Memòria d’activitats

2009

1

Pàg.

2 Equip directiu del PDMAR3 Introducció4 Per què un PD de les malalties respiratòries?5 Fonts d’informació

5 La feina feta5 Visites a les Regions

6 Fonts d’informació6 Recomanacions del Consell Assessor6 Necessitats assistencials

7 Biaixos que ha d’evitar el PDMAR7 Relacions amb institucions sanitàries i acadèmiques8 Jornades i sessions

8 Jornada anual “A tot Pulmó”8 Sessió sobre la grip A8 Jornada sobre funció pulmonar”8 Dia mundial de la MPOC8 Aula Respira sobre hipertensió pulmonar”

9 Publicacions i comunicacions10 Anàlisi de les altes hospitalàries11 Funció pulmonar

11 Creació del grup de treball d’espirometries12 Enquesta sobre la funció pulmonar als hospitals13 Programa formatiu13 Jornada de funció pulmonar

14 Activitats amb el CatSalut14 Teràpies respiratòries domiciliàries14 Promoció de l’activitat física en pacients amb MPOC

15 Asma15 Fisioterapeutes respiratoris16 Farmàcia17 Objectius 2010

Índex

2

Direcció

Dr. Joan Escarrabill Institut d’Estudis de la SalutDr. Ricard Tresserras Direcció General de Planificació i Avaluació.

Comissió Permanent

Dra. Carme Hernández Hospital Clínic (Barcelona)Dr. Josep Jiménez CatsalutDra. M. Antònia Llauger CAP Maragall (Institut Català de la Salut)Dra. Núria Roger Consorci Hospitalari de VicSra. Alba Rosas Direcció General de Planificació i Avaluació.Dr. Esteve Saltó Direcció General de Salut Pública.

Equip directiu del PDMAR

3

Els Plans Directors (PD) són l’instrument per dur a la pràctica les accions planificació segons les prioritats de salut 1. El Departa-ment de Salut, a través dels PD vol fer intervencions integrals sobre problemes de salut que compren des de la prevenció a la rehabilitació i la inserció social. Les actuacions es defineixen fonamentant-se en els principis d’igualtat d’accés, equitat, efec-tivitat, eficàcia, coordinació i qualitat de serveis, participació co-munitària i satisfacció dels usuaris. En definitiva, els dos eixos bàsics dels PD són la millora del procés assistencial i la perspec-tiva territorial.

Els PD aprofiten i implementen les estratègies d’eficàcia provada i, per tant, la seva funció no és promoure estudis pilot sinó més aviat projectes demostratius (per valorar els problemes relacio-nats amb la implementació) o, directament, estratègies de dis-seminació.

Els PD es refereixen a problemes assistencials i, per tant, a un grup determinat de malalties, però no són plans de l’especialitat corresponent sinó que són plans centrats en les necessitats dels pacients en els que hi intervenen professionals molt diversos. Per altra banda, per evitar duplicacions, els PD es coordinen i cooperen amb altres plans o amb estratègies consolidades del Departament de Salut.

Introducció

1 Tresserras R. Planificación según prioridades de salud. Criterios de planificación relacionados con los Planes Directores. Med Clin (Barc). 2008;131(Supl 4):42-6.

4

Hi ha diversos arguments per justificar un PD al voltant de les malalties respiratòries:

• Les malalties respiratòries, bàsicament la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i asma, representen l’únic grup de malalties cròniques en les que la mortalitat segueix augmen- tant 2.

• Les malalties de l’aparell respiratori són la tercera causa de mort a Catalunya, després de les malalties de l’aparell circulatori i els tumors.

• La deshabituació tabàquica i la promoció d’hàbits salu-dables, com l’exercici físic regular, encara requereixen esforços sistemàtics per assolir els objectius desitjables.

