EL CINEMA I EL LLENGUATGE

EL LLENGUATGE NATURAL HUMÀ

AUTORS: Paula Rodríguez

Miguel Ángel Cantallops Campillejo

ESTUDIS: Grau en Educació Primària

PROFESSOR: Joan Carles Simó Artero

CURS: 4t Grup2 Mitjà2

ASSIGNATURA: 22131 Habilitats Lingüístiques per

a l’Ensenyament Aprenentatge de la Llengua

Catalana

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 3

1.1. Títol de la unitat didàctica ................................................................................ 3

1.2. Introducció ....................................................................................................... 3

1.3. Justificació ....................................................................................................... 5

1.4. Desenvolupament ............................................................................................ 6

2. OBJECTIUS ......................................................................................................... 10

3. CONTINGUTS ..................................................................................................... 11

4. COMPETÈNCIES ................................................................................................ 12

5. METODOLOGIA ................................................................................................. 13

6. ACTIVITATS ........................................................................................................ 15

7. AVALUACIÓ ........................................................................................................ 25

8. TEMPORALITZACIÓ ........................................................................................... 27

9. CONCLUSIONS ................................................................................................... 27

10. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................... 29

3

1. INTRODUCCIÓ

1.1. TITOL DE LA UNITAT DIDÀCTICA

―El cinema i el llenguatge‖.

1.2. INTRODUCCIÓ

Iniciem aquesta unitat didàctica amb una frase que hem trobat als apunts de

l’assignatura i que ens ha semblat idònia, a més de ser el punt de partida que

ens ha conduït a tractar aquest tema. És una cita de Sapir (1921=1985:13) i

diu: ―El llenguatge és un mètode purament humà i no instintiu de comunicar

idees, emocions i desigs mitjançant un sistema de símbols produïts

voluntàriament‖. Analitzant aquesta frase, considerem que el llenguatge es

considera massa abstracta com per aprofundir molt en les qüestions referides a

la llengua, de manera, que aprofitant la poca reflexió que es fa a les escoles

sobre aquest tema, hem dissenyat la present unitat didàctica amb l’objectiu

fonamental de conèixer i treballar les particularitats del llenguatge;

fonamentalment el llenguatge humà. Amb això no ens referim exclusivament al

llenguatge parlat o escrit, sinó al llenguatge natural per al qual estem

biològicament predisposats i que aprenem gràcies al fet de formar part d’una

societat.

Es tracta doncs, del nostre llenguatge natural, el qual ens permet la

comunicació entre els ésser humans i que ens faculta no tan sols per a

l’intercanvi d’informació, sinó també com la manera de reorganitzar les nostres

idees i la realitat que ens envolta. Es tracta d’un fet, que ha originat la nostra

evolució respecte d’altres espècies (organització del treball, construcció del ―jo‖

personal, comunicació, capacitat de pensament, de mentir...), fins arribar al que

som ara.

Aquesta proposta, anirà dirigida a l’alumnat de 6é de primària (tercer cicle),

a una classe composada per 24 alumnes, amb un nen amb Trastorn per

dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), quatre estrangers i dos nouvinguts.

La resta són peninsulars, amb una mínima majoria de nens d’origen balear. Així

doncs, encara que ens trobem davant d’una aula heterogènia amb alumnes

4

que aprenen a diferents ritmes, la majoria dels seus integrants formen un grup

amb un bon ambient a l’aula.

Normalment, els nostres alumnes, com la majoria d’escolars de les nostres

illes, no tenen clar que el llenguatge és un sistema format per un conjunt de

signes (que remeten a un significat) i que combinant aquests signes mitjançant

unes regles jerarquitzades, és poden crear un nombre infinit de missatges. A

més, aquestes combinacions provoquen que puguem crear noves

construccions que no havíem vist mai. Una situació que ens ha ajudat a un

desenvolupament superior al d’altres espècies. Perquè encara que els animals

utilitzin cadascun un sistema de comunicació característic, cap no arriba a la

complexitat del nostre.

Al llenguatge natural humà hi trobem diferents sistemes de comunicació

(llenguatge oral, escrit, corporal, etc.), dels quals, en moltes ocasions, ni en

som conscients de la seva importància. De manera, que per fer aquest

apropament al llenguatge, farem servir aquests sistemes de comunicació, per a

què els nostres alumnes assimilin que una cosa és el llenguatge i l’altra, el

sistema que fem servir per transmetre’l.

Seguint la línia dels sistemes de comunicació, cal dir que la continuació de la

cita de Sapir (1921, citat per Tuson, 2003:21) diu: ―Aquests símbols són en

primer lloc, auditius, i son elaborats pels denominats òrgans de la parla‖. De

manera, que farem veure als nostres alumnes les avantatges de la llengua oral

preponderant per damunt les altres i que els altres sistemes de comunicació,

encara que tenen una gran importància a les nostres vides, sorgeixen com una

conseqüència de la llengua parlada.

Finalment, també farem referència a la clara importància de l’evolució del

llenguatge amb el pas dels anys, provocada, principalment, per l’evolució dels

seus parlants. D’aquesta manera veurem, com totes les llengües sofreixen una

mutabilitat que les fan evolucionar en funció del temps, de les necessitats i de

les cultures.

5

1.3. JUSTIFICACIÓ

Començarem aquesta justificació dient que és curiós el detall, de què només hi

trobem dues mencions directes sobre aquest tema al Decret que estableix el

Currículum de l’Educació Primària a l’annex de l’àrea de Llengua Catalana i

Literatura. Ambdues, expliquen la importància de l’expressió de l’ésser humà i

als aspectes que afecta, així com el fet que no es tracta únicament d’apropiar-

se d’un sistema de signes, sinó que va més enllà. De manera, que la justificació

curricular per tractar aquest tema existeix, però quan arribem a la part dels

objectius o els continguts, no hi trobem res que hi faci referència. Això no

significa que actuem en cap moment al marge del currículum, sinó que hi ha

molts continguts d’aquest, que es treballaran a les activitats que hem plantejat.

