vElls oficis - Gènius · s’EnDuu, A TALL DE ToRnA, ELs AnTics oficis. Així, amb un clic. i, si...
1
Les cases s’escalfaven amb brasers i amb estufes de ferro que anaven amb carbó; ah..., i les cuines també! Però, qui el venia? Doncs EL CARBO- NER. A la carboneria, que era la seva botiga, hi havia un munt de cabassos plens a vessar de trossos negres, molt negres, de carbó. També s’hi trobaven tot de cistells penjats a les parets: eren els que s’utilitzaven per repartir el carbó per les cases, pels restaurants... Era una feina dura, però molt necessària. VELLS oFiCiS: QuÈ se n , ha fet de...? VELLS OFICIS 25 24 VELLS OFICIS per GEMMA MULET Clic... el llum de l’habitació s’encén, la foscor s’il·lumina. Clac... el llum s’apaga, la claror es fon. Que senzill! Però fa anys, i no pas tants, a les cases no hi havia ni gas ni electricitat. Res de calefacció, ni d’escalfadors per a la dutxa d’aigua calentona, ni de bombetes de baix consum! Ja ho veieu, LA TECNOLOGIA, QUE CADA COP ENS HO POSA TOT MéS FàCIL, S’ENDUU, A TALL DE TORNA, ELS ANTICS OFICIS. Així, amb un clic. I, si no hi havia electricitat, com era que anaven els fanals del carrer, aquesta desfi- lada de lluernes que, de nit i enllà de la finestra de l’habitació, sembla que faci pampallugues? D’entrada, cal dir que temps enrere els fanals de l’enllumenat públic feien una llum molt, però que molt fluixa, fluixeta i fluixíssima. Eren fa- nals de gas, i la seva claroreta just es- quinçava la foscor. Al capvespre, el senyor fanaler obria les aixetes de gas de cada fanal i, amb un pal llarg acabat en una flama, encenia el llum. De bon matí, així que el sol picava l’ullet per l’est, el fanaler tancava l’aixeta del gas i els fanals s’apagaven. Això sí, cap trapella no se li avançava, deixant el veïnat a les fosques! I, parlant d’estar a les fosques... Us imagineu la costa sense cap far, al temps en què els vaixells no tenien radars ni GPS? Els naufragis s’haurien triplicat, no, quintuplicat, no, sextupl... Bé, deixem-ho córrer. La qüestió és que des de molt antic que es feien senyals: per avisar que arribaven pirates, perquè els ca- pitans de vaixells sabessin si hi havia esculls... Primer es feia ús de les fogueres, després d’altres fonts de llum, i qui s’ocupava del far era EL FARONER. Ara, però, els fars són automàtics, i de faroner quasi no en queda cap. Això sí, el que ens en queda és el record gràcies a fantàstiques novel·les i poemes que en parlen. Com ara aquell tan bonic que diu: “El faroner del Cap de Creus, encén el foc amb llum de lluna..”, de Miquel Desclot. Quina feina més fantàstica, vetllar per la llum! fotografies: JORDI AVIà fotografia: JORDI PANAREDA
Transcript of vElls oficis - Gènius · s’EnDuu, A TALL DE ToRnA, ELs AnTics oficis. Així, amb un clic. i, si...
Les cases s’escalfaven amb brasers i amb estufes de ferro que anaven amb carbó; ah..., i les cuines també! Però, qui el venia? Doncs el carbo-ner. A la carboneria, que era la seva botiga, hi havia un munt de cabassos plens a
vessar de trossos negres, molt negres, de carbó. També s’hi trobaven tot de cistells
penjats a les parets: eren els que s’utilitzaven per repartir el carbó per les cases, pels
restaurants... Era una feina dura, però molt necessària.
vElls oficis: QuÈ se n`,ha fet de...?
vELLs oficis 2524 vELLs oficis
per gEmmA muLET
Clic... el llum de l’habitació s’encén, la foscor s’il·lumina. Clac... el llum s’apaga, la claror es fon. Que senzill! Però fa anys, i no pas tants, a
les cases no hi havia ni gas ni electricitat. Res de calefacció, ni d’escalfadors
per a la dutxa d’aigua calentona, ni de bombetes de baix consum!
Ja ho veieu, LA TEcnoLogiA, QuE cADA coP Ens ho PosA ToT més fàciL, s’EnDuu, A TALL DE ToRnA, ELs AnTics oficis. Així, amb un clic.
i, si no hi havia electricitat, com era que anaven els fanals del carrer, aquesta desfi-
lada de lluernes que, de nit i enllà de la finestra
de l’habitació, sembla que faci pampallugues?
D’entrada, cal dir que temps enrere els fanals
de l’enllumenat públic feien una llum molt, però
que molt fluixa, fluixeta i fluixíssima. eren fa-nals de gas, i la seva claroreta just es-
quinçava la foscor. Al capvespre, el senyor fanaler obria les aixetes de gas de cada fanal
i, amb un pal llarg acabat en una flama, encenia
el llum. De bon matí, així que el sol picava l’ullet
per l’est, el fanaler tancava l’aixeta del gas i els
fanals s’apagaven. Això sí, cap trapella no se li
avançava, deixant el veïnat a les fosques!
i, parlant d’estar a les fosques... us imagineu la costa sense cap far, al temps en què els vaixells no tenien radars ni gPs? Els
naufragis s’haurien triplicat, no, quintuplicat,
no, sextupl... Bé, deixem-ho córrer. La qüestió
és que des de molt antic que es feien senyals:
per avisar que arribaven pirates, perquè els ca-
pitans de vaixells sabessin si hi havia esculls...
Primer es feia ús de les fogueres, després d’altres fonts de llum, i qui s’ocupava del far era EL fARonER. Ara, però, els fars
són automàtics, i de faroner quasi no en queda
cap. Això sí, el que ens en queda és el record
gràcies a fantàstiques novel·les i poemes que
en parlen. com ara aquell tan bonic que diu:
“El faroner del cap de creus, encén el foc amb
llum de lluna..”, de miquel Desclot. Quina feina
més fantàstica, vetllar per la llum!
foto
grafi
es: J
oR
Di A
vià
foto
grafi
a: j
or
di p
an
ar
ed
a
