EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lescriptor

RAMON LLULL - lescriptorfitxes de la unitat didctica

EnLLULLat - Fitxes de la unitat didctica Ramon Llull lescriptor

DESCRIPCI

Primera unitat del programa educatiu, vinculada a la matria de Llengua catalana i literatura. Els alumnes hi descobriran la figura de Ramon Llull, els seus trets ms caracterstics i la importncia de la seva extensa producci literria. En les activi-tats proposades es destaca especialment el paper de Llull com a iniciador de ls del catal en grans obres literries, la seva defensa de ls del dileg i de la ra per a convncer, i els valors dautodisciplina, implicaci i constncia que el van acompanyar al llarg de la seva vida.

OBJECTIUS DIDCTICS

1.- Ubicar histricament la figura de Ramon Llull i descobrir el seu paper com a autor de grans obres literries en catal.

2.- Conixer alguna de les obres ms significatives de Ramon Llull.3.- Comprendre, analitzar i relacionar textos divulgatius per a treuren informacions, conceptes i idees

concretes.4.- Relacionar els valors dautodisciplina, organitzaci i constncia, presents en la vida i en lobra de

Ramon Llull, amb accions de la quotidianitat dels alumnes.5.- Llegir i comentar fragments de lobra literria de Ramon Llull.

ESTRUCTURA DE LA SESSI

ACTIVITAT DESCRIPCI DURADA

INTRODUCCI Presentaci de la unitat i dels continguts que shi treballaran. 5 minuts

TEMPS ERA TEMPS Descoberta dun episodi biogrfic de Ramon Llull narrat en primera persona. 5 minuts

THI ATREVEIXES? Activitat vinculada als continguts curriculars de la matria. 20 minuts

JUGUEM PLEGATS Activitat de reflexi sobre els valors de lepisodi biogrfic de la unitat. 15 minuts

UN BON RELAT Lectura dun text de Llull vinculat als aprenentatges fets. 5 minuts

RAMON LLULL, LESCRIPTORGUIA DE SUPORT A LA FEINA DOCENT

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lescriptor

MATERIALS

Fitxa de lalumne per al desenvolupament de la unitat. Ordinadors o tauletes amb accs a Internet, si es vol escoltar

lepisodi biogrfic mitjanant ludio disponible a la pgina web del programa educatiu www.enlullat.cat.

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSI

0. Introducci

En aquesta primera sessi del conjunt del programa educatiu, us recomanem que feu una breu introducci sobre la figura de Ramon Llull i que incidiu en la seva importncia histrica i literria. En aquesta exposici conv destacar:

1.- el seu paper pioner en els orgens de la literatura catalana com a escriptor de grans obres literries;2.- el seu s de la literatura com a eina per a transmetre coneixement;3.- el fort component cristi que va impregnar tota la seva vida;4.- la seva ferma defensa de la ra i del dileg com a mitjans per a convncer.

Per a fer-ne una presentaci ms completa, podeu aprofitar la biografia que us facilitem en la guia didctica i en la pgina web del programa educatiu.

Si voleu aprofundir ms en la figura de Ramon Llull, podeu visitar les segents pgines web:

Biografia (Centre de Documentaci Ramon Llull de la Universitat de Barcelona) Biografia (Enciclopdia Catalana) Biografia (Rac Catal)

1. Temps era Temps

En acabat, repartiu la fitxa de la unitat i convideu els alumnes a llegir lepisodi biogrfic narrat pel mateix Ramon Llull, en qu explica:

la seva defensa de la ra per a convncer els altres; la seva expulsi de la ciutat de Bugia; el naufragi que va patir davant les costes de Pisa, on va perdre tots els llibres que havia escrit a

Bugia i que duia amb ell.

Tot i tenir ja seixanta-cinc anys, Ramon Llull els va tornar a escriure tots, incloent-hi la darrera versi de la seva Art. s un exemple extraordinari de la seva dedicaci a lescriptura com a mitj per a transmetre el coneixement.

Lepisodi biogrfic tamb el teniu disponible en udio digital a la pgina web del programa educatiu i a la fitxa de lalumnat.

http://enllullat.cat/literatura-catalana-1/http://quisestlullus.narpan.net/1_intro.htmlhttp://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0038253.xmlhttp://webs.racocatala.cat/cat1714/cathist03.htmhttp://enllullat.cat/literatura-catalana-2-2/

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lescriptor

2. Thi atreveixes?

La sessi continua amb una miniwebquesta en grups de tres o quatre alumnes. Hi hauran de respondre tres preguntes que exemplifiquen tres aspectes clau de la vida de Ramon Llull. A la pgina web del programa educatiu podeu trobar laccs a la miniwebquesta amb el conjunt denllaos proposats com a fonts dinformaci per a trobar les respostes. Tot i aix, us recomanem que animeu els alumnes a cercar a la xarxa altres web dinters en les quals puguin obtenir dades per respondre les qestions proposades.

