unitat 3 psicologia

CURS DE MONITORS

MÒDUL 1PSICOLOGIA

UNITAT 3UNITAT 3

EL PROCÉS D’APRENENTATGE

2

Introducció

En aquesta unitat intentarem clarificar

alguns dels aspectes que considerem

importants sobre el que és l'aprenentatge i

sobre el com aprenemn. Començarem per

fer un breu recorregut pels diferents

enfocaments teòrics, per després centrar-

nos en aquells aspectes i procediments que

comportament que canvia, un canvi que es

produeix per la realització d’una pràctica o

activitat, i un canvi que es manté en el

temps de manera més o menys estable,

però entre la conducta inicial i la conducta

final hi ha un procés invisible que fa que

l'aprenentatge es produeixi, i del que també

en parlarem al llarg de la unitat.

UNITAT 3


nos en aquells aspectes i procediments que

poden ser de gran utilitat per l’entrenador-

educador, de cara a afavorir el procés

d'aprenentatge del nen.

A què ens estem referint quan

parlem d'aprenentatge?

Quan parlem d'aprenentatge ens estem

referint a “un canvi més o menys

permanent de conducta que es produeix

com a resultat de la pràctica” (Kimble, 1971;

Beltrán, 1984). Aquesta definició engloba

tres aspectes importants; la conducta o

en parlarem al llarg de la unitat.

Quins són els diferents enfocs teòrics

sobre l'aprenentatge?

Segons Mayer (1992), l'aprenentatge el

podem entendre com l’adquisició de

respostes, l’adquisició de coneixement o bé

com a construcció de significat.

L’enfoc conductual

Aquest enfoc dona resposta al que sería un

aprenentatge basat en la resposta

3

conductual, és a dir, el subjecte, en aquest

cas el nen, és una mena de recipient en el

que s’enmagatzema els coneixements que

l’entrenador-educador prèviament li ha

transmès a través de la instrucció i la

informació de com està realitzant o ha

realitzat l’activitat (feedback).

aquests s’hagin pogut esforçar al màxim de

les seves possibilitats i que aquest sigui un

valor que vol ensenyar als nens,

l’entrenador s’enfada, crida, ignora i no

premia als jugadors. Davant d’aquest tipus

de comportaments el nen associa el resultat

del partit i no pas el valor de l’esforç, amb el

comportament de l’entrenador, de manera

UNITAT 3


El nen no processa la informació,

senzillament sap que un comportament en

una determinada situació, porta a

determinades respostes de l’entorn. Posem

per cas un exemple que malauradament

acostuma a passar en el futbol formatiu.

Davant d’un partit l’equip guanya i

l’entrenador al finalitzar aquest, es mostra

molt content i proper als nens fins al punt

que premia als seus jugadors amb algun

refresc o algun altre premi de tipus

material, mentre que quan l’equip perd, tot

i que

comportament de l’entrenador, de manera

que l’associació que el nen fa és: “guanyar

és el més important”. Plantegem-nos

aquesta mateixa situació amb un

entrenador que viu el veritable èxit del nen,

no en el resultat, sinó en el fet de donar el

millor de sí mateix, dins de les seves pròpies

possibilitats. Aquest entrenador davant de

l’esforç realitzat pels nens durant el partit,

on han donat el millor de sí mateixos, tot i

haver perdut, es mostra content, premia als

seus jugadors amb algun refresc o algun

altre premi de tipus material, i es mostra

més4

proper als nens (reforç positiu), mentre que

quan l’equip no s’esforça o no dona el millor

de sí mateix, tot i haver guanyat,

l’entrenador no ofereix cap reforç positiu a

l’equip. El nen, en aquest cas, associarà la

conducta de l’entrenador a l’esforç i a donar

el millor de sí mateix independentment del

resultat obtingut, en aquest cas

entre el input (estímul inicial o instrucció) i

el output (resposta del nen), no existeix.