• L’impacte de la MPOC és indubtable:

• Anys de vida perduts pels pacients (mortalitat) • Impacte sobre la qualitat de vida. • Cost elevat relacionat amb el tractament farmacològic i

amb els ingressos hospitalaris. • Impacte en l’organització assistencial, especialment pel

que es refereix a l’atenció urgent i a l’infradiagnòstic (el 23% dels pacients que ingressen per agudització de la MPOC diuen que no els “porta” cap metge) 3

• Hi ha molta informació sobre les intervencions i la seva

eficàcia, però costa trobar un model que les integri 4

• L’espirometria, el procediment diagnòstic més important, no és accessible a tots els clínics, la formació dels professionals que l’han de fer és millorable i el control de qualitat és insuficient 5.

• La Societat Catalana de Pneumologia estima que més de la meitat dels casos d’asma no es diagnostiquen 6 i, a Catalunya hi ha uns 250-300 casos per milió d’habitants cada l’any d’asma ocupacional greu 7.

• Més de 80.000 pacients reben teràpies respiratòries a domicili (TRD). Cada setmana hi ha cent pacients que inicien tractament pels trastorns respiratoris del son.

• Hi ha estudis preliminars que fan palesa la variabilitat de la pràctica clínica, tant pel que fa al diagnòstic com als resultats en salut (buscar cites).

Per què un PD de les malalties respira-tòries?

2 http://www.nhlbi.nih.gov/about/factbook/chapter4.htm#4_1 (accés el 2 de febrer de 2010).

3 Garcia-Aymerich J, Escarrabill J, Marrades RM, Monso E, Barreiro E, Anto JM; the EFRAM Investigators. Differences in COPD care among doctors who control the disease: General practitioner vs. pneumologist. Respir Med. 2006;100:332-9.

4 Peytremann-Bridevaux I, Staeger P, Bridevaux PO, Ghali WA, Burnand B. Effectiveness of chronic obstructive pulmonary disease-management programs: systematic review and meta-analysis. Am J Med. 2008;121:433-443.

5 Naberan K, De la Roza C, Lamban M, Gobartt E, Martín A, Miravitlles M. Uso de la espirometría en el diagnóstico y tratamiento de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica en atención primaria. Arch Bronconeumol. 2006;42:638-44.

6 www.academia.cat/societats/pneumo/

7 Kogevinas M, Zock JP, Jarvis D, Kromhout H, Lillienberg L, Plana E, Radon K, Torén K, Alliksoo A, Benke G, Blanc PD, Dahlman-Hoglund A, D’Errico A, Héry M, Kennedy S, Kunzli N, Leynaert B, Mirabelli MC, Muniozguren N, Norbäck D, Olivieri M, Payo F, Villani S, van Sprundel M, Urrutia I, Wieslander G, Sunyer J, Antó JM. Exposure to substances in the workplace and new-onset asthma: an international prospective population-based study (ECRHS-II). Lancet. 2007;370:336-41

5

A més de la literatura científica hem obtingut informació a partir de fonts molt diverses:

La feina feta.

És evident que el PDMAR no es planteja en un desert. Les institu-cions sanitàries i les societats científiques fa temps que treballen per millorar l’atenció als pacients amb malalties respiratòries. El PDMAR ha d’assumir aquesta feina tant pel reconeixement que es mereix com per evitar el malbaratament de temps i recursos repetint coses que ja s’han fet.

Visites a les Regions.

Durant la fase preliminar el PDMAR (octubre 2008 – abril 2009) hem fet reunions amb professionals de totes les Regions sani-tàries. En aquestes visites s’han identificat aquests problemes:

• Heterogeneïtat en el model organitzatiu

• Professionals motivats tant a l’AP com a l’hospital.

• Lideratge clínic poc clar en alguna regió.

• Necessitat de reforçar el paper d’infermeria i de fisiote- ràpia.

• Necessitat de garantir l’accés real a una “espirometria de qualitat”

• L’agudització greu de la MPOC és un problema relle- vant

• No hi ha un model d’atenció als pacients amb patologia del son.

• Caldria revisar l’atenció a l’asma infantil i a l’asma la- boral.

• Esforços en activitats preventives: tabac i activitat física

El comú denominador que en podem extreure d’aquestes visites és que cal millorar la relació “formal” entre l’Atenció Primària i l’hospital per tal de garantir la continuïtat assistencial.