De manera, que pensem per l’explicat anteriorment, que és important realitzar

un apropament al llenguatge natural humà pel poc aprofundiment que sembla

ser que es realitza a les escoles. Però que a la vegada, treballarem continguts i

objectius reflectits al currículum.

Per altra banda, des de el punt de vista de la nostra evolució competencial, en

el moment en què naixem, encara que ho fem de manera inconscient, utilitzem

tècniques per a comunicar-nos. Tenim l’exemple del nadó que plora perquè té

gana i d’aquesta manera aconsegueix menjar, que posteriorment assenyala

objectes per a què l’adult li faci arribar (protoimpertatius) i evoluciona per

començar a gesticular els seus primers sons i paraules. Tots som conscients de

què aprenem el llenguatge humà, d’una manera natural, sense qüestionar-nos

els símbols de l’idioma del qual l’aprenem. Uns símbols que es troben

relacionats amb un significant, degut a un sistema arbitrari i que la majoria de

gent, no es sol plantejar el seu funcionament, origen o estructura. Però l’esser

humà ha evolucionat amb un llenguatge, que l’ha convertit en l’espècie

dominadora del planteta. I aquest llenguatge, és fa servir de diferents sistemes

per a du a terme el seu ús i comunicació.

Els diferents sistemes de comunicació han format part de l’evolució l’ésser

humà i les diferents troballes arqueològiques així ho demostren. De manera

que el llenguatge i la comunicació és existent allà on l’home hi és present. Així

que gràcies al llenguatge, ens hem pogut comunicar de forma conscient amb

6

altres persones i els hem transmès les nostres idees o emocions. A diferència

dels animals, que tenen un sistema instintiu de comunicació, nosaltres,

posseïm el llenguatge que es manifesta en diferents formes, és a dir, el

llenguatge ens permet comunicar-nos de maneres molt diferents, en funció de

la nostres condicions particulars i culturals.

De manera que creiem que és important pels alumnes conèixer les

particularitats, d’un sistema el qual han adquirit sense, pràcticament, esforç i

que els permeten definir-se com a persones. Un sistema d’una gran complexitat

i és aquesta complexitat, el que ens fa únics.

Però pensem que és important que els escolars entenguin que, encara que el

llenguatge és el mateix per a tots, cada persona o individu, per les seves

condicions particulars, és diferent, de manera que tenim maneres distintes

d’entendre, processar i interpretar les diverses informacions que ens arriben.

Amb això, volem dir que el nostre comportament també variarà en funció de les

nostres característiques personals, contextuals, socials i culturals. Amb

l’objectiu de què els nostres alumnes coneguin les parts o singularitats que

converteixen al llenguatge de l’esser humà en únic i diferent a totes les altres

espècies, fa que iniciem el nostre ―petit projecte‖.

7

1.4. DESENVOLUPAMENT

Per explicar les particularitats del llenguatge humà, ho farem marcant sis ítems

que defineixen el nostre sistema, demostrant les seves característiques,

avantatges i possibilitats:

a) Sistema que serveix per comunicar.

És evident que el llenguatge humà

sorgeix com un sistema per comunicar-

se, per transmetre informació. De

manera, que serveix per establir una relació entre individus que formen

part d’una societat. Però per establir aquesta comunicació, cal l’ús d’un

conjunt de signes (símbols, senyals, sons, gestos...). Normalment, ho

fem utilitzant sons però ens podem valer de molts altres sistemes com

l’escriptura o els moviments del nostre cos. De fet, diverses tribus indies

de les planes dels Estats Units que no tenien el mateix idioma,

compartien un sistema de comunicació corporal molt desenvolupat i

complex.

b) Capacitat no instintiva (o voluntària).

Encara que estem predisposats

genèticament per adquirir el llenguatge

humà, és un sistema après. Ho podem

observar en el fet, de què a distints

països parlen diferents idiomes, però els animals en aquests indrets

lladren, miolen, piulen o bramen igual. Els lleons no van a l’escola, sinó

que neixen sabent per instint a rugir per la necessitat de supervivència

de l’espècie.

c) Sistema de signes. Els signes lingüístics

poden ser sons, gestos, senyes,

símbols... Aquests signes són utilitzats per

expressar, per comunicar una missatge.

Un signes que no apareixen per si sols,

sinó que son combinats amb altres signes, formant part d’un sistema.

8

d) Sistema arbitrari. Un concepte o fet molt

important, és que els signes lingüístics són

arbitraris. És a dir, foren creats en un

moment donat en el temps, de manera que

un significant es relacionés amb un significat. Però en el moment en què

aquesta relació arbitraria s’estableix com una norma convencional,

aquesta arbitrarietat desapareix per convertir-se en el que és habitual.

e) Sistema que ens permet produir

l’abstracte (emocions o creativitat)

o del propi llenguatge. El llenguatge

ens proporciona la facultat per poder

comunicar els propis pensaments o sentiments. Ens permet, com

individus, a pensar de manera diferent, a crear situacions mentals

inventades o a referir-nos a situacions abstractes com l’amor. El

llenguatge humà és un poderós instrument de coneixement, que ens

permet referir-nos a coses, situacions o sentiments, en l’absència

d’aquests. Així com a utilitzar al llenguatge per referir-nos al propi

llenguatge.

f) El llenguatge humà és històric.

Això vol dir que evoluciona

constantment, es pot dir que

posseeix vida, ja que, en certa

manera, sofreix els canvis i

transformacions dels éssers vius. Encara que el seu desenvolupament

es troba condicionat per les necessitats de les persones i, sobretot, de la

societat. Això fa que s’afegeixin o adoptin noves paraules, així com que

en desapareguin d’antigues o poc utilitzades.

Per dur a terme les activitats vinculades als ítems que hem explicat, ens farem

valer de diferents sistemes de comunicació.

