El petit merma i els oficis

Click here to load reader

  • date post

    15-Apr-2017
  • Category

    Education

  • view

    312
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of El petit merma i els oficis

EL PETIT MERMA I ELS OFICIS

EL PETIT MERMA I ELS OFICISCARACTERSTIQUES DELS OFICIS I ELS SEUS CARRERS I EDIFICIS DE VIC

QUIN OFICI SHI PRACTICAVA?A les adoberies es tractava la pell dels animals que venien els ramaders. Les primeres adoberies es construen a prop dels rius.Treballaven en el sectorSecundari.

QUI HI TREBALLAVA?A les adoberies hi treballaven els adobers, que eren els que netejaven les pells, les tractaven i les deixaven apunt per fer calat, vestits LES ADOBERIES

LES ADOBERIESCOM S EL CARRER?El carrer conserva les llambordes del terra i tot i que ha estat renovat, es veu antic. Les voreres sn estretes. Els edificis sn fora alts, per molt atrotinats i en runes. No hi ha botigues, per si un servei de reinserci laboral.EN LACTUALITATEl barri de les adoberies s un dels barris ms emblemtics de la ciutat de Vic, per la seva tradici. Es conserven dempeus les infraestructures, construdes gaireb totes de fusta. Estan situades al costat del riu Mder.

QUIN OFICI ERA ?

A les adoberies hi treballaven els aluders que eren els que tractaven laluda, que era la pell de xai i de cabrit.Els aluders tamb treballaven ladob a loli per fer articles de vestir, guants, folrat de barrets, estoigs i el relligat de llibres.Treballaven en el sector Secundari.

ELS ALUDERS

ELS ALUDERSCOM S EL CARRER?El carrer conserva les llambordes del terra. T una part antiga i una part moderna . No t voreres . s un carrer estret i llarg. Els edificis sn fora alts, per nhi ha uns que sn molt atrotinats i uns altres moderns. No hi ha botigues ni serveis

QUIN OFICI ERA ?

El corretger era un senyor que feia o venia corretges i cints de pell, per aix tamb se lanomena cinter.El corretger treballava en un establiment que es deia corretgeriaActualment lofici de corretger, el du a terme el sabater.Treballaven en el sector Secundari.

ELS CORRETGERS

ELS CORRETGERSCOM S EL CARRER?El carrer conserva les llambordes del terra i tot i que ha estat renovat, es veu antic. s un carrer estret, llarg i t una corba en la meitat del seu recorregut. No t voreres. Els edificis sn fora alts, n'hi ha una part que sn antics i els altres ms moderns. Hi ha diversos restaurants, una botiga de roba i una de fotografia.

QUIN OFICI ERA ?Els argenters eren senyors que tenien lofici de treballar la plata i daltres metalls preciosos i combinar-los amb pedres precioses, en uns establiments que es deien argentaries.Els joiers eren els argenters que es dedicaven a treballar les joies.Actualment lofici dargenter, el duen a terme els joiers.Treballaven en el sector secundari.

ELS ARGENTERS

ELS ARGENTERSCOM S EL CARRER?El carrer no conserva les llambordes i t unes plaques de pedra al terra. s un carrer estret, llarg i malgrat les reformes, es veu antic. No t voreres. Els edificis sn fora alts, nhi ha uns quants de moderns, per la majoria sn antics.Hi ha moltes botigues (roba, joieria, carnisseria, xarcuteria, sabateria, ptica) i serveis (bars, restaurants)

QUIN OFICI ERA ?

ELS CARNISSERSEls carnissers eren uns senyors que es dedicaven a vendre productes relacionats amb la carn.

Els establiments eren a laire lliure i com que no tenien neveres, hi havia moltes possibilitats que la carn sels fes malb.

Treballaven en el sector terciari.

COM S EL CARRER?El carrer no conserva les llambordes i t unes plaques al terra. s un carrer estret, curt i malgrat les reformes, es veu antic. No t voreres. Els edificis sn fora alts, nhi ha uns quants de moderns, per la majoria sn antics. Hi ha un restaurant.

ELS CARNISSERS

QU ERA ?

s la plaa que estava al costat de la llotja, i s on shi pesava la farina.

Tamb es va anomenar Plaa del Peix, perqu durant un temps hi va haver parades de peix.

QUI HI TREBALLAVA?Hi treballaven els pesadors que eren els qui verificaven el pes.PLAA DEL PES

PLAA DEL PESCOM S LA PLAA?La plaa no conserva les llambordes i t unes plaques al terra. s petita i ampla. T forma quadrada i malgrat les reformes, es veu antiga. No t voreres. Els edificis sn fora alts i antics.Hi ha botigues: xarcuteria, merceria, herboristeria, comestibles, fruiteria... I tamb hi ha diversos serveis: pizzeria i bar.