Fonts d’informació

6

Recomanacions del Consell Assessor

El 21 d’abril de 2009 es va constituir el Consell Assessor del PD-MAR i, després de la reunió de constitució es va passar una en-questa per mirar d’identificar prioritats. Els punts més rellevants van ser els següents:

• Redefinició del model assistencial actual: promoció d’equips multidisciplinaris, capacitat resolutiva de l’Atenció Primària, continuïtat assistencial... Redefinir el rol dels diferents pro-fessionals, especialment infmerneres i fisioterapeutes. Pro-moure la figura del “pacient expert”.

• Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC): atenció a l’agudització i reingressos hospitalaris i seguiment domicilia-ri.

• Rehabilitació respiratòria: Dissenyar programes de rehabili-tació respiratòria per disminuir l’estança hospitalària. Revisar els circuits assistencials.

• Prevenció

• primària: deshabituació tabàquica.

• secundària; Exercici físic.

• Asma: abordar el problema de l’ infradiagnòstic en adults i infants i promoure l’educació sanitària.

• Al.lèrgia: millorar la interrelació entre l’Al·lergologia i l’Atenció Primària, analitzar les necessitats d’especialistes en el territori.

• Pneumònies, associades al ventilador i valoración de la gra-vetat de la penumònia comunitària.

• Educació sanitària: Elaborar guies d’autocura i prevenció per malalts i familiars.

• Formació de professionals.

• Inversions en aparells.

• Millorar l’atenció a la patologia respiratòria laboral. For-mació i informació als metges de la xarxa pública de salut en coneixements sobre patologia laboral i incorporació de la “Història laboral” en les històries clíniques dels pacients visitats a la xarxa pública de salut.

Necessitats assistencials

El CatSalut i la Direcció General de Planificació i Avaluació (DGPA), en el marc de la interacció rutinària amb el PDMAR, identifiquen problemes assistencials i els plantegen al PD per mirar de buscar les millors solucions. El PDMAR ha donat suport directe al CatSalut i a la DGPA participant en la mesa tècnica de les teràpies respiratòries domiciliàries o en el grup de treball sobre l’atenció a les malalties al·lèrgiques.

Fonts d’informació

7

El PDMAR no és el pla d’una especialitat, és el pla per a millorar l’atenció als pacients amb malalties respiratòries. El desenvolu-pament d’un pla com aquest és complex i sempre hem de tenir present el risc de cometre algun biaix. Alguns dels biaixos que vol evitar el PDMAR són els següents:

• Focalitzar-nos massa en adults.

• Excessiva perspectiva metropolitana.

• Pes de la visió macro i acadèmica.

• Visió de l’especialista sense compartir amb Atenció Primària.

• Visió del metge sense compartir amb infermeria i fisioterà-pia

• Pes desproprocionat dels problemes aguts.

• Biaix de gènere, referent tant als pacients com als profes-sionals

• Classe social: no tenir present l’impacte de les malalties respiratòries en els grups socials més desafavorits.

Biaixos que ha d’evitar el PDMAR

Des de la constitució del Consell Assessor (21 d’abril de 2009), els membres de l’equip directiu del PDMAR s’han reunit amb insti-tucions sanitàries, acadèmiques i amb associacions de pacients.

A la taula següent es resumeixen aquestes reunions

Queden reunions pendents a, altres societats i organismes que es faran al llarg del primer semestre del 2010.

Relacions amb institucions sanitàries i acadèmiques

Organisme Data AssistentsDirecció General de Salut Pública 08 05 09 1

Directius Catsalut 21 05 09 9

President ACMBC 28 05 09 1

AATRM 08 06 09 20

Junta SOCAP 18 06 09 6

Gerent ICS 08 07 09 1

Associació “A tot Pulmó” 22 07 09 3

Consorci Hospitalari de Catalunya 08 10 09 12

Col·legi Farmacèutics 02 12 09 35

8

Jornada anual “A tot Pulmó”

18 de juny de 2009 (Barcelona). Jornada anual de l’Associació “A tot pulmó” en col·laboració amb la SOCAP. 35 assistents. Bar-celona.