El llenguatge corporal (o mímica), que es caracteritza per un conjunt

de senyals no verbals, que implica la utilització de diferents moviments

del cos, postures o gestos.

9

El llenguatge oral o verbal, és el que fa servir un sistema de sons que

arriba relativament lluny i que és el més utilitzat. A més, és el més

utilitzat gràcies al suport que rep per part d’altres elements

extralingüístics com poden ser els gestos, prosòdia, etc. D’aquesta

manera la llengua oral és més enriquidora gràcies a aquesta emotivitat i

expressivitat que asseguren l’eficàcia de l’acte comunicatiu.

El llenguatge escrit, en el que farem servir diferents vessants per a què

els alumnes comprenguin que el nostre sistema d’escriptura esta adaptat

a les característiques de la nostra llengua i cultura, però que existeixen

molts d’altres sistemes d’escriptura diferents al nostre i que contenen les

seves peculiaritats.

La següent graella ens mostra quin sistema utilitzarem per a cada ítem.

ÍTEM SISTEMA

a) Sistema que serveix per comunicar Llenguatge corporal o mímica

b) Capacitat no instintiva (o voluntària) Llenguatge oral (també escrit)

c) Sistema de signes. Llenguatge escrit

d) Sistema arbitrari Llenguatge oral i escrit

e) Sistema que ens permet produir

l’abstracte (emocions o creativitat) i parlar

el propi llenguatge.

Llenguatge oral

f) El llenguatge humà és històric Llenguatge escrit

Aquest serà l’enfocament que li donarem a la present unitat didàctica, fent un

recorregut pels diferents sistemes de comunicació entre els éssers humans,

establint les seves connexions i arribant al sistema més complet i que és

present a totes els pobles o races: el llenguatge oral.

2. OBJECTIUS

10

En principi, l’objectiu general i principal de la unitat didàctica seria:

- Introduir a l’alumne al llenguatge natural humà i els seus aspectes

generals per la seva influència en la història de la humanitat i que ens

permet representar el món en que vivim.

Els objectius curriculars que ens hem proposat aconseguir a partir d’aquesta

unitat didàctica són els següents:

- Expressar-se oralment i per escrit de manera adequada en els diversos

contextos de l’activitat social i cultural per satisfer necessitats de

comunicació i explorar camins que desenvolupin la sensibilitat, la

creativitat i l’estètica.

- Participar en diverses situacions de comunicació i utilitzar la llengua de

manera adequada en l’activitat social i cultural, aplicant les regles

bàsiques de la comunicació i adoptant una actitud respectuosa i de

cooperació, per prendre consciència dels propis sentiments i idees i per

controlar la pròpia conducta.

- Emprar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la

informació i la comunicació per obtenir, interpretar i valorar informacions

de diversos tipus i opinions diferents i com a instrument de treball i

aprenentatge.

- Posar en pràctica hàbits i estratègies que permetin tant l’activitat

individual com l’aprenentatge cooperatiu, col·laborant activament i amb

responsabilitat en el treball en grup.

Cal destacar que aquests objectius poden ser modificats en funció del ritme del

grup i de l’assoliment dels coneixements per part de l’alumnat; per tal

d’aconseguir un aprenentatge més profund.

3. CONTINGUTS

11

Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar

- Participació de manera activa i cooperadora en situacions comunicatives

de relació social; respectant les normes que regeixen la interacció oral.

- Producció de missatges escrits propis dels mitjans de comunicació, per

oferir informació.

- Valoració i anàlisi dels mitjans de comunicació i les seves finalitats

socials.

- Interès per expressar-se oralment de manera correcta, amb exposició

clara i fent ús d’estratègies que facilitin la comprensió dels missatges

orals i en potenciïn l’expressivitat.

- Actitud de cooperació i de respecte en les situacions d’aprenentatge

compartit mitjançant la participació, les aportacions i la manifestació de

l’opinió pròpia amb respecte per les idees, opinions i coneixements dels

altres.

Bloc 2. Llegir i escriure

- Utilització de manera dirigida les tecnologies de la informació i la

comunicació per a la localització, selecció i organització d’informació.

- Interès per la cura, qualitat i creativitat dels textos escrits, aplicant

normes ortogràfiques.

- Valoració l’escriptura com a eina de comunicació i relació social

d’aprenentatge, d’obtenció d’informació i com a mitjà de resolució de

problemes.

Bloc 4. Coneixement de la llengua

- Identificació de diferents tipus de situacions comunicatives i de les

relacions entre els elements del context de situació i les formes

lingüístiques que es manifesten en els discursos orals i escrits.

4. COMPETÈNCIES

12

Aquesta proposta és centrarà, especialment, en la competència en

comunicació lingüística, encara que també es treballaran altres competències

com la social i ciutadana, ja que l’alumne gràcies al llenguatge comprendrà la

realitat social, reflexionant i essent crític sobre la societat que ens envolta.

També treballarà la competència per aprendre a aprendre, degut a que

cercarem que sigui conscient dels processos d’aprenentatge. Cercarem que

acceptin l’error i aprenguin d’ells. Sobretot cercarem, aprendre de i amb els

altres. Però totes les competències es potencien a partir d’una sèrie de

dimensions i nosaltres treballarem les següents:

Saber ser:

- Acceptar i realitzar crítiques amb esperit constructiu.

- Tenir confiança en si mateix per expressar-se oralment i per escrit.

Saber aprendre:

- Analitzar els sistema de la llengua i reflexionar-hi per comprendre’n els

usos i el funcionament.

Discursives:

- Parlar en públic amb seguretat i confiança.

- Emprar i interpretar codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques de

forma activa i efectiva.

5. METODOLOGIA

13

Per desenvolupar aquest apartat, en primer lloc, nosaltres no creiem en aplicar

un sol mètode d’ensenyament-aprenentatge. De manera, que ens decantem

per una metodologia eclèctica, que combina diferents mètodes segons les

circumstàncies i les característiques dels alumnes, utilitzant els sistema més

adequat per a cada situació determinada.

