Projecte de millora urbana del carrer Pi i Margall Informe ... · c) Presentació del procés al...
51
Projecte de millora urbana del carrer Pi i Margall Informe de resultats del procés participatiu en la fase de diagnosi 02 de Juny de 2017
Transcript of Projecte de millora urbana del carrer Pi i Margall Informe ... · c) Presentació del procés al...
Projecte de millora urbana del carrer
Pi i Margall
Informe de resultats del procés
participatiu en la fase de diagnosi
02 de Juny de 2017
1
1
www.bcn.cat
1- Introducció
El present document és un recull dels resultats de la fase de diagnosi del
procés participatiu que l’Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat en relació a
la futura intervenció de millora del carrer Pi i Margall.
El procés participatiu en aquesta primera fase de diagnosi ha establert com a
finalitat complementar la diagnosi tècnica del carrer realitzada pels serveis
tècnics municipals, incorporant la percepció sobre l’estat actual del carrer de
tota aquella gent que viu o treballa al carrer, així com dels diversos sectors
socials i econòmics de l’entorn. Aquesta visió ciutadana ha permès, doncs,
ampliar i/o certificar la identificació d’elements a preservar i potenciar (punts
forts), així com d’aquells que s’han de millorar i superar (punts febles).
El document que teniu a les mans, s’estructura en els següents blocs:
- Introducció
- Aspectes metodològics del procés en la fase de diagnosi
- Presentació dels resultats de l’enquesta a persones usuàries del carrer
- Presentació dels resultats de les reunions sectorials de diagnosi
- Recull d’aportacions del Consell de Barri Camp d'en Grassot i Gràcia
Nova
2
2
www.bcn.cat
2- Aspectes metodològics
Espais i mecanismes participatius desenvolupats
El desenvolupament del procés participatiu en aquesta fase de diagnosi s’ha
plantejat des d’una perspectiva metodològica plural, segons la qual s’ha
proposat la utilització de tècniques i espais de caràcter quantitatiu i
qualitatiu/participatiu per tal de copsar la realitat objecte d’estudi. Els espais i
mecanismes desenvolupats han estat els següents:
a) Estudi de percepció ciutadana mitjançant la distribució d’una
enquesta presencial
Amb la finalitat de facilitar un espai de participació que permetés incorporar a la
diagnosi ciutadana el parer de les persones que diàriament utilitzen el carrer
s’ha organitzat i distribuït una enquesta de percepció a peu de carrer.
El qüestionari ha estat dissenyat a fi d’incorporar informació sobre els diferents
usos que la població enquestada desenvolupa en l’àmbit d’actuació i sobre la
freqüència dels mateixos. Així mateix, també ha permès recollir la percepció
sobre necessitats en relació a l’espai, possibles aspectes a millorar i elements a
mantenir i/o potenciar.
El treball de camp s’ha realitzat per dues enquestadores entre els dies 3 i 5 de
maig de 2017 en tres moments diferents, durant dos matins i durant una tarda,
a fi d’assolir la màxima diversitat possible entre les persones entrevistades.
No s’ha realitzat una selecció probabilística de la mostra de la població a
entrevistar. Les unitats de mostreig s’ha seleccionat a l’atzar controlant la
distribució amb quotes orientatives de sexe i edat. Els resultats obtinguts són
indicatius del parer general de la població, a mode de termòmetre social.
b) Reunions sectorials de diagnosi
S’han organitzat tres sessions sectorials de diagnosi amb la finalitat de conèixer
de primera mà les reflexions, visions i perspectives sobre el carrer Pi i Margall
dels diferents col·lectius vinculats al carrer:
3
3
www.bcn.cat
- Sessió de diagnosi amb persones responsables dels comerços i
empreses ubicades a les plantes baixes dels edificis del carrer. Aquesta
sessió s’ha complementat amb una entrevista amb la directora i el
president dels paradistes del mercat municipal de l’Estrella.
- Sessió de diagnosi amb persones responsables de la gestió i persones
usuàries dels equipaments ubicats a l’entorn de l’àmbit d’actuació:
equipaments culturals i lleure, educatius, esportius, sanitaris, religiosos,
administratius.
- Sessió de diagnosi amb persones del veïnat.
La convocatòria a les sessions ha estat diferent en funció del col·lectiu de cada
una de les reunions. En tot cas s’ha tingut cura d’assolir una assistència de
caràcter divers amb la voluntat d’incorporar diferents perspectives de caràcter
sectorial, però també pel que fa a la incorporació de la perspectiva de gènere
en el procés:
- En el cas de les persones vinculades a equipaments de l’entorn del
carrer Pi i Margall, la convocatòria ha estat realitzada mitjançant invitació
directa dels districtes de Gràcia i d’Horta-Guinardó.
- En el cas de les persones relacionades amb l’activitat econòmica que es
desenvolupa al carrer, s’ha distribuït una carta d’invitació a la sessió a
tots els comerços i empreses a peu de carrer, tant dels carrer Pi i
Margall, com de l’àmbit més proper dels carrers adjacents (carrers
Escorial, Joaquim Ruyra, Ca l’Alegre de Dalt, Sant Lluís, Hipòlit Lázaro,
Encarnació, Secretari Coloma, Sardenya, Providència i Ronda
Guinardó). En total s’ha distribuït un total de 146 invitacions.
- En el cas del veïnat la convocatòria s’ha realitzat principalment a les
persones enquestades al carrer que havien manifestat el seu interès per
prendre part en la sessió deliberativa dedicada a les persones veïnes.
En aquest cas s’ha ofert la possibilitat a les persones convocades de
disposar d’un servei de canguratge per a infants fins els 12 anys d’edat,
per tal de facilitar l’assistència a la sessió, en cas de tractar-se de
persones cuidadores.
4
4
www.bcn.cat
Les sessions de treball s’han desenvolupat el dia 9 de maig de 2017 en
diferents horaris i espais:
- Sessió amb persones responsables de la gestió i usuaris/usuàries dels
equipaments, 10:30h, al centre de serveis socials del Camp d’en
Grassot, carrer de Ca l'Alegre de Dalt, 5.
- Sessió amb persones responsables de comerços i empreses, 15:30h, al
centre de serveis socials del Camp d’en Grassot, carrer de Ca l'Alegre
de Dalt, 5.
- Sessió amb persones del veïnat, 18:00h, a l’Institut Secretari Coloma,
ubicat al carrer del Secretari Coloma, 25.
Les sessions de treball han tingut una durada aproximada de 2 hores i s’han
desenvolupat seguint la següent estructura:
- Presentació institucional i dels resultats de l’estudi de diagnosi de la
mobilitat. Ajuntament de Barcelona
- Distribució de les persones participants en grups i treball per
complementar la diagnosi. EDAS.
Cada grup de treball ha estat facilitat per un/a tècnic/a de l’equip d’EDAS que
ha conduït el debat i ha recollit les intervencions.
L’objectiu de la deliberació ha estat recollir posicionaments que permetin
identificar necessitats dels participants envers al carrer derivades dels seus
usos de l’espai públic, i destacant elements a preservar i/o a millorar, al voltant
de tres eixos temàtics:
- Espai públic i espai verd (Vianants, accessibilitat, mobiliari urbà, zones
verdes, il·luminació, seguretat,...)
- Mobilitat (Transport públic, bicicletes, circulació i trànsit rodat, seguretat
viària, aparcament,...)
- Activitat comercial (terrasses, zones de càrrega i descàrrega, ...)
A totes les sessions s’ha posat èmfasi en introduir una mirada de l’urbanisme
del carrer amb perspectiva de gènere, incorporant elements de l’experiència
quotidiana.
La dinàmica de treball a desenvolupar ha previst que, en un primer moment
cada una de les persones participants pogués reflexionar i anotar en uns pos-it
5
5
www.bcn.cat
aquells aspectes a millorar o a mantenir de cada un dels àmbits a debatre
sobre el carrer. En un segon moment, s’han obert un torn de paraula per a que
les persones participants poguessin fer les seves aportacions. Posteriorment
s’han comentat i debatut els aspectes destacats, intentant establir quin és el
grau de consens dins del grup en relació als mateixos.