Sessió sobre la grip A.

25 de setembre de 2009 (Barcelona). Inauguració de l’Aula Respi-ra a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau amb la col·laboració de l’associació “A tot pulmó”, la SOCAP, la SEPAR i el CatSalut. 100 assistents.

Jornada sobre funció pulmonar

23 d’octubre de 2009 (Barcelona). Jornada sobre funció pulmo-nar organitzada per l’Institut d’Estudis de la Salut i el PDMAR. 120 assistents.

Dia mundial de la MPOC

18 de novembre de 2009 (Lleida). En el marc de l’Aula Respira de la SEPAR i coincidint amb el dia mundial de la MPOC. Hi van as-sistir més de 100 pacients amb oxigen domiciliari i altres teràpies respiratòries a domicili.

Aula Respira sobre hipertensió pulmonar

15 de desembre de 2009 (Barcelona). Aula respira a l’Hospital Clínic. 75 assistents.

Jornades i sessions

9

Escarrabill J. Discharge planning and home care for end-stage COPD patients. Eur Respir J. 2009 Aug;34(2):507-12.

Escarrabill J. Organisation and delivery of home mechanical ven-tilation. Breathe 2009;6:37-42.

Escarrabill J. Medicina 2.0. Escarrabill, Joan (2009) “Medicina 2.0,” Revista de Innovación Sanitaria y Atención Integrada: Vol. 1: Iss. 4, Article 1. Available at: http://pub.bsalut.net/risai/vol1/iss4/1

Hernández C, Rosas A, Salas T, Bustins M, Roger N, Tresserras R, Escarrabill J. Inter-regional variability in hospital admissions in COPD. Health Ministry of Catalonia. Master Plan of Respiratory Diseases (PDMAR) Barcelona (Catalonia, Spain).

Viena, setembre 2009. Congrés de la European Respiratory So-ciety.

Publicacions i comunicacions

Una de les activitats més importants del PDMAR all larg del 2009 ha estat l’anàlisi de les altes hospitalàries en col·laboració amb el CMBD (CatSalut). A la xarxa pública hi ha més de 80.000 altes anuals per problemes relacionats amb l’aparell respiratori, que representen aproximadament el 8,5% del total de les altes.

Les dades preliminars són a la taula següent:

En aquests moments s’està completant l’anàlisi de la variabilitat per regions sanitàries

Anàlisi de les altes hospitalàries

Regió n(%) MPOC AsmaPatologia

del sonAltres patologies

cròniquesM a l a l t i e s

agudesCàncer

Alt Pirineu i Aran 176 (0,2) 47 (0,1) 20 (0) 34 (0) 545 (0,6) 49 (0,1)

Barcelona

Garraf i Alt Penedès 522 (0,6) 146 (0,2) 42 (0) 41 (1) 1.666 (2) 172 (0,2)

Llobregat 2.507 (3) 540 (0,6) 1.574 (2) 280 (0,3) 6.568 (8) 834 (1)

Barcelonès Nord - Maresme 2.315 (3) 600 (0,7) 107 (0,1) 140 (0,2) 4.949 (10) 716 (1)

Vallès 3.473 (4) 820 (1) 422 (0,5) 669 (4) 248 (2) 4.949 (10)

Barcelona ciutat 4.667 (6) 1497 (2) 338 (0,5) 788 (1) 545 (1) 11.708 (14)

Catalunya Central 1.137 (1) 235 (0,3) 70 (0,1) 94 (0,1) 3.552 (4) 361 (0,4)

Girona 1.719 (2) 376 (0,4) 394 (0,5) 237 (0,3) 5.183 (6) 542 (1)

Lleida 904 (1) 158 (4) 113 (0,1) 161 (0,2) 1.957 (2) 256 (0,3)

Camp de Tarragona 812 (1) 254 (0,3) 432 (0,5) 97 (0,1) 4.116 (5) 812 (0,6)

Terres de l’Ebre 316 (0,4) 51 (0,1) 193 (0,2) 50 (0,1) 1.174 (1) 142 (0,2)