L’aprenentatge, simplement, es redueix a la

resposta conductual del subjecte davant de

l’estímul que se li presenta sense haver-hi

res entremig.

Des d’aquest punt de vista no estem

UNITAT 3


resultat obtingut, en aquest cas

l'aprenentatge del nen és que “l’èxit està en

donar el millor de mi mateix”.

Així doncs, podem dir que dins d’aquest

enfocament, l’entrenador és qui controla a

través de la presentació de l’estímul o

instrucció, el que el nen APRÈN, convertint-

se aquest, com ja hem dit anteriorment, en

un subjecte passiu que reacciona i dona

resposta davant l’estímul presentat sense

que relacioni aquest comportament amb

coneixements previs. Pels conductistes, el

procés mental

Des d’aquest punt de vista no estem

afavorint la iniciativa del nen ni els seus

desitjos de saber o conèixer, i per tant no

mobilitzem els seus recursos.

El paper de l’entrenador vist des d’aquest

enfocament conductivista és sobretot el de

proporcionar informació al nen sobre el què

fa a través de la distribució de reforços,

càstigs, o extinció, per així crear i modelar la

conducta del nen.

Per tal d’utilitzar correctament els reforços i

5

els càstigs cal que observem el següent

quadre.

Sobre la utilització del reforç positiu

•Enforteix i manté les conductes que

•l’entrenador desitja que realitzi el jugador.

•Manté la cohesió de l’equip i afavoreix un

clima d’aprenantatge.

•La vía d’entrada del reforç és diferent per

cada jugador

UNITAT 3


REFORÇ, CÀSTIG, EXTINCIÓ

6

-Prescindir completamentdel jugador

-Quan la conducta es pottol-lerar

-Quan el que es pretèn éscridar l’atenció del jugador

-Eliminar conductes no desitjades

EXTINCIÓ

-Avisar primer

-Readmetre al jugador.

-No sancionar ambactivitats físiques-No perjudicar al grup

- Sancionar de manera proporcionada a la conducta realitzada

- Quan la conducta no es pot tol-lerar

-Eliminar conductes no desitjades

CÀSTIG

-Inmediatament desprésde la conducta desitjable

-Reforçar aproximacions

a la conducta desitjada

-Quan no està consolidatl’aprenantatge de manera continua, quan ja es técert domini, de manera intermitent

-Quan el caràcter del jugador ho exigeix

-Aprendre noves conductes desitjades

-Mantenir conductesdesitjades

REFORÇ

COM UTILITZARLO?

QUAN UTILITZAR-LO?

PER A QUÈSERVEIX?

PRINCIPI

REFORÇ, CÀSTIG, EXTINCIÓ

- El moment i el lloc en què es produeix el

reforç positiu pot ser viscut de diferent

manera segons el jugador de qui es tracti

- Es donen a través d’una mirada, un gest,

un contacte físic, una verbalització, una

conducta, un premi material.

- S’ha de donar immediatament després de

la conducta que es desitja reforçar i

s’aproximen a la conducta final desitjada.

Sobre la utilització del càstig

- Funciona activant la por.

- Produeix por al fracàs i el repte passa a

convertir-se en amenaça

- Es recomana utilitzar-lo només quan s’hagi

avisat amb anterioritat i davant d’una

UNITAT 3


la conducta que es desitja reforçar i

descriure la conducta que estem reforçant,

per exemple: “molt bé la conducció de

pilota” perquè d’aquesta manera no només

dirigim la seva atenció, sinó que a més li

recordem la instrucció.

- Reforçar contínuament conductes o

habilitats quan encara estan sent apreses i

no es dominen, mentre que quan aquesta ja

està consolidada fer-ho de manera variable

per mantenir la motivació i l’execució del

jugador.

- Reforçar de manera gradual conductes que

avisat amb anterioritat i davant d’una

conducta transgressora intolerable.

