariabans de finalitzar el període vo-luntari de pagament i amb el paga-ment dels corresponents interessosde demora, en aquells casos en quèno hi hagi a l’inventari de l’herèn-cia efectiu o béns fàcilment realit-zables suficients per fer front alpagament de l’impost.

Per últim, vull comentar que elGovern ha de presentar abans de31/1/2010 un projecte de llei enquè es reguli l’ISD amb l’abast quepermet la normativa vigent en ma-tèria de cessió de tributs.

La reforma del Impostsobre Successions iDonacions a grans trets

GEMMA QUINTANA.Economista.Associada de Cuatrecasas Gonçalves Pereira

A l’espera d’un bon anyXAVIER SABATÉ I IBARZ.Delegat del Govern al Camp de Tarragona

3Gener de 2010 El tema del mes

2010: a l’expectativa de larecuperació econòmica

El començament d’aquest any 2010 vemarcat per la presidència espanyola dela Unió Europea, una de les fites més

importants que té és intentar encapça-lar el lideratge europeu per sortir de lacrisi, aquest fet és una paradoxa, ja que

Espanya és a la cua dels països euro-peus en recuperació econòmica, i lesprevisions no l’ajuden.

Núria ArlandesTARRAGONA

Tant a Espanya com a Catalunyales expectatives creades peraquest nou any quant a recupe-ració econòmica es veuran trun-cades a causa d’un creixementeconòmic més aviat lent i de caraal final d’any. La clau d’aquestarecuperació dependrà de com esfarà front al creixement de la des-ocupació i la rapidesa de les em-preses a poder-se adequar a lasituació econòmica latent i a lanova situació que esdevindrà unavegada es superi la crisi.

Les previsions ens indiquenque a Catalunya es preveu quel’atur augmenti, aquest any2010, en un 18,2%, set puntsmenys que a la resta d’Espanya,en xifres es tradueix amb la des-trucció de 61.000 llocs de tre-ball, un 77% menys del ques’havia previst, en un primer mo-ment, al conjunt d’Espanya ron-darà LA XIFRA Dels 4,5 milionsd’aturats. De totes maneres, escreu que la pujada d’atur s’aniràestabilitzant de cara a l’estiu,cosa que pot fer que l’economiacomenci a despuntar, una neces-sitat a l’hora d’establir el creixe-ment del PIB en tres punts anivell espanyol, per tal que espugui començar a crear ocupa-ció. Les previsions del PIB a Ca-talunya són de contracció ambun 0,5% per tot l’any 2010; tot iaixò, és una xifra que millora demanera notable respecte al crei-xement previst per al 2009, quees situa en un -4,1%.

Aquesta situació es reflecteixdirectament sobre la demandainterna, canviant la pauta deconsum privat. Així, la despesade les famílies catalanes es man-tindrà molt feble durant aquestany 2010, amb una caiguda del0,6% (es contreu un 4,3% el2009). Aquest fet es compensa,en part, amb un creixement del3% de la despesa de les adminis-tracions públiques.

El sector immobiliari catalàseguirà patint la crisi, amb unadisminució de la construcciód’un 6,1%. Un dels factors quepot dur a aquestes dades és lamanca de finançament tant apromotors com a constructors, abanda hem de tenir en compte lapujada de l’IVA a partir del mesde juliol d’aquest any, que agreu-jarà la difícil situació d’aquestsector. De totes maneres quedenles portes obertes per una possi-ble millora amb actuacions com:

el lloguer amb opció a compra,l’habitatge protegit, etc.

Altres sectors com el turismeles previsions són de contenció,però de cara a una millora depe-nent del que fan els nostres mer-cats potencials com són els

francesos, els espanyols o angle-sos. La mitjana de pernoctacionses mantindrà en les 3,7 nits,igual que l’any 2009 però cal es-perar un petit augment.

L’única dada positiva i on pos-siblement recaurà el pes de la re-

cuperació econòmica seran lesexportacions que es beneficiarandirectament de la millora de l’e-conomia dels països europeus,com França o Alemanya. Aquestany 2010 es preveu que les ex-portacions creixin en 1%, des-

prés de dos anys de caiguda con-tinuada, amb un 10,9% l’any2009. En resum, Catalunya ini-ciarà el camí cap a la recuperacióeconòmica amb creixements po-sitius els darrers trimestres d’a-quest any.

L’atur, aquest any, pot arribar a la xifra dels 4,5 milions de desocupats.ROSER SANS

L’exportació serà el punt fort de la sortida de la crisi a Catalunya, amb un creixement de l’1%

Pacte social per superar la crisi de cara al 2010En tot aquest marc econòmic que ens envolta, elgovern de la Generalitat ha pactat amb els sindi-cats i patronals 30 mesures per fer front a la crisiaquest 2010, amb un pressupost de quasi 6.000milions d’euros. El document ha subscrit com alínies principals la promoció de l’ocupació, la in-jecció de liquidat a les empreses i l’impuls de lespolítiques socials.El pacte contempla mesures com l’estratègia deplans d’ocupació local, dotada amb 100 milionsd’euros, per generar llocs de treball directe ensectors amb potencial de creixement, amb unarenda temporal per autònoms, on està previst que

s’acullin uns 119.000 autònoms sense feina iconsistirà en un ajut mensual de 425 euros almes, durant sis mesos, i amb una assignació de 13milions d’euros i mesures per reforçar el sistemad’FP català. En l’àmbit empresarial, es preveu unamillora en el finançament de crèdits i avals mit-jançant l’Institut Català de Finances i l’aportacióde finançament per augmentar la liquiditat delmercat financer. A banda recull mesures d’estí-mul de l’activitat industrial, inclòs un pla de Po-lítica Industrial. A més, inclou reforçar lespartides per prestacions socials i millores enàrees clau com l’habitatge.

AturEs mantenen les

dificultats en la creacióneta d’ocupació amb unataxa d’atur del 18,2%.

ExportacióCatalunya iniciarà el camí

cap a la recuperacióeconòmica de la mà de

l’exportació.

� Previsions 2010

4Gener de 2010El tema del mes

Rafael Jené.Director General de CaixaTarragona

L’any 2009 ha estat extraordinà-riament sensible als efectes de la crisieconòmica i financera mundial. Hanestat molts –per no dir tots– els sectorseconòmics que estant patint els em-bats de la crisi en tots els seus aspectes.Al mateix temps, i atesa l’amplitud del’afectació, ha crescut la conscienciacióen la necessitat de trobar solucions quepermetin superar la situació actual.Unes solucions que són necessàries ique han de ser efectives, per bé quepoden ser costoses.

L’evolució de la situació econò-mica en el nou any no serà bona i lacrisi continuarà. És a dir, que encaracontinuarà el procés de reequilibrid’excessos del sistema productiu, perbé que aquest procés podria entrar jaen una fase de desacceleració. Tanma-teix, la conscienciació social que s’hacomençat a albirar ja en el 2009 en elsentit que cal superar aquest situació,pot provocar que ja en el 2010 es co-mencin a notar alguns efectes distints.La contundència de la crisi encara en elnou any serà la base per iniciar la re-cuperació.

He demanat que tots els segmentseconòmics, socials i institucionals tin-guin la màxima voluntat de posar-se ala feina amb rapidesa per trobar elsmecanismes que permetin superar lasituació actual amb encert, amb els mí-nims errors.

Vicent Pallarès.Director General de l’Aeroport deReus

L’Aeroport de Reus aquest 2009ha estat d’una gran importància en tantque creixement de passatgers i movi-ments. Les nostres instal·lacions tan-quen l’any amb un rècord d’usuaris,prop d’1.700.000, assolint-se un in-crement del 30% aproximadament res-pecte l’any anterior i augmentanttambé el número de vols operats. A més,s’han dut a terme diferents obres d’am-pliació de les instal·lacions amb l’ob-jectiu d’adaptar-se a les noves necessi-tats.La remodelació i ampliació de l’edificiantic adequant-lo també com a edificid’embarcament i unit a la terminal defacturació o bé l’ampliació de la plata-forma d’aeronaus són exemples de lesactuacions que hem iniciat enguany.El balanç de tot plegat és positiu, el2009 ha estat un any intens que ha do-nat els seus fruits.

L’Aeroport té un gran recorregutper davant i el que hem de fer és seguirtreballant per tal d’evolucionar oferintels millors serveis i infrastructures alspassatgers i a les companyies. Hemd’estar preparats per créixer i atendrela demanda un cop repunti l’economia.

Veure remuntar l’economia, tanten el nostre entorn més proper com anivell europeu, això farà que la de-manda del tràfic aeri i del propi tu-risme creixin. Al 2010 és molt impor-tant continuar treballant en la mateixalínea amb les diferents institucions delterritori per tal de promocionar i di-

fondre les grans possibilitats que té laCosta Daurada i el potencial del nostreaeroport. És així com podrem obtenirels millors resultats, treballant conjun-tament en la mateixa direcció i uninttots el esforços.

Julio Baixauli.President Col·legi d'Aparelladors,Arquitectes Tècnics i Enginyersd'Edificació de Tarragona

L’any 2009 ha estat un any de re-ajustaments. La valoració no pot serbona, pel que fa a estadística puramenteconòmica. La veritat és interpretable,però no podem amagar-la. L'avantatgesobre 2008 és que ja ens ho esperàvem.Sabíem que seria intensa. Ara bé, quanprenem consciència de la realitattambé podem tancar el que ja no fun-cionava, millorar el que anava bé i pre-parar-nos per al futur. Al nostreCol·legi treballem i de fa anys l'àmbitde la formació. La nostra professió estàrelacionada directament amb la cons-trucció i aquesta amb molts altres sec-tors professionals. Així, hem d'estar aldia en la pràctica i en els coneixements.Ara cal potenciar la nostra versatilitati ventall de funcions : projectes de re-habilitacions, cèdules d'habitabilitat,valoracions d'immobles i terrenys, in-formes tècnics de desperfectes a edifi-cacions i peritatges, direccions d'obra,obra civil, formació, controls de quali-tat i seguretat, direccions d'obra, ins-pecció tècnica d'edificis, etc.

Costarà recuperar-nos, però ho fa-rem. A Catalunya diem: "de mica enmica, s'omple la pica". Altres parlendels "brots verds". Esperem que així si-gui i que els avenços ens agafin treba-llant. Ni la inspiració ni els èxits venensols.

Que la gent pugui treballar (en lesmillors condicions possibles), que lacrisi faci que ningú quedi enrere—in-dependentment de la seva professió, isobretot salut, família o origen. I per aaixò, dues paraules amb la lletra "s":sensatesa i solidaritat.

Josep Poblet.President de la diputació de Ta-rragona

A la Diputació hem esmerçat es-forços per tal que la crisi econòmicaglobal no afectés el desenvolupamentdels nostres municipis. Per això, hemposat en marxa el Programa Extraordi-nari d’Inversions i Manteniment, elPEIM, que destina recursos directes alsmunicipis de fins a 4.000 habitants.Així mateix, hem continuat invertint alterritori a través del Pla d’Acció Muni-cipal; hem posat enmarxa l’Oficina Tar-ragona Regió del Coneixement, que im-pulsa iniciatives en el camp de latecnologia i la innovació empresarial;hem obert les noves dependències deles Terres de l’Ebre, i hem impulsat elpla zonal de carreteres, l’administra-ció electrònica i l’e-catàleg cultural.També hem dut a terme la cogestió delsfons europeus Feder, a més de moltes

altres iniciatives en cultura, ensenya-ments artístics i musicals, educació es-pecial, infrastructures, turisme, mediambient, innovació i coneixement, in-serció social, formació, o productes lo-cals de qualitat, entre altres àmbitsd’actuació.

En aquest nou any continuarem enla mateixa línia de suport i servei alterritori, sense apartar-nos del pla es-tratègic 2007-2011 que ens vam fixara l’inici del mandat. Prova d’això són elspressupostos recentment aprovats, quecontinuen prioritzant la prestació deserveis als municipis i que, han con-templat ajuts extraordinaris per impul-sar-hi l’economia productiva i l’ocupa-ció. Aquest també serà l’any de laconsolidació de projectes iniciats el2009 i la posada en marxa de novesiniciatives en pro de la nostra ciutada-nia. Amb tot, l’any 2010 serà encara di-fícil, i el que no podem fer és deixar dedonar l’impuls convenient en tots elsàmbits de la nostra societat.

Desitjo que la crisi econòmica s’a-llunyi definitivament del Camp de Tar-ragona i de les Terres de l’Ebre. Peraixò, el Reis ens han d’omplir de l’e-nergia necessària i la unitat d’accióadequada a les decisions que cal pren-dre per recuperar l’economia, incre-mentar el PIB territorial i generar ocu-pació laboral.

Jaume Martí.Secretari General de la Do TerraAlta

Ha estat un any difícil des de laperspectiva financera. Ara bé, econò-micament ens en hem sortit bé i tanca-rem l'any amb un creixement superioral 20%. Veníem de dos anys amb pèr-dues de quota de mercat i, aquest anyno tant sols recuperarem els nivells devendes del 2006 sinó que, el conjuntde la DOTA els superarà. També ha es-tat l'any on s'ha consolidat la tendèn-cia a guanyar quota de mercat a casa.Les exportacions estan estables però jano superen el 50% com era habitual.

Tenim que pensar en positiu iaprofitar l'oportunitat que ens brindaaquesta conjuntura tant delicada. Un%molt important dels vins que es comer-cialitzen sota l'empara de la DOTA es-tan per sota dels 10 Eurosl'ampolla.Molts dels consumidors de vins fins hanpassat de gastar més de10 per ampollaa menys i molts d'ells han comprovatque a pesar de gastar-se menys podencontinuar gaudint de vins fins i amb ca-racterístiques singulars. És en la franjadels 2,50 als 9,99 on la DOTA té am-plies possibilitats de creixement.

Per la DOTA demano 3 coses: 1.Il·lusió per la causa comú; 2. Confiançaentre la gent que en forma part; 3. Mésreconeixement pels nostres vins, espe-cialment per als grans vins blancs deGarnatxa blanca de la Terra Alta, quesón impressionants. Per al sector engeneral, sols una: que comenci a re-

puntar el consum de vi.

Manuel Niñerola.President de l’APPCE

Acabem el 2009, un dels anys mésdifícils que ens ha tocat viure al nostresector, immers en una crisi sense pre-cedents. Al llarg d’aquest any l’aturadade les vendes i la manca de finança-ment han afectat a molts dels nostresassociats. Hem estat testimonis d’im-portants baixes de professionals, quedavant la situació d’incertesa i d’ex-trema gravetat, han deixat l’activi-tat.Enguany, que hem celebrat les nos-tres noces d’argent, hem volgut que elsnostres associats es sentissin més re-colzats que mai i hem treballat dur perresoldre totes les peticions que ens hanformulat.

Es presenta novament amb impor-tants dificultats. Cal donar sortida aun important volum d’estoc a tot Cata-lunya i ens toparem amb noves mesuresimpulsades pel Govern Central coml’augment de l’IVA que sens dubte afe-giran dificultats al procés de venda.Ara bé, s’obriran nous camins davantnostre que caldrà explorar: el llogueramb opció a compra, l’habitatge prote-git, etc. I caldrà també que els bancs iles caixes compleixin els seus compro-misos. El sector empresarial, i concre-tament el sector immobiliari, requereixque el finançament arribi per tal depoder complir amb les previsions delPla de l’Habitatge. Per altra part, es ne-cessita també una reestructuració de lapròpia administració i una reducciódel creixement pressupostari. No éspossible que els ciutadans i les empre-ses hagin de pagar aquests pressupos-tos exagerats que empitjoren molt mésl’economia. Reitero, cal donar liquidi-tat a les empreses en un sector que éscapaç de generar riquesa i crear llocsde treball.

Que les administracions apostinamb fermesa per mesures eficaces, i noiniciatives que posin més pals a les ro-des al teixit empresarial. Només així,amb la col·laboració de tots plegats,podrem afrontar aquest 2010 ambmésoptimisme i esperar una recuperacióque esperem comenci a donar els pri-mers símptomes a partir del segon se-mestre. Per part nostra, queda palès elnostre comprimís per continuar llui-tant i tornar a situar el sector immobi-liari al lloc que li pertoca.

