Practiques i experimentacio_ciencies_pedro_miguel_ies_guillemdalcala

IV JORNADES DE DIDÀTICA I EDUCACIÓ CIENTÍFICA CEFIRE DE SAGUNT 2010

Pràctiques i experimentació en ciències a l'IES Guillem d'Alcalà Pedro Miguel Gómez

CONTAMINACIÓ ACÚSTICANivell: 1r i 2n ESO (La mateixa pràctica va ser modificada per una companyera per adaptar-la al nivell de Física de 2n de batxillerat)

Objectius:Sensibilitzar a l'alumnat sobre el problema de la contaminació acústica.Entendre intuïtivament que l'escala decibèlica no és lineal i interpretar la gràfica exponencial.

Introducció: 1. Debat amb els teus companys sobre les següents qüestions i resumix en deu línies vostres conclusions sobre el

concepte de contaminació acústica. a. Diferència entre so i soroll; quin de les dos paraules és del camp de la física i quina de la psicologia?

b. Relació entre contaminació i residu . Com definiries contaminació?

c. Diferència entre contaminació química i física; ja sabeu, alguna cosa que tinga a veure amb la matèria i l'energia.

2. Agrupa estes paraules en tres conjunts: volum, to, timbre, alt, baix, intensitat, freqüència, greu, agut, metall, corda, vent, decibel, Hertz.

Intensitat i nivell d'intensitat.La intensitat d'una ona sonora està en relació amb l'energia que transmet i amb l'augment de pressió que suporta el timpà i es mesura en Watts/ m2. El nivell d'intensitat és la sensació que tenen les nostres oïdes i es mesura en decibels dB. Els decibels relacionen cada so amb el mínim so perceptible per la mitjana dels humans ( 10-12 W/m2), per mitjà d'una equació logarítmica. Quan donem una palmada ens produïx una determinada sensació sonora. Quan dos persones donen, cada una, una palmada; no tenim la sensació d'haver doblat el volum, però com podeu comprendre sí s'ha alliberat el doble d'energia. En general, cada 3 decibels de més que sentim, es relacionen amb el doble d'energia alliberada i que arriba al nostre cos.

Materials:Sensor de so.Consola Xplorer GLX

Disseny de l'experiment:1. Es fan assajos de sincronització de les palmades amb els alumnes.2. Es demana silenci i es registra el soroll de fons, al voltant d'uns 50 dB a l'institut (Canonades de la calefacció,

trànsit, alumnes pels corredors, etc)3. Es donen les instruccions definitives, per a no haver de parlar massa durant el registre continu. Un alumne

donarà un palmada, després dos alumnes donarà una palmada simultània, desprès quatre i així successivament doblant l'energia en cada registre.

4. Es pren els registres i els alumnes apunten el segons al que s'ha fet cada registre, es poden repetir els registres que hagen eixit manifestament mal per falta de sincronització.

Anàlisi de les dades:Encara que cada persona allibera una quantitat d'energia diferent i que costa un poc al principi sincronitzar les palmades, s'aconsegueix veure un increment al voltant de 3 dB a cada nou registre en que es dobla la pressió sonora.Qüestionari final:

1. Quants decibels puja el sonòmetre quan doblem la pressió sonora de l’ambient?2. Feu una gràfica amb les dades obtingudes amb el sonòmetre netejant els registres que han eixit malament.3. Què es més fàcil, pujar de 60 a 70 decibels o pujar de 90 a 100 decibels?4. Busca informació sobre la contaminació acústica a València i Espanya.5. Quants decibels arriba a mesurar el sonòmetre de la plaça de l’ajuntament en una mascletada? 6. Quina intensitat es considera perillosa per a la salut si es percep durant un llarg període de temps?



INFLUÈNCIA DEL TIPUS DE LLUM A LA FOTOSÍNTESI

Nivell: Batxillerat, 4t ESO

Introducció teòrica:Les plantes i els animals ha evolucionat a la Terra aprofitant les freqüències de radicacions electromagnètiques més abundants que hi arriben, que són les que coneguem com llum visible.Dins d'aquestes, és el verd el que no absorbeixen, el reflecteixen i per això les veiem verdes. Absorbeixen principalment llum roja i llum blava.

