Propostes d’acordsen relació als

objectius del Consorci

ASSEMBLEAGENERAL

Propostes d’acords en relació als objectius del Consorci Localret

Proposta d’acord relativa

a l’impuls del Govern Obert i la Transparència

Proposta d’acord relativa

al Servei Universal i desplegament d’infraestructures

i xarxes de telecomunicacions en el territori

Proposta d’acord relativa

al Projecte de Llei General de Telecomunicacions

Proposta d’acord relativa a l’impuls del Govern Obert

i la Transparència

Proposta d’acord relativa a l’impuls del Govern Obert i la Transparència El concepte “Govern Obert” implica l’establiment de mecanismes per a la transparència dels Governs i les Administracions Públiques, creant espais de participació i col·laboració ciutadana. I és indubtable que la tecnologia esdevé un factor clau en aquest procés ja que proporciona el canal perquè política i ciutadania s’apropin, facilitant l’accés a les dades i a la informació pública.

Si bé pot semblar un concepte recent, des de les Administracions Públiques ja fa anys que es treballa en una nova forma de relació entre els gestors públics i la ciutadania, primer creant la base jurídica que emmarca aquestes relacions, i després posant en marxa projectes que persegueixen aquest objectiu.

En aquest sentit, es pot destacar com a exemple l’Administració Electrònica (e-administració), entesa com la inclusió de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en els processos administratius, amb l’objectiu de millorar la productivitat, l’eficiència, els processos externs i l’eliminació del paper per a optimitzar les gestions administratives, agilitant els tràmits i reduint els costos.

Per altra banda, l’explosió de l’ús de les xarxes socials per part de la ciutadania ha fet que des de la política es percebin aquests nous canals essencials a l’hora de vehicular la informació i l’opinió entre la ciutadania i els polítics, sorgint el concepte de Política 2.0 com un nou espai de debat. Si a la Política 2.0 s’afegeixen espais de deliberació i participació de manera que la ciutadania pugui fer seves les iniciatives endegades des dels governs i, per tant, implicar-se en les decisions, llavors tenim allò que podem anomenar Democràcia 2.0.

Ara és el moment d’anar més enllà i fer un pas endavant en la relació entre Govern i ciutadania: el Govern Obert, que obre la porta de la gestió de les qüestions públiques a la ciutadania, de manera que aquesta pugui tenir un grau més alt de coneixement, informació i control sobre les actuacions de la gestió pública i, al mateix temps, intervenir, col·laborar i participar en la seva gestió.

El Govern Obert implica accés lliure, gratuït i tècnicament senzill a les dades públiques, als mecanismes i els procediments per a la col·laboració i participació ciutadana, i també entre les administracions, basant-se en tres pilars fonamentals:

La Transparència: La informació pública (tot respectant les dades de caràcter personal), és propietat de la ciutadania. L’accés ha de ser transparent, fàcil i gratuït per poder avaluar i facilitar la rendició de comptes.

La Participació: La ciutadania, a més, ha de poder canalitzar les seves opinions i el seu compromís cap a les polítiques públiques del seu govern, i això s’ha d’entendre com una oportunitat per poder avaluar o contrastar les seves decisions i l’execució.

La Col·laboració: L’entorn i el context socioeconòmic actual és cada cop més complex, i això fa que sigui més necessària la col·laboració tant dels agents de la societat civil com de les organitzacions empresarials amb l’acció de govern per fer-la més eficient i eficaç.

Els governs, doncs, han de ser: promotors del benestar mitjançant la capacitat regulatòria; transparents; promotors de la participació i del civisme; i eficients, col·laboradors i generadors de coneixement.

Des de Localret creiem que els reptes que haurem d’abordar des dels ens locals per aconseguir aquests objectius els propers anys són:

Reptes polítics: voluntat clara, forta i expressa de lideratge polític, amb implantació de polítiques de Govern Obert com a un dels eixos centrals de l’acció de Govern.

Reptes culturals: Els empleats públics com a part fonamental d’aquesta gestió pública han de conèixer, saber i entendre quin és aquest nou escenari de relació amb la ciutadania: una nova relació basada en la transparència. A la vegada cal donar a conèixer a la ciutadania quina és aquesta nova cultura i com es pot participar en aquest nou escenari. S’ha de potenciar el bé col·lectiu davant l’individual, i cal incentivar la implicació en la gestió i la capacitat de rebre informació per fer-ne un bon ús.

