Resum de les ponències del VIII Seminari especialitzat en gestió del coneixement

VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement 29/09/2009

VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement Tot sobre comunitats en línia en l’àmbit públic

29 de setembre de 2009

Benvinguda i presentació

Jesús Martínez, responsable de nous programes formatius del CEJFE.

Cal afavorir la transversalitat en el si de les organitzacions, evitar la divisió del treball

taylorista i les estructures verticals i burocratitzades. Cal que s’afavoreixi

l’horitzontalitat, i això ho faciliten les noves tecnologies, atès que ajuden a intercanviar

coneixement entre les persones que conformen l’organització sense necessitat que es

trobin en una mateixa estructura jeràrquica, sinó que poden estar distribuïts per

l’organització, o fins i tot fora d’aquesta.

Cal destacar cada cop més l’aprenentatge informal que cada persona pot generar al

llarg de la seva vida (tant en l’àmbit professional com personal) i trobar les estratègies

per a explotar aquest coneixement en l’àmbit de les organitzacions.

Les CoP, grups ad hoc per a projectes... són tot fórmules que poden facilitar el treball

col·laboratiu. No cal oblidar, així mateix, la necessitat de canviar els estils de lideratge,

que han de ser més oberts i participatius, afavorint així l’intercanvi de coneixement

entre els membres de l’organització i l’establiment de sinèrgies entre els empleats,

prenent en compte els seus coneixements (tant formals com informals) vers la

consecució de resultats organitzatius.

El paper de les comunitats virtuals a l’entorn actual de l’Administració pública

Carlos Guadián Orta

Destaca en un primer moment les dificultats que es poden trobar dins de

l’Administració pública en el moment d’intentar treballar a través d’entorns virtuals de

col·laboració.

Les comunitats de pràctica són grups socials constituïts a fi de desenvolupar

un coneixement especialitzat, compartint aprenentatges basats en la reflexió

compartida sobre experiències pràctiques. Segons Wenger, una comunitat de

pràctica és “un grup de persones que comparteixen una preocupació, un

Aleix Barrera Corominas 1


conjunt de problemes o un interès comú sobre un tema, i que aprofundeixen el

seu coneixement i expertesa en aquesta àrea a través d’una interacció

continuada. (Definició extreta de Wikipedia)

De la definició anterior es destaca la importància que es treballi per a l’assoliment

d’objectius comuns que poden ajudar a la millora de l’organització. En aquest sentit,

cal que una CdP es caracteritzi per uns elements comuns:

• Cal que hi hagi un camp de treball o investigació comú. En aquest sentit, tot i

tenir perfils professionals diferenciats, el fet de treballar vers l’assoliment

d’objectius comuns per a l’organització, o per a la resolució de problemes

particulars, afavoreix el treball col·laboratiu.

• Comunitat, que implica el sentiment de pertinença que tenen els membres de la

comunitat respecte del grup, la importància de la responsabilitat amb el grup i

els productes que aquest genera.

• Pràctica, en el sentit que cal compartir entre tots els membres de la comunitat

documentació, informació, aprenentatges, coneixements (formals i informals).

Cal, doncs, trencar barreres i oferir transparència a l’hora de fer arribar als

altres informació que els pot ser d’utilitat per a la millora dels serveis.

Henri i Pudelko (2003)

Defineixen quatre tipus de comunitats d’acord amb dos factors o paràmetres:

• Força del vincle social (la força que tenen les persones que integren aquella

comunitat, com a sentiment de pertinença i interdependència dels seus

membres).

• Intensitat d’aglutinació (entesa com la voluntat més o menys marcada per a

crear vincles forts per a afavorir objectius d’aprenentatge)

Els tipus de comunitat definits són:

• Comunitats d’interès: Hi ha un tema d’interès comú que crea la unió entre els

membres del grup. A banda d’aquest interès comú no hi ha una altra motivació

d’aprenentatge, sinó que són comunitats que busquen vincular persones amb

interessos similars per a intercanviar informació sobre temes particulars.

• Comunitats d’interès guiada a objectius goal oriented: Aquests grups neixen

amb un objectiu terminal definit. Així doncs, neixen per a resoldre una

problemàtica o tòpic concret.

• Comunitats d’aprenentatge: Són tipus de comunitats que es generen en

contextos més o menys institucionals, on hi ha membres que ajuden i guien



l’aprenentatge d’altres persones que hi intervenen. Així doncs, no es tracta tant

d’una participació horitzontal, sinó que pren un caire més vertical i magistral.

• Comunitats de pràctica: Són comunitats que treballen en entorns de treball

similars. Normalment es troben en organitzacions força grans. En aquest sentit,

la comunitat de pràctica aglutina aquells professionals que, tot i tenir perfils

professionals similars, i treballar en entorns similars, no desenvolupen el seu

treball en el mateix context (tot i ser la mateixa organització). També poden

néixer comunitats de pràctica entre professionals de diferents organitzacions

que tenen objectius comuns, que és posar en comú les seves experiències en

un determinat àmbit i intentar, d’altra banda, ajudar els altres a millorar, i al

mateix temps, obtenir coneixements i aprendre de l’experiència que han pogut

assolir els altres en el seu lloc de treball. Per tant, a partir de la comunitat de

pràctica es poden obtenir sinèrgies en l’àmbit de l’Administració, estalviant així

recursos tant econòmics com humans... al mateix temps que es redueix el

temps en l’aplicació d’innovacions. Es pot, per dir-ho així, aprendre dels èxits i

els errors dels altres, i evitar així caure en els mateixos paranys quan volem

implementar nosaltres un projecte.

Les xarxes socials han influït també en la manera com es concep ara l’intercanvi

d’informació. Això passa tant en l’àmbit personal/social com en l’àmbit de les

organitzacions. Així doncs, aquestes noves xarxes serveixen per a poder intercanviar

aprenentatges i informació referent a determinats tòpics a través d’aquestes eines. Les

organitzacions han incorporat des de ben aviat programaris que han estat emprats en

primer moment en l’àmbit públic (per exemple, s’utilitzen paquets d’ofimàtica que els

empleats ja usen en l’àmbit personal). Així doncs, ara les eines que ja usen els

empleats com a xarxes socials en l’àmbit personal, també es poden incorporar en

l’àmbit de les organitzacions, perquè la gent ja coneix com funciona l’eina i, ara,

únicament se li ha de canviar l’objectiu, és a dir, ha de servir per a intercanviar

coneixements relacionats amb el lloc de treball, i no únicament coneixements i

experiències/vivències personals.