Continuant amb la línia anterior, dir que la metodologia predominant serà la de

caire constructivista, en la que partirem dels conceptes que els alumnes ja

tenen per anar amb un procés de bastida, construint els nous aprenentatges

sobre els que ja posseeix. Amb aquesta línia, cal dir que la funció del docent

serà en un primer moment la d’un adult que dirigeix als alumnes, per anar

agafant el rol de guia. D’aquesta manera els alumnes aniran agafant les regnes

del seu aprenentatge i, la majoria de les vegades, treballant en grup i rebent un

suport mutu. Creiem que és una bona manera per fomentar que l’alumne arribi

a la Zona de Desenvolupament Potencial, gràcies a la col·laboració dels

companys i les orientacions del mestre. A més, considerem que ajudarem a

augmentar la qualitat dels aprenentatges, fent-los més significatius, ja que en la

majoria d’activitats partirem dels seus interessos.

També cercarem crear una dinàmica que sigui lúdica (en aquest cas la

temàtica del cinema), activa i participativa. Per dur-ho a terme és necessari

tenir en compte les característiques dels alumnes. Des de la perspectiva

docent, sabem que l’educació que regeix avui dia les aules de la nostra

Comunitat és intercultural, al mateix temps que bilingüe. Per aquest motiu,

considerem imprescindible l’ensenyament de les llengües des d’una

perspectiva àmplia, enriquidora i facilitadora de l’aprenentatge. Per aconseguir-

ho, utilitzarem una dinàmica a l’aula totalment comunicativa; ja que no hi ha

millor aprenentatge que el de vivenciar i experimentar per un mateix. Utilitzarem

grups de treball heterogenis en els quals tots podran aportar els seus punts de

vista i treballaran en funció de les potencialitats de cadascun. Així doncs, la

tasca fonamental que hauran de realitzar els alumnes serà la d’elaborar i

utilitzar estratègies lingüístiques en tots els seus àmbits i sentits, per tal de fer-

los partícips de totes les possibilitats que tenen les llengües per si mateixes.

14

Per altra banda, considerem a les famílies un factor molt important en

l’educació dels alumnes, de manera que els tindrem informades de tot el que

anem fent i treballant. Proporcionarem ajuda a aquelles famílies que es trobin

desorientades i necessitin ajuda en l’educació dels seus fills, proporcionant la

informació necessària per dur a terme una tasca de reforç a casa.

A més a més, pensem que a l’edat escolar és necessari l’aprenentatge d’una

bona adquisició del llenguatge en totes les seves dimensions i assimilant el

valor real de la llengua. Serà la manera que permetrà als nostres alumnes

explicar, informar, exposar i investigar; per arribar d’aquesta manera, al

desenvolupament potencial dels seus coneixements.

Finalment, també cal esmentar que tindrem que compte els coneixements

previs de cadascun dels alumnes, ja que a l’hora d’avaluar no tots arribaran al

mateix nivell però segur que tots ells hauran après en funció de les seves

possibilitats.

6. ACTIVITATS

15

1) ACTIVITAT INICIAL (una sessió)

Aquest activitat inicial, consistirà en demanar als nostres alumnes si saben el

què és el llenguatge natural humà.

Agrupació:

Activitat en gran grup i, posteriorment, agrupacions de 5 alumnes.

Objectiu:

- Assimilar la concepció de la idea del que és el llenguatge natural humà.

Descripció de l’activitat:

Plantejarem als nostres alumnes la valoració que tenen del llenguatge natural

humà i si el sabrien definir i quines característiques creuen que posseeix.

Tractarem de fer una pluja de idees, en la que tothom hi haurà d’aportar

qualque cosa. Analitzarem el llenguatge més enllà dels idiomes, llenguatge

oral o escrit. És tractarà de què comencin a veure la gran dimensió que té el

llenguatge, les seves capacitats i utilitats. Serà una valoració mútua per fer un

apropament aprofitant aquells conceptes que puguin tenir i mirar de treballar

sobre ells. Els posarem en grup i els demanarem que cada un faci un recull de

les característiques que defineixin el llenguatge. Evidentment, mirarem que

s’apropi als ítems que ja hem preparat, però valorarem les aportacions dels

alumnes i les tindrem en compte, de manera que si hem d’afegir més ítems els

incorporarem per a què es sentin identificats amb el treball que farem. Així

quedarà configurada la tasca per a la nostra Unitat Didàctica.

2) ACTIVITAT “El cinema mut” (una sessió)

Aquesta activitat servirà per explicar el primer ítem de la nostra Unitat

16

Didàctica. De manera, que explicarem que el llenguatge és un sistema que

serveix per comunicar-se. Ho farem mitjançant el llenguatge corporal, en

aquest cas, utilitzarem el recurs del cinema mut.

Agrupació:

Aquesta activitat es realitzarà en grups de cinc

Objectiu:

- Treballar el llenguatge no verbal, com a via alternativa de comunicació.

- Augmentar l’autoestima dels infants.

Descripció de l’activitat:

Farem una petita introducció al tema, demanant quins diferents sistemes de

comunicació tenim les persones. La idea és que enumerin tot allò que se’ls

ocorri i ho anem analitzant entre tots.

Després visualitzarem una escena de la pel·lícula The kid de Charles Chaplin

(https://www.youtube.com/watch?v=u2WHbQ9n6bE). Una vegada haguem vist

el vídeo, farem les agrupacions esmentades i el repartirem, a cada grup, el

dibuix d’una situació quotidiana (un senyor que compra a un mercat, una

persona que puja en un autocar, una dona embarassada que rep ajuda per

creuar el carrer...). Els diferents grups, hauran de representar una escena a la

resta de companys amb l’absència de la comunicació oral. És a dir, utilitzant el

llenguatge corporal, ja sigui d’una forma semblant a la de la pel·lícula

visualitzada o com ells desitgin i creguin que pot quedar més clar pels altres.

