INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES...

1

INDICADORS DEL

SISTEMA EDUCATIU

DE LES ILLES BALEARS 2015

2

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE).

Indicadors del sistema educatiu. Illes Balears 2015.

Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.

Informe elaborat per l’equip de l’IAQSE

Pere Moyà Niell - director-

Antoni Bauzà Sampol

Joan F. Borràs Seguí

Javier Gámez Bauzá

Javier Real Vila

Edita:

Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)

Primera edició, juliol de 2017

ISSN: 2445-091X

3

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ............................................................................... 5

GLOSSARI DE SIGLES ...................................................................... 6

FONTS ............................................................................................. 7

E1. Escolarització i població ............................................................. 10

E1.1. Escolarització i població escolaritzable ....................................................................... 10

E1.2. Escolarització segons la titularitat del centre .............................................................. 12

E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys (vida escolar). .................. 15

E2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris ...................................................................................... 17

E2.1. Taxes netes d’escolarització a l’educació infantil ........................................................ 17

E2.2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de l’educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i PQPI de 2 anys) ........................................................................... 20

E2.3. Taxes netes d’escolarització a l’educació superior ...................................................... 26

E3. Alumnat estranger ..................................................................... 28

E4. Alumnat per grup i per professor ................................................ 32

E4.1. Alumnes per grup ...................................................................................................... 32

E4.2. Alumnes per professor .............................................................................................. 36

F1. Despesa total en educació .......................................................... 40

F1.1. Despesa total en educació amb relació al PIB ............................................................. 40

F1.2. Despesa pública total en educació ............................................................................. 42

F1.3. Despesa pública destinada a concerts ........................................................................ 45

F2. Despesa en educació per alumne ................................................. 47

R1. Competències bàsiques a primària (Avaluació a 3r. EP) ............... 51

R1.1. Competència en comunicació lingüística (3r EP) ......................................................... 52

R1.2. competència matemàtica (3r EP) ............................................................................... 61

R3. Competències clau als 15 anys : Avaluació PISA 2015 .................. 65

R3.1. Comprensió lectora PISA 2015 ................................................................................... 66

R3.2. Competència matemàtica PISA 2015.......................................................................... 68

R3.3. Competència científica PISA 2015 .............................................................................. 70

R3.4. evolució dels resultats de l’alumnat de les Illes Balears a PISA ................................... 72

4

R4. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat .................................................. 73

R4.1. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat d’educació obligatòria .............................................. 73

R4.2. Alumnat repetidor .................................................................................................... 77

R5. Abandonament escolar prematur ............................................... 80

R6. Taxes de graduació .................................................................... 83

R6.1. Taxa bruta de graduació i percentatge de promoció a l’educació secundària obligatòria83

R6.2. Taxes brutes de graduació en els estudis secundaris postobligatoris ........................... 87

R6.3. Taxa bruta de graduació en els estudis superiors ....................................................... 91

R6.4. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior.............................. 96

Nota: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren tant els privats concertats (sostinguts amb fons públics) com els privats no concertats. Excepte en aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors,

tant a professors com a professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores.

5

INTRODUCCIÓ

El següent informe és un recull actualitzat dels indicadors del sistema educatiu de les

Illes Balears elaborat per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), que incorpora dades actualitzades fins el curs 2014-2015.

En aquest document, de publicació anual, es presenta la informació estadística més remarcable de l’educació a les Illes Balears a través d’un conjunt de taules i gràfics. Amb la lectura d’aquest document es pot extreure informació general i específica sobre escolarització, finançament i resultats educatius.

Per tal de facilitar la comparació, per a cada indicador les dades es desagreguen per titularitat de centre, nivells educatius, sexe de l’alumnat, illes, etc.

També, amb la intenció de facilitar l’estudi comparat dels diferents indicadors amb els d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol s’han elaborat taules i gràfics que incorporen les dades elaborades per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació per al darrer curs disponible.

Així mateix, es presenten les sèries temporals que permeten estudiar l’evolució de l’indicador durant els darrers 10 cursos escolars.

Finalment, sembla oportú recordar que l’elaboració dels indicadors del sistema educatiu de les illes Balears té per principal objectiu facilitar el coneixement de la

situació educativa de la nostra comunitat autònoma, i alhora proporcionar elements de reflexió i anàlisi que orientin la presa de decisions per a la millora del sistema educatiu de les Illes Balears.

6

GLOSSARI DE SIGLES

CB: competència bàsica

CEE: centre d’educació especial

CEIP: centre d’educació infantil i primària

CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d’Educació (UNESCO)

CINE0: educació infantil

CINE1: educació primària

CINE2: educació secundària inferior o 1a etapa d’educació secundària (ESO)

CINE3: educació secundària superior o segona etapa d’educació secundària o educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i PQPI 2 anys)

CINE4: educació postsecundària o superior no universitària (PAU; proves d’accés a

cicles de grau superior)

CINE5: educació terciària o educació superior (5A, ed. universitària i 5B, CFGS)

CINE6: doctorat

CFGM: cicles formatius de grau mitjà

CFGS: cicles formatius de grau superior

EE: educació especial

EI: educació infantil

EP: educació primària

EPA: enquesta de població activa

ES: educació secundària

ESO: educació secundària obligatòria

ESPA: educació secundària per a persones adultes

EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea

FP: formació professional

FPB: formació professional bàsica

IBESTAT: Institut d’Estadística de les Illes Balears

IES: Institut d’educació secundària

INE: Institut Nacional d’Estadística

INEE: Institut Nacional d’Avaluació Educativa

GS: programes de garantia social

MECD: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport

OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics

PIB: producte interior brut

PISA: Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes

PQPI: programes de qualificació professional inicial

TRI: teoria de resposta a l’ítem

UE: Unió Europea

7

FONTS

Ensenyaments no universitaris

Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears.

Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2017. Curso 2014-

2015.

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2014-15.html

Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/no-universitaria/alumnado/matriculado.html

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/no-universitaria/alumnado/resultados.html

Ensenyaments universitaris

Estadísticas universitarias

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/universitaria/estadisticas.html

Despesa pública en educació

Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/recursos-economicos/gasto-publico.html

Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2017 Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.


Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es








http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=311&area=estadisticas







http://www.ine.es/

http://www.ine.es/

http://www.ine.es/

8

Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears

Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques > Direcció General de Pressuposts i Finançament > ESTADÍSTIQUES > EVOLUCIÓ DE LA LIQUIDACIÓ 2002-2015

http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M14061809443874512917

&lang=CA&cont=88886

IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears. http://ibestat.caib.es/

Resultats proves de diagnòstic (competències bàsiques)

Avaluació de diagnòstic 2014-2015. Informe executiu. 3r EP. Institut d’Avaluació i

Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE. (en premsa)

Proves PISA

Resultats de PISA 2015. Illes Balears. Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE.

http://iaqse.caib.es/documentos/avaluacions/pisa/pisa_2015/pisa_IB_2015.pdf

Indicadors del sistema educatiu

Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2014. ISEIB 2014. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. IAQSE.

http://iaqse.caib.es/cat/indicadors/indicadors.html

Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2016. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

http://www.mecd.gob.es/inee/sistema-indicadores.html

http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M14061809443874512917&lang=CA&cont=88886

http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?mkey=M14061809443874512917&lang=CA&cont=88886

http://ibestat.caib.es/

http://iaqse.caib.es/cat/indicadors/indicadors.html

http://www.mecd.gob.es/inee/sistema-indicadores.html

9

INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ

10

E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ

E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE

Definició: percentatge de població de 0-5 anys i de 16 a 24 anys escolaritzada.

Desagregacions: edat.

Comparació Illes Balears-conjunt de l’Estat

Informació complementària: taxa neta d’escolarització per edat.

Especificacions tècniques:

La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb els estudis que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver

discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.

La informació sobre aquest indicador s’ha de completar amb la

proporcionada en els indicadors E.2.1, E.2.2 i E.2.3. en els quals es recullen les taxes d'escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris (CINE 0, 3, 4 i 5)

Anàlisi

En l'anàlisi de les taxes d'escolarització, únicament s'han considerat les etapes d’educació no obligatòries (l’escolarització obligatòria comprèn entre els 6 i els 15 anys).

En l’educació Infantil, la població sense escolaritzar és molt superior en el primer cicle (0-3 anys). Al 2n cicle només un petit percentatge de nins entre 3 i 5 anys encara no estan escolaritzats (representen entre un 6 i un 7 % de l’alumnat).

En l’educació postobligatòria, des dels 16 anys fins al 24 anys augmenta gradualment la població desescolaritzada. Les taxes d’escolarització als 16 i 17 anys, edats teòriques de l’educació secundària (batxillerat; CFGM,PQPI i FPB), són 85,4 % i 80,3 % respectivament.

En les edats corresponents a l’educació superior, les taxes netes d’escolarització decreixen de forma remarcable a mesura que augmenta l’edat (del 56,7 % als 18 anys fins al 17,5 % als 24 anys).

En tots els casos, les taxes d’escolarització a les Illes Balears són significativament

inferiors a les del conjunt de l’Estat.

11

Gràfic E1.1.1. Taxes netes d'escolarització per edat en les edats de l’escolarització no obligatòria. Illes Balears-Estat. Curs 2014-2015.

5,9

20,0

28,6

93,2 93,3 93,2

86,4

80,3

56,7

45,8

37,5

32,7

26,121,9

17,5

9,7

35,6

55,4

94,997,4 97,9

95,1

90,0

80,0

73,0

66,9

60,7

49,5

40,2

30,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

> 1 any 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys 6 -1 5 anys 16 anys 17 anys 18 anys 19 anys 20 anys 21 anys 22 anys 23 anys 24 anys

ILLES BALEARS ESTAT

educació obligatòria

12

E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE

Definició: percentatge d’alumnes escolaritzats a l’ensenyament públic, a

l’ensenyament privat concertat i a l’ensenyament privat no concertat.

Desagregacions: Comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius de règim general no universitaris (EI, EP, ESO, batxillerat, CFGM, CFGS, PQPI i EE) i educació universitària.

Evolució de l’indicador: del curs 2005-2006 al 2014-2015.

Comparació entre comunitats autònomes

Anàlisi

En el curs 2014-2015, en totes les etapes educatives, el major percentatge dels

alumnes de les Illes Balears estan escolaritzats en centres públics: el 62,8 % dels alumnes a l'educació infantil, el 62,2 % a l’educació primària, el 60,8 % a l’ESO, el 70,5% al batxillerat, el 83,7 % als CFGM, el 84,9 % als CFGS i el 99,4 % a l’educació universitària.

En l’ensenyament privat concertat, els majors percentatges d'escolarització es troben a l’ESO (34,7 %), a l’educació primària, (32,9 %), a l’educació infantil (27,6 %) i als centres específics d’educació especial (66,7 %).

Al voltant del 9,8 % dels d’alumnes assisteixen a centres privats no concertats a CFGS,

un 9,7 % a educació infantil i en la resta d’etapes oscil·len entre un 3,9 % a CFGM i un 5,3 % a batxillerat. Aquests centres no oferten estudis de FPB ni PQPI.

Gràfic E1.2.1. Escolarització segons titularitat en els ensenyaments de règim general.

Illes Balears. Curs 2014-2015

62,8 62,2

33,3

60,870,5

83,7 84,971,9

83,1

99,4

27,6 32,9

66,7

34,724,2

12,4 5,2 28,116,9

9,7 4,9 4,5 5,3 3,9 9,80,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

EI EP EE ESO Batx* CFGM* CFGS* PQPI FPB Ed. universitària

privats no concertats privats concertats públics

A l’educació universitària un 7 % dels alumnes estudiaren en centres adscrits a la UIB.

13

Gràfic E1.2.2. Escolarització segons titularitat en estudis universitaris. Illes Balears.

Curs 2014-2015

10093

7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

total públic c. propis c. adscrits Si es compara el percentatge d’alumnat escolaritzat en centres públics que imparteixen ensenyaments de règim general a les Illes Balears amb el d’altres

comunitats autònomes, es comprova que el de la nostra comunitat (64,3 %) és un dels més baixos del conjunt de l’Estat (68,0 %), percentatge proper al de Navarra (64,7 %), al de Catalunya (65,9%) i al de la Comunitat Valenciana (66,9 %) encara que superior al del País Basc (51,1,9 %)

Taula E1.2.1. Percentatge d’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics per comunitats autònomes. Curs 2014-2015.

TOTAL EI EP ESO

Batx.

*

CF

GM*

CF

GS

*

PQPI FPB Ed.

Esp.

Ed. univ.

grau*

Ed. univ. màsters oficials*

ESTAT 68,0 64,0 67,7 65,8 74,8 75,3 76,7 79,2 79,7 57,6 89,2 76,0

Andalusia 74,9 67,8 76,9 75,2 83,1 71,3 76,4 76,5 80,8 64,0 99,5 98,9

Aragó 68,5 65,5 68,8 65,8 74,8 73,2 72,3 65,3 74,6 55,6 93,5 96,1

Astúries 71,5 71,5 69,3 66,3 77,5 75,3 81,6 100 73,0 70,2 100 100

Illes Balears 64,3 62,8 62,2 60,8 70,5 83,7 84,9 71,9 83,1 33,3 100 100

Canàries 77,1 69,0 74,3 75,8 86,2 92,6 90,9 96,8 98,4 75,9 99,6 94,8

Cantàbria 70,5 72,0 67,4 66,3 85,7 67,9 72,2 60,3 60,3 39,0 96,6 100

Castella i Lleó 68,5 66,3 66,7 64,0 78,0 73,4 77,5 95,9 72,0 66,0 100 100

Castella-La Manxa 81,8 77,1 81,2 80,1 90,4 88,7 92,3 91,7 88,9 62,4 87,1 58,3

Catalunya 65,9 66,3 66,5 62,0 65,7 76,1 68,3 70,0 - 42,5 87,2 80,7

C. Valenciana 66,9 61,1 67,0 63,8 72,9 74,1 81,4 96,5 89,0 79,8 87,6 84,9

Extremadura 80,4 80,2 78,0 76,7 88,2 88,4 90,2 93,9 99,2 50,1 100 100

Galícia 72,7 65,8 70,0 70,3 85,4 83,1 85,7 93,4 84,7 39,1 100 100

C. de Madrid 54,9 52,0 53,5 52,0 61,2 67,3 74,3 75,8 66,3 53,6 80,4 59,1

R. de Múrcia 71,3 66,6 69,6 69,8 88,3 71,4 77,0 82,1 88,2 69,2 78,2 55,2

Navarra 64,7 67,3 63,0 60,2 65,4 76,7 77,2 53,9 71,2 58,8 47,9 27,6

País Basc 51,1 52,5 51,2 46,4 49 62 55,2 42,4 46,0 48 79,0 59,0

La Rioja 66,9 61,7 66,2 61,4 80,6 71 89,6 100 60,9 70,4 100 100

Ceuta 79,2 75,3 76 73,6 95,9 100 100 100 90,5 100

Melilla 83,0 73,3 79,5 89,2 96,3 100 100 100 100 100

* No es comptabilitza l’alumnat de l’educació a distància ni el d’universitats no presencials

14

Des de 2005-2006 a 2013-14, la distribució de l'alumnat segons la titularitat dels

centres ha anat incrementant-se lleugerament cada any, passant del 63,4 % el curs 2005-2006 al 65,5 % l’any 2013-2014. En l’any 2014-2015 s’ha produït un descens en l’alumnat matriculat en els centres públics.

