4Per un barri viu, actiu i atractiu!

Butlletí del Pla Comunitaridel Barri Antic de CalafNúm. 4 — Agost de 2013

Edita

Col·labora

Coordinació i redacció

Contacte

www.digueslateva.catcalaf_barriamunt@larada.net

No sé què tens campanar de nostra vila estimada, que al trobar-me un xic enllà í no et copsa la mirada, sento al cor enyorament i a tu vola el pensament com coloma enamorada.

Al peu de la Plaça gran ets com etern sentinella, unit al temple i guardant tan preuada meravella.

T’enlaires tot respirant del cel les aromes pures, essent guia triomfant de les humanes sutzures.

Tu com un imant atraus a la gent de la contrada a mercats, fires, saraus, o a una festa senyalada.

Esperes dels calafins que et retornin les campanes per a escampar els sons divins fins a les terres llunyanes.

De tant en tant veus passar la comitiva endolada que amb sentit llagrimejar van a acompanyar al fossar a una persona estimada.

Per Nadal a mitja nit, malgrat el fred i boirina, al bell temple has reunit la bona gent calafina per adorar amb emoció al tendre i diví Nadó.

I quan la Pasqua ha arribat i el toc de l’al·leluia has dat; anunciant el gran dia, a la plaça acut tothom, omplint-se de gom a gom, entonant cants d’alegria els nostres millors fadrins com un cor de serafins.

Als bateigs, ja no cal dir, fas la repicada maca si la padrina i padrí han afluixat la butxaca.

Ara et diré amb devoció que repiquis llarga estona, com un herald que pregona nostra gran Festa Major.

No sé què tens campanar de la vila calafina, que al trobar-me un xic enllà i els meus ulls no et veuen ja, se’m clava al cor una espina!—Pius Forn i Maixenchs De l’obra L’alumnàtica

Hem de fer activitats al barri, encara que s’hagi ajornat la seva reforma urbanística.—Pujem cada setmana al CRO a rebre classes!— Recuperar activitat als baixos no serà igual que abans, però potser alguna empresa ho pot fer servir com a oficina de treball, o per oferir-hi alguna cosa diferent.—Aquesta Guia d’Entitats pot sermolt útil.

No sé què teNs campaNar...

2

Presentació

Editorial

BARRI AMUNT, el pla comunitari del barri antic de Calaf, va iniciar el seu recorregut el 2011 amb un procés de reflexió col·lectiva orientada a iden-tificar projectes d’interès comunitari i amb potencial de transformació del barri en els àmbits social, cultural i ocupacional.

Un cop identificades i prioritzades les accions pels veïns i veïnes, el 2012 es van iniciar aquelles en les quals més gent s’ha volgut implicar, i alhora més repercussió en el barri pre-sentaven. És a dir, les que treballen realitats descuidades del barri, i que requereixen menys recursos gràcies a la motivació i implicació de veïns, consistòri, entitats locals i L’ARADA.

Després d’un any en què ha resultat complicat poder mantenir el finança-ment per aquesta important fase d’Ac-ció dels projectes del pla comunitari, i en la què s’ha aturat temporalment la part de reformes urbanístiques de la Llei de Barris, finalment s’ha assolit un treball col·lectiu i tècnic que ha obert les portes a la promoció de projectes socio-culturals, comercials i ocupaci-onals.

Sembla que va ser ahir però ja fa 6 anys que ens vàrem proposar de cercar els mitjans per poder millorar una part molt important de la nostra vila, mitjançant una nova línia de subvencions especialment pensada per recuperar parts dels municipis que necessitaven una atenció espe-cial, i evitar-ne així la degradació i el despoblament. En aquest sentit, teníem molt clar quina era l’àrea en la qual havíem de focalitzar els nostres esforços i, mitjançant la Llei de Barris, vàrem veure l’oportunitat de participar en un projecte molt engrescador i que alhora podia ser decisiu per canviar la tendència negativa que, des de feia molt de temps, estava experimentant una de les zones més emblemàtiques i, sens dubte, la de més història de la nostra vila: el nostre casc antic. Per aquest motiu vàrem posar-nos a treballar de manera decidida uti-litzant tots els recursos que teníem a l’abast per poder optar a aquesta línia d’ajuts en què competíem amb altres municipis amb més recursos que nosaltres i en la qual, val a dir, va ser decisiva la participació dels veïns i les veïnes, els comerciants i les entitats del barri que, contra tot pronòstic, van fer possible que ho aconseguíssim —i que ho féssim a la primera! No cal dir que aconseguir aquesta fita per a Calaf havia de significar

una oportunitat històrica per actua-litzar el nostre casc antic, posar en valor els seus elements patrimonials i, sobretot, millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes. En aquest sentit vàrem treballar els diferents aspectes de la intervenció tenint sempre ben present que, de la ma-teixa manera que ho vàrem fer en el moment de presentar el projecte, era fonamental la participació ciutada-na per tal que el resultat final no es limités a la transformació urbanís-tica —i que, com ja reflectia la frase resultant dels tallers de participació ciutadana, poguéssim aconseguir un Barri Viu i Atractiu... Amb aquest esperit vàrem posar fil a l’agulla i començarem a seguir el guió previst, seguint el calendari econòmic establert, per desen-volupar el programa. En aquest sentit, en l’aspecte més directa-ment relacionat amb el projecte, vàrem continuar desenvolupant els espais de participació ciutadana mitjançant el pla comunitari Barri Amunt, habilitant l’oficina de barri i reparant la porxada del Carrer del Carme mentre, paral·lelament, reco-llíem les inquietuds i suggeriments veïnals per incloure-les als pro-jectes d’urbanització de les places i dels carrers. Alhora, aprovàvem l’ordenança per a la concessió d’ajuts a la rehabilitació dels edificis de la zona amb una molt bona

resposta per part de la població. També va ser molt engrescador de veure la dinamització de la societat civil que, a banda de la implicació d’associacions molt dinàmiques com la de les dones de l’Arca, ha fet pos-sible el naixement de l’Associació de Veïns del Casc Antic; veure com els comerciants, tot i que no d’una manera tan formal, eren capaços de posar-se d’acord i defensar els inte-ressos de tot el col·lectiu per sobre dels interessos particulars o veure com prenen forma projectes museís-tics com el que, des de la Parròquia, es pretén iniciar properament. Tampoc ens podem oblidar d’altres actuacions que, tot i no formar part directament del projecte de la Llei de Barris, la complementen pel fet de desenvolupar-se al casc antic: la re-habilitació del Castell, la posada en servei del ja imprescindible Centre de Recursos per a l’Ocupació (CRO), el programa Treball als Barris del Servei d’Ocupació de Catalunya (que ha permès de dur a terme diversos plans d’ocupació, la Casa d’Oficis i actuacions diverses en el marc de Barri Amunt, en matèria de promo-ció de l’emprenedoria ocupacional de dones, promoció comercial, recuperació de la memòria popular del barri i assessorament i promoció associativa en col·laboració amb la gent de L’ARADA) o la instal·lació al barri de les seus locals dels

sindicats agraris Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, al carrer Xuriguera, i d’Unió de Pagesos, al carrer Sant Antoni. A tot això cal afegir diversos programes que, amb el suport de la Diputació, s’estan duent a terme per contribuir a la dinamització del Casc Antic.

