Gràcia Nord-Vallcarca, 40

20
núm. 40 GRÀCIA nord REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA l'associació on tothom hi té cabuda Any 2013 - Primer Trimestre REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA l'associació on tothom hi té cabuda Any 2013 - Primer Trimestre núm. 40

description

Revista de l'Associació de Veïns Gràcia Nord-Vallcarca, al barri de Gràcia de Barcelona.

Transcript of Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Page 1: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

núm. 40

GRÀCIAnordREVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCA

l'associació on tothom hi té cabudaAny 2013 - Primer Trimestre

REVISTA DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS GRÀCIA NORD-VALLCARCAl'associació on tothom hi té cabuda

Any 2013 - Primer Trimestre

núm. 40

Page 2: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

PRESIDENTJoan Falqués i Serra

SECRETàRIaIrene Güell Vives

TRESORERaCarmen Hernández

Pallás

INFORMaCIÓav. Vallcarca, 99-101, bxs

http://gracia-nord.blogspot.com

[email protected]

COORDINaCIÓJoan Falqués Serra

august Lorente i Tibau

COL·LaBORaXavier Gállego i Lucas

Josep Riera agustíJuan Lucas Pons Lalaguna

Manuel Toribio

DISSENY GRàFICaugust Lorente i Tibau

IMPRESSIÓDeBarris, sccl

PORTaDa

40butlletí trimestral

viu

al b

ar

ri,

com

pra

al b

ar

ri

El butlletí no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors.

Les Associacions de Veïns i Veïnes no disposen de mitjans propis

per a desenvolupar les seves activitats, per la qual cosa la teva

afiliació i ajuda és fonamental. Si creus en la solidaritat i el res-

pecte, si t'agraden les zones verdes i l'aire pur, si t'interessa la

cultura i l'esport, si voleu lluitar per un barri millor per a tothom,

uneix-te a nosaltres; et necessitem.

La primavera ja és aquí

GRÀCIAnord

2

primer TrimesTre - Any 2013

Page 3: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Vivim uns temps més que convulsos. a Vallcarca aquests temps de crisi els vivim amb les mateixes dificultats que arreu però, alhora, amb particularitats que fan del nostre barri una realitat ben diferenciada.

No cal que repetim el que, sens dubte, sabeu perfecta-ment. Tenim un projecte de reforma del barri “aturat”, un estat habitual des de la seva aprovació allà pel 2.002. Un projecte que hauria d'haver acabat fa tres anys. Res no es mou, sense comentaris.

a més a més de la inacció de l'administració, noves difi-cultats van solapant-se a les anteriors. No veiem la re-generació del barri que ens agradaria, en bona mesura, a causa de l'immobilisme, en matèria d'obra pública, del nostre ajuntament. Malauradament, els darrers temps, persones alienes al barri ocupen l'espai de tots i, amb la seva actuació, el malmeten, deteriorant-lo inexorable-ment.

Des de l'associació creiem fermament en els processos de la democràcia participativa. Exigim, a qui en tingui la responsabilitat, la participació ciutadana en la construc-ció d'un entorn i d'un espai agradables i que sigui el que ens agradi, a tots.

a tall d'exemple, ara en plena actualitat, tenim el projec-

te d'urbanització (temporal, per dos anys) del solar que ocupava l'antiga Casita Blanca, un projecte que no aca-ba d'arrancar mai. Sembla ser que la Fundació ametller s'encarregarà de gestionar l'espai, amb un disseny hores d'ara, ben boirós. El Districte ens ha fet palès que farà una presentació del mateix a la Biblioteca Jaume Fuster. També s'ha compromès a escoltar la votació dels veïns.

S'ha parlat, encara que no ens agrada gens la idea, d'uti-litzar el solar com a hort urbà. Tenim seriosos dubtes de la viabilitat atès que, soterrades, s'hi troben encara les instal·lacions dels sòtans (aparcaments) de l'antiga Casita Blanca.