Reptes normatius: és necessària l’existència de normes que donin cobertura a la transparència i al dret d’accés a la informació pública.

Reptes tecnològics: en tot aquest procés les TIC tenen un paper clau ja que són les facilitadores per dur a terme tots i cadascun dels projectes que es vulguin desenvolupar. Ara, tal i com es va haver d’abordar amb l’administració electrònica, cal tornar a re-definir l’organització , els processos i sistemes per donar suport al desenvolupament dels Govern Oberts, a l’hora d’abordar projectes com ara, els projectes sobre dades obertes, ciutats intel·ligents, participació ciutadana i transparència.

És per tot això que el Consell d’Administració proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents:

Acords

Primer.- Reforçar el paper de Localret com la veu municipal en la implantació del Govern Obert, per a fomentar una millora en les relacions amb la ciutadania i les empreses, destacant el paper important a desenvolupar pel món local com a primer nivell de relació entre l’administració i la ciutadania. A aquest efecte cal facilitar la col·laboració entre els ens locals, afavorint la creació d’espais de treball on es comparteixin coneixements, objectius i experiències, es detectin mancances i es defineixin estratègies conjuntes.

Segon.- Vetllar i fomentar els canvis tècnics i jurídics que serveixin per definir els procediments que cal abordar per a que tot ens local pugui esdevenir Govern Obert. . especialment aquells que s’enfronten a dificultats econòmiques per a la seva implantació

Tercer.- Assumir el compromís de liderar conjuntament amb les entitats supramunicipals, especialment les diputacions provincials, els consells comarcals, el Consorci AOC, de treballar coordinadament amb l’objectiu que el desenvolupament del Govern Obert es faci amb el millor aprofitament dels recursos públics i amb criteris de sostenibilitat econòmica i organitzativa, eliminant duplicitats i disfuncions en l’oferiment de serveis als ens locals, i fomentar conjuntament la seva reusabilitat.

Proposta d’acord relativa

al Servei Universal i desplegament d’infraestructures

i xarxes de telecomunicacions en el territori

Proposta d’acord relativa al Servei Universal i desplegament d’infraestructures i xarxes de telecomunicacions en el territori

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que conformen la Societat del Coneixement, són un dels motors que permeten el creixement de l'economia moderna i contribueixen al desenvolupament econòmic i social. En termes generals, a Catalunya l’accés a serveis TIC està a disposició dels ciutadans, empreses i Administracions Públiques a les zones més densament poblades, mentre que els serveis són inadequats o totalment inexistents, en moltes àrees que no són comercialment atractives per als operadors de telecomunicacions. Això deixa als ciutadans, empreses i Administracions Públiques d'aquestes àrees, sense la possibilitat de gaudir de serveis TIC d’una forma eficaç. Localret defensa, tal com ha vingut defensant des de la seva primera Assemblea, el paper fonamental de les administracions territorials per garantir l’accés en competència i qualitat als serveis de telecomunicacions, que asseguri l’equilibri territorial, i per tant, la superació de l’anomenada escletxa digital, vetllant alhora perquè aquesta implantació es faci de manera ordenada i sostenible en tot el territori de Catalunya. L’actual marc regulador, tot i que estableix que és el mercat el mecanisme d’assignació eficient per assolir la superació de l'anomenada escletxa digital, no ha estat plenament capaç de garantir-ho en determinades àrees del territori. L’actual escenari regulador defineix el Servei Universal de telecomunicacions com un conjunt definit de serveis, la prestació dels quals ha d’estar garantida per a tots els usuaris finals amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat determinada i a un preu assequible. El Servei Universal neix, com un concepte únic i harmonitzat per a tota la Unió Europea (UE), l'objectiu del qual és crear una xarxa de seguretat que eviti l'exclusió social. Durant anys, del concepte de Servei Universal ha estat exclòs l’accés a Internet mitjançant banda ampla, donat que s’admetia una connectivitat màxima de 56 Kbps, una velocitat que només permetia un accés a Internet mínim, allà on les operadores de telecomunicacions no veien un retorn econòmic clar per poder invertir-hi, fet que va permetre fer augmentar l’anomenada escletxa digital. En aquest escenari, Localret va demanar a través de les diferents resolucions aprovades en anteriors assemblees generals, que s’inclogués l’accés a Internet mitjançant banda ampla dins del Servei Universal de telecomunicacions. Amb l'aprovació de la Directiva 2009/136/CE de 25 de novembre, del Parlament Europeu i del Consell (per la qual es modifiquen, entre altres, la Directiva 2002/22/CE), correspon als Estats membres la facultat de determinar la velocitat de transmissió de

