Llibret A.C. Falla Taüt 2014

publi

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

El present llibret s’ha presentat al XVIII Concurs de Llibrets de Falles, organitzat per la Junta Local Fallera amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cullera.

Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, que s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/).

La Falla Taüt de Cullera no s’identifica necessàriament amb les opinions dels articles d’aquest lli-bret.

Volem fer menció a la importantíssima labor que exerceixen sempre en el nostre exemplar anual, les empreses, cases comercials i col.laboradors.

Gràcies a tots.

EDITAFalla TaütPlaça la Verge, 17Cullera 46400Publicat en 2014

EQUIP DE TREBALL Juan Sapiña CalatayudÒscar Agud MarinerNacho Romero FerrerIván Morales FernándezEdgar Frígola BohiguesSusi Melià PeiróPaula Torres FuertesÀngels Bayona AdamLucía Navarro MaríHèctor Sanmanuel TorresAdrián Escolá Fenollar

COL·LABORADORSRamon Marí BohiguesJordi Maravilla HerraizJoan Gimeno Martín M. Carmen Morant ClimentÀlex Creus FontJosep Bou DalmauJosep Lluís Aparici GayonMiquel Verdejo ViuSalvador Garrido SerranoÀlex Morales Fernandez

AGRAÏMENTSAndrés Martorell SegoviaIsabel Soler JuanDúnia Valero MorantJèssica Manzanares BuenrostroMíriam Clarí MuñozNacho Moreno BenetSergio Escolá FenollarJoan Marc Garcia FontMaria Gimeno LlopisPedro Ribes Bohigues

PORTADA I MAQUETACIÓ Edgar Frígola Bohigues

DIPÒSIT LEGALV208-2014

TIRADA400 exemplars

IMPRIMEIXTECNIGRAFIC

Premi MestreOrtifus

Descàrregadirecta del llibret

Falla Taüt Cullera@TautFalla

Benvinguts tots! Un any més! Unes falles més! Un llibret més!

Sé que quan s’obrin les pàgines del lli-bret, les frases anteriors són un pensament gene-ralitzat del que seria desitjable. Però no és així. Mai és un any més, ni molt menys un llibret més. No importa que siga una tasca que ha desenvolupat tres, quatre... o les vegades que siga. No importa si es tracta d’un treball desitjat, demanat, esperat i buscat, o acceptat per compromís, a la força, etc. Una vegada dones el “sí”, l’obligació és total, i la il.lusió ha de ser com la del primer dia, o major encara. El cap comença a funcionar i van sorgint idees, metes, objectius, projectes aparcats, etc. I ací està el llibret, gràcies a l’ajuda d’un grup de fallers i falleres que han buscat patrocinadors i col.labora-dors. A tots ells gràcies, des dels que s’han patejat els carrers tenda a tenda, fins a aquell que ens ha portat una foto!!!Gràcies!!!

Enguany estem de celebració, fem 40 anys, el nostre 40 aniversari. La quarta i definitiva eta-pa de La Taüt començà a partir de gener de 1974 que pren possessió de l’alcaldia Enrique Rico. En eixe moment s’organitzà la comissió per a realit-zar el monument de 1975 i així fins avui. 40 anys d’aquesta última etapa, quin èxit. Arrere queden 39 anys d’història d’aquesta falla, molts records i la gran obra de molta gent que està entre nosaltres o ha estat i ja no està però que ha aportat el seu gra d’arena perquè enguany entrem en el nostre 40 aniversari amb un somriure en la boca i mirant de reüll cap al passat. Alimentem les tradicions que no s’han perdut, les ganes de passar-ho bé i de continuar construint una falla que ens unisca, ens agermane i en què continuar rient i plorant d’emoció almenys 40 anys més.

Cal doncs continuar fent camí, caminar junts, és convenient tirar la vista arrere de tant en tant, per a vore d’on venim, recordar la nostra his-tòria i tradicions i d’aquesta manera encarar mi-llor el nostre futur. Eixa, que no una altra és la in-

tenció d’aquest llibret, perquè el que hui som com a comissió és el fruit del passat que vam viure. I ja sabem que per a anar a Ítaca allò important és gau-dir del camí, no pas arribar a port. I ací en la falla ens ho passem d’allò més bé, i el que ens queda. En aquest llarg viatge hem vist com s’hi incorpo-raven noves cares, també ens ha dolgut quan un faller ha deixat de viatjar. Però hi ha gent que ens ha acompanyat sempre, des del principi. Tots són ben rebuts, tots són ben importants per a conti-nuar fent trajecte. Tots els fallers han sigut bàsics en la vida de La Taüt, han portat el seu nom allà on han anat. Hi ha un fum de fallers que han fet del casal sa casa, de la falla la seua família i de les tas-ques falleres la seua màxima devoció. Ara més que mai, La Taüt sap que sense eixes hores furtades a la son, a casa i a les obligacions, no seria tal volta ningú. Ens adonem que les coses no ocorren per si mateixes. Els camins cal construir-los, els horit-zonts guanyar-los i el futur somiar-lo.

És moment de parlar en temps futur, d’aquest 2014, en el qual cal gaudir del llarg camí que ens espera. Ens interessa el futur perquè és el lloc on passarem la resta de la nostra vida. I el futur comença a edificar-se pel present, i no hi ha millor present que el llibret d’aquest exercici faller, el qual hem estructurat en quatre parts. Una primera de-dicada a la comissió tant adulta com infantil, amb interessants articles d’opinió; una segona part on fem referència a tot tipus de canvis que han pas-sat tant a nivell històric, polític, social, cultural, econòmic... les últimes quatre dècades; una terce-ra part centrada en l’evolució de la festa de Sant Josep al voltant de diversos aspectes, i finalment la quarta part on la publicitat és la protagonista.