Total 18.548 4.727 3.705 2.591 30.503 20.541

10

La distribució de les altes per tipus de patologia és al gràfic següent:

CMBD 2008

Distribució per patologies (%) de les altes per malalties respira-tòries

n= 80.615 altes

La taxa de reingressos a 30 dies és del 15%. Els reingressos glo-bals per patologies són a la taula següent:

La variabilitat entre regions també s’observa en l’estada mitjana i en la taxa d’hospitalització

23 %

25 %

38 %

MPOC

Asma

Patologia del son

Altres malalties croniques

Malalties agudes

Càncer

Malalties respiratòries ICD9-MC1E s t a d a

(dies)Reingressos (30 dies) (%)

Malalties agudes 6,1 6,5%

MPOC 7,1 15,1%

Asma 4,9 6,5%

11

Des de l’inici del PDMAR semblava raonable treballar en el camp de la funció pulmonar, tant pels dèficits detectats com per la im-portància crucial de l’accés del clínic a una prova diagnòstica clau.

Al llarg del 2009 el PDMAR ha treballat en quatre aspectes de la funció pulmonar:

• Creació del grup de treball d’espirometries.

• Realització de l’enquesta sobre la funció pulmonar als hos-pitals.

• Formació en espirometries

• Jornada de funció pulmonar.

Creació del grup de treball d’espirometries

El grup de treball el formen professionals de l’àmbit hospitalari, de l’atenció primària i d’altres relacionats amb les tecnologies mèdiques. Els objectius del grup han estat:

• Desenvolupament del projecte “Espirometria forçada de qualitat”

• Assessorament, promoció i desplegament del programa formatiu.

• Anàlisi del resultats de l’enquesta de la situació de la funció pulmonar als hospitals

• Disseny de l’enquesta per avaluar la situació de la funció pulmonar a l’Atenció Primària.

• Proposta d’estudis pilor sobre la “xarxa d’espiròmetres” per poder avaluar la qualitat de les exploracions.

Funció pulmonar

12

Enquesta sobre la funció pulmonar als hospitals

Entre els mesos d’abril i juny de 2009 es va fer una enquesta als 65 hospitals de la XHUP (el percentatge de resposta va ser del 100%). Els objectius de l’enquesta van ser:

• Conèixer el nombre d’espirometries que es fan als hospi-tals.

• Analitzar les causes de variabilitat.

• Formació dels professionals que fan espirometries.

• Altres aspectes de la funció pulmonar

Els resultats quantitatius pel que fa referència a l’espirometria són els següents:

1.0491,5/100

10.8861,6/100

6.0321,2/100

3.6771/100

70.7401,45/100

5.4731,04/100

2.1621,1/100

1,36 espirometries /

100 habitants / any

Font: Enquesta espirometries hospitals PDMAR 2009

La variabilitat a la Regió de Barcelona també és molt elevada, tal com es pot veure a la taula següent:

El 54,5% dels professionals que fan espirometries a l’hospital NO han rebut formació reglada.

Durant el primer trimestre del 2010 tindrem l’informe definitiu de l’enquesta.Regió Espirometries / 100 hab / Any

Garraf 0,7

Alt Penedès 0,7

Baix Llobregat 2,67

Vallès Occidental 0,94

Vallès Oriental 0,46

Maresme 1,6

Barcelonès 1,41

Tot el conjunt 1,45

Espirometries / 100 habitants / any

13

Amb els antecedents de la literatura i les dades preliminars de l’enquesta semblava raonable dissenyar i implementar un programa formatiu. L’Institut Català de la Salut es va adreça a l’Institut d’Estudis de la Salut per demanar-li un programa for-matiu en aquest camp. Aquesta coincidència va accelerar tot el procés.

L’objectiu final és posar a disposició del clínic una espirometria de qualitat independentment del lloc on es faci. Per aconseguir-ho és imprescindible la formació dels professionals, el manteni-ment dels professionals formats en el lloc de treball on es fan espirometries, la calibració dels aparells i el control de qualitat de les exploracions.