El següent quadre il·lustra l’estructuració de les temàtiques i aspectes a tractar
durant el debat:
ESPAI PÚBLIC I ESPAI VERD
(Accessibilitat, mobiliari urbà, zones verdes, il·luminació,
seguretat,...)
MOBILITAT
(Vianants, transport públic,
bicicletes, circulació i trànsit
rodat, seguretat viària,
aparcament,...)
ACTIVITAT COMERCIAL
(terrasses, zones de
càrrega i descàrrega, ...)
Punts Forts
Punts
Febles
c) Presentació del procés al Consell de Barri del Baix Guinardó
Aprofitant la convocatòria del consell de barri del Baix Guinardó durant el
desenvolupament dels treballs de diagnosi del procés participatiu de Pi i
Margall, es va informar al veïnat del projecte i del seu calendari de treball.
d) dels resultats de la diagnosi i recull d’aportacions del Consell de
Barri Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
Per tal de tancar aquesta fase de diagnosi, s’ha realitzat una presentació dels
resultats obtinguts amb els mecanismes participatius explicats anteriorment, a
les persones assistents a la sessió del Consell de Barri Camp d'en Grassot i
Gràcia Nova, realitzada el dia 1 de Juny de 2017.
Durant la mateixa, s’ha dedicat un punt de l’ordre del dia per explicar els
resultats de la diagnosi i recollir comentaris i aportacions de la ciutadania
participant que han estat incorporades a aquest document de diagnosi.
6
6
www.bcn.cat
3- Resultats de l’enquesta a persones usuàries del carrer
Perfil de les persones enquestades
El treball de camp desenvolupat entre els dies 3 i 5 de Maig de 2017, ha assolit
la participació de 103 persones usuàries del carrer, que han donat resposta a
les preguntes plantejades per dues entrevistadores.
La selecció de les persones enquestades ha tingut present la necessitat de
recollir el màxim possible de posicionaments en relació a com es pot viure el
carrer, i per tant s’ha intentat assolir la diversitat existent en el mateix, tot i que
no s’hagi seleccionat una mostra estadísticament representativa de la realitat.
En relació al perfil de les persones enquestades s’han assolit els següents
resultats:
Tipologia d’usuari/a de la via
L’enquesta ha estat distribuïda tant a veïns i veïnes que circulaven pel carrer,
com a persones que hi treballen. Del total de persones enquestades, un 5,83%
responien a aquest perfil de persones que viuen el carrer des d’una vessant
professional i el 94,7% restant ho fan com a veïnes i veïns.
Base: 103 casos
94,17%
5,83%
Tipus d'usuari de la via
Ciutadà/na
Professional (taxista,operari neteja, zonablava...)
7
7
www.bcn.cat
Situació en relació a la mobilitat
La situació de les persones entrevistades en relació a com és la seva mobilitat
és un factor que determina en bona part la seva vivència del carrer, permetent
identificar diferents elements de millora, segons el cas. Pel que fa a aquest
aspecte l’enquesta ha estat distribuïda tant a persones que presentaven alguna
característica que pot limitar o condicionar la seva mobilitat, com a persones
que a priori no presentaven cap signe de limitació de la seva mobilitat.
En funció d’aquest element, les persones entrevistades han estat
majoritàriament persones que aparentment no presentaven cap signe de
limitació envers la seva mobilitat , en un 81,55% dels casos. El 18,45% restant
de persones enquestades es tractava de persones grans (12,62%), altres que
duien elements condicionadors de la mobilitat, com carretons de la compra o
cotxets d’infants (4,85%) i persones que es desplacen amb cadira de rodes
(0,97%).
Base: 103 casos
Distribució de les persones enquestades en funció del sexe
En el següent gràfic es pot observar que la participació de dones i homes ha
estat gairebé paritària.
4,85%
12,62% 0,97%
81,55%
Situació respecte la mobilitat
Carretons de lacompra, cotxetinfants
Gent gran
PMR/cadira derodes
Sense dificultat
8
8
www.bcn.cat
Base: 103 casos
Distribució de les persones enquestades en funció de l’edat
En relació a l’edat, la major part de les persones enquestades han estat
aquelles que tenen edats compreses entre els 25 i 44 anys (57,35%), seguits
de les persones amb edats compreses entre 45 i 64 anys (25,0%). En
comparació amb la població del barri Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, la
població enquestada ha estat més jove.
Base: 103 casos
49,51%
50,49%
Sexe de les persones enquestades
Dona
Home
7,77%
37,86%
23,30%
31,07%
Edat de les persones enquestades
Fins a 24 anys
Entre 25 i 44 anys
Entre 45 i 64 anys
Més de 65 anys
9
9
www.bcn.cat
Presència de menors a la llar
S’ha considerat que la situació familiar de la persona enquestada pel que fa a
tenir persones menors a càrrec a la llar, podria ser un element que
condicionaria la visió i ús del carrer. En aquest sentit, gairebé una quarta part
de les persones enquestades manifestaven que a la seva llar hi residien
persones menors de 18 anys.
Base: 103 casos
Temps de residència al barri
S’ha considerat que l’arrelament al barri de les persones enquestades també
podria ser un element condicionador de la visió i ús del carrer. Segons això
una mica més de la quarta part de les persones enquestades (26,2%) han estat
persones no residents al barri. Del 73,8% restant, la major part de persones
enquestades són veïnes i veïns amb 15 o més anys de residència al barri, la
major part de les quals són persones majors de 45 anys.
75,73%
24,27%
Conviuen filles/fills menors de 18 anys a la llar familiar?
No
Sí
10
10
www.bcn.cat
Base: 103 casos
26,2%
14,47%
11,84%
7,89%
65,79% 73,8%
Temps de residència al barri
No viu al barri
Menys de 5 anys
Entre 5 i 9 anys
Entre 10 i 14 anys
15 anys o més
11
11
www.bcn.cat
Ús del carrer Pi i Margall
La major part de les persones enquestades (87,3%) són usuàries freqüents del
carrer, donat que l’utilitzen més d’un cop per setmana, i d’aquests, la major part
són persones que fan ús del carrer diàriament.
Base: 103 casos
En relació a com transiten habitualment el carrer, gairebé totes les persones
enquestades manifesten que ho fan com a vianants (9 de cada 10), un 42,16%
utilitzen habitualment el transport públic accessible des del carrer, un 18,44%
manifesta que es desplacen també en vehicle a motor, i tant sols el 4,85%
indiquen que en alguna ocasió el transiten en bicicleta o altres ginys sense
motor.
57,28%
2,91%
9,71%
30,10%
Amb quina freqüència utilitza el carrer Pi i Maragall?
Diàriament
Gairebé mai
Menys d'un cop persetmana
Més d'un cop persetmana
12
12
www.bcn.cat
Base: 103 casos
L’enquesta ha copsat informació relativa als principals usos que per a les
persones enquestades té el carrer. Les respostes recollides en aquest sentit
ens indiquen que el carrer Pi i Margall és un carrer amb una elevada vitalitat i
amb una àmplia diversitat d’usos.
Destaca principalment la dimensió comercial del carrer, doncs 3 de cada 4
persones enquestades manifesten que un dels principals motius per transitar
pel carrer és per realitzar compres. També és elevada la proporció de persones
que també els agrada passejar pel carrer (64,7% dels casos), els que utilitzen
per accedir-hi al transport públic (52,9%) o els que l’utilitzen com un espai de
trànsit entre el seu domicili i diferents llocs, serveis o equipaments del barri.
4,90
18,63
42,16
92,16
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
En bicicleta, patins,...
Encotxe/moto/taxi
En autobús A peu/Cadira derodes
Com transita habitualment pel carrer Pi i Margall?
13
13
www.bcn.cat
Base: 102 casos
Valoracions del carrer Pi i Margall
L’enquesta ha permès recollir diferents valoracions sobre l’estat actual del
carrer, així com sobre les millores que es considera necessàries implementar,
en cas d’una transformació del carrer.
En relació al grau de satisfacció amb diferents elements existents actualment al
carrer, val a dir que les persones enquestades han assenyalat un elevat grau
de satisfacció, donat que gairebé tots ells han rebut valoracions positives, per
sobre dels 6 punts en una escala valorativa compresa entre 0 i 10 punts.
