Presocràtics - 11.3 Explicació racional de la natura

Qüestionats els mites, quines alternatives?

------

?

Presocràtics - 2

Del mite al logos

- explicació arbitrària- narració imaginària- explica el present pel

passat- caos

- explicació racional- amb necessitat lògica- actitud crítica i

justificant- explica el passat pel

present- cosmos

Observant fent ús del sentits:- el món canviant, les aparences, la pluralitat (estacions, cicles vida, …)

Teoritzant fent ús raó:- realitat fixa, no canviant, hi ha substràtum, una unitat.

És l'ordre físic o natural: o Physis.

L'ordre dels principis, més enllà del físic: o Arkhé. És la causa, l'origen del físic, la realitat bàsica.

Cosmos1-Caos-Cosmos.VOB

1.3 Explicació racional de la natura

Presocràtics - 3

Què comentes?------

?

1.3 Explicació racional de la natura

Escola de Milet

Tales (~ 630/546): l’arkhé o principi bàsic és l'aigua, millor, la humitat, font de vida.

Tot necessita aigua i descansa sobre l'aigua.

Anaximandre (~ 610/547), deixeble de Tales, considera quelcom per sota i primer que l'aigua, que sigui l'origen i substràtum

de totes les coses, de tots els canvis, l'indeterminat o ápeiron. De l'ápeiron

sorgeixen les coses (determinacions) i a ell retornen. Intueix teoria evolució.

Anaxímenes (~ 588/524), deixeble d'Anaximandre, veu massa abstracte el

principi originari del seu mestre; el principo o realitat bàsica és determinat: l'aire, el substrat universal de totes les coses.

1.3 Explicació racional de la natura

Pitagòrics - 1

«Els pitagòrics adoptaren les creences òrfiques de la dicotomia humana en una ànima pura i

un cos impur, de la transmigració de les ànimes i del parentesc entre tots els animals. L'ànima,

presonera dins del cos, aspira a trencar el cicle de reencarnacions i a reintegrar-se a la

seva vertadera pàtria, la divinitat. Li cal preparar-se i purificar-se.

En un primer estat, aquesta purificació consisteix en seguir els preceptes, els

'akoúsmata' (el que sé per haver oït) del profeta: els preceptes oïts del mestre i

tramesos oralment. Hi ha un altre camí més segur cap a l'alliberament de l'ànima però er la

seva dificultat esta reservat a uns pocs escollits: és el camí matemàtic, basat en

l'estudi i comprensió dels secrets de l'univers, dels 'mathémata' (l'aprés, el que he arribata

entendre) són les idees que desvelen l'estructura bàsica del món, aquesta estructura és de caràcter numèric.»

MOSTERÍN HF v.3

1.3 Explicació racional de la natura

Pitagòrics - 2

? 11 Quins elements pesen més, els materials o els formals?-- ----

? 12Tot és matematitzable?-- ----

1.3 Explicació racional de la natura

Heràclit d’Èfes: Tot és procés

a) Perpetu fluir de totes les coses.

Fr.88: "Com una mateixa cosa està en nosaltres el que és vivent i el que és mort, així com el despert i l'adormit, el que és jove i el que és vell; doncs, aquests, al canviar, són aquells, i aquells, al canviar, són aquests."

b) Metàfora del foc: totes les coses són flames

Fr.90: "Tot canvia en el foc, i el foc, en tot, així com les mercaderies es canvien per or i l'or per mercaderies."

c) Ocult en la natura, un logos

Fr.60: "El camí que puja i el que baixa és el mateix."

d) Lluita constant de contraris

Fr.49: "Baixem i no baixem al mateix riu, som i no som."

e) L'enfrontament (polemos) és positiu

Fr.80: "Hem de saber que la guerra és universal, i que la justícia és discòrdia, i que tot esdevé segons la discòrdia i la necessitat.“

1.3 Explicació racional de la natura

Parmènides d’Elea: Immutabilitat radical

Fr.3: "Perqué és el mateix concebre-ho i ser-ho."