Els beneficis que proporcionen les xarxes socials són:

• Focalitzar el talent

• Alinear les persones amb els objectius de servei

• Creació de xarxes dins de l’organització

• Abordar els problemes complexos i multidisciplinaris de les organitzacions

• Delimitar regles i responsabilitats



• Millorar la planificació i els recursos

• Desenvolupar una memòria corporativa

• Generar nou coneixement individual i col·lectiu

• Millorar la productivitat del servei

• Possibilitar la generació d’innovació

Les xarxes socials que afavoreix la xarxa permet crear també nous paràmetres de

relació en el si de l’organització. Així doncs, generar que hi hagi una xarxa de relacions

socials en l’àmbit organitzatiu (per exemple entre membres de diferents departaments,

centres de treball, o àrees) pot ajudar a millorar la productivitat de l’organització, atès

que s’estableixen sinèrgies entre diferents sectors i àrees de l’organització que, d’altra

banda, no s’haurien establert per desconeixement. En resum, afavorir les relacions

personals en les organitzacions ajuda a millorar també l’establiment posterior de

relacions i contactes enfocats al desenvolupament de la mateixa organització.

Cal considerar, però, que implementar xarxes, intranets i diferents elements

tecnològics que puguin afavorir la col·laboració entre els membres de l’organització,

sense que hi hagi primer un treball previ de consciència i culturització dels empleats,

no aconseguirà per si sol que tot funcioni. És necessari i imprescindible un treball previ

dels responsables d’implementar aquesta sistemàtica d’intercanvi de coneixement per

tal de fomentar-hi la participació dels membres.

Alguns exemples de xarxes són:

• e-Catalunya: Plataforma del Govern de Catalunya que facilita i ofereix l’espai

per a la creació de diferents activitats de gestió de coneixement.

• Gestiondelconocimiento.com: Relacionada amb l’àmbit de l’Administració

pública i també en empreses privades. Molt enfocada a comunitats

d’aprenentatge i aprenentatge electrònic.

• CIO Council Communities of Practice: Comunitat de l’estat d’Oregon (USA) que

afavoreix l’intercanvi d’informació entre responsables tecnològics de les

diferents administracions locals de l’estat.

• Communities of Practice for Local Government: Al Regne Unit, té més de

35.000 usuaris i 900 CoP. A través de fòrums, wikis, RSS, etc. permeten

establir sinèrgies entre diferents administracions locals. Un dels problemes que

ha generat la grandària d’aquesta plataforma i la quantitat de CoP que ja hi ha

és que dificulta focalitzar les persones en tòpics concrets, atès que hi ha temes



molt similars que es treballen per separat, la qual cosa pot entorpir l’establiment

de sinèrgies. Les comunitats noves es creen a partir d’interessos dels propis

usuaris.

• Saludinnova.com: Pertany a la Junta de Andalusia i facilita treballar diferents

temes d’interès per als professionals de la medicina. A més de permetre

intercanviar punts de vista sobre diferents casos, també proporciona informació

als usuaris del servei de salut.

• Community of Practice Council: En l’àmbit de la salut a l’estat d’Alabama

(USA).L’estat afavoreix la creació de comunitats per a afavorir l’establiment

d’estratègies comunes i la complicitat dels ens locals en el desenvolupament

del sistema de salut.

• Comunitats Localret: Hi ha diferents xarxes constituïdes actualment

(responsables TIC, comunitat Consensus, agents comarcals i comunitat

Geospacial).

Les organitzacions han de saber captar la informació tant interna com externa per tal

d’afavorir el coneixement del seus membres i facilitar així el desenvolupament

d’innovacions. Cal garantir, doncs, que hi hagi facilitats per a poder accedir a aquestes

eines i al seu torn, afavorir que els empleats puguin tirar endavant noves propostes.

També cal que es donin incentius per tal que les persones comencin a treballar en

aquest tipus de comunitats (tot i que a l’Administració pública és més complicat) per tal

d’acostar el personal cap a aquestes noves formes de treballar a partir del web 2.0.

Moltes administracions públiques començaran aviat importants canvis per tal de dotar-

se de les eines necessàries per a poder desenvolupar la Llei 11/2007. Tot plegat

comportarà una reenginyeria de les organitzacions que s’ha de basar, entre altres

aspectes, en la incorporació de noves eines.

Cal que les organitzacions deixin de ser quelcom tancat i aïllat per passar a formar part

de xarxes comunes, és a dir, deixar de ser un element sol i individual, per passar a ser

el node d’una xarxa complexa que les vinculi entre elles i les ajudi a l’establiment

d’objectius comuns i l’estalvi de recursos i generació de sinèrgies comunes.

L’Administració ha de ser molt més oberta, com per exemple, es pot visitar

(www.open.government.com) on fa poc s’ha creat un espai per afavorir l’intercanvi

entre membres de l’Administració. També s’ha promocionat aquest espai web a partir

de diferents xarxes socials / professionals, com són Facebook, Twiter, Linkedin, etc.


http://www.open.government.com/


Classificació, ordenació i valoració de les principals comunitats virtuals. Nous criteris

de relació i treball col·laboratiu a l’Administració pública

Dolors Reig Hernández

Les comunitats han de partir sempre d’un interès previ de les persones que l’han de

conformar. Així, quan volem generar una comunitat virtual, no hem de forçar la

participació en diferents grups, sinó que se n’ha de buscar la creació natural i

espontània a partir de les converses. Així doncs, es pot generar una comunitat en

qualsevol lloc on es produeixi una conversa. La creació de grups és quelcom fàcil, i

poden tenir diferents orientacions o sentits. Així doncs, podem trobar:

1. Pel grup d’individus

a. Aprenentatge social (expertesa)

b. Competències, presència digital (relacions – atenció – antena)

c. Satisfacció, autorealització (rellevància, visibilitat)

2. Per l’organització

a. Gestió del coneixement

b. Relacions: millora del clima laboral

c. Reputació digital, construcció de la marca

En les comunitats virtuals s’afavoreix l’aprenentatge entre iguals, és un aprenentatge

per conèixer i també per a ser (learning to know, learning to be).

