Post on 08-Sep-2020
1
INDICADORS DEL
SISTEMA EDUCATIU
DE LES ILLES BALEARS 2015
2
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE).
Indicadors del sistema educatiu. Illes Balears 2015.
Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.
Informe elaborat per l’equip de l’IAQSE
Pere Moyà Niell - director-
Antoni Bauzà Sampol
Joan F. Borràs Seguí
Javier Gámez Bauzá
Javier Real Vila
Edita:
Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)
Primera edició, juliol de 2017
ISSN: 2445-091X
3
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ............................................................................... 5
GLOSSARI DE SIGLES ...................................................................... 6
FONTS ............................................................................................. 7
E1. Escolarització i població ............................................................. 10
E1.1. Escolarització i població escolaritzable ....................................................................... 10
E1.2. Escolarització segons la titularitat del centre .............................................................. 12
E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys (vida escolar). .................. 15
E2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris ...................................................................................... 17
E2.1. Taxes netes d’escolarització a l’educació infantil ........................................................ 17
E2.2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de l’educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i PQPI de 2 anys) ........................................................................... 20
E2.3. Taxes netes d’escolarització a l’educació superior ...................................................... 26
E3. Alumnat estranger ..................................................................... 28
E4. Alumnat per grup i per professor ................................................ 32
E4.1. Alumnes per grup ...................................................................................................... 32
E4.2. Alumnes per professor .............................................................................................. 36
F1. Despesa total en educació .......................................................... 40
F1.1. Despesa total en educació amb relació al PIB ............................................................. 40
F1.2. Despesa pública total en educació ............................................................................. 42
F1.3. Despesa pública destinada a concerts ........................................................................ 45
F2. Despesa en educació per alumne ................................................. 47
R1. Competències bàsiques a primària (Avaluació a 3r. EP) ............... 51
R1.1. Competència en comunicació lingüística (3r EP) ......................................................... 52
R1.2. competència matemàtica (3r EP) ............................................................................... 61
R3. Competències clau als 15 anys : Avaluació PISA 2015 .................. 65
R3.1. Comprensió lectora PISA 2015 ................................................................................... 66
R3.2. Competència matemàtica PISA 2015.......................................................................... 68
R3.3. Competència científica PISA 2015 .............................................................................. 70
R3.4. evolució dels resultats de l’alumnat de les Illes Balears a PISA ................................... 72
4
R4. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat .................................................. 73
R4.1. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat d’educació obligatòria .............................................. 73
R4.2. Alumnat repetidor .................................................................................................... 77
R5. Abandonament escolar prematur ............................................... 80
R6. Taxes de graduació .................................................................... 83
R6.1. Taxa bruta de graduació i percentatge de promoció a l’educació secundària obligatòria83
R6.2. Taxes brutes de graduació en els estudis secundaris postobligatoris ........................... 87
R6.3. Taxa bruta de graduació en els estudis superiors ....................................................... 91
R6.4. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior.............................. 96
Nota: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren tant els privats concertats (sostinguts amb fons públics) com els privats no concertats. Excepte en aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors,
tant a professors com a professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores.
5
INTRODUCCIÓ
El següent informe és un recull actualitzat dels indicadors del sistema educatiu de les
Illes Balears elaborat per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), que incorpora dades actualitzades fins el curs 2014-2015.
En aquest document, de publicació anual, es presenta la informació estadística més remarcable de l’educació a les Illes Balears a través d’un conjunt de taules i gràfics. Amb la lectura d’aquest document es pot extreure informació general i específica sobre escolarització, finançament i resultats educatius.
Per tal de facilitar la comparació, per a cada indicador les dades es desagreguen per titularitat de centre, nivells educatius, sexe de l’alumnat, illes, etc.
També, amb la intenció de facilitar l’estudi comparat dels diferents indicadors amb els d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol s’han elaborat taules i gràfics que incorporen les dades elaborades per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació per al darrer curs disponible.
Així mateix, es presenten les sèries temporals que permeten estudiar l’evolució de l’indicador durant els darrers 10 cursos escolars.
Finalment, sembla oportú recordar que l’elaboració dels indicadors del sistema educatiu de les illes Balears té per principal objectiu facilitar el coneixement de la
situació educativa de la nostra comunitat autònoma, i alhora proporcionar elements de reflexió i anàlisi que orientin la presa de decisions per a la millora del sistema educatiu de les Illes Balears.
6
GLOSSARI DE SIGLES
CB: competència bàsica
CEE: centre d’educació especial
CEIP: centre d’educació infantil i primària
CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d’Educació (UNESCO)
CINE0: educació infantil
CINE1: educació primària
CINE2: educació secundària inferior o 1a etapa d’educació secundària (ESO)
CINE3: educació secundària superior o segona etapa d’educació secundària o educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i PQPI 2 anys)
CINE4: educació postsecundària o superior no universitària (PAU; proves d’accés a
cicles de grau superior)
CINE5: educació terciària o educació superior (5A, ed. universitària i 5B, CFGS)
CINE6: doctorat
CFGM: cicles formatius de grau mitjà
CFGS: cicles formatius de grau superior
EE: educació especial
EI: educació infantil
EP: educació primària
EPA: enquesta de població activa
ES: educació secundària
ESO: educació secundària obligatòria
ESPA: educació secundària per a persones adultes
EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea
FP: formació professional
FPB: formació professional bàsica
IBESTAT: Institut d’Estadística de les Illes Balears
IES: Institut d’educació secundària
INE: Institut Nacional d’Estadística
INEE: Institut Nacional d’Avaluació Educativa
GS: programes de garantia social
MECD: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport
OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics
PIB: producte interior brut
PISA: Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes
PQPI: programes de qualificació professional inicial
TRI: teoria de resposta a l’ítem
UE: Unió Europea
7
FONTS
Ensenyaments no universitaris
Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears.
Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2017. Curso 2014-
2015.
http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2014-15.html
Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/no-universitaria/alumnado/matriculado.html
http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/no-universitaria/alumnado/resultados.html
Ensenyaments universitaris
Estadísticas universitarias
http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/universitaria/estadisticas.html
Despesa pública en educació
Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.
http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/recursos-economicos/gasto-publico.html
Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2017 Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.
http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2014-15.html
Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística.
http://www.ine.es
8
Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears
Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques > Direcció General de Pressuposts i Finançament > ESTADÍSTIQUES > EVOLUCIÓ DE LA LIQUIDACIÓ 2002-2015
http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M14061809443874512917
&lang=CA&cont=88886
IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears. http://ibestat.caib.es/
Resultats proves de diagnòstic (competències bàsiques)
Avaluació de diagnòstic 2014-2015. Informe executiu. 3r EP. Institut d’Avaluació i
Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE. (en premsa)
Proves PISA
Resultats de PISA 2015. Illes Balears. Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE.
http://iaqse.caib.es/documentos/avaluacions/pisa/pisa_2015/pisa_IB_2015.pdf
Indicadors del sistema educatiu
Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2014. ISEIB 2014. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. IAQSE.
http://iaqse.caib.es/cat/indicadors/indicadors.html
Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2016. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.
http://www.mecd.gob.es/inee/sistema-indicadores.html
9
INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ
10
E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ
E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE
Definició: percentatge de població de 0-5 anys i de 16 a 24 anys escolaritzada.
Desagregacions: edat.
Comparació Illes Balears-conjunt de l’Estat
Informació complementària: taxa neta d’escolarització per edat.
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb els estudis que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.
La informació sobre aquest indicador s’ha de completar amb la
proporcionada en els indicadors E.2.1, E.2.2 i E.2.3. en els quals es recullen les taxes d'escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris (CINE 0, 3, 4 i 5)
Anàlisi
En l'anàlisi de les taxes d'escolarització, únicament s'han considerat les etapes d’educació no obligatòries (l’escolarització obligatòria comprèn entre els 6 i els 15 anys).
En l’educació Infantil, la població sense escolaritzar és molt superior en el primer cicle (0-3 anys). Al 2n cicle només un petit percentatge de nins entre 3 i 5 anys encara no estan escolaritzats (representen entre un 6 i un 7 % de l’alumnat).
En l’educació postobligatòria, des dels 16 anys fins al 24 anys augmenta gradualment la població desescolaritzada. Les taxes d’escolarització als 16 i 17 anys, edats teòriques de l’educació secundària (batxillerat; CFGM,PQPI i FPB), són 85,4 % i 80,3 % respectivament.
En les edats corresponents a l’educació superior, les taxes netes d’escolarització decreixen de forma remarcable a mesura que augmenta l’edat (del 56,7 % als 18 anys fins al 17,5 % als 24 anys).
En tots els casos, les taxes d’escolarització a les Illes Balears són significativament
inferiors a les del conjunt de l’Estat.
11
Gràfic E1.1.1. Taxes netes d'escolarització per edat en les edats de l’escolarització no obligatòria. Illes Balears-Estat. Curs 2014-2015.
5,9
20,0
28,6
93,2 93,3 93,2
86,4
80,3
56,7
45,8
37,5
32,7
26,121,9
17,5
9,7
35,6
55,4
94,997,4 97,9
95,1
90,0
80,0
73,0
66,9
60,7
49,5
40,2
30,7
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
> 1 any 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys 6 -1 5 anys 16 anys 17 anys 18 anys 19 anys 20 anys 21 anys 22 anys 23 anys 24 anys
ILLES BALEARS ESTAT
educació obligatòria
12
E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE
Definició: percentatge d’alumnes escolaritzats a l’ensenyament públic, a
l’ensenyament privat concertat i a l’ensenyament privat no concertat.
Desagregacions: Comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius de règim general no universitaris (EI, EP, ESO, batxillerat, CFGM, CFGS, PQPI i EE) i educació universitària.
Evolució de l’indicador: del curs 2005-2006 al 2014-2015.
Comparació entre comunitats autònomes
Anàlisi
En el curs 2014-2015, en totes les etapes educatives, el major percentatge dels
alumnes de les Illes Balears estan escolaritzats en centres públics: el 62,8 % dels alumnes a l'educació infantil, el 62,2 % a l’educació primària, el 60,8 % a l’ESO, el 70,5% al batxillerat, el 83,7 % als CFGM, el 84,9 % als CFGS i el 99,4 % a l’educació universitària.
En l’ensenyament privat concertat, els majors percentatges d'escolarització es troben a l’ESO (34,7 %), a l’educació primària, (32,9 %), a l’educació infantil (27,6 %) i als centres específics d’educació especial (66,7 %).
Al voltant del 9,8 % dels d’alumnes assisteixen a centres privats no concertats a CFGS,
un 9,7 % a educació infantil i en la resta d’etapes oscil·len entre un 3,9 % a CFGM i un 5,3 % a batxillerat. Aquests centres no oferten estudis de FPB ni PQPI.
Gràfic E1.2.1. Escolarització segons titularitat en els ensenyaments de règim general.
Illes Balears. Curs 2014-2015
62,8 62,2
33,3
60,870,5
83,7 84,971,9
83,1
99,4
27,6 32,9
66,7
34,724,2
12,4 5,2 28,116,9
9,7 4,9 4,5 5,3 3,9 9,80,6
0%
20%
40%
60%
80%
100%
EI EP EE ESO Batx* CFGM* CFGS* PQPI FPB Ed. universitària
privats no concertats privats concertats públics
A l’educació universitària un 7 % dels alumnes estudiaren en centres adscrits a la UIB.
13
Gràfic E1.2.2. Escolarització segons titularitat en estudis universitaris. Illes Balears.
Curs 2014-2015
10093
7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
total públic c. propis c. adscrits Si es compara el percentatge d’alumnat escolaritzat en centres públics que imparteixen ensenyaments de règim general a les Illes Balears amb el d’altres
comunitats autònomes, es comprova que el de la nostra comunitat (64,3 %) és un dels més baixos del conjunt de l’Estat (68,0 %), percentatge proper al de Navarra (64,7 %), al de Catalunya (65,9%) i al de la Comunitat Valenciana (66,9 %) encara que superior al del País Basc (51,1,9 %)
Taula E1.2.1. Percentatge d’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics per comunitats autònomes. Curs 2014-2015.
TOTAL EI EP ESO
Batx.
*
CF
GM*
CF
GS
*
PQPI FPB Ed.
Esp.
Ed. univ.
grau*
Ed. univ. màsters oficials*
ESTAT 68,0 64,0 67,7 65,8 74,8 75,3 76,7 79,2 79,7 57,6 89,2 76,0
Andalusia 74,9 67,8 76,9 75,2 83,1 71,3 76,4 76,5 80,8 64,0 99,5 98,9
Aragó 68,5 65,5 68,8 65,8 74,8 73,2 72,3 65,3 74,6 55,6 93,5 96,1
Astúries 71,5 71,5 69,3 66,3 77,5 75,3 81,6 100 73,0 70,2 100 100
Illes Balears 64,3 62,8 62,2 60,8 70,5 83,7 84,9 71,9 83,1 33,3 100 100
Canàries 77,1 69,0 74,3 75,8 86,2 92,6 90,9 96,8 98,4 75,9 99,6 94,8
Cantàbria 70,5 72,0 67,4 66,3 85,7 67,9 72,2 60,3 60,3 39,0 96,6 100
Castella i Lleó 68,5 66,3 66,7 64,0 78,0 73,4 77,5 95,9 72,0 66,0 100 100
Castella-La Manxa 81,8 77,1 81,2 80,1 90,4 88,7 92,3 91,7 88,9 62,4 87,1 58,3
Catalunya 65,9 66,3 66,5 62,0 65,7 76,1 68,3 70,0 - 42,5 87,2 80,7
C. Valenciana 66,9 61,1 67,0 63,8 72,9 74,1 81,4 96,5 89,0 79,8 87,6 84,9
Extremadura 80,4 80,2 78,0 76,7 88,2 88,4 90,2 93,9 99,2 50,1 100 100
Galícia 72,7 65,8 70,0 70,3 85,4 83,1 85,7 93,4 84,7 39,1 100 100
C. de Madrid 54,9 52,0 53,5 52,0 61,2 67,3 74,3 75,8 66,3 53,6 80,4 59,1
R. de Múrcia 71,3 66,6 69,6 69,8 88,3 71,4 77,0 82,1 88,2 69,2 78,2 55,2
Navarra 64,7 67,3 63,0 60,2 65,4 76,7 77,2 53,9 71,2 58,8 47,9 27,6
País Basc 51,1 52,5 51,2 46,4 49 62 55,2 42,4 46,0 48 79,0 59,0
La Rioja 66,9 61,7 66,2 61,4 80,6 71 89,6 100 60,9 70,4 100 100
Ceuta 79,2 75,3 76 73,6 95,9 100 100 100 90,5 100
Melilla 83,0 73,3 79,5 89,2 96,3 100 100 100 100 100
* No es comptabilitza l’alumnat de l’educació a distància ni el d’universitats no presencials
14
Des de 2005-2006 a 2013-14, la distribució de l'alumnat segons la titularitat dels
centres ha anat incrementant-se lleugerament cada any, passant del 63,4 % el curs 2005-2006 al 65,5 % l’any 2013-2014. En l’any 2014-2015 s’ha produït un descens en l’alumnat matriculat en els centres públics.