Finalment, reconeixem que la Guàrdia Urbana i altres estaments, escolten les trucades dels veïns i, gairebé sempre, solucionen els petits problemes que se'ls plan-tegen. Creiem, però, que la GU no només s'hauria de moure després de les queixes o els suggeriments dels veïns i veïnes Estem convençuts que caldria que pren-gués la iniciativa i, de mutu propi, actués; per exemple, per regular l'ocupació de l'espai públic, que és de tots i totes i, així, evitar la degradació progressiva del barri i d'alguns equipaments principals que, a poc a poc, van perdent la seva brillantor i qualitat inicials.

Que així sigui!

editorialres no es mou

GRÀCIAnord

3

primer TrimesTre - Any 2013

Page 4: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Hem assisititDurant els darrers mesos, diferents membres de l’as-sociació han assistit a algunes reunions amb el Distric-te, Guàrdia Urbana...

a continuació us en fem cinc cèntims:

Març d’enguany

Hem assistit a l’aula ambiental del Bosc del Turull a la presentació del “Projecte dels horts de les cases”. aquests horts estan situats a tocar de la Plaça de Va-llcarca, just abans del Viaducte homònim.

aquest horts estan gestionats per Heura i per Lar de Pau, dos entitats que acullen persones sense llar i amb risc d’exclusió social.

També hi col·labora l’Escola de Disseny en l’ambienta-ció de l’espai que compta amb una pista de bàsquet, de lliure accés.

Tot plegat fa que aquest espai sigui molt més agrada-ble que temps enrere, quan era un immens solar buit.

Durant aquest mateix mes també hem assistit a una reunió informativa, a la Seu del Districte, sobre el Pro-jecte d’actuació al Park Güell i àrea d’influència.

En aquesta reunió es van comentar diferents aspectes:

• Acausadelgrannombredevisitantsquesuportal’espai cada dia, es vol regular l’accés només a la part monumental, que quedarà delimitat d’una ma-nera que encara no està totalment definida. Se’ns informa d’una sèrie de dades al respecte:

o els veïns del Park (La Salut, Vallcarca, Peni-tents, etc) hi tenen lliure accés a qualsevol hora i sense limitacions de cap mena;

o l’aforament màxim serà de 800 persones/hora

o També hi podran accedir cada hora 100 perso-nes residents a Barcelona i que s’hagin acreditat a l’ajuntament amb anterioritat.

o aproximadament, el 90% de la superfície del Park continuarà sent de lliure accés.

GRÀCIAnord

4

primer TrimesTre - Any 2013

Page 5: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

o L’entrada en vigor s’espera per al proper mes d’octubre, amb un horari, en aquesta zona mo-numental afectada, de 8,00 a 21,30 h a l’estiu i de 8,00 a 18,00 h a l’hivern

• Hihauràtrespuntsdevendad’entrades,ambunpreu que oscil·larà entre els 6 i 8 euros.

• Els contactes entre l’Administració i la ciutadaniasón múltiples, fins a 560. L’administració està dis-senyant un sistema més àgil per a racionalitzar to-tes aquestes demandes i sol·licituds i poder-ne fer el seguiment per tal de definir i clarificar els proble-mes i/o dificultats.

• Perfacilitarlaparticipaciódelsciutadanshihaes-tablerts diferents canals informàtics per tal d’ob-tenir informació, plantejar qüestions o preguntar aspectes administratius concrets.

• Esproduiràunamodificaciódelrecorregutd’algu-nes línies d’autobús; aspecte que es difondrà mit-

jançant una oportuna campanya informativa.

• Finalment, en base a una proposta municipal esdurà a terme un procés participatiu quan l’ajunta-ment tingui llest el seu Projecte.

Abril

La trobada tingué lloc a la Comissari de l’avinguda el dia 11 d’abril. La reunió s’emmarca en els habituals contactes (semestrals) de la Guàrdia Urbana amb les entitats de la zona en la seva actuació com a “policia de proximitat”.

Les diferents associacions vam plantejar alguns aspec-tes actuals que van ser recollits pels responsables de la GU que hi van assistir, per a la seva solució conjun-tament amb els responsables de l’ajuntament.

GRÀCIAnord

5

primer TrimesTre - Any 2013

Page 6: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Calçotada 2013Tal i com ja és costum a la nostra associació, enguany també hem celebrat la tradicional calçotada.

La vam fer el dia deu de març al migdia, i va ser tot un èxit.

Us deixem unes fotografies per al record.

