EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull linvestigador

RAMON LLULL - LINVESTIGADORfitxes de la unitat didctica

EnLLULLat - Fitxes de la unitat didctica Ramon Llull linvestigador

DESCRIPCI

Sisena unitat del programa educatiu, vinculada a la matria de Cincies de la naturalesa: fsica i qumica. El propsit de la unitat s treballar les diferncies entre el mtode cientfic actual i el de lpoca de Ramon Llull. Els alumnes posaran en prctica les seves habilitats dinvenci per a resoldre un problema i descobriran la importncia de lexperimentaci i de la comprovaci de resultats per a verificar hiptesis. La unitat es completa amb un passatemps i una reflexi sobre el valor de loriginalitat en la quotidianitat dels alumnes.

OBJECTIUS DIDCTICS

1.- Descobrir que, durant lEdat Mitjana, els principals fonaments del coneixement eren les autoritats acceptades per a cada disciplina i largumentaci lgica, sense necessitat duna demostraci experimental.

2.- Comparar el mtode cientfic actual amb el mtode de validaci de lpoca de Ramon Llull.3.- Experimentar el procs de formulaci dhiptesis per a resoldre un problema.4.- Relacionar els valors de la innovaci i loriginalitat, presents en la vida i en lobra de Ramon Llull,

amb lactivitat quotidiana dels alumnes.5.- Llegir i comentar fragments de lobra de Ramon Llull.

ESTRUCTURA DE LA SESSI

ACTIVITAT DESCRIPCI DURADA

INTRODUCCI Explicaci inicial del mestre 5 minuts

TEMPS ERA TEMPS Episodi biogrfic de Ramon Llull. 5 minuts

THI ATREVEIXES?Activitat de formulaci didees creatives amb les quals els alumnes han devitar que un ou, llanat des dun tercer pis, es trenqui.

20 minuts

JUGUEM PLEGATSJoc de paraules creuades sobre els valors que van inspirar Ramon Llull a crear lArbre de cincia i debat sobre loriginalitat en la quotidianitat dels alumnes.

15 minuts

UN BON RELAT Lectura dun fragment de lobra de Ramon Llull. 5 minuts

RAMON LLULL, LINVESTIGADORGUIA DE SUPORT A LA FEINA DOCENT

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull linvestigador

MATERIALS

Fitxa de lalumne per al desenvolupament de la unitat. Ordinadors o tauletes amb accs a Internet, si es vol escoltar

lepisodi biogrfic mitjanant ludio disponible a la pgina web del programa educatiu www.enlullat.cat i a la fitxa de lalumnat.

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSI

0. Introducci

Us recomanem que introduu la unitat explicant breument la situaci del pensament cientfic a ledat mitjana. Durant el segle XIII va anar augmentant linters per lestudi i la comprensi dels fenmens naturals grcies a la traducci al llat dels principals autors filosfics grecs i rabs, a la tasca dels ordes mendicants i al sorgiment i la consolidaci de les universitats.Autors vinculats a lescolstica van compilar amplis coneixements de totes les disciplines. Aquest nou coneixement sadquiria principalment a partir dels autors de referncia (les autoritats de cada disciplina), per encara no es fonamentava en la validaci experimental, que s la base del mtode cientfic modern.

Per concloure aquesta introducci, conv que recordeu als alumnes les fases del mtode cientfic experimental davui dia:

1.- Observaci. Procs que permet obtenir informaci sobre els objectes, els fets o els fenmens.2.- Elaboraci dhiptesis. Una hiptesi s una explicaci que pretn de respondre una pregunta

concreta. Ha de referir-se a una situaci real, ha de formular-se de manera precisa i mitjanant variables concretes, i la relaci entre variables ha de ser observable i mesurable.

3.- Experimentaci. Procs que permet comprovar o refutar una hiptesi.4.- Anlisi de resultats. Avaluaci de les dades obtingudes en lexperimentaci, per a determinar si

la hiptesi formulada s certa o no.

Si voleu aprofundir ms en el mtode cientfic de ledat mitjana i en la faceta dinvestigador de Ramon Llull, us recomanem que visiteu les segents pgines web:

Evoluci de la cincia medieval (Viquipdia) Escolstica i adquisici del coneixement a les universitats a la edat mitjana (Centre de Documentaci

Ramon Llull de la Universitat de Barcelona)

1. Temps era Temps

En acabat, repartiu la fitxa de la unitat i convideu els alumnes a llegir lepisodi biogrfic narrat pel mateix Ramon Llull, en qu explica: la presentaci del seu mtode, lArt, a la universitat de Pars; com hi va obtenir el ttol de mestre en arts i el reconeixement del mn universitari a la utilitat del

seu mtode; com, a ledat mitjana, ladquisici del coneixement es fonamentava en els autors de referncia i en

el raonament lgic, no pas en lobservaci emprica.

