Revista Abante

Tribunal de les Aigües

QUAN EL TREBALL ESDEVÉ CULTURA

� Número 01 - Gener 2010 �

Gener 2010 ABante 3

EDITORIALTrini Miró, Consellera de Cultura i Esport E

Les labors de recuperació, rehabilitació i conservació del patrimoni historicoartístic de laComunitat perdrien part del seu sentit i de la seua eficàcia si no estigueren acompanya-des d’una decidida política de difusió, promoció i posada en valor de totes les obres ar-tístiques i monuments arquitectònics que han sigut o estan sent restaurats pels equipstècnics de les institucions valencianes. En estos últims quinze anys, la Generalitat ha si-tuat dins de les seues prioritats la promoció i difusió del patrimoni cultural valencià per-què siga valorat i conegut per tots els habitants de la nostra Comunitat. En eixe sentit, laConselleria de Cultura i Esport, a través de la Direcció General de Patrimoni CulturalValencià, ha fet un esforç intens i continuat per la recuperació i divulgació de la nostrariquesa patrimonial, com demostra la promulgació de la Llei de Patrimoni Cultural Va-lencià el 1998, la posada en marxa de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració deBéns Culturals el 2005 o les diverses exposicions de La llum de les imatges per mencio-nar només tres iniciatives de naturalesa molt distinta, però complementàries. L’èxit d’as-sistència de La llum de les imatges en cada una de les localitats on s’ha organitzat demos-tra que el poble valencià valora cada vegada més els seus tresors patrimonials.A part dela labor de l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals o de les di-verses exposicions que han integrat La llum de les imatges, la conselleria de Cultura i Es-port continua explorant noves vies d’informació i comunicació perquè el ric patrimonicultural valencià siga conegut tant pels mateixos valencians com pels qui visiten les nos-tres terres. En este context se situa precisament el naixement d’ ABante, com una pu-blicació especialitzada en matèria de patrimoni, però també com una revista per a totsels públics, amb la comesa fonamental d’informar sobre aspectes d’actualitat relacionatsamb la nostra riquesa patrimonial, com la declaració del Tribunal de les Aigües de l’Hor-ta de València com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO ola recent restauració de les pintures murals del rerealtar de l’església de Santa Maria delMar de València. ABante també pretén contribuir a la difusió de les activitats i delscontinguts de les diverses institucions museístiques i centres formatius vinculats al patri-moni cultural valencià, així com aprofundir en el coneixement de les obres artístiques imonuments arquitectònics de la nostra comunitat.És necessari recordar que la preocupació ciutadana pel patrimoni historicoartístic és re-lativament recent. Fa només mitjà segle era una preocupació que es restringia als am-bients acadèmics, artístics o filantròpics. En eixe sentit, la revista ABante naix amb lavoluntat de promoure eixe interés de la ciutadania de conéixer millor el ric patrimonicultural de la Comunitat Valenciana.

UNA NOVA LLUM SOBRE EL PASSAT

“Una aposta informativa per la difusió de patrimoni cultural valencià”.

MUSEU DE LA IMPREMTA I DE LES ARTS GRÀFIQUES

Monestir de Santa Maria del Puig

C/ de Joanot Martorell, 6. 46540 Puig. València

Entrada gratuïta

Visita guiada amb cita prèvia

961 961 272

Horari:

De dimarts a dissabtes, de 10 a 14 h i de 16 a 18 h

Diumenges i festius, de 10 a 14 h

Tancat tots els dilluns, l’1 de gener, el Divendres Sant i el 25 de desembre.

Com arribar:

Per tren: Línia C6 València a Barcelona amb parada al Puig (Estació del

Nord)

Per autobús: Línia 112 València-Platja Pobla de Farnals-Puig (Estació

d’Autobusos, andana 42)

Gener 2010 ABante 5

EDITORIALPaz Olmos. Directora General de Patrimoni Cultural Valencià E

La Comunitat Valenciana és una regió rica en història, tradicions i cultura. Des de la Di-recció General de Patrimoni Cultural Valencià la nostra màxima preocupació és salva-guardar tota eixa riquesa patrimonial, conservar-la, restaurar-la, posar-la en valor i difon-dre’n la importància. Per este motiu ix a la llum ABante, una revista per a tots els pú-blics que donarà a conéixer les mostres més representatives del patrimoni cultural valen-cià i la labor que duem a terme des de la Generalitat Valenciana per a conservar-les.Per a posar nom a esta nova publicació, hem triat la conjunció llatina ABante, la dualitatde significats de la qual està molt d’acord amb la filosofia d’esta direcció general i de laConselleria de Cultura i Esport. El terme llatí ABante pot significar “des d’abans de”però també “des de davant”, cosa que reflectix el propòsit de conservació d’elements delpassat i la posada en valor en el present i el futur. Un dels temes principals d’este primernúmero de la revista és el reconeixement per part de la UNESCO del Tribunal de l’Hortade València, un organisme centenari que continua en funcionament en l’actualitat i que ésuna mostra única de les tradicions de la regió.Visita obligada per a qualsevol persona interessada en la cultura valenciana és el santuaride la Balma a Zorita del Maestrazgo, un bell temple excavat en la roca que, després de larecent rehabilitació de l’hostatgeria, aspira a convertir-se en un motor turístic per a la co-marca. Així mateix, el Museu d’Arqueologia de Sagunt, que conté valuosos vestigis de lesèpoques ibera i romana és un tresor que descobrirem en este número de la revista. Tambéhi mereix especial atenció l’extraordinari treball de restauració dut a terme al rerealtar del’església de Santa Maria del Mar, que torna a lluir hui tota l’esplendor de les pintures mu-rals del segle XVIII.En l’estrena d’esta publicació hem volgut conversar amb Fernando García Fontanet, di-rector del Museu Escolar de Pusol, l’únic centre pedagògic europeu que acaba de ser re-conegut per la UNESCO. Coneixerem la labor que, des de fa quaranta anys, du a termeel claustre de professors d’esta escola unitària d’Elx, en la qual han sabut combinar ambmestria l’ensenyança i la recuperació d’un patrimoni que, d’una altra manera, hauriadesaparegut.La riquesa cultural i patrimonial de la Comunitat Valenciana fa que la publicació d’unarevista com ABante siga necessària per a donar a conéixer a valencians i estrangers elgran valor cultural de la regió, des de les troballes prehistòriques fins a les creacions artís-tiques contemporànies. Conéixer, apreciar i recuperar la cultura pròpia, posar-la en valor idifondre-la és un dret i un privilegi que volem ser els primers a dur a terme.

UNA REVISTA PER A TOTS

“El terme llatí ABante ante reflectix el propòsit de conservació d’elements del passat i la posada en valor en el present i el futur”

6 ABante Enero 2010

SUMARIS

ARQUITECTURASantuari de la Balma

El santuari de la Balma, construïten un gran abric natural sobre elsmeandres del riu Bergantes, és undels llocs més extraordinaris imisteriosos de la ComunitatValenciana.

08ETNOLOGIATribunal de l’Hortade València

El Tribunal de l’Horta de València escomprén millor, amb tota probabilitat,quan se sent el cant dels sequiers deMarràqueix, tan paregut al de l’aiguafresca que baixa de les muntanyes del’Atles; o a Hama, a mitjan camí entreAlep i Damasc, a la vista d’alguna de lesgrans sénies que des de fa seglesadministren l’aigua, sempre escassa, delriu Orontes, tan vell i savi com leshortes que rega. La declaració delTribunal de les Aigües de l’Horta deValència com a Patrimoni Immaterialde la Humanitat de la UNESCO posaen relleu davant dels valencians un fetcultural de gran valor: l’aliança del’home i el seu treball amb el paisatge,la feracitat de la terra i la recta gestió deles aigües.

14

Edita: Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.Diseny i producció: Grupo ISMOS. Tel. 96 329 34 77.Fotografía: José Jordán.Imprimix: Presval. Depòsit legal: V-803-2010. Exemplar gratuït / Prohibida su venta.

COMITÉ D’HONORHble Sra. Trinidad Miró Consellera de Cultura i EsportIl·lm. Sr. Rafael MiróSecretari autonòmic de CulturaIl·lma. Sra. Paz Olmos Directora general de Patrimoni Cultural Valencià

COMITÉ CIENTÍFICCoordinació: Felisa Martínez AndrésAssessorament tècnic: Camen Iborra, cap de l’Àrea de Patrimoni Cultural iMuseus.Consuelo Matamoros, cap del Servici de PatrimoniArqueològic, Etnològic i Històric de la DGPCV.Ricardo Sicluna, cap del Servici de PatrimoniArquitectònic i Mediambiental de la DGPCV.Susana Vilaplana, cap del Servici de Belles Arts i BénsMuseístics de la DGPCV.Equip tècnic de la Direcció General de PatrimoniCultural Valencià i de les direccions territorialsd’Alacant, Castelló i València.

Gener 2010 ABante 7

SUMARI S

MUSEUSMuseo Arqueològicde Sagunt

Per a comprendre i valorar laimportància dels vestigis ibers iromans de Sagunt, testimonissilenciosos d’una part fonamentalde la nostra història, resultaimprescindible la visita al MuseuArqueològic de Sagunt.

20 DE PROPPintures de SantaMaría del Mar

La Direcció General de PatrimoniCultural Valencià ha restaurat lespintures murals del rerealtar deSanta Maria del Mar, queconstituïxen l’única obra que esconserva firmada i datada de l’artistabarroc Juan Bautista Bayuco.

26 ENTREVISTAFenando GarcíaFontanet

Director del Centre de CulturaTradicional-Museu Escolar de PusolAl final dels anys seixanta, elsmestres de l’escola unitària de Pusol,encapçalats per Fernando GarcíaFontanet, van posar en marxa uninnovador projecte pedagògic.

36

8 ABante Gener 2010

La Balma,un santuari envoltat en el misteri

Vista del Santuari de la Balma (Zorita del Maestrazgo)

Gener 2010 ABante 9

TEXTOS I FOTOS: JOSÉ MANUEL ALMERICH

És negra nit però una immensa resplendor es veu des de molt

lluny. Centenars de fogueres apareixen disperses i una multitud a

penes perceptible ocupa la mola del Tossal. Entre les ombres

inquietes de les flames, els pelegrins es retiren a dormir abrigats en

les seues mantes. A l’endemà, esta multitud es triplicarà i amb

facilitat hi haurà vint mil persones.