En les organitzacions s’afavoreix el benchmarking, a més d’afavorir l’aprenentatge i el

desenvolupament de coneixement organitzatiu. Així, les comunitats neixen per a poder

desenvolupar projectes que han d’englobar diferents àmbits i punts de responsabilitat,

amb la necessitat d’afavorir el contacte entre membres de diferents departaments. Les

comunitats virtuals ajuden que puguin participar membres de diferents perfils que, en

el dia a dia, potser no s’acabarien d’expressar o comunicar. Així doncs, es facilita la

transversalitat de la comunicació i això afavoreix la millora del clima laboral. També

serveixen aquestes comunitats per a captar i aglutinar informació i servir de repositori

de l’expertesa professional dels membres de l’organització.

• Aprenentatge / Coneixement:

o Comunitats orientades a contingut: projectes concrets amb uns espais

delimitats i objectius particulars que tenen unes normes de

funcionament pròpies. Algunes vegades se les titlla de no comunitat per



la seva grandària, i se les pretén denominar xarxa. Un exemple seria la

wikipedia.

o Comunitats d’experts: aquestes s’orienten a la resolució de problemes

concrets. Un exemple serien les comunitats dels informàtics, on

s’intercanvien informacions sobre diferents aspectes.

o Personal learning environment (PLE): Entorns personals

d’aprenentatge, que permeten aglutinar en un entorn concret diferent

informació, obtinguda de diferents punts de la xarxa, per a afavorir

l’aprenentatge d’aquell qui ha creat l’entorn.

• Comunitats de relació:

o Orientades a converses de final obert: S’afavoreix el diàleg i la

interacció social entre els seus membres, sense que hi hagi una finalitat

concreta.

o Orientades a les relacions: Són aquelles comunitats que pretenen

afavorir les relacions de persones amb un perfil determinat i on les

relacions que s’estableixen entre els seus membres pot afavorir el

canvi, per exemple, d’actituds. Hi trobaríem les comunitats d’alcohòlics

anònims.

• Visibilitat, reputació:

o Comunitats orientades a la participació individual. Trobaríem

representades eines com: bloc corporatiu, xarxes socials i d’interès,

planetes de blocs, mashups o e-portfolis institucionals. Cal que

aquestes eines afavoreixin el desenvolupament corporatiu, i no

únicament que siguin una eina perquè les persones es facin visibles i

mostrin els seus coneixements.

Els 7 principis que han de marcar el desenvolupament de les CoP són:

o Disseny per l’evolució

o Obrir un diàleg obert entre perspectives internes i externes

o Convidar a diferents nivells de participació

o Desenvolupar espais públics i privats

o Focalitzar-se en valors

o Combinar la familiaritat i l’estímul

o Crear un ritme per a la comunitat



L’evolució natural de l’aprenentatge per CoP ha estat a partir del treball col·laboratiu, el

programari social, l’aprenentatge en xarxa, la identitat digital, la potenciació de treball

col·laboratiu a través de CoP virtuals i finalment l’establiment dels PLE.

No s’ha d’oblidar que sempre hi haurà uns límits al desenvolupament de les

comunitats virtuals, algunes vegades poden ser de tipus normatiu/legislatiu, i altres

vegades perquè els temes que es treballen han de ser restringits per la seva pròpia

naturalesa. De tota manera, el fet d’obrir les comunitats a l’exterior, potenciant la

participació de membres externs, sempre ajuda a generar converses amb

professionals que poden tenir interessos afins (tot i ser aliens a la nostra organització) i

que ens poden proporcionar informació i els seus coneixements respecte al tòpic que

ens ocupi.

Presentació del projecte Forumclínic

Imma Grau Corral

Els antecedents que justifiquen la implementació d’aquest projecte són la necessitat de

donar una resposta sanitària de qualitat per a les societats desenvolupades.

Es van estudiar les diferents possibilitats tecnològiques que permetien accedir a les

llars i poder facilitar informació referent a salut i a prevenció de diferents malalties. Així

doncs, es va detectar que principalment hi ha l’ús de mitjans de reproducció digital

(DVD) i a continuació l’ús d’Internet. De tota manera, s’ha de valorar que diferents

perfils d’usuaris (per exemple, per edat) fan un ús diferent de les noves tecnologies

(per exemple, els joves utilitzen en major mesura Internet).

En processos de malalties cròniques, el fet de facilitar informació a través de diferents

canals ajuda que persones que hauran de tenir durant tota la seva vida una

determinada dolença puguin acudir a informació rellevant sobre aquesta sense la

necessitat d’haver d’acudir als seus metges cada cop que tenen un dubte.

En el desenvolupament del projecte han estat rellevants aspectes vinculats a:

o Tecnologia

o Legislació

o Econòmics

o Sociològics i comunicació: Cal tenir en compte que fins ara hi ha diferents eines

a Internet que faciliten informació mèdica o sobre diferent tipus de fàrmacs que



no són del tot objectius. Això fa que hi hagi d’haver la figura d’un

moderador/animador que reguli la informació que allí es facilita. Així doncs,

aquest hauria de garantir que la informació que allí es proporciona sigui

realment vàlida. L’OMS, per exemple, ha identificat diferents determinants

socials que poden afectar sobre la Salut, no únicament els factors biològics.

Això és pretén treballar a partir del Forumclínic.

Els professionals mèdics a qui es demana participar en els fòrums s’han de

comprometre a posar un determinat nombre de posts i també actualitzar determinades

notícies. Per a fomentar que ho facin es recompensa amb una petita remuneració

econòmica, sempre lligada a l’acompliment d’aquests objectius.

