11

Un Centre d’Estudis per a la Música DodecafònicaEduard Bru 003

Fent ziga-zagues 011Andreu Arriola projectes d’estudiants 015

Imaginando el dodecafonismo en las topografías del Park Güell 047Aquiles González projectes d’estudiants 053

Si us plau, em podria indicar la casaon va viure el mestre Schönberg? 095Lluís Vives projectes d’estudiants 099

Índex

22

33

Plantejament

El curs 2011-12 rectifica parcialment el nostre modus operandi previ.

Podríem caracteritzar els nostres cursos del darrer any de la carrera pel seu interès en situar a l’estudiant al davant de situacions que requerien una alta atenció a les relacions entre projecte i lloc, singularment a les que són plantejables entre l’objecte i la ciutat.

Entenem ara que el domini per part de l’estudiant del llenguatge arquitectònic necessita, en l’estat de coses actual, tant ésser testat al final de la carrera, com probablement, reforçat. Així, el programa proposat per al segon quadrimestre atorga –i demana– una gran llibertat d’acció al projectista, i posa èmfasi en les qüestions relacionades amb el llenguatge.

Determinats fets de l’activitat cultural recent de la nostra ciutat, com l’exposició homenatge a Juan Eduardo Cirlot* o el recent Lulú d’Alban Berg al Liceu, han revifat vincles culturals amb altres situacions de crisi, que poden ésser d’especial utilitat en el context actual.

Després de la Primera Guerra Mundial, l’Imperi Austro-hongarès s’enfonsà i, amb ell, la seva capital Viena –origen de la majoria

de les aventures artístiques de les dècades prèvies– passà a ser la ciutat provincial que és avui en dia (llegiu Thomas Bernhard).

La República de Weimar (1919-1933), una petita ciutat a tocar de Berlín que ostentà la capital d’Alemanya entre les dues Guerres Mundials, incorporà llavors bona part dels protagonistes de l’escena vienesa. Weimar caigué políticament el 1933, i el 1939 començà la Segona Guerra Mundial.

En les arts es van produir una sèrie de crisis concatenades de dimensions titàniques que han dirigit la pràctica artística amb conseqüències que arriben fins la actualitat (vegeu Annex 1).

Un dels protagonistes principals de les avantguardes del moment, Arnold Schönberg, va passar al barri de Vallcarca de Barcelona part d’aquells anys, entre 1931 i 1932, transcendentals per a la seva obra. Fou probablement allà on acabà la seva –potser– principal obra: Moses und Aron (Moisès i Aarón).

A partir d’aquest fet s’ha organitzat el programa del quadrimestre.

* Exposició al Centre d’Arts Santa Mònica. Comissari: Enric Granell

Un Centre d’Estudis per a la Música DodecafònicaEduard Bru BistuEr

Juny 2012

44

Es tractava de projectar, al costat de la casa que Arnold Schönberg va tenir a Barcelona (Baixada de Briz, a Vallcarca) un Centre d’Estudis per a la Música Dodecafònica, a més de 4 pavellons –independents però relacionats amb el Centre– per als estudiosos dels tres compositors més destacats d’aquest corrent (el propi Schönberg, Alban Berg i Anton Webern) així com per a Juan Eduardo Cirlot, introductor del treball de Schönberg, poeta i teòric de l’art (vegeu Annex 2).

Resultats

És peculiar que la trajectòria dodecafònica sigui desxifrable tant des de punts de vista amb aspiracions de rigor científic, com des de pulsions irracionalistes.

Al cap i a la fi l’atonalitat es constitueix a base de regularitzar les distàncies entre tons i semitons de la escala cromàtica habitual, és a dir, la de 7 tons i 5 semitons, que passa a 14 semitons separats per intervals regulars.Es dota, així doncs, d’una regularitat inqüestionable. Al temps, Schönberg, Webern, Berg i altres ens han mostrat, especialment el darrer, com aquesta via pot constituir un vehicle formidable per expressar estats d’ànim amb una extraordinària càrrega emocional.

Entenc que en les propostes obtingudes, els nostres estudiants es mouen precisament entre aquests dos pols.