Espere’m que el llibret que teniu a les vos-tres mans siga del vostre gust. Si així és, eixe serà el nostre pagament. És temps de disfrutar del llibret, és el moment d’exercir de faller les 24 hores del dia, que cadascú disfrute de les xicotetes i grans coses que la festa ens depara any rere any

Juan Sapiña Calatayud (Cati Menut)

EDITORIAL

Fent camí-Caminem juntsEl passat mai es mor, ni tan sols és passat

William Faulkner

3

index

ÍNDEXEDITORIAL

I FENT FALLA

QUI SOM? •Saluda President ................................................................................................................... •Fallera Major ........................................................................................................................ •Falla gran en vers ................................................................................................................. •Esbós falla gran .................................................................................................................... •Visita al taller de la falla gran ............................................................................................. •Junta Directiva i Vocals ....................................................................................................... •Cort d’Honor ........................................................................................................................ •Col·laboradores .................................................................................................................... •Records 2013 ........................................................................................................................ •Esports ................................................................................................................................... •Cultura .................................................................................................................................. •Recompenses ........................................................................................................................

LLETRES TAÜTERES •Falles Mítiques. “La tontería” (1975) d’ Andrés Martorell ............................................. •Fem festa .............................................................................................................................. •Boig per les Falles. A Neus ................................................................................................. •Ressaltant Cullera ................................................................................................................ •”Despertaes” ......................................................................................................................... •40 anys de casals .................................................................................................................. •Terra, aigua, vent i foc ......................................................................................................... •Vent, bufa fort i emporta-t’ho ............................................................................................ •Tot normal ............................................................................................................................ •No la cremeu! ....................................................................................................................... •Sopars dels divendres ..........................................................................................................

QUI SEREM? •President Infantil ................................................................................................................. •Fallera Major Infantil .......................................................................................................... •Falla infantil en vers ............................................................................................................ •Esbós falla infantil ............................................................................................................... •Visita al taller de la falla infantil ........................................................................................ •Comissió infantil i recompenses ........................................................................................ •Fem festa infantil ................................................................................................................. •Els menuts .............................................................................................................................

LLETRES TAÜTERES AMB MINÚSCULA •Un somni de Nadal .............................................................................................................. •Somnis en mil i una nits ..................................................................................................... •Raület el falleret ................................................................................................................... •La familia dels bruixots .......................................................................................................

II FALLES I CONTEXT SOCIAL (1974-2014)

•Una dificil relació. Falles i política a Cullera 1974-2014 ................................................ •De la cabina telefònica al WhatsApp. Canvis socials en els últims quaranta anys ...... •L’ús del valencià en el món faller de Cullera .................................................................... •València i Cullera davant l’abisme? ...................................................................................

III LES FALLES FINS HUI (1974-2014)

•Les falles al cap i casal en la primera dècada del segle XXI ........................................... •Evolució de les Falles a Cullera (1974-2014) .................................................................... •40 anys de canvis .................................................................................................................. •Intrahistòria .......................................................................................................................... •Passat, present i futur ..........................................................................................................

5689

1012131416202122

2326272829303133353738

4041424344464748

49495050

51535557

5961636567

I QUI SOMRetalls periodic

Estimats amics de la Falla Taüt:

És novament un plaer dirigir-me a tots vosaltres com a President de la nostra Falla. Ja estan arribant els dies que tot el món faller esperem amb tanta il·lusió. I toca gaudir del fruits del treball durant l’any.

El repte enguany és mantindre el nivell d’èxits aconseguit durant estos anys gràcies a l’esforç conjunt d’esta gran comissió. Tot això, com sempre, sense perdre la tan característica alegria i unió dels fallers de la nostra Falla.

Personalment afronte este any amb molta il·lusió i ganes d’aconseguir que este exercici faller siga tan productiu i llorejat com l’anterior.

Com ja sabeu, entre tots fem gran esta Falla i sempre seran benvingudes noves idees i propostes per a millorar i mirar sempre cap endavant.

Des d’ací vos convide a tots els taüters de cor a gaudir de la festa fallera acompa-nyats de la millor comissió.

Visquen les Falles i visca La Taüt!

Pascual Torres RicoPresident

4 5

Dúnia Valero MorantFallera Major

Benvolguts amics, fallers, falleres, col·laboradores, fallers d’honor… un any més ens trobem a les portes d’una gran festa, la nostra, la de tots els valencians: les Falles!!!Enguany tinc l’honor de dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major, per a tots aquells que em coneixeu bé, tot un somni fet realitat. Ser Fallera Major de la meua falla, de la que n’estic molt orgullosa perquè en ella he trobat persones d’un calibre faller impressionant, pero a més, i molt més important, d’una gran qualitat humana.

La nostra falla no seria posible sense eixe grup de persones que s’encarreguen de realitzar les nombroses tasques que necessita una comissió com aquesta i que fan possible que any rere any puguem plantar un dels millors monuments a Cullera.

Vull convidar-vos a tots a participar i a gaudir de les falles, de la festa, de l’enginy dels nostres artistes, de la riquesa de la nostra indumentària, dels compassos de la música, de la melodia dels pirotècnics… en defi-nitiva tot allò que defineix el món faller i que ha fet possible aquests 40 anys de falla.Sols em queda agrair de tot cor a tots aquells que han fet possible que les falles del 2014 siguen, si més no, un poc més especials: a ma mare per inculcar-me l’amor a la festa fallera; a mon pare perqué després de 13 anys ha dit sí; a les meues ties per compartir sempre la meua felicitat; al gran grup d’amics que he trobat a la falla; als amics de tota la vida per estar sempre ahí i recolzar-me en aquesta aventura; i com no, a tota la comissió per deixar-me fer realitat un somni.

BENVOLGUDA DUNI...

Se’ns presenta l’oportunitat de dedicar-te unes paraules… unes paraules sobre tu i les Falles.Què dir-te que ningú sàpiga ja, de la il·lusió que et comporta aquest regnat?

Ens coneixem de fa molts de temps, tant com anys tenim… i entre rialles, aventures, dies dolços o més dolents, ha arribat el moment de gaudir al teu costat el moment somniat, ser fallera major de la falla del teu i del nostre cor.

Les tres formem part de records que sem-pre estaran envoltats de bruses falleres, quedades en la plaça o en el portal del pis del mercat...; de si anem a per falla o ens quedem veient com mun-ten... Juguem al parxís? Baixem a sopar diven-dres? Anem al Bar Mercat? Entrepans de llonga-nisses? A casa o una estoneta a Pallisa??...

