1. Histria de la filosofia Origen de la filosofia

2. Els filsofs presocrtics: els fsics i els sofistes 1. Els filsofs jnics 2. Els filsofs itlics 3. Sistemes postparmnides 3. Situaci geogrfica 4. Introducci La filosofia neix a les costes dsia a Milet. Milet s un colnia grega dintercanvi comercial i cultural. Altres ciutats com: Efes, lilla de Samos, i al sud dItlia a colnies gregues com Crotona i Siracusa (la Magna Grcia). Mythos lgos (el pas del mite a la lgica, un discurs lgic. Lhome es qestiona la natura physis. 5. Els filsofs jnics Tales de Milet Anaximandre Els filsofs jnics AnaxmenesHerclit 6. Tales de Milet S. VII-VI a.C. Neix a Milet. No conservem textos seus. Cientfic i gran observador de la natura. Va viatjar a Egipte. El seu principi fonamental hydor (aigua). Sense aigua no hi ha vida i laliment s humit.La terra se sost damunt de laigua. 7. Anaximandre de Milet S. VI-V a.C. Neix a Milet. Deixeble de Tales. Escriu un llibre sobre la natura i mapes. Creu en ms dun mn. Principi del peiron; s illimitat i el principi de tot."Del peiron neixen totes les coses i totes les coses tornen al peiron segons la necessitat ja que es paguen mtuament penes i retribucions per la seva injustcia segons l'ordre del temps." 8. Anaxmenes de Milet S. V a.C. Neix a Milet. El seu principi laire. s necessari per viure i deriva de tot. Processos de laire: 1. Rarefacci: laire es converteix en foc i dna lloc a la calor. 2. Condensaci: laire s converteix en vent, nvol. Aigua, en terra, pedra i deriven la resta del ssers (la vida). Ho descobreix observant la respiraci. 9. Herclit S. V a.C. Neix a Efes. Escriu prosa jnica. s misteris i estrany, anomenat obscur. Misgins (odi a les dones) i misantrop (odi a lsser hum). Vegetari. Conservem 130 fragments seus (breus unes 8 lnies mx.). Frases lapidaries, veritat molt profunda.El sol s nou cada dia. 10. Herclit La seva filosofia sexplica en dues tesis: 1. La tesi de canvis: tot flueix i res s mant. 2. La unitat de contraris: els contraris lluiten per es necessiten. Monisme dinmic una realitat que canvia. Tot ho que canvia segueix un ordre logos ra universal (lleis dels canvis) . Arkh foc. Explica la creaci i la destrucci, el procs del canvi. Lsser hum ha de entendre el logos (ra) de la natura. 11. Els filsofs itlicsEls filsofs itlicsPitagricsParmnidesPitgoras 12. Pitagrics Escola sectaria. Pitgoras neix a lilla de Samos, i sestableix al sud dItlia a Crotona. Pitgoras, Alcme, Filolau i Theano (dona de Pitgoras). Esoterisme (no divulgaci dels sabers, guardar silnci). Vegetarians. Sensenya matemtiques, saber religis sobre lnima, (purificaci). 13. Pitagrics Dos doctrines: 1. Doctrina de lanima: lnima s immortal, cau en un cos fins que es reencarna (catarsi). Teoria de la transmigraci de les nimes. (metempsicosis). 2. Doctrina del nombre: arithmos aritmtica, cincia dels nombres. Nmero perfecte 10. Triangle perfecte tetraktys. 14. Parmnides S. VI-V a.C. Neix a Elea. Text breu anomenat Poema de Parmnides. Escrit en hexmetres, es divideix en dues parts: 1. Via de la veritat: intenta deduir tot all que podem saber sobre el mn. 2. Via de lopini: reintrodueix el mn dels sentits, de les aparences. Dos camins davant la realitat: 1. s i no s no-sser. 2. No s i cal que no sigui. Conclusi: Lsser s el nosser no s. Ontologia:s el mateix pensar i sser. 15. Parmnides Caracterstiques de lsser: 1. Etern (no ha nascut ni morir, perqu s impossible la creaci i destrucci). 2. Sempre s present (no era ni ser, s). 3. s homogeni (s compacte, nic i continu). 4. s immbil (no pot superar els seus lmits). 5. s semblant a una esfera (s perfecte i sense costats). Les dues tesis de Parmnides: 1. Hi ha un sol sser (unitari). 2. Lsser no canvia (estabilitat). El mn dels sentits en enganya perqu no ens mostra la realitat de veritat. La ra justifica que el moviment s impossible. 16. Sistemes postparmnides Empdocles Filsofs PluralistesAnaxgoras AtomistesLeucip i Demcrit 17. Empdocles S. V a.C. Neix a Siclia. Parla sobre natura i religi. Conservem escrits. Neixament s luni dels quatre elements (arkh). Dues fores csmiques: Lamor (philia) uneix i lodi (neikos) separa. 18. Anaxgoras S. V a.C. Neix a Clazmenes. Viatja a Atenes al 460 a.C. Sotms a un procs per imparitat. La seva tesi Tot est en tot, en tot hi ha totes les coses. Tots els ssers estan formats per unes llavors (les qualitats de les coses), anomenades homeomeries sn indestructibles. Hi ha un principi que les ordena al nous o intellecte, evita el caos i degradaci dels elements. 19. Atomistes: Leucip i Demcrit S. V-IV a.C. Poca informaci de Leucip. La ptria del ser hum s el mn sencer cosmopolitisme.Lsser hum s un microcosmos. Teoria atomista: 1. Tot est format per toms (invisible). Figures amb forma i mida geomtrica. 2. No neixen no moren ni canvien (s un microcosmos). 3. Els toms es mouen en el buit (s el etern espai on es mouen). 4. El moviment dels toms no t causa (necessitat ni propsit). 5. Els toms sn realitats verticals. No sn aparences. 6. Lnima est formada per toms esfrics, tenen la forma perfecte (Materialisme).Viure no val la pena per qui no t amics. 20. Els sofistes Se situen a Atenes (segle de Pericles, Gran demcrata). poca de la clssica grega (Eurpides, Sofocls, Esqu..) Esclat cultural aparici de la democrcia (vida pblica). Sofistes (mestres dedicats a ensenyar retrica, poltica, modals) cobren diners. Plat (origen jerrquic) sofista que no cobrava diners, perqu deia que no es podia comerciar amb el saber. 21. Els sofistes Caracterstiques: 1. El saber ho inclou tot, integra tots els coneixements (saber enciclopdic) polis. 2. El coneixement s un procs. 3. El coneixement t un carcter relatiu (relativisme). Noms hi han opinions. 4. El relativisme porta a lescepticisme. El coneixement s problemtic. 5. El llenguatge es converteix en manipulador de la realitat. 22. Treball realitzat per:MAR CRISOL ILLA