Les preguntes que planteja el mateix Ramon Llull sn:

Per qu creieu que vaig escriure una gran part de la meva obra en catal, si en aquella poca la llengua comuna per a transmetre el coneixement era el llat?

Tamb vaig ser un ferm defensor de la conversi dels musulmans al cristianisme. Quines dues eines creia jo que eren indispensables per a fer-ho?

Com ja deveu saber, vaig escriure un gran nombre dobres literries. Sereu capaos de trobar el ttol de tres de les meves obres ms importants i explicar, de manera resumida, amb quina intenci les vaig escriure?

Quan tots els grups hagin acabat, poseu en com els resultats i aprofiteu locasi per a remarcar els segents continguts relatius a les qestions plantejades:

Ramon Llull no concebia la literatura com una finalitat en si mateixa, sin com un instrument de divulgaci capa darribar millor al pblic al qual sadreava. Per aix adaptava el to, el contingut i la llengua a cada auditori. Aix, quan volia transmetre un coneixement acadmic destinat a les universitats, escrivia en llat; quan sadreava als musulmans, emprava lrab, i quan volia promoure una reflexi o fomentar els valors del cristianisme entre el poble cristi, feia servir la llengua prpia de la gent del pas, el catal. Si el pblic catal shavia afeccionat a llegir novelles, Llull aprofit el gnere per a acostar al lector les seves idees i les seves propostes de reforma.

Llull era partidari duna religi basada no solament en la fe, sin tamb en la ra, entre les quals sostenia que no hi pot haver contradicci. Per aix Llull defensava el dileg raonat entre diverses religions. En cas de controvrsia, calia mirar de convncer amb arguments fonamentats, perqu convncer s un mitj molt ms efectiu que no pas forar a creure. Una bona mostra daquest tarann s la llarga llista de dilegs que va escriure (fins a vint-i-sis), que el converteixen en lautor medieval que ms en va compondre.

Una de les obres ms significatives de Ramon Llull s el Roman dEvast e Blaquerna (1283), una ambiciosa novella en qu descriu una proposta de reforma integral de la societat medieval. Aquesta obra cont el Llibre damic e amat, que narra lexperincia contemplativa de Blaquerna, el seu protagonista. Entre les obres literries de Llull tamb cal destacar el Llibre de meravelles (1288-1289), que narra el viatge dun pelegr que observa astorat com els homes prescindeixen de Du i de les seves ensenyances. El Llibre de les bsties (1288-1289), incls dins el Llibre de meravelles, s una faula que proposa una seriosa reflexi sobre la poltica i lambici de poder.

3. Juguem plegats

A continuaci, proposem un petit joc en qu els alumnes hauran de trobar exemples del seu dia a dia que exemplifiquin els valors de la constncia, lautodisciplina i la implicaci, que van marcar la vida de Llull.

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lescriptor

El joc consta de les fases segents:

1.- Distribuu els alumnes en grups de tres o quatre.2.- Cada grup disposar de cinc minuts per a trobar exemples del seu dia a dia que exemplifiquin els

valors que van inspirar la vida de Ramon Llull, i triar un representant.3.- Per torns, el representant de cada equip compartir una de la respostes trobades pel seu equip.4.- Si un equip triga ms de cinc segons a donar una resposta, o en repeteix una que ja ha dit un altre

equip, o en dna una que no t res a veure amb els valors mencionats, ser eliminat.5.- Lequip que pugui donar ms respostes correctes ser el guanyador del joc.

4. Un bon relat

Per tancar la sessi, proposeu als alumnes de llegir el fragment del Liber disputationis Petri et Raimundi phantastici (1311) que tenen a la seva fitxa. Shi evidencia la forta convicci cristiana que va marcar la vida de Ramon Llull, aix com la constncia amb qu va treballar per assolir els seus propsits. Al final del fragment, es convida els alumnes a reflexionar sobre quins sn els seus objectius a la vida.

Aquest fragment tamb el teniu disponible en udio digital a la pgina web del programa educatiu.

Jo he estat un home casat, he tingut fills; era bastant ric, lasciu i mund. Vaig deixar-ho tot de bon grat per poder-me dedicar a fomentar lhonor de Du i el b pblic, i a exaltar la santa fe. Vaig aprendre lrab i vaig anar moltes vegades a predicar als sarrans; per causa de la fe vaig ser pres, empresonat, colpejat. He treballat quaranta-cinc anys per aconseguir que lEsglsia i els prnceps cristians sinteressessin pel b pblic. Ara sc vell, ara sc pobre, i encara tinc el mateix propsit, i el tindr fins a la mort si Du voldr.

