Crònica Actualitat Empresarial

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 30. Maig de 2010

La documentació per justificar aquestvalor ha encès la polèmica tant enprofessionals com en empresaris. L’ex-cusa de l’Administració que serviràper evitar el frau fiscal no ha servit perpal·liar els corrents crítics, ni tampocla resposta del Govern d’excloure lespimes que tinguin operacions demenys de 100.000 euros. Així, davantla crisi, es càrrega l’empresariat ambmés despesa i més burocràcia

PÀGINA 3

Les empreses estaran obligadesa justificar operacions vinculades

FONIS

A partir del pròxim 25 dejuliol tant els grupsempresarials i empreses comles petites i mitjanes societatsestaran obligades a justificar elpreu de mercat de lesoperacions vinculades

El indústria química és un dels motors econòmics de Tarragona.

El sector Químicpreveu dadespositives aquest anyL’augment de la demanda internacional fasuposar la sortida de la crisi. PÀGINA 10

Els projectes deplantes debiocarburants aTarragona quedenen paper mullatDe cinc projectes de plan-tes de biodièsel presentatsal 2007 no se n’ha dut aterme cap. PÀGINA 16

Teymasa acaba laseva instal·lació deRepsol aPuertollanoConsisteix en un sistemad’emmagatzematge auto-màtic pel color dels bidons.

PÀGINA 5

Zapatero i Rajoyacorden lareforma de la lleide caixes (LORCA)

PÀGINA 18

Entrevista als agentssocials i econòmicsde Tarragona per lareforma laboral

Tots estan d’acord en la necessitatd’aquesta reforma estructural. PÀGINA 8

La flexibilitat en la contractació i el fomentde la formació entre els joves, factors clau.

Dow tanca la seva planta defibra elàstica a TarragonaLa planta era l’única al món que fabricava aquesttipus de producte i donava feina a 50 persones.PÀGINA 7

ESPECIAL

2Maig de 2010Opinió

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Director comercial: Xavier Brañ[email protected]ó Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané - [email protected]ó: TSH Comunicació 2008 S.L.Publicitat:[email protected]

TSH COMUNICACIÓ, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154Impressió: Lerigraf DL: B-48418-2007

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Una de les referències vitals alsdarrers anys és la capacitat de dis-posar d’informació per part de laciutadania, més si tenim en compteque les notícies les rebem des detots els punts de vista, ideològics,religiosos, econòmics, etc., qües-tió, per altra banda, que ens per-met comparar per treure unes con-clusions, impensables només fa unsmesos, on algun mitjà de comuni-cació es permetés dissenyar la sevacapacitat d’anàlisi des d’un puntde vista monopolístic.

La valoració positiva d’obtenirmultitud de respostes periodísti-ques sobre qualsevol tema es con-sagra a la nostra societat com undret sagrat al qual no es vol re-

nunciar, sota cap concepte, i queavui constitueix un fet acceptatcom a normal per la gran majoria,especialment per aquells que dia adia tenen accés, via internet, als di-ferents models d’opinió, tant na-cionals com internacionals.

Certament la llibertat informa-tiva de què gaudim, suposa haveroptat per una societat cada cop

més exigent amb els seus dirigentsde torn, que ja no poden amagar niles seves decisions, ni la seva po-tencial incompetència sota uns mit-jans amics que difuminin els seuserrors o falta de lideratge, i conse-qüentment, sóc dels convençuts queen el futur veurem que les mancan-ces que no es poden “maquillar”decidiran eleccions i Presidències

de govern, per no esmentar, majo-ries i minories parlamentàries.

Per altra banda, l’economiatambé haurà d’adaptar-se de ma-nera ràpida al nou model, avui vi-gent, i així les incidències directessobre les borses o els preus de de-terminats productes globals, comels energètics, es veuen “atacats”pràcticament en directe, quan esprodueix qualsevol notícia que elspot afectar, per lluny que sigui ellloc en què es produeix o amagadeses vulguin mantenir determinadesconseqüències.

Algun ha parlat que el “patró”de referència global no és en capcas l’or, malgrat l’increment de laseva cotització a les darreres set-

manes, sinó la informació, entesacom la capacitat d’influència sobreels mercats per les novetats que esvan donant al món i que aquestsreben en temps real de manera au-tomàtica provocant posiciona-ments de tot tipus que incideixendirectament en l’oferta i la de-manda.

En definitiva, el nou món quetenim plantejat, on la globalitzacióés un fet opinable però no modifi-cable, rep permanentment una in-fluència de si mateix per part d’u-nes vies de comunicació que vénena ser l’autèntic referent a l’hora deplantejar el seu desenvolupament.

www.lluisbadia.cat

Aprovecharé mi pasión por el granarte del teatro, para referirme a lasituación que actualmente atra-viesa el sector del automóvil. ¿Sehan preguntado alguna vez cómose sentiría un protagonista en unescenario con un guión incon-cluso? o ¿cómo se sentiría eseactor principal si todo a su alre-dedor corriera el riesgo de desmo-ronarse en cada nuevo acto?...Una sensación similar vive enestos meses el sector de la auto-moción como protagonista indis-cutible de la escena económicaespañola, en medio de un deco-rado incierto por el más que pre-visible fin de las ayudas del Plan2000E y la inminente subida delIVA a partir de julio. Sin duda,“La Tormenta Perfecta”, un buentítulo para esta obra que ahora,como dirían los anglosajones, nostoca jugar…

Las cifras hablan por sí solas.A mediados de abril el 75% de lasoperaciones del Plan 2000E esta-ban ya cubiertas, lo que nos hacepensar que el fin de las ayudas sesituará hacia finales del próximomes si no antes, dando carpetazodefinitivo al programa de ayudasy generando un gran interroganteen el mercado: ¿qué pasará con laindustria automovilística a partirdel segundo semestre? ¿está real-

mente recuperada?...Los fabricantes ya han apor-

tado sus datos y reconocen que elPlan 2000E ha inyectado alrede-dor de 100.000 unidades más alas plantas de fabricación españo-las, en su mayoría productoras devehículos pequeños y compactos,precisamente los subvencionadosdentro de este programa de ayu-das. Una vez finalizadas, ¿qué pa-sará ahora con los centros deproducción? ¿Volveremos a losERE´s temporales o a hablar deposibles cierres?...

Nosotros, los vendedores esta-mos convencidos de que, de no re-novarse las ayudas, volveremos aencontrarnos en una situación crí-tica con una caída de las ventas de100.000 unidades a partir de lasegunda mitad del año y una pér-

dida de 10.000 puestos de tra-bajo sólo en las redes de distribu-ción de automóviles. Unas cifrasmuy negras, sobre todo teniendotan recientes la desaparición del10% de las pymes concesionariasy de más de 30.000 empleosdesde que estallara la crisis…

Las cifras muestran que no es-tamos ante miedos infundadossino ante una recuperación toda-vía parcial del mercado que exige,qué duda cabe, prorrogar estasayudas; en otros de los principa-les países productores como Ale-mania o Francia han estadovigentes durante un año y medio; aEspaña llegaron tarde –a media-dos de mayo de 2009 después delfrustrado Plan VIVE– pero se mar-charán pronto, sobre todo, te-niendo en cuenta el carácter

estratégico, recuperando el símilteatral- que el sector automociónrepresenta para nuestra economía,generando una parte importantedel PIB, del empleo y de las expor-taciones nacionales.

Pero vayamos más allá… ElPlan 2000E no sólo ha servidopara dinamizar el mercado sinotambién para rejuvenecer uno delos parques más antiguos de Eu-ropa, sólo por delante de Grecia eincluso para reducir los niveles dedéficit históricos en los que nos en-contramos gracias a su aportaciónfiscal a las arcas públicas vía im-puestos de matriculación, IRPF oIVA; es decir, el Estado recuperalas ayudas que desembolsa a tra-vés de este programa. Entonces,¿por qué no renovarlo?...

EELL IIVVAA,, oottrraa vvuueellttaa ddee ttuueerrccaaLa subida de dos puntos del IVA,del 16 al 18%, supondrá otravuelca de tuerca para el sector yaque supondrá un encarecimientomedio del precio de los vehículosde entre 400 y 500 euros a partirde julio. Esta subida, unida a lasupresión de las ayudas de hasta2.000 euros, generará un sobre-coste de hasta 2.500 euros paralos usuarios que decidan com-prarse un coche a partir de la se-gunda mitad del año.

Sin duda, una muy mala noti-cia que está precipitando ya lascompras en estas semanas previasa la extinción definitiva del plan,mostrando un espejismo de recu-peración, una mera quimera quemucho nos tememos no se corres-ponde con la realidad. Las cifrasde marzo, con ese incremento del63%, no han jugado a nuestrofavor, ofreciendo una imagenirreal propiciada, en buena me-dida, por las fuertes inversionesrealizadas por las compañías derent a car que, recordemos, no re-novaron sus flotas en muchoscasos durante el pasado año.

Las empresas de la distribuciónno nos quejamos de vicio, comoestán insinuando algunas voces dela calle en estas últimas semanas.Los vendedores somos conscientesde que tardaremos años en situar-nos en los niveles de matriculacio-nes de 2006 y 2007, con más de1,6 1,5 millones de unidades ven-didas, tampoco nos preocupaahora; lo que sabemos es que noqueremos un sector del automóvilpermanentemente subvencionadosino sólo mientras la economíacontinúe titubeante. Sólo así ga-rantizaremos la completa recupe-ración de un sector protagonista,no lo olvidemos, motor también denuestra economía.

Un sector protagonista enun escenario incierto

JUAN ANTONIO SÁNCHEZ TORRES. Presidente de la Asociación Nacional deVendedores de Vehículos a Motor, Reparación yRecambios (GANVAM).

Economia/informacióLLUÍS BADIA. Advocat

Hem entrat al maig ambmolts de deures per fer,sobretot el Govern. La

primera assignatura pendent,la reforma laboral, que ja fa tresmesos que està en stand by perculpa que el Govern i els agentssocials i econòmics no acabend’arribar a un consens, encaraque l’atur ha donat un respiramb una baixada de quasi unpunt a tot Espanya, però quedeixa una xifra total de 4,2 mi-lions d’aturats. La baixada ésestacional, és a dir, que co-mença la temporada d’estiu i elsector dels serveis amplia plan-tilla. En realitat és una dismi-

nució supèrflua, ja que no vedonada per una recuperació del’economia espanyola ni per unaugment de la demanda i pertant un pujada de la producti-vitat lligada a una necessitat demà d’obra. No, esperem els quevan de vacances.

Un altre dels deures senseacabar és com Espanya fa fronta la crisi. El Pacte de Zurbanono ha servit per evitar elsrumors d’una economia espa-

nyola debilitada, fet que vacomportar una davallada a laborsa. Així, per tal donar unaimatge de fortalesa de cara alsmercats borsaris internacio-nals, Zapatero i Rajoy vanreunir-se, i van assolir dosacords; per una banda, vanposar data per la reestructura-ció del sector financer i, perl’altra, reformaran la llei decaixes d’estalvis, en el sentitque accepten l’aportació de

capital a accionistes privats acanvi de tenir vot dins de lagestió de l’entitat. És unamanera d’injectar capital a lescaixes, i si seguim la lògica,amb aquest capital podersanejar els seus comptes ipoder iniciar l’obertura credi-tícia a les empreses i així reac-tivar l’economia. Com totssabem, això no serà tan fàcil,perquè, per si no ens en recor-dem, a partir del juliol comen-

ça la pujada de l’IVA, i per lesempreses, a més a més, l’obli-gació documental de les ope-racions vinculades que com amesures anticrisi no són moltbones, i restarà competitivitata les empreses i alentirà elcreixement del consum.

Pel que fa aquest tema,també tenim dades positivesen set trimestres, el Banc d’Es-panya va donar que l’economiaespanyola va pujar un 0,1%.L’explicació donada és ques’ha incentivat el consum prin-cipalment per la proximitat dela pujada de l’IVA. Tota unafita.

Els deures per fer� Editorial

3Maig de 2010 El tema del mes

Operacions vinculades, a judici

Les operacions vinculades són les que esfan entre les entitats, societats i socis d’unamateixa empresa, i el valor de l’operació ha

de ser a preu de mercat. Ara, amb la modi-ficació de la legislació de l’impost de socie-tats, totes les empreses han d’aportar la

documentació que justifiqui aquest preu,augmentaran els costos burocràtics i per-den competitivitat

Núria ArlandesTARRAGONA

L’any 2006 a la Llei 36/2006de 29 de novembre, (Llei deMesures per la Prevenció delFrau Fiscal) es va modificar l’ar-ticle 16 de l’Impost de Socie-tats, incorporant l’obligatorietatde valorar a preu de mercat to-tes les operacions vinculadesrealitzades i obligant a docu-mentar-les per justificar aquestvalor. A més, el regim sanciona-dor d’aplicació en cas d’incom-pliment és molt estricte i moltalt, ja que pot arribar fins als33.000 euros, si l’Agència Tri-butària hi trobar indicis de in-existència de la documentació ofalsedat documental o si es con-sidera inexacta. Aquesta obliga-ció es va ajornar fins a tres me-sos després de l’entrada envigor de la corresponent regu-lació reglamentària. El 19 denovembre de 2008 entra en vi-gor aquesta reglamentació i l’o-bligació documental surt el dia19 de febrer. Així, a partir del25 de juliol de 2010 s’aplicaràla nova normativa sobre opera-cions vinculades que afectarà elteixit empresarial espanyol, ambmolta més mesura a autònoms,microempreses i pimes, que ha-gin tancat exercici a 31 de de-sembre de 2009.

De fet, aquí radica el pro-blema, primer, perquè les ope-racions vinculades, a efectesfiscals, tindran una tributaciócomparable a la que s’aplica aoperacions en les quals lesparts no tenen vinculació; se-gona, perquè la l’obligatorietatdocumental per justificar elpreu de mercat està pensadaper a les grans empreses peròafecta tothom, ja que les opera-cions vinculades és una activi-tat econòmica molt comunaentre les nostres empreses i potsuposar per autònoms, pimes i

microempreses que no tenenl’estructura necessària per dura terme aquest tràmit sense ex-ternalitzar-lo a gestors, asses-sors o altres professionals, unscostos indirectes desproporcio-nats –segons la patronal Cecot,suposaria més de 3800 milionsd’euros anuals.

Davant les crítiques rebu-des per organitzacions empre-sarials, col·legis professionals oentitats públiques, el Govern vaaprovar el passat mes d’abril elReial Decret-llei 6/2010 demesures per l’impuls de la recu-peració econòmica i l’ocupacióen l’art. 14 referent a les pimes,

inclou la desaparició de l’obli-gatorietat documental de lesoperacions vinculades per atots els autònoms i microem-preses que facturin menys de100.000 euros en aquest tipusd’operació i amb un volum denegoci inferior a 8 milionsd’euros. Pimec, en un comuni-cat, va valorar positivamentaquesta modificació perquèsimplificaria la gestió adminis-trativa de caràcter fiscal d’a-quests col·lectius, però mantéque aquesta mesura s’estenguia totes les pimes, i que es faciamb anterioritat a la publicació

del reial decret, que segons hancomunicat a Pimec serà durantels propers 3 mesos.

Pel que fa a Cecot, la me-sura es considera insuficient,en un comunicat la patronalconsidera que el ministeri d’E-conomia espanyol es torna aquedar a mig camí i que peraixò ha recordat que l’únic sen-tit d’aquesta norma és regularles operacions internacionals ino les interiors, i que a més ambaquesta modificació la majoriad’empreses hauran de compliramb aquesta obligació assu-mint uns als costos de gestió icàrregues burocràtiques con-tràries a l’esperit que vol trans-metre el ministeri.

El Col·legi de Gestors i Ad-ministratius de Catalunya(COGAC) va enviar un escrit ones demanava una ràpida mitiga-ció del nivell d’exigència de lesnormes en matèria d’opera-cions vinculades i que les solu-cions, segons COGAC, anavendes de la restricció de les obli-gacions d’informació per ope-racions d’un import elevat finsa la liberalització del règim aempresaris i professionals per-sones físiques i a les empresesde reduïda dimensió.

Pel ministeri d’Economia iHisenda aquesta mesura té coma objectiu adaptar la legislacióespanyola en matèria de preusde transferència al context in-ternacional, en particular dinsel marc de l’OCDE, i així es fahomogènia l’actuació de l’ad-ministració tributària espa-nyola amb els països del’entorn, i al regular-se l’obliga-ció de documentar el valor demercat de les operacions esdota de més seguretat. En defi-nitiva, segons l’administraciótributària, és una mesura perprevenir el frau fiscal, que afec-tarà a totes les empreses, tantsiguin grups com pimes.