Tanmateix no podem obviar que, tot i els esforços que hi hem esmerçat i tot el que s’ha aconseguit, resten moltes coses per fer. La coincidència del desplegament de la Llei de Barris amb l’arribada de la persistent crisi econòmica, una pèssima planifica-ció i gestió financera per part dels que aleshores ostentaven el govern de la Generalitat i un finançament clarament insuficient, injust i (per què no dir-ho) malintencionat per part del govern de l’Estat espanyol, ha obligat els responsables actuals del nostre govern a aturar i replante-jar (tot i que no a cancel·lar) el calen-dari de desplegament del projecte. En aquests moments cal fer front a la despesa que suposa la cobertura de les necessitats més bàsiques de la població del nostre país en un marc de retallades continuades d’allò que coneixem com a “estat del benestar”, mentre estem a l’espera que, des de Madrid, ens “obliguin” a complir un “sostre de dèficit” basat en criteris més propers als de l’espoli colonial que als de la justícia o als de solidaritat interregional.

Arribats a aquest punt i en el clima d’incertesa que, malauradament, ens afecta a tots, no voldríem con-cloure aquest escrit amb un ànim derrotista, ans al contrari: volem animar-vos a seguir treballant i con-fiant, tots plegats, en les enormes possibilitats que té el nostre casc antic amb el seu patrimoni, la seva història i, sobretot, la seva gent.

En qualsevol cas és important que tinguem ben present que, segons ens han confirmat des de la Gene-ralitat, la Llei de Barris continuarà endavant tot i que, per les qüestions que hem explicat anteriorment, ho farà a un ritme significativament més pausat. Per la nostra part tingueu per segur que continuarem treballant intensa-ment, com no hem deixat de fer-ho, per fer realitat el nostre compromís i els de la resta d’administracions envers el barri que, com cap altre, representa les arrels de la nostra vila des de fa prop de mil anys i que, de ben segur, continuarà fent-ho per molts anys més!

Joan Caballol 1r Tinent d’Alcalde

Jocs de cucanyaFoto: AVV del Barri Antic de Calaf

La llei de barris: passat, present i futur

3

La necessitat de veure més coordina-des les entitats i projectes culturals, tant al barri antic com al conjunt de Ca-laf, s’ha subratllat sempre en els espais participatius del pla comunitari Barri Amunt. Aquesta línia s’inicia amb l’elaboració d’un projecte d’ús d’espais per a activitats culturals i d’una Guia d’Entitats per acostar a la població el moviment associatiu, així com per fomentar trobades que esdevinguin un espai d’ajuda mútua associativa, d’intercanvi de recursos. Amb l’objectiu de millorar la gestió d’associacions i la revitalització d’aquestes, L’ARADA, amb més de sis anys d’experiència en associacionis-me, ha ofert des de Barri Amunt un servei d’assessorament persona-litzat en associacionisme i empre-nedoria social, cultural i ocupa-

cional. S’han realitzat una vintena de consultes i assessoraments, amb especial atenció en l’acompanyament de l’activa Associació de Veïns del Casc Antic, creada arran del procés del pla comunitari BARRI AMUNT. S’ha editat una Guia d’Entitats de Calaf per tal de facilitar la promoció de les entitats i les seves activitats, així com per ajudar a enfortir els víncles entre elles. En ella hi trobareu informació de les entitats i grups informals de la vila, amb les seves característiques i recursos, en alguns casos per compartir. La Guia d’Entitats està vinculada amb un bloc amb els seus mateixos objectius. En el bloc (www.GuiaEntitats-Calaf.wordpress.com), a més, s’hi poden consultar progra-mes d’assessorament i atenció a l’associacionisme i el voluntariat, recursos per a associacions i espais per a realitzar-hi activitats.

AssEssoRAMENT AssoCIATIU I CooRDINACIó D’ENTITATs I PRoJECTEs CULTURALs

Pla comunitari ‘Barri Amunt’

Coordinació i assessorament d’entitats i projectes culturals

oficina de Barri. Atenció a l’Associacionisme. Fotografia: L’ARADA

Guia d’Entitats consultable:www.GuiaEntitatsCalaf.wordpress.com

GUIAD’ENTITATSDE CALAF

4

El Pla de dinamització i foment de l’emprenedoria femenina del pla comunitari BARRI AMUNT es dirigeix tant a persones grans, com a persones cuidadores i persones que es volen professionalitzar en l’atenció a la gent gran. Entre els objectius destaca la necessitat de professionalitzar tasques de la llar i cura a les perso-nes que es desenvolupen, a causa de

diferents situacions de vulnerabili-tat, per part de dones. S’ofereix un servei d’assessorament per a facilitar l’emprenedoria de les dones de cara a auto ocupar-se en el sector d’atenció a les persones grans. El projecte, iniciat aquest 2012 fruit del procés participatiu del pla comu-nitari Barri Amunt, pretén fer front

a aquestes desigualtats a partir del foment de l’emprenedoria femenina en l’aspecte social, cultural i ocupa-cional. El projecte aborda problemàtiques tan presents al barri com l’atur femení i la falta d’acompanyament a gent gran, i per fer-ho abarca no només el territori calafí sinó el de municipis propers.

Promoció i comunicació conjunta de serveis a les persones grans El projecte “Dones i Gent Gran” ha acompanyat dones que ofereixen o volen oferir serveis d’atenció a la gent gran i assistència a la llar, per a que ho fessin de manera coordina-da, professional i digna. Aquest acompanyament ha consistit en un servei de promoció conjunta dels serveis professionals que ca-dascuna d’elles ofereix o que pretén oferir, tant a domicili o a particulars com a grups i des de locals socials del territori de treball (comprès entre el Sud del Solsonès i Solsona pel nord, Biosca per l’oest, Calaf al sud, i Cardona a l’est). A través de L’ARADA s’ha constituït un grup de dones per oferir els seus serveis, participants de les forma-cions Enfila’t. Aquests serveis van de l’oci i entreteniment a les perso-nes grans fins a serveis de medicina preventiva i formació i suport als membres de la família. Els serveis que han vingut oferint les dones de la Xarxa Enfila’t són sempre comple-mentaris als serveis públics i privats que ja hi ha. Actualment el projecte s’està fomalitzant en una associació (Xarxa Enfila’t). Els serveis que ofereix aquest grup de dones tenen dos formats possi-bles: 1. Serveis domiciliaris 2. Serveis localitzats (als locals socials dels municipis).

Formacions Enfila’t (edicions III i IV) serveis a les persones grans Per tal de fomentar l’esperit emprene-dor i per potenciar el sector de serveis a les persones en el marc del projecte, s’han realitzat dos cicles formatius subvencionats de dos mòduls cadas-cun centrats en la millora de la gestió dels serveis i la seva promoció. Tallers formatius per a l’autoocupació i la ges-tió empresarial en el sector de serveis a les persones i a la llar a zones rurals. El primer mòdul, “Eines per a la qualitat del servei i idees de negoci”, i el segon “Procés empresarial i recursos per a la gestió” (18h en total). Accedir-hi ha permès rebre formació i assessorament per orientar els serveis propis, així com la possibilitat d’associar-se amb les altres dones. També ha garantit la pro-moció dels seus serveis professionals al territori i en el marc del projecte, i sota el nom de la Xarxa Enfila’t. En aquestes formacions hi han partici-pat 15 dones de Calaf i 15 més d’altres municipis del territori que engloba el projecte, especialment de Solsona i Cardona. Conjuntament han format la Xarxa Enfila’t!.

