RAMON LLULL

Un home fantàstic

Aquest any 2016 commemorem el set-cents aniversari de la mort de Ramon Llull, un dels pensadors i escriptors més importants de l’època medieval. Va néixer a Mallorca i es considera el pare de la literatura catalana. Per això a Cavall Fort li dediquem el dossier del nostre número d’abril, que comença explicant la seva vida.

1

Ramon Llull i Erill neix a Mallorca el 1232. Els seus pares són nobles barcelonins, que han vingut a l’illa fa uns anys amb la conquesta del rei Jaume I. Com a tot fill de nobles, els pares li busquen una noia rica i de bona família. A vint-i-cinc anys es casa amb Blanca Picany i tenen un nen i una nena.

En Ramon té una bona vida tranquil·la. Però a trenta anys, tot canvia! Una nit, mentre escriu un poema d’amor, té una visió divina. I s’adona de l’objectiu de la seva vida: servir Déu. Anuncia a la família que es vol dedicar en cos i ànima a Déu. No és que es vulgui fer monjo, no! Sent que té la missió d’explicar a tothom la veritat sobre la fe cristiana.

2

Viu encara un temps amb la família però finalment se’n va, renuncia a una part dels seus béns i en deixa una altra part a la família. Durant nou anys només estudia: aprèn gramàtica, llatí... i àrab, per poder parlar amb els musulmans. En aquesta època, la religió cristiana i la musulmana són molt importants. I hi ha lluites entre uns i altres. Els cristians fan croades, expedicions militars per a conquerir Terra Santa (així és com els cristians anomenen Palestina a l’època medieval, perquè és on va néixer i viure Jesús).

Àrabs i cristians creuen en un sol Déu creador, però cada religió ho explica d’una manera diferent. En Ramon vol convèncer els àrabs que la vertadera és la cristiana. Per

3

aconseguir-ho, s’inventa un mètode nou de pensar, de fer rumiar les persones. Li posa el nom d’Art. Funciona amb combinacions de paraules, diagrames... i és molt complicat!

Tot això ho explica en els seus llibres, que escriu en diverses llengües perquè arribin a tothom: en llatí (per als savis), en català (per a la gent del poble) i en àrab (per als musulmans). En Ramon no para mai d’escriure: escriurà gairebé 300 llibres! De filosofia, de ciència, novel·les, poesies... El tema sempre és el mateix: explicar i raonar per què la religió cristiana és l’única que és certa.

4

A quaranta anys comença a viatjar per Europa i el Mediterrani per convèncer reis i papes que l’ajudin a difondre la seva Art perquè arribi a tots els cristians i a tots els musulmans.

Va a París a explicar el seu sistema als savis més importants. Però la seva Art és tan difícil, i tan diferent de la manera com es pensa llavors, que no li fan cas. Ell, però, és molt tossut i no es desanima mai. Torna a Montpeller i hi escriu llibres nous per explicar la seva Art d’una manera més fàcil: a veure si ara l’entenen!

Com que no se’n surt i ni reis ni papes ni savis no li fan cas, decideix anar ell mateix en terres àrabs! Des d’Itàlia s’embarca cap a Tunis, al nord d’Àfrica. Un cop a Tunis, alguns savis se l’escolten; el seu mètode és molt interessant i els permet dialogar sobre Déu i la religió. Però no tothom pensa igual i alguns s’enfaden perquè no es volen convertir al cristianisme i se senten ofesos. I el fan fora del país de molt mala manera.

En Ramon no es rendeix. Després d’uns anys d’escriure més llibres i demanar suport de reis i papes, torna a Àfrica. Té setanta quatre anys. Allà el posen a la presó i el fan fora de nou. Durant el viatge de tornada, el seu vaixell naufraga i

5

arriba mig mort a les costes de Pisa (Itàlia). I a més, perd els llibres que portava al vaixell. Per sort en Ramon és una persona molt forta i es recupera. Reescriu els llibres perduts i n’escriu més. Torna a París per quarta vegada i, per fi! el rei li fa cas i se’l comença a tenir en compte en el món dels savis.

