LA PERSONALITATLA PERSONALITAT

Segons Dr. Theodore Millon la personalitat és vista avui com un model complex, de característiques psicològiques profundes, generalment inconscients, que no poden ser eradicades, i s’expressen automàticament.

Els trets, intrínsecs i persistents, emergeixen d’una complicada matriu de disposicions biològi-ques, de l’aprenentatge, de percebre, raonar i enfrontar les situacions i als altres.

La normalitat de la personalitat es reflexa en la flexibilitat i adapta-bilitat per enfrontar-se al medi

La inflexibilitat i desadaptació, la significativa incapacitat social i ocupacional o el malestar subjectiu constitueixen un trastorn de personalitat

Els autors segueixen l’esquema d’anàlisi següent per avaluar la personalitat:

•Conducta aparent: la manera en què l’individu es mostra davant dels altres

•Conducta interpersonal: com interactua l’individu amb els altres

•Estil cognitiu: la naturalesa característica del procés de pensament de l’individu•Expressió afectiva: com mostra l’individu les seves emocions•Percepció de sí mateix: la manera en què l’individu es veu a si mateix

Grup A: Estranys o excèntrics

Trastorn paranoide: sospita i desconfiança injustificada

Trastorn esquizoide: abandó personal i en les relacions socials

Trastorn esquizotípic: conductes extravagants i dèficits socials i interpersonals.

Grup B: Dramàtics, emotius o erràtics

Trastorn antisocial: asocial, patrons de conducta en conflicte amb la societat.

Trastorn borderline: inestabilitat en els afectes, les relacions interpersonals, i una gran impulsivitat.

Trastorn histriònic: emotivitat excessiva i demanda d’atenció.

Trastorn narcisista: sentiment exagerat d’importància, manca d’empatia i necessitat d’admiració.

Grup C: Ansiosos i temorosos

Trastorn per evitació: extrema sensibilitat al rebuig, inhibició social.

Trastorn per dependència: comportament submís, necessitat d’aprovació i afecte.

Trastorn obsessiu-compulsiu: preocupació per l’ordre, perfeccionisme i control.

Trastorn de la personalitat

És un patró permanent i inflexible d’experiència interna i de comportament que s’aparta significativament de les expectatives de la cultura del subjecte, s’inicia a l’adolescència, és estable i li produeix malestar al subjecte.

Trastorn paranoide de personalitat

Incidència 2,5% de la població. Més homesDesconfiança i suspicàcia cap als altres

injustificada o excessiva. Solen interpretar les intencions dels altres com a malicioses.

•Necessitat excessiva de ser autosuficients. No confien en els altres.

•Ressentit. Incapaç d’acceptar els seus propis errors.

•Abús d’alcohol i altres substàncies

Trastorn esquizoide de personalitat

Sol iniciar-se la infànciaDistanciament de les relacions socials,

restricció de l’expressió emocional (fred), patró d’aïllament social

Persones disconformes amb les maneres habituals d’interacció humana, s’aïllen i abandonen quasi tot el contacte social.

Tenen poques amistats, els falten habilitats socials

Poc interès per fer activitats. Solen preferir treballar de nit per evitar contactar amb moltes persones

Trastorn esquizotípic de personalitat

Patró general de malestar pel dèficit social i interpersonal i conductes extravagants i estranyes

Creences estranyes que influeixen al seu comportament

Suspicaços i recelosos, conducta erràtica, insensible. No tenen amics íntims

Ansietat social excessivaEl 3% de la població pateix el trastorn

Trastorn antisocial de la personalitat

Acusat menyspreu i violació dels drets dels altres

Comença a la infància. Freqüència 3% homes i 1% donesComenten actes criminals, són egoistes,

insensibles, incapaços de sentir-se culpables o d’aprendre de l’experiència

Poden ser indiferents o justificar haver ofès algú, maltractat o robat. No aconsegueixen adaptar-se a les normes socials. Enganyen i manipulen.

Són impulsius, irritables i agressius. Tenen baixa tolerància a la frustració

Trastorn borderline o límit de la personalitat

Afecta a un 2 % de la població. Més freqüent en dones

Marcada impulsivitat, notable inestabilitat en les relacions personals, l’autoimatge i els afectes

Canvis d’humor freqüents. Semblen estar sempre en un estat de crisi.

Poden dur a terme conductes autolesives per cridar l’atenció, expressar la ira o alliberar-se dels afectes que els desborden.

Mantenen relacions tempestuoses amb els altres

Solen queixar-se de sentiments crònics de buitDistorsionen les seves relacions (extrems tot bo

o tot dolent). Poden canviar en un tres i no res d’opinióConducta impulsiva (apostes, abús de

substàncies, bulímia nerviosa)Expressen la ira de manera inapropiada i intensaNo toleren la solitud i cerquen frenèticament la

companyia

Trastorn histriònic de la personalitat

2-3% població general. Més dones que homes

Recerca d’atenció, conducta exuberant dramàtica, extravertida i excessiva emotivitat. Gesticulació exagerada

Controlen les relacions amb manipulacions emocionals. Provocadors, seductors.

Propensos a intents suïcides o amenaces per cridar l’atenció

•Busquen la novetat, estimulació i l’excitació i es frustren quan se’ls retarda la satisfacció. Solen considerar les seves relacions més íntimes del que són en realitat

•Poden presentar abús de substàncies, depressió i tendir a la promiscuïtat

Trastorn de la personalitat narcisista

1% de la població general.Sentiment exagerat en relació a la importància

de la seva persona. Convençuts de tenir característiques peculiars que els diferencien dels altres.

Autoestima augmentada, sensibles a les crítiques o la frustració

Fantasies d’èxit il·limitatManca d’interès pels sentiments dels altres,

pretensiososOmnipotència, grandiositat i bellesa poc realista

Trastorn de la personalitat por evitació

1 al 10%. Els nens tímids més proclius a desenvolupar aquest trastorn

Extrema sensibilitat al rebuig, que els condueix a una vida social d’abandó

Tímids, asocials. Necessiten garanties inusuals d’acceptació sense crítica per part dels altres

Alt nivell d’ansietat davant de la possibilitat de rebuig. Solen interpretar malament la resposta dels altres, percebent crítiques on no n’hi ha

Es veuen socialment ineptes i poc interessants

És comú l’evitació fòbica o fòbia social

Trastorn de la personalitat per dependència

Més comú en dones o persones amb malaltia crònica durant la infància

Necessitat general i excessiva de que s’ocupin d’un, ocasionant submissió o pors de separació

Tendència a la necessitat d’aprovació d’afecte

Per manca de confiança en sí mateixos, permeten que altres assumeixin responsabilitats en àrees importants de la seva vida.

Trastorn obsessiu-compulsiu de la personalitat

Exagerada preocupació per l’odre, el perfeccionisme i el control. Merma de flexibilitat, espontaneïtat i eficiència

Limitacions per expressar-se emocionalment, perseverants, obstinats i indecisos

Rígids, escrupolosos, amb una consciència i crítica exagerada de sí mateixos i dels altres. Agudesa de judicis.

S’ocupen de detalls trivials, de normes.

Pocs amics. Es senten còmodes en un treball que requereix un procediment metòdic però sense canvis