L'APARELL DIGESTIU

Click here to load reader

  • date post

    02-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    10.271
  • download

    7

Embed Size (px)

Transcript of L'APARELL DIGESTIU

  • 1. LL'' AAPPAARREELLLLDDIIGGEESSTTIIUU

2. QU ES L'APARELL DIGESTIU?Laparell digestiu s un dels aparells implicats en la funci de nutrici. 3. QU ES L'APARELL DIGESTIU?Laparell digestiu s un dels aparells implicats en la funci de nutrici.s l'aparell encarregat d'ingerir els aliments, degradar-los finsmolcules petites que puguin ser absorbides per lorganisme i siguincapaces d'entrar en les cllules i desprs expulsar les restes nodigeribles (femtes). 4. QU ES L'APARELL DIGESTIU?ANATOMIA DE L'APARELL DIGESTIUEn lanatomia de laparell digestiu podem distingir:Tub digestiu: Un llarg conducte buit amb dues obertures: boca i anus.Aquest tub est molt diferenciat i podem distingir-hi els segentsrgans: boca, faringe, esfag, estmac, intest prim i intest gros.Glndules digestives: rgans i cllules encarregats de vessar en eltub tota una srie de sucs digestius composts principalment perenzims i que seran els responsables dels processos de digesti.Les principals glndules sn les glndules salivals, el fetge, elpncrees (sn les glndules annexes al tub digestiu) i tota una sriede glndules unicellulars disperses pel tub, fonamentalment enl'estmac i l'intest prim. 5. ANATOMIA DE L'APARELL DIGESTIU 6. A LA BOCAEls aliments s'incorporen al nostre cos per la boca.A la boca es troben les dents, la llengua i les glndules salivals que efectuaransobre l'aliment una digesti mecnica (masticaci) i una digesti qumica(insalivaci).L'aliment desprs de sermastegat i insalivat estransforma amb una pastaanomenada bol alimentari.El moviment de la llenguaconduir el bol alimentari cap al'interior del tub digestiu. 7. A LA BOCA: MASTICACI (dentadura)La masticaci s el procs de digesti mecnicaque t lloc a la boca grcies a l'acci de les dents.Les dents, amb ajuda de la llengua, tallen elsaliments i els esmicolen en trossos ms petits.Un adult t 16 dents a cadamandbula, que es distribueixen dela segent manera:4 incisius2 canins4 premolars6 molars. 8. A LA BOCA: INSALIVACI (glndules salivals)La digesti qumica s realitzada per la saliva al posar-se en contacte ambl'aliment, procs que es denomina insalivaci.La saliva cont mucus i enzims com el lisozim, amb propietat antimicrobiana,o la ptialina, amilasa que comena a digerir el mid.La saliva s segregada pels tresparells de glndules salivals:1. Partide2. Submaxillar3. Sublingual 9. A LA FARINGELa faringe s el tub (12-14 cm) que comunicaamb la boca i s una via comuna del tubrespiratori i del tub digestiu.DEGLUCIAqu es produeix la degluci: el bol alimentaritravessa la faringe i arriba fins lesfag. 10. A LA FARINGELa degluci s un acte continu, integrat i complet en el qual intervenen elsmsculs llisos i estriats. Se inicia voluntriament i es completa mitjanant elreflex de degluci (involuntari) que est controlat pel tronc enceflic (bulbraquidi).La faringe comunica les vies respiratriesi les digestives.Justament per evitar que l'aliment entrea les vies respiratries hi ha una espciede vlvula, l'epiglotis, que tanca latrquea i permet l'aliment seguir cap al'esfag. 11. A L'ESFAGmoviments peristltics 12. CAM DE L'ESTMAC... 13. A L'ESTMACL'estmac s un eixamplament en forma de sac del tubdigestiu, a continuaci de l'esfag, en el que trobem dosextrems:Crdies: Regi de l'estmac per onentra el bol alimentari i cont unavlvula que evita el reflux dels sucsgstrics.Plor: Regi que separa lestmac delduod (part de lintest prim). T unesfnter que es mant tancat mentret lloc la digesti estomacal. 