Unitat 3.pdf

7/22/2019 Unitat 3.pdf

http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 1/22

CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA D

UNITAT 3

El sistema educatiu com a àmbit i com aeina de millora lingüística. Ordenament

jurídic en matèria de valencià iplanificació lingüística

OBJECTIUS

0. Poder analitzar les mesures necessàries en l'àmbit escolar per a poder aconseguir els

objectius lingüístics prescrits en el currículum oficial.

4. Saber analitzar la situació social del món actual immers en la societat de la informació i de

la comunicació i, especialment, la d’Europa i la de la nostra comunitat lingüística, incloent

el marc legal autonòmic en matèria lingüística i educativa, i especialment les implicacions

en els processos educatius lingüístics.

TAULA

0. Qüestionari inicial

1. El valencià i els diferents àmbits d’ús

2. El marc legal

2.1. Legislació en matèria de valencià a la Comunitat Valenciana

2.1.1. Marc general

2.1.2. Implicacions de l’ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià

2.2. L’ensenyament de la llengua pròpia a la resta de l’estat espanyol

3. La planificació lingüística

3.1. Els models d’educació bilingüe

3.2. Els programes d’educació bilingüe a la Comunitat Valenciana

4. La dinamització lingüística als centres de Secundària

4.1. Els espais d’intervenció

4.2. El Pla de Normalització Lingüística (PNL) i el Pla Anual de Normalització Lingüística

(PANL) dins del projecte educatiu

4.3. El Disseny Particular del Programa (DPP) dins del projecte educatiu

5. Bibliografia i legislació



Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3

1

0. QÜESTIONARI INICIAL

Marca la casella corresponent segons consideres que l’afirmació que es realitza és Vertadera o

Falsa o les dues coses

V F1. Tot el sistema educatiu valencià és bilingüe

2. La LOE no diu res de l’ensenyament del valencià

3. Els professors i les professores valencians no estan obligats a conéixer elvalencià, perquè el Certificat de Capacitació no és obligatori

4. Un PEV i un PIL necessiten la mateixa metodologia, però amb alumnatde llengua familiar diferent

5. En el PIP, en primer de Primària, pot impartir-se el Coneixement del

Medi en valencià6. Per a participar en un programa d’Immersió cal el Diploma de Mestre deValencià

7. Ensenyar a llegir i escriure en un PIL requereix un mètode especial

8. Amb el nivell Mitjà de la JQCV pot fer-se classe de Valencià i en valencià

9. En un PIL no s’ensenya castellà

10. En un PIP, a partir de tercer de Primària, el Coneixement del Medi s’had’impartir en valencià

11. Un PIL és el mateix que un PIP, però canviant les llengües

12. El Pla de Normalització Lingüística i el Pla Anual de NormalitzacióLingüística només els han d’elaborar els centres de zonavalencianoparlant

13. La competència lingüística en valencià s’aconsegueix suficientmentamb l’àrea de Valencià.

14. La motivació del profesorat envers les llengües no és important

15. L’alumnat, en finalitzar els estudis obligatoris, ha de tenir competènciaplena en castellà i suficient en valencià

16. En un futur pròxim, per a vehicular matèries en una LE caldrà elCertificat de Capacitació en Llengües Estrangeres.

17. Per a vehicular una matèria en anglés, cal simplement buscar un llibrede text escrit en la llengua en qüestió

Tasca final

Redacta un informe que presentaràs davant del Consell Escolar en el qual, dins del Pla Anual de

Normalització Lingüística del teu centre, justifiques la conveniència d’utilitzar el valencià en les

comunicacions formals i no formals entre el professorat del centre i la resta de la comunitat

educativa (amb les famílies, amb l’administració, etc.)




2

1. EL VALENCIÀ I ELS DIFERENTS ÀMBITS D’ÚS

La situació sociolingüística del valencià determina la necessitat de plantejar estratègies de

reinserció i d’activació del valencià en cadascun dels àmbits d’ús o situacions comunicatives en quèles llengües són presents.

Activitat 1.

Tot seguit vos oferim una graella en què, per parelles, mirareu de graduar quina és la presència

actual del valencià en els diversos àmbits d’ús.

ÀMBITS D’ÚS Molt alta Alta Irregular Escassa Nul·laAdministració

AssociacionismeCultura i espectacles

Comerç

Economia i empresa

Ensenyament

Justícia

Mitjans de comunicació

Política

Temps de lleure

Religió

Vida privada

Intenteu arribar a un acord entre tots, sintetizant les vostres observacions en un paràgraf que done

una perspectiva general de la situació social del valencià.




3

2. EL MARC LEGAL

2.1. LEGISLACIÓ EN MATÈRIA DE VALENCIÀ A LA COMUNITAT VALENCIANA

2.1.1. MARC GENERAL

Activitat 2: Posada en comú.

Llegiu els fragments de les disposicions legals vigents que s’han seleccionat i, tot seguit, treballeu

esta qüestió:

a) Delimiteu els conceptes més importants que apareixen en els textos legals: llengua oficial i

cooficialitat, drets i deures lingüístics, llengua pròpia, llengua primera, llengua vehicular, etc.

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (1978)

ESTATUT D’AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA (2006)

Article 3

1) El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el

dret a usar-la.

2) Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les comunitats autònomes respectives d’acord

amb els seus estatuts.