Materials:Sensor d'oxigenConsola o ordinadorBanc d'òptica amb filtres.Suport amb nous i pincestub d'assaig gros 28mm Øplantes aquàtiquesNaHCO3

Disseny experimental:

Variable independent: Diferents freqüències de llum proporcionada pels filtres del banc d'òptica.Variable dependent: Concentració d'O2

Variables controlades: Es important que no es calfe molt la mostra amb la llum.1. Es col·loque les plantes al tub d'assaig, humides però no submergides per a que l'oxigen no es quede dissolt a

l'aigua i apegades a mitja pared del tub. 2. S'agafa el tub d'assaig al suport amb les pinces de manera que les plantes reban el màxim de llum possible però

que haja aire i l'oxigen no es quede atrapat en bombolles en l'aigua.3. Es calibra el sensor d'oxigen.4. Es pren el registre de l'activitat fotosintètica per a cada freqüència canviant els filtres.

Anàlisi de les dades:Es comparen diferents resultats. El filtre magenta que retè el verd però deixa passar el roig i el blau, hauria de ser el més eficaç.

A la meua prova el roig descriu una gràfica molt semblant a l'esperada, però el blau produeix menys fotosíntesi que el verd, quan aquest no hauria d'haver-ne fet cap (Desconec exactament les freqüències que deixa i no deixa passar cada filtre, estaven en un equip d'òptica antic i al llibre d'instruccions no posa les especificacions tècniques).



VENTILACIÓ PULMONARNivell: ESO

Objectius: Demostrar que l'aire expirat conté oxigen, no només diòxid de carboni.Comparar l'aire espirat per un fumador i per un no fumador. Conscienciar els alumnes sobre els efectes del tabaquisme.Interpretacions de gràfiques.

Qüestions prèvies i introducció teòrica:Què substància ix quan espirem? Eixirà oxigen quan expirem?Quina persona tirarà més oxigen, una fumadora o una no fumadora?Per què es bufa a la boca d'una persona ofegada per a reanimar-la? En quina part de l'aparell respiratori es produeix l'intercanvi de gasos entre la sang i l'atmosfera? Què és el volum mort de l'aparell respiratori?

Quin efecte té el quitrà del tabac sobre la salut? I la nicotina?

Quan preguntem als alumnes en què consisteix la respiració sempre ens contesten que en agafar oxigen i tirar diòxid de carboni. Com a aproximació als primers nivell de l'ESO, aquesta resposta pot ser vàlida però podem aprofundir i explicar el concepte de volum mort com a zona de l'aparell respiratori on no es produeix intercanvi de gasos. El quitrà del tabac no és soluble i recobreix la superfície alveolar inutilitzant-la.

Hipòtesi: Suposadament una persona no fumadora i esportista i els músics d'instrument de vent, que tenen molt entrenat el diafragma, al fer una espiració forçada tardaran més temps en fer-la i la concentració de d'oxigen de l'aire que els isca per la boca serà menor, perquè hauran realitzat un intercanvi de gasos eficient, mentre que un fumador espirarà aire amb més concentració d'oxigen donat que té una part de la seua superfície respiratòria inhabilitada.

Materials:Sensor d'oxigen gasConsola Gxplorer GLX o ordinador

Disseny experimental:1. Es pregunta als alumnes si són fumadors i si algú es declara fumador es comença el registre amb ell.2. Els alumnes agafen el sensor d'oxigen calibrat entre les seues mans fent una cavitat entre elles i fan una

inspiració forçada i una espiració forçada sobre el sensor a continuació. Es pot fer un entrenament amb un ciri encès intentat bufar sense apagar-lo. Es registra la variació de la concentració d'oxigen durant l'espiració.