A partir de les recomanacions d’experts s’ha dissenyat un pro-grama teòrico-pràctic de 16 hores. Fins ara s’han fet dues edi-cions del curs:

• Sant Fruitós de Bages, 16 i 17 de juny de 2009.

• Palamós, 30 de novembre i 1 de desembre de 2009.

A partir d’aquesta experiència es dissenyarà un curs de formació de formadors per tal de garantir la disseminació de la formació a cada regió i s’incorporarà al curs alguns elements tècnics sobre la realització d’espirometries en nens.

Programa formatiu

Jornada de funció pulmonar

El 23 d’octubre es va organitzar la jornada sobre funció pulmonar amb el lema “una espirometria de qualitat”. Els quatre temes exposats es centraven en la descripció de la situació actual, la necessitat de formació, el control de qualitat i els problemes de la pràctica clínica en relació amb la funció pulmonar.

Hi van assistir més de 120 professionals

14

El CatSalut participa directament en l’equip directiu del PDMAR, però hi ha dues activitats específiques que s’han desenvolupat a demanda del CatSalut: la participació en la mesa tècnica de les teràpies respiratòries domiciliàries i la participació en el projecte de la promoció de l’activitat física en pacients amb MPOC.

Teràpies respiratòries domiciliàries.

El PDMAR va formar part de la comissió d’assessorament tècnic del CatSalut en relació amb el concurs de teràpies respiratòries domiciliàries, l’adjudicació definitiva del qual es va fer el dos de maig de 2009.

En aquests moment hi ha 80.000 pacients que reben alguna terà-pia respiratòria domiciliària, amb la distribució que es mostra en el gràfic següent:

Promoció de l’activitat física en pacients amb MPOC

El PDMAR ha participat en la redacció del projecte de promoció de l’activitat física en pacients amb MPOC, conjuntament amb el CatSalut i l’Associació Balneària.

Activitats amb el Catsalut

CPAP

Concentrador

Portàtil

Ventilació

Nebulitzadors

Monitoratge

Líquid 59 %

15 %

13 %

4 %

3 % 3 % 3 %

15

L’asma bronquial és un dels problemes assistencials que ha d’abordar el PDMAR. Atès que es tracta d’un problema molt com-plex es va decidir crear un grup de treball perquè indiqués quines eren les prioritats de treball i establís un calendari d’actuació. A partir de les recomanacions d’aquest grup de treball es crearan grups ad hoc per respondre a les preguntes plantejades.

Aquest grup d’asma en el qual hi ha pneumòlegs, metges de família, epidemiòlegs, al·lergòlegs, infermeres i fisioterapeutes es va reunir el 22 de juliol i a finals d’octubre va proposar comen-çar a abordar el problema de l’asma amb tres grups de treball específics:

• Diagnòstic estructurat de l’asma en nens, que inclou estu-diar la conveniencia de disposar d’un suport informàtic a la història clínica per tal de facilitar la presa de decisions.

• Diagnòstic estructurat de l’asma en adults, que inclou el disseny d’un estudi per valorar l’aplicabilitat dels criteris de derivació a l’hospital de l’asma greu.

• Educació sanitària i formació dels professionals sanitaris.

Aquests grups han de treballar al llarg del primer semestre de 2010, de manera que tindrem els primers resultats abans de l’estiu.

Aquest darrer grup forma part d’un projecte més ampli de valor-ació de les estratègies de seguiment del pacient amb asma.

Hi ha diversos temes pendents, especialment per tot allò que es refereix a l’asma laboral, que es desenvoluparan a partir del se-gon semestre de 2010.

ASMA

El 21 de març de 2009, en el marc de la Sociedad española de Neumología y Cirugía Toràcica (SEPAR) es va desenvolupar una jornada amb professionals de tot l’estat sobre el paper dels fi-sioterapeutes respiratoris.

Un grup de fisioterapeutes catalans es va adreçar posteriorment al PDMAR per manifestar el seu interès en aprofundir en els problemes d’aquests professionals a Catalunya.