La següent taula recull les valoracions assolides per a cada un dels elements
valorats, entre els que destaquen l’amplada actual de les voreres, la sensació
de seguretat personal, l’amplada de la calçada, la senyalització i l’estat de
l’asfalt, tots ells amb valoracions superiors als 8 punts. En la part inferior de la
taula destaca sobretot la valoració negativa, per sota de 5 punts, de la
disponibilitat d’aparcament al carrer.
15,68
43,13
52,94
64,70
73,52
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Hi treballa Trànsit a altresllocs, serveis o
equipaments delbarri
Accés a transportpúblic (metro,
autobús)
Passeig Realització decompres
Quin és el motiu o motius principals pels quals utilitza del carrer?
14
14
www.bcn.cat
Valoració de diferents elements del carrer t a valorar
Valoració mitjana (Valoració mitjana (sobre 10 punts)
10 punts)
Amplada de les voreres 8,41
Sensació de seguretat personal 8,38
Amplada de la calçada per als vehicles 8,30
Senyalització (semàfors, senyals, pas de vianants,...) 8,14
Estat de l’asfalt 8,02
Seguretat viària 7,82
Estat del mobiliari urbà 7,80
Accessibilitat (inexistència de barreres arquitectòniques) 7,79
Arbrat i vegetació 7,64
Il·luminació / Enllumenat 7,38
Neteja del carrer 7,25
Llocs de trobada i descans (bancs, parcs infantils,...) 7,17
Estat de la voreres 6,69
Facilitat d’aparcament 4,32
Aspectes a millorar del carrer Pi i Margall
Malgrat aquestes valoracions positives respecte al carrer i els seus elements
actuals, les persones enquestades també han manifestat que hi ha certs
aspectes i elements que caldria que fossin revisats i millorats. Per tal de recollir
aquesta informació s’ha plantejat una pregunta que ha permès identificar quins
elements caldria millorar des de diferents perspectives.
Des de la perspectiva de la persona que transita a peu es manifesta
principalment que els aspectes a millorar serien la reducció del trànsit i la
pacificació del carrer i la millora de les voreres i de l’accessibilitat.
15
15
www.bcn.cat
Base: 60 casos
Des de la perspectiva d’aquelles persones que són conductores, es valora
principalment la necessitat de millorar la coordinació semafòrica i la necessitat
d’aparcament al carrer.
4,35
4,35
4,35
6,52
8,70
8,70
10,87
15,22
30,43
39,13
Habilitar un pipi-can
Reduir contaminació acústica
Disminuir aparcament
Incrementar el petit comerç de proximitat
Espais de descans i relació (bancs i parcs)
Altres
Millorar la neteja
Millorar el pas entre costats amb passos…
Millorar voreres i accessibilitat
Reduir el trànsit i pacificar el carrer
16
16
www.bcn.cat
Base: 11 casos
Els principals aspectes a millorar des de la perspectiva de les persones
usuàries del transport públic són l’augment de la freqüència de pas de les
línies d’autobús que transiten pel carrer, i apareix la demanda d’afegir pantalles
informatives a les parades.
En relació a les persones que podrien ser usuàries de la bicicleta, la
demanda principal és la de la instal·lació d’un carril bici al carrer.
Espais a augmentar o limitar en el carrer Pi i Margall
En darrer terme, el qüestionari ha volgut copsar informació sobre quina és la
voluntat de les persones enquestades en relació a l’espai a destinar al carrer en
el futur a diferents usos.
En aquest sentit, cal destacar que s’ha recollit de manera majoritària una
resposta més aviat conservadora en relació a una possible transformació de la
secció del carrer i de la distribució actual dels diferents modes de mobilitat. Val
la pena destacar que les valoracions que aposten per no modificar aquests
9,1%
9,1%
9,1%
9,1%
9,1%
9,1%
9,1%
18,2%
18,2%
Aparcament en línia
Regular estacionament en doble fila
Menys semàfors
Més aparcament de motos
Millorar l'asfalt
Respectar els límits de velocitat
Altres
Més aparcament
Sincronitzar semàfors
17
17
www.bcn.cat
elements han estat recollides de manera espontània, doncs no s’oferia com a
possibilitat de resposta la opció “Deixar-ho com està”.
Aquesta perspectiva ha estat la majoritària en la major part de les qüestions
plantejades, excepte en relació a la necessitat d’augmentar:
- l’espai per a la bicicleta: un 64,0% de les persones enquestades valoren
que caldria disposar un espai específic per a la bicicleta al carrer
- els espais de relació i descans: un 48,0% de les persones enquestades
valoren que caldria augmentar l’espai destinat a bancs, parcs i
vegetació.
La següent taula recull els percentatges de resposta assolits en relació a cada
una de les opcions plantejades per modificar l’espai del carrer.
Espai per
a
vianants
Espai per
al vehicle a
motor
Espai per a
bicicletes,
patins, ...
Espais de
relació i
descans
(bancs, parcs,
vegetació)
Espais per
a terrasses
de bars
Augmentar 20,39% 6,00% 64,00% 48,0% 16,7%
Limitar 1,94% 25,00% 7,00% 0,0% 23,5%
Deixar-ho com està
77,67% 69,00% 29,00% 52,0% 59,8%
La lectura de les dades que apareixen a la taula, i obviant l’elevada proporció
de persones que valoren que l’actual distribució d’usos a la secció del carrer és
adient, permet observar que la voluntat de limitar l’espai per al vehicle a motor
és una opció contemplada per una quarta part de les persones enquestades
(25,0%), mentre que una cinquena part de les persones enquestades (20,39%)
consideren que caldria augmentar l’espai per a vianants.
Per altra banda, el posicionament respecte la possibilitat d’augmentar o limitar
l’espai destinat a les terrasses de bar és l’aspecte en que s’observa una major
polarització de les persones enquestades, tot i que percentualment es recullen
més posicionaments a la seva limitació.
18
18
www.bcn.cat
4- Resultats de les reunions sectorials de diagnosi
Perfil de les persones assistents a les sessions deliberatives
Un total de 50 persones han pres part a les dinàmiques de debat sobre la
situació actual del carrer, en les tres sessions grupals amb persones
representants del veïnat, dels equipaments de l’entorn i del comerç, incloent
l’entrevista a les persones responsables del Mercat de l’Estrella.
D’aquestes, 22 persones eren representants dels comerços de l’entorn més
proper al carrer, 12 han estat veïnes i veïns del total de persones enquestades,
5 persones estaven vinculades a la gestió de diferents equipaments de l’entorn
i 11 persones pertanyien a entitats o equipaments de l’entorn proper.
Base: 50 casos
La distribució de les persones participants a les sessions de diagnosi en funció
del sexe ha estat molt similar, tot i que hi hagut una lleugera major presència
masculina (54,0%) que femenina (46,0%)
10,00%
22,00%
24,00%
44,00%
Participants segons filiació
Gestió equipaments
Entitats
Veïnatge
Comerciants
19
19
www.bcn.cat
Base: 50 casos
Aportacions realitzades a la sessió de persones gestores i usuàries
d’equipaments
Eix 1. Espai públic i espai verd: voreres, accessibilitat, mobiliari urbà,
zones verdes, il·luminació, seguretat
a) Efecte barrera del carrer i necessitat de generar un espai urbà
integrador i a escala humana
54,00%
46,00%
Persones assistents segons sexe
Home
Dona
20
20
www.bcn.cat
Es recull el parer que el carrer ha generat cert efecte barrera/frontera entre els
barris i les persones residents a una i altra banda, sobretot perquè està
dissenyat a escala de l’automòbil a motor i no escala de les persones.
Algunes persones apunten que aquest efecte influeix negativament en la
possibilitat de generar vitalitat de barri. En aquest sentit, es recull la necessitat
que esdevingui un carrer per estar-hi no només per passar-hi, en el qual es
donin usos i activitats que ajudin a crear comunitat i generar identitat de barri.
Aquest discurs aposta per aprofitar la oportunitat que pot suposar la millora de
reurbanització del carrer per tal de transformar-lo en una via que ajudi a cosir
els barris existents a una i altra banda.