GRÀCIAnord

6

primer TrimesTre - Any 2013

Page 7: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Barri, març 2013 pQsantander

GRÀCIAnord

7

primer TrimesTre - Any 2013

Page 8: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

GRÀCIAnord

8

primer TrimesTre - Any 2013

Page 9: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

GRÀCIAnord

9

primer TrimesTre - Any 2013

Page 10: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

sufrir es el remedioTodos ustedes me aceptarán que los cambios tecnológi-cos, económicos y sociales nos fuerzan a adaptarnos y a amoldarnos a las transformaciones que tienen lugar en nuestro mundo. Es ley de vida, me dirán, que nos tengamos que ajustar a las circunstancias si queremos resistir y pervivir y que, por mal dadas que vengan las cosas, debamos pugnar por adecuarnos a la coyuntura. Vamos, que parece ser que resulta de lo más inteligente el acomodarse a las condiciones ambientales sean estas las que sean si lo que deseamos es prosperar y perdurar. Pues qué quieren que les diga, a mi todo esto me su-ena bastante a resignación y a dejarse domar por los elementos. ¿Realmente es más lúcido el conformarse a los acontecimientos? ¿No resulta más razonable el cambiar el estado de las cosas en lugar de tener que encajarse dentro de un escenario que nos disgusta? Tomemos, por ejemplo, el momento actual en nues-tro país: corrupción, crisis económica, fracaso esco-lar, desempleo, desigualdad, desahucios, miseria, etc. etc. etc. ante este panorama tan catastrófico ¿qué les parece más idóneo: el acostumbrarse y aguantar o el protestar y oponerse? En lugar de modificar nuestro comportamiento, nuestras ideas y nuestros estados de ánimo para acoplarnos a la penosa e inaceptable re-alidad ¿no resulta más sensato reformar la situación, cambiar la sociedad? Bueno, pues parece ser que muc-ha gente prefiere sobrellevar esta calamidad nacional parapetándose tras pastillas sedantes. Resulta que el consumo de tranquilizantes se ha disparado en nuestro país desde que empezó la crisis económica. Comprendo que haya personas que opten por alterar su bioquímica y se refugien en un estado de calma y de cierto placer para, así, seguir vegetando y no descomponerse ante la crudeza del entorno. Es cierto que la realidad asusta pero déjenme intentar convencerles de que pretender digerir un contexto tan desagradable como el que esta-mos viviendo con la ayuda de un lenitivo es un error. Si tienen el coraje para seguir leyendo les voy a presentar razones por las cuales el sufrimiento, es decir, el sentir físicamente el dolor, la injusticia y el mal es terapéutico y, por el contrario, el insensibilizar y embotar el cuerpo y la mente con medicamentos es dañino. En primer lugar han de comprender que todas las emociones negativas que experimentamos son impor-tantes. Siempre hay una razón para sentirlas (¿acaso no hervimos de indignación cuando somos victimas de un abuso? ¿acaso no nos inunda la vergüenza cuando reconocemos que hemos obrado mal? ¿acaso no nos in-

