PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 2012

TEMA 1: INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ

La personalitat és la base de la psicologia.Els objectius de la psicologia, a l’igual que totes les ciències, són:- EXPLICACIÓ ----> Per què? (Cal fer una hipòtesis)- DESCRIPCIÓ- PREDICCIÓ

1.1 Què significa el terme personalitat?La personalitat ens fa ser com som, cadascú té una personalitat diferent.Tots tenim trets únics que poden ser:- ADQUIRITS- BIOLÒGICS (són + difícils de canviar)

La personalitat , però, només es pot canviar fins a cert grauDescobrint els trets d’una persona, es pot solucionar problemes i/o el malestar del pacient. Les experiències que anem tenint al llarg de la nostra vida, van configurant la nostra personalitat. (Després de 3 relacions fallides, tens una actitud a la defensiva amb la teva parella)

Les persones, tenim el costum d’observar a les persones i després arribem a una conclusió, a partir de la qual els etiquetem.

Hi ha, però, uns paràmetres de normalitat en el comportament, que cal saber. La “normalitat” depèn de criteris funcionals (segons la funció en societat) o de l’entorn.

Ha de ser en ambients que NO es freni la forma de ser

El comportament, és quelcom observable. Una persona, pot voler amagar (conscientment) el seu comportament, però això requereix un esforç sistemàtic. A no ser que realment siguis així, ja que d’aquesta forma el teu comportament surt de manera natural, espontàniament.

Quan hem de definir el concepte de “personalitat”, cadascú el defineix d’una manera, tot i que hi ha punts en que tots coincideixen. El comportament depèn de tres grans conceptes: COR (el que sentim), CAP (el que pensem) i MANS (el que fem).

El comportament, no sempre és conscient. Moltes vegades ens han dit que som d’una forma i nosaltres ho hem negat.

Com ja hem apuntat anteriorment, el terme personalitat no té una definició exacte, però hi ha algunes definicions que tenen més recolzament que d’altres.A vegades, davant d’una mateixa situació, podem tenir diferents reaccions.

“Percaça de situacions”, nosaltres podem tenir un sentiment latent i segons l’ambient es pot despertar o no. Diabetis: - Menges bé ---> No en tindràs

- Menges malament ---> En tens.

1.2 Què és la personalitat?Té unes característiques comunes les diferents definicions. La personalitat ha d’estar organitzada, ja que ha de tenir coherència, ja que sempre ha de tenir els mateixos trets. Quan diem “no té personalitat”, seria incoherent. A més a més, tothom té personalitat.Si un comportament està desorganitzat, s’hauria de comprovar si és té una patologia.En la personalitat influeix:- DESENVOLUPAMENT: factor genètic

PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 2012

- FACTOR AMBIENTAL1.3 La personalitat com a camp d’estudi

2. TEORIES DE LA PERSONALITATUna teoria és un conjunt d’idees relacionades. Han d’ésser científiques, en què a partir de grans mostres, s’ha d’arribar a la demostració d’aquestes. Les teories poden ser:- FALSES- CERTES: demostrades amb el mètode científicA partir d’unes explicacions, s’arriba a la conclusió de les teories.Tot i això, emetre opinions és fàcil, en canvi saber-ho del cert és més complicat. És per aquest motiu que es necessiten dades, números, registres, etc. Una teoria uneix diferents constructes (idees). Quan més complexa és una realitat (un fenomen), més complicada serà la teoria. Les teories tenen 3 nivells:- DESCRIPTIU: pretén explicar el què veus, definir-ho de manera que ho facis amb la major precisió

possible. Quan més coneixes del tema, millor pots descriure com és. - EXPLICATIU*: pretén preguntar-nos el PER QUÈ? Som curiosos per naturalesa per tal de sobreviure.

Gràcies a la intel·ligència (i a la curiositat) em pogut adaptar-nos a un ambient hostil. Així podem arribar a conclusions i/o solucions per evitar futurs problemes. (quan vivien en coves i els atacaven els depredadors, van decidir posar una porta, per evitar futurs atacs). En aquest nivell és molt important tenir en compte el TEMPS. *Mentre millor descrivim, millors explicacions fem.