- La finalitat ha de ser només instruccional o

disciplinària

- Ha de ser proporcional a la conducta

transgressora.

- És preferible treure alguna cosa que

agrada, que no realitzar una activitat que no

agrada

- L’ús indiscriminat del càstig genera un

ambient de treball desagradable on

augmenta el ressentiment i l’enuig cap a

l’entrenador.

7

Sobre l’extinció de la conducta

- Ignora les conductes que podem

considerar com no desitjables

- No ho podem considerar com un càstig

- Pot resultar costós de cara a eliminar

determinades conductes

L' Enfocament cognitiu

A diferència de l’enfocament conductivista

des d’aquest nou enfoc cognitiu d’adquisició

de coneixement, el nen passa a ser un

subjecte més actiu, és a dir, organitza i

relaciona entre sí tot un conjunt d’estímuls

que apareixen degut a la seva semblança,

amb experiències viscudes amb anterioritat.

Això li serveix per ordenar la gran quantitat

UNITAT 3


L' Enfocament cognitiu

L’enfoc cognitiu apareix davant la necessitat

de donar explicació al que hi ha entre l'

input i l’output.

Podem parlar de dos tendències dins

d’aquest punt de vista: l’un entén

l'aprenentatge com l'adquisició del

coneixement i l’altre ho fa com a

construcció del coneixement.

L'aprenentatge com adquisició del

coneixement

Això li serveix per ordenar la gran quantitat

d’informació que rep.

En aquest enfocament, l’entrenador es

pregunta què és el que pot fer perquè la

informació que transmet al nen se li quedi i

no la oblidi: Li proporciona informació per

parts que el nen va lligant i completant el

seu coneixement, per tant el nen encara no

és qui controla el seu procés

d'aprenentatge. L’avaluació continua sent

quantitativa, és a dir, valorem

l'aprenentatge del nen pels coneixements

que ha adquirit. 8

L'aprenentatge com a construcció del

coneixement

El nen és un subjecte actiu que genera nous

coneixements a partir de l’experiència

prèvia. El nen és el protagonista principal

del procés d'aprenentatge, és a dir,

l'aprenentatge comença i acaba en ell, i

perquè cadascun té la seva comprensió

personal del que s’està ensenyant, per tant

és important identificar quins són els

diferents processos d'aprenentatge de cada

nen per tal d’adaptar-nos a les seves

característiques individuals i així afavorir el

seu procés d'aprenentatge en la pràctica del

futbol.

UNITAT 3


l'aprenentatge comença i acaba en ell, i

l’avaluació que es fa és qualitativa, és a dir,

no importa la quantitat de coneixements

adquirits sinó la qualitat d’aquests

coneixements i com els ha après. El nen

organitza i interpreta la informació que se li

transmet, i la transforma en nous

coneixements. En definitiva, el nen sap com

aprendre, coneix els seus processos

d'aprenentatge i té el control del seu

aprenentatge.

Els nens aprenen de diferents maneres

futbol.

L'aprenentatge no es dona per la instrucció

input-output, sinó pels processos

d'aprenentatge que estem activant en el

nen, obligant-lo a generar nou coneixement.

Aturem-nos un moment i pensem sobre el

que acabem de llegir, segurament la

pregunta que ens farem és la de com puc

fer per activar el nen de manera que ell

generi coneixement? Pensem, per exemple,

en un equip de nens sense entrenador, com

creieu que s'organitzarien els nens en un

inici?

9

Sabem que fer gols és realment allò que

diverteix al nen en el futbol, per tant podem

pensar que en aquest equip tots els nens

anirien a l’atac a fer gol, però anar a fer gol

té els seus inconvenients, no? Posem per

cas que l’equip rival els comencés a fer

molts gols, què creieu que faran si els hi

preguntem: Com podem fer per que no ens

problema, de manera que estaríem

afavorint que generessin nova informació;

“m'estan fent gols, alguna cosa falla, no ho

fem bé, que podem fer nosaltres per

arreglar-ho, vaig a provar a posar més

defenses a veure si alguna cosa canvia”.