Joaquim Sendra.President PIMEC Tarragona

No descobriré res de nou en dirque l’any 2009 ha estat nefast. Per ladestrucció de llocs de treball, per ladesaparició d’empreses, per la difícilsituació que es troben les empreses queencara no han desaparegut i per la moltdolenta situació de la nostra economiaen general. Seguim treballant pensantque ens espera un futur millor, un nouany millor. I llavors...

... ens trobem que les previsionsper al 2010 no són encara les que ensesperàvem. Que aquest any no serà eldel repunt econòmic ni laboral. Que sípodrem trobar alguns sectors exporta-dors que, afavorits per la ja certa recu-peració d’altres països (EUA, França,Alemanya..), veuen frenada la seva cai-

2

1

3

2

1

3

2

1

3

2

1

3

2

1

3

2

1

3

2

1

� Balanç del 2009Quina és la seva valoració de l’any 2009

Que creu que passarà el 2010

Que ha demanat als Reis per aquest any 20103

12

5Gener de 2010 El tema del mes

� Balanç del 2009guda lliure, però que en cap cas és eld’una recuperació adient. I les mesuresque s’endeguen per a la recuperacióde les nostres empreses no són ade-quades, fora de temps o, simplement,no arriben.

Només he demanat que no per-dem l’esperit emprenedor i empresa-rial que és l’únic que ens farà sortir,nosaltres solets, del a crisi. I una micad’aquest esperit als nostres governants.

Josep Ma. Solanes.Director Territorial delDepartament de Treball

Amb les últimes dades que s’hanconegut de l’any 2009 es constata lareducció en la intensitat del creixe-ment de la taxa d’atur i de les personesaturades, però encara és precipitat dira l’any 2009, que a Catalunya ja ens es-tem recuperant, però penso que anempel bon camí. Amb altres àmbits com-petencials del Departament hem dedestacar l’esforç que en matèria de po-litiques d’igualtat s’han dut a terme enel territori, així com la reducció de lasinistralitat laboral i riscos laborals.Una menció especial mereix l’esforçque el Departament ha fet per la conti-nuïtat i la consolidació dels CentresEspecials de Treball que treballen, ambl’objectiu estratègic de potenciar la in-serció laboral de les persones amb dis-capacitat a Catalunya. Així mateix hanestat transferides les competències enmatèria de permisos inicials de treballper a estrangers i això ens ha de per-metre regular millor els fluxos d’incor-poració de treballadors estrangers al’àmbit laboral depenent de les neces-sitats del mercat de treball.

Es mantindrà la reducció en la in-tensitat del creixement de la taxa d’aturi de les persones aturades i que Cata-lunya serà, un cop més, la comunitatautònoma ambmés persones ocupadesde l’Estat. Que per a sortir de la crisi, elDepartament de Treball estarà moltatent i farà servir la Inspecció de Tre-ball per evitar que la recuperació d’a-questa crisi sigui mitjançant la contra-ctació temporal, perquè hem decontinuar lluitant contra la precarietatlaboral. A l’any 2010, el Departamentde Treball garantirà el mantenimentdels itineraris d’inserció de personesamb discapacitat amb una adequacióde la cobertura a tot el territor. Es man-tindran i milloraran les politiques adre-çades a la reducció de la sinistralitat la-boral amb accions específiques davantles empreses com,. Es farà efectiu eltraspàs de la Inspecció de Treball i aixòfarà possible que els objectius fixatspel Departament millorin. I que esmantindrà l’esforç que en matèria depolitiques d’igualtat, s’han dut a termeen el territori a l’any 2009, millorant lapresència del Departament amb ac-cions com la campanya “ ni + ni - =.

He demanat als Governs quemantinguin, com ho han fet fins ara, laseva lluita contra l’atur i que segueixintreballant perquè les empreses puguinmantenir l’activitat econòmica, i perdonar a les persones en atur més opor-tunitats de millorar la seva ocupabilitati que es donin solucions per les famíliesque estan en una situació més compli-cada.També he demanat que els con-ceptes com els principis d’igualtat d’o-

portunitats i de respecte a la diversitaten els valors de l’empresa i entre elstreballadors; el promoure la conciliacióa través d’un equilibri en els temps per-sonal, de treball i de lleure; les activi-tats de suport a la no-discriminació,etc. siguin, com fins ara, prioritaris enel mon laboral. I per acabar, poder ga-rantir les funcions de suport en l’itine-rari d’inserció de persones amb disca-pacitat amb una adequació de lacobertura a tot el territori.

Josep Molina.President de la Federació territo-rial de confraries de Pescadors detarragona

Per fer una valoració dels darrersmesos del sector de la pesca de Tarra-gona hem d’esmentar inicialment elpreu del peix a la primera venda. Lacrisi general hi ha influït immediata-ment: Uns comerciants treballen ambpor per la poca alegria dels consumi-dors, i d’altres s’han vist escanyats pelsproblemes del sector financer. Cal afe-gir-hi les importacions de peix de me-nor qualitat que poden seduir el com-prador per una qüestió de preu. Ensegon terme convé destacar el cost delsinputs de producció, principalment elcombustible. Aquests dos elements hanestat molt negatius durant 2009. Eltercer concepte a incorporar és el vo-lum de captures, que en general s’hamantingut. Pensem que les accions decontrol de l’esforç pesquer i les atura-des anuals per afavorir la reproduccióde les espècies d’interès pesquer mésimportants estan donant resultat. Lallàstima és que les autoritats pesquereseuropees no acaben de conèixer la re-alitat de la pesca de baixura mediter-

rània i no col·laboren prou en les pa-rades biològiques temporal.

Esperem poder seguir fent les atu-rades biològiques que venim fent desde fa anys, amb l’ajut de les nostres ad-ministracions i que per tant el volum decaptures, si més no, es mantingui. Pelque fa al preu del peix suposem quebaixar, no baixarà més, però fóra moltbo que la situació econòmica generalmillorés.

Que el petroli no s’encareixi mésés més un desig més que una expecta-tiva .

Francesc Vives.Secretari General de la Federaciód’Hosteleria i turisme de Tarra-gona

L’any passat ha estat un any moltdur i dificil. S’ha de fer una valoraciópositiva pel nostre sector en el sentitque ens servirà per aprendre i no repe-tir-ho aquest any. Ens servirà per poderfer una criva de les despeses que finsara consideravem adequades i que acausa de la conjuntura econòmica quehem viscut veiem que són innecessà-ries. La part més positiva és que serà unestimul per superar-nos, ja que res tor-narà a ser igual.

Aquest any es preveu que siguiigual que l’anterior, tot i que es preveuuna millora en el contexte econòmic. Elsector de l’hosteleria ha d’adequar lesseves estructures a aquest nou esce-nari econòmic. Hem de tenir en compteque la manera de fer dels nostres

clients ha canviat, com per exemple lesreserves d’última hora cosa que fins arano havia succeit mai. Hem de preveurede cara l’estiu d’aquest any que ence-tem fets com aquest per poder ser méscompetitius i poder oferir un producteadequat a les necessitats dels nostresclients.

Que desaparegui l’excessiva regu-lació prohibitiva en tots els àmbits, cre-iem en la màxima prohibit prohibiramb els mínims errors.

Anton Valero.President de l’AEQT

Segons les últimes dades propor-cionades per FEIQUE, la indústria quí-mica espanyola caurà un 8,3% al 2009i creixerà mig punt al 2010. Les previ-sions per al 2010 vénen determinadesper la recuperació econòmica en al-guns països industrialitzats ( la zonad’Àsia) que en el sector químic ja estàafavorint el comerç exterior. Per al pro-per any es preveu un creixement del0.5% del volum de producció.En relació a Tarragona, l’any 2009 haestat dur. Els esforços de les company-ies s’han centrat en: un control dràstici exhaustiu de despeses per mantenir laviabilitat del negoci, ja que la disminu-ció de vendes i de preus podria posaren perill la seva continuïtat, seguir ope-rant les plantes amb rigor i complimentdels requeriments de seguretat i res-pecte al medi ambient, conjuntamentamb els sindicats, buscar les implica-cions de la societat per garantir la con-tinuïtat del sector i de l’ocupació i es-forç per mantenir les inversions, commostra de responsabilitat empresarial,aposta pel futur i de la vocació de com-promís amb el desenvolupament sos-tenible del territori. Tot això s’ha tra-duït en el fet que, si bé la producció vaarribar a baixar un 25%, l’efecte sobrel’ocupació només ha estat d’un 5% (lare col·locació ha estat la clau)

Poder dur a terme amb efectivitatla implantació i desenvolupament delPla Estratègic, elaborat per ser dut aterme durant els propers anys, ja que ésun instrument per fer front a l’actual si-tuació. S’ha de recordar que està ensintonia amb el Pla Estratègic delCamp, i també encaixa amb el Pla Inte-gral de Competitivitat que ha elaboratel sector.Això voldria dir que certament esta-ríem treballant en xarxa amb la socie-tat i les administracions públiques,doncs aquest és l’objectiu d’aquestsinstruments que he esmentat.

Que la gent de la demarcació esposi d’acord per què tots avancem. Aixòvol dir que s’han d’exercir els lideratgesque pertoquen a cadascú, en beneficidel futur del territori, encarant-nos capal segle XXI. El Pla Estratègic que es vaconfeccionar amb la participació detota la societat, amb la coordinació dela Universitat Rovira i Virgili, és un boninstrument que a més parteix d’unabona experiència participativa en elmarc de la societat del coneixement.Si ja tenim l’eina, ara només cal fer-laservir.

José Antonio Belmonte.President d’ASTAVE Tarragona

L'any ha estat molt difícil per al1

3

2

1

3

2

1

3

2

1

3

2

1

3

RafaelJené

«Ha crescut laconscienciació enla necessitat detrobar solucionsque permetin supe-rar la situació ac-tual.»

VicentPallarès

«Com podrem ob-tenir els millors re-sultats és treba-llant conjuntamenten la mateixa di-recció i unint totsel esforços.»

JosepPoblet

«L’any 2010 seràencara difícil, i elque no podem ferés deixar de donarl’impuls conve-nient en tots elsàmbits de la nostrasocietat.»

ManuelNiñerola

«Les administra-cions han d¡apos-tar amb fermesaper mesures efica-ces, i no iniciativesque posin més palsa les rodes al teixitempresarial.»

JoaquimSendra

«No hem de perdrel’esperit emprene-dor i empresarialque és l’únic queens farà sortir, nos-altres solets, del acrisi.»

JaumeMartí

«Hem que pensaren positiu i aprofi-tar l'oportunitatque ens brindaaquesta conjun-tura tant delicada.»

FrancescVives

«La part més positi-vade la situacióque hem patit ésque serà un esti-mul per superar-nos, ja que res tor-narà a ser igual.»

AntonValero

«La gent de la de-marcació s’ha deposar d’acord perquè tots avancem.S’han d’exercir elslideratges que lipertoquen a ca-dascú.»

6Gener de 2010El tema del mes

sector de l'automòbil. En la nostra pro-víncia l'activitat comercial ha sofert undescens del volum de vendes que se si-tuarà al voltant del 15%, que s'acumulaa la pèrdua de l'any anterior xifrada enun 34%. Per tant, la valoració no potser altra que negativa. Així mateix, l'ac-tivitat reparadora s'ha vist immersa enla crisi financera, veient-se afectadaper la falta de crèdit i la disminució del'ús de l'automòbil.

Les perspectives per a 2010 sóncomplicades per a l'activitat comercialen el seu primer semestre. L'esperançadel sector passa per la renovació delsplans d'ajuda, dirigits als particulars iempreses, per a l'adquisició de vehi-cles. Respecte al segon semestre, es-panta moltíssim l'increment del tipusimpositiu de l'I.V. A.. Respecte a l'acti-vitat reparadora, hem considerat quel'exercici 2010 mantindrà els mateixosvolums de treball de 2009. Això impe-dirà la recuperació dels llocs de treballperduts durant l'actual exercici.

Aconseguir que el finançament aempreses i particulars es generi sensetraves. Limitar la pressió legislativa pera les pyme en matèria industrial, me-diambiental, fiscal i laboral. Mantenirdurant tot l'any 2010 els actuals plansd'ajuda a l'activitat comercial: 2000I,MotoE i Autocat. Abaratir la incidènciafiscal sobre l'automòbil mitjançant lareducció de l'Impost de matriculació,els impostos de circulació municipals,els impostos de transmissions patrimo-nials i les taxes associades als tràmits decompra, venda i matriculació. I, final-ment, generar des de les institucions laconfiança suficient perquè el desenvo-lupament de l'activitat empresarial pro-curi la millora social. És imprescindiblecanviar la tendència actual de destruc-ció d'ocupació per la de generació d'o-cupació.

Josep Anton Burgasé.President del Port de Tarragona

El balanç és acceptablement bo,hem superat les previsions inicials defer 2,5 milions de tones mensuals, so-bretot gràcies a l’esforç i fortalesa de lacomunitat empresarial portuària que,malgrat les dificultats econòmiques ac-tuals, ha mantingut la seva activitat persobre de les previsions. Els sectors queal Port han mantingut uns comporta-ments més positius han estat l’agroali-mentari, el del cru, el de la fruita i, so-bretot, el de la càrrega general decontenidors. Els que han tingut uncomportament a la baixa, o que sim-plement no s’han recuperat, han estatels de materials de la construcció, el si-derúrgia, i, lligat a ell, el dels tràfics devehicles. Aquest darrer sector continuala davallada que va iniciar fa dos o tresanys i no es preveu que es recuperi enbreu. Aquests resultats són, ni més nimenys, que unmirall de la situació eco-nòmica general.

No sabem que passarà en el futur,pero penso que es mantindran, més omenys, els mateixos tràfics, o sigui mou-ran unes 2.500.000 tones de merca-deries al mes i continuaren amb la nos-tra aposta d’inversions entorn als 60milions d’euros, també més o menys.Les inversions es concentraran a la ter-minal de contenidors, al dragat delmoll d’Aragó i Rioja, a l’edifici nou delPunt d’Inspecció Fronterera (PIF) i al

nou edifici de serveis portuaris al mollde Cantabria. També és clar, per lanova terminal de creuers, una apostanova i decidida o capdavantera al nos-tre Port per la Ciutat, serà una inversióprioritària.

Que tothom tingui treball i moltasort, que nosaltres per la nostra part,en temps de crisis inversions en obresde millora per preparar-se per quanaquesta situació de crisi passi i es re-prengui l’activitat, ja que aleshores l’e-xigència serà màxima. Esperem que el2010 sigui molt bo per a tots i tinguemmolta sort.

Isaac Sanromà.President de la Cambra de Comerçde Reus

Naturalment és un any per obli-dar. Les nostres empreses han patit demanera profunda els efectes d’una crisique sembla que no tingui. L’única lec-tura positiva és que les empreses quehan aconseguit suportar l’envestidas’han fet més fortes i que per tant tenenmés garanties de poder superar ambèxit la tempesta.

Possiblement el que passarà noés que el voldríem que passés. Totesles previsions assenyalen que durantels primers mesos la situació conti-nuarà sent similar a la d’aquest any.Malgrat tot l’esperança, i cal que ens hiaferrem, és que durant el segon semes-tre es pugui produir un punt d’inflexióque com a mínim freni la caiguda i,tant de bo, permeti començar a repun-tar.

La clau de tot és que millori el fi-nançament a les empreses. Els nostresempresaris continuen amb empenta, hiha nous emprenedors amb ganes de ti-rar endavant nous projectes, però elproblema sempre acaba sent el mateix,disposar de líquid per afrontar aquestasituació. Si millora el finançament te-nim molt de guanyat. Altrament la re-alitat econòmica continuarà sent moltcomplicada. Si l’empresari pot treballaren condicions, generarà ocupació itots, absolutament tots hi sortirem gua-nyant. En definitiva es tracta de crearun entorn favorable i de confiança peral desenvolupament econòmic. En lamateixa línia, i en àmbits més concrets,també demanem la reducció dels trà-mits a través d'una finestreta única il'augment de la celeritat a l'hora d'en-gegar una nova companyia, més ajutsper a les pimes, una nova política fiscal,el compliment de la normativa me-diambiental i un impuls seriós a la in-ternacionalització i la innovació de lesempreses.

