Unitat Didàctica 3

20
REVOLUCIÓ FRANCESA Allons enfants de la Patrie Le jour de gloire est arrivé. Contre nous, de la tyrannie, L'étandard sanglant est levé, l'étandard sanglant est levé, Entendez-vous, dans la compagnes. Mugir ces farouches soldats Ils viennent jusque dans nos bras Egorger vos fils, vos compagnes. Aux armes citoyens! Formez vos bataillons, Marchons, marchons! Qu'un sang impur Abreuve nos sillons.

Transcript of Unitat Didàctica 3

Page 1: Unitat Didàctica 3

REVOLUCIÓ FRANCESA

Allons enfants de la Patrie Le jour de gloire est arrivé. Contre nous, de la tyrannie, L'étandard sanglant est levé, l'étandard sanglant est levé,

Entendez-vous, dans la compagnes. Mugir ces farouches soldats

Ils viennent jusque dans nos bras Egorger vos fils, vos compagnes.

Aux armes citoyens! Formez vos bataillons, Marchons, marchons!

Qu'un sang impur Abreuve nos sillons.

Page 2: Unitat Didàctica 3

La revolta del Tercer Estat (volien vot per cap i no per estament)

El 1789 comença la transformació de les estructures de l’Antic Règim

Reforma fiscalLa Monarquia vol fer pagar impostos a l’aristocràcia

1.-La Revolució Francesa

A causa de

Crisi de subsistència (mobilització de pagesia)

Descontentament de la burgesia (tercer estat)

Difusió de les idees liberals

Crisi econòmica de l’Estat (bancarrota)Provoca una

Provoca una tensió amb estament privilegiatsaquests demanen

Convocatòria dels ESTATS GENERALS (maig 1789)

Noblesa

Tercer

Estat

Clerga

t

-Vot per estament-Deliberació per separat

Aquesta situació permet

L’Assemblea Nacional Constituent (20 juny 1789)

Jurament del joc de la Pilota

1.1 La conjuntura revolucionària / 1.2 Ruptura revolucionària i procés constituient

Page 3: Unitat Didàctica 3

Condició de ciutadans lliures

Constitució de 1791

Abolició delsdrets feudals

Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà

Construcció de l’Estat Liberal

1.-La Revolució Francesa

Amb el recolzament de les classes populars La Presa de la Bastilla

(14 de juliol de 1789)

Porcès constituient, 1789-1791

Comença la

Sufragi censatariDivisió de podersMonarquia constitucional

Llibertat, igualtat, propietat...

Però... - Estratègia contrarevolucionària Lluís XVI vol fugir per enderrocar la rev. desde Austria) - Radicalització social: - pagesos

- masses urbanesProvoquen la radicalització de la Revolució (volen república)

1.1 La conjuntura revolucionària / 1.2 Ruptura revolucionària i procés constituient

Lluís XVI

Page 4: Unitat Didàctica 3

1. La Revolució Francesa

La Declaració dels Drets de l'home i el ciutadà.

Article 1r. Els homes neixen lliures i iguals en drets, i les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna.

Article 2n. L'objecte de tota societat política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.

Article 3r. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació. Cap individu ni corporació no pot exercitar autoritat que no emani expressament d'ella.

Article 4t. La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no perjudica d'altri (...).

Article 6è. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a concórrer la llur formació personalment o per representants.

Article 10è. Ningú no ha d'ésser molestat per les seves opinions, encara que siguin religioses...

Article 11è. La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dret dels més preuats de l'home.

Page 5: Unitat Didàctica 3

Execució de Lluís XVI

Aplicació del TERROR (suprimir els enemics de la revolució)

Constitució de 1793

1. La Revolució Francesa

2) Govern dels JACOBINS(republicans radicals, Robespierre)

La radicalització

Provoca l’aparició

3) CONVENCIÓ TERMIDORIANA

Cop d’Estat Termidor (mort de Robespierre)

1) Govern dels GIRONDINS (republicans moderats)

Reformes socials

Problemes interns

Sota la direcció d’un DIRECTORI (Època republicana moderada)

1.3 El procés revolucionari/ 1.4 República burgesa i bonapartisme

Page 6: Unitat Didàctica 3

L’època NAPOLEÒNICA (1799-1814)

1.5 La derrota de Napoleó provocarà el retorn de l’absolutisme

9 de novebre 1799 es dóna el cop d’Estat de Napoleó

-Continua la guerra i la crisi-Una part de la burgesia vol més ordre i control

CONSOLAT (1799-1804)

A causa de

Dóna lloc a Es divideix en dues etapes

IMPERI (1804-1814)

Expansió territorial

Difusió del ideals liberals

1. La revolució Francesa1.3 El procés revolucionari/ 1.4 República burgesa i bonapartisme

Page 7: Unitat Didàctica 3

Conseqüències de la Revolució Francesa

• Intent destrucció dels privilegis de l’artistocràcia

• Abolició dels drets feudals i eclesiàstics sobre els camperols

• Superació estructura estamental de la societat

• Obtenció d’una constitució escrita

• Limitació poder monàrquic

• Separació de poders

• Eleccions períodiques

• Drets humans

1. La revolució Francesa

Page 8: Unitat Didàctica 3

• Liberalisme:

Sistema polític i econòmic implantat aEuropa després de la Rev. Francesacom a reacció contra l’absolutisme.