En aquest sentit es recullen diferents propostes per fer un carrer a escala
humana, enfocat als vianants, i no tant a escala del vehicle a motor:
- Enfocament a vianants: reduir els carrils destinats al vehicle privat i
l’espai destinat a aparcament
- Augmentar la zona per a vianants, integrant també les illes de les cruïlles
(Secretari Coloma, Ca l’Alegre de Dalt, Sardenya). S’apunta que les
cruïlles poden ser uns espais a recuperar/potenciar com a espais
d’integració dels barris, esdevenint espais verds i espais de relació
- Aprofitar la ubicació de nous espais verds com a element integrador. La
continuïtat del verd ha de permetre la millora de la comunicació i la
interrelació de les persones
- Aprofitar la reurbanització per tal de fomentar la interacció entre els
espais públics i privats (Exemple: Plaça de les dones del 36)
b) Possible model d’intervenció
En relació a la possible distribució de la secció del carrer que podria servir de
model per a la intervenció no es recull un posicionament unànime. Es
plantegen dubtes sobre si caldria que el model a implantar a la via fos el de
generar una rambla amb passeig central o bé un bulevard amb voreres amples
als costats. En aquest sentit es recull una major preferència per disposar d’un
carrer que pugui seguir el model de les avingudes Mistral o Gaudí.
També es recull la proposta puntual de una de les persones participants que
apunta a la peatonalització d’alguns trams del carrer tenint en compte que
puguin passar els busos i fer un horari de tancament del carrer com ara a Portal
21
21
www.bcn.cat
de l’Angel. Aquesta proposta no és secundada per la resta de persones del
grup de treball on ha estat realitzada.
c) Voreres
Respecte a les voreres es recullen algunes valoracions positives respecte
l’amplada actual, tot i que també es recullen opinions que apuntarien a ampliar
l’espai destinat als vianants en detriment de l’espai destinat als cotxes.
En cas que s’ampliïn les voreres es recull la voluntat que s’aprofitin per crear
espais d’estada i esbarjo , on els ciutadans puguin conviure i gaudir: zones de
jocs infantils, zones verdes i espais comunitaris per a les persones.
En tot cas caldria endreçar les voreres deixant espai lliure suficient per a les
persones, limitant l’espai destinat a quioscos, terrasses, mobiliari urbà,...
d) Mobiliari urbà i enllumenat
En relació al mobiliari urbà es recullen les següents demandes:
Endreçar la seva ubicació deixant espai lliure suficient per a les persones a les
voreres.
Ubicar elements que permetin el descans i la relació de les persones: bancs i
cadires que no estiguin allunyades i que permetin la interrelació.
Es considera necessari millorar la distribució i accessibilitat als contenidors
d’escombraries. S’apunta que estan molt allunyats de les voreres i això dificulta
la introducció d’escombraries, sobretot a la gent gran. En relació a la recollida
de residus es planteja la possibilitat d’ubicar contenidors amb recollida
neumàtica de residus.
La manca d’il·luminació adient a les voreres es destaca en alguns casos com
un aspecte que genera certa sensació d’inseguretat a les persones. En aquest
sentit es recull la demanda d’augmentar l’enllumenat, sobretot a la part superior
del carrer.
e) Espai verd
Es recull la demanda de més zones verdes i arbrat.
22
22
www.bcn.cat
Es fa una valoració positiva del corredor verd. Tot i així es planteja el dubte
sobre quina seria la seva ubicació més adient per tal d’integrar-se en la via,
sent compatible amb els diferents usos.
Es recull que el verd continu pot esdevenir un element que doti de continuïtat i
connectivitat diferents espais de relació (cruïlles, terrasses de bars, voreres,..)
Es recull la proposta de fer un corredor verd que connecti Passeig de Sant
Joan amb el Parc de les Aigües.
f) Cruïlles
Es destaca que les cruïlles són espais en els que hi ha una gran concentració
de vianants, persones usuàries de la bicicleta, de patins, patinets i altres ginys,
i que són espais perillosos i que generen inseguretat als vianants pel seu actual
disseny i per la presència del vehicle a motor.
Es considera que les cruïlles estan pensades per als vehicles i no per als
vianants i es reclama un canvi en aquest plantejament que permeti facilitar el
pas d’un costat a l’altre de la via, prioritzant els itineraris dels vianants.
Un dels aspectes a millorar de les cruïlles és la seva excessiva amplada. En
aquest sentit es recull una proposta que apunta a reduir la distancia entre una
banda i l’altra ubicant zones verdes (illes).
23
23
www.bcn.cat
Eix 2. Mobilitat: Vianants, transport públic, bicicletes, trànsit rodat,
seguretat viària, aparcament
a) Vianants
S’apunta com a necessitat oferir garanties de seguretat a la mobilitat dels
vianants, tant en relació als vehicles a motor com també en relació a les
bicicletes.
Millorar les voreres i els desnivells per tal que siguin accessibles per tothom,
però sobretot per la gent gran.
b) Bicicleta
Es recull la demanda que el nou carrer incorpori un carril bici que tingui
continuïtat fins a punts estratègics com poden ser escoles o altres
equipaments.
Es demana que els elements de separació del carril bici siguin prou segurs, a la
vegada que no esdevinguin un entrebanc per als vianants.
c) Transport públic
Es recull la demanda de millorar i potenciar el transport públic, establint un
carril bus amb suficient freqüència de pas perquè connecti tot el barri. Tothom
creu en la necessitat d’augmentar la freqüència del transport públic al carrer Pi
i Margall.
Pensant en les dificultats de mobilitat de la gent gran, es demana que es
redueixi la distància entre les parades i que el disseny dels autobusos estiguin
pensats també per la gent gran.
De manera puntual es recull la demanda d’ampliar la boca d’entrada al metro a
la vessant dreta del carrer (costat mar), o almenys pensar alguna solució en el
projecte que a partir de l’ampliació de la vorera en aquest punt faciliti
l’accessibilitat.
d) Aparcament
En relació a l’aparcament els posicionaments no són coincidents:
24
24
www.bcn.cat
- Per una banda la major part de les persones participants manifesten la
necessitat d’oferir solucions a l’aparcament dels residents. En aquest
sentit es recullen posicionaments a favor de mantenir l’aparcament en
semibateria, regular l’aparcament amb zona verda per a residents o
oferir altres solucions com podria ser un aparcament públic soterrat a la
zona propera.
- Per altra banda, també es recullen posicionaments que reclamen reduir
l’espai destinat a l’aparcament de vehicles a la via pública.
e) Trànsit de vehicles
Sobretot els caps de setmana s’identifica un important volum de persones que
s’adrecen al camp del CE Europa accedint per Pi i Margall i continuant per
Secretari Coloma. En aquest sentit, des del club es demanda que es tingui en
compte aquest fet, preservant aquest itinerari, i/o si s’escau millorant la
senyalització per accedir-hi.
La circulació de vehicles és considera de baixa intensitat. To i així, en un dels
grups es recull la voluntat de reduir-lo. En algun cas fins i tot s’apunta a reduir
l’espai destinat als vehicles a motor.
25
25
www.bcn.cat
Eix 3. Activitat econòmica: terrasses, zones de càrrega i descàrrega
a) Dinamització comercial
S’expressa la voluntat de potenciar comercialment el carrer com a mecanisme
per dotar-lo de vitalitat i que pugui esdevenir un espai de relació. S’apunta que
cal dinamitzar i enfortir l’activitat comercial, doncs es considera que és una
zona amb moltes possibilitats comercials i no se’n treu profit.
Alguns aspectes que es considera que la transformació del carrer pot enfortir
com a elements de dinamització comercial poden ser:
- Fomentar l’espai per a vianants i millorar l‘accessibilitat a un costat i altre
del carrer.
- Augmentar la presència d’espai verd com un continu
- Promoure la diversitat d’usos de l’espai
- Cal que els comerços s’integrin amb la via. Permetre l’ampliació del
nombre de terrasses de bars com a espais de relació, tot i que cercant
fórmules que permetin la convivència amb els veïns (regulació d’horaris)
i amb els vianants (espai limitat i suficient distància entre unes i altres).
- Potenciar l’oferta del mercat i els comerços perquè hagi més varietat de
productes.
b) Càrrega i descàrrega
Es recull la demanda de regular els horaris de càrrega i descarrega de manera
que no entorpeixin els vianants.
Altres demandes
Millorar el carrer Secretari Coloma en el tram entre Travessera de Gràcia i Pi i
Margall (urbanitzar-lo de nou).