Joan Aregio.President del Patronat de Turismede Tarragona

L’exercici que estem a punt de tan-car acabarà mostrant-nos que el nivelld’activitat s’ha reduït en aproximada-ment un 10 per cent pel que fa al nom-

bre de pernoctacions., D’una forma oaltra aquesta davallada ha estat unamica més intensa en el cas de CostaDaurada que en el de Terres de l'Ebre.En el conjunt del territori hem visttambé com l’estada mitja dels nostresvisitants també es reduïda. Fins a certpunt tot això era previsible i el nostresector ha patit els efectes d'una situa-ció de crisi generalitzada que afectavael consum i per tant també el consumde lleure. Malgrat tot el turisme ha re-sistit molt millor que d’altres sectorsproductius aquest efectes i això tradu-eix d’una banda la fortalesa com a sec-tor i el fet que la demanda en generalno està disposada a renunciar de formatotal al seu temps de vacances. El queha fet la demanada és canviar els seushàbits

Les previsions pel que fa l’econo-mia pel 2010 del nostre país, del con-junt de l' Estat i dels nostres principalsmercats emissors no són encara abso-lutament positives tot i que en algunscasos s’apunten símptomes de recupe-ració. Fins que no veiem que d'unaforma més o menys extesa els índex decreixement de les principals economieses situen entre el 3 i el 4 per cent nopodrem parlar de forma definitiva derecuperació. Pel que fa de forma espe-cífica al nostre sector, penso que la si-tuació de contenció de l’activitat esmantindrà encara que potser d’unaforma no tant accentuada. Haurem defer una especial atenció a mercats im-portants per nosaltres com el català,l’espanyol, el francès i el britànic. Nocreiem que l’estada mitja dels nostresvisitants es tornin a reduir d’una formaimportant ja que aquest ajust ja s’ha fetsentir nal llarg d'enguany.

Hi ha un seguit d’aspectes que permi són principals i que voldria que tot-hom pogués garantir-se: la salut, lafeina, alguna cosa que s’acosti al quepodem anomenar ‘felicitat’. Tant de boque la recuperació econòmica es co-menci a fer evident. Amb la recupera-ció econòmica arriba la feina i amb lafeina la solució a bona part dels pro-blemes de les nostres famílies.

Xavier Vicens.Cap Territorial del Dara Tarragona

L’any que ara s’acaba ha estat moltdifícil. El sector primari, que tradicio-nalment ja va molt ajustat de preus, hapatit considerablement la crisi gene-ral de la nostra societat.La situació actual de l’economia, ambla disminució de vendes generals, ha fetque els distribuïdors i grans cadenescomercials hagin pressionat els seusproveïdors per aconseguir uns preusmés barats i aquesta dinàmica ha afec-tat greument al sectors agrícola i ra-mader. Els nostres productes estrella, elvi, l’oli i l’avellana, han tingut un mer-cat difícil i complicat. Les collites engeneral han estat bones, però s’hi hanafegit els estocs que hi havia en els ma-gatzems de campanyes anteriors. Totaixò ha fet que moltes vegades els pa-gesos hagin rebut pels seus productes

preus que no han cobert les despesesde producció.

Per desgràcia, no tenim una bolade vidre que ens permeti veure el futur,i en el sector primari és molt difícil ferprediccions. L’actual conjuntura mun-dial obliga a oferir productes amb unimportant valor afegit per poder man-tenir-se en el mercat davant de pro-duccions amb uns costos infinitamentmés baixos. Per tant, el futur passa peraconseguir productes d’elevada quali-tat; en segon lloc, hem d’obteniraquests productes a un preu raonable,i per fer-ho, cal prendre mesures quemillorin la competitivitat de les nos-tres explotacions. Hem de saber expli-car que el que produïm aquí té unes ca-racterístiques i una qualitat quedifícilment trobarem en el que ens ar-riba de fora, i és ara, més que mai, enaquests moments complicats, quan hemde ser solidaris amb el nostres pagesosi ramaders, que fan un gran esforç pertirar endavant les seves explota-cions:hem de consumir productes delnostre país.

Només una cosa: que tots els pa-gesos, ramaders i pescadors rebin pelsseus productes un preu que els per-meti guanyar-se la vida d’una maneradigna i tirar endavant les seves explo-tacions.

Manuel Vera.President de l’Agrupaciócomercial Les Gavarres

L'exercici que finalitza ha tingutun comportament pessimista, amb uneix comú en tots els sectors, la por. S'haevidenciat que no tots els sectors eco-nòmics s'han comportat de la mateixamanera, ni tampoc que les correccionsdel consum hagin estat les mateixes pera tots els operadors. S'ha notat, qui hanestat els que s'han preparat millor i elsque han obtingut resultats d'aquestaprevisió i anticipació. No obstant aixòalgunes organitzacions empresarialshan utilitzat la conjuntura per a rede-finir els seus processos productius i op-timitzar els recursos i en definitivaigualar les rendibilitats passades.

L'exercici 2010, serà una períodede núvols i clarianes. La sensibilitatdels empresaris, és la de millorar, estàen la seva ADN, però es queda en mol-tes ocasions bloquejada pels continusmissatges negatius i accions oportu-nistes i poc raonables, promogudes permoltes administracions i institucions.Hem de distribuir de forma mes óp-tima els nostres recursos limitats i re-colzar-nos en les iniciatives del nostremajor recurs, que és l'humà. Per a ac-celerar la dinàmica empresarial, es ne-cessita un entorn més estable i tranquileconòmicament parlant, es necessitapotenciar i facilitar la col·laboració i elsrecursos per a aquells que disposen d'i-niciatives i entusiasme per dur-les en-davant, es necessita el suport decidit ireal, pel desenvolupament industrial iempresarial, especialment de caràcterregional i local, es necessita donarforça al consum sostenible i intel·li-gent.

Poder aprofitar les oportunitatsque s'estan creant en l'actualitat, acon-seguir que les administracions centrinles seves decisions i es converteixin enaccions productives, per a transformar-

3

2

1

3

2

1

3

2

1

2

3

2

1

3

2

1

3

� Balanç del 2009Quina és la seva valoració de l’any 2009

Que creu que passarà el 2010

Que ha demanat als Reis per aquest any 20103

12

7Gener de 2010 El tema del mes

� Balanç del 2009les en creixement d'ocupació i desen-volupament econòmic.

Jaume Pros.Secretari General de CCOO Ta-rragona

L’any 2009 ha estat un mal any;acabarem l’any amb més de 60.000persones registrades com a aturades alServei d’Ocupació de Catalunya a laprovíncia de Tarragona, unes 20.000més que l’any passat.Això és una san-gria de llocs de treball i pèrdua d’acti-vitat productiva que no podem perme-tre que continuï.

La situació actual està dominadaper la incertesa. Malgrat que han apa-regut símptomes de recuperació eco-nòmica en alguns països del nostre en-torn i més enllà, la tendència a l’alçadel nombre d’aturats i aturades i la cai-guda de contractes registrats no fa pre-veure una imminent sortida de la crisis.

A nivell general que hi hagi el mésampli consens social, polític i institu-cional per enfrontar la crisi: protegintels més dèbils, que es garanteixi la pro-tecció social a les persones aturades, ia la vegada que es posin les bases percanviar el model de creixement. Calaprofitar la crisi per substituir un sis-tema basat en la precarietat i els baixossalaris per un altre basat en la innova-ció tecnològica i organitzativa, la pro-ductivitat, l’ocupació de qualitat, la for-mació i la potenciació de sectors deproducció, industrials i de serveis, demés valor afegit.

Francesc Solà.Administrador de ferreri associats

L’any 2009 ha estat dur, molt dur.Els mediadors d’assegurances hem vistcom alguns clients que eren un referentper nosaltres i per les nostres empreseshan arribat fins i tot a tancar les portesdels seus negocis. Molts cops la nostrafunció ha estat la de donar un cop demà a gent que empresarialment estavaa les últimes i havíem de tramitar-losfacilitats de pagament per les seves as-segurances, o salvaguardar la seguretatd’empreses tancades, i, més enllà delsnúmeros, és un mal tràngol. Per altrabanda ha estat un any de caiguda lliurede les primes d’assegurança que, si béens demanava esforços addicionals, enstornava a posar en un mercat, el del’assegurança per preu, que últimamentse’ns negava a favor d’altres nous ope-radors del mercat, i això ens ha tornatuna clientela que, preu per preu, s’es-tima més un tracte personal

Tot i sense progressos espectacu-lars, les aigües han de tornar al seu llit.Els últims ajustos estan per arribar i lescoses s’han d’anar posant al seu lloc. Enel nostre cas , en 2010 estic segur queels esforços que durant aquest anys’han fet en formació de personal i en lamodernització tècnica de les nostresempreses arribaran a la clientela, quesabrà valorar el valor afegit d’un asses-sor especialitzat i fermament marcatper una normativa enfocada a la pro-tecció dels interessos del consumidor.

L’estabilitat és el premi que es-pero pels professionals de la mediació

d’assegurances que hem fet bondat.Anar d’una banda a l’altra fa mal a lesempreses i desorienta el client, que ésla nostra raó de ser.

Jordi Salvadó.Secretari General d’UGT Tarra-gona

Aquest any que deixem ha estatl’any de la crisi, per tant cal fer-ne unavaloració negativa. Els treballadors itreballadores hem pagat els plats tren-cats d’una crisi que nosaltres no hemcreat; així doncs la situació econòmicai social de la classe treballadora ha es-devingut dramàtica a causa d’EROs, im-pagaments, poques polítiques socials,manca de previsió de futur per partdels diferents governs, etc.

El primer semestre de 2010 man-tindrà la tònica negativa de l’any 2009,i no serà fins a partir del segon trimes-tre que es podrà veure la llum al finaldel túnel. Caldrà, doncs, que les admi-nistracions duguin a terme polítiquesagosarades d’inversió en matèria decreació de llocs de treball i en matèriasocial. Ara bé, si no hi ha canvis es-tructurals i polítics molt importants es-tem parlant només de pedaços conjun-turals.

Moltes coses: que la classe empre-sarial deixi de pensar només en benefi-cis i tingui una visió de país, que laclasse política deixi de defraudar la po-blació i faci els canvis que la ciutadaniademana i que la classe obrera ens or-ganitzemmillor per poder plantar caraa tots aquells que volen treure profit a

costa nostra. Cal seguir avançant comho portem fent durant dos segles.

Josep Saltó.President d’APPORTT

Els resultats ens demostren quehem aconseguit posicionar el Port comla plataforma logística intermodal mésgran del Mediterrani. La confiança queara dipositen en Tarragona operadorslíders com Zim i DP World és la conse-qüència, en bona part, de l’incessanttasca de promoció efectuada per AP-PORTT. Comptem amb una àmplia icompetitiva oferta de serveis de quali-tat, eficients i capaços d’atendre qual-sevol tràfic amb la màxima seguretat

En aquest any 2010 ens trobem enple procés de creixement. S’està duenta terme un pla inversor de 754 milionsd’euros entre el 2000 i el 2014, més dela meitat procedent d’inversors privats,la prova inequívoca que molts veuenTarragona com un port amb futur. S’es-tan urbanitzant, ampliant i pavimen-tat diversos molls, s’estan ampliant elsaccessos ferroviaris, s’està millorant lasenyalització de vials, s’està enllestintla terminal de contenidors. La intencióés evident : consolidar els tràfics ha-bituals que ens han caracteritzat sem-pre (granels i productes energètics) i,sobretot, diversificar l’activitat en unfutur pròxim per situar-nos al primerpla del panorama marítim internacio-nal.

Que Tarragona arribi a ser un portmolt competitiu en tràfic de conteni-dors i que ens permeti convertir en un

referent també en la logística i la dis-tribució.Aquest nou enfocament do-narà resposta a una demanda creixenti servirà d’incentiu per captar novesempreses al nostre territori. El nostrefutur no té límits. Els nous temps ensofereixen noves i grans oportunitats,de nosaltres depèn saber aprofitar-les.

Antonio Belmonte.President de CEPTA

Ha estat un any molt complicatper al conjunt d’empresaris i empresà-ries de les comarques de Tarragona.Considerem que els nostres responsa-bles polítics no han estat prou àgils enl’aplicació de mesures que ens ajudin asortir d’aquesta situació delicada. Pri-mer van negar que hi haguès una crisiquan a la resta de països ja s’estavenpreparant i, després, un cop la crisi haestat innegable, han dedicat més es-forços a dir que ‘no passa res’ que nopas a trobar solucions per reduir elsefectes de la desacceleració econòmica.A la CEPTA i a altres associacions em-presarials hem dedicat molts d’esforçosper estar al costat dels associats i hemaprofitat totes les oportunitats per fersentir la nostra veu amb propostes cla-res i viables per mantenir la competiti-vitat del nostre teixit econòmic. Li pucben assegurar que si l’economia de lesnostres comarques es troba avui en unasituació acceptable ha estat per l’esforçdels empresaris i els treballadors, nopas per les solucions aportades des deles administracions.

Sembla que les coses no canviaranmassa i que les perspectives de milloratrigaran si la política econòmica delgovern estatal no dóna un gir. Des de laCEPTA hem reclamat en diverses oca-sions l’aplicació de mesures que, con-siderem, ajudarien a reactivar l’econo-mia i a enfortir les nostres empreses enmoments de dificultat. Totes les mesu-res proposades per la CEPTA i per al-tres organitzacions empresarials del’Estat són viables, però sembla que l’e-xecutiu no està disposat a ser prou va-lent com per aplicar-les. Parlem d’o-bligar les administracions a pagar a 30dies com a màxim, de pagar l’IVA uncop s’hagin cobrat les factures, de fle-xibilitzar el mercat laboral amb la in-clusió de noves tipologies de contra-ctes professionals... en canvi, des delgovern la millor idea que han tingut ésincrementar els impostos, incremen-tant el costs de producció a les empre-ses i el preu dels productes al client fi-nal. Aquest 2010, nosaltrescontinuarem defensant els interessosdels empresaris de Tarragona i busca-rem les aliances necessàries amb altresagents econòmics per garantir que laveu de l’empresariat tarragoní arribion calgui.

Que entre tots redrecem la situa-ció econòmica i recuperem el dina-misme de manera sostenible. Posats ademanar, però, estaria bé que el Mi-nisteri de Foment accelerés infraes-tructures imprescindibles pel nostreterritori com ara una línia fèrria demercaderies d’ample europeu i auto-vies lliures de peatge que ens connec-tin de manera adient amb els principalsmercats de la península Ibèrica. Con-fiem també que el canvi de model la-boral promès pel govern de Zapatero esfaci amb seny i no es carregui en les es-patlles de les empreses l’alt cost de lacrisi que estem vivint.

1

3

2

1

3

2

1

3

2

1

3

2

1

3

2

Josep AntonBurgasé

«La nova terminalde creuers és unaaposta nova i deci-dida o capdavan-tera al nostre Portper la Ciutat, seràuna inversió prio-ritària.

IsaacSanromà

«Els nostres empre-saris continuenamb empenta, peròel problema sem-pre acaba sent elmateix, disposar delíquid per afrontaraquesta situació.»

JoanAregio

«El turisme ha re-sistit millor qued’altres sectors. Lademanda no estàdisposada a renun-ciar de forma totalal temps de vacan-ces.»

FrancescSolà

«Tot i sense pro-gressos espectacu-lars, les aigües hande tornar al seu llit.Les coses s’han d’a-nar posant al seulloc.»

JaumePros

«Cal aprofitar lacrisi per substituirl’actual sistema ba-sat en la precarie-tat i els baixos sa-laris per un altrede millor.»

JordiSalvadó

«Cal que les admi-nistracions duguina terme polítiquesagosarades d’inver-sió en matèria decreació de llocs detreball i en matèriasocial.»

JosepSaltó

«Els nous tempsens ofereixen no-ves i grans oportu-nitats, de nosaltresdepèn saber apro-fitar-les.»

AntonioBelmonte

«Confiem que elcanvi de model la-boral promès pelgovern de Zapa-tero es faci ambseny i no es carre-gui en les espatllesde les empreses.»

8Gener de 2010Empreses

Inoxfrost ofereix un producteinnovador, substitut del glaçóLa idea va néixer de l’associació entre el físic romanès Sorin Pomarleanu i el tarragoní Rosendo Vallès

RedaccióELS GUIAMETS

Inoxfrost és una empresa delPriorat dedicada a la produc-ció de glaçons d’acer inoxida-ble, de forma esfèrica. Estracta d’un nou concepte defred, que combina disseny ifuncionalitat. Tècnicament espot definir com un termocon-ductor, que supera en un 15per cent la capacitat de refre-dar begudes, en relació alsglaçons de gel tradicionals. Vaser un físic romanès, Sorin Po-marleanu, qui va inventaraquest producte substitutiudels glaçons de gel.

