APARELL DIGESTIU

Roger CañadasAlbert Maestre

Marc NollaEric Pérez

Ariadna Garcia

Índex:1. Parts generals de l’aparell digestiu.

2. Càries dental

3. Diarrea

4. Estrenyiment

5. Úlcera

6. La colelitiasi

7. Hepatitis

8. Avitaminosis

9. Obesitat

10. Apendicitis

11. Desnutrició

12. Pancreatitis

Parts de l’aparell digestiu:

Càries dentalQuan som petits la nostra

dentadura consta de 20 dents, però quan som grans en tenim unes 32. No a tothom li surten

els queixals del seny.La càries apareix quan no

tenim una bona higiene de les nostres dents.

Per evitar contraure aquesta enfermetat, el que hem de fer és raspallar-nos les dents desprès

de cada àpat i no menjar aliments amb una alta quantitat

de sucre.

També s’ha d’anar com a mínim 2 cops l’any al dentista per fer-nos una revisió i una neteja a fons ja que és molt

complicat rentar-les a la perfecció.

Diarrea

•És un canvi en les evacuacions intestinals que causa femta més tova del normal.

Què és?

•Inflamació de l'abdomen.

•Sensació de molèstia al voltant de l'anus.

•Necessitat urgent d'evacuar els intestins.

•Incapacitat de controlar els intestins

•Calfreds.•Febre.

Símptomes!

•En molts casos de diarrea, l'únic tractament necessari és el reemplaçament dels líquids i sals perduts. Cal consumir brou, sopa, sucs de fruita, fruites suaus o verdures.

Tractament!

Estrenyment

•El restrenyiment és un símptoma habitual associat a una disfunció que consisteix en la dificultat per defecar.

Què és?

•Normalment és ocasionat per una alimentació inadequada . Tot i així també pot ser causat per l'estrès o un canvi de residència. Finalment destacar que alguns fàrmacs com la codeïna o l'abús de laxants són a vegades els responsables d'aquest símptoma.

Causes!

•Dolor abdominal.

•Problemes anals: Hemorroides, fissura anal.

•Diverticulosi.

Símptomes!

•Hi ha diverses mesures per intentar evitar el restrenyiment. En primer lloc s'ha de mantenir una dieta rica en fibra, fruita fresca i verdures bullides i crues. En segon lloc beure aigua de forma abundant (1,5L). En tercer lloc fer exercici físic amb regularitat. Finalment no contenir-se mai quan es tingui necessitat d'anar al bany.

Mesures preventives!

•Els laxants són productes que faciliten el pas i l'eliminació de les femtes. Tot i així, l'abús de laxants pot produir restrenyiment. Sempre, a l'hora de prendre un laxant s'ha de consultar al farmacèutic prèviamen.

Tractament!

Úlcera

• Una úlcera és una

pèrdua de continuïtat a

la pell o d'una

membrana mucosa,

acompanyada per la

desintegració de teixit.

Quan afecta a la pell també

s'utilitza el terme nafra.

• Una úlcera cutània sovint és visible en

cas d'exposició a l'escalfor o el fred, irritació, o un problema

amb circulació sanguínia. També es

poden provocar a

causa d'una manca de

mobilitat, que causa pressió prolongada als

teixits.

• Les úlceres ocasionades

per una traumatisme

físic s'anomenen

úlceres traumàtiques. També poden

ser ocasionades per alguns

tipus d'infeccions o

produir-se sobre

tumors.

La colelitiasi

La colelitiasi o litiasi biliar és la presència de càlculs a la vesícula biliar, que poden passar a les vies biliars.

Aquesta és una afecció freqüent que incideix en una proporció superior en el sexe femení -el percentatge de dones afectades duplica i fins i tot triplica el d'homes- i que augmenta progressivament amb l'edat. Es calcula que un 12% de la població occidental pateix càlculs biliars, però cap a la setena dècada de la vida es dispara fins a un 35% en les dones i un 20% en els homes. S'ha constatat, però, que els factors geogràfics i socials marquen la seva prevalença. De fet, a Àsia i Àfrica gairebé no s'hi donen casos.

