GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

Sergi Casoliva Sesma11947172009/2010

INTRODUCCIÓ

En el món globalitzat en que vivim, les empreses cada vegada estan més preocupades per com utilitzar el coneixement.

Quan algun treballador abandona l’organització, de sobte les empreses es donen compte que les persones que elles creien que eren prescindibles en realitat tenen un coneixement que és vital pel funcionament de l’empresa. Les empreses s’han adonat de la necessitat de gestionar i comerciar el coneixement que posseeixen arribi a qualsevol indret del món.

Al valorar les empreses, el mercat no té en compte, només els recursos tangibles de l’empresa, sinó també els recursos intangibles. ¿Com són capaços els inversors de saber el valor exacte d’una empresa?.

¿Quin és el futur del coneixement? El coneixement és l’actiu més important de les empreses i s'estan fent esforços per adquirir-lo, retenir-lo i administrar-lo però, ¿el coneixement acabarà sent explícit per tothom i no hi haurà lloc per la creativitat?.

¿QUÈ ÉS LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT?

“La forma como las empresas generan, comunican y aprovechan sus activos intelectuales“.(1)

"La Gestión del Conocimiento es el proceso de ordenar, clasificar, categorizar y diseminar recursos de organización, que consisten en gente e información, de modo que se vuelvan útiles y relevantes para quienes los necesiten“.(2)

Harvard Business Review on Knowledge Management, Boston, 1994; en castellano: Harvard Business Review, Gestión del Conocimiento, Ediciones Deusto, Bilbaro, 2000. Friedman S. Morgan, analista i investigador per una empresa d’investigació sobre gestió de coneixement ("knowledge management" o KM), consultat a http://www.a3net.net/es/gescon/definiciones.htm, dia 03/07/2010.

OBJECTIUS DE LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

http://bqto.unesr.edu.ve/pregrado/Gestion%20de%20Tecnologia/unidad3/objetivosde_la_gc.html,. Consultat 03/07/2010

Segons un estudi de la Universitat Nacional Experimental Simón Rodríguez (UNESR).o Formular una estratègia de seguiment pel

desenvolupament, l’adquisició i l’aplicació del coneixement.

o Implementar estratègies orientades al coneixement.

o Promoure la millora continua dels processos de negoci, emfatitzant la generació i la utilització del coneixement.

o Avaluar els beneficis obtinguts mitjançant l’aplicació del coneixement.

o Reduir els temps dels cicles en el desenvolupament de nous productes, millorar les ja existents i la reducció del desenvolupament a les solucions dels problemes.

o Reduir les despeses associades en la repetició dels errors.

DIFERENTS TIPUS DE CONEIXEMENT

Coneixement explícit:

o És el coneixement formal basat en dades concretes. És fàcil de comunicar i compartir. Per exemple, a través d’una formula científica o un programa d’ordinador.

Coneixement implícit o tàcit:

o Es composa de coneixement tècnics (capacitats i coneixements informals difícils de concretar que es solen englobar en el terme “know-how”).

El valor del conocimiento, para aumentar el rendimiento de las empresas, Tissen René, Andriessen Daniel, pàg.35.Edición Prentice Hall, 2000.

EXEMPLE DELS DIFERENTS TIPUS DE CONEIXEMENT

Coneixement tàcit: (5)

o Un artesà expert, després d’anys d’experiència, adquireix un coneixement ampli i “sap els passos de fabricació, de memòria”. Però moltes vegades, no és capaç d’explicar els principis tècnics o científics en que es basa aquest coneixement.

Coneixement explícit: (6)

o Al Mc Donald’s, reps la mateixa atenció, els mateixos productes, el mateix servei, el mateix concepte de negoci, etc. Ocorre a Nova York, Barcelona, París, Singapur, etc. Això succeeix perquè els coneixements que es transmeten en les franquícies són explicitats d’una forma estructura que permet la transmissió del coneixement d’una manera homogènia.

Harvard Business Review: Gestión del conocimiento, pàg.28-33, Ed: Deusto, any 2003.

Exemple extret a http://www.gestiopolis.com/canales/gerencial/articulos/59/niveles.htm. Consultat el dia 03/07/2010.

