Crònica 36

Click here to load reader

  • date post

    24-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    216
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Publicació econòmica i empresarial gratuïta del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre

Transcript of Crònica 36

  • TARRAGONA I TERRES DE LEBRE Nm.36. Desembre de 2010

    ACTUALITAT EMPRESARIAL

    www.cronica.diarimes.com

    MAX GRTAPENET

    CISU 010355

    CISU 0

    10355

    MAX GRTAPENET

    CISU 010355

    CISU 0

    10355

    MAX GRTAPENET

    CISU 010355

    CISU 0

    10355

    MAX GRTAPENET

    CISU 010355

    CISU 0

    10355

    MAX GRTAPENET

    CISU 010355

    CISU 0

    10355

    MAX GRTAPENET

    CISU 010355

    CISU 0

    10355

    MAX GRTAPENET

    CISU 010355

    CISU 0

    10355

    MAX GRTAPENET

    CISU 010355

    CISU 0

    10355

    TARRAGONA I TERRES DE LEBRE Nm.36. Desembre de 2010

    Manuel Lpez ColmenarejoPresident de lAssociaci de Companyies Espanyoles de Transport Aeri.

    El model de subvencions en aeroports petits no s sostenible a llarg termini P10-11

    Jaime OliveiraNomenat com a nou director de Banca Privada de CatalunyaCaixa a Madrid

    P10

    la viabilitat econmica de les cambres de comer

    penja dun fil El Govern espanyol ha aprovat leliminaci de lobligaci de les empreses de pagar la quota cameral,

    principal ingrs de les cambres de comer a partir de 2011.

    P4-5

    La reducci de residus, objectiu dels supermercats

    P2-3

    Les cadenes de distribuci han pres la davantera i han canviat les bosses dun sol s per altres de ms sostenibles

    La URV publica el catleg de loferta cientificotcnica dels Grups de Recerca

    P6

    Aquest any sinclouen 136 grups de recerca actualitzats, dels quals 28 sn nous.

    Lempresa Norel sadjudica la concessi duna terminal al Port de Tarragona

    P12

    Les installacions estan situades al Moll de Castella i preveu moure 80.000 tones anuals

    CEPTA enceta lany amb una gran aposta per la formaci a la demarcaci

    P9

    Les oportunitats dels webs 2.0 marcaran linici del pla de formaci de la patronal tarragonina.

    Lempresa de Reus Hierros del Mediterrneo absorbeix Hierros Barcelona

    P12-13

    Tota la lnia de distribuci es centralitzar a la seva seu central a Reus.

    Lany ms dur de la crisi al Camp de Tarragona i les Terres de lEbre

    Pgines Centrals

    Resum econmic de lany amb els principals esdeveniments i les dades ms importants que han

    afectat les comarques de Tarragona.

  • 2 REPORTATGE

    Les bosses de plstic centren la poltica verda dels spers

    ELIMINACI DE RESIDUS

    Lany 2009 les grans superfcies comercials van comenar a tre-ballar per reduir

    ls de les bosses de pls-tic dun sol s que dona-ven als seus establiments per portar la compra rea-litzada. Aquesta mesura ve donada majoritria-ment per laplicaci del Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR) que es va aprovar al desembre de 2008, i on les empreses de distribuci havien de reduir un 50% la uti-litzaci daquest tipus de bosses lany 2010 i substituir-les per biode-gradables o que siguin amb ms dun s el 2012. De totes maneres, pot ser que aquest fet no shagi reflectit quan anem al nostre supermercat ha-bitual, ja que les bosses de plstic tradicionals estan permeses pel fet que sn reciclables i no provoquen contaminaci sempre que les reciclem posant-les als conteni-dors grocs dels envasos de plstic, cosa que no sest acostumat a fer. Arran de tot aix, les ca-denes de distribuci van comenar a posar fil a lagulla i van comenar les seves respectives

    campanyes de substitu-ci i de conscienciaci al comprador. En aquest sentit la pri-mera que va reaccionar i que va ser pionera en aquest cas fou Carrefour, que el primer que va fer va ser eliminar totes les bosses dun sol s i subs-tituir-les per biodegra-dables gratutament, du-rant un petit perode de temps per passar desprs a cobrar-les a un preu que oscillava entre els 0,05 i els 0,10 cntims deuros, a ms de donar-te la possibilitat de triar entre aquesta i la de pa-per, que s sense anses i molt difcil de traginar, a lestil americ. Aquest fet va provocar que molts clients canviessin destabliment, per aix la cadena comercial va decidir tornar als inicis i ara les regala, encara que, segons fons de lempresa, es deixa a mans de la di-recci de cada centre i podem trobar que en

    alguns Carrefour es co-brin les bosses. De totes maneres, aquesta pol-tica verda que ha volgut aplicar Carrefour li costa diners, ja que les bosses biodegradables sn ms cares que les convencio-nals. Mercadona, per la seva banda, ha decidit po-sar en marxa dos tipus dalternatives, una la bossa de plstic reutilit-zable, amb un mnim de 10 usos, al preu de 0,10 cntims deuro i que est dissenyada per poder ser bossa descombraries i la cistella de rfia amb una durada de cinquan-ta usos i a 0,60 cntims la unitat, que conviuran amb la bossa tradicio-nal i a partir del mes de novembre es cobra a 2 cntims. Tamb ha op-tat per la conscienciaci dels seus treballadors en aquest sentit per poder transmetre correctament la poltica de lempresa al client final.