10 ABante Gener 2010

ARQUITECTURAEl Santuari de la BalmaA

L es campanes voltegen des de l’alba i no cessaranfins a l’ocàs. Amb la llum del dia van arribant ca-

rruatges, muls amb alforges, cavalleries i alguns auto-mòbils. Els animals que proveïxen de carn la multi-tud són sacrificats allí mateix, a la vista de tots. En al-gunes parades venen pa, torrons, dolços i porrats.També ciris i exvots de cera que reproduïxen partsdel cos. De sobte es fa un silenci en la multitud i lagent s’aparta, temorosa. Les caspolines, dones d’edatavançada vestides de negre, fan acte de presència. Sónconsiderades bruixes i amb les seues danses comen-cen els preparatius per a iniciar l’exorcisme. Procedi-xen majoritàriament de la ribera del Bergantes i delGuadalop, sobretot de la població aragonesa de Casp,d’on prové el seu nom. Amb antelació han triat lavíctima, alguna dona jove, malaltissa, de caràcter fe-ble, suggestionable, que entrarà en èxtasi i portaran

corrents a l’interior del santuari. A la porta de l’esglé-sia, les caspolines pregonen les seues virtuts sensevergonya, desafiant la ciència i la medicina. Reptenels incrèduls a explicar els successos i fan en públiccomplexos rituals.En l’interior del santuari, enfront de la reixa de ferroforjat, un grup de dones agenollades demanen a laVerge pietat. Al seu costat, centenars de ciris es con-sumixen mentre impregnen de fum les parets de l’es-glésia i es mesclen amb l’olor de la multitud. La gents’amuntega en l’interior i espera, després d’algunsdies de viatge, que els arribe el torn. Veuran de propl’exorcisme per a després poder contar-ho les nits d’-

hivern vora el foc de les seues cases.Esta colpidora escena, pròpia del cinema més negrede Berlanga, va ser freqüent al santuari de la Balmaentre els anys 1873 i 1932. Poc després de la GuerraCivil també s’hi van donar alguns casos, però el 1949el sacerdot mossén Manuel Almela, nomenat ecònomde Zorita, va eliminar els exorcismes i les actuacionsde les caspolines, i des de llavors ja no s’ha tingutconstància de la pràctica de més rituals, els actes delsquals seran vigilats fins i tot per la mateixa GuàrdiaCivil.El santuari de la Balma, construït en un gran abricnatural sobre els meandres del riu Bergantes, és undels llocs més extraordinaris i misteriosos de la Co-munitat Valenciana. Amb tota probabilitat ja va serun lloc de culte preromà, un paratge sagrat on elsseus habitants oferien dons als déus vinculats als fe-

nòmens de la naturalesa.Des del balcó natural on estroba el santuari, s’observala duresa del paisatge delsPorts, només suavitzat perles hortetes de Zorita del

Maestrazgo, hui a penes cultivades.Descobrim la Balma en silenci un matí d’octubre.Acompanyats només pel vigilant del recinte, que ensensenya zelosament les instal·lacions en remodelació,les obres de les quals convertiran l’antiga hostatgeriaen un exclusiu allotjament rural. Passar la nit enqualsevol de les habitacions serà un privilegi, tantpel santuari en si com pel lloc on s’ubica.El restaurant, els lavabos, la cafeteria, que va ser l’an-tic bar, les àmplies balconades i la resta de les depen-dències han sigut restaurats per la mateixa empresaque es va encarregar de la rehabilitació del castelld’Alaquàs, l’Edifici del Rellotge del Port de València

La Balma és una illa de devoció i fe en un món de muntanyes.L’estampa de la vida rural i profunda que encara manté vivesles seues tradicions, tot i que ja no queden masovers

Interior del Santuari de la Balma (Zorita del Maestrazgo).

Gener 2010 ABante 11

o l’església de Sant Doménec de Xàtiva. El projecteva ser encarregat per la Conselleria de Cultura i Es-port, a través de la Direcció General de PatrimoniCultural Valencià, arran de l’estat d’abandó en què estrobava tot el conjunt. L’objectiu principal d’esta ac-tuació ha sigut adequar i posar en valor les instal·la-cions del santuari, declarat Bé d’Interés Cultural el2007, i especialment recuperar la tradició d’acollida iestada de visitants i pelegrins habitual en ermites isantuaris, per mitjà del condicionament de l’hostatge-ria ja existent, que disposava d’un menjador rústic iunes quantes dependències.La mateixa ubicació de l’edifici, que es troba incrus-tat en les roques, havia augmentat el deteriorament,alhora que presentava més complicacions per a la re-habilitació i problemes de despreniments. Per això,les intervencions han hagut de ser minucioses i res-pectuoses, especialment la injecció de formigó i ca-bles d’acer als llocs en què la roca començava a desin-tegrar-se, juntament amb sistemes de subjecció i con-solidació de l’entorn geològic on s’integra el santuari.Les instal·lacions elèctriques, el sanejament, l’aiguapotable i la millora d’accessos per a persones amb mi-nusvalidesa han sigut altres factors tinguts en comp-te, així com la millora de l’estabilitat estructural detotes les dependències.Considerat com un monument singular de gran valorhistòric i etnogràfic, el santuari de la Balma es remun-ta al segle XIII, encara que els seus orígens són moltconfusos. La primera referència que en tenim és undocument notarial en què un noble de Morella, Ar-nau de Pinós, deixa en el testament una importantquantitat de diners per al santuari. Un altre testa-ment datat el 1389, i conservat en els protocols nota-rials, té una clàusula semblant, i el 1437 es va fer uninventari de tots els béns materials de què disposaval’“església i casa de la verge Maria de la Balma al termede Zorita”. A mesura que els donatius i almoines ana-ven en augment, especialment entre els segles XV iXVI, el santuari anà ampliant les dependències iconstruint-ne d’altres de noves. El 1513 el papa Be-net XIII li va concedir una butla pontifícia, i hi hauna altra atribuïda a Pau IV, el 1558. Alguns anys des-prés, el bisbe de Tortosa Gaspar Punter va cantar laprimera missa a la Balma i va augmentar les seues do-tacions, ja que era un gran devot de la Mare de Déu,cosa que va permetre l’ampliació de l’hostatgeria. Pa-ral·lelament, el número de pelegrins anava en aug-

ARQUITECTURAEl Santuari de la Balma A


ARQUITECTURAEl Santuari de la BalmaA

ment i el 1594 es va col·locar l’actual reixa que tancael cambril de la Mare de Déu.La consolidació de les roques, la construcció de lacuina i l’entrada de l’hostatgeria, l’adequació delcamí d’entrada, les millores a la sagristia, les capelles,les portes, els armaris, les reixes i el santuari, i la subs-titució de l’empedrat del sòl per lloses, són milloresque es fan a mesura que el santuari adquirix impor-tància i augmenta el número de visitants. El 1667 co-mença la construcció del campanar amb importantsdonacions populars, i el mateix papa Pius V li conce-

dix gràcies extraordinàries i un jubileu. En el segleXVIII es construïx la sala de danses, les manifesta-cions de la qual són, potser, un dels seus patrimonismés importants. Moltes de les danses que es ballavendurant la festa el dia de la romeria s’han perdut persempre, però d’altres com la del Pastor, els Negrets,les Verges o de les Llauradores es mantenen, encaraque en el poble de Zorita a penes queda ningú queles balle. Les Guerres Carlines i la resta de conflictesque van tindre lloc durant el segle XIX van mantin-

dre el santuari en un estat d’abandó i precarietat finsal tancament el 1873. La millora de les comunica-cions, com la construcció del pont sobre el riu Ber-gantes el 1925 o la carretera el 1929, permetran quenous pelegrins, amb nous mitjans, accedisquen al san-tuari i es torne a obrir. La Guerra Civil va ser un altreparèntesi, en què desaparegué la imatge de la Marede Déu original, aquella que la tradició atribuïa alpastor a qui se li va aparéixer en la cova, i una novaimatge de Joan Porcar va ocupar el seu lloc a l’altarde Santa Maria al final de 1940. La reforma que s’ha

dut a terme actualment ha disposat d’unpressupost superior als quatre milionsd’euros, sense cap dubte la inversió méselevada de la història del santuari i la mésgran del Consell en matèria cultural a Cas-telló durant l’any 2008. S’hi ha respectatcompletament l’aparença exterior del san-

tuari, que li aporta la seua imatge més característica, is’ha rehabilitat totalment l’interior, obrint àrees queestaven tancades contra la roca, fet que provocavaque l’edifici no tinguera una ventilació correcta, i ha-bilitant un sistema d’accessos —escales i ascensor— iuns quants patis interiors que asseguren l’entradad’aire.Després de passar la primera escala que porta a lesdependències i al llarg corredor, sembla que creuemel túnel del temps. L’església, a la qual arribem quasi

La reforma que s’ha dut a terme actualment suposa la inversió més elevada de la història delsantuari i la més gran del Consell en matèriacultural a Castelló durant l’any 2008.

Interior del Santuari de la Balma (Zorita del Maestrazgo).

ajupits, amb pòrtic esculpit en la mateixa roca, ensrecorda les ciutats pètries de l’antiguitat, i en l’inte-rior, tot un món de misteri i exorcismes, però, al seutorn, el recinte transmet pau i assossec, com qualse-vol lloc sagrat. Al fons de la cova es troba la sala dedi-cada als exvots: ciris, fotos, vestits de nóvia, gorres del’antiga “mili”, barrets, figures de cera, textos implo-rant perdó o agraïment, vestits de soldat vinguts de laguerra del Golf i centenars de fotografies, són el testi-moni d’una societat vinculada tradicionalment a lescreences dels nostres avantpassats i al temor de Déuen les situacions inesperades.La Balma és una illa de devoció i fe en un món demuntanyes. L’estampa de la vida rural i profundaque encara manté vives les seues tradicions, tot i queja no queden masovers.Cada any s’hi continuen reunint milers de pelegrinsen diverses romeries, però la més important és la del8 de setembre, festa major de la Mare de Déu de laBalma. Durant tot el dia hi van arribant els romeus ies ballen danses l’origen de les quals es perd en el

temps. Tres dies duraran les festes, els actes de lesquals es completen amb bous, balls, xocolatades id’altres actes profans similars a les festes patronals dequalsevol població. Durant molts segles, la Balma vaser també el consol de la fam i la misèria que tantesvegades hem constatat a les masies disperses i als po-bles abandonats.El vigilant ens observa silenciós mentre fem les últi-mes fotos del santuari. La llum natural que penetraper les finestres entreobertes és tènue però suficient.L’ambient enigmàtic i seré, com ancorat en la histò-ria detinguda, és difícil de plasmar en les imatges.Des de fora, l’aspecte és imponent i el paisatge su-perb. El riu Bergantes, de vegades sec, de vegadesdesbordat, crea allargats boscos de ribera com unagegantina serp verda amb la pell brillant al sol, men-tre els hortets adquirixen a poc a poc els matisos dela tardor. Atrapat entre les parets calcàries de la covai la forta olor a encens i cera, el santuari de la Balmacontinuarà impregnant de misteri l’aire i el paisatgedels Ports de Morella durant molts anys.

ARQUITECTURAEl Santuari de la Balma A

ENIGMA— i serenitat

A mesura que ens acostem al santuari,ens envaïx una intensa sensació decuriositat que serà substituïda perl’admiració i l’assossec en traspassarel llindar del pòrtic i penetrar en lafoscor del recinte. La seua històriaancorada en el temps i la seuaubicació en un abric de la mateixaparet de la muntanya impregnen ellloc d’un halo de misteri irresistibleper a viatgers, pelegrins i curiosos,que trobaran en el santuari unaesplendor renovada.

— Bibliografia

ALVAR MONFERRER: Els endemoniats de la Balma. Consell Valencià de Cultura, València, 2007.Mª -ÁNGELES ARAZO-FRANCESC JARQUE: Nuestras fiestas. València, 1980.ANTONI ARIÑO: Festes, rituals i creences. València, 1988.RICARDO MUÑOZ BADÍA: Els Ports de Morella. Sus tierras, sus gentes. Castelló, 1989.JOSÉ MANUEL ALMERICH: Rutas por el patrimonio cultural y natural de la Comunidad Valenciana. Els Ports. CEV. València, 2000.


Cúpula de la creu coberta, decorada amb frescospintats en el segle XIX pel pintor Cruells.

Entrada rupestre a l’església, incrustada en la roca calcària.


ETNOLOGIATribunal de l’Horta de ValènciaE

QUAN ELTREBALL ESDEVÉCULTURA

PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

TEXTOS: F. P. PUCHE FOTOS: JOSE JORDÁN

El Tribunal de l’Horta de València es comprén

millor, amb tota probabilitat, quan se sent el

cant dels sequiers de Marràqueix, tan paregut

al de l’aigua fresca que baixa de les muntanyes

de l’Atles; o a Hama, a mitjan camí entre Alep i

Damasc, a la vista d’alguna de les grans sénies

que des de fa segles

administren l’aigua,

sempre escassa, del riu

Orontes, tan vell i savi

com les hortes que

rega. La declaració del

Tribunal de les Aigües de l’Horta de València

com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat

de la UNESCO posa en relleu davant dels

valencians un fet cultural de gran valor:

l’aliança de l’home i el seu treball amb el

paisatge, la feracitat de la terra i la recta

gestió de les aigües.

Cen

tena

rs d

e tu

rist

es a

cudi

xen

cada

dijo

us a

la r

euni

ó de

l Tri

buna

l.