Taula E1.2.2. Evolució del percentatge de l’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics no universitaris. Illes Balears. Cursos 2005-2006 a 2014-2015
05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15
Total règim general
63,4 63,7 64,1 64,9 65,0 65,4 65,2 65,2 65,5 64,3
EI 60,1 60,3 60,9 64,4 64,4 64,6 65,3 65,1 65,0 62,8
EP 62,1 62,8 63,2 62,6 62,6 62,3 62,7 62,5 62,5 62.2
ESO 59,7 60,4 60,8 61,0 61,0 60,9 61,4 60,9 61,4 60.8
Batxillerat * 74,6 73,5 72,5 71,1 71,1 72,3 72,1 71,6 74,8 70.5
GFGM* 85,5 84,6 83,8 84,4 84,4 82,7 82,3 83,3 85,3 83.7
CFGS* 90,5 89,8 89,6 90,8 91,6 90,3 88,5 88,6 87,3 84.9
PQPI 88,7 86,5 88,5 90,6 87,4 78,7 77,9 78,7 78,8 71,9
FPB - - - - - - - - - 83,1
Ed. especial 20,6 24,1 24,9 35,0 31,1 27,2 26,5 28,5 31,2 33.3
* No es comptabilitza l’alumnat de l’educació a distància
15
E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR ALS 6 ANYS (VIDA ESCOLAR).
Definició: nombre mitjà d’anys de permanència previsible en el sistema educatiu d’un
infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris (vida escolar).
Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris.
Evolució de l'indicador: del curs 2006-2007 al 2014-2015.
Comparació Illes Balears-conjunt de l’Estat.
Especificacions tècniques:
L’esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les taxes
netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 6 i 24 anys d’edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial (cicles formatius d’arts plàstiques i disseny, ensenyaments esportius, ensenyaments professionals de música i dansa i ensenyaments artístics de grau superior, idiomes nivell avançat,). S’inclouen a més els estudis de formació ocupacional i d’adults (inicials i secundaris)
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.
Anàlisi
A la nostra comunitat autònoma, el curs 2014-2015, el nombre mitjà d’anys que s’estima que un nin de sis anys romandrà al sistema educatiu és de 15 anys.
Gràfic E1.3.1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs 2014-2015
15,013,7
1,3
0
5
10
15
20
Total En l'educació no universitària
En l'educació universitària
L’esperança de vida escolar ha augmentant de 13,8 anys el curs 2006-2007 a 15 anys el curs 2014-2015, la qual cosa suposa un increment d’1,2 anys.
16
Gràfic E1.3.2. Evolució de l’esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears.
Cursos 2006-2007 a 2014-2015.
12,8 13,0 13,5 13,5 13,5 13,6 13,7
1,0 1,1 1,1 1,3 1,4 1,3 1,313,8 14,1 14,3
14,9 14,9 15,0 15,0
0
5
10
15
20
2006-2007 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
Ed. universitària Ed. no universitària Total
Tot i així, l’esperança de vida escolar de l’alumnat de 6 anys de les Illes Balears en el curs 2014-2015 era previsiblement la menor de totes les de les comunitats autònomes de l’Estat, tal i com és desprèn del gràfic E1.3.3.
El nombre mitjà d’anys de permanència que l’alumnat de les Illes Balears romandrà en el sistema educatiu, inclosos els estudis universitaris, era 2,5 anys inferior al previsible pels alumnes del conjunt de l’Estat.
Gràfic E1.3.3. Esperança de vida escolar als 6 anys, per comunitats autònomes. Curs 2014-2015
13,7 14,4 14,4 14,6 14,9 14,6 14,2 15,0 14,0 14,1 14,9 14,2 14,5 14,7 14,5 14,9 15,2 14,8 14,2 14,7
1,3
3,11,5 1,5 1,6 1,9 2,7
1,9 3,0 3,1 2,5 3,3 3,0 2,9 3,2 2,83,3 3,8 4,7
6,015,0
17,5
15,9 16,2 16,5 16,5 16,9 16,9 17,0 17,1 17,4 17,5 17,5 17,6 17,7 17,718,6 18,6 18,9
20,7
0
5
10
15
20
25
Illes
Bale
ars
Est
at
Melil
la
Caste
lla-L
a M
anxa
Ceuta
Extr
em
adura
Andalu
sia
Canàries
Navarr
a
R. d
e M
urc
ia
Cantà
bria
Cata
lunya
Ara
gó
Astú
ries
C. V
ale
ncia
na
Galíc
ia
País
Basc
Cast
ella
i Leó
C. d
e M
adrid
La R
ioja
Ed. universitària Ed. no universitària Total
17
E2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DELS
NIVELLS NO OBLIGATORIS
E2.1. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL
Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització dels 0 als 5 anys d’edat i del nombre mitjà d’anys d’escolarització a l’educació infantil.
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: del curs 2004-2005 al 2014-2015.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques:
Taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació
infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.
El nombre mitjà d’anys d’escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les
taxes netes d’escolarització de l’alumnat de 0 a 5 anys.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a
partir del cens de població de 2011.
Anàlisi
Menys d’un 20% de la població de 0-2 anys de les Illes Balears està escolaritzada al primer cicle de l’educació infantil1
En el segon cicle aquests percentatges oscil·len entre el 93,2 % i el 93,3 %.
1 Hem d’advertir però que molts centres d’educació infantil privats no proporcionen les dades d’escolarització a la conselleria
d’educació i universitat i, per tant, un percentatge important d’alumnes no es comptabilitze, tot i estar escolaritzat.
18
Gràfic E2.1.1. Taxes netes d’escolarització d’educació infantil.
Illes Balears. Curs 2014-2015
6,2
35,628,6
93,2 93,3 93,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys
Com s’aprecia al gràfic següent, entre els cursos 2005-2006 i 2014-2015, la taxa d’escolarització ha experimentat un creixement considerable.
En el segon cicle l’escolarització s’acosta al 95 % amb lleugeres variacions que sovint responen a desajustaments entre la població real i les estimacions que s’utilitzen per al càlcul de les taxes.
Gràfic E2.1.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització d’educació infantil.
Illes Balears. (cursos 2005-2006 a 2014-2015)
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys
El nombre mitjà d’anys d’escolarització d’un nin o nina a l’educació infantil ha anat en augment en els darrers sis anys. Els infants que iniciaren l’escolarització el curs
2014-2015 estaran escolaritzats una mitjana de 3,5 anys en l’etapa d’educació infantil (Taula E2.1.3) mentre que en el conjunt de l’Estat hi estaran 3,9.
19
Taula E2.1.3. Evolució del nombre mitjà d’anys en educació infantil. Illes Balears.
(cursos 2005-2006 a 2013-2014)
2005-2006
2006-2007
2007-2008
2008-2009
2009-2010
2010-2011
2011-2012
2012-2013
2013-2014
2014-2015
3,1 3,1 3,1 3,0 3,2 3,3 3,4 3,4 3,5 3,5
El percentatge d’alumnes d’educació infantil a les Illes Balears, com es veu en el gràfic E2.1.4, és inferior al del conjunt de l’Estat en totes les edats, especialment en les de 0 a 2 anys.
Gràfic E2.1.4. Taxes netes d’escolarització en educació infantil 0-5 anys.
Illes Balears-Estat. Curs 2014-2015
18,4
93,2 93,3 93,2
34
94,9 97,4 97,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
0-2 anys 3 anys 4 anys 5 anys
Illes Balears Estat
20
E2.2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE L’EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA (BATXILLERAT; CFGM I PQPI DE 2 ANYS)
Definició: taxes netes d’escolarització en les edats de 16, 17 i 18 anys en els ensenyaments corresponents.
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al curs 2014-2015.
Comparació entre comunitats autònomes.
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització dels 16, 17 i 18 anys és la relació entre l’alumnat de cada edat, respecte del total de la població de la mateixa edat.
Tot i que les edats considerades és corresponen amb les edats en què
teòricament es realitzen ensenyaments secundaris postobligatoris (batxillerat; CFGM i PQPI 2 anys)) i superiors (CFGS i universitaris), en aquest indicador també s’inclouen les taxes netes d’escolarització d’alumnes d’aquestes edats que encara cursen ESO o educació d’adults.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver
discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població utilitzades per al càlcul d’aquest indicador s’han obtingut a partir del cens de població de 2011.
Anàlisi
El curs 2014-2015, el 86,4 % de la població de 16 anys, el 80,3 % de la població de 17 anys i el 56,7 % de la de 18 anys de les Illes Balears es trobava escolaritzada.
Gràfic E2.2.1. Taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears. Curs 2014-2015
86,480,3
56,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
16 anys 17 anys 18 anys
En el gràfic E2.2.2, que apareix a continuació es presenta l’evolució de les taxes netes d’escolarització de la població de 16, 17 i 18 anys.
21
La població escolaritzada va disminuint, a mesura que augmenta l’edat, si bé en els
darrers cursos, especialment als 17 anys, s’observa una tendència creixent de les matriculacions en els diferents estudis. Als 18 anys, les taxes es mantenen relativament estables al llarg dels cinc darrers cursos.
Gràfic E2.2.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears.
Cursos 2007-2008 a 2014-2015
84,2 85,1 87,2 89,5 87,5 86,6 85,5 86,4
69,2 70,3 73,3
81,2 80,1 78,6 79,2 80,3
45,448,3 50,9
57,0 56,5 55,1 55,7 56,7
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
16 anys 17 anys 18 anys
El curs 2014-2015, del 86,4 % de la població escolaritzada als 16 anys, aproximadament la tercera part (31,7 %) realitzava estudis obligatoris i el 53,7 %, estudis postobligatoris.
Gràfic E2.2.3. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16 anys. Illes Balears.
Cursos 2007-2008 a 2014-2015
35,0 34,9 34,9 35,1 34,2 33,7 32,9 31,7
47,7 48,8 51,8 53,8
52,8 52,5 51,8 53,7
1,5 1,4 0,6 0,5 0,4 0,4 0,8 0,8
84,2 85,1 87,2 89,5 87,5
86,6 85,5 86,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
Adults ES postobligatòria ESO Total
Del 80,3% de la població escolaritzada als 17 anys, el curs 2014-2015, un 63,8 % cursava estudis postobligatoris, un 4,4% educació d’adults i un 11,5 % encara es trobava cursant l’ESO.
22
Gràfic E2.2.4. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 17 anys. Illes Balears.
Cursos 2007-2008 a 2014-2015
10,2 12,2 12,0 12,4 13,3 12,5 12,8 11,5
54,0 53,7 59,5
65,4 63,2 62,7 62,4 63,8
4,6 4,4 1,8
3,3 3,7 3,4
4,1 4,468,8 70,3 73,3
81,2 80,1 78,6 79,3 80,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
Adults ES postobligatòria ESO Total
El curs 2014-2015, dins el sistema educatiu universitari i no universitari, un percentatge residual d’alumnes de 18 anys encara resta a l’escolarització obligatòria (1%) i prop de la tercera part (31,2 %) cursa estudis secundaris postobligatoris.
Només l’1,4 realitzen estudis superiors no universitaris, el 9,8 %% realitza estudis propis de l’oferta per a persones adultes i el 13,2 % estudis universitaris.
Gràfic E2.2.5. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 18 anys. Illes Balears.
Cursos 2007-2008 a 2014-2015
0,6 1,2 1 0,9 1,2 1,1 1,1 1
28,630 30,7
35,1 35,3 33,8 32,9 31,2
1,32 1,6
1,5 1,2 1,11,1 1,4
9,59,9 10,5
11,7 11,511,5 11,9 13,2
5,45,2
7,1
7,8 7,37,5 8,7 9,8
45,4
48,3 50,9
57,0 56,5 55,0 55,7 56,7
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
Ed Adults Ed. superior universitària i equivalents
Ed. superior no universitària ES postobligatòria
ESO Total
En general, en totes aquestes edats, les taxes d’escolarització de l’alumnat de les Illes Balears es troben per davall de la mitjana de l’Estat.
23
Gràfic E2.2.6. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2014-2015
31,7
0
31,2 30,6 31,3 34,7 35 37,431,9 27,9 31,5
35,9 40 34,2 3123,9 30,7 30,9 28,1 32,9
22,2
53,763,6 60,7 60,3 57,5 58,9 56,7
62,4 66,1 62,358,7 54,8
60,4 64,271,2
65,6 65,8 69,165,7
77,1
0,8
0,30,1 0 0
0,3 0,1 0 0,2 0,7 0,2 0,1 0,4 0 0,4 0,1 0,4 0,5 0,1 0,286,4
95,191,4 91,5 92,2 94,1 94,2 94,2 94,2 94,6 94,8 94,9 95 95,2 95,4 96,3 97,1 97,6 98,7 99,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Illes B
ale
ars
Esta
t
Astú
ries
Melil
la
Ceuta
Caste
lla-L
a M
anxa
Canàries
C. V
ale
ncia
na
Navarr
a
Extr
em
ad
ura
R. M
úrc
ia
Ara
gó
And
alu
sia
C. M
ad
rid
Cata
lunya
Cantà
bria
Galíc
ia
La R
ioja
Caste
lla i L
leó
País
Basc
Adults ES postobligatòria ESO Total
Taula E2.2.1. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2014-2015
ESO Ed. secundària
postobligatòria Adults Total
ESTAT 31,2 63,6 0,3 95,1
Illes Balears 31,7 53,7 0,8 86,4
Astúries 30,6 60,7 0,1 91,4
Melilla 31,3 60,3 0 91,5
Ceuta 34,7 57,5 0 92,2
Castella-La Manxa 35 58,9 0,3 94,1
Canàries 37,4 56,7 0,1 94,2
C. Valenciana 31,9 62,4 0 94,2
Navarra 27,9 66,1 0,2 94,2
Extremadura 31,5 62,3 0,7 94,6
R. Múrcia 35,9 58,7 0,2 94,8
Aragó 40 54,8 0,1 94,9
Andalusia 34,2 60,4 0,4 95
C. Madrid 31 64,2 0 95,2
Catalunya 23,9 71,2 0,4 95,4
Cantàbria 30,7 65,6 0,1 96,3
Galícia 30,9 65,8 0,4 97,1
La Rioja 28,1 69,1 0,5 97,6
Castella i Lleó 32,9 65,7 0,1 98,7
País Basc 22,2 77,1 0,2 99,5
24
Gràfic E2.2.7. Taxes netes d’escolarització als 17 anys per comunitats autònomes. Curs 2014-2015
11,5 12 11,7 13,6 14,7 9,617,7 14,1
5,615,3 13,7 12,4 13,9 11,7 14,3
9,1 13,1 8,615,7
7,3
63,8
76,865,8 63
72,4 77,569,5 72,9
81,373,3 76,7 75,2
77,6 79,4 77,482,4
79,7 85,278,7 91,3
4,4
1,1
0,23,5
0,5 1,1 0,9 1,3 1,4 1 0,5 3,5 0,1 0,8 0,3 0,71,2 0,3 0,4
0,5
80,3
90,0
77,8 80,3
87,6 88,3 88,2 88,3 88,4 89,6 91,0 91,1 91,7 92 92,1 92,2 94,1 94,1 94,8 98,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Me
lilla
Ce
uta
Ca
nà
rie
s
C. V
ale
ncia
na
R. M
úrc
ia
An
da
lusia
Ca
talu
nya
Ca
ste
lla
-La
Ma
nxa
Ara
gó
Extr
em
ad
ura
Astú
rie
s
Ca
nta
bri
a
C. M
ad
rid
La
Rio
ja
Ga
lícia
Na
va
rra
Ca
ste
lla
i L
leó
Pa
ís B
asc
Adults Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total
Taula E2.2.2. Taxes netes d’escolarització als 17 anys per comunitats autònomes. Curs 2014-2015
ESO
Ed. secundària
postobligatòria
Ed. superior no
universitària Adults Total
ESTAT 12 76,8 0 1,1 90,0
Melilla 11,7 65,8 0 0,2 77,8
Ceuta 13,6 63 0,3 3,5 80,3
Illes Balears 11,5 63,8 0 4,4 80,3
Canàries 14,7 72,4 0 0,5 87,6
C. Valenciana 9,6 77,5 0,1 1,1 88,3
R. Múrcia 17,7 69,5 0 0,9 88,2
Andalusia 14,1 72,9 0 1,3 88,3
Catalunya 5,6 81,3 0 1,4 88,4
Castella-La Manxa 15,3 73,3 0 1 89,6
Aragó 13,7 76,7 0 0,5 91,0
Extremadura 12,4 75,2 0 3,5 91,1
Astúries 13,9 77,6 0 0,1 91,7
Cantabria 11,7 79,4 0 0,8 92
C. Madrid 14,3 77,4 0,1 0,3 92,1
La Rioja 9,1 82,4 0,1 0,7 92,2
Galícia 13,1 79,7 0 1,2 94,1
Navarra 8,6 85,2 0 0,3 94,1
Castella i Lleó 15,7 78,7 0 0,4 94,8
País Basc 7,3 91,3 0 0,5 98,9
Com s’aprecia, la població escolaritzada als 18 anys en estudis superiors, tant no universitaris com universitaris, és remarcablement inferior a la de la resta de comunitats autònomes. En canvi, en l’educació d’adults, el percentatge de població de la nostra comunitat supera la mitjana de l’Estat, possiblement pel retorn de molts de joves que abandonaren prest els estudis sense graduar-se en l’educació secundària.