3. Si ho fem amb la consola, es fa un registre continuat i els alumnes apunten els segons al que correspon el seu registre. Si ho fem a l'ordinador es més fàcil parar el registre i començar uno nou per a cada alumne, el alumnes han d'apuntar el número del seu assaig.

Tractament de la informació i conclusions:Els alumnes han de comparar entre ell les seues gràfiques i extraure les seues pròpies conclusions, pel que fa al tabaquisme, sobretot. Han de analitzar el temps d'espiració i la concentració mínima d'oxigen que espiren.El alumnes han d'intentar donar una explicació a la forma corba de la gràfica.

Precaucions:Algun alumne que no estiga massa satisfet amb el seu registre en voldrà fer un de nou, pot hiperventilar-se i marejar-se.



EL FUMADOR INCONSCIENTE(Aquesta pràctica forma part d'un projecte sobre la prevenció del tabaquisme presentat en castellà a la Conselleria de Sanitat amb motiu del dia mundial contra el tabaquisme. El qüestionari es va traduïr al valencià per aplicar-lo als alumnes)Objetivos

Diferenciar los componentes del humo entre fracción disuelta en el aire (nicotina, CO, etc) y suspensión de alquitrán y su comportamiento en el filtro de algodón.

Diferenciar los efectos nocivos de los diferentes componentes según sean solubles o no. Desprestigiar el hábito de fumar recalcando el mal olor del humo que afecta a la imagen personal. Utilización del método científico.

MaterialSoporteNuezPinza MatrazTapón de goma con dos orificios.Tubo de vidrio.Goma de cauchoPera de gomaAlgodónTabaco

Montaje 1) Se sujeta el matraz al soporte con la pinza. En la base del soporte se coloca un papel blanco que hará de

contraste con el alquitrán que se adhiere a las paredes del matraz.2) Se hacen dos codos con el tubo de vidrio a la llama, uno lo más largo posible y otro más corto.3) Se introducen los tubos por los orificios del tapón. (Pasará mejor si espolvoreamos el tapón con talco.)

4) En el codo más corto se introduce un filtro de algodón por el extremo que quedará en el interior del matraz. (Entrará mejor si lo retorcemos un poco.)

5) En el extremo exterior del codo largo se coloca un trozo de tubo goma para poder colocar los cigarros.

6) Colocamos el tapón en el matraz apretándolo fuerte para asegurarnos la estanqueidad.

7) Se pegan rótulos que indiquen la correspondencia del modelo con los órganos vitales. En el tubo largo: laringe y tráquea; en el matraz: pulmón. En la varilla del soporte se pega un folio con las instrucciones (página adjunta).

Procedimiento

Se pueden plantear las siguientes hipótesis:a. El tabaco negro es más perjudicial que el rubiob. El tabaco “light” es menos perjudicial que el normal.c. El tabaco sin filtro (haciendo referencia a los porros) no es peor que con filtro.

Para ello se montan cuatro equipos, cada uno de ellos trabajará con un tipo diferente de tabaco; negro, rubio, “light” y rubio arrancándole el filtro.Si se va a realizar con varios grupos, se marca la cantidad de cigarros que se han fumado en cada aparato para poderlos comparar.Los alumnos aprietan la pera de goma y la colocan en el extremo del codo para aspirar aire. Deben tener precaución de no apretar la goma cuando esté puesta, pues saldría el humo hacia fuera del matraz.Mientras repiten la operación hasta consumir el cigarro se comenta que el humo es blanco porque el alquitrán está suspendido en el aire formando gotitas microscópicas, que al decantarse se pegan a las paredes del matraz, pero que no atraviesan el filtro de algodón. Por el contrario la nicotina y otros componentes se disuelven en el aire y atraviesan el filtro.



Cuando se consume el cigarro, el profesor coge una pera y sopla aire a la cara de los alumnos comentando el mal olor que desprenden los fumadores. “perfum du tabac”.Cuando ha reposado y se ha decantado el alquitrán se compara el color de los diferentes matraces. No se observan diferencias de color en el alquitrán depositado en los matraces donde estaban los cigarrillos con filtro; por el contrario, donde estaba el cigarrillo sin filtro se ve claramente que se ha acumulado mucho más alquitrán. En este momento, el profesor puede comentar que, cuando se trata de porros, como se fuman sin filtro, a los efectos adictivos de la cannabina se le suma una mayor inhalación de alquitrán.