La informació que es proporciona al web ha de permetre que els usuaris puguin

entendre el que se li està explicant, per la qual cosa es demana als professionals que

utilitzin un llenguatge planer i accessible a diferents perfils d’usuaris. Al seu torn, però,

també es demana als professionals que presentin la llista d’obres que han estat

revisades a l’hora d’articular el seu escrit, atès que això garanteix la qualitat del que

s’està exposant i també accedir a altres fonts als usuaris o a altres professionals

interessats en la temàtica.

L’estructuració del web es fa d’acord amb diferents malalties cròniques. Així, s’acaba

conformant en un clúster que engloba diferents webs, cada un especialitzat en un

determinat trastorn. Dins de cada un d’aquests webs trobem notícies referents a l’estat

de l’art sobre aquesta malaltia, també hi ha l’opció que hi participin usuaris i experts a

partir de fòrums, se situen enllaços d’interès on es pot obtenir informació

complementària, sense oblidar situar un espai amb material didàctic que ofereix una

informació de base sobre la malaltia de forma planera i amb un llenguatge proper.

A partir d’un estudi desenvolupat, s’ha observat que és l’eina que més s’utilitza per a

l’obtenció d’informació i per a fer preguntes concretes referents a les seves malalties.

Allí, l’expert pot donar resposta directa a l’usuari que formula la pregunta, o bé altres

persones que ja porten temps en el fòrum i han tingut una malaltia o cas semblant,

també poden donar resposta. També hi ha casos en els quals formulen les preguntes

familiars, i poden respondre altres malalts. Val a dir que el fòrum també afavoreix

l’establiment de relacions entre diferents persones que pateixen una malaltia fora del

propi espai virtual, la qual cosa genera un impacte rellevant també sobre la població.



Les deu principals aportacions metodològiques del programa Compartim: creació i

viabilitat de comunitats de pràctiques i treball col·laboratiu

Mario Pérez-Montoro Gutiérrez

Es va dur a terme una investigació, finançada per l’Escola d’Administració Pública, en

la qual es pretenien identificar quins eren els factors de les CoP que funcionaven, i

quins no.

Es van identificar diferents factors d’èxit que poden intervenir en el bon funcionament

de les comunitats de pràctica. Els instruments emprats per al desenvolupament de

l’estudi foren les enquestes, entrevistes, valoració de resultats, conclusions de les CoP

i rànquing de CoP segons els diferents factors d’èxit que s’havien definit prèviament.

En total es van analitzar 15 comunitats de pràctiques, cada una amb característiques

particulars, però amb unes característiques comunes com són: definició d’un

moderador, funcionament a partir de reunions presencials i treball col·laboratiu virtual

(a partir d’e-Catalunya), una data límit per al lliurament de resultats concrets.

Les conclusions que es deriven de l’estudi són:

o A més productes de coneixement que ofereix una comunitat, millor és el

funcionament de la comunitat. El fet de desenvolupar un projecte de qualitat

dóna energia a aquesta per a elaborar nous productes.

o És important el grau de diversitat pel que fa a la participació en línia.

o L’impacte de la producció feta, concebuda com a utilitat dels materials, ajuda

que les comunitats continuïn treballant sobre temes concrets. No és important

un gran producte, sinó un producte que sigui útil (encara que sigui petit).

o Cal evitar que hi hagi conflictes laborals per part dels membres que conformen

la comunitat. Conflictes entre ells, i conflictes en relació amb els seus superiors

o companys (encara que no participin en la comunitat), ja que la participació

pot comportar un temps laboral que els altres poden interpretar com a temps

d’oci.

o És important la presència d’experts en el si de la comunitat, tant en la part

presencial com en la part virtual. Així, l’expert és molt important sobretot en la

fase inicial i per a exposar la metodologia que s’emprarà i per a començar a

definir el camí a seguir.

o La presenciabilitat és un punt important, atès que ajuda a la cohesió del grup.



o Alfabetització digital, entesa com a coneixements respecte del funcionament

dels entorns virtuals.

o Política d’incentius. Cal motivar les persones que participen a la xarxa, una

manera pot ser el fet de veure que el seu treball acaba tenint un reconeixement

institucional.

o Potenciació de la inversió en capital humà. A partir de les comunitats virtuals es

pot difondre el coneixement que una persona que ha participat en una activitat

formativa ha pogut adquirir. Així doncs, les persones amb qui s’ha invertit,

perquè se’ls ha proporcionat un coneixement, acaben revertint en l’organització

facilitant informació i generant coneixement en els altres membres de la

comunitat.

o Noves formes d’aprenentatge, entès com la manera com els membres de la

CoP poden aprendre a partir del desenvolupament de productes concrets.

Claves de éxito de una comunidad

Palmira Ríos Rioja

Cal consultar l’slidecast amb una explicació molt didàctica sobre la temàtica.

Mesures de gestió com a eines del moderador de comunitat

José Antonio Gallego Vázquez

Una comunitat és un grup de persones que tenen un grau de compromís entre elles, i

tenen una relació particular entre elles que els defineix com una comunitat. Així mateix,

tenen un objectiu comú que és el que agrupa a tots els seus membres. Cal considerar,

però, que hi ha motivacions personals que no han d’anar directament relacionades

amb les finalitats d’una organització.

Les comunitats sempre han existit, però actualment el que ha canviat és la forma com

aquestes interaccionen a partir dels mitjans virtuals/informàtics. Això, al seu torn,

també ha condicionat en certa manera la forma com les comunitats es relacionen i

desenvolupen les seves activitats.

La clau per a poder compensar el grau de compromís de les persones amb aquella

comunitat és poder establir nivells jeràrquics, de tal manera que l’esforç que es dugui a

terme es vegi reflectit amb un major reconeixement social. No hem d’oblidar que, a


http://www.youtube.com/watch?v=EP0GCwk9MbU&feature=PlayList&p=19EFD430B6BE0FDD&index=0&playnext=1


banda, és molt important definir un líder de la comunitat, algú que ha de tenir la visió i

fer que els altres s’hi impliquin.