Aquest enfocament, com acabem

UNITAT 3


preguntem: Com podem fer per que no ens

marquin tants gols? Com ens podem

organitzar? Segurament després d’una més

o menys llarga reflexió sobre el què està

passant, els nens respondrien alguna cosa

de l’estil “Necessitem més defenses” i

probablement pensarien en organitzar-se

de manera diferent a com ho han fet fins

aquell moment. Amb aquestes preguntes, el

que hauríem aconseguit seria que pensessin

sobre el que els està succeint i sobre

diferents alternatives per tal de resoldre

aquell

Aquest enfocament, com acabem

d'assenyalar, parteix de la idea de que el

nen no és únicament receptor de

coneixement, sinó que és part activa en el

seu procés d'aprenentatge. De fet, és el

veritable protagonista, per tant, la

intervenció de l’entrenador ha de ser la de

generar un clima adequat dirigit a despertar

la curiositat del nen en l'aprenentatge de les

activitats que realitza.

La construcció de significat comença a partir

del que ja sap d’allò que aprèn, és a

10

dir, entre un coneixement anterior i un de

nou que està adquirint. Per exemple: “quan

ataquem tots ens marquen molts gols, si

poso més defenses no me’n marquen

tants”. Fins que el nen no construeix aquest

nou coneixement, aquest va provant

diferents alternatives per resoldre aquell

problema, de manera que al començament

mostrar desesperació o cridar de manera

ostensible, ja què això bloqueja al nen en el

seu aprenentatge i crea en el nen les

condicions d’ansietat necessàries per a que

cometi encara més errors i l’entrenador es

posi encara més nerviós, de manera que

crea un cercle viciós del qual és molt difícil

sortir-ne i on, entre d’altres coses, genera

UNITAT 3


problema, de manera que al començament

es poden produir moltes errades. L’error, ha

de ser vist per l’entrenador no com un

fracàs del nen o del propi entrenador en les

seves ganes de que aquest aprengui

ràpidament, sinó com a una gran

oportunitat d’afavorir el seu aprenentatge.

L’entrenador ajuda al nen a identificar que

alguna cosa ha fallat i no ha funcionat, i el

convida a buscar l’alternativa més adequada

per modificar aquella acció i corregir-la. És

en aquesta part del procés quan la

intervenció de l’entrenador es torna

important, i on ha de mantenir la calma i no

sortir-ne i on, entre d’altres coses, genera

un entorn de treball que no afavoreix gens

l'aprenentatge del nen.

El que es busca en aquest enfocament no és

el coneixement ni l’habilitat, és la

comprensió, que és el fenomen que ens

portarà cap al veritable aprenentatge

(Perkins, 1992, 1997). La construcció i

comprensió del qui aprèn el porta a poder

actuar de manera flexible en diferents

contextes, millorant la seva capacitat

creativa a l’hora de prendre decisions, i per

tant, d’adaptació. 11

Crear ambients d'aprenentatge amb

característiques especials en els que el nen

hagi d’afrontar situacions-problema que els

comprometin en la comprensió obligant-los

a utilitzar aprenentatges anteriors en

formes cada cop més el·laborades que

estiguin interrelacionades i que els forcin a

pensar i confrontar amb els companys per

futbol en aquestes etapes inicials, fan

referència a:

- Les característiques del nen que està

aprenent.

- El tipus d’activitat esportiva que està

realitzant.

- Els objectius que pretenem.

UNITAT 3


pensar i confrontar amb els companys per

tal d’aconseguir donar resposta a les

situacions que se li plantegen, es convertirà

en una tasca important de l’entrenador de

futbol en aquestes edats.

Quins aspectes cal tenir en compte

en el procés d'aprenentatge del nen

que juga a futbol?