Taula E1.2.2. Evolució del percentatge de l’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics no universitaris. Illes Balears. Cursos 2005-2006 a 2014-2015

05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15

Total règim general

63,4 63,7 64,1 64,9 65,0 65,4 65,2 65,2 65,5 64,3

EI 60,1 60,3 60,9 64,4 64,4 64,6 65,3 65,1 65,0 62,8

EP 62,1 62,8 63,2 62,6 62,6 62,3 62,7 62,5 62,5 62.2

ESO 59,7 60,4 60,8 61,0 61,0 60,9 61,4 60,9 61,4 60.8

Batxillerat * 74,6 73,5 72,5 71,1 71,1 72,3 72,1 71,6 74,8 70.5

GFGM* 85,5 84,6 83,8 84,4 84,4 82,7 82,3 83,3 85,3 83.7

CFGS* 90,5 89,8 89,6 90,8 91,6 90,3 88,5 88,6 87,3 84.9

PQPI 88,7 86,5 88,5 90,6 87,4 78,7 77,9 78,7 78,8 71,9

FPB - - - - - - - - - 83,1

Ed. especial 20,6 24,1 24,9 35,0 31,1 27,2 26,5 28,5 31,2 33.3

* No es comptabilitza l’alumnat de l’educació a distància

15

E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR ALS 6 ANYS (VIDA ESCOLAR).

Definició: nombre mitjà d’anys de permanència previsible en el sistema educatiu d’un

infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris (vida escolar).

Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris.

Evolució de l'indicador: del curs 2006-2007 al 2014-2015.

Comparació Illes Balears-conjunt de l’Estat.


L’esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les taxes

netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 6 i 24 anys d’edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial (cicles formatius d’arts plàstiques i disseny, ensenyaments esportius, ensenyaments professionals de música i dansa i ensenyaments artístics de grau superior, idiomes nivell avançat,). S’inclouen a més els estudis de formació ocupacional i d’adults (inicials i secundaris)

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.

Anàlisi

A la nostra comunitat autònoma, el curs 2014-2015, el nombre mitjà d’anys que s’estima que un nin de sis anys romandrà al sistema educatiu és de 15 anys.

Gràfic E1.3.1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs 2014-2015

15,013,7

1,3

0

5

10

15

20

Total En l'educació no universitària

En l'educació universitària

L’esperança de vida escolar ha augmentant de 13,8 anys el curs 2006-2007 a 15 anys el curs 2014-2015, la qual cosa suposa un increment d’1,2 anys.

16

Gràfic E1.3.2. Evolució de l’esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears.

Cursos 2006-2007 a 2014-2015.

12,8 13,0 13,5 13,5 13,5 13,6 13,7

1,0 1,1 1,1 1,3 1,4 1,3 1,313,8 14,1 14,3

14,9 14,9 15,0 15,0

0

5

10

15

20

2006-2007 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

Ed. universitària Ed. no universitària Total

Tot i així, l’esperança de vida escolar de l’alumnat de 6 anys de les Illes Balears en el curs 2014-2015 era previsiblement la menor de totes les de les comunitats autònomes de l’Estat, tal i com és desprèn del gràfic E1.3.3.

El nombre mitjà d’anys de permanència que l’alumnat de les Illes Balears romandrà en el sistema educatiu, inclosos els estudis universitaris, era 2,5 anys inferior al previsible pels alumnes del conjunt de l’Estat.

Gràfic E1.3.3. Esperança de vida escolar als 6 anys, per comunitats autònomes. Curs 2014-2015

13,7 14,4 14,4 14,6 14,9 14,6 14,2 15,0 14,0 14,1 14,9 14,2 14,5 14,7 14,5 14,9 15,2 14,8 14,2 14,7

1,3

3,11,5 1,5 1,6 1,9 2,7

1,9 3,0 3,1 2,5 3,3 3,0 2,9 3,2 2,83,3 3,8 4,7

6,015,0

17,5

15,9 16,2 16,5 16,5 16,9 16,9 17,0 17,1 17,4 17,5 17,5 17,6 17,7 17,718,6 18,6 18,9

20,7

0

5

10

15

20

25

Illes

Bale

ars

Est

at

Melil

la

Caste

lla-L

a M

anxa

Ceuta

Extr

em

adura

Andalu

sia

Canàries

Navarr

a

R. d

e M

urc

ia

Cantà

bria

Cata

lunya

Ara

gó

Astú

ries

C. V

ale

ncia

na

Galíc

ia

País

Basc

Cast

ella

i Leó

C. d

e M

adrid

La R

ioja

Ed. universitària Ed. no universitària Total

17

E2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DELS

NIVELLS NO OBLIGATORIS

E2.1. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització dels 0 als 5 anys d’edat i del nombre mitjà d’anys d’escolarització a l’educació infantil.





Taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació

infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.

El nombre mitjà d’anys d’escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les

taxes netes d’escolarització de l’alumnat de 0 a 5 anys.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a

partir del cens de població de 2011.

Anàlisi

Menys d’un 20% de la població de 0-2 anys de les Illes Balears està escolaritzada al primer cicle de l’educació infantil1

En el segon cicle aquests percentatges oscil·len entre el 93,2 % i el 93,3 %.

1 Hem d’advertir però que molts centres d’educació infantil privats no proporcionen les dades d’escolarització a la conselleria

d’educació i universitat i, per tant, un percentatge important d’alumnes no es comptabilitze, tot i estar escolaritzat.

18

Gràfic E2.1.1. Taxes netes d’escolarització d’educació infantil.


6,2

35,628,6

93,2 93,3 93,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys

Com s’aprecia al gràfic següent, entre els cursos 2005-2006 i 2014-2015, la taxa d’escolarització ha experimentat un creixement considerable.

En el segon cicle l’escolarització s’acosta al 95 % amb lleugeres variacions que sovint responen a desajustaments entre la població real i les estimacions que s’utilitzen per al càlcul de les taxes.

Gràfic E2.1.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització d’educació infantil.

Illes Balears. (cursos 2005-2006 a 2014-2015)

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys

El nombre mitjà d’anys d’escolarització d’un nin o nina a l’educació infantil ha anat en augment en els darrers sis anys. Els infants que iniciaren l’escolarització el curs

2014-2015 estaran escolaritzats una mitjana de 3,5 anys en l’etapa d’educació infantil (Taula E2.1.3) mentre que en el conjunt de l’Estat hi estaran 3,9.

19

Taula E2.1.3. Evolució del nombre mitjà d’anys en educació infantil. Illes Balears.

(cursos 2005-2006 a 2013-2014)

2005-2006

2006-2007

2007-2008

2008-2009

2009-2010

2010-2011

2011-2012

2012-2013

2013-2014

2014-2015

3,1 3,1 3,1 3,0 3,2 3,3 3,4 3,4 3,5 3,5

El percentatge d’alumnes d’educació infantil a les Illes Balears, com es veu en el gràfic E2.1.4, és inferior al del conjunt de l’Estat en totes les edats, especialment en les de 0 a 2 anys.

Gràfic E2.1.4. Taxes netes d’escolarització en educació infantil 0-5 anys.

Illes Balears-Estat. Curs 2014-2015

18,4

93,2 93,3 93,2

34

94,9 97,4 97,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0-2 anys 3 anys 4 anys 5 anys

Illes Balears Estat

20

E2.2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE L’EDUCACIÓ

SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA (BATXILLERAT; CFGM I PQPI DE 2 ANYS)

Definició: taxes netes d’escolarització en les edats de 16, 17 i 18 anys en els ensenyaments corresponents.


Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al curs 2014-2015.

Comparació entre comunitats autònomes.


La taxa neta d’escolarització dels 16, 17 i 18 anys és la relació entre l’alumnat de cada edat, respecte del total de la població de la mateixa edat.

Tot i que les edats considerades és corresponen amb les edats en què

teòricament es realitzen ensenyaments secundaris postobligatoris (batxillerat; CFGM i PQPI 2 anys)) i superiors (CFGS i universitaris), en aquest indicador també s’inclouen les taxes netes d’escolarització d’alumnes d’aquestes edats que encara cursen ESO o educació d’adults.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver

discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població utilitzades per al càlcul d’aquest indicador s’han obtingut a partir del cens de població de 2011.

Anàlisi

El curs 2014-2015, el 86,4 % de la població de 16 anys, el 80,3 % de la població de 17 anys i el 56,7 % de la de 18 anys de les Illes Balears es trobava escolaritzada.

Gràfic E2.2.1. Taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears. Curs 2014-2015

86,480,3

56,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

16 anys 17 anys 18 anys

En el gràfic E2.2.2, que apareix a continuació es presenta l’evolució de les taxes netes d’escolarització de la població de 16, 17 i 18 anys.

21

La població escolaritzada va disminuint, a mesura que augmenta l’edat, si bé en els

darrers cursos, especialment als 17 anys, s’observa una tendència creixent de les matriculacions en els diferents estudis. Als 18 anys, les taxes es mantenen relativament estables al llarg dels cinc darrers cursos.

Gràfic E2.2.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears.

Cursos 2007-2008 a 2014-2015

84,2 85,1 87,2 89,5 87,5 86,6 85,5 86,4

69,2 70,3 73,3

81,2 80,1 78,6 79,2 80,3

45,448,3 50,9

57,0 56,5 55,1 55,7 56,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

16 anys 17 anys 18 anys

El curs 2014-2015, del 86,4 % de la població escolaritzada als 16 anys, aproximadament la tercera part (31,7 %) realitzava estudis obligatoris i el 53,7 %, estudis postobligatoris.

Gràfic E2.2.3. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16 anys. Illes Balears.

Cursos 2007-2008 a 2014-2015

35,0 34,9 34,9 35,1 34,2 33,7 32,9 31,7

47,7 48,8 51,8 53,8

52,8 52,5 51,8 53,7

1,5 1,4 0,6 0,5 0,4 0,4 0,8 0,8

84,2 85,1 87,2 89,5 87,5

86,6 85,5 86,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

Adults ES postobligatòria ESO Total

Del 80,3% de la població escolaritzada als 17 anys, el curs 2014-2015, un 63,8 % cursava estudis postobligatoris, un 4,4% educació d’adults i un 11,5 % encara es trobava cursant l’ESO.

22


Cursos 2007-2008 a 2014-2015

10,2 12,2 12,0 12,4 13,3 12,5 12,8 11,5

54,0 53,7 59,5

65,4 63,2 62,7 62,4 63,8

4,6 4,4 1,8

3,3 3,7 3,4

4,1 4,468,8 70,3 73,3

81,2 80,1 78,6 79,3 80,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015


El curs 2014-2015, dins el sistema educatiu universitari i no universitari, un percentatge residual d’alumnes de 18 anys encara resta a l’escolarització obligatòria (1%) i prop de la tercera part (31,2 %) cursa estudis secundaris postobligatoris.

Només l’1,4 realitzen estudis superiors no universitaris, el 9,8 %% realitza estudis propis de l’oferta per a persones adultes i el 13,2 % estudis universitaris.


Cursos 2007-2008 a 2014-2015

0,6 1,2 1 0,9 1,2 1,1 1,1 1

28,630 30,7

35,1 35,3 33,8 32,9 31,2

1,32 1,6

1,5 1,2 1,11,1 1,4

9,59,9 10,5

11,7 11,511,5 11,9 13,2

5,45,2

7,1

7,8 7,37,5 8,7 9,8

45,4

48,3 50,9

57,0 56,5 55,0 55,7 56,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

Ed Adults Ed. superior universitària i equivalents

Ed. superior no universitària ES postobligatòria

ESO Total

En general, en totes aquestes edats, les taxes d’escolarització de l’alumnat de les Illes Balears es troben per davall de la mitjana de l’Estat.