Així doncs, cada grup tindrà 10 minuts per assetjar el dibuix que li ha tocat,

quin personatge interpreta, com es poden representar determinades

situacions, llocs... Una vegada hagi passat aquest temps, aniran sortint grup

per grup i faran la seva actuació, mentre que el públic haurà d’esbrinar de

quina situació es tracta o que succeeix, a partir de la mímica, dels gestos, dels

moviments, etc. que facin els seus companys.

D’aquesta manera els emissors podran comprovar el grau de complexitat que

17

adquireix l’acte comunicatiu sense presencia de la llengua oral i els receptors

podran comprovar la dificultat de desxifrar el missatge només a partir de la

l’expressió corporal.

3) ACTIVITAT “El poder de la mentida” (dues sessions)

El fet de que el llenguatge sigui no instintiu atorga a l’ésser humà la llibertat

total i absoluta d’expressió. Això provoca que l’ús que en fem d’ell no està regit

per cap força natural, i que per tant podem utilitzar-lo per pensar, recordar o

socialitzar-nos. No obstant, és precisament aquest fet el que també ens

permet la voluntarietat de dir o no la veritat en totes les situacions

comunicatives de la nostra vida. Per tant, en la següent activitat treballarem

aquesta capacitat de mentir, que és exclusivament humana i que està a l’abast

de tots els humans.

Agrupació:

Aquesta activitat es realitzarà en grups de cinc.

Objectiu:

- Entendre que el llenguatge humà, a diferència d’altres espècies, no és

instintiu.

Descripció de l’activitat:

Plantejarem als nostres alumnes si creuen que els animals tenen la nostra

capacitat per parlar o comunicar-nos sobre allò que volem o en canvi creuen

que estan condicionats pel seu instint. A continuació, visualitzarem un vídeo de

la pel·lícula The invention of lying de Ricky Gervais i Mathew Robinson

(https://www.youtube.com/watch?v=uTcjxjrClUM), que tracta sobre una

societat idíl·lica en la qual no existeix la mentida i una persona descobreix com

mentir.

18

Els demanarem si s’han adonat o plantejat en qualque moment que el

llenguatge és una poderosa eina capaç d’aconseguir fer canviar la mentalitat

de la gent o fer-los veure les coses d’una manera diferent.

Després de la teorització, repartirem un diari diferent a cada grup de feina i

hauran de cercar quatre noticies que els cridin l’atenció. Dues d’aquestes

noticies, les escriuran a un paper posant el títol amb una breu descripció del

succés. A les altres dues noticies, també hi posaran el títol i una breu

descripció, però canviaran el que vulguin (personatges, el que ha succeït, el

lloc...), de manera que la noticia ja no serà real, és a dir, mentiran. Un cop

hagin acabat, un membre de cada grup, llegirà les seves noticies, és a dir, farà

servir el llenguatge oral com a sistema de comunicació, donant la major

credibilitat possible a les seves noticies. Els companys hauran d’esbrinar

quines noticies diuen la veritat i quines són mentida.

Una vegada que els companys hagin esbrinat quines notícies són inventades

han d’explicar en què ho han notat, i els autors hauran d’explicar com l’han

feta, si han agafat una del diari i han canviat dades, si l’han inventat totalment

ells, si han canviat els personatges... Cal destacar que cada grup haurà de

tenir un mínim d’un diari per poder tenir accés a diverses informació i que

puguin triar-ne les que vulguin.

Una vegada tots els grups hagin acabat farem un debat a classe per

reflexionar amb els alumes si els ha semblat fàcil o no dissenyar mentides, si

els hi sembla que els mitjans de comunicació utilitzen la mentida a l’hora

d’informar-nos o si creuen que totes les notícies del diari han succeït de la

manera que estan escrites. Cercarem que s’adonin de què la realitat es pot

contar de diferent manera en funció dels interessos i punts de vista, de manera

que hi pot haver diferents versions. És interessant saber si els hi ha costat

posar-se d’acord a l’hora de realitzar la mentida o si creuen que és fàcil

detectar quan una persona ens menteix. I, sobretot, si pensen que els animals

poden fer el mateix.

4) ACTIVITAT “El llenguatge misteriós” (una sessió)

A diferencia de la llengua oral, l’ésser humà no és capaç de fer servir la

19

llengua escrita de manera ―natural‖. Això és degut a que aquesta es troba

regida per unes normes i uns codis arbitraris que han de ser apresos per

poder utilitzar-la correctament. Aquest és el motiu pel qual hem plantejat la

següent activitat, en la qual els alumnes hauran de crear un sistema de

comunicació escrit. Cadascun dels grups crearà el seu propi mètode

d’escriptura, donant-li el sentit que ells trobin adient a cadascun dels grafemes

que triïn.

Agrupació:

Aquesta activitat es realitzarà en grups de cinc.

Objectiu:

- Entendre que el llenguatge és composat per un sistema de signes.

Descripció de l’activitat:

Veurem una petita escena de la pel·lícula Stargate de Roland Emmerich

(https://www.youtube.com/watch?v=ABD9XtpQZxA&list=PLE3C1808FCEEED1

2F), en la qual el protagonista desxifra un sistema escrit el qual desconeixia i es

interessant comprovar que, encara que es capaç d’entendre els signes, no en

coneix la seva pronunciació. Això vol dir que la parla també és un sistema de

signes (sons) arbitraris. De manera, que realitzarem una teorització, a partir

dels coneixements que puguin tenir, sobre diferents llenguatges escrits

(jeroglífica, xinesa, àrabs, asteques, etc.). Es tracta de que siguin conscients de

què el nostre sistema d’escriptura no és ni únic ni, universal, sinó que

existeixen molts altres mètodes basats en característiques diferents.

Després de formar els grups, els donarem un petit text i cada equip haurà de

crear la seva pròpia llengua escrita; és a dir, que hauran d’arribar a un consens

en el qual ells crearan la relació que vulguin entre un significant que desitgin i el

significat. No els posarem normes o pautes, ja que cadascun crearà el que

s’adapti més a les circumstàncies del grup. De manera, que la varietat

d’estructures escrites creades, serà el que enriquirà aquesta activitat.