dades que permeti l'accés funcional a Internet, tenint en compte les específiques circumstàncies dels mercats nacionals. Així, el 4 de març de 2011, la Llei 2/2011 d'Economia Sostenible en el seu article 52, va establir que la connexió a la xarxa pública de comunicacions electròniques amb capacitat d'accés funcional a Internet, garantida pel Servei Universal de telecomunicacions, ha de permetre comunicacions de dades en banda ampla a una velocitat en sentit descendent d’1 Mbps. En compliment d’aquesta previsió, el Reial Decret 726/2011, de 20 de maig, va modificar el Reial Decret 424/2005, sobre les condicions per la prestació de serveis de comunicacions electròniques, el Servei Universal y la protecció dels usuaris (RSU) establint que, l'operador designat garantirà a cada usuari que la mitjana de velocitat de la seva connexió, en qualsevol període de 24 hores, sigui com a mínim 1 Mbps. El Projecte de Llei General de Telecomunicacions, aprovat el 13 de setembre de 2013 pel Govern de l’Estat, i actualment en tramitació parlamentària, recull que tots els usuaris finals han de poder obtenir una connexió a la xarxa pública de comunicacions electròniques des d'una ubicació fixa, sempre que les seves sol·licituds es considerin raonables, permeten realitzar entre d’altres, comunicacions de dades en banda ampla a una velocitat en sentit descendent d'1Mbit per segon. Per altra banda, pel que fa a l'oferta de serveis de banda ampla o banda ampla ultra-ràpida, molts operadors no tenen la possibilitat de prestar serveis d'usuari final, en no disposar d'infraestructures o xarxes que els permeti oferir els serveis requerits pels ciutadans, empreses i Administracions Públiques. Aquesta situació es reflecteix en la manca d'una adequada competència, preus alts i serveis inexistents o inadequats. Situació aquesta, que afecta d’una manera més greu al sector empresarial o polígons industrials, donat que pot perjudicar considerablement l’activitat de les seves empreses. En els darrers anys, aquesta situació de competència poc efectiva, ha estat acompanyada per l’esforç de les administracions públiques catalanes d’impulsar el desplegament, al màxim nombre de municipis, d’una xarxa de comunicacions electròniques de gran amplada de banda basada en fibra òptica. Fet que ha comportat una col·laboració intensa entre la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret. Així, el 18 d’octubre de 2010 es signà el Contracte entre la Generalitat de Catalunya i l'empresa privada Xarxa Oberta de Comunicació i Tecnologia de Catalunya, S.A (XOC), pel desplegament d’una xarxa de fibra òptica de titularitat pública, i la seva explotació i comercialització durant un període de 20 anys. Així mateix, l’1 d’octubre de 2012 es signà el Contracte entre la Generalitat de Catalunya i la UTE Telefónica de España, SAU – Telefónica Móviles España, SAU, per a la provisió del servei de connectivitat de totes les seus de la Generalitat no incloses en l’abast del projecte Xarxa Oberta de Catalunya, durant un període de 10 anys. En aquesta línia, el 8 d’octubre de 2013, el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovà el pressupost, per als propers 3 anys, del desplegament d’XFOCAT (Xarxa de fibra òptica de Catalunya), que incorpora els dos contractes vigents indicats anteriorment.