T’hem vist amb la il·lusió de xiqueta menuda gau-dir del teu regnat infantil i des del moment que aquest finalitzà, sabíem que al teu cap ja rumiava un dels teus màxims propòsits... I amb aquesta indescriptible passió que sempre tindràs i ens contagies per les Falles, o per a tu ja forma de vida, any rere any has esperat aquell mo-ment tan especial en què rebries el beneplàcit tan desitjat.

Després de tant d’esforç en altres camins de la teua vida, els teus pares Carmen i Bernardo han sabut escollir a pols el moment més adequat, perquè pugues ser immensament feliç i gaudir amb tota la intensitat de cada moment d’aquest nou regnat.

Apegades al telèfon estem vivint amb tu aquelles indecisions més essencials, de vegades fins i tot gracioses... Buff, em quedarà bé aquest vestit? No sé què fer amb les sabates...! Altre viatge a València...! I el teu secret més ben guardat com si d’una núvia es tractara.

I així, a poc a poc, tot va prenent forma, i de sobte com si el temps volara des del moment en què ens vas donar la notícia, ens trobem escrivint-te unes paraules..., que d’ací a dos dies el llibret està muntat, la proclamació està a punt de caure... Entre Nadal i Reis ens trobarem amb la presen-tació i de seguida tindrem el monument plantat, i et veurem ja vestida, desfilant a la teua amada Ofrena i resta d’actes, amb eixe “no se què” que tu tens per poder representar la Falla Taüt amb el teu aplom i saber estar.

Només volem desitjar-te novament que gaudisques cada moment com tu saps i desitges, i dir-te, que ací o allà, estarem al teu costat per a recolzar-te en allò que necessites.

Jessi & Míriam

6 7

Anna Armengot CalabuigSílvia Baldoví GrauÀngels Bayona AdamBeatriz Benito RuizTamara Bou MahiquesRosa Bru FenollarMarina Calabuig SignesRomina Carles JoverMónica Carles Jover Raquel Castelló OliverMaria Lara Castelló GrauMarta Castillo ColubiCristina Castillo ColubiGemma Chofre PirisRosa Chofre BruSara Chofre BruAlícia Ciscar VidalMaria José Climent PizarroMarta Climent AparisiMari Francis Coll PelechaMarina Collado AudivertMª José Colom Bodí Estefania Colubi FontLorena Costa MaríMª José Cruañes FerrerRaquel Escrivá FernándezNúria Espert MorenoÀngels Falcó GonzálezMª Belén Fernández ValeroMar Franco RenartPaula Franco RenartElisa Fuertes Todosantos

12

PRESIDENTPascual Torres RicoVICEPRESIDENT 1rÒscar Agud MarinerVICEPRESIDENT 2nJosé Simó VivóVICEPRESIDENT 3rJuan Sapiña CalatayudVICEPRESIDENT 4tJosé Manuel Chofre PirisVICEPRESIDENT 5éPaco Fuertes TodosantosSECRETÀRIASusi Melià PeiróVICESECRETÀRIAÀngels Bayona AdamTRESORERAAna Muñoz PérezVICETRESORERAMaría José Cruañes FerrerCOMPTADORAElisa Fuertes TodosantosVICECOMPTADORPaco Torres AudivertASSESORS DEL PRESIDENTVicente Sapiña FuertesPascual Sapiña GonzálezJosé Codina ArditJuan Soler MaríDELEGADA DE PROTOCOL I ASSUMPTES SOCIALSSusi Melià PeiróDELEGADES DE FARDES MAJORS I CADETSGemma Chofre PirisPaula Torres FuertesDELEGADES DE LOTERIA NADAL I XIQUETLucía Martínez PeiróPaula Torres FuertesDELEGADES DE FESTES INFANTILSNeus Mestre BojDúnia Valero MorantCOORDINADORA D’ACTIVITATSGemma Chofre PirisDELEGATS DE FALLERS D’HONORJosé Codina ArditPedro Ribes BohiguesSusi Melià PeiróMarcos Sansaloni FuertesPascual Sapiña GonzálezVicent Sapiña FuertesDELEGAT DE JLFMarcos Sansaloni FuertesDELEGADA DE JLF CULTURAÀngels Bayona Adam

DELEGAT DE JLF ESPORTS:Raül Colom BlascoDELEGAT DE RECOMPENSESPedro Ribes BohiguesCOMPONENT DE JLFRamon Marí BohiguesBIBLIOTECARIS-ARXIVERSPedro Ribes BohiguesÀngels Bayona AdamDELEGATS DE MONUMENT FALLERPascual Sapiña GonzálezJuan Sapiña CalatayudHeliodoro Hermán CastellóNoel Hervás GarcíaToni Pedrós SabaterDELEGAT D’ESCENOGRAFIA I DECORATSEdgar Frígola BohiguesDELEGADES DE ENTRADES D’ACTESGemma Chofre PirisCarol Sansaloni FuertesPaula Torres FuertesDELEGATS DE BARRACAÒscar Agud MarinerIsidro Sapiña FuertesRaül Colom BlascoÒscar Cruañes BouferAbel Peralta OlivertEnrique Miralles OlivertNoel Hervás GarcíaRaül Vargas BustosDELEGATS DE FESTES MAJORSEnrique del Arco GonzálezAndrés Boix BisbalLuis Ortolá RenartRaül Torres FuertesJavier Torres SancastoHèctor Sanmanuel TorresDELEGATS DE FESTES INFANTILSDúnia Valero MorantNeus Mestre BojRomina Carles JoverMònica Carles JoverLucía Navarro MaríVerònica Todosantos MorenoAdrián Escolà FenollarRocío Soler RomeroClara Soler RomeroÒscar Sapiña GomarVicent Ribes BarberàDELEGATS DE SECCIÓ MASCULINANacho Agud MarinerAntonio Pedrós SabaterDELEGATS DE MANTENIMENT CASALJuan Manuel Chofre PirisHeliodoro Herman CastellóAlejandro Micó Bohigues