ETNOLOGIATribunal de l’Horta de ValènciaE

B Béns com el Tribunal de l’Horta de València,amb mil anys de vida, són una raresa que me-

reix ser custodiada com un tresor. Perquè tenen llocquan hi ha un clima ambiental propici perquè el tre-ball esdevinga cultura. En el seu llibre El Tribunal delas Aguas de Valencia, Vicente Giner Boira, l’advocatque va ser secretari de la institució durant dècades,va evocar un vell costum, ja perdut en els usos delsmembres de la institució: “El president concedia l’úsde la paraula assenyalant qui havia de parlar, no ambla mà, sinó amb el peu: els grans senyors i doctors dela llei musulmans al desert, encara hui assenyalenigualment amb el peu en compte de fer-ho amb lamà.”Giner Boira, que en els seus estudis jurídics i sociolò-gics va al·ludir una vegada i una altra a l’indubtableorigen musulmà del Tribunal de les Aigües, hauria es-tat feliç per esta declaració. Especialment perquè elpassat 30 de setembre la decisió es va prendre a Abu

Dhabi, un lloc de cultura musulmana on el valor de larecta administració de l’aigua és evident i reconegut.Durant segles, el que per al poble valencià era uncostum mantingut per la necessitat, va ser un sorpre-nent tresor per als viatgers. Des del baró de Davillierfins a Madame Gasparin, tots van glossar l’exotismemusulmà que transcendia d’eixa reunió de savis ju-risconsults nascuda del poble per a fer justícia entreel poble. De manera que si Jaume I va respectar elsusos dels regants, Blasco Ibáñez va configurar entorndel Tribunal el nus gordià de La barraca, el d’un llau-rador que necessita regar per a salvar la seua collita iés objecte d’un fals testimoni davant del “monstredels set caps”.

PROTEGIR L’HORTA TAMBÉ

Història, justícia, treball, paisatge, literatura, pintura…Patrimoni de la Humanitat. Patrimoni en este cas im-material en la mesura que, més que uns objectes, el bé

PERVIVÈNCIA— i projecció

“El Tribunal de les Aigüessempre ha estat al servicide la justícia, del bonrepartiment de l’aigua, i alservici dels llauradors iregants de l’Horta d’estesséquies mil·lenàries. Estadeclaració permetràgarantir la seua pervivènciai la seua projeccióinternacional”, va dir elpresident Camps davantdels mitjans informatiusquan es va conéixer lanotícia. I va afegir: “AValència, com ja va passaramb la Llotja, o com vapassar a Elx amb elPalmerar i el Misteri, tenimun altre element que tota lahumanitat considera que éspatrimoni seu.”

“L’activitat que es desplega a la Llotja, ajustant-se a les més belles i antigues maneres,és un monument vivent, tan viu com el Tribunal de les Aigües que, cada dijous, anyrere any, es reunix a la porta dels Apòstols per a dictar justícia.”(Manuel Broseta Pont. Senador i catedràtic. Las Provincias 22.11. 1981)

L’alguatzil del Tribunal és en si mateix una institució.

Enero 2010 ABante 17

que s’ha de protegir és una atmosfera cultural, unamanera de relacionar-se de les persones amb l’entorn através d’un treball. De manera que no és difícil, mésaïna és estrictament obligatori, entendre que s’està vo-lent protegir també l’Horta de València, un bé en pe-rill, un bé digne de preservació, amb tot el que aixòcomporta. Que per descomptat és la pervivència del’Horta mateixa en condicions remuneradores per alsagricultors temptats de cedir a la pressió general a cau-sa de l’escassa rendibilitat del seu treball.Són molts els vessants d’este reconeixement pel qualla Conselleria de Cultura i Esport ha treballat en elsúltims anys. Hi ha un vessant elemental, de caràcterturístic i promocional. Però n’hi ha d’altres, indubta-bles, jurídic, cultural i històric, que han de ser conside-rats en la mesura que parlem d’un tribunal mil·lenarique ha sobreviscut a diverses normatives constitucio-nals i que té la virtut, ponderada en el món judicial, deportar-nos sense alteracions a un model de justícia ide-

al —oral, directe, ràpid, eficient, sense apel·lacions—practicat en l’antiguitat.En l’àmbit mediambiental no hi ha dubte que la de-claració protectora també pretén la conservació d’unpatrimoni paisatgístic en què l’harmonia del ser humài la terra establixen un diàleg a través del paisatge; queen este cas és històric, reunix una experiència ancestrali ens arriba carregat de mil i una tècniques d’un delsoficis més antics del món. L’Horta de València, on l’a-gricultura es convertix en delicada artesania dels re-cursos, és diferent d’altres formats agrícoles i contéuna cultura que ha de preservar-se fins i tot en el casque quede fora de l’abast dels usos rendibles.A Abu Dhabi, el Tribunal de les Aigües de l’Horta deValència va competir amb més d’un centenar de can-didatures de trenta-quatre països del món. Totes erenexpressions culturals d’índole no material que recla-maven protecció en un món globalitzat. El comité vasubratllar especialment el bon treball realitzat en la

ETNOLOGIATribunal de l’Horta de València E

“Els llauradors viuen fora de la ciutat en barraques i alqueries on regna la netedat mésabsoluta. El sòl és de brunyits taulells i les parets resplendixen per l’extrema blancor; ésadmirable la cura de les llauradores valencianes, la netedat i bellesa de l’interior de lesseues barraques.” (José de Vicente Caravantes, Los valencianos. El semanario Pintoresco.1839)

Seients dels membres del Tribunal. Després de la declaració de la UNESCO, les autoritats valencianes van acudir a la reunió del Tribunal.

Reunió del Tribunalde l’Horta deValència.



TESTIMONIS— Aigua, horta, estalvi i paisatge

CULTURA ÉS ALLÒ QUE L’HOME FA AL MEDI ON VIU. EL

TREBALL DEL LLAURADOR VALENCIÀ DE TERRES DE REGADIU

ESTÀ LLIGAT, DE MANERA INDISSOLUBLE, A LA TERRA I A

L’AIGUA. AL PAISATGE I AL REG, QUE ÉS ESTALVI D’UN BÉ

ESCÀS QUE EL TRIBUNAL ADMINISTRA. A TRAVÉS D’ALGUNES

VISIONS I TESTIMONIS, VET ACÍ EL RESUM DE DEU SEGLES

D’HISTÒRIA I CULTURA.

“Per nos e per los nostres, donam e atorgam a vos tos

ensemps e sengles habitadors e pobladors de la

Ciutat e del Regne de Valencia e de tor lo terme de

aquell Regne, totes e casqunes cequies franques e

liures, majors e mijanes, e menors, ab aygues…”

(Jaume I. Els Furs. S. XIII)

“A l’altre costat de València, a vora cinc o sis llegües

de distància estan els pobles i jardins més bells que es

puguen veure, adornats amb figueres, tarongers,

magraners, ametlers i altres fruits no vistos al nostre

país. (Antonio de Lalaing. Primer viaje de Felipe el

Hermoso a España. 1501)

“En este lloc, cada dijous laborable, a les dotze del

migdia, es convoca de nou un tribunal més antic que

els mateixos apòstols de pedra, el qual, però, té un

caràcter més modern que les ensordidores màquines

del segle XX. És el famós Tribunal de les Aigües de

València, el tribunal de justícia més antic d’Europa.”

(Robert Litell. Die Weltwoche. 1964)

“Que la UNESCO se’n recorde de nosaltres, del

Tribunal de les Aigües, quan a Espanya estan posant

en dubte els agricultors valencians sobre si sabem o

no sabem regar, és molt important. (…) El Tribunal

servix per a posar pau a l’Horta valenciana. Eixa és la

nostra comesa. (…) No som advocats ni hem estudiat

la carrera, però sí que sabem les normes que s’han

d’utilitzar per a regar a l’Horta. Som jutges i pèrits en

aigües.”

(Vicente Nácher, president del Tribunal de les

Aigües. 1 octubre 2009).

ETNOLOGIATribunal de l’Horta de València E

“A pesar de la forma tan senzilla delTribunal de les Aigües, els seus juístenen tota l’autoritat dels tribunalsordinaris, i s’afirma que els delinqüentses neguen a obeir-lo.”(Charles Davillier. Viaje por España. 1864)

La directora general de Patrimoni Cultural Valencià, Paz Olmos, amb dosmembres del Tribunal de l’Horta de València.

preparació de la doble candidatura presentada per Va-lència i Múrcia: “tribunals de regants del Mediterraniespanyol: el Consell d’Hòmens Bons de l’Horta deMúrcia i el Tribunal de les Aigües de l’Horta de Valèn-cia”. I va justificar l’elecció, basada en cinc criteris ava-luadors: el Tribunal de les Aigües és reconegut pel po-ble valencià com a part del seu patrimoni cultural; ésl’òrgan visible de què depén el bon orde laboral delsregants de l’Horta; mereix que eixes pràctiques es per-petuen en el temps i assenyala com fer-ho; la comuni-tat de regants beneficiada secunda la petició de decla-ració i el Tribunal mereix el reconeixement públic através de la declaració com a Bé d’Interés Cultural perpart de les autoritats regionals.No és possible transcriure en estes pàgines l’esforç des-plegat des de l’any 2007, en què es va iniciar la tramita-ció ara conclosa a través de la declaració com a Bé d’In-terés Cultural per part de la Conselleria de Cultura i Es-port. N’hi haurà prou amb dir que ha sigut un dels ob-jectius constants del departament, a través de la seuaàrea de patrimoni, i que ha sigut eixe treball tenaç el queha donat fruit, finalment, mitjançant una candidatura re-coneguda com a perfecta pels encarregats d’avaluar-la.


MUSEUSMuseu Arqueològic de SaguntM

TEXTOS: BLANCA LÓPEZ HANDRICH

FOTOS: JOSE JORDÁN

Els qui han visitat Sagunt, probablement hauranadmirat el Teatre i el Circ romà, o les restes del

Fòrum, tractant d’imaginar com va ser la vida en es-tos mateixos llocs fa vint segles. Per a comprendre ivalorar la importància d’estos vestigis, testimonis si-lenciosos d’una part fonamental de la nostra histò-ria, resulta imprescindible la visita del Museu Ar-queològic de Sagunt, obert el 2007, que conté unavaluosa mostra de les èpoques ibera i romana i delprocés de romanització de la ciutat. Estes restes ar-queològiques revelen la importància històrica de lalocalitat, així com els usos i costums de les civilitza-cions que la van poblar, que no disten tant de lesnostres com podem pensar..La ciutat ibera d’Arse, que data del segle V aC, s’eri-gia sobre un dels turons del castell de l’actual Sagunt.Gràcies a esta estratègica ubicació, dominava la valldel riu Palància, i la producció agrícola de les seuesterres permetia als habitants accedir amb facilitat algrau Vell, des d’on mantenien relacions comercialsamb els principals ports del Mediterrani. Encara esconserva part d’una de les muralles d’esta importantpoblació i el Museu Arqueològic de la ciutat contédiverses peces de l’època, com l’escultura d’un bouibèric assegut sobre les quatre potes o la inscripció enpedra amb alfabet ibèric llevantí.

La ciutat de Sagunt va ser un dels escenaris de la IIGuerra Púnica, en què romans i cartaginesos pugna-ren pel control de la península Ibèrica. Com a aliadade Roma, a pesar d’un tractat que prohibia als ro-mans estendre’s més enllà del riu Ebre, territori d’in-fluència cartaginesa, la ibèrica Arse va ser presa perAnníbal el 219 aC, després de huit mesos de setge, ifou tornada als seus habitants per Escipió el 212 aC ireconstruïda posteriorment.Durant eixos anys, la localitat, que va passar de serciutat federada a colònia llatina, va viure un ràpidprocés de romanització i va experimentar importantscanvis urbans, com l’ampliació del seu perímetre o laimplantació d’un complex religiós, possiblement uncapitoli, del qual el Museu conserva restes que repre-senten cavalls, soldats i un fragment del mitològicgriu.D’este període de lenta romanització d’Arse-Sagun-tum, pot admirar-s’hi una col·lecció de tretze estatue-tes de bronze, conegudes com a exvots o ofrenes, queels habitants de la ciutat feien a les divinitats. La con-vivència de les cultures ibèrica i romana i la lenta as-similació de la cultura romana per part de la poblacióindígena també queden patents en la inscripció bilin-güe del segle I aC o les monedes encunyades amb eldoble nom d’Arse-Saguntum que exposa elcentre.