26
26
www.bcn.cat
Aportacions realitzades a la sessió de persones representants
d’empreses i comerços
Eix 1. Espai públic i espai verd: voreres, accessibilitat, mobiliari urbà,
zones verdes, il·luminació, seguretat
a) Possible model d’intervenció
El posicionament general dels representants del sector d’activitat econòmica
reflecteix que no es considera necessària una gran transformació del carrer.
Especialment, el petit comerç considera que una transformació d’aquest tipus
pot afavorir només al sector de la restauració, mentre que el comerç tradicional
es veuria perjudicat perquè repercutiria en l’augment dels lloguers dels locals.
Es manifesta acord amb realitzar una millora que permeti el manteniment de
la via pública amb millores puntuals, però sense reformes que puguin alterar el
funcionament actual del carrer.
Tant sols una de les persones representants del comerç apunta la possibilitat
de fer una rambla a tot el carrer.
b) Voreres
En general es recull el parer que és necessari millorar l’espai destinat als
vianants, millorant les voreres i eliminant obstacles per tal que siguin
27
27
www.bcn.cat
accessibles per a tothom. tot i així, la major part de les persones participants en
els grups de treballs de representants d’activitat econòmica no consideren
necessari que s’ampliï l’espai que actualment està destinat als vianants.
c) Mobiliari urbà i enllumenat
Es recull la demanda d’ubicar espais per a jocs infantils, elements dels quals el
carrer i la zona es considera que estan mancats. Especialment s’apunta que la
Plaça Joanic podria ser un lloc on ubicar més espais per a jocs infantils. Es
considera que la darrera transformació només ha deixat un espai on el que es
pot fer és jugar a futbol.
Es recull la proposta d’eliminar l’aparcament de motos a les voreres i habilitar-
ne de nous a zones establertes concretament per aquest ús a la calçada.
Es demana que la ubicació del mobiliari urbà no perjudiqui els comerços, per
exemple, col·locant elements molt a prop de les entrades dels comerços.
Respecte els contenidors d’escombraries es sol·licita que no es col·loquin
davant dels comerços ni de les terrasses, perquè provoca molèsties per males
olors i es pot incomplir la llei sanitària.
Es planteja la possibilitat de soterrar els contenidors de residus mitjançant la
implantació de mecanismes de recollida neumàtica.
Es considera necessari implementar millores en l’enllumenat del carrer per
millorar la sensació de seguretat dels vianants. Es considera que un cop els
comerços tanquen, la il·luminació minva i augmenta la sensació d’inseguretat .
d) Espai verd
Es recull la demanda de millorar els arbres del carrer i posar-ne més. Els
actuals perden molt la fulla i generen molta brutícia que afecta els comerços, i
també provoquen al·lèrgies. Es demana disposar algun tipus d’arbrat que no
generi aquesta brutícia.
28
28
www.bcn.cat
Eix 2. Mobilitat: Vianants, transport públic, bicicletes, trànsit rodat,
seguretat viària, aparcament
a) Vianants
Es recull el parer particular que es generen moltes situacions de perill al carrer
perquè hi ha vianants que travessen el carrer pel mig sense utilitzar els passos
de vianants (s’apunta que sobretot es tracta de gent gran que tenen una
mobilitat més dificultosa i això augmenta el risc d’accident). En aquest sentit es
recull la demanada d’ubicar passos de vianants semaforitzats a les cruïlles de
Ca l’Alegre de Dalt i del Carrers Secretari Coloma.
b) Bicicleta
Es manifesta acord amb la possibilitat que s’ubiqui un possible carril bici a la
part central de la via. Tot i així algunes persones manifesten el seu rebuig al
carril bici perquè pot tenir poques persones usuàries per ser un carrer amb
pendent o podria ser font d’accidents.
En relació a la bicicleta es reclama principalment que la seva ubicació no
suposi un entrebanc i generi problemes de mobilitat a la resta de modes. En
aquest sentit es reclama evitar la situació que, segons el parer d’un dels
participants, ha generat el carril bici a Travessera de Gràcia, on ha suposat la
supressió de carrils de circulació per al vehicle privat i és un element generador
d’embussos. En un altre grup, però es posa aquest carril com a exemple a
seguir perquè es considera que permet no haver de reduir tant d’espai al
vehicle privat.
c) Transport públic
Es recull la demanda d’augmentar la freqüència de pas dels autobusos,
sobretot de la L55 en hores punta, moments en els quals el servei està saturat.
Respecte al transport públic es recull la demanda de valorar la possibilitat de
traslladar a la Plaça Joanic la parada del Bus Turístic situada a Passeig Sant
Joan amb Travessera de Gràcia, a prop de la parada del Metro. Es considera
més eficient aquesta solució que no la actual, que obliga a molts turistes a
buscar on es troba la parada actualment. En tot cas, si no es pot dur a terme
aquesta mesura, es reclama millorar la informació per accedir al Bus Turístic
des del metro.
29
29
www.bcn.cat
d) Trànsit de vehicles
El posicionament general és el de mantenir l’actual nombre de carrils de
circulació per a vehicles a motor. Es considera que reduir l’espai per al vehicle
privat pot anar en contra dels seus interessos comercials. També es comenta
que una reducció de carrils pot generar problemes de circulació i embussos.
Les persones participants manifesten en els grups de treball de representants
del comerç que no estarien d’acord amb que la via es transformés seguint
l’exemple de l’Avinguda Gaudí, per exemple.
Principalment manifesten que una gran afluència del seu públic objectiu prové
dels barris que es troben per sobre d’Alfons X (Ronda Guinardó), els quals es
desplacen a Pi i Margall per realitzar compres i consideren imprescindible
mantenir les facilitats per accedir-hi.
Es recull la demanda d’ubicar semàfors a l’alçada dels carrers Secretari
Coloma i Hipòlit per tal de regular els girs a esquerra des de Pi i Margall.
e) Aparcament
Es considera imprescindible mantenir les places d’aparcament existents perquè
es consideren essencials per a les empreses i comerços, donat que permeten
l’accessibilitat de potencials clients a la zona en cotxe. Es manifesta desacord
amb la possibilitat que l’aparcament pugui ser en cordó, doncs aquesta solució
suposaria una reducció del nombre de places d’aparcament. L’aparcament en
semi-bateria ofereix més places d’aparcament i això facilita que vingui més
gent a comprar de fora del barri.
Es recull el parer que hi ha la possibilitat de generar elitisme en la utilització del
cotxe si es fomenta que per al seu ús sigui imprescindible disposar d’una plaça
d’aparcament privada, bé al qual no tothom té accés. En aquest sentit es
reclama la necessitat de mantenir la zona blava d’aparcament, que permet
l’accés a tothom.
30
30
www.bcn.cat
Eix 3. Activitat econòmica: terrasses, zones de càrrega i descàrrega
a) Dinamització comercial
Es valora positivament la presència de terrasses de bars a l’eix, donat que
donen vida al barri i ajuden a dinamitzar i potenciar l’activitat comercial. En
aquest sentit es reclama que es fomenti la seva ubicació al carrer.
b) Càrrega i descàrrega
Es considera necessari mantenir la càrrega i descàrrega, tot i que es reclama
que es controli l’ús indegut de la mateixa.
Es recull la demanda d’ampliar la càrrega i descàrrega a la resta de comerços,
a més de la del mercat.
Altres demandes
Es denuncia que els canvis implementats en la mobilitat a la Travessera de
Gràcia són generadors d’embussos a la confluència de passeig Sant Joan i del
carrer Bailèn amb aquesta via. En aquest sentit es reclama que es recuperi el
doble carril de circulació, per evitar els embussos. En un dels grups es planteja
la necessitat d’aplicar la normativa relacionada amb la ordenança de la neteja
viària per evitar accions que generen brutícia i així millorar la neteja del carrer.