PRINCIPALS ESTRATÈGIES PER ADMINISTRAR EL CONEIXEMENT

Dues principals estratègies:

oCodificació: El coneixement es cuidadosament codificat i emmagatzemat en llocs on es pugui accedir i utilitzar fàcilment per qualsevol treballador que estigui dins l’empresa.

oPersonalització: El coneixement està vinculat a les persones que l’utilitzen i és compartit principalment a través del contacte directe amb la persona.

Gràfic: Divisió de l'estratègia entre el coneixement tàcit i explícithttp://www.slideshare.net/soreygarcia/estrategias-km. Consultat el dia 03/07/2010

PROJECTES PER LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENTHi ha milers de projectes orientats a millorar la gestió del coneixement. Alguns dels projectes segons quin problema tenim són els següents:

Projecte Que intenta Exemple

Capturar i reutilitzar el coneixement

Millorar el coneixement dins de l’organització

Disseny de productes proposats

Capturar i compartir lliçons apresses des de la pràctica

Capturar el coneixement generat per l'experiència

Adaptar els usuaris en un nou context. Ex: Steve Jobs explicant com utilitzar l’Iphone 4.

Identificar fonts i xarxes d’experiència

Capturar i desenvolupar el coneixement contingut, facilitant la connexió entre les persones que el posseeixen.

Intranet dins de l’empresa, correu intern.

Estructurar i traslladar les necessitats de coneixement per millorar el rendiment

Donar recolzament als esforços en el desenvolupament de nous productes o en el redisenyament de processos fent explícit el coneixement necessari per una etapa particular d’una iniciativa.

Franquícia

Mesurar i manipular el valor econòmic del coneixement

Millorar l’administració Drets d’autor, llicències de software, bases de dades, patents, etc.

Sintetitzar i compartir coneixement des de fonts externes

Aprofitar les fonts d’informació i coneixement extern

Les consultores.

Nota: Gràfic d’elaboració pròpia segons una conferència realitzada a Maracaibo, l’any 2008 http://www.authorstream.com/Presentation/arlinesrodriguez-96748-la-gesti-del-conocimiento-en-el-proceso-estrateg-nconocimiento-arlines-urbe-doctorado-estrategico-de-organizaci-education-ppt-powerpoint/.Consultat el dia 05/05/2010

PROCÉS DE GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

El procés per gestionar el coneixement s’ha d’entendre com els subprocesos necessaris per al desenvolupament de solucions orientades a generar les bases del coneixement de valor per l'organització.

En el gràfic observem el procés que segueix la gestió del coneixement. Es un procés sistemàtic de detectar, seleccionar, organitzar, filtrar, presentar i utilitzar la informació per part dels participants de l'organització, amb l’ objectiu d’ explotar cooperativament els recursos dels coneixements per potenciar les competències organitzacionals i generar valor.

http://www.gestiondelconocimiento.com/documentos2/apavez/gdc.htm. Consultat el dia 03/07/2010

• El model descriu el cicle de generació de coneixement en les organitzacions mitjançant quatre fases:

(1) socialització: els treballadors comparteixen experiències i idees, el coneixement tàcit individual es transforma en col·lectiu.

(2) externalització: el coneixement tàcit col·lectiu es transforma en coneixement explícit.

(3) combinació: intercanvi de coneixement explícit mitjançant documents, correus electrònics, informes, etc.

(4) interiorització o aprenentatge: el coneixement explícit col·lectiu es transforma en coneixement tàcit individual.

MODEL DE GESTIÓ DEL CONEIXEMENT (NONAKA I TAKEUCHI (1995))

En el seu model interpreten un procés de creació de coneixement en les organitzacions on es produeixen interaccions entre el coneixement tàcit i explícit a través d'una espiral permanent de transformació. (7)

http://www.uoc.edu/dt/20138/index.html#5. Consultat el dia 03/07/2010

CONTINUACIÓ DEL MODEL DE GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

Aquest model de gestió del coneixement està típicament basat en la codificació del coneixement explícit i en la difusió i socialització del coneixement tàcit.

Per la seva banda, la difusió i socialització del coneixement tàcit consisteix en fomentar la comunicació entre els individus que componen l'organització a fi que es torni col·lectiu el seu coneixement individual.

¿Que és el valor?

Fonts de Finançament:Sacrifiquen consum actual, els interessos que es deixen de generar. Valoració: Vk

Proveïdors:Aporten tota classe de béns necessaris per la producció. Valoració: Vp

Gestor:Treballa per establir tota aquesta xarxa de relacions o contractes.