L’associació del físic amb eltècnic de disseny mecànic Ro-sendo Vallès, un dels socis d’I-noxfrost, van fer que les bolesd’acer inoxidable, que conte-nen un líquid refrigerant al’interior, siguin una realitat.

L’empresa està ubicada almunicipi d’Els Guiamets, alPriorat. Comercialitza, bàsica-ment, en el mercat català i es-panyol, a través de botiguesde menatge i disseny, i com acomplement en Vinacotequesi botigues especialitzades devins i licors. També exporta elsseus productes a Alemanya, iestà estudiant la possibilitatde treballar a França i Mèxic.

L’any 2003, l’empresa In-oxfrost va ser guardonada entres certàmens. Un dels reco-neixements va ser a nivell eu-ropeu, dins de la categoria«millor idea de negoci», en elmarc de l’Eurowards 2003, aBrussel·les. Aquest mateix anytambé va rebre el Premi alMedi Ambient, concedit per laCambra de Comerç, Indústriai Navegació de Reus.

D’altra banda, moltes em-preses i organismes han mos-trat el seu interès pels glaçons

Inoxfrost, entre d’altres: Ace-rinox, Tubacex, Ikea, la Uni-versitat de Navarra o el Fòrumde les Cultures, l’any 2004 aBarcelona. A més, reconegutsrestauradors com FerranAdrià, Martín Berasategui,Joan Roca, Juan Mari Arzak oel Restaurant Arola de l’Hotel

Arts (Barcelona), els estan uti-litzant en els seus laboratorisde creació.

Tot i que les boles Inox-frost estan pensades per aaguantar el fred, també tenenla propietat d’escalfar. En elmón de la restauració oferei-xen moltes possibilitats, ja que

no aporten excessos d’aiguaals aliments, de manera que, amés de congelar, es poden bu-llir o introduir en olis calents.

Entre els avantatges queofereixen les boles Inoxfrosten destaca el fet que no ai-gualeixen les begudes i, pertant, no n’alteren el sabor nil’aroma. Tampoc suren, demanera que no molesten al’hora de beure. Com que elmaterial utilitzat és l’acer in-oxidable garanteixen la mà-xima higiene. Tenen lacapacitat de perllongar latemperatura màxima de refre-

dament, durant un llarg pe-ríode de temps. A més, la su-perfície del glaçó es potmarcar amb làser, de maneraque les boles són personalit-zables per a promocions o re-gals d’empresa. A més, lesboles Inoxfrost són ideals pera refredar directament en ungot o copa qualsevol tipus debeguda, com whisky, vins, cavao cervesa. I com que no goteja,poden tenir altres usos, comembolicar-les amb una tela isituar-les a sobre de zonesadolorides o per a anar a com-prar productes frescos.

Els glaçons d’acer inoxidable combinen diseny i funcionalitat.CEDIDA

Millor idea de negociL’any 2003, Inoxfrost vaser guardonat en el marcdels Eurowards, per «lamillor idea de negoci».

Boles personalitzablesEls glaçons es podenpersonalitzar amb làserper a promocions oregals d’empresa.

S’inaugura a Constantí una planta pioneraen la fabricació de pinsos experimentalsEl conseller d’Agricultura,Alimentació i Acció Rural,Joaquim Llena, i el directorde l’Institut de Recerca iTecnologia Agroalimentà-ries (IRTA), Josep M. Mon-fort, van inaugurar el dia 2de desembre un centrepilot per a la fabricació depinsos experimentals, aixícom les noves naus experi-mentals per als assajos denutrició animal d’avicul-tura i porcí, i les obresd’urbanització de Mas deBover, a Constantí.

Les noves instal·lacionsdel centre IRTA, de 2.500m2 i que han comptat ambun pressupost de MEUR,dels quals 3,5 pertanyen ala planta pilot de fabrica-ció de pinsos, representenuna potenciació de l’acti-vitat de recerca en el campdel maneig, la nutrició i elbenestar animal que refer-men el paper de l’Institutdins del context científic ide serveis a les empresesdel sector de la produccióanimal a l’Estat i a Europa.

La nova planta pilot ésun centre pioner a Europa,ja que disposa d’equipa-ment industrial d’últimageneració, quan fins ara,aquest tipus d’investigacióes feia, bàsicament, mit-jançant procediment ma-nuals.

L’equipament constade dues línies de fabrica-ció independents, que per-meten produir pinsos ambingredients d’origen ani-mal i separats dels pin-sos./Redacció El conseller d’Agricultura va presidir la inauguració.

CEDIDA

9Gener de 2010 Publicitat

10Gener de 2010Empreses

L’Aigua Verge, pionera entractaments d’aiguaL’empresa, instal·lada a Cambrils, pertany al Grup Ferrer deSaragossa des de l’any 2008

Núria ArlandesTARRAGONA

El Grup Ferrer és una empresaconsolidada, amb més de 15anys d’experiencia en el sectorde la comercialització, ins-tal·lació i el manteniment d’e-quips de tractament d’aigua.L’empresa té la seu a Sara-gossa però des del mes degener de l’any 2008 ha posaten marxa una seu a Cambrilsamb el nom de L’Aigua Verge.Amb el compromis d’arribar aparticulars, a les petites i mit-janes empreses, esta empresaofereix un ampli ventall d’o-fertes d’équips d’última gene-ració, ideals per ladescalcificació de l’aigua, i perl’osmotització de la mateixa,sempre tenint en compte elsequips adequats per a cadanecessitat. Formen part de l’e-quip PURALIA sent distribuï-dors del mateix en les fontsd’aigua osmotitzada per em-preses. S’adquireixen en llo-guer al client mitjançant elsistema del Renting, que almateix temps garanteix uns

preus molt més asequibles, jaque es pot estalviar fins uns300 euros l’any per persona ique en el cas d’una empresal’estalvi pot arribar a multipli-carse exponencialment. L’Ai-gua Verge s’ocupa deltransport, la instal·lació i elmanteniment de l’aparell d’ai-gua llogat, sense cap cost ad-dicional. Les fonts, a l’anarconnectades a la xarxa d’aigua,asseguren el cost fix en tota ladurada del contracte. En fina-litzar el període de renting, siel client ho desitja, s’iniciaràun nou cicle colocant una fontnova, o les que es necessitin.La gamma de productes del’Aigua Verge és molt ampla,però de tots destacariem eldescasificadors, l’ús d’aquestaparells evita les reparacionsdels electrodmèstics, calderes,canonades, etc i al mateixtemps els manté en bon estat,estalvia en gas i electricitat, amés eliminar els picors i lesal·lèrgies a la pell.L’altre producte que volemdestacar són els equips d’ os-mosis, que dispensa aigua a

traves d’un aparell que la filtrai purifica. Es un sistema que ésmolt més econòmic que l’ai-gua embotellada. Amb aquestsistema podem rentar ali-ments, cuinar, beure, i al serun aigua baixa en mineralsserveix per portar una dietaequilibrada. L’Aigua Vergetambé és una empresa com-promesa amb el mediambient,té els equips mes ecològics delmercat, minimitzant al màximel seus residus, gestionant-loseficaçment i realitzant-ne unconsum racional.

Per mès informació uspodeu adreçar a Anna Ferrer,als telèfons 663904406 o977361540. O bé dirigir-vos al C/ País Basc, núm 15 deCambrils. O a l’e-mail laigua-verge@yahoo.es o la pàg.www.grupoferrer.org.

L’empresa L’Aigua Verge està ubicada a Cambrilsdes de fa dos anys.

CEDIDA

Aigua Verge amb Gas Natural-Unión Fenosa

L’Aigua Verge per donar unmajor servei als seus clientsforma part de la Xarxa Integralde Gas Natural Unión Fenosa.Amb Data 1 de julio de 2009van desparèixer las tarifes inte-grals publicadas al BOE per asubministres amb una potenciacontractada superior a 10 Kw.A partir d’aquesta data, s’apli-carà el preu de la tarifa d’úl-timo recurs amb un recàrrec

del 20%. Si després de 6mesos, no han contractat enmercat lliure, se procedirà a lasuspensió del subministre.L’Aigua Verge destaca per tre-ballar amb PYMES amb con-sums superiors a 10Kw. Lafacturació la realitzen sobreconsums reals, no estimatius.Per als clients, el canvi resultamolt senzill, sense canvis decontadors o de potència.

ProductesL’Aigua Verge, té grangamma de productes,com els descalsificadorsi els equips d’osmosis.

Molí de Rafelet, la tradicióarrossaire al Delta de l’EbreEl molí de l’empresa centenària és l’únic artesà, familiar i de fusta de tot el Delta de l’Ebre

RedaccióLA CAVA

El Delta de l’Ebre, a banda deser un dels espais naturals mésimportants de Catalunya,també és la zona arrossera mésgran del nostre país. Peraquest motiu hi trobem moltesempreses on l’elaboració del’arròs és la seva principal ac-tivitat. A Deltebre (la Cava), undels centres neuràlgics d’a-quest paratge, trobem el Molíde Rafelet, una empresa que laseva activitat principal és elcultiu, l’elaboració i la vendad’arròs, totalment artesanal.La seva activitat va començarfa quasi 100 anys, l’any 1910,amb Rafael Margalef. L’any1935, Rafael Margalef fill vaconstruir un molí d’arròs defusta amb el distintiu «collitapròpia». L’activitat l’han conti-nuat la tercera generació delsMargalef amb els germans Ra-fael i Teresa Margalef, que hanconservat el molí i el mateixprocés per l’elaboració d’unsarrossos amb unes propietatsculinàries excepcionals.

La filosofia del Molí de Ra-felet és mantenir el coneixe-ment i l’experiència familiaren el procés d’elaboració del’arròs i poder posar a l’abastde tots uns arrossos amb ungust i sabor excepcionals.Aquests arrossos provenendels arrossars propis de la fa-mília Margalef, d’aquests, l’ar-ròs ecològic compleix tant enel cultiu i l’elaboració la nor-mativa del Consell Català de laProducció Agrària Ecològica(CCPAE) i la CEE sobre l’agri-cultura ecològica. Els campsestan supervisats per ells ma-teixos i es cultiven amb llavorscertificades. Les varietats d’ar-rossos que es cultiven als seuscamps són principalment l’ar-

ròs bomba artesanal, les qua-litats més important d’aquestarròs són la capacitat d’absor-ció dels sabors, una gran resis-tència a l’empastat i elcreixement del gra a la coccióés més del doble de la sevamida. L’arròs bomba del Molíde Rafelet al tenir una elabo-ració totalment artesana i noportar cap tractament químic

potencia totes les seves quali-tats. Aquest arròs es presentaenvasat al buit, cosa que faque conservi totes les sevesqualitats. L’altre arròs quepodem destacar del Molí deRafelet és l’arròs marisma, unarròs que, igual que l’arròsbomba, té el sistema d’elabo-ració i cultiu artesanal; aquestés un arròs idoni per l’elabo-

ració de rissottos, arròs caldósi arròs amb llet.

Per últim destacarem l’ar-ròs ecològic-orgànic; la sevaelaboració compleix els parà-metres, fixats pel CCPAE.Tenen altres productes com lafarina d’arròs o altres arrossoscom l’arròs Carnali.

Aquest nadal han tret a lavenda l’arròs Gran Reserva delMolí de Rafelet fruit d’unaplanta centenària, que elbo-rada en el moli dona un gustdiferenciat de la resta d’arros-sos. Tots estant elaborats ambel moli de fusta que ha estatcatalogat com el Museu del’Arròs Molí de Rafelet.

Imatge de les instal·lacions del Molí de Rafelet.CEDIDA

ArrossosTots els arrossos estancultivats, elaborats ienvasats complint lanormativa del CCPAE.

NovetatsEl mes de desembrepassat han tret l’arròsGran Reserva del Moli deRafelet.

El Museu de l’Arròsdóna a conèixer elprocés productiu

L’any 1935 Rafael MargalefBartomeu va construir un molid’arròs de fusta, amb el distin-tiu collita pròpia, setanta-tresanys més tard, el Molí de Rafe-let ha estat catalogat com aMuseu de l’Arròs Molí deRafelet. Actualment aquestmolí és l’únic molí de fusta alDelta de l’Ebre amb un procésd’elaboració artesanal i tradi-cional.Amb aquest museu els ger-mans Margalef, tenen com aobjectiu mantenir el molí d’ar-ròs per no perdre el procésd’elaboració de l’arròs com esfeia antigament. Així, tots elsvisitants poden gaudir deveure com funciona tot l’en-granatge tradicional del pro-cés i comparar-lo amb la pro-ducció industrial. Rafel Marga-lef fill submergeix als visitantsen l’elaboració tot el procèsd’elaboració de l’arròs delDelta de l’Ebre. En aquestesvivistes podem gaudir de comes cultiva, per donar pas alprocès d’elaboració i l’envasatde l’arrròs. Tambè ens ense-nyen les peculiaritats de laseva conservació, i com nopodia ser menys les diferentsformes de cuinar cada una deles distintes varietats que pro-dueixen, hem de pensar quel’arròs és un dels productesmés emblemàtics de la nostragastronomia. A l’acabar la visi-ta hi ha la possibilitat depoder comprar els productesque elaboren a la petita agro-botiga que hi ha al mateixmoli. Les visites es posdenrealitzar per a particulars igrups com escoles o jubilats.

11Gener de 2010 Empreses

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n43006 Tarragona

Tel. 977 54 04 72 - Fax 977 54 08 35e-mail: esfera@cementosesfera.com

� empreses amb història

12Gener de 2010Empreses

«Aquest any serà dificil peròmantindrem el volum de negoci»

Jordi Virgili és conseller delegat del GrupVicsan Torredembarra, S.L., una de lesempreses més importants de Tarragona; a

banda, és el director general de l’empresaconstructora de Vicsan, empresa mare delgrup. La seva activitat està diversificada en

obra privada, pública i concessions. A més,té oficines a Alemanya i ara està entrant almercat de la construcció d’Algèria.