Pel demés, el tema i el lloc semblen tenir un atractiu magnètic, Cirlotià, diríem,

incontestable: serà perquè l’estat de coses actual sembla assolir, poc a poc, un spleen emparentat amb aquella Barcelona deprimida i crispada dels anys 40 i primers 50, aquella en què el crític i poeta Cirlot homenatjava la caseta de Schönberg a Vallcarca.

Ens anem, potser, convertint lentament en habitants d’una Vallcarca gegantina? O d’una Viena que es desperta disminuïda com aquella que va col·laborar decisivament a l’eclosió dodecafonista?

Res està perdut si la consciència es manté. Ens donaríem per satisfets si amb aquest exercici haguéssim ajudat mínimament –des de l’acció de futur que sempre és un projecte, construït o dibuixat– a una major consciència de l’estat de les coses del moment, ensems a les seves possibles arrels i relacions, doncs aquesta és necessària per a fer-les millor.

Barcelona, Juny 2012

Eduard Bru Bistuer, CatedràticAndreu Arriola Madorell, Professor Associat i responsable de grupAquiles González Raventós, Professor Titular i responsable de grupLluís Vives Sanfeliu, Professor Associat i responsable de grupEduard Calafell Lafuente, Professor AssociatJoan Valls Matheu, Becari de docència

55

Annex 1. Crisi i art

L’art és conseqüència de la crisi o l’anuncia? És cert que la Bauhaus neix (1919) immediatament després de la Primera Guerra Mundial (1918) però la Faguswerk de Gropius és 3 anys anterior al seu inici.Schönberg acaba Moses und Aron entre les dues Guerres Mundials, però la comença, probablement, abans de la Primera. Donat que és un tema que pot barrejar-se, a algun nivell, amb la concepció del projecte que es proposa, hem elaborat el següent quadre.

Artistes precursors de la modernitat NO relacionats amb les Guerres Mundials de l’Edat ModernaOtto Wagner, Viena, 1841-1918Gustav Klimt, Viena 1862-1918 Joseph Maria Olbrich, Viena 1867-1908Bruno Taut, 1880 Alemanya - 1938 Istambul

Artistes precursors de la modernitat relacionats amb la Primera Guerra MundialRichard Strauss, Munich, 1864-1949 Hans Poelzig, Berlín, 1869-1936Adolf Loos, 1870-1933 Hugo von Hofmannsthal, 1874-1929 Alban Berg, Viena, 1885-1935Sigmund Freud, 1886 Txèquia - 1939 U.K.Egon Schiele, Àustria, 1890-1918 Vladimir Maiakovski, 1893 Geòrgia - 1930 Moscou

Artistes precursors de la modernitat relacionats amb les dues Guerres MundialsJosef Hoffmann, Viena 1870-1956Arnold Schönberg, Viena 1874 - LA 1951Thomas Mann, Alemanya 1875 - 1955Stefan Zweig, Viena 1881 - Brasil 1942Pablo Picasso, Espanya 1881- França 1973

Anton Webern, Viena 1883-1945Walter Gropius, 1883-1969“Coco” Chanel, 1883-1971Oskar Kokoschka, 1886-1980 Ludwig Mies van der Rohe, Alemanya 1886 - USA 1969Rudolph Schindler, Viena 1887 - LA1953 Otto Dix, Alemanya 1891-1969Richard Neutra, Viena 1892 - USA 1970George Grosz, Berlín 1893-1959 Albert Speer, 1905-1981

Annex 2. Quadre de superfícies

Centre d’Estudis - Recepció: 15 m2- Hall o foyer per recepcions: 120 m2- Sala de concerts per a 200 espectadors asseguts en pendent- Sala d’estudi-biblioteca: 100 m2- Sales d’assaig: 2 de 15 i 2 de 25 m2- Menjador: 80 m2- Cuina: 30 m2- Sala d’espera: 25 m2 - Despatxos: 2 de 20 m2- Oficines: 40 m2- Secretaria: 20 m2

Habitatges (per cada un dels 4)- Saló-smoking room: 50 m2- Biblioteca: 30 m2 (en Cirlot, 50 m2)- Sala de música, on ubicar amb facilitat dos pianos exempts de les parets (en el programa Cirlot, un sol piano)- Sala de reunions: 40 m2- Despatxos: 2 de 20 m2- Dormitoris amb bany: 3 de 20 m2- Menjador amb petit office: 40 m2- Magatzem: 20 m2