    Alcampo continua rega-lant les bosses de plstic, per sota el lema Ms productes a la bossa, menys bosses al mn posa a labast del client bosses de plstic reciclat a 0,01 cntims, biode-gradables de patata, de quinze usos a 35 cntims, i de rfia a 49 cntims. Pel que fa a Eroski, ha eliminat les bosses ds tradicional dels seus cen-tres i ha decidit premiar els clients que reutilitzin les bosses, descomptant en el total de la seva com-pra el valor de les bosses que hagus necessitat. A ms, posa a disposici dels seus clients bosses oxode-gradables de plstic amb un component qumic que en facilita la degradaci, a 0,01 cntims, altres op-cions sn la bossa de plstic de 15 usos a 0,05 cntims i de rfia a 50 cntims, que es canvia quan es fa malb gratutament si sentrega la vella. En definitiva, el sector de la distribuci est fent una aposta clara per tal daconseguir que el consu-midor es conscienci de la necessitat de reduir aquest tipus de residus al mateix temps que intenta arribar als objectius plantejats pel PNIR.

    Per el principal problema que es poden topar sn les despeses que suposen, quant a la inversi realitzada i les taxes que supor-ten daquest tipus de productes anomenats verds o e c o l -gics.

    Les grans cadenes distribudores dalimentaci shan erigit com els abanderats per posar remei a la quantitat de residus que genera la societat davui en dia, aplicant diferents poltiques per reduir la utilitzaci de les bosses de plstic dun sol s, substituint-les per altres productes amb la mateixa finalitat, a travs de la conscienciaci de treballadors i clients.

    EL DETALL

    El preu de la conscinciaEls preus de les bosses ecolgiques

    oscillen entre els 0,01 cntims deuro les biodegradables i els 0,50 les de rfia

    Nria Arlandes

    Totes les grans cadenes de distribuci han posat

    en marxa campanyes de concienciaci

  • 3Desembre de 2010

    EN CONTEXT

    LES XIFRES

    16milions deuros

    anuals s el que la indstria paga per la taxa Punt Verd de les

    bosses de plstic

    10mil milions de bosses

    de plstic s el consum dEspanya i equivalen a 100.000

    tn de plstic

    El sector de la indstria del plstic tamb sadapta El sector de la fabricaci i producci de bosses de pls-tic tamb ha hagut dadaptar-se a les noves normatives eu-ropees i espanyoles, quant a eliminaci de residus. Aquest sector abraa ms de 300 empreses entre fabricants i productors, amb una ocupaci de 11.000 tre-balladors, i per tal de no perdre pes econmic dins del teixit empresarial es-panyol i evitar tancaments dempreses han hagut de deixar la fabricaci de bos-ses de plstic dun sol s i reinventar-se per seguir les

    directrius del PNIR quant a reutilitzaci, reciclatge, reducci, valoritzaci i eli-minaci i dirigir-se cap a la fabricaci de bosses de polie-til amb un cicle de vida de 15 usos. Les empreses daquest sec-tor han hagut dinvertir en noves tecnologies per poder oferir un producte que es pu-gui adequar a les noves direc-trius deliminaci de residus proposades per la Uni euro-pea dins de la Directiva co-munitria de Residus, que t prevista la seva transposici aquest any. Aix, davant del fet que a partir daquest any shan de substituir per bosses biodegradables o amb ms dun s, estan invertint tant

    en maquinria com en certifi-caci, ja que tots aquests pro-ductes han de complir els re-quisits dels registres sanitaris dAENOR per poder portar aliments, a ms de pagar la taxa del punt verd mediam-biental, s a dir, per promo-cionar la separaci selectiva i el reciclatge denvasos, i que surt a 472 euros/tona, i su-posa uns 16 milions deuros lany per aquest concepte. Pel que fa a ma-quinria, im-pressi i altres conceptes les empre-s e s han de comp-t a r a m b u n e s despe-ses de v o r a 20.000 euros. En de-finitiva, sha ha-gut de b u s c a r una sorti-da perqu el sector es man-tingui.

    EN CONTEXT

    Diversos tipus de bosses per reduir residus Les bosses de plstic dun sol s tenen els dies comptats, sobretot a partir daquest any, on el seu s va de cara a leliminaci total als comeros tant grans com petits. Tots estan unint esforos perqu es redueixi el seu s. Segons les dades de lInstitut Tecnolgic del Plstic (Aimplas), sha redut en un 75% ls daquest tipus de bosses en els ltims anys a Espanya, amb un consum de 10.500 milions de bosses que equivalen a unes 100.000 tones de plstic lany,

    daquesta xifra noms un 10%

    es recicla.P e r a q u e s -ta ra, els tipus de bos-ses per o m p l i r aquest fo-rat deixat per les bosses de plstic s variat. Trobem la bossa de po-lietil amb un cicle de vida de ms de 15 usos,

    una mica ms gran de les con-

    vencionals, t cabuda per 9 ampolles quan les al-

    tres nomes s per 5, i s laposta forta del sector de la indstria del plstic. Laltra opci sn les bosses biodegradables que estan fetes de diferents materials orgnics com la fcula de patata o de mid, que representen el 30% en el mercat espanyol davant del 96% al mer-cat europeu