Polític: llibertat de pensar, d’expresar-se i d’obrar dins d’una llei. Va adoptar i enfortir el règim representatiu, principalment parlamentari i va reclamar l’extensió del sufragi, tolerància política

Econòmic: L’estat no interbé en economia, laissez faire, laissez passer, lliurecompetència

• Nacionalisme

• Durant el s.XIX va nèixer en el pla polític la defensa d’aquells grups humans amb caraterístiques i cultura pròpies, per autogovernar-se (Alemanya, Itàlia, Catalunya)

• Per això s’ha de fer coincidir les fronteres estatals amb les de la nació.

2. La Restauració i Revolució Liberal

Page 9: Unitat Didàctica 3

Les nacions vencedores de Napoleó desitjaven implantar un sistema de seguritat col·ectiva. Inspirades en l’ Antic Règim anaven encaminades a restaurar-lo i a destruir les idees de la Revolució Francesa i a restaurar les fronteres anteriors a Napoleó.

Les potències Anglaterra, Rússia, Àustria, Prusia i França es reuniren en el Congrés de Viena ( 1815).

2-La Restauració i Revolució Liberal

Page 10: Unitat Didàctica 3

RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA 1814-1848

G.B, Prússia, Rússia, Àustria

La Santa Aliança

La derrota de Napoleó provoca el retorn de les monarquies absolutistes

Principi legitimitat

característiquesEs decideixen al

Per tal de defensar aquests principis es crea la

2-La Restauració i Revolució Liberal

Principi d’equilibri

Principi d’intervenció

Congrés de Viena (1815)

Principi de legitimitat. La devolució del tro al legítim poseedor, el rei, que rep de Déu i a qui ni res ni ningú ( constitucions) li poden prendre o limitar (caràcter absolutista)Principi d’equilibri. Nou ordre internacional dirigit per les grans potències, per que tenen una resposabilitat política internacional (equilibri de forces).

Principi d’intervención o solidaritat. Dret a intervenir en els assumptes interns d’un Estat quan passa algun fet que pot repercutir en els altres o per restaurar la legitimitat monàrquica. (Intervencionisme polític)

2.2 Restauració i reacció conservadora

Page 11: Unitat Didàctica 3

2-La Restauració i Revolució Liberal

Però la Restauració fou un període inestable

Època de cicles revolucionaris

Amb uns trets generals

Revoltes de les classes populars (reivindicacions socials i econòmiques)

Les revolucions liberals

Dirigides per la burgesia (moderada)

Contingut nacionalista

2.3 La pràctica de la revolució liberal

Page 12: Unitat Didàctica 3

els cicles revolucionaris contra la Restauració

2. La Restauració i Revolució Liberal

1820

1830

Les Tres Jornades Glorioses

Poca participació de les masses. Eren revoltes (Espanya, Portugal Itàlia) dirigides per militars liberals. Es va tenir com a referència la Constitució Espanyola de 1812

(Més popular) Van haver-hi causes polítiques (intent d’establir el liberalisme, però també d’econòmiques (males collites). A França LLuis Felip d’Orleans va liberalitzar el país, després de les Tres Jornades Glorioses

2.3 La pràctica de la revolució liberals

Page 13: Unitat Didàctica 3

2. La Restauració i Revolució Liberal

Participació masses i burgesia mitjana

Comença a França_ República democràtica

1848

Es donen revoltes nacionalistes i liberals a l’Imperi austríac

Reivindicacions: Igualtat social Sufragi universal Sobirania popular

Al llarg de la Restauració es desperten moviments nacionalistes (unificació política Itàlia, Alemanya)

2.4. L’experiència democràtica i social

Insuficiència reformista de 1830

Deteriorament de les condicions de vida del proletariatcauses

Page 14: Unitat Didàctica 3

NACIONALISMES

• NacionalismeActitud política derivada directament del fet d'atribuir, en un terreny ètico-polític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.

• NacióComunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.