És important recordar que en les comunitats de pràctica hi ha un 1% que introdueix

dades a la comunitat de pràctica, un 9% pot editar les informacions que s’hi ha posat i

finalment un 90% són l’audiència. Cal considerar que tots desenvolupen un rol i se

senten identificats amb la comunitat, és a dir, tenir diferent rol no condiciona el grau de

pertinença amb el grup que poden tenir els individus.

Les comunitats de pràctica poden tenir diferents efectes no esperats, per exemple,

Linux, efecte Streissand, Innocentive, etc. En cadascun d’aquests casos es poden

veure formes diferents com les comunitats han reaccionat davant de diferents

fenòmens. Un que destaca és Innovative, on diferents persones anònimes poden

presentar productes innovadors i a partir d’aquí gestionar amb empreses la venda del

seu producte.

Les comunitats poden influir en la cadena de valor de les empreses. Així, a partir de

les comunitats es pot ajudar a decidir quins productes crear, millorar-los, veracitat de

determinades informacions, etc.

Els projectes de social media han de permetre algun tipus de millora econòmica per a

l’empresa, ja sigui per a reduir costos, augmentar beneficis, etc.

Es presenten diferents estratègies sobre com calcular la repercussió que té la inversió

sobre la mateixa empresa (ROI).

L’impacte de l’aprenentatge informal i el web 2.0 a les organitzacions

Jay Cross

L’aprenentatge informal no és res nou. De fet, és la forma a través de la qual els

humans han après sempre, per aquest motiu, els nens aprenen gràcies als

descobriments que realitzen, observen i comprenen de manera espontània.

L’aprenentatge informal pot produir-se de manera involuntària i sense intencionalitat.

Així, una simple conversa pot crear coneixement i, per tant, augmenta l’aprenentatge.



A través dels diàlegs informals, les persones poden compartir els seus coneixements

amb la resta.

En definitiva, l’aprenentatge informal no es basa únicament en aquests dos pilars –

comprensió i conversa – sinó que hi ha un tercer un pilar que és la col·laboració.

L’experiència demostra que l’aprenentatge informal és efectiu perquè és personal i,

conseqüentment, la col·laboració entre els individus, maximitza l’eficiència dels seus

coneixements.

L’aprenentatge formal únicament representa el 20% de l’aprenentatge d’una

organització, mentre que el 80% restant el conforma l’aprenentatge informal. De fet,

resulta irònic que el 80% del pressupost que una organització inverteix en formació va

destinat a l’aprenentatge formal, i únicament el 20% es destina a l’informal.



VIII Seminari Especialitzat en Gestió del Coneixement Intercanvi de bones pràctiques en e-moderació

29 de setembre de 2009

E-moderadors de les comunitats de pràctica (CoP) del programa

Compartim de gestió del coneixement

CoP d’educadors socials als centres penitenciaris

Susanna Gracia Albareda

Avantatges:

Allò que millor ha funcionat en el seu grup de treball ha estat el fet de poder treballar

amb petits grups i tenir un objectiu molt específic.

La possibilitat de poder assimilar les hores destinades al treball a la comunitat com a

hores de formació. Això ha comportat la implicació del personal, que ha estat molt

motivat en el procés de desenvolupament del Programa.

Dificultats:

La comunicació entre els professionals dels centres és poc fluida. En aquest sentit,

caldria incorporar les possibilitats que brinden les noves tecnologies.

Grup de treball sobre mesures penals alternatives

Josep María Hernández Ledesma -

Destaca que cal millorar, perquè fa temps que és un punt feble, la comunicació en

línia. Es mostren com a mitjans de comunicació més eficaços el correu electrònic i el

telèfon.

Es va intentar treballar també a través del fòrum d’e-Catalaunya, però no va acabar de

quallar i el resultat final no va ser el desitjat.



Considera que la funció de l’e-moderador hauria d’anar rotant, atès que a part de

comportar unes responsabilitats importants que poden cansar a qui modera, també

actuar com a e-moderador pot facilitar unes eines que llavors poden ser útils i

emprades quan es participa com a membre.

CoP d’assessorament tècnic penal – Grup de treball sobre credibilitat en violència de

gènere

Rosa Aragonés de la Cruz

És un grup de 17 psicòlegs dels equips d’assessorament tècnic penal de Catalunya.

S’ha treballat arran d’una demanda, que és un element cada vegada més usual en els

jutjats, sobretot pel que fa a la violència de gènere. Cal contrastar si els relats de les

víctimes són reals, o no. Així doncs, la feina s’ha centrat a validar un instrument que

havia estat elaborat per un grup de Girona.

Avantatges:

Creu que ha ajudat i funcionat el fet de fer assistir en les sessions presencials a

persones expertes que poden facilitar informació d’interès rellevant per als tècnics.

També és un aspecte positiu el fet que tots tenen un mateix nivell jeràrquic a nivell

laboral.

El nivell de repartició de les tasques és igual per a tots, és a dir, tots els membres del

grup han de col·laborar de la mateixa manera. Així doncs, hi ha una implicació activa

de tots els membres de la CoP.

El producte que es vol aconseguir parteix d’una necessitat real dels professionals, del

col·lectiu, i això motiva a continuar treballant en la CoP.

Dificultats:

Ha estat difícil trobar relats creïbles, és a dir, casos que puguin esser estudiats amb

profunditat.

Cal transcriure les entrevistes.



El material informàtic no sempre respon a les necessitats del treball que es vol

desenvolupar.

Caldria fer una rotació dels e-moderadors, ja que això facilitaria que hi haguessin

noves idees. Al seu torn, els diferents membres poden acabar cremant-se per la feina

en hores de fora de feina que els comporta.

CoP d’oficines d’atenció a la víctima del delicte

Pere Serrats Garnatxe

Les tasques de les oficines sobre les quals treballen consisteix en l’atenció a les

víctimes de violència. Són oficines que estan repartides per tot el seu territori.

El que van pretendre és realitzar un producte que pogués sistematitzar/establir el

procés d’acompanyament de les víctimes cap als judicis.