Els costos documentals per a les empreses s’incrementaran.FONIS

L’obligatorietat documental per les empreses que realitzin aquestes operacions s’inicia el 25 de juliol de 2010

Mesures per les pimesLes empreses amb

operacions per valor demenys 100.000 euros no

hi estan obligades

DespesesSegons Cecot, els costosdocumentals d’aquestesoperacions suposaran3.800 Meur anuals

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n43006 Tarragona

Tel. 977 54 04 72 - Fax 977 54 08 35e-mail: [email protected]

4Maig de 2010El tema del mes


–On rau la problemàtica de lesoperacions vinculades de cara ala presentació de l'impost desocietats 2009?«La regulació vigent de les opera-cions vinculades aspira que, aefectes fiscals, les operacionsentre parts vinculades tinguinuna tributació equiparable a laque s'aplicaria a operacions enles quals les parts no guardenentre si relacions de vinculació.Per aconseguir això el primer pasés assegurar-se que l'operació esvalora a preus de mercat. Fins al2006, les normes preveien que lamateixa Administració corregís lasituació situant a nivell demercatdels valors declarats quan fos elcas i regularitzant els tributs dei-xats d'ingressar amb interessos

de demora i, pràcticament sem-pre, sense sanció. A partir d'a-quest any la llei imposa a tots elscontribuents l’obligació d’aplicariniciativa pròpia el valor de mer-cat, un concepte completamentimpossible d’aprehendre demanera clara i indubtable excep-te supòsitsmolt concrets. Per afa-vorir el compliment d’aquestmandat es van establir una sèried'obligacions de documentacióper a tots les empreses i profes-sionals l'elaboració és extremada-ment complexa i difícil i, a més,unes sancions desproporciona-des per al cas que el deure dedocumentació no es complís cor-rectament. Ara que s'aproxima ladeclaració de l'Impost de Socie-tats de 2009 s'ha pogut compro-var la magnitud del problema».–Com afecta l'actual regulacióla feina dels professionals i les

empreses?«Com deia, l'elaboració de ladocumentació que demanen lesnormes per poder comprovar queel valor declarat en les operacionsés el valor normal demercat com-porta enormes complicacions. El2008 es van dictar unes normesimpossibles d'aplicar per a multi-tud d'empreses, sobretot per a lespimes, és a dir, per a la immensamajoria del teixit empresarialespanyol. Com que una pime nopot, per si sola, elaborar aquesta

documentació ha de externalitzari anar a professionals i assessorsde manera que se li genera unadespesa supèrflua i absurda enuns moments econòmicamentmolt delicats. Corre el risc, a més,de veure's durament sancionadasi no compleix correctament lesobligacions de documentació».–Considera suficients les mesu-res aprovades pel govern en elReialDecret 6 / 2010pel que faa mesures de recolzament a lespimes?«Les mesures sortides dels Pactesde Zurbano no deixen de sermaquillatge i arranjaments. S'haalliberat de les obligacions dedocumentació el sector més petitdel nostre empresariat. Cal pen-sar que per poder evitar aquestesobligacions cal que el conjuntd'operacions vinculades per exer-cici no superi els 100.000.També s'ha posat un límit a lessancions però resulta insuficientperquè, en si mateixes, les multesprevistes són exorbitants i s'im-posen encara que no s'hagi cau-sat dany material a la HisendaPública. El capítol de les infrac-cions i les sancions és undelsmésdeficients de la regulació de lesoperacions vinculades i segura-ment es sotmetrà a revisió pel Tri-bunal Suprem d'aquí a unes set-manes quan es pronunciï sobre lalegalitat de les normes que regu-len les operacions vinculades.»–Tots els professionals estanpreparats per poder realitzar la

correcta tramitació de la docu-mentació a presentar?«Evidentment, la necessitat dedonar suport a l'empresari enaquests moments tan difícils per-quèpugui complir les obligacionsde documentació ha portat elsassessors en general, i els gestorsadministratius, a preparar-se perdonar resposta a aquest nourepte. Des del COGAC s'ha dutendavant una tasca depreparacióque ha donat excel·lents resultatsde manera que els gestors admi-nistratius es troben a l'avantguar-da de professionals més especia-litzats en la resolució dels proble-mes que generen les obligacionsvinculades».–Des del COGAC quines mesu-res s'haurien d'aplicar quant ales operacions d’aquest tipus?«En la meva opinió, la solucióideal seria tornar al règim prece-dent, el que es va aplicar fins l'1de desembre de 2006. Si això nofos possible, una mesura impor-tant seria marginar la immensamajoria d'empreses i professio-nals del règim d'operacions vin-culades, demanera quenomés lesgrans empreses que realitzaranoperacions intragrup o transna-cionals es veiessin subjectes aaquest. Són les empreses ambcapacitat per afrontar el seunivell d'exigència i són tambéaquelles on en el desenvolupa-ment de l’activitat hi ha proble-mes significatius de movimentsforçats de bases imposables».

«La problemàticaés la incertesa

jurídica que crea»

La documentació necessària per justificarel valor del mercat de les operacions vin-culades és on realment radica la problemà-

tica; per això, l’opinió dels agents implicats,empreses i professionals és important. Em-preses com Mestre Auditors tindran més

feina pel que fa a documentació empresa-rial, però realment el que volen els profes-sionals és crear empreses.


Per Miquel Mestre, economistai gerent de Mestre Auditors, laproblemàtica documentacióque requereix l’administracióper tal de justificar el valor demercat de les operacions vin-culades no radica tant en lapreparació de la documentaciósinó en la incertesa jurídicaque suposa el criteri que s’uti-litza per valorar aquest preu, jaque les definicions legals quedóna l’administració són moltetèries, sempre que no es refe-reixin a valors d’un mercatregulat ja que llavors no hi haproblema. És a dir, la presenta-ció correcta de la documenta-

ció no et garanteix que nosiguis sancionat, perquè si l’ad-ministració no creu que elvalor del mercat del mètodeque has fet servir s’ajusta alscriteris que creu Hisenda, espot ser sancionat. Aquest fetpot portar múltiples litigis,segons el procediment aplicat,l’administració a través del tri-bunal, pot decidir si és correc-te o no, i això pot significaranys de litigi i a més mentre noes resolgui has d’avalar, garan-tir o pagar la quota, no la san-ció. A més, per les pimes aques-ta documentació és molt com-plexa, i si no ets un expert, nola pots fer, i els generarà unadespesa innecessària. Pel quefa al control, segons Mestre,

l’administració no pot assumirtot el control sobre aquestadocumentació, com a mínimaquest any, ja que ha de realit-zar filtres previs a qualsevolinspecció, i ara com ara no téels suficients, hem de pensarque és el primer any, l’any queve pot ser diferent.En relació a la documentacióque sol·licitarà Hisenda a par-tir del 25 de juliol, estarà com-posta per tres tipus: informació

interna de l’empresa, definicióde la tipologia del mètode usatper cada operació vinculada ila justificació. En opinió deMestre, l’administració es pottrobar que el 99% de lesempreses que estaran obliga-des no tramitaran aquestainformació per total desconei-xement, tant per part dels pro-fessionals com de les empreses.Encara que la majoria ja l’hau-ria de tenir ja que és comuna a

la informació necessària perl’impost de societats i la mer-cantil que ha d’incloure elscomptes anuals. De totesmaneres, Mestre assegura queamb això es pot treure un ele-ment positiu, dotar de transpa-rència les relacions internes deles empreses, és a dir, obtenirinformació de com està actu-ant l’administrador o si hi hahagut abusos per part delsaccionistes majoritaris.

Per Miquel Mestre té un costat positiu, la transparència entre les empresesCEDIDA

Així, la presentació correcta de ladocumentació no eximeix de ser sancionat

� Operacions Vinculades

«A les pimes se’lsgenera un costabsurd i superflu»

El Col·legi de Gestors i Administratius de Catalunya(COGAC) ha fet palesa la seva oposició a l’actualregulació en matèria d’operacions vinculades ja queafecta la feina dels professionals i l’empresariat.

Luis Alonso. Membre de la Comissió Econòmica i Financera, Comptable i Tributària del COGAC

Luis Alonso

5Maig de 2010 Empreses

Teymasa acaba el sistema demagatzem automàtic a RepsolLa instal·lació d’aquest mètode s’ha realitzat a la seva planta de Puertollano

Núria ArlandesREUS

L’empresa d’Envasat i Manu-tenció (Teymasa) de Reus,amb més de trenta anys d’ex-periència en el sector de laconstrucció d’equips d’enva-sat, paletització i manutencióen general, ha finalitzat lainstal·lació a la planta deRepsol a Puertollano d’unmagatzem automàtic, dividiten dos, per bidons metàl·licsbuits amb un volum de 200 l,i amb una capacitat emma-gatzematge per a 3.240bidons, amb què es podràabastir de bidons buits leslínies d’envasament d’unamanera automàtica. Tanma-teix, té capacitat per alimen-tar les omplidores i descarre-gar dos camions a la vegada,on el temps de realització ésde 30 minuts amb un sol ope-rari. L’objectiu és aconseguirmés versatilitat en l’emmagat-zematge, a més de reduir des-peses de manipulació, millo-rar la gestió en l’envasat, con-trolar a temps real els estocs,i disminuir els esforços físics iergonòmics dels treballadorsde la planta.

Aquest sistema és un delsmes innovadors que hi ha almercat. Per Teymasa significauna aposta forta per les novestecnologies i la innovació pertal de millorar la seva compe-titivitat i aconseguir obrir lesportes a la internacionalitza-

ció. Des que fan aquest tipusd’instal·lacions ja n’hanrealitzat vuit a tot Espanya, amés aquesta que ha acabatara a Puertollano és la mésimportant i la de més enver-gadura que ha realitzat finsara. Com a projectes de futur,ara mateix està en negocia-

cions per fer-ne una a lapetroliera Total per a la sevaplanta de l’Índia.

FuncionamentAquest sistema consta d’unanau en dos molls de descàrre-ga i dues portes automàti-ques. La posada en marxa

comença amb l’arribada d’uncamió, des de l’oficina s’in-trodueix les dades de càrregadel vehicle de transport ambel nombre exacte de bidons, iel magatzem decideix on esposen depenent de l’espaique hi ha lliure. Una vegadaentrades les dades, el camióes situa al moll de descàrregacorresponent, s’obre la portai es col·loca el bidó damuntdel transportador de rodetsmotoritzats, que es fa de 12en 12, fins a buidar tot elcamió. Al mateix temps que esrealitza aquesta acció es potdescarregar un altre camió enl’altre moll. Pel que fa al sub-ministrament de bidons a lesomplidores, des de l’oficinas’introdueixen les dades de laqualitat de l’envàs, en refe-rència al color, i la quantitat.El sistema busca els bidons allloc on estan emmagatzematsi els entrega a la sortida deltransportador que els envia ales màquines d’envasat cor-responents.

Per altra banda Teymasa,realitza els controls periòdicsde totes els seus sistemes, allloc on s’ubica la instal·lació isempre tenint en compte lesnecessitats de les empreses.

L’emmagazematge dels bidons es realitza segons el seu color.CEDIDA

ProjecteAquesta instal·lació és lamés important que harealitzat de les vuit queté a Espanya

Toshiba creix aCatalunya un 20 %més en facturaciódurant el 2009

L’empresa ha arribat a fac-turar 120 milions d’eurosmés respecte a l’exercicifiscal anterior a Catalunya.Així, el mercat català su-posa el 34% del total devendes de Toshiba, sispunts més que l’exercicipassat. A Espanya va créi-xer un 21% la venda deportàtils i va augmentarsignificativament la vendade televisors i nous pro-jectes digitals. Toshiba vavendre 457,077 portàtils,de televisors (LCD) sen’han venut 180,676 uni-tats, en DVD es van vendre55.183 unitats. En nousaccessoris la facturació hacrescut un 29%. / Redac-ció

Comencen elstreballs del centrecomercial deMetrovacesa a ReusLes obres del nou equipa-ment comercial de Reus jafa dies que han començata l’espai de l’avinguda SantJordi, on es veu ja movi-ment de màquines i ope-raris. L’empresa que s’en-carrega de les obres, Eci-sa, ja va confirmar fa diesl’inici d’aquestes. La com-plexa situació econòmicai els problemes financersque arrossegava Metrova-cesa havien posat en dub-te la viabilitat del projec-te i la seva execució. En elsdarrers mesos, però, s’hananat solucionant i tal comhavia dit la companyia endiverses ocasions el centrede Reus era una de les se-ves prioritats./Redacció

Ryanair tornarà elsdiners alspassatgers afectatspel volcàL’aerolínia irlandesa Rya-nair va assegurar que tor-naria els diners del bitlletals passatgers que es vanveure afectats pel núvol decendra volcànica. Més en-llà d’això, la companyiano oferirà cap més tipusde compensació. D’aques-ta manera rectifica, ja queen un primer moment vadir que només tornariaun part del cost del bitlletexcloent les taxes. Així,l’aerolínia complirà amb lanormativa europea queobliga a retornar l’importíntegre del bitllet d’a-vió./Redacció

Fundació Onada fa un balançpositiu del seu pla mediambientalEl projecte «Gestió de residus» es va posar en marxa l’any 2005 des de Tarragona

RedaccióTARRAGONA

La Fundació Privada Onadaporta cinc anys treballant enel projecte «La Gestió de resi-dus», i segons l’entitat es potfer un balanç molt positiu decom ha estat fins ara. Enaquest temps la fundació haaconseguit conscienciar lespersones properes a l’entitat iel conjunt de la poblaciósobre la necessitat que té lanostra societat de disminuirl’impacte mediambiental, enaquest cas, amb la recollidaselectiva d’olis d’origen vege-tal. Des de la seva posada enmarxa, aquest servei hafomentat l’ocupació de per-

sones amb risc d’exclusiósociolaboral, i ha creat unaplantilla de quatre personesfixes. Quant a clients de l’A-juntament de Torredembarra,que va ser el primer, hanaconseguit set ajuntamentsmés: Altafulla, la Canonja,Constantí, Salou, la Riera deGaià, el Morell i el Creixell. Laquantitat de litres que s’hanrecollit ha anat augmentant amesura que s’hi han afegitnous clients, de tal maneraque l’any 2008 es van recollir17495 litres, l’any 2009 vanser 22658 litres, i només enel que porten d’any ja s’hanrecollit vora 6.000 litres.Pel que fa a projectes defutur, l’entitat vol consolidar-

se d’una manera progressiva,perfeccionant els processos,donant valor afegit a la sevatasca i créixer en nombre declients, a més de poderexpandir-se a altres comar-ques mitjançant convenis enaltres fundacions.L’any 2005 la Fundació Pri-vada Onada va donar a conèi-xer el seu projecte «La Gestióde residus» amb l’objectiu deconsolidar nous llocs de tre-ball per persones en discapa-citat, oferint-los la formaciónecessària per la recollidaselectiva d’olis d’origen vege-tals i al mateix temps dismi-nuir l’impacte ambiental quegeneren aquests residus perla nostra societat.

La finalitat d’aquesta activitatés el reciclatge d’aquests olis,ja sigui per la producció decombustible biodièsel amb larecollida d’aquests als nuclisde població del nostre terri-tori i el posterior transport aun punt d’emmagatzematge,que es facilita a un gestorautoritzat, en aquest casCompalsa, que s’encarrega dela fase de reutilització delresidu, per després barrejar-se amb combustible dièselobtenint rendiments similarsen els motors dièsel però ambmenor contaminació. A més,també s’utilitzen per la fabri-cació pròpia de sabó artesa-nal, que es duu a terme a lamateixa fundació.

Fe d’erradesL’empresa Llaza, S.A. està ubi-cada a la localitat d’Alcover, ala comarca de l’Alt Camp, no aConstantí com s’indicava pererror en la passada edició delCrònica.