A vuitanta-dos anys torna a Tunis a continuar ensenyant l’Art. Mor a vuitanta-quatre anys, no se sap si a Àfrica mateix o pel camí de tornada o a l’arribada a l’illa. L’enterren a l’església de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca.

Text: EUGÈNIA MORER

Il·lustracions: LAURA DE CASTELLET

Si voleu saber més coses sobre Ramon Llull, podeu llegir el dossier sencer al número 1289-1290 de Cavall Fort.

6

Activitats

Abans de començar les activitats es recomanable fer un breu resum de la vida de Ramon Llull a partir del text següent:

BIOGRAFIA DE RAMON LLULL (1232/3-1315/6)Ramon Llull és un personatge excepcional per múltiples motius.

És un laic que va decidir escriure sobre temes científics i —cosa encara més excepcional— sobre teologia en una època en què el saber era pràcticament reservat als eclesiàstics. A més a més, no ho va fer solament en llatí, sinó també en català, i va compondre poesia en occità. Fins i tot va escriure obres en àrab, tot i que no ens n’ha arribat cap. La llengua d’escriptura que Llull adoptava depenia de l’auditori al qual es dirigia.

Va escriure sobre una gran diversitat de temes, sempre pensant en el benefici que els seus llibres podien reportar als lectors, ja fossin cristians o d’altres religions. I amb l’objectiu d’afavorir la salvació de l’ànima dels seus semblants, va viatjar per tota la Mediterrània i es va entrevistar amb reis, papes i altres governants, els quals volia convèncer de la gran importància dels seus projectes.

Llull va néixer a Mallorca cap a 1232 o 1233, és a dir, tres o quatre anys després de la conquesta cristiana de l’illa. Sense cap mena de dubte, aquest fet va marcar-lo profundament i explica la seva preocupació per la conversió dels no cristians. Malgrat tot, durant les tres primeres dècades de la seva existència va fer la vida que era esperable en algú del seu estament. Com a cortesà de l’infant Jaume de Mallorca, va tenir responsabilitats en l’administració de la cort, es va casar i va tenir fills.

Arribat als trenta anys, cap al 1263, la seva vida va fer un tomb radical. Llull el va qualificar de “conversió a la penitència”. Va decidir que havia de consagrar-se a la causa de Jesucrist, i va dedicar nou anys a formar-se per escriure “el millor llibre contra els errors dels infidels”. Entre els coneixements que es va esforçar per adquirir, hi havia nocions d’àrab suficients per a escriure i disputar en aquesta llengua. Va ser llavors que va començar a escriure. Dins d’aquest període destaca l’inaugural i extensíssim Llibre de contemplació, escrit primer en àrab i després en català.

Llull visqué, però, una altra experiència radical: la il·luminació de Randa. L’any 1274, estant en oració a la muntanya de Randa, va tenir una intuïció genial, que ell va interpretar com un do diví. Va concebre la seva Art, que és un mitjà per a demostrar, amb

7

arguments lògics, els articles de la fe. És, doncs, un sistema per a trobar la veritat, referent tant a Déu com a la creació.

L’Art és central en la biografia i en la producció de Llull. La majoria de les 260 obres que va escriure hi estan relacionades, poc o molt. Llull va elaborar diverses versions d’aquest sistema per fer-lo més comprensible, i va compondre nombrosos títols auxiliars o destinats a adaptar-lo a les disciplines científiques medievals. L’Ars brevis (1308) i l’Ars magna (1313) esdevenen les dues expressions més acabades de l’Art de Ramon Llull.