DELEGADES DE SECCIÓ FEMENINAGemma Chofre PirisEsther Clarí MuñozDELEGATS DE MÚSICSVicent Ribes BarberàIván Morales FernándezDELEGADES DE TEATREIsabel Soler JuanÀngels Bayona AdamDELEGADES DE PLAY- BACKLoli Romero JiménezCarol Romero JiménezGemma Chofre PirisDELEGAT DE PLAY-BACK INFANTILAdrián Escolá FenollarDELEGATS DE LLIBRETJuan Sapiña CalatayudNacho Romero FerrerÒscar Agud MarinerSusi Melià PeiróHèctor Sanmanuel Torres Adrián Escolà FenollarLucía Navarro MaríÀngels Bayona AdamPaula Torres FuertesIván Morales FernàndezEdgar Frígola BohiguesDELEGATS DE PUBLICITATJuan Manuel Chofre PirisGemma Chofre PirisSusi Melià PeiróDELEGADES D’ASSOCIACIÓ CULTURAL I ASSUMPTES JURÍDICSIsabel Soler JuanDELEGADES DE COL·LABORADORESMª Carmen Gomar SoñésAmparo González SeseDELEGATS DE CRÍTICA DE FALLARamon Marí BohiguesJuan Sapiña CalatayudDELEGATS D’ACTIVITATS DIVERSESSusi Melià PeiròÀngels Bayona AdamAlícia Gil SapiñaMaria Muñoz PérezEsther Clarí MuñozPaula Torres FuertesCarolina Sansaloni FuertesSantiago Romero JiménezRaül Vargas BustosRaül Colom BlascoDELEGAT DE TRANSPORTSVicent Sapiña GomarPaco Fuertes TodosantosVicent Sapiña FuertesEstanislao Carles Fuertes

DELEGATS DE CERCAVILESJuan Sapiña CalatayudJosé Simó VivóAbel Peralta OlivertDELEGATS DE PÀGINA WEBPablo Muñoz TorrentJosé R. Esteve AliagaDELEGADES D’INDUMENTÀRIAÀngels Bayona AdamPaula Torres FuertesDELEGATS DE FALLES G-4Pascual Sapiña GonzálezVicent Sapiña FuertesMarcos Sansaloni FuertesDELEGADES DE CAVALCADAGemma Chofre PirisAnna Armengot CalabuigDELEGATS DE TENDALS I ENVELATPaco Fuertes TodosantosJavier Chofre PalomarPablo Muñoz TorrentJavier Torres RicoJuan Manuel Chofre PirisRaül Colom BlascoJosé Molina SimóSantiago Romero JiménezAntonio Pedrós SabaterDELEGATS DE PAELLESJosé Simó VivóJavier Torres RicoEstanislao Carles FuertesJavier Chofre PalomarDELEGATS DE SOPARSRamon Marí BohiguesJavier Torres RicoPascual Sapiña GonzálezVicent Sapiña FuertesJaume Garcia DonetDELEGATS DE PLANTÀ I GESPANacho Agud MarinerJuan Sapiña CalatayudEnrique del Arco GonzálezRaül Torres FuertesRaül Vargas BustosSantiago Romero JiménezPablo Muñoz TorrentPaco Fuertes TodosantosÒscar Cruañes BoluferVicent Grau PuigÓscar Agud MarinerJuan Manuel Chofre PirisÒscar Sapiña GomarDELEGATS DE CREMÀVicent Sapiña FuertesJosé Simó VivóJavier Torres Rico

Marc AdamSergi AparicioMarc AragóJordi ArellanoEros Joaquín AspaGuillermo BarberáAurelio BarberoJosé BarberoAlfredo BayonaHéctor BeltránHugo BeltránJulio BeltránMiguel Blasco Carlos BoluferAntonio BoluferFederico CarbóJose David ColladoFrancisco ColomRoberto CostaJuan CrespoJesús CriadoSergio CuestaMarc de DiegoFrancisco de FranciscoPablo del ArcoJosé DelgadoDionisio Delgado

Vicente EscriváSalvador FerrandoArtur FontRoberto FontanellaAlberto FrancoCarlos FuertesPablo FuertesDoménec GarciaJaime GarciaSalvador GasconJorge GilJoan Ramon GimenoRafa GimenoJoan GimenoAgustín GirbésDiego GomesJosé Antonio GómezSergio GomisAdrián GonzálezJuan José GrauSergio HermanBlas JiménezÒscar JuanJorge Enrique JuliánJosé Raúl JuliánIván LealDavid Llopis

Juan Carlos LópezJosé MahiquesRafa ManzanaresJosé ManzanaresCarlos MaríLuis MartínFernando MartínezCarlos MartínezLuis MateoAlejandro MínguezSergio MirallesAgustín MontagudGuillermo MontolíoCarlos MorenoBruno MossentaJuan Pablo MuñozRaül MurCarlos NarbonaFernando NavarroErik OlivertPedro Juan PedrósRicardo PedrósRubén PeláezJavier PellicerJuan Lorenzo PeraltaMarcos PeraltaPau Piris

Víctor PirisLlorenç Piris Víctor RafaelJavier RibesSalvador RibesJuan Andrés RubioHiginio SanchisErnest SanjuánSalva SantamaríaÁlvaro SantamaríaLucas SapiñaFran SapiñaÁlvaro SarriónCarlos SarriónPepe SarriónJuan SimóJosé Manuel SorianoToni SuchJuan TormosJosé Luis TorregrosaÁlvaro ValletDavid VictoriaAntonioVidalJorge Zahonero

Junta Directiva

Vocals

13

Cort d’HonorCarmen Fuertes CorrecherHelena Garcia AlcañizRaquel Garcia AragóAlícia Gil SapiñaMª Jesús Gil SapiñaEva Giner ValletMª Carmen Gomar SoñesAmparo González SeseMirna Ibáñez MoralesEstefania Isabel Izquierdo GarciaVictòria Jiménez PirisHermínia Jover MalondaMª Pilar Lli GonzálezRosana Lli TurMarta Marí PerisEstefania Martí FernándezAna Martínez CriadoVirgínia Martínez GómezAinoa Martínez JoverLucía Martínez PeiróLaura Martínez MeleroPilar Martínez CastellóSara Martínez MeliàEva Martínez IvarsMª Àngels Melero MonzoSusi Melià PeiróNeus Mestre BojClàudia Moreno SanfrutosAnna Muñoz PerezBlanca Mur GomarClara Navarro MorenoLucía Navarro Marí