6Maig de 2010Empreses

L’empresa públicaCimalsa licita elprojecte del futurcentre intermodalde MontblancEl Departament de Polí-tica Territorial i ObresPúbliques (DPTOP) , mit-jançant l’empresa públicaCimalsa, ha iniciat la lici-tació de la redacció delplantejament urbanístic idel projecte d’urbanitza-ció del futur centre inter-modal de Montblanc.Aquest centre d’activitatslogístiques i de valor afe-git abastarà un àmbit de90 ha i s’ubicarà al costatde l’accés a l’autopistaAP2, al municipi. En pre-visió de futur, també tin-drà accés a la futura au-tovia A-27 i a la C-14, aixícom a la línia ferroviàriaBarcelona-Saragossa-Madrid. Es preveu que laurbanització d’aquestcentre comporti una in-versió de 41,6 MEUR./Redacció

Critèria i Adifs’incorporen com anous membres delfòrum de ReputacióCorporativaAmb aquestes novesincorporacions, el fòrumde Reputació Corporati-va (fRC) ja suma 15membres. Aquesta enti-tat és referent a Espanyaen la gestió empresarialde la reputació corpora-tiva i està constituïda perun grup de companyiesamb l’objectiu de treba-llar juntes per crearvalor a través de la gestiódels intangibles. La raóde Critèria per sumar-seal fRP és la voluntat decompartir el seu modelde gestió corporatiu. Pelque fa a Adif vol reforçarla seva imatge pública enaquest sentit. /Redacció

Acesa adjudical’ampliació deltram sud de laAP-7 de Vila-secaa Martorell

Acesa ha adjudicat lesobres d’enllaç de Marto-rell (Barcelona) corres-ponents al projecte desistema del peatge tancatde l’AP-7 des de Marto-rell fins a Vila-seca/Saloui que permetrà l’elimina-ció de les estacions tron-cals del Vendrell i Tarra-gona. Amb aquest anun-ci, es completen les adju-dicacions dels deu enlla-ços que estaran refor-mats per implantaraquest projecte, la inver-sió serà de 500 MEUR.Ara, de tots els enllaços,el d’Altafulla està adaptatal nou sistema i els altresestan en obres./Redacció

RedaccióTARRAGONA

L’empresa Transcoma Logis-tics, operador logístic inter-nacional i especialista enoperacions duaneres i transi-tàries, ha començat la seva ex-pansió internacional ambl’obertura aquest mes de maigd’una nova delegació a Milà.La nova seu comptarà amb unequip de professionals ambuna àmplia experiència en elsector que, en col·laboracióamb l’estructura de la societata Espanya, garantirà l’adequa-ció dels serveis als nivells exi-

gits pel grup empresarial. Així,Transcoma Logistics Milàmantindrà l’experiència i pro-fessionalitat d’una organitza-ció de dos segles d’història.

Segons les declaracionsdel director general de lacompanyia, Jaume Oliver,«està ubicada en una zona es-tratègica per la nostra compa-nyia i per un gran nombredels nostres clients i gestio-narà els mateixos serveis quede Transcoma Logistics a Es-panya»

Actualment, compta ambdelegacions a les principalsciutats d’Espanya, a més d’o-

ferir els seus serveis a més de130 països de tot el món, ambun equip humà de 295 pro-fessionals i una facturació de245 MEUR.

Dins del seu pla estratègic,està previst que el segon se-mestre d’aquest any s’obrinles delegacions del Marroc iTurquia.

TranscomaLogistics obredelegació a MilàAquesta nova obertura forma part delpla estratègic d’expansió de l’empresa

Transcoma Logistic té delegacions a Barcelona, Tarragona,Madrid, Bilbao, València i Saragossa

CEDIDA

Dow Chemical tanca la plantade fibres XLA a TarragonaLa planta s’havia inaugurat l’any 2004 i era l’única al món d’aquest producte

RedaccióTARRAGONA

Quan un producte no funcio-na o no té l’acceptació espe-rada en el mercat, l’únicaalternativa que queda és fermarxa enrere i tancar. Aques-ta ha estat l’explicació deDow Chemical per tancar laseva planta de fabricació defibres XLA al polígon de Tar-ragona. L’operació estàemmarcada en la intenció dereestructurar les seves àreesde negoci i adaptar-se a lesnoves necessitats del mercat.L’any 2004 José Montilla,com a ministre d’Indústria, vainaugurar aquesta planta,única al món que fabricavaaquest tipus de producte. Lainstal·lació donava feina a 50persones i va suposar unainversió de 33 milions d’eu-ros. La producció de fibreselàstiques anava al sector dela moda, com la roba de banyo la roba de treball. Entre elsclients hi havia marques comNike o Calvin Klein i s’haviaprevist facturar més de 250milions d’euros en 10 anys.Però el producte no ha tingutl’acceptació esperada i la bai-xada de les vendes i la crisieconòmica han portat que laplanta hagi acabat tancant.

El tancament afectarà els50 treballadors que estaven ala planta, dels quals 25 esta-ven en plantilla i que araseran recol·locats en altres

àrees de l’empresa i 25 esta-ven subcontractats a l’em-presa OM Manutención, delsector del metall, pel que faaquests el seu futur no estàclar. De totes maneres,

CCOO ha demanat a la com-panyia el mateix tracte, peraquests, que a la resta, i peraixò ha sol·licitat manteniruna reunió amb l’empresa pera mantenir aquests llocs de

treball. El tancament defini-tiu de la planta dependrà del’adaptació de tots els seusclients a altres productes.

Dow Chemical dóna feinaa Tarragona a 600 persones, iha tancat el primer trimestrede l’any amb dades positives.Segons l’empresa, això noafectarà el funcionament dela resta del polígon, ja que hadeixat clar que vol seguir sentuna peça clau per al sectorquímic de Tarragona.

La planta de fibres elàstiques va ser inaugurada ara fa sis anys.OLÍVIA MOLET

OcupacióLa meitat delstreballadors queoperaven a la plantaseran recol·locats.

Dow ChemicalL’empresa ha deixat clarque el tancament noafectarà el funcionamentde la resta del polígon.


Grup Valira de Reuspresenta un EROque afectarà 40treballadors

El grup industrial deReus ha presentat unexpedient de regulaciód’ocupació (ERO) queafectarà 40 dels 190 tre-balladors que treballen ales quatre societats queté el grup. Segons elsecretari general d’MCA-UGT, la falta de solvènciaeconòmica és la princi-pal causa que l’ha portata aquesta situació, ja quela feina no els falta. Laquantitat de què s’estàparlant per seguir enda-vant rondaria l’1,5 Meur.Des del sindicat s’inten-tarà que els treballadorsafectats siguin elsmínims i que rebin lamàxima indemnitzaciópossible./Redacció

Tepsa invertira mesde 3 Meur a la sevaterminal del porta TarragonaTerminales Portuarias,S.L. (Tepsa) invertirà 3,5milions d’euros en laconstrucció de dos noustancs d’acer inoxidabledúplex. Els tancs tindranuna capacitat de3.850m3 cada un i estandissenyats amb la normaAPI-650. Amb aquestaampliació, la terminal deTepsa a Tarragona arri-barà a una capacitattotal d’emmagatzematgede 56.000 m3 per a pro-ductes químics. L’em-presa preveu que aquestaampliació estigui dispo-nible a finals d’aquestany 2010./Redacció

Repsol ha iniciat les feines demanteniment a l’àrea químicaLa parada de les plantes químiques suposarà una inversió de 26 milions d’euros

RedaccióPOBLA DE MAFUMET

La petroliera va iniciar el mespassat les feines de manteni-ment ordinari a les plantesd’Òxid de Propilè i Estirèmonòmer, a més de les plan-tes de Glicols, a la Poliols, a laplanta de Cogeneració, a laPolietilè d’Alta Densitat i a lade Tractament d’Aigües Resi-duals. Aquesta parada és lamés important que realitza lacompanyia des de l’any 2008a Olefines i la inversió totalserà de 26 Meur. D’aquests12,5 Meur es destinaran a lesfeines de manteniment i

neteja de tots els seus equipsi la substitució dels materialsque ho requereixen, i almateix temps s’aprofitarà perfer les inspeccions reglamen-tàries dels diferents elementsque integren les plantes, comara els reactors i les colum-nes. Pel que fa a l’execuciód’inversions i millores, Repsolaprofitarà la parada de lesUnitats per invertir-hi 13,5Meur. La parada tindrà unaduració aproximada de 50dies, hi ocuparan més de1.000 persones, de les quals780 seran de les 49 empresesque la petroliera ha contrac-tat, quasi totes amb centres

de treball del Camp de Tarra-gona, i la resta en personalpropi. El gruix de l’activitat esrealitzarà aquest mes de maig.

Disminuir l’emissió d’olorsRepsol també ha anunciatque el proper mes d’octubrees posarà en marxa un nousistema d’injecció d’oxigenper evitar l’emissió d’olorsque provenen del tractamentbiològic, ja que es fa amb unsistema d’airejament basat enl’agitació, i que fa que provo-qui episodis de pudors, a leszones més properes a lapetroliera. Així aquest siste-ma permetrà introduir oxigen

directament i evitarà l’agita-ció que es la que provoca lesolors. La inversió per aquestainstal·lació rondarà el migmilió d’euros. Amb aquest sis-tema la refineria segueix ambles millores per tal de mini-mitzar l’impacte de la sevaactivitat que va iniciar l’any1997 amb la creació d’unanova planta ECOV’s (d’elimi-nació de compostos volàtils),i que va ampliar en el període2007-2009 aconseguint l’e-liminació del 95% de lesolors. Del 5% restant se n’en-carregarà aquest nou sistema.En total hauran invertit uns4,5 Meur.

La multinacional de cimentCemex realitzarà lainstal·lació d’un filtre demànigues en un forn clinkera la planta que té a Alcanar(Tarragona). Aquest filtreincorpora les últimes tecno-logies del mercat en matèriad’emissions, que aconseguei-xen reduir-les a la meitat delque ho fan els filtres tradicio-

nals, per sota de les autoritza-des per la legislació.

L’objectiu és depurar lespartícules dels gasos que esgeneren durant el procés defabricació tant al forn com almolí de cru. La pols recupera-da en aquests filtres es retor-na al procés de fabricacióincorporant-se al producte,d’aquesta manera es limiten

les emissions de partícules dela fàbrica, fins a un màxim de5mg/m3, molt per sota del’establert per la normativavigent, que a l’actualitat és de30 mg/m3. A més de reduiremissions, el filtre aportaràmillores en el mantenimentde la instal·lació, ja que espodrà realitzar amb el forn enmarxa, cosa que amb els fil-

tres tradicionals era impossi-ble.

La construcció i ins-tal·lació del nou filtre tindràuna duració d’aproximada-ment un any, i ocuparà unes25 persones. La inversiósuposarà uns 4 milions d’eu-ros que es repartiran entreels exercicis 2010 i 2011 iestà previst que comenciaquest estiu.

Aquesta nova instal·lacióforma part de les milloresmediambientals aprovadesper Cemex per la fàbrica d’Al-canar, que a més té previstanar substituint progressiva-ment fins al 2015 els filtresdels altres dos forns que téper aquests nous.

CEMEX invertirà més de 4Meura la seva planta d’AlcanarS’hi instal·larà un filtre per reduir les emissions de partícules

8Maig de 2010Empreses

El mes de febrer esvan asseure perprimera vegadasindicats, patronal igovern per arribar aun consens, sobre elque seria una de lesreformes estructuralsmés importants, lareforma laboral. Tresmesos després encarano hi ha acord entreels agents socials ieconòmics espanyols.La previsió és queaquest mes de maig espugui aconseguir, peròencara hi ha moltafeina a fer, ja que lesdiferències semblenmassa grans entre elsimplicats, per poderdur-ho a terme a curttermini. Mentrestant,la xifra d’atur ja rondaels 4,2 milions depersones.


–Des de CCOO, quin creu queha de ser el camí per trobar elconsens en la reforma laboral?«Si ha de servir per: reduir la dua-litat i temporalitat, afavorir l’ocu-pació dels joves, reforçar elsserveis públics d’ocupació i millo-rar la intermediació laboral, se-guir avançant en la igualtat i la nodiscriminació en el treball entrehomes i dones. Si ha de servir pertot això, negociarem. En canvi, siel que volen és retallar drets, elshem de dir que no.»–Pels sindicats, quines mesurescreu que han de ser prioritàriesper poder crear ocupació?«No hi ha dreceres per crear ocu-pació, si no hi ha crèdit, si no hiha una reforma fiscal o instru-ments per corregir els ingressos,no hi haurà ni creixement ni ocu-pació i serà difícil mantenir el sis-tema de protecció.»–Davant de la mesura plante-jada pel govern central delmodel austríac els sindicats nohan donat el seu ple suport,quin és el problema des del seupunt de vista?«No es tracta de traslladar al nos-tre país models d’altres països deformamecànica. En qualsevol cas,«el model austríac» solament

s’hauria d’aplicar en casos d’aco-miadaments objectius, fonamen-tats en un motiu, i no endisciplinaris, que acaben sent enla seva majoria improcedents. Alcontrari, s’estaria pervertint unmodel que faria més precàries lescondicions de treball.»–Quines mesures creu que s’hande pactar per al foment de l’o-cupació entre els joves?«Fomentar l’ocupació entre elsjoves és una “urgència social”, s’had’apostar per les bonificacions, elscontractes formatius i de pràcti-ques, amb protecció social i pres-tacions per desocupació.»–I els criteris sobre la contra-ctació?«En el marc del diàleg social, elsplantejaments del Govern sobrecontractació són ambigus i moltgenèrics.»–S’ha parlat molt del canvi d’o-rientació productiva del teixitempresarial espanyol, creu queestem preparats per assumir-loa curt termini?«Reactivar l’economia passa permés intervenció dels poders pú-blics en l’economia, que vetlli per-què els enormes fons públicsposats a disposició de les entitatsfinanceres arribin a les empreses ifamílies per recuperar el dina-misme econòmic, la inversió i laproducció. A la vegada establint

ajuts selectius a aquells sectorsproductius que necessiten estí-muls i incentius per recuperar lademanda i l’activitat. Els ajuts a larehabilitació d’habitatges i barris,a l’eficiència energètica, o per re-novar equipaments socials, creenocupació i dinamitzen l’activitateconòmica. Posar les bases delnou model productiu requereixpotenciar la formació i qualifica-ció de les persones, element clau inecessari per a qualsevol horitzóde canvi, millorar les capacitatsd’innovació i recerca, modernitzarles infraestructures de comunica-ció, mobilitat i energètiques, ipassa per ajudar els sectors emer-gents de l’economia, en especialel que té a veure amb la sosteni-bilitat econòmica, energètica i so-cial, que ens pot fer menysdependents econòmicament i méscohesionats socialment. Això és elque cal i exigim. Però els vents novan en aquesta direcció. De noubufen els vents neoliberals que re-clamen contenció del dèficit pú-blic i noves retalladespressupostàries. Retirar els estí-

muls econòmics en l’economiaavui ens farà estar més temps enla crisi i dificultarà el camí de larecuperació. Per això critiquem elPla d’austeritat aprovat pel go-vern. Avui, necessitemmantenir laintervenció del sector públic enl’economia, creant ocupació dequalitat i orientant les inversionsa la reactivació econòmica. Lasortida de la crisi no està en lesreformes del mercat de treballque volen actuar sobre l’acomia-dament o disminuir costos labo-rals. Al contrari, és el treballestable, qualificat i amb salarisdignes, és més participació enl’empresa, on s’assenten les inno-vacions i els canvis en productes ien processos que ens permetràser més productius i competitius.En el món global on vivim no éspossible competir en costos labo-rals. Invertir en educació i forma-ció professional, en recerca iinnovació, en millora d’infraes-tructures i equipaments, és elrepte que ara mateix hauria d’a-gafar el govern i al qual els em-presaris haurien de contribuir.»

«Impulsar ocupacióentre els joves ésuna urgènciasocial»CCOO insisteix en la necessitat de separar en dosfases el procés de negociació, arribant a acords enaquells aspectes més vinculats a la conjuntura i enuna segona fase els aspectes més estructurals.

Jaume Pros. Secretari general de Comissions Obreres de Tarragona

Jaume Pros, secretari general de CCOO de TarragonaCEDIDA

Lareformalaboralsegueixsenseconsens



–Des de CEPTA, quin creuque ha de ser el camí per tro-bar el consens en la reformalaboral?«El primer de tots és que lesparts implicades, sindicats,patronal i Govern, es posin a lapell dels més de 4 milions d’a-turats que té el país».–Pels empresaris, quinesmesures creu que han de serprioritàries a l’hora de crearocupació?«La flexibilitat en la contracta-ció i la reducció dels costos dela seguretat social. Respecte ala flexibilitat, és del tot neces-sari relacionar la rendibilitatde l’empresa amb els salaris i,respecte a la segona, s’han d’a-plicar polítiques emprenedo-res: a menys costos de segure-tat social, més contractació i, a

més contractació, més ingres-sos de quotes de seguretatsocial per l’Estat».–Davant de la mesura plante-jada pel Govern central delmodel austríac, els empresa-ris no han donat el seusuport, quin és el problemades del seu punt de vista?«Aquest model està implantat aÀustria des del 2003 i consis-teix en la creació d’un fons percada treballador que esnodreix amb les aportacions deles empreses en què ha treba-llat. Però no s’ha d’oblidar queaquest fons surt del salari delpropi treballador, concreta-ment un 1,53 % del salari men-sual. Totes les mesures s’han devalorar en el seu conjunt, notretes de context».–Quines mesures creu ques’han de pactar pel foment del’ocupació entre els joves?«Integrar la formació i la pre-

sència a l’empresa. Però peraixò és necessari regular unsistema de contractació espe-cífic i no penalitzar a l’empresaamb costos de seguretat socialdurant el període de formacióde l’alumne que, aleshores, esconvertirà també en treballa-dor».–I els criteris sobre la con-tractació?«Pel que fa a la contractació engeneral, resulta imprescindibleregular les normes de contrac-tació en benefici de la incorpo-

ració al món laboral delscol·lectius amb risc d’exclusió,incloent-hi els aturats».–S’ha parlat molt del canvid’orientació productiva delteixit empresarial espanyol,creu que estem preparats perassumir-ho a curt termini?«Un canvi d’orientació produc-tiva no és pot fer de la nit aldia. Hem de ser conscients queés complicat i pot ser traumà-tic. El gir cap a les noves tec-nologies és imprescindible».–Quins són els acords neces-

saris perquè els empresarisarribin a un consens amb elGovern i sindicats?«Insisteixo, apropar la legisla-ció laboral a la realitat de lesnostres empreses. I les nostresempreses són, també, lesmicroempreses i les pimes, quesón les que absorbeixen el mésgran percentatge d’ocupació atot el país».–El Govern central ha rebai-xat les expectatives que susci-ta la reforma laboral, això esun senyal que amb aquestareforma no n’hi ha prou?«Es podria entendre d’aquestamanera».–Què creuen que s’hauria decanviar més doncs?«Es requereixen sistemes decontractació flexible i eliminarla penalització de la contracta-ció. Per exemple, les microem-preses en estimació per mòdulspodrien contractar personaladministratiu si aquest perso-nal, no el d’ofici, no computésaugmentant els mòduls d’IRPFi l’IVA».–Si finalment s’arriba a unacord, amb quina celeritat espot posar en marxa? I quancreuen que començarà adonar fruits?«Primer és necessari que s’arri-bi a un acord i els termes d’a-quest acord. Els fruits de l’a-cord seran directament pro-porcionals a les millores intro-duïdes per la reforma. Si lesmillores són petites, els fruitsno poder ser grans».