Fr.6: "Cal dir i pensar que el que és sigui;perqué hi ha ésser, però no hi ha no-res.T'incito a que ho entenguis.Així t'aparto d'un primer camí de recercai després d'aquell per on els mortals que res no sabendivaguen bicéfals, car en el seu pit guia la incapacitat.Gent sense discerniment, per als quats el ser i el no sersón considerats el mateix i no el mateix,i que de totes les coses hi ha doble direcció.“

Fr.8: "Sols un discurs resta: I'ésser és.I tot ens mostra que ha estat ingenerat i que no és moridor, / car és únic i inamovible i sense fi.No ha estat no sera mai, perqué és ara mateix senceri, a la vegada, u i continu. / Si no, ¿quin origen tindria? ¿Com, d'on podria haver sorgit?I no et permeto que diguis ni pensis: des de no essent, car no és dicible ni pensable que no és.¿Quina necessitat I'impulsaría a brotar després o abansoriginant-se del no res?Així cal que o sigui tot absolutament o no."

a) Els canvis són aparences sensorals

b) La raó, sempre té primacia

c) El que és, no pot no ser; el que no és, no pot ser

d) Immutabilitat i permanència

1.3 Explicació racional de la natura

Zenó d’Elea

Zenó d'Elea. Arguments contra el moviment.L’ésser és immòbil: acceptar el moviment implica paradoxa lògica.

1.3 Explicació racional de la natura

Heràclit o Parmènides ?

Canvi o permanència?

Partint de les següents pautes, argumenta a favor d’un o altre:

- Matèria i vida, evolucionen

- Tot ésser viu cerca menjar i no ser menjat

- Jo em sento diferent al llarg de la vida

- Els àtoms de ferro de la meva clau ...

- No penso el mateix ara que fa cinc anys

- Tot ésser viu neix, creix i mor

- Les lleis de l’univers ...

1.3 Explicació racional de la natura

Pluralistes: intents de conciliació

Empèdocles d’Agrigent, -494/-432

Dels Jonis: Heràclit De Parmènides

La physis és un procés de canvis constants

El que és no pot venir del que no és

En comú:

a) L'existent no ha pas sorgit d'un sol i únic principi (com defensaven els seus predecessors), sinó de diferents elements primigenis;b) Els canvis que observem són combinacions i recombinacions dels elements primigenis, no transformacions d'aquests.

Anaxàgores de Clazómenes, -500/-428

Leucip de Milet, -450/ Demòcrit d’Abdera, -460/-370

1.3 Explicació racional de la natura

Pluralistes: estableix connexions - 1

Empèdocles d’Agrigent

1. Empèrdocles postula quatre elements ...

E. Mendeleiev

(C. Lavoisier)

2. Els autèntics primers principis ...

A. Freud

3. Brotaren sobre la terra ...

D. Darwin

1.3 Explicació racional de la natura

Pluralistes: estableix connexions - 2

Empèdocles d’Agrigent

Anaxàgores de Clazómenes

1. Empèrdocles postula quatre elements ...

E. Mendeleiev

(C. Lavoisier)

2. Els autèntics primers principis ...

A. Freud

3. Brotaren sobre la terra ...

D. Darwin

4. Essent les coses així ... moltes coses de cada tipus ...

C. Lavoisier

(E. Mendeleiev )

5. La Ment és la més subtil ...

H. Laplace

1.3 Explicació racional de la natura

Pluralistes: estableix connexions - 3

Empèdocles d’Agrigent

Anaxàgores de Clazómenes

Atomistes:Leucip de Milet i Demòcrit d’Abdera

1. Empèrdocles postula quatre elements ...

E. Mendeleiev

(C. Lavoisier)

2. Els autèntics primers principis ...

A. Freud

3. Brotaren sobre la terra ...

D. Darwin

4. Essent les coses així ... moltes coses de cada tipus ...

C. Lavoisier

(E. Mendeleiev

5. La Ment és la més subtil ...

H. Laplace

6. ... afirmaren que els elements són el ple i el buit...

G. FÍsica

7. ... aquests àtoms es mouen en un buit...