Mirta Ortiz MartíArantxa Peinado SancastoRocío Piris TodosantosPaula Piris TodosantosCarol Ribes RomeroPaula Ribes SapiñaLaura Ribes SapiñaRosa Romero FerrerCarol Romero JiménezLoli Romero JiménezClara Roselló FerrerCarla Sanchis MeleroMelisa Sanjuán MontagudCarolina Sansaloni FuertesSara Sapiña GonzálezAna Sapiña LledóCristina Sapiña BenetElena Sarrión SapiñaAndrea Selfa EscolàLorena Serra ValletLaura Soldado FerrerIsabel Soler JuanRocío Soler RomeroClara Soler RomeroVerònica Todosantos MorenoPaula Torres FuertesDesamparados Tur MaríDúnia Valero MorantMª José Vilches SapiñaTetxa Zambrana DíazCristina Zarzo Rodríguez

De nou estic un any més amb vosal-tres, per a parlar un poc del nostre col·lectiu: les col·laboradores de la nostra falla, la Falla Taüt. En aquesta ocasió voldria tindre un record molt es-pecial de tots aquests anys de falla que han passat des de 1974 fins ara 2014; doncs sí, són 40 anys d’història d’una falla capdavantera en moltes ac-tivitats, on tots han aportat idees, festes diverses i innovadores.

Entre les novetats que han tingut lloc al llarg d’aquests quaranta anys, tenim la formació d’un grup de dones molt vinculades a la falla, bé per ser mares, mullers, amigues, iaies de falleres i fallers... el nostre grup de col·laboradores. Aquest grup es va formar farà aproximadament vint anys, amb el motiu d’ajudar la falla en allò que pogué-rem. Així, començàrem a organitzar alguns sopars entre setmana i a fer alguna rifa per tal de recollir algun duro, bé ara euros, entregant allò recaptat durant tot l’any el dia de la plantà als fallers.

Als pocs anys d’iniciar aquesta aventura vam decidir que tenint una falla, una fallera ma-jor, perquè no anàvem a tindre nosaltres la nostra col·laboradora major; així que pensat i fet vam tin-dre una representant amb banda inclosa. Entre les

dones que han tingut aquest càrrec recorde a: Con-suelo Fuertes, Elvira Pizarro, Pili Corral, Begoña Gomar, Pili Aguilar, Finita Jover i jo, entre altres. Enguany comptem també amb una col·laboradora major amb gran trajectòria a la falla.

Pertany a la falla des de 1974 desfilant com a fallera de la cort d’honor, uns anys més tard va ser fallera major, i continuà sent fallera diversos anys més. Després d’un descans faller, tornà al ca-sal a formar part del grup de col·laboradores, per-què ja se sap, quan has estat tant de temps en una falla...

Doncs bé, al llarg de tots aquests anys el nostre grup ha continuant creixent i hem arribat a ser a dia d’avui una seixantena de dones. Tal ve-gada celebrar dates assenyalades com Sant Joan o Nadal, organitzar un sopar el dia de la plantà, fer alguna visita cultural o reunir-nos per a sopar al llarg de tot l’any, cada vegada més a sovint, ha si-gut el secret perquè siguem més les persones que volem ser part d’aquest meravellós grup. Tot açò, junt al fet que la falla ens dóna plena llibertat per a organitzar tot allò que volem fer, i participar en les activitats que organitza: la treta, proclamació, presentació, paelles, concurs de parxís..., ens fan sentir com un membre més de la gran família en la qual s’ha convertit la Falla Taüt.

Nosaltres seguirem recolzant la falla en tot moment i esperem poder seguir altres quaranta anys més. Volem agrair a la falla que ens deixa ser una xicoteta part d’eixe gran grup de persones que any rere any treballa perquè La Taüt continue sent una de les millor falles en tots els nivells.

En nom de totes les col·laboradores desit-jar a la nostra col·laboradora major, Paqui Lledó, així com a la fallera major i fallerets infantils, Dú-nia, Daniela i Ginés que gaudisquen d’aquestes fa-lles, en un any tant especial per a ells i que puguen recordar-lo sempre amb molta estima i felicitat. I per últim convidem a tota la gent perquè participe i visca la millor festa del món, les Falles.

C. Morant

Col·laborant per la falla iper la festa fallera

Paqui Lledó, Col·laboradora Major 2014

1514

No podem deixar de tindre unes paraules molt especials a la que hem tingut la sort de conèixer i tindre al nostre grup de col·laboradores. Encara que ens has deixat discretament, sempre formaràs part d’aquest grup. Et recordarem com tu has sigut sempre, alegre, sin-cera, divertida, disposada a ajudar a tots i a tot, amb la bondat que emanaves i sempre amb eixe somriure que mai perdies. Ens has fet gaudir de molt bones estones, que per descomptat trobarem a faltar tant aquest any com els vivents.

La “nostra Pili” ja no està, però nosaltres sempre la portarem al cor, i de segur que quan mirem al cel et trobaràs entre els estels que més brillen.

Grup Col·laboradores Falla Taüt

Es diu que els records són les cendres del temps, que els records és l’únic paradís d’on no po-dem ser expulsats, que el record és el perfum de l’ànima. En la meua opinió personal poder gaudir dels records de la vida ens la fa viure dos vegades. Cadascú te el seu cap ple de records, records que encara que intentem seleccionar per a oblidar-nos dels dolorosos i quedar-nos sols amb els que ens aporten alegria, la nostra ment és incapaç de fer-ne una selecció. Per tant, sols els records que la nostra ment ens deixa són els que podem em-magatzemar.

A més a més, tenim distints nivells d’emmagatzematge; records de curta durada com: què vaig dinar ahir?, què es el que he de comprar?, on aparquí el cotxe? O, on vaig deixar aquell cin-turó que tant m’agradava? Hi ha altres records de mitja durada: açò no ho explicà el mestre l’any passat?, no era per ací el camí a casa d’aquell amic que fa tres anys que no visite? O, on vaig guardar les pintes de fallera i les arracades? I el més im-portant, tenim records que són per a tota la vida; aquests al final són amb els quals passem molts moments de conversa, de soledat...