Quan tots els grups hagin establerts els seus signes propis, explicaran a la

resta de companys quins són els signes que han dissenyat o triat i a quin

20

significat corresponen cadascun d’ells.

Amb aquesta activitat pretenem que els alumnes entenguin que una llengua

està formada per unitats lingüístiques formades per significants, relacionades

amb un significat i que es decideix de manera arbitraria com han fet ells en

aquesta activitat. D’aquesta manera els demostrarem que ells mateixos han

estat capaços de crear una llengua escrita.

Com una opció per fer adaptacions curriculars, es podria aprofitar aquesta

activitat per si es tinguessin a l’aula nens amb dificultats d’aprenentatge, ja

siguin auditives, visuals o d’altre tipus semblant que li origini l’ús d’un sistema

de comunicació adaptat a les seves capacitats. De manera, que si l’alumne

utilitza el llenguatge de signes, bimodal o l’escriptura en Braille, podria

ensenyar aquest sistema de comunicació a la resta dels seus companys.

5) ACTIVITAT “És o no és” (una sessió)

Aquesta activitat tracta sobre l’arbitrarietat del llenguatge. De manera que

entenguin, que en un moment donat, els nostres signes lingüístics (significant)

és relacionessin amb una imatge mental (significat).

Agrupació:

Aquesta activitat es realitzarà de manera individual.

Objectiu:

- Reconèixer que la relació entre el significant i el significat és arbitrària.

Descripció de l’activitat:

Posarem un fragment de la pel·lícula de La habitación de Fermat de L.

Piedrahita i R. Sopeña (https://www.youtube.com/watch?v=QBGLe6GqcQw),

en el qual s’exposa una problema amb arbitrarietats i que probablement, si no

fos per les capacitats que ens atorga el llenguatge, no seriem capaços de

21

resoldre. De manera que iniciarem l’activitat com és ja habitual, realitzant un

teorització inicial de les idees que tenen sobre l’arbitrarietat del llenguatge.

A continuació, perquè reforcin el que hem reflexionat els plantejarem una

activitat que hauran de resoldre de manera individual. Els posarem un petit

text, en el qual hauran de canviar 15 paraules. Però aquest canvi de significant

no implicarà un canvi de significat. De manera que hauran de tornar escriure el

paràgraf amb les 15 noves paraules, és a dir, amb els seus nous significants.

Al final del text hauran de posar les paraules que han canviat (el significant

establert convencionalment) i la paraula que han utilitzat (el significant

inventat) que pot ser convencional (un significant utilitzat per una altra paraula)

o inventada. Per aquells nens que duguin un ritme més alt i hagin acabat

abans, els podem demanar que, a més, canviïn algunes grafies (com per

exemple, canviar totes les lletres ―efes‖). L’activitat s’entregarà per a la seva

correcció i contarà com a part de la seva avaluació.

Per finalitzar, vorem també que l’arbitrarietat existeix al llenguatge oral i farem

que cada alumne llegeixi una frase en veu alt, en la qual els direm que canviïn

el so d’una lletra per un altra (per exemple, canviar la /c/ per la /t/ i enlloc de dir

casa haurà de dir tasa).

L’objectiu serà que els alumnes s’adonin de què en una època concreta és van

crear significants per als significats, que per exemple, algú va dir ―ce‖ a la lletra

―C‖ o van anomenar cadira al moble que avui coneixem amb aquest nom; però

que ben bé es podria dir ―jupoli‖ si hi hagués hagut consens. Però per altra

banda, també els ha de quedar clar, que en el moment en què aquesta relació

arbitraria s’estableix de manera convencional com una norma, aquesta

arbitrarietat desapareix i els significants que coneixem actualment, que fan

referència a un significat, passen a convertir-se en el que és habitual.

6) ACTIVITAT “Què és?” (una sessió)

22

Aquesta vegada treballarem per aconseguir que els nostres alumnes

reflexionin sobre la capacitat del llenguatge per descriure situacions

abstractes al mateix temps que puguin experimentar la necessitat de

comunicar amb limitacions de conceptes.

Cal destacar que aquesta activitat podria ser lleument modificada per a

pròximes unitats didàctiques de treball per tal d’aconseguir treballar les

funcions del llenguatge. Així doncs, amb aquesta mateixa activitat podríem

treballar la funció metalingüística a partir de l’ús del llenguatge per parlar del

propi llenguatge.

Agrupació:

Els alumnes aniran participant a l’activitat per parelles respectant l’ordre de

llista. En funció que la mestra els vagi anomenant aniran sortint.

Objectiu:

- Comprendre que el llenguatge ens permet descriure l’abstracte i les

emocions, de manera que els podem posar noms i descriure’ls.

Descripció de l’activitat:

Com en cada activitat, iniciarem aquesta amb una escena d’una pel·lícula, en

aquest cas de la pel·lícula Next interpretada per l’actor Nicolas Cage

(https://www.youtube.com/watch?v=EvrWN0q9tmg). Després tractarem aquest

tema i si creuen que el llenguatge et permet descriure qualsevol cosa.

Posteriorment, realitzarem la part pràctica de l’activitat. Cada parella que vagi

sortint a realitzar l’activitat, rebrà una paraula secreta que ells hauran de

descriure a la resta de companys per a que l’esbrinin sense mencionar-la. Per

exemple, si la mestra els hi diu espaguetis, ells poden dir que es tracta d’un

producte italià, que són llargs... D’aquesta manera els alumnes hauran de

descriure elements de la llengua a partir de la resta del vocabulari que

coneixen. Per complicar una mica més l’activitat, també els introduirem

paraules abstractes com amor, soledat o llibertat. És una manera de que

s’adonin de les virtuts del llenguatge.