vade la tristeza cuando nuestro corazón no conecta con el mundo?). Y es que el verdadero motivo por el que nos vemos afectados por emociones negativas es que nos impulsan a actuar, nos animan a movernos, a reaccionar. En efecto, sentir emociones negativas es una forma de rebelarse frente a situaciones destructivas porque nos sacuden, nos obligan a tomar decisiones y nos fuerzan a evolucionar. Cuando tomamos pastillas para tranqui-lizarnos, para relajarnos, para sedarnos nos estamos comportando en contra de la razón porque en lugar de ponernos en acción, que es a lo que nos empuja nuestro malestar, nos cobijamos en la indolencia y en la pasi-vidad. ¿Es que acaso tendrá una mejor vida la perso-na que toma tranquilizantes coexistiendo en un entorno abominable? Disfrutar de una vida saludable ¿no implica tener un entorno sano? Créanme, desactivar las emocio-nes negativas tomando pastillas tranquilizantes pervier-te nuestra vida pues la priva de su capacidad para trans-formar el medio. El objetivo de nuestra existencia no puede ser nunca adaptarse a un ambiente corrompido e indigno sino, al contrario, en ser diestros y diligentes para sanear el entorno y poder vivir en el. El sufrimiento, la aflicción, el tormento aparecen, pues, como la respu-esta a una situación insostenible, son la señal de que se precisa un cambio y la mejor manera de deshacerse de este malestar es solucionar el problema subyacente, no tragarse una píldora.Pero es que, además, el sufrimiento puede ser una fuen-te de conocimiento no solo para uno mismo, pues contri-buye a nuestro desarrollo personal al hacernos mejores personas, más fuertes, menos egoístas (aprendiendo a sufrir se sufre menos, decía mi abuela), sino también para comprender el sufrimiento de los demás. Cuando sentimos el dolor, la injusticia y el mal en nuestro propio cuerpo, en nuestra vida, se nos abre la oportunidad tan-to para entender y empatizar con el sufrimiento de los otros como para aprender a socorrerles. El sufrimiento nos incita al contacto con los demás, a la interacción humana. Tomar una pastilla nos aísla.Es posible que cierta cantidad de sufrimiento sea nece-saria para poder ser creativo, crítico y auténticamente humano. Recurrir a un sedante nos insensibiliza y nos deshumaniza.Pero bueno, como todo sufrimiento ha de tener un limite no les importuno más y me despido ahora mismo.

Juan Lucas Pons LalagunaMédico

GRÀCIAnord

10

primer TrimesTre - Any 2013

Page 11: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Taps solidaris per en nachoaquesta és la història d’una malaltia que es va detectar fa 40 anys, quan es va publicar el primer cas compa-tible amb aquest diagnòstic. En Nacho, amb només 3 anys, sofreix aquesta patologia. La “Malaltia de Dent” és una afecció genètica lligada al cromosoma X molt rara, existeixen únicament 14 casos a Espanya, i ell és l’únic a Catalunya. afecta exclusivament al ronyó, pro-duint perdudes de substàncies per aquest òrgan com a proteïnes, calci, fòsfor, glucosa i pot arribar a fer-li malbé, fins i tot a la fallida renal crònica. Usualment, més que una sola malaltia es descriu com un grup de desordres.

Entre els principals signes i símptomes vam trobar una set extrema amb deshidratació, poliúria (excés d’ori-na), nefrolitiasis (càlculs en el ronyó), glucosúria (per-duda de glucosa per orina) i hipercalciúria (nivells de calci en orina alts sobre el normal). No existeix un trac-tamentdefinitiupera lamalaltia i capdietaaquestaformalment acceptada, la majoria del seu ús és de su-port, afegint les substàncies que perd el ronyó (aigua, fòsfor, potassi, etc.).

“Hi ha una dita que diu: “les coses sempre passen per alguna raó”; si jo hagués d’aplicar-ho a la meva vida i al que sóc, bé estem vivint, podria treure coses molt positivesdinsdeladificultatqueéstenirunfillmalalt,peròelmésgratificantdetotésveurecomcreixelnos-tre fill Nacho i com valorem cada moviment que ell fa. això, sembla una ximpleria però, de debò, us asseguro que desenvolupem un sisè sentit, un sentiment inexpli-cable… i ho dic perquè tenim dues filles més que estan ben sanes: la María, de 8 anys i la Marta, de 5.”

Eva Gimenez EscuderoMare de Nacho

COM POTS COL·LABORAR?

apropant-te als punts de recollida de taps:MUEBLES SaN RaMOS: av. de Vallcarca, 60PaNaDERIa PaRaRaPaPaN: av. de Vallcarca, 56EL NOSTRE CaFÈ: av. Vallcarca, 125La BRUIXETa DEL BaRRI: av. Rep. argentina, 60DE BONa GaNa: av. Rep. argentina, 64DP INFORMàTICa: C/ Elisa, 8

Hi ha més punts repartits per Barcelona y província, si vols coneixeu-los o saber on són altres punts de reco-llida o també col·laborar, pots trucar al 932139922 (Mª angeles Ramos -MUEBLES SaN RaMOS) o entrar a la pagina de Facebook “Tapones solidarios para Nacho” per informar-te’n.