77

Juan Eduardo Cirlot, “La dama de Vallcarca”, Correo de las Artes nº4, 23 d’abril de 1957

88

Fotografies extretes del catàleg de l’exposició “Juan Eduardo Cirlot. L’habitació imaginària” d’Enric Granell

99

Juan Eduardo Cirlot, original de “Bajada de Britz, 13”

1111

Fent ziga-zagues

Professor: Andreu ArriolA

Rampa a Vallcarca AA_01Xavier Mas Álvarez

La música a través del terreny AA_02Helena Cardona Tamayo

La música per estrats AA_03Patricia Artes de Arcos Klein

1515

Rampa a Vallcarca AA_01

1616

AA_01

Plantes baixes

1717

AA_01

Plantes primeres

1818

AA_01

Alçat Carrer Mare de Déu del Coll

La forta pendent del solar de Vallcarca s’afronta mitjançant un seguit de plataformes trapezoïdals esglaonades i una rampa perimetral que relaciona tot el projecte. El programa de tipus residencial es situa a la part alta del solar, mentre que el centre de música es vincula amb el carrer Mare de Déu del Coll.

En cada una de les plataformes els propis murs de contenció delimiten un volum de formigó tintat de color terrós, que en el cas de les residències incorporen un jardí obert en l’orientació de la pendent. Les cobertes inclinades evoquen l’ascensió de la rampa de manera que, a efectes visuals, el conjunt del projecte es relaciona materialment i també geomètricament.

1919

AA_01

Secció per la sala de concerts

2020

AA_01

Secció longitudinalSecció pel centre del solar

2121

AA_01

2222

AA_01

2323

AA_01

Acabats exteriors

Façana: formigó in-situCoberta: plaques de formigó prefabricatJardí: terreny natural

Acabats interiors

Sostre: formigó in-situParets: aplacat de fustaPaviment: formigó monolític

AA_01

2424

AA_01

Maqueta del projecte

2525

La música a través del terreny AA_02

2626

AA_02

2727

AA_02

2828

AA_02

Vallcarca és un barri amagat entre dos turons, el Putxet i el Coll, Aquesta condició fa que sigui un barri amb molta pendent on els carrers, en ocasions, es converteixen en escales. El solar a intervenir té un 25% de pendent i està limitat superior i inferiorment per dos carrers horitzontals i per un tercer que, tal i com el seu nom indica –Baixada de Briz– té una forta inclinació.

El projecte parteix d’una reflexió inicial sobre el terreny, donant èmfasi a la relació entre la volumetria i la topografia i contemplant les diferents possibilitats d’interacció. Així doncs, es defineixen tres maneres de relacionar-se amb el terreny: la intersecció, l’exempció i la limitació.

2929

AA_02

3030

AA_02

El Centre d’Estudis per a la Música Dodecafònica consta d’una part pública, el centre de música, i d’una part privada, les residències. La solució davant la barreja d’usos passa per disposar el programa públic en els extrems inferior i superior de la parcel·la, que des del punt de vista urbanístic dóna resposta a les alineacions de carrer. Les residències es disposen entremig, donant com a resultat una sèrie de volums que ballen dins l’espai. La unitat del conjunt s’obté per una galeria subterrània que va relacionant i comunicant les diferents sales de música de cada residència, obtenint una perforació en el terreny per on flueix el so.

El projecte pot explicar-se en dues plantes, una de semi enterrada i l’altra oberta a l’exterior, utilitzant el sistema d’intersecció-buidat del terreny explicat en el gràfic adjunt.

3131

AA_02

3232

AA_02

3333

AA_02

3434

AA_02

3535

El Centre d’Estudis Dodecafònics s’ubica al barri de Vallcarca en una parcel·la amb molta pendent, factor important en el projecte. Les construccions actuals del solar es col·loquen sobre terrasses a diferents nivells. El projecte utilitza aquesta estratègia i afegeix unes circulacions transversals (escales) que comuniquen totes les terrasses.