31
31
www.bcn.cat
Aportacions dels gestors i paradistes del Mercat de l’Estrella
Durant l’entrevista realitzada s’han destacat els següents aspectes que afecten
a la mobilitat de la zona:
a) Càrrega i descàrrega
Els paradistes del mercat disposen d’espai de reserva per a un total de set
camions, 4 places a la façana de Pi i Margall i 3 camions a la Façana del carrer
de la Providència. Aquests camions són els que utilitzen els paradistes per anar
a cercar el gènere diàriament a Merca Barna, i és l’espai de càrrega i
descàrrega, a més d’espai d’estacionament permanent quan no estan
treballant. Consideren que aquest lloc per als camions els pot afectar al mercat
perquè resta visibilitat al mateix, però per altra banda, creuen que és la solució
més adient perquè no provoca molèsties al veïnat ni als comerços. Els
preocupa que l’actuació de millora de l’entorn pugui modificar aquest aspecte.
b) Gestió de residus
L’extracció dels residus del mercat i la neteja de contenidors es realitzen al
carrer, donat que el mercat no disposa de moll de càrrega i descàrrega. La
recollida de residus es realitza a diferents hores del dia, en funció de la fracció
de residus.
c) Accés de persones usuàries
No disposen de dades obtingudes a través de cap estudi però apunten que
probablement l’accés al mercat de la clientela deu seguir la següent pauta:
- 60% accedeixen a peu
- 20% accedeixen en transport públic
- 20% accedeixen en vehicle privat
L’accés a peu al mercat es realitza en major mesura per l’entrada del carrer de
la Providència (entrada principal). S’apunta que la proximitat del Caprabo pot
ser un element que afavoreixi aquest major accés per aquesta porta.
El mercat té un conveni amb el pàrquing del CE Europa, segons el qual
ofereixen 1 hora d’aparcament gratuït als seus clients. Aquest conveni suposa
al mercat una despesa mensual d’aproximadament 500,00€. Tenint en compte
que el preu que es paga al pàrquing és de 1,80€ per hora, dóna com a resultat
que poden utilitzar aquest servei al voltant de 300 vehicles per mes.
32
32
www.bcn.cat
d) Altres demandes/necessitats en relació a l’entorn
Les persones entrevistades no manifesten demandes explícites respecte a com
creuen que hauria de ser la millora de l’entorn. La seva activitat es realitza
bàsicament de portes endins del mercat i no manifesten una relació amb
l’entorn més enllà de la necessària per la seva activitat.
Respecte a la necessitat de millores en la il·luminació del carrer, consideren
que estaria bé dur-les a terme, però tampoc destaquen que sigui un element de
preocupació.
Manifesten que no consideren necessaris canvis en l’amplitud de les voreres, ni
de l’espai destinat al vehicle privat.
Valoren positivament la possibilitat que el nou espai disposi de carril bici.
Una possible reducció d’aparcament al carrer consideren que no els afectaria
directament a les persones professionals ni tampoc a la clientela, tot i que
caldria tenir en compte que cada vegada hi ha menys possibilitats d’aparcar al
barri, donat que s’han fet actuacions que han fet minvar la disponibilitat de
places d’aparcament en superfície.
33
33
www.bcn.cat
Aportacions realitzades a la sessió de persones pertanyents al veïnat
Eix 1. Espai públic i espai verd: voreres, accessibilitat, mobiliari urbà,
zones verdes, il·luminació, seguretat
a) Possible model d’intervenció
El grup valora la necessitat de crear un carrer que disposi de més espai per al
vianant, per poder passejar, i que sigui un lloc d’estada i de relació i
socialització per al veïnat. Com a possibles models es plantegen els següents:
- Carrer amb plataforma única.
- Avinguda amb reducció d’espai per al vehicle privat.
- Modern bulevard amb final al Parc de les Aigües.
34
34
www.bcn.cat
Es recull la proposta d’integrar la part inferior del Carrer Escorial en la reforma,
de manera que es renovi l’enllaç de Pi i Margall amb el Passeig Sant Joan per
Travessera de Gràcia, per a tots els modes de mobilitat.
Font: Google Maps
b) Voreres
Es reclamen voreres més amples per facilitar la mobilitat dels vianants, sense
motos, amb mobiliari urbà que no suposi un entrebanc/barrera i amb més
arbres, aprofitant l’amplitud de vorera. Es considera necessari augmentar la
vorera a les cruïlles i ampliar l’espai per a vianants i els llocs de trobada i
descans (bancs) on es fomenti la relació entre les persones.
c) Mobiliari urbà i enllumenat
Es considera necessari renovar el mobiliari urbà. Principalment es reclama la
disposició de bancs (llocs de repòs i relació)
També es reclamen zones de joc infantil
Soterrament dels serveis (cables elèctrics i de telefonia)
35
35
www.bcn.cat
Es recull la demanda puntual de reduir el nombre de contenidors
d’escombraries, perquè es considera que poden generar un problema sanitari
degut a la brutícia. Es comenta que a la zona entre Pl. Alfons X i Sardenya n’hi
ha més de 20 contenidors. Es proposa que hi hagi recollida neumàtica
d’escombraries.
Millorar l’enllumenat a les voreres (es comenta que actualment només està ben
il·luminada la calçada)
d) Espai verd
En relació a l’espai verd es reclama augmentar la seva presència al carrer, amb
parcs i més arbrat, i renovació dels jardinets de la part alta del carrer.
Es reclama millorar la qualitat de l’arbrat per tal que generi menys molèsties
(menys brutícia, menys al·lèrgies)
e) Cruïlles
Per tal d’ampliar l’espai per a vianants es recull la proposta que les illes que
existeixen a les cruïlles amb el Carrer Sardenya, Ca l’Alegre de Dalt i Escorial,
es puguin integrar a les voreres, eliminant el trànsit de vehicles pel carrer
Providència (entre Sardenya i Pi i Margall), pel carrer Sant Lluís entre Ca
l’Alegre de Dalt i Pi i Margall, i pel mateix Pi i Margall en la seva confluència
amb Escorial.
Cruïlla Pi i Margall amb Escorial Font: Elaboració pròpia
36
36
www.bcn.cat
Cruïlla Ca l’Alegre de Dalt amb Pi i Margall Font: Elaboració pròpia
Cruïlla Sardenya amb Pi i Margall Font: Elaboració pròpia
També es recull la proposta d’ubicar un espai verd de repòs i trobada a l’espai
davant del Deutsche Bank, a Pi i Margall amb el carrer Secretari Coloma, on
actualment ja s’hi aplega molta gent gran del barri.
Font: Google Maps
37
37
www.bcn.cat
Eix 2. Mobilitat: Vianants, transport públic, bicicletes, trànsit rodat,
seguretat viària, aparcament
a) Vianants
Es recull a la idea que el carrer Pi i Margall exerceix un efecte barrera entre una
i altra banda. En aquest sentit es reclama permeabilitzar-lo afegint nous passos
de vianants semaforitzats a totes les confluències entre carrers.
Una de les persones assistents a la sessió demaana que es facin complir les
ordenances d’accessibilitat viària, donat que la gent gran i la gent amb
dificultats de mobilitat es troben amb moltes barreres arquitectòniques.
També es recull la demanda que els itineraris dels vianants es dissenyin
seguint els passos naturals que realitzen les persones per la via. Sobretot a les
cantonades, les persones de forma natural no modifiquen el seu itinerari per
haver d’anar a buscar el pas de vianants. Per aquesta raó es sol·licita que els
passos de vianants puguin seguir la traça de la vorera a les cruïlles. D’aquesta
manera, s’evitarien accidents. En relació a aquesta qüestió es recull la
demanda d’estudiar el pas de vianants a la confluència entre Pi i Margall, Ca
l’Alegre de Dalt i Sant Lluís, doncs es considera perillós.
b) Bicicleta
Es recull la demanda de fer un carril bici de pujada i baixada, segregat dels
vianants i del trànsit rodat. En relació a aquesta demanda hi ha diferents visions
sobre la tipologia i la possible ubicació:
- Proposta de fer un carril bici per sentit a cada banda del carrer, a la
calçada entre la vorera i el carril de vehicles
- Proposta de fer-lo a la part central amb doble sentit
Per altra banda, una de les persones participants considera que no és
necessari que el carrer disposi de carril bici i que aquest es podria situar a
altres carrers de l’entorn.
Es recull la demanda d’aparcaments per a bicicletes.
c) Transport públic
En relació al transport públic es manifesta la necessitat que es posi en marxa la
línia de bus vertical.