Per més informació d’aquesta malaltia pots adreçar-te’n a: www.asdent.es

GRÀCIAnord

11

primer TrimesTre - Any 2013

Page 12: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Aproximació als Òscars 2013La nit (matinada aquí) del 24 de febrer va tenir lloc al Dolby Theatre (antic Kodak) de Los angeles la 85a ceri-mònia dels premis Oscar de cinema, els més importants de la indústria, autèntic baròmetre de l’èxit o fracàs (termes molt subjectius), i en qualsevol cas, populari-tat, de les cintes guanyadores, entre les que han arribat a finalistes, i que encimbellen o fan trontollar als seus artífexs. Ja se sap que moltes vegades no tenen gaire a veure els criteris d’elecció amb les qualitats veritables de les cintes presentades, i és inútil intentar acontentar crítics i públic a parts iguals. El que sí és cert és que les pel·lícules i artistes guanyadors/es multipliquen la seva vida comercial o valor, respectivament, i els guardons aconseguits mantenen certa vigència en la retentiva popular, i són recurrentment recordats en la posteritat per a major glòria dels/les mateixos/es. a un altre ni-vell, aquestes cerimònies són recordades per les anèc-dotes dels protagonistes, els discursos d’agraïment, les absències, els acudits dels presentadors/es, els mo-delets dels/les actrius i actors que desfilen per la catifa vermella, així com reaccions immediates, comentaris a les xarxes socials, festes particulars post-cerimònia, etc., additius que acompanyen aquest cabdal vehicle d’autopromoció de l’esmentada indústria. Volem desta-car des d’aquí, alguns aspectes de la darrera cerimònia, que ja avancem que va ser molt políticament correcta en la seva presentació i desenvolupament, i molt re-partida, pel que fa als guardons.

Pel·lícules: entre les excessives nominacions a millor pel·lícula (fins a 9, s’hi presentaven), va triomfar Argo, de Ben affleck (també millor guió adaptat; intel·ligent posada en escena que t’atrapa, sobre la reacció gover-namental –deixa bé als USa- en la crisi dels ostatges

nord-americans a l’Iran, del 79), per per damunt de les expectants Lincoln (amb la correcció i ofici d’Spielberg, però perderdora, enguany), La Vida de Pi (una cinta inequívoca d’ang Lee, gran narrador d’històries), i El Lado Bueno de las Cosas (comèdia que no va reeixir, a la cerimònia). Com a paradoxa, affleck no va ser nomi-nat com a millor director, i no és costum que a la pel-lícula guanyadora no l’acompanyi el guardó a la millor direcció. ang Lee (amb eufòric agraïment envers el déu del cinema), va recollir la seva segona estatueta com a millor director, per La Vida de Pi.

actors i actrius: Daniel Day-Lewis va rebre per Lin-coln el tercer Oscar com a protagonista (és realment el millor actor de tots els temps?) potser el premi més previsible de la vetllada, lògic quan un actor està tan profundament ficat en el personatge i ben caracteritzat, o sobresurt per la seva rellevància; i en la categoria femenina, Jennifer Lawrence (meteòrica ascensió, des-prés de Winter’s Bone i Los Juegos del Hambre), com a millor actriu, per damunt de Jessica Chastain, per La Noche más Oscura (tan fosca, com cinta desaparegu-da, a la cerimònia) Com a millor secundari, Christoph Waltz, per Django Desencadenado, en un Oscar molt calcat al de fa 3 anys per Malditos Bastardos, i com a secundària, anne Hathaway, per la seva emotiva i efec-tista interpretació de la desventurada Fantine, de Los Miserables.

altres apartats: destacar, com no, el reconeixement a Quentin Tarantino, altre cop millor guió original, el triomf de Brave i Paperman en animació, el vestuari d’Anna Karenina (l’espanyol Paco Delgado, responsable del de Los Miserables, se’n va anar com havia vingut).

GRÀCIAnord

12

primer TrimesTre - Any 2013

Page 13: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Potser també el més previsible va ser el premi a Micha-el Haneke, com a pel·lícula de parla no inglesa, per la tendra Amor. Com a millor documental, Searching for Sugar Man, biografia sobre un músic hispà. La Vida de Pi també va excel·lir (estava feta en 3D) en l’apartat de fotografia, efectes visuals (als seus artífexs, els van tallar el micròfon en plens agraïments) i banda sonora.

