BONES PRÀCTIQUES EDUCATIVES

COMUNITATS D'APRENENTATGE

1. Descripció

"El rendiment escolar depén cada vegada menys del que passa dins de l'aula i

cada vegada més de la relació entre aula i altres àmbits... de la seua vida social" (Ramón

Flecha. Elements d'Acció Educativa, 263, pp.4-7, març 2000, Guix)

Les comunitats d'aprenentatge es poden considerar una acció conjunta i

consensuada de tots els agents d'aprenentatge en busca d'una millora del procés

educatiu, tant a nivell acadèmic, com a nivell personal i social.

Una Comunitat d'Aprenentatge segons l'equip CREA (qui lidera aquesta iniciativa)

es considera “un projecte de transformació social i cultural d'un centre educatiu i del seu

entorn per aconseguir una societat de la informació per a totes les persones, basada en

l'aprenentatge dialògic, mitjançant una educació participativa de la comunitat, que es

concreta en tots els espais inclosa l'aula”.

Actualment l'escola no pot resoldre tots els reptes que se li assignen, i per tant no

pot arribar a assolir tots els objectius establerts. En aquest repte doncs, és necessari

unificar esforços i caminar tots en la mateixa direcció; s'ha d'implicar tant l'educació formal

com la no formal i es fa necessari incloure al conjunt d'agents socials que intervenen

directament en el desenvolupament dels xiquets (família, escola, institucions,

ajuntament...). La idea és unificar esforços i objectius, aprofitar recursos i ocupar tots els

ambients.

Les comunitats d'aprenentatge tan sols proposen una acció conjunta de tots els

agents socials en el procés educatiu dels xiquets, una cosa òbvia en la teoria però difícil

de dur a la pràctica.

En aquest sentit, el centre disposa d’un historial d’experiències col·laboratives i

organitzatives suficients per començar una nova etapa, per fer un pas més enllà en la

millora de la qualitat de l'ensenyament. Dins d'aquest historial d'experiències

col·laboratives i organitzatives cal anomenar els agrupaments flexibles, els quals són

revisats cada curs escolar adoptant l’organització més adient segons el nivell, nombre o

espais necessaris; la inclusió de les TIC com a ferramentes habituals d'aprenentatge; la

realització de projectes de treball elaborant material curricular propi i llevant-li

protagonisme al llibre de text; activitats entre classes; internivells com festivals poètics;

sessions de plàstica conjuntes; un programa de formació en centres per treballar

competencialment...

Al mateix temps, el centre és pioner en la utilització de les TIC, situació que millora

la comunicació entre escola i famílies via missatgeria o sistemes d’informació i

comunicació en format Blog en la majoria de les àrees.

Des de fa anys, el centre té com a objectiu servir-se de persones expertes que

permeten fomentar activitats com per exemple l’educació artística amb la fotografia, la

poesia... O també específicament per al professorat com la formació en el treball per

competències, els projectes de treball, l'animació lectora....

Un altre aspecte que pot ser afavoridor per a la creació d'una Comunitat

d'Aprenentatge és el tipus de poblacions del nostre centre. Són pobles de poca població;

Quart de les Valls 1600 habitants i Benavites 600 habitants aproximadament. Açò

simplifica les relacions entre mestres i famílies, mestres i institucions... i comporta una

millora curricular gràcies grau de col·laboració i implicació.

Amb l’esperit de millora pretenem donar un nou pas en la construcció d’una

Comunitat d’Aprenentatge.

Sabem que aquesta tasca no serà fàcil, però la mantindrà viva les ganes per

millorar i les ganes d'aconseguir cada dia una educació de millor qualitat.

La formació d'una Comunitat d'Aprenentatge requereix:

− Acció conjunta.

− Formació de tots els agents (pares, educadors, voluntaris, alumnes, mestres,

institucions...).

− Transformació de l'entorn, sobretot l'entorn familiar i escolar.

Entre els majors problemes a resoldre trobem:

a. Relacions socials: Igualtat d'oportunitats, on tots els membres i persones que vulguen

participar ho puguen fer amb igualtats d'oportunitats. La base de les relacions socials

hauran de partir de les igualtats de relació, és a dir, en aquest repte u no és més que un

altre, ni una veu val més que una altra.

b. Construcció conjunta de l'enteniment: forma d'entendre el procés educatiu, en el que

tant pares, mares, institucions i mestres han de marcar les línies generals d'actuació, que

quedaran reflectides al PEC del centre.

A qui va dirigit?

Aquest projecte està pensat per a dur-lo a terme als dos aularis del C.R.A.

Benavites-Quart de les Valls en les etapes d'educació infantil i primària on hi participaran

els mestres voluntàriament; per això podran coexistir diferents graus de implicació.

La idea és encetar el projecte amb els mestres inscrits en la convocatòria, i a partir

d'ahí, que puguen afegir-se la resta de mestres i la resta d'agents de la comunitat

educativa, així com ajuntaments i organitzacions diverses.

Pensem també que és un bon punt de trobada amb els pobles que conformen el

C.R.A., incentivant la coordinació entre aularis, institucions i millorant les comunicacions i

les relacions socials.

Què volem amb aquest projecte? Objectius.

a. Constituir-se com a Comunitat d'Aprenentatge.

b. Sensibilitzar a les famílies de la importància que tenen les seues accions en l'educació

dels seus fills/es.

c. Millorar la convivència en el centre, en el poble i també entre ells.

d. Millorar el rendiment acadèmic.

e. Realitzar una inclusió real de tot l'alumnat, evitant la discriminació i exclusió, i afavorint

la igualtat d'oportunitats.

g. Aprofitar els recursos i espais amb una organització comunitària d'ells.

h. Fomentar el diàleg com a ferramenta d'aprenentatge i resolució de conflictes.

i. Involucrar a tots els agents socials com a responsables del procés educatiu.

j. Fomentar la formació contínua tant de professorat com de pares i mares.

k. Evitar el fracàs escolar.

L. Fomentar una participació oberta mitjançant comissions mixtes.

2. Requisits i condicions per a la implementació.

Uns dels reptes que suposa dur a la pràctica les comunitats d'aprenentatge és la

dificultat d'organització de recursos i esforços.

Entre les condicions necessàries per a la seua implementació trobem:

ORGANITZACIÓ CONSENS COMPROMÍS

Espais Objectius i Continguts Implicació

Temps Prioritats Esforç

Recursos: materials i

personals.

Mètodes Igualtat d'oportunitats

Reunions Accions Diàleg

Formació Avaluació Treball conjunt

Infraestructures Normes Col·laboració

Un bon punt de partida entre els agents educatius pot ser respondre a la següent

pregunta:

Com podem crear entre tots entorns d'aprenentatge més poderosos i eficaços?

ACCCIONS PER DUR A TERME:

Les accions a realitzar es poden incloure en els següents blocs de treball a

desenvolupar:

A. Grups

Interactius

B. Formació. C. Participació

puntual de famílies,

experts i voluntaris.

D. Tertúlies

literàries

dialògiques.

Cada participant de la comunitat podrà implicar-se en major o menor grau depenent dels blocs anteriors on

vulga participar.

A. Grups interactius.

Els grups interactius són una forma d'organització de l'aula amb la realització de

grups reduïts d'alumnes agrupats de forma heterogènia (per nivells d'aprenentatge,

cultura...). Dins d'aquests grups es treballen les relacions entre els alumnes mitjançant el

diàleg igualitari.

En cada grup ha d'haver un adult de referent que pot ser el mestre o mestra,

familiars o altres voluntaris.

La participació dels voluntaris dins de l'aula facilita l'aprenentatge i augmenta la

motivació creant un bon clima de treball.

Possibles accions:

− Ajuda directa dels pares/mares en temes acadèmics i curriculars.

− Accions amb ex-alumnes.

− Ajuda puntual d'experts.

− Accions amb mestres i professors jubilats.

− Accions d'alumnes del mateix centre en grups inferiors.

− Teatre.

− Taller faller.

− Transició de primària a secundària.

− Reforç curricular.

− Tallers i jocs matemàtics o lingüístics.

B. Formació.

Com ja hem nomenat, una de les prioritats és unir els esforços per arribar a

objectius comuns. La responsabilitat ha de ser compartida per tots els agents de la

comunitat educativa, aprofitant tots els recursos existents en la comunitat escolar i amb

relacions de diàleg igualitari entre professorat i familiars.

Possibles accions:

− Formació conjunta amb tots els agents.

− Formació específica per a cada col·lectiu segons interessos.

− Aprofitament d'SPEs i CEFIREs.

− Escola de Pares.

− Constitució de comissions mixtes.

− Contractes d'aprenentatge.

− Tertúlies dialògiques.

C. Participació puntual de famílies, experts i voluntaris.

Les formes de participació que podem realitzar en aquest àmbit són: participació

puntual en festes, diades, trobades, tallers...

Les col·laboracions podrien ser tant de forma presencial com virtual mitjançant

projectes conjunts, compartint experiències, coordinació de projectes, xarrades,

participació en els blogs...

En aquest punt inclouríem a experts, persones que poden aportar coneixement al

centre, tant siguen del poble o relacionades amb el centre, donant-los una categoria

similar al mestre o mestra i estant en el blog entre el grup de persones col·laboradores.

Aquestes figures s’anomenarien "AMICS DE L’ESCOLA".

Sobre la participació dels diferents agents, hem d'estar convençuts de que totes les

persones, independentment del seu nivell acadèmic, podem reflexionar i extraure

conclusions exitoses sobre l'educació dels alumnes.

Possibles accions:

− Educadors.

− Reforçar les comunicacions als pares (correu, blog, internet.)

− Millorar la coordinació amb les organitzacions institucionals (biblioteca municipal,

activitats extraescolars, coordinació amb l’assessor de l’ajuntament sobre les activitats

lúdiques...)

− Fotografia en l'educació artística.

− Astronomia.

− Jocs matemàtics.

− Gastronomia (taller de cuina).

− Ecologia i Medi Ambient.

− Animació lectora i biblioteques.

− Periodisme.

− Comunicació Audiovisual.

− Pintura.

− Ceràmica.

D. Tertúlies literàries dialògiques. (Club lector)

Es fonamenten en la lectura i interpretació col·lectiva de textos. Amb aquest

procediment cada persona i el grup dóna un nou sentit a la lectura dels clàssics, aportant

reflexions personals i significatives, construint així de forma conjunta i dialògica nous

aprenentatges. Es promou un diàleg igualitari entre totes les persones que comparteixen

l'espai de la lectura. Algú ha d'assumir el rol de moderador per a afavorir la participació

igualitària.

Es poden realitzar amb pares i mares o en l'aula amb els alumnes. És una forma de

reforçar la participació activa de l'alumnat en el procés de construcció del coneixement,

millorant molts dels aspectes purament curriculars (comprensió lectora, vocabulari...) i, a

més, fomentant el respecte i la convivència a partir del diàleg.

Possibles accions:

− Club Lector.

− Xarrades sobre animació lectora.

− Informació de novetats al Blog.

− Dinamització de la biblioteca escolar i la biblioteca d’aula.

− Accions coordinades amb altres biblioteques.

Les Organitzacions que es vorien implicades en aquestes accions serien: I.E.S.,

SPE, CEFIRE, AMPAs, centre mediambiental, policia, Ajuntament, associació musical,

bombers, La tenda de tot el món (comerç just), associacions de mancomunitat (ciclisme,

senderisme....), club d'escacs...

Necessitats econòmiques, materials i assessorament.

Per portar endavant aquest projecte es necessitaria cobrir les següents despeses:

MATERIALS:

− Material fungible : fulls, cartolines, material d'oficina i papereria... per a tots els

grups. Aproximadament s'ha calculat una despesa de 200 €.

− Bibliografia : Llibres d'orientació per al professorat i per als membres de la

Comunitat, quaderns de treball i de consulta per l'alumnat. S'ha calculat una

despesa de 500 € aproximadament.

ASSESSORAMENT:

− Assessorament/formació d'autors i especialistes en diferents àmbits interessants

per al desenvolupament del projecte.

TECNOLÒGICS:

− Dotació multimèdia de les aules: Els entorns i eines TIC és una de les parts

principals dins d'aquest projecte. La presència de les Noves Tecnologies ja és una

realitat als projectes que es duen a terme actualment al Centre, i amb aquesta nova

proposta caldrà donar un pas endavant per acabar de convertir les classes en

autèntiques aules multimèdia. Amb projectors, ordinadors per als mestres i

l'alumnat, pissarra digital, connexió a Internet i equip d'àudio.

La dotació nova necessària seria la que es detalla al següent quadre:

DESCRIPCIÓ DEL MATERIAL UNITATS NECESSÀRIES

Projectors d'ordinadors 4 unitats

Ordinadors 12 unitats

Pissarres digitals interactives (PDIs) 8 unitats

Equips d'àudio 9 unitats

3. Evidències d'èxit.

L’èxit d’una experiència innovadora és més una sensació que una fila d’objectius a

acomplir. Per tant, caldrà adoptar sistemes que informen, com un diari de les reunions i

propostes, enquestes amb col·laboradors, valoracions de persones externes, indicadors...

Sense descartar altres mètodes, caldria preparar indicadors de qualitat amb el

nombre de participants, reunions, visites d’experts, objectius a desenvolupar i altres de

quantitat com grau de satisfacció o grau d’assoliment dels objectius plantejats.

INDICADORS 1 2 3 4 5

A. DIMENSIÓ PEDAGÒGICO-ORGANITZACIONAL

A.1. ORIENTACIÓ

Es proporciona als pares informació sobre els processos docents.

S'informa als col·laboradors dels protocols.

S'expliquen als alumnes les funcions dels col·laboradors.

Es proporciona a les famílies informació de les activitats (conferències, seminaris...)

Es proporciona informació de les activitats des de diferents institucions.

La informació és clara i precisa.

Els canals són efectius i arriba la informació a tots els membres de la Comunitat.

S'estableixen guies als col·laboradors.

A.2. FORMACIÓ

Es promou l'autonomia dels alumnes en el procés de recerca, elaboració i presentació de la informació.

Es promou el desenvolupament d'habilitats instrumentals en els alumnes.

S'afavoreix la formació integral dels alumnes.

Es manifesta un bon coneixement de les TIC per part dels alumnes.

Es manifesta un bon coneixement de les TIC per part de les famílies i col·laboradors.

Es realitza formació sobre diferents metodologies de treball a l'aula.

Els col·laboradors coneixen els objectius del curs i la metodologia a utilitzar.

S'impulsa l'acció formativa i contínua dels pares.

A.3. AVALUACIÓ

Es realitzen les reunions d'avaluació programades.

L'avaluació afavoreix la pressa de decisions.

S'afavoreixen sistemes d'avaluació individualitzada dels alumnes.

Es proporciona informació individualitzada sobre les activitats d'avaluació.

S'afavoreixen les reunions de cicles, nivells, etapa...

Es proporcionen indicacions col·lectives als taulers sobre els resultats de l'avaluació.

A.4. CAPACITACIÓ

Es promou la millora dels hàbits d'estudi en els alumnes per part dels famílies.

Es fomenta la investigació i la innovació en l'alumnat.

L'ajuntament col·labora en la proposta d'activitats conjuntes.

Es fomenten nous àmbits organitzatius entre els alumnes.

Es capacita als alumnes per a assolir rols determinats en el treball en grup.

INDICADORS QUANTITATIUS

Mestres participants.

Experts participants.

Organitzacions i institucions participants.

Activitats proposades per l'Ajuntament.

Activitats amb col·laboració d'organitzacions.

Activitats amb col·laboració de les famílies.

Activitats realitzades per experts.

Sessions de formació a la Comunitat d'Aprenentatge.

Sessions de formació als mestres.

Reunions de les comissions.

Reunions dels mestres.

Reunions amb institucions i organitzacions.

Sessions de lectura dialògica.

Avisos i comunicacions en la xarxa.

Col·laboracions en els blogs i en la revista escolar.

Hores de treball interclasses.

4. Adaptabiltat a la diversitat de l'alumnat.

Les Comunitats d'Aprenentatge intenten unificar les perspectives de tots els agents

educatius per a crear una completa unió entre educació formal i no formal. No poden

coexistir diferents processos d'aprenentatge, aquest hauria de ser solament un, continu,

compartit i per a tota la vida. Ha de ser un repte assumit per tots i això també exigeix

compromisos.

Totes les persones que formen part de la Comunitat han de participar també amb

plens drets d'igualtat, tant en la planificació com en l'organització del repte que perseguim

"una pedagogia de màxims", fonamentada en la inclusió educativa i social.

Aquests projectes de transformació de centres educatius en Comunitats

d'Aprenentatge es basa en l'aprenentatge dialògic per a assolir un doble objectiu: el

màxim aprenentatge per a l'alumnat i una bona convivència. La comunitat educativa i

especialment les famílies s'impliquen en l'organització i gestió del centre a través de les

comissions de treball, entren en l'aula a través dels grups interactius i participen en

activitats de formació en el propi centre.

En un centre existeix una gran diversitat, i a aquesta se li ha d'oferir la importància

que té. L'atenció a la diversitat no pretén que tots i totes visquen igual, sinó que dins del

dret a viure de forma diferent, es contemple el dret a viure en igualtat de condicions.

Aquesta és una premissa molt important per a la resolució de conflictes. Serà

necessària la implicació de tota la Comunitat per a la prevenció dels conflictes.

Des del centre s'està treballant un programa de competència social anomenat

“Relacionar-nos bé” de Manuel Segura, on es treballen les habilitats necessàries per

poder conviure. No volem deixar de banda aquest programa, ja que la base de treball és

la mateixa, sinó anar impregnant-se de noves tècniques a l'hora de treballar amb els

alumnes aquests temes.

En aquest sentit, la Comunitat d'Aprenentatge ens aporta una concepció igualitària i

dialògica per a la prevenció de conflictes, fent que totes les opinions siguen escoltades

per a establir les causes dels conflictes i poder resoldre'ls amb un consens entre totes les

parts implicades.

A més, es considera com a objectiu prioritari la superació dels problemes de

convivència.

El problema principal dels conflictes és l'anàlisi de la causa d'aquests i la prevenció

per a anticipar-se. La proposta que trobem des de la concepció dialògica és la prevenció

de la situació conflictiva i no tractar de resoldre-la una vegada ja ha aparegut o tractar

d'eliminar-la mitjançant actuacions punitives.

Ramón Flecha, en el seu article “Prevencions de conflictes en les Comunitats

d'Aprenentatge” explica el model comunitari o dialògic per al treball de la convivència en

els centres. Aquest model, implica que la pròpia participació de les famílies i persones de

la Comunitat, és la que fa d'element preventiu juntament amb l'actuació de les persones

mediadores.

La nostra Comunitat d'Aprenentatge suposaria la incorporació progressiva de:

http://utopiadream.info/red/tiki-index.php?page=Actuaciones%20de%20%C3%A9xito%20en%20CA&structure=

5. Descripció d'eines i materials didàctics.

Per a les accions previstes necessitarem l'elaboració de materials curriculars propis

com:

− Creació d'un blog informatiu sobre recursos.

− Creació d'un sistema de comunicació amb les famílies.

− Revista escolar.

− Projectes de treball.

− Projectes inderdisciplinars.

− Correu electrònic.

− Blog de l'escola.

− Blogs d'àrea (música, educació física, coneixement del medi...)

− Intranet.

− Reunions periòdiques.

− Sessions de formació.

− Entrevistes individuals.

En l'annex s'adjunten alguns dels materials elaborats.

6. Fases

a. Sensibilització

En aquesta fase es tracta de donar a conèixer les línies del projecte i analitzar

l'entorn social, les pràctiques educatives d'èxit que exposa la Comunitat científica

internacional i la reflexió i anàlisi sobre els nous reptes que planteja la societat i la situació

de l'escola.

http://utopiadream.info/red/tiki-index.php?page=Sensibilización&structure=

b. Preparatòria.

Consisteix en la fase de planificació i organització; aquesta es constitueix com la

fase més complicada, per això la necessitat d'una contínua avaluació, que facilite la

pressa de decisions per reconduir i replantejar el procés i les accions prèviament

planificades.

Entre els aspectes essencials a tractar destaquem:

− Reunions informatives als mestres interessats en l’experiència.

− Aportació de documents sobre el tema.

− Estudi de les repercussions legals.

− Sessions de formació.

− Preparar el contracte de participació entre els pares o membres participants.

− Convidar a experts per alumnes, pares i mestres.

− Preparació de l’organigrama i línies d’actuació.

− Elaboració i planificació d'horaris.

− Organització dels serveis.

− Selecció de prioritats.

− Coordinació de tasques, accions i espais.

− Preparar els criteris d’avaluació.

− Elaboració dels indicadors.

− Exposició del projecte a la Comunitat.

c. Posada en marxa

Implementació de les accions. Consisteix en dur a terme tot el pla prèviament

dissenyat. En aquesta fase és imprescindible un diàleg constant amb tots els agents que

intervenen, per això destaquem els següents mecanismes com a peça fonamental del

procés comunicatiu.

Mecanismes:

− Reunions trimestrals.

− Informacions al blog de l'escola.

− Entrevistes personals.

− Ús de l'agenda com eina de comunicació.

− Reunions periòdiques de les comissions mixtes.

− Formació contínua de pares, mares i voluntaris.

− Blogs personals d'àrea.

− Correu electrònic.

− Mecanismes de comunicació amb les famílies des del programa ITACA.

− Sessions de coordinació de les diferents comissions.

− Aprofitaments d'altres ferramentes comunicatives de les diferents organitzacions i

institucions (ban, cartells informatius...)

Aquesta fase, com tot el procés, s'ha de concebre com una fase dinàmica, activa i

flexible. Una planificació rígida no podria ajustar el procés a noves demandes i noves

necessitats, i per tant, condemnaria al fracàs les accions, fins i tot abans de portar-les a

terme.

d. Avaluació.

L'avaluació, entesa com un procés continu, flexible i sistemàtic, es considera part

fonamental de tot procés educatiu, i també en el futur de la Comunitat d'Aprenetatge que

pretenem constituir.

També és fonamental per a la millora de les accions, i facilitarà la pressa de

decisions que marcaran els nous camins a seguir. Per això és necessari concebre el

procés avaluatiu com un procés continu que permeta introduir noves decisions i noves

planificacions, en base als problemes detectats. Únicament amb un model continu i

permanent d'avaluació podrem flexibilitzar el procés educatiu, peça clau en la millora d'un

aprenentatge constructiu, que puga superar amb èxit els reptes del futur.

Anteriorment s'ha fet una llista dels indicadors com a exemplificació de model

avaluatiu (apartat 3. Evidències d'èxit).

7. Bibliografia i altre fonts.

* AUBERT, A ;FLECHA, A ;GARCÍA, C ;FLECHA, R ;RACIONERO, S. (2008). Aprendizaje

dialógico en la Sociedad de la Información. Barcelona: Hipatia.

* AUBERT, A; DUQUE, E.; FISAS, M.; VALLS, R. (2004). Dialogar y transformar.

Pedagogía crítica del siglo XXI. Barcelona: Graó.

* ELBOJ, C., PUIGDELLÍVOL, I., SOLER, M. & VALLS, R. (2002). Comunidades de

aprendizaje. Transformar la educación. Barcelona: Graó.

* Prevención de conflictos en las comunidades de aprendizaje

* OLIVER, E. Y VALLS, R. (2004) : Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes,

por qué y cómo superarla. Barcelona, El Roure.

* VALLS, R. (2005). "Conveniencias y controversias en torno a la mediación intercultural",

Primeras Jornadas de Mediación Intercultural en Canarias, La Laguna, 12 de diciembre

de 2005. Portal de convivencia del MEC: http://convivencia . mec.es/

* http://www.utopiadream.info

* http://www.educa.jccm.es

8. ANNEXOS.

A continuació es presenta una llista annexa del treball que ja s'ha dut a terme i que

ha permés somniar amb una nova etapa, un pas que ens encamina a constituir-nos com

una Comunitat d'Aprenentate:

a. Exemple dels projectes que s'han dut a terme.

b. Activitats poètiques dins del programa d'animació lectora en el que participen diverses

escoles, coordinats amb la biblioteca municipal de Cocentaina.

c. Revista escolar.

d. Blog de l'escola: http://crabenavitesquart.blogspot.com