• EstatFormació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies. L'estat és l'estructura administrativa artificial (govern, funcionaris, exèrcit, policia, etc.), mitjançant la qual es governa un territori limitat per fronteres. L'estat és l'aparell administratiu de la comunitat política estatal

3. La construcció dels Estats nacionals

Page 15: Unitat Didàctica 3

3. La construcció dels Estats nacionals

Aquest equilibri va significar que hi hagués una reorganització de les fronteres i que elsnacionalismes fossin diferents.

L’Europa de la Restauració també va intentaraniquilar els nacionalismes. Per l’absolutismeLa sobirania i el poder recau en el monarcaNo en el poble.

Page 16: Unitat Didàctica 3

La extensió territorial de Prussia el 1815, a conseqüència del Congrés de Viena. Durant mig segle no es va alterar

I el 1834 es crea el Zollverein o Unió duanera (lliure circulació de productes entre els estats alemanys)

La Confederació Germànica (1815) és el primer pas per la unitat

A partir d’aquí:2) Prússia (Otto von Bismark),Dirigirà la unificació sota els seus criteris (politico-militars) enfrontada amb la zona d’Austria2)Conquerirà Holstein i Scheleswing a Dinamarca.3) Derrotarà a Àustria (1866)4) Conquerirà Alsàcia i Lorena a França5) Es proclamaels límits del II Reich (1871)

3. La construcció dels Estats nacionals3.5 El procés d’unificació d’Alemanya

Page 17: Unitat Didàctica 3

textos: Restauració

"No és en el liberalisme prussià, sinó més aviat en la força i la potència de Prússia on Alemanya té els ulls posats. Baviera, Wüttemberg i Baden poden lliurar-se al liberalisme; però ningú no els assignarà el paper de Prússia; Prússia ha de reunir les seves forces i esperar el moment oportú. Les fronteres que el Congrés de Viena ens va donar no són correctes. Aquest no és un tema ni per fer discursos ni per buscar el vot de la majoria; les grans qüestions del nostre temps (...) es resoldran pel ferro i la sang."

Bismarck, Pensaments i records, 1899.

3.5 El procés d’unificació d’Alemanya

Page 18: Unitat Didàctica 3

A Estats Units es va redactar la Constitució de 1787,després que es declarés independent de La Gran Bretanya el 4 de juliol de 1776.Té caràcter presidencialista i federal i estableix la divisió de poders, llibertat per l’individuo i que l’home té dret a ser feliç.el sistema polític amerìcà està basat en un bipartidisme (republicans-demòcrates) que ja vanèixer a finals del XVIII

Antecedents: La Rev. AmericanaExpansió

4. Liberalisme i nacionalisme fora d’Europa4.1 Els Estats Units

Page 19: Unitat Didàctica 3

Japó era una societat feudal, aïllada del mónOccidental.

Es va iniciar unaRevolució “des de dalt”

Aquesta revolució va tenir lloc amb l’emperadorMutsuhito i va ser la REVOLUCIÓ MEIJI (1868-1914)

Japó començà la seva modernització :

Econòmica Adaptant-se al sistema econòmic capitalistaPolítica Constitució de 1889 però que reforça el poder de l’emperador,

Divisió de poders , igualtat davant la lleiSocial La societat enra en un nou model d’organització que s’assimila

al occidental.

4. Liberalisme i nacionalisme fora d’Europa4.2 El Japó

Page 20: Unitat Didàctica 3

S. XIX

CONFLICTES

IDEOLOGIAANTIC RÈGIM

RESTAURACIÓ PRIVILEGIS

ABSOLUTISME

FEUDALISME

TRADICIONALISME

LEGITIMISME

INTERVENCIONISE

SANTAALIANÇA

CONGRES DEVIENA

REVOLUCIONSBURGESES

REVOLUCIÓ AMERICANA

EVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA

intenta acabar amb influències de

AMPLIACIÓ DRET AL

VOT

SUFRAGIUNIVERSAL

ASOCIACIONSI PARTITSOBRERS

IDEOLOGIA LIBERAL NACIONALISME

LLIBERTAT DIVISIÓ DEPODERS

POLÍTICA ECONÒMICA

SOBERANIANACIONAL

LAISSEZFAIRE

CONSTITUCIÓ

MOVIMENTS

UNIFICADORS(ALEMANYA

ITÀLIA)

IGUALTAT

és una Època de

entre

L’enfrontament provoca

es basa representada en

principis

Lluita contra

s’organitza

mitjançant

Amb l’objectiu de

es va aconseguint

pasannt del

se basa

tipus

representada perbasada en

Regit per una

SUFRAGI CENSITARI

al

Comporta el

LIBERALISMe I NACIONALISMELIBERALISMe I NACIONALISME

FACTORS HISTÓRICS

basat en

Per a redactar la

REVOLUCIÓFRANCESA

REVOLUCIÓ1830

REVOLUCIÓ 1848

S’estableix en