23

Gràfic E2.2.6. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2014-2015

31,7

0

31,2 30,6 31,3 34,7 35 37,431,9 27,9 31,5

35,9 40 34,2 3123,9 30,7 30,9 28,1 32,9

22,2

53,763,6 60,7 60,3 57,5 58,9 56,7

62,4 66,1 62,358,7 54,8

60,4 64,271,2

65,6 65,8 69,165,7

77,1

0,8

0,30,1 0 0

0,3 0,1 0 0,2 0,7 0,2 0,1 0,4 0 0,4 0,1 0,4 0,5 0,1 0,286,4

95,191,4 91,5 92,2 94,1 94,2 94,2 94,2 94,6 94,8 94,9 95 95,2 95,4 96,3 97,1 97,6 98,7 99,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Illes B

ale

ars

Esta

t

Astú

ries

Melil

la

Ceuta

Caste

lla-L

a M

anxa

Canàries

C. V

ale

ncia

na

Navarr

a

Extr

em

ad

ura

R. M

úrc

ia

Ara

gó

And

alu

sia

C. M

ad

rid

Cata

lunya

Cantà

bria

Galíc

ia

La R

ioja

Caste

lla i L

leó

País

Basc


Taula E2.2.1. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2014-2015

ESO Ed. secundària

postobligatòria Adults Total

ESTAT 31,2 63,6 0,3 95,1

Illes Balears 31,7 53,7 0,8 86,4

Astúries 30,6 60,7 0,1 91,4

Melilla 31,3 60,3 0 91,5

Ceuta 34,7 57,5 0 92,2

Castella-La Manxa 35 58,9 0,3 94,1

Canàries 37,4 56,7 0,1 94,2

C. Valenciana 31,9 62,4 0 94,2

Navarra 27,9 66,1 0,2 94,2

Extremadura 31,5 62,3 0,7 94,6

R. Múrcia 35,9 58,7 0,2 94,8

Aragó 40 54,8 0,1 94,9

Andalusia 34,2 60,4 0,4 95

C. Madrid 31 64,2 0 95,2

Catalunya 23,9 71,2 0,4 95,4

Cantàbria 30,7 65,6 0,1 96,3

Galícia 30,9 65,8 0,4 97,1

La Rioja 28,1 69,1 0,5 97,6

Castella i Lleó 32,9 65,7 0,1 98,7

País Basc 22,2 77,1 0,2 99,5

24


11,5 12 11,7 13,6 14,7 9,617,7 14,1

5,615,3 13,7 12,4 13,9 11,7 14,3

9,1 13,1 8,615,7

7,3

63,8

76,865,8 63

72,4 77,569,5 72,9

81,373,3 76,7 75,2

77,6 79,4 77,482,4

79,7 85,278,7 91,3

4,4

1,1

0,23,5

0,5 1,1 0,9 1,3 1,4 1 0,5 3,5 0,1 0,8 0,3 0,71,2 0,3 0,4

0,5

80,3

90,0

77,8 80,3

87,6 88,3 88,2 88,3 88,4 89,6 91,0 91,1 91,7 92 92,1 92,2 94,1 94,1 94,8 98,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

Ce

uta

Ca

nà

rie

s

C. V

ale

ncia

na

R. M

úrc

ia

An

da

lusia

Ca

talu

nya

Ca

ste

lla

-La

Ma

nxa

Ara

gó

Extr

em

ad

ura

Astú

rie

s

Ca

nta

bri

a

C. M

ad

rid

La

Rio

ja

Ga

lícia

Na

va

rra

Ca

ste

lla

i L

leó

Pa

ís B

asc

Adults Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total


ESO

Ed. secundària

postobligatòria

Ed. superior no

universitària Adults Total

ESTAT 12 76,8 0 1,1 90,0

Melilla 11,7 65,8 0 0,2 77,8

Ceuta 13,6 63 0,3 3,5 80,3

Illes Balears 11,5 63,8 0 4,4 80,3

Canàries 14,7 72,4 0 0,5 87,6

C. Valenciana 9,6 77,5 0,1 1,1 88,3

R. Múrcia 17,7 69,5 0 0,9 88,2

Andalusia 14,1 72,9 0 1,3 88,3

Catalunya 5,6 81,3 0 1,4 88,4

Castella-La Manxa 15,3 73,3 0 1 89,6

Aragó 13,7 76,7 0 0,5 91,0

Extremadura 12,4 75,2 0 3,5 91,1

Astúries 13,9 77,6 0 0,1 91,7

Cantabria 11,7 79,4 0 0,8 92

C. Madrid 14,3 77,4 0,1 0,3 92,1

La Rioja 9,1 82,4 0,1 0,7 92,2

Galícia 13,1 79,7 0 1,2 94,1

Navarra 8,6 85,2 0 0,3 94,1

Castella i Lleó 15,7 78,7 0 0,4 94,8

País Basc 7,3 91,3 0 0,5 98,9

Com s’aprecia, la població escolaritzada als 18 anys en estudis superiors, tant no universitaris com universitaris, és remarcablement inferior a la de la resta de comunitats autònomes. En canvi, en l’educació d’adults, el percentatge de població de la nostra comunitat supera la mitjana de l’Estat, possiblement pel retorn de molts de joves que abandonaren prest els estudis sense graduar-se en l’educació secundària.

25


1 1,3 1 1,4 1,4 1,2 1 1,8 1 1,6 1,2 1 0,6 1,6 1,2 1 1,3 2,4 0,8 0,9

31,237,6 36,1 35,8 38 37,9 39,1 37,3 41,9 38,5

33,342,4

34,940,7 40,2 37,2

42,245,6

35,1 36,8

1,4

4,73 3,3 3,2 2,6 4,7 3,8

4,93

7,4

3,7

4,7

5,4 3,9 6,63,6

3,9

8,1 4,89,8

4,7 12,7 12,4 8,1 10,3 4,8 3,9

6,93,5

2,33,5

2,9

4,54,3 3

3,4

3,4

3,5 611,9

31,6

10,0 11,3 14,117,3 20,0

27,5 21,7 30,1 33,1 27,3 35,6 27,4 30,237,0

38,0 34,1 44,2

49,6

56,7

80,1

62,9 64,4 64,869,5 69,7

74,4 76,4 76,8 77,8 78,0 78,9 79,7 79,985,0

88,6 89,6 91,7

98,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Illes B

ale

ars

Esta

t

Ceuta

Melil

la

Caste

lla-la M

anxa

Extr

em

ad

ura

La R

ioja

And

alu

sia

Canàries

R. d

e M

úrc

ia

Cata

lunya

Cantà

bria

Navarr

a

Galíc

ia

C. V

ale

ncia

na

Astú

ries

Caste

lla i L

leó

Ara

gó

País

Basc

C. d

e M

ad

rid

altres (2) Ed. universitària i equivalents (1) Ed. d'adults Ed. superior no universitària ES postòbligatoria ESO Total


ESO Ed. secundària postobligatòria

Ed. superior no universitària

Ed. d'adults

Altres Ed.

Universitària i equivalents

Total

ESTAT 1,3 37,6 4,7 4,7 0,2 31,6 80,1

Illes Balears 1 31,2 1,4 9,8 1,4 11,9 56,7

Ceuta 1 36,1 3 12,7 0,1 10,0 62,9

Melilla 1,4 35,8 3,3 12,4 0,3 11,3 64,4

Castella-la Manxa 1,4 38 3,2 8,1 0,0 14,1 64,8

Extremadura 1,2 37,9 2,6 10,3 0,2 17,3 69,5

La Rioja 1 39,1 4,7 4,8 0,1 20,0 69,7

Andalusia 1,8 37,3 3,8 3,9 0,0 27,5 74,4

Canàries 1 41,9 4,9 6,9 0,0 21,7 76,4

R. de Múrcia 1,6 38,5 3 3,5 0,1 30,1 76,8

Catalunya 1,2 33,3 7,4 2,3 0,4 33,1 77,8

Cantàbria 1 42,4 3,7 3,5 0,1 27,3 78,0

Navarra 0,6 34,9 4,7 2,9 0,2 35,6 78,9

Galícia 1,6 40,7 5,4 4,5 0,1 27,4 79,7

C. Valenciana 1,2 40,2 3,9 4,3 0,1 30,2 79,9

Astúries 1 37,2 6,6 3 0,2 37,0 85,0

Castella i Lleó 1,3 42,2 3,6 3,4 0,1 38,0 88,6

Aragó 2,4 45,6 3,9 3,4 0,2 34,1 89,6

País Basc 0,8 35,1 8,1 3,5 0,0 44,2 91,7

C. de Madrid 0,9 36,8 4,8 6 0,1 49,6 98,1

26

E2.3. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ SUPERIOR

Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de l’educació superior universitària (dels 18 als 24 anys).


Evolució de l’indicador: del curs 2010-2011al 2014-2015.


La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre

l’alumnat que té l’edat que es correspon amb l’ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població

utilitzades s’han obtingut a partir del cens de població de 2011.

Anàlisi

En el curs 2013-2014 a mesura que augmenta l’edat (dels 18 als 24 anys), disminueix

la taxa d’escolarització global.

Aquest decreixement en les taxes es dóna en els estudis postobligatoris de batxillerat, en el cicles formatius de grau mitjà i en l’educació d’adults. En canvi, en estudis superiors, les majors taxes d’escolarització es donen entre els 19 i els 21 anys, la qual cosa indica que un important percentatge de joves s’incorpora a aquests estudis un any després del que els correspondria (18 anys).

A partir dels 21 anys les taxes d’escolarització van disminuint en tots els estudis. També en aquestes edats, les taxes netes d’escolarització es troben per davall la

mitjana nacional.

Gràfic E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2014-2015

1,0 0,3

31,2

18,5

10,46,6 4,6 3,9 3,1

1,4

4,3

5,85,8

4,43,5 2,7

11,9

14,6

15,0

15,5

12,610,5

8,3

9,8

6,4

4,3

3,0

2,7

2,4

2,0

55,3

44,1

35,8

31,0

24,2

20,3

16,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

18 19 20 21 22 23 24

Ed. Adults Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total

27

Taula E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2014-2015

Edat ESO ES

postobligatòria Ed. superior no

universitària Ed. universitària i

equivalents Ed. Adults Total

18 1,0 31,2 1,4 11,9 9,8 55,3

19 0,3 18,5 4,3 14,6 6,4 44,1

20 0,3 10,4 5,8 15,0 4,3 35,8

21

6,6 5,8 15,5 3,0 31,0

22 4,6 4,4 12,6 2,7 24,2

23 3,9 3,5 10,5 2,4 20,3

24 3,1 2,7 8,3 2,0 16,1

En la comparativa entre el curs 2010-2011 i el curs 2014-2015 que apareix al gràfic E2.3.2, les majors variacions en les taxes corresponents als estudis superiors s’han experimentat a partir dels 20 anys, amb una tendència ascendent en els diferents

estudis.

Gràfic E2.3.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears.

Cursos 2010-2011 i 2013-2014

0,9 1,0 0,30,0 0,0 0,0

35,131,2

18,2 18,5

9,010,4

5,3 6,63,8 4,6

2,8 3,91,6 3,1

1,5

1,4

4,4 4,3

5,55,8

4,55,8

3,24,4

1,93,5

1,62,7

11,7

11,9

13,514,6

14,0

15,0

13,5

15,5

11,6

12,6

9,0

10,5

7,9

8,3

7,89,8

5,86,4

4,8

4,3

4,7

3,0

2,8

2,7

2,9

2,4

2,02,0

57,055,3

41,944,1

33,3

35,8

28,0

31,0

21,4

24,2

16,6

20,3

13,1

16,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

18 18 19 19 20 20 21 21 22 22 23 23 24 24

Ed. adults

Ed. universitària i equivalents

Ed. superior no universitària

ES postobligatòria

ESO

Total

2010-

20

11

18 19 20 21 22

2014-

20

15

2014-

20

15

2014-

20

15

2214-

20

15

20

14

-20

15

2014-

20

15

20

10

-2011

2010-

20

11

20

10

-20

11

2010-

20

11

2010-

20

11

2423

2010-

20

11

20

14

-20

15

28

E3. ALUMNAT ESTRANGER

Definició: percentatge d’alumnes que no tenen nacionalitat espanyola en

ensenyaments no universitaris.

Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i zona geogràfica de procedència.



Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat estranger del curs 2014-2015 són definitives.

Anàlisi

El curs 2014-2015, un 14,1 % de l’alumnat de les Illes Balears que cursava ensenyaments no universitaris era estranger. En el període d’escolarització obligatòria, l’alumnat estranger representa un 14,3 % de l’alumnat d’educació primària i un 15,3 % del d’educació secundària obligatòria. Aquestes xifres disminueixen als ensenyaments postobligatoris, excepció feta dels PQPI en els quals la

presència d’alumnat estranger representa més d’una quarta part del total (26,7 %).

En els estudis que corresponen a l’escolarització obligatòria un 14,2 % del total de l’alumnat matriculat a l’EP i un 16,7 % del que cursava estudis d’ESO no tenia la nacionalitat espanyola.

Gràfic E3.1. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa. Illes Balears.

Curs 2014-2015

14,1 14,0 14,312,9

15,3

11,012,1

7,9

27,1

29,7

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Total EI EP EE ESO Batxillerat CFGM CFGS PQPI FPB

29

La major concentració de l’alumnat estranger es troba als centres públics en totes les

etapes educatives. En el gràfic següent apareixen els percentatges d’alumnat estranger a centres públics i a centres privats per a cada una de les etapes educatives.

Gràfic E3.2. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa,

desagregat per titularitat. Illes Balears. Curs 2014-2015

16,416,6 16,7

13,7

18,3

12,5 12,8

8,1

28,2

31,1

10,1 9,6 10,3

12,510,6

7,18,2

6,6

22,5 22,9

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

Total EI EP EE ESO Batxillerat CFGM CFGS PQPI FPB

públics privats

En analitzar l’evolució del percentatge d’alumnes estrangers en el sistema educatiu no universitari (gràfic E.3.3), s’observa que des del curs 2005-2006 es va experimentar un increment anual d’aquests alumnes fins el curs 2009-2010, any en el qual el percentatge va començar a decréixer fins el curs 2014-2015.

Gràfic E3.3. Evolució del percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Cursos 2005-2006 a 2014-2015

12,3

13,5 14,4

15,5 16,2

15,6 14,7 14,6 14,4 14,1

0%

5%

10%

15%

20%

2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2014-14 2014-15

En el gràfic E.3.4 es mostra el percentatge d’alumnat segons la seva zona geogràfica de procedència. La major part de l’alumnat estranger prové de la Unió Europea (28 %), d’Amèrica del Sud (23 %) i del nord d’Àfrica (22 %).

30

Gràfic E3.4. Percentatge d’alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les Illes Balears. Curs 2014-2015

U.E.(28) 36%

Resta d'Europa 3%Nord d'Àfrica 22%Resta d'Africa 6%

Amèrica del Nord 1%Amèrica Central 3%

Amèrica del Sud 23%

Àsia 6% Oceania 0%

Per comunitats autònomes, a les Illes Balears (14,1 %) i a la Rioja (13,7 %) és on major concentració d’alumnat estranger hi ha en el conjunt de centres escolars que imparteixen estudis de règim general, seguides per Catalunya (12,7 %), Aragó (12,6 %), Múrcia (11,8 %) i la Comunitat de Madrid (11,1 %).

Gràfic E3.5. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2014-2015

14,1

8,6

2,8 3,24

4,7 5,15,8

6,5 6,5 6,97,5 7,6

9,9 10,111,1

11,812,6 12,7

13,7

0%

5%

10%

15%

20%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ga

lícia

Extr

em

ad

ura

Astú

rie

s

Ce

uta

An

da

lusia

Ca

ntà

bri

a

Ca

nà

rie

s

Ca

ste

lla

i L

leó

Pa

ís B

asc

Ca

ste

lla

-la

M

an

xa

Na

va

rra

C. V

ale

ncia

na

Me

lilla

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Ara

gó

Ca

talu

nya

La

Rio

ja

En totes les comunitats autònomes aquest alumnat està majoritàriament escolaritzat en centres públics.