3) La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte

de respecte i protecció especials.

Article 6

1) La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.

2) L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma ofici

de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valenci

[...]

4) Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.

5) S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. [...]

7) Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra, així com els q

puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

8) L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.




4

LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ (1983)

LOE (LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ, 2/2006)

Article 2

El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a

conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, tant a les relacions privades com a les relacions amb les instàncies

públiques.

Article 19

1) Hom procurarà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, que tots els escolars reben els

primers ensenyaments en la seua llengua habitual, valencià o castellà.

2) Això no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a l'article vint-i-quatré, al final dels cicles en

què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyament, i qualsevol que haja estat la

llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per

escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.

Article 23

Atesa la cooficialitat del valencià i del castellà, els professors han de conéixer totes dues llengües.

Títol preliminar

Capítol I. Principis i finalitats de l'educació

Article 2. Finalitats

j) La capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n'hi haguera, i en una o més llengües

estrangeres.

Títol I. Els ensenyaments i la seua ordenació

Capítol II. Educació Primària

Article 17. Objectius de l'Educació Primària

e) Conéixer i emprar de manera apropiada la llengua castellana i, si n'hi haguera, la llengua cooficial de la

Comunitat Autònoma i desenrotllar hàbits de lectura.

f) Adquirir en, al menys, una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeta

expressar i comprendre missatges senzills i sortir-se'n en situacions quotidianes.

Capítol III. Educació Secundària Obligatòria

Article 23. Objectius

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n'hi haguera, en la

llengua cooficial de la Comunitat Autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la

lectura i l'estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

Capítol IV. Batxillerat


e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, la llengua castellana i, si n'hi ha, la llengua cooficial de

la comunitat autònoma.f) Expressar-se amb fluidesa i correcció en una o més llengües estrangeres.




5

DECRET 38/2008 (CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ INFANTIL)

DECRET 111/2007 (CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA)

DECRET 112/2007 (CURRÍCULUM DE L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA)

DECRET 112/2008 (CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT)

DECRET 62/2002 (REQUISIT LINGÜÍSTIC)

Article 3. Objectius del cicle

L’Educació Infantil contribuirà al fet que les xiquetes i els xiquets desenrotllen les capacitats que elspermeten:

h) Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües que interactuen (valencià i castellà), que han

de conéixer i respectar per igual, i ampliar progressivament l’ús del valencià en totes les situacions.

Article 4. Objectius de l’etapa

L’Educació Primària ha de contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:

e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les

possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a partfonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua

comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits

de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

Article 4. Objectius de l’etapa

L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenrotllar en les i els alumnes les capacitats que els

permeten:

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i

en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat

Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del

castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se,

així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.


El batxillerat contribuirà a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conéixer les obres literàries

més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així

com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

Article 1. Coneixement dels idiomes oficials

El personal docent dels centres d’ensenyament no universitari i dels serveis o unitats de suport escolar i

educatius dependents de la Conselleria de Cultura i Educació ha de tindre el coneixement adequat, tant a

nivell oral com escrit, dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.

Article 2. Supòsits en què s’haurà d’acreditar

L’acreditació del coneixement adequat a què es refereix l’article anterior s’exigirà als procediments selectius

d’ingrés i d’accés a cossos docents que es convoquen a la Comunitat Valenciana, inclosos els procediments

d’accés a la condició de catedràtic.




6

ORDRE DE 5 D’OCTUBRE DE 2009 (CERTIFICAT DE CAPACITACIÓ EN VALENCIÀ, ANGLÉS I ALTRES LLENGÜES ESTRANGERES)

2.1.2. IMPLICACIONS DE L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ. A

MANERA DE RESUM

1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.

2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.

3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar

l'escolaritat obligatòria.

4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.

5. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües oficials de la Comunitat.

6. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient

perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.

Preàmbul

Cal configurar un nou pla de formació per a aconseguir que el professorat valencià assolisca el saber

(competència lingüisticocomunicativa) i el saber fer (la formació tecnidodidàctica) en valencià, en anglés i

en altres llengües estrangeres, que possibiliten la vehiculació de continguts en les llengües del currículum

del sistema educatiu valencià.

Capítol I

Article 1. Capacitació Lingüisticotècnica en valencià

Per a la capacitació en valencià, este pla de formació lingüística i tècnica té com a objectius dotar de la

formació necessària el professorat valencià per tal que este assolisca la competència lingüisticocomunicativa

en valencià per a exercir la docència en i del valencià en els diferents nivells d’ensenyament no universitari.

Article 10.4[...] el Diploma de Mestre de Valencià facultarà el professorat que l’obtinga per a impartir continguts

curriculars de valencià en tots els nivells d’ensenyament no universitaris, sempre que estiga en possessió de

les titulacions o condicions acadèmiques i administratives

requerides per a impartir la docència en els esmentats nivells.

Capítol II

Article 12. Capacitació en anglés i en altres llengües estrangeres

Per a la capacitació en anglés i en altres llengües estrangeres presents en el currículum del sistema educatiu

valencià, este pla de formació tècnica té com a objectiu dotar el professorat valencià de la formació

metodològica necessària per a impartir ensenyament en les llengües estrangeres que integren el currículum

valencià no universitari.