Si voleu, podeu consultar lepisodi biogrfic en udio digital a la web del programa educatiu i a la fitxa de lalumnat.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ci%C3%A8ncia_medievalhttp://quisestlullus.narpan.net/46_escolas.htmlhttp://enllullat.cat/fisica-i-quimica/

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull linvestigador

2. Thi atreveixes?

Un cop llegit i comentat lepisodi biogrfic, convideu els alumnes a posar en prctica una part del mtode cientfic actual. Dividiu la classe en grups de quatre o cinc alumnes. Cada grup haur de dissenyar conjuntament un objecte que permeti que un ou llanat des dun tercer pis no es trenqui en tocar a terra. Aquest objecte haur de complir, a ms a ms, el requisit de permetre que sigui visible ms de la meitat de lou. Es descarta, doncs, la possibilitat dembolicar totalment lou en cot, i tamb la de bullir-lo abans.

Cada grup haur de posar un nom al seu enginy, descriure els materials necessaris per a construir-lo, fer-ne un dibuix o un esquema, i preparar una presentaci per a explicar als altres grups com funciona i per qu es pot pensar que funcionaria.

Organitzeu les diverses presentacions i demaneu als alumnes que votin per la soluci que els ha semblat ms original de totes i per la que creuen que funcionaria millor.

Convideu finalment els alumnes a preguntar-se qu caldria fer a continuaci, segons el mtode cientfic actual, per a validar la seva hiptesi.

3. Juguem plegats

A continuaci, proposeu als alumnes que completin un joc de mots encreuats en qu cal collocar sis paraules relacionades amb el vessant dinvestigador de Ramon Llull: innovaci, comunicaci, lgica, divulgaci, inventiva i iniciativa.

Si les situen correctament, descobriran un valor secret, relacionat amb lepisodi biogrfic. Aquest valor es podr llegir en el requadre vertical: ORIGINALITAT.

I N N O V A C I R

C O M U N I C A C I G

L G I C ANA

D I V U L G A C I I

I N V E N T I V AA

I N I C I A T I V A

Podeu acabar lactivitat convidant els alumnes a posar exemples daccions quotidianes en que creguin que utilitzen la seva capacitat dinnovaci i originalitat.

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull linvestigador

4. Un bon relat

Per finalitzar, proposeu als alumnes de llegir el fragment del Llibre de meravelles que tenen a la seva fitxa. Shi explica com un estafador enganya un rei fent-se passar per alquimista i fent-li creure que pot multiplicar lor. Al final del fragment, els alumnes hauran dexplicar, utilitzant termes cientfics, per qu no es pot multiplicar lor fent-lo bullir juntament amb unes herbes.

Aquest fragment tamb el teniu disponible en udio digital a la pgina web del programa educatiu.

Vet aqu que, en una terra, un home va pensar com podria aconseguir moltes riqueses i va vendre tot el que tenia. I sen va anar a una terra llunyana i li va dir al rei que era alquimista. El rei es va alegrar molt de la seva arribada, i li va fer donar allotjament i tot el que necessits. Lhome havia posat molt or en tres recipients, en els quals hi havia una pasta composta dherbes bullides, com una mena de xarop. Davant del rei, lhome va posar el contingut dun daquells recipients a la caldera on sestava fonent una gran quantitat de monedes dor que el rei li havia donat per tal que les multipliqus. Lor que hi havia al recipient pesava com mil monedes, i el rei nhavia posat dues mil a la caldera, de manera que al final la massa dor va pesar lequivalent de tres mil monedes. Lhome va fer aix tres vegades i el rei va creure que era alquimista de veritat. Finalment aquell home va fugir amb una gran quantitat dor que el rei li havia confiat per tal que el multipliqus, perqu es pensava que la preparaci que hi havia als recipients tenia la virtut de multiplicar lor a la fornal.

En una terra sesdevenc que un hom pens com pogus ajustar molt gran tresor e ven tot quant havia. E en una terra molt lluny ell an a un rei e dix que ell era alquimista. Aquell rei hac molt gran plaer de sa vinguda, e fu-li donar hostal e tot o que mester havia. Aquell hom hac ms molt or en tres brsties, en les quals havia decocci dherbes, e era aquella decocci en semblant de lletovari. Denant lo rei ms aquell hom una daquelles brsties en la caldera on fonia gran re de dobles que el rei li havia donades, per tal que les multiplics. Lor que era en la brstia pesava mil dobles; e el rei nhavia meses dues mlia en la caldera; e a la fi pes la massa de lor tres mlia dobles. Per tres vegades fu a lhom e el rei cuids que fos alquimista segons veritat. A la fi aquell home fug amb gran re dor que el rei li havia comanat per tal que multiplics, car cuidavas que lo confit qui era en les brsties hagus virtut per la qual lor multiplicava en la fornal.

Flix o Llibre de meravelles (1288-1289), cap. 36

http://enllullat.cat/lectures-i-textos/

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull linvestigador

1. TEMPS ERA TEMPS

A la meva poca, Pars era una de les ciutats ms actives dEuropa, tant en laspecte poltic i com en el cultural. Fins i tot ms que avui, que encara ho s, oi? De fet, all hi tenia la seva seu la universitat ms important de totes les terres cristianes i la seva famosa facultat de teologia, el collegi de la Sorbona.