31

Gràfic E3.6. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en centres públics en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2014-2015

16,4

10,2

3,1 3,64,5

5,7 5,7 5,77,2 7,6 8,3

9,3 9,8

11,8 12,3

14,7 14,9 15,2 15,616,5

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

Ille

s B

ale

ars

Est

at

Ga

líci

a

Ext

rem

ad

ura

Ast

úri

es

Ceu

ta

An

da

lusi

a

Ca

ntà

bri

a

Ca

nà

ries

Ca

stel

la i

Lleó

Ca

stel

la-l

a M

an

xa

Pa

ís B

asc

Na

varr

a

Mel

illa

C. V

alen

cian

a

R. d

e M

úrc

ia

Ara

gó

C. d

e M

ad

rid

Ca

talu

nya

La R

ioja

Gràfic E3.6. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en centres concertats i privats en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2014-2015

10,1

5,1

1,1 1,4 1,5 1,82,7 3,2 3,7 3,8 3,8 4,0 4,4 4,5

5,25,9 6,0

6,97,5 7,9

0,0

5,0

10,0

15,0

Illes

Bal

ears

Esta

t

Ceu

ta

Extr

emad

ura

Mel

illa

Gal

ícia

Ast

úrie

s

And

alus

ia

Nav

arra

Can

àrie

s

Cas

tella

-la

Man

xa

Cas

tella

i Ll

eó

Paí

s B

asc

R. d

e M

úrc

ia

C. V

alen

cian

a

Can

tàbr

ia

C. d

e M

adri

d

Cat

alun

ya

Ara

gó

La R

ioja

32

E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR

E4.1. ALUMNES PER GRUP

Definició: nombre mitjà d’alumnes per grup en l’ensenyament no universitari (ràtio

alumnes-grup).

Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre.

Evolució de l'indicador: del curs 2005-2006 al 2014-2015.

Comparació entre comunitats autònomes.

Anàlisi

En el curs 2014-2015, les etapes educatives de l’ensenyament no universitari on va haver una major concentració d’alumnes per grup varen ser l’ESO i batxillerat, amb mitjanes de 25,8 i 28,7 alumnes respectivament. Al 2n cicle d’educació Infantil i a l’educació primària hi trobavem ràtios entre els 22 i els 23 alumnes/grup, mentre que als cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior, el nombre d’alumnes per grup s’aproximà als 15 alumnes.

Gràfic E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears.

Curs 2014-2015

7,7

22,4 23,3

5,1

25,8

28,7

14,6 15,2 15,1

10,7

0

5

10

15

20

25

30

35

EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI FPB

Pel que fa a la titularitat, com s’observa al gràfic E4.1.2, les diferències més remarcables en el nombre mitjà d’alumnes de centres públics i de centres privats es donen als estudis postobligatoris i a l’educació primària.

Al Batxillerat i cicles formatius de grau superior el nombre d’alumnes per grup en els públics supera els del privats mentre que als cicles formatius de formació professional bàsica, cicles formatius de grau mitjà i d’educació primària, succeeix el contrari.

33

Gràfic E4.1.2. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament i

per titularitat. Illes Balears. Curs 2014-2015

9,9

21,9 22,5

5,3

25,6

30,4

14,2 15,5 14,9

10,2

5,6

23,3 24,7

5,1

26,2 25,4

16,8

13,7 15,8

13,8

0

5

10

15

20

25

30

35


centres públics centres privats

Quant a l’evolució de les ràtios d’alumnes per grup, s’observa que en els darrers cursos escolars s’ha experimentat un descens de la mitjana d’alumnes per grup en els

centres d’educació infantil (d’una mitjana del 21,5 % en el curs 2005-2006 s’ha passat a una mitjana del 17,2 % en el curs 2014-2015).

Gràfic E4.1.3. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat

a l’educació infantil. Illes Balears. Cursos 2005-2006 a 2014-2015

20,5 20,4 20,3 20,4 19,6 19,3 18,9 16,1 16,4

18,4

23,3 23,4 23,5

22,3 21,5 20,1

20,2 18,2

16,0

15,5

21,5 21,5 21,4 21,1

20,2 19,6 19,3

16,8 16,3 17,2

0

5

10

15

20

25

30

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015


En el període d’educació obligatòria, aquest nombre s’ha mantingut pràcticament constant amb petites variacions en els darrers 10 anys. En el cas concret de l’educació primària, s’ha vist reduït en un alumne per grup, mentre que a l’educació secundària obligatòria ha augmentat un alumne per grup.

34

Gràfic E4.1.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació primària.

Illes Balears. Cursos 2005-2006 a 2014-2015

21,4 18,5

21,7 22,0 21,8 21,3 21,4 20,9 21,5 22,5

26,2 26,1 26,0 25,9 25,6 24,8

22,3

23,0 22,8

24,7

23,0

20,7 23,1 23,3 23,1 22,5

21,7 21,7 21,9 23,3

0

5

10

15

20

25

30

35

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015


Gràfic E4.1.5. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’ESO.

Illes Balears. De 2005-2006 a 2013-2014

22,9 22,4 21,6

21,9 23,3 23,6 23,9

26,5 25,7 25,6

27,6 27,0

26,3 25,5

26,1 26,0 25,9 25,9 25,9 26,2

24,6 24,0 23,2 23,2 24,3 24,5 24,7 26,2

25,8 25,8

0

5

10

15

20

25

30

35

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015


En comparació amb el conjunt de l’Estat (gràfic E4.1.6. i taula E4.1.1.), les majors diferències en les ràtios es donen als estudis de formació professional. Tant en els cicles formatius de grau mitjà com en els de grau superior en el conjunt de l’Estat hi trobàvem entre cinc i sis alumnes més per grup que a les Illes Balears. També, a nivell estatal, hi ha més alumnes als grups del primer cicle d’educació infantil.

En canvi, en els estudis de batxillerat, a la nostra comunitat, hi ha una mitjana de dos

alumnes més que al conjunt de l’Estat.

35

Gràfic E4.1.6. Comparació del nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament.

Illes Balears–Estat. Curs 2014-2015

7,7

22,423,3

5,1

25,8

28,7

14,6 15,2 15,1

10,712,5

21,8 21,9

5,4

25,226,6

21,2 21,8

1214,2

0

5

10

15

20

25

30


Illes Balears Estat

Taula E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes. Curs 2014-2015

EI

1r cicle EI

2n cicle EP EE (1) ESO

BATX

CFGM

CFGS PQPI FPB

Illes Balears 7,7 22,4 23,3 5,1 25,8 28,7 14,6 15,2 15,1 10,7

Estat 12,5 21,8 21,9 5,4 25,2 26,6 21,2 21,8 12 14,2

Andalusia 12,7 22 22,2 4,6 26,2 29 23,4 23,2 13,2 14,9

Aragó 11,5 21,1 20 6,1 22,9 24,4 14,6 15,2 2 7,6

Astúries 12,8 19,9 19,9 4,5 22,6 22,8 18,8 21,2 2,8 11,9

Canàries 11,9 20,9 22 4,8 24,4 28,4 18,7 20,9 9,7 16,8

Cantàbria 14,9 20,1 20,7 5,8 23,7 24,1 18,3 20,3 6,4 9,6

Castella i Lleó 12,3 19,7 18,7 5,1 23,2 22,7 20,6 20,2 22,6 15

Castella-la Manxa 11,9 21 20,3 5,3 24 24,4 17 15,9 8,3 15,5

Catalunya 12,5 23 22,9 6,7 27,9 28,3 26,9 26,8 . .

C. Valenciana 13,1 22 22,6 5,9 26 26,5 23,7 23,8 11,3 14,9

Extremadura 12,1 18,7 18,3 5,6 21,1 21,3 14,7 17,3 9,1 10,5

Galícia 13,4 19,3 19,5 3,7 20,6 23,9 16,8 20,3 18,8 13

C. de Madrid 12,5 23,6 23,7 6,3 26,8 27 21,6 23 13,4 16,6

R. de Múrcia 12,9 22,6 22,3 5,3 26,1 28,9 17,6 20,4 14,9 16,1

Navarra 11,2 20,3 20,1 4,8 24,3 25,5 19,4 19,7 8,6 13,4

País Basc 12,9 20,6 21,4 5,5 22 25,9 19,2 20,1 12,1 14,3

La Rioja 11,6 21,9 21,6 4,6 23,9 27,5 19,5 18 25,1 13,8

Ceuta 15,4 27,2 26,8 5,7 27 25,4 18,5 15,4 12,5 16,4

Melilla 16,6 29,3 27,9 6 29,4 25,5 20,9 20,4 10 22,1

1) S’inclouen les unitats en centres específics i les unitats d’E. Especial en centres ordinaris.

36

E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR

Definició: nombre mitjà d’alumnes per professor en l’ensenyament no universitari (ratio

alumnes-professor)

Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre.


Comparació entre comunitats autònomes i amb el conjunt de l’Estat.

Anàlisi

En el curs 2014-2015 la mitjana d’alumnes per professor, en equivalent a temps

complet, en el conjunt de centres educatius a les Illes Balears va ser d’11,7. Si analitzam aquestes ratios alumnes-professor per centre segons l’etapa o etapes que imparteixen, trobam que les majors es donen en els centres que imparteixen educació primària, ESO, batxillerat i cicles formatius (14,9) i en els que imparteixen estudis d’educació primària i ESO (14). Els centres que només imparteixen només educació infantil, només primària o ESO , Batxillerat o cicles formatius tenen una mitjana inferior (10,8 ,12,4 i 9,3 respectivament).

Gràfic E4.2.1. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament.


11,7 10,8

12,4

14,0

9,3

14,9

3,4

0

5

10

15

20

25

Global Centresed. infantil

Centresed. primària


i ESO

Centres ESO i/o batxillerats i/o CF

Centres ed. primària, ESO i batxillerats/CF

Centres específics ed. especial

Les ràtios als centres privats són més altes que als centres públics, excepció feta dels centres específics d’educació especial, on per terme mitjà un professor d’un centre

públic atén un percentatge d’alumnes lleugerament superior que un d’un centre privat (vegeu gràfic E4.2.2).

37

Gràfic E4.2.2. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat.


10,7 9,7

12,3

0,0

9,2

0,0

3,8

13,9 12,5 13,0

14,0 13,6 14,9

3,4

0

5

10

15

20

25




i ESO

Centres ESO i/o batxillerats i/o CF


Centres específics ed.

especial

públics privats

Per regla general, en el curs 2014-2015 i en comparació amb el conjunt de l’Estat (gràfic E4.2.3), les ràtios alumne/professor són lleugerament superiors a les de les Illes Balears.

Gràfic E4.2.3. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres i per ensenyament.

Comparació Illes Balears –Estat. Curs 2014-2015

11,7 10,8

12,4

14,0

9,3

14,9

3,4

12,7

9,5

13,3

14,9

11,0

16,6

3,9

0

5

10

15

20

25




i ESO

Centres ESO i/o batxillerats i/o

CF


Centres específics ed.

especial

Illes Balears Estat

D’altra banda, en el període comprès entre 2005-2006 i 2014-2015, observam tres etapes: una primera fins el curs 2010-2011 en què es produeix un lleuger decreixement; una segona, des del curs 2010-2011 fins el 2012-2013, en què s’inverteix aquesta tendència i comencen a augmentar i una darrera, a partir del 2012-2013, any a partir del qual s’estabilitzen.

38

Gràfic E4.2.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per professor, per titularitat.

Illes Balears. Cursos 2005-2006 a 2014-2015

10,1 10,0 9,7 9,7 9,6 10,0 10,2 10,8 10,9 10,7

13,8 13,6 13,4 13,1 12,9 12,6

14,2 14,3

13,9 13,9

11,2 11,0 10,8 10,7 10,6 10,7 11,3

11,8 11,8 11,7

0

5

10

15

20

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

centres públics centres privats tots els centres

Per comunitats autònomes, les ràtios oscil·len entre 10,5 alumnes per professor a Galícia i 14,1 a la comunitat de Madrid. La mitjana estatal se situa en 12,7 alumnes per professor.

Gràfic E4.2.5. Nombre mitjà d’alumnes per professor en ensenyaments no universitaris,

per comunitats autònomes. Curs 2014-2015

11,712,7

10,5 10,9 11,2 11,3 11,3 11,312,1 12,1 12,3 12,4 12,5 12,9 13,1 13,2 13,7 13,7 13,7 14,1

0

5

10

15

20

Illes B

ale

ars

Esta

t

Galíc

ia

Astú

ries

Cantà

bria

Caste

lla i L

leó

Extr

em

ad

ura

Navarr

a

Ara

gó

País

Basc

La R

ioja

Caste

lla-la

Manxa

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

And

alu

sia

Cata

lunya

Canàries

Ceuta

Melil

la

C. d

e M

ad

rid

39

INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ

40

F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ

F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ AMB RELACIÓ AL PIB

Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) de les Illes Balears destinat a educació.

Evolució de l’indicador: de l’any 2006 al 2015.


Anàlisi

Entre 2004 i 2009 la despesa total en educació amb relació al PIB a la nostra comunitat va passar del 2,8 % al 3,5 % i a partir d’aquest any ha anat disminuint fins al 3% en l’any 2015.

Gràfic F1.1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. Cursos 2006 a 2015

2,9 2,93,1

3,5 3,43,3

3,0 3,0 2,93,0

0%

1%

2%

3%

4%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 (p)

Aquest indicador posa de manifest el valor que s’assigna a l’educació en relació a la despesa total.

Per interpretar aquesta relació percentual en les diferents comunitats autònomes s’ha de tenir present que algunes de les més riques poden estar fent una despesa per

alumne superior a la d’altres amb menor PIB per càpita que assignen major percentatge del seu PIB a educació. S’ha de considerar en conseqüència un valor relatiu.

Confirma aquesta afirmació el fet que comunitats com Madrid, Catalunya, Illes Balears o Navarra –amb elevat PIB per càpita- són les que menys percentatge del PIB destinen a educació mentre que Extremadura i Andalusia –amb PIB per càpita més baix - són les que major percentatge hi assignen.

41

Gràfic F1.1.2. Percentatge de despesa de les conselleries d’Educació respecte del PIB (Base 2010) de la seva comunitat, per comunitats autònomes. Any 2015

4,3

3,8

3,0

2,4

3,0 3,2 3,2

3,5 3,8 3,8 3,9 3,9 4,1 4,2 4,24,5

4,7

5,2

6,0

0%

2%

4%

6%

8%

To

tal E

STA

T

ME

C +

Ad

m. E

d. C

.A.

Illes B

ale

ars

C. d

e M

ad

rid

Cata

lunya

Navarr

a

Ara

gó

La R

ioja

Astú

ries

Canàries

Caste

lla i L

leó

País

Basc

Galíc

ia

C. V

ale

ncia

na

Caste

lla-la M

anxa

Cantà

bria

R. d

e M

úrc

ia

And

alu

sia

Extr

em

ad

ura

Mitjana CA: 3,7

* Despesa total en educació amb relació al PIB de tot l'Estat (MECD, conjunt de comunitats autònomes i Total)

42

F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ

Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació.


Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes.


Especificacions tècniques

Aquests percentatges s’han recalculat amb les dades referides al pressuposts

consolidats –despesa liquidada- per a cada any proporcionades per la Direcció General de Pressuposts i Finançament de la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques .

Anàlisi

El percentatge de despesa pública que es destina a educació indica el valor que els governs donen a l’educació en relació a d’altres àrees que reben finançament públic.

L’any 2015 un 20,6 de la despesa pública es va destinar a educació.

Del total de la despesa pública, un 18,2 % es va destinar a l’educació no universitària i un 2,4 % a la universitària.

Gràfic F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació i Universitat respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Any 2015

20,618,2

2,4

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Total Conselleria Educació

Ed. no universitàrIa Ed. universitària

Entre 2005 i 2015, la despesa en educació com a percentatge de la despesa pública total a les Illes Balears ha experimentat un descens de 3,7 punts percentuals. Si bé el descens més acusat s’ha produït a partir de l’any 2011

43

Gràfic F1.2.2. Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de

les Illes Balears. Cursos 2006 a 2015

26,324,5 24,9 24,4 24,4

26,0

17,9

21,219,1

20,6

0%

10%

20%

30%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 (p)

L’any 2015, del total de la despesa pública en educació, el 88,5 % va ser assignat a l’educació no universitària i un 11,5 % a la universitària.

Gràfic F1.2.3. Distribució de la despesa pública en educació, per activitat educativa Illes Balears. Any 2015

88,5

11,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ed. no universitària Ed. universitària

En la taula següent es mostra la distribució de la despesa pública en educació que fan les diferents comunitats autònomes i el MEC corresponent a l’any 2014.

L’any 2014, Illes Balears va ser la comunitat que presentà major desproporció entre l’ensenyament no universitari i l’universitari. Només l’11,5 % del pressupost total es destinà a l’ensenyament universitari.

44

Taula F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any 2014

Despesa per CA Ed. no

universitària Ed. universitària Formació

ocupacional Beques i ajudes

TOTAL 73,0 20,9 1,6 4,4

MEC 23,8 11,9 0,0 64,3

Andalusia 72,1 23,1 0,8 4,0

Aragó 75,2 24,3 0,0 0,5

Astúries 76,9 22,8 0,0 0,3

Illes Balears 88,5 11,5 0,0 0,0

Canàries 80,9 18,4 0,0 0,7

Cantàbria 80,5 19,3 0,0 0,2

Castella i Lleó 74,9 24,6 0,0 0,5

Castella-la Manxa 87,5 12,5 0,0 0,0

Catalunya 74,6 24,3 0,0 1,2

C. Valenciana 73,1 26,6 0,0 0,4

Extremadura 84,5 15,3 0,0 0,3

Galícia 75,5 23,4 0,0 1,1

C. de Madrid 67,4 31,3 0,0 1,4

R. de Múrcia 79,8 19,8 0,0 0,4

Navarra 86,6 12,8 0,0 0,6

País Basc 79,8 16,9 0,0 3,3

La Rioja 83,6 15,8 0,0 0,6

Admin. no educatives 78,6 0,4 20,5 0,5

Gràfic F1.2.4. Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any 2014

88,5

73,0

23,8

72,1 75,2 76,980,9 80,5

74,9

87,5

74,6 73,1

84,5

75,5

67,4

79,886,6

79,883,6

78,6

11,5

20,9

11,9

23,124,3 22,8

18,4 19,324,6

12,5

24,3 26,6

15,3

23,4

31,3

19,812,8

16,915,8

0,4

1,6 0,8

0,04,4 64,3 4,0 0,5 0,3 0,7 0,2 0,5 0,0 1,2 0,4 0,3 1,1 1,4 0,4 0,6 3,3 0,6 0,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

TO

TAL

MEC

An

da

lusi

a

Ara

gó

Ast

úri

es

Ca

nà

rie

s

Ca

ntà

bri

a

Cas

tell

a i L

leó

Cas

tella

-la

Man

xa

Ca

talu

nya

C. V

alen

cian

a

Extr

emad

ura

Gal

ícia

C. d

e M

adri

d

R. d

e M

úrci

a

Nav

arra

País

Bas

c

La R

ioja

Ad

min

istr

aci

on

s n

o

ed

uca

tive

s

Ed. no universitària Ed. universitària Formació ocupacional Beques i ajudes

45

F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS

Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts.

Desagregacions: etapes educatives d’ensenyament no universitari.



Anàlisi

Aproximadament un 21% de la despesa pública en educació es destina a l’educació concertada.

Gràfic F1.3.1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la

Conselleria d’Educació i Universitat. Illes Balears. Any 2015

21,2

3,3

7,78,8

0,7 0,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Total EI EP ESO i Batx CFGM i CFGS i FPB EE

En estudiar l’evolució de la despesa en concerts educatius, s’observa que des de l’any 2010, coincidint amb l’any en què la despesa en educació va disminuir molt considerablement respecte a anys anteriors, s’ha experimentat una tendència ascendent fins a l’any 2015.

46

Gràfic F1.3.2. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la

Conselleria d’Educació i Universitat. Illes Balears. Cursos 2006 a 2015

18,019,2

18,1 18,217,6 18,1

19,920,5 20,7 21,2

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Les Illes Balears, juntament amb el País Basc, Navarra i la Comunitat de Madrid, figuren entre les comunitats autònomes que destinen un major percentatge de la despesa pública en educació a concertar centres escolars.

Gràfic F1.3.3. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les

Conselleries d’Educació per comunitats autònomes. Any 2015

21,2

8,1 8,39,5 9,9 10,4 11,3

13,6 14,4 15,0 16,0 16,118,5 18,6

19,921,2

24,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Illes B

ale

ars

Extr

em

adura

Canàries

Cast

ella

-la M

anxa

Andalu

sia

Galíc

ia

Ast

úries

Cast

ella

i Lle

ó

Ara

gó

Cantà

bria

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

Cata

lunya

La R

ioja

C. d

e M

adrid

Navarr

a

País

Basc

47

F2. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE

Definició: despesa mitjana per alumne en l’ensenyament no universitari.

Desagregacions: titularitat del centre.



Anàlisi

L’any 2014, en l’ensenyament no universitari, el Govern de les Illes Balears va destinar 4.808 € anuals per alumne en el conjunt de centres públics i de la xarxa privada concertada. Aquesta aportació va ser major en els centres públics, en els quals cada

un alumne va rebre una mitjana de 5.592 €.

A mesura que s’avança en les diferents etapes educatives aquesta despesa per alumne és major.

Gràfic F2.1. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears. Any 2014

4.808

5.592

0 €

1.000 €

2.000 €

3.000 €

4.000 €

5.000 €

6.000 €

7.000 €

Despesa pública per alumne de centres públics i concertats

Despesa pública per alumne de centres públics

En l’anàlisi de l’evolució temporal d’aquest indicador, trobam un primer període de 2004 a 2010 en què és dona una tendència creixent i a partir d’aquest darrer any s’inverteix la tendència, passant de 6.068 € a 4808 € l’any 2013, la qual cosa suposa un decreixement global del 20,7 % en aquests 5 darrers anys.

48

Gràfic F2.2. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears.

Cursos 2005 a 2014

4.7055.103 5.306

5.7216.051 6.068

5.637

4.920 4.817 4.808

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

En els centres públics, la reducció en la despesa per alumne en els darrers 5 anys dels quals disposam de dades (de 2010 a 2014), ha estat superior a l’experimentada pel conjunt de centres. Tal com es pot veure al gràfic F.2.3, la despesa per alumne s’ha reduït un 20,8 % en aquest periode.

Gràfic F2.3. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics.

Illes Balears. Cursos 2005 a 2014

5.817

6.339 6.463

7.0277.359 7.372

6.751

5.796 5.623 5.592

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

En comparació amb les altres comunitats autònomes i el conjunt de l’Estat, podem constatar que Balears fa una inversió superior a la mitjana del conjunt de l’Estat (gràfic F2.4).

49

Gràfic F2.4. Despesa pública per alumne, per comunitats autònomes. Any 2014

4.8084.537

3.8574.042 4.198 4.295 4.352 4.449 4.539 4.707 4.827

5.1095.276 5.404 5.530 5.623 5.692

6.448

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

C. d

e M

ad

rid

An

da

lusia

Ca

talu

nya

Ca

ste

lla

-la

Ma

nxa

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Ca

nà

rie

s

Ara

gó

La

Rio

ja

Ca

ste

lla

i L

leó

Extr

em

ad

ura

Ga

lícia

Astú

rie

s

Ca

ntà

bri

a

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

Gràfic F2.5. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics,

per comunitats autònomes. Any 2014

5.5925.169

4.443 4.510 4.591 4.746 4.841 4.995 5.0175.372 5.649 5.881 5.981 6.241 6.435 6.539 6.866

8.976

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

10.000 €

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

C. d

e M

ad

rid

An

da

lusia

Ca

ste

lla

-la

Ma

nxa

Ca

talu

nya

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Ca

nà

rie

s

Ara

gó

La

Rio

ja

Extr

em

ad

ura

Ca

ste

lla

i L

leó

Ga

lícia

Astú

rie

s

Ca

ntà

bri

a

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

50

INDICADORS DE RESULTATS

51

R1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A PRIMÀRIA (AVALUACIÓ A 3R. EP)

La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE), modificada per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa - LOMCE- (BOE núm. 295 de 10 de desembre de 2013) en l’article 20 , i l’article 15 del

Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears (BOIB núm. 97 de 19 de juliol de 2014) establien que els centres docents han de fer una avaluació individualitzada a tots els alumnes en acabar el tercer curs d’educació primària en la qual s’ha de comprovar el grau de domini de les destreses, capacitats i habilitats en expressió i comprensió oral i escrita, càlcul i resolució de problemes en relació amb el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística i de la competència matemàtica

En termes semblants, l’article 15 del Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual

s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears (BOIB núm. 97 de 19 de juliol de 2014) en concreta alguns aspectes referits a la realització d’aquestes avaluacions.

Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es poden consultar al web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (http://iaqse.caib.es).

A continuació es presenten els resultats corresponents a l’avaluació de diagnòstic realitzada al 3r curs d’educació primària, el curs escolar 2014-15.

http://iaqse.caib.es/

52

R1.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (3R EP)

Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 3r d’educació primària en l’avaluació de diagnòstic 2014-2015

Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat, gènere, illa i nivell socioeconòmic i cultural de les famílies.

Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).

En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixa en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició de cada centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.

Anàlisi

Competència en comunicació lingüística en llengua anglesa (3r EP)

En el gràfic següent apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (500 punts) i a les diferents desagregacions (illes i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada illa o tipus de centre segons la seva titularitat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Els resultats més alts corresponen a Mallorca (507 punts) i als centres privats -concertats (517 punts), tot i que les diferències que s’aprecien no són estadísticament

significatives ni entre illes ni entre centres de diferent titularitat.

Gràfic R1.1.1. Puntuacions TRI en la CCL en LLENGUA ANGLESA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015

500507

472 473 495506

490

517

435

473

502

529

350

400

450

500

550

600

650

glo

bal

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

issa i

Form

ente

ra

nin

s

nin

es

públic

s

priv

ats

sense e

stu

dis

com

ple

ts

es

tud

is

obligato

ris

batx

illera

t, F

PII

o C

FG

M

un

ive

rsita

ris

o

CF

GS

|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

53

Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es

pot observar en el gràfic següent, la distribució de Mallorca és molt semblant a la del global de les Illes Balears i és la que està més desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència.

Segons la variable sexe de l’alumnat, les nines tenen resultats més alts que els nins, però la diferència respecte de l’assoliment és petita: (41% els nins i 47% les nines).

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats més desplaçats cap als graus alts que els centres públics. En el grau intermedi, el centres públics presenten un 26% i els privats un 35%.

En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares. Destaquen els percentatges dels graus d’assoliment molt baix i baix en la desagregació sense estudis complets (43%) i en menor mesura, en la d’estudis obligatoris (28%).

Gràfic R1.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la CCL en LLENGUA ANGLESA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015

3

2

6

10

4

3

4

2

5

5

3

1

18

16

26

27

20

17

20

16

38

23

20

12

34

35

36

28

35

33

37

30

36

41

33

31

29

32

19

19

27

31

26

35

19

22

30

35

14

14

11

13

13

14

13

15

2

8

14

18

1

1

1

2

1

2

1

2

0

1

1

2

global

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

nins

nines

públics

privats

sense estudis complets

estudis obligatoris

batxillerat, FPII o CFGM

universitaris o CFGS

% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt

54

En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la

competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa i de la titularitat dels centres.

El percentatge d’alumnat que consolida la competència comunicativa en llengua anglesa és del 44%. Si se suma a aquest percentatge el d’alumnat en procés de consolidació (34,3%), que està en disposició de consolidar la competència en acabar 3r d’educació primària, resulta que el 78,3% de l’alumnat de 3r podria acabar l’etapa amb aquesta competència consolidada.

El major percentatge de consolidació de la competència es dóna a Mallorca (46,7%) -encara que les diferències que s’aprecien per illes no són estadísticament significatives- a les nines (46,8%) i als centres privats i concertats (52,2%)

Gràfic R1.1.3. Percentatge d’alumnat que consolida la CCL en LLENGUA ANGLESA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015

44,0%

46,7%

32,0%

34,5%

41,3%

46,8%

39,3%

52,2%

21,2%

30,9%

45,3%

55,9%

34,3%

35,2%

35,9%

28,0%

35,2%

33,4%

36,8%

30,0%

36,0%

41,5%

32,7%

31,2%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca


nins

nines

públics

privats


estudis obligatoris



|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació

55

Competència en comunicació lingüística en Llengua castellana (3r EP)

En el gràfic que es presenta a continuació apareixen les puntuacions mitjanes a l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (sempre 500) i a les diferents desagregacions (illes i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada illa o tipus de centre segons la seva titularitat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Les puntuacions més altes corresponen a l’alumnat de l’illa de Mallorca, a les nines i als centres privats, encara que les diferències no són estadísticament significatives ni per illa, ni per titularitat ni per sexe.

Gràfic R1.1.4. Puntuacions TRI en la CCL en LLENGUA CASTELLANA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015

500 503495

487 496505 498 503

470 483500

523

350

400

450

500

550

600

650

glo

bal

Ma

llorc

a

Meno

rca

Eiv

issa i

Form

ente

ra

al·lo

ts

al·lo

tes

públic

s

priv

ats

sense e

stu

dis

com

ple

ts

es

tudis

o

blig

ato

ris

batx

illera

t, F

PII

o C

FG

M

un

ive

rsita

ris

o

CF

GS


Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes (vegeu el gràfic següent), s’observa que la distribució de Mallorca és molt semblant a la del global de les Illes Balears.