8

A es parteix del principi de no separació dels nens per raó de la seua llengua habitual. És

així que s’aplica el criteri d’utilització de la llengua com a vehicular d’ensenyament, amb

programes d’immersió en llengua a les zones on les condicions sociolingüístiques ho

demanen, d’atenció individualitzada en castellà a petició de les famílies, i d’aprenentatge de la

llengua castellana. L’opció del com a matèria o com a llengua d’algunes matèries,

practicada durant un primer període, va demostrar la seua ineficàcia per adquirir la mínima

competència bilingüe exigida per la llei, just allà on el té menys presència social.

Solució:

Als nivells d’ensenyament infantil, primària i secundària obligatòria, en teoria hi ha tres models

possibles d’escolarització: A, B i D; hi ha, a més, un model C, nodrit pels eximits de en

l’ensenyament, que és molt minoritari. Al model A l’ensenyament és en castellà i és unaassignatura; pel que fa al model B el temps escolar es divideix entre el castellà i ;

darrerament, al model D l’ensenyament és en i el castellà és una assignatura.

Quant a l’ensenyament secundari postobligatori, legalment els models són dos: el model D

(ensenyament en i el castellà és una assignatura) i el model A (ensenyament en

castellà i és una assignatura).




9

3. LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA

3.1. ELS MODELS D’EDUCACIÓ BILINGÜEActivitat 4.

Reviseu per parelles i comenteu esta graella que arreplega les característiques principals dels

diversos models d’educació bilingüe.

DENOMINACIÓ DESTINATARIS OBJECTIU ORGANITZACIÓ

Model

compensatori

Usuaris d’una

L2 minoritària

Compensar

les mancances

lingüístiques

dels aprenents

en la llengua

majoritària.

La llengua materna s’estudia en els

nivells inicials, però després deixa

d’utilitzar-se com a llengua

d’instrucció. La L1 és usada per a

ajudar l’alumnat a conéixer la L2, més

que no per a ensenyar continguts.

Quan l’aprenent és competent en la

L2, abandona el model i s’integra dins

els programes regulars en L1.

Model de

manteniment

Usuaris d’una

L2 minoritària

Mantenir

i desenvolupar

la llengua

i la cultura

minoritàries.

Els aprenents solen començar

l’ensenyament utilitzant la L1 com a

vehicle d’instrucció i a poc a poc van

incorporant la L2 en l’ensenyament de

continguts escolars. El currículum

s’imparteix en ambdós llengües.

Model

d’enriquiment

Usuaris de les

dues llengües

en contacte.

Desplegar

la competència

comunicativa

plena en totes

dues llengües.

Les dues llengües són vehicle

d’instrucció i hom mira de fer-ne una

distribució equitativa al llarg de les

diferents etapes educatives.

Model de

revitalització

total

Parlants de

les dos

comunitats

lingüístiques.

Invertir

la situació

de substitució

lingüística

de la llengua

minoritària.

La L2 minoritària és l’única llengua

vehicular a l’àmbit educatiu, mentre que

la L1 esdevé una mera matèria d’estudi.




10

Activitat 5: Activitat individual o per parelles + correcció comuna.

Tot prenent com a punt de partida la graella anterior, reompliu aquest quadre on es descriuen

models d’educació bilingüe aplicats en societats multilingües, tot tractant de reconéixer-los i

comparant-los amb l’organització en programes del sistema educatiu valencià, si és possible.

DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA TIPUS DE PROGRAMA

Són programes d’ensenyament en L2 adreçats a l’alumnat de la

llengua i cultura majoritàries. L’ensenyament es fa en L2, en totes o

la majoria de les àrees del currículum, durant un període d’un o més

anys i pot iniciar-se en l’Educació Infantil o en diferents moments de

l’escolaritat Primària o Secundària. La seqüència i la intensitat de lainstrucció en L1 i L2 canvien al llarg del temps. El grup-classe inclou

majoritàriament o única alumnat que té com a llengua materna L1.

Els objectius són el bilingüisme i el multiculturalisme. Els escolars

mantenen la L1 pel tractament que té a l’escola i pel suport i estatus

que té fora del context escolar, i aprenen la L2 mitjançant un procés

natural a través del seu ús com a llengua vehicular en les diverses

matèries.

El mitjà d’instrucció és la L1 dels escolars, sent L2 ensenyada com a

matèria durant un nombre determinat d’hores setmanals.

És el programa aplicat a l’estat bavarés d’Alemanya per a l’alumnatturc que no pot integrar-se en el programa regular perquè no coneix

prou bé l’alemany. En aquest programa L2 (l’alemany) és ensenyada

com si fóra LE i a partir de 5é curs és introduïda una matèria en la

qual s’utilitza l’alemany com a llengua vehicular. A través d’aquest

mètode és poc l’alumnat que pot integrar-se en el programa regular

i, per tant, interactuar amb companys germanòfons. És un programa

que manté segregats socialment molts escolars i que dóna resultats

acadèmics insatisfactoris.

Van adreçats a les minories lingüístiques i culturals i tenen com a

objectiu el bilingüisme i el biculturalisme: l’aprenentatge de la

llengua majoritària i de la L2 sense la pèrdua de la llengua i cultura

pròpies. L’objectiu social més important d’aquests programes és el

desenvolupament del pluralisme i la supervivència de la cultura i

tradicions del grup minoritari. Comencen utilitzant L1 com a vehicle

d’instrucció i progressivament incorporen L2 com a llengua vehicular.