Avantatges:

Han estat un grup reduït, i això ha facilitat les dinàmiques de treball dels seus

membres, hi ha més proximitat. Tot i tenir poca gent, el producte elaborat és rellevant.

Les eines que s’han emprat més són el fòrum i el correu electrònic. El primer, permet

la discussió de temes que restaven pendents de discussió després de les reunions

presencials. El segon, per la seva banda, facilita el contacte continuat entre els

membres de la CoP, atès que tothom pot consultar-lo en el seu lloc de treball al llarg

del dia.

Altres membres que no formaven part de la comunitat també han pogut participar en la

revisió dels productes, tot i que ha estat dificultós implicar-los perquè ho veien com

una cosa llunyana.

En el futur pretenen elaborar nous productes, com eines o instruments que facilitin la

intervenció.



CoP de tecnologies de la informació i de la comunicació als centres penitenciaris

Julio Zino Torrazza

L’objectiu de la seva feina és la incorporació en l’ús de les TIC, en la vida quotidiana,

tant dels empleats com dels reclusos, amb la finalitat que aportin un plus afegit al que

ja s’està fent.

La comunitat és heterogènia, es treballa sobre diferents centres, amb diferents

col·lectius i amb persones que tenen experiència i antiguitat dins de les organitzacions

diferents.

Ha destacat la formació de grups d’entusiastes (grups e-TIC) que han funcionat en

l’àmbit dels diferents centres. S’ha facilitat que aquests es connectin i intercanviïn

punts de vista sobre les seves activitats per tal de poder pensar tasques comunes.

El projecte ha aportat els equips amb els quals s’ha treballat per al desenvolupament

de les CoP. Hi ha hagut una part del pressupost que es va destinar a l’adquisició de

material informàtic que pogués estar utilitzat pels reclusos.

Avantatges:

Hi havia vincle entre els diferents àmbits professionals dels que han participat en la

comunitat.

Utilitzen una plataforma lliure per a difondre continguts (Moodle), però hi detecten el

desavantatge que és un sistema tancat.

Van incloure blocs, per tal de poder fer activitats en obert, i que permeten la

transparència de la feina feta.

Dificultats:

Cal orientar la feina cap als productes concrets, perquè no hi ha una articulació o

sistematització de com les noves tecnologies s’utilitzen en el treball diari dels

educadors.

Costa que es participi en el fòrum o les propostes d’intercanvi virtual d’informació.

Es detecta que cal la implicació dels equips directius per tal que els resultats finals

siguin millors.



En el futur pretenen incidir més en la formació dels participants en programari i, en

concret, amb Moodle.

Volen tenir productes acabats a partir de l’any vinent.

CoP de treballadors socials en l’àmbit penal

German Caixal López

Ha participat com a co-moderador, és a dir, hi ha hagut una moderació compartida

amb un altre membre del grup.

El grup que ha treballat aquest any ha estat més reduït que el que es va desenvolupar

l’any anterior. El tema que s’ha treballat és “La visita a domicili”.

Avantatges:

La motivació dels membres del grup ha estat molt important.

El grup de treball ha fet servir bàsicament el correu electrònic, atès que és més fàcil

que la gent revisi el correu que no pas que es faci servir l’e-Catalunya.

Dificultats:

Van començar a treballar molt tard i això ha provocat que la feina a desenvolupar fos a

contratemps.

El grup de treball de les CoP ha treballat de forma força solitària, és a dir, no s’ha

implicat a cap altre personal del seu col·lectiu que no participava en la CoP.

CoP de mediació penal juvenil

Núria Mora del Hoyo

Són un col·lectiu força petit i format majoritàriament per dones.

Tots els membres del col·lectiu formen part de la CoP.



El grup d’entusiastes són 12 persones, amb representants de tot el territori.

Avantatges:

Les reunions presencials han funcionat molt bé en el treball que s’ha efectuat aquest

any (detectar la satisfacció dels que han participat en activitats de mediació).

Es vol preparar un document (tipus llibre) que permeti presentar tot el que s’ha

treballat i, al mateix temps, presentar les conclusions de tota la feina feta.

Cada membre de la comunitat treballa el material de forma individual i llavors, de

forma conjunta, es fa la discussió sobre els textos treballats prèviament.

És un punt positiu la presència d’un expert en les reunions.

Dificultats:

Es comenta el que ja es fa als passadissos, per la qual cosa no sempre és útil la

utilització del portal d’e-Catalunya.

Igual que la rotació de l’e-moderador, és important que el grup de treball d’entusiastes

puguin anar canviant per a motivar més a la resta i poder renovar idees.

Caldria aportar més informació que pugui ser rellevant per a tot el col·lectiu a través de

les eines informàtiques disponibles.

CoP de tècnica de medi obert de justícia juvenil

Francesc Moreno Espinosa

Tenen un col·lectiu molt dispers territorialment, la qual cosa dificulta el contacte de

forma no-virtual. Per tant, per aquest grup ha esdevingut una eina molt important tots

els sistemes i recursos informàtics que es faciliten (e-Catalunya).

Avantatges:

Consideren que ha estat clau la consolidació d’una cultura cooperativa entre els

membres del seu col·lectiu per afavorir l’assoliment de productes adaptats a les

necessitats i inquietuds dels diferents membres.



Destaca la implicació dels entusiastes com a dinamitzadors de la feina feta i com a

element molt important les sessions de treball presencial, que actuen com a estímul i

motor del treball de la comunitat.

Dificultats:

Hi ha alguns membres del seu col·lectiu que tenen algunes resistències sobre l’ús de

les TIC com a eina per a la millora del seu treball.

No sempre els productes finalitzats han comptat amb el suport de la Direcció, per la

qual cosa considera que caldria alinear els objectius dels empleats i la comunitat amb

els objectius organitzatius.

En el futur pretenen involucrar a més membres i aconseguir productes més vinculats

als objectius organitzatius.

CoP de centres de justícia juvenil

Laura Matas Zamora

El seu grup ha passat per dues etapes diferenciades. Ara es troben treballant en

l’elaboració d’una guia d’activitats de lleure, en el qual poden participar educadors

socials i també altres professionals que treballen amb menors i joves.