Qüestionari:

1. Quina diferència hi ha en l’aspecte del matràs de tabac negre i tabac ros?

2.3. Quina diferència apreciable a simple vista, hi ha entre cigarrets

light i normals?4.5. Quina diferencia hi ha entre cigarrets amb filtre o sense filtre? 6.7. Busca al diccionari les paraules: traqueotomia, emfisema, plaer,

acetona, relaxació, òxid de nitrogen i digues quines tenen a veure amb el tabac.

8. Exposa dos raons per a continuar fumant i dos per deixar de fumar. Si pots.

Encuesta: 1. ¿Fumas o has fumado alguna vez?

a. Si. b. No. (Pasa directamente al tercer punto). c. En ocasiones

2. a. ¿Desde qué curso? b. Primaria o 1º de ESO. c. 2º o 3º de ESO. d. 4º de ESO.

3. a. ¿Consideras el hábito de fumar nocivo para la salud? b. Si, porque lo dicen los medios de comunicación. c. Si, porque lo noto en mi persona. d. No, aunque lo digan los medios de comunicación.

4. a. Cuando tenga hijos: b. Les dejaré libremente que decidan si quieren fumar o no. c. Insistiré en que fumar es malo para la salud. d. Les prohibiré terminantemente fumar en mi presencia. e. Compartiré mi tabaco con ellos.

5. a. ¿Qué argumento prefieres para justificar el hábito de fumar? b. Los fumadores son personas más interesantes. c. Fumar proporciona placer físico. d. Fumar tranquiliza. e. Todos mis amigos lo hacen y si no fumara me sentiría excluido.

6. ¿Cuántos miembros de tu familia fuman, incluyéndote a ti en el caso de que fumes?



7. ¿ Recuerdas alguna ocasión en que se haya hablado del hábito de tabaco en cursos anteriores? Enumera alguna de ellas.

8. Las clases utilizadas por los profesores para hacer campañas contra el tabaco: a. No me han influido en absoluto en mi decisión de fumar. b. Han conseguido que deje de fumar. c. Han conseguido reafirmarme en mi decisión de no fumar. d. Me han hecho que pensar, pero continuo fumando igualmente. e. Los profesores se ponen muy pesados con el rollo de no fumar, a ellos qué les importa.

9. a. Cuando los profesores nos prohíben fumar en el instituto, lo hacen b. porque lo dice la ley c. para mantener un ambiente sano en el centro. d. por fastidiar e imponer su voluntad.

10. En clase de tutoría a. Se deberían hacer debates; pero no del tabaco, de otras cosas. b. El tabaquismo es un tema como otro cualquiera. c. Este tema me ha parecido interesante. d. No se debería hacer nada.

11. En la próxima clase de tutoría a. Me gustaría repetir la práctica del fumador inconsciente que hicimos en segundo. b. Me gustaría hacer la práctica porque no la hice en su momento. c. Me gustaría que no se hablase más del tabaco. d. Me gustaría fumar, pero es evidente que el profesor no me lo permitirá.



PER CONÈIXER EL MON

(Amb aquesta unitat didàctica comencem el curs a primer d'ESO. No és del tot original, està inspirada en la versió anterior del llibre de text de l'editorial ECIR, encara que els textos són originals i l'experiment també. Aquesta unitat es complementa amb una activitat Jclic )

Objectius:1. Que els alumnes coneguen els apartats bàsic del mètode científic.2. Motivar-los i rebre'ls al laboratori la primera setmana de curs.

Unitat didàctica:

1. Tot comença amb una pregunta.

Les vacances de Carles

Enguany he anat de vacances a Itàlia. El meu pare va decidir que no volia conduir i hem anat en vaixell... (El vaixell funcionarà amb el mateix combustible que el cotxe o es mourà amb un altre tipus d’energia? ).