MOSTRES D’UNPASSAT GLORIÓS

SAGUNT

Escultura de xiquet sedent sobre roca. s. I-II.Procedència desconeguda.

Escultura d’Hermes Bàquic.Mitjan del S. II. Cabeçolet,1933



El període de romanització d’Arse va coincidir ambl’època de la República romana i va culminar ambl’arribada de l’Imperi, que va suposar la plena roma-nització de la ciutat, que aleshores passà convertir-se en el municipi de dret romà Saguntum, amb unaestructura i organització política definida i comple-xa. En esta època es va construir el fòrum com acentre de la vida política, religiosa i social, amb unaplaça pública que contenia vistosos elements deco-ratius i arquitectònics, com columnes, estàtues, re-trats o inscripcions. Durant l’Alt Imperi, en el segleI, la ciutat va créixer fins a incloure el riu Palància, i

es va estructurar formant terrasses que li conferienun aspecte monumental. A més, per a divertimentdels seus habitants, Saguntum disposava d’un circ iun teatre, en el qual encara hui es representen es-pectacles i amb unes restes que podem admirar enuna visita a la localitat.

ECONOMIA I VIDA QUOTIDIANA

Si la primera planta del Museu Arqueològic de Sa-gunt servix per a il·lustrar el procés de romanitzaciód’Arse fins que es va convertir en la ciutat romana deSaguntum, el segon pis de l’edifici ens revela com vi-vien els seus habitants, descobrint-nos que els cos-tums dels que habitaven estes terres fa més de vintsegles no distaven tant de les nostres com a priori po-dem pensar.De la mateixa manera que en el pis inferior del mu-seu trobàvem els exvots o ofrenes als déus, sense dub-te un dels elements més curiosos de la planta supe-rior són les defixiones, malediccions que les personesentregaven als déus infernals per mitjà d’un acte mà-gic que consistia en una inscripció feta sobre metall,que s’emprava per a deslliurar-se dels enemics, contra

els lladres, per a obtindre alguna cosa d’algú o per-què una cosa succeïra o no succeïra, com una

que diu: “Que Quíntula no estiga amb For-tunal mai per mai.”

Sorprén la vitrina del Museu dedi-cada als objectes de la vida do-

mèstica, que conté belles lluer-nes de bronze per a il·luminarles cases, pesos de teler, hams,agulles, fitxes de joc, daus,braçalets i grans de collars,botons, anells, gerres i reci-pients on les dones guarda-ven els ungüents de bellesa.Tots estos objectes descobri-xen, sens dubte, la faceta més

humana dels antics habitantsde Sagunt, i ens revelen el pro-

grés de la civilització que va ha-bitar el territori fa molts segles i

L’interés per les excavacionsarqueològiques a Sagunt va començar en elsegle XVI, en què van acudir a la ciutaterudits de diverses parts del món a larecerca d’antiguitats

Escultura de bou ibèric. Segle IV a.C.Partida del Terrer, Montíber, 1930.


de la qual hem heretat una part importantíssima dela nostra cultura.Com totes les societats anteriors i posteriors, els ro-mans tenien també els seus propis estrats socials.Així, al Museu podem observar com els habitantsmés acomodats decoraven el sòl de les seues casesamb rics mosaics fets amb marbres importats de di-versos punts del Mediterrani. També decoraven lesseues cases amb escultures de marbre com el Xiquetde la Roca, el cap d’Hermes Bàquic o la figura del sà-tir recolzat en un tronc d’arbre. La col·lecció de mo-nedes que alberga el centre mostra l’evolució de lasocietat saguntina, que va començar a encunyar elsseus propis diners en el segle IV aC, emprant dissenysrelacionats amb el mar com petxines, dofins, o naus,que delataven la seua proximitat de la costa i la im-portància del mar en les seues relacions comercials.Posteriorment, el canvi d’estes imatges per figures fe-menines amb casc o proes de naus, i la inscripció bi-lingüe Arse-Saguntum, ens revelen la progressiva ro-manització de l’urbs. Les últimes encunyacions demoneda van tindre lloc en època imperial i correspo-nien ja al model provincial de Roma, amb la figura del’emperador a l’anvers i la proa d’una nau al revers.De la prosperitat econòmica de la ciutat, tant en l’è-poca ibera com en la romana, donen testimoni els di-versos objectes relacionats amb l’economia i el co-merç presents al Museu. Si la importació de marbresde tot el Mediterrani queda patent en el sòl de les ca-ses més acomodades, l’exportació de productes sa-guntins, com el vi, que es produïa des de l’època ibè-rica, pot observar-se en la col·lecció d’àmfores de vi isalaó que daten des del segle II aC fins als segles II iIV. Trobem també, en esta mateixa sala del Museu,una statera o balança de precisió, testimoni de la im-portància de les relacions comercials. La inscripció enun dels seus braços, que indica que la peça va passarun control de fiabilitat a Roma l’any 112, de nou ensremet a la transformació de la ibera Arse en la roma-na Saguntum.

CONSERVAR EL PASSAT, CONSTRUIR EL PRESENTE

L’interés per les excavacions arqueològiques a Sagunt


Escultura togada de l’época romana



va començar en el segle XVI, en què van acudir a laciutat erudits de diverses parts del món a la recercad’antiguitats. La ciutat figura en escrits i dibuixosd’autors d’esta època com Accursio, Cock o l’artistaflamenc Anthonie van den Wijngaerde, que el 1563 lava representar juntament amb diverses peces arqueo-

lògiques com l’estàtua del personatge masculí togatamb bulla, exposada a la planta inferior del Museu.Desafortunadament, algunes de les restes saguntineses van veure greument afectades o fins i tot total-ment destruïdes durant la revolta de les Germaniesen el segle XVI, la Guerra de la Independència, laconstrucció de vies fèrries en el segle XIX i, final-ment, el creixement urbanístic dels anys seixantadel segle XX, que va dur a edificar sobre els te-rrenys del Circ romà.

No obstant això, per sort, al llarg dels segles hi haguéinvestigadors i erudits interessats en la matèria quevan fer notables esforços per a conservar els vestigis.En el segle XVIII, Enric Palos i Navarro, el Dr. Palos,va dedicar una sala de la Casa de la Vila, conegudacom “quarto de les Pedres”, a diverses inscripcionsibèriques i romanes, la qual va constituir el primermuseu arqueològic de la localitat, encara que moltesde les peces que custodiava el recinte es van perdredesprés de la Guerra de la Independència.Les primeres publicacions que arreplegaven informa-ció sobre antiguitats saguntines van veure la llum enel segle XIX gràcies a autors com Antonio de Valcár-

cel y Pío de Saboya, conegut com el príncep Pío, oAntoni Chabret, que va emprar per primera vegadaarguments arqueològics i descripcions d’algunes pe-ces per a aclarir la història antiga de la ciutat.El mateix Chabret, juntament amb Enric Boix, vanreunir al Teatre romà les restes arqueològiques quees trobaven disperses per la ciutat. Posteriorment, el1921, gràcies a les troballes de González Simancas,la col·lecció d’antiguitats saguntines es va ampliarconsiderablement i van començar a realitzar-se ex-

Per a albergar una mostra d’estesextraordinàries troballes es va triar unedifici del segle XIV pròxim al Teatreromà i conegut popularment com la casadel Mestre Peña.

Conjunt de relleus narratius. Segle I aC. Àrea del Fòrum. Plaça d’Armes. Castell de Sagunt.


cavacions arqueològiques de manera sistemàtica. El1925, la construcció del Museu Historicomilitar vapermetre exposar els vestigis trobats per Simancas,encara que, durant la Guerra Civil, la col·lecció vaser traslladada a València, per a tornar intacta a Sa-gunt el 1943.A mitjan segle XX es va construir un Museu Ar-queològic al costat del Teatre romà, que es va demo-lir el 1990 a causa de l’enfonsament d’una part de lacoberta. El Museu Arqueològic actual, que, amb elTeatre i el Castell, és gestionat per la GeneralitatValenciana des de 1984, va obrir les portes al públic

el 2007, gràcies a l’esforç i l’interés dels investiga-dors i erudits que, al llarg dels segles, van lluitar perconservar, recuperar i glossar esta part fonamentalde la nostra història.

UN ALMODÍ PER A UN MUSEU

Per a exposar una mostra d’estes extraordinàries tro-balles de les èpoques iberes i romanes de Sagunt, esva triar un edifici pròxim al Teatre romà conegut po-pularment com la casa del Mestre Peña.Les investigacions arqueològiques fetes en este im-moble del segle XIV van mostrar vestigis iberoro-mans als fonaments, així com restes d’un cementeriislàmic del segle XI. L’estructura del pis inferior, for-mada per un sistema d’arcs apuntats, revela que l’úsque tingué originàriament l’edifici va ser probable-ment el de llotja o almodí. Posteriorment, l’immobleva passar a tindre un ús domèstic fins a la recent re-habilitació, en què també s’ha restituït la seua funciópública. Per a la recuperació d’esta construcció me-dieval amb vista a convertir-la en el Museu Arqueolò-gic de Sagunt, esplèndidament duta a terme per tèc-nics de restauració de la Conselleria, es va decidir res-pectar la seua estructura original, de manera que l’e-difici mostrara al visitant el passat iber i romà de laciutat i alhora la història àrab i medieval de la vila.

MUSEUSMuseu Arqueològic de Sagunt M

Vista general de la vitrina de la vida domèstica.

Conjunt de tretze estatuetes de bronze. Segle I aC. Àrea del Fòrum. Plaça d’Armes. Castell de Sagunt.

Darrere de l’altar major de l’es-

glésia de Santa Maria del Mar,

situada a la zona dels Poblats Marí-

tims de València, s’amaga una cape-

lleta recoberta des de terra fins a la

cúpula per bellíssimes pintures mu-

rals que daten de 1702, i que repre-

senten les tres virtuts teologals, Fe,

Esperança i Caritat, i la Revelació, la

Doctrina i la Trinitat, acompanyades

d’àngels, cornucòpies, gerres, llaços i

garlandes de flors i fruites.

Durant molts anys, estos frescos van

ser atribuïts a Dionís Vidal, però pos-

teriorment s’ha pogut comprovar que

la firma “Bta. Bayu…o pint” correspon

a l’artista barroc Juan Bautista Bayu-

co, i que es tracta de l’única obra fir-

mada i datada del pintor i d’una de

les dos úniques que es conserven de

l’artista, els treballs del qual s’han

perdut, a excepció d’un quadro que

es conserva al convent de San Martín

de Segorbe, fet atorga a este conjunt

LA DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ HA

RESTAURAT LES PINTURES MURALS DEL REREALTAR DE SANTA MARIA

DEL MAR DE VALÈNCIA, QUE DATEN DEL SEGLE XVIII I CONSTITUÏXEN

L’ÚNICA OBRA QUE ES CONSERVA FIRMADA I DATADA DE L’ARTISTA

BARROC JUAN BAUTISTA BAYUCO.

artístic un alt valor historiogràfic.

A causa del fum dels ciris, de la brutí-

cia, del pas dels segles i dels diversos

usos que es va donar a l’església du-

rant la Guerra Civil, les pintures s’ha-

vien enfosquit i deteriorat, per la

qual cosa, des de la Direcció General

de Patrimoni Cultural Valencià, es va

decidir restaurar este valuós testimo-

ni de la pintura barroca valenciana.

La recuperació s’ha dut a terme en

dos fases: la primera, que va finalitzar

el novembre de 2008, i que va afectar

la part de la capella situada sobre la

cornisa, on es troba la cúpula, el tam-

bor i les petxines, i esta última fase,

finalitzada el mes de novembre, en

què s’han restaurat les pintures situa-

DE PROPPintures Santa Maria del MarD

RECUPERANTBELLESES BARROQUES


Detall de la restauració.


Vista completa de la cúpula restaurada. Detall de les pintures de la cúpula.> >

des per davall de la cornisa fins al sòl.

Tal com comenta el responsable de la

restauració, Andrés Ballesteros, la pri-

mera tasca que es va dur a terme al re-

realtar va ser la neteja física de les pin-

tures murals, emprant una goma d’es-

borrar semblant a la que utilitzen els

escolars. Posteriorment, es va fer una

neteja química més tècnica i després

es van reforçar els estrats en perill de

despreniment i es va procedir a la

reintegració volumètrica i cromàtica

per mitjà de diverses tècniques.