«Cal que ens posemen la pell dels més de4 milions d’aturats»

CEPTA s'ha anat consolidant com a representantdels empresaris tarragonins i ha treballat perprojectar propostes que siguin instruments vàlidsper a la millora de l'empresa i del món laboral.

Josep Antoni Belmonte. President de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA).

Josep Antoni Belmonte, president de CEPTACEDIDA


–Quin és el paper de les pimesen la reforma laboral delGovern central?«Les pimes catalanes demanenels canvis estructurals necessarisper propiciar un entorn legallaboral que pugui facilitar el seuesforç d’adaptació, ja que no ésconsideren subjectes passius detot aquest procés, sinó que, tot alcontrari, són conscients que solsla seva participació activa ambun marc adient de funcionamentels ajudarà per fer front al seu diaa dia i als importants reptes defutur que tenen plantejats.»–Des de PIMEC, quin creu queha de ser el camí per trobar elconsens en la reforma laboral?«Des de les importants responsa-bilitats que tots tenim en repre-sentació dels nostres col·lectius,hauríem d’estar predisposats ipreparats per procedir a unaanàlisi molt acurada de la totali-tat de propostes i contingutsconcrets que es desenvolupen idemanden des de la perspectiva

empresarial i com aquests podenser complementats des de laperspectiva sindical. Així, espodria constatar que els plante-jaments recullen diferents carac-terístiques que s’obvien i, sovint,es menyspreen: són molt amplis iexhaustius abordant un amplicatàleg de matèries, afecten latotalitat dels àmbits de la relaciólaboral i pretenen de maneradestacada un tractament de caireestructural en la forma d’abordarles mancances, disfuncions i des-ajustos del mercat de treball».–Per les pimes, quines mesurescreu que han de ser prioritàriesa l’hora de crear ocupació?«Sense una reforma laboral inte-gral no es produirà la desitjadaevolució del nostre model pro-ductiu que pugui conduir a unafase de creixement sostenible.La creació d’ocupació ràpida iestable ha d’anar acompanyadad’unes reformes laborals queassoleixin unes finalitats fona-mentals: trencar la dualitat delnostre mercat de treball –contra-ctes fixes vs. contractes tempo-rals-, dotar les nostres empreses

dels mecanismes de flexibilitatinterna necessaris i donar acura-da resposta a la necessitat demillora de la qualificació dels tre-balladors en actiu per fer frontals nous reptes productius que esplantegen a diferents nivells».–Davant de la mesura planteja-da pel Govern central delmodel austríac, quina és la sevapostura?«Sense prejudici que seria conve-nient tenir propostes concretesen tal sentit, que pel temps trans-corregut ja haurien d’estar sobrela taula de negociació, i nonomés remissions d’estudi almodel austríac o a altres modelseuropeus, s’hauria de veure si elsdiferents models proposats sónvàlids quan la gran destrucciód’ocupació ja ha tingut lloc alnostre país, així com analitzarcostos d’implementació, garan-ties, valoracions d’evolució futu-ra... i poder decidir si no resulta-ria més valent o adequat afrontarles reformes estructurals que, aben segur, tenen més possibili-tats de resoldre els problemes del’economia espanyola».

–S’ha parlat molt del canvi d’o-rientació productiva del teixitempresarial espanyol, creu queestem preparats per assumir-ho a curt termini?«No es tracta d’implementar unanova economia, sinó de poten-ciar la recerca i el desenvolupa-ment, i també la innovació, queprodueix fruits a més curt termi-ni. Això ajudarà a millorar la nos-tra competitivitat, que és cap aon hem d’orientar els nostresesforços. També cal donar suporta la internacionalització de lesnostres empreses».–Quins són els acords necessa-ris perquè es pugui arribar a un

consens amb el govern?«Si el diàleg social en l’àmbitestatal no fos capaç d’assolir elsacords mínims necessaris –espe-rem que això no passi–, esdevin-drà necessària –i del tot desitja-ble en un futur no massa llunyà–una àmplia dosi de valentia polí-tica i responsabilitat de governper no perllongar una situacióque pot no variar per si mateixa».–Zapatero ha rebaixat lesexpectatives que suscita lareforma laboral, això es unsenyal que amb aquesta refor-ma no n’hi ha prou?«Som conscients que no estemdavant de la solució de tots elsnostres mals, però sí que s’had’expressar amb claredat que novolem renunciar a disposar detotes les condicions que perme-tin afrontar l’incert demà amb lesmillors eines i perspectives, i aixòtan sols passarà si des d’aramateix es treballa per l’adopciódels mecanismes i les reformesestructurals necessaris dins elmarc legal i de funcionament.També cal una reforma energèti-ca, i en el món de la formació. Hiha molts aspectes que cal revi-sar».–Si finalment s’arriba a unacord, amb quina celeritat espot posar en marxa?I quan creuque començarà a donar fruits?«Prou feina costarà tenir el tandesitjat i complex acord. Per tant,ara mateix només es pot valorarla necessitat de tenir-lo i el futuri els continguts de la reformaseran els que marcaran els seusfruits i la seva temporalitat»

«La reforma laboral ha de sertotal per l’evolució productiva»

Pimec representa els interessos de la micro, petita i mitjana empresa i elsautònoms del territori, que és una part molt important del nostre teixitempresarial, i en la reforma laboral hi juga un paper important.

Josep-Joaquim Sendra. President de PIMEC Tarragona

Josep-Joaquim SendraCEDIDA

El sector de la química a Tarragona, com al-tres sectors, ha acusat la davallada econò-mica mundial, però que, ara com ara, jacomença a recuperar-se d’aquesta situació.L’any 2009, ja va tancar amb una caigudadel 8,3%, molt inferior al 18,2%que es vapreveure inicialment. Ara, el 2010–amb la recuperació de l’activitateconòmica i de la demanda enimportants països indus-trialitzats que portarà amés penetració als mer-cats estrangers– fa pen-sar que les previsionsinicials d’un creixement de laproducció d’un 0,5% puguincomplir-se. La química és undels sectors més importantsdel nostre teixit empresarial ide la nostra economia; con-centra una cinquantenad’empreses del clúster de laquímica més gran del Me-

diterrani, i produ-eix el 25% delsmaterials pe-troquímicsd’Espa-nya.

11Maig de 2010 TARRAGONA QUÍMICA

«Hem de consolidar laproducció i atraure

inversions»El sector de la química és el segonamb volum exportador de l’Estat es-panyol i representa el 60% del tràficportuari de Tarragona. La crisi que haafectat tots els sectors econòmics

tampoc ha estat indiferent per la quí-mica, però les perspectives de recu-peració són positives, i es comença aveure el repunt del sector gràcies al’exportació.

RedaccióTARRAGONA

–Estem acabant el primer se-mestre de l’any 2010, ha pas-sat ja el pitjor de la crisi per ales empreses químiques decasa nostra?Les dades que tenim confirmenmés que a desembre de 2009es va tocar fons i aquest primersemestre les xifres mantenenaquesta tendència al canvi designe, que es confirma en elconjunt de l’economia catalana.Les previsions que proporcionaFEIQUE parlen que la IndústriaQuímica creixeria mig punt al2010 en volum de producció, ien exportació més de 4 punts.Les previsions per al 2010vénen determinades per la re-cuperació econòmica en algunspaïsos industrialitzats (espe-cialment la zona d’Àsia), la qualcosa afavorirà l’activació del co-merç exterior i les exportacionsdels nostres productes globalit-zats.–Es comencen a veure els re-sultats de la posada en marxadel Pla Estratègic presentatl’any passat?El Pla Estratègic, elaborat ensintonia amb el Pla Estratègicdel Camp de Tarragona, buscaconjugar l’activitat productivaamb la sostenibilitat, la relacióamb la comunitat i els resultatses veuen a poc a poc. Estem tre-ballant seguint aquests eixosque ens vammarcar; volem con-solidar el que ja tenim, un sec-tor químic líder, alhora que

obrir el Camp de Tarragona anoves activitats basades en eltreball en xarxa, en Recerca iDesenvolupament per donarvalor afegit als productes i for-talesa al clúster.–Quins són els aspectes clausque està aplicant el sector pertal de fer front a la crisi?En primer lloc mirar de mante-nir els llocs de treball, sense re-duir cap de les exigències deseguretat i garanties ambien-tals, a més de contenció en ladespesa. Tot això, d’acord ambels sindicats amb qui vam sub-scriure un manifest per la con-tinuïtat del clúster.Amb el Pla Estratègic com a ins-trument anem avançant junta-ment amb el Pla Integral deCompetitivitat, que genera si-nergies amb altres sectors i ésun bon punt de partida per alsreptes plantejats, com és captarnoves inversions. Mentrestant,hi ha temes bàsics que hem desolucionar, que tenen a veureamb el preu competitiu de l’e-nergia, una política industrialben definida i ambiciosa, ambl’objectiu de ser competitius.–Un dels factors negatius queha portat la crisi és la reduc-ció de llocs de treball, com espot fomentar l’ocupació dinsdel sector?Estem compromesos amb el ter-ritori, per això creiem que lainnovació i la recerca constantés la clau per fomentar l’ocupa-ció en el nostre sector. Hemd’apostar per la formació, tantla continuada dels nostres tre-

balladors per potenciar el clús-ter de Tarragona que aporta be-nefici al territori en general,com la formació de futurs pro-fessionals siguin de l’àmbit dela FP o de l’ensenyament uni-versitari. En clau de futur, l’ú-nica via que entenem ésavançar a través de la implanta-ció de la societat i l’economiadel coneixement, que crea valorafegit útil i quantificable en elsproductes i serveis per a la so-cietat.–La diversificació de l’activi-tat i la competitivitat sóneines fonamentals per la recu-peració, com s’estan aplicant?Ja hem parlat de les necessitatsque tenim per ser competitius, ique no depenen només de nos-altres sinó que les administraci-ons públiques es comprometintambé amb aquest futur delclúster de Tarragona. La coope-ració amb altres sectors econò-mics és clau per donarcontinuïtat a l'activitat de laquímica, com n’és un bon ex-emple l’experiència amb l’Asso-ciació d’Empreses de Serveis deTarragona (AEST). En realitat lacrisi marca un abans i un des-prés, i el nou futur passa peltreball en xarxa.Això vol dir treballar conjunta-ment, igual que fem amb l’AESTtambé amb l’Administració, perpotenciar el clúster petroquí-mic de Tarragona i així, a mésde consolidar les produccionsactuals, poder atraure inver-sions exteriors o potenciar lacreació d’empreses locals. La

cooperació amb les Autoritatsés clau en la preparació i des-envolupament de normes legalsrelacionades amb el sector peraugmentar la competitivitatglobal dels polígons químics,contribuint al desenvolupa-ment sostenible del territori.Però també és molt importantel talent, i per això l’estretacol·laboració que mantenimamb la URV, l’ICIQ, el Parc Tec-nològic,... tota la línia de treballper potenciar la formació delsprofessionals, actuals i futurs,de la indústria per ser més com-petitius amb altres mercats.–Tarragona és un dels polsquímics més importants d’Es-panya, quins reptes s’ha mar-cat de cara al futur per seguirmantenint-se com a un delssectors econòmics més impor-tants de casa nostra i d’Espa-nyaPer parlar del futur no podemobviar que estem immersos enuna profunda crisi. Sabem queés un canvi de model. Miremd’aportar solucions, en lloc deser-ne captius, i liderar iniciati-ves perquè quan se superi l’ac-tual conjuntura estar benposicionats, amb el Pla Estratè-gic (que ens marca el full deruta de la nostra acció i del nos-

tre compromís amb l’entorn).Els esforços del sector químic,en l’actual conjuntura de crisi,es centren a garantir el futur imirar de mantenir els llocs detreball.Una altra acció és el Pacte deDesenvolupament. Un instru-ment que ajudarà tant el sectorcom el conjunt del territori a li-derar el desenvolupament sos-tenible d’aquest segle. Hi estemtreballant, però s’estableix demanera clara l’objectiu de con-solidar les instal·lacions pro-ductives existents i atraurenoves inversions, tant de lesempreses presents com d’altresnoves a través d’una millora dela competitivitat. Per assolir-ho, i a tall de síntesi de tot elque hem parlat, és necessari:Optimitzar els costos energè-tics, logístics i dels serveis a tra-vés de plataformes competitivesi d’alta eficiència, potenciar lautilització de les matèries pri-meres existents per a la implan-tació de noves activitatsproductives, atraure empresesque utilitzin les matèries prime-res i productes acabats dispo-nibles i convertir el clúster deTarragona en un pol d’atracciód’inversions productives d’altvalor afegit al Mediterrani.

El vicepresident de l’AEQT creu que ja es va tocarfons al sector de la química.

CEDIDA

Ramon Fontboté. Vicepresident d’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT)

12Maig de 2010TARRAGONA QUÍMICA

Monitoratge d’olors alspolígons químics de TarragonaAmb aquest sistema es podrà tenir la disponibilitat in situ dels principals focus d’olors

RedaccióTARRAGONA

El Servei de Recursos Cientí-fics i Tècnics (SRCiT) de laUniversitat Rovira i Virgili(URV), enquadrat en el Centrede Tecnologia Química a Ca-talunya (CTQC), ha elaborat elsistema de monitoratge d’o-lors per als polígons químicsde Tarragona. Es tracta d’unanova fita, que s’emmarca en unprocés dinàmic de col·labora-ció entre l’Associació Empre-sarial Química de Tarragona(AEQT) i la URV iniciat l’any2004, a través del SRCiT.

Les noves tecnologies im-plantades es fonamenten ambun sistema digital de presa deresultats, que incorpora unmapa d’olors digital en su-ports informàtics portàtils perla seva aplicació durant lesinspeccions i activacions delsparcs químics. Això permet ladisponibilitat in situ de la ubi-cació dels potencials focus deolor, fulls de seguretat de pro-ductes, plànols d’aplicaciód’empreses, etc. Les dades

s’incorporen a les meteorolò-giques locals en temps real, ies creuen amb el sistema delocalització geogràfica GPS(Global Position System) persincronitzar-ho immediata-ment.

Aquest sistema ja fa pensara la Universitat en una nova

fase de treball. Es proposa l’es-tabliment d’un canal de reco-llida de dades de percepcióindividual del grau de molès-tia en cada zona, la qual cosanecessitarà observadors vo-luntaris anònims, amb confi-dencialitat garantida, que escomplementarà amb la pre-

sentació de re-sultats i propos-tes de millora auna comissió deseguiment ad-minstració-em-preses).

Aquesta me-todologia, se-gons elresponsable delSRCiT, com-porta uns avan-tatges notoris:Obtenció delgrau de molèstia“real” causat perolors i l’evolucióa les zones urba-nes pròximes alspolígons quí-mics (quan esverifica l’origen

industrial de l’olor); permetràcorrelacionar el grau de mo-lèstia amb operacions, inci-dències i actuacions enplantes químiques; contribu-irà a optimitzar aquells recur-sos econòmics destinats amillores associades a proble-mes d’olors en fàbriques.