Part del projecte és semi soterrat, aprofitant les cobertes com a terrasses, mentre que als extrems sobresurten uns cossos que

s’assimilen a les petites edificacions veïnes. El Centre d’Estudis, amb els espais de caràcter més públic, es col·loca en la part inferior del solar, mentre que els pavellons per als residents ocupen la part superior, cadascun amb una terrassa pròpia.

Els murs de contenció tenen una gran presència. El mateix mur és el que a continuació es converteix en façana frontal, perforant-se en forma de porxo o de finestra per permetre el pas de la llum.

La música per estrats AA_03

3636

Emplaçament

AA_03

3737

AA_03

Planta de cobertes i alçats

3838

Planta baixa (cota 110 m) i secció longitudinal

AA_03

3939

AA_03

Planta primera (cota 113,75 m) i secció transversal

4040

Planta cota 117,5 m i planta cota 120,5 m

AA_03

4141

Planta cota 123,75 m i planta cota 127 m

AA_03

4242

Planta cota 130,25 m (2a planta residències)

AA_03

4343

Detall dels pavellons per a residència

AA_03

4444

AA_03

Imatge aèria de les cobertes

4747

Imaginando el dodecafonismo en las topografías

del Park Güell

Professor: Aquiles González RAventós

Silenci? AG_01Sandra Núñez Malavé

Introspecció panoràmica AG_02Jaume Maimó Far

Spieluhr (Capsa de Música) AG_03Mª Dolors Ollero Vila

L’escala: la continuïtat dels espais AG_04Marina Morey Rubert

5353

Silenci? AG_01

5454

AG_01

5555

AG_01

5656

AG_01

5757

AG_01

Bancals projectats

Bancals existents

5858

AG_01

Alçat per Baixada de Briz segons projecte, amb projecció dels bancals del solar

Alçat per Baixada de Briz abans de la intervenció, amb projecció dels bancals del solar

5959

AG_01

- Com passar d’un sistema-llenguatge a un projecte-obra arquitectònica?- Com passar d’un llenguatge musical precís com la música dodecafònica a una obra musical?- Fent narrativa a través del llenguatge. - Com?- Imagina: “ Pujant per la Baixada de Briz em trobo un conjunt de terrasses, una successió de murs i plataformes on sembla ser que els arbres neixen de forats. Crec que pujant per aquests bancals transformats en terrasses públiques puc arribar al carrer de dalt. Els murs em recorden a les feixes dels camps de conreu i la pedra al Park Güell. Pujo per la Baixada de Briz i em sobta veure

un mur antic, amb portes de ferro colat de la mateixa època, semblen les entrades de les cases que hi havia abans. Es troben obertes i conviden a entrar, entro i sorprenentment sóc en aquelles terrasses que he vist al principi, ara ho entenc tot, el centre d’estudis es troba sota els meus peus i per això el arbres no neixen de les terrasses sinó més aviat dels patis de les edificacions soterrades. Sembla que no existeixi cap edifici, com si tot això hagi estat sempre així. Silenci.”- Parteixes d’un sistema, arguments inicials, i transformes allò en arquitectura a través d’imaginar-te els espais. Llavors, podem arribar a entendre l’arquitectura com un sistema de relacions?

Vista 1

6060

AG_01

Planta auditori (cota -0,40 m)

6161

AG_01 AG_01

Planta coberta auditori (cota +3,25m)

6262

AG_01

Secció A-A’

6363

Introspecció panoràmica AG_02

Emplaçament

6464

AG_02

En un entorn urbà amb una pendent molt acusada, on imperen les irregularitats, s’intenta ordenar l’espai públic a través de l’articulació dels edificis mitjançant un parc i oferint al centre d’estudis dodecafònics una plaça de benvinguda.

El projecte, d’inspiració dodecafonista i amb referències deconstructivistes, pren un aire

brutalista de cara a l’exterior que emmascara de manera misteriosa l’univers interior que aquest amaga. Es busca en tot moment crear un joc entre la relació dels espais interiors sense fer-ho evident de portes enfora.

Les vivendes queden transformades en recorreguts entrellaçats, els quals tan sols es fan intel·ligibles des de l’experimentació.