Abans de ser restaurat, este rerealtar

xicotet formava part de l’oficina pa-

rroquial i contenia alguns mobles que

ocultaven els frescos. Esta capelleta

és un testimoni únic de l’església

construïda el 1600, ja que el temple

actual va ser erigit un segle més tard.

A més, es tracta d’una important re-

ferència de l’arquitectura barroca va-

lenciana, en la qual era habitual la

construcció de reresagraris on es cus-

todiava l’eucaristia quan no rebia cul-

te públic. Després de la recuperació

de les pintures està prevista la utilit-

zació de la capella com a sala per a la

firma dels matrimonis, atesa la belle-

sa de l’espai i la comoditat per a acce-

dir-hi des de l’altar major de l’esglé-



A causa del fum dels ciris, de la brutícia, del pasdels segles i dels diversos usos que es va donar al’església durant la Guerra Civil, les pinturess’havien enfosquit i deteriorat

Detall de les pintures de la cúpula.


sia. Santa Maria del Mar és sens dub-

te un dels edificis religiosos més em-

blemàtics de València. Construït en

l’època de Jaume I, quan el monarca

va incorporar a la ciutat acabada de

conquistar de València la Vilanova

del Grau, conscient potser de la im-

portància que tindria la ciutat al Me-

diterrani. El temple figura en docu-

ments històrics de 1332 i 1392 ja amb

el nom d’“Església de Santa Maria de

la Mar de la ciutat de València”.

L’església és un valuós testimoni de

la vocació marítima de València des

de fa segles i forma part del bell con-

junt d’edificis portuaris compost per

les Drassanes, que actualment s’em-

pren com a sala d’exposicions, els

magatzems marítims i, per descomp-

tat, l’Edifici del Rellotge, un prodigi

de l’arquitectura eclecticista.

A més, este temple destaca pel fervor

dels seus feligresos, que també han

participat en la restauració del rereal-

tar, i per l’enorme devoció al Crist del

Grau, del qual es diu que va arribar

per mar a València, que queda patent

en la Setmana Santa Marinera. L’es-

glésia, encapçalada pel rector Anto-

nio Díaz, ha fet un gran esforç econò-

mic per a obrir les finestres de la ca-

pella, possiblement cegades després

de la Guerra Civil, i per a renovar la

instal·lació elèctrica, a fi que estes

pintures, que han estat tant de temps

ocultes darrere de la brutícia, la pols i

el fum, tornen a lluir tota la seua ri-

quesa cromàtica.


Esta capelleta és un testimo-ni únic de l’església cons-truïda el 1600, ja que eltemple actual va ser erigitun segle més tard.

Detall de les pintures de la cúpula abans de la restauració. Detall de les pintures de la cúpula després de la restauració.

Detall de la recuperació de les pintures. Detall de la recuperació de las pintures.

NOTÍCIESExposició “Els Musulmans al Comtat”N

L a Conselleria de Cultura i Esport ha col·laborat en la

producció de l’exposició “Els musulmans al Comtat”

que té lloc al Museu Arqueològic i Etnològic del Comtat de

Cocentaina, gestionat pel Centre d’Estudis Contestans de

Cocentaina, amb motiu del quatre-centens aniversari de

l’expulsió dels moriscos. La mostra exhibix gran part de la

col·lecció que durant anys ha anat reunint l’entitat contes-

tana i diverses peces cedides per altres museus de la Co-

munitat Valenciana, com el MARQ.

La directora general de Patrimoni Cultural Valencià, Paz

Olmos, va destacar durant la inauguració la gran oportuni-

tat que suposa esta mostra per a conéixer la cultura moris-

ca, i “conéixer i apreciar un fragment de l’islam valencià,

eixe islam ‘pròxim’ que va nodrir les nostres terres i al qual

convé girar la mirada, amb la perspectiva del temps passat

però amb els ulls del nostre temps, com a mitjà també d’o-

brir-se a una societat que torna, com en segles passats, a

ser multicultural”.

El 9 d’abril de 1609 Felip III promulgava un decret en què

ordenava l’expulsió dels moriscos, descendents dels musul-

mans convertits al cristianisme en el segle XVI, durant el

regnat dels Reis Catòlics. Quatre-cents anys després, l’ex-

posició “Els musulmans al Comtat” tracta d’acostar el visi-

tant a esta cultura, la seua transcendència i l’empremta

ELS MUSULMANSAL COMTAT


Una de les empremtes culturals més importants de la nostra comunitat

que va deixar en les nostres terres. A este efecte, el Centre

d’Estudis Contestans fa més d’un any que estudia la pre-

sència musulmana a la comarca del Comtat, recopilant do-

cumentació històrica, arqueològica i etnològica i fent foto-

grafies i planimetries de castells, despoblats i jaciments ar-

queològics.

La mostra disposa de nombroses restes arqueològiques

trobades a la zona, entre les quals destaquen ceràmiques

islàmiques, restes epigràfiques i documents amb escriptura

àrab, andalusí i mudèjar-morisca. També inclou utensilis i

planimetries de castells i despoblats, plafons explicatius

sobre les innovacions que van aportar els musulmans, com

en l’urbanisme, el reg o els molins, i la seua pervivència en

la cultura actual, i una selecció de monedes, per a la qual

s’ha tingut la col·laboració de col·leccions privades.

Per a fer el muntatge d’esta exposició es va realitzar una

important reforma al Museu Arqueològic i Etnològic del

Comtat, organitzant les seues dos plantes per a tindre sa-

les temàtiques dedicades a les alqueries i els despoblats,

els castells, l’aportació dels musulmans a la nostra cultura,

la religió, l’epigrafia musulmana i l’escriptura àrab al Com-

tat, la circulació monetària, la ceràmica i, finalment, l’ex-

pulsió dels moriscos el 1609.

L’exposició, que va acompanyada d’un ampli catàleg amb

una introducció del destacat medievalista de la Universitat

de Lió Pierre Guichard, especialista en temes relacionats

amb al-Àndalus, podrà visitar-se fins al mes d’abril del

2010. Tal com va assenyalar la directora general de Patri-

moni Cultural Valencià, Paz Olmos, la mostra constituïx un

valuós testimoni de l’empremta que van deixar els musul-

mans en la nostra societat, “una pàgina especialment sin-

gular del nostre passat, aquella que recorda que entre un

d’eixos nombrosos solatges culturals, l’islàmic va ser dels

més decisius en la configuració del nostre modus vivendi i

de la nostra memòria col·lectiva”.

Inscripció en pedra.

Atuell de l’exposició “Els musulmans al Comtat”

P otser la persona que va sote-

rrar este tresor estava in-

quieta per l’imminent assetjament

del Cid, o potser simplement te-

mia un possible furt en un mo-

ment d’inestabilitat social. El que

sí que és segur és que mai va acon-

seguir recuperar el seu tresor, que,

amb el pas dels segles, s’ha con-

vertit en un tresor patrimonial per

al poble valencià i en una troballa

arqueològica de gran interés.

El passat mes de novembre, Pau

Armengol, l’arqueòloga responsa-

ble d’una excavació duta a terme

en un solar de l’avinguda de la

Constitució, va trobar este atuell

en el que probablement va ser un

hort en època islàmica. Tal com

explica Tina Herreros, gerent Dis-

bauxes i Naumàquies, que ha sigut l’empresa responsable

de les excavacions, este tipus de troballes “s’interpreten

com a ocultacions”. L’ocultació de diners “devia ser una

pràctica habitual en èpoques d’inestabilitat general”, ex-

plica l’arqueòloga, que, al llarg de la seua carrera, ja ha fet

dos troballes més d’este tipus. El que crida l’atenció, se-

gons comenta, és que estos tresors ocults no solen contin-

dre joies, sinó únicament monedes en curs, “tal vegada per

a poder utilitzar-les en el seu lloc d’origen, o perquè eren

més fàcils de gastar”.

La troballa de pous i fosses en el curs d’estes obres, que

van començar el 2006, amb la participació de la Direcció

General de Patrimoni Cultural Valencià, sembla apuntar a

l’ús d’estes terres com a terrenys de cultiu des de l’època

musulmana fins al final del segle XIX, en què comença a

urbanitzar-se els afores de la ciutat. Davall d’estos vestigis

islàmics s’ha trobat també un fornet de ceràmica d’època

romana, que pareix denotar un poblament dispers i de ca-

ràcter rural a la zona, atesa la proximitat de la Via Augusta

i la ciutat romana.

De moment, la gerreta es troba al depòsit del SIAM de l’A-

juntament de València, a l’espera que es procedisca a la

recuperació. Si es jutja pel seu pes, podria contindre bas-

tants monedes, de les quals només se n’ha netejat una,

que s’havia després, i que, segons l’estudi numismàtic, deu

datar del segle XI. La decoració vidrada en verd manganés

i la tipologia de la gerra també la situen en eixa mateixa

època. No obstant això, caldrà esperar a la recuperació,

l’estudi i la neteja del contingut de l’atuell per a poder da-

tar el tresor segons les monedes més tardanes.

UN TRESOR SOTERRATFa uns deu segles, durant l’època d’esplendor de Balansiya, laValència musulmana, un habitant de la ciutat va ocultar sota terraun atuell ple de monedes.


NOTÍCIESLa València musulmana N

Atuell amb monedes trobat en un solar de l’avinguda de la Constitució.

L a Conselleria de Cultu-

ra i Esport de la Gene-

ralitat va atorgar recent-

ment la consideració de

Museu de la Comunitat

Valenciana al Museu Valencià del Xocolate, situat a la lo-

calitat alacantina de la Vila Joiosa. Este centre museístic,

ubicat en una antiga casa d’horta del segle XIX, ha sigut

una fàbrica familiar de xocolate des de 1875. Després de la

firma d’un conveni entre l’empresa Chocolates Valor i l’A-

juntament de la localitat, s’han dut a terme una labor de

conservació dels objectes i mobles associats a la produc-

ció de xocolate, i l’adquisició de material dels segles XIX i

XX procedent d’altres empreses. El 1998 es va fundar el

Museu del Xocolate, que disposa d’una de les col·leccions

més importants en el seu gènere.

El Museu oferix al visitant l’oportunitat de conéixer la his-

tòria del xocolate i la seua evolució des que, fa cinc-cents

anys, Colom el va rebre com a regal d’un cap maia fins als

nostres dies. També oferix una visió de l’elaboració d’este

producte des que en el segle XIX començà a fabricar-se a

la Vila Joiosa fins a l’actualitat, amb les noves tecnologies;

des del tradicional corró o cilindre de pedra, on primitiva-

ment es molia i refinava la pasta de cacau, fins a la revolu-

ció que va suposar la introducció de l’electricitat. A més, el

centre posseïx peces rústiques d’excepcional valor, com la

balança per a pesar les unces, els molins on es mesclaven

artesanalment els ingredients o un singular armari refrige-

rador per a donar consistència a les pastilles.

El recorregut va mostrant els canvis que s’han anat suc-

ceint, la labor de les cinc generacions de mestres xocola-

ters que han estat al capdavant de l’empresa des que va

nàixer el 1881, i les tres fàbriques de Chocolates Valor

que han existit al llarg dels segles XIX i XX fins a arribar a

l’actual, que és una de les més avançades del món. A

més d’admirar este modern centre de producció, els visi-

tants podran gaudir de la galeria d’art amb xocolate i

contemplar l’arbre del cacau, criat en un hivernacle al

jardí del recinte.

Sens dubte, una part indiscutible de la història d’este pro-

ducte i de la marca Valor ha sigut l’acurada estètica de les

formes i embolcalls dels seus productes, així com els car-

tells publicitaris, que han anat evolucionant al llarg dels

anys, i que el visitant podrà contemplar en la visita al Mu-

seu. A més, a fi de fomentar l’interés i els coneixements

sobre el tema, el centre ha convocat diverses beques d’in-

vestigació per a fer estudis sobre la indústria tradicional

del xocolate.