B. Model atòmic actual

8. Atribueixen a l’atzar la causa ...

F. Biologia

1.3 Explicació racional de la natura

CT. Aristòtil sobre els pitagòrics - 11.3 Explicació racional de la

natura Llibre, pàgina 22

Els anomenats pitagòrics van ser els primers que, dedicats a les matemàtiques, van impulsar aquesta ciència. Obsessionats per la seva matèria d'estudi, van arribar a creure que els principis dels números eren els principis de tots els éssers. I això per les raons següents: perquè els números són anteriors als éssers de la natura; perquè en els números semblava haver-hi més semblances que en el foc, la terra i l'aigua pel que fa a l’experiència dels éssers i de les coses que estan en formació (per això la justícia, l'ànima i la intel·ligència, les circumstancies temporals de les coses, etc., els semblaven una simple combinació de números); i, en fi, perquè en els números veien les combinacions i explicacions de la música i els fenòmens musicals. Així doncs, en veure que tota la natura semblava que es podia reduir als números i en ser, d'altra banda, els números anteriors a totes les coses, van creure que els elements dels números eren també elements de totes les coses i que l'univers astronòmic tot ell n'era una combinació harmònica. I totes les concordances que podien descobrir en els números i en els fenòmens musicals respecte de les fases dels fenòmens astronòmics, les parts i l'ordre que els regia en tot l'univers, després de reunir-les en un sistema, les aplicaven a la investigació de tots els éssers. I si els fallava alguna cosa en algun punt, s'hi aplicaven amb totes les seves forces fins a aconseguir que tot el seu tractat s'acomodés a aquests fenòmens també. Per exemple, en suposar que la dècada és, en aparença, un número perfecte que circumscriu la forma natural de tots els altres, van decidir que els cossos que estan en moviment en el cel astronòmic havien de ser deu. Però en trobar-se que només se n'hi podien veure nou, van imaginar-ne un de desè que seria l'«oposat a la Terra». Aristòtil, Metafísica, 1, 5.

?

CT. Aristòtil sobre els pitagòrics - 21.3 Explicació racional de la

natura

? Els anomenats pitagòrics van ser els primers que, dedicats a les matemàtiques, van impulsar aquesta ciència. Obsessionats per la seva matèria d'estudi, van arribar a creure que els principis dels números eren els principis de tots els éssers. I això per les raons següents: perquè els números són anteriors als éssers de la natura; perquè en els números semblava haver-hi més semblances que en el foc, la terra i l'aigua pel que fa a l’experiència dels éssers i de les coses que estan en formació (per això la justícia, l'ànima i la intel·ligència, les circumstancies temporals de les coses, etc., els semblaven una simple combinació de números); i, en fi, perquè en els números veien les combinacions i explicacions de la música i els fenòmens musicals.

Així doncs, en veure que tota la natura semblava que es podia reduir als números i en ser, d'altra banda, els números anteriors a totes les coses, van creure que els elements dels números eren també elements de totes les coses i que l'univers astronòmic tot ell n'era una combinació harmònica. I totes les concordances que podien descobrir en els números i en els fenòmens musicals respecte de les fases dels fenòmens astronòmics, les parts i l'ordre que els regia en tot l'univers, després de reunir-les en un sistema, les aplicaven a la investigació de tots els éssers. I si els fallava alguna cosa en algun punt, s'hi aplicaven amb totes les seves forces fins a aconseguir que tot el seu tractat s'acomodés a aquests fenòmens també. Per exemple, en suposar que la dècada és, en aparença, un número perfecte que circumscriu la forma natural de tots els altres, van decidir que els cossos que estan en moviment en el cel astronòmic havien de ser deu. Però en trobar-se que només se n'hi podien veure nou, van imaginar-ne un de desè que seria l'«oposat a la Terra». Aristòtil, Metafísica, 1, 5.

CT. Aristòtil sobre els pitagòrics - 31.3 Explicació racional de la

natura

1? Explica breument les idees principals del text. (entre 50 i 80 paraules)

2? Posa un títol ben representatiu

3? Aporta alguna idea o comentari extern, però relacionat amb el text

CT. Aristòtil sobre els pitagòrics - 41.3 Explicació racional de la

natura

1? Explica breument les idees principals del text. (entre 50 i 80 paraules)

Aristòtil presenta la visió pitagòrica segons la qual els números són els principis (arkhé) de totes les coses, enunciant tres raons: - els números són anteriors als éssers naturals, - major semblança entre els éssers i els nombres, que entre els éssers i altres elements, - la música s’interpretava numèricament. Així tota la natura era reduïda a números, essent tot l’univers una combinació harmònica musical. Tot l’univers és explicable amb números; tot s’hi ajustava o s’hi feia ajustar.

2? Posa un títol ben representatiu

3? Aporta alguna idea o comentari extern, però relacionat amb el text

- Trets essencials de la teoria pitagòrica, segons Aristòtil- Crítica de la teoria pitagòrica- Els orígens del pensament pitagòric

-Sobre primacia dels elements materials o formals,…-Indicar quins són els nou cossos celestes visibles,…-Sobre la tetrakis o nombre perfecte,…