L’ésser humà:

natura i culturaUnitat 3

índex Origen de l’ésser humà Explicació mític-religiosa

Explicació racional fixista Explicació raciona evolucionista

Hominització i humanització

La cultura i els seus trets característics

La diversitat cultural Etnocentrisme Relativisme cultural

Universalisme cultural

Origen de l’ésser humà

Explicació religiosa

Posa de manifest el poder dels Déus o

éssers sobrenaturals i immortals

Relats fabulosos. Característiques del mite.

No hi ha evolució. Tant en el model

judeocristià com en el grec hi ha una

jerarquia però en cap dels dos no hi ha

evolució.

Origen de l’ésser humà

Model judeocristià Déu creador ≠ Món creat TOT existeix per voluntat de

Déu TOTS els éssers depenen de

Déu Creació voluntària Home, superior a la resta

d’éssers Home, fet a imatge i

semblança de Déu

Model grec Politeisme Univers = Cosmos (conjunt

ordenat) No hi ha principi ni fi (etern) Home, ésser racional

(logos) Home, descobridor de

l’ordre del món No apareix la idea de

creació divina

Explicació racional fixista

Les espècies així constituïdes es mantenen inalterables.

El fixisme serà el paradigma de la ciència natural dins al segle XIX

Aristòtil n’és el màxim representant de l’antiguitat. Fa la 1a classificació dels éssers vius que perdura fins la modernitat

Espècie: “conjunt d’individus amb unes característiques comunes”

Activitats

Anàlisi i distinció dels diferents textos

fixistes i creacionistes. Fotocòpies

Explicació racional evolucionista

Antecedents

Desenvolupament de la geologia. La Terra és dinàmica, està en contínua transformació

Linné. Biòleg s. XVIII. Classifica els éssers en espècies segons el grau de semblança. (Mamífers – Primats – Homo Sapiens)

Cal trobar una explicació coherent als fòssils recollits

Cal recordar les característiques de la Ciència de la Unitat 1 (revisable, crítica, refutació..)

L’evolució serà la peça clau de la biologia contemporània

Explicació racional evolucionista

Lamarck

1809 es publica la Filosofia Zoològica

Natura = tot continu

Generació espontània ≠ Creació

Hi ha hagut canvis en el medi ambient i les espècies s’han hagut d’adaptar (Llei d’ús i desús: la funció fa l’òrgan)

Aquestes adaptacions es transmeten de forma hereditària (Llei de transmissió dels caràcters adquirits)

Evolució: és el resultat de la necessitat de les espècies d’adaptar-se

Explicació racional evolucionista

Darwin

1859 es publica l’Origen de les espècies

Selecció natural ≠ adaptació al medi

Observa que quan hi ha més població que aliment aquells més dèbils moren

Per tant la selecció s’origina en l’ésser i no en el medi

Hi ha individus amb unes variacionsindividuals més favorables que són els que sobreviuen. Vida/Mort

Exemple papallones

Explicació racional evolucionista

teoria sintètica Darwin desconeixia les causes de les variacions

individuals i perquè unes s’heretaven i unes altres no.

Mendel i les teories gèniques en donaran una explicació

Mutacions-. Canvis en la molècula d’ADN, originen una variació progressiva de les espècies

Les modificacions no s’hereten, només s’hereten les mutacions

Una mateixa espècie aïllada segueix una evolució diferent

La natura és un sistema dinàmic

Evolució

Segons la teoria evolucionista definim

evolució com el procés per qual tots els

éssers vius s’han desenvolupat a partir

d’organisme primitius per mitjà de canvis

produïts al llarg del temps. Aquest procés

ha donat lloc a les diferents espècies.

Activitats

Anàlisi i distinció dels diferents textos

fixistes i creacionistes. Fotocòpies

Hominització i humanització

Què ens fa diferents?

Què ens fa hòmens?

Aquest procés explica el desenvolupament

de l’ésser humà com a espècie

Procés d’hominització Semblances anatòmiques amb primats: Mans i peus prènsils, capaços d’agafar i aferrar

Polzes de les mans oposables Absència o reducció de les urpes i funcions de

les extremitats davanteres

Ulls davant del cap

Menys agudesa olfactiva que visual

Nombre reduït de cries per part Conducta social complexa

Semblança bioquímica i genètica: Correspondència del 98% ximpanzé-home

destaquem Bipedisme i alliberament de les mans

Infantesa prolongada i capacitat d’aprenentatge al llarg de la vida= neotènia

Augment de la capacitat cranial Això dóna lloc al desenvolupament tant de les

funcions tècniques com teòriques

Paral·lelament es dóna el procés de socialització i el desenvolupament del llenguatge, així com l’aparició de la cultura. Això és el que es coneix com procés d’humanització

definim

Hominització: desenvolupament de

l’ésser humà com a espècie

Humanització: sorgiment i

desenvolupament del llenguatge i de la

cultura. Aquest procés representa un

canvi en els patrons de conducta:ANIMALS PERSONES

Aprenent. per imitació → transmissió d’info

Conducta instintiva → conducta apresa

Què som?

Som el resultat de dues naturaleses, la

biològica i la cultural

NATURA CULTURA

Herència biològica Herència social

Aprenentatge per

imitació

Transmissió d’informació

Conducta instintiva Conducta apresa. Valors

socials i morals

La cultura Dues definicions (veure fotocòpia)

Etimològica o sentit restringit

Antropològica o sentit ampli

“Una cultura consisteix en els modes socialment

adquirits de pensar, sentir i actuar els membres

d’una societat concreta” M. Harris.

Cultura és tot allò que va més enllà del que és

genèticament programat

La cultura

Subcultura: diverses formes d’expressió cultural que es donen dins dels diferents grups que formen la societat (per exemple: cultura urbana, hip-hop)

Contracultura: grup de persones que defensa una manera de viure que va en contra dels cànons de conducta generals (per exemple: moviment hippie)

La diversitat cultural

Les diferents organitzacions socials

(economia, política, costums ...) que

establim configuren cultures o estils de

vida diferents. És la diversitat cultural

Segons com valorem i com jutgem

aquesta diversitat mantindrem una

actituds o una altra al respecte

Actituds davant la diversitat

cultural

Hi podem distingir quatre actituds:

Etnocentrisme

Relativisme cultural

Transculturalisme

Interculturalisme

(p. 104 i 105 del llibre de text)