25
Gràfic E2.2.8. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2013-2014
1 1,3 1 1,4 1,4 1,2 1 1,8 1 1,6 1,2 1 0,6 1,6 1,2 1 1,3 2,4 0,8 0,9
31,237,6 36,1 35,8 38 37,9 39,1 37,3 41,9 38,5
33,342,4
34,940,7 40,2 37,2
42,245,6
35,1 36,8
1,4
4,73 3,3 3,2 2,6 4,7 3,8
4,93
7,4
3,7
4,7
5,4 3,9 6,63,6
3,9
8,1 4,89,8
4,7 12,7 12,4 8,1 10,3 4,8 3,9
6,93,5
2,33,5
2,9
4,54,3 3
3,4
3,4
3,5 611,9
31,6
10,0 11,3 14,117,3 20,0
27,5 21,7 30,1 33,1 27,3 35,6 27,4 30,237,0
38,0 34,1 44,2
49,6
56,7
80,1
62,9 64,4 64,869,5 69,7
74,4 76,4 76,8 77,8 78,0 78,9 79,7 79,985,0
88,6 89,6 91,7
98,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Illes B
ale
ars
Esta
t
Ceuta
Melil
la
Caste
lla-la M
anxa
Extr
em
ad
ura
La R
ioja
And
alu
sia
Canàries
R. d
e M
úrc
ia
Cata
lunya
Cantà
bria
Navarr
a
Galíc
ia
C. V
ale
ncia
na
Astú
ries
Caste
lla i L
leó
Ara
gó
País
Basc
C. d
e M
ad
rid
altres (2) Ed. universitària i equivalents (1) Ed. d'adults Ed. superior no universitària ES postòbligatoria ESO Total
Taula E2.2.3. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2014-2015
ESO Ed. secundària postobligatòria
Ed. superior no universitària
Ed. d'adults
Altres Ed.
Universitària i equivalents
Total
ESTAT 1,3 37,6 4,7 4,7 0,2 31,6 80,1
Illes Balears 1 31,2 1,4 9,8 1,4 11,9 56,7
Ceuta 1 36,1 3 12,7 0,1 10,0 62,9
Melilla 1,4 35,8 3,3 12,4 0,3 11,3 64,4
Castella-la Manxa 1,4 38 3,2 8,1 0,0 14,1 64,8
Extremadura 1,2 37,9 2,6 10,3 0,2 17,3 69,5
La Rioja 1 39,1 4,7 4,8 0,1 20,0 69,7
Andalusia 1,8 37,3 3,8 3,9 0,0 27,5 74,4
Canàries 1 41,9 4,9 6,9 0,0 21,7 76,4
R. de Múrcia 1,6 38,5 3 3,5 0,1 30,1 76,8
Catalunya 1,2 33,3 7,4 2,3 0,4 33,1 77,8
Cantàbria 1 42,4 3,7 3,5 0,1 27,3 78,0
Navarra 0,6 34,9 4,7 2,9 0,2 35,6 78,9
Galícia 1,6 40,7 5,4 4,5 0,1 27,4 79,7
C. Valenciana 1,2 40,2 3,9 4,3 0,1 30,2 79,9
Astúries 1 37,2 6,6 3 0,2 37,0 85,0
Castella i Lleó 1,3 42,2 3,6 3,4 0,1 38,0 88,6
Aragó 2,4 45,6 3,9 3,4 0,2 34,1 89,6
País Basc 0,8 35,1 8,1 3,5 0,0 44,2 91,7
C. de Madrid 0,9 36,8 4,8 6 0,1 49,6 98,1
26
E2.3. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ SUPERIOR
Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de l’educació superior universitària (dels 18 als 24 anys).
Desagregacions: edat.
Evolució de l’indicador: del curs 2010-2011al 2014-2015.
Especificacions tècniques:
La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre
l’alumnat que té l’edat que es correspon amb l’ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat.
Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població
utilitzades s’han obtingut a partir del cens de població de 2011.
Anàlisi
En el curs 2013-2014 a mesura que augmenta l’edat (dels 18 als 24 anys), disminueix
la taxa d’escolarització global.
Aquest decreixement en les taxes es dóna en els estudis postobligatoris de batxillerat, en el cicles formatius de grau mitjà i en l’educació d’adults. En canvi, en estudis superiors, les majors taxes d’escolarització es donen entre els 19 i els 21 anys, la qual cosa indica que un important percentatge de joves s’incorpora a aquests estudis un any després del que els correspondria (18 anys).
A partir dels 21 anys les taxes d’escolarització van disminuint en tots els estudis. També en aquestes edats, les taxes netes d’escolarització es troben per davall la
mitjana nacional.
Gràfic E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2014-2015
1,0 0,3
31,2
18,5
10,46,6 4,6 3,9 3,1
1,4
4,3
5,85,8
4,43,5 2,7
11,9
14,6
15,0
15,5
12,610,5
8,3
9,8
6,4
4,3
3,0
2,7
2,4
2,0
55,3
44,1
35,8
31,0
24,2
20,3
16,1
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
18 19 20 21 22 23 24
Ed. Adults Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total
27
Taula E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2014-2015
Edat ESO ES
postobligatòria Ed. superior no
universitària Ed. universitària i
equivalents Ed. Adults Total
18 1,0 31,2 1,4 11,9 9,8 55,3
19 0,3 18,5 4,3 14,6 6,4 44,1
20 0,3 10,4 5,8 15,0 4,3 35,8
21
6,6 5,8 15,5 3,0 31,0
22 4,6 4,4 12,6 2,7 24,2
23 3,9 3,5 10,5 2,4 20,3
24 3,1 2,7 8,3 2,0 16,1
En la comparativa entre el curs 2010-2011 i el curs 2014-2015 que apareix al gràfic E2.3.2, les majors variacions en les taxes corresponents als estudis superiors s’han experimentat a partir dels 20 anys, amb una tendència ascendent en els diferents
estudis.
Gràfic E2.3.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears.
Cursos 2010-2011 i 2013-2014
0,9 1,0 0,30,0 0,0 0,0
35,131,2
18,2 18,5
9,010,4
5,3 6,63,8 4,6
2,8 3,91,6 3,1
1,5
1,4
4,4 4,3
5,55,8
4,55,8
3,24,4
1,93,5
1,62,7
11,7
11,9
13,514,6
14,0
15,0
13,5
15,5
11,6
12,6
9,0
10,5
7,9
8,3
7,89,8
5,86,4
4,8
4,3
4,7
3,0
2,8
2,7
2,9
2,4
2,02,0
57,055,3
41,944,1
33,3
35,8
28,0
31,0
21,4
24,2
16,6
20,3
13,1
16,1
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
18 18 19 19 20 20 21 21 22 22 23 23 24 24
Ed. adults
Ed. universitària i equivalents
Ed. superior no universitària
ES postobligatòria
ESO
Total
2010-
20
11
18 19 20 21 22
2014-
20
15
2014-
20
15
2014-
20
15
2214-
20
15
20
14
-20
15
2014-
20
15
20
10
-2011
2010-
20
11
20
10
-20
11
2010-
20
11
2010-
20
11
2423
2010-
20
11
20
14
-20
15
28
E3. ALUMNAT ESTRANGER
Definició: percentatge d’alumnes que no tenen nacionalitat espanyola en
ensenyaments no universitaris.
Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i zona geogràfica de procedència.
Evolució de l’indicador: del curs 2004-2005 al 2014-2015.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat estranger del curs 2014-2015 són definitives.
Anàlisi
El curs 2014-2015, un 14,1 % de l’alumnat de les Illes Balears que cursava ensenyaments no universitaris era estranger. En el període d’escolarització obligatòria, l’alumnat estranger representa un 14,3 % de l’alumnat d’educació primària i un 15,3 % del d’educació secundària obligatòria. Aquestes xifres disminueixen als ensenyaments postobligatoris, excepció feta dels PQPI en els quals la
presència d’alumnat estranger representa més d’una quarta part del total (26,7 %).
En els estudis que corresponen a l’escolarització obligatòria un 14,2 % del total de l’alumnat matriculat a l’EP i un 16,7 % del que cursava estudis d’ESO no tenia la nacionalitat espanyola.
Gràfic E3.1. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa. Illes Balears.
Curs 2014-2015
14,1 14,0 14,312,9
15,3
11,012,1
7,9
27,1
29,7
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Total EI EP EE ESO Batxillerat CFGM CFGS PQPI FPB
29
La major concentració de l’alumnat estranger es troba als centres públics en totes les
etapes educatives. En el gràfic següent apareixen els percentatges d’alumnat estranger a centres públics i a centres privats per a cada una de les etapes educatives.
Gràfic E3.2. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa,
desagregat per titularitat. Illes Balears. Curs 2014-2015
16,416,6 16,7
13,7
18,3
12,5 12,8
8,1
28,2
31,1
10,1 9,6 10,3
12,510,6
7,18,2
6,6
22,5 22,9
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
Total EI EP EE ESO Batxillerat CFGM CFGS PQPI FPB
públics privats
En analitzar l’evolució del percentatge d’alumnes estrangers en el sistema educatiu no universitari (gràfic E.3.3), s’observa que des del curs 2005-2006 es va experimentar un increment anual d’aquests alumnes fins el curs 2009-2010, any en el qual el percentatge va començar a decréixer fins el curs 2014-2015.
Gràfic E3.3. Evolució del percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Cursos 2005-2006 a 2014-2015
12,3
13,5 14,4
15,5 16,2
15,6 14,7 14,6 14,4 14,1
0%
5%
10%
15%
20%
2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2014-14 2014-15
En el gràfic E.3.4 es mostra el percentatge d’alumnat segons la seva zona geogràfica de procedència. La major part de l’alumnat estranger prové de la Unió Europea (28 %), d’Amèrica del Sud (23 %) i del nord d’Àfrica (22 %).
30
Gràfic E3.4. Percentatge d’alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les Illes Balears. Curs 2014-2015
U.E.(28) 36%
Resta d'Europa 3%Nord d'Àfrica 22%Resta d'Africa 6%
Amèrica del Nord 1%Amèrica Central 3%
Amèrica del Sud 23%
Àsia 6% Oceania 0%
Per comunitats autònomes, a les Illes Balears (14,1 %) i a la Rioja (13,7 %) és on major concentració d’alumnat estranger hi ha en el conjunt de centres escolars que imparteixen estudis de règim general, seguides per Catalunya (12,7 %), Aragó (12,6 %), Múrcia (11,8 %) i la Comunitat de Madrid (11,1 %).
Gràfic E3.5. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2014-2015
14,1
8,6
2,8 3,24
4,7 5,15,8
6,5 6,5 6,97,5 7,6
9,9 10,111,1
11,812,6 12,7
13,7
0%
5%
10%
15%
20%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ga
lícia
Extr
em
ad
ura
Astú
rie
s
Ce
uta
An
da
lusia
Ca
ntà
bri
a
Ca
nà
rie
s
Ca
ste
lla
i L
leó
Pa
ís B
asc
Ca
ste
lla
-la
M
an
xa
Na
va
rra
C. V
ale
ncia
na
Me
lilla
C. d
e M
ad
rid
R. d
e M
úrc
ia
Ara
gó
Ca
talu
nya
La
Rio
ja
En totes les comunitats autònomes aquest alumnat està majoritàriament escolaritzat en centres públics.
31
Gràfic E3.6. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en centres públics en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2014-2015
16,4
10,2
3,1 3,64,5
5,7 5,7 5,77,2 7,6 8,3
9,3 9,8
11,8 12,3
14,7 14,9 15,2 15,616,5
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
Ille
s B
ale
ars
Est
at
Ga
líci
a
Ext
rem
ad
ura
Ast
úri
es
Ceu
ta
An
da
lusi
a
Ca
ntà
bri
a
Ca
nà
ries
Ca
stel
la i
Lleó
Ca
stel
la-l
a M
an
xa
Pa
ís B
asc
Na
varr
a
Mel
illa
C. V
alen
cian
a
R. d
e M
úrc
ia
Ara
gó
C. d
e M
ad
rid
Ca
talu
nya
La R
ioja
Gràfic E3.6. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en centres concertats i privats en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2014-2015
10,1
5,1
1,1 1,4 1,5 1,82,7 3,2 3,7 3,8 3,8 4,0 4,4 4,5
5,25,9 6,0
6,97,5 7,9
0,0
5,0
10,0
15,0
Illes
Bal
ears
Esta
t
Ceu
ta
Extr
emad
ura
Mel
illa
Gal
ícia
Ast
úrie
s
And
alus
ia
Nav
arra
Can
àrie
s
Cas
tella
-la
Man
xa
Cas
tella
i Ll
eó
Paí
s B
asc
R. d
e M
úrc
ia
C. V
alen
cian
a
Can
tàbr
ia
C. d
e M
adri
d
Cat
alun
ya
Ara
gó
La R
ioja
32
E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR
E4.1. ALUMNES PER GRUP
Definició: nombre mitjà d’alumnes per grup en l’ensenyament no universitari (ràtio
alumnes-grup).
Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre.
Evolució de l'indicador: del curs 2005-2006 al 2014-2015.
Comparació entre comunitats autònomes.
Anàlisi
En el curs 2014-2015, les etapes educatives de l’ensenyament no universitari on va haver una major concentració d’alumnes per grup varen ser l’ESO i batxillerat, amb mitjanes de 25,8 i 28,7 alumnes respectivament. Al 2n cicle d’educació Infantil i a l’educació primària hi trobavem ràtios entre els 22 i els 23 alumnes/grup, mentre que als cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior, el nombre d’alumnes per grup s’aproximà als 15 alumnes.
Gràfic E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears.
Curs 2014-2015
7,7
22,4 23,3
5,1
25,8
28,7
14,6 15,2 15,1
10,7
0
5
10
15
20
25
30
35
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI FPB
Pel que fa a la titularitat, com s’observa al gràfic E4.1.2, les diferències més remarcables en el nombre mitjà d’alumnes de centres públics i de centres privats es donen als estudis postobligatoris i a l’educació primària.
Al Batxillerat i cicles formatius de grau superior el nombre d’alumnes per grup en els públics supera els del privats mentre que als cicles formatius de formació professional bàsica, cicles formatius de grau mitjà i d’educació primària, succeeix el contrari.
33
Gràfic E4.1.2. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament i
per titularitat. Illes Balears. Curs 2014-2015
9,9
21,9 22,5
5,3
25,6
30,4
14,2 15,5 14,9
10,2
5,6
23,3 24,7
5,1
26,2 25,4
16,8
13,7 15,8
13,8
0
5
10
15
20
25
30
35
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI FPB
centres públics centres privats
Quant a l’evolució de les ràtios d’alumnes per grup, s’observa que en els darrers cursos escolars s’ha experimentat un descens de la mitjana d’alumnes per grup en els
centres d’educació infantil (d’una mitjana del 21,5 % en el curs 2005-2006 s’ha passat a una mitjana del 17,2 % en el curs 2014-2015).
Gràfic E4.1.3. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat
a l’educació infantil. Illes Balears. Cursos 2005-2006 a 2014-2015
20,5 20,4 20,3 20,4 19,6 19,3 18,9 16,1 16,4
18,4
23,3 23,4 23,5
22,3 21,5 20,1
20,2 18,2
16,0
15,5
21,5 21,5 21,4 21,1
20,2 19,6 19,3
16,8 16,3 17,2
0
5
10
15
20
25
30
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
centres públics centres privats
En el període d’educació obligatòria, aquest nombre s’ha mantingut pràcticament constant amb petites variacions en els darrers 10 anys. En el cas concret de l’educació primària, s’ha vist reduït en un alumne per grup, mentre que a l’educació secundària obligatòria ha augmentat un alumne per grup.
34
Gràfic E4.1.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació primària.
Illes Balears. Cursos 2005-2006 a 2014-2015
21,4 18,5
21,7 22,0 21,8 21,3 21,4 20,9 21,5 22,5
26,2 26,1 26,0 25,9 25,6 24,8
22,3
23,0 22,8
24,7
23,0
20,7 23,1 23,3 23,1 22,5
21,7 21,7 21,9 23,3
0
5
10
15
20
25
30
35
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
centres públics centres privats
Gràfic E4.1.5. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’ESO.
Illes Balears. De 2005-2006 a 2013-2014
22,9 22,4 21,6
21,9 23,3 23,6 23,9
26,5 25,7 25,6
27,6 27,0
26,3 25,5
26,1 26,0 25,9 25,9 25,9 26,2
24,6 24,0 23,2 23,2 24,3 24,5 24,7 26,2
25,8 25,8
0
5
10
15
20
25
30
35
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
centres públics centres privats
En comparació amb el conjunt de l’Estat (gràfic E4.1.6. i taula E4.1.1.), les majors diferències en les ràtios es donen als estudis de formació professional. Tant en els cicles formatius de grau mitjà com en els de grau superior en el conjunt de l’Estat hi trobàvem entre cinc i sis alumnes més per grup que a les Illes Balears. També, a nivell estatal, hi ha més alumnes als grups del primer cicle d’educació infantil.
En canvi, en els estudis de batxillerat, a la nostra comunitat, hi ha una mitjana de dos
alumnes més que al conjunt de l’Estat.
35
Gràfic E4.1.6. Comparació del nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament.
Illes Balears–Estat. Curs 2014-2015
7,7
22,423,3
5,1
25,8
28,7
14,6 15,2 15,1
10,712,5
21,8 21,9
5,4
25,226,6
21,2 21,8
1214,2
0
5
10
15
20
25
30
EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI FPB
Illes Balears Estat
Taula E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes. Curs 2014-2015
EI
1r cicle EI
2n cicle EP EE (1) ESO
BATX
CFGM
CFGS PQPI FPB
Illes Balears 7,7 22,4 23,3 5,1 25,8 28,7 14,6 15,2 15,1 10,7
Estat 12,5 21,8 21,9 5,4 25,2 26,6 21,2 21,8 12 14,2
Andalusia 12,7 22 22,2 4,6 26,2 29 23,4 23,2 13,2 14,9
Aragó 11,5 21,1 20 6,1 22,9 24,4 14,6 15,2 2 7,6
Astúries 12,8 19,9 19,9 4,5 22,6 22,8 18,8 21,2 2,8 11,9
Canàries 11,9 20,9 22 4,8 24,4 28,4 18,7 20,9 9,7 16,8
Cantàbria 14,9 20,1 20,7 5,8 23,7 24,1 18,3 20,3 6,4 9,6
Castella i Lleó 12,3 19,7 18,7 5,1 23,2 22,7 20,6 20,2 22,6 15
Castella-la Manxa 11,9 21 20,3 5,3 24 24,4 17 15,9 8,3 15,5
Catalunya 12,5 23 22,9 6,7 27,9 28,3 26,9 26,8 . .
C. Valenciana 13,1 22 22,6 5,9 26 26,5 23,7 23,8 11,3 14,9
Extremadura 12,1 18,7 18,3 5,6 21,1 21,3 14,7 17,3 9,1 10,5
Galícia 13,4 19,3 19,5 3,7 20,6 23,9 16,8 20,3 18,8 13
C. de Madrid 12,5 23,6 23,7 6,3 26,8 27 21,6 23 13,4 16,6
R. de Múrcia 12,9 22,6 22,3 5,3 26,1 28,9 17,6 20,4 14,9 16,1
Navarra 11,2 20,3 20,1 4,8 24,3 25,5 19,4 19,7 8,6 13,4
País Basc 12,9 20,6 21,4 5,5 22 25,9 19,2 20,1 12,1 14,3
La Rioja 11,6 21,9 21,6 4,6 23,9 27,5 19,5 18 25,1 13,8
Ceuta 15,4 27,2 26,8 5,7 27 25,4 18,5 15,4 12,5 16,4
Melilla 16,6 29,3 27,9 6 29,4 25,5 20,9 20,4 10 22,1
1) S’inclouen les unitats en centres específics i les unitats d’E. Especial en centres ordinaris.
36
E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR
Definició: nombre mitjà d’alumnes per professor en l’ensenyament no universitari (ratio
alumnes-professor)
Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre.
Evolució de l’indicador: del curs 2004-2005 al 2014-2015.
Comparació entre comunitats autònomes i amb el conjunt de l’Estat.
Anàlisi
En el curs 2014-2015 la mitjana d’alumnes per professor, en equivalent a temps
complet, en el conjunt de centres educatius a les Illes Balears va ser d’11,7. Si analitzam aquestes ratios alumnes-professor per centre segons l’etapa o etapes que imparteixen, trobam que les majors es donen en els centres que imparteixen educació primària, ESO, batxillerat i cicles formatius (14,9) i en els que imparteixen estudis d’educació primària i ESO (14). Els centres que només imparteixen només educació infantil, només primària o ESO , Batxillerat o cicles formatius tenen una mitjana inferior (10,8 ,12,4 i 9,3 respectivament).
Gràfic E4.2.1. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament.
Illes Balears. Curs 2014-2015
11,7 10,8
12,4
14,0
9,3
14,9
3,4
0
5
10
15
20
25
Global Centresed. infantil
Centresed. primària
Centresed. primària
i ESO
Centres ESO i/o batxillerats i/o CF
Centres ed. primària, ESO i batxillerats/CF
Centres específics ed. especial
Les ràtios als centres privats són més altes que als centres públics, excepció feta dels centres específics d’educació especial, on per terme mitjà un professor d’un centre
públic atén un percentatge d’alumnes lleugerament superior que un d’un centre privat (vegeu gràfic E4.2.2).
37
Gràfic E4.2.2. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat.
Illes Balears. Curs 2014-2015
10,7 9,7
12,3
0,0
9,2
0,0
3,8
13,9 12,5 13,0
14,0 13,6 14,9
3,4
0
5
10
15
20
25
Global Centresed. infantil
Centresed. primària
Centresed. primària
i ESO
Centres ESO i/o batxillerats i/o CF
Centres ed. primària, ESO i batxillerats/CF
Centres específics ed.
especial
públics privats
Per regla general, en el curs 2014-2015 i en comparació amb el conjunt de l’Estat (gràfic E4.2.3), les ràtios alumne/professor són lleugerament superiors a les de les Illes Balears.
Gràfic E4.2.3. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres i per ensenyament.
Comparació Illes Balears –Estat. Curs 2014-2015
11,7 10,8
12,4
14,0
9,3
14,9
3,4
12,7
9,5
13,3
14,9
11,0
16,6
3,9
0
5
10
15
20
25
Global Centresed. infantil
Centresed. primària
Centresed. primària
i ESO
Centres ESO i/o batxillerats i/o
CF
Centres ed. primària, ESO i batxillerats/CF
Centres específics ed.
especial
Illes Balears Estat
D’altra banda, en el període comprès entre 2005-2006 i 2014-2015, observam tres etapes: una primera fins el curs 2010-2011 en què es produeix un lleuger decreixement; una segona, des del curs 2010-2011 fins el 2012-2013, en què s’inverteix aquesta tendència i comencen a augmentar i una darrera, a partir del 2012-2013, any a partir del qual s’estabilitzen.
38
Gràfic E4.2.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per professor, per titularitat.
Illes Balears. Cursos 2005-2006 a 2014-2015
10,1 10,0 9,7 9,7 9,6 10,0 10,2 10,8 10,9 10,7
13,8 13,6 13,4 13,1 12,9 12,6
14,2 14,3
13,9 13,9
11,2 11,0 10,8 10,7 10,6 10,7 11,3
11,8 11,8 11,7
0
5
10
15
20
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
centres públics centres privats tots els centres
Per comunitats autònomes, les ràtios oscil·len entre 10,5 alumnes per professor a Galícia i 14,1 a la comunitat de Madrid. La mitjana estatal se situa en 12,7 alumnes per professor.
Gràfic E4.2.5. Nombre mitjà d’alumnes per professor en ensenyaments no universitaris,
per comunitats autònomes. Curs 2014-2015
11,712,7
10,5 10,9 11,2 11,3 11,3 11,312,1 12,1 12,3 12,4 12,5 12,9 13,1 13,2 13,7 13,7 13,7 14,1
0
5
10
15
20
Illes B
ale
ars
Esta
t
Galíc
ia
Astú
ries
Cantà
bria
Caste
lla i L
leó
Extr
em
ad
ura
Navarr
a
Ara
gó
País
Basc
La R
ioja
Caste
lla-la
Manxa
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
And
alu
sia
Cata
lunya
Canàries
Ceuta
Melil
la
C. d
e M
ad
rid
39
INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ
40
F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ
F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ AMB RELACIÓ AL PIB
Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) de les Illes Balears destinat a educació.
Evolució de l’indicador: de l’any 2006 al 2015.
Comparació entre comunitats autònomes
Anàlisi
Entre 2004 i 2009 la despesa total en educació amb relació al PIB a la nostra comunitat va passar del 2,8 % al 3,5 % i a partir d’aquest any ha anat disminuint fins al 3% en l’any 2015.
Gràfic F1.1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. Cursos 2006 a 2015
2,9 2,93,1
3,5 3,43,3
3,0 3,0 2,93,0
0%
1%
2%
3%
4%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 (p)
Aquest indicador posa de manifest el valor que s’assigna a l’educació en relació a la despesa total.
Per interpretar aquesta relació percentual en les diferents comunitats autònomes s’ha de tenir present que algunes de les més riques poden estar fent una despesa per
alumne superior a la d’altres amb menor PIB per càpita que assignen major percentatge del seu PIB a educació. S’ha de considerar en conseqüència un valor relatiu.
Confirma aquesta afirmació el fet que comunitats com Madrid, Catalunya, Illes Balears o Navarra –amb elevat PIB per càpita- són les que menys percentatge del PIB destinen a educació mentre que Extremadura i Andalusia –amb PIB per càpita més baix - són les que major percentatge hi assignen.
41
Gràfic F1.1.2. Percentatge de despesa de les conselleries d’Educació respecte del PIB (Base 2010) de la seva comunitat, per comunitats autònomes. Any 2015
4,3
3,8
3,0
2,4
3,0 3,2 3,2
3,5 3,8 3,8 3,9 3,9 4,1 4,2 4,24,5
4,7
5,2
6,0
0%
2%
4%
6%
8%
To
tal E
STA
T
ME
C +
Ad
m. E
d. C
.A.
Illes B
ale
ars
C. d
e M
ad
rid
Cata
lunya
Navarr
a
Ara
gó
La R
ioja
Astú
ries
Canàries
Caste
lla i L
leó
País
Basc
Galíc
ia
C. V
ale
ncia
na
Caste
lla-la M
anxa
Cantà
bria
R. d
e M
úrc
ia
And
alu
sia
Extr
em
ad
ura
Mitjana CA: 3,7
* Despesa total en educació amb relació al PIB de tot l'Estat (MECD, conjunt de comunitats autònomes i Total)
42
F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ
Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació.
Evolució de l’indicador: de l’any 2005 al 2015.
Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes.
Comparació entre comunitats autònomes
Especificacions tècniques
Aquests percentatges s’han recalculat amb les dades referides al pressuposts
consolidats –despesa liquidada- per a cada any proporcionades per la Direcció General de Pressuposts i Finançament de la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques .
Anàlisi
El percentatge de despesa pública que es destina a educació indica el valor que els governs donen a l’educació en relació a d’altres àrees que reben finançament públic.
L’any 2015 un 20,6 de la despesa pública es va destinar a educació.
Del total de la despesa pública, un 18,2 % es va destinar a l’educació no universitària i un 2,4 % a la universitària.
Gràfic F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació i Universitat respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Any 2015
20,618,2
2,4
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Total Conselleria Educació
Ed. no universitàrIa Ed. universitària
Entre 2005 i 2015, la despesa en educació com a percentatge de la despesa pública total a les Illes Balears ha experimentat un descens de 3,7 punts percentuals. Si bé el descens més acusat s’ha produït a partir de l’any 2011
43
Gràfic F1.2.2. Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears. Cursos 2006 a 2015
26,324,5 24,9 24,4 24,4
26,0
17,9
21,219,1
20,6
0%
10%
20%
30%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 (p)
L’any 2015, del total de la despesa pública en educació, el 88,5 % va ser assignat a l’educació no universitària i un 11,5 % a la universitària.
Gràfic F1.2.3. Distribució de la despesa pública en educació, per activitat educativa Illes Balears. Any 2015
88,5
11,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ed. no universitària Ed. universitària
En la taula següent es mostra la distribució de la despesa pública en educació que fan les diferents comunitats autònomes i el MEC corresponent a l’any 2014.
L’any 2014, Illes Balears va ser la comunitat que presentà major desproporció entre l’ensenyament no universitari i l’universitari. Només l’11,5 % del pressupost total es destinà a l’ensenyament universitari.
44
Taula F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any 2014
Despesa per CA Ed. no
universitària Ed. universitària Formació
ocupacional Beques i ajudes
TOTAL 73,0 20,9 1,6 4,4
MEC 23,8 11,9 0,0 64,3
Andalusia 72,1 23,1 0,8 4,0
Aragó 75,2 24,3 0,0 0,5
Astúries 76,9 22,8 0,0 0,3
Illes Balears 88,5 11,5 0,0 0,0
Canàries 80,9 18,4 0,0 0,7
Cantàbria 80,5 19,3 0,0 0,2
Castella i Lleó 74,9 24,6 0,0 0,5
Castella-la Manxa 87,5 12,5 0,0 0,0
Catalunya 74,6 24,3 0,0 1,2
C. Valenciana 73,1 26,6 0,0 0,4
Extremadura 84,5 15,3 0,0 0,3
Galícia 75,5 23,4 0,0 1,1
C. de Madrid 67,4 31,3 0,0 1,4
R. de Múrcia 79,8 19,8 0,0 0,4
Navarra 86,6 12,8 0,0 0,6
País Basc 79,8 16,9 0,0 3,3
La Rioja 83,6 15,8 0,0 0,6
Admin. no educatives 78,6 0,4 20,5 0,5
Gràfic F1.2.4. Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any 2014
88,5
73,0
23,8
72,1 75,2 76,980,9 80,5
74,9
87,5
74,6 73,1
84,5
75,5
67,4
79,886,6
79,883,6
78,6
11,5
20,9
11,9
23,124,3 22,8
18,4 19,324,6
12,5
24,3 26,6
15,3
23,4
31,3
19,812,8
16,915,8
0,4
1,6 0,8
0,04,4 64,3 4,0 0,5 0,3 0,7 0,2 0,5 0,0 1,2 0,4 0,3 1,1 1,4 0,4 0,6 3,3 0,6 0,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
TO
TAL
MEC
An
da
lusi
a
Ara
gó
Ast
úri
es
Ca
nà
rie
s
Ca
ntà
bri
a
Cas
tell
a i L
leó
Cas
tella
-la
Man
xa
Ca
talu
nya
C. V
alen
cian
a
Extr
emad
ura
Gal
ícia
C. d
e M
adri
d
R. d
e M
úrci
a
Nav
arra
País
Bas
c
La R
ioja
Ad
min
istr
aci
on
s n
o
ed
uca
tive
s
Ed. no universitària Ed. universitària Formació ocupacional Beques i ajudes
45
F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS
Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts.
Desagregacions: etapes educatives d’ensenyament no universitari.
Evolució de l’indicador: de l’any 2006 al 2015.
Comparació entre comunitats autònomes
Anàlisi
Aproximadament un 21% de la despesa pública en educació es destina a l’educació concertada.
Gràfic F1.3.1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la
Conselleria d’Educació i Universitat. Illes Balears. Any 2015
21,2
3,3
7,78,8
0,7 0,5
0%
5%
10%
15%
20%
25%
Total EI EP ESO i Batx CFGM i CFGS i FPB EE
En estudiar l’evolució de la despesa en concerts educatius, s’observa que des de l’any 2010, coincidint amb l’any en què la despesa en educació va disminuir molt considerablement respecte a anys anteriors, s’ha experimentat una tendència ascendent fins a l’any 2015.
46
Gràfic F1.3.2. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la
Conselleria d’Educació i Universitat. Illes Balears. Cursos 2006 a 2015
18,019,2
18,1 18,217,6 18,1
19,920,5 20,7 21,2
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Les Illes Balears, juntament amb el País Basc, Navarra i la Comunitat de Madrid, figuren entre les comunitats autònomes que destinen un major percentatge de la despesa pública en educació a concertar centres escolars.
Gràfic F1.3.3. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les
Conselleries d’Educació per comunitats autònomes. Any 2015
21,2
8,1 8,39,5 9,9 10,4 11,3
13,6 14,4 15,0 16,0 16,118,5 18,6
19,921,2
24,5
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Illes B
ale
ars
Extr
em
adura
Canàries
Cast
ella
-la M
anxa
Andalu
sia
Galíc
ia
Ast
úries
Cast
ella
i Lle
ó
Ara
gó
Cantà
bria
C. V
ale
ncia
na
R. d
e M
úrc
ia
Cata
lunya
La R
ioja
C. d
e M
adrid
Navarr
a
País
Basc
47
F2. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE
Definició: despesa mitjana per alumne en l’ensenyament no universitari.
Desagregacions: titularitat del centre.
Evolució de l’indicador: de l’any 2005 al 2014.
Comparació entre comunitats autònomes
Anàlisi
L’any 2014, en l’ensenyament no universitari, el Govern de les Illes Balears va destinar 4.808 € anuals per alumne en el conjunt de centres públics i de la xarxa privada concertada. Aquesta aportació va ser major en els centres públics, en els quals cada
un alumne va rebre una mitjana de 5.592 €.
A mesura que s’avança en les diferents etapes educatives aquesta despesa per alumne és major.
Gràfic F2.1. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears. Any 2014
4.808
5.592
0 €
1.000 €
2.000 €
3.000 €
4.000 €
5.000 €
6.000 €
7.000 €
Despesa pública per alumne de centres públics i concertats
Despesa pública per alumne de centres públics
En l’anàlisi de l’evolució temporal d’aquest indicador, trobam un primer període de 2004 a 2010 en què és dona una tendència creixent i a partir d’aquest darrer any s’inverteix la tendència, passant de 6.068 € a 4808 € l’any 2013, la qual cosa suposa un decreixement global del 20,7 % en aquests 5 darrers anys.
48
Gràfic F2.2. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears.
Cursos 2005 a 2014
4.7055.103 5.306
5.7216.051 6.068
5.637
4.920 4.817 4.808
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
En els centres públics, la reducció en la despesa per alumne en els darrers 5 anys dels quals disposam de dades (de 2010 a 2014), ha estat superior a l’experimentada pel conjunt de centres. Tal com es pot veure al gràfic F.2.3, la despesa per alumne s’ha reduït un 20,8 % en aquest periode.
Gràfic F2.3. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics.
Illes Balears. Cursos 2005 a 2014
5.817
6.339 6.463
7.0277.359 7.372
6.751
5.796 5.623 5.592
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
En comparació amb les altres comunitats autònomes i el conjunt de l’Estat, podem constatar que Balears fa una inversió superior a la mitjana del conjunt de l’Estat (gràfic F2.4).
49
Gràfic F2.4. Despesa pública per alumne, per comunitats autònomes. Any 2014
4.8084.537
3.8574.042 4.198 4.295 4.352 4.449 4.539 4.707 4.827
5.1095.276 5.404 5.530 5.623 5.692
6.448
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
C. d
e M
ad
rid
An
da
lusia
Ca
talu
nya
Ca
ste
lla
-la
Ma
nxa
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Ca
nà
rie
s
Ara
gó
La
Rio
ja
Ca
ste
lla
i L
leó
Extr
em
ad
ura
Ga
lícia
Astú
rie
s
Ca
ntà
bri
a
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
Gràfic F2.5. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics,
per comunitats autònomes. Any 2014
5.5925.169
4.443 4.510 4.591 4.746 4.841 4.995 5.0175.372 5.649 5.881 5.981 6.241 6.435 6.539 6.866
8.976
0 €
2.000 €
4.000 €
6.000 €
8.000 €
10.000 €
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
C. d
e M
ad
rid
An
da
lusia
Ca
ste
lla
-la
Ma
nxa
Ca
talu
nya
R. d
e M
úrc
ia
C. V
ale
ncia
na
Ca
nà
rie
s
Ara
gó
La
Rio
ja
Extr
em
ad
ura
Ca
ste
lla
i L
leó
Ga
lícia
Astú
rie
s
Ca
ntà
bri
a
Na
va
rra
Pa
ís B
asc
50
INDICADORS DE RESULTATS
51
R1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A PRIMÀRIA (AVALUACIÓ A 3R. EP)
La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE), modificada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa - LOMCE- (BOE núm. 295 de 10 de desembre de 2013) en l’article 20 , i l’article 15 del
Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears (BOIB núm. 97 de 19 de juliol de 2014) establien que els centres docents han de fer una avaluació individualitzada a tots els alumnes en acabar el tercer curs d’educació primària en la qual s’ha de comprovar el grau de domini de les destreses, capacitats i habilitats en expressió i comprensió oral i escrita, càlcul i resolució de problemes en relació amb el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística i de la competència matemàtica
En termes semblants, l’article 15 del Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual
s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears (BOIB núm. 97 de 19 de juliol de 2014) en concreta alguns aspectes referits a la realització d’aquestes avaluacions.
Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es poden consultar al web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (http://iaqse.caib.es).
A continuació es presenten els resultats corresponents a l’avaluació de diagnòstic realitzada al 3r curs d’educació primària, el curs escolar 2014-15.
52
R1.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (3R EP)
Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 3r d’educació primària en l’avaluació de diagnòstic 2014-2015
Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat, gènere, illa i nivell socioeconòmic i cultural de les famílies.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixa en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició de cada centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
Anàlisi
Competència en comunicació lingüística en llengua anglesa (3r EP)
En el gràfic següent apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (500 punts) i a les diferents desagregacions (illes i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada illa o tipus de centre segons la seva titularitat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Els resultats més alts corresponen a Mallorca (507 punts) i als centres privats -concertats (517 punts), tot i que les diferències que s’aprecien no són estadísticament
significatives ni entre illes ni entre centres de diferent titularitat.
Gràfic R1.1.1. Puntuacions TRI en la CCL en LLENGUA ANGLESA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015
500507
472 473 495506
490
517
435
473
502
529
350
400
450
500
550
600
650
glo
bal
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
issa i
Form
ente
ra
nin
s
nin
es
públic
s
priv
ats
sense e
stu
dis
com
ple
ts
es
tud
is
obligato
ris
batx
illera
t, F
PII
o C
FG
M
un
ive
rsita
ris
o
CF
GS
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
53
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es
pot observar en el gràfic següent, la distribució de Mallorca és molt semblant a la del global de les Illes Balears i és la que està més desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència.
Segons la variable sexe de l’alumnat, les nines tenen resultats més alts que els nins, però la diferència respecte de l’assoliment és petita: (41% els nins i 47% les nines).
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats més desplaçats cap als graus alts que els centres públics. En el grau intermedi, el centres públics presenten un 26% i els privats un 35%.
En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares. Destaquen els percentatges dels graus d’assoliment molt baix i baix en la desagregació sense estudis complets (43%) i en menor mesura, en la d’estudis obligatoris (28%).
Gràfic R1.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la CCL en LLENGUA ANGLESA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015
3
2
6
10
4
3
4
2
5
5
3
1
18
16
26
27
20
17
20
16
38
23
20
12
34
35
36
28
35
33
37
30
36
41
33
31
29
32
19
19
27
31
26
35
19
22
30
35
14
14
11
13
13
14
13
15
2
8
14
18
1
1
1
2
1
2
1
2
0
1
1
2
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
54
En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la
competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa i de la titularitat dels centres.
El percentatge d’alumnat que consolida la competència comunicativa en llengua anglesa és del 44%. Si se suma a aquest percentatge el d’alumnat en procés de consolidació (34,3%), que està en disposició de consolidar la competència en acabar 3r d’educació primària, resulta que el 78,3% de l’alumnat de 3r podria acabar l’etapa amb aquesta competència consolidada.
El major percentatge de consolidació de la competència es dóna a Mallorca (46,7%) -encara que les diferències que s’aprecien per illes no són estadísticament significatives- a les nines (46,8%) i als centres privats i concertats (52,2%)
Gràfic R1.1.3. Percentatge d’alumnat que consolida la CCL en LLENGUA ANGLESA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015
44,0%
46,7%
32,0%
34,5%
41,3%
46,8%
39,3%
52,2%
21,2%
30,9%
45,3%
55,9%
34,3%
35,2%
35,9%
28,0%
35,2%
33,4%
36,8%
30,0%
36,0%
41,5%
32,7%
31,2%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
55
Competència en comunicació lingüística en Llengua castellana (3r EP)
En el gràfic que es presenta a continuació apareixen les puntuacions mitjanes a l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (sempre 500) i a les diferents desagregacions (illes i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada illa o tipus de centre segons la seva titularitat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Les puntuacions més altes corresponen a l’alumnat de l’illa de Mallorca, a les nines i als centres privats, encara que les diferències no són estadísticament significatives ni per illa, ni per titularitat ni per sexe.
Gràfic R1.1.4. Puntuacions TRI en la CCL en LLENGUA CASTELLANA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015
500 503495
487 496505 498 503
470 483500
523
350
400
450
500
550
600
650
glo
bal
Ma
llorc
a
Meno
rca
Eiv
issa i
Form
ente
ra
al·lo
ts
al·lo
tes
públic
s
priv
ats
sense e
stu
dis
com
ple
ts
es
tudis
o
blig
ato
ris
batx
illera
t, F
PII
o C
FG
M
un
ive
rsita
ris
o
CF
GS
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes (vegeu el gràfic següent), s’observa que la distribució de Mallorca és molt semblant a la del global de les Illes Balears.
Segons la variable sexe de l’alumnat, les nines tenen resultats lleugerament més alts que els obtinguts pels nins. La diferència més gran es troba en el grau intermedi.