Hem tardat en arribar 20 hores des de Barcelona a Livorno, en Italia. El més sorprenent és que el vaixell anava carregat amb 50 o 60 camions, que portaven les seues mercaderies a Itàlia i amb tant de pes no s’afonava.

Arribaren a les 9 de la nit i ja era de nit, ... (crec recordar que en juliol a València encara és de dia).

Al llarg de les vacances hem visitat catedrals, que en italià es diuen duomo, i totes tenien en la façana una pedra blanca i una altra verda, fent decoracions, no eren com les pedres de per ací.

El monument que més m’ha sorprès és la torre de Pisa, està torta i tot el món va a veure-la perquè està torta.

Tots hem menjat espagueti, menys el meu cosí que no pot, hi ha alguna substància als espaguetis que li fa mal, crec que té una malaltia anomenada celiaquia. Tampoc pot menjar pa. Ara no se si la substància està en el pa o en els espaguetis. (O pot ser als dos aliments?)

a. Llig aquest text i escriu alguna pregunta científica sobre ell. (Carles només ha fet dues, al principi i al final del text)

b. Escolta les preguntes dels teus companys i apunta les que es repetisquen en diverses persones.

c. Una de les característiques dels científics és tindre curiositat i plantejar-se problemes.

2. Plantejament d’hipòtesis. a. Busca la llibre o a algun diccionari la definició d’hipòtesi i escriu-la. b. Emet alguna hipòtesi per explicar aquests problemes: c. Per què un misto comença a cremar-se només si el freguem contra la caixa? d. Per què les fulles dels arbres son verdes? e. Per què sura el gel en l’aigua, si també és aigua encara que congelada? f. Una goma de lligar-se els cabells s’allarga el doble si li pengem un pes de 100 g que si li pengem un de 50

g? De què depèn l’estirament d’una goma?

3. Disseny de l’experiment:

Material:Suport.Gantxo.Col·lecció de pesos.Flexometre o regle.Diferents gomes d'empaquetar.



a. Debat a classe sobre com dissenyaríeu entre tots un experiment per demostrar l’última hipòtesi de l’activitat anterior.

b. Escriviu el vostre disseny.

S’anomena variable INDEPENDENT a allò que nosaltres anem canviant al nostre experiment per tal de veure les conseqüències del canvi.

S’anomena variable DEPENDENT a allò que mesurem com a conseqüència dels canvis.S’anomenen variables CONTROLADES a totes aquelles coses que pensem que podrien alterar el nostre experiment i fer-nos arribar a conclusions errònies. Hem de controlar que no varien al llarg de l’experiment.Determina quines són les variables independent, dependent i controlades del vostre experiment.

4. Registre de dades i presentació de conclusions

Normalment, les dades s’arrepleguen fent taules, fent correspondre el valor de la variable independent amb el valor de la variable dependent corresponent.A partir de les taules es fan gràfiques en paper mil·limetrat, els valors de la variable independent es posen en horitzontal i els de la variable dependent en vertical.

a. Dibuixa el muntatge de l’experiment. b. Feu una taula de dades de l’experiment d’estirament de la goma. c. Feu una gràfica en paper mil·limetrat amb les dades

Pes (g)

Llargària (cm)

5. Les branques de la ciènciaFins ara, en primària heu estudiat coneixement del medi, en primer de secundària hi ha dues assignatures diferenciades; Ciències Naturals i Ciències Socials, més endavant, en 3r d’ESO les Ciències Naturals es divideixen en branques especialitzades.

6. Uneix amb fletxes:

Relació entre els angles d’un triangle.Astronomia

Estudia canvis que no tenen a veure amb la composició dels materials.

