Dime d’on vens i et

diré qui ets!

Protàgores d‘Abdera

Parmenides d’Elea

Eraclit d’Efes

Pitágores de Samos

Tales de Mileto

Un insòlit viatge

ple de saber.

Iona rod

rigo

Pedro García

Montse Pu

chades

Dani rodrí

guez

Abigail Dombrow

ski

Presocràtics a

Olimpia!

Heraclit:

“Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som” “Todo surge conforme a medida y conforme a me-

dida se extingue”

Parménides:

“Ni los dioses te induzcan a un camino común por

ser trillado. No resuelvan los ojos sin examen;

no juzguen por el eco los oídos, ni por la lengua juz-

gues. Juzgue, sí, la razón en las cuestiones.”

Protàgores:

“El hombre es la medida de todas las cosas, de las que son en cuanto que son, de las que no son en cuanto que no son.”

Tales:

“El agua es l’element i principi de les coses.”

“El tiempo es la única sabiduría!

Pitágores:

“Educad a los niños y no será necesario castigar a los hombres”

“Nada perece en el universo; cuanto en él acontece no pasa de meras transformaciones”

Frases cèlebres.

No sóc el germà de Pitàgores! Sóc Protàgores, el

sofista més important que trobaràs. Viatge molt

però aquest és el millor viatge que he fet, com-

partir filosofies és molt interessant. Jo pense

que tot està regit per una influència permanent

de partícules i que el moviment no és possible

sense l'existència de contraris. És per això que

veig l'oposició i la contradicció com els verita-

bles principis de la realitat. També soc molt bo

en retòrica, però si vols la meua ajuda has de

demanar un crèdit!

Estic molt content d’estar

ací, el meu nom com tots

sabeu és Tales i em consi-

deren el primer dels filò-

sofs. Vaig formar fa molt

de temps l’escola Jònica de filosofia y també sóc el pri-

mer dels 7 savis de Grècia. M’agraden molt les matemàti-

ques y l’astronomia, Tinc teoremes que compartir amb

els meus companys. Una anècdota graciosa meua va ser

que després de preveure un eclipse em vaig caure en un

pou i una dona em va dir que com vull saber del cel si no

veig el que hi ha a terra.

La pitjor notícia de tota la meua vida com filòsof i mate-

màtic va ser que no podria anar a Grècia amb els meus

companys per culpa d’un vaixell. La conducta de les meues

escoles es molt estricta i per això em molesta molt el

desordre! Com es evident, el món són matemàtiques i

geometria, tinc un teorema

i fins i tot vaig fer una teo-

ria musical. Me n’he d’anar

perquè he de parlar amb

unes veus del meu cap, sí, ja

vaig...!

Hola, jo sóc

Tales.

Pitàgores em diuen!

Heraclit sóc jo!

Hola, segur que sabeu que

sóc Heraclit. També podeu

anomenar-me l'obscur, per-

què diuen que tinc una ex-

pressió enigmàtica, serà ve-

ritat? Bé… Sóc un filòsof

considerat de l’escola Jònica

encara que no coincidim en

tot.

Per exemple, jo defenc que

el fonament de tot està en

un canvi continu.

M’agrada molt dir la frase “Panta rei”, significa “tot

fluix”.

Estic fart de que em diguen

Parmesano! Però de totes ma-

neres ha sigut genial poder

vindre ací, una llàstima per

Pitàgores. Jo solament vaig

escriure una obra perquè el

bo, si és breu, és dues vegades

bo, el meu pensament es divi-

deix en dues parts: La via de

la veritat i La via del que pen-

sen els mortals. La vía de la verdad conté una reflexió

completament nova que va mo-

dificar radicalment el curs de

la filosofia.

No em cansaré mai de repetir que la raó es el criteri que

jutja les coses, i que els sentits no són criteris exactes

ni segurs. I que l'ésser ha de ser infinit, il·limitat, o es-

taria envoltat pel no ésser. Igualment ha de ser etern, ja

que si deixés de ser ésser seria no ésser, absurd lògic.

És Parmènides no parmesano!

Protàgores no es pitàgores.