El complex museístic oferix un recorregut per la història delxocolate, la seua evolució i elaboració, des que va començar adesenvolupar-se’n la producció a la Vila Joiosa fins a l’actualitat,incloent-hi les noves tecnologies.

NOTÍCIESMuseu del XocolateN


CULTURA RECONEIX EL MUSEU DELXOCOLATE DE LA VILA JOIOSA

Peces de la galeria d’art amb xocolate.


E l passat mes d’octubre, es va inaugurar al Centre del

Carme la mostra “L’empremta fotogràfica en la nova

pintura realista. L’aportació valenciana (1963-2005)”, que

mostrava la influència de la fotografia en el nou ressorgi-

ment de la pintura realista valenciana que ha tingut lloc du-

rant els últims cinquanta anys. L’exposició, comissariada

per Felisa Martínez Andrés, va poder visitar-se fins al 10 de

gener a València i estarà a la sala d’exposicions d’Ibercaja

de Saragossa fins al mes de març. La mostra inclou obres

d’artistes valencians o relacionats amb la Comunitat Valen-

ciana de primer nivell com l’Equip Crònica, l’Equip Realitat,

Soledad Sevilla, Carmen Calvo o Artur Heras.

La mostra està organitzada cronològicament i comprén

l’evolució de més de quatre dècades d’art contemporani

valencià a través de huitanta obres de vint-i-quatre artis-

tes, prenent com a eix temàtic l’ús de la imatge fotogràfi-

ca, siga com a recurs creatiu o com a font d’inspiració i

observació plàstica.

Les obres que componen esta mostra provenen de cen-

tres museístics com l’IVAM, el Reina Sofia, la Fundació

Martínez Guerricabeitia, el Centre d’Art Contemporani

de Perpinyà, l’Ajuntament de València, els Museus de Be-

lles Arts de Bilbao i Àlaba i nombroses col·leccions parti-

culars, fet que “denota el rigor i la rellevància d’esta ex-

posició”, va assenyalar la directora general de Patrimoni

Cultural Valencià, Paz Olmos, durant la inauguració de la

mostra. La directora general va destacar també que “el

públic podrà descobrir com des dels anys seixanta fins als

nostres dies el poder comunicatiu i referencial de la imat-

ge ha presidit una bona part de les millors produccions de

l’art contemporani valencià”.

Després del seu pas per València, la mostra ha viatjat a les

sales d’Ibercaja de Saragossa, on, fins al mes de març, els

visitants podran gaudir d’obres de Joan Genovés, l’Equip

Crònica o l’Equip Realitat, que daten dels anys seixanta i

setanta; peces representatives d’artistes com Manuel Boix,

Artur Heras, Gonzalo Sicre, Antoni Miró, Carmen Calvo,

Horacio Silva, Manuel Sáez i Enric Solves, i els treballs més

actuals de Carolina Ferrer, Ximo Lizana, Rosada Villalonga,

Antonio Alcaraz i Sebastián Nicolau.

Tal com va comentar la comissària de la mostra, Felisa Mar-

tínez Andrés, “esta exposició és una revisió històrica que

pretén fer entendre la important aportació que han fet els

nostres artistes en este camp, i alguns dels que figuren en

la mostra haurien d’estar considerats entre els millors ex-

ponents de l’art espanyol contemporani”.

NOTÍCIESExposició d’art contemporani N

El Centre del Carme va acollir l’exposició “L’empremta fotogràfica en la novapintura realista (1963-2005)”, una mostra que reunia importants peces dels mésdestacats artistes valencians dels últims anys.

ELS MILLORS ARTISTESVALENCIANS CONTEMPORANISAL CENTRE DEL CARME

La directora general de Patrimoni Cultural Valencià, Paz Olmos; FelipeGarín, assessor científic del Consorci de Museus de la ComunitatValenciana, i Felisa Martínez Andrés, comissària de la mostra.


NOTÍCIESCentre d’Interpretació del Patrimoni — Ecomuseu de BicorpN

E l 1911 es van trobar unes pintures rupestres a l’abric

de Tortosillas, a Ayora, que van constituir la primera

troballa d’este tipus que tenia lloc a la comunitat. Poste-

riorment, al principi dels anys vint, es va descobrir l’excep-

cional conjunt de les coves de l’Aranya a Bicorp, que es

van convertir en un referent per als estudis d’art rupestre

a la península Ibèrica. Amb el pas dels anys, s’han trobat

més pintures d’este tipus, fins a superar el mig centenar,

repartides en Dos Aguas, Enguera, Millares, Moixent, Na-

varrés i Quesa.

Atesa la importància d’estes troballes situades en abrics i

coves, les serres i els barrancs d’esta zona s’han convertit

en autèntics museus a l’aire lliure en què els nostres

avantpassats prehistòrics ens han llegat un increïble testi-

moni dels seus costums, creences, objectes, mitjans de

vida, vestimentes i adorns. Per a poder comprendre, inter-

pretar i difondre el valor d’estes primitives formes d’art,

s’ha inaugurat l’Ecomuseu de Bicorp, en les sales del qual

podem trobar plafons explicatius, fidels reproduccions de

les pintures rupestres i audiovisuals. El centre ens intro-

duïx en primer lloc en la geografia i orografia del massís

del Caroig, una plataforma calcària solcada per una xarxa

de barrancs les aigües dels quals van a parar al riu Xúquer.

Durant la prehistòria, esta zona va tindre una notable ocu-

pació humana, tal com testimonien les pintures rupestres,

considerades Bé d’Interés Cultural i declarades Patrimoni

Mundial per la UNESCO el 1998.

D’entre totes, les més famoses i reconegudes són les de

les coves de l’Aranya, situades al marge esquerre del ba-

rranc d’Hongares, afluent del Cazuma.

El Centre d’Interpretació de Patrimoni de Bicorp tracta de

promoure el desenvolupament sostenible de la zona i do-

nar a conéixer el gran valor arqueològic del conjunt de

pintures rupestres del massís del Caroig, la importància

històrica del nucli antic de Bicorp, que conté edificis mo-

numentals i jaciments de l’edat del bronze i de les èpo-

ques ibèrica, romana i musulmana, i el valor patrimonial

de la localitat.

L’Ajuntament de Bicorp, amb la col·laboració tècnica i econòmica de la Conselleria deCultura i Esport, acaba d’obrir el Centre d’Interpretació del Patrimoni — Ecomuseude Bicorp, un projecte cultural que té com a objectiu el desenvolupament sostenible dela comunitat de Bicorp i la promoció, difusió i posada en valor del seu valuóspatrimoni.

S’INAUGURAL’ECOMUSEU DE BICORP

Detall del plafó central de la bassa de Calicanto (Bicorp).


E El primer pas és la documen-

tació. Després dels estudis

científics de la línia defensiva de-

nominada “La Immediata” fets pel

professor José Durbán Aparisi, se

n’estan documentant tres trams,

procedint a l’alçament topogràfic

d’elements d’enginyeria militar

dins del projecte denominat “Do-

cumentació de línies defensives

dels centres de resistència Valèn-

cia la Vella i Los Carasoles”.

Els treballs, en curs de finalització,

han donat múltiples informacions:

l’estat i la ubicació dels elements

defensius, la relació entre ells, les

zones de visibilitat, l’abast de les

armes... Tota esta informació s’ha

inclòs en una base de dades, en

procés de revisió, que serà penjada a la pàgina web de la

Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià els prò-

xims dies.

La “Línia Immediata” estava ubicada a uns onze quilòme-

tres al voltant de València i constituïa l’última defensa de la

capital de la república en cas d’un bloqueig militar, que mai

es va dur a terme. La distància elegida superava en un parell

de quilòmetres l’abast de les armes utilitzades per la facció

nacional, en un intent d’evitar un bombardeig a la ciutat

mateix, com ocorria a Madrid diàriament durant aquells

mesos. Iniciada el 1938, la “Línia Immediata” no arribà a aca-

bar-se totalment a causa dels esdeveniments històrics.

No obstant això, constituïx un exemple d’organització de

la defensa del territori en una contesa de trinxeres. El seu

traçat ha pogut conservar-se en gran part perquè està

ubicat en un lloc de difícil accés, per una banda, i perquè

forma part de zones protegides pel seu valor mediam-

biental, per una altra.

Després de la documentació vindrà la valoració dels ele-

ments existents, tant per a posar-los en valor per mitjà de

recorreguts i senyalització, com per a protegir-los a tra-

vés dels diversos instruments que atorga la Llei del Patri-

moni Cultural Valencià: dotant la major dels elements

existents del reconeixement de Bé de Rellevància Local i

reservant la màxima categoria de Bé d’Interés Cultural

per als més rellevants.

NOTÍCIESPatrimoni militar de la Guerra Civil N

La Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià ha iniciat els inventaris delpatrimoni militar de la Guerra Civil amb vista a la possible protecció, conservació,posada en valor i difusió.

PROTECCIÓ DELPATRIMONI MILITAR

Vista des del búnquer.


ENTREVISTAFenando García FontanetE

BLANCA LÓPEZ HANDRICH

Al final dels anys seixanta, els mestres de l’escola unità-

ria de la localitat elxana de Pusol, encapçalats per Fer-

nando García Fontanet, van posar en marxa un innova-

dor projecte pedagògic en què els infants estudiaven les

diverses matèries a partir de la seua realitat quotidiana i

immediata: l’escola i el medi rural en què s’ubicava. Grà-

cies al seu treball i a la implicació dels seus familiars, els

alumnes van aconseguir recuperar oficis, tradicions, fe-

rramentes i utensilis que s’estaven perdent. El centre va

acollir diverses exposicions etnogràfiques fruit d’este

treball i, amb el temps, va acabar convertint-se en el

Centre de Cultura Tradicional — Museu Escolar de Pu-

sol, un centre de referència que acaba de rebre el reco-

neixement de la UNESCO, gràcies al suport de la Conse-

lleria de Cultura i Esport, que el va presentar per a esta

qualificació. El seu director, Fernando García Fontanet,

ens dóna les claus d’esta excel·lent labor.

¿COM HAN REBUT EL RECENT RECONEIXEMENT DE LA

UNESCO EN EL REGISTRE DE PRÀCTIQUES EXCEL·LENTS EN

MATÈRIA DE SALVAGUARDA DEL PATRIMONI CULTURAL

IMMATERIAL? Per a nosaltres ha sigut una immensa alegria perquèno esperàvem este reconeixement mundial, ja quenomés s’han aprovat tres projectes internacional-ment. Això ha enfortit els ànims de l’equip i de lespersones que intervenen en este projecte educatiu.

¿QUIN ÉS L’ORIGEN DEL PROJECTE? Fa ja quaranta-dos anys que treballem en el projecte,

i, a poc a poc, quan esta escola unitària era verdade-rament unitària, ens limitàvem a l’estudi de l’escola ide la partida rural on se situa. I a poc a poc vam anarcaptant les persones de l’entorn, que van col·laboraramb el col·legi en tots els aspectes de la posada alpunt, la remodelació, la construcció i els tallers, i vanajudar els alumnes a recuperar la seua pròpia histò-ria i costums.

¿COM VA SORGIR LA IDEA DE CONVERTIR ESTE CENTRE

PEDAGÒGIC EN UN MUSEU?El nostre projecte educatiu no sols comprén la recu-peració dels usos i costums, les tradicions i els oficisperduts, sinó que és més ampli, perquè estudia lanaturalesa, els comportaments, la sociabilitat, els hà-bits, la laboriositat, l’esforç. Tot això ho cultivem ací.El tema etnològic va sorgir com un més dels produc-tes que tenim ací, encara que potser és el més vistósde tots els que produïm. Al llarg dels anys, a travésd’exposicions i visites de personalitats, hem anatampliant l’àrea d’influència i no sols ens ocupem delcamp d’Elx, sinó que hem introduït el comerç i laindústria, i finalment, qualsevol aspecte de la vidade la ciutat està arreplegat ací, de manera que lagent ve a fer les seues donacions per a perpetuar-se ique el seu nom i les seues coses no es perden. Ensporten, per exemple, els records dels avis que hanestat en la guerra de Cuba, o els vestits dels seglesXVII, XVIII i XIX. Hi ha una gran quantitat d’ele-ments que, si no hagueren sigut donats, haurien des-aparegut. Cada peça que han anat aportant els ciuta-dans ha format part de la vida de la nostra ciutat.

