vElls oficis - G£¨nius s¢â‚¬â„¢EnDuu, A TALL DE...

vElls oficis - G£¨nius s¢â‚¬â„¢EnDuu, A TALL DE ToRnA, ELs AnTics oficis. Aix£­, amb un clic. i, si no hi
download vElls oficis - G£¨nius s¢â‚¬â„¢EnDuu, A TALL DE ToRnA, ELs AnTics oficis. Aix£­, amb un clic. i, si no hi

of 1

  • date post

    15-Jul-2020
  • Category

    Documents

  • view

    1
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of vElls oficis - G£¨nius s¢â‚¬â„¢EnDuu, A TALL DE...

  • Les cases s’escalfaven amb brasers i amb estufes de ferro que anaven amb carbó; ah..., i les cuines també! Però, qui el venia? Doncs el carbo- ner. A la carboneria, que era la seva botiga, hi havia un munt de cabassos plens a vessar de trossos negres, molt negres, de carbó. També s’hi trobaven tot de cistells

    penjats a les parets: eren els que s’utilitzaven per repartir el carbó per les cases, pels

    restaurants... Era una feina dura, però molt necessària.

    vElls oficis: QuÈ se n`,ha fet de...?

    vELLs oficis 2524 vELLs oficis

    per gEmmA muLET

    Clic... el llum de l’habitació s’encén, la foscor s’il·lumina. Clac... el llum s’apaga, la claror es fon. Que senzill! Però fa anys, i no pas tants, a les cases no hi havia ni gas ni electricitat. Res de calefacció, ni d’escalfadors

    per a la dutxa d’aigua calentona, ni de bombetes de baix consum!

    Ja ho veieu, LA TEcnoLogiA, QuE cADA coP Ens ho PosA ToT més fàciL, s’EnDuu, A TALL DE ToRnA, ELs AnTics oficis. Així, amb un clic.

    i, si no hi havia electricitat, com era que anaven els fanals del carrer, aquesta desfi- lada de lluernes que, de nit i enllà de la finestra

    de l’habitació, sembla que faci pampallugues?

    D’entrada, cal dir que temps enrere els fanals

    de l’enllumenat públic feien una llum molt, però

    que molt fluixa, fluixeta i fluixíssima. eren fa- nals de gas, i la seva claroreta just es- quinçava la foscor. Al capvespre, el senyor fanaler obria les aixetes de gas de cada fanal i, amb un pal llarg acabat en una flama, encenia

    el llum. De bon matí, així que el sol picava l’ullet

    per l’est, el fanaler tancava l’aixeta del gas i els

    fanals s’apagaven. Això sí, cap trapella no se li

    avançava, deixant el veïnat a les fosques!

    i, parlant d’estar a les fosques... us imagineu la costa sense cap far, al temps en què els vaixells no tenien radars ni gPs? Els naufragis s’haurien triplicat, no, quintuplicat,

    no, sextupl... Bé, deixem-ho córrer. La qüestió

    és que des de molt antic que es feien senyals:

    per avisar que arribaven pirates, perquè els ca-

    pitans de vaixells sabessin si hi havia esculls...

    Primer es feia ús de les fogueres, després d’altres fonts de llum, i qui s’ocupava del far era EL fARonER. Ara, però, els fars són automàtics, i de faroner quasi no en queda

    cap. Això sí, el que ens en queda és el record

    gràcies a fantàstiques novel·les i poemes que

    en parlen. com ara aquell tan bonic que diu:

    “El faroner del cap de creus, encén el foc amb

    llum de lluna..”, de miquel Desclot. Quina feina

    més fantàstica, vetllar per la llum!

    fo to

    gr afi

    es : J

    o R

    D i A

    v ià

    fo to

    gr afi

    a: j

    o r

    d i p

    a n

    a r

    e d

    a