Alguns dels aspectes que caldrà tenir en

compte en el procés d'aprenentatge per

part de l’entrenador del nen que juga a

- Els objectius que pretenem.

- Els plantejaments pedagògics o mètodes

didàctics que pretenem utilitzar.

Les característiques de la persona

que està aprenent

Una de les nostres funcions com a

entrenadors és conèixer el millor possible

les característiques de la persona que està

aprenent i poder-nos adaptar a les seves

característiques. Per tal de fer això és

important que coneguem alguns aspectes

del nen a qui entrenem (Starosta, 1982)

com per 12

exemple:

- Les capacitats físiques bàsiques i de salut

del nen.

- L’etapa de creixement o evolutiva en la que

es troba.

- La seva personalitat i comportament, així

com l’entorn en el que viu.

l’adquisició de noves experiències.

El tipus d’activitat esportiva que es

realitza

Per tal de poder ensenyar bé un esport el

primer pas de la persona que està

ensenyant és el de conèixer en profunditat

el que anomenem l'essència d’aquell

UNITAT 3


com l’entorn en el que viu.

- La seva motivació o motiu pel qual practica

aquest esport.

- La seva capacitat d'aprenentatge.

És bàsic considerar el nen que estem

entrenant, com a un individu amb

característiques singulars i irrepetibles, això

vol dir que cap individu és igual i que per

tant les experiències viscudes anteriorment,

la seva forma de percebre el món, el seu

entorn i les seves característiques personals

condicionen el seu procés d'aprenentatge

en

el que anomenem l'essència d’aquell

esport. Amb això no ens estem referint a

saber més o menys de tàctiques, d’aspectes

tècnics, físics o d’aspectes psicopedagògics.

Quan parlem de conèixer l’esport ens

referim a conèixer l'essència d’aquest,

conèixer la seva estructura lògica, o marc

conceptual, és a dir, en realitat de què

tracta aquest esport? Què el diferencia

d’altres esports? Què implica que sigui un

esport d’equip? i que sigui un esport on hi

ha l'oposició d’un rival?. Aquestes són

algunes de les

13

preguntes que ens han d’ajudar a pensar

sobre el que volem transmetre al nen.

Els objectius que es pretenen

Una altra de les coses que hem de

considerar i que és fonamental per donar

sentit a la nostra tasca com a

present com ja hem assenyalat en les

unitats anteriors.

Els plantejaments pedagògics o mètodes

didàctics

Tot aprenentatge comporta uns canvis en

les estructures bàsiques del nostre

organisme dels que anomenem canvis

UNITAT 3


sentit a la nostra tasca com a

entrenadors/educadors és la de saber i tenir

molt clar quins són els objectius que com a

tal em proposo ensenyar, si s'adeqüen a la

realitat de la etapa evolutiva i de maduració

en la que estic entrenant, i els mètodes

d’ensenyament que s'estan utilitzant en

funció de les característiques individuals i

de grup que tinc. Els objectius que

perseguim en aquesta etapa d'iniciació no

tenen res a veure amb els del futbol

professional i com a entrenadors/educadors

aquesta és una qüestió que hem de tenir

molt clara i molt

organisme dels que anomenem canvis

neuronals i perceptius-motors. Si el nen

progressa en el domini d’una certa habilitat

probablement es produiran canvis en les

propietats de la musculatura implicada,

proporcionant canvis motors ostensibles en

les etapes inicials.

Quan el nen aprèn també es produeixen

canvis en el seu estat emocional i en la seva

capacitat d’afrontar situacions

desconegudes i resoldre problemes que se li

plantegin, això el porta a extreure unes

conseqüències sobre 14

la seva actuació i a avaluar-se, incrementant

així la seva confiança o minvant-la, fent que

mostri molt més interès per aprendre o es

desmotivi per aprendre noves tasques.