Segons la variable sexe de l’alumnat, les nines tenen resultats lleugerament més alts que els obtinguts pels nins. La diferència més gran es troba en el grau intermedi.

Quant a la titularitat, els centres privats/concertats presenten uns resultats desplaçats lleugerament cap als graus alts. La distribució del centres públics és molt semblant a la del centres privats.

Finalment, en termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares.

56

Gràfic R1.1.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la CCL en LLENGUA CASTELLANA per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015

3

3

4

5

4

2

4

2

2

4

3

2

11

11

17

10

12

11

12

11

21

12

13

6

27

28

19

30

29

25

27

28

30

33

29

23

36

36

34

39

31

41

36

36

30

38

30

40

20

21

26

15

21

19

19

22

17

13

22

26

2

2

0

1

2

2

2

1

0

1

3

3

global

Mallorca

Menorca


al·lots

al·lotes

públics

privats


estudis obligatoris




El 58,1% de l’alumnat se situa en els graus d’assoliment intermedi o superiors, és a dir, consolida la competència. A més, és previsible que aquest percentatge augmenti, ja que el 27,3% d’alumnes es troba en procés de consolidació.

El 14,6% de l’alumnat es troba en els graus d’assoliment baix i molt baix. Aquest alumnat necessita una atenció especial per tal d’arribar al grau de consolidació abans de finalitzar l’etapa d’educació primària.

Per illa, titularitat i sexe, les diferències no són estadísticament significatives.

57

Gràfic R1.1.6. Percentatge d’alumnat que consolida la CCL en LLENGUA CASTELLANA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-

2015

58,1%

58,5%

59,9%

54,2%

54,4%

62,0%

57,4%

59,3%

47,0%

51,7%

54,6%

68,9%

27,3%

27,7%

18,6%

30,2%

29,0%

25,4%

26,8%

28,1%

29,7%

32,8%

29,1%

22,8%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca


al·lots

al·lotes

públics

privats


estudis obligatoris




Competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA (3r EP)

En el gràfic R1.1.7 apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (sempre 500) i a les diferents desagregacions considerades en aquest estudi (territorial - illes i per titularitat dels centres). Aquesta

informació permet posicionar cada illa o tipus de centre segons la seva titularitat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Com es pot apreciar, els resultats més alts corresponen a Menorca (538 punts) i a les al·lotes, encara només trobam diferències estadísticament significatives en funció de la titularitat.

58

Gràfic R1.1.7. Puntuacions TRI en la CCL en LLENGUA CATALANA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015

500 496

538

503492

508 501499

456475

504525

350

400

450

500

550

600

650

glo

bal

Ma

llorc

a

Meno

rca

Eiv

issa i

Fo

rme

nte

ra

al·

lots

al·lo

tes

pú

blic

s

pri

va

ts

sense e

stu

dis

co

mp

lets

estu

dis

o

blig

ato

ris

ba

txill

era

t, F

PII

o C

FG

M

un

ive

rsit

ari

s o

C

FG

S


Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, s’observa que les distribucions de Mallorca i Eivissa i Formentera són molt semblants a la del global de les Illes Balears. La distribució de Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència.

Segons la variable sexe de l’alumnat, les nines tenen resultats lleugerament més alts que els nins.

Quant a la titularitat, els centres públics presenten uns resultats molt semblants als

centres privats.

En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares.

59

Gràfic R1.1.8. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la CCL en LLENGUA CATALANA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP).

Avaluació 2014-2015

2

2

2

4

3

2

2

3

6

2

4

1

13

14

10

10

14

12

12

14

15

20

12

8

25

26

20

27

28

23

27

23

35

27

24

22

34

35

24

32

32

35

33

34

28

33

34

36

22

21

35

23

19

25

21

23

15

16

22

28

4

3

9

4

4

3

4

3

1

1

5

5

global

Mallorca

Menorca


al·lots

al·lotes

públics

privats


estudis obligatoris




A continuació es mostra un gràfic amb el percentatge d’alumnat que té la competència consolidada (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega

en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels pares i mares.

El 59,4% de l’alumnat se situa en els graus d’assoliment intermedi o superiors, és a dir, consolida la competència. A més, és previsible que aquest percentatge augmenti, ja que el 25,4% d’alumnes es troba en procés de consolidació i els queden dos cursos per completar l’etapa.

El 15,2% de l’alumnat es troba en els graus d’assoliment baix i molt baix. Aquest alumnat necessita una atenció especial per tal d’arribar al grau de consolidació abans de finalitzar l’etapa d’educació primària.

Per illa, titularitat i sexe, les diferències no són estadísticament significatives.

60

Gràfic R1.1.9. Evolució del percentatge d’alumnat que consolida la CCL en LLENGUA CATALANA , per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP).

Avaluació 2014-2015

59,4%

58,5%

68,1%

59,2%

55,5%

63,4%

59,0%

60,1%

43,8%

50,3%

60,9%

69,6%

25,4%

25,6%

20,4%

27,2%

27,8%

22,9%

26,8%

22,9%

35,3%

27,4%

23,5%

21,6%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca


al·lots

al·lotes

públics

privats


estudis obligatoris




61

R1.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (3R EP)

Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2014-2015 (àmbit autonòmic)

Desagregacions: per titularitat, gènere, illa i nivell socioeconòmic i cultural de les famílies.

Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).

En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la

posició del centre respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.

Anàlisi

En el gràfic, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Balears (500) i a les diferents desagregacions (illes i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada illa o tipus de centre

segons la seva titularitat respecte a la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Els resultats més alts corresponen a Menorca (516 punts), als nins (510 punts) i als centres privats-concertats (508 punts), tot i que les diferències no són estadísticament significatives. Només la diferència per sexe de l’alumnat dels centres és estadísticament significativa.

Com en totes les competències avaluades, els resultats en puntuacions TRI creixen a mesura que el nivell d’estudis dels pares i mares augmenta.

62

Gràfic R1.2.1. Puntuacions TRI en la competència MATEMÀTICA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015

500 500

516

489510

489496

508

434

473

508527

350

400

450

500

550

600

650glo

bal

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

issa

i F

orm

ente

ra

nin

s

nin

es

públic

s

priv

ats

sense e

stu

dis

co

mple

ts

es

tud

is

oblig

ato

ris

ba

txill

era

t, F

PII

o C

FG

M

un

ive

rsita

ris

o

CF

GS


El 42,7% de l’alumnat se situa en els graus d’assoliment intermedi o superiors, és a dir, consolida aquesta competència. A més, és previsible que aquest percentatge augmenti, ja que el 37,5% d’alumnes es troba en procés de consolidació.

Destaca que el grau intermedi baix (en procés de consolidació) és el grau amb el percentatge més alt i que el 19,8% de l’alumnat es troba en els graus d’assoliment baix i molt baix. Aquest alumnat necessita una atenció especial per tal d’arribar al grau de consolidació abans de finalitzar l’etapa d’educació primària.

Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es pot observar en el gràfic següent, la corresponent a Menorca està desplaçada lleugerament cap als graus d’assoliment més alts de la competència.

Segons la variable sexe de l’alumnat, els nins obtenen resultats més alts que les nines. La diferència més elevada es troba en el grau d’assoliment baix (15% nins i 21% nines).

Quant a la titularitat, els centres privats/concertats presenten uns resultats desplaçats lleugerament cap als graus alts. Les diferències més elevades es troben en el grau d’assoliment baix (20% centres públics i 15% centre privats/concertats).

En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares.

63

Gràfic R1.2.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència MATEMÀTICA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015

2

1

1

3

1

2

2

1

7

2

1

0

18

19

15

18

15

21

20

15

33

25

15

13

37

38

32

39

36

39

37

39

44

41

39

32

30

30

35

32

32

28

29

32

16

25

32

36

11

11

17

7

13

9

10

13

0

5

12

17

1

1

0

1

1

1

1

1

0

1

1

2

global

Mallorca

Menorca


nins

nines

públics

privats


estudis obligatoris




En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat que té la competència consolidada (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels

pares i mares.

El 42,7% d’alumnat té consolidada la competència. Si a aquest alumnat, se li suma l’alumnat en procés de consolidació (37,5%), que està en disposició de consolidar la competència en acabar 3r d’EP, resulta que el 80,2% de l’alumnat podria acabar l’etapa amb aquesta competència consolidada.

Per illa, titularitat i sexe, només la diferència per sexe de l’alumnat dels centres és estadísticament significativa.

El percentatge de consolidació creix a mesura que el nivell d’estudis dels pares i mares

augmenta.

64

Gràfic R1.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat que consolida la competència MATEMÀTICA, per illes, gènere, titularitat i nivell socioeconòmic i cultural (3r EP). Avaluació 2014-2015

42,7%

42,3%

51,1%

40,0%

47,0%

38,0%

41,2%

45,2%

15,8%

31,2%

45,0%

54,6%

37,5%

37,7%

32,3%

39,4%

36,1%

39,0%

36,6%

39,0%

44,2%

41,5%

39,0%

32,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca


nins

nines

públics

privats


estudis obligatoris




65

R3. COMPETÈNCIES CLAU ALS 15 ANYS : AVALUACIÓ PISA 2015

Aquestes competències s’avaluen a partir del Programa per a l’Avaluació

Internacional dels Alumnes (PISA) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

PISA és un estudi internacional que cada tres anys analitza el rendiment educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l’avaluació de tres competències clau: comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica.

En l’edició de 2015 hi varen participar 72 països i 17 comunitats autònomes de l’Estat. A les Illes Balears es va fer l'estudi amb una mostra 2.068 alumnes de 54 centres.

Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i

desviació típica 100.

L’informe complet d’aquesta avaluació pot consultar-se al web de l’IAQSE

(http://iaqse.caib.es/)

En el gràfic següent es presenta per a les diferents competències avaluades, el nivell mitjà obtingut pels alumnes de les Illes Balears, de l’estat espanyol, de la OCDE i de la Unió Europea.

Resultats de l’alumnat de les Illes Balears en les diferents competències avaluades a PISA 2015.

http://iaqse.caib.es/

66

R3.1. COMPRENSIÓ LECTORA PISA 2015

Definició: nivell mitjà en lectura assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.

Desagregacions: per l’OCDE, per la UE, pel conjunt de l’estat, per illa i per titularitat.

Comparació entre països de l’OCDE i comunitats autònomes de l’Estat espanyol.


Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i

desviació típica 100.

Taula R3.1.1. Resultats en comprensió lectora, Illes Balears/Espanya/UE/OCDE

Mitjana OCDE UE Espanya Balears

493 494 496 485

Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

485 484 497 475 472 505

67

Gràfic R3.1.1. Resultats en comprensió lectora per països i comunitats autònomes

68

Gràfic R3.1.2. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora, titularitat i illes

Illes Balears

2

3

0

2

2

3

1

1

6

8

2

6

6

7

4

4

15

18

9

15

13

15

12

13

26

29

22

26

24

29

23

26

29

25

36

30

31

27

29

31

17

14

23

17

19

16

21

19

4

2

7

4

4

3

7

5

0

0

0

0

0

0

1

1

global Illes Balears

públics

privats

Mallorca

Menorca


mitjana OCDE

mitjana Espanya

Lectura nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

R3.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA PISA 2015

Definició: nivell mitjà en matemàtiques assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.



Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.

Taula R3.2.1. Resultats en competència matemàtica


490 493 486 476


476 476 493 465 467 491

69

Gràfic R3.2.1. Resultats en competència matemàtica per països i comunitats autònomes

70

Gràfic R3.2.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per titularitat i illes

Illes Balears

R3.3. COMPETÈNCIA CIENTÍFICA PISA 2015

Definició: nivell mitjà en ciències assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.



Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana 500 i desviació típica 100.

Taula R3.3.1. Resultats competència científica


493 495 493 485


485 484 499 472 473 503

71

Gràfic R3.3.1. Resultats en competència científica per països i comunitats autònomes

72

Gràfic R3.3.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica, per illes i titularitat

Illes Balears

R3.4. EVOLUCIÓ DELS RESULTATS DE L’ALUMNAT DE LES ILLES BALEARS A PISA

En el gràfic següent es mostra l’evolució que han sofert els resultats de l’alumnat en les tres competències avaluades durant les tres edicions en què s’ha participat amb mostres ampliades.

De la seva anàlisi s’aprecia una millora progressiva en la competència lectora durant les tres edicions de les proves. Pel que fa a la competència matemàtica i la competència científica, si bé s’experimenta una millora entre 2009 i 2012, en les dues darreres avaluacions, el resultat s’han mantingut estables.

Gràfic R3.4.1. Evolució dels resultats de l’alumnat de les Illes Balears en les avaluacions PISA

Anys 2009, 2012 i 2015.

457

476

485

464 475 476

461

483485

440

450

460

470

480

490

500

2009 2012 2015

Comp. lectora Comp. matemàtica Comp. científica

73

R4. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT

R4.1. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA

Definició: percentatge d’alumnat que es troba matriculat en el curs que teòricament li correspon per edat.

Desagregacions: per edat i sexe.


Comparació Illes Balears - conjunt de l’Estat

Especificacions tècniques: s’han calculat per a les edats de 8 i 10 anys (que corresponen a 3r i 4t d’educació primària) i les de 12, 14 i 15 anys (corresponents als

cursos de 1r, 3r i 4t d’educació secundària obligatòria).

Anàlisi

A mesura que augmenta l’edat disminueixen les taxes d’idoneïtat, la qual cosa indica que bona part de l’alumnat acumula una o més repeticions a mesura que avença en les diferents etapes.

A l’inici de l’ESO -12 anys-, gairebé un 20 % de la població escolaritzada no es troba

matriculada al curs que li correspondria per edat. En arribar a 4t només un 58,5 % dels alumnes es troba en el curs que teòricament li correspon per edat.

En totes les edats, les al·lotes presenten percentatges d’idoneïtat superiors als dels al·lots i aquesta diferència s’incrementa a mesura que augmenta l’edat, amb diferències de 11 i 13,5 punts percentuals als 14 i 15 anys respectivament.

Gràfic R4.1.1. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears, desagregades per sexe. Curs 2014-2015

90,7 84,4 77,661,5

51,9

92,9 86,8 82,772,8

65,5

91,885,4

80

66,9

58,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys

al·lotsal·lotes

74

Aquesta mateixa tendència s’observa per al conjunt de l’Estat especialment en els

cursos de l’ESO. Tot i això, com es pot apreciar en el gràfic següent, en totes les edats considerades, les taxes d’idoneïtat de la població de les Illes Balears se situen per davall les taxes del conjunt de l’Estat. Al darrer curs de l’ESO, la diferència és de 5,3 punts percentuals.