7) ACTIVITAT “D’on ve la nostra llengua?” (una sessió)

23

Els alumnes ja saben que les nostres llengües, tant el castellà com el català,

provenen del llatí. Lo que no saben són les variacions que han sofert aquestes

per arribar a ser com les coneixem avui dia. És tracta de què entenguin que

tant el llenguatge, com les llengües, es pot dir que són ―vives‖, ja que neixen

evolucionen i tenen el risc de morir.

Agrupació:

Aquesta activitat la realitzarem en grups de cinc.

Objectiu:

- Treballar sobre les diferents variacions que ha sofert la nostra llengua

per veure que és com un sistema viu que varia amb els temps i que

s’adapta a les circumstàncies.

Descripció de l’activitat:

Per aquesta darrera activitat, hem triat una escena de la pel·lícula Cyrano de

Bergerac (http://www.youtube.com/watch?v=wp6g9NKnH5g), la versió

interpretada per Gérard de Pardieu. Reflexionarem sobre l’evolució de la

llengua i les seves variacions. També farem una petita introducció teòrica

sobre l’origen del català, el qual prové del llatí; i per tant la major part de les

paraules que el conformen són llatines. No obstant, n’hi ha d’altres paraules

que no ho són, que són els préstecs lingüístics. Aquestes seran les que

treballarem amb aquesta activitat.

Ens desplaçarem a l’aula d’ordinadors i amb els mateixos grups que ja han

realitzat les activitats anteriors, hauran de cercar paraules de la llengua

catalana que provinguin d’altres llengües. Aprofitant que els alumnes estaran

distribuïts en cinc grup, cadascun d’elles es centrarà en cadascuna de les

llengües majoritàries de manlleus lingüístics (adopcions, adaptacions, etc.): un

grup cercarà paraules que provenen de l’anglès, un altre del castellà, un altre

de l’italià, un altre del portuguès i un altre del francès.

Una vegada hagin acabat, farem un petit mural dividit en 5 zones, on es

col·locaran els préstecs de la nostra llengua de cadascuna de les llengües

24

abans mencionades. El resultat serà semblant en aquest:

Anglès Castellà Italià Portuguès Francès

8) ACTIVITAT. Sessió de repàs

Creiem que els aprenentatges han de ser cíclics per poder ser assolits en

certes garanties, ja que pensem que no n’hi ha prou en haver vist les coses

una vegada per saber-les o recordar-se d’elles. De manera, que farem una

darrera sessió en la qual repassarem el que hem après durant aquestes dues

setmanes. Es tracta d’una activitat en què tots els alumnes posaran en comú

el que han après i de quina manera ho veuen.

Per dur-la a terme podrem utilitzar diversos recursos i deixarem que els nens

ho facin a la seva manera, però anirem creant una mapa conceptual a la

pissarra, que podran copiar per tenir una visió global de la situació.

25

7. AVALUACIÓ

Per davant de tot, creiem amb una avaluació contínua que valora el procés

d’aprenentatge i el progrés de l’alumne durant el desenvolupament de la unitat

didàctica. De manera, que valorem la intel·ligència aplicada, com la capacitat

que inculcarem a l’alumne per resoldre problemes, per damunt de la

intel·ligència memorística que només demostrarà el que sap l’alumne en un

moment concret. Es tracta de valorar l’adquisició de capacitats, donant

importància al procediment.

Per altra banda, a la nostra comunitat existeix una llarga tradició d’una

d’avaluació monopolitzada pel llenguatge escrit, però durant aquesta unitat

didàctica hem defensat la prevalença del llenguatge oral per damunt dels altres

sistemes de comunicació. De manera, que creiem necessari valorar aquesta

via comunicativa sense deixar de banda les altres. Així que per dur a terme

l’avaluació que farà el professor per saber el que han après els alumnes,

atorgarem uns percentatges a les activitats que han anat realitzant.

En primer lloc, valorarem les activitats orals tenint en compte la pronunciació, el

volum, la postura, el contingut, etc. En quant a la part escrita és valoraran les

propietats textuals com la coherència, la cohesió, l’adequació, la presentació, el

lèxic utilitzat. També tindrem en compte la creativitat i imaginació de l’alumne.

Per altra banda, realitzarem una prova oral i una altra d’escrita. Farem servir el

moment en el que hi ha dos mestres per crear un desdoblament del grup.

D’aquesta manera, els alumnes (dividits en dos grups que ocuparan una classe

cadascun) realitzaran una prova escrita basada en preguntes obertes sobre els

temes treballats en aquesta unitat didàctica. Mentre, cada cinc minuts, la

mestre agafarà un alumne per fer-li la pregunta: Què hem pots dir del

llenguatge natural humà? Es tractarà de veure quin nivell d’assimilació ha

aconseguit cada alumne sobre el tema.

Amb l’explicat fins ara posarem, cada alumne obtindrà la seva nota basant-nos

amb els percentatges de la graella de sota.

26

Considerem que, encara que ho exigim, no és pot esperar la participació

voluntària de l’alumne, ja que pensem que és una característica que s’ha d’anar

treballant amb el temps. Però si que podem premiar a aquells alumnes que hi

posen més motivació, ganes i participació. De manera que, afegirem un 5%

extra, a aquells alumnes que ofereixin una major implicació i intervenció.

Per altra banda, creiem que és important l’avaluació del treball de docent, de

manera que dedicarem un temps, per a què els alumnes ens expliquin que els

ha agradat, el que no els agradat i els seus suggeriments. Perquè l’única

manera de millorar és aprenent dels errors i qui millor que els nostres alumnes

per a què ens diguin el que pensen. Dins aquest apartat, també es valorarà el

nostre paper com a docents i com creuen els nostres alumnes que ho podem

fer millor.

ACTIVITAT AGRUPACIÓ PERCENTATGE

Activitat 2: Representació d’una

situació.

En grup 10%

Activitat 3: Creació de notícies

falses.

En grup 10%

Activitat 4: Creació d’una llengua

escrita.

En grup 10%

Activitat 5: Canviar les paraules

arbitràriament.