Roques de la Comunitat Valenciana Física Estudia els éssers vius Diferència entre estrelles i planetes. Biologia Estudia els processos de La TerraRovellament del ferro. Matemàtica És la eina per fer les altres ciències.Estirament d’una goma d’empaquetar. Química Coneixement dels astres i dels seus moviments.Contagi d’una malaltia Geologia Estudia les canvis de composició dels materials

7. Repassa el text del començament i digues a quina de les ciències correspon cada paràgraf.



CRITERIS DE CLASSIFICACIÓNivell: 1r ESOFem aquesta pràctica al tema de classificació i taxonomia. Es pot completar amb la utilització d'una clau dicotòmica dels arbres del jardí elaborada pel professor.

Objectius: 1. Practicar la classificació dicotòmica i en general els criteris de classificació.2. Utilització del vocabulari específic d'anatomia vegetal.

Material: Col·lecció de fulles escanejades i plastificades.

Procediment:

Es reparteix a cada grup d'alumnes un joc de fulles escanejades i han d'anar separant-les en grups i escrivint el criteri pel qual les separen.Es pot escriure un número amb retolador a cada fulla i escriure en cada criteri els números de les fulles que el compleixen.

Per poder parlar amb propietat es donen les següents definicions:

Limbe: superfície plana de la fulla.Pecíol: part més o menys cilíndrica pel qual la fulla s'uneix a la tija. El “rabet” de la fulla.Peciolada: fulla que té pecíol.Assentada : Fulla que no té pecíol.Anvers: part de dalt del limbe.Revers: part de baix del limbe.Nervació: distribució dels nervis.Dicòtoma: Cada nervi es divideix en dos cap a fora de la fulla.Paral·lelinèrvia: Nervis paral·lels Palmada. Els nervis s'ajunten a la base del limbe.Pinnada: Hi ha un nervi principal i altres secundaris que ixen d'ell quasi en angle recte.Simple: Fulla amb el limbe sencer.Composta: Fulla amb el limbe dividit en diversos folíols. Els folíols es distingeixen de les fulles perquè estan disposats al mateix pla i les fulles de la mateixa planta solen estar repartides per diferents plans al llarg de la tija.Espícules: laminetes que tenen algunes fulles a la base del pecíol.Tipus de vores: Dentada, serrada, llisa, lobulada.



CLASSIFICIACIÓ DE MINERALS

Nivell: 1r ESO (En principi és de 1r d'ESO, desprès trac els minerals en 4t o 1r de batxillerat per refrescar la memòria i en aquests grups l'objectiu és la velocitat de resolució, s'ha de 10 en deu minuts)

Objectiu:1. Aplicar les propietats dels minerals en la classificació dels minerals més abundants o més comuns.

Materials*:Safata de dissecció amb una mostra de: pirita, galena, calcita, guix, halita, quarsHCl diluït Placa de porcellana.Portaobjecte.Clau dicotòmica* Els sis minerals triats són relativament barats al mercat i disposem de sis jocs amb els que els alumnes poden treballar i fer totes les proves necessàries. Reposem de tant en tant les mostres que es van trencant i preservem només per ensenyar les mostres grans de les caixes de la dotació del laboratori.

Procediment:

Els alumnes han de col·locar els minerals damunt del nom que creguen que els correspon desprès de fer totes les proves de reconeixement necessàries.

Fins l'any passat la fèiem amb una clau clàssica amb entrades tipus A, A'. L'any passat començarem a fer aquesta pràctica amb aquest quadre elaborat en Cmaptools.



MAPA TOPOGRÀFIC

Nivell: ESO i Batxillerat (S'hauríem de coordinar amb els nostres companys de geografia, perquè ells parlen de mapes topogràfics al primer cicle de la ESO, Aquesta pràctica ha segut realitzada en batxillerat perquè donada la profunditat dels temaris no aconseguim explicar els mapes en cap curs de l'ESO)

Temporalització: Tal com està escrita, s'ha realitzat durant 6 sessions al començament de 1r de batxillerat inclosa al tema de mètodes d'estudi de la Terra. S'anaven explicant els conceptes teòrics a mida que s'anaven necessitant per resoldre les activitats proposades.