Precisament, l’apartat musical va comptar amb les des-tacades interpretacions de Goldfinger, a càrrec de Shir-ley Bassey,The Way We Were, per Barbra Streisand, a banda d’una peça de Los Miserables, a càrrec del seu elenc actoral i les revisitacions de temes musicals de Dreamgirls, per l’afortunadament recuperada Jennifer Hudson, i Chicago, per la versátil Catherine Zeta-Jones, i adele, que va triomfar amb Skyfall (millor cançó ori-ginal, en l’any de la commemoració tardana del 50è aniversari de la saga cinematogràfica de James Bond, en la qual s’hi podien haver esmerçat una mica més).

Xafarderies diverses: la clamorosa ensopegada de Jennifer Lawrence (amb el seu vestit tan maco)quan pujava per les escales de l’escenari per rebre el seu guardó; la inesperada aparició de Michelle Obama, que va ser l’encarregada, en connexió amb la Casa Blanca, d’anunciar el premi a la millor pel·lícula (i de passa-da, absurdament censurat, el seu escot, a l’Iran); la

contiguda presentació de la gala per part de Seth Mc-Farlane (l’irreverent i trapella osset Ted, a la pel·lícula homònina de l’any passat i creador d’american Dad) que debutava en la cerimònia; les muletes de la “cre-puscular” Kristen Stewart; els comentaris burletes a l’accent hispà de Salma Hayek; els modelets triomfa-dors de Charlize Theron (impressionant, també, el seu ball amb Channing Tatum) i els criticats d’Helena Bon-ham Carter i Nicole Kidman, i Halle Berry (que anava de Versace-Star Trek, aprofitant que el capità Kirk també va tenir presència a la gala), el peluix-bossa de mà de la nena protagonista de Bestias del Sur salvaje, deixant al mig el modelet d’anne Hathaway (criticat i admirat a parts iguals); el desallotjament de la productora de Paperman per llençar avions de paper en la cerimònia o l’intent (frustrat, és clar) de lligar-se Jack Nicholson a Jennifer Lawrence en una de les post-festes (Vanity Fair o Elton John) de la cerimònia.

I això és part del que va succeir, a l’espera ja de la pro-pera fira de les vanitats cinematogràfica. al capdavall, that’s entertainement! (això és espectacle!) per al gau-di i distracció del personal, perquè (qui pugui) fugir una estona, ho faci, bé l’ensopida rutina, bé de l’angoixant, tantes vegades, realitat circumdant.

F. Xavier Gàllego i Lucas

Fotos: Ben affleck (argo), Jennifer Lawrence i Charlize Theron

GRÀCIAnord

13

primer TrimesTre - Any 2013

Page 14: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

s o m b r a s

La sola palabra, sombra, oscuridad, nos produce recelo yCierto temor, sin darnos cuenta que toda nuestra vidaEsta regida y dominada por las sombras. Es, quizas por eso, que el niño recien nacido, salido de la luz, Las teme mas que el adulto, porque tiene mas cercano elContraste entre ellas. Nuestro pasado, va perdiendo luz a medida que se aleja y se vuelve Sombra, nuestro futuro, esta en la sombra. Toda nuestra vida estaLlena de ellas, solo el fugaz momento actual tiene luz, aunque porPoco tiempo, ya que, saliendo de la sombras del futuro, resplandeceUn segundo y corre a perderse en las sombras del pasado. Todos los acontecimientos de nuestra vida, todas las personas quePasan por ella, son sombras, que vienen, se acercan, se perfilan unInstante, mas ó menos largo, ante nosotros y vuelven a perder suContorno al alejarse del " ahora" para perderse en el " ayer". Todos nuestros dias son eso, fugaces destellos de luz entreSombras. ¿Emergemos de la oscuridad al nacer?, ¿Brillamos con luz mas ó menosIntensa mientras dura el instante de nuestra existencia y desaparecemos En las sombras al morir ?O quizá sea lo contrario, ¿quizá venimos de la luz y nos metemosEn el túnel oscuro de la vida y sólo volvemos a la luz cuandoMorimos? ¿Es por eso que tememos la oscuridad? ¿El no saber?, ¿Por qué sóloExistimos mientras brillamos, mientras lucimos e iluminamos y,al apagarnos, morimos? De todas formas, vengamos ó vayamos a la luz, nuestra vidaEsta llena de sombras y como sombras pasamos.