La Xarxa Enfila’t La Xarxa Enfila’t! sorgeix d’un procés de participació comunitària i d’una profunda anàlisi de les necessitats del territori del Sud del Solsonès i l’Alta Segarra, pel que un grup de dones en situació de desocupació decideixen unir-se amb l’objectiu d’oferir serveis de qualitat en l’atenció a les persones i a les llars. Amb el suport dinamitzador de L’ARADA, les professionals que formen part de la xarxa han vingut oferint i ofereixen serveis integrals i de proximitat a les persones del nostre entorn per a millorar-ne la seva qualitat de vida. La Xarxa Enfila’t! s’ajunta amb la voluntat d’oferir serveis tant a persones grans com a persones cuidadores familiars, amb neces-sitats de cura i acompanyament, d’envelliment actiu, de serveis a la llar i als infants. L’oferta d’aquests serveis es desplega d’una mane-ra innovadora, buscant l’atenció integral de les persones, pel seu be-nestar i respir personal. Els serveis es poden contractar individualment, però la xarxa es coordina per tal d’oferir també “Packs combinats de serveis a les persones i la llar”.

Programa ‘Realitats de dones’ S’ofereixen dues activitats anuals encaminades a desenvolupar temes d’especial interès pel col·lectiu de dones. Es va realitzar una jornada sobre el nou règim de treballadores de la llar, i s’ha realitzat una jornada encaminada a valorar la gestió del temps i a aportar-hi tècniques de millora. Aquest setembre, està pre-vista la celebració de la III Diada de Dones Rurals. Podeu consultar l’últim número del Butlletí del projecte Dones i Gent Gran (dependenciaenelmonrural.wordpress.com) on hi trobareu més informació del projecte Dones i Gent Gran, de la Xarxa Enfila’t fins a l’abril, i entrevistes a la presi-denta de l’associació de Dones del Solsonès (Ramona Santaularia), a la presidenta de l’associació de Gent Gran de Cardona ‘A Viure que són dos dies’ (Lourdes Bartés), així com una entrevista sobre la cura de les persones cuidadores.

Projecte d’emprenedoria i suport “Dones i Gent Gran”

Et dediques o et vols dedicar a l’acom-panyament i atenció a persones grans ? Estimulació de la memòria, gimnàs-tica, tai-txi, informàtica, etc.

Et dediques o et vols dedicar a l’atenció i assistència a la llar? serveis de neteja , d’assistència...

Vols capacitar-te per oferir els teus serveis al territori amb millors resultats? Jo sóc gran, i crec que cal un taller de...! (Fes-nos-ho saber!)

Per a més informació i inscripcions enfilat@larada.net 672 491 223

QUÈ oFEREIX “DoNEs I GENT GRAN”?

Actualment el projecte de Xarxa En-fila’t! s’amplia, buscant d’esdevenir una xarxa territorial de suport i pro-moció professional de l’atenció a les persones grans del territori de l’Alta Segarra, Sud del Solsonès i Cardo-na. La proposta vol agrupar tant a persones interessades en promoure’s professionalment en aquest àmbit, com agents, ens locals, i persones grans interessades en promoure l’atenció a les persones grans en el territori rural en qüestió i servir d’espai de promoció i assessorament col·lectiu de projectes culturals i socials.

Participants en la tercera edició de la formació Enfila’t

5

Promoció dels locals en desús Amb la voluntat de ser el marc de trobada entre persones propietàries i emprenedores, i de facilitar la po-sada en marxa del negoci, s’ha creat un programa destinat a reactivar l’activitat comercial del Barri Antic de Calaf.

L’existència de locals tancats al Barri Antic obre una porta a l’oportuni-tat d’ubicar-hi nous establiments i negocis que contribueixin tant a potenciar el comerç com a font econòmica i de creació d’ocupació així com de promoció de l’associaci-onisme. Per connectar els interessos de les persones emprenedores i les persones propietàries d’un local en desús interessades en llogar-lo, s’ha posat en marxa aquest programa integrat entre els serveis que ha ges-tionat l’equip dinamitzador de Barri Amunt, el Centre de Recursos per a la Ocupació (CRO) i l’Ajuntament de Calaf.

Aquest 2013 s’ampliarà l’àmbit de treball a tot el casc antic. Per detec-tar i generar aquesta demanda, el projecte es complementa amb l’acció de promoció ocupacional i en empre-nedoria del Centre de Recursos per a l’Ocupació.

El programa de foment i acompanyament de l’emprenedoria comercial del centre històric de Calaf ha obert espais de dinamització de l’emprenedoria comercial i d’acompanyament en la creació de noves empreses comercials. Aquests objectius es plasmen en un estudi inicial de la realitat comercial del barri i en relació a l’entorn de la vila, la creació d’un catàleg de promo-ció del barri i els seus comerços, en la dinamització d’una borsa de locals en desús i la facilitació de la seva rehabilitació i accés, i l’oferta de formació per comerciants i nous emprenedors des de l’oferta complementària del CRO (Centre de Recursos per a l’Ocupació).

Els destinataris del conjunt del projecte són tant els comerciants i veïns/nes de Calaf, com els emprenedors del conjunt de l’Alta Segarra. Amb aquestes accions es vol potenciar el nucli històric com a centre comercial de proximitat i de referència a nivell del seu entorn territori.

Promoció comercial

Servei d’acompanyament i assessorament empresarial S’ha ofert, junt amb el Centre Re-cursos per a l’Ocupació, un servei d’assessorament i acompanyament en la creació de nous comerços i en la millora dels existents. El CRO continua oferint el servei de foment de l’emprenedoria.

Al bloc de Barri Amunt es pot consultar un protocol d’actuació, de tràmits i de recursos des del moment en què es concep la voluntat d’ubicar un nou comerç al barri fins a la seva obertura.

Per últim, podreu llegir-hi entre-vistes a comerciants de comerços històrics del barri.

Alguns resultats de l’Estudi dels consumidors al barri antic Durant l’estudi del comerç al barri s’han realitzat entrevistes a 16 co-merços del barri i a 40 consumidors. Pel què fa als i les consumidores, s’ha separat una mostra de gent en-trevistada en els mateixos comerços, i amb l’ajuda dels comerciants, i per l’altra a consumidors presents al mercat de Calaf. Aquesta separació permet analitzar el dia de mercat com un dia diferenciat, el qual atrau més gent, i de fora del barri i del municipi. Es descriuen aquí alguns resultats pel què fa al perfil, movi-ment i preferències dels consumi-dors, tant pel què fa als entrevistats en els comerços del barri, com els entrevistats en el mercat del dissab-te. L’objectiu és tenir més i millors eines per poder enfocar estratègies comercials, d’emprenedoria i ocupa-cionals, individuals i conjuntes. El perfil majoritari és de consumi-dores dones, 8 de cada deu persones entrevistades en els comerços, i en