FERNANDO GARCÍA FONTANET — Director del Centre de Cultura Tradicional-Museu Escolar de Pusol

“Cada peça que han anat aportant elsciutadans ha format part de la vida dela nostra ciutat”


EL MUSEU POSSEÏX UNA REPRODUCCIÓ MOLT FIDEL D’UNS DELS

CARRERS COMERCIALS D’ELX TAL COM ERA EN LES PRIMERES DÈ-CADES DEL SEGLE XIX, AMB ELEMENTS ORIGINALS. ¿COM VAN

COMENÇAR A RECUPERAR ESTOS ESTABLIMENTS?La primera va ser la Drogueria Seguí, que és la botigamés emblemàtica del carrer Salvador d’Elx. Quan esvan jubilar els dos germans, no volien que es perderala memòria de la botiga, i ens la van oferir íntegra.Vam portar el mobiliari, productes, documentació,cartells… Increïble. Hi ha prou objectes per a formar

un ecomuseu amb esta botiga. A partir d’aleshores,quan es van anar jubilant les persones que regenta-ven els recintes comercials més emblemàtics de laciutat, van depositar ací els seus fons. I per això elscol·locàrem, a mesura que venien, l’un al costat del’altre, i ací tenim un carrer Salvador, amb la recupe-ració del comerç tradicional de la ciutat.

LA METODOLOGIA D’ESTE CENTRE ÉS MOLT INNOVADORA,¿L’HAN EXPORTADA A CENTRES SIMILARS? Han vingut de Catalunya, de Navarra, del País Basc,de Galícia, també hem participat com a ponents a Sa-lamanca en la vint-i-cinc edició de la creació del Cen-tre de Cultura Tradicional. Quan explicàrem el pro-jecte a la gent, els va encantar, i van vindre dels cen-tres de cultura tradicional de tot Espanya. A partird’aleshores no han cessat de cridar-nos com a ponents

ENTREVISTAFenando García Fontanet E

“El tema etnológico surgió comouno más de los productos quetenemos aquí, aunque quizá seael más vistoso de todos”

Fernando García Fontanet, director del Centro de Cultura Tradicional-Museo Escolar de Pusol.


ENTREVISTAFenando García FontanetE

per a explicar el projecte, perquè és un projecte queha anat directament al problema: a través dels xi-quets, conscienciar la societat perquè deposite elsfons més íntims.

EN UNA ÈPOCA DE GLOBALITZACIÓ, NOVES TECNOLOGIES I

PLAYSTATION, ¿ÉS COMPLICAT MANTINDRE ESTE SISTEMA? El problema ha sigut la globalització, que ha deshu-manitzat l’ensenyança i ha desarrelat els alumnesdels seus llocs. Per això, en molts poblets on vantraure els alumnes de l’escola unitària, ara s’hi hatornat. La gent jove està tornant una altra vegada ales seues arrels i es manté este tipus d’ensenyança,que és el més humà i el més efectiu que s’ha com-provat que hi ha. En altres països europeus es va glo-balitzar tot, i han tornat una altra vegada a les esco-les unitàries, perquè donaven vida, dinamitzaven lavida del camp. L’escola sempre ha sigut el centreneuràlgic on s’han centralitzat els problemes de lapartida rural, del poblet. Crec que és la forma mésbonica de formar un xiquet, perquè encara tenen l’o-portunitat que un mestre puga modelar un xiquet iell recorde el seu professor.

¿CREU QUE HI HA RISC DE PERDRE O OBLIDAR TRADICIONS,OFICIS O TESTIMONIS ORALS SI NO ES FA UNA LABOR DE

RECUPERACIÓ COM ESTA?

Efectivament, la transmissió oral cada vegada es veumés reduïda, perquè les unitats familiars ja no són ta-complexes com fa deu anys, quan es transmetia moltla tradició. Ara s’ha deshumanitzat la família també;no estan en contacte els uns amb els altres, no hi hatransmissió i hi ha un greu perill d’abandó de tot. I amés la televisió va inculcant noves tradicions com ce-lebrar Halloween en compte de Tots Sants.

FA MÉS DE QUARANTA ANYS QUE ESTÀ AL CAPDAVANT D’ESTE

MUSEU, ¿COM SE SENT QUAN MIRA ARRERE I CONTEMPLA EL

TREBALL REALITZAT? Quan et decidixes a dedicar-te a l’ensenyança, sapsque el fruit es veu al cap dels anys. Per això, els pro-fessors que estan poc de temps en un centre, mai po-dran veure l’esforç que han fet. I jo ara veig això comuna cosa natural, amb la satisfacció que tinc uns com-panys que continuen les mateixes línies pedagògiquesde sempre, uns pares que estan desitjosos que els seusfills reben este tipus d’ensenyança, i un orde, unacol·laboració i una participació total de les famílies,que estan veient resultats des del primer dia.

“Quan et decidixes a dedicar-tea l’ensenyança, saps que el fruites veu al cap dels anys”

La Consellera de Cultura i Esport, Trini Miró, durant la seva visita al Centre de Cultura Tradicional-Museu Escolar de Pusol.


AGENDAExposicionsA

GENERReials DrassanesFins al 17 generLa interacció plàstica.Rodolfo Navarro.

Centre del Carme Fins al 10 gener L’empremta fotogràfica en la nova pintura realista.

Delegació Comunitat Valenciana a MadridGener-marçAurora Valero. Vents favorables.

Museu de Belles Arts de ValènciaFins al 10 generL’esplendor del Renaixementa Aragó.

FEBRERCentre del CarmeFebrer-maigCartografies de la creativitat.100% valencians

Delegació Comunitat Valenciana aMadridGener-marçAurora Valero. Vents favorables.

Fundació Chirivella SorianoFebrer-abrilPintura, expressionisme i kitsch.La generació de l’entusiasme (els 80).

Llotja del Peix d’AlacantFebrer-maigEmilio Varela

Museu de Belles Arts de CastellóFebrer-maigEnric Mestre

Museu de Belles Arts de ValènciaFebrer-maigMemòria i art de l’esperit cartoixà.Las cartoixes valencianes

MARÇCentre del CarmeFebrer-maigCartografies de la creativitat. 100% va-lencians

Delegació Comunitat Valenciana a MadridGener-marçAurora Valero. Vents favorables.

Fundació Chirivella SorianoFebrer-abrilPintura, expressionisme i kitsch.La generació de l’entusiasme (els 80).

La GalleraFins al 28 de marçInsolació. Francis Naranjo

Llotja del Peix d’AlacantFebrer-maigEmilio Varela

Museu d’Art Contemporani d’AlacantCondició cinètica

Museu de Belles Arts de CastellóFebrer-maigEnric Mestre

Museu de Belles Arts de ValènciaFebrer-maigMemòria i art de l’esperit cartoixà.Las cartoixes valencianes


AGENDAActivitatsA

AGENDA D’ACTIVITATS

Gener

Museu Arqueològic d’Alacant, MARQ. Als confins d’El Argar. Una cultura de l’edatdel bronze a Alacant. Fins a febrer.

MUA – Museu de la Universitat d’AlacantSala Sempere: Retorn als orígens, d’ElviraPizano. Fins a febrer. Sala Naias: D’un món a un altre. Exposiciófotogràfica organitzada per les AlliancesFrançaises d’Espanya. Fins a febrer.Sala 365: Pepe Azorín. Investigaciones sobreel dibujo, 1995-2010. Fins a febrer.

Museo Julio Quesada de Crevillent Julio Quesada y la Semana Santa. Fins a febrer.

Museu Etnològic d’OlivaPobles abandonats, pobles en la memoria.Exposició del Museu d’Etnologia deValència. Fins a febrer.

Museu del Taulell d’OndaExposició Noves Adquisicions, 2003-2008.

La Casa Gran – Museu Etnològic de la Poblade VallbonaUn any de festes a La Pobla. (Fotografía).Fins a febrer.

MUVIMSala alta: Desitjos, promeses, realitats: huitobjectius per al desenvolupament. Fins afebrer.Sala baixa: Eduardo Arroyo: boxa iliteratura. Fins a febrer.Impresos d’avantguarda a Espanya, 1912-1936. Fins a febrer.Sala Alfons Roig: Maçoneria i il.lustració.Obres del museu de la Francmaçoneria deParís. Fins a febrer.Vestíbul: SIC, Velluters. Fins a febrer.Ciutat Vella i participació ciutadana. Fins a febrer.

Febrer

Museu Arqueològic d’Alacant, MARQ. Als confins d’El Argar. Una cultura de l’edatdel bronze a Alacant.

MUA – Museu de la Universitat d’AlacantSala Altamira: Cabezo Redondo. 60 anysd’excavacions i estudis. Fins a abril.Sala Sempere: Retorn als orígens, d’ElviraPizano. Sala Naias: D’un món a un altre. Exposiciófotogràfica organitzada per les AlliancesFrançaises d’Espanya. Sala 365: Pepe Azorín. Investigacions sobreel dibuix, 1995-2010.

Museu Julio Quesada de Crevillent Julio Quesada i la Setmana Santa. Fins a febrer.II Trobada Interdiocesana de Confraries i

MUSEUS I COL·LECCIONS MUSEOGRÀFIQUESADSCRITS A LA DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL VALENCIÀ

Museu Arqueològic de SaguntC/ del Castell, s/n. 46500 Sagunt. València.Tel: 96 266 55 81Web: www.cult.gva.es/dgpa/sagunto/Horari: Hivern: de dimarts a dissabte, de 11 h a 18 h; diumenges i festius, d’11 h a15 h. Estiu: de dimarts a dissabte, de 11 h a 20 h; diumenges i festius, d’11 h a 15 h.

Museu de Belles Arts de ValènciaC/ Sant Pius V, núm. 9. 46010 València. Tel: 96 387 03 00Web: www.museobellasartesvalencia.gva.esHorari: de dimarts a diumenge, de 10 h a 20 h.

Museu de Belles Arts de València - Centre del Carme C/ Museu, 3. 46003 València. Tel: 96 387 03 00Horari: de dimarts a diumenges i festius, de 10 h a 20 h.

Museu de la Impremta i de les Arts GràfiquesMonestir Santa Maria del PuigC/ de Joanot Martorell, 6 46540 El Puig. València.Visita guiada amb cita prèvia: 96 196 12 72Horari: de dimarts a dissabte, de 10 h a 14 h i de 16 h a 18 h.Diumenges i festius, de 10 h a 14 h.

Museu de la ValltortaPartida Pla de l’Om, s/n. 12179 Tírig. Castelló.Tel: 96 476 10 25Web: www.gva.es/tirig/tirig3.htmlHorari: D’octubre a abril: de dimarts a diumenge, de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h.De maig a setembre: de dimarts a diumenge, de 10 h a 14 h i de 17 h a 20 h.


AGENDAActivitats A

Germandats de Setmana Santa de laComunitat Valenciana, 6 de febrer.La col·lecció plàstica de l’Ajuntament deCrevillent. Fins a març. Guanyador Concurs de Fotografia 2009.Fins a març.Els divendres del MUSS: conferència pordeterminar. 26 de febrer.

Museu del Taulell d’OndaExposició Premio Alfa de Oro 2005-2009.

Museu Etnològic d’OlivaPobles abandonats, pobles en la memoria.Exposició del Museu d’Etnologia deValència.

La Casa Gran – Museu Etnològic de la Poblade VallbonaUn any de festes a La Pobla. (Fotografía).Fins a febrer.Històries de La Pobla per a xiquets. Contestradicionals valencians. 28 de febrer: 17.00-17.45 h conte en valencià 17.45- 18.30 h conte en castellà

MUVIMSala alta: Desitjos, promeses, realitats: huitobjectius per al desenvolupament.Sala baixa: Eduardo Arroyo: boxa iliteratura.Impresos d’avantguarda a Espanya, 1912-1936. Sala Alfons Roig: Maçoneria i il.lustració.Obres del museu de la Francmaçoneria deParís. Vestíbul: SIC, Velluters. Ciutat Vella i participació ciutadana.