El que volen és col·locar en un lloc més rellevant el lleure en el si dels centres, fent

que es reconegui el rol que aquest juga en la socialització dels joves dels centres.

Avantatges:

Tenir una primera reunió només començar la comunitat.

Tenir un encàrrec molt concret per a començar a treballar i elaborar.

Han fet grups de treball més reduïts als quals s’han assignat diferents activitats

vinculades al desenvolupament de la proposta final.

Dificultats:

És difícil que hi hagi una participació efectiva de tots els membres que conformen la

comunitat.



CoP de biblioteques judicials – Grup de treball sobre gestió de fons obsolets i duplicats

-Grup de treball sobre la carta de serveis

Eulàlia Sau Baiget i Ivet Adell Duch

Avantatges:

Han tingut dos e-moderadors, cada un d’ells responsable d’un grup de treball diferent.

Entre ambdues e-moderadores s’han donat suport.

El fet de tenir dos grups de treball ha afavorit la participació dels membres que

conformen la comunitat.

A partir del 2009 han volgut dinamitzar més la comunitat, i han començat a crear un

butlletí d’informació, on es faciliten informacions de rellevància per al col·lectiu.

El procés que s’ha dut a terme durant aquests anys ha estat productiu en el sentit que

ha obligat a la reflexió dels membres del grup. Això ha servit en termes de formació

que ha redundat en canvis i millores en el desenvolupament professional dels

participants.

Es treballa bàsicament a través del correu electrònic i del google-docs.

La reunió presencial crea vincles que llavors ajuden a la participació dels membres de

la comunitat a nivell virtual.

Dificultats:

Hi ha una part del grup que no participa, únicament revisa la documentació. Altrament,

es valora positivament perquè aprofiten el treball fet per la resta.

S’ha d’animar les persones de la comunitat de pràctica que no han format part de cap

grup de treball.

Cal fer més utilització de les oportunitats que ofereix l’e-Catalunya.



CoP de mediació familiar

Núria Villanueva Rey

Com a grup estan treballant des del 2006 en la plataforma de l’e-Catalunya.

Són un grup de 1.500 persones que conformen la comunitat. La plataforma és

utilitzada per tota la comunitat, ja que a partir d’aquesta es fa arribar a tots els

membres informació relativa al centre de mediació.

Un tret característic és que els que formen part del col·lectiu no tenen una vinculació

laboral amb l’Administració, sinó que són mediadors habilitats.

Preparen un butlletí amb informació rellevant per al seu col·lectiu.

Creen grups rotatius d’entusiastes, cada un dels quals ha d’elaborar un producte

concret i definit prèviament.

Avantatges:

Sempre s’ha previst quines són les activitats que com a col·lectiu hauran de treballar i,

a partir d’aquí, i prèviament que sigui una necessitat real, ja elaboren productes que

podran ser emprats posteriorment en el seu treball diari.

Dificultats:

Fer quadrar les agendes de tots els que participen en la comunitat.

Donar continuïtat a les trobades presencials. Cal reflectir que el que es treballa

presencialment tindrà posteriorment un ús a la pràctica diària en els llocs de treball.

Això pot ser a causa que els productes que s’elaboren no s’implementen al moment

sinó que cal esperar a l’aplicació de nova normativa per tal que resultin útils.

En el futur volen dedicar temps i recursos perquè els productes que s’elaboren puguin

arribar a tots aquells que han col·laborat en la seva realització, així com a tot el

col·lectiu en general per a qui els materials elaborats poden resultar útils.



Bones pràctiques externes

Experiència de “la Caixa” - VIRTAULA

María Laura Rosillo Cascante i Gerard Vélez Vivas

El que permet és oferir formació personalitzada, a un cost inferior, a tot el personal de

l’empresa.

La plataforma que es presenta garanteix que es pugui:

• Oferir formació a tot el col·lectiu sense necessitat de desplaçar-se.

• Intercanvi d’idees entre els diferents membres de la corporació (fer que aquells

que treballen de cara al públic puguin fer arribar a la seu central les necessitats

dels clients)

• La possibilitat de penjar vídeos que serveixen per a la transmissió de missatges

corporatius a tots els membres de l’entitat.

• Permet seleccionar els continguts segons el perfil dels usuaris, de tal manera

que la informació que se’ls proporciona és la que els interessa. Això és més

productiu que una intranet, on tenen accés a tanta informació que, finalment,

no consulten per no interessar-los o costar-los trobar allò que els és

interessant.

• Es fan fòrums sincrons on es deixa un determinat espai de temps per a la

participació, és com una pluja d’idees virtual, tothom hi diu la seva i, a partir

d’aquí, s’elabora un document que pot ser consultat per tots els empleats.

• Hi ha wikis sobre diferents temes, que permet penjar informació rellevant per

als empleats, i evitar així fer ús de l’enviament de correus electrònics massius.

• Permet compartir documents entre els diferents empleats, al mateix temps que

facilita incorporar documents corporatius. Això permet crear un

repositori/biblioteca de recursos.

• Es comparteixen blocs

Equips de protecció de salut de la Generalitat de Catalunya

Daniel Enrique Giménez Roig

A través de l’agència en els quals treballen van organitzar diferents CoP que havien de

desenvolupar diferents protocols per a resoldre alguns dels temes que els eren propis i

del seu interès.



Consideren rellevant que cal conèixer bé quines són les expectatives de les persones

que conformen els col·lectius. Així doncs, cal conèixer, en primer lloc, les expectatives

d’aquells que col·laboren directament amb la comunitat, quines són les expectatives de

la resta de membres del col·lectiu i, finalment, quines són les expectatives dels

directius i gestors de les organitzacions.

Una experiència de CoP que es va dur a terme va ser relatiu a la recerca d’informació

a través de la xarxa. En aquest sentit, es dissenyen algun plans o protocols per a

definir formes de localitzar informació fiable referent a diferents temàtiques que han de

ser treballats amb certa rapidesa. Així, per exemple, s’han establert diferents píndoles

formatives que faciliten la recerca d’informació a través d’alguns dels serveis que ja

ofereix el seu mateix departament.