El currículum s’imparteix en totes dues llengües fins al final de

l’escolaritat. El model emprat a Suècia per a la minoria finesa va en

esta línia.

Són programes vehiculats a través de la llengua i cultura dominant i

tenen com a objectiu social i lingüístic l’assimilació i la pèrdua de la




11

pròpia llengua i cultura. Aquest tipus de programes és freqüent als

Estats Units, on conviuen amb programes que tenen objectius ben

distints. S’inicien ensenyant en la L1 l’alumnat, amb una

incorporació progressiva de la L2 que arriba a substituir aquella en

un moment donat de l’escolaritat. La L1 desapareix en els nivells

educatius mitjà i superior.

Activitat 6.

Llegiu aquest article sobre la qüestió de l’espanyol als Estats Units.

Durant els últims 30 anys a Califòrnia s’ha implantat un sistema flexible d’educació bilingüe als

districtes escolars on viuen la gran majoria d’immigrants mexicans i centroamericans. L’objectiu

ha estat iniciar els xiquets a l’espanyol, de manera que adquirisquen els rudiments

d’alfabetització i aritmètica en la seua llengua materna. Tot plegat amb l’esperança que aquest

procés fes possible que els pares ajudassen llurs fills en la feina extraescolar, i perquè aquests

pares a penes educats poguessen sentir-se partícips de la societat nord-americana.

Aquesta política també demostraria el compromís de Califòrnia en la preservació de la cultura

hispana. Alhora, els immigrants serien assimilats al corrent principal nord-americà en tenir la

seua educació des dels 10 anys fins a l’ensenyament superior en anglès.

(...) ¿Com es pot entendre que el 61% dels californians -davant el 39%- haja votat per eliminar

el sistema bilingüe i utilitzar només l’anglès a les escoles públiques? En la decisió intervenen

molts factors [...]Però abans d’atribuir el resultat a emocions racistes, s’hauria d’observar que una part

substancial d’hispans (37%) també ha votat a favor de l’eliminació de la política bilingüe.

Aquests pares saben que, econòmicament i professional, els Estats Units són una meritocràcia,

en què l’èxit depén de l’educació i l’adaptació als mètodes americans de treball i publicitat.

Saben que en molts districtes escolars, l’ús de l’espanyol com a única llengua ha augmentat any

rere any, de manera que, de fet, els seus fills no aconsegueixen aprendre anglès. Alhora, veuen

que els fills dels immigrants russos, vietnamites i xinesos accedeixen a les universitats i a les

professions en un nombre molt més elevat que no llurs propis fills, i saben que una de les raons

d’això és que els russos i els asiàtics fan de l’aprenentatge de l’anglès la seua prioritat.El vot significa que per a molts liberals blancs, igual que per als mateixos hispans, la política

bilingüe, tal i com s’ha administrat, no ha incrementat les oportunitats dels fills d’hispans. Ara

estan preparats per intentar la pràctica històrica de l’aclaparadora majoria dels antics

immigrants europeus i asiàtics: aprendre anglès com més ràpidament millor per integrar-se com

més aviat millor en la gran societat americana.

Gabriel Jackson. El Periódico (7-6-1998)

D’acord amb el que heu llegit, analitzeu el model d’educació bilingüe a què fa referència Jackson:

a) A qui va adreçat?b) Què pretén?




12

c) Com sembla que s’organitza?

d) Quin dels quatre models que hem vist creieu que està aplicant-se a Califòrnia?

e) Què opineu del resultat del referèndum i de l’anàlisi que se’n fa?

3.2. ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE A LA COMUNITAT VALENCIANA

Segons disposa l’article 102 del Decret 234/1997, en els municipis de predomini lingüístic valencià,

que figuren en l’article 35 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, tots els centres aplicaran un o

més dels programes d’educació bilingüe. Pel que respecta als municipis de predomini lingüístic

castellà, adopten un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i el

valencià com a simple matèria d’estudi. Per una altra banda, els centres dels municipis de

predomini lingüístic castellà poden aplicar, sempre que hi haja una voluntat explícitament

manifestada pels pares, mares o tutors legals, qualsevol dels programes d’educació bilingüe.

L’objectiu primordial d’aquests programes és que tots els alumnes, qualsevol que siga la llengua

materna, assolisquen un domini efectiu de les dos llengües oficials, sense perjudici de

l’aprenentatge d’una llengua estrangera en edats ben primerenques, i d’una quarta més tard.

Actualment a la Comunitat Valenciana s’apliquen tres programes d’educació bilingüe:

a) El programa d’ensenyament en valencià (PEV).

b) El programa d’immersió lingüística (PIL).

c) El programa d’incorporació progressiva (PIP).

Activitat 7

A partir de la vostra experiència com a docents, mireu d’esbrinar els trets definitoris d’aquests tres

programes.