Liber disputationis Petri et Raimundi phantastici (1311), prleg, 12

http://enllullat.cat/lectures-i-textos/

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lescriptor

1. TEMPS ERA TEMPS

Suposo que ja us han explicat moltes coses de mi, per de ben segur que no us en deuen haver contat una de tan interessant. Mireu, el 1307 men vaig anar al nord dfrica a fer de missioner a la ciutat de Bugia, lactual Bejaia (Algria). All hi vaig mantenir llargues discussions amb telegs musulmans locals. Per... renoi! No em volien entendre i per aquesta ra vaig ser empresonat. Jo noms volia dialogar, transmetre els valors del cristianisme, els meus coneixements... I us ho voleu creure? Van acabar desterrant-me!

Aix, amb tots els meus llibres, vaig haver dembarcar-me en una nau que anava a Gnova. Quan navegvem a laltura del port de Pisa, tot duna es va aixecar una tempesta tan gran que vam naufragar. Tot i que pensava que era la meva fi, un altre company i jo vam aconseguir arribar a la costa pisana, totalment exhaustos i nus. Ho havem perdut tot. Per sort, a la ciutat de Pisa ens van tractar molt b i ens van curar les ferides. Per el que ms em dolia era la prdua dels meus estimats llibres, que tant mhavia costat escriure. Aleshores ja tenia seixanta-cinc anys, per no vaig defallir. Encara tenia el cap ben lcid, i, amb constncia i treball, vaig tornar a escriure totes les obres que havia perdut en el naufragi.

Quina feinada, oi? Per a mi era molt important que tots aquests coneixements no es perdessin, i que tampoc no caiguessin en oblit. Als pensaments, sense la lletra, els costa molt ms perdurar!

2. THI ATReVEIXES?

Ara que ja em coneixeu una mica millor, us proposo un repte. Cerqueu informaci sobre mi a Internet i responeu aquestes tres preguntes. A veure si en sou capaos!

Per qu creieu que vaig escriure una gran part de la meva obra en catal, si en aquella poca la llengua comuna per a transmetre el coneixement era el llat?

Tamb vaig ser un ferm defensor de la conversi dels musulmans al cristianisme. Quines dues eines creia jo que eren indispensables per a fer-ho?

Com ja deveu saber, vaig escriure un gran nombre dobres literries. Sereu capaos de trobar el ttol de tres de les meves obres ms importants i explicar, amb quina intenci les vaig escriure? Resumiu-ne largument com si volgussiu recomanar-ne la lectura a un amic vostre.

Si accediu a www.enllullat.cat, hi trobareu uns quants enllaos de referncia. De segur que hi descobrireu moltes coses i, per descomptat, la resposta a aquestes preguntes!

RAMON LLULL, LESCRIPTORFITXA DE LALUMNAT

EnLLULLat - Unitat didctica Ramon Llull lescriptor

3. JUGUEM PLEGATS

Com que veig que sou molt hbils cercant informaci i trobant respostes, us proposo un joc ben senzill. Dividiu-vos en grups de tres o quatre i, en tres minuts, anoteu el mxim nombre dexemples del vostre dia a dia que tinguin a veure amb aquests quatre valors que van marcar la meva vida:

autodisciplina organitzaci constncia implicaci

Per exemple, podeu escriure Fer els deures cada dia abans de sopar com a mostra quotidiana dautodisciplina i constncia. s ben fcil, no?

Quan hagi passat el temps, cada equip compartir en veu alta un dels exemples que ha anotat i, tot seguit, el torn passar a un altre grup. Lequip que ms exemples pugui dir sense repetir-ne cap, i sense trigar ms de cinc segons a respondre, ser el guanyador del joc.

4. UN BoN RELAT

Per acabar la sessi davui, us ofereixo un fragment de la meva obra. Com veureu, shi observa molt b la constncia amb qu vaig treballar per assolir els meus propsits. Llegiu-lo amb calma i contesteu la pregunta final.

Jo he estat un home casat, he tingut fills; era bastant ric, lasciu i mund. Vaig deixar-ho tot de bon grat per poder-me dedicar a fomentar lhonor de Du i el b pblic, i a exaltar la santa fe. Vaig aprendre lrab i vaig anar moltes vegades a predicar als sarrans; per causa de la fe vaig ser pres, empresonat, colpejat. He treballat quaranta-cinc anys per aconseguir que lEsglsia i els prnceps cristians sinteressessin pel b pblic. Ara sc vell, ara sc pobre, i encara tinc el mateix propsit, i el tindr fins a la mort si Du voldr.

Liber disputationis Petri et Raimundi phantastici (1311), prleg, 12

Quins objectius us proposeu assolir vosaltres en la vostra vida?