6565

AG_02

P5 cota +31m

P3 cota +24m

P1 cota +17m

P4 cota +27,5m

P2 cota +20,5m

Plantes dels habitatges

6666

AG_02

6767

AG_02

6868

AG_02

Alçats

6969

AG_02

Plantes del Centre d’Estudis i l’auditori

P1 cota +6,5m

PB cota +3m

7070

AG_02

Seccions transversals

7171

AG_02

Detall d’una aula de música

7272

AG_02

Vista de conjunt des del carrer Mare de Déu del Coll

7373

Spieluhr (Capsa de Música) AG_03

Llenguatge

7474

Emplaçament

AG_03

La llibertat d’acció que se’ns ofereix en aquest exercici ha permès pensar en un llenguatge capaç de materialitzar les diferents relacions que sorgeixen entre el lloc, el programa i la música.El Centre d’Estudis per a la Música Dodecafònica està ideat com una capsa de música: tancat en el seu perímetre del soroll i les distraccions exteriors per abocar-se a un espai central estàtic, invariant. Tot i així, una de les parets de la capsa s’obre a la ciutat, repetint el criteri d’accés dels pavellons. Es tracta d’un espai cobert, d’ombra, que

marca l’entrada i defineix un balcó-mirador cap a la ciutat. De la mateixa manera que el vèrtex comú entre els tres compositors és la música dodecafònica, els tres pavellons dels estudiants es disposen en ventall a partir d’un mateix punt de gir. El pavelló corresponent a l’estudiós de Schönberg queda a la part central, on es materialitza la transparència del seu coneixement cap als seus deixebles, que s’obren a ell. Les tres sales de música, a doble espai, reposen sobre la casa de l’estudiós del poeta Cirlot, representant la part teòrica de la música dodecafònica.

7575

AG_03

Pavellons dels músics. Planta superior habitatges (cota +17,75 m)

7676

Pavellons dels músics. Planta inferior habitatges (cota +14,50 m)

AG_03

7777

AG_03

Pavelló Cirlot i Centre de Música. Planta superior Centre de Música (cota +8,00 m)

7878

AG_03

Centre de Música. Auditori. Planta primera (cota +3,50 m)

7979

AG_03

Centre de Música. Auditori. Planta baixa (cota +0,00 m)

8080

Alçats des dels carrers

AG_03

8181

Seccions-alçat

AG_03

A-A’

B-B’

C-C’

8282

AG_03

Detall constructiu

8383

L’escala: la continuïtat dels espais AG_04

Primera aproximació. Col·locació de les peces construïdes, definició de l’espai lliure i distinció d’espais

El projecte sorgeix fonamentalment a partir de dos punts importants: el lloc i el programa. L’organització del programa es basa en la fragmentació en diferents edificis, que es col·loquen sobre el terreny respectant al màxim la topografia existent. Alhora, aquesta mateixa fragmentació permet caracteritzar cada edifici depenent de l’autor que s’hi estudia en el seu interior. El projecte es conforma com una successió de volums que es van cosint entre ells i amb el terreny mitjançant un passeig interior i el propi espai lliure natural, que en aquest cas no queda com un espai residual sinó que omple de riquesa el projecte.

El passeig és l’encarregat de donar ordre i continuïtat al projecte, ja que el travessa en tota la seva longitud, permetent el pas mitjançant unes escales o bé una rampa, i creant davant de l’auditori una plaça que és concebuda com un espai d’espera i de reunió.

La pedra és el material que defineix tot allò que és construït i ho fa en forma d’aplacat per aconseguir una escala més urbana. Contràriament, la vegetació s’encarrega de donar vida i aire als espais de transició i de repòs.

8484

AG_04

Emplaçament

8585

Planta cota 116 m i alçat Baixada de Briz

AG_04

8686

AG_04

Planta cota 119 m i secció longitudinal A-A’

8787

AG_04

Planta cota 122 m

8888

Plantes del Centre d’Estudis i desplegament de plantes per cotes d’alçada

AG_04

8989

Habitatge tipus

AG_04

9090

Fragment d’alçat del passeig interior i detall de façana d’aplacat de pedra

AG_04

9191

Alçat des del carrer Mare de Déu del Coll

AG_04

9292

AG_04

9595

Si us plau, em podria indicar la casa on va viure el mestre Schönberg?