PEV PIL PIP

Zona

d’aplicació

Predomini lingüístic

valencià

Destinataris

Objectius Afavorir l’aprenentatge

de llengües a partir

de la llengua no

assolida

Nivell educatiu

en què s’aplicaOrganització




13

- Llengua

vehicular primera

castellà

- Iniciació a la

lectoescriptura en

castellà

- Introducció

de LE

Primària

3.2.1. ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE ENRIQUITS EN PRIMÀRIA (PEBE)

L’Ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV de 14 de juliol) fixa els requisits, criteris i procediments per

aplicar un programa d’educació bilingüe enriquit amb la incorporació d’una llengua estrangera com

a llengua vehicular des del primer cicle de l’Educació Primària. El nombre de centres de la

Comunitat Valenciana que han aplicat en el curs 2007-08 aquest programa plurilingüe en Educació

Infantil i Primària és de 310. Resumim els aspectes més rellevants del text legislatiu:

1) Trets generals del programa d’educació bilingüe enriquit als centres de primària.

- Destinataris: centres públics i privats concertats.

- Definició del programa: incorporació, des del primer cicle de l’Educació Primària, d’un programa

d’educació bilingüe que integra, amb caràcter vehicular, una llengua estrangera als

aprenentatges de l’alumnat.

2) Alguns dels requisits que han d’acomplir els centres.

- Comptar amb la conformitat individual i per escrit dels pares, mares o tutors d’acceptació del

Disseny Particular del Programa (vegeu definició de DPP en IV.3.)

- Disposar de professorat de primària amb destinació definitiva, habilitat en la llengua estrangera i

suficient per a garantir l’aplicació del DPP.

- Comptar amb el compromís de l’equip directiu i del claustre de professors.

- Disposar de recursos humans i materials per aplicar el DPP.

- Tenir l’aprovació del consell escolar.

3) Alguns elements que ha de contenir el DPP dins el programa d’educació bilingüe enriquit.

- Determinació de la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera

triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot respectant els mínims que

s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del valencià i a les hores establertes per a l’ús i

ensenyament de la llengua estrangera.

- Tractament metodològic i didàctic integrat de les diferents llengües.

- Moments i seqüència d’introducció sistemàtica i tractament de la lectura i de l’escriptura en

castellà, en valencià i en llengua estrangera.




14

Activitat 8

Organitzeu un debat simulat sobre la conveniència o no d’implantar un d’aquests programes en un

centre de Primària.

Activitat 9:

Llegiu el següent article periodístic, aparegut al diari “Las Provincias” el dia 26 de febrer de 2004 i

comenteu-lo tot seguit en l’aula-grup.

Els xiquets de tres anys que estudien valencià tenen més facilitat peraprendre anglés

Els escolars de l’etapa infantil (de tres a cinc anys) que estudien en valencià tenen

més facilitat per aprendre una llengua estrangera. Així ho valora l’Institut Valencià

d’Avaluació i Qualitat Educativa. L’organisme analitza l’experiència aplicada en 14

col·legis que han avançat la llei de Qualitat.

CONCHA RAGA. VALÈNCIA.

L’aprenentatge de llengües estrangeres en edats

primerenques no és cap problema per als escolars més

menuts, ni tan tols en detriment de les dues llengües

cooficials de la Comunitat Valenciana.

Ben al contrari. Els escolars de l’etapa infantil (de tres a cinc

anys) que estudien en valencià han demostrat una major

capacitat per aprendre una llengua estrangera, en concret

l’anglés, sense cap perjudici per al castellà i el valencià.

Així ho ha fet palés l’informe emés per l’Institut Valencià

d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE) després d’analitzar

el programa plurilingüe que, des del curs 2000-01 està

aplicant-se de forma voluntària i experimental, en catorze

col·legis de la Comunitat Valenciana, que d’aquesta manera

es van avançar a les previsions de la Llei de Qualitat.

Resultats de l’avaluació.Els resultats de l’avaluació realitzada per l’IVAQE posen de

relleu que a l’àrea de valencià els alumnes presenten una

comprensió i producció lingüístiques catalogades d’

“excel·lent” en deu centres i en altres tres col·legis el nivell

és “suficient”.

Pel que fa a l’àrea de castellà, en tretze centres els escolars

donen uns resultats molt positius.

A l’àrea d’anglés la pràctica totalitat d’aquests centres

experimentals obté resultats que situen l’alumnat amb

RECOMANACIONS

GENERALITZAR EL PLA

A L’ETAPA INFANTIL

Després dels bons resultats que

es desprenen de l’anàlisi de

l’experiència en aquests catorze

centres d’educació infantil,

l’Institut d’Avaluació i Qualitat

Educativa (IVAQE) ha plantejat

una sèrie de recomanacions,

com ara la de “generalitzar

l’aplicació del programa

d’ensenyament en valencià

enriquit (PEVE) a l’educació

infantil” [...]




15

nivells molt satisfactoris quant a comprensió i producció

lingüístiques i, “per tant, l’alumnat mostra un bon domini de

l’idioma”, segons ressalten les conclusions de l’informe.

També es palesa que el rendiment de l’alumnat en

l’experimentació de caràcter lingüístic és “molt positiu i

equilibrat” als centres on l’ensenyament es realitza amb

programes d’immersió lingüística, és a dir, totalment en

valencià.

L’avaluació assenyala que el programa d’immersió enriquit,

ço és, amb l’anglés incorporat, “presenta un major

rendiment en totes tres llengües” front als altres. Aqueix

mateix programa, junt amb el d’ensenyament en valencià,

mostren, a més, resultats “òptims” per a l’aprenentatge del

valencià.