QUI HI TREBALLAVA?Els mercaders eren les persones que es dedicaven a realitzar els intercanvis comercials.

LLOTJA DEL BLATQU ERA ?

Era ledifici on antigament shi feien els intercanvis comercials entre els mercaders.

LLOTJA DEL BLATCOM S LEDIFICI ?s un edifici alt i antic malgrat les reformes. Est envoltat darcades. T un escut en una de les seves faanes. En el seu interior hi ha una columna que travessa el sostre i continua en la sala superior que per aquest motiu sanomena Sala de la Columna. s destil gtic. Actualment hi ha loficina dinformaci i turisme.

ELS FUSINERSQUIN OFICI ERA ?Els fusiners eren uns senyors que fonien el ferro per fer-ne peces.

El ferro el fonien en uns forns anomenats fornalls.

Treballaven en el sector secundari.

ELS FUSINERSCOM S EL CARRER?El carrer no conserva les llambordes del terra i t plaques i rajoles. s llarg i ample i tot i que ha estat renovat, es veu antic. No t voreres. Els edificis sn fora alts i la majoria sn antics. Hi ha botigues: papereria, animals Hi ha serveis: tintoreria, bar, restaurant, auto-escola

LA COOPERATIVA DEL PA QU ERA ?Era un grup de persones que es va ajuntar per tal de comenar un negoci. Aquests sencarregaven dorganitzar els diners i de fer funcionar la cooperativa.

QUI HI TREBALLAVA?Els cooperativistes eren els qui gestionaven la cooperativa, sent responsables i respectant-se entre ells.En aquesta cooperativa tamb hi treballaven els forners que eren els que sencarregaven de fer el pa.Treballaven en el sector terciari.

LA COOPERATIVA DEL PA COM S LEDIFICI ?s un edifici alt. s antic. Est fet de pedra. En la seva faana hi ha columnes i grgoles. s destil modernista. Havia tingut diferents usos: al pis de baix hi havia la botiga, el forn de pa i un cinema. Al pis de dalt, un caf, una escola i una sala de ball.Actualment est en dess.

EL 9 NOU QU S ?s un diari escrit en catal, dmbit comarcal i que es pot comprar tots els dilluns i els divendres.QUI HI TREBALLA?Els periodistes amb els seus escrits elaboren el diari dins dun consell de redacci, dirigit pel director.Treballaven en el sector terciari.

COM S LEDIFICI ?s un edifici alt. s antic, encara que est reformat. Est fet de pedra. En la seva faana hi ha petites columnes i decoracions florals. Hi ha antenes a la teulada.Actualment s la seu del diari El 9Nou. En el seu interior shi elabora el diari, shi emet el 9TV i programes de rdio.

EL 9 NOU

LA FARINERA COSTA QU ERA ?Era una fbrica on shi han dut a terme diferents tipus dactivitats: filatura de teixits, embotits i calats. Lltima activitat que shi va dur a terme va ser la producci de farines, per aix s coneguda com a Farinera Costa.QUI HI TREBALLAVA?Els farinaires, que sn les persones que a partir de moldre els grans de cereals i els productes rics en mid, obtenien la farina. Treballaven en el sector secundari.

LA FARINERA COSTA COM S LEDIFICI ?s un edifici alt. s antic, encara que est reformat. Est fet de maons. En la seva faana hi ha elements decoratius de color vermell i porcs esculpits. T moltes finestres i algunes sn de diferents colors. T una torre adossada en un dels seus laterals. s destil modernista. Actualment s un centre darts visuals.

EL SUCRE QU ERA ?Era una fbrica on selaborava el sucre, que sextreia de la remolatxa o de la canya de sucreQUI HI TREBALLAVA?Els sucraires que sn les persones que extreien el sucre de la remolatxa o de la canya de sucre , per desprs elaborar-lo.Treballaven en el sector secundari.

EL SUCRE COM S LEDIFICI ?s un edifici alt. s antic, encara que est reformat. Est fet de maons. En la seva faana no hi ha elements decoratius, per t moltes finestres. El seu element ms caracterstic s la xemeneia. s destil modernista.Actualment s un centre de serveis municipals (Consell Comarcal, oficina de recaptaci).

EL PONT DEL BLANQUEIG QU ERA ?A la vora del pont del Blanqueig, hi havia un pont on sestenia el teixit que era blanquejat per lacci de loz i de les herbes.QUI HI TREBALLAVA?Els blanquers que eren els qui compraven les pells als ramaders i desprs de netejar-les, estirar-les i adobar-les, les venien als a unes persones que les preparaven per fer-ne cuir.Treballaven en el sector secundari.

COM S EL PONT ? s un pont ample. s modern. Est fet de ferro. T una barana. El terra s enquitranat. Serveix perqu els vianants creuin el riu Mder.

EL PONT DEL BLANQUEIG