L’experiència com a e-moderadors els ha confirmat que perquè es dugui a terme una

activitat cal delimitar molt bé qui ha de ser responsable de dur a terme una

determinada tasca (ben acotada) i, al seu torn, marcar un termini concret per a la seva

realització.

Moderadora d’eNDOBLOCLLEIDA

Francesca Cañas Ortiz

Les plataformes a partir de les quals treballen són: SharePoint, Joomla i e-Catalunya.

Han observat que d’aquestes plataformes, la que els ofereix més facilitats és e-

Catalunya, ja que els proporciona una interfície més simple que fa que les persones

que han de participar-hi no es vegin superades per la tecnologia.

La comunitat es marca com a objectius els mateixos que han de tenir els professionals

sanitaris que han de desenvolupar la seva activitat en el territori. Això difereix del

programa Compartim, atès que l’objectiu no és l’elaboració de productes finals, sinó

que permet la millora del treball dels diferents professionals en el dia a dia a partir de

la difusió i comunicació dels resultats obtinguts.

La direcció del projecte determina els objectius de la comunitat, possibilita la

participació dels integrants, decideix així mateix sobre les peticions que faci la

comunitat i actua d’interlocutor amb la Direcció General.



Els gestors de les comunitats han de col·laborar amb la direcció, han de fer un

seguiment del projecte, canalitzar les peticions de la comunitat i és interlocutor,

assessor i actua de suport dels moderadors de les diferents comunitats en les seves

funciones diàries.

Els moderadors han d’ajudar al filtratge de la informació que ha d’arribar a la

comunitat, a més de crear i delimitar idees respecte dels temes que s’han de treballar

en el si de les comunitats. Al seu torn, ha d’ajudar a la fidelització dels seus membres,

per la qual cosa és important que aquests moderadors es trobin vinculats amb les

comunitats.

Cal que les comunitats siguin confortables i que el treball hi sigui agradable, perquè la

participació ha de ser voluntària i espontània, per tant, s’han de posar el màxim de

facilitats per a motivar les persones a participar-hi.

Taller sobre noves estratègies de dinamització

Joan Francesc Galeano, Sónia Marco Pla, Joan Manel López Capdevila

Les dificultats amb què es poden trobar són:

• Implementar una nova metodologia amb la qual no estan familiaritzats els

empleats.

• El clima laboral pot fer que les persones prioritzin poc aquestes activitats en el

seu dia a dia.

• No s’ha aconseguit introduir les propostes d’eines de millora per aconseguir

processos de treball més racionals. És a dir, no es pot millorar la competència i

l’eficàcia de forma directa i això dificulta que la gent hi col·labori.

Amb el temps que porten treballant, han aconseguit:

• Introduir mètodes de treball vinculats al web 2.0

• Formar el personal perquè comenci a treballar amb altres tipus d’eines de

treball informàtic diferent al programa ofimàtic.

• Fer un repositori de bones pràctiques en el qual poden accedir els membres de

la comunitat quan tenen algun dubte o volen aprendre el que fan altres

professionals que desenvolupen la seva mateixa feina.



Les propostes concretes que han dut a terme s’han centrat bàsicament en:

• La formació dels diferents col·lectius que han de participar en aquest tipus

d’activitats.

• Dirigir i fer participar els comandaments intermedis vers aquesta nova

metodologia de treball.

Pe tal de fomentar la participació dels membres de l’equip, s’ha facilitat que els espais

de treball en comunitat afavoreixin també la introducció d’altres materials vinculats a

aspectes més personals (per exemple, per a penjar fotos, preparar algun tipus

d’activitats lúdiques, etc.).

Treballant a partir de filmacions d’activitats específiques, i afavorir així l’intercanvi entre

els diferents membres de la comunitat. Aquestes filmacions poden ésser usades com a

pastilles formatives.

Programa de mediació i prevenció comunitària

Anna Nogueres i Robert Gimeno

El programa pretén intervenir sobre tot el territori català. El seu treball ha d’anar

vinculat amb els membres de les diferents administracions locals i moltes vegades

actuen com a vincle entre propostes i professionals que tenen interessos similars en

les diferents administracions.

L’e-Catalunya ha estat útil per a desenvolupar la seva activitat, atès que facilita la

relació entre els diferents serveis dels ajuntaments i ells mateixos com a coordinadors.

Tenen un apartat obert, on pot entrar qualsevol persona, a més d’un bloc específic en

el qual es van introduint informacions rellevants que poden interessar als col·lectius

pels quals desenvolupen la seva feina.

L’e-Catalunya també serveix de plataforma per a l’intercanvi de documentació i

l’actualització de continguts de forma generalitzada i fàcil entre tots els membres. Tant

ells com a coordinadors poden penjar documents, com la resta de personal que hi

participa (tot i que no acostumen a penjar-ne gaires).

L’e-Catalunya els ha permès també l’organització de cursos de formació a nivell virtual.



A banda dels professionals pròpiament dits, organitzaran una jornada que estarà

també oberta als joves, que han de ser els destinataris dels programes que ells

dissenyen i desenvolupen.

CoP d’arxius judicials

Ramon Saball Balasch

La seva comunitat porta treballant des del 2007. Aquest any els resultats no han estat

els que s’esperaven, tot i que els anys anteriors sí que havien tingut productes que

havien estat molt ben valorats per part de la comunitat mateixa, com per la direcció.

Per motius aliens a la comunitat, no hi ha hagut la suficient participació (trasllat de

documentació dels jutjats de Barcelona a la Ciutat Judicial, i a banda un procés

d’oposicions).

Creu, per tant, que perquè les coses funcionin cal que la institució afavoreixi la

participació dels diferents membres de la comunitat, si no hi ha una estabilitat laboral

dels empleats, les comunitats no poden funcionar perquè el personal no està per a una

altra cosa que per a resoldre el dia a dia.


Resum de les ponències del VIII Seminari especialitzat en gestió del coneixement

Education

Transcript of Resum de les ponències del VIII Seminari especialitzat en gestió del coneixement