3.2.2. ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE EN EDUCACIÓ INFANTIL

En Educació Infantil, el curs 2001-02, es va iniciar l’experimentació d’aquest programa en 15

centres de la Comunitat Valenciana i s’ha regulat definitivament mitjançant la resolució de 30 de

juliol de 2008, per la qual s’estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per a aplicar en

els centres educatius un programa d’educació plurilingüe que permeta fomentar una primera

aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil.

El programa pretén donar resposta a la necessitat de dominar per igual els dos idiomes cooficials,

valencià i castellà, cosa a la qual s’hi afegeix la necessitat d’augmentar el domini d’altres llengües

estrangeres necessàries per vehicular la comunicació a nivell europeu i internacional, des d’una

perspectiva ben primerenca.

3.2.3. EL PROGRAMA PLURILINGÜE EN ESO, BATXILLERATS I CICLES FORMATIUS

Pel que fa a l’Educació Secundària, els Batxillerats i els Cicles Formatius, la Conselleria d’Educacióporta a terme des de fa uns anys un programa experimental plurilingüe que implica un grup d’uns

seixanta centres, a hores d’ara, en els quals es vehiculen també coneixements en les dues llengües

oficials i en llengües estrangeres. Es planteja amb aquest programa l’extensió de la llengua

estrangera com a llengua vehicular i com a llengua de transmissió de coneixements. La normativa

al respecte per al curs 2010-11 s’ha concretat en la resolució de 26 d’abril de 2010 de la Direcció

General d’Ordenació i Centres Docents de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula i

s’estableixen els requisits per a l’experimentació de l'ús de les llengües estrangeres com a llengües

vehiculars (programa plurilingüe) en les etapes de l’educació secundària obligatòria, els batxillerats

i els cicles formatius dels centres de la Comunitat Valenciana sostinguts amb fons públics.




16

Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del

Claustre i amb la conformitat de les famílies. A més, els centres també han d’elaborar el

cronograma de distribució de temps per a cada una de les llengües curriculars.

4. LA DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA ALS CENTRES DE SECUNDÀRIA

4.1. ELS ESPAIS D’INTERVENCIÓ

Podem delimitar els espais escolars d’intervenció següents:

a) Administratiu i social.

b) Acadèmic.c) D’interacció didàctica.

d) D’interrelació amb l’entorn sociofamiliar.

Activitat 10: Classifiqueu aquestes actuacions escolars d’acord amb l’espai d’intervenció a què

pertanyen.

1. Fulls informatius a les

famílies

2. Projecte curricular

3. Materials didàctics

4. Projectes de formació del

professorat en centres

5. Tauler d’anuncis de l’aula

6. Programacions

7. Documentació interna

8. Informe d’avaluació de

l’alumne

9. Revista de l’institut

10. Loteria i rifes per als viatges

11. Actuació del professorat a

l’aula

12. Atenció al públic

13. Llistat de preus al bar

14. Factures

15. Adaptacions curriculars

16. Notes de premsa

17. Intervencions al claustre

18. Arxius

19. Justificants de faltes

d’assistència

20. Certificats

21. Rebuts

22. Expedients de l’alumnat

23. Projecte educatiu

24. Activitats extraescolars

25. Butlletins de notes

26. Retolació interna del centre

27. Intervencions als mitjans de

comunicació

28. Pla d’autoprotecció i

emergència

ESPAI ADMINISTRATIU I

SOCIALESPAI ACADÈMIC

ESPAI D’INTERACCIÓ

DIDÀCTICA

ESPAI D’INTERRELACIÓ AMB

L’ENTORN SOCIOFAMILIAR




17

4.2. EL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I EL PLA ANUAL DE NORMALITZACIÓLINGÜÍSTICA DINS EL PROJECTE EDUCATIU

El Decret 234/97, de 2 de setembre, que determina els elements constituents del reglament

orgànic i funcional dels instituts d’ESO estableix que, el projecte educatiu, entre altres coses inclou,

el disseny particular del programa o programes d’educació bilingüe (DPP) que aplique el centre i el

pla de normalització lingüística (PNL), que recull els aspectes rellevants relatius a l’ensenyament i a

l’ús de les llengües al centre.

El PNL parteix de la consideració de l’ús del valencià a l’entorn dels i les alumnes, però també dels

mètodes didàctics, dels materials que s’hi utilitzen i de la qualificació del professorat. Actuar

eficaçment en els àmbits descrits exigeix una planificació acurada i coherent que preveja entre

altres coses:

a) Les actuacions previstes en cadascun dels espais d’intervenció del centre, tot preveient-hi quins

seran els òrgans implicats i els recursos necessaris per a poder dur-les a terme, etc.

b) Una temporització que faça explícita la priorització dels objectius adés esmentats i una

seqüència, al llarg d’un calendari a mitjà termini, a partir del qual puga establir-se per als cursos

vinents el pla anual de normalització lingüística (PANL), que, al seu torn, ha de concretar les

actuacions del PNL en propostes d’intervenció operatives.

Es dedueix que, per poder prendre les decisions relacionades amb el PNL i el PANL, cal conéixer

prèviament la realitat en què viu el centre i l’especificitat de les persones que el conformen. Esta

anàlisi ha de ser rigorosa i ha d’arreplegar tots els trets que, d’alguna manera, hi estan relacionats.