són el 69% de les persones entrevis-tades el dia del mercat. La mitjana d’edat és alta, una de cada tres per-sones entrevistades en els comerços en té entre 46 i 60, en canvi, pels dissabtes al mercat, són les majors de 60 anys les que sobresurten sent també una de cada tres. El núme-ro mitjà de persones en la unitat familiar dels entrevistats és d’entre dos i tres. Del total d’entrevistats, 1 de cada 4 és del barri antic. S’observa com 3 de cada 4 entrevistats al mercat consumeix de manera freqüent al barri antic, i com consumeixen al barri antic 3 de cada 4 dels qui pro-venen d’altres municipis i compren al mercat, en algun o varis comerços del barri antic. Per altra banda, dels qui són de la resta de Calaf (no barri antic), són el 1 de cada 4 els que no consumeixen de manera freqüent en algun comerç del barri. És doncs important el pes del consum al barri, sobretot de gent de la resta de Calaf, i també d’altres pobles veïns, com Prats de Rei i Sant Martí. Així ma-

teix, existeix una part de la població calafina que no consumeix al barri. La raó més importants per la que es compra fora del barri antic és perquè no s’hi troba el què es necessita, i més en segon lloc per trobar en alguns casos preus més econòmics. Davant la valoració de la varietat de productes que es troben al barri, la més ben valorada és la presència d’alimentació fresca. Destaquen aquests, entre d’altres comerços, com a més atractius de gent al barri. Sobre el total de persones entrevis-tades que compren al mercat, el 66% afirma comprar freqüentment al forn de Cal Fitó. D’entre els més desta-cats, sobresurt també el 44% que compra a Cal Gatells; el 28% a Cal Xandri; i el 20% per Ca la Florentina. El pes d’aquests percentatges aug-menta si ens fixem únicament en les persones que consumeixen al barri antic, i no sobre el total de consumi-dors al mercat de Calaf. En relació a la varietat de productes del conjunt de Calaf, dels consumi-

dors del mercat gairebé la meitat consideren que no falta res. Mentre que poc més de la meitat assenyalen diverses propostes de productes o serveis que els hi agradaria trobar a Calaf, o trobar-ne més varietat. Entre aquests, destaquen sobretot una demanda de comerços de roba, i seguidament també destaquen sobre les altres les demandes de botigues d’informàtica i més comerços de cal-çat i de productes d’esports. Per altra banda, el 53% del total d’entrevistats troba a faltar més promocions de productes dins l’oferta dels comerços del barri, mentre que un 16% troba que és adequada. L’atractiu turístic, en allò patrimo-nial i cultural del barri s’ha vist en el grup de treball de comerç com un reclam que el barri té per atraure població i facilitar dinàmiques de re-generació del barri. En l’enquesta als consumidors del mercat, s’inclouen preguntes en relació a aquest tema. El 70% dels entrevistats afirmen haver estat al castell i al campa-nar, mentre que un 30% afirma no

haver-los visitat. D’aquests que no els han visitat, tothom respon que li agradaria visitar-los. A la pregunta de si “facilitaria les seves compres que els comerços obrissin els dissabtes a la tarda?”, sobre el total d’entrevistats, un 67% afirma que ‘poc’ o ‘gens’, essent el 25,8% que afirma el contrari, “bastant” o “molt”. Per altra banda, el 73% de les persones entrevistades afirmen que anirien un dissabte a la tarda a un mercat dels comerciants i artesans del poble a la Plaça Gran, en relació a un 27% que afirma que no hi aniria. No s’exposen aquí els resultats de les entrevistes als comerciants. Es po-den consultar el conjunt de resultats al bloc del comerç del barri (www.calafcomerbarrianticcalaf.word-press.com) i a través del bloc del pla comunitari. www.digueslateva.cat

Formacions En relació a les formacions per a comerciants, en l’estudi realitzat aquests van subratllar més interes-sant la que fa referència a la promo-ció comercial a través d’Internet i les noves tecnologies (com xarxes socials). Es treballa amb el Centre de Recursos per a l’Ocupació per la promoció de formacions i la recerca de nous recursos per a la promoció comercial.

Es pot consultar el llarg llistat de formacions per a la gestió i promoció comercial que el CRO ha realitzat a l’apartat de notícies. Entre elles destaquen Excel, Correu electrònic, Facebook, Twitter, Access, Photos-hop, entre moltes altres. Podreu comprovar com actualment encara es pot accedir a diverses formacions amb aplicacions pràctiques en la gestió empresarial i comercial.

Promoció conjunta comercial-turística del barri Junt amb aquesta revista es publica el catàleg de promoció conjunta dels comerços del barri antic. Aquest con-té una presentació dels comerços, les seves característiques i productes, i ressalta l’aspecte patrimonial i his-tòric del barri. S’elabora un identifi-catiu conjunt d’acord amb els valors i atractius del barri antic. Finalment, es reparteix per tal de fer conèixer els comerços i atractius patrimonials del barri, tant a la població de Calaf com a la població que s’acosta a Ca-laf i al territori de l’Alta Segarra.

El bloc del “Comerç al barri antic de Calaf” En el bloc del “Comerç al barri antic de Calaf” s’hi pot consultar el catàleg de promoció conjunta dels comerços i del barri, junt amb informació i recursos d’interès tant perls comerciants existents, com per emprenedors interessats en ocupar un local al barri. Es de-tallen alguns baixos amb disponi-bilitat de ser utilitzats, de moment a la Plaça Gran. I es facilita que més propietaris de baixos del barri posin en oferta els seus. www.calafcomerbarriantic .wordpress.com

6

Alumna del curs d’Agent de Desenvolupament Turístic (ADT)del CRO (2011-2012).

Viu a:C/ La Sort, 1.

Treballa:Administrativa a la rectoria.

Edat:33 anys.

Vincle amb el Casc Antic:Els seus avis havien viscut a les Eres de Cal Quel.

Lloc de l’entrevista:Plaça de les Eres.

Les veus del barri

Ariadna Riu Saiz

Bé, per començar et definiré què és un ADT. Un ADT és un professional que s’ocupa d’identificar les oportunitats d’un territori i els recursos naturals, de patrimoni històric i cultural i d’oci. La seva activitat es concentra en la planificació i el desenvolupament de projectes i productes que permeten la dinamització del sector dels serveis i del Turisme. En definitiva, saber què tenim al nostre entorn i veure com en podem “treure partit” turísticament.

El curs va començar el dia 28 de novembre de 2011 i va finalitzar el 6 de juny de 2012. El dia 5 es va fer la presentació de projectes i va tenir una bona acollida. El curs va ser de 565 hores que van donar un bon fruit, perquè van sortir projectes molt interessants.

Ariadna Riu al carrer del Carme el dia de l’entrevista.

En què va consistir el curs d’Agent de Dinamització Turística (ADT) que vas cursar aquest 2011-2012 al Centre de Recursos per a l’Ocupació de Calaf?

El projecte porta per nom “Recuperació de la memòria històrica al nucli antic de Calaf: Calaf, molt més que “pessetes”. Consta d’una ruta pel nucli antic de Calaf, tot visitant cases senyorials, botigues antigues, llocs importants i cases de personatges il·lustres com Laureà Figuerola o Alexandre de Riquer.