Professor: LLuís ViVes

Recintes LLV_01Carme de Cara Nadal

Intervenir ≠ oblidar LLV_02Xènia Ramis Munar

Construïnt el buit LLV_03Laura Pérez Amaral

9999

Recintes LLV_01

100100

LLV_01

Alçat Baixada de Briz

Esquema dels recintes

101101

LLV_01

Planta cobertes

102102

LLV_01

Maqueta

Alçat des del jardí

El projecte es desenvolupa a partir d’un sistema de recintes que organitzen el programa. Es tracta d’incloure, en un mateix solar a Vallcarca, un conjunt de 4 habitatges i un Centre de d’Estudis de Música Dodecafònica. Al ser una agrupació de peces amb usos variats, hi apareix un conflicte dins l’ordre de la privacitat. L’escala de major a menor privacitat es resol amb

una estructura de cossos que va de major a menor mida i que crea, així, espais buits per on s’estableix la connexió entre l’interior i l’exterior. Tot el projecte s’organitza sota la mateixa coberta, obrint forats que creen un sistema independent a cada peça i combinant buits i plens il·luminats de forma zenital.

103103

LLV_01

Planta baixa

104104

LLV_01

Secció longitudinal

Vista de conjunt

105105

LLV_01

106106

LLV_01

Plantes i secció de l’habitatge tipus

107107

LLV_01

Detalls constructius i materialitat del projecte

108108

LLV_01

109109

Intervenir ≠ oblidar LLV_02

110110

LLV_02

111111

LLV_02

112112

LLV_02

Planta accés Carrer Mare de Déu del Coll

El projecte parteix de la idea de preservar al màxim possible el caràcter de l’emplaçament, el tradicional del barri de Vallcarca. Per això, es decideix conservar la major part dels murs preexistents i col•locar el nou projecte a dintre d’aquests, amb una inclinació de 45 graus respecte el que ja està construït. Els volums creats es corresponen amb l’escala del lloc i, en alguns casos, es connecten subterràniament per unir diferents parts del programa.

Els espais que sorgeixen entre els murs mantinguts i els nous s’utilitzen com a patis d’entrada –molt freqüents en la zona– i patis de llum que doten a cada estança d’una zona exterior adequada al seu ús. A més, es determina la unificació del projectepintant tots els murs de blanc, decisió que permet que la reflexió de la llum solar arribi correctament a l’interior i doni una major sensació d’amplitud a aquests espais.

113113

LLV_02

Planta accés Baixada de Briz

114114

LLV_02

115115

LLV_02

Detalls constructius i materialitat del projecte

116116

Maqueta 3 | estudi de l’estructura.

LLV_02

117117

Vistes dels nous espais

LLV_02

118118

LLV_02

119119

Construïnt el buit LLV_03

Context: definició formal

Atenent al lloc, la resposta del projecte potencia la connexió des del metro de Vallcarca cap al Parc Güell, creant un recorregut que es comprimeix i es descomprimeix seguint un ritme. La successió d’espais públics recolzats en el programa potencia l’entorn i dóna qualitat al pas, a més de resoldre el problema del pendent. A causa de la topografia accidentada, el projecte es col·loca en el lloc d’una forma tranquil·la, adaptant-se a les corbes de nivell preexistents. Les traces principals, tot i la irregularitat de la parcel·la, intenten

respectar el context urbà i que el Centre de Música Dodecafònica sigui l’element d’unió i de transició de les 3 cotes principals: l’accés des del carrer de vianants (+118), l’accés principal des de la plaça de l’auditori (+115) i la cota de la plaça de la residència de Cirlot i la biblioteca (+121). Un cop dins les peces, ens trobem amb caixes que es maclen entre elles on els recorreguts, tant públics com privats, absorbeixen les irregularitats de la parcel·la i creen un ritme que es repeteix per a les quatre residències.

120120

Relació espai públic-espai privat

LLV_03

121121

LLV_03

122122

Planta cota 115 m

LLV_03

123123

LLV_03

Planta cota 118 m

124124

Planta cota 121 m

LLV_03

125125

Planta cota 127 m

LLV_03

126126

Planta cota 130 m (2a planta residències)

LLV_03

127127

Planta cota 133 m

LLV_03

128128

Detall façana sud centre de música

LLV_03