38
38
www.bcn.cat
Es recull la demanda d’augmentar la freqüència de totes les línies d’autobús
que actualment passen pel carrer.
d) Trànsit de vehicles
En general es considera que l’espai destinat al vehicle privat està
sobredimensionat en relació al destinat al vianant i altres modes de mobilitat,
tant pel que fa als carrils de circulació com a l’espai destinat a aparcament.
L’amplitud de la calçada genera un efecte segregador (barrera) entre ambdós
costats.
Es recull la demanda de reduir la calçada a un carril per sentit de circulació.
Es recullen diferents propostes per limitar el trànsit del vehicle privat:
- Disminuir/limitar el transport privat només per motius de càrrega i
descàrrega.
- Limitar la circulació rodada principalment a transport públic i bicicletes.
- Implementar mesures que impedeixin que els cotxes puguin baixar pel
carrer a gran velocitat.
Es recull la necessitat de regular millor els girs a esquerra des del carrer Pi i
Margall cap els carrers Secretari Coloma i Hipòlit Lázaro, doncs es considera
que són perillosos.
També es manifesta la necessitat de limitar la contaminació acústica que
genera, que és especialment molesta a l’estiu quan les finestres dels domicilis
estan obertes. En aquest sentit es reclama un canvi en l’horari del servei de
recollida d’escombraries, de manera que es realitzi de 15:00h a 17:00h quan hi
ha menys trànsit rodat i no es molesta el veïnat.
e) Aparcament
La necessitat de mantenir espais d’aparcament per a residents és un dels
aspectes que genera un menor consens en el grup, i es recullen dos
posicionaments principalment:
- Per una banda, es recull la demanda de part de les persones
participants de mantenir/facilitar places d’aparcament per a residents
(zona verda). També es recull la demanda d’aparcament per a
potencials clients del comerç del carrer, que en moltes ocasions són
39
39
www.bcn.cat
persones que venen de la zona del Baix Guinardó, les quals poden tenir
necessitat de vehicle privat per desplaçar-se a fer les seves compres.
- Per altra banda, també es recull la demanda de limitar o fins i tot treure
l’aparcament al carrer.
L’existència de dos posicionaments envers a la necessitat que el carrer disposi
d’aparcament per al vehicle privat, desemboca en un breu debat. Com a
conclusió, s’arriba a la consideració gairebé consensuada, que potser la
necessitat d’aparcament es podria suplir amb altres alternatives:
- Es podria oferir places gratuïtes als residents en altres zones del barri.
- Les persones que venen a comprar des d’altres zones poden utilitzar el
pàrquing del CE Europa que té un conveni amb el Mercat de l’Estrella
Tot i així es manté també el parer que cal mantenir l’aparcament al carrer pels
motius expressats anteriorment i perquè l’aparcament alternatiu a altres zones
del barri també s’ha vist reduït.
40
40
www.bcn.cat
Eix 3. Activitat econòmica: terrasses, zones de càrrega i descàrrega
a) Dinamització comercial
Es recull el parer generalitzat que cal mantenir i promoure l’activitat comercial
del carrer. En aquest sentit es considera que la permeabilització de les dues
vessants del carrer pot ser un element de promoció de l’activitat comercial.
Respecte l’activitat comercial a l’espai públic (terrasses de bars) es recullen dos
posicionaments:
- un contrari a la seva proliferació per que suposa molèsties al veïnat
(sorolls) i limita l’espai i l’accessibilitat dels vianants.
- un segon posicionament planteja la necessitat d’ubicar terrasses com a
element dinamitzador del carrer i de l’activitat comercial.
Finalment es recull la reflexió que l’espai públic reformat haurà de comptar
amb un pla d’usos que reguli les activitats que s’hi duguin a terme.
b) Càrrega i descàrrega
També es recull la necessitat de controlar el soroll i molèsties que genera
l’activitat de càrrega i descàrrega, sobre tot dels supermercats (Bon Preu, Casa
Ametller,...)
41
41
www.bcn.cat
Avaluació de les sessions de debat
Tot mecanisme participatiu esdevé també un procés educatiu en el que els
agents implicats posen en pràctica una nova forma de treballar i relacionar-se
per tal de construir conjuntament. Aquesta vessant educativa del procés
suposa també, entre d’altres aspectes, un aprenentatge continu sobre la
manera d’organitzar i conduir el procés per assolir els objectius marcats
prèviament. Per aquesta raó, el fet de copsar la percepció de les persones
participants mitjançant mecanismes d’avaluació de les sessions deliberatives
és un dels mecanismes que permeten recollir indicadors de la seva qualitat i
així implementar millores en els processos participatius. L’objectiu de
l’avaluació és, doncs, identificar aspectes de millora en les dinàmiques
desenvolupades.
Amb aquesta intenció s’ha dissenyat un qüestionari que, complimentat
voluntàriament per les persones participants a la fi de la sessió deliberativa, ens
permet avaluar diferents aspectes del mateix.
S’han recollit les valoracions d’un total de 32 persones de les que han
participat a les tres sessions deliberatives de diagnosi.
Valoracions mitjanes
El següent gràfic recull les valoracions mitjanes assolides per cada un dels
aspectes avaluats pels participants en una escala compresa entre 0 i 10 punts:
42
42
www.bcn.cat
Base: 33 casos
Totes les mitjanes de les variables avaluades han assolit resultants que
superen els 7,5 punts en l’escala compresa entre 0 i 10 punts. La puntuació
més baixa l’ha assolit la Valoració de durada de la sessió de treball que ha
assolit una nota mitjana de 7,52 punts.
Els aspectes que han rebut una millor valoració, a més de la valoració de
l’equip dinamitzador, han estat la Possibilitat de manifestar lliurement les
pròpies idees, assolint una nota mitjana de 8,28 punts, i l’Explicació dels
objectius de les sessions, amb una valoració de 8,16 punts.
La valoració global dels participants en relació a la sessió deliberativa ha estat
positiva, assolint una nota mitjana de 8,03 punts sobre 10 punts possibles.
Aspectes a millorar
S’han recollit tres aportacions per tal de millorar futures sessions de debat en
relació al temps dedicat a les sessions i als espais de trobada:
- Horari de la trobada, major espai per la reunió
- L'horari de la sessió, poc compatible amb horaris laborables
- Un horari de tarda
8,40
8,28
8,16 8,06 8,03
7,81 7,77
7,52
7,00
7,20
7,40
7,60
7,80
8,00
8,20
8,40
8,60Valoració equipdinamitzacióValoració oportunitatmanifestar-se lliurementValoració explicacióobjectius tallersValoració convocatòria
Valoració global
Valoració informació tècnicaprèvia al debatValoració de la dinàmicaempradaValoració durada sessió
VALORACIONS MITJANES
43
43
www.bcn.cat
5- Recull d’aportacions del Consell de barri Camp d'en
Grassot i Gràcia Nova
Introducció
El Consell de Barri Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, celebrat el dia 1 de Juny
de 2017 al IES Secretari Coloma ha inclòs com un dels punts de l’ordre del dia
la presentació dels resultats de la diagnosi participada realitzada durant el mes
de Maig amb persones de l’entorn del carrer de diferents perfils: veïnat,
responsables de comerç, persones gestores i usuàries d’equipaments. En
aquest apartat es realitza un recull de les aportacions i comentaris suscitats
durant la sessió per part de les persones participants.
Mecanismes de recollida d’informació
Per tal de recollir opinions i/o aportacions a la diagnosi del carrer, un cop s’ha
realitzat la presentació s’han posat a disposició de les persones assistents a la
sessió del Consell de Barri dos mecanismes diferents:
- Torn obert de precs i preguntes
44
44
www.bcn.cat
- Fitxa de diagnosi lliurada a les persones assistents a la sessió. La fitxa
disposava de dos apartats, un per recollir aportacions per complementar
la diagnosi del carrer, i un segon on les persones interessades en
participar en el procés participatiu, o estar informades, podien lliurar les
seves dades de contacte.
45
45
www.bcn.cat
Aportacions recollides
S’han recollit comentari i aportacions d’un total de 26 persones que han assistit
a la sessió. De les mateixes 8 han estat comentaris realitzats amb intervenció
directa i 18 mitjançant la fitxa de diagnosi.
Les aportacions es relacionen endreçades segons els diferents eixos i àmbits
temàtics de la diagnosi.