La ruta comença al moll de Ca l’Anguera, perquè és rellevant saber que Calaf era molt important per la mineria de carbó, i aquí és el lloc on descarregava el “carrilet”, carro tibat per cavalls que venia de la mina de Calonge. Seguidament es puja pel Raval Sant Jaume, que és per on passava el carrilet, i s’arriba a la casa d’un personatge important a Calaf, Alexandre de Riquer, reconegut artista modernista i persona que dóna nom al nostre institut. A més, destaco del barri cases senyorials importants com Cal Segarra, lloc on va viure Laureà Figuerola.

Per poder portar aquest projecte a terme fa falta diners, per al que són pròpiament els plafons, però amb el temps potser es podria fer alguna cosa. A part d’aquesta barrera em trobo que hi ha alguna casa en mal estat i alguna casa que han d’enderrocar sí o sí, ja que són propietats privades i no s’hi pot fer res.

Al curs d’ADT hi van haver altres propostes, com una ruta de llegendes, una gimcana pels espais del barri antic, creació d’una batucada, renovació de les plaques de les escultures, entre altres. Les iniciatives s’han d’allargar a la Plaça Gran, fer coses de botigues lligades amb la història.

És important conèixer la història de Calaf, saber que tenim les mines de carbó, i que abans Calaf vivia de la mineria. Conèixer els personatges històrics de Calaf i on van viure, per exemple.

Les rutes pel barri podrien visitar cases singulars. Aquí depèn en gran part de la voluntat del veïnat de participar i obrir molt puntualment els seus habitatges a grups organitzats que la visitessin amb un guia. Vaig fer una ruta guiada pel barri per provar el meu projecte i va anar molt i molt bé. Aquesta iniciativa de rutes històriques guiades al barri antic podria funcionar bé. Tinc una pàgina al Facebook del projecte, cal trobar-la posant “Calaf, molt més que pessetes”.

El 2015 es celebrarà el mil·lenari del primer document escrit sobre Calaf, i cal aprofitar-ho per visitar aquest patrimoni i recuperar aquesta identitat. El patrimoni físic i immaterial de Calaf és molt gran i forma part de la identitat calafina. Penso que hem de preservar-lo i promocionar-lo. Com la casa d’Alexandre de Riquer. Per fer conscient la història de Calaf. Una placa, encara que sigui a una paret com a aquesta casa on va viure Riquer, per exemple, sempre et cridarà més l’atenció que un llibre, que potser no arribaràs a consultar.

Cal fer coses amb aquests objectius, com per exemple, si hi ha alguna botiga oberta, o tancada en bon estat, obrir-la al públic, i que els veïns del barri, com el Pere Mestres, o qui hagi viscut en els espais, et digui què hi feien, les anècdotes i experiències personals. La visió de qui ha viscut aquí té més interès que relatar la història general.

Ho podríem provar, no hi tenim res a perdre!

Quin va ser el projecte que vas dissenyar per emprendre al barri? Què cal per a fer-lo realitat?

Creus que el barri antic de Calaf permet altres accions de desenvo-lupament turístic? En què podrien consistir?

7

Emprenedora al barri antic en el sector de la fotografia

Viu a:C/ Sant Antoni, 25

Treballa:Fotògraf

Edat:30 anys

Vincle amb el Casc Antic:Veïna

Lloc de l’entrevista:Carrer Sant Antoni

Lorena Garcia

Lorena Garcia al seu estudi, en el moment de l’entrevista.

La idea del meu projecte és la de donar un nou servei de fotografia professional a la vila de Calaf i pobles veïns.

Resumint una mica, principalment tots els serveis que pot oferir el camp de la fotografia, per exemple, reportatges ja siguin de caire social, industrial, periodístic, etc. També faig foto-decoració per cases o empreses, muntatges fotogràfics, impressions fotogràfiques de tots els formats i materials, venda de material fotogràfic, etc. Un aspecte important és el tracte personalitzat en tots el treballs.

Donada la situació econòmica actual que tots estem patint, i després d’estudiar amb molta cura el meu projecte, finalment vaig decidir aprofitar el recursos que tenia a l’abast: la meva formació com a fotògraf i el meu habitatge particular com a despatx fotogràfic. Amb l’ajuda també d’uns diners estalviats per poder invertir en la maquinària necessària per donar una servei de qualitat.

Mai he tingut cap vinculació a Calaf, ni familiars ni tema d’amistats ni res de res, simplement vam mirar, ens va agradar la casa, el poble i la bona comunicació i dit i fet!

La veritat que fins ara no havia fet molta vida al poble per tema d’estudis i treball però, amb el tema de la fotografia, el canvi ha estat abismal, de no conèixer en 6 anys el poble, a conèixer en pocs mesos a molta gent del poble i voltants, estic molt contenta!

Si un dia he de marxar em quedo amb això.

Els canvis que he experimentat fins ara han estat tots positius. Un dels canvis que valoro és el de poder conèixer la gent de la zona com ja he esmentat abans, defenso el tracte humà per sobre de tot, per això, aprofitar casa meva és el meu valor afegit respecte a la meva activitat. Penso que de mica en mica tot plegat està tenint bona acceptació per la gent. També es nota més moviment al carrer.

Podem dir que anem mica en mica. El més positiu és que la gent torna i cada dia tinc gent nova que s’apropa fins aquí, tot el conjunt és molt motivador per continuar lluitant i aprenent.

Per mi de moment el resultat és positiu ja simplement per l’experiència en general.

Amb els recursos actuals les possibilitats, amb tota sinceritat, són escasses, el pas diari de la gent afavoreix molt les vendes. Com que la zona comercial està en una altra ubicació del poble, les possibilitats que pot oferir el casc antic haurien d’estar més enfocades a petites oficines de serveis per persones emprenedores.

Penso que potser tenir un lloguer a preu accessible és molt atractiu a l’hora d’iniciar el teu projecte, per tant, per aquest aspecte, sí que es podria atraure nous emprenedors al barri. Però tot i així, es podria potenciar més fent l’oferta molt més atractiva.

En què consisteix el teuprojecte emprenedor?

Què t’ha empès a traslladar-tei emprendre al barri antic?

Quins canvis has experimentat? Està funcionant el negoci? Quines possibilitats creus que el barri antic permet per a nous emprenedors? Amb quines dificultats et trobes per tirar endavant el teu negoci?

8

Empremta és un projecte d’intervenció comunitària amb gent gran de l’Alta Segarra, especialment en situacions de solitud i en clau de dona, que ha coordinat L’ARADA i el Grup CERCA amb la col·laboració dels ajuntaments de Calaf, Calonge de Segarra, Els Prats de Rei, Jorba, Rubió, Sant Martí Sesgueioles i Copons. L’eina de treball és la cultura popular i la seva recupe-ració a través de fonts orals. La metodologia de treball és la de la investigació-acció-participativa, amb la qual s’estimula la partici-pació i realització del projecte tant de la ciutadania com de les entitats i les administracions locals. Així doncs, es capacita a persones, especialment d’entitats locals, per a entrevistar a dones grans per tal de recuperar la memòria popular de l’Alta Segarra.

A través de la dinamització iniciada en el Pla Comunitari Barri Amunt, Calaf ja disposa d’un grup de per-sones motivades en el projecte que ha realitzat un guió tot recordant esdeveniments i èpoques històri-ques viscudes a Calaf i a tenir en compte. El grup ha rebut formacions per conèixer com realitzar ade-quadament les entrevistes i el seu enregistrament, procés que ja s’ha iniciat. Finalment s’han realitzat 4 entrevistes a persones de les més grans de Calaf, i el grup es mostra disposat a seguir avançant en la recerca.