A tot això cal afegir els canvis que es

produeixen en relació al propi entorn

establint-se noves relacions amb aquest i

seva conducta. Si realitzant un determinat

comportament el que aconsegueix és una

conseqüència desitjada o evitar-ne una de

no desitjada, aquesta conducta augmentarà,

mentre que si realitzant la conducta es

produeix una conseqüència no desitjada, o

no aconsegueix la conseqüència desitjada,

aquella conducta o activitat disminuirà.

UNITAT 3


establint-se noves relacions amb aquest i

podent estar més pendent d'un major

nombre d’estímuls (Riera, 1994).

Quins són els diferents processos

d'aprenentatge que ens podem

trobar?

Aprenentatge per associació de

conseqüències

Les habilitats que el nen aprèn també es

poden produïr degut a les associacions que

aquest faci de les conseqüències que té la

aquella conducta o activitat disminuirà.

Aquell nen que està aprenent una habilitat i

se li reforça de manera positiva les

aproximacions a la conducta desitjada,

immediatament després de que aquest la

realitzi, és molt probable que la freqüència

d’aquella conducta augmenti. També

augmentarà la freqüència d’aquest

comportament si el nen el que aconsegueix

és evitar una conseqüència negativa. D’altra

banda, si el nen per molt que faci bé

l’activitat que està aprenent aquesta no li és

15

reforçada positivament, es pot donar el cas

de que ens trobem que la freqüència

d’aquesta disminueixi fins al punt que

podria fins i tot desaparèixer. També

disminuiran aquelles conductes que van

immediatament seguides d’una

conseqüència no desitjada, com per exemple

d’un càstig en forma de crit.

en el “no tornar-ho a repetir” en comptes de

dirigir-li la atenció cap a “la propera vegada

sortirà millor”. En el primer cas, l’atenció

està centrada en l’amenaça de no tornar a

repetir aquella conducta i en el segon cas,

cap al repte de poder-ho fer millor la

propera vegada. Valorar l’intent, assenyalar-

li l’error que ha comés, donar-li una

UNITAT 3


d’un càstig en forma de crit.

Aturem-nos un moment en aquest punt. Si el

nostre jugador està aprenent una habilitat

sobre la que encara no té un ple domini i

nosaltres el cridem, el que segurament estem

aconseguint és que el nen visqui aquella

conducta com amenaçant, i el que li estem

generant és por a tornar a cometre aquella

errada, de manera que no només

aconseguirem un nen tensionat

muscularment i bloquejat emocionalment,

sinó que a més li estem centrant la atenció

li l’error que ha comés, donar-li una

correcció i animar-lo per fer-ho millor la

propera vegada, afavorirà l'aprenentatge del

nen fent que centri l’atenció en els estímuls

pertinents, a més de generar en aquest un

clima adequat de motivació i confiança que

afavoreixi el seu procés d'aprenentatge.

D’altra banda, si observem que el nen comet

errades en habilitats que considerem que

estan ben consolidades, el que farem, serà

preguntar-li per l’errada comesa i dirigir-li

l’atenció en aquell aspecte que ha fet que

16

cometi aquell error. Si es torna a equivocar

caldria que li recordem el que hem parlat

amb anterioritat, li centrem l’atenció i

l’animem.

Les habilitats o conductes que s'estan

aprenent i sobre les que el nen encara no té

ple domini es reforçaran sempre que

tipus de model al que es fa referència. Un

model molt expert pot arribar a ser

contraproduent pel nen, ja què existeix

massa diferencia entre l’un i l’altre. A l'inici

el nen es pot sentir atret per aquest tipus

de model i el motiva per aprendre, però a

mesura que intenta aprendre aquella

habilitat, veu que la diferència és massa

UNITAT 3


ple domini es reforçaran sempre que

aquestes es produeixin, i de manera

immediatament posterior a l’acció, per ja

més endavant quan el nen ja ha adquirit

l'aprenentatge, reforçar-les de manera

intermitent, això és de tant en tant, ja que,

en aquest cas, el reforç positiu acabaria

perdent valor en el nen i deixaria de tenir

l’efecte que volem que tingui.