HepatitisL' hepatitis es una

enfermetat inflamatòria que afecta al fetge. La

causa, pot ser infecciosa, immunitària, per

anticossos o tòxica per exemple l'alcohol. Tot i que

també es considera una malaltia de transmissió

sexual, pot provocar també anorèxia (falta de gana,

mal estar...) L'hepatitis “es aguda si dura menys de

sis mesos i crònica quan dura més temps”.

Avitaminosis

L'avitaminosi es una malaltia que vol dir falta de vitamines en

la dieta, actualment són malalties poc conegudes i poc

freqüents als països industrialitzats. Segons la

vitamina que et falti es donen diferents malalties. Les mes

comunes són: l'escorbut(falta de vitamina C), el raquitisme ( falta

de vitamina D) i el beri-beri (falta de vitamina B1). Tot i que n'hi ha de mes aquestes són les

mes comunes.

Per curar aquesta malaltia, es basa en la identificació de la vitamina o vitamines

que et faltes, per poder procedir a la seva reposició

mitjançant suplements vitamínics i rarament en

síndromes de mala absorció , mitjançant

càrregues injectables.

Obesitat

L'origen de l'obesitat no té "culpa" la genètica i, per contra, influeixen en gran mesura els factors ambientals, l'estil de vida, la forma de menjar o la manca d’exercicis.

L’obesitat afecta a varies òrgans I teixits, un dels que mes afecta és el circulatori, degut a la formació de plaques de colesterol, es un

problema que no permet que la sang arribi a tot l’organisme I que en les cames provoca insuficiència arterial aguda: varius, flebitis i

infeccions.

Des d'un punt de vista psiquiàtric, les persones afectades d'obesitat solen ser esclaves de la bàscula i del mirall, amb dificultat en

diferenciar la gana de certes emocions, com la tristesa, la frustració, l'ansietat o l'estrès.

Solen tenir incapacitat per a frenar la seva voracitat i per a sentir-se tips. El principal tractament dietètic

per l'obesitat és reduir el greix corporal menjant menys calories i exercitant més.

ApendicitisTé com a origen l'obstrucció de l'apèndix per matèries fecals que s'acumulen en ell. Afecta a la mucosa, teixit linfoide y capa muscular.

La inflamació de l'apèndix es caracteritza per dolor a la part inferior del costat dret de l'abdomen. El pacient presenta nàusees o vòmits, amb febre moderada, i un trànsit intestinal més lent. Quan es palpa la zona dolorosa de l'abdomen, la paret abdominal es contrau de forma espontània. En alguns casos, la causa dels trastorns és difícil de determinar, a causa de la posició inhabitual de l'apèndix, sota del fetge o darrere del còlon.

L’apendicitis es considera una urgència quirúrgica, però amb els avenços de la medicina en el diagnòstic per imatges i els resultats de les últimes investigacions clíniques, sabem que, avui dia, les apendicitis sense complicacions poden curar-se sense recórrer sistemàticament a la cirurgia.

Desnutrició

La desnutrició es una deficiència de nutrients que generalment

s’associa a una dieta pobra en vitamines, minerals, proteïnes,

hidrats de carboni i greixos, alteracions en el procés d’absorció intestinal, diarrea crònica i malalties

com el càncer o SIDA.

Tipus segons la causa1. Desnutrició primària: Es

presenta degut a l’insuficient consum d’aliments, ja sigui

per carència de recursos econòmics,

dietes rigoroses o anorèxia.

2. Desnutrició secundaria: És deguda a que els aliments ingerits no són

processats per l’organisme de manera adequada degut a que diverses

malalties interfereixen amb la digestió, entre aquests trastorns es troben les

infeccions cròniques, insuficiència cardíaca, deficiències enzimàtiques a nivell intestinal, alteracions al fetge,

colitis, parasitosi, diabetis melits, càncer o SIDA.