C. Jala

GRÀCIAnord

14

primer TrimesTre - Any 2013

Page 15: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Carrer nil Fabra

Seguint amb la nostra dèria de parlar dels carrers a prop nostre avui toca parlar d’aquest carrer que co-mença al carrer Gran de Gràcia i acaba al carrer Torrent de l’Olla, molt a prop d’una antiga comissaria de poli-cia que actualment només serveix per la renovació de DNI’s, però que cal demanar cita prèvia.

Doncs bé, és un carrer dedicat al Sr. Nil Maria Fabra i Deàs nascut a Blanes l’any 1843 i va acabar els seus dies a Madrid l‘any 1903.

Era periodista i escriptor. Col·laborà en diversos diaris de Barcelona i estrenà algunes peces de teatre com “amor i astúcia” el 1860.

anà a Madrid on fundà un Centro de Correspondenci-as, agencia de noticies telegràfiques, anomenada més tard agencia Fabra. També fou corresponsal del Diari

de Barcelona a Madrid i a l’escenari de les guerres austro-prusiana (1866) i franco-prusiana (1870). Dei-xà escrits polítics com “Por los espacios imaginarios” (1885) i novel·les: “Balls Park” (1870) i “Presente y fu-turo” (1897).

PODRIEM TROBAR ALGUNA FOTO?

GRÀCIAnord

15

primer TrimesTre - Any 2013

Page 16: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

els polls, un vell enemicLa pediculosi del cap és un autèn-tic problema per a molts pares amb nens en edat escolar, a causa, prin-cipalment, d’una aplicació incorrec-ta dels tractaments.

afecta sobretot nens i nenes de 3 a 7 anys, i especialment les nenes, ja que acostumen a portar els cabells més llargs.

És important no associar el fet de tenir polls amb la manca d’higiene i informar-ne sense vergonya l’es-cola, el casal, etc., si se’n detec-ten. Cal revisar periòdicament els cabells de tots els membres de la família i no portar els nens a l’es-cola abans de fer el tractament. I sobretot, és fonamental seguir les pautes de tractament per evitar re-infeccions i resistències.

Recomanacions sobre la utilit-zació de tractaments tòpics pe-diculicides:

1. Si és una loció, s’ha d’aplicar sobre els cabells secs, des de

l’arrel fins a les puntes.

2. Deixar que el producte actuï el temps recomanat en el pros-pecte.

3. Rentar el cabell amb un xampú normal.

4. Repetir el tractament al cap de 7 dies.

5. Fer detecció de polls i extreure llémenes 24-72 h després del primer tractament i després de la repetició.

a. Si no trobem polls, s’ha de repetir la detecció amb la lle-menera cada 3 o 4 dies un mínim de dues setmanes. Si no trobem polls en cap ses-sió, és que el tractament ha estat efectiu.

b. Si trobem polls, és que el tractament ha fracassat.

i. Si són polls adults, segura-ment estem davant d’una re-infecció i haurem de repetir el tractament fent servir les tècniques adequades i inten-sificant les mesures de pre-venció.

ii. Si són polls de diferents mi-des, podem estar davant d’una resistència al tracta-ment i haurem de fer servir productes alternatius. Hem d’assegurar-nos també que la tècnica sigui tan correcta com les mesures.

Mesures preventives:

• Evitar l’ús de pintes, gorres iestris personals de persones in-festades.

• Evitar el contacte pròxim (so-bretot els caps) amb persones infestades.

• Procurarqueelsnensportinelcabell recollit o molt curt.

• Elsestrispersonalsde lesper-sones infestades, com pintes o raspalls dels cabells, s’han de desinfectar amb xampú pedicu-licida durant 10 minuts o s’han de fer bullir 10 minuts.

• Les tovalloles, els llençols i laroba de nens amb polls s’han de rentar amb aigua calenta amb un cicle de rentadora superi-or als 55 ºC sempre que sigui possible, sinó, s’han de deixar en una bossa tancada durant 15 dies.