Treballadors:Aportació del treball. Valoració: Vt

Clients: Destinataris dels productes. Valoració: VCL

COMPONENTS QUE FORMEN EL MODEL DE STAKEHOLDERS

Apunts de classe. Tècniques de Gestió. 2010

EXPLICACIÓ DEL MODEL DE STAKEHOLDERS AMB LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

Una millora en la gestió del coneixement té unes conseqüències positives en tots els agents del model. Quan és fa una millora en les interaccions de l’empresa milloren les relacions dels agents, directament l'eficiència augmentarà i es crearà més producció.

El client percebrà valor i augmentarà la valoració en la corba de la demanda agregada perquè té una demanda inelàstica per aquest bé. L’empresa té molt poder de negociació i el client ha d’acceptar el preu màxim imposat.

Al tornar-se un producte més sofisticat i més ben valorat, el preu tendirà augmentar. Però saber si el preu o el cost d’oportunitat de comprar el producte, quin dels dos serà més gran, és una incògnita. Amb aquest cas, el preu no és flexible i una millora en la demanda no superarà la percepció perquè els mercats són competitius i si posés un preu superior a la valoració del client es quedaria sense mercat.

El sacrifici que faran els treballadors augmentarà, per tant disminuirà la contribució de l’empresa (Vt) perquè el cost d’oportunitat d’anar a treballar baixa, és a dir, els treballadors estan disposats anar a treballar gràcies a l’incentiu que reben de la formació. Els salaris també augmentaran perquè els treballadors estaran més qualificats per l’aprenentatge amb les noves tecnologies i pel risc de marxar d’empresa se'ls haurà de millorar la remuneració.

Els proveïdors els passaria el mateix que als clients, però per simplificar el model deixem igual les coses.

Els propietaris desitgen obtenir beneficis i suposem que la renda residual augmentarà, és a dir, el preu serà superior als costos dels treballadors i dels propietaris. Per realitzar la inversió del projecte, és a dir, per millorar la gestió del coneixement al ser una propietat privada, amb el capital limitat és fàcil obtenir crèdit i realitzar una ampliació de capital. La valoració dels propietaris (Vk) fa que augmentin els interessos que es generen.

EXPLICACIÓ DEL MODEL DE STAKEHOLDERS AMB LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

MODEL DE STAKEHOLDERS

Stakeholder

Contraprestació Aportació Riquesa apropiada

Clients VCL p VCL-p

Treballadors w Vt w-Vt

Proveïdors c Vp c-Vp

Fonts de Finançament

R=p-w-c Vk R-Vk

CAS PRÀCTIC DEL MODEL DE STAKEHOLDERS SENSE MILLORAR LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

British Petroleum és una companyia dedicada principalment al petroli. Es una de les majors companyies del món i la tercera empresa més important dedicada al petroli. La companyia ha sabut aplicar i utilitzar les eines per una bona gestió del seu entorn. Quan BP construeix una plataforma petrolífera ha de combinar els coneixement dels seus propis experts amb els d’una amplia comunitat de subcontractistes.

L’empresa té uns recursos propis de 1.000€. Els propietaris esperen una rendibilitat anual del 10%. L’empresa espera produir aproximadament 300 barrils de cru. Els clients, que en general són petites empreses i distribuïdores de gasoil estan disposades a pagar 100€ per barril de cru. Però a l’empresa li costa 95€ produir cada barril. Els treballadors de BP estan disposats a cobrar 45€ anualment i en total són 50 treballadors. L’empresa per premiar les seves tasques amb molt risc els remuneren amb 50€ anuals. El material que necessita l’empresa és el ferro (per produir els barrils). Els materials els hi costen a l’empresa 42€ però els proveïdors estarien disposats a cobrar 40€.

Nota: en el model no he tingut en compte la variació en la percepció de l’empresa com a conseqüència del vessament de petroli al Golf de Mèxic, el 20 d’Abril de 2010. http://www.gestiondelconocimiento.com/casos_area_profesional.htm. Consultat el dia 05/07/2010

CAS PRÀCTIC DEL MODEL DE STAKEHOLDERS SENSE MILLORAR LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

Stakeholders

Contraprestació

Aportació Riquesa apropiada

Clients VCL=30.000 p= 28.500 VCL-p= 1.500

Treballadors w= 4.800 Vt= 4.500 w-Vt= 300

Proveïdors c=13.500 Vp=12.600 c-Vp=900

Fonts de Finançament

R=p-w-c =10.200

Vk=100 R-Vk=10.100

Riquesa generada: VCL-Vt-Vp-Vk=12.800Renda residual: R(p-w-c )=10.200Benefici Econòmic Propietaris: R-Vk=10.100

CAS PRÀCTIC DEL MODEL DE STAKEHOLDERS AMB LA MILLORA EN LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

L’empresa ara incorpora un sistema de Gestió de projectes, que permet a cada una de les parts presentar informes de progrés, identificar els colls d’ampolla i resoldre ràpidament problemes importants, com els retards causats per unes condicions atmosfèriques adverses, una equivocació amb el proveïdor, etc.