Aprenentatge per imitació

Aquest tipus d'aprenentatge es dona per

imitació d’un model (Bandura, 1982). En

aquest tipus d'aprenentatge és important el

habilitat, veu que la diferència és massa

gran i pot perdre tot l’interés arribant a

sentir que mai podrà aprendre-ho. D’altra

banda, un model que li resulti proper, com

pot ser el cas d’un company que jugui per

exemple en una categoria superior, i que

domini aspectes bàsics d’aquella habilitat

afavorirà el seu interès i el mantindrà en

l’intent de voler assolir aquell aprenentatge;

si el company ho ha aconseguit, “jo també

puc fer-ho”

17

Aprenentatge per reflexió

La interpretació de les causes que ens han

portat a assolir l’èxit o el fracàs en una

competició, molts cops ens porta a fer les

modificacions pertinents per a que el

proper cop no tornem a cometre els

mateixos errors o per mantenir aquells

comportaments que ens han portat a un

construir nous aprenentatges.

Quins són els procediments per

afavorir els processos

d'aprenentatge del nen?

Els processos d'aprenentatge van molt

relacionats amb el tipus de procediments

UNITAT 3


comportaments que ens han portat a un

bon resultat, un bon partit, etc. Entendre

què ens ha passat, què ens ha portat a

obtenir uns determinats resultats o

rendiment ens ajudarà en el futur a llegir

millor l'estratègia que hem d’utilitzar per

aconseguir el nostre objectiu.

Aprenentatges que es recolzen en

d’altres habilitats

En l’adquisició d’una nova habilitat hem de

pensar que molts cops el nen no comença

de zero, i que aquest ja disposa d’altres

habilitats o competències sobre les que

que utilitza l’entrenador per ensenyar (Joan

Riera,1994). Lentrenador guia i orienta en

l'aprenentatge del nen, però al final sempre

és el nen el que aprèn o no. Per tant, per tal

d’afavorir aquest procés, l’entrenador és qui

ha de crear les condicions adequades per a

que el mateix nen pugui potenciar aquells

processos que el porten a aprendre per si

mateix. Podem parlar de 5 procediments

que l’entrenador pot utilitzar

Fer reflexionar

Fer reflexionar al nen per a que descobreixi

18

noves alternatives d’actuació i anticipi

possibles conseqüències d’aquella decisió o

acció. Aquesta reflexió s’aconsegueix fent

pensar al nen opcions per tal de resoldre

determinats problemes. És important poder

despertar la seva curiositat i això ho podem

fer:

d’aquest coneixement serà sobretot el de:

- Utilitzar les menys i millors preguntes

possibles

- Buscar les millors respostes

- Animar al nen a realitzar les seves pròpies

preguntes

Algunes de les preguntes que els hi podem

UNITAT 3


- Utilitzant preguntes per trobar el que els

nens saben, entenen i poden fer

- Fent la pregunta correcta, en el moment

oportú.

- Escoltant les respostes i les preguntes que

fan amb l’objectiu de trobar el que saben,

entenen i poden fer.

- Utilitzant les seves preguntes per

proporcionar comprensió

- Donant pistes millor que respostes.

El repte de l’entrenador en la construcció

Algunes de les preguntes que els hi podem

fer són de l’estil:

- Com podem estar segurs de/que …?

- En què s’assembla i quina és la diferència

...?

- És sempre veritat/fals que…?

- Com fas tu per…?

- Com explicaries que…?

- Què ens diu això sobre com…?

- Què no funciona amb...?

- Hi ha alguna altre possibilitat per...?

- Què és el que penses/creus passarà

després…?