Núria ArlandesTARRAGONA

–Una vegada acabat l’any2009, quina valoració enfaria?–«Bé, podem dir que ha sigutun any molt dolent. Hem detenir en compte que en el sec-tor privat hi ha hagut una bai-xada molt gran dels índexs delicitació, des de l’any 2007.Quant a naus industrials i polí-gons industrials, es pot dir queestà pràcticament a zero, i ensqueda el sector públic, ens pri-vats i institucionals. El sectorpúblic, quant a licitacionsd’habitatges, rondaria sobre el45%, però en general hi hahagut una davallada moltimportant de la licitació, i aixòfa que ens anem morint pelcamí. Nosaltres no hem deses-timat mai l’obra pública, sinóque hi hem treballat molt, fins itot més que en privada; peraixò hem anat mantenint elsíndexs de construcció previs-tos, però està sent molt compli-cat»–El sector de la construccióha estat un dels sectors méscastigats per la crisi, quinescreu que poden ser les solu-cions per aquest sector?–«Per aquest sector, solucionsdefinitives a curt termini no enveig. El sector privat estaràmolt de temps a tornar a teniríndexs de licitació normals,com ja he dit, hi ha molt d’es-tocatge d’habitatges. Fins queno baixin aquests índexs difí-cilment no es tornarà a cons-truir de nou. La solució passa-ria per moltes inversions delsector públic, el que passa ésque el sector públic també estànotant la crisi. Jo crec que l’e-conomia ara ha crescut, surtennoves empreses sobredimen-sionades, i a més a més segura-ment sobren empreses en elsector»–Què en pensa del llogueramb opció a compra com aalternativa per poder donarsortida a l’estoc immobiliari?–«El que està clar és que alspromotors els interessa ingres-sar diners, amb la qual cosa potsemblar una solució a curt ter-mini, però en aquests momentsamb els preus que hi ha ara enel sector el promotor difícil-ment treu la rendibilitat quevolia; el que està clar és que had’haver-hi un preu apte peroptar a l’habitatge de lloguer,però per això els preus del sòlhan de ser més moderats i aixíconstruir un habitatge de llo-

guer per donar uns bons preus;si no, la rendibilitat serà moltbaixa»–El sector immobiliari veu lanova llei d’habitatge com unobstacle, a causa sobretot deles modificacions en lesmides dels habitatges, quèopina sobre aquest tema?–«Per mi tot el que sigui millo-

rar la qualitat i posar comodi-tats és bo; el que passa és queens arriba tot en un momentd’una crisi impressionant pelsector, amb aquestes modifica-cions s’encareix més el produc-te i es paralitza més el sector.La crisi immobiliària té un fonsmolt clar que és la crisi finan-cera, el sector financer va aju-

dar molt el sector immobiliari,i això ha provocat que hi hagiuna davallada impressionant ique el sector se’n ressenti molt.Qualsevol despesa addicionalpot suposar un problema»–El sector de la construccióha estat un dels sectors quemés atur ha provocat, creuque tornaran a tenir xifresd’ocupació similars a les d’a-quests darrers anys?–«Jo crec que en el sector de laconstrucció hi haurà una con-tracció molt important, o siguique hi hauran menys empreses,s’hauran de produir fusionsd’empreses i les que quedinhauran de tenir una dimensiómés petita, amb índexs de lici-tació baixos que no permetranun creixement de l’ocupació,però evidentment es comença-rà a créixer i començar acol·locar bé el mercat i al final

el promotor tornarà a ser locali més localitzat. En definitiva,els índexs de contractació nocrec tornin a ser els que hihavia»–Creu que seria bo pel sectorde la construcció que elGovern elaborés un pla d’a-juts per reactivar la comprad’habitatges com el Pla2000E que ha elaborat per alsector de l’automoció?–«I tant, tot el que són ajutsdirectes incentiva molt elsusuaris. i un ajut com aquestpodria portar un creixementnatural de l’habitatge, perquèsi la gent fa dos anys que nocompra ni ven res, hi ha unnecessitat latent de comprarhabitatge, quan el compradorveu que els preus ja han arribatal seu objectiu, llavors és quans’ha de començar a incentivaraquesta venda i es començarà avendre habitatge»–La crisi del sector ha afectatVicsan Torredembarra, S.L.com a la resta de les empresesdel sector de la construcció?–«Nosaltres estem aguantantles xifres de negoci molt bé pelque és el sector; l’any 2009,que ha sigut molt dolent per lacrisi, l’hem superat i aquest2010 el superarem bé. Nosal-tres tenim un bon volum denegoci en el món de la cons-trucció gràcies a l’alt nivell dediversificació. L’estancamentdel sector privat l’hem suplertamb el sector d’obra pública,juntament amb la línia de con-cessions o bé la línia d’obra aAlemanya o altres diversifica-cions. Som una empresa queho podem abarcar tot, i volemmantenir les xifres del volumde negoci dosificant en algunsmercats»–Així, els rumors que corrensobre un possible ERO deVicsan Torredembarra sóninfundats?–«Sí, a banda del que hecomentat, nosaltres semprehem estat al voltant dels 250-300 treballadors i pensemseguir així»–Com afronta una empresacom Vicsan Torredembarra,S.L., aquest any?–«Serà un any molt difícil, peròcomencem l’any amb moltsprojectes i els pressupostos,amb la mateixa xifra de negocique l’any passat, tenim expec-tatives de complir-los. Jo sócuna persona de paraula i quanfaig un pressupost el complei-xo, i m’esforçaré al màxim perpoder-lo complir, no s’ha dedixar de ser optimista»

Jordi Virgili, conseller delegat del Grup Vicsan Torredembarra, S.L.ROSER SANS

Jordi Virgili. Conseller Delegat del Grup Vicsan Torredembarra, S.L.

Mercat de treball«La reducció d’IVA enel mercat de larehabilitaciód’habitatges potsuposar un incentiuper crear llocs detreball al créixerl’activitat»

Sector privat«Els índexs delicitacions en l’obraprivada han sofertuna gran davallada ino han parat debaixar des de l’any2007, igual quel’obra industrial»

13Gener de 2010 Actualitat

La privatització del 49% d’EMSPprovoca tensió política a Tortosa

� El consistori municipal seguirà mantenint tot el poder de decisió a l’empresa

Núria ArlandesTORTOSA

L’equip de govern de CiU i ERCde l’ajuntament de Tortosa priva-titzarà el 49% de l’EmpresaMunicipal de Serveis públics(EMSP), segons ha denunciat elgrup municipal del PSC. Segonsels socialistes, es traurà a concursla concessió a 25 anys d’aquestaparticipació i suposarà l’entradad’una empresa privada per ges-tionar una de les societats muni-cipals que més beneficis dóna alconsistori i empitjorarà l’endeu-tament municipal. Des del grupmunicipal dels socialistes s’hacriticat molt, ja que acusen l’al-calde Bel de voler recaptar dinersfàcils per tal de compensar la

gran despesa pública que ha pro-vocat les obres que s’han tiratendavant amb el seu govern. Elportaveu del grup socialista, JoanSabaté, ha afegit que l’EMSPhavia aconseguit uns beneficisanuals de fins a 500.000 eurosdesprés de la seva gestió al cap-davant del consistori, per aixòcreuen que amb aquesta operaciófinancera es renuncia a beneficisimportants per la ciutat de Torto-sa i a més pot afectar en un aug-ment del preu del consum de l’ai-gua. Meritxell Roigé, regidora deCIU i presidenta de l’EMSP, vacontestar les acusacions del PSC,dient que l’operació encara nohavia començat, i que, tot i l’alttant per cent de la privatització,el consistori seguiria tenint tot el

poder de decisió. Pels conver-gents, l’operació permetrà sane-jar la societat cancel·lant un prés-tec bancari de 3,5 MEUR que esva destinar al sobrecost del pave-lló firal. A causa del desgavell eco-nòmic que va deixar l’exalcaldeJoan Sabaté, l’ajuntament ha d’a-doptar mesures» es va justificarRoigé. La regidora també assegu-ra que es mantindran tots els

llocs de treball amb les mateixescondicions que ara, i afirma queel Sr. Joan Sabaté ja a l’alcaldia vasignar un conveni amb els treba-lladors que contemplava la possi-bilitat de poder alienar el 49%d’EMSP.

Els socialistes també han pre-sentat una carta al registre de l’a-juntament, adreçada a l’alcaldedemanat-li que demostri la legali-tat de la relació del consistoriamb l’empresa Trans-Iberius, S.L.,que gestiona el canal TortosaTelevisió, i que consta com adonada de baixa al registre mer-cantil des de l’any 2008. L’em-presa, segons el socialistes, vagenerar factures durant l’any2008 i 2009 per a difusió de l’ac-tivitat municipal.

Llocs de treballL’ajuntament deTortosa assegura quees mantindran el llocsde treball amb lesmateixes condicions.

Baixa l’import mitjàde les hipoteques aCatalunya i es situaen 145.850 eurosL’import mitjà de les hipo-teques que s’han constituïta Catalunya al mes d’octu-bre ha baixat un 32,7% ies situa en 142.850 euros,segons dades de l’InstitutNacional d’Estadística(INE) corresponent a l’Es-tadística d’Hipoteques oc-tubre 2009. El nombred’hipoteques constituïdesa Catalunya al mes d’octu-bre va ser de 11.744 ambfinques urbanes i de 145en finques rústiques. Lescaixes d’estalvis han sigutles entitats que més prés-tecs hipotecaris han con-cedit, un 53,3% del totaldavant dels bancs que hanconcedit el 36%. Quant altipus d’interès mitjà delmes d’octubre, s’estableixen un 4,1%, un 0,2% me-nys que el mes de setem-bre de 2009. /ACN

Redessa incrementaen un 51% elsemprenedors quebusquenassessoramentL’any 2009 les personesque han demanat suport aRedessa, societat públicade Reus que dóna suportals emprenedors, percrear una nova empresa,han estat un 51,46% mésque l’any 2008, unes 158persones mes. El tipusd’activitat per què méss’han interessat han estatel comerç, la reparació devehicles, immobiliàries il’hostaleria i el perfil de lespersones que s’han adreçata Redessa per assessorar-se correspon majoritària-ment a dones, en una edatd’entre 25 i 35 anys prin-cipalment./Redacció

Tarragona nocobreix la demandareal d’habitatgesper aquest 2010Segons l’Associació de Pro-motors del Tarragonès, aTarragona no s’han cons-truït els habitatges neces-saris per donar resposta ala demanda real que hi ha ala ciutat. Segons l’empre-sari José Luis Garcia, vocalde l’associació, la demandareal d’habitatges que hi haTarragona ronda els 500habitatges per any, i quenomés s’ha iniciat la cons-trucció de 130, xifra insu-ficient, la resta es quedaràacumulada per l’any vinenti així successivament. Enrealitat, s’ha de tenir encompte que la previsió de-pèn de la liquiditat L’asso-ciació també va deixar clarque la nova llei d’habitat-ges pot perjudicar tant elsusuaris com els promo-tors./Redacció

El sector de l’automoció gaudiràun any més del Pla 2000E

� El govern central preveu la venda de 200.000 vehicles amb ajut per aquest any 2010

El ministeri d’Indústriaha presentat els detallsde la renovació del Pla2000E que s’estableixper aquest 2010, ambuna dotació de 100milions d’euros

RedaccióMADRID

El ministre d’Indústria, Turisme iComerç, Miguel Sebastián, haanunciat que el govern espanyolseguirà amb els ajuts del Pla2000E per a la compra de vehi-cles. El pressupost que s’hi desti-narà per aquest any 2010 seràde 100 milions d’euros.El 2010 el Pla 2000E continua-rà aplicant amb les mateixescondicions que l’any passat,amb algunes novetats de tipustècnic, i que majoritàriament notindran cap repercussió per alcomprador. L’ajut contempla elfinançament de 200.000 vehi-cles i, igual que l’any passat,suposa 500 euros d’ajut pervehicle a càrrec del ministeri. Aaquesta quantitat s’hi ha desumar els 1.000 euros que apor-ten els fabricants i els 500 eurosde les comunitats autònomesque s’han adherit a aquesta pròr-roga del pla.

De les millores introduïdesaquest any 2010, podem desta-car l’obertura del sistema a nousagents de vendes que no vanintervenir l’any passat, el paga-

ment de la subvenció que esrealitzarà en el moment de l’ad-quisició del vehicle nou, i noquan s’obtingui la matriculació,amb aquesta millora es garanteixl’equilibri entre la realitat

comercial i la venda, a més de larecuperació dels expedients quequeden pendents de l’any passat.Amb aquesta prorroga, l’executiupretén incentivar la compra devehicles i continuar amb la ten-

dència a l’alça de les vendes quees va notant des del mes desetembre amb una incrementdel 26% a l’octubre, un 37% alnovembre i un 48,7% en el pri-mera quinzena de desembre, ique confirma l’efecte dinamitza-dor del mercat de l’automocióamb el Pla 2000E. D’altra banda,també contribueix a la reducciód’emissions contaminants, ja quemés del 50 % del vehicles ques’han beneficiat d’aquest pla sónamb emissions de menys de 120grs de CO2/km i l’altra meitatsón d’entre 120 i 150 CO2/Km,cosa que indica que la renovaciódel parc automobilístic és ambvehicles menys contaminants.La millora de la sinistralitattambé és un dels efectes positiusd’aquest pla, ja que el 50,3%dels vehicles retirats és de mésde 15 anys, i el 91,9 % són vehi-cles nous i el 8% vehicles usats,d’aquests el 59,4% tenien unaantiguitat menor o igual a dosanys. Pel que fa als beneficiaris,el 93% dels vehicles adquiritsdins del Pla 2000E són d’ús par-ticular i la resta per pimes i autò-noms.

Tot i això, des de l’executiuhi ha previsions que el pressu-post destinat a aquesta pròrrogas’esgoti el primer semestre del’any, sense possibilitats dereeditar-se. El sector de l’auto-moció ja ha manifestat el seumalestar ja que al mes de juliolestà previst que entri en vigor lapujada de l’IVA, fet que pot pro-vocar un retrocés en les vendesde vehicles.

Miguel Sebastián, ministre d’Indústria, Turisme i Comerçdurant la presentació del Pla 2000E

CEDIDA

14Gener de 2010Actualitat

Montblanc dónallum verda al noucentre logístic

L’Ajuntament de Mont-blanc ha donat el visti-plau al CIM, per una una-nimitat la modificació delPla General que permetràel desenvolupament delcentre intermodal, pen-dent que Urbanisme hoaprovi definitivament elproper mes de febrer.L’empresa pública Ci-malsa promourà aquestparc logístic, amb una su-perfície de 70 hectàrees,ubicades al polígon Plansde Jori, darrere l’empresaFrape Behr, i la inversiórondarà els 40 milionsd’euros sense comptar lacompra de terrenys. En-tre la tramitació i execu-ció d’obres, Cimalsa es-tima que el CIMMontblanc serà realitat afinals del 2011 o princi-pis del 2012. /Redacció

Caixa Catalunyainverteix 7,5 milionsd’euros a l’InstitutPere Mata de ReusPer al període 2009-2012, Caixa Catalunyaha atorgat un crèdit de7,5 milions d’euros al’Institut Pere Mata, des-tinats a finançar projec-tes d’inversió, que com-prenen la rehabilitació,ampliació i creació decentres i serveis assisten-cials. Aquests diners enconcret es destinaran ala construcció d’unanova residència per adiscapacitats intel·lectu-als i noves llars per apersones amb malaltiesmentals, així com l’am-pliació i reforma de laresidència Monterols ol’ampliació de la residèn-cia Marinada./ACN

Augmenten en un4% les pensionsmínimes aTarragona aquestany 2010

La pensió mínima per alsjubilats de Tarragonaserà d’uns 720 euros almes per aquest any2010, fet que suposa un4% mes que l’any passat,que representarà uns406 euros mes a l’any,per als mes de 19.000jubilats del camp de Tar-ragona. A més, els pen-sionistes per incapacitatpermanent cobraran uns15.229 euros anuals i elspensionistes per viduïtatuna 9.515.A lademarcació de Tarra-gona hi ha 145.035 pen-sionistes, un 2% mes quel’any 2008 i representenl’1,7% del total existental conjunt de l’Estat./Redacció

Pagar amb targeta de crèdit enssuposarà un cost addicional

� Els comerços podran cobrar als seus clients les comissions de les targetes de crèdit

La llei de serveis dePagament permet queels comerços compensinla despesa que suposenles comissions bancàriesper compra realitzadaamb targeta de crèdit

Núria ArlandesTARRAGONA

El passat mes de desembre, va en-trar en vigor la Llei de Serveis dePagament, una transposició de ladirectiva europea de 2007.Aquesta llei permetrà als comer-ciants cobrar un recàrrec per lanostra compra amb pagament pertargeta de crèdit o bé un des-compte per la mateixa compraamb pagament en metàl·lic. Enconcret la nova normativa declaranul·la tota clàusula que impedeixials comerciants exigir el paga-ment d’una quota addicional ooferir una reducció per la utilitza-ció d’un instrument de pagamentespecífic.Les comissions han sigut el ca-

vall de batalla entre les entitatsbancàries i els comerços des de fatemps, per com són d’abusives perals establiments, encara que hanbaixat fins a la meitat des del2005. Fins ara aquestes comis-sions no s’havien aplicat perquèels contractes que tenien signatsamb les entitats financeres inclo-ïen una clàusula que els ho prohi-bia. Amb la nova llei aquestaclàusula queda anul·lada i a més

no hi ha possibilitat d’incloure-la. De totes maneres, el percen-tatge de la comissió a pagar per alclient pot variar segons la taxaque l’entitat bancària li cobri alcomerç, sempre que no sobre-passi aquest percentatge. De fet,el que poden cobrar és el preu enmetàl·lic més la comissió de l’en-titat bancària per utilitzar la tar-geta, que pot arribar a ser d’un

0,9%, es a dir, si una compra etcosta 20 euros en metàl·lic amb latargeta et pot costar 0,18 cèntimsmés. El que és segur és que ambla conjuntura econòmica quevivim no es creu que cap comerçen faci ús. Els únics que pot serque s’acullin a aquesta llei són elscomerços amb menys marge co-mercial com són els estancs o elsquioscs. Però, encara que no ho

sembli, qui realment ha alçat laveu en contra és el sector bancari,molt tocat ja per la crisi i que veuamb aquesta nova llei una dismi-nució dels ingressos i un incentiuindirecte pel diner negre.Espanya és un dels països eu-

ropeus a la cua en ús de targetesde crèdit, i amb la crisi el seu usha baixat per primera vegada en55 anys.