En termes generals, el desplegament aprovat d’XFOCAT contempla, la connexió amb alta capacitat de fins el 73% de les seus que la Generalitat de Catalunya té repartides pel territori català, i la possibilitat que els municipis puguin connectar, com a mínim, una de les seves dependències a la xarxa d’alta capacitat. Tanmateix, el projecte XFOCAT pretén aprofitar l’excedent de capacitat de la xarxa, per facilitar que els operadors de telecomunicacions (mercat majorista) en puguin fer ús, i per tant generar una oferta competitiva als ciutadans, les empreses i les Administracions Públiques (subjecte a les condicions a determinar per la Direcció General de Competència de la Comissió Europea). Atès que Localret considera insuficient i necessària la revisió de les prestacions contingudes en el Servei Universal i molt especialment la que fa referència a la “velocitat suficient per accedir de forma funcional a Internet” de l’art. 22.1.a) de la Llei General de Telecomunicacions, o de l’art. 25.1.a) del Projecte de Llei General de Telecomunicacions actualment en tramitació parlamentària. Atès que la Llei General de Telecomunicacions i el Projecte de Llei General de Telecomunicacions actualment en tramitació parlamentària, estableixen que el Govern de l’Estat podrà imposar altres obligacions de servei públic, motivades per raons de cohesió territorial o d’extensió de l’ús de nous serveis i tecnologies. Atès que l'Agenda Digital per a Europa, principal instrument per al compliment dels objectius de l'Estratègia Europa 2020, persegueix que per al 2020 tots els europeus tinguin la possibilitat d'accedir a connexions de banda ampla a una velocitat com a mínim de 30 Mbps, i que, almenys, un 50% de les llars europees, estiguin abonades a connexions de banda ampla superiors a 100 Mbps (objectius incorporats a l'agenda digital espanyola, aprovada pel Govern al febrer de 2013). Ateses les creixents necessitats de connectivitat dels ciutadans, empreses i Administracions Públiques, i donat que en moltes àrees del territori català, l'oferta de serveis de banda ampla o banda ampla ultra-ràpida es dóna en uns termes de qualitat i competència de serveis inadequats. Atès que el 8 d’octubre de 2013, el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovà el pressupost per als propers 3 anys del desplegament d’XFOCAT, que pretén aprofitar l’excedent de capacitat de la xarxa, per facilitar que els operadors de telecomunicacions en puguin fer ús, i per tant fomentar una millor qualitat i competència de serveis. Atès que el desplegament d’XFOCAT, considera fonamental el paper dels municipis en el seu desplegament, i contempla la possibilitat de generar oportunitats que permetin als ajuntaments la millora i l’eficiència dels serveis públics en els municipis. Atesa la voluntat de la Generalitat de Catalunya de signar amb el Consorci Localret, un Conveni de Col·laboració per al desenvolupament de l’estratègia Territorial TIC en l’àmbit local.

És per tot això que aquest Consell d’Administració proposa a l’Assemblea General del Consorci Localret l’adopció del següents: ACORDS Primer.- Instar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, perquè adopti les mesures corresponents, que permetin revisar de forma continuada i actualitzada, les prestacions contingudes en el Servei Universal, i molt especialment la que fa referència a la velocitat suficient per accedir de forma funcional a Internet, garantint una velocitat real mínima molt superior a 1 Mbps i la seva disponibilitat a preus assequibles, per tal que cap Administració Pública, empresa o ciutadà estigui exclòs de l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació, contribuint així a minimitzat l’escletxa digital. Segon.- Instar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme l’adopció de les mesures corresponents que permetin a les Administracions Locals disposar, de forma àgil i sostenible, de la informació relativa al compliment, en uns terminis raonables, de les obligacions de prestació del Servei Universal. Tercer.- Instar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, perquè adoptin les mesures reguladores que permetin disposar de serveis de banda ampla o banda ampla ultra-ràpida en competència i a preus assequibles, estimulant especialment el desplegament als sector empresarials, polígons industrials i zones menys poblades. Quart.- Reconèixer el paper fonamental de les administracions territorials per garantir l’accés en competència i qualitat als serveis de telecomunicacions, i recolzar el paper del Consorci Localret en la interlocució i la coordinació dels Ajuntaments en relació al desplegament d’infraestructures o xarxes de telecomunicacions en el territori. Cinquè.- Col·laborar i treballar de forma coordinada, amb tots els agents que intervenen en el desplegament d’XFOCAT, especialment amb la Generalitat de Catalunya, per tal de fer sentir la veu del món local, detectar les oportunitats que permetin la millora dels serveis públics, i impulsar la cobertura de xarxes de Nova Generació especialment, als sector empresarials o polígons industrials. Sisè.- Instar el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, perquè adopti les mesures corresponents a nivell normatiu que permetin la intervenció pública per garantir el desplegament de les infraestructures i xarxes de comunicacions electròniques en els respectius territoris d’acord amb tot el que s’ha exposat anteriorment.