Al casal, molts divendres en la tertúlia so-lem parlar de com han canviat els temps, de com abans es feien les falles, com preníem decisions, com feien l’ofrena, on es donaven els premis, es comenta què ha sigut d’aquell faller que fa temps que no se sap d’ell, de com ens divertíem. En de-finitiva, recordem com celebràvem la nostra festa, les falles. Son moments de riure i enyorança, però sobretot són moments per a compartir la vida.

Per aquest motiu començàrem ja fa alguns anys a incloure al nostre llibret una secció la qual anomenem Falles Mítiques. El propòsit d’aquesta és recordar aquella falla que tant ens agradà i tot el que l’envoltà. Aquest any, al commemorar el nostre 40 aniversari de l’era moderna de la Falla Taüt, hem cregut convenient parlar de la primera falla que es plantà de forma consecutiva a la nos-tra plaça; aquell monument fou plantat per l’artista

Andrés Martorell, que amb el lema “La tontería”, formada per un gran cap de pallasso amb un ba-rret americà i un remat de tres figures del circ, va aconseguir el primer premi de les falles de Cullera al 1974. Hem volgut parlar amb Andrés Martorell, l’artista que ideà i va fer aquella falla mítica a la nostra plaça.

Parlar d’Andrés Martorell Segovia és parlar d’un referent al món de les falles, inclús també de les fogueres. Natural de Sueca i de família humil, quan ens interessem per l’origen de la vena artís-tica, ens comenta que “l’art no em ve de família, mon pare era cowboy”. Davant la nostra increduli-tat i estranyesa es riu i ens conta que ve de família

Falles Mítiques“La tontería” (1975)

Andrés Martorell Segovia-1r premi

Andrés Martorell Segovia, 2014

2322

BUNYOLS D’ARGENT

Aurelio Barbero BruRaquel Castelló OliverJosé Antonio Gómez ChornetEstefania Isabel Izquierdo GarcíaVictòria Jiménez PirisMarta Marí PerisLaura Martínez MeleroHèctor Sanmanuel Torres

BUNYOLS D’OR

Andrés Boix Bisbal Dionisio Delgado OchandoJosé Delgado PalauLuis Ortolá RenartNacho Romero FerrerRaül Torres FuertesRomina Carles JoverClàudia Moreno SanfrutosLucía Navarro MaríRocío Piris TodosantosMelisa Sanjuán Montagud

BUNYOLS D’OR AMB FULLES

Raquel Garcia AragóMarcos Sansaloni Fuertes

BUNYOLS D’OR AMB FULLES IBRILLANTS Susi Melià Peiró

CULLERA D’ARGENT

Vanesa Aspa PaleroSergio Hermán CastellónVictòria Jiménez PirisJorge Enrique Julián GimenoJuan Carlos López RuizMarta Marí PerisCarlos Martínez TerceroVicente Ribes BarberáSanti Romero JiménezAlvaro Sarrión Ribes David Victoria Quiles

CULLERA D’OR

María José Colom BodíEstefania Colubi FontRafa Gimeno PirisPilar Lli GonzálezDavid Llopis Albiach Clàudia Moreno SanfrutosJorge Zahonero Carreres

CULLERA D’OR AMB FULLES

Raquel Garcia AragóMarcos Sansaloni FuertesDúnia Valero Morant

CULLERA D’OR AMB FULLES IBRILLANTS

Susi Melià Peiró

QUADRE 25 ANYS

Mari Carmen Gomar Soñés

Recompenses

Mari Carmen Gomar, 1990

de vaquers, ja que son pare era criador de vaques. “Amb 11 anys comencí a treballar com a aprenent al taller de l’artista Pascual Carrasquer a Sueca, junt amb els meus cosins els germans Roda”.

Al 1963 amb tan sols 14 anys aparegué per la falla en aquell moment Plaça José Antonio per a proposar fer ell el monument d’aquell any. An-drés ens comenta com a anècdota que “era molt atrevit, però que en aquell època quasi no parlava, com a molt contestava sí o no a les preguntes que m’anaven fent, i que el més xocant fou que tan jove com era i sense conèixer-me confiaren en mi per a la realització del monument”. Aquella prime-ra falla que muntava al 1964 sota el lema “Venus de Milo”, amb el Mercat com a centre de la falla i el remat d’una deessa, fou de les primeres falles mo-dernes plantades al nostre poble. Tan bona sinto-nia acabà tenint amb la comissió, que l’any següent seguiren confiant en ell per a fer el monument al 1965. En aquella ocasió era el monument amb el lema “Les criades”, amb una llar com a centre del monument amb diverses escenes de criades tre-ballant i com a remat una criada amb el braç en alt. D’aquella època recorda amb nostàlgia com les mares de les falleres majors, tant Matilde Tormos “germana de Juan Tormos (el Pelo), que segueix sent faller” i Pilar Gimenez (la Torrita), veïnes de la plaça, el feien pujar a les seues cases i el convi-daven a berenar. Recorda que el tractaven molt bé tots els fallers, i recorda la tenda d’ultramarins que Juan Pla tenia al baix situat a la plaça cul a la falla. I també com un faller que era fuster molt conegut al poble, no el deixava entrar dins de la falla per a res; aquell fuster era qui s’encarregava de clavar les diferents peces del monument, adjuntar-les i fer tota la feina de fusteria.

Lamentablement aquell any per raons polí-tiques del règim, Andrés recorda molt be, a l’igual que la major part dels veterans de la comissió, per les famoses “vedettes” a la plaça, que la falla fou sancionada a no plantar durant alguns anys cap monument. Per aquest motiu Martorell passà a fer la Falla Passeig-Mercat, i començà ja a ampliar el seu radi de treball plantant tant a les dos Riberes com a la Safor.