Objectius:Comprendre el concepte de corba de nivell com projecció al pla dels punts de la mateixa altura.Treballar els conceptes d'escala numèrica, escala gràfica i equidistància.Conceptes de distància topogràfica i distància real.Conceptes de conca hidrogràfica i principals elements geomorfològics, valls, ports, vessants, etc.Percebre la importància dels estudis topogràfics en enginyeria i obra pública.Discutir els impactes i els riscos de les preses.

Materials:Maqueta topogràfica.Paper DIN A3Regle.Mapes topogràfics reals, calcats simplificats i inventats

Activitats:

a) Els alumnes dibuixen el mapa a partir de la maqueta, repassant el contorn de la base de les peces amb una llapicera, llevant les peces una a un des de la base. En aquest moment s'ha de tindre cura de que les corbes de nivell no es creuen i es pot explicar que si es creuaren significaria que dos punts tindrien dos altures diferents, cosa que és impossible. (Sempre ix a col·lació la representació de coves i abrics en cingles, però es representen d'altra manera).

b) Una vegada fet el mapa, amb la maqueta a la vista, els alumnes han de representar amb línies blaves els rius i amb roges les divisòries d'aigües.

c) El professor dibuixa dos punts al mapa que representen dues localitats i demana que les unisquen amb una línia que represente la carretera..

d) Localitzar la zona més adequada per construir una presa i dibuixar l'àrea inundada.e) Realitzar les mateixes activitats anteriors sobre un mapa senzill inventat pel professor o sobre un mapa real

simplificat (calcat en paper vegetal deixant només les corbes de nivell mestres).f) Calcular la distància real, suposant els mapes de la

maqueta a escala 1:50000, entre la desembocadura del riu i la cima de la muntanya més propera suposant que hi ha una antena i s'ha de portar una línia elèctrica des del poble de la desembocadura.

Comentaris:Les activitats són ben conegudes, l'originalitat de la pràctica es troba en la utilització de la maqueta, que a tots els llibres de text està dibuixada però que mai s'havia fet. La millor aproximació clàssica és fer el mapa topogràfic d'una creïlla.

Més fotos a http://picasaweb.google.com/pmiguel600k/MapaTopografico?feat=directlink

http://picasaweb.google.com/pmiguel600k/MapaGeologico?feat=directlink

http://picasaweb.google.com/pmiguel600k/MapaTopografico?feat=directlink

http://picasaweb.google.com/pmiguel600k/MapaGeologico?feat=directlink



MODEL DE CORRENT DE CONVECCIÓ

Nivell: ESO i Batxillerat (La primera vegada que es va fer va ser a Ciències de la Terra i mediambientals per a simular l'atmosfera i explicar els gradients verticals de temperatura i les situacions d'estabilitat i inestabilitat atmosfèrica, però es pot fer a qualsevol nivell adaptant els objectius)

Objectius:Observació d'un corrent de convecció.Discussió dels conceptes de densitat, difusió i gradients.Comprensió dels conceptes de gradients verticals de temperatura i de inestabilitat atmosfèrica.Comprensió dels corrents termohalines.

Introducció teòrica:

A una proveta podem tindre un sistema amb diferents substàncies que tendeixen a mesclar-se per difusió però ho fan molt lentament. Només es mesclaran ràpidament si provoquem un corrent de convecció per a la qual cosa hem d'augmentar el gradient vertical de temperatura del sistema. Quan el gradient vertical de temperatura és superior al gradient adiabàtic comença la convecció.

Materials:Got de precipitatProvetaPipeta Pasteur llarga.Cristal·litzadorEscalfador d'aiguaGelSalOrceïna acèticaBlau de metilè Procediment:

a) Preparem una dissolució d'aigua amb sal per tal de tindre un medi més dens i viscós. No calculem una concentració exacta perquè no és determinant per al model i així guanyem temps.

b) Col·loquem la dissolució a la proveta.c) Amb molta cura posem orceïna acètica al fons de la proveta amb la pipeta Pasteur.d) Deixem caure un gel amb cura a la proveta i afegim unes gotes de blau de metilè que es mesclarà amb l'aigua

dolça i freda del gel i romandrà a la superfície.e) Calfem aigua i i l'aboquem a un cristal·litzador fins omplir uns tres dits d'alçària.f) Posem la proveta dins del cristal·litzador i s'observa. Es pot gravar amb un mòbil. Si s'introdueix algun objecte,

(vidre de rellotge, cullera, pedra, etc) que mantinga inclinada la proveta es veurà millor el corrent.