Des del 4 de desembre es pot aplicar la Llei de Serveis de Pagament.

� Aquestes noves activitats generen més d’un miler de nous llocs de treball a Tarragona

RedaccióTARRAGONA

Des que el departament deTreball ha posat en marxa elPla Inicia (segon semestre2008 i tot 2009), les comar-ques tarragonines han vistcréixer el seu teixit empresarialen 665 noves empreses, que hasuposat la creació de 1.088nous llocs de treball, i a méss’han consolidat 497 empre-ses, que han mantingut 735treballadors. Així, en total, s’hapromogut la creació i consoli-dació de 1,162 microempreses(de fins a 9 treballadors) i untotal de 1,823 llocs de treballal Camp de Tarragona i Terresde l’Ebre. I el gruix d’emprene-

dors formats i assessorats peldepartament de Treball sónmés de 4.800 persones.

El Pla Inicia dóna suport ales persones emprenedores il’autoocupació a Catalunyaamb l’objectiu de potenciar lacreació de més i millors empre-ses. Per a la creació d’empreseses materialitza a tot el territoricatalà en la Xarxa Inicia, a lescomarques tarragonines comp-ta amb el suport de 24 entitatspúbliques i 10 entitats espe-cialitzades en creació d’empre-ses, que compten amb 80 tèc-nics i tècniques.

Quant a l’emprenedoria,segons les darreres dades del’informe Global Entrepre-neurship Monitor (GEM2008),

la taxa d’emprenedoria a Tarra-gona és del 6,7%, de les qualsel 93,3% són emprenedors quehan creat el seu negoci peroportunitat i només un 6,7%per necessitat. El perfil de l’em-

prenedor tarragoní és homeamb una mitjana d’edat de39,2 anys, estudis superiors,una renda anual mitjana i quedesenvolupa la seva activitatempresarial en una zona rural.

A Tarragona es creen665 noves empresesen un any i mig

Josep Solanes en el moment de la presentació de les dades.CEDIDA

15Gener de 2010 Publicitat

16Gener de 2010Actualitat

La nova llei comercial garanteixun comerç urbà i sostenible

� La nova normativa restringirà els establiments comercials fora de les trames urbanes consolidades

El govern aprova la novallei de comerç, ambl’objectiu de preservar elcomerç basat enl’equilibri territorial, lacohesió social i els espaiscompactes

RedaccióTARRAGONA

El govern ha aprovat definitiva-ment, la llei d’ordenació d’equi-paments comercials deCatalunya, fruit de la transposi-ció de la Directiva de serveis a lanormativa catalana de comerç. Apartir d’ara es dóna llum verda al’entrada de grans superfícies alsnuclis urbans restringint-ne laseva obertura fora del perímetreconsiderat com a Trama UrbanaConsolidada (TUC), per tal depreservar el model de comerçurbà de proximitat. Queden ex-closes de la TUC les zones indus-trials.

Aquesta normativa permetràals ajuntaments donar el vistiplaua la implantació d’establimentscomercials de fins a 1.300 m2,amb només un procediment sim-plificat de comunicació. Per esta-bliments entre 1.300 m2 i 2.500m2 serà la Direcció General deComerç qui controlarà la implan-tació amb una comunicació i de-claració responsable. A partir de2500 m2 caldrà una llicència co-

mercial de la Generalitat. El texttambé preveu la classificació delsestabliments comercials d’acordamb la seva localització. Així elspetits establiments comercials(PEC) de menys de 800 m2 es lo-calitzaran en poblacions demenys de 5.000 habitants. A par-tir de 5.000 habitants o de capi-tals de comarca es podran

localitzar els mitjans i grans esta-bliments comercials (MEC iGEC), és a dir, establiments de800 m2 fins a 2500 m2. I elsgrans equipaments comercialsterritorials (GECT) que són els demés de 2500 m2 es localitzaran ales trames urbanes de més de50.000 habitants o capitals decomarca. I per últim els establi-

ments comercials singulars (ECS)que són establiments de venda al’engròs, i es podran localitzar entots els àmbits depenen del plan-tejament urbanístic. La normaentrarà en vigor en el moment dela seva publicació al DOGC i laposterior ratificació del parla-ment de Catalunya, a finals d’a-quest mes de gener.

La nova llei entrarà en vigor en el moment de la seva publicació al DOGC que es preveu abans que acabi el mes.OLÍVIA MOLET

llicènciesEls ajuntamentsautoritzaran laimplantació delsestabliments de fins a1300 m2

Municipis del Camp il’Ebre s’uneixen perfomentar el turismesostenibleUna quinzena de munici-pis d’interior de l’Associa-ció Municipi, Turisme iPaisatge, van constituir elpassat mes de desembre laXarxa SOLC. Els represen-tants del municipis vanelegir l’alcalde de Riude-canyes, Josep Maria Tost,com a president. L’asso-ciació d’aquests municipisneix per fomentar accionscomunes pel desenvolupa-ment turístic sostenible del’interior de la demarca-ció. Una de les activitatsmés rellevants és l’organit-zació d’una jornada inter-nacional sobre turisme ipaisatge que tindrà llocl’octubre d’ aquest any ion es pretén convidarexperts mundials sobre l’a-profitament del paisatgecom a element vertebra-dor d’una oferta turísticasostenible./ACN

RedaccióTARRAGONA

El passat mes de desembre l’A-grupació Provincial del Taxiintegrada a la Federació delTransport Provincial de Tarrago-na, es va adherir al conjunt deprotestes arreu de l’Estat, permostrar el seu rebuig a la pre-tensió del Govern de modificarla Llei del Transport Terrestremitjançant l’article 21 de la LleiOmnibus de liberalització delsector.

Des del sector, el malestar veper les imprecisions en les modi-ficacions previstes pel Govern deles quals es desprèn que es potdonar pas un servei de taxiparal·lel, a causa que els nous

vehicles no estaran obligats adur taxímetre ni tindran capregulació tarifaria, tampoc esta-ran obligats a les despeses deri-vades de les llicències de taxi.Amb això, el sector del taxi, queja travessa un moment molt deli-cat a causa de la crisi, preveuuna baixada de facturació de finsa un 35%.

Joaquim Olivé, president del’Agrupació Provincial del Taxi,creu que si es tirés endavantaquesta iniciativa seria «la ruïnatotal per als taxistes». De totesmaneres, de moment el sectorresta a l’espera de les negocia-cions que es duran a terme aMadrid, aquest mes de generentre el Govern Central i el sec-tor del taxi.

La Llei Omnibusprovoca malestar alsector del taxi

� L’entrada en vigor d’aquesta normativa pot donar pas a un servei de taxi paral·lel

Un moment de la protesta per la Llei Omnibus a ReusOLÍVIA MOLET

17Gener de 2010 Actualitat

El Port deTarragona iniciaràaquest any laconstrucció de laterminal de creuersTot i la baixada d’entre un2% i un 4% en el tràficportuari, el Port de Tarra-gona fa un balanç positiudel que ha estat l’any pas-sat, ja que la resta deports espanyols ha regis-trat unes baixades de finsal 15%. Per això el Portde Tarragona creu que elmanteniment dels 2,5 mi-lions de tones mensualsés un objectiu per aquestany, un volum que, segonsel president de l’AutoritatPortuària, Josep AntonBurgasé, es pot incre-mentar de cara al segonsemestre de l’any. Quanta les inversions, és mantéla xifra de 120 milionsd’euros, que es destina-ran majoritàriament a lamillora de les infraestruc-tures. Però el gran reptedel port per aquest any ésla construcció d’una ter-minal de creuers. Enaquest sentit, el Port deTarragona i el Patronat deTurisme de l’Ajuntamentde Tarragona presentaranaquest mes de gener unconveni de col·laboracióper promocionar el tu-risme de creuers. Mitjan-çant aquest conveni, elport habilitarà un espai alMoll adossat al Dic deLlevant, per a l’atenciódels creuers. Per la sevabanda, el Patronat de Tu-risme donarà en aquestpunt d’atenció els serveisd’atenció a tots els cre-uers que facin escala aTarragona o la tinguincom a punt de partida ode finalització de trajecte.Amb això es pretén feruna aposta forta per revi-talitzar el tràfic de passat-gers a Tarragona, i dotarde projecció internacio-nal el port de Tarragonacom un dels punts turís-tics de referència. La in-versió que farà el portserà d’entre 4 i 5 milionsd’euros. /Redacció

APPORTT premia DPWorld, elComitè d’Estarraco i Jordi Solé

� Nombroses personalitats es van acollir a la VII edició dels Premis APPORTT

Un any més APPORTT haguardonat la tasca depersones, entitatsi empreses que dediquenels seus esforços alsector portuari.

RedaccióTARRAGONA

El passat mes de desembre esva celebrar la VII edició delspremis APPORTT, que van aple-gar nombroses personalitatspolítiques i sobretot del sectorportuari. L’acte va tenir lloc alTinglado número 1 del Moll deCosta de Tarragona. L’objectiuprincipal d’aquests guardonsés reconèixer la important

tasca de persones, entitats iempreses que dediquen elsseus esforços dins de l’àmbitportuari de Tarragona. Tambées premia l’actuació del Portmitjançant la seva activitat itreball així com les projeccions,accions, i estratègies que des-taquen pel seu caràcter innova-dor, l’originalitat i la sevaprojecció.

Aquest any, el Consell d’Ad-ministració d’APPORTT va de-cidir que els premis de la VIIedició en la categoria d’em-presa més activa en la projeccióexterior del Port de Tarragonaguardonessin l’empresa DPWorld per la seva trajectòria in-ternacional i per la fermaaposta de treball al Port de Tar-ragona. En la categoria d’Espe-cial Dedicació el guardó ha

anat a mans del Comitè d’Em-presa d’Estarraco en reconeixe-ment al seu esforç i la sevatasca constant meritòria, queha contribuït a generar negocien el Port de Tarragona. I perúltim en la categoria de Profes-sionalitat el premi ha estat peral Sr. Jordi Solé Estalella al cap-davant de l’Administració Prin-cipal de Duanes de Tarragona,que ha dirigit, amb una immi-llorable estratègia la institucióamb la finalitat de posicionar elPort de Tarragona com a portlíder de la Mediterrània.

APPORTT és una agrupacióamb 15 anys d’experiència enl’activitat marítima del nostreterritori. En els últims anys AP-PORTT ha dut a terme un ex-haustiu pla de projeccióinternacional del Port de Tar-

ragona. Els resultats demostrenque s’ha aconseguit posicionaral Port com la plataforma logís-tica intermodal més gran delMediterrani. La confiança queara hi dipositen operadors lí-ders com Zim i DP World, entred’altres, és la conseqüència enbona part de la incessant tascade promoció efectuada per AP-PORTT.

Entre els projectes de futurmés immediats d’APPORTT hiha entrar al mercat d’Aragó, Peraixò es realitzaran una sèried’accions comercials conjunta-ment amb organitzacions lo-cals. Aquesta tasca consistiràen visites a empreses i presen-tacions amb l’objectiu dedonar conèixer les connexionstransoceàniques de conteni-dors del port català.

Els guanyadors de la VII edició dels premis APPORTT, amb les autoritats que els van lliurar.OLÍVIA MOLET

18Gener de 2010Universitat

La URV estudiarà l’impacte de l’activitatdel Port de Tarragona en l’atmosfera

� Acord entre la universitat i l’Autoritat Portuària

RedaccióTARRAGONA

L’Autoritat Portuaria de Tarra-gona i la URV han establert unmarc de cooperació tecnològicai científica, la primera concreciódel qual és el contracte del Grupde Cromatografia i AplicacionsMediambientals de la URV perfer la “Caracterització de l'at-mosfera del Port de Tarragona”.L’objectiu és avaluar la qualitatde l’atmosfera del recinte por-tuari, tenint en compte tant lesdades dels paràmetres generalsobtinguts mitjançant les cabinesde medició existents dintre deles instal·lacions, com d’altresobtinguts mitjançant equipa-ments del propi Grup que com-plementaran la informacióobtinguda.Aquesta informació constituiràuna base de dades per avaluarl’evolució de la qualitat de l’at-mosfera del Port, així com tambépoder analitzar els diferents epi-sodis de contaminació puntualque puguin aparèixer i la sevarelació amb les activitats puntu-als a la zona. Això permetrà ferun estudi de l’activitat i redactarun protocol que permeti dismi-nuir-ne l’impacte ambiental.L’objectiu final és qualificar laqualitat de l’aire del recinte por-tuari en comparació amb d’altreszones de la ciutat, poder identifi-car les activitats que provoquencanvis significatius i disposar deprocediments de millora.L’estudi inclourà un inventarid’emissions i es farà durant qua-

tre anys. L’equip de treball pre-sentarà un informe anual de laseva activitat i tindrà reunionsperiòdiques amb personal delPort per seguir els resultatsobtinguts, fixar nous objectius iestablir les actuacions que esconsiderin oportunes. El pressu-post d’aquest contracte és de141.840 euros.El conveni-marc de col.laboraciói el contracte d'investigació esvan signar el 19 de novembreper part del rector de la URV,

Francesc Xavier Grau, i el presi-dent de l'Autoritat Portuària deTarragona, Josep Anton Burgasé.Amb el conveni, s'ha establert unmarc de col•laboració en activi-tats de formació de personal,recerca científica, desenvolupa-ment tecnològic, intercanvi d’ex-perts i en la utilització i comer-cialització a tercers de tecnolo-gia desenvolupada conjunta-ment per la URV, a través delsseus departaments i instituts, iper l’APT.

Mantenir la privacitat al navegar per InternetUn grup d'investigadors de les universitats Rovira i Virgili, Autò-noma de Barcelona i Oberta de Catalunya ha desenvolupat unprotocol per a distorsionar el perfil d'usuari que generen els cer-cadors de Internet, com Google o Yahoo!, de manera que nopuguin emmagatzemar les cerques que es fan. L'objectiu és pre-servar la privacitat dels internautes. Els detalls del protocol infor-màtic desenvolupat per Jordi Castellà-Roca, Alexandre Viejo iJordi Herrera-Joancomartí s'han publicat a la revista ComputerCommunications. "Es tracta d'un esquema basat en eines cripto-gràfiques que distorsiona el perfil dels usuaris quan utilitzen elsmotors de cerca a Internet, de manera que es preserva la seva pri-vacitat", explica Alexandre Viejo, investigador del departamentd'Enginyeria Informàtica de la URV. Els cercadors com Google,Yahoo o Microsoft Live search guarden els perfils dels usuarisfent anàlisis de les cerques que fan amb l'objectiu de conèixermillor els seus interessos i, argumenten, ser més eficaços. Tot ique ja existeixen alguns programes que permeten navegar deforma anònima, el nou sistema té avantatges en el temps de res-posta. El prototip s'ha provat en entorns tancats (intranets decentres de recerca) i oberts (internet) amb bons resultats.

Cirurgia pels problemes del metabolismeUn estudi de la Unitat de Cirurgia de la URV demostra que les tèc-niques quirúrgiques aplicades en la Cirurgia de l'Obesitat, fins araaplicades únicament en pacients Obesos Mòrbids, també podrienser útils en pacients simplement obesos o amb sobrepès, quan pa-teixen les comorbilitats associades (Malaltia cardiovascular, Dia-betis M2, Dislipidemia, Síndrome metabòlica, etc) en una fasemolt severa. Algunes d'aquestes tècniques provoquen unes modi-ficacions hormonals i metabòliques amb incidència en les comor-bilitats, que podrien millorar i fins i tot guarir-se. El treball de laUnitat dirigida pel Dr. Daniel del Castillo, ha estat guardonat perla Societat Catalana de Cirurgia, amb el Premi Manuel Corachan,al millor treball del curs 2008-09.

Intel·ligència artificial aplicada a la medicinaL'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial (ACIA) ha atorgat elpremi a la millor tesi de màster en Intel·ligència Artificial en unauniversitat dels Països Catalans a Joan Albert López. La tesi va serdefensada a la URV el juny del 2008 i proposa unametodologia peraprendre estructures informàtiques de presa de decisions en me-dicina mitjançant tècniques existents d'intel·ligència artificial quehan estat modificades per tal d'incorporar coneixement de rerefonsmèdic. El treball l’ha dirigit David Riaño dins del Grup de Recercaen Intel·ligència Artificial (Banzai) de la URV. En la tesi del màsterinteruniversitari entre la URV, la UPC i la UB s'ha investigat quinssón realment els criteris involucrats en la presa de decisions enme-dicina i s'ha definit un model per formalitzar-los matemàticamenti combinar-los per que siguin una representació realista de la ma-nera en què els professionals de la medicina prenen les decisions.