Pot incloure alguna d’aquestes qüestions:

Sobre el centre:

• Quina volem que siga la llengua de comunicació al centre?

• Quina volem que siga la llengua d’aprenentatge?

• Quan i com han d’introduir-s’hi les segones llengües?

• Com es concreta el disseny en la primera llengua?

• Quins són els requisits previs per a l’aprenentatge de la lectoescriptura?

• Com atenem la diversa procedència sociolingüística del nostre alumnat?

Sobre l’alumnat i les seues famílies:

• Quina n’és la llengua primera?

• Quin perfil sociocultural tenen?

• Quin grau d’integració tenen dins la llengua i cultura pròpies de la societat valenciana?

Sobre el professorat:

• Quina llengua primera tenen?




18

• En quina llengua fan les classes?

• Quin grau de competència comunicativa tenen en valencià?

Sobre l’entorn de l’institut (barri, poble, ciutat):

• Grau d’inserció dins de la llengua i cultura pròpies: percentatge d’immigració,

presència social del valencià, costums, etc.• Relació entre el centre i l’entorn: tipus i freqüència d’esta mena de contacte.

Document adaptat de Daniel Cassany, Ensenyar llengua.

4.3. EL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA DINS DEL PROJECTE EDUCATIU

El disseny particular del programa o programes d’educació bilingüe és, d’una banda, la concreció i

contextualització d’un dels programes d’educació bilingüe a la realitat particular de cada centre i,

de l’altra, el conjunt de decisions prèvies per a l’elaboració dels instruments d’organització i de

gestió educatives. El DPP dels centres d’ESO ha d’incloure els apartats següents:

a) Els objectius generals del currículum prescriptiu d’ESO contextualitzats i atenent la realitat

educativa del centre i les exigències del programa.

b) El tractament metodològic de les diferents llengües:

- Valencià i castellà com a àrees lingüístiques.

- Valencià i castellà com a llengües vehiculars.

- Llengua vehicular i llengua estrangera (LE).

c) Les actuacions previstes per a l’alumnat de nova o recent incorporació al sistema educatiu

valencià i que, per tant, necessita una atenció específica per raó de la baixa competència en

qualsevol de les dues llengües oficials.

d) La proporció d’ús vehicular de les dues llengües als diferents cicles, cursos i grups d’alumnes.

e) La distribució del professorat d’acord amb els diferents nivells de formació lingüisticotècnica i la

seua competència lingüística en valencià.

f) Les necessitats específiques per a una aplicació correcta dels diferents PEB existents al centre.

Activitat 11: El DPP és un document que, a hores d’ara, deu estar elaborat en la majoria dels

centres. Fóra interessant que esbrinàreu quines particularitats presenta el del vostre i que en féreu

un breu informe.




19

5. BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ

BIBLIOGRAFIA

ARNAU, J., “La incorporació de la llengua del territori al sistema d’ensenyament: principis

psicopedagògics, context i models organitzatius”, a Suport per a l’ensenyament en valencià, 3.

CCEC, 1989. (En aquest article s’estableixen els principis psicopedagògics presents en el procés

d’adquisició d’una segona llengua, s’hi comenta la importància del context sociolingüístic en

l’aprenentatge d’una L2 i s’hi analitzen tres models organitzatius que incorporen dues llengües al

currículum).

ARNAU, J. i altres, La educación bilingüe. ICE-Horsori, 1992. (Llibre estructurat en quatre parts

independents, encara que molt relacionades entre elles, que s’ocupen dels models d’educacióbilingüe existents, de l’educació bilingüe a les diferents comunitats autònomes amb llengua pròpia

de l’Estat espanyol, i de les característiques dels PIL i de la didàctica de la llengua pròpia en

aquests programes.)

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, Webs de centres educatius amb activitats de normalització lingüística, en

http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/act_norma_linguistica.htm

PASCUAL, V. (coord.), El projecte i el pla anual de normalització lingüística d’un centre d’educació

secundària. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1992. (S’hi ofereix informació sobre el PNL i

el PANL, definicions, característiques dels documents, estructura, models...).

PASCUAL, V. (coord.),: El programa d’immersió. CEC, 1992. (Publicació que arreplega diverses

col·laboracions centrades en diversos aspectes del PIL -anàlisi del PIL a la Comunitat Valenciana,

bases psicolingüístiques i pedagògiques del programa, el tractament que rep la llengua oral, la

lectoescriptura, l’avaluació...).

PASCUAL, V. (coord.),: Guia per a l’anàlisi del context de centre. CCEC, 1993. (Suport monogràfic

preparat pel Servei d’Ensenyaments en Valencià en què s’exposen tots els aspectes que convé

considerar a l’hora de redactar un document per analitzar el context d’un centre educatiu.)

PASCUAL, V., Una proposta de planificació educativa dins un model d’enriquiment d’educació

bilingüe. València: CCEC, 1993. (L’obra s’ocupa, en una primera part, de justificar l’adopció a la

Comunitat Valenciana del model d’enriquiment d’ensenyament bilingüe, de caracteritzar els

programes que se’n deriven i d’establir un model de planificació educativa dins el programa

d’educació bilingüe adoptat. En una segona part ofereix indicacions per a l’elaboració dels

documents necessaris per fer esta planificació.)