Mapa d’olors digital del polígon químic de TarragonaCEDIDA

La indústria químicas’abastirà d’aiguaregeneradaL’Agència Catalana de l’Aigua(ACA) va iniciar el febrer lesobres de construcció d’unaplanta de tractament terciari ide les canonades que possibili-taran l’ús d’aigua regenerada adiverses indústries del Campde Tarragona. Té un pressu-post d’uns 42 Meur i és previstque acabin a finals d’aquestany. La planta està ubicada enuns terrenys situats entre lesinstal·lacions de tractamentd’aigües residuals i compostat-ge de Vila-seca i Salou, queaprofitarà les aigües depura-des de Tarragona, de Vila-secai Salou. A més, s’instal·laran 17km de col·lectors i sistemes debombament d’aigua, i un dipò-sit a la Pobla de Mafumet. i esdividiran entre el polígon Sud iel Nord.Les aigües regenerades, quepodran arribar fins al20hm3/any, serviran per abas-tir els polígons petroquímicsnord i sud de Tarragona, iseran una font d’abastamentalternativa a l’actual, allibera-ran recursos del Consorci d’Ai-gües de Tarragona (CAT) queara són utilitzats per la indús-tria i serviran per atendre isatisfer les demandes delsmunicipis, especialment elsturístics els mesos d’estiu enquè augmenta considerable-ment la població.


«La gran mancança del nostreterritori són les comunicacions”

El municipi de Perafort és una cruïlla enquè conflueixen la tranquil·litat de la vidaen un poble amb la presència de la

indústria química, ja que és veí, des de fatemps, del major complex petroquímic delsud d’Europa, i la convivència sempre ha

estat molt bona. Així, és un poble on esrespira tranquil·litat, benestar i qualitat devida.

RedaccióPERAFORT

–En quins projectes treballael municipi?«Fa uns dies vam signar el con-sorci que ens permetrà créixerurbanísticament en direcció al’estació de l’AVE. És un projec-te molt important, que acollirà962 habitatges potencials itambé usos comercials i d’e-quipament, amb una superfícietotal de 19,24 hectàrees. D’al-tra banda, Perafort i Puigdelfíestan ben dotats d’infraestruc-tures, però sempre hi ha man-cances i coses a millorar. Laprimera necessitat, gairebéhistòrica, era millorar l’accés aPerafort des del via que con-necta amb la N-240. Hem arri-bat a un acord amb la UTE queconstrueix el corredor delMediterrani i tot s’està solucio-nant. A més, treballem en cosespetites però necessàries, coml’espai cultural polivalent quevam inaugurar a Puigdelfí, ol’oficina municipal descentra-litzada, també a Puigdelfí, quefacilitarà les gestions adminis-tratives».–En quin grau afecta a la vidadel municipi la convivènciaamb la indústria química?«Ja fa molts anys que hi convi-vim, i el sentim com un veí més,amb els mateixos drets i sobre-tot amb les mateixes obliga-cions. Em refereixo especial-ment a les obligacions enmatèria de respecte al mediambient, exigim a tots els nos-tres veïns, sense excepció, lacura de l’entorn, i la indústriaquímica no és cap excepció.Tot i això, haig de reconèixerque no tenim cap queixa en

aquest sentit, la indústria és unbon veí que, a més, genera tre-ball i recursos per al municipi iels seus habitants».–Tot i ser un poble petit,sembla que tenen tots els ser-veis coberts. Què els falta?«Moltes coses. És cert quetenim un gran volum de serveisi equipaments en relació ambles dades demogràfiques delnostre poble, però la qualitatde vida i el benestar són condi-cions bàsiques de la vida aPerafort i Puigdelí. De fet, elnostre eslògan, si es pot diraixí, és que som un Camp detranquil·litat. Mantenim la per-sonalitat i les característiquespròpies d’un poble petit, peròamb els serveis d’un municipimés gran. I, a més, estem alcentre d’una zona ben dotadade serveis, hem establert con-venis amb pobles del nostreentorn per a obtenir els serveisque nosaltres no tenim, bus-cant sempre la màxima qualitatde vida de la nostra gent. Enaquesta línia de l’excel·lentrelació que tenim amb elspobles del nostre entorn, hemcreat una unitat d’acció ambnuclis com la Pobla, el Morell,els Pallaresos, els Garidells o laSecuita. Ara bé, si em parla demancances, li diré que potserla principal són les comunica-cions. Per això defensem l’A-27, per això defensem el tram-via i, sobretot, per això defen-sem unes millors comunica-cions amb l’estació de l’AVE».–Sovint, vostè reclama que elproblema de l’estació no és laubicació, sinó la comunica-ció. Es manté en aquestaposició?«M’hi mantinc i no m’hi mouré.

Miri, segur que més d’unavegada m’han sentit dir que elproblema és la comunicació del’estació. Jo ho explico sempreque puc, i fins i tot ho vaig feramb l’alcalde de Tarragona enuna visita recent. Jo crec queavui en dia, les distàncies no esmesuren en quilòmetres, sinóen minuts. Per tant, si hi hagu-essin comunicacions bones iràpides de l’estació amb Tarra-gona, Salou o Reus, per exem-ple, tothom trigaria menys aarribar-hi, sense que l’estacióvariés la seva ubicació. Perquè,no ens enganyem, l’estació jano es pot moure d’on és, peròel que sí que podem millorarsón les comunicacions. Peraixò necessitem bones infraes-

tructures comunicatives i untransport públic adequat, i arano tenim ni una cosa ni l’altra.Al territori li convé que l’esta-ció de Perafort - la Secuita fun-cioni, i per això cal comunicar-la. El problema també és que hiha qui s’omple la boca parlantdel Camp i aplaudeix i demanaque l’estació es digui del Campde Tarragona, però una vegadaque té el nom no es dónasuport a l’estació».–Si les comunicacions són eldèficit, quina és la gran forta-lesa de Perafort i Puigdelfí?«Amb tota certesa, la seva gent.La vida social del municipi ésrica i variada, i això és fona-mental per a qualsevol societat.Som un poble petit, però gene-

rem un gran nombre d’activi-tats culturals i socials, tant lesque promou l’Ajuntament comles que impulsen les duessocietats culturals i recreativesde Perafort i Puigdelfí, així comels diversos grups i associa-cions del municipi. Per exem-ple, acabem de celebrar la Pri-mavera Cultural, que s’ha allar-gat tres setmanes. Això és moltper a un poble com el nostre,la gent ha donat una respostaexcel·lent, participant en totmoment de les activitats. Aixòtambé forma part del benestari de la qualitat de vida. La con-vivència i la implicació delsveïns i veïnes en la vida socialdel poble és fonamental i, finsara, exitosa».

Joan Martí Pla creu que el problema de l’estació de l’AVE no és la ubicació sinó la comunicació.CEDIDA

Joan Martí Pla. Alcalde de Perafort

14Maig de 2010TARRAGONA QUÍMICA

«La indústria química és unexemple d’integració”

La Pobla de Mafumet conviu des de fatemps amb el polígon petroquímic nord alterme municipal, amb un exemple clar de la

integració entre societat i química. A més,gaudeix d’una situació privilegiada on s’u-neixen la proximitat de la ciutat i les platges

amb la tranquil·litat i els avantatges d’unpoble. La Pobla ha crescut i s’ha fet gransense perdre l’essència.

RedaccióLA POBLA DE MAFUMET

–La Pobla ha crescut molt enels darrers anys. Com valoraaquest fet?«Ha estat un fet molt positiu,perquè demostra que aquestmunicipi té un elevat grau dequalitat de vida, que ens esfor-cem per augmentar el benestarde la nostra gent. De fet, hemdoblat la població en pocsanys. L’any 2003 teníem 1.220veïns i ara ja hem superat els2.700».–A què creu que es deuaquest “boom” demogràfic?«Hi ha diversos components,com són la proximitat amb Tar-ragona i les bones comunica-cions amb aquest i altres muni-cipis propers. A més, som unpoble no gaire gran, amb elsavantatges de tranquil·litat ihabitatge més econòmic queaixò comporta, però tambétenim tots els serveis i equipa-ments propis d’una ciutat, comel nou mercat, el casal culturalo les millores en el subminis-trament i emmagatzematged’aigua. La Pobla combina laqualitat de vida d’un pobleamb el benestar d’una ciutat.»–Parlant d’equipaments,quins són els propers reptesdel municipi?«Ara estem acabant els treballsde construcció de la nova llard’infants, que inaugurarem aljuny i estarà operativa ja elcurs 2010-2011. Tindrà dueslínies, per cobrir les necessitatsactuals i futures d’escolaritza-ció. A més, també es duen aterme els treballs del nou edifi-ci consistorial. I enguanytambé farem realitat l’adequa-

ció de la il·luminació pública ala normativa vigent, en aquestcas amb el finançament delFEOSL. El projecte que l’anypassat vam dur a terme amb elsdiners del FEIL va ser millorar irenovar el pont que uneix elsdos nuclis del municipi».–Tot i la crisi econòmica, l’A-juntament impulsa obresnoves. No els ha afectat lacrisi?«I tant que ens ha afectat, peròintentem fer tot el possibleperquè això no repercuteixi enels nostres veïns i veïnes. Perexemple, no cal dir que les lli-cències per obra nova han cai-gut notablement, i amb aixòtambé els ingressos han min-vat. Però considerem que aramés que mai cal apostar perl’obra pública per potenciar elsserveis i equipaments públics,perquè els pobletans i pobleta-nes es mereixen la millor quali-tat de vida possible».–Si els ingressos es redueixenperò la inversió es manté,això es traduirà en un aug-ment d’impostos?«De cap manera. L’Ajuntamentha hagut de reajustar els seuspressupostos per poder ferfront a tots els projectes i obli-gacions que té, però això nos’ha de traduir en un augmentde la càrrega que suporten elspobletans. Per això enguany elconsistori no ha apujat elsimpostos, pensant en la crisique ens afecta a tots».–La Pobla conviu des de fa jamolts anys amb la indústriaquímica, una de les principalsfonts d’ingressos del munici-pi. Com és la convivència?«Bé, primer cal aclarir que laindústria és molt més que una

font d’ingressos. És un veí mésdel poble, és un exemple d’in-tegració en la societat i, a més,genera un gran volum de llocsde treball per als nostres veïnsi veïnes. I, a banda de la indús-tria química, la Pobla tambécompta amb un petit polígonindustrial ocupat per empresesde serveis i manteniment. A laresta del municipi, les empre-ses que tenim són bàsicamentde serveis».–La Pobla és un municipiamb empenta. Tenen unentramat associatiu moltnotable.«Com li deia fa un moment, ami m’agrada parlar amb la gent

del poble, però també és per-què tenen molta empenta is’impliquen molt en tot el quefem. Ara mateix tenim 22 asso-ciacions actives, i en un poblede les nostres dimensions, aixòés molt. Aquest és un altre delspunts que afavoreixen el crei-xement demogràfic: la gent quearriba a la Pobla de seguida sesent integrada, perquè hi haactivitats per a tots els gustos.D’aquí a uns dies, el 29 demaig, celebrarem la Diadad’Entitats, que és l’homenatgeque el consistori i el municipifan a la iniciativa de totes lesassociacions, un agraïment a laseva empenta i contribució al

benestar social de la Pobla».–La seva trajectòria com aalcalde de la Pobla suma ja15 anys. Quin balanç en fa?«Sincerament, molt positiu. Heaprès molt al costat de tota lagent que m’ha ajudat en aquesttemps i, sobretot, he après igaudit molt amb els pobletans ipobletanes. Sempre m’ha agra-dat parlar amb la gent, conèi-xer la seva opinió i necessitats.Dialogar és bàsic per millorarel poble, i crec que en aquests15 anys ha millorat i molt.Sempre he treballat per acon-seguir el que el poble i la sevagent es mereix, i estic satisfetdel que hem aconseguit»

Joan Maria Sardà manté la mateixa il·lusió que el primer dia com a alcalde de la PoblaCEDIDA

Joan Maria Sardà. Alcalde de la Pobla de Mafumet

16Maig de 2010Actualitat

La crisi evapora els projectes deplantes de biodièsel a Tarragona

� Dels cinc plans per la construcció de plantes de biodièsel, presentats l’any 2007, no se n’ha dut a terme cap

La conjuntura econòmicadel moment, la pocarendibilitat, i lacompetència estrangerahan propiciat laparalització i desapariciódels projectes


L’any 2007 el sector dels bio-carburants va tenir un puntd’inflexió, a causa principal-ment de la normativa europeaque obligava a partir de l’any2009 a incloure un 5,83% d’a-quest tipus d’additius en elscombustibles dièsel per dismi-nuir la contaminació, tant perbiodièsel com per bioetanol, ique progressivament s’haviend’augmentar fins al 10% el2020. Aquest fet va fer revalo-ritzar l’interès de petrolieres iempreses d’energies renovablesper accelerar la seva producció.Així, a Tarragona amb una

situació geogràfica comuna a lamajoria de petroquímiques,normalment a prop de ports, iamb canonades i serveis logís-tics que connecten les empre-ses, van fer que fos un pold’atracció per la construcció deplantes de producció de bio-dièsel. Les plantes de carbu-rants es beneficiaven de tenir aprop les matèries primeres i elsclients potencials, les refineries.A més, per exemple, a Reus l’any2004 és va construir la primeraplanta de biodièsel de Catalu-nya, Bionet, que l’any 2007 vafacturar vora 50 Meur. Ambaquest context favorable, Rep-sol, La Seda Barcelona-IQA, He-meretik, Entaban i fins i totAcciona van presentar projec-tes per a la construcció de cincplantes de biodièsel amb unacapacitat de 800.000 tones iunes inversions al voltant dels174 Meur, convertint Tarra-gona en un punt estratègic perla producció de biodièsel.L’eufòria va donar pas a la

incertesa, quan la conjunturaeconòmica crítica va començara fer-se més patent i el sectordels biocarburants no van sermenys; si a això s’hi suma quesurt més rendible comprar elcombustible sostenible queproduir-lo i que amb les sub-vencions per fer-ho tampoc eraviable, ens queda que els bio-carburants van deixar de serprioritaris. Tant és així, que uninforme de l’Associació de Pro-ductors d’Energies RenovablesBiocarburants (APPA) de l’any2009 assegurava que la situa-ció del sector del biodièsel eramolt crítica, a causa principal-ment de la importació del bio-

dièsel subvencionat i amb dúm-ping dels Estats Units i altrespaïsos que l’any 2008 es vanfer amb el 71% del mercat es-panyol (51% el 2007). El resul-tat ha estat la paralització delsprojectes presentats:

EntabanEl passat mes d’abril aquestaempresa d’energia renovableha anunciat la paralització delseu «Projecte del Mediterrá-neo», una planta de produccióque estaria ubicada en una par-cel·la cedida per Basf d’uns27.000 m2, per la seva situacióestratègica tant logística comper la petroquímica. Els motiussegons fons de l’empresa és queel projecte s’ha alentit, a l’es-pera que la situació econòmicatorni a la normalitat, cosa quepot succeir en qualsevol mo-ment, manifesta l’empresa; detotes maneres, volen deixar clarque no descarten el projectesinó que solament l’han paralit-zat.

RepsolLa petroliera va presentar unprojecte per la construcciód’una planta d’esters d’àcidsgrassos (Fame) de 200.000tones anuals als terrenys situatsal recinte que té la refineria a laPobla de Mafumet i produiriaolis vegetals crus. La plantahavia d’estar en funcionament

aquest any. L’any 2009 la com-panyia va anunciar que deixavaa l’aire aquest projecte i a horesd’ara està totalment descartat,fins i tot no està inclòs al Pla Es-tratègic de l’empresa per alspropers anys. Segons fonts del’empresa, pel volum que neces-siten els és més rendible lacompra del biodièsel als dife-rents operadors. Així, aquestprojecte va deixar de ser unanecessitat per l’empresa, i lesinversions que tenen projecta-des van cap a altres sectors,com pot ser la millora de la qua-litat del gas-oil reduint el seucontingut en sofre.

La Seda Barcelona-IQAEl projecte de la química era si-milar al de Repsol. La plantas’hauria ubicat als terrenys dela factoria de glicol que teniaIQA-Tarragona. La inversió essituaria en uns 45 Meur i tin-dria una capacitat de 200.000tones/any. A més, quant a crea-ció d’ocupació, rondaria els 40llocs de treball. Tres anys des-prés la planta no s’ha dut terme,la crisi ha fet que fins i tot quees posés a la venda la plantaque tenia en funcionament aTarragona i traslladés la sevaproducció a altres centres de lacompanyia. Fonts de l’empresaens han comentat que el pro-jecte està totalment paralitzat acausa principalment de les difi-

cultats econòmiques que estàpatint La Seda de Bacelona.