• S’aconsellaelrentarelscabellssovint.

En funció de l’edat del nen i d’algun altre paràmetre, pot variar el trac-tament recomanat, consulteu amb el vostre farmacèutic o pediatre quin és el més adient.

GRÀCIAnord

16

primer TrimesTre - Any 2013

Page 17: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Ciclistes de voreraEstem en una època de crisi. Vivim una espècie de “boom” de la bici a ciutat.

Se n’ha parlat molt. Sovint només dels avantatges. La bici, per sé, no és talismà ni comodí, però amb ella hom estalvia, hom contamina menys, hom viu millor, hom respira diferent, la vida és més pacífica, tot corre menys i es degusta millor.

Sempre?

Malauradament aquesta imatge es repeteix massa a les voreres de la nostra ciutat.Un ciclista anant per la vorera de qualsevol carrer, esquivant vianants que, molt sovint, l’increpen, no exempts de raó.

Jo mateix sóc ciclista.

Pujo a la vorera menys que d’altres companys, però hi pujo.

I ho faig per què tinc por.

La culpa és de tothom: dels governants per no creure en la bici com a mitjà sostenible de transport, dels au-tomobilistes i motoristes per pensar que el carrer els pertany en exclusiva i, cal acceptar-ho, també n’és dels ciclistes que no sempre respectem les normes (cíviques o del codi de circulació).

Visc, vivim, en una ciutat vertical, de carrers estrets i edificis alts, amb una elevada pressió de trànsit rodat. Una ciutat que no va ser dissenyada per a practicar el ciclisme.

Una ciutat que no va ser dissenyada per ser com és. N’estic segur. Un idealista noucentista com l’Ildefons Cerdà, ni el pitjor dels seus somnis, devia imaginar un carrer Balmes o un General Mitre, a dos quarts de nou del matí o a les sis del vespre, farcits de vehicles, amb una densitat tan alta que no hi gairebé espai per a res més.

Però és la ciutat que tenim.I amb ella hem de conviure.

I la bicicleta, des de fa uns anys, intenta trobar el seu espai, en aquest maremàgnum.

Quan els convé, des de les administracions, bé que en fomenten l’ús.

Ben bé que se’ls omplen les boques de paraules encisa-dores sobre el Bicing o sobre els meravellosos avantat-ges de l’ús de la bicicleta (tan evidents que no són pas el motiu d’aquestes reivindicadores línies).

Cal, entre tots, dissenyar una Barcelona que sigui ca-paç d’integrar la bici en el seu entramat de mobilitat, que doni resposta a les legítimes aspiracions dels ciclis-tes (ocasionals, esportistes, habituals del bicing...). La nova proposta, recent, d’abril mateix, de l’ajuntament per treure el carril bici de la vorera de la Diagonal i, en el seu lloc, crear un carril “multi-usos” sobre el ferm, compartit amb cotxes, furgonetes... no va en aquesta línia, precisament. Més perill per a bicis i per als altres conductors.

GRÀCIAnord

17

primer TrimesTre - Any 2013

Page 18: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

Aquest espai publicitari el podria ocupar el teu anunci

Lluny, és clar, de les aspiracions que, legítimament, tots aspirem a veu-re, en alguna ocasió, portades a terme.

Volem una Barcelona en la que els ciclistes desapareguem de les voreres.

Bon senyal serà si s’esdevé en algu-na ocasió...

Voldrà dir que la xarxa de carrils bici ha crescut i és moderna, eficaç i coherent, que té continuïtat. Voldrà significar que el bicing arriba a tots els districtes i a tots els barris (cal-dria tenir un punt del servei a menys de 500 metres del lloc de residèn-cia). Voldrà fer palès que tots els que vivim a Barcelona veiem la bici com un avantatge, com una solució i no com un problema. Serà, en definitiva, una Barcelona millor, més integradora, més soste-nible i, sobretot, una ciutat amb les voreres per als seus vianants.

GRÀCIAnord

18

primer TrimesTre - Any 2013

Page 19: Gràcia Nord-Vallcarca, 40

passatemps

GRÀCIAnord

19

primer TrimesTre - Any 2013

Page 20: Gràcia Nord-Vallcarca, 40