Des del PDMAR es va manifestar que l’anàlisi dels problemes d’uns professionals, al final, caldria emmarcar-lo en l’anàlisi més ampli dels problemes de la rehabilitació respiratòria. Ara bé, com una aportació a l’anàlisi del problema es va considerar que era una bona iniciativa,

Aquest grup de fisioterapeutes es va comprometre a treballar durant els propers mesos per fer una enquesta sobre la situació de la fisioteràpia respiratòria i elaborar un informe de situació.

Fisioterapeutes respiratoris

16

En col·laboració amb el Servei de Farmàcia del CatSalut hem ini-ciat l’estudi del consum de fàrmacs relacionats amb les malal-ties de l’aparell respiratori, a partir del Sistema de Classificació Anatòmica de fàrmacs (ATC).

Tal com passa en altres camps, es fa palesa la variabilitat entre regions A la taula següent es pot veure aquesta variabilitat en relació al consum de corticoides inhalats (segurament els fàr-macs més específics de les malalties respiratòries)

Farmàcia

ATC: R01AD+R03BA (R01AD:Corticosteroides; R03BA:Glucocortocoides)

Regió Sanitària PoblacióNúmero d’usuaris

(assegurats)

% població usuària

Import líquid% de

genericsCost / usuari

Cost / DDD

Número DDD / usuari

Lleida 345.033 23.035 6,68 827.197,84€ 4% 35,91€ 0,83€ 43,28

Camp de Tarragona 536.233 37.711 7,03 1.115.562,42€ 2% 29,58€ 0,78€ 37,775

Terres de l’Ebre 188.170 16.232 8,63 431.366,56€ 4% 26,58€ 0,73€ 36,459

Girona 808.213 44.171 5,47 1.581.337,72€ 3% 35,80€ 0,79€ 45,116

Catalunya Central 491.522 27.608 5,62 1.067.083,33€ 2% 38,65€ 0,74€ 52,467

Alt Pirineu i Aràn 67.027 4.071 6,07 204.869,84€ 2% 50,32€ 0,83€ 60,277

Barcelona 4.887.691 306.163 6,26 11.822.213,52€ 3% 38,61€ 0,82€ 47,248

Total Catalunya 7.323.919 458.991 6,27 17.049.631,23€ 3% 37,15€ 0,81€ 46,113v

Al llarg del 2010 completarem l’anàlisi i integrarem la informació en l’estudi global de la variabilitat de la pràctica clínica

17

Els objectius principals per l’any 2010 són els següents:

1. Millorar els resultats en salut des de la perspectiva de la pre-venció.

1.1. Incrementar la deshabituació tabàquica de pacients amb MPOC.

1.2. Incrementar la promoció de l’activitat física en malalts amb patologia respiratòria

1.3. Estudiar la situació de la vacunació en pacients amb malalties respiratòries

2. Assolir una espirometria de qualitat.

2.1. Incrementar la formació dels professionals.

2.2. Crear una xarxa per al control de qualitat d’espirometries

2.3. Enquesta sobre espiro-metria a l’AP

3. Identificar els elements clau per a millorar l’atenció als pa-cients amb MPOC durant l’agudització greu.

3.1. Analitzar el procés d’atenció en l’agudització greu de la MPOC

4. Disseny del model assistencial per a pacients amb patologia del son.

4.1. Anàlisi de la variabilitat de la prescripció.

4.2. Propasar un model assistencial

5. Millorar l’atenció del pacient asmàtic.

5.1. Millorar el diagnòstic i el procés de derivació.

5.2. Millorar l’educació sanitària de pacients i la formació de professionals

6. Recomanacions específiques.

6.1. Diagnòstic ràpid del càncer.

6.2. Fibrosi quística.

6.3. Malalties neuromusculars amb afectació respiratòria.

6.4. Teràpies respiratòries a domicili.

6.5. Malaltia avançada. 7. Completar objectius 2009

7.1. Anàlisi de les dades sobre patologia respiratòria dis-ponibles al CMBD (informe)

7.2. Estudi de la variabilitat de la prescripció farmacèutica (informe)

7.3. Estudi de la situació de l’espirometria a l’hospital (in-forme i propostes d’actuació)

7.4. Conclusions dels estudis sobre la fisioteràpia respiratòria

Objectius 2010