Gràfic R4.1.2. Comparació de les taxes d’idoneïtat Illes Balears – Estat. Curs 2014-2015

91,885,4

80

66,9

58,5

93,789,5

85,3

71,7

63,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys

Illes Balears Estat

En els gràfics que apareixen a continuació es presenta l’evolució de l’indicador des del

curs 2005-2006 al curs 2014-2015.

La taxa d’idoneïtat als 8 i als 10 anys es manté relativament estable en els darrers cursos escolars, situant-se entre el 90 % i el 92 % de la població als 8 anys i entre el 85 % i el 86% als 10 anys.

En canvi als 12 anys, la taxa ha anat augmentat en els darrers cursos, passant d’una taxa del 76,1 % el curs 2010-2011 a una taxa del 80% el curs 2014-2015

En el mateix periode de temps les taxes passaren de 61,9 % a 66,9 % als 14 anys i de 55,5 % a 58,5 % als 15 anys

.

Gràfic R4.1.3. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 8 anys. Cursos 2005-2006 a 2014-2015

90,0 90,2 89,4 89,4 89,5 89,9 90,3 90,4 91,2 92,9

92,4 93,6 91,8 92,6 92,0 91,193,5

92,1 93,1 90,7

91,2 91,8 90,6 90,9 90,7 90,4 91,8 91,1 92,1 91,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

nins nines ambdós sexes

75

Gràfic R4.1.4. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 10 anys. De 2005-2006 a 2014-2015

81,7 82,481,5 81,4

81,480,9 83 83,9 83,9

84,4

87,3 87,2 84,8 84,8 84,5 86,7 87,486,9 88,2 86,8

84,4 84,7 83,183,1 82,9 83,7 85,2 85,2 85,9 85,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

nins nines ambdós sexes


72,9 74,7 71,7 71,9 71,1 73,2 74 74,2 76,2 77,6

79,5 78,1 80,078,4 77,2

79,3 80,6 82,5 82,7 82,7

76,1 76,2 75,7 75,0 74,0 76,1 77,2 78,2 79,4 80

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

al·lots al·lotes ambdós sexes


53,856,0

54,256,5 56,2 56,2 59,1

60,1 61 61,5

67,0 68,367,1

65,6 67,6 67,9 67,8 69,871,1 72,8

60,2 62,1 60,4 60,7 61,8 61,9 63,3 64,8 65,9 66,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

al·lots al·lotes ambdós sexes

76

Gràfic R4.1.7. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 15 anys. De 2005-2006 a 2014-2015

77

R4.2. ALUMNAT REPETIDOR

Definició: percentatge d’alumnat que repeteix curs en educació obligatòria.

Desagregacions: per curs, titularitat i sexe.

Evolució de l’indicador: del curs 2010-2011 al 2014-2015

Comparació Illes Balears –conjunt de l’Estat

Especificacions tècniques: el percentatge de repetidors es calcula dividint el nombre de repetidors d’un curs concret entre la matrícula del curs acadèmic anterior i multiplicant el resultat per 100.

Anàlisi

A l’educació primària en el curs 2014-2015, el major percentatge de repetició es va donar en el 2n curs de l’etapa (5,9 %), moment en què finalitzava el primer cicle de l’etapa i es requereix als alumnes mostrar cert grau de consolidació de les competències lligades al processos de lectoescriptura i càlcul. Aquest percentatge disminueix lleugerament a mesura que s’avança dins l’etapa. S’ha de considerar que aquesta disminució es deu en part al fet que la repetició solament es pot donar una vegada en tota l’etapa.

Al primer curs de l’educació secundària obligatòria trobam el major percentatge de repetidors (13,3 %) (probablement perquè en aquest curs hi trobam alumnat que presenta desajustaments curriculars o dificultats d’aprenentatge, que hauria repetit en algun curs de primària i va anar promocionant per imperatiu legal fins arribar a l’ESO. El percentatge de repetidors al tercer curs d’aquesta etapa és del 9,8 %.

Si analitzam la repetició per titularitat, trobam que tant a l’educació primària com a l’educació secundària obligatòria, trobam que, llevat del darrer curs de l’educació primària, els majors percentatges es donen als centres públics i és molt més pronunciada a l’educació secundària obligatòria. Aquestes diferències a l’educació

primària oscil·len entre 0,5 i 1,7 punts percentuals mentre que a l’educació secundària obligatòria ho fan entre 3,4 punts percentuals al 2n d’ESO i 4,5 punts al 3r curs d’ESO.

78

Gràfic R4.2.1. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, a les Illes Balears, per titularitat.

Curs 2014-2015

6,85,8

4,8

14,9

11,9

14,6

11,6

5,1 4,4 5,3

10,68,5

9,6

7,0

5,95,2 4,7

13,3

10,6

12,6

9,8

0%

5%

10%

15%

2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

centres públics centres privats total

Com s’aprecia al gràfic R.4.2.2, en ambdues etapes i en tots els cursos de l’ensenyament obligatori, les nines repeteixen amb menor freqüència que els nins. A l’educació primària les diferències oscil·len entre 0,5 i 1,5 punts percentuals mentre que a secundària ho fan entre 3,1 i 4,6 punts percentuals.

Gràfic R4.2.2. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per sexe. Curs 2014-2015

6,4 5,4 5,5

15,5

12,1

15,4

12,0

5,3 4,9 3,8

10,99,0 9,8

7,6

5,95,2 4,7

13,3

10,6

12,6

9,8

0%

5%

10%

15%

20%


nins nines total

En tots els cursos, amb l’única excepció del segon curs de l’educació primària, s’ha

produït una reducció del percentatge de repetidors des del curs 2010-2011 fins al curs 2014-2015. En el gràfic següent es comprova que aquesta disminució és més accentuada al darrer curs de l’educació primària i en el primer i segon cursos de l’educació secundària obligatòria.

79

Gràfic R4.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears.

Cursos 2009-2010 a 2014-2015

6,8

5,9 5,9

15,0

12,313,2

10,4

6,15,4 5,8

14,7

11,712,8

10,9

6,5

4,8 5,1

13,0

11,2

13,3

10,7

6,85,8 5,5

13,8

11,2

12,5

11,0

5,95,2 4,7

13,3

10,6

12,6

9,8

0%

5%

10%

15%

20%


2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

En el gràfic R.4.2.4. es presenta la comparació entre els percentatges de repetidors a les Illes Balears i al conjunt de l’Estat.

A l’educació primària, el percentatge de repetidors a les Illes Balears és superior al del conjunt de l’Estat, sobretot en els primers cursos de l’etapa.

A l’educació secundària obligatòria el percentatge de repetidors a les Illes Balears és lleugerament superior al del conjunt de l’Estat.

Gràfic R4.2.4. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a EP i a ESO Illes Balears-Estat.

Curs 2014-2015

5,95,2 4,7

13,3

10,6

12,6

9,8

4,53,7 4,0

12,310,7 11,0

9,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%


Illes Balears Estat

80

R5. ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR

Definició: percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims l’educació secundària obligatòria o nivells educatius inferiors i que no realitzen cap tipus d’educació o formació.

Desagregacions: per illa, titularitat i sexe.

Comparació entre comunitats autònomes i el conjunt de l’Estat.



Es considera el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims d’ESO o anteriors nivells educatius d’acord amb els nivells CINE següents: educació infantil (CINE 0), educació primària (CINE 1) i educació secundària 1a etapa (CINE 2).

Per determinar el nivell de formació assolit, a partir de 2014 s’aplica la nova

CNED-2014 – adaptació de la Classificació Internacional Normalitzada d’Educació-

Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació amb dades de l’Enquesta de Població Activa, facilitats per l’INE amb la metodologia establerta per EUROSTAT.

Anàlisi

Reduir a un 10 % en el conjunt d’Europa l’abandonament escolar prematur és un dels objectius prioritaris de l’Estratègia Europa 2020. A Espanya s’ha proposat reduir-lo a

un 15 %.

L’any 2015, la taxa d’abandonament a les Illes Balears va ser del 26,7 %. Aquesta taxa va ser de 9,9 punts percentuals superior en els homes (31,5 %) que en les dones (21,6 %).

Gràfic R5.1. Abandonament escolar prematur a les Illes Balears. Any 2015

26,731,5

21,6

0%

20%

40%

global homes dones

81

L’any 2015, com es comprova en el gràfic següent, l’abandonament escolar va decréixer 5,4 punts percentuals respecte el curs passat.

Gràfic R5.2. Evolució de l’abandonament escolar prematur a les Illes Balears per sexe. Any 2015

43,9

48,8 48,145,9

42,5

33,229,7

33,6

37,6

31,5

27,4

35,0 36,734,3

30,326,0 28,1

25,826,2

21,6

36,0

42,1 42,540,3

36,5

29,7 28,9 29,832,1

26,7

0%

20%

40%

60%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

homes dones ambdós sexes

La taxa de Balears, com s’aprecia al gràfics R5.3, supera considerablement la del conjunt de l’Estat. L’any 2015, aquesta diferència va ser de 6,7 punts.

Gràfic R5.3. Evolució de l’abandonament escolar prematur. Illes Balears - Estat. Any 2015

36,0

42,1 42,540,3

36,5

29,7 28,9 29,832,1

26,730,3 30,8 31,7 30,9

28,2 26,324,7

23,6 21,920,0

0%

10%

20%

30%

40%

50%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Illes Balears Estat

Per comunitats autònomes, Ceuta (29,8 %), Balears (26,7 %), i Andalusia (24,9 %) són les que major taxa d’abandonament escolar prematur presenten.

82

Gràfic R5.4. Abandonament escolar prematur per comunitats autònomes. Any 2015

26,7

9,7 10,3 10,8

15,6 16,7 16,8 17,018,9 19,5 20,0 20,8 21,4 21,5 21,9

23,6 24,1 24,5 24,9

29,8

0%

10%

20%

30%

40%

Ille

s B

ale

ars

Pa

ís B

asc

Ca

ntà

bri

a

Na

va

rra

C. d

e M

ad

rid

Ca

ste

lla

i L

leó

Astú

rie

s

Ga

lícia

Ca

talu

nya

Ara

gó

Esta

t

Ca

ste

lla

-la

Ma

nxa

C. V

ale

ncia

na

La

Rio

ja

Ca

nà

rie

s

R. d

e M

úrc

ia

Me

lilla

Extr

em

ad

ura

An

da

lusia

Ce

uta

83

R6. TAXES DE GRADUACIÓ

R6.1. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ I PERCENTATGE DE PROMOCIÓ A L’EDUCACIÓ

SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Definició: relació entre el nombre de graduats en ESO, independentment de la seva edat, respecte del total de la població a l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquest ensenyament (15 anys).

Desagregacions: per sexe.

Evolució: del curs 2005-2006 al 2014-2015.

Comparació entre comunitats autònomes: curs 2014-2015.

Especificacions tècniques: per a les taxes brutes de graduació, no es consideren els titulats a través de l’educació secundària per a persones adultes (ESPA), ni a través de

proves lliures, ni a través de PQPI.

També es presenten els percentatges de promoció als quatre cursos de l’ESO (percentatge d’alumnat de les Illes Balears que promociona a cada curs amb relació a l’alumnat avaluat), desagregats per sexe i titularitat, corresponents al curs 2014-2015.

Anàlisi

El curs 2014-2015, la taxa bruta de graduats a l’ESO va ser del 69% respecte de la població de 15 anys. En aquesta edat un 13,1% més d’al·lotes que d’al·lots va

finalitzar amb èxit l’ESO.

Gràfic R6.1.1. Taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO, per sexe.

Curs 2014-2015

62,6

5,2 7,1

75,7

2,66,7

69

4 6,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

alumnat ESO A través de PQPI Per adults

al.lots al.lotes global

84

Des del curs 2005-2006 al 2014-2015, trobam un primer període que va des del curs

2003-2004 fins al curs 2007-2008 en el qual es dona un descens de les taxes brutes de graduació (d’una taxa de 64,2 % passam a una de 61,1 %). A partir d’aquest curs comencen a millorar, tot i que no de forma gradual

Gràfic R6.1.2. Evolució de la taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO, per sexe. Cursos 2005-2006 a 2014-2015

64,261,3 61,1 64,2

67,9 67 67,4 65,569,6 69

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

El curs 2014-2015, la taxa bruta de graduats en ESO a Balears (69 %) se situà molt per davall la taxa del conjunt de l’Estat(77,6 %). Només Ceuta i Melilla presenten taxes inferiors a la de la nostra comunitat.

Gràfic R6.1.3. Taxa bruta de població que gradua en ESO, per comunitats autònomes.

Curs 2014-2015

69

77,6

61 6369,3

72,7 74 75,2 75,6 76,7 77,3 77,9 80,4 80,5 80,8 82,1 82,9 82,9 84,7 86,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ce

uta

Me

lilla

C. V

ale

ncia

na

Ca

ste

lla

-la

Ma

nxa

Ara

gó

An

da

lusia

La

Rio

ja

Ca

nà

rie

s

R. d

e M

úrc

ia

Extr

em

ad

ura

C. d

e M

ad

rid

Ca

ste

lla

i L

leó

Ga

lícia

Ca

ntà

bri

a

Na

va

rra

Ca

talu

nya

Pa

ís B

asc

Astú

rie

s

85

Pel que fa als percentatges de promoció en els quatre cursos que conformen

l’educació secundària obligatòria, el percentatge més elevat és el que correspon al primer curs de l’etapa (86,6 %) mentre que segon d’ESO és el curs amb el percentatge més baix de promoció (83,1 %) i, com abans s’ha comentat, el percentatge d’al·lotes que promocionen en tots els cursos supera el dels al·lots.

Gràfic R6.1.4. Percentatge d’alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears.

Curs 2014-2015

86,683,1 83,8 84,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

Gràfic R6.1.5. Percentatge d’alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per sexe.

Curs 2014-2015

83,779,2 81,1 80

89,9 87,4 86,7 88

0%

20%

40%

60%

80%

100%


al.lots al.lotes

Per titularitat, les majors taxes de promoció es donen als centres privats i les més

baixes als centres públics.

86

Gràfic R6.1.6. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per titularitat.

Curs 2014-2015

84,779,2 82,2 81,5

88,8 88,685,2 87,4

97,8 98,5 97,392,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%


públics privats concertats privats no concertats

87

R6.2. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SECUNDARIS POSTOBLIGATORIS

Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments secundaris postobligatoris considerat respecte del total de la població de “l’edat

teòrica” de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.





Estudis secundaris postobligatoris: batxillerat i GFGM.

En la categoria de tècnic es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau mitjà.

Edat teòrica de començament del darrer curs de batxillerat i CFGM: 17 anys.