Els resultats es recullen en un arxiu gestionat pel grup Memoral, format tant per les entitats promotores, L’Arada i CERCA, com especialment per la gent i entitats de Calaf parti-cipants en el projecte Memoral.

Consulteu el projecte a: memoral.cat

EL PRoJECTE MEMoRAL EMPREMTA ALTA sEGARRA PosA EsPECIAL ÈMFAsI A CALAF I AL BARRI ANTIC

Notícies

Projecte Memoral

El 20 d’octubre es va realitzar a la Sala Felip una sessió del taller obert “Jo també hi era”. Aquests tallers participatius, també cel·lebrats als municipis veïns de l’Alta Segarra, han con-sistit en un visionat de fotografies antigues del municipi, alhora que s’oferia un servei al moment de recuperació de fotografies anti-gues (digitalitzant-les). D’aquesta

manera es van generar debats, reflexions i records al voltant de les fotografies visionades, els llocs, els esdeveniments cultu-rals, la gent... Es van anotar i arxivar per a l’arxiu Memoral de memòria popular del poble. D’aquesta manera s’afegeix aquest acte a l’objectiu de Memoral de recuperar i preservar la història de Calaf. El 23 de desembre es va cel·lebrar a Els Prats de Rei el

visionat d’una mostra del treball realitzat pels diferents grups de treball de Memoral Alta Segarra. Més de cent persones van gaudir d’uns resultats que afavoreixen la recuperació de la memòria popu-lar, el treball intergeneracional, el reconeixement del paper de la gent gran en el nostre present, així com una mostra més de la implica-ció ciutadana i associativa per un benefici comunitari.www.memoral.cat

Una fotografia històrica de les caramelles a la Plaça Gran de Calaf Arxiu: Ajuntament de Calaf

9

Al final del 2012 es va complir el primer aniversari de l’AVV del Casc Antic creada per una colla de veïns del nucli antic de la població. El propòsit principal d’aquesta Associació és promoure activitats i despertar estímuls que desembo-quin en una revitalització inte-gral de la part antiga de la vila, avui sotmesa a un declivi demo-gràfic, comercial, cultural i cívic. L’Associació s’ha posat en marxa d’una manera més impulsiva que no pas planificada amb l’esperança de trobar el seu camí tot posant-se a caminar. Les primeres iniciatives d’aquest any procuraven, també, guanyar-se el crèdit de la resta de veïns, no tant per l’excel·lència de les seves propostes, que probablement no podien sobrepassar ni els seus

recursos ni les seves competències, però sí que pretenien estendre un primer pont de diàleg amb la resta de veïns. Aquesta ha esta la línia d’actuació amb què l’associació ha intervin-gut al carrer durant aquest any. Així, van participar en el concurs d’il·luminació nadalenca de l’any passat, van organitzar diverses xerrades sobre la salut, uns jocs de cucanya a la Plaça Gran, una foguera de Sant Joan amb gran participació dels veïns, i han tornat a engalonar llums nadalenques en un carrer més del barri antic. Les intencions de futur passen per consolidar l’actual cohesió de la Junta de l’entitat i proposar noves ocasions de participació ciutadana, en aquest objectiu de recuperar la vida del nucli antic de Calaf.

1er aniversari de l’AVV del Casc Antic

El barri anticrep unaimportant ajudaper formacions ocupacionals i contractacions

‘Treball als barris’ és un projectedel Servei d’Ocupació de Catalunya,paral·lel a la Llei de Barris, que té com a objectiu promoure l’ocupació i la dinamització socioeconòmica als barris més vulnerables i que neces-siten una atenció especial.

Aquesta atenció des de “Treball als barris” s’impulsa des d’un enfoac-ment ocupacional, social i econòmic amb l’objectiu d’estimular-hi la crea-ció d’activitat econòmica i la gene-ració d’ocupació. El projecte pretén desenvolupar un entorn socioeconò-mic que millori la qualitat de vida de les persones que hi resideixen.

A la convocatòria 2012 del Projec-te ‘Treball als barris’ s’han pogut presentar tots els ajuntaments que tenen aprovat el projecte d’intervenció integral, en qualsevol de les convocatòries obertes de la Llei de barris.

Des de l’Ajuntament de Calaf s’han sol·licitat recursos per a realitzar 7 actuacions, de les quals finalment el SOC ha aprovat finançar-ne 4, que sumen un total de 192.082,92 €.Aquestes actuacions es poden divi-dir en dos grups; el de Orientació/Formació i el de Ocupació/Formació de la següent manera:

1 - Orientació/formació: 2 - Ocupació/formació:

Programa de desenvolupament local. Renovació d’un director/a, o tècnic/a responsable dels compo-nents ocupacionals, formatius, am-bientals, de comunicació, conviven-cials i de desenvolupament social i econòmic.

Programa de suport per al desple-gament dels programes ocupa-cionals. A través de la renovació de personal tècnic de suport en l’àmbit de la intermediació i l’orientació professional.

Aquests programes permeten garantir el serveis que actualment ofereix el Centre de Recursos per a l’Ocupació i que són molt importants en el complicat context en el qual estem immersos.

Casa d’Oficis (*): Formació teòrico pràctica en sistemes d’energies reno-vables i eficiència energètica.

Programes d’experienciació. Ac-cions ocupacionals i professionals, que inclouen la contractació en el decurs de l’any i durant sis mesos de:

- 1 Treballadora familiar- 1 Peó de neteja- 1 Oficial de 1a paleta- 1 Peó de la construcció

Aquest mes de juny ha finalitza la primera fase de la Casa d’Oficis “Sistemes d’energies renovables i eficiència energètica” on des del Gener s’ha format a vuit joves calafins com a instal·ladors i auditors energètics. Durant aquest semestre que ara ha acabat s’han assentat les bases teòriques dels futurs instal·ladors en els àmbits de l’energia solar tèrmica, solar fotovoltaica, radiació solar, energia eòlica, eficiència energètica i biomassa. En l’apartat de l’eficiència energètica han realitzat auditories a diferents edificis municipals: al CRO, al centre de dia Casa Gimferrer, a la llar d’infants La Boireta i a la Casa Bertran. Els mateixos alumnes es van entrevistar amb el regidor Jesús López per explicar-li els resultats obtinguts aportant també propostes de canvi i millora, suposant més benestar per a les persones usuàries dels diferents centres i estalvi econòmic del municipi. En quant a l’apartat de fotovoltaica han començat a fer alguna pràctica al taller: han simulat una instal·lació autònoma (proveïda de bateries que emmagatzemen l’energia generada),

una instal·lació connectada a xarxa i un sistema de bombeig on una bomba rega un petit hort gràcies a l’electricitat generada per les plaques fotovoltaiques. Dins aquest apartat estan redactant la memòria tècnica necessària per a poder realitzar la instal·lació fotovoltaica connectada a xarxa que realitzaran durant la segona fase del curs, que comença a finals de Juny. Entre d’altres activitats, també estan treballant en la construcció d’un petit aerogenerador de 400w, pel qual han realitzat el bobinat de l’estator; prototips de sistemes d’energia solar tèrmica per produir aigua calenta sanitària, etc. Per tancar aquest primer cicle de formació teòrica els alumnes de la Casa d’Oficis han realitzat una exposició demostrativa pels alumnes de tercer de l’institut Alexandre de Riquer. En aquesta exposició al mercat de Calaf per tal d’obrir-la a tot el públic, s’hi poden veure alguns dels treballs realitzats pels nois: rellotges solars, un hort fractal regat amb bombeig fotovoltaic, forns solars en els quals vam coure pomes mentre va durar l’explicació, un termosifó (que és un