Quant a la titularitat, els centres privats/concertats presenten uns resultats desplaçats lleugerament cap als graus alts. La distribució del centres públics és molt semblant a la del centres privats.
Finalment, en termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares.
56
Gràfic R1.1.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la CCL en LLENGUA CASTELLANA per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015
3
3
4
5
4
2
4
2
2
4
3
2
11
11
17
10
12
11
12
11
21
12
13
6
27
28
19
30
29
25
27
28
30
33
29
23
36
36
34
39
31
41
36
36
30
38
30
40
20
21
26
15
21
19
19
22
17
13
22
26
2
2
0
1
2
2
2
1
0
1
3
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
al·lots
al·lotes
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
El 58,1% de l’alumnat se situa en els graus d’assoliment intermedi o superiors, és a dir, consolida la competència. A més, és previsible que aquest percentatge augmenti, ja que el 27,3% d’alumnes es troba en procés de consolidació.
El 14,6% de l’alumnat es troba en els graus d’assoliment baix i molt baix. Aquest alumnat necessita una atenció especial per tal d’arribar al grau de consolidació abans de finalitzar l’etapa d’educació primària.
Per illa, titularitat i sexe, les diferències no són estadísticament significatives.
57
Gràfic R1.1.6. Percentatge d’alumnat que consolida la CCL en LLENGUA CASTELLANA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-
2015
58,1%
58,5%
59,9%
54,2%
54,4%
62,0%
57,4%
59,3%
47,0%
51,7%
54,6%
68,9%
27,3%
27,7%
18,6%
30,2%
29,0%
25,4%
26,8%
28,1%
29,7%
32,8%
29,1%
22,8%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
al·lots
al·lotes
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
Competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA (3r EP)
En el gràfic R1.1.7 apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (sempre 500) i a les diferents desagregacions considerades en aquest estudi (territorial - illes i per titularitat dels centres). Aquesta
informació permet posicionar cada illa o tipus de centre segons la seva titularitat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Com es pot apreciar, els resultats més alts corresponen a Menorca (538 punts) i a les al·lotes, encara només trobam diferències estadísticament significatives en funció de la titularitat.
58
Gràfic R1.1.7. Puntuacions TRI en la CCL en LLENGUA CATALANA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015
500 496
538
503492
508 501499
456475
504525
350
400
450
500
550
600
650
glo
bal
Ma
llorc
a
Meno
rca
Eiv
issa i
Fo
rme
nte
ra
al·
lots
al·lo
tes
pú
blic
s
pri
va
ts
sense e
stu
dis
co
mp
lets
estu
dis
o
blig
ato
ris
ba
txill
era
t, F
PII
o C
FG
M
un
ive
rsit
ari
s o
C
FG
S
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, s’observa que les distribucions de Mallorca i Eivissa i Formentera són molt semblants a la del global de les Illes Balears. La distribució de Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència.
Segons la variable sexe de l’alumnat, les nines tenen resultats lleugerament més alts que els nins.
Quant a la titularitat, els centres públics presenten uns resultats molt semblants als
centres privats.
En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares.
59
Gràfic R1.1.8. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la CCL en LLENGUA CATALANA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP).
Avaluació 2014-2015
2
2
2
4
3
2
2
3
6
2
4
1
13
14
10
10
14
12
12
14
15
20
12
8
25
26
20
27
28
23
27
23
35
27
24
22
34
35
24
32
32
35
33
34
28
33
34
36
22
21
35
23
19
25
21
23
15
16
22
28
4
3
9
4
4
3
4
3
1
1
5
5
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
al·lots
al·lotes
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
A continuació es mostra un gràfic amb el percentatge d’alumnat que té la competència consolidada (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega
en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels pares i mares.
El 59,4% de l’alumnat se situa en els graus d’assoliment intermedi o superiors, és a dir, consolida la competència. A més, és previsible que aquest percentatge augmenti, ja que el 25,4% d’alumnes es troba en procés de consolidació i els queden dos cursos per completar l’etapa.
El 15,2% de l’alumnat es troba en els graus d’assoliment baix i molt baix. Aquest alumnat necessita una atenció especial per tal d’arribar al grau de consolidació abans de finalitzar l’etapa d’educació primària.
Per illa, titularitat i sexe, les diferències no són estadísticament significatives.
60
Gràfic R1.1.9. Evolució del percentatge d’alumnat que consolida la CCL en LLENGUA CATALANA , per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP).
Avaluació 2014-2015
59,4%
58,5%
68,1%
59,2%
55,5%
63,4%
59,0%
60,1%
43,8%
50,3%
60,9%
69,6%
25,4%
25,6%
20,4%
27,2%
27,8%
22,9%
26,8%
22,9%
35,3%
27,4%
23,5%
21,6%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
al·lots
al·lotes
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
61
R1.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (3R EP)
Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2014-2015 (àmbit autonòmic)
Desagregacions: per titularitat, gènere, illa i nivell socioeconòmic i cultural de les famílies.
Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).
En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la
posició del centre respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.
Anàlisi
En el gràfic, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Balears (500) i a les diferents desagregacions (illes i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada illa o tipus de centre
segons la seva titularitat respecte a la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Els resultats més alts corresponen a Menorca (516 punts), als nins (510 punts) i als centres privats-concertats (508 punts), tot i que les diferències no són estadísticament significatives. Només la diferència per sexe de l’alumnat dels centres és estadísticament significativa.
Com en totes les competències avaluades, els resultats en puntuacions TRI creixen a mesura que el nivell d’estudis dels pares i mares augmenta.
62
Gràfic R1.2.1. Puntuacions TRI en la competència MATEMÀTICA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015
500 500
516
489510
489496
508
434
473
508527
350
400
450
500
550
600
650glo
bal
Ma
llorc
a
Me
no
rca
Eiv
issa
i F
orm
ente
ra
nin
s
nin
es
públic
s
priv
ats
sense e
stu
dis
co
mple
ts
es
tud
is
oblig
ato
ris
ba
txill
era
t, F
PII
o C
FG
M
un
ive
rsita
ris
o
CF
GS
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes
El 42,7% de l’alumnat se situa en els graus d’assoliment intermedi o superiors, és a dir, consolida aquesta competència. A més, és previsible que aquest percentatge augmenti, ja que el 37,5% d’alumnes es troba en procés de consolidació.
Destaca que el grau intermedi baix (en procés de consolidació) és el grau amb el percentatge més alt i que el 19,8% de l’alumnat es troba en els graus d’assoliment baix i molt baix. Aquest alumnat necessita una atenció especial per tal d’arribar al grau de consolidació abans de finalitzar l’etapa d’educació primària.
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es pot observar en el gràfic següent, la corresponent a Menorca està desplaçada lleugerament cap als graus d’assoliment més alts de la competència.
Segons la variable sexe de l’alumnat, els nins obtenen resultats més alts que les nines. La diferència més elevada es troba en el grau d’assoliment baix (15% nins i 21% nines).
Quant a la titularitat, els centres privats/concertats presenten uns resultats desplaçats lleugerament cap als graus alts. Les diferències més elevades es troben en el grau d’assoliment baix (20% centres públics i 15% centre privats/concertats).
En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares.
63
Gràfic R1.2.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència MATEMÀTICA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015
2
1
1
3
1
2
2
1
7
2
1
0
18
19
15
18
15
21
20
15
33
25
15
13
37
38
32
39
36
39
37
39
44
41
39
32
30
30
35
32
32
28
29
32
16
25
32
36
11
11
17
7
13
9
10
13
0
5
12
17
1
1
0
1
1
1
1
1
0
1
1
2
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat que té la competència consolidada (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels
pares i mares.
El 42,7% d’alumnat té consolidada la competència. Si a aquest alumnat, se li suma l’alumnat en procés de consolidació (37,5%), que està en disposició de consolidar la competència en acabar 3r d’EP, resulta que el 80,2% de l’alumnat podria acabar l’etapa amb aquesta competència consolidada.
Per illa, titularitat i sexe, només la diferència per sexe de l’alumnat dels centres és estadísticament significativa.
El percentatge de consolidació creix a mesura que el nivell d’estudis dels pares i mares
augmenta.
64
Gràfic R1.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat que consolida la competència MATEMÀTICA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015
42,7%
42,3%
51,1%
40,0%
47,0%
38,0%
41,2%
45,2%
15,8%
31,2%
45,0%
54,6%
37,5%
37,7%
32,3%
39,4%
36,1%
39,0%
36,6%
39,0%
44,2%
41,5%
39,0%
32,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
sense estudis complets
estudis obligatoris
batxillerat, FPII o CFGM
universitaris o CFGS
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació
65
R3. COMPETÈNCIES CLAU ALS 15 ANYS : AVALUACIÓ PISA 2015
Aquestes competències s’avaluen a partir del Programa per a l’Avaluació
Internacional dels Alumnes (PISA) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
PISA és un estudi internacional que cada tres anys analitza el rendiment educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l’avaluació de tres competències clau: comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica.
En l’edició de 2015 hi varen participar 72 països i 17 comunitats autònomes de l’Estat. A les Illes Balears es va fer l'estudi amb una mostra 2.068 alumnes de 54 centres.
Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i
desviació típica 100.
L’informe complet d’aquesta avaluació pot consultar-se al web de l’IAQSE
(http://iaqse.caib.es/)
En el gràfic següent es presenta per a les diferents competències avaluades, el nivell mitjà obtingut pels alumnes de les Illes Balears, de l’estat espanyol, de la OCDE i de la Unió Europea.
Resultats de l’alumnat de les Illes Balears en les diferents competències avaluades a PISA 2015.
66
R3.1. COMPRENSIÓ LECTORA PISA 2015
Definició: nivell mitjà en lectura assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.
Desagregacions: per l’OCDE, per la UE, pel conjunt de l’estat, per illa i per titularitat.
Comparació entre països de l’OCDE i comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Especificacions tècniques:
Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i
desviació típica 100.
Taula R3.1.1. Resultats en comprensió lectora, Illes Balears/Espanya/UE/OCDE
Mitjana OCDE UE Espanya Balears
493 494 496 485
Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats
485 484 497 475 472 505
67
Gràfic R3.1.1. Resultats en comprensió lectora per països i comunitats autònomes
68
Gràfic R3.1.2. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora, titularitat i illes
Illes Balears
2
3
0
2
2
3
1
1
6
8
2
6
6
7
4
4
15
18
9
15
13
15
12
13
26
29
22
26
24
29
23
26
29
25
36
30
31
27
29
31
17
14
23
17
19
16
21
19
4
2
7
4
4
3
7
5
0
0
0
0
0
0
1
1
global Illes Balears
públics
privats
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
mitjana OCDE
mitjana Espanya
Lectura nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6
R3.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA PISA 2015
Definició: nivell mitjà en matemàtiques assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.
Desagregacions: per l’OCDE, per la UE, pel conjunt de l’estat, per illa i per titularitat.
Comparació entre països de l’OCDE i comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.
Taula R3.2.1. Resultats en competència matemàtica
Mitjana OCDE UE Espanya Balears
490 493 486 476
Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats
476 476 493 465 467 491
69
Gràfic R3.2.1. Resultats en competència matemàtica per països i comunitats autònomes
70
Gràfic R3.2.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per titularitat i illes
Illes Balears
R3.3. COMPETÈNCIA CIENTÍFICA PISA 2015
Definició: nivell mitjà en ciències assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.
Desagregacions: per l’OCDE, per la UE, pel conjunt de l’estat, per illa i per titularitat.
Comparació entre països de l’OCDE i comunitats autònomes de l’Estat espanyol.
Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.
Taula R3.3.1. Resultats competència científica
Mitjana OCDE UE Espanya Balears
493 495 493 485
Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats
485 484 499 472 473 503
71
Gràfic R3.3.1. Resultats en competència científica per països i comunitats autònomes
72
Gràfic R3.3.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica, per illes i titularitat
Illes Balears
R3.4. EVOLUCIÓ DELS RESULTATS DE L’ALUMNAT DE LES ILLES BALEARS A PISA
En el gràfic següent es mostra l’evolució que han sofert els resultats de l’alumnat en les tres competències avaluades durant les tres edicions en què s’ha participat amb mostres ampliades.
De la seva anàlisi s’aprecia una millora progressiva en la competència lectora durant les tres edicions de les proves. Pel que fa a la competència matemàtica i la competència científica, si bé s’experimenta una millora entre 2009 i 2012, en les dues darreres avaluacions, el resultat s’han mantingut estables.
Gràfic R3.4.1. Evolució dels resultats de l’alumnat de les Illes Balears en les avaluacions PISA
Anys 2009, 2012 i 2015.
457
476
485
464 475 476
461
483485
440
450
460
470
480
490
500
2009 2012 2015
Comp. lectora Comp. matemàtica Comp. científica
73
R4. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT
R4.1. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA
Definició: percentatge d’alumnat que es troba matriculat en el curs que teòricament li correspon per edat.
Desagregacions: per edat i sexe.
Evolució de l’indicador: del curs 2005-2006 al 2014-2015.
Comparació Illes Balears - conjunt de l’Estat
Especificacions tècniques: s’han calculat per a les edats de 8 i 10 anys (que corresponen a 3r i 4t d’educació primària) i les de 12, 14 i 15 anys (corresponents als
cursos de 1r, 3r i 4t d’educació secundària obligatòria).
Anàlisi
A mesura que augmenta l’edat disminueixen les taxes d’idoneïtat, la qual cosa indica que bona part de l’alumnat acumula una o més repeticions a mesura que avença en les diferents etapes.
A l’inici de l’ESO -12 anys-, gairebé un 20 % de la població escolaritzada no es troba
matriculada al curs que li correspondria per edat. En arribar a 4t només un 58,5 % dels alumnes es troba en el curs que teòricament li correspon per edat.
En totes les edats, les al·lotes presenten percentatges d’idoneïtat superiors als dels al·lots i aquesta diferència s’incrementa a mesura que augmenta l’edat, amb diferències de 11 i 13,5 punts percentuals als 14 i 15 anys respectivament.
Gràfic R4.1.1. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears, desagregades per sexe. Curs 2014-2015
90,7 84,4 77,661,5
51,9
92,9 86,8 82,772,8
65,5
91,885,4
80
66,9
58,5
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
al·lotsal·lotes
74
Aquesta mateixa tendència s’observa per al conjunt de l’Estat especialment en els
cursos de l’ESO. Tot i això, com es pot apreciar en el gràfic següent, en totes les edats considerades, les taxes d’idoneïtat de la població de les Illes Balears se situen per davall les taxes del conjunt de l’Estat. Al darrer curs de l’ESO, la diferència és de 5,3 punts percentuals.
Gràfic R4.1.2. Comparació de les taxes d’idoneïtat Illes Balears – Estat. Curs 2014-2015
91,885,4
80
66,9
58,5
93,789,5
85,3
71,7
63,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys
Illes Balears Estat
En els gràfics que apareixen a continuació es presenta l’evolució de l’indicador des del
curs 2005-2006 al curs 2014-2015.