La col·laboració en temps real dels agents que composen el model millora notablement el valor dels coneixements compartits per tots els treballadors, ja que genera major rapidesa i permet que es transfereixin millors alguns continguts i arribar a un consens amb més rapidesa.

L’empresa augmenta els recursos propis per crear la nova inversió fins als 1.100€. Els propietaris continuen esperant una rendibilitat anual del 20%. L’empresa espera produir aproximadament 320 barrils de cru. Els clients, ara estan disposat a pagar 110€ per barril de cru, ja que perceben que el barril de BP es de més qualitat que els competidors. Però a l’empresa li costa 105€ produir cada barril, ja que han augmentat els costos. Els treballadors de BP ara estan disposats a cobrar 95€ perquè s’han tornat més eficients i competitius anualment i en total són 70 treballadors. S’han creat 10 nous llocs de treball per l’aparició d’una nova àrea d’estratègia. L’empresa per premiar les seves tasques amb molt risc els remuneren amb 100€ anuals. El material que necessita l’empresa és el ferro (per produir els barrils). Els materials els hi costen a l’empresa 45€ però els proveïdors estarien disposats a cobrar 42€. Els proveïdors els mantenim intactes, perquè el projecte de moment només ha millorat la interactivitat dels treballadors.

CAS PRÀCTIC DEL MODEL DE STAKEHOLDERS SENSE MILLORAR LA GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

Stakeholders

Contraprestació

Aportació Riquesa apropiada

Clients VCL=35.200 p= 33.600 VCL-p= 1.600

Treballadors w=7.000 Vt= 6.650 w-Vt=350

Proveïdors c=13.500 Vp=12.600 c-Vp=900

Fonts de Finançament

R=p-w-c =13.100

Vk=220 R-Vk=12.880

Riquesa generada: VCL-Vt-Vp-Vk=15.730Renda residual: R(p-w-c )=13.100Benefici Econòmic Propietaris: R-Vk=12.880

CONCLUSIONSLes conclusions serviran per respondre a les preguntes inicials:

Els inversors no valoren les empreses segons la cotització borsària, sinó que tenen en compte quin es el valor intangible de l’empresa. El cas de Coca-Cola ho demostra ja que, és la marca més coneguda del món i els seus ingredients són secrets, fet que encara li dóna més valor.

http://news.cnet.com/i/bto/20080918/top_brand_value.png. Consultat el dia 07/07/2010

El futur del coneixement amb l’aparició de les noves tecnologies s’ha revolucionat completament. Tot i així ens encaminem cap a la introducció massiva de la tecnologia i el futur de les empreses es estar en contacte permanent amb la situació del mercat. Les empreses que adaptin més ràpid la tecnologia són les que triomfaran perquè tindran més avantatge competitiva.

CONCLUSIONS

Una millora dels recursos humans que composen l’organització a través de la formació interna, empleant les eines interactives i millorant el diàleg entre les diferents àrees, són les claus de l’èxit d’una empresa.

La situació ideal hauria de guiar les nostres accions cap a una organització, composada principalment per gent motivada que busqui superar-se dia a dia i que la informació flueixi còmodament, fomentant les habilitats per a l’aprenentatge i s’incentivi a socialitzar experiències i assimilar tot l’aprenentatge.

La gestió del coneixement com tota disciplina que comença, té moltes limitacions i molta gent les confon pels seus propis paradigmes. El futur que l’espera és favorable i molt millorable per tots.

http://www.uvalpovirtual.cl/archivos/simposio2005/AlbertoNaranjo-LaGestionDelConocimientoUnMitoOUnaRealidad.pdf. Consultat el dia 07/07/2010

Moltes gràcies

Sergi Casoliva Sesma

sergicasoliva@gmail.com