HemeretikAquest grup empresarial desen-volupa la seva activitat princi-palment a Catalunya i vaanunciar la construcció d’unaplanta de biodièsel a Tarragonaubicada al parc industrial queBasf té a la N-340 en una su-perfície de 17.500 m2 que esllogaria per 25 anys. La inversiósuposaria 29,5 Meur i inclou-ria la construcció de la plantade processament, magatzem iedificis per serveis auxiliars. Laproducció seria d’unes 600tones diàries obtingudes a par-tir d’olis vegetals. El projecte varebre els vistiplau de l’Ajunta-ment de Tarragona i estaven al’espera de la resposta de MediAmbient. Avui, aquest projecteestà totalment paralitzat i no hiha previsions de cara al futurper poder dur-lo a terme.

AccionaVa anunciar també que estavadins del pla estratègic de l’em-presa instal·lar una planta deproducció al Morell amb capa-citat de producció de 200.00tones, finalment tampoc s’ha fetni es farà. Shell, que també estàpresent a Tarragona, també esva plantejar de fer-ho però fi-nalment no va arribar aprofun-dir més.

Malgrat ser una aposta energètica clara per al futur de l’automoció, la producció ha quedat afectada per la crisi.CEDIDA

Bionet, pionera aCatalunya, per sota dela seva capacitatBionet va néixer el 2004 de lamà de Reagra, amb un 95% departicipació i el 5% restant perl’alemanya Agrar Tecknic. Ambuna producció inicial de 50,000tones, l’any 2008 endinsats jaen la crisi va apostar fort i vamillorar instal·lacions per arri-bar a una producció de 70.000tones, ja que el 60% del com-bustible s’obtenia dels olis decuina reciclats, molt més baratsi que permetia la seva subsistèn-cia. L’empresa donava feina a60 persones, més tard vanreduir a 41. A principis d’aquestany Bionet va presentar un EROque afectava 24 treballadors dela planta, i va quedar en només17 treballadors, a causa princi-palment de la crisi econòmicadel sector. Des de llavors laplanta produeix per sota de laseva capacitat, per tal de podermantenir el fons de comerç del’empresa, i està a l’espera quel’estat reguli el mercat, ja queaquest falta de regulació com-porta l’entrada en el mercat delbiocombustible de països comArgentina o Malàisia amb preusmolt més competitius, que haprovocat que la majoria de les36 plantes espanyoles estiguinparades.

17Maig de 2010 Actualitat

Les eleccions a lescambres per elegir alsmembres del ple camerales van realitzar ambnormalitat i marcades perla baixa participació, pelconsens i el diàleg

RedaccióTARRAGONA

El passat 4 de maig les cambresde comerç de la demarcació vancelebrar la primera fase de leseleccions per renovar els òrgansde govern. Així, les empreses dela demarcació estaven cridadesa les urnes per triar els vocalsdel ple cameral, encara que noestaran al complet fins el 27 demaig, quan s’elegiran els vocalsque presenten les organitza-cions empresarials. La jornadaelectoral va estar marcada perles candidatures úniques i labaixa participació.

Cambra de TarragonaA la Cambra de Comerç de Tar-ragona s’hi van presentar untotal de 52 candidatures per ales 34 vocalies del ple. L’ens ca-meral va comptabilitzar 2.281vots en total, dels quals 2.165eren per correu. Una de les vo-calies que destaca és l’entradad’El Corte Inglés, S.A., al grup,comerç al detall d’alimentació,mixta i distribució. Així, elsgrans magatzems formaran part

del nou plenari de la Cambra.Ara per completar-lo resta es-collir els cinc vocals que tenenreservats els representants deles organitzacions empresarials,Pimec n’ha ocupat tres i Ceptados, i per les quals s’han presen-tat set candidatures.

Pel que fa a les valoracions,per part de la Cambra de Tarra-gona, estan satisfets per l’altaparticipació i l’interès dels em-prenedors per prendre part a lesdecisions d’una institució em-presarial que té un pes creixenti decisiu dins el teixit productiui la societat civil.

Cambra de ReusLa jornada electoral de l’ens ca-meral va transcórrer amb nor-malitat, a causa principalmentdel consens entre les empresesde la corporació durant tot elprocés de definició de les candi-datures, que es va traduir en un1% de participació, 304 vots. Deles 28 vocalies, 27 han estatcandidatura única. La nova com-posició del ple vindrà donadaper un 30% de renovació en re-lació al plenari actual. Desprésd’aquesta jornada resta que s’es-cullin els 4 representants de lesorganitzacions empresarialsentre una llista única de 6 perconsens entre Pimec i Cepta.Des de la Cambra es va valorarpositivament tot el procés queha servit per definir les candida-tures que van ratificar i que vaser presidit en tot moment pelconsens i el diàleg.

Cambra de VallsLes eleccions van estar marca-des per la candidatura única, jaque hi havia 17 candidaturesper 17 vocalies; quant a la parti-cipació, van acudir a les urnes133 empreses, que van emetre221 vots. Del total del ple 6, em-preses s’han renovat, cosa quesignifica el 35% del plenari. Araresta afegir-hi les dues vocaliesque tenen assignades les orga-nitzacions empresarials, hi hatres candidats, i que faran untotal de 19 membres del ple. El

president de la Cambra, Mar-cel·lí Ventura, és el més veteràdels quatre presidents, amb 8anys al càrrec.

Cambra de TortosaA la Cambra de Tortosa, les elec-cions van venir marcades per lanormalitat del procés. De les 26vocalies que hi ha al plenari esvan presentar 32 candidatures,fet que ha comportat la renova-ció del 65% del plenari. Pel quefa a la participació, van acudir ala cita electoral 313 votants,

104 presencials i 209 per cor-reu –el 2,18% del cens electo-ral– per les hores de treball idiàleg per aconseguir el consensentre les candidatures. Araqueda escollir els tres vocals, deles quatre candidatures ques’han presentat, de les organit-zacions empresarials. Desprèsd’escollir les vocalies de les or-ganitzacions empresarials, elproper 10 de juny es procediràa l’elecció del president, els vi-cepresidents, tresorer i la restadel comitè executiu.

Les cambres de comerç valorenpositivament la jornada electoral

� El 10 de juny els membres escollits elegiran el president i els altres càrrecs del Comitè Executiu

Les eleccions a les cambres a la demarcació es van celebrar el passat 4 de maig.CRISTINA AGUILAR

18Maig de 2010Actualitat


L’atur ha donat un petit respira la societat i ha deixat depujar per reduir-se a 24.188(-0,58%) persones al conjuntd’Espanya, respecte al març isituar-se en aquest momentsen la xifra de 4,142,425 atu-rats. Pel que fa a Catalunya,

aquesta dinàmica ha estat mésaccentuada, amb una reduccióde 10,382 en relació al mes demarç (-1,72%), la qual cosasitua el total d’aturats inscritsa les oficines de l’Inem en593,656 persones, un 17,49%més que en el mateix períodede fa un any.Quant a Tarragona, l’atur

s’ha reduït en 1.683 persones,

un -2,49% menys que el mespassat, dels quals 1147 sónhomes i 536 dones. Així la xifrad’atur a la demarcació es situaen 65,816 persones, en total.Això significa que la taxa inter-anual al nostre territori és de11088 aturats, un 20,26%,l’increment més gran de totCatalunya en termes anualsper davant de Barcelona. Pel

que fa a sectors, des de princi-pi d’any, el sector serveis amb5.978 persones és el que tél’augment més acusat, el segu-eix la construcció amb 1.289persones, la indústria amb1.131 persones, l’agriculturaes queda en 722 persones, i1.968 les persones que bus-quen la primera feina. De totesmaneres, tots els sectors hanacusat una petita reducció d’a-turats, on el sector serveis ésamb menys de 887 aturats quiencapçala la llista. En definiti-va, la dinàmica tradicional dela nostra economia, pujada al’estiu i baixada al tardor.

L’atur dóna un respir a l’abril i aTarragona baixa un 2,43%

� Baixen un 3,29% les demandes d’ocupació i la contractació puja un 4,46%

El 47,4% dels treballadors deTarragona són inframileuristes

Segons un comunicat enviat per UGT, 173,393 persones,gairebé la meitat de la població en actiu de la demarcacióde Tarragona, no arriba als mil euros, de tal manera que sisde cada deu convenis provincials tenen salaris per sota delsmil euros. Així, Tarragona és, després de Barcelona, la sego-na província amb menor percentatge d’inframileuristes. Alconjunt de Catalunya, el 42% de la població assalariada, ésa dir, 1,476,383 persones cobren menys de mil euros. Pelque fa a sectors, el comerç és una activitat amb més volumde convenis amb categories per sota d’aquesta xifra, el 81%,dels convenis. L’alimentació amb 7 de cada 10 i la indústriaamb gairebé 6 de cada 10, són les altres activitats amb granvolum de convenis inframileuristes. En canvi, els transportsi el metall són els sectors on la majoria de convenis con-templen salaris per sobre dels mil euros./Redacció

ACC10 promourà inversions devalor afegit internacionalment

L’Agència de la Competitivitat de l’Empresa Catalana hapresentat la campanya internacional quie té com a objectiuatreure inversions d’alt valor afegit. Així, l’agència catalanaposa en marxa un calendari d’actuacions en 15 ciutats delmón, i que es duran a terme durant el 2010 i 2011. Lesaccions de presentació es focalitzaran en els sectors d’in-versió prioritaris per a cadascun dels països. La campanyavol potenciar els 10 pols de competitivitat de Catalunya,amb l’objectiu de crear entorns d’excel·lència tecnològica,potenciar acords d’alt valor tecnològic i millorar el posicio-nament internacional de Catalunya. Entre aquests deu polsd’arreu de Catalunya, a la nostra demarcació hi ha a Tarra-gona el pol de la química i l’energia renovable i a la ciutatde Reus i a la comarca del Priorat el de l’alimentació fun-cional. / Redacció

Jornada per aconstructors sobrecom presentar-seals concursospúblicsL’Ajuntament de Cambrilsha organitzat una jornadaper al gremi de construc-tors cambrilencs, sobre laLlei de Contractació delSector Públic. A la jor-nada, a càrrec de profes-sionals jurídics i tècnicsd’obra en enginyeria i ar-quitectura, van participarmés de 35 empresaris lo-cals. Durant l’acte van po-der conèixer de primeramà quins són els passos aseguir per poder accedir aun concurs públic d’obra,i la documentació neces-sària i la normativa vi-gent. El que es preteniaen la jornada era resoldreels dubtes relacionats so-bre la llei de contractacióamb la finalitat d’incenti-var l’empresariat local. /Redacció

La Diputació dónasuport a lesempreses de laConcaEl president de la Diputa-ció de Tarragona, JosepPoblet, va visitar la Concade Barberà per conèixerde primera mà el funcio-nament de l’empresariat iles entitats del sectoragroalimentari a la co-marca. Amb l’objectiu dedonar una empenta alsector i el suport de l’enssupracomarcal. Durant lavisita, Poblet va ser rebutal Celler de Viveristes deBarberà centre pioner al’Estat espanyol que técom a objectiu la promo-ció del vi de la comarca, aCunicarn, especialista encunicultura i la Coopera-tiva de l’Espluga deFrancolí, que està enplena transformació. /Redacció

Les vendes decotxes usats pugenun 22,6% aTarragonaLes vendes d’automòbilsde segona mà, turismes itot terrenys, a Tarragonaha registrat un augmentde 22,6% fins situar-se de5.750 unitats el primertrimestre de l’any, segonsun informe elaborat perl’Associació Nacional deVenedors de Vehicles aMotor (GANVAM). Ambaquesta xifra Tarragonaes situa com la demarca-ció que més ha pujat lavenda d’aquests tipus devehicles, en comparacióal mateix trimestre del’any passat. En el conjuntde Catalunya la venda decotxes usats va pujar un9,5%, unes 52.930 uni-tats./Redacció

Zapatero i Rajoy pacten reformarla llei de caixes abans del juliol

� A més, van acordar que el 30 de juny estigui enllestida la reestructuració financera

La reunió que vanmantenir a inicisd’aquest mes va servirper arribar a dos acordsper agilitar lareestructuració financeraespanyola

RedaccióTARRAGONA

Per permetre a les caixes unamillora de la seva capitalitza-ció, i de la seva solvència,Zapatero i Rajoy van acordar lareforma de la Llei d’ÒrgansRectors de Caixes d’Estalvis(LORCA). El aspecte més relle-vant d’aquesta reforma, a laqual s’han compromès realitzarabans de tres mesos, és el fetque aquestes entitats podrandonar entrada a capital privatamb drets polítics, cosa quesignifica que tindran vot perinfluir en la gestió de les enti-tats. Així, aquesta reforma sig-nificara un canvi en l’estructu-ra del poder de les caixes, i el

camí cap a una privatizacióparcial de les que ho vulguin.Fins ara, les caixes podien

emetre quotes participatives,però el que les adquiria notenia dret a res que es referís ala seva gestió sinó que els ator-gava títols econòmics, és a dir,els dividends. Amb aquestamodificació en la regulacióaquests inversors privatspodran tenir drets polítics itindran veu en la manera degestionar l’entitat de la qualhagin adquirit drets. Amb això,Zapatero vol donar obertural’entrada de capital privat; pelque fa a Rajoy, és un necessitatdotar de drets privats les enti-tats.El sistema financer espany-

ol és una de les altres víctimesde la crisi, d’aquí la necessitatde facilitar que les entitatspuguin injectar capital i aixíobtenir la solvència necessàriaper poder fer front a la situacióeconòmica actual, ja que, adiferencia dels bancs, les cai-xes d’estalvis no poden ampliarcapital per fer-se més fortes.De totes maneres, el que ha

quedat clar és que la reformano canviarà la naturalesa jurí-dica d’aquestes entitats.L’altre acord a què van arri-

bar va ser que abans del 30 dejuny s’impulsin que com amínim un terç de les caixesespanyoles es fusionin entreelles.Segons va precisar Zapate-

ro, moltes d’aquestes entitatsja estan a punt d’acabar el pro-cés de fusió i les que encara nohan entrat en el procés és per-què tenen la situació econòmi-ca sanejada. De les entitats queencara no han decidit el seupla de integració queda, en elcas d’Espanya, CAI, Caja Círcu-lo, Caja Badajoz, al País Basc, laKutxa o Caixa Pollença. En elcas de Catalunya les caixes

Penedès, Laietana i Girona vanabandonar el procés de fusió.Pel que fa, al límit per

poder fer efectius aquestsplans de integració pendents,Zapatero i Rajoy van decidirque fos el dia 30 de juny, queal mateix temps és el límit persol·licitar els ajuts públics delFROB (Fons de Reestructura-ció Ordenada Bancaria), auto-ritzats i fixats per Brussel·les,encara que va deixar oberta lapossibilitat de poder demanarpròrroga.

Fusió en marxaEn relació al pla de integracióde Caixa Tarragona, CaixaCatalunya i Caixa Manresa,amb vistiplau del FROB delpassat mes d’abril, a mitjansd’aquest mes es reuniran enassemblea per votar l’aprovaciódel projecte de fusió, desprésja solament restarà pendentacabar els tràmits burocràticsnecessaris per donar el visti-plau, per la qual cosa s’esperaque estiguin en ple funciona-ment a partir del mes de juny ojuliol.

Gestió de les entitatsAmb l’entrada decapital privat ambdrets polítics espodrà influir en lagestió de les caixes.

19Maig de 2010 Actualitat

Presentació delbalanç i lesconclusions delCongrés EthicompLa Cambra de Tarragonaha acollit la presentaciódel balanç i les conclu-sions del Congrés Inter-nacional Ethicomp, quees va celebrar, per primercop a Tarragona, entre el14 i el 16 d’abril, amb elsuport de la Cambra, ique va aplegar 100 espe-cialistes procedents de20 països que van posardamunt la taula els rep-tes i les grans oportuni-tats que suposa per lapoblació la societat de lacomunicació.Mario Arias, professor dela URV i director delCongrés, va fer palès l’a-bast d’una trobada quese celebra a nivell mun-dial cada dos anys. Ariasva explicar la importàn-cia que per Tarragona hatingut acollir aquestacimera ja que “hem tin-gut l’oportunitat d’escol-tar els principals espe-cialistes mundials en lamatèria, i ha fet que Tar-ragona hagi estat la capi-tal internacional de lasocietat del coneixe-ment”. La temàtica de lacimera es va centrar enl’impacte de les tecnolo-gies de la comunicació ila informació, i es vaposar en relleu la meteò-rica influència i creixe-ment que estan tenint lesxarxes socials, o el crei-xent pes d’Internet en lasocietat i la robòtica.Arias també va aprofitarper fer una crida i apun-tar que el futur passa perla digitalització i la tec-nologia i que si el nostrepaís no vol quedar enrerehaurà d’invertir eninfraestructures decomunicació tecnològi-ca. «A Espanya la veloci-tat màxima de transmis-sió d’informació perInternet no supera els 20Mb, quan al Japó ja esmouen en els 100 Mb». /Redacció

‘Tarragona dtapes’ es consolidaamb un 40% més de vendes

� S’han servit més de 110.000 tapes i hi ha participat més de 10.000 persones

La Cambra de Tarragonai l’AEHT fan unavaloració positivad’aquesta segona ediciói agraeixen l’esforçrealitzat pels localsparticipants.