Al 1974 amb el “uelo” Pizarro de president i Celia Bodí com a fallera major, la falla torna a organitzar-se i de nou a plantar monument. Com no, buscaren i tornaren a confiar en Andrés Mar-torell, que de seguida es posà a disposició de la fa-lla. Aquell any planta el monument amb el lema “La tontería”. Ara Andrés Martorell ja té 26 anys, i es pot apreciar l’experiència, l’ofici i la destresa que ha anat agafant amb els anys; ja era un artista con-solidat i reconegut. Amb aquell monument la falla aconseguia el primer premi de les falles de Cullera, que per a ser el primer any que tornàvem a plan-tar fou un esdeveniment per a tots. La comissió continua confiant en l’artista durant dos anys més.

Al 1975-76 amb el lema “La invasió”, encara que el monument és conegut com “la cigala”, ja que comptava amb una cigala gegant coronada amb un ànec dalt d’una bola del món. I al 1976-77 amb el lema “El destape” féu una titota en topless.

Andrés Martorell és un artista en potèn-cia, ja que a banda de dedicar-se professionalment al món de les falles també forma part dels 17 als 35 anys de l’orquestra Capicua com a cantant. Fa 24 anys va aprovar oposició per entrar a Canal 9, on era l’encarregat de dissenyar i fer els decorats dels diferents programes realitzats per aquesta ca-dena de televisió. Aprovar aquella oposició l’agafa de sorpresa, i ja tenint firmats diversos contractes amb algunes falles per a la realització dels mo-numents, aquella situació l’obliga a pels matins a treballar a Canal 9 i a les vesprades i nits fer els monuments signats.

Desprès d’un altra cervesa (Andrés un re-fresc) i haver repassat un poc la història de Mar-torell i la nostra falla, ens interessava saber quina és la seua tasca en l’actualitat i si ha seguit des de la distància l’evolució de la Falla Taüt. Andrés co-menta que “tots els anys vaig a Cullera a visitar les falles, cap any he deixat d’anar a vore el monument plantat a la vostra plaça; a més, alabe la vostra co-missió, ja que es veu que any rere any vos esforceu per plantar un monument per a lluitar pel primer premi”. Inclús recorda els artistes que continuaren fent-la la falla al llarg d’aquests anys.

Li preguntem sobre els artistes de Cullera, i reconeix que ja fa anys que tenim bon planter d’artistes de la nostra localitat, i ja artistes conso-lidats com Carles Donet “Charly”, Alfredo Bayo-na, o José Lafarga, que ha sigut el que més ha des-puntat a València. Ara fa uns vint-i-tres anys que treballa amb l’artista faller i foguerer Pere Baena; Martorell és qui li fa els esbossos, de dissenyador, maquetista, modelador i pintor. Andrés ha sigut el seu impulsor, i mà a mà han format una parella re-coneguda per tot el món faller, tant pel seu treball com per la seua forma de ser. A més, al seu costat han après l’ofici molts dels actuals artistes fallers com Sergio Musoles, Carlos Carsí o Joan Martí, “el Mero”, entre altres, i no dubta a col·laborar amb tot aquell artista que en qualsevol moment el crida perquè l’ajude o li done algun consell.

Per finalitzar l’entrevista volíem saber com veu el futur de les falles, dels monuments, dels ar-tistes i de la festa de les falles en general. Sonriu i comenta que “fotut fotut; és d’alabar l’esforç que fan els fallers al cap de l’any, quotes, loteries i al-tres maneres que busquen per finançar a la falla”. Per aquest motiu Andrés diu que seria incapaç de ser faller. “Així i tot s’ajusten els pressupostos i po-sant tots de la seua part la festa de les falles mai decaurà”. Respecte a l’evolució dels monuments Martorell ha conegut de tot: “he treballat des del

fang i el cartró fins a les tècniques més modernes com talladores de suro per ordinador. Però això no acaba ací, ja que les tècniques segueixen evo-lucionant, els nous material entren amb força”. El futur per a ell és la injecció i les fressadores, que malgrat que ara son tècniques molt cares acaba-ran imposant-se. Així i tot el més bonic d’aquest ofici és que la base de tot segueix sent la mateixa, la imaginació i les mans de l’artista per a crear allò que té a la ment.

Gracies a Andrés per atendre’ns una esto-na, ens ha quedat una imatge d’ell d’un bon home, humil i especialment content amb el que li ha de-parat la vida. “Sóc afortunat, m’he pogut dedicar al que sempre m’ha agradat. M’agrada tant la meua feina que no em pesa, mai estic cansat, m’encanta anar a treballar al taller, fins i tot de viatge pare per a agafar idees, sempre amb la càmera, mòbil o iPad a la mà per a capturar una imatge que puga després ser-me d’utilitat per algun monument”. Sí, sí, iPad, Andrés està al dia de tot, té Facebook i WhatsApp. Acaba dient-nos que “si tornara a nài-xer de segur que seria artista”. Segur que aquesta no és l’última ocasió en què parlem amb ell, per-què parlar amb Martorell sempre és aprendre.

Òscar Agud i Mariner

Andrés Martorell, La tontería, 1975

Andrés Martorell, Venus de Milo, 1964

Andrés Martorell, La invasió. 1976

24 25

A principi d’any, Juan Sapiña, amic i fa-ller que es dedica a la confecció del llibret, ens va comentar:

-”Xiques, Neus enguany ha estat nomena-da ‘Boja per les Falles’ i volem fer-li un homenatge al nostre llibret. Voleu ser vosaltres qui li dediqueu unes paraules?” Nosaltres acceptàrem sense dub-tar-ho. No sols per la nostra amistat amb ella, sinó perquè s’ho mereix i pensem que està boja, boja, boja per les falles, però sobretot per la seua falla.

La veritat, que pareixia fàcil, pero al posar-nos de cara al paper, les dos sabíem totes les coses que volíem dir, però no sabíem com plasmar-ho.

Per a nosaltres, Neus és una fallera que viu la festa al cent per cent. Una fallera que s’identifica amb l’escut de La Taüt i que no li’l toquen.

Una fallera amb moltes arrels a la comis-sió, que ha estat Fallera Major allà per l’any 1993 i que al 2011 va vore el seu fill Àlex com va ser President Infantil.