Març

MUA – Museu de la Universitat d’AlacantSala Sempere: Mulier, mulieris”, IV Convocatòria d’ArtsPlàstiques 2010. Fins a maig.Sala 365: Pepe Azorín. Investigacions sobreel dibuix, 1995-2010. Fins a abril.

Museu Julio Quesada de Crevillent 400 anys de religió a Crevillent. Fins a abril. La col·lecció pictòrica de l’Ajuntament deCrevillent.1910-2010. Félix Candela. Fins maig.

Museu Etnològic d’OlivaHomenaje a Francisco Brines. Fins a abril.

Museu del Mar i de la Sal – TorreviejaSala d’Exposicions dels Aljubs:VII Exposició de Modelisme Naval Estàtic iRadiocontrol Ciutat de Torrevieja. Finsmaig. Jardí de les Nacions:Exhibicions de radiocontrol al llac del Jardí deles Nacions. Diumenges de 11h a 14h.

La Casa Gran – Museu Etnològic de la Poblade VallbonaQuant hem canviat!!! (Utensilis). Fins a abril.Històries de La Pobla per a xiquets. Contes tradicionals valencians. 28 de març: 17.00-17.45 h Conte en valencià 17.45- 18.30 h Conte en castellà

MUVIMSala alta: Fragments d’un any. Fins a maig.Sala baja: Artel. Art d’ús diari. 1908-1935.Fins a maig.

Sala Alfons Roig: Mèxic il.lustrat. Llibres i revistes. 1920-1950.Fins a maig.Vestíbul: J.L. Jover. Collages. Fins a maig.

Abril

Museo Julio Quesada de Crevillent . 1910-2010 Félix Candela.

Museu Etnològic d’Oliva.Març- abril. Homenatge a Francisco Brines.Abril-maig. Les dones en la prehistòria.Exposició del Museu de Prehistòria de València.

La Casa Gran-Museu Etnològic de la Poblade Vallbona.Imatges de l’interior. Fotografía australianade frontera: 1810-1940. 25 de abril: Històries de la pobla per axiquets. Pobles tradicionals valencians. 17 a 17.45h:Valencià. 17.45-18h: Castellà.

Museo Julio Quesada de Crevillent .400 años de religió en Crevillent.

Museu de la Universitat d’Alacant, MUA.Sala Sempere. Març-maig: Mulier Mulieris. IVConvocatòria d’Arts Plàstiques.Sala 365. Gener - abril: Pepe Azorín,Investigació sobre el dibuix. 1995-2010.

Museu Valencià de la Il·lustració i de laModernitat. Sala Baja: Artell. Art d’Ús Diari, 1908-1935. Sala Alfons Roig: Mèxic Il·lustrat. Llibres iRevistes 1920-1950.Sala vestíbul: J.L. Jover. Collages. Sala Alta: Fragments d’un Any.

Obra de J.L. Jover exposada en el MUVIM. Museu de la taulell a Onda.


ANNEXAccions de la Direcció GeneralA

BÉNS D’INTERÉS CULTURAL (BICS)

DeclaratsAres del Maestre: Barranc dels Molins.Castielfabib: Església parroquial de Nues-tra Señora de los Ángeles.Requena: Església de San Nicolás de Bari.Utiel: Església parroquial de l’Asunción deNuestra Señora.València: Monestir de Sant Miquel delsReis.

IncoatsOrihuela: Reial Monestir de la Visitaciónde Santa María. Santuari de Nuestra Seño-ra de Monserrate.

PATRIMONI ARQUEOLÒGICCullera: Soterraments d’època romana enles obres d’urbanització del carrer 25d’Abril.Alginet: Intervenció arqueològica al fos-sat del castell. Trobades unes finestresque devien comunicar amb el passadís interior i la torre a l’angle nord-oest delcastell.Sagunt: Trobat un cementeri jueu alvessant nord del turó del castell, una to-rre de planta quadrangular, un llenç demuralla i una espitllera en el projected’intervenció al castell de Sagunt.Villena: Protecció i restauració de l’an-tosta de l’edat del bronze de Cabezo Re-dondo.

RECONEIXEMENTS DE MUSEUS ICOL·LECCIONS MUSEOGRÀFIQUESPERMANENTS, 2009Alaquàs: Castell-Palau. Almoines: Museu del Ferrocarril Alcoi-Gandia i Port d’Almoines. Crevillent: Museu de la Setmana Santa Museu Pintor Julio Quesada.La Vila Joiosa: Museu Valencià del Xo-colate.Casa Museu de la Barbera de l’Aragonés. Onda: Col·lecció Municipal de Paleontolo-gia i Mineralogia de l’Ajuntament d’Onda.

ADQUISICIÓ D’OBRASLa Pietat de Joan de Joanes. Museu de Be-lles Arts de València.

RESTAURACIONSPatrimoni ImmobleAlbaida: Mur del carrer Trinitat del castellpalau dels Milà d’Aragó.Algemesí: Pintura mural El Mannà de l’es-glésia parroquial de Sant Jaume Apòstol. Almedíjar: Aqüeductes Alfara i HN. Alpuente: Castell i muralles. Llenços enl’interior de la població, enderrocament ifinalització de la tàpia. Policromia de laporta renaixentista de la torre de l’Aljama.Torre i tram de muralla.Altura: Enderrocament del mur de la cui-na de la cartoixa de Valldecrist i rehabilita-ció de les façanes de l’antiga església deSant Miquel Arcàngel (centre cultural).Ares del Maestrat: Consolidació de tramde muralla. Artana: Aljub del castell.Bejís: Segona fase de la restauració del se-gon tram de l’aqüeducte romà. Benissa: Molí del Quisi.Bocairent: Consolidació de l’àrea de ruïnanúm.3 del nucli antic de la vila (barri medieval).Buñol: Pintures murals de la capella de la Co-munió de l’església de San Pedro Apóstol. Callosa del Segura: Pintures murals de lacapella de la Immaculada de l’església deSan Martín. Cervera del Maestrat: Adequació de l’edi-fici i pintura de la torre i del molí de l’oli.Chelva: Remodelació de la plaça Major irestauració de la font de la plaça Major.Chulilla: Despreniments de la muralla delcastell.Cortes de Arenoso: Mur de la testera del’església de San Vicente. Cullera: Torre de l’Albacar-octogonal delcastell. Aljub del castell.Fuentes de Ayódar: Molí. Fondó de les Neus: Primera capella de la-teral dret de l’església de la Mare de Déude les Neus. La Jana: Capella de la Mare de Déu dels Àn-gels de l’església parroquial de Sant Bartomeu. La Torre de les Maçanes: Torre Major i lla-vador font Major.Llíria: Molí de la Parra.Montán: Eliminació d’humitats de l’exte-rior del convent de servites. Morella: Ermita de la Puritat.

Nules: Capella de Sant Josep de l’esglésiade la Sagrada Família. Orihuela: Pintures del tambor i el cambrilde l’església monestir de Santa Ana. Palanques: Font Vella.Requena: Rehabilitació de l’antic conventde San Francisco.Serra Engarcerán: Nevera. Torrent: Arquets de Baix. Torres Torres: Restauració del vestíbul i re-paració de la séquia dels banys àrabs.València: Ortofotos dels paviments de tau-lellets del Col·legi de l’Art Major de la Seda.Retirada d’etiquetes del Saló de la Fama delCol·legi de l’Art Major de la Seda. Capella del rerealtar de l’església de SantaMaria del Mar. Pintura mural del reresagrari de l’esglésiade la Mare de Déu de la Misericòrdia deCampanar. Cobertes de l’església de Sant Agustí. Segona fase de les pintures murals de l’es-glésia del Col·legi del Patriarca. Vilafamés: Capella del Palau del Museud’Art Contemporani. Xàtiva: Restauració i reforma de la capellagòtica de l’Hospital Municipal.

Patrimoni Moble (IVACOR)Pintures de cavallet i grans formatsMuseu de Belles Arts de València Vicent Castelló, Somni de l’Infant Jesús. Pau Pontons, Martiri de sant Joan Evangelista.Pau Pontons, Degollació de Sant JoanBaptista.Jeroni Jacint Espinosa, Aparició de santPere i sant Pau a Constantí.Francesc Ribalta. Mare de Déu de Portaceli.Obres depositades al Museu de BellesArts de ValènciaJosep Benlliure Gil. La vident. Reial Col·legi Seminari de CorpusChristi de València Còpia de Roger van der Weyden. Davallament.Catedral Metropolitana de ValénciaJeroni Jacint Espinosa. Sagrada Família.Església de Santa Maria de Cocentaina(Alacant)Nicolau Borràs. Adoració dels pastors.


ANNEXAccions de la Direcció General A

Església de San Juan Bautista de Chiva(València)Josep Vergara Gimeno. Martiri de santAlexandre i sant Macari.Palau Arquebisbal de València Anònim del segle XVIII. La Fe.Anònim del segle XVIII. La Caritat. Museu d’Art Contemporani VicenteAguilera Cerni de Vilafamés (Castelló) Francisco Cruz de Castro. Estos van serels seus poders.Raul Torrent. Sense títol.Manuel Castañón. Exestenedor peça 1.Manuel Castañón. Exestenedor peça 2.Museu de la Ciutat. Ajuntament deValènciaJosep Benlliure Gil. Sant Francesc a lamuntanya Bèrnia. Josep Benlliure Gil. La Ciociara. Ermita de Santa Llúcia de ValènciaGaspar de Huerta. La Mare de Déu delsDesemparats.

PINTURA MURALEsglésia parroquial de San Juan Bau-tista de Chiva (València) Josep Vergara: Exaltació del corder; SantPere i sant Pau.Reial Església del Salvador de ValènciaPintures murals de la volta de la nau cen-tral: cinc escenes de la passió de Crist.

Palau de la Senyoria d’Alfara del PatriarcaPintures murals.

ESCULTURA DE FUSTA DAURADA IPOLICROMADAMuseu de Belles Arts de ValènciaMarçal de Sax. Retaule de Sant Miquel Ar-càngel.Museu de la Setmana Santa d’Orihuela(Alacant) Francisco Salzillo.El penediment de sant Pere.Església parroquial de Sant Jaume Apòs-tol de la Pobla de Vallbona (València)Anònim valencià del segle XV. Sant Jaume.

ESCULTURA PÈTRIA Museu Municipal de l’Almodí de Xàtiva(València)Anònim del segle XVIII. Al·legoria de la pri-mavera, ca. 1790.

METALLS I ORFEBRERIAEsglésia de Sant Martí Bisbe i Sant Anto-ni Abat de ValènciaMare de Déu de Gràcia amb l’Infant Jesús,segle XV. Creu gòtica amb lignum crucis, segle XIV. Creu gòtica amb peu gòticReliquiari de sant Martí, segle XVI. Reliquiari de santa Victòria, segle XVI.

MOBILIARICatedral Metropolitana de ValénciaArqueta per a portar pergamí. CERÀMICAAjuntament d’Alfara del PatriarcaPlafó ceràmic de Santa Rita de Cassià.Plafó ceràmic del Baptisme de Crist.

PUBLICACIONSEl Arte Rupestre del Arco Mediterráneo dela Península Ibérica. 10 años en la lista delPatrimonio Mundial de la UNESCO, (actasdel IV Congreso de Arte Rupestre del ArcoMediterráneo de la Península Ibérica), Va-lència, Generalitat Valenciana, 2009.Los regadíos históricos del Turia medio: laSerranía y el Camp de Túria. València, Ge-neralitat Valenciana, Universitat de Va-lència, 2009.

Castillos de España. Nº 156-157-158-159,Año LVI, número especial Fortificacionesde la Comunidad Valenciana, Madrid, As-sociació Espanyola d’Amics dels Castells2009-2010.

ACTIVITATSI Congrés de Models de Gestió del Patrimo-ni Arqueològic en el segle XXI (2001-2010).Gener de 2010.

Monestir de Sant Miquel dels Reis, declarat Bé d'Interès Cultural. El Museu del Ferrocarril Alcoi-Gandia ha estatreconegut com a museu.

Revista Abante

Education

Transcript of Revista Abante