Individual 10%

Activitat 6: Definicions i

descripcions.

Per parelles 10%

Activitat 7: Cercar manlleus

lingüístics.

En grup 10%

Prova oral Individual 20%

Prova escrita Individual 20%

27

8. TEMPORALITZACIÓ

Durem a terme la unitat didàctica en sessions de 55 minuts, de manera que la

previsió de la seva durada serà de dues setmanes i mitja. Evidentment, podrà

ser prolongada segons les circumstàncies del procés d’Ensenyament-

Aprenentatge. Si els nostres alumnes mostren més motivació per algun dels

aspectes tractats, podrem incidir més en ell. Com hem dit a la metodologia, els

seus aprenentatges han de partir dels interessos i creiem que aquesta es la

millor de les motivacions.

Dia/Setmana DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

1ra Setmana Activitat 1 Activitat 2 Activitat 3 Activitat 3

2ona Setmana

Activitat 4 Activitat 5 Activitat 6 Activitat 7

3ra Setmana Sessió de repàs

Exàmens oral i escrit

9. CONCLUSIONS

Amb aquesta unitat didàctica hem volgut treballar amb els nostres alumnes la

importància del llenguatge humà, ja que malgrat altres espècies posseeixen el

seu llenguatge particular, cap arriba a la complexitat i evolució al qual ha arribat

el nostre.

Inicialment, hem hagut de treballar la definició de llengua com el mitjà que

permet l’intercanvi d’informació entre les persones a partir d’un sistema comú

de signes. A partir d’aquí, hem considerat important no només estudiar les

característiques de la llengua, tant a nivell oral com a escrit, sinó que hem

trobat adient que fossin els propis alumnes els encarregats de poder

experimentar i vivenciar per ells mateixos cadascuna d’aquestes realitats; les

quals estan acostumats a utilitzar diàriament però no de forma conscient.

És per aquest motiu que hem dissenyat activitats amb les quals els alumnes

mateixos s’adonessin de què les llengües evolucionen a mesura que ho fa la

28

societat i els seus parlants, que estan formades per elements finits amb infinites

possibilitats, que ens permeten xerrar d’elles mateixes mitjançant la

metalingüística; que és un sistema completament arbitrari i consensuat i que és

gràcies al llenguatge que els humans podem pensar i ser intel·ligents; entre

d’altres.

Per altra banda, també hem volgut que els alumnes visquessin per ells tots sols

les diferències entre llengua oral i llengua escrita.

Pel que fa a la llengua oral, volem que aprenguin que aquesta destaca per ser

la primera que aprenem; per a continuació aprendre a escriure a partir d’unes

normes per poder entendre i ser entesos, hi ha interacció immediata entre

emissor i receptor, és un acte momentani; ja que només dura en el moment

d’emissió, no pot ser eliminat ja que és immediat, està marcada per les

característiques geogràfiques i socials dels parlants i, finalment, que és molt

expressiva, espontània i natural.

Pel que fa a la llengua escrita és menys expressiva, no hi ha gestos, pot ser

modificat o corregit perquè es manté en el temps i predomina la comunicació

referencial.

Amb totes aquestes característiques volem introduir el treball a la llengua dels

nostres alumnes degut a que hem considerat necessari que els nins treballin

l’ús del llenguatge des d’una perspectiva intrínseca i no només estudiant les

seves normes; ja que dia a dia s’enfronten a la pràctica de comprensió lectora,

de redacció de texts, d’ús de signes de puntuació... En resum, fan ús

diàriament d’una llenguatge que en molts de casos els hi és aliena i

desconeguda.

A més, les activitats d’aquesta unitat didàctica estan confeccionades per poder

ser modificades i reutilitzades en unitats didàctiques posteriors, ja que

considerem que la temàtica del cinema funciona molt bé amb els alumnes i

estem segurs que són activitats que poden treballar diferents objectius.

29

10. BIBLIOGRAFIA

Piemonte, Eliana. "―Debemos pensar la enseñanza de la lengua escrita

como cultura‖ — Site." N.p. Web. 20 Abr. 2014.

http://www.hoylauniversidad.unc.edu.ar/2011/noviembre/201cdebemos-

pensar-la-ensenanza-de-la-lengua

Alcalde, José A. "Lenguaje Humano." N.p. Web. 20 Abr. 2014.

http://www.slideshare.net/josezubia/lenguaje-humano

Cassany, D.; Luna, Marta y Sanz, Glòria. Enseñar lengua. Barcelona:

Graó, 1994. Reimpressió 8ª: 2002. ISBN: 84-7827-100-7.

Apunts de l’assignatura ―Habilitats lingüístiques per a l’Educació Primària‖

del curs 2013/2014. Professor: Joan Carles Simó.

Alvarado Espinosa, Elizabeth, and Janina Ochoa Soto. "La afectividad de

los padres y su influencia en el desarrollo del lenguaje oral y escrito de las

niñas y niños del primer año de educación básica de la escuela julio

matovelle de la ciudad de loja. período 2009 – 2010." N.p. Web. 16 Abr.

2014.

http://dspace.unl.edu.ec:8080/jspui/bitstream/123456789/3429/1/ALVARA

DO%20YESMENIA%20-%20OCHOA%20JANINA.pdf

"Comunicació, pensamiento y lenguaje." N.p. Web. 18 Abr. 2014.

http://www.ulpgc.es/hege/almacen/download/4/4584/Practica_4.pdf

El chico (charles chaplin). la escena más emotiva. by rosana lq.

youtube.com, 2010. web. 28 abr. 2014.

https://www.youtube.com/watch?v=u2WHbQ9n6bE

Increible pero falso-the invention of lyling-trailer español. youtube.com,

2012. web. 20 abr. 2014. https://www.youtube.com/watch?v=uTcjxjrClUM

30

Cyrano de bergerac - no, gracias. by mgm/. youtube.com, 2010. web. 22

abr. 2014. https://www.youtube.com/watch?v=wp6g9nknh5g