14. A L'ESTMACLaliment entra i s'acumula en linterior, en la regi del fundus (s la ms gran ila que correspon a la gran curvatura ) i all pateix una digesti qumica (sucgstric) i una digesti mecnica (moviments peristltics de les parets delestmac)La capa de teixit epitelial interior,denominada mucosa gstrica contcllules glandulars especialitzades asegregar les distintes substncies delsuc gstric (format per aigua, moc, cidclorhdric (HCl), pepsina i altres enzims)Desprs d'unes hores i per l'acci del suc gstric, el bol es converteix en unapasta lquida denominada quim que, de mica en mica, abandonar l'estmactravessant l'esfnter anomenat plor. 15. L'ESTMAC PER DINS 16. A L'INTEST PRIMLintest prim s un tub estret (d'uns7-8 m) que sestn des de lestmacfins al clon.T tres parts: el duod, el jej i lili.al duod: digestial jej i lili: absorci 17. AL DUODEl duod s el primer tram de lintest prim.A l'entrada del duod es vessen tres sucs: dos lquids secretats per glndules annexes: la bilis (fetge) el suc pancretic (pncrees) el suc intestinal secretat per les parets de l'intest prim.L'acci d'aquests sucs sobre el quimprovoquen la digesti dels glcids, elslpids i les protenes. El quim esconvertir en una pasta molt lquidaanomenada quil.La digesti dels nutrients finalitza en elduod. 18. AL DUODLa bilis s segregada pel fetge iemmagatzemada en la vescula biliar (mentre nohi ha aliment al duod). La bilis s un lquid quecont sals biliars, pigments biliars, colesterol,fosfolpids (lecitina) i moc.La bilis actua sobre els lpids, emulsionant-los. Aix facilita l'acci digestivadels enzims del suc intestinal i pancretic (lipases).El suc pancretic i el suc intestinal contenen enzims que completen ladigesti: proteases (degraden les protenes), lipases (degrada els lpids) iamilasa (degrada el glcid mid) 19. AL DUODAl duod el quim esbarrejar amb el sucpancretic, la bilis i el sucintestinal transformant-seamb una pasta mslquida anomenada quil.Al duod finalitza ladigesti dels nutrientsque va comenar a la boca.Duod = digesti qumica 20. A L'INTEST PRIM: DUODLes molcules que cont el quil ( monosacrids, aminocids, cids grassos) snsuficientment petites per poder ser absorbides. 21. AL JEJ i AL ILIT lloc l'absorci de nutrients. La mucosaaugmenta la superfcie d'absorci grcies auns plecs anomenats vellositats intestinals.Jej i ili = absorci de nutrients 22. VELLOSITATS INTESTINALS 23. VELLOSITATS al microscopimicrovellositats intestinals 24. A L'INTEST GROSAbsorci d'aigua i electrlits ide lloc de formaci iemmagatzem de la femta.En ells es pot diferenciar tres trams, quesn:Cec. El seu nom fa referncia que s unconducte sense sortida (cec). Al extrempresenta l'apndix vermiformeColon. s la segona part de l'intest gruixut. Aquest va des del final del'intest prim, l'ili, fins el recte. En l'intest gruixut es poden diferenciar tressectors denominats: colon ascendent (que fa uns 15 cm de longitud), colontransvers (que fa uns 50 cm de longitud) i colon descendent (la porci msestreta del colon, que fa uns 30 cm de longitud)Recte. s l'ltima part de l'intest gruixut i fa uns 12 cm de longitud. 25. A L'INTEST GROS La flora intestinal est constituda per centenarsd'espcies de bacteris simbionts.Ajuden de vegades a l'absorci denutrients i en la sntesi dedeterminats compostos, com laVitamina K.