- PREDICTIU

3. CRITERIS PER AVALUAR LA BONDAT DE LES TEORIESUna teoria ens ha d’explicar alguna cosa que ens interessa.La filosofia (paraula que significava en el seu origen: amor pel saber), comparteix recorregut amb la psicologia, però al s. XIX es van distanciar perquè havien de mesurar.OPERATIVITZAR LES VARIABLES: ens permet, dividir els conceptes abstractes en parts petites, que siguin tangibles, i d’aquesta manera que sigui més fàcil poder analitzar-ho. (amor, dividit en parts petites: et preocupes per la persona, es produeixen canvis fisiològics en el teu cos quan penses en la persona, etc.)Gràcies a la operativització de les variables podem arribar a una conclusió, veure com analitzem, etc.Anem aprenent a mesura que anem associant estímuls (gossos de Pavlov).Els diferents estudis que es van realitzant al llarg del temps, van sumant evidencies a les teories. (Si li preguntem a un científic si existeix Déu, ens contestaria que no ho sap, i ens preguntaria que hi ha sobre el tema, per a partir de les evidencies que hi ha a les teories, poden formular la seva resposta). Perquè una teoria sigui certa, ha de tenir dos requisits bàsics:- FIABILITAT- VALIDESA 3.1 Objectius de la ciència

Els éssers humans, a diferència de la resta dels éssers vius, podem imaginar-nos quelcom i tenir por. (Els cérvols, en canvi, a no ser que tinguin algun indici, com que escolti un soroll o senti un olor, no li entra por i fuig). Un fenomen, només pot ser explicar, i en conseqüència predit, quan aquest s’ha replicat. (Als 3 porques, el llop anava bufant cases, però aquesta no sempre queia).

3.2 Característiques del mètode científic

- EMPIRICISME: Realitzar una observació controlada i sistematitzada. (Què es percep millor una cara o un objecte? Per esbrinar-ho ho operativitzem, fem un experiment amb nens en el que els hi mostrem fotos amb diferents emocions i objectes. Fas passar a tots els nens pel mateix recorregut, per tal de que es repeteixi la situació, tenint en compte que s’han de controlar totes les variables i les situacions). A partir d’un experiment, haig de trobar les solucions.

PERSONALITAT I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS 2012

- ESCÈPTICS: dubtar de tot, per anar demostrant-ho. Per als científics és cert fins que no es demostri lo contrari. No s’ha de dubtar de tot perquè sí, sinó que ha d’ésser un dubte cartesià.

- PARSIMÒNIA: capacitat d’una teoria d’explicar un fenomen a partir del menor nombre de suposicions, per tal de que sigui més comprensible. (La teoria de Freud sobre la sexualitat dels infants. Era una teoria complicada, ja que com podies saber-ho si eren nens petits? Ell no ho podia demostrar directament, però sí podia observar que els hi donaven atenció i estimació als grans, i d’aquesta manera sí que ho podia demostrar).

Per altra banda, han de tenir unes altres dos característiques:- REPLICABILITAT: s’ha d’obtenir el mateix resultat, sigui el lloc que sigui on s’hagi realitzat l’observació.

Si surt de forma diferent? El mètode falla, ja que la manipulació és més complicada. Hi ha molts factors que hi poden influir, que també s’haurien de tenir en compte per tal de poder-los controlar.

- INCERTESA: s’ha de dubtar sempre de l’observació, ja que poden estar-se escapant coses que poden influir (factor cultural, pot influir i potser no s’havia controlat) .

No pots dir que quelcom és una realitat universal si no s’ha replicat.

3.3 Objectius de la psicologia de la personalitat- Objectius de la psicologia de la personalitat: DESCRIURE, EXPLICAR i PREDIR- La investigació empírica actual aborda les diferències entre individus i grups- Els psicòlegs d’aquest àmbit ho fan des de diferents perspectives

3.4 Criteris per avaluar la bondat de les teories de la personalitat1. VERIFICACIÓ (contrastar): arreu del món s’han de replicar amb els mateixos resultats2. VALOR HEURÍSTIC (generador): les teories han de generar interès, si una teoria no impacta, no

crea diàleg (ja siguin bons o dolents), no és important. (La teoria de Freud sobre la sexualitat infantil, tenia crítiques bones i dolentes, però generava interès, se’n parlava d’ella)

3. COHERÈNCIA (fenòmens diversos): està tot organitzat4. PARSIMÒNIA (senzilla): “lo breve si bueno, dos veces bueno”. (Si ho pots contestar o explicar en 1

full, no ho expliquis en 5)5. COMPREHENSIBILITAT (amplitud): tot i que sigui un tema complicat, se li hauria de donar una

explicació comprensible, per tal de que tothom ho pogués entendre6. SIGNIFICAT FUNCIONAL (ajuda): ha de ser útil, per tal de que es pugui utilitzar en la realitat