PASCUAL, V., “El programa d’ensenyament en valencià”, a Primer simposi del professorat d’educació

infantil i primària d’ensenyaments en valencià. Ponències. CEC, 1994. (L’autor ofereix algunes

indicacions sobre aspectes curriculars, administratius i organitzatius, que convindria tenir presents

als PEV perquè l’alumnat en traguera un profit òptim).




20

PASCUAL, V., “El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema

educatiu valencià”, Generalitat Valenciana, (2006), València. (Llibre que explica de manera

fonamentada, rigorosa i científica quin és el tractament que en el sistema educatiu valencià han de

rebre les llengües per fer del plurilingüisme una realitat i no una quimera.)

PASCUAL, V. – SALA, V., Un model educatiu per a un sistema escolar amb tres llengües. CCEC, 1992.(A partir de l’anàlisi de la situació sociolingüística valenciana i de l’ordenament legal en matèria de

llengua, els autors dissenyen l’aplicació d’un dels programes d’educació bilingüe descrits al llibre al

sistema educatiu valencià i a la realitat concreta dels centres).

SERRA, J. M.: “Alguns elements per a la reflexió sobre l’elaboració del projecte lingüístic de centre”,

a Primer simposi del professorat d’educació infantil i primària d’ensenyaments en valencià.

Ponències. CEC, 1994. (L’autor exposa una sèrie de consideracions que els centres haurien de

seguir en el moment de preparar i de dur a terme el programa d’educació bilingüe que hagen

adoptat -informació als pares, distribució temporal...).

VILA, I.: “Educación y bilingüismo en el Estado español”, a Textos, 18. Graó, desembre 1998. (Vila

hi analitza l’aplicació dels PEB, compara l’aprenentatge d’una segona llengua amb el procés

d’adquisició del llenguatge per part dels infants i acaba exposant algunes consideracions que no

convé oblidar si volem que l’educació bilingüe siga realment efectiva.)

VILA, I.: I SIGUAN, M.: Bilingüisme i educació. Proa, 1998. (Manual estructurat en tres parts. En la

primera analitza els principis bàsics del bilingüisme. En la segona repassa els models d’educació

bilingüe existents i se centra en l’estudi del programa d’immersió lingüística. En la tercera comenta

la legislació sobre educació bilingüe aplicada a les comunitats autònomes amb llengua pròpia, tot

interessant-s’hi particularment per l’educació bilingüe a Catalunya.)

LEGISLACIÓ ESPECÍFICA

Constitució espanyola, de 27 de desembre de 1978 (BOE de 29 de desembre).

Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana de 10 d'abril de 2006 (DOGV d'11 d'abril de

2006).

Llei d’ús i ensenyament del valencià de 23 de novembre de 1983 (DOGV d’1 de desembre de1983).

Resolució de 21 de juliol de 1997 (DOGV de 31 de juliol), per la qual s’aproven les instruccions per

a l’organització i el funcionament dels col·legis d’educació Infantil i Primària.

Decret 233/1997, de 2 de setembre (DOGV de 8 de setembre), del Govern Valencià, pel qual

s’aprova el reglament orgànic i funcional dels col·legis d’Educació Infantil i Primària.

Decret 234/1997, de 2 de setembre (DOGV de 8 de setembre), del Govern Valencià, pel quals’aprova el reglament orgànic i funcional dels instituts d’educació secundària.




Ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV de 14 de juliol), de la Conselleria de Cultura, Educació i

Ciència, per la qual s’estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per a aplicar als

centres educatius un programa d’educació bilingüe enriquit per la incorporació primerenca d’una

llengua estrangera, com a llengua vehicular, des del primer cicle de l’educació primària.

Resolució de 15 de juny de 2001 (DOGV de 29 de juny), de la Conselleria de Cultura, Educació i

Ciència, per la qual es dicten instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de

l’activitat docent als centres d’ESO, on es contenen els aspectes organitzatius referits als PEB, al

DPP i al PNL.

Decret 62/2002, de 25 d’abril (DOGV de 2 de maig), del Govern Valencià, per qual es regula

l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i la provisió de llocs dins la funció pública

docent no universitària a la Comunitat Valenciana.

Resolució de 30 de juliol de 2008 (DOCV núm. 5832 de 21 d’agost) de la Direcció General

d’Ordenació i Centres Docents i de la Direcció General de Personal, per la qual s’establixen els

requisits bàsics, criteris i procediments per aplicar en els centres educatius un programa d’educació

plurilingüe que permeta fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle

de l’Educació Infantil.

Resolució de 22 de juliol de 2009 (en www.edu.gva.es) de la Direcció General d’Ordenació i

Centres Docents de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula i s’establixen els requisits en el

curs 2009-10 per a l’experimentació de l'ús de les llengües estrangeres com a llengües vehiculars

(programa plurilingüe) en les etapes de l’Educació Secundària Obligatòria, els batxillerats i els

cicles formatius dels centres de la Comunitat Valenciana sostinguts amb fons públics.

Orde de 5 d’octubre de 2009 (DOCV de 28 d’octubre) de la Conselleria d’Educació, per la qual es

regula el Pla de Formació Lingüisticotècnica en Llengües del Professorat No Universitari i l'obtenció de

les titulacions administratives necessàries per a l’ús vehicular de les llengües en tots els nivells

d'ensenyament no universitari.

Unitat 3.pdf

Documents

Transcript of Unitat 3.pdf