Proposta d’acord relativa

al Projecte de Llei General de Telecomunicacions

Proposta d’acord relativa al Projecte de Llei General de Telecomunicacions El passat 13 de setembre 2013, el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei General de Telecomunicacions, actualment en tramitació parlamentària. A la seva Exposició de motius es destaca que aquest projecte de llei té entre els seus principals objectius el de facilitar el desplegament de xarxes i la prestació de serveis de comunicacions electròniques per part dels operadors. Des de Localret compartim aquest objectiu, atès que partim de la convicció que les infraestructures de telecomunicacions, i en especial les xarxes de nova generació, són elements essencials per a la innovació, la vertebració territorial i la cohesió social. No obstant, entenem que el projecte de llei, al·legant la necessitat de “recuperar la unitat de mercat”, vulnera les competències i limita greument les possibilitats d'actuació de les administracions locals en l’àmbit de les telecomunicacions, alhora que incorre en incongruències i contradiccions amb les polítiques estratègiques en matèria d'impuls i coordinació de l'Administració electrònica i els objectius de la pròpia Agenda Digital per a Europa i per a Espanya. En efecte, el projecte de llei regula, per una banda, la instal·lació i explotació de xarxes públiques i la prestació de serveis de comunicacions electròniques per part de les Administracions Públiques (art. 9) d’una manera absolutament restrictiva. Estableix una sèrie de condicions (com ara l’obligació de comunicar els projectes en autoprestació o d’instal·lar o explotar aquestes xarxes o prestar serveis a tercers, a través d’entitats o societats amb aquest objecte social que no podran rebre cap tipus de subvenció o crèdit reemborsable, etc.) que, considerem, constitueixen càrregues injustificades i dificulten absolutament l’actuació de les administracions públiques en l’àmbit de telecomunicacions i, en concret, la prestació de serveis que, avui dia, són absolutament indispensables per aconseguir uns serveis públics eficaços, i especialment, en l’entorn de les denominades “ciutats intel·ligents” (així: la prestació de serveis d’accés a Internet als equipaments municipals; el WiFi als espais públics; etc). De fet, la pròpia Exposició de Motius del projecte de llei reconeix que “s'estableixen condicions estrictes per a l'existència d'operadors controlats directament o indirectament per Administracions Públiques, de manera que es garanteixi la provisió dels serveis sota condicions de mercat i criteris d'inversor privat, evitant d'aquesta manera que es produeixin distorsions de la competència, i amb l'objectiu de racionalitzar la despesa pública”. Localret comparteix el fet que la lliure competència és la millor garantia perquè els ciutadans gaudeixin de serveis de qualitat als millors preus, però quan no hi ha competència per falta o insuficiència de les infraestructures necessàries, la intervenció pública no només s’ha d'acceptar sinó que fins i tot s'ha de fomentar i facilitar, com a part del compromís de l'administració amb els ciutadans.