sistema per produir aigua calenta sanitària amb el sol sense necessitat de cap sistema electromecànic), una petita instal·lació solar fotovoltaica aïllada i un assecador solar en el qual vam assecar raïm per convertir-lo en panses. Cada alumne s’ha responsabilitzat d’algun d’aquests tallers explicant el seu funcionament als alumnes de l’institut. A part hi havia tres exposicions: una sobre motos elèctriques, una altra sobre permacultura i una altra sobre el fracking; totes tres giren al voltant de temes que els ha inquietat i s’han treballat a classe. En aquesta segona fase que inicia a finals de juny els alumnes realitzen vàries intervencions a Calaf: una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum al centre de dia Casa Gimferrer, substituiran la caldera de gasoil del camp de futbol per una de biomassa, munten una petita instal·lació solar tèrmica a la piscina municipal i realitzaran canvis de millora i eficiència energètica a l’Ajuntament i a alguns dels edificis auditats. Durant aquesta segona fase els alumnes tenen un contracte d’aprenentatge i formació.

*

10

El CRO engega un nou any ple d’activitats: Per una banda, el passat 28 de desembre, va començar el curs de monitor/a d’activitats de lleure infantil i juvenil, subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu. Un curs de 295 hores en total, homologades per la Secretaria General de Joventut, amb una important àrea pràctica. Així doncs, els alumnes cursaran 145 hores de formació teòrica i 150 hores de pràctiques en empreses. També a principis d’any, el CRO va engegar un important projec-te formatiu. És tracta de la Casa d’Oficis, que formarà a vuit joves en l’àmbit de les energies renovables i l’eficiència energètica, formació que es desenvoluparà durant tot aquest 2013, amb una completa formació tant teòrica com pràctica , que per-metrà als participants poder orientar

la seva vida professional en el camp de les energies renovables. Durant els primers 6 mesos es duran a terme més de 800 hores de formació teòrica i al taller. En els segons 6 mesos es realitzaran més de 850 hores de formació pràctica en un projecte que contempla la instal·lació de sistemes d’energia solar, calderes de bio-massa i la realització d’actuacions adreçades a l’eficiència energètica en diversos equipaments municipals. El passat mes de febrer, l’Ajuntament de Calaf i l’Àrea de Comerç de la Diputació de Barcelona van posar en marxa el programa “Ocupa’t”, amb la finalitat de promoure l’ocupació en el sector del petit comerç. El programa va oferir a les persones interessades una formació gratuïta de 45 hores, al llarg de les quals van treballar tots aquells aspectes neces-saris a l’hora de posar en funciona-ment un comerç. Dins l’àmbit de la Informàtica, aquest 2013 s’han desenvolupat dos cursos d’una durada de 80 hores cadascun d’ells, referent al concepte i funcionament d’Internet. Cal destacar que des de principis de març, el CRO ja és un dels 300 cen-

tres col.laboradors de l’ACTIC. Això vol dir que totes les persones que vulguin demostrar les seves compe-tències en Tecnologies de la Infor-mació i la Comunicació i obtenir-ne un certificat vàlid podran fer-ho al mateix Centre. El mes d’abril, un total de 18 perso-nes van rebre formació, tant teòrica com pràctica, per tal d’obtenir el carnet de conducció de carretons. Durant el mateix mes, es va organit-zar un curs d’iniciació a l’alemany de 40 hores de durada enfocat a establir les bases de la llengua alemanya de manera dinàmica i comunicativa. El mateix mes, i a través de l’impuls del Consell Comarcal de l’Anoia, va començar el Curs d’Auxiliar de Manteniment, Vigilant i Conserge. Una acció formativa de 340 hores de durada, i amb una participació de 15 alumnes, que compta amb 80 hores de pràctiques en empreses. Referent als Cicles Formatius de Grau Mitjà, aquest any s’ha realitzat la segona edició del curs de prepara-ció per les proves d’accés, amb una participació d’11 alumnes, 8 dels quals van superar la prova. Com a

novetat per el proper any formatiu, el Centre de Recursos comptarà a partir del proper octubre amb el curs de preparació per les proves d’accés als Cicles Formatius de Grau Supe-rior, a més de la tercera edició de les proves de Grau Mig. Com cada any, el Centre ha comptat amb nous cursos d’Alfabetització i Coneixement de l’entorn impulsats per la Regidoria de Benestar, el Consell Comarcal i el Consorci per la Normalització Lingüística. Amb el nom de “Càpsules Forma-tives”, el CRO va desenvolupar els mesos de gener i abril, dos nous cur-sos d’Intel·ligència Emocional, d’una durada de 5 hores cadascun d’ells. Finalment, pels mesos de juliol i setembre, el Centre engegarà un nou curs d’anglès de 50h, Comptabilitat Bàsica (16h) i Creativitat i Innovació (16h), tots ells dirigits a persones en situació d’atur o que treballin en empreses d’economia social. I un nou curs de Conducció de Carretons Elevadors de 20 hores de durada. En l’àmbit de l’orientació i l’ocupació, es continuaran realit-zant noves sessions de Tècniques de Recerca de Feina, així com també

està previst realitzar un curs intens i específic per realitzar una recerca activa de feina. Des de gener fins l’actualitat, el Centre ha realitzat un total de 75 altes a nous/ves usuaris/es al Servei i 345 accions enfocades a l’acompanyament i la inserció laboral. En el Club de la feina s’han realitzat un total de 345 accions destinades a la recerca de feina (utilització d’Internet per la recerca d’ofertes, consulta de la premsa, modifica-cions del CV, consulta del panell informatiu d’ofertes i/o accions formatives, etc). A més a més, el Centre segueix im-partint formació d’Alfabetització Di-gital per aquelles persones que mai han tingut contacte amb l’ordinador. Referent al tema de la Intermediació, el Centre s’ha donat a conèixer a 11 noves empreses de Calaf i rodalies per tal de facilitar la relació entre les empreses i els demandants. No oblidem mencionar que des de gener d’aquest any 2013 fins a dia d’avui, un total de 8 persones que es-taven en situació d’atur s’han inserit laboralment.

El CRO més actiu que mai

Sessió d’un dels cursos al Centre de Recursos per a l’Ocupació (CRO).

11

Pensaments del barri

Els ‘Reporters i Reporteres de Calaf’, participants del taller de formació-acció d’audiovisuals del pla comunitari Barri Amunt, van presentar al Casino un reportatge sobre alguns comerços històrics del nucli antic de Calaf. Amb entrevistes a protagonistes, el resultat és un recull d’impressions i pensaments al voltant del comerç al barri.

‘Reporters i Reporteres de Calaf’ s’inicia com un projecte de dina-mització dins el Pla Comunitari de Calaf (Barri Amunt), que a través de la fotografia i l’audiovisual re-flexiona al voltant de la mirada, la identitat i l’entorn des d’una pers-pectiva crítica i transformadora.