Eix 1. Espai públic i espai verd: voreres, accessibilitat, mobiliari urbà,
zones verdes, il·luminació, seguretat
a) Model d’intervenció
- Maximitzar l’espai públic i comú.
- Més pacificació, menys soroll, menys contaminació.
- Demanda de no fer una Avinguda Gaudí. Via sense bars i relativament
tranquil·la per les nits.
- Que no feu una avinguda Gaudí.
- Estudiar la possibilitat de fer un carrer amb dues voreres laterals i un
passeig a la zona central
b) Voreres
- Coincideixo amb les intervencions que opinen que l’amplada de 5 metres
de la vorera de Pi i Margall és suficient. Tan sols considero insuficient el
tram dels números parells, des del carrer Escorial fins la boca del metro.
- Considero suficient l’amplada de les voreres, si és necessari endreçar
eles elements.
46
46
www.bcn.cat
- No fer unes macro voreres com a Legalitat que finalment tenen pilones
per no estacionar.
- Voreres proporcionades (com ara).
- Segregar el pas dels vianants (per les voreres) amb terrasses i gent que
està asseguda, etc.
- No cal eixamplar les voreres.
- Amplades tan de carrer com de voreres correcte (actuals).
- Desacord amb fer una vorera més gran.
- La mida actual de les voreres és correcta
- No hi ha un volum elevat de vianants que justifiqui l’ampliació a cost de
pèrdua de places d’aparcament.
- Una intervenció que permeti fer les voreres noves i ben fetes seria
suficient per millorar el carrer.
- Voreres més amples.
- Voreres en mal estat.
c) Mobiliari urbà i enllumenat
- Mobiliari urbà que permeti el descans
- Sobretot alliberar espai de les voreres i endreçar elements (múltiples
existents).
- C/Providència a Pi i Margall (Mercat Estrella): Ampliar la vorera. Pel bé
de la comunitat en general i sobretot per les persones grans que usen
caminador, cadira de rodes, acompanyades. No s’hi pot passar perquè
hi ha la màquina de l’aparcament dels cotxes.
- Per altra banda es reclama que el mobiliari urbà no suposi un entrebanc
a les persones amb dificultats de mobilitat (màquina de tiquet
d’aparcament a Sardenya amb Pi i Margall).
- Molèsties provocades pels contenidors d’escombraries i la gestió de la
seva recollida i neteja, tant en el cas dels genèrics com dels del Mercat
de l’Estrella.
- Acord amb la demanda de contenidors soterrats en cas que sigui viable
tècnicament.
- Contenidors soterrats.
- Contenidors d’escombraries soterrats.
- Recollida neumàtica brossa.
- Contenidors del mercat suprimir del carrer.
- Poca il·luminació.
47
47
www.bcn.cat
d) Espai verd
- Corredor verd bona idea!
- Més espais verds.
- Arbrat de qualitat.
- Manteniment de l’arbrat al carrer amb substitució dels arbres que no
estiguin bé.
e) Cruïlles
- Cruïlla Pi i Margall/Sardenya: Hi ha una petita illa que s’ha d’ampliar i fer
més gran per fer una plaça pacificadora.
- Rotondes o placetes: Interseccions amb Alegre de Dalt, Sant Lluís,
Secretari Coloma-Encarnació, Sardenya-Providència.
- Illes de vianants a les cruïlles.
48
48
www.bcn.cat
Eix 2. Mobilitat: Vianants, transport públic, bicicletes, trànsit rodat,
seguretat viària, aparcament
a) Vianants
- Demanda de recuperació d’espai per els i per les vianants.
- Espai peatonal pels vianants.
- Fer els passos de vianants elevats per forçar als cotxes a anar més lents
(no semàfor, més pacificat).
- Seria interessant reformar carrers entre travessera, Hipòlit de Lázaro, Pi
i Margall, Sardenya en plataforma única i reducció de trànsit.
- Afegir passos de zebra.
- Millor urbanització pels vianants.
b) Bicicleta
- Treure les bicicletes de la vorera.
- Bicicletes fora de la vorera.
- Si es posen carrils bicicleta, vigilar que no circulin per la vorera.
- Prohibir la circulació de bicicletes i altres vehicles per les voreres.
- Carril bici segregat.
- Carril bici agafant d’exemple l’existent al Passeig Sant Joan entre
Diagonal i Arc de Triomf.
- Seguir el model de Passeig Sant Joan d’abaix.
- Fer el carril bici unidireccional, en sentit del trànsit.
- Necessari carril bici doble al centre de la calçada.
- Carril bici doble pujada i baixada.
- No seguir el model de carril bici de Travessera de Gràcia.
- No posar macro carril bici com a la Travessera.
- De l’aparcament Bicing a Secretari Coloma baixen per la vorera de
Secretari Coloma i alguns prossegueixen per la vorera de Pi i Margall.
Caldria canviar l’ubicació a Pi i Margall.
- També es recullen posicionaments contraris a la implantació de carril bici
al carrer, així com testimonis de la manca de civisme d’algunes persones
usuàries de la bicicleta.
c) Transport públic
- Els autobusos per Pare Claret. No sembla que es mantinguin.
49
49
www.bcn.cat
- S’ha de resoldre el problema del col·lapse de les línies d’autobusos 24 i
92.
- Busos els mateixos però més sovint, sobretot el 92.
- Augmentar la freqüència de busos.
- Parades transport públic, falten pantalles.
- Demanda de major inversió i millores en transport públic (augment de
freqüència de pas)
- Suggereixo que si es fa una modificació s’aprofiti per reduir o (anul·lar)
l’illa intermitja del carrer Escorial, per poder modificar aquella boca de
metro.
- Actuació especial sortides metro Joanic.
d) Aparcament
- Preocupació per la pèrdua d’espai d’aparcament.
- No s’hauria de perdre espai d’aparcament per als vehicles privats dels
residents
- No treure aparcaments
- Mirar de no suprimir estacionaments.
- Eliminar cotxes aparcats.
- Accés aparcaments (privats).
- Fer aparcaments de motos per ficar les motos que no tindran lloc on
aparcar. Una idea seria posar les paral·leles a les terrasses i amb sortida
directe a la calçada.
- Fer com a Passeig Sant Joan, amb arbustos se separen vorera i calçada
per evitar l’aparcament de motocicletes a la vorera.
- Aparcament motocicletes fora de les voreres.
- Motocicletes fora de la vorera
e) Trànsit de vehicles
- Reduir el màxim possible el nombre de carrils de cotxes.
- No hi ha cap dret preexistent. Perquè la gent general ha de cedir espai a
aparcar un cotxe particular?
- Treure espai al vehicle privat i reservar espai pel transport públic.
- Adequar l’asfalt.
- Amplades tan de carrer com de voreres correcte (actuals).
50
50
www.bcn.cat
Eix 3. Activitat econòmica: terrasses, zones de càrrega i descàrrega
a) Dinamització comercial
- Eliminar sorolls de trànsit i terrasses. No donar permisos a terrasses,
provoquen sorolls.
- No deixar que proliferin els bars.
- Reordenar les terrasses (vigilar l’amplada).
- Acord amb el manteniment de les terrasses de bars als carrers.
b) Càrrega i descàrrega
- Regular vehicles aparcats permanentment a la zona de càrrega i
descàrrega del mercat.
- Camions del mercat permanentment aparcats al carrer les 24 hores del
dia.
- La ubicació de camions de manera permanent davant del Mercat de
l’Estrella genera problemes de salubritat pública provocats per altres
persones que transiten pel carrer.
- Millora de les zones de càrrega i descàrrega al mercat de l’estrella.
Altres demandes i comentaris
- Es considera que la diagnosi hauria d’haver tingut en compte la
convocatòria de veïnatge en el mateix grau que s’ha realitzat amb les
persones responsables de comerços.
- Demanda d’una pàgina web on consultar el que es diu. No sempre es
possible assistir a les reunions.
- La superilla no millora la mobilitat dels veïns.
- Limitació de la velocitat de motocicletes per la contaminació acústica,
sobretot per la nit.
- Cal considerar la quantitat de gent gran al barri.
- Policia del barri, present si us plau!!! Si volem un corredor verd s’haurà
de cuidar.
- Pla director amb breu introducció històrica del carrer Pi i Margall. Difusió
històrica.