La Generalitat atorga la Medalla NarcísMonturiol a Francesc Xavier Rius i a l’ICIQ

� Rius és catedràtic de Química Analítica de la Universitat Rovira i Virgili

RedaccióTARRAGONA

El Govern de la Generalitat haacordat concedir la Medalla Nar-cís Monturiol a Francesc XavierRius Ferrús, catedràtic de Quí-mica Analítica a la Universitat Ro-vira i Virgili i responsable delgrup de recerca consolidat enquimiometria, qualimetria i nano-sensors. Aquest és el vuitè investi-gador de la URV que rep lamedalla Narcís Monturiol. per la

seva contribució al progrés cien-tífic i tecnològic. Aquests guar-dons, instaurats per la Generalitatde Catalunya l’any 1982, premienel mèrit científic i tecnològic depersones i entitats que han con-tribuït de manera destacada aldesenvolupament de la ciència ila tecnologia a Catalunya. En-guany s’han donat medalles atretze investigadors i plaques atres entitats.El govern també ha decidit

atorgar la Placa Narcís Monturiol,

destinada a institucions, a l’Insti-tut Català d’Investigació Química(ICIQ), situat al campus Sescela-des. L’ICIQ va ser creat l’any2000 amb l’ambició de convertir-se en un referent per a la recercaen química dins l’espai europeude recerca. Des d’aleshores, haapostat per una política de trans-ferència de coneixement i decol·laboració activa amb la indús-tria, i en aquest sentit cal desta-car, entre d’altres, la creació de launitat mixta Esteve-ICIQ i la pla-

taforma tecnològica Crysforma.Narcís Monturiol i Estarriol

(Figueres, 28 de setembre de1819 - Sant Martí de Provençals,6 de setembre de 1885) va ser unenginyer, intel·lectual, polític i in-ventor català, cèlebre per la in-venció del primer submarítripulat amb motor de combustiói impulsat per una forma prime-renca de propulsió independentper aire. Enguany, es commemorael cent cinquantè aniversari d’a-quest submarí, de nom Ictíneo. Francesc Xavier Rius Ferrús

Imatge de les instal·lacions portuàries

19Gener de 2010 La Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona

La Cambra organitza la missióempresarial més potent a l’Àfrica

� L’objectiu és poder tancar 800 contractes comercials

RedaccióTARRAGONA

La Cambra de Tarragona ini-ciarà una incursió comercial al’Àfrica que s’espera que ser-veixi per segellar d’entre 700 i800 contractes comercialsamb empreses d’aquest conti-nent, concretament als païsosde Ghana, Nigèria, Benín iCosta d’Ivori.

Aquest és un dels gransobjectius que l’ens cameral tar-ragoní s’ha fixat de cara a lamissió comercial que s’iniciaràel proper 26 de gener i que s’a-llargarà fins al 10 de febrer, enuna acció que, segons els seusresponsables, serà «una de lesmés potents» que mai ha dut aterme el teixit empresarial tar-ragoní en aquesta zona. Segonsel responsable del departa-ment de Comerç Exterior de la

Cambra, Roberto Barros, l’ele-vat nombre de tractes que espensen tancar en aquest viatgesón fruit de l’augment de l’es-

pecialització en els mercatsafricans per part de la Cambrade Comerç. Roberto Barrostambé ens explica que «es trac-ta de destins no saturats, ambmolta demanda de productes iserveis del nostre país i pertant amb moltes possibilitats ipotencial de creixement, peròque per contra, per accedir-hisón complexos i la millormanera de fer-ho és de la màde les cambres de comerç».

Per altra banda, les previ-sions d’empreses que partici-paran en aquesta missió ésd’una trentena, una xifra quesegons Roberto Barros «superaa bastament el nombre d’ins-cripció enregistrada en qualse-vol altra prospecció de mercatd’aquestes característiques».

La missió està consideradacom una de les més potents dela corporació.

Roberto BarrosOLÍVIA MOLET

‘L’avantprojecte de vegueries ésinoportú i està mal plantejat’

� El president de la Cambra de Comerç de Tarragona recull el malestar per l’esborrany de Vegueries

Albert Abelló, presidentde la Cambra deComerç, mostra la sevaoposició a l’Avantprojetede Vegueries a latrobada anual de lescambres catalanes

RedaccióTARRAGONA

Albert Abelló, president de laCambra de Tarragona, va dirdavant el Consell General deCambres de Catalunya, a la re-unió que va tenir lloc a Barce-lona en el marc de la trobadaanual de les 13 Corporacionsdel país, que l’Avantprojecte deLlei de l’Organització Veguerialarriba en un molt mal moment ique aquest redactat és del totinoportú i està mal plantejat.

Abelló ha recollit el malestarque la iniciativa impulsada perla Conselleria de Governació iAdministracions Públiques haprovocat no només a les Co-marques de Tarragona, sinó end’altres indrets del país onaquest avantprojecte ha aixecatfortes discrepàncies, tant pelseu redactat com per la celeri-tat a tirar-lo endavant en unesdates i, sobretot, en el marcd’una conjuntura que no és pasla més propícia.

El president de la Cambra deTarragona ha dit que en l’actual

marc econòmic els emprene-dors i el país el que esperen del’Administració són mesuresefectives per superar la recessióeconòmica, «no pas desafortu-nades actuacions que ni els ciu-tadans demanen ni lesempreses desitgem».

En aquest mateix sentit ha

afegit que «en uns moments enels quals administració i inicia-tiva privada hem d’anar més co-ordinats que mai per tirarendavant el país, la Generalitatimpulsa i afavoreix maniobresque ningú entén i que nomésserveixen per provocar disputesterritorials».

Imatge de la lona que la Cambra de Comerç de Tarragona ha desplegat a favor de la capitalitat.CEDIDA

ReaccionsAbelló ha recollit elmalestar que lainiciativa ha provocata Tarragona i altresindrets del país

La societat tarragoninas’uneix per lacapitalitat

Les declaracions de l’Albert Abe-lló al Consell General de Cam-bres de Catalunya són un reflexdel que ha produit, a Tarragonal’avantprojecte de vegueries i elmalestar que ha provocat dinsde la societat civil i econòmica.En el marc legislatiu d’aquestainiciativa, es contempla la possi-bilitat de dur a terme un canvi enla denominació de l’àmbit actualde les sis comarques de Tarra-gona, la substitució del nom deTarragona pel de Camp de Tar-ragona, sense cap tipus de justi-ficació. L’altre punt de desacordés la possibilitat que la capitali-tat de Tarragona s’ha posat endubte a causa del fet que les en-titats que formen l’àmbit terri-torial i econòmic de les siscomarques que compondrien laVegueria de Tarragona podrandecidir amb el seu vot la capitalde la futura vegueria. Arribat enaquest punt, la societat civil ieconòmica de Tarragona s’haunit per tal que Tarragona nodeixi de ser la capital de la nos-tra demarcació. L’última mostrade suport a la capitalitat de Tar-ragona ha estat el 30 de desem-bre a la Plaça de les Cols, on esvan aplegar quasi 4.000 perso-nes, entre les quals hi havia Al-bert Abelló, president de laCambra de Comerç.

20Gener de 2010La Confederació Empresarial de Tarragona

Empresari, redreçar la vida� Seminari Intensiu per Empresaris i Directius

La Cepta organitzaaquest mes de febrer untallers especial per aempresaris que vulguin onecessitin construir-seun nou futur

RedaccióTARRAGONA

De la manera més cruel el sis-tema, almenys a Espanya, estàfent recaure gran part de lesbaixes de la crisi entre les filesde les pime i els autònoms.Des del primer de gener d'a-

quest any, en tot l'Estat handesaparegut gairebé 70 milpime i 115 mil autònoms (em-presaris persones físiques).Aquestes xifres posen al desco-bert un drama empresarial ihumà en el qual s'han destruïtmilers de llocs de treball. Tre-balladors que, afortunadament,han trobat empara sota la co-bertura d'un Estat social com elnostre.Però, què passa amb aquests

gairebé 200 mil empresaris iautònoms que han hagut decessar en la seva activitat?Homes i dones que, en moltesocasions, han compromès el pa-trimoni familiar en un últim in-tent de fer subsistir l'empresa.Ocorre que estan absoluta-

ment desemparats i sols enfrontde l'enorme tasca de refer elseu futur.Equipo Atlas i la CEPTA

compartim aquesta preocupa-ció i, per aquesta raó, hem des-envolupat aquest tallerespecialment creat per a

aquells empresaris que necessi-ten redirigir amb èxit la sevacarrera professional.Gràcies a la CEPTA els em-

presaris no estan sols enaquests difícils moments. Per aaixò contem amb la col·labora-ció inestimable del ProfessorJaume Lladó i el seu equip, dellarg currículum acadèmic i d'è-xits pràctics en la difícil espe-cialitat de la redirecció decarreres professionals.

Objectiu del taller• Es tracta d'introduir als parti-cipants en les eines i les accionstàctiques que els permetranabordar per si mateixos les de-

cisions i accions sobre la redi-recció de la seva trajectòria la-boral afectada per la crisi.• Els objectius generals del

programa consisteixen en:• Ajudar a fixar i assolir a les

metes personals i professionals• Facilitar l'adaptació als

canvis del mercat i de l'entornlaboral• Obtenir un major control i

influència en la pròpia trajectò-ria en relació amb la feina• Redireccionar la pròpia

trajectòria cap a un nou lloc oactivitat professional.• Els objectius específics

són:• Entrenament planificat en

desenvolupament d'habilitats icompetències• Orientació i recolzament

en la presa de decisions estra-tègiques i professionals• Coaching impartit en ses-

sions individuals, exclusives iadaptades als objectius de feinaper a cada participant• Implementació i posada

en pràctica d'un pla que el con-dueixi a aconseguir un nou llocde treball o activitat professio-nal• Els assistents al Taller que

compleixin les tasques assigna-des i apliquin el que s’hi trans-met, arribaran als següentsresultats:• Disposar d'un pla de car-

rera i de desenvolupament pro-fessional .• Una preparació suficient

per a abordar amb èxit els pro-cessos de selecció i canvi labo-ral que hauran d'afrontarL'esquema per a la presa de de-cisions sobre el inici i poten-ciació de la seva renovadacarrera.

MetodologiaLa nostra metodologia propor-ciona suport, motivació, entre-nament i tècniques alparticipant, de qui incentivemla proactivitat per tal que puguidescobrir i posar en pràctica elseu propi pla de redirecció decarrera i així obtenir millors re-sultats en la recerca d'ocupa-ció, activitat professional oempresarial, tant per a aquestaoportunitat com per a la sevacarrera de futur.

Programa.Contingut de les sessions

Dates 6, 12, 21 i 27 de febrerSSeessssiioonnss ddee GGrruupp (6 i 13 de fe-brer)2 dissabtes al mati (total aprox.8 hores)

Anàlisi de la situació personalEtapes de desenvolupament dela vida professional i de lacarrera

Definició personal de rumb iobjectius a CT i a M/LT

Principals conceptes de la EPP(Estrategia personal i Profes-sional): trajectòria, CarreraDirectiva, Empleabilitat

Esquema bàsic de disseny de lapròpia EPP (actual organitza-ció, altra organització, orga-nització pròpia)

Metodologia de generació d'al-ternatives d'ocupació

Sistemes d'abordar la recerca:Tradicional, Creatiu i Dinà-mic

Gestió de xarxes de contactesElements tàctics de la recerca:Correspondència, Curricu-lum, Entrevistes i contactes.

Alternatives en la carrera em-presarial i professional

Planificació ordenada dels suc-cessius canvis professionals

SSeessssiioonnss iinnddiivviidduuaallss (20 i 27 defebrer)2 dissabtes al mati (total aprox.8 hores)

Aquestes sessions tenen per ob-jectiu tractar amb cada parti-cipant el contingut delseminari, adaptant-lo a laseva situació personal, de ma-nera que pugui aprofundir enaquells aspectes particularsque requereixin una ade-quada privacitat. D'aquestamanera, cada participant potobtenir el màxim rendimentpersonal del tractat en el ta-ller.

Tallers impartits pel professorJaume Lladó:

De formació inicial en CiènciesEmpresarials (ESADE) ha de-dicat tota la carrera profes-sional al paper protagonistade les persones dins de les or-ganitzacions.

Coach de prestigi internacio-nal, es autor de llibres espe-cialitzats i professor d'ESADEi de la Universitat PompeuFabra.

Amb el seu equip, Equipo Atlas,s'ha especialitzat darrera-ment en el redreçament deles carreres professionalsd'empresaris, a qui la crisisobliga a deixar de ser-ho, id'executius d'alt nivell en di-ficultats per les mateixes cir-cumstancies alienes al seurendiment professional.

Places limitades per estricteordre d’inscripcióTaller impartits a la seu de CEPTA a Reus. Alcalde JoanBertran, 30. www.cepta.esPer a informació sobre els

tallers contacti amb l’àrea deFormació de CEPTA: 977 211966 - 977 242 313 - 977 323552

El curs s’iniciarà el pròxim mes de febrer.CEDIDA

21Gener de 2010

El Restaurant

Nova cuinaconceptual

RedaccióTARRAGONA

El restaurant 20 a la Ramblaestà ubicat a prop del Balcó delMediterrani, un dels llocs mesemblemàtics de Tarragona.Aquest nou establiment es vainaugurar a Tarragona el mesd’agost, i ens presenta un localen què tant podem degustarunes tapes d’autor com podemgaudir d’una extensa carta ambplats de cuina de mercat, ambproducte fresc i de bona quali-tat, als quals el cuiner JuanDiego Sánchez introdueix tocsd’innovació, donant-hi un toccreatiu que els fa diferents.El restaurant està dividit en dosespais ben diferenciats, el Gas-trobar, que és la zona on es ser-veixen les tapes o ens podemasseure a menjar el menú deldia. En aquesta zona podem de-gustar les tapes estrella dellocal, com són el pop tipus fira

2006, croquetes de pernil ca-solanes i tires de pollastresamanides amb crema de mos-tassa. En aquest espai hi ha ca-pacitat per a una cinquantenade persones. L’altre espai és elRestaurant Gastronòmic, moltmés íntim, amb una capacitatper a 16 persones, que és la

part del local on es poden tas-tar els menús degustació de lacasa, el Menú Degustació Tar-raco, i el Menú Degustació Vint.El ventall culinari d’aquest res-

taurant el complementa la cartaamb una extensa varietat deplats. Els plats que destacaríemsón els suggeriments del cap desetmana, que es basen en un as-

sortit de plats de marisc frescde Tarragona. També posseeixun magnífic celler amb els mi-llors vins de la demarcació itambé nacionals.

Imatge d’un dels espais del Restaurant 20 a la Rambla.CEDIDA

Restaurant 20 a laRamblaAdreça: Rambla Nova, 20.TarragonaTelèfon: 977 235711Propietat: José CorderoCuina: Especialistes en tapes icuina mercatPreu mitjà: 20-25 eurosTancat: No tanquen cap diaPlats recomanats: Tapes, polpa la fira de 2006 o croquetescasolanes de pernil.Suggeriments: marisc fresc deTarragona (caps de setmana)

Cata de Caves Torelló alCastillo de Javier

RedaccióSALOU

El 14 de desembre, al restau-rant Castillo de Javier de Salou,va tenir lloc l’última de les sevestradicionals cates, de l’any2009. En aquesta ocasió el ce-ller convidat fou les Caves To-relló, que va presentar els seusmillors vins. La cata es va acom-panyar dels diferents produc-tes de Viuda de Cayo, una de lesconserveres més prestigiosesdel nostre país.

El propietari, enòleg i direc-tor de les caves, Paco Torelló, vaoferir una classe magistral detast de caves, que van presen-ciar unes 90 persones. La catava consistir en unes explica-cions tècniques però entenedo-res per a tots els públics.