Llull també va escriure obres per a acostar les seves doctrines a un públic menys format. Fou pensant en aquests lectors que va recórrer al català i als gèneres literaris que els laics consumien. El Blaquerna (Montpeller, 1283) i el Fèlix o Llibre de meravelles (París, 1288-1289) són dues obres en diversos aspectes assimilables a la novel·la, per bé que farcides d’idees i continguts que Llull volia difondre. En altres casos va fer servir el vers, com en el Desconhort (Roma, 1295) o el Cant de Ramon (Mallorca, 1301). També va escriure nombrosos diàlegs, que li permetien posar en contrast posicions ideològiques i religioses divergents. Entre aquests diàlegs, el més conegut és, sens dubte, el Llibre del gentil e dels tres savis (entre 1274 i 1276).

Els seus viatges el van dur per bona part d’Europa, i fins i tot va arribar a la riba oriental de la Mediterrània. Llull va ser a l’illa de Xipre, al regne d’Armènia Menor o Cilícia, i també és possible que visités Jerusalem. Va fer tres estades al nord d’Àfrica per disputar-hi sobre qüestions de fe amb savis musulmans. Quan va fer l’última d’aquestes estades, a Tunis, ja tenia més de vuitanta anys. Hi va escriure diversos tractats polítics i teològics adreçats a les autoritats tunisenques. Va morir entre el desembre de 1315 i els primers mesos de 1316, no sabem si encara a Tunis, durant el viatge de tornada a Mallorca o bé una vegada arribat a l’illa. És enterrat a l’església de Sant Francesc de Palma.

Aquest és el meu resum de la vida de Ramon Llull…

8

Llegeix el següent fragment del “Llibre de meravelles” i escriu les cinc virtuts de Déu que consideres més importants i explica per què les consideres importants (Recorda que la virtut –allò que és bo- s’oposa al vici –allò que és dolent).

Estimat fill, davant d’un gentil* van disputar tres savis; l’un era cristià, l’altre sarraí* i l’altre jueu. En la disputa de tots tres es va establir com podien fer que el gentil distingís la veritat de la falsedat, per tal que prengués la veritat i deixés la

9

falsedat. Ho van establir així: que aquella religió que concordés més amb les dignitats de Déu i amb les virtuts creades, i que fos més contrària als vicis, seria la veritable, i les altres, contràries a ella, havien de ser falses. I això és perquè Déu té grandesa de bondat, d’eternitat, de poder i de totes les altres virtuts; i encara, perquè la grandesa de bondat, d’eternitat i de poder de veritat és més concorde amb la grandesa de les virtuts, i és més contrària als vicis, que no pas la petitesa de la veritat. Disputant d’acord amb aquestes regles, el cristià va provar que la seva religió era veritable, i totes les altres falses, com es demostra en el Llibre del gentil i com s’explica en l’Art demostrativa.

*Vocabulari:-Gentil: Persona que no creu en Déu.-Sarraí: Musulmà.

Per a mi, les cinc virtuts de Déu més importants són:

Són importants perquê…

Ramon Llul ens diu: “A la meva època, les idees religioses es defensaven amb molta intensitat, agressivitat i manca de respecte envers els altres. Moltes vegades les discussions ideològiques s’acabaven en baralles que no conduïen enlloc. Jo sempre vaig ser un ferm defensor del diàleg constructiu, començant per allò que ens uneix i no pas per allò que ens separa. Això em va empènyer cap al 1276 a escriure el Llibre del gentil e dels tres savis. En aquest llibre, un gentil (perquè m’entengueu, algú que no coneix cap religió) rep l’ensenyament de tres savis: un jueu, un cristià i un musulmà. Després d’il·lustrar-lo sobre les doctrines que aquestes tres religions

10

tenen en comú (com ara l’existència d’un sol Déu, la creació del món i la immortalitat de l’ànima), cada savi li parla de les particularitats de la seva pròpia religió, és a dir, dels articles de la seva pròpia fe. Els savis estableixen un diàleg amb el gentil, i cadascun el mira de convèncer que la seva opció és la correcta, exposant-li les seves raons de manera lliure i cordial, sense interrupcions, discussions ni disputes. Al final del llibre, quan el gentil està a punt de dir als savis quina li sembla la religió veritable, els savis li demanen que no els ho digui. Així podran continuar argumentant fins que ells mateixos arribin a una conclusió comuna. Si us he de ser sincer, el final de l’obra només és aparentment obert. M’ho vaig fer venir bé perquè qualsevol lector una mica atent, i que seguís els arguments exposats pels tres savis, acabés convençut de la preeminència del cristianisme. Però també heu de reconèixer que vaig ser molt respectuós amb el plantejament de cada religió”.