La taxa d’idoneïtat als 8 i als 10 anys es manté relativament estable en els darrers cursos escolars, situant-se entre el 90 % i el 92 % de la població als 8 anys i entre el 85 % i el 86% als 10 anys.
En canvi als 12 anys, la taxa ha anat augmentat en els darrers cursos, passant d’una taxa del 76,1 % el curs 2010-2011 a una taxa del 80% el curs 2014-2015
En el mateix periode de temps les taxes passaren de 61,9 % a 66,9 % als 14 anys i de 55,5 % a 58,5 % als 15 anys
.
Gràfic R4.1.3. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 8 anys. Cursos 2005-2006 a 2014-2015
90,0 90,2 89,4 89,4 89,5 89,9 90,3 90,4 91,2 92,9
92,4 93,6 91,8 92,6 92,0 91,193,5
92,1 93,1 90,7
91,2 91,8 90,6 90,9 90,7 90,4 91,8 91,1 92,1 91,8
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
nins nines ambdós sexes
75
Gràfic R4.1.4. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 10 anys. De 2005-2006 a 2014-2015
81,7 82,481,5 81,4
81,480,9 83 83,9 83,9
84,4
87,3 87,2 84,8 84,8 84,5 86,7 87,486,9 88,2 86,8
84,4 84,7 83,183,1 82,9 83,7 85,2 85,2 85,9 85,4
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
nins nines ambdós sexes
Gràfic R4.1.5. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 12 anys. Cursos 2005-2006 a 2014-2015
72,9 74,7 71,7 71,9 71,1 73,2 74 74,2 76,2 77,6
79,5 78,1 80,078,4 77,2
79,3 80,6 82,5 82,7 82,7
76,1 76,2 75,7 75,0 74,0 76,1 77,2 78,2 79,4 80
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
al·lots al·lotes ambdós sexes
Gràfic R4.1.6. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 14 anys. Cursos 2005-2006 a 2014-2015
53,856,0
54,256,5 56,2 56,2 59,1
60,1 61 61,5
67,0 68,367,1
65,6 67,6 67,9 67,8 69,871,1 72,8
60,2 62,1 60,4 60,7 61,8 61,9 63,3 64,8 65,9 66,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
al·lots al·lotes ambdós sexes
76
Gràfic R4.1.7. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 15 anys. De 2005-2006 a 2014-2015
77
R4.2. ALUMNAT REPETIDOR
Definició: percentatge d’alumnat que repeteix curs en educació obligatòria.
Desagregacions: per curs, titularitat i sexe.
Evolució de l’indicador: del curs 2010-2011 al 2014-2015
Comparació Illes Balears –conjunt de l’Estat
Especificacions tècniques: el percentatge de repetidors es calcula dividint el nombre de repetidors d’un curs concret entre la matrícula del curs acadèmic anterior i multiplicant el resultat per 100.
Anàlisi
A l’educació primària en el curs 2014-2015, el major percentatge de repetició es va donar en el 2n curs de l’etapa (5,9 %), moment en què finalitzava el primer cicle de l’etapa i es requereix als alumnes mostrar cert grau de consolidació de les competències lligades al processos de lectoescriptura i càlcul. Aquest percentatge disminueix lleugerament a mesura que s’avança dins l’etapa. S’ha de considerar que aquesta disminució es deu en part al fet que la repetició solament es pot donar una vegada en tota l’etapa.
Al primer curs de l’educació secundària obligatòria trobam el major percentatge de repetidors (13,3 %) (probablement perquè en aquest curs hi trobam alumnat que presenta desajustaments curriculars o dificultats d’aprenentatge, que hauria repetit en algun curs de primària i va anar promocionant per imperatiu legal fins arribar a l’ESO. El percentatge de repetidors al tercer curs d’aquesta etapa és del 9,8 %.
Si analitzam la repetició per titularitat, trobam que tant a l’educació primària com a l’educació secundària obligatòria, trobam que, llevat del darrer curs de l’educació primària, els majors percentatges es donen als centres públics i és molt més pronunciada a l’educació secundària obligatòria. Aquestes diferències a l’educació
primària oscil·len entre 0,5 i 1,7 punts percentuals mentre que a l’educació secundària obligatòria ho fan entre 3,4 punts percentuals al 2n d’ESO i 4,5 punts al 3r curs d’ESO.
78
Gràfic R4.2.1. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, a les Illes Balears, per titularitat.
Curs 2014-2015
6,85,8
4,8
14,9
11,9
14,6
11,6
5,1 4,4 5,3
10,68,5
9,6
7,0
5,95,2 4,7
13,3
10,6
12,6
9,8
0%
5%
10%
15%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
centres públics centres privats total
Com s’aprecia al gràfic R.4.2.2, en ambdues etapes i en tots els cursos de l’ensenyament obligatori, les nines repeteixen amb menor freqüència que els nins. A l’educació primària les diferències oscil·len entre 0,5 i 1,5 punts percentuals mentre que a secundària ho fan entre 3,1 i 4,6 punts percentuals.
Gràfic R4.2.2. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per sexe. Curs 2014-2015
6,4 5,4 5,5
15,5
12,1
15,4
12,0
5,3 4,9 3,8
10,99,0 9,8
7,6
5,95,2 4,7
13,3
10,6
12,6
9,8
0%
5%
10%
15%
20%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
nins nines total
En tots els cursos, amb l’única excepció del segon curs de l’educació primària, s’ha
produït una reducció del percentatge de repetidors des del curs 2010-2011 fins al curs 2014-2015. En el gràfic següent es comprova que aquesta disminució és més accentuada al darrer curs de l’educació primària i en el primer i segon cursos de l’educació secundària obligatòria.
79
Gràfic R4.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears.
Cursos 2009-2010 a 2014-2015
6,8
5,9 5,9
15,0
12,313,2
10,4
6,15,4 5,8
14,7
11,712,8
10,9
6,5
4,8 5,1
13,0
11,2
13,3
10,7
6,85,8 5,5
13,8
11,2
12,5
11,0
5,95,2 4,7
13,3
10,6
12,6
9,8
0%
5%
10%
15%
20%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
En el gràfic R.4.2.4. es presenta la comparació entre els percentatges de repetidors a les Illes Balears i al conjunt de l’Estat.
A l’educació primària, el percentatge de repetidors a les Illes Balears és superior al del conjunt de l’Estat, sobretot en els primers cursos de l’etapa.
A l’educació secundària obligatòria el percentatge de repetidors a les Illes Balears és lleugerament superior al del conjunt de l’Estat.
Gràfic R4.2.4. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a EP i a ESO Illes Balears-Estat.
Curs 2014-2015
5,95,2 4,7
13,3
10,6
12,6
9,8
4,53,7 4,0
12,310,7 11,0
9,5
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Illes Balears Estat
80
R5. ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR
Definició: percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims l’educació secundària obligatòria o nivells educatius inferiors i que no realitzen cap tipus d’educació o formació.
Desagregacions: per illa, titularitat i sexe.
Comparació entre comunitats autònomes i el conjunt de l’Estat.
Evolució de l’indicador: de l’any 2005 al 2015.
Especificacions tècniques:
Es considera el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims d’ESO o anteriors nivells educatius d’acord amb els nivells CINE següents: educació infantil (CINE 0), educació primària (CINE 1) i educació secundària 1a etapa (CINE 2).
Per determinar el nivell de formació assolit, a partir de 2014 s’aplica la nova
CNED-2014 – adaptació de la Classificació Internacional Normalitzada d’Educació-
Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació amb dades de l’Enquesta de Població Activa, facilitats per l’INE amb la metodologia establerta per EUROSTAT.
Anàlisi
Reduir a un 10 % en el conjunt d’Europa l’abandonament escolar prematur és un dels objectius prioritaris de l’Estratègia Europa 2020. A Espanya s’ha proposat reduir-lo a
un 15 %.
L’any 2015, la taxa d’abandonament a les Illes Balears va ser del 26,7 %. Aquesta taxa va ser de 9,9 punts percentuals superior en els homes (31,5 %) que en les dones (21,6 %).
Gràfic R5.1. Abandonament escolar prematur a les Illes Balears. Any 2015
26,731,5
21,6
0%
20%
40%
global homes dones
81
L’any 2015, com es comprova en el gràfic següent, l’abandonament escolar va decréixer 5,4 punts percentuals respecte el curs passat.
Gràfic R5.2. Evolució de l’abandonament escolar prematur a les Illes Balears per sexe. Any 2015
43,9
48,8 48,145,9
42,5
33,229,7
33,6
37,6
31,5
27,4
35,0 36,734,3
30,326,0 28,1
25,826,2
21,6
36,0
42,1 42,540,3
36,5
29,7 28,9 29,832,1
26,7
0%
20%
40%
60%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
homes dones ambdós sexes
La taxa de Balears, com s’aprecia al gràfics R5.3, supera considerablement la del conjunt de l’Estat. L’any 2015, aquesta diferència va ser de 6,7 punts.
Gràfic R5.3. Evolució de l’abandonament escolar prematur. Illes Balears - Estat. Any 2015
36,0
42,1 42,540,3
36,5
29,7 28,9 29,832,1
26,730,3 30,8 31,7 30,9
28,2 26,324,7
23,6 21,920,0
0%
10%
20%
30%
40%
50%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Illes Balears Estat
Per comunitats autònomes, Ceuta (29,8 %), Balears (26,7 %), i Andalusia (24,9 %) són les que major taxa d’abandonament escolar prematur presenten.
82
Gràfic R5.4. Abandonament escolar prematur per comunitats autònomes. Any 2015
26,7
9,7 10,3 10,8
15,6 16,7 16,8 17,018,9 19,5 20,0 20,8 21,4 21,5 21,9
23,6 24,1 24,5 24,9
29,8
0%
10%
20%
30%
40%
Ille
s B
ale
ars
Pa
ís B
asc
Ca
ntà
bri
a
Na
va
rra
C. d
e M
ad
rid
Ca
ste
lla
i L
leó
Astú
rie
s
Ga
lícia
Ca
talu
nya
Ara
gó
Esta
t
Ca
ste
lla
-la
Ma
nxa
C. V
ale
ncia
na
La
Rio
ja
Ca
nà
rie
s
R. d
e M
úrc
ia
Me
lilla
Extr
em
ad
ura
An
da
lusia
Ce
uta
83
R6. TAXES DE GRADUACIÓ
R6.1. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ I PERCENTATGE DE PROMOCIÓ A L’EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Definició: relació entre el nombre de graduats en ESO, independentment de la seva edat, respecte del total de la població a l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquest ensenyament (15 anys).
Desagregacions: per sexe.
Evolució: del curs 2005-2006 al 2014-2015.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2014-2015.
Especificacions tècniques: per a les taxes brutes de graduació, no es consideren els titulats a través de l’educació secundària per a persones adultes (ESPA), ni a través de
proves lliures, ni a través de PQPI.
També es presenten els percentatges de promoció als quatre cursos de l’ESO (percentatge d’alumnat de les Illes Balears que promociona a cada curs amb relació a l’alumnat avaluat), desagregats per sexe i titularitat, corresponents al curs 2014-2015.
Anàlisi
El curs 2014-2015, la taxa bruta de graduats a l’ESO va ser del 69% respecte de la població de 15 anys. En aquesta edat un 13,1% més d’al·lotes que d’al·lots va
finalitzar amb èxit l’ESO.
Gràfic R6.1.1. Taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO, per sexe.
Curs 2014-2015
62,6
5,2 7,1
75,7
2,66,7
69
4 6,9
0%
20%
40%
60%
80%
100%
alumnat ESO A través de PQPI Per adults
al.lots al.lotes global
84
Des del curs 2005-2006 al 2014-2015, trobam un primer període que va des del curs
2003-2004 fins al curs 2007-2008 en el qual es dona un descens de les taxes brutes de graduació (d’una taxa de 64,2 % passam a una de 61,1 %). A partir d’aquest curs comencen a millorar, tot i que no de forma gradual
Gràfic R6.1.2. Evolució de la taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO, per sexe. Cursos 2005-2006 a 2014-2015
64,261,3 61,1 64,2
67,9 67 67,4 65,569,6 69
0%
20%
40%
60%
80%
100%
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
El curs 2014-2015, la taxa bruta de graduats en ESO a Balears (69 %) se situà molt per davall la taxa del conjunt de l’Estat(77,6 %). Només Ceuta i Melilla presenten taxes inferiors a la de la nostra comunitat.
Gràfic R6.1.3. Taxa bruta de població que gradua en ESO, per comunitats autònomes.
Curs 2014-2015
69
77,6
61 6369,3
72,7 74 75,2 75,6 76,7 77,3 77,9 80,4 80,5 80,8 82,1 82,9 82,9 84,7 86,2
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ce
uta
Me
lilla
C. V
ale
ncia
na
Ca
ste
lla
-la
Ma
nxa
Ara
gó
An
da
lusia
La
Rio
ja
Ca
nà
rie
s
R. d
e M
úrc
ia
Extr
em
ad
ura
C. d
e M
ad
rid
Ca
ste
lla
i L
leó
Ga
lícia
Ca
ntà
bri
a
Na
va
rra
Ca
talu
nya
Pa
ís B
asc
Astú
rie
s
85
Pel que fa als percentatges de promoció en els quatre cursos que conformen
l’educació secundària obligatòria, el percentatge més elevat és el que correspon al primer curs de l’etapa (86,6 %) mentre que segon d’ESO és el curs amb el percentatge més baix de promoció (83,1 %) i, com abans s’ha comentat, el percentatge d’al·lotes que promocionen en tots els cursos supera el dels al·lots.
Gràfic R6.1.4. Percentatge d’alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears.
Curs 2014-2015
86,683,1 83,8 84,1
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
Gràfic R6.1.5. Percentatge d’alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per sexe.
Curs 2014-2015
83,779,2 81,1 80
89,9 87,4 86,7 88
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
al.lots al.lotes
Per titularitat, les majors taxes de promoció es donen als centres privats i les més
baixes als centres públics.
86
Gràfic R6.1.6. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per titularitat.
Curs 2014-2015
84,779,2 82,2 81,5
88,8 88,685,2 87,4
97,8 98,5 97,392,3
0%
20%
40%
60%
80%
100%
1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO
públics privats concertats privats no concertats
87
R6.2. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SECUNDARIS POSTOBLIGATORIS
Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments secundaris postobligatoris considerat respecte del total de la població de “l’edat
teòrica” de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.
Desagregacions: per sexe.
Evolució de l’indicador: del curs 2005-2006 al 2014-2015.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2014-2015.
Especificacions tècniques:
Estudis secundaris postobligatoris: batxillerat i GFGM.
En la categoria de tècnic es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau mitjà.
Edat teòrica de començament del darrer curs de batxillerat i CFGM: 17 anys.