RedaccióTARRAGONA

Les conclusions que la Cambrai l’Associació d’EmpresarisHostalers de Tarragona(AEHT) han extret no podenser més satisfactòries. S’estimaque en els 17 dies de la promo-ció alguns dels establimentsparticipants han triplicat elvolum de negoci, la qual cosaha posat de manifest la dina-mització econòmica que hasuposat la segona edició de“Tarragona dtapes”, que hapermès rellançar l’activitat delsestabliments participants. Tantés així que les grans xifres asse-nyalen que s’han servit més de110.000 tapes, un 40% més

que a la primera edició, i que laparticipació ciutadana hasuperat de llarg les 10.000persones. D’aquestes, un 30%vingudes d’arreu de la demar-cació. Destaca la “desestacio-nalització” del cap de setmanaque, tot i aplegar la màximaafluència de “tapejadors”, ha

perdut pes a favor dels dieslaborables. Segons les primeresdades durant els caps de set-mana s’han servit, entre 1.000i 800 tapes per establiment,mentre que, entre setmana, laxifra ha estat de 600 a 450tapes. L’altre punt a destacarha estat la “descoberta” del

potencial del Port Esportiu deTorredembarra, que ha meres-cut, per part del públic, unamolt alta valoració en dosaspectes decisius: la satisfaccióen el servei i la qualitat i origi-nalitat de les tapes. Així, Tarra-gona es consolida com la capi-tal catalana de les tapes.

Peu de foto de prova, peu de foto de prova.CEDIDA

RedaccióTARRAGONA

Aquesta sessió del cicle de jor-nades “Bon dia Tarragona”, haestat dedicada a: «Les gransempreses ja treuen profit delFacebook i les xarxes socials... itu, què esperes?» ha tingut unaexcel·lent acollida, atès l’inte-rès d’aquesta temàtica.

El ponent ha estat AgustíLópez, director de Tau Consul-ting i professional amb expe-riència dins el camp de les xar-xes socials i recursos humans.López ha assenyalat que “vuitde cada deu internautes fanservir les xarxes socials i aques-ta és una realitat a la qual lesempreses no poden ser alienes”ja que, amb independència del

seu sector, dimensió o implan-tació estan condicionades, perbé o per mal, a les opinions icomentaris que sobre ellespuguin circular a la xarxa.Una xarxa que està en mans

de persones que hi pengen el90 per cent dels contingutsque avui en dia es poden tro-bar a Internet. I aquesta és unadada que cal tenir molt en

compte.López recomana a les empre-ses tenir el més aviat possibleuna “estratègia 2.0” i recordaque cal estar molt amatent atots els moviments que es pro-dueixen a la xarxa: “Qui no hofaci eixamplarà i farà més granun barranc que després nopodrà superar”. El ponentrecorda que Facebook, la xarxasocial més popular, supera jaels 400 milions d’usuaris i que,en contra del que es puguicreure, “la franja d’edat delsmajors de 55 anys és la quecreix més en el camp de les xar-xes socials”.

«Les empreses han de saberaprofitar-se de les xarxes socials»

� Agustí Lopez director de Tau Consulting va ser el convidat del «Bon dia Tarragona»

Els sindicats d'Indo critiquen lamanca de suport municipalEls sindicats que representen els treballadors de la plantillade la multinacional òptica Indo a Tortosa, CCOO i UGT, hanlamentat la manca de suport per part de les institucions delterritori i, en especial, de l'Ajuntament de Tortosa, davantles mobilitzacions del col·lectiu davant l'amenaça de tanca-ment de la fàbrica, que pot deixar 31 persones al carrer. Elssindicats han convocat per divendres una manifestació quevol convertir-se en un «toc d'atenció a les administracion»'davant la desindustrialització del territori. El secretari d'or-ganització del metall, la construcció i afins de la UGT a lesTerres de l'Ebre, Lluís Calabuig, ha carregat contra l'alcaldede Tortosa, el convergent Ferran Bel, que governa al consis-tori amb el suport d'ERC. «El senyor alcalde hauria decol·laborar més amb els treballadors. Estan tancant empre-ses i no es veuen les autoritats enlloc. Haurien d'estar a lesbones i a les dolentes./ ACN

RedaccióBARCELONA

La Cambra de Comerç de Bar-celona reclama que el Corre-dor Mediterrani, tant viari comferroviari, i que inclou l'autoviaB-40 i els nous accessos terres-tres al Port de Barcelona, siguiuna prioritat del Pla Extraordi-nari d'Infraestructures (PEI),que va aprovar el Govern de

l'Estat el 7 d'abril i que con-templa la inversió de 17.000milions d'euros. Així mateix, laCambra ha demanat al Minis-teri de Foment que les licita-cions associades al PEI s'iniciïndurant el segon trimestre de2010 i que es faci pública lallista de les actuacions i els cri-teris que s'han utilitzat per afer la selecció. «És una novaoportunitat per complir els

compromisos amb Catalunya»,ha informat la Cambra en uncomunicat.Els criteris de rendibilitat

econòmica, social i mediam-biental han de marcar la triadels projectes, segons l'asso-ciació empresarial, que tambérecomana que, per evitardemores, es prioritzin els quees troben en un estat avançatde tramitació.

La Cambra de Barcelona reclamaprioritzar el Corredor Mediterrani

� Vol que s’inclogui en el Pla Extraordinari d'Infraestructures

20Maig de 2010Universitat

La Càtedra d’Emprenedoria rep elsuport de fundacions i entitats

� Fundación Bancaja i Pimec han estat les ultimes institucions tarragonines a incorporar-se a la Càtedra

Així, comença un nouperíode per tald’impulsar la creació denoves empreses il’emprenedoria entre elsestudiants

RedaccióTARRAGONA

La Càtedra Universitat-Empre-sa de Foment de l’Emprenedo-ria i Creació d’Empreses de laURV ha renovat i ampliat elsuport que rep de les princi-pals institucions econòmiquesde la demarcació. El passat 7d’abril es va fer la Junta Gene-ral de la Càtedra. A més deldirector de la Càtedra, el pro-fessor Pere Segarra, els repre-sentants de la Universitat i delConsell Social, hi van assistirels presidents de les cambresde comerç de Tarragona,Albert Abelló; de Tortosa, JoséLuis Mora, i de Valls, Marcel·lí

Morera; el vicepresident de laCambra de Reus, Xavier Colom;el president de la CEPTA, JosepAntoni Belmonte, i el president

de Pimec, Josep Joaquim Sen-dra, i José Lledó, representantde la Fundación Bancaja.Aquestes són les últimes que

s’han incorporat a la Càtedra.Així, s’obre un nou períodeamb actuacions per impulsar lacreació de noves empreses,

essencial en aquests moments,La Càtedra promou l’esperitemprenedor entre la comuni-tat universitària i dóna suporta les seves iniciatives empresa-rials. La URV considera cabdalque tots els estudiants conegu-in els conceptes d’emprenedo-ria al llarg de la seva trajectòriaacadèmica. Per això, col·laboraamb totes les institucions delterritori que estan interessadesa fomentar-la. Les actuacionsque es duen a terme són: sensi-bilitzar totes les persones ambnecessitat d’emprendre ambconferències, cursos, concur-sos i premis o la participacióen fòrums i altres esdeveni-ments. La formació dels empre-nedors es fa a través de cursosespecífics en les etapes inicialsi de consolidació de l’empresa;assessorament en la preparaciódel pla d’empresa, valoraciódels projectes, solucions definançament, i també es divul-guen bones pràctiques i altrestemes a través de la recercapublicant els seus resultats.

Representants de les institucions que donen suport a la Càtedra d’EmprenedoriaCEDIDA

RedaccióTARRAGONA

L'entitat certificadora TÜVRheinland ha acreditat que elCentre de Transferència deTecnologia i Innovació (CTTi)de la Fundació URV ha implan-tat i aplicat un sistema de ges-tió tècnica econòmica i comer-cial dels projectes de recerca ide transferència de tecnologiad'acord a la norma UNE166002:2006. El CTTi és elprimer centre de transferènciapúblic de l'Estat espanyol queha aconseguit aquesta certifi-cació i ja va ser pioner en la

implantació, el 2007, de l’ISO9001:2008, de gestió de laqualitat, certificació que tambéha renovat enguany.

La implantació d'aquest sis-tema aporta un valor afegit deconfiança en els projectes detransferència de tecnologia dela URV. La certificació perme-trà consolidar la imatge empre-sarial del CTTi, així com lacompetitivitat. Per la certifica-ció s'ha comptat amb lacol·laboració de les empresesBlau Consultors i SIMPPLE, laqual ha desenvolupat l’aplica-ció Boonsai per al manteni-ment de sistemes de gestió.

El CTTi està format per 21professionals amb l’objectiu desatisfer des de l'àmbit universi-tari les necessitats tecnològi-ques i de serveis generats pelssectors productius i adminis-tratiu.

Formació permanentEl Centre de Formació Perma-nent de la Fundació també harenovat el certificat ISO 9001pel seu sistema de gestió «Dis-seny, gestió i avaluació d'ac-cions formatives de formaciópermanent», avaluat per TÜVRheinland segons les normesISO 9001:2008. Així, s’ha per-mès actualitzar la certificacióde l'any 2007.

TÜV Rheinland asseguraque “la valoració general delsistema de qualitat implantaten l'organització és molt posi-tiva” i destaca la detecció denecessitats per elaborar l'ofer-ta formativa i el resultatsobtinguts. Així, es ratifica elcompromís del Centre de For-mació Permanent amb els seus

Certificat en qualitat ien gestió de larecerca i la formació

� El CTTi ha implantat el sistema de gestió UNE 166002-2006 i el Centre de Formació ha renovat l’ISO

Moment de l’entrega del certificat a la directora del CTTiCEDIDA

21Maig de 2010 Confederació Empresarial de Tarragona

CEPTA acaba el cicle de jornadesper analitzar la crisi al Tarragonès

� Al mes de juny es realitzarà la sessió de conclusions de totes les trobades dutes a terme a la demarcació

Les jornades «300 ideesper un territori» deCEPTA s’han dut a termeper tota la demarcacióper analitzar quina és lasituació del teixitempresarial de cadacomarca

RedaccióTARRAGONA

La sala Santiago Acosta delPalau de la Diputació de Tarra-gona va acollir la darrera de lessessions comarcals que CEPTAha dut a terme les darreres set-manes amb la intenció deprendre el pols a l’activitatempresarial i mesurar els efec-tes de la crisi econòmica en lainiciativa privada. Una vintenade representants de les empre-ses i les associacions comer-cials de la comarca del Tarra-gonès van exposar la sevasituació actual en un marc dedesacceleració econòmica i lesestratègies estan seguint perlluitar contra els efectes perju-dicials de la crisi econòmica.A la taula rodona van exposarla necessitat d’augmentar laflexibilitat laboral per ajudarles empreses a fer noves con-tractacions en un mercat labo-ral que ara mateix està en unasituació molt crítica i la dificul-tat general de la societat peradmetre que la situació econò-mica actual és un problema degran abast. En aquest sentit,els ponents de la sessió vanassenyalar la crisi de valors ques’està travessant, unida a ladesacceleració econòmica i lamala situació de la FormacióProfessional, que segueixessent un dels grans focus for-matius dels treballadors.A l’hora de buscar solucionsreals per sortir d’aquesta situa-ció, els participants a la reunióvan apuntar diferents opcions.Una de les alternatives que esvan proposar va ser l’aplicacióde noves tècniques en recursoshumans per millorar la produc-tivitat dels professors i apostarper mercats emergents perpermetre el retorn de la inver-sió, com en el cas del turisme.En l’apartat de formació,també es va parlar de la neces-sitat d’acostar la realitat uni-versitària a les directrius delmón empresarial. En aquestsentit, la Universitat Rovira iVirgili, un dels agents presentsa la trobada, a la seva ponèn-cia va exposar als represen-tants empresarials i entitats delTarragonès els objectius de laRegió del Coneixement de la

Universitat, una àrea que pre-tén enfortir la relació entre lesempreses i la investigacióemergent dins de l’àmbit uni-versitari. La ponència va anar acàrrec d’un dels responsables,el director executiu de l’àreade Parcs Científics i Tecnolò-gics de la URV, Sergi de Lamo.

La jornada al Baix CampA la sessió «300 idees per unterritori» de CEPTA que es vacelebrar al Baix Camp es vanconèixer de primera mà lesnecessitats i la problemàticadel teixit empresarial d’aquestacomarca, i es va fer en un climaparticipatiu per part dels assis-tents, que van exposar la sevarealitat en temps de crisi ialgunes de les apostes de futurper sortir de l’actual situacióeconòmica. El sector empresa-rial de la comarca va denunciarla davallada de vendes i l’aug-ment d’impagats com a princi-pals conseqüències d’aquestasituació. Les dificultats finan-ceres i la negativa dels bancs icaixes a concedir préstecsafecten negativament moltesempreses, per la qual cosa vanposar en relleu la importànciade recuperar antics valors comel pagament al comptat i evitaraixí un empitjorament de lasituació. A la taula rodona,organitzada per CEPTA, tot-hom va estar d’acord a desta-car com a factor essencial perla seva supervivència la dimen-sió de les empreses i el redi-mensionar l’activitat producti-va per mantenir la competitivi-tat. Un altre dels punts a desta-car és la necessitat de reinven-

tar i reestructurar les rutinesde funcionament estratègic del’empresa per potenciar almàxim la seva eficiència. Peraixò la formació i la preparaciódels treballadors és un actiu apreservar per tal de manteniraquesta eficiència en les nos-tres empreses.Un moment de la jornada que va tenir lloc a Tarragona

CEDIDA

TarragonèsEls representantstarragonins creuenque s’ha d’apostar perla flexibilitat laboral ila formació

Baix CampEl empresaris de lacomarca van alertarde la necessitat deparar l’endeutamenteconòmic

CEPTA presenta els 33 cursos per fer front a l’atur

CURSOS HORES POBLACIÓ INICI FINALESPECIALITAT: ANGLÈS ATENCIÓ AL PÚBLICIntroducció a l’anglès: atenció al públic 80 TARRAGONA 19/05/2010 22/06/2010Fonètica i expressions angleses: atenció al públic 120 TARRAGONA 28/06/2010 06/08/2010Introducció a l’anglès: atenció al públic 80 TARRAGONA 24/05/2010 18/06/2010Fonètica i expressions angleses: atenció al públic 120 TARRAGONA 21/06/2010 4/08/2010Introducció a l’anglès: atenció al públic 80 TARRAGONA 28/09/2010 3/11/2010Fonètica i expressions angleses: atenció al públic 120 TARRAGONA 04/11/2010 15/12/2010ESPECIALITAT: ANGLÈS GESTIÓ COMERCIALGestió comercial: Introducció a l’anglès 96 TARRAGONA 24/05/2010 28/06/2010Gestió comercial: Introducció a l’anglès 96 TARRAGONA 24/05/2010 28/06/2010Fonètica i expressions angleses 104 TARRAGONA 29/06/2010 03/08/2010Fonètica i expressions angleses 104 TARRAGONA 30/06/2010 4/08/2010Gestió comercial: Introducció a l’anglès 96 TARRAGONA 29/07/2010 13/10/2010Fonètica i expressions angleses 104 TARRAGONA 14/10/2010 19/11/2010Gestió comercial: Introducció a l’anglès 96 REUS 17/05/2010 17/06/2010Fonètica i expressions angleses 104 REUS 30/06/2010 28/07/2010Gestió comercial: Introducció a l’anglès 96 REUS 05/10/2010 10/11/2010Fonètica i expressions angleses 104 REUS 11/11/2010 22/12/2010ESPECIALITAT: TÈCNICA/A EN CONTROL DE QUALITAT(NORMES ISO)Gestió i documentació del sistema de qualitat 120 TARRAGONA 19/05/2010 21/06/2010Auditories de la qualitat, certificació i acreditació 75 TARRAGONA 28/06/2010 16/07/2010Gestió i documentació del sistema de qualitat 120 TARRAGONA 19/07/2010 6/08/2010Auditories de la qualitat, certificació i acreditació 75 TARRAGONA 30/07/2010 6/10/2010Gestió i documentació del sistema de qualitat 120 REUS 15/09/2010 22/10/2010Auditories de la qualitat, certificació i acreditació 75 REUS 25/10/2010 15/11/2010Gestió i documentació del sistema de qualitat 120 REUS 16/11/2010 22/12/2010Auditories de la qualitat, certificació i acreditació 75 REUS 23/12/2010 27/01/2011FORMACIÓ TRANSVERSALTècniques de negociació 25 REUS 21/06/2010 07/07/2010Microsoft Word: Nivell Bàsic 30 TARRAGONA 26/05/2010 11/06/2010PowerPoint, Creació de presentacions 30 TARRAGONA 14/06/2010 30/06/2010L’expressió social a la xarxa global. El web 2.0: blocs 30 TARRAGONA 25/05/2010 15/06/2010L’expressió social a la xarxa global. El web 2.0: blocs 30 TARRAGONA 01/07/2010 22/07/2010Microsoft Excel: Nivell intermedi 30 TARRAGONA 13/09/2010 20/09/2010PowerPoint, Creació de presentacions 30 TARRAGONA 04/10/2010 25/10/2010Microsoft Word: Nivell avançat 30 TARRAGONA 04/11/2010 12/11/2010Introducció a la creació de pàgines web. 50 TARRAGONA 02/07/2010 30/07/2010

CURSOS SUBVENCIONATS PER A PERSONES EN SITUACIÓ D’ATUR

Segons dades del Ministeri de Treball d’aquest darrer mes d’abril, l’atur ja supera la barrera del20% a la demarcació i s’ha incrementat en 11.000 persones el darrer any. En aquest marc ésmés important que mai seguir apostant per la formació de les persones aturades i potenciar l’a-prenentatge de les matèries més requerides i cada cop són més demanades per les empreses.CCEEPPTTAA rreeaalliittzzaarràà uunnaa sseessssiióó iinnffoorrmmaattiivvaa eell pprrooppeerr 1111 ddee mmaaiigg sseerràà aa lleess 1111 ddeell mmaattíí aa lleess ddeellee--ggaacciioonnss ddee CCEEPPTTAA TTAARRRRAAGGOONNAA ((AAvv.. RRoommaa,, 77 PPllaannttaa 55-- SSaallaa dd’’aacctteess)) ii llaa mmaatteeiixxaa hhoorraa ii ddiiaa aaCCEEPPTTAA RREEUUSS ((CC// AAllccaallddee JJooaann BBeerrttrraann,, 3300 bbaaiixxooss))..