El projecte està realitzat pels ‘Re-porters i Reporteres de Calaf’: Nú-ria Aldomà, Montserrat Bertran, Pedro Calvo, Lluís Canalies, Anna Giné, Pere Mas i Carmen Remolins. La idea, de l’artista i formadora Marta Ricart.

Podeu aconseguir una còpia del documental demanant-la als comerços del barri o bé contactant amb L’ARADA: 672 491 223 info@larada.net

El nucli calafí de l’Assemblea Nacio-nal Catalana (ANC), presentat públi-cament l’11 de maig, ha organitzat un seguit d’actes per al dissabte de Festa Major (7 de setembre) per man-tenir viva la flama independentista de cara la diada de l’11 de setembre.

L’ANC Calaf proposa ‘pintar’ amb serradures una estelada al terra de la Plaça dels Arbres dissabte al matí

i, a la tarda, celebrar una caravana de cotxes que surti del Poliesportiu i acabi a la Plaça altra cop, on els esperaran els Gegants de la Vila i on s’hissarà una gran estelada en un mastil que s’inaugurarà aquest dia i que hi quedarà permanentment.

Des del nucli calafí s’anima a parti-cipar d’aquests actes i a sumar-se a la Via Catalana del proper 11 S.

Calaf escalfa motors per la diada de l’11 de setembre

7 de setembre del 2013Al matí A la Plaça dels Arbres

Confecció d’una estelada amb serradures

a càrrec del grup d’escoltes Alexandre de Riquer

17h Caravana de cotxes al Poliesportiu

Cercavila per la independència

17.30h A la Plaça dels Arbres

HISSADA DE L’ESTELADA

Acte de presentació del nucli de l’ANC a Calaf celebrat el passat 11 de maig amb la presència de Pere Pugès.

AgendaLa Columna

ELS GEGAnTERS I GRALLERS DE CALAF Com a membre dels Geganters i Grallers de Calaf, em plau invitar-vos a participar en la nostra entitat. Actualment, disposant d’una colla de gegants i de motivació per animar el grup de geganters i grallers de Calaf, s’obre un espai per a que gent amb ganes pugui venir a passar-s’ho d’allò més bé fent viure aquesta tradició popular gegantera del poble i de sempre. Tanmateix us informo que està pre-vist organitzar un parell de cursets per a tothom qui vulgui aprendre a tocar, i que es vulgui apuntar a la colla. Properament s’informarà de la data de l’inici dels Cursets de Gralla i de Percussió a la revista municipal de Calaf. - Us animo perquè us hi apunteu i n’aprengueu amb moltes ganes.

- Que mica en mica tots junts puguem tornar a fer sortides per arreu de l’Anoia, Catalunya i algun acte lúdic concret a França. - Que puguem formar la pinya que sempre ha caracteritzat aquest grup, i gaudir de les cercaviles observant els capgrossos, i les diferents figures de gegants concentrades a les festes tot escoltant com representen les cançons tradicionals, representades per cada colla Gegantera. En ser un dels membres que més anys porto dintre de la colla, us asseguro que val la pena apuntar-s’hi. En el transcurs de tots els anys viscuts la colla ha mostrat una gran activitat, tornem-ho a fer realitat! Comptem amb la vostra ajuda, estic segur que no deixarem perdre aquesta petita part de cultura que ens queda al poble d’ara endavant. Moltes gràcies!

Per Jordi Carrillo Cantón FESTA MAJOR 2013

"A aquells que no fan mai res no els tinguem en compte, si no és per di'ls-hi això: «Feu coses o calleu. No sigueu el femer que destorba el vianant». I si volen parlar, no els admetem disputa. Fem coses"

JOAN SALvAt-PAPASSEItwww.larada.net

Setembre 2013 Divendres 6 21h Pregó, a la Plaça Gran. 21.30h Sopar popular Plaça Gran. Tiquets gratuïts. 22.30h Espectacle texà Tex-Mex Plaça Gran 24h 2n Concurs amateur de Música Jove de la Catalunya Central. Calaf Sound 2013, a la Plaça dels Arbres

Dissabte 7 9h II Punk-Trail de Calafsortida del pati del Casal, durant tot el matí fins concert de cloenda al migdia.

10h Inauguració del local d’Unió de Pagesos amb la presència de Joan Caball, coordinador nacional; Joan Vidal, coordinador comarcal; i Anton Pons, cap de l’oficina d’Igualada d’UP.C/ sant Antoni, 1 11h Inauguració de la Plaça dels Oficis; 1r Mercat de la Catalunya Central a càrrec de Joaquim Ferrer Ta-mayo, President delegat de l’Àrea de Territori i sostenibilitat de la Diputa-ció de Barcelona. Plaça Gran i carrer de sant Jaume, durant tot el dia. A partir 16h Unió Calafina Torneig aleví-infantil Tennis-Taula 17h Plaça dels Arbres Cercavila dels gegants de Calaf amb els grallers dels Prats de Rei i Cas-tellfollit de Riubregós i presentació de l’hereu i pubilla 2013.

13.30h Plaça dels Arbres Sardanes amb la Cobla Lluïsos de Taradell 17h Camp Municipal Partit Festa Major U.E. Calaf - Finsobe C.F. (Granollers) 18 a 21h Plaça Barcelona 92 Trobada Line Dance Country a càrrec de Country Calaf 19h Passeig sta. Calamanda Ball amb el grup Flash 22.30h Casal de Calaf Teatre amb l’obra: “Pel davant i pel darrere” a càrrec de l’ATC. Direcció de Martí Viñas 24h Plaça dels Arbres 2n Concurs amateur de Música Jove de la Catalunya Central. Calaf Sound 2013

Dilluns 9 9:30h Unió Calafina XXX Torneig de botifarra 19h Plaça Barcelona 92 Ball amb Montse & Joe Transfer seguidament, davant del poliesportiu, Castell de focs.

Dimarts 10 22.30h Casal de Calaf Espectacle “Pagagnini”

Dimecres 11 de setembreDiada nacional de Catalunya 11.30h Plaça Barcelona 92 Sardanes amb la Cobla Lo Castell

18h Cursa de LokusLes proves més esbojarrades que ens fan riure a tots, enguany es traslladen a l’entorn del Casal. Inscripcions en grups de 3 a Internet. 18 a 19.30h Plaça de les Eres Contes per la Festa Major! (Contacontes, xocolatada i maquillatge amb Xarxa Calaf) 19 a 20h Plaça Gran Comitiva del casament a pagès d’Ardèvol i danses tradicionals 20h Plaça Barcelona 92 Concert amb el grup Banda Sonora En cas de pluja Unió Calafina 22.30h Casal de Calaf Teatre amb l’obra: “Pel davant i pel darrere” a càrrec de l’ATC. Direcció de Martí Viñas 23h Plaça Barcelona 92 Ball amb el grup Banda Sonora En cas de pluja Unió Calafina 24h Plaça dels Arbres 2n Concurs amateur de Música Jove de la Catalunya Central. Calaf Sound 2013 2h Plaça dels Arbres Rumba catalana amb Sabor de Gràcia

Diumenge 8 10h Plaça Barcelona 92 Quadrangular d’escacs