Evidentment, les taxes brutes de graduació guarden relació amb les taxes d’escolarització ja que ambdues es refereixen a la població d’una determinada edat. El fet que una taxa bruta de graduació en els estudis de batxillerat sigui

superior a les del CFGM no comporta necessàriament que el percentatge d’aprovats respecte al de matriculats en cada un d’aquests estudis sigui superior a l’altre. El que seria més correcte per mesurar “l’èxit acadèmic” seria sumar ambdues taxes de graduació per obtenir una taxa global de graduació referida a la població de 17 anys.

Anàlisi

Taxes de graduació al batxillerat

En el curs 2014-2015, a les Illes Balears, la taxa bruta de graduats en batxillerat va ser del 41 %, taxa més elevada en les al·lotes (48,8 %) que en els al·lots (33,2 %). D’altra banda, com s’observa al gràfic R6.2.4 és molt inferior (14% de diferència) a la del conjunt de l’Estat (53,4 %).

Gràfic R6.2.1. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe.

Curs 2014-2015

41

33,8

48,9

0%

10%

20%

30%

40%

50%

global al.lots al.lotes

88

La proporció de graduats respecte a la població de 17 anys ha experimentat un

increment gradual des del curs 2007-2008 (32,1 %) fins al curs 2014-2015 (41,0 %). El curs 2014-2015 ha disminuït lleugerament respecte el curs anterior.

Gràfic R6.2.3. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe. Cursos 2003-2004 a 2014-2015

34,0 32,4 32,1 33,0

36,5 39,1

41,6 39,7

42,1 41,0

0%

10%

20%

30%

40%

50%

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

En analitzar la posició de les Illes Balears respecte a les diferents comunitats autònomes, en el gràfic següent, es constata que només Ceuta i Melilla tenen una taxa bruta de graduació referida a la població de 17 anys inferior a la nostra.

Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat, per comunitats autònomes.

Curs 2014-2015

41

55

37,240,7

50 51,7 52,4 52,6 52,6 52,7 54,3 55,1 55,1 56,458,9 60 60 62,2 64,4

69

0%

20%

40%

60%

80%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ce

uta

Me

lilla

C. V

ale

ncia

na

Cata

lun

ya

Caste

lla-l

a M

an

xa

R. d

e M

úrc

ia

An

dalu

sia

La R

ioja

Ara

gó

Can

àri

es

Extr

em

ad

ura

Navarr

a

Can

tàb

ria

Galícia

Caste

lla i L

leó

C. d

e M

ad

rid

Astú

rie

s

País

Basc

89

Taxa bruta de graduació als CFGM

La taxa bruta de graduació als CFGM és del 20,5 %, taxa molt inferior a la del batxillerat per a alumnat de la mateixa edat, 17 anys. Cal advertir però que aquest fet ve condicionat pel major nombre d’alumnat que cursa estudis de batxillerat respecte els que cursen CFGM.

Gràfic R6.2.5. Taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe.

Curs 2014-2015

20,5 21,119,9

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

global al.lots al.lotes

Des del curs 2005-2006 fins al 2014-2015, la taxa bruta de graduació en els CFGM, ha sofert un increment de 7,1 punts percentuals. Tot i això, no ha evolucionat de

forma lineal.

Gràfic R6.2.6. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe. Cursos 2005-2006 a 2014-2015

13,4

11,713

14,413,5

17,7 17,518,6

21,320,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

Per comunitats autònomes, les taxes brutes de graduació més baixes corresponen a Melilla (18,4 %), Comunitat de Madrid (18,5 %), Navarra (19,7 %), Ceuta (20,3 %) i Illes Balears (20,5 %).

90

Gràfic R6.2.7. Taxa bruta de població que gradua en CFGM, per comunitats autònomes.

Curs 2014-2015

20,5

24,7

18,4 18,519,7 20,3

22 22,4 23,325,1

26,1 26,8 27 27,4 28 28,3 28,9

31,9

34,2 34,6

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Illes B

ale

ars

To

tal

Melil

la

C. d

e M

ad

rid

Navarr

a

Ceuta

R. d

e M

úrc

ia

And

alu

sia

Caste

lla-la M

anxa

Cata

lunya

Caste

lla i L

leó

Extr

em

ad

ura

País

Basc

Ara

gó

La R

ioja

Canàries

C. V

ale

ncia

na

Galíc

ia

Astú

ries

Cantà

bria

91

R6.3. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SUPERIORS

Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments de règim

superior (no universitaris i universitaris) considerats respecte del total de la població de l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.





Estudis superiors: cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) i estudis universitaris.

Edats teòriques de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments:

- Tècnic superior: 19 anys.

- Diplomatures universitàries, arquitectura i enginyeria tècnica: 20 anys.

- Grau: 21 anys.

- Llicenciatura universitària, arquitectura i enginyeria: 22 anys.

- Màster Oficial: 23 anys.

En la categoria de tècnic superior es considera l’alumnat graduat en CFGS d’FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau superior.

Anàlisi

Taxa bruta de població que gradua en CFGS

El curs 2014-2015, la taxa bruta de graduació en els cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) respecte a la població de 19 anys, va ser del 13,6 %. La diferència entre homes i dones va ser de 2’5 punts percentuals (vegeu gràfic R6.3.1.).

Gràfic R6.3.1. Taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears, per sexe

Curs 2014-2015

13,612,4

14,9

0%

5%

10%

15%

20%

global homes dones

92

La graduació en els CFGS ha experimentat una tendència ascendent, especialment a

partir del curs 2006-2007 (taxa del 6,8 %) fins el curs 2014-2015 (taxa del 13,6 %).

Gràfic R6.3.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears

Cursos 2003-2004 a 2014-2015

7,2 6,8

7,7

9,1 10,0

11,8 11,4

12,3

13,5 13,6

0%

5%

10%

15%

2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

En analitzar la posició de les Illes Balears respecte a les diferents comunitats autònomes, en el gràfic següent, es constata que la taxa bruta de graduació referida a la població de 19 anys de les Illes Balears és la més baixa de tot l’Estat, la qual supera

el doble de la nostra.

Gràfic R6.3.3. Taxa bruta de població que gradua en CFGS, per comunitats autònomes.

Curs 2014-2015

13,6

28,5

15,6

21,4 22,7 22,9 23,3 23,8 23,926,8

28,5 28,7 29,231 31,2

33,136,3

37,8 38,9

45,8

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Me

lilla

Ce

uta

An

da

lusia

R. d

e M

úrc

ia

Ca

ste

lla

-la

Ma

nxa

Na

va

rra

Extr

em

ad

ura

C. d

e M

ad

rid

Ara

gó

La

Rio

ja

Ca

ste

lla

i L

leó

C. V

ale

ncia

na

Ca

nà

rie

s

Ca

talu

nya

Ga

lícia

Ca

ntà

bri

a

Astú

rie

s

Pa

ís B

asc

93

Taxa bruta de població que gradua als estudis superiors universitaris

En analitzar les taxes brutes de graduació en els distints estudis universitaris s’ha de tenir present que es veuen condicionades per l’oferta d’aquests estudis en les diferents comunitats. En el cas de les Illes Balears, per la insularitat i per la inexistència de certs estudis universitaris, s’ha de tenir present que molts d’estudiants de les illes són comptabilitzats en altres comunitats autònomes o realitzen estudis a distància.

En el curs 2014-2015, un percentatge residual d’alumnes encara varen titular com a llicenciats, arquitectes o enginyers i un 4,1 % com a diplomats universitaris, arquitectes tècnics o enginyers tècnics2 Un 13,8 % va obtenir la titulació en estudis de

grau i un 5,1 % finalitzen amb èxit els estudis de Màster. En tots els estudis la taxa de graduació de les dones supera de forma remarcable la dels homes.

Gràfic R6.3.4. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.

Curs 2014-2015

0,8 0,9

13,8

5,1

1,3 0,8

9,4

3,1

0,2 1,1

18,1

7,1

0%

5%

10%

15%

20%

Diplomat universitari, arquitecte tècnic i enginyer tècnic

Llicenciat universitari, arquitecte i

enginyer

Grau Màster Oficial

global Homes Dones

A l’hora d’analitzar l’evolució de les taxes brutes en estudis universitaris, representada en el gràfic R6.3.5, s’ha de tenir present que la gradual implantació i acomodació de les titulacions al Pla Bolonya fa difícil de fer una anàlisi comparativa (perquè alguns estudis desapareixen en ser substituïts pels nous).

A partir del curs 2014-2015 ja es constata la disminució dels cicles universitaris, en ser substituïts progressivament pels graus.

Els estudis de màster experimenten una tendència creixent encara que el curs 2014-2015 la taxa fou inferior a la del curs anterior.

2 Els estudis de grau estan substituint els estudis universitaris anteriors a la implantació dels màsters.

94

Gràfic R6.3.5. Evolució de la taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears. Cursos 2010-2011 a 2014-2015

12,6

7,6

4,1

1,8 0,8

5,5 5,7 5,6

2,4

0,9 1,2 0,5

9,0

13,2 13,8

4,0 4,0 3,9

5,5 5,1

0%

5%

10%

15%

2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

Illes Balears

Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic Llicenciat universitari i arquitecte i enginer Grau Màster of icial

Com s’aprecia als gràfics següents, en tots els cicles d’estudis universitaris de grau i màster, les taxes de graduació corresponents als universitaris de les Illes Balears,

figuren entre les més baixes de l’Estat.

Gràfic R6.3.6. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris, per comunitats autònomes i per diferents titulacions. Curs 2014-2015

0,82,8

0,0 0,0 0,4 0,8 1,4 1,7 2,13,3 3,6 3,6 4,1 4,5 4,5

6,0

0%

5%

10%

15%

20%

Ille

s B

ale

ars

TO

TA

L

Caste

lla-la M

anxa

País

Basc

Extr

em

ad

ura

Cantà

bria

Navarr

a

Canàries

Cata

lunya

C. V

ale

ncia

na

And

alu

sía

C. d

e M

ad

rid

Galícia

Ara

gó

Caste

lla i L

leó

Astú

ries

Diplomat universitari, arquitecte i enginyer tècnic

95

0,9

9,1

2,2 2,4

4,5 4,7 5,3 6,06,9

8,0 8,09,2 9,3 9,5 9,5

10,911,7 12,0

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Ille

s B

ale

ars

TO

TA

L

Caste

lla-la

Manxa

Extr

em

ad

ura

Canàries

R. d

e M

úrc

ia

Cantà

bria

Navarr

a

Ara

gó

Cata

lunya

La R

ioja

Galícia

País

Basc

Astú

ries

And

alu

sía

C.

Vale

ncia

na

Caste

lla i

Lle

ó

C. d

e M

ad

rid

Llicenciat universitari, arquitecte i enginyer

14,8

37,1

16,2 17,8 19,624,9 26,6 28,2 28,3

35,7 35,839,3 40,8

43,3 43,9

56,6

68,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Illes B

ale

ars

TO

TA

L

Caste

lla-la M

anxa

Extr

em

ad

ura

Canàries

Cantà

bria

And

alu

sía

Galíc

ia

Astú

ries

C. V

ale

ncia

na

Ara

gó

R. d

e M

úrc

ia

Cata

lunya

Navarr

a

País

Basc

C. d

e M

ad

rid

Caste

lla i L

leó

La R

ioja

Grau

5,1

10,8

2,93,7 4,2

5,8 6,57,8

8,7 9,2 9,3 9,4 9,610,9

11,613,2

14,114,9

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Illes B

ale

ars

TO

TA

L

Caste

lla-la

Manxa

Canàries

La R

ioja

Navarr

a

Extr

em

ad

ura

Ara

gó

Cantà

bria

País

Basc

Astú

ries

R. d

e M

úrc

ia

And

alu

sía

Caste

lla i L

leó

Cata

lunya

Galíc

ia

C. V

ale

ncia

na

C. d

e M

ad

rid

Màster Oficial

96

R6.4. PERCENTATGE DE POBLACIÓ ENTRE 30 I 34 ANYS AMB TITULACIÓ SUPERIOR

L’educació superior apareix com a objectiu clau dins de l’Estratègia Europa 2020, establerta amb la finalitat que Europa es converteixi en una economia intel·ligent, sostenible i integradora. La Unió Europea ha establert com a punt de referència per al 2020 que el 40 % de la població de 30 a 34 anys tengui el nivell d’educació superior.

Definició: nombre de graduats (CINE 5B, 5A i 6) amb titulació superior per cada 100 habitants, amb edats compreses entre 30 i 34 anys.

Desagregacions: per sexe i tipus de titulació superior.


Comparació entre comunitats autònomes: any 2015.


Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del MECD (font: enquesta de població activa INE).

Algunes dades s’han de considerar amb certa precaució, atès que les derivades de mostres petites es veuen afectades per errors de mostreig grans.

Anàlisi

L’any 2015, el 29,1 % de la població de 30 a 34 anys disposava d’un nivell d’educació superior. Segons l’EPA, la diferència entre homes i dones és molt remarcable: el percentatge de dones (40,6 %) és més del doble d’homes amb estudis superiors (17,7 %).

Gràfic R6.4.1. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears. Any 2015

29,1

17,7

40,6

0%

10%

20%

30%

40%

50%

global homes dones

97

En analitzar l’evolució del percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació

superior a Balears, s’observa que la tendència creixent que es dona des de 2010 fins al 2014 s’ha invertit en aquest darrer any 2015.

Gràfic R6.4.2. Evolució del percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears, per sexe.

25,321,0 21,8 22,5 20,9

29,0 29,1 28,224,0

17,7

44,7

34,7 36,732,9 32,6

36,6 39,0 39,5

46,740,6

34,5

27,5

28,9

27,5 26,5

32,7 33,9 33,835,3

29,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Homes Dones Total

Per comunitats autònomes, les Illes Balears amb un 29,1 % de titulats superiors se situen per davall el percentatge del conjunt de l’Estat (40,9 %). Només Melilla, se situa per davall quant a aquest indicador.

Gràfic R6.4.3. Percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació superior, per comunitats autònomes. Any 2015

29,1

40,9

25,529,2

32,3 32,9 33,2 33,5

40,6 40,7 41,5 41,7 42,1 43,1 43,545,8 47,9

50,8 52,9 54,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Illes B

ale

ars

Esta

t

Melil

la

Ceuta

And

alu

sia

Canàries

Caste

lla-la M

anxa

R. d

e M

úrc

ia

Extr

em

ad

ura

C. V

ale

ncia

na

Cantà

bria

La R

ioja

(*)

Caste

lla i L

leó

Cata

lunya

Ara

gó

Galíc

ia

Navarr

a

C. d

e M

ad

rid

Astú

ries

País

Basc

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES...

Documents

Transcript of INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES...