Sistema digestiu

Bases Bases Anatòmiques i Anatòmiques i Fisiològiques 2Fisiològiques 2

Manel LatorreManel LatorreCEE Futbol 2on NivellCEE Futbol 2on Nivell

01/12/201001/12/2010

Manel Latorre 2on CEE Futbol BAF

2

Sistema DigestiuSistema Digestiu• Boca: Boca: Es divideix en: Es divideix en: - Part vestíbul- Part vestíbul

Galtes, llavis, genives Galtes, llavis, genives i dents. i dents.

- Boca- Boca Paladar i Paladar i llengua. llengua.


3

• Dents: Dents: Parts de la dentParts de la dent

Esmalte, dentina, Esmalte, dentina, pulpa, encia i hueso.pulpa, encia i hueso.

Els nens tenen 20 Els nens tenen 20 dents i els adults 32. dents i els adults 32.

Tipus de dents: Tipus de dents: • Canins Canins • MolarsMolars• Premolars Premolars • IncisiusIncisius


4

• Llengua: Llengua: És un múscul que té diferents músculs que ajuden a És un múscul que té diferents músculs que ajuden a

moure-la: moure-la: - Genigloso- Genigloso Ajuda a treure la llengua. Ajuda a treure la llengua. - Estrogloso- Estrogloso Ajuda a empassar els aliments. Ajuda a empassar els aliments. - Hiogloso- Hiogloso Ajuda a que la llengua estigui en repòs Ajuda a que la llengua estigui en repòs

(plana). (plana).

La llengua es divideix en quatre parts per La llengua es divideix en quatre parts per degustar: degustar:

- Dolç - Dolç - Salad- Salad - Àcid- Àcid - Amarg- Amarg


5

• Faringe:Faringe: Es divideix en tres parts: Es divideix en tres parts: - Superior (Nasofaringe)- Superior (Nasofaringe) - Mitjana (Orofaringe)- Mitjana (Orofaringe) - Inferior (Laringofaringe)- Inferior (Laringofaringe)

• Esòfag: Esòfag: Medeix uns 20 cm de llarg. Travessa el coll i el Medeix uns 20 cm de llarg. Travessa el coll i el

tòrax i arriba fins l’estòmac. tòrax i arriba fins l’estòmac. Es divideix en: Es divideix en: - Cervical- Cervical De la columna a la tràquea. De la columna a la tràquea. - Toràcica- Toràcica Passa pel tòrax i arriba fins l’alçada Passa pel tòrax i arriba fins l’alçada

del cor. del cor. - Diafragmàtica - Diafragmàtica Comença al diafràgma i Comença al diafràgma i

arriba fins l’entrada de l’estòmac. arriba fins l’entrada de l’estòmac. - Abdominal- Abdominal On acaba l’estòmac. On acaba l’estòmac.


6


7

• Estòmac: Estòmac: Trobem dues vàlvules:Trobem dues vàlvules: - D’entrada - D’entrada Càrdias Càrdias - De sortida - De sortida Pilor Pilor

L’estòmac es divideix en: L’estòmac es divideix en: • FudusFudus• CosCos• Porció pilòricaPorció pilòrica


8

• Intestí prim: Intestí prim: Es divideix en dos parts: Es divideix en dos parts: - Duodé (medeix 25 cm)- Duodé (medeix 25 cm) - Yeyú-ileo (4-5 metres)- Yeyú-ileo (4-5 metres)

• Intestí gruixut: Intestí gruixut: Es divideix en 5 parts: Es divideix en 5 parts: - Apèndix- Apèndix - Cólon Transversal- Cólon Transversal - Cólon Ascendent- Cólon Ascendent - Cólon Descendent- Cólon Descendent - Ileo-pèlvica (Recte i anus)- Ileo-pèlvica (Recte i anus)


9

Procés dels aliments Procés dels aliments (digestió)(digestió)

• Els aliments es fiquen a la boca, es masteguen amb les dents i es Els aliments es fiquen a la boca, es masteguen amb les dents i es mesclen amb la saliva. Contra més triturats estiguin, millor. mesclen amb la saliva. Contra més triturats estiguin, millor. S’empassen i, quan arriben a l’estòmac, es forma una pasta S’empassen i, quan arriben a l’estòmac, es forma una pasta anomenada “anomenada “QuimoQuimo”, perque així és més fàcil de digerir. La ”, perque així és més fàcil de digerir. La majoria d’aigua i sucre són absorbits directament de l’estòmac fins majoria d’aigua i sucre són absorbits directament de l’estòmac fins el corrent sanguíni. Després va cap a l’esplinter pilòric, que és el el corrent sanguíni. Després va cap a l’esplinter pilòric, que és el principi de l’intestí prim. Els hidrats de carboni, proteïnes i grases principi de l’intestí prim. Els hidrats de carboni, proteïnes i grases es descomposen a l’intestí prim amb l’ajut del pàncreas. Tot aixó es descomposen a l’intestí prim amb l’ajut del pàncreas. Tot aixó es descompon en mol·lecules molt petites per poder ser útils pel es descompon en mol·lecules molt petites per poder ser útils pel cos. I així, els nutrients poden ser absorvits pel corrent sanguini. cos. I així, els nutrients poden ser absorvits pel corrent sanguini. Els carbohidrats, comencen a la boca, continuen a l’estòmac i la Els carbohidrats, comencen a la boca, continuen a l’estòmac i la majoria de l’absorció (90%) es produeix a l’entrada de l’intestí majoria de l’absorció (90%) es produeix a l’entrada de l’intestí prim. La bilis també ajuda a la digestió, absorbint grasses. Els prim. La bilis també ajuda a la digestió, absorbint grasses. Els aliments són digerits quan han sigut descompossats en partícules aliments són digerits quan han sigut descompossats en partícules molt petites i poden ser absorbits pels diminuts vasos capil·lars molt petites i poden ser absorbits pels diminuts vasos capil·lars sanguinis i linfatics, situats a les parets de l’intestí prim. D’allà, els sanguinis i linfatics, situats a les parets de l’intestí prim. D’allà, els nutrients circulen cap a totes les cel·lules del cos. Els aliments no nutrients circulen cap a totes les cel·lules del cos. Els aliments no digetits, continuen el seu camí per l’intestí gruixut fins que surten digetits, continuen el seu camí per l’intestí gruixut fins que surten a l’exterior. a l’exterior.


10

Necessitats Nutricionals i Necessitats Nutricionals i d’Hidratació en l’Esportd’Hidratació en l’Esport

• Dieta, exercici i descans. Dieta, exercici i descans. (Revistes “Manyhealt” i “Alimentos de la A a la Z”)(Revistes “Manyhealt” i “Alimentos de la A a la Z”)

• CaloriaCaloria Quantitat de calor necessari pel cos. Quantitat de calor necessari pel cos. • Balanç calòricBalanç calòric Despessa energètica – Ingesta Despessa energètica – Ingesta

energètica. energètica. • Despessa energèticaDespessa energètica Despessa basal + Despessa basal +

Despessa física.Despessa física.• Despessa basalDespessa basal Despessa mínima per que el cos Despessa mínima per que el cos

continüi funcionant. continüi funcionant.


11

MacronutrientsMacronutrients• Un dels principals es diu Un dels principals es diu hidrats de carbonihidrats de carboni

(carbohidrats).(carbohidrats). La seva funció principal és donar La seva funció principal és donar energia. Hi ha tres tipus: energia. Hi ha tres tipus:

-- Monosacàrids Monosacàrids Glucosa, fuctosa... Glucosa, fuctosa... - Disacàrids- Disacàrids Sacarosa, lactosa, maltosa... Sacarosa, lactosa, maltosa... - Polisacàrids- Polisacàrids Glucògen... Glucògen...

• Índex glucèmic Índex glucèmic Quan més gran sigui aquest Quan més gran sigui aquest índex, més ràpid anirà a la sang). índex, més ràpid anirà a la sang).

• Almients rics en hidrats de carboni Almients rics en hidrats de carboni Pasta, fruita... Pasta, fruita...


12

• ProteïnesProteïnes (o aminoàcids) (o aminoàcids) Té una funció Té una funció estructural (músculs), reguladora, transportadora, estructural (músculs), reguladora, transportadora, defensiva, encimàtica i contràctil. Poden ser: defensiva, encimàtica i contràctil. Poden ser:

- D’orígen animal – vegetal. - D’orígen animal – vegetal. - Essencials- Essencials El cos no les genera. El cos no les genera. - No essencials- No essencials El cos les genera. El cos les genera.

• Aliments rics en proteïnes Aliments rics en proteïnes Carns, pernil, làctics, Carns, pernil, làctics, ous...ous...

• Si tens que escollir, millor les proteïnes vegetals. Si tens que escollir, millor les proteïnes vegetals. Un exès de proteïnes pot fer mal de fetge. La dieta Un exès de proteïnes pot fer mal de fetge. La dieta mediterrànea només té un 15% de proteïnes, però mediterrànea només té un 15% de proteïnes, però hi ha altres dietes que tenen més %. hi ha altres dietes que tenen més %.


13

• Greixos / LípidsGreixos / Lípids (glicerina) (glicerina) Principalment Principalment són energètics i són els que més energia donen. són energètics i són els que més energia donen. Hi ha dos tipus: Hi ha dos tipus:

- Saturats- Saturats És el pitjor tipus de greix que hi És el pitjor tipus de greix que hi ha. No hem de consumir regularment. Ex.: ha. No hem de consumir regularment. Ex.: Cansalada (panceta). Cansalada (panceta).

- Insaturats- Insaturats Són les adients. Hi ha dos tipus: Són les adients. Hi ha dos tipus: - Monoinsaturades- Monoinsaturades Oli d’oliva, fruits Oli d’oliva, fruits

secs...secs... - Poliinsaturades- Poliinsaturades Peix blau, llavors... Peix blau, llavors...

• Aliments rics en greixos Aliments rics en greixos Mantega, olives, Mantega, olives, formatges curats...formatges curats...


14

MicronutrientsMicronutrientsHi ha dos tipus: Hi ha dos tipus: • Vitamines Vitamines Fruita de temporada... Fruita de temporada...• Minerals Minerals Verdures (vegetals, llegums...)... Verdures (vegetals, llegums...)...

Hidratació i pràctica esportivaHidratació i pràctica esportiva Begudes Begudes isotòniques i aigua. Per recuperar, millor les isotòniques i aigua. Per recuperar, millor les begudes isotòniques, pero sense passar-se. begudes isotòniques, pero sense passar-se.


15

Dieta MediterràneaDieta MediterràneaEstà composada per: Està composada per: • 55% Hidrats de Carboni55% Hidrats de Carboni• 30% Greixos30% Greixos• 15% Proteïnes15% Proteïnes

Cereals, verdures i fruites (arròs, pasta...).Cereals, verdures i fruites (arròs, pasta...).Errors freqüents Errors freqüents Massa cereals i pa, poca Massa cereals i pa, poca

verdura i poca aigua. verdura i poca aigua.


16

Altres dietes: Altres dietes: • VeganaVegana Només menja vegetals (ni ous, ni llet...). Només menja vegetals (ni ous, ni llet...). • VegetarianaVegetariana Vegetals i fruites. També carns i fruits Vegetals i fruites. També carns i fruits

secs. secs. • Ovo-lacto-vegatarianaOvo-lacto-vegatariana Ous, llet i vegetals. Ous, llet i vegetals. • EnergèticaEnergètica Depén de la situació, busquem la fruita Depén de la situació, busquem la fruita

més adient. més adient. • MacrobiòticaMacrobiòtica Algues... Algues...• CrudívoraCrudívora Productes que no han estat cuinats de cap Productes que no han estat cuinats de cap

manera. manera. • Dieta de la zonaDieta de la zona La base és omega3, aigua, verdures i La base és omega3, aigua, verdures i

fruita. En poca mesura, carns vermelles i pa. I evitar els fruita. En poca mesura, carns vermelles i pa. I evitar els dolços i pastissos. 40% hidrats de carboni, 30% greixos i dolços i pastissos. 40% hidrats de carboni, 30% greixos i 30% proteïnes. 30% proteïnes.

• Dieta escandinavaDieta escandinava Per un futbolista no es bona, per a Per un futbolista no es bona, per a una persona que entreni per la marató, si. una persona que entreni per la marató, si.

• Dieta brossaDieta brossa Begudes assucrades i gassoses, Begudes assucrades i gassoses, reposteria industial, dolços i gelats industrials, aliments reposteria industial, dolços i gelats industrials, aliments de dintre d’una bossa de plàstic i 3 àpets (realment tenen de dintre d’una bossa de plàstic i 3 àpets (realment tenen que ser 5). que ser 5).


17

• Recomanacions Recomanacions 5 àpets. Percentatges de 55-30- 5 àpets. Percentatges de 55-30-15 o 40-30-30 (hidrats de carboni, greixos i 15 o 40-30-30 (hidrats de carboni, greixos i proteïnes). proteïnes).

Foto Dieta MediterràneaFoto Dieta Mediterrànea


18

Metabolisme energèticMetabolisme energèticVies energètiques: Vies energètiques: • AeròbiquesAeròbiques Amb oxigen, metabolisme de glucosa i Amb oxigen, metabolisme de glucosa i

lípids, i de vegades, proteïnes.lípids, i de vegades, proteïnes.• AnaeròbiquesAnaeròbiques (sense oxigen): (sense oxigen): - - Anaeròbiques alàctiquesAnaeròbiques alàctiques Són sense oxigen, ATP, Són sense oxigen, ATP,

ADP i ADP i PC. Té una gran potència, de poca durada i PC. Té una gran potència, de poca durada i

recuperció ràpida recuperció ràpida (menys de 20 segons). (menys de 20 segons). ATP ATP ADP + P + Energia ADP + P + Energia PC + ADP PC + ADP ATP ATP - - Anaeròbiques làctiquesAnaeròbiques làctiques Són sense oxigen, menor Són sense oxigen, menor potència. Utilitza la glucosa. potència. Utilitza la glucosa. - Capacitat, potència, intensitat i recuperació. - Capacitat, potència, intensitat i recuperació.

Sistema digestiu

Education

Transcript of Sistema digestiu