Una fallera que sempre està a punt per a organitzar i ajudar a qualsevol feina de la falla. Ha preparat molts anys els dinars de falles al casal, i ara treballa al grup d’infantils de la falla. Desta-quem de Neus que al teatre es una peça fonamen-tal, ella s’encarrega de controlar els llums i el so, l’escenografia i el seu punt de recolzament és fona-mental per al grup.

Neus, eres amiga dels teus amics, i estàs sempre que et necessitem, i a pesar dels temps que co-rren i la crisi axfixiant que patim, sempre tens un somriure i ganes de tirar endavant.

Eres un exemple a seguir, tant com a lluita-dora, com a persona i sobretot com a fallera, per-què Neus t’ho treballes i et desvius per la falla. A la falla tots et volen, tant majors com els mes jóvens i pel teu caràcter et fas amb tot el món. Volem recordar-te que eres una fallera molt important per a la nostra comissió i sobretot, una gran persona.

Isabel i Susi

Boig per les FallesA Neus

Neus, Fallera Major Falla Taüt, 1993

27

Neus i família, 2013

26

DILLUNS 3 DE MARÇTruc, parxís i dards.

DIMARTS 4 DE MARÇTruc, parxís i dards.

DIMECRES 5 DE MARÇHo sap, no ho sap.

DIJOUS 6 DE MARÇOlimpíades Taüteres.

DIVENDRES 7 DE MARÇ“Torrà” de carn i embotitDesprès festa Taütera a “+Pallisa”

DISSABTE 8 DE MARÇXaranga i paelles nocturnes.

DIUMENGE 9 DE MARÇCampionat de FIFA 2014.

DILLUNS 10 DE MARÇUn per a guanyar.

DIMARTS 11 DE MARÇ Twistter.

DIMECRES 12 DE MARÇRal·li humorístic.

DIJOUS 3 DE MARÇSaps més que un xiquet de Primària?

Les activitats i festes poden ser canviades per falta de gent o mal oratge. Tots els canvis es penjaran al tauler del casal i a les xarxes so-cials.

Fem festa

Nacho Romero, Cercavila nocturna, 2013

M’agraden molt les “despertaes”, sem-pre ha sigut així. Sé que hi ha molta gent a la qual no li ocorre el mateix i ho comprenc, sobretot per-què és un horari difícil per als fallers i més enca-ra per a les falleres, ja que moltes d’elles estan a eixa hora fent cua en la perruqueria per a fer-se el monyo. Jo sóc dels qui el dia de la plantà, quan veig que la falla ja està quasi enllestida, me’n vaig a dor-mir per a despertar-me a les set del matí, desde-junar, vestir-me i cap a la falla. I no és cosa d’ara: quan era menut (que no fa tants anys, encara sóc ben jove) em quedava a dormir a casa de la meua iaia amb els meus cosins i de bon matí anàvem tots junts a veure com tiraven coets (encara érem massa menuts com per a tirar-ne).

Quan arribes a la falla l’escena sempre és la mateixa, els més cauts posant-se proteccions a les orelles i donant cotó en pèl per a aquells que no en tenen (que sempre n’hi ha prou); els que ja tenen metxa buscant mistera (que en sol haver una només i mai acaba en les mans de l’amo); els veterans ensenyant els novells com s’han de tirar i com s’han de dur els coets (quantes mans hauran salvat?), i els músics que ja van animant els fallers i falleres que s’han alçat (o que ja han acabat de la perruqueria) per a fer el primer passacarrer de l’any.

I comença la festa i cadascú troba el seu lloc: primer els fallers i falleres que van amb els músics i ja van fent festa i ambientant-se per al dia dur que comença; i després els coeters, sempre en fila i tirant els coets cap al mateix costat a fi que a ningú li explote en els peus, que no seria la prime-ra bota que rebenta! Després de recórrer els carrers despertant el veïnat (altres que segur que no els agrada que estiguem fent festa!), toca fer l’esmozar en el ca-sal que no sé què passa però el xocolate sempre es crema. Ara bé, això no impedeix que no suquem les ensaïmades i ens les mengem, que això d’anar caminant ens dóna bona gana.

Però no acaba ahí la cosa, perquè encara queda una segona despertada! El dia 19 (el 18 s’ha de descansar de la festa dels premis) tornem a la cà-rrega altra vegada però ja amb més gent, perquè molts aprofiten i vénen directament de Pallisa i hi ha de valents que fins i tot de la Number! I van ajuntant-se en el casal, contant-se la nit els uns als altres.

I el millor de tot és que passe el que passe, si acabes al casal després d’una nit de festa, saps que encara tens una última oportunitat de passar-ho bé, i en La Taüt això és una cosa que senzilla-ment, és inevitable!

La veritat és que m’ho passe molt bé en les “despertaes”, entre els coets, la música i l’esmorzar amb les mans fent olor a pólvora (cosa que he de confessar, trobe a faltar els dies després de falles). I sobretot l’ambient de germanor a la falla, que fan que comence el dia amb unes ganes de falles ma-jors encara que les que ja tinc. Per això m’agradaria que enguany fórem molts més i que tots gaudírem de l’inici dels dies de la millor festa del món, les falles.

Hèctor Sanmanuel i Torres

“Despertaes”

repugna per la seua ingestió en grans quantitats de manera incorrecta algun dia de falles o dissabte lúdic-festiu de la seua vida. Aquesta beguda ens ha dut complicacions, però és sense cap mena de dubte necessària en la nostra societat.

Cullera és especialment estranya, té de tot, i nomenar el Castell, la platja, el Far, les lletres, els cables elèctrics de les lletres i tot açò és ja entrar en l’adorn. Cal destacar que és molt més estrany l’entorn social que la nostra arquitectura i la nos-tra cultura. Som un poble que resisteix dia a dia als tremends canvis promoguts per una generació que porta camisetes amb talla XL quan els cal una S, patinen amb skate, balbotegen irritablemente per a algunes senyores, trenquen la tranquil·litat del dia amb les seues motos amb el motor xuscat i trucat a més no poder, ressalten les cames de les xiquetes en ple hivern amb les seues minifaldes que a un capellà espantarien –o no– i és tremen-dament alcohòlica, però ací seguim, aguantant ge-neracions que es prostren en si mateixes i mai can-vien, només n’apareixen noves, i