Sobretot es va voler remarcar latemperatura perfecta per a gau-dir del Cava Torelló, que és alvoltant dels 6ºC, i la millor ma-nera de refredar-lo és deixant-lo en una glaçonera, mitja horaabans de servir. Les cates sónorganitzades pel propietari delrestaurant, José Luis Recari.Unavegada fetes les explicacionspertinents, es va passar a l’inicide la cata amb el Cava TorellóBrut Nature, tot seguit els as-sistents van poder degustar elCava Gran Torelló Brut Naturei per acabar es va gaudir d’undels millors caves de Torelló,Torelló Brut Rosé Reserva. Pertal de poder gaudir d’aquestscaves, tota la cata es va acom-panyar d’àpats elaborats al res-taurant, com els arrossos,croquetes casolanes de bolets i

altres delicatessen.A més a més, la cata de cava

va anar acompanyada d’una se-lecció dels millors productes

elaborats per la ConserveraViuda de Cayo, que va ser pre-sentada pel xef Javier Recari, ion els assistents van poder dis-

frutar de la qualitat d’aquestsproductes com els espàrrecs,mini porros, o bé dels pebrotsde piquillo.

Paco Torelló i Yoyo, de Castillo de Javier, en un moment de la cata.CEDIDA

El Tast

TENDÈNCIES

22Gener de 2010TENDÈNCIES

Llibres recomanatsGuia per a reinsertar-se en el mercat laboral

Títol: Te han despedido, ¡enhorabuena!Autor: Máximo SantEdita: Zenith EditorialPreu: 12 eurosTemàtica: Motivació laboral

Quedar-se sense treball sempre sol anar acompanyat de des-ànim i preocupació. Tot i això, Te han despedido, ¡enhora-buena! analitza aquestes circumstàncies tan desagradablesdes d’una perspectiva absolutament nova: I si aquest acomia-dament fos el gran moment? De vegades, les millors oportuni-tats sorgeixen en els moments més difícils.

El nou sistema bancari espanyol

Títol: Eficiencia y concentración del sistema bancario españolAutor: Fernando Maravall i d’altres autors.Edita: Fundación de las Cajas de AhorrosPreu: 13 eurosTemàtica: Negocis

El llibre aborda aspectes del sistema bancari espanyol, relle-vants en relació al disseny d’una estratègia per sortir de lacrisi actual. Diverses anàlisis assenyalen repetidament lanecessitat de les entitats de crèdit de millorar eficiència,reduir costos d’explotació, disminuir l’endeutament, diversifi-car riscos o fusionar-se per a aconseguir la mida adequada.

Les claus de la persuasió

Título: Vender a clientes dificilesAutor: Nicolas CaronEdita: Ediciones PirámidePreu: 27 eurosTemàtica: Vendes

Com els esportistes, els comercials han d’entrenar-se per aaconseguir la victòria en competicions del més alt nivell, iaixí marcar la diferència amb els competidors. L’objectiu d’a-quest llibre és aportar al lector mètodes i instruments indis-pensables per a dominar els recursos aque assegurin l’èxitcomercial en un marc professional altament competitiu.

Afrontar mercats de talent i de coneixement

Títol: Mentes en movimientoAutor: Lowell L. Bryan i Claudia JoyceEdita: Mcgraw-hillPreu: 25,25 eurosTemàtica: Creació d’empreses

El plantejament dels autors és que la força de treball és laclau per al creixement en el segle XXI. Aprofitant els talents,el coneixement i les habilitats que normalment no són utilit-zades pels treballadors i manejant les complexitats interde-partamentals es poden aconseguir majors beneficis i assoli-ments per a l’empresa.

MotorAmpli espai amb emissions reduïdes

RedaccióTARRAGONA

Seat continua amb l’ofensivaper fabricar automòbils respec-tuosos amb el medi ambientamb l’arribada de les noves ver-sions Ecomotive dels modelsAltea i Altea XL, dos vehiclesecològics que incorporen im-portants novetats respecte a lesversions que el client pot trobara la xarxa comercial.Els nous Altea i Altea XL s’u-

neixen als models Ibiza, León iAlhambra, vehicles Seat que jacompten amb versions Ecomo-tive i que presenten unes redu-ïdes xifres d’emissions: IbizaEcomotive, vehicle més ecolò-gic del seu segment amb 98g/km, el León Ecomotive, finsara amb 119 g/km, i l’Alham-bra, que situa la seva xifra a tansols 159 g/km, rècord en el seusegment.La nova gamma de l’Altea

Ecomotive utilitza el motor 1.6

TDI de 105 CV amb filtre departícules DPF i amb sistema«common rail», cosa que inci-deix a l’hora de rebaixar tant elsnivells de consum com d’emis-sions respecte al model del qualderiven.Així, els nous Altea i Altea XL

Ecomotive presenten unesemissions de només 119 g/km,mentre que el nou León Eco-motive emet ara només 99g/km, amb què es converteixenen els models més ecològics del

seu segment, a més de permetreal comprador de qualsevol delsvehicles beneficiar-se d’avan-tatges fiscals en molts païsoseuropeus.A Espanya, per exemple, el

comprador d’un d’aquests mo-dels s’estalviarà l’impost de ma-triculació.En total, s’ha aconseguit una

reducció de 20 g/km respecte ales versions amb motor 1.9 TDIde 105 CV gràcies, principal-ment, a la inclusió del sistema

Auto Start/Stop, a la funció derecuperació de l’energia i alsavantatges que també propor-ciona el motor 1.6 Diesel «com-mon rail».En el cas del León Ecomotive,

la millora aerodinàmica ha estatfonamental per a arribar als ob-jectius de reducció d’emissions,centrant-se en el frontal -ambla reixeta central totalment tan-cada- i amb la incorporaciód’uns deflectors d’aire per a lesrodes davantera i posterior.

Seat Altea

2.0 TDI CR DPF 170 CV

4.280 mm

1.56

8m

m

Preu versió Altea19.150 euros

Maleter409 -532 l

CanviManual 5 vCilindrada1.598 ccPotència105 CV

Velocitat màxima183 Km/h

Acceleració 0/10012,2’

Consum l/100 km5,2(urbà) 4,1 (Carretera)

Emissions119 gr/km

Altres versions1.6 102 CV1.8 150 CV

2.0 TSI 200 CV2.0 TDI CR DPF 143 CV

23Gener de 2010 TENDÈNCIES

Recursos on-line

Reas, la xarxa de xarxesd’economia solidària

Com aplicar la tecnologia enla millora del negoci

El portal eeccoonnoommiiaassoolliiddaarriiaa..oorrgg és unespai dirigit a tots els sectors socials,econòmics, polítics i particulars com apunt de trobada, reflexió, participació,adhesió, i comunicació sobre estructu-res econòmiques solidàries no ex-cloents.

El leiv motive de la web és difondreque cada vegada hi ha més alternativeson poder escollir entre una opció d’e-conomia convencional, en què prima elbenefici, i diverses formes d’economiasolidària on el que prima és la personai el seu entorn. Aquesta pàgina anima a

participar en el desenvolupament d’u-nes relacions econòmiques més huma-nes, justes i solidàries, des de diferentsnivells i compromisos possibles, des dela compra del cafè o el sucre de cadadia, fins a poder emprendre una em-presa solidària.

La majoria de problemes socialstenen l’origen en no adaptar els objec-tius i les estructures a les persones, sinóa la inversa. L’economia ha acabat sentel fi en lloc de ser el mitjà per a aconse-guir una qualitat de vida de tota la so-cietat.

Pimestic és el pla d’actuació del governde la Generalitat de Catalunya, impul-sat conjuntament per la Secretaria deTelecomunicacions i Societat de la In-formació (STSI) i per ACC1Ó, per pro-moure les tecnologies de la informaciói la comunicació (TIC) a l’empresa cata-lana. L’objectiu final del pla és la millorade la competitivitat de les empresesmitjançant la introducció i la utilitzacióeficient de les TIC.

Els destinataris del pla són lesmicro, petites i mitjanes empreses cata-lanes de tots els sectors d’activitat. En

concret, les pimes «pragmàtiques», queadopten la tecnologia quan ja és ma-dura i de les quals existeixen casos d’è-xit, i les «conservadores», que implantenles solucions quan la seva utilitat ja ésuna evidència i gairebé ja està en desús.

El pla Pimestic vol maximitzar la per-cepció de valor de les TIC a les empre-ses catalanes, entenent que elsprincipals obstacles són el desconeixe-ment del valor d’aquestes tecnologies,la falta de formació i coneixement, ladesconfiança i la manca d’adaptació ales necessitats de les empreses.

Novetats

Jordi Labanda ha disse-nyat per a Miquelrius lesglamuroses agendes LogbooKper a aquest any. La col·lecció estàcomposta per dos models diferents: el modelCocktail, que està realitzat en paper plastificat d’un color fúcsia molt atractiu iil·lustrada amb les siluetes femenines del món Jordi Labanda; l’altre model, Leo-nor, està realitzat sobre un fons negre i en relleu, una imatge femenina amb textde color fúcsia. Els dos models els podem trobar en castellà/anglès ocatalà/anglès.

BenQ ha llançat al mercat dos nous models de lasèrieG, el G920WL de 19 polzades i el G922HDL de18,5 polzades, el primer monitor LED de 18,5 polza-des. Amb un preu molt atractiu, gran funcionament iun baix consum energètic. Un fet important és queaquests nous models ecològics de la SèrieG no pre-senten mercuri en la seva composició. Els monitorsutilitzen retroil·luminació LED que fa que s’obtinguiuna visualització perfecta i que es millori la produc-tivitat i la comoditat visual. Al no tenir escapamentde llum, permet tenir una altíssima ràtio de contrastdinàmic (DCR) de 5 milions.

BenQ incorpora elmonitor ‘Ecològic’

AgendesMiquelrius perJordi Labanda

La nova sèrie G-Shot de Genius presenta dues novescàmeres digitals, la G-Shot V-1010, amb 10 MP, i laG-Shot V-1200, amb 12 MP. Són càmeres elegantsd’alta resolució i un disseny molt compacte. Aquestescàmeres utilitzen un filtre de color Sony 10,0 i unCCD de 12 megapíxels, respectivament i totes duespresenten una pantalla en color de 2,7 polzades i unzoom òptic de 3X. També inclou un sistema anti-moviment que evita que les imatges surtin borroses idetecta 8 tipus d’escenes diferents. Inclou també unsistema antiparpelleig.

Càmeres digitals Genius sèrieG-Shot

24Gener de 2010CONTRACRÒNICA

Més confort i eficiència al veler

La companyia Innovanautic ofereix un in-novador sistema de propulsió elèctrica pervelers, que gràcies als seus eficients siste-

mes de gestió, permet una navegació d’a-llò més silenciosa i còmoda. Les bateries escarreguen mitjançant diverses fonts d’e-

nergies renovables. A més, l’empresacompta amb un vaixell de demostració a ladisposició dels usuaris interessats.

El prototip del vaixell en un moment de la presentació.ROSER SANS

L’empresa reusenca presenta un prototip de vaixell amb motor elèctric, alimentat per un mix d’energies renovables

Joan Carles López. Director comercial d’Innovanautic

Neus RoviraTARRAGONA

–De què es tracta el projecte?–És un sistema de propulsióelèctric, alimentat per bateries iel que seria un mix de fonts d’e-nergia renovable. A més de lapròpia elèctrica del port; tambéhi ha la fotovoltaica, que ajuda acarregar les bateries, un petitaerogenerador, i l’hèlix del vai-xell, que funcionant a prou velo-citat, genera energia. Aquest vai-xell constitueix el prototip i tétots els sistemes que oferim; lla-vors l’usuari pot escollir quinsnecessita.–I com es pot adquirir un vai-xell amb els nous sistemes?–Quan el client compra el vaixellde vela, pot demanar que a lesdrassanes s’hi incorpori directa-ment la nostra motorització. Elsvaixells amb motors d’explosió,quan ja porten un temps funcio-

nant solen donar problemes demanteniment i desajustos: lla-vors es podria substituir per und’elèctric. Tenim pensat uns sis-temes modulars, enviables aqualsevol lloc i fàcils d’encaixaren la muntura antiga.–Vosaltres us encarregueu delsubministrament?–Nosaltres hem desenvolupat elsistema i, a més, subministrem elmaterial de la forma que ho vul-guin els clients. Poden adquirirnomés la part de motorització otambé la de gestió d’energia, queés un altre dels pilars de l’empre-sa. Com que es rep energia dediverses fonts, nosaltres la distri-buïm amb diversos mètodesd’emmagatzematge. No nomésen la bateria, sinó que es potacumular fred a la nevera, aiguacalenta a l’escalfador o, fins i tot,quan hi hagi excedents d’ener-gia, el sistema permet dessalaraigua.

–Quin mercat preveuen quepugui tenir el sistema?–És molt ampli. Des de l’usuarifinal, que té un vaixell i vol can-viar el motor, com les drassanesque vulguin oferir als seusclients una opció de motoritza-ció diferent o empreses de llo-guer de vaixells, que volen dotarles seves naus de més seguretat.Avui dia, al motor dièsel, si s’es-patlla una petita peça pot ferparar el sistema i no pots fer resmés. En canvi, aquest sistema té

tres maneres diferentsd’alimentar el motor.–I quins avantatges té?–Sobretot la seguretat:baixem molt les possibi-litats de qualsevol ava-ria. I a més, el confort.Aquest vaixell no generafum ni fa tant de soroll.Les diferències sónestratosfèriques.–D’on van treure laidea?–Professionalment, elssocis provenim delcamp de les energiesrenovables. Això i unaafició pel camp nàutic,van fer que ens adonés-sim que els vaixells, entema d’eficiència i ener-gies renovables, estanpoc aprofitats. Tot

aquest bagatge d’experièncial’hem aplicat en aquest camp, onhi quedava molt per fer.–Preveuen provar sort en altrescamps?–El sistema de gestió d’energiaes pot aplicar a molts altres llocs,com en vivendes aïllades. Amesura que pugi el cost de l’e-nergia, aquest sistema serà apli-cable a més camps, com sistemesconnectats en xarxa, indústries...Però de moment volem promo-cionar el projecte del vaixell.

«Cada sistema ésmodular i enviable a

qualsevol lloc»

Neus RoviraTARRAGONA

Innovanautic és una empresadedicada a la innovació tecno-lògica i l’optimització de recur-sos energètics, en el món de lanàutica, tant d’esbarjo comprofessional. La companyia,liderada per Xavier Prats i JoanCarles López, es va constituirl’abril passat, tot i que fa propd’un any que han estat treba-llant en el prototip d’un vaixellamb un motor elèctric.

El nou sistema, pioner al’Estat espanyol, suposa unaforma innovadora d’augmentarl’eficiència energètica en unvaixell. El prototip integratotes les fonts energètiquesdisponibles, renovables o con-vencionals, generant un«micro-mix» d’energies. Pel quefa a la gestió, el sistema redueixles puntes de consum i verificai controla l’eficiència de cadas-cun. Actua millorant la gestiódels sistemes d’emmagatzemat-ge d’energia de diverses for-mes.

L’aplicació nàutica envelers, constitueix el paradig-ma de la instal·lació aïllada i és,al mateix temps, un sector sen-sible a innovacions respectuo-ses amb el medi. El motor elèc-tric hi aporta potència de pro-pulsió sense combustibles fòs-sils, més eficient, segur i silen-ciós que els tradicionals. Amés, compleix els requisitslegals, per a què el sistema noes vegi sotmès a tramitacionsdiferencials respecte a moto-ritzacions tradicionals.

Camps diversosDe cara al futur, l’empresa nodescarta aplicar aquest sistemade gestió energètica, en altrescamps. Entre d’altres coses, calmillorar l’eficiència de siste-mes d’habitatges aïllats, indús-tries o sistemes connectats axarxa. A més, és aplicable enembarcacions professionals,com pesquers i vaixells turís-tics, per tal d’aconseguir unamillor propulsió eficient i ges-tió energètica per «desconne-xió mecànica», amb aplicació iintegració de fonts renovables.D’altra banda, l’arquitecturadel sistema permetrà, en elfutur, la incorporació de nouscomponents avançats comnoves bateries més respectuo-ses o piles de combustible.

Tot i que la seu d’Innova-nautica és a Reus, la nau enqüestió es troba atracada alPort Esportiu de Tarragona. Através del seu web, els qui hiestiguin interessats podenconcertar visites per tal decomprovar in situ els avantat-ges del nou sistema.

Joan Carles López.NEUS ROVIRA