Evidentment, les taxes brutes de graduació guarden relació amb les taxes d’escolarització ja que ambdues es refereixen a la població d’una determinada edat. El fet que una taxa bruta de graduació en els estudis de batxillerat sigui
superior a les del CFGM no comporta necessàriament que el percentatge d’aprovats respecte al de matriculats en cada un d’aquests estudis sigui superior a l’altre. El que seria més correcte per mesurar “l’èxit acadèmic” seria sumar ambdues taxes de graduació per obtenir una taxa global de graduació referida a la població de 17 anys.
Anàlisi
Taxes de graduació al batxillerat
En el curs 2014-2015, a les Illes Balears, la taxa bruta de graduats en batxillerat va ser del 41 %, taxa més elevada en les al·lotes (48,8 %) que en els al·lots (33,2 %). D’altra banda, com s’observa al gràfic R6.2.4 és molt inferior (14% de diferència) a la del conjunt de l’Estat (53,4 %).
Gràfic R6.2.1. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe.
Curs 2014-2015
41
33,8
48,9
0%
10%
20%
30%
40%
50%
global al.lots al.lotes
88
La proporció de graduats respecte a la població de 17 anys ha experimentat un
increment gradual des del curs 2007-2008 (32,1 %) fins al curs 2014-2015 (41,0 %). El curs 2014-2015 ha disminuït lleugerament respecte el curs anterior.
Gràfic R6.2.3. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe. Cursos 2003-2004 a 2014-2015
34,0 32,4 32,1 33,0
36,5 39,1
41,6 39,7
42,1 41,0
0%
10%
20%
30%
40%
50%
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
En analitzar la posició de les Illes Balears respecte a les diferents comunitats autònomes, en el gràfic següent, es constata que només Ceuta i Melilla tenen una taxa bruta de graduació referida a la població de 17 anys inferior a la nostra.
Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat, per comunitats autònomes.
Curs 2014-2015
41
55
37,240,7
50 51,7 52,4 52,6 52,6 52,7 54,3 55,1 55,1 56,458,9 60 60 62,2 64,4
69
0%
20%
40%
60%
80%
Ille
s B
ale
ars
Esta
t
Ce
uta
Me
lilla
C. V
ale
ncia
na
Cata
lun
ya
Caste
lla-l
a M
an
xa
R. d
e M
úrc
ia
An
dalu
sia
La R
ioja
Ara
gó
Can
àri
es
Extr
em
ad
ura
Navarr
a
Can
tàb
ria
Galícia
Caste
lla i L
leó
C. d
e M
ad
rid
Astú
rie
s
País
Basc
89
Taxa bruta de graduació als CFGM
La taxa bruta de graduació als CFGM és del 20,5 %, taxa molt inferior a la del batxillerat per a alumnat de la mateixa edat, 17 anys. Cal advertir però que aquest fet ve condicionat pel major nombre d’alumnat que cursa estudis de batxillerat respecte els que cursen CFGM.
Gràfic R6.2.5. Taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe.
Curs 2014-2015
20,5 21,119,9
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
global al.lots al.lotes
Des del curs 2005-2006 fins al 2014-2015, la taxa bruta de graduació en els CFGM, ha sofert un increment de 7,1 punts percentuals. Tot i això, no ha evolucionat de
forma lineal.
Gràfic R6.2.6. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe. Cursos 2005-2006 a 2014-2015
13,4
11,713
14,413,5
17,7 17,518,6
21,320,5
0%
5%
10%
15%
20%
25%
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
Per comunitats autònomes, les taxes brutes de graduació més baixes corresponen a Melilla (18,4 %), Comunitat de Madrid (18,5 %), Navarra (19,7 %), Ceuta (20,3 %) i Illes Balears (20,5 %).
90
Gràfic R6.2.7. Taxa bruta de població que gradua en CFGM, per comunitats autònomes.
Curs 2014-2015
20,5
24,7
18,4 18,519,7 20,3
22 22,4 23,325,1
26,1 26,8 27 27,4 28 28,3 28,9
31,9
34,2 34,6
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
Illes B
ale
ars
To
tal
Melil
la
C. d
e M
ad
rid
Navarr
a
Ceuta
R. d
e M
úrc
ia
And
alu
sia
Caste
lla-la M
anxa
Cata
lunya
Caste
lla i L
leó
Extr
em
ad
ura
País
Basc
Ara
gó
La R
ioja
Canàries
C. V
ale
ncia
na
Galíc
ia
Astú
ries
Cantà
bria
91
R6.3. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SUPERIORS
Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments de règim
superior (no universitaris i universitaris) considerats respecte del total de la població de l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.
Desagregacions: per sexe.
Comparació entre comunitats autònomes: curs 2014-2015.
Evolució de l’indicador: del curs 2005-2006 al 2014-2015.
Especificacions tècniques:
Estudis superiors: cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) i estudis universitaris.
Edats teòriques de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments:
- Tècnic superior: 19 anys.
- Diplomatures universitàries, arquitectura i enginyeria tècnica: 20 anys.
- Grau: 21 anys.
- Llicenciatura universitària, arquitectura i enginyeria: 22 anys.
- Màster Oficial: 23 anys.
En la categoria de tècnic superior es considera l’alumnat graduat en CFGS d’FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau superior.
Anàlisi
Taxa bruta de població que gradua en CFGS
El curs 2014-2015, la taxa bruta de graduació en els cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) respecte a la població de 19 anys, va ser del 13,6 %. La diferència entre homes i dones va ser de 2’5 punts percentuals (vegeu gràfic R6.3.1.).
Gràfic R6.3.1. Taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears, per sexe
Curs 2014-2015
13,612,4
14,9
0%
5%
10%
15%
20%
global homes dones
92
La graduació en els CFGS ha experimentat una tendència ascendent, especialment a
partir del curs 2006-2007 (taxa del 6,8 %) fins el curs 2014-2015 (taxa del 13,6 %).
Gràfic R6.3.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears
Cursos 2003-2004 a 2014-2015
7,2 6,8
7,7
9,1 10,0
11,8 11,4
12,3
13,5 13,6
0%
5%
10%
15%
2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
En analitzar la posició de les Illes Balears respecte a les diferents comunitats autònomes, en el gràfic següent, es constata que la taxa bruta de graduació referida a la població de 19 anys de les Illes Balears és la més baixa de tot l’Estat, la qual supera
el doble de la nostra.
Gràfic R6.3.3. Taxa bruta de població que gradua en CFGS, per comunitats autònomes.
Curs 2014-2015
13,6
28,5
15,6
21,4 22,7 22,9 23,3 23,8 23,926,8
28,5 28,7 29,231 31,2
33,136,3
37,8 38,9
45,8
0%
10%
20%
30%
40%
50%
Ille
s B
ale
ars
To
tal
Me
lilla
Ce
uta
An
da
lusia
R. d
e M
úrc
ia
Ca
ste
lla
-la
Ma
nxa
Na
va
rra
Extr
em
ad
ura
C. d
e M
ad
rid
Ara
gó
La
Rio
ja
Ca
ste
lla
i L
leó
C. V
ale
ncia
na
Ca
nà
rie
s
Ca
talu
nya
Ga
lícia
Ca
ntà
bri
a
Astú
rie
s
Pa
ís B
asc
93
Taxa bruta de població que gradua als estudis superiors universitaris
En analitzar les taxes brutes de graduació en els distints estudis universitaris s’ha de tenir present que es veuen condicionades per l’oferta d’aquests estudis en les diferents comunitats. En el cas de les Illes Balears, per la insularitat i per la inexistència de certs estudis universitaris, s’ha de tenir present que molts d’estudiants de les illes són comptabilitzats en altres comunitats autònomes o realitzen estudis a distància.
En el curs 2014-2015, un percentatge residual d’alumnes encara varen titular com a llicenciats, arquitectes o enginyers i un 4,1 % com a diplomats universitaris, arquitectes tècnics o enginyers tècnics2 Un 13,8 % va obtenir la titulació en estudis de
grau i un 5,1 % finalitzen amb èxit els estudis de Màster. En tots els estudis la taxa de graduació de les dones supera de forma remarcable la dels homes.
Gràfic R6.3.4. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.
Curs 2014-2015
0,8 0,9
13,8
5,1
1,3 0,8
9,4
3,1
0,2 1,1
18,1
7,1
0%
5%
10%
15%
20%
Diplomat universitari, arquitecte tècnic i enginyer tècnic
Llicenciat universitari, arquitecte i
enginyer
Grau Màster Oficial
global Homes Dones
A l’hora d’analitzar l’evolució de les taxes brutes en estudis universitaris, representada en el gràfic R6.3.5, s’ha de tenir present que la gradual implantació i acomodació de les titulacions al Pla Bolonya fa difícil de fer una anàlisi comparativa (perquè alguns estudis desapareixen en ser substituïts pels nous).
A partir del curs 2014-2015 ja es constata la disminució dels cicles universitaris, en ser substituïts progressivament pels graus.
Els estudis de màster experimenten una tendència creixent encara que el curs 2014-2015 la taxa fou inferior a la del curs anterior.
2 Els estudis de grau estan substituint els estudis universitaris anteriors a la implantació dels màsters.
94
Gràfic R6.3.5. Evolució de la taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears. Cursos 2010-2011 a 2014-2015
12,6
7,6
4,1
1,8 0,8
5,5 5,7 5,6
2,4
0,9 1,2 0,5
9,0
13,2 13,8
4,0 4,0 3,9
5,5 5,1
0%
5%
10%
15%
2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015
Illes Balears
Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic Llicenciat universitari i arquitecte i enginer Grau Màster of icial
Com s’aprecia als gràfics següents, en tots els cicles d’estudis universitaris de grau i màster, les taxes de graduació corresponents als universitaris de les Illes Balears,
figuren entre les més baixes de l’Estat.
Gràfic R6.3.6. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris, per comunitats autònomes i per diferents titulacions. Curs 2014-2015
0,82,8
0,0 0,0 0,4 0,8 1,4 1,7 2,13,3 3,6 3,6 4,1 4,5 4,5
6,0
0%
5%
10%
15%
20%
Ille
s B
ale
ars
TO
TA
L
Caste
lla-la M
anxa
País
Basc
Extr
em
ad
ura
Cantà
bria
Navarr
a
Canàries
Cata
lunya
C. V
ale
ncia
na
And
alu
sía
C. d
e M
ad
rid
Galícia
Ara
gó
Caste
lla i L
leó
Astú
ries
Diplomat universitari, arquitecte i enginyer tècnic
95
0,9
9,1
2,2 2,4
4,5 4,7 5,3 6,06,9
8,0 8,09,2 9,3 9,5 9,5
10,911,7 12,0
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Ille
s B
ale
ars
TO
TA
L
Caste
lla-la
Manxa
Extr
em
ad
ura
Canàries
R. d
e M
úrc
ia
Cantà
bria
Navarr
a
Ara
gó
Cata
lunya
La R
ioja
Galícia
País
Basc
Astú
ries
And
alu
sía
C.
Vale
ncia
na
Caste
lla i
Lle
ó
C. d
e M
ad
rid
Llicenciat universitari, arquitecte i enginyer
14,8
37,1
16,2 17,8 19,624,9 26,6 28,2 28,3
35,7 35,839,3 40,8
43,3 43,9
56,6
68,7
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Illes B
ale
ars
TO
TA
L
Caste
lla-la M
anxa
Extr
em
ad
ura
Canàries
Cantà
bria
And
alu
sía
Galíc
ia
Astú
ries
C. V
ale
ncia
na
Ara
gó
R. d
e M
úrc
ia
Cata
lunya
Navarr
a
País
Basc
C. d
e M
ad
rid
Caste
lla i L
leó
La R
ioja
Grau
5,1
10,8
2,93,7 4,2
5,8 6,57,8
8,7 9,2 9,3 9,4 9,610,9
11,613,2
14,114,9
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Illes B
ale
ars
TO
TA
L
Caste
lla-la
Manxa
Canàries
La R
ioja
Navarr
a
Extr
em
ad
ura
Ara
gó
Cantà
bria
País
Basc
Astú
ries
R. d
e M
úrc
ia
And
alu
sía
Caste
lla i L
leó
Cata
lunya
Galíc
ia
C. V
ale
ncia
na
C. d
e M
ad
rid
Màster Oficial
96
R6.4. PERCENTATGE DE POBLACIÓ ENTRE 30 I 34 ANYS AMB TITULACIÓ SUPERIOR
L’educació superior apareix com a objectiu clau dins de l’Estratègia Europa 2020, establerta amb la finalitat que Europa es converteixi en una economia intel·ligent, sostenible i integradora. La Unió Europea ha establert com a punt de referència per al 2020 que el 40 % de la població de 30 a 34 anys tengui el nivell d’educació superior.
Definició: nombre de graduats (CINE 5B, 5A i 6) amb titulació superior per cada 100 habitants, amb edats compreses entre 30 i 34 anys.
Desagregacions: per sexe i tipus de titulació superior.
Evolució de l’indicador: de l’any 2005 al 2015.
Comparació entre comunitats autònomes: any 2015.
Especificacions tècniques:
Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del MECD (font: enquesta de població activa INE).
Algunes dades s’han de considerar amb certa precaució, atès que les derivades de mostres petites es veuen afectades per errors de mostreig grans.
Anàlisi
L’any 2015, el 29,1 % de la població de 30 a 34 anys disposava d’un nivell d’educació superior. Segons l’EPA, la diferència entre homes i dones és molt remarcable: el percentatge de dones (40,6 %) és més del doble d’homes amb estudis superiors (17,7 %).
Gràfic R6.4.1. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears. Any 2015
29,1
17,7
40,6
0%
10%
20%
30%
40%
50%
global homes dones
97
En analitzar l’evolució del percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació
superior a Balears, s’observa que la tendència creixent que es dona des de 2010 fins al 2014 s’ha invertit en aquest darrer any 2015.
Gràfic R6.4.2. Evolució del percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears, per sexe.
25,321,0 21,8 22,5 20,9
29,0 29,1 28,224,0
17,7
44,7
34,7 36,732,9 32,6
36,6 39,0 39,5
46,740,6
34,5
27,5
28,9
27,5 26,5
32,7 33,9 33,835,3
29,1
0%
10%
20%
30%
40%
50%
2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Homes Dones Total
Per comunitats autònomes, les Illes Balears amb un 29,1 % de titulats superiors se situen per davall el percentatge del conjunt de l’Estat (40,9 %). Només Melilla, se situa per davall quant a aquest indicador.
Gràfic R6.4.3. Percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació superior, per comunitats autònomes. Any 2015
29,1
40,9
25,529,2
32,3 32,9 33,2 33,5
40,6 40,7 41,5 41,7 42,1 43,1 43,545,8 47,9
50,8 52,9 54,2
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Illes B
ale
ars
Esta
t
Melil
la
Ceuta
And
alu
sia
Canàries
Caste
lla-la M
anxa
R. d
e M
úrc
ia
Extr
em
ad
ura
C. V
ale
ncia
na
Cantà
bria
La R
ioja
(*)
Caste
lla i L
leó
Cata
lunya
Ara
gó
Galíc
ia
Navarr
a
C. d
e M
ad
rid
Astú
ries
País
Basc