Com es van acomiadar els tres savis del gentil? Anem a veure-ho…

LLIBRE DEL GENTIL I DELS TRES SAVIS (1274-1276), EpílegQuan el gentil va haver acabat la seva oració, es va rentar les

mans i la cara a la bella font, per les llàgrimes que havia vessat, i es va eixugar amb un drap blanc que portava, amb el qual tenia per costum d’eixugar-se els ulls quan plorava per la tristesa que solia sentir. Després es va asseure al costat dels tres savis, i va dir aquestes paraules:

—Per gràcia i per benedicció de Déu s’ha escaigut que jo m’he trobat amb vosaltres, senyors, en aquest lloc en el qual Déu ha volgut recordar-se de mi i prendre’m com a servidor seu. Beneït sigui el Senyor, i beneït sigui el lloc, i que Déu us beneeixi, i beneït sigui Déu, que us va conduir fins aquí! I en aquest lloc on he rebut tanta felicitat, vull, en presència vostra, senyors, triar i elegir aquella religió que se m’ha revelat com a veritable, per la gràcia de Déu i per les paraules que vosaltres m’heu dit. I aquella religió vull professar, i per honrar-la i difondre-la vull treballar cada dia de la meva vida. Quan el gentil va haver dit aquestes paraules i es va aixecar per agenollar-se i manifestar de genolls la religió que desitjava, va veure venir de lluny pel bosc dos gentils de la seva terra que vivien en l’error en què ell havia viscut, els quals el gentil coneixia. I per això el gentil va dir als tres savis que ell volia esperar aquells dos gentils que venien, per triar i manifestar en presència seva la religió que és via de veritat. I els tres savis es van aixecar i es van acomiadar del gentil amb gran amabilitat i devoció. Foren moltes les benediccions que els tres savis

11

van adreçar al gentil, i el gentil als tres savis; i abraçades, besades, llàgrimes i plors van ser en el seu comiat i a la fi de la seva conversa. Però abans que els tres savis haguessin marxat d’aquell lloc, el gentil els va dir que el sorprenia molt que no s’esperessin per sentir quina era la religió que ell triaria sobre les altres.

Els tres savis van respondre que no volien saber quina elegiria per tal que cadascú pogués pensar que triaria la seva.

—I sobretot perquè és una matèria sobre la qual disputem, per veure, segons la força de la raó i la capacitat de l’enteniment, quina ha de ser la religió que triaràs. I si tu ens manifestaves quina religió estimes més, no tindríem tan bona matèria per disputar i per trobar la veritat.i recordant allò que havia concebut, esperà els dos gentils que venien.

Després de dir aquestes paraules, els tres savis se’n tornaren a la ciutat d’on havien vingut. I el gentil, contemplant les flors dels cinc arbres i recordant allò que havia concebut, esperà els dos gentils que venien.

Com hem vist, Ramon Llull va defensar el diàleg entre les religions, tot i que tenia molt clares les seves creences i sempre va tractar de convertir els jueus i els musulmans al cristianisme. A partir del text que acabem de llegir, contesta les següents preguntes:a.- Què creus que és millor: respectar les creences dels altres, tot i que no les comparteixis, o intentar-los convèncer que estan equivocats i que tu tens raó? Per què? b.-Digues com a mínim cinc aspectes positius que creus que té el diàleg interreligiós.

12

13