El vídeo de la primera volta que ho vaig fer: http://www.youtube.com/watch?v=IPqgV-idDIY

http://www.youtube.com/watch?v=IPqgV-idDIY



MITOSI DE CÈL·LULES DE CEBA

Nivell: 4t ESO, batxillerat

Objectius: Aprendre i practicar tècniques de preparació i observació de preparacions microscòpiques.Observar les diferents fases de la mitosi en cèl·lula vegetal

Introducció i comentari inicial:El protocol de preparació de una mitosi de cèl·lules de ceba és un clàssic als llibres de pràctiques però portem un any discutint aquesta pràctica a la RedBioGeo perquè jo la faig sense calfar i sense haver de preparar Orceïna A i B a partir de la dissolució d'orceïna mare.El protocol que seguisc el vaig aprendre quan estudiava a la facultat.

La orceïna A es prepara afegint àcid clorhídric a la dissolució mare, la funció de l'àcid clorhídric es reblanir les làmines mitgeres de la paret cel·lular perquè es pugen separar les cèl·lules al fer splash al cubre, per la qual cosa no cal preparar orceïna A si utilitzem clorhídric diluït directament i desprès de reblanides les làmines mitgeres tenyim amb solució mare d'orceïna.

Materials:Ceba amb arrels joves3 Vidres de rellotge o plaques de Petri.Orceïna mare segons la recepta del llibre de pràctiques de TSD.HCl diluït al 7%.Portaobjectes.Cobreobjectes.Estris de dissecció.Microscopi.

Procediment:

1. Es tallen les arrels de ceba necessàries d'una llargària d'uns 4 cm, és prou important que siguen joves. Es fa observar als alumnes la vora apical, un poc més groga i arrodonida que el tall de tissora que és recte i més blanc.

2. Es col·loquen les arrels en un vidre de rellotge amb clorhídric durant 2 minuts, procurant deixar el tall sense submergir per tindre controlada la part que s'ha de rebutjar.

3. Es passen les arrels a un vidre de rellotge amb orceïna i es mantenen 10 minuts. També s'ha de procurar no submergir tota l'arrel només l'àpex. (El professor pot haver fet aquest dos passos prèviament per estalviar temps i repartir les arrels preparades per ell i deixar sense utilitzar les tenyides pels alumnes).

4. S'agafen amb pinces i es renten en un vidre de rellotge amb un poc d'aigua desprès de tenyides per eliminar l'excés de colorant.

5. Es col·loca l'arrel sobre el portaobjectes i es talla el primer mil·límetre de l'àpex.6. Es tapa amb el cobreobjectes i es fa splash (colpets per tal d'estendre les cèl·lules i eliminar les bombolles

d'aire) amb una llapissera.7. S'observen, primer amb l'objectiu de 4X augments per localitzar la zona de la mostra que ens interesse.

Després amb el de 10X o 45X augments per observar les fases de la mitosi.

Si hem agafat un tros llarg d'arrel podem observar algunes fibres de xilema, característiques per la seua paret cel·lular amb reforços espirals de lignina.

Les meues fotos: http://picasaweb.google.com/pmiguel600k/Mitosis09?feat=directlink

http://picasaweb.google.com/pmiguel600k/Mitosis09?feat=directlink

http://redbiogeo.ning.com/

Practiques i experimentacio_ciencies_pedro_miguel_ies_guillemdalcala

Education

Transcript of Practiques i experimentacio_ciencies_pedro_miguel_ies_guillemdalcala