La primera vegada que hi vaig anar a explicar el meu sistema de raonament, s a dir, la meva Art, entre els anys 1287 i 1289, no em van fer gaire cas. Em penso que, com que el meu mtode era massa innovador i diferent per als universitaris de lpoca, no em van entendre gaire. Per lltim cop va ser diferent! Vaig aconseguir ensenyar lArt, i ho vaig fer davant dun gran auditori ple de mestres i batxillers. Renoi, quin xit! Va ser llavors que em van lliurar un document que acreditava la bondat i la utilitat de lArt. Aquest document contenia laprovaci de quaranta membres de la universitat parisenca. Era la millor carta de recomanaci que podia tenir, i un bon reconeixement dels meus esforos de tants anys!

2. THI ATReVEIXES?

En aquell temps, el coneixement es fonamentava sobretot en els autors clssics de referncia (en diem autoritats) i en un raonament purament lgic. Avui, en canvi, es fa servir el mtode cientfic, que requereix observaci i experimentaci per a demostrar que les hiptesis que es formulen sn certes. Us proposo que, en grups de quatre o cinc, poseu en prctica una part daquest mtode cientfic per superar aquest repte:

Idear un objecte que, malgrat la fora de la gravetat, aconsegueixi que un ou llanat des dun tercer pis no es trenqui en tocar a terra.

Seguiu els passos segents:

1.- Escriviu la vostra hiptesi, explicant quina s la vostra idea inicial i quins materials i eines us caldrien per a construir lobjecte que heu projectat.

2.- Feu un dibuix o un esquema de la vostra idea per a poder-la mostrar.3.- Presenteu la vostra idea a la resta de companys i expliqueu com i per qu creieu que

funcionaria.

Un cop fetes totes les presentacions, cadascun de vosaltres votar quina s la idea que li ha semblat ms original i quina creu que funcionaria millor. A veure qui guanya!

Qu penseu que caldria fer ara per a demostrar que la vostra hiptesi s correcta i que, per tant, la vostra idea funcionaria?

RAMON LLULL, LINVESTIGADORFITXA DE LALUMNAT

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull linvestigador

3. JUGUEM PLEGATS

Ara us convido a completar aquests mots encreuats. Mireu de collocar horitzontalment aquests sis aspectes relacionats amb el meu vessant dinvestigador: innovaci, comunicaci, lgica, divulgaci, inventiva i iniciativa. Si els situeu al lloc corresponent, descobrireu un valor secret, que apareixer disposat en vertical all on sencreuen totes les paraules.

Podreu esmentar alguna situaci quotidiana en qu us calgui ser innovadors i originals?

4. UN BoN RELAT

Per acabar, llegiu el segent fragment de la meva obra i contesteu la pregunta final.

R

G

NA

I

A

Vet aqu que, en una terra, un home va pensar com podria aconseguir moltes riqueses i va vendre tot el que tenia. I sen va anar a una terra llunyana i li va dir al rei que era alquimista. El rei es va alegrar molt de la seva arribada, i li va fer donar allotjament i tot el que necessits. Lhome havia posat molt or en tres recipients, en els quals hi havia una pasta composta dherbes bullides, com una mena de xarop. Davant del rei, lhome va posar el contingut dun daquells recipients a la caldera on sestava fonent una gran quantitat de monedes dor que el rei li havia donat per tal que les multipliqus. Lor que hi havia al recipient pesava com mil monedes, i el rei nhavia posat dues mil a la caldera, de manera que al final la massa dor va pesar lequivalent de tres mil monedes. Lhome va fer aix tres vegades i el rei va creure que era alquimista de veritat.

En una terra sesdevenc que un hom pens com pogus ajustar molt gran tresor e ven tot quant havia. E en una terra molt lluny ell an a un rei e dix que ell era alquimista. Aquell rei hac molt gran plaer de sa vinguda, e fu-li donar hostal e tot o que mester havia. Aquell hom hac ms molt or en tres brsties, en les quals havia decocci dherbes, e era aquella decocci en semblant de lletovari. Denant lo rei ms aquell hom una daquelles brsties en la caldera on fonia gran re de dobles que el rei li havia donades, per tal que les multiplics. Lor que era en la brstia pesava mil dobles; e el rei nhavia meses dues mlia en la caldera; e a la fi pes la massa de lor tres mlia dobles. Per tres vegades fu a lhom e el rei cuids que fos alquimista segons veritat.

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull linvestigador

Avui en dia tothom sap que no es pot multiplicar lor noms bullint-lo amb un grapat dherbes. Per, sereu capaos de raonar-ho o explicar-ho en termes cientfics?

Flix o Llibre de meravelles (1288-1289), cap. 36

Finalment aquell home va fugir amb una gran quantitat dor que el rei li havia confiat per tal que el multipliqus, perqu es pensava que la preparaci que hi havia als recipients tenia la virtut de multiplicar lor a la fornal.

A la fi aquell home fug amb gran re dor que el rei li havia comanat per tal que multiplics, car cuidavas que lo confit qui era en les brsties hagus virtut per la qual lor multiplicava en la fornal.