TENDÈNCIES22

Maig de 2010

Montsant i Penedès a lacata de Castillo de Javier

El 29 d’abril el restaurant Cas-tillo de Javier de Salou va aco-llir la seva tradicional cata quees fa un cop al mes. En aquestaocasió la cata va ser amb elsvins de dos cellers inscrits adues de les denominacions d’o-rigen més importants de Cata-lunya, el Celler Can Ràfols delCau, DO Penedès i el Celler ElMasroig, DO Montsant. La pre-sentació de la cata va anar acàrrec del director comercialdel Celler Can Ràfols del Cau,David Sancho; de l’enòloga delCeller El Masroig, Maira, i delgerent de Castillo de Javier.Es va començar la cata amb elsvins del Celler Can Ràfols delCau, de la DO Penedès, amb unvi blanc jove, Petit Caus 2009,i el rosat Gran Caus 2009. El

tast va continuar amb els vinsnegres de la DOMontsant, pri-mer el Castell de Pinyeres,negre de criança i després elSort de Vinyes Velles, negre dereserva del Celler El Masroig.,Els quatre vins van ser del gustdel centenar de persones quees van reunir al Castillo deJavier per degustar-los. Perpoder gaudir dels vins, el res-taurant va preparar un aperitiuespecial, de set plats marca de

la casa. Entre els plats que esvan poder degustar a la cata hipodem trobar carbassons far-

cits, xistorra del país, pa ambtomàquet i pernil salat, amani-da de favetes o arròs amb ver-

dures. Els plats van ser prepa-rats per gaudir d’un àpat id’uns vins en bona companyia.

CRISTINA AGUILAR

El Tast

La CataEl Celler El Masroig iel Celler Can Ràfolsdel Caus van ser elsinvitats del tast aCastillo de Javier

El Restaurant

Cuina vora el mar alNàutic de Tarragona

RedaccióTARRAGONA

El mar sempre et fa pensar enpescadors, vaixells i bon men-jar. Així vora el mar, al PortEsportiu de Tarragona, trobemel Restaurant del Reial ClubNàutic de Tarragona (RCN deTarragona). Un lloc amb unahistòria que es remunta a l’any1878, i que durant el decursdels anys ha anat canviant d’u-bicació fins que l’any 1977 esva inaugurar la seva seu socialon és ara. Però és a partir del’any 2005 que s’obre unanova etapa amb l’entrada delspropietaris actuals, El Mar delCopete, S.L.. Així, la cuina haquedat en mans del xef Fran-cisco Copete, que dóna un tocd’internacionalitat als platsmariners i de casa nostra i eltoc elegant a la sala el dóna elmaître Mario Moscoso. L’espe-cialitat de la casa són princi-

palment els arrossos, com l’ar-ròs amb galeres i ceps o ambverdures, o l’arròs negre ambxipirons i escamarlans. A mésd’aquests àpats, també podemtrobar un ampli assortit d’en-trants com carpaccios, marisco amanides. Pel que fa alssegons, trobem plats de peix

d’exquisida qualitat com tambéplats de carn, com l’entrecot, iquant a les postres, hi trobemplats innovadors com les crepsde xocolata amb gelat de torró

o de tradicionals com el flamd’ou.

Al restaurant hi podem tro-bar un ambient mariner i gau-dir d’unes vistes increïbles del

port esportiu i del mar. La salaque té una capacitat per a mésd’un centenar de persones és, amés, ideal per celebrar-hibodes, comunions o batejos.

Una de les vistes que es pot gaudir des de l’interior del restaurant.CEDIDA

Restaurant ReialClub NàuticAdreça: Port Esportiu. EdificiNàutic-TarragonaTelèfon: 977 225824Cuina: Marinera de pescadorsPreu menú: Preu mitjà 30euros. Menú diari 16,50Horari: Obert tots els migdies,nits obert dijous, divendres idissabte.Plats recomanats: Tot tipusd’arrossos, amb llamàntol,galeres i ceps negres o fideusnegres amb cloïsses i carxofes.

23Maig de 2010 TENDÈNCIES

Recursos on-line

Portal europeu d’ajut a lespetites i mitjanes empreses

Internet com a eina peremprenedors i professionals

Aquest portal (http://ec.europa.eu/small-business/index_es.htm) va destinat ainformar de les mesures que la UE faper impulsar les petites empreses detot Europa i les seves actuacions en elmercat global; així, si tens una empresad’aquestes característiques pots bene-ficiar-te d’aquest portal on pots trobar,els ajuts, subvencions, normativa,accions, consells pràctics, etc.Des d’aquest portal tens a l’abast de lateva mà tota la informació que propor-ciona la UE sobre les i per les pimes,que va, com ja hem dit abans, des de

consells pràctics fins a qüestions rela-cionades amb les polítiques en aquestamatèria, com punts de contacte localsa enllaços per ajudar-te a establir xar-xes de comunicació. A més, dins es pottrobar informació sobre finançament,com obtenir associats o contractespúblics. També podem trobar opcionsper poder treure partit del teu negocicom les regles del mercat, sectors d’ac-tivitats, recursos humans, etc. Unaaltra part fa referència a la política deles pimes, dades i estadístiques, peracabar amb els serveis de recolzament.

WinRed.com és una comunitat d’em-prenedors i professionals interessatsen els projectes de internet, les xarxessocials, el posicionament web i altrestemes relacionats amb la gestió empre-sarial i el desenvolupament de negocisa internet. A més, s’ofereixen idees denegocis, entrevistes a emprenedors,vídeos, articles sobre posicionament iestratègies comercials.Dins d’aquest portal podem trobar elsdiferents apartats que hem anomenatsegons la teves necessitats. Hi ha unapartat de notícies pel que fa a la ges-

tió empresarial, també podem trobarun altra pestanya on pot informar-sesobre els esdeveniments que hi puguinhaver relacionats amb l’emprenedoriao la manera de treballar de les empre-ses. Al mateix temps ens assessoren iinformen sobre estratègies per tal depoder sortir de la crisi o bé comreorientar el teu negoci.

En definitiva ens trobem amb unaltre portal que ens pot orientar, iassessorar mitjançant experiènciesd’altres emprenedors, per millorar lagestió empresarial mitjançant internet.

Novetats

Toshiba presentala seva novaTablet Multimèdia

Un zoom de luxe per la col·lecció de joies de Rabat

El JouneE touch és un dispo-sitiu amb pantalla tàctil, defàcil accés a serveis basats enxarxa i a xarxes socials. Amés, té connexió wi-fi. El seuús és molt senzill i permet alsusuaris navegar per interneti descarregar contingutsdigitals utilitzant únicamentels dits en qualsevol lloc ambaccés a internet. A més,garanteix l’accés a Youtube oaltres plataformes de maneraràpida i senzilla per la xarxasense fils WLAN.

Els animals es converteixen en prota-gonistes de luxe a l’última col·leccióde joies de Rabat. La col·leccióincorpora des d’anells de cara-gols, granotes, serps, cama-leons, o delfins fins a coco-drils; penjolls de papallo-nes, tortugues i llangardai-xos, i fermalls i arracades depapallones. Els materials ele-gits per Rabat són zèfirs d’infini-tes tonalitats, robins, aiguamarines,brillants encastats en or blanc i or.Així, Rabat converteix la joieria en unjardí de fantasia i et porta a un viatgeexòtic i meravellós. Com a exemple,aquest anell de camaleó, tota una joiadiferent.

L’últim walkman W250 és ajustable al cos i permetfer exercici mentre escoltes les teves cançons preferi-des de manera còmoda i amb estil independentment de les meteorològi-ques. Aquest reproductor és resistent a l’aigua, sense cables, amb auricu-lars Sony EX Comfort de 13,5 mm, fàcil d’usar amb Zappin, llistes dereproducció i salt de carpetes per crear la seva banda sonora fàcilmentmentre fa exercici. A més, gaudeix d’una senzilla transferència de contin-guts musicals des de diverses fonts.

Aquest nou dispositiu, la webcam Slim1322AF, que incorpora un objectiud’autoenfocament òptic i proporcionauna qualitat d’imatge molt nítida. Permolt lluny que siguis, sempre estàenfocant. També disposa d’una grandefinició en megapíxels per vídeo i dela tecnologia d’imatge CMOS amb laqual s’aconsegueix una relació senyal-soroll magnífica fins i tot amb pocallum, i et permet disfrutar d’una granlluminositat en la imatge web de vídeo.A més, incorpora auriculars per poderconversar on line, entre d’altres.

Sony presenta l’últim en‘walkman’ per fer esport

Genius presenta la sevanova ‘webcam’

24Maig de 2010CONTRACRÒNICA

El somni fet realitat

Una cosa tan simple com gronxar-seen un parc per a les persones disca-pacitades fins ara era impossible.

Aquest fet és el que va portar JaumeBargalló, director de l’empresa Han-dycat, a distribuir el primer gronxa-

dor per a discapacitats autònom i an-tivandàlic de la mà del seu inventor,Josep Font.

El primer gronxador per a persones amb alguna discapacitat el podem trobar a la Residència Marinada de ReusCEDIDA

Amb aquest gronxador s’ha aconseguit que persones amb discapacitat física es balancegin sense ajut

Jaume Bargalló. Director de l’empresa Handycat, S.L.

Núria ArlandesVALLS

–Quina ha estat la principalraó que us fa fet portaraquesta idea al mercat?«El moviment de balanceig ésuna activitat molt present a lanostra vida, principalment enels primers anys, però tambédesprés. Ja fa molt de temps ensen vam adonar que, per circum-stàncies físiques o sensorials,algunes persones tenien difi-cultats per accedir als elementsque permeten aquest movimentde balanceig i calia pensar a fa-cilitar-ne d’altres de més com-plets o adaptar-ne algunsd’existents per universalitzar elseu accés. Vam començar a dis-tribuir cadires adaptades, pla-taformes per a cadires de rodes,bressols a suspendre d’un gron-xador per als qui tenien la mo-bilitat més afectada, etc. Vamveure que existia una demanda

que calia correspondre ambuna adequada oferta. Avui, ambel nou gronxador donem un pasmés per augmentar aquestaoferta.»–Quins són els seves princi-pals avantatges?«Els principals avantatges son laautonomia i l’accessibilitat. Perprimer cop, una persona en ca-dira de rodes –amb només lafuncionalitat de les extremitatssuperiors– pot accedir a ungronxador, aixecar-se sola, ba-lancejar-se l’estona que vulgui itornar a baixar. Sense l’ajuda deningú i sense cap esforç. Ambplena autonomia. I, si les admi-nistracions públiques són prousensibles, adaptaran espais ur-bans amb elements per a gransi petits i que presentin, persobre d’altres característiques,l’accessibilitat per a tothom,una certa resistència al vanda-lisme i un baix manteniment. Elnostre gronxador reuneix

aquestes tres característiques.Si les administracions hi col·la-boren, hi haurà disponibilitatde gronxadors d’ús públic»–A quin sector està destinat?«Principalment als ajuntamentsamb parcs i d’altres zones urba-nes amb àrees de joc exterior.Però també a parcs temàtics, re-sidències, escoles i, en general,qualsevol lloc destinat al lleureque estigui a l’aire lliure.»–Quins creu que són els bene-ficis pel col·lectiu al qual vadirigit?«A part dels beneficis que he

descrit a l’inici, crec que facilitala integració de persones ambalguna discapacitat i, a travésdel joc, n’afavoreix la convivèn-cia. També presenta altresavantatges “col·laterals”: alspares els resultarà molt méssegur gronxar el seu fill dinsdels seu propi cotxet. Fins queno pugui gronxar-se tot sol,serà millor l’ús d’aquest gronxa-dor que subjectar l’infant ambles mans mentre s’intenta ba-lancejar-lo al mateix temps.»–Quins són els projectes defutur que teniu?«Ara mateix els nostres esforçosvan dirigits a transmetre infor-mació sobre aquest producte,de les seves característiques iavantatges, en definitiva, a ferarribar al món un productepensat i construït per una per-sona d’aquí.A part d'aquest sector, tambécontinuem apostant per d’al-tres productes destinats acol·lectius i persones amb al-guna discapacitat, com la ins-tal·lació d’espais d’estimulaciómultisensorial, col·laborant enprojectes d’investigació i difu-sió del concepte “snoezelen”,sobre el qual hem esdevingutels primers a l’estat espanyol iels principals impulsors. Avui, jahi han moltes persones quegaudeixen d’aquests espais.»

Jaume Bargalló.CEDIDA

«La integració en eljoc ajuda a laconvivència»

Núria ArlandesVALLS

Handycat, ubicada a Valls, desdel 1996 es dedica a trobar so-lucions lúdiques per a tots elscol·lectius; el seu objectiu se-gons el seu director, Jaume Bar-galló, és que tothom es puguidivertir. Amb aquesta filosofiaes van adonar que els col·lectiusde discapacitats es trobavenamb el problema que no podiengaudir d’anar al parc com laresta de persones. Per això, vancomençar a preocupar-se peraquest tema i es van trobar quea Europa ja s’havien investigat iestudiat aparells amb aquestafinalitat, i es van decidir a im-portar la idea.

A la seva empresa ja dispo-saven d’elements per balance-jar-se i ja ho podien realitzaramb l’ajut de professionals perl’estimulació d’aquestes perso-nes. Però el primer en què esvan fixar és que no ho podienfer de manera autònoma i queels materials utilitzats era moltfàcil que, una vegada a l’airelliure, els poguessin fer malbé.Amb aquests problemes da-munt de la taula, van rebre lasol·licitud d’un ajuntament perrealitzar jocs infantils per a dis-capacitats per a una plaça. Així,juntament amb Josep Font, l’in-ventor i col·laborador de l’em-presa, van dissenyar ungronxador que pogués suportaratacs vandàlics, ja que tot estàrealitzat amb acer inoxidable, ia més que pogués ser autònom,és a dir, que una persona disca-pacitada amb mobilitat a la partsuperior es pot gronxar sola.

El funcionament és benfàcil, hi ha uns arnesos que sub-jecten la cadira, amb una ca-dena al davant perquè unavegada tinguem la cadira sub-jecta estirem sense esforç perapujar-la i així estirant aquestacadena poder realitzar el gron-xament que nosaltres tenim tanassumit i que per a les personesamb discapacitat fins ara eraimpensable. Pel que fa a la fre-nada, no cal fer cap gest foradel comú. A més, necessita moltpoc manteniment pel materialamb què està fabricat, i atén anormes molt rigoroses quant aseguretat. En aquests momentstenen el primer gronxador quehan realitzat col·locat a la Resi-dència Marinada de Reus.

De totes maneres, l’empresael que vol és que aquests gron-xadors no s’instal·lin en llocsexclusius per aquest col·lectiusinó que s’integrin als parcs ozones de joc destinats per anens sense problemes per talque siguin universals i que laseva finalitat sigui compartir iintegrar.

Crònica Actualitat Empresarial

Documents

Transcript of Crònica Actualitat Empresarial