Així mateix, Localret considera indispensable reconèixer i facilitar l'actuació de les administracions públiques en tots aquells supòsits de prestació de serveis de comunicacions electròniques vinculats a l'exercici de les competències municipals. Actualment, les administracions estan avançant en l’ús intensiu de les TIC, sobretot en la seva relació amb els ciutadans, amb la finalitat de prestar uns serveis públics de qualitat i eficaços, en consonància amb els objectius de l’Agenda Digital Europea i Espanyola. L’actual regulació prevista en la Circular de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions 1/2010, de 15 de juny, per la qual es regulen les condicions d’explotació de xarxes i prestació de serveis de comunicacions electròniques per les Administracions Públiques, tot i que considerem que hauria de facilitar en major mesura aquesta intervenció pública, almenys la possibilita, i reconeix que existeixen una sèrie de serveis que, atesa la seva escassa incidència sobre la competència, han de poder ser prestats per les administracions públiques sense subjecció al principio de l’inversor privat. De fet, recentment, la CMT va iniciar un procés de modificació d’aquesta Circular, atès que l’experiència en la seva aplicació ha fet palès que la majoria de projectes municipals tenen un efecte molt limitat sobre la competència i que, per tant, es fa necessari simplificar els procediments que, en alguns casos, han suposat càrregues innecessàries i/o desproporcionades. Les limitacions i les condicions imposades pel projecte de Llei General de Telecomunicacions, actualment en tramitació, contradiuen aquesta idea i, en conseqüència, incidiran en aquells projectes municipals que actualment s’estan desenvolupant a l’empara d’aquesta regulació, suposant un clar pas enrere i, contràriament a l’objectiu perseguit, poden generar un efecte negatiu sobre la competència, a part de suposar, com s’ha dit, una greu contradicció amb els objectius i polítiques esmentades en matèria d'impuls de la Societat de la Informació. Per altra banda, i en relació al desplegament de les xarxes de comunicacions electròniques per part dels operadors, considerem que la regulació del projecte de llei (arts. 29 a 37), amb la voluntat de simplificar i agilitzar aquest desplegament, deixa buides de contingut les competències municipals concurrents en aquesta matèria. És innegable que el desplegament de les infraestructures i les xarxes de telecomunicacions genera un impacte al territori, motiu pel qual les administracions locals han de poder vetllar per la defensa dels interessos que els correspon tutelar; en concret, per tal que les actuacions urbanístiques en el seu territori es facin de forma ordenada, alhora que es garanteix el desenvolupament tecnològic i les alternatives al dret d’ocupació de les operadores. Des de Localret, compartim la necessària agilització dels procediments per a la instal·lació de les infraestructures de telecomunicacions, però entenem absolutament necessari garantir la seguretat de les instal·lacions, i que les administracions locals puguin regular les condicions tècniques i jurídiques de com ha de portar-se a terme la utilització del seu domini públic i, en general del seu paisatge urbà, entre d’altres qüestions.

El projecte de llei no es remet, com ho fa l’actual LGTel, als límits al dret al desplegament dels operadors derivats de les normatives dictades per les administracions territorials en exercici de les seves competències, sinó que regula o remet a la regulació per part de l’Estat, aspectes que incideixen clarament en qüestions estètiques, urbanístiques i paisatgístiques, o en la pròpia gestió del domini públic local, atorgant una prevalença absoluta a la normativa sectorial de telecomunicacions. En el mateix sentit, els mecanismes de col·laboració regulats en el projecte de llei entre el Ministeri d’Indústria i les Administracions territorials, contenen previsions que vulneren flagrantment les competències locals, en imposar, en cas de desacord, els criteris del Ministeri sobre els propis instruments de planificació territorial o urbanística.

En virtut del que s’ha exposat, VIST que el projecte de Llei General de Telecomunicacions, aprovat pel Govern de l’Estat, actualment es troba en tramitació parlamentària. ATÈS que considerem bàsic reconèixer que les administracions territorials tenen una especial responsabilitat davant dels ciutadans i constitueixen un agent primordial a l'hora d'evitar l’escletxa digital. ATÈS que les Administracions públiques han de poder fer un ús intensiu de les TIC, sobretot en la seva relació amb els ciutadans, amb la finalitat de prestar uns serveis públics de qualitat i eficaços. ATÈS que en el desplegament de les infraestructures i xarxes de comunicacions electròniques per part dels operadors, concorren clarament competències de titularitat local. El Consell d’Administració proposa a l’Assemblea General del Consorci Localret, l’adopció dels següents:

ACORDS PRIMER.- SOL·LICITAR la modificació del projecte de Llei General de Telecomunicacions, en relació a tots aquells aspectes que suposen una clara vulneració de les competències de les administracions locals pel que fa al desplegament de les infraestructures i xarxes de comunicacions electròniques al territori, així com tots aquells aspectes que limiten greument l’explotació de xarxes i la prestació de serveis de comunicacions electròniques per part de les Administracions Públiques. SEGON.- INSTAR el Govern de l’Estat a adoptar les mesures destinades a reconèixer la intervenció de les administracions territorials en l’àmbit de les telecomunicacions, i a garantir l’exercici de les seves legítimes competències, així com de les seves responsabilitats davant dels ciutadans, a l'hora d'evitar l’escletxa digital i fomentar l’ús de les TIC, per tal de prestar uns serveis públics de qualitat i eficaços.

localret.cat@localret