Segons la pèrdua de pes1. Desnutrició de primer grau: És

aquella pèrdua de pes que no passa del 25%

del pes esperat del pacient per la seva

edat i talla; en aquests casos es consumeixen

les reserves nutricionals però el

funcionament cel·lular es manté en bon estat.

2. Desnutrició de segon grau: És quan

la pèrdua de pes fluctua entre el 25 i el 40%. Qui la pateix té esgotades les seves

reserves de nutrients.

3. Desnutrició de tercer grau: El peso corporal és menor al 60% del normal; les funcions cel·lulars i

orgàniques es troben summament

deteriorades i es té alt risc de morir.

Sím

ptom

esPèrdua excessiva de pes.

Pal·lidesa.

Abdomen enfonsat o inflat.

Pòmuls sortints.

Esgotament.

Falta de memòria.

Mans i peus freds.

Falta de creixement.

Resequetat a la pell; generalment s’observen fissures en les parpelles, llavis i plecs dels colzes i genolls.

Caiguda del cabell, el qual es torna sec i canvia la seva coloració.

Sensació de plenitud i pesadesa després de menjar de manera lleugera.

Menstruació irregular o desaparició d’aquesta.

Pèrdua de massa muscular.

Alteracions en la coagulació sanguínia i el sistema immunologia. Si existeix desnutrició severa el pacient tindrà els dits de les mans i els peus freds i blavosos degut a trastorns circulatoris.

Ungles primes i fràgils.

Batecs cardíacs accelerats.

Continues infeccions en les vies respiratòries.

Raquitisme i anèmia.

TRACTAMENT

En la desnutrició de primer s’ha de seguir una dieta equilibrada, completa i variada, de fàcil digestió, agradable i senzilla d’ingerir per completar les necessitats energètiques del pacient en funció de la seva edat i antecedents. No cal cap medicament, cap vitamina, cap tònic, només aliments. Es pot afirmar que el 100% dels pacients se salven si són

correctament tractats.

Pancreatitis

Es diu pancreatitis a la inflamació del pàncrees. El pàncrees és una glàndula

allargada i en forma de con que es troba darrere de l'estómac. Serveix per fabricar i segregar enzims digestius, així com les

hormones insulina i glucagó.

1. Pancreatitis aguda

• Inflamació aguda del pàncrees que es resol amb el tractament correcte, sense deixar seqüeles. En el 80 % dels casos es deu a malalties de les vies biliars o a alcoholisme. El 20 % restant es deu a fàrmacs, infeccions, algunes exploracions o intervencions quirúrgiques en l'abdomen. Tendeix a repetir-se, amb danys cada vegada més permanents, convertint-se doncs en una *pancreatitis crònica.

2. Pancreatitis crònica

• Inflamació del pàncrees, amb dany persistent encara després d'haver eliminat la causa i haver controlat els símptomes clínics. La causa més freqüent és l'alcoholisme.

•Els símptomes típics de pancreatitis són els de un abdomen agut, és a dir, els de un quadre de màxim dolor abdominal similar al d'una perforació o una peritonitis, de començament brusc i que dura des d'unes hores fins a diversos dies. S'acompanya de nàusees, vòmits, febre e important malestar general.

Símptomes•-Dejuni absolut i

aspiració del contingut de l'estómac amb una sonda. -Tractament del dolor amb analgèsics potents. -Reposició intravenosa de líquids i sals (sèrums). -Tractament precoç de totes les possibles complicacions. Si no hi ha millorança en les primeres hores o dies, sol ser necessari el trasllat a una Unitat de Vigilància intensiva (UCI).

1r. Tractament

•2. Pancreatitis crònica. Els episodis de exacerbació d'una pancreatitis crònica es tracten igual que la pancreatitis aguda. Posteriorment, és imprescindible abandonar per sempre l'alcohol. Pot ser necessari el tractament del dolor crònic amb analgésics, antiácids o enzimes pancreàtics.

2n. Tractament

GRÀCIES!