19

Amb aquest procediment aconseguirem que

en la mesura en què el nen interpreti millor

les situacions, augmenti la seva capacitat

d’adaptació a situacions semblants que es

puguin presentar en el futur. Per dur a

terme aquest procediment és bàsic i

fonamental adequar-nos a les capacitats

interpretatives de l’etapa evolutiva en la que

pròpies pautes. L’entrenador amb aquest

procediment el que pretén és reduir el

temps que pot trigar el nen a aprendre certa

habilitat a partir d’una pauta d’actuació.

Aquí el que importa no és que el nen

entengui, sinó que realitzi un determinat

comportament. S'entén que la comprensió

del que s’ha après ve després quan ja es té

UNITAT 3


interpretatives de l’etapa evolutiva en la que

es troba el nen al que estem entrenant.

Donar pautes

Donar pautes sobre com aconseguir un

determinat objectiu o habilitat, donar

consells, suggerir què fer o què obviar

davant determinades situacions, etc. són

alguns procediments que també podem

utilitzar per a que es produeixi

aprenentatge. Arribar a acords sobre les

pautes a realitzar és un bon pas intermig

per a que en un futur proper, el nen

aconsegueixi crear les seves

del que s’ha après ve després quan ja es té

ple domini d’aquella habilitat.

Mostrar

Mostrar com es realitza una habilitat per tal

de que el nen la imiti, convertint-se en

model del nen o proposant que es fixi en

com realitza l’habilitat un company.

L’entrenador pot afavorir aquest

aprenentatge involucrant tots els sentits per

a que el nen capti més detalls de l’activitat

que està realitzant i pugui associar les bones

execucions amb unes determinades

20

sensacions, ja siguin del moviment del cos,

del contacte amb la pilota, del soroll al

realitzar aquella acció, etc.

Incrementar el Feedback

La transmissió d’informació addicional

(feedback) durant i després d’una

determinada actuació, com per exemple

que s’aproximin a la nova habilitat desitjada.

Mentre que quan veiem que l'aprenentatge

evoluciona correctament i es comença a

tenir cert domini, es reforçarà de manera

més intermitent i es farà alguns aspectes

puntuals de la conducta perquè el nen

busqui informació per sí mateix i senti

major control sobre el seu procés

UNITAT 3


determinada actuació, com per exemple

felicitar-lo, donar-li informació sobre el que

està fent bé i el que no, renyar-lo, ignorar-

lo, etc., pot proporcionar-li al nen

informació important que li serveixi per

associar el que fa i les conseqüències que

s’obtenen, de manera que el que

aconseguirem és que augmenti o

disminueixi la freqüència d’aquella conducta

segons pretenguem. Si el que volem és que

aprengui una habilitat semblant a una que

ja ha estat consolidada, farem reforçament

positiu a les conductes

major control sobre el seu procés

d'aprenentatge.

Adequar les condicions de pràctica

Adequar les condicions de pràctica a les

característiques pròpies del nen és un altre

procediment que l’entrenador expert

utilitzarà per afavorir l'aprenentatge

d’aquest. Quan parlem d’adequar les

condicions ens estem referint a anar

graduant les tasques de manera progressiva

de la més senzilla a la més complexa, així

com la utilització a l’inici de poques

21

normes, senzilles, i fàcils de comprendre i

d’aplicar.

Durant les sessions d’entrenament,

l’entrenador acostuma a utilitzar tots aquest

procediments didàctics per afavorir el

procés d'aprenentatge del nen, però és

important que els sàpiga combinar de

UNITAT 3


important que els sàpiga combinar de

manera eficient, eficaç i efectiva,

proporcionant-li al nen una informació que

sigui:

- Clara pel seu nivell de comprensió.

- Útil per a que pugui valorar el seu propi

aprenentatge.

- Adequada al seu nivell.

- Limitada per a que tregui la seva pròpia

informació.

22

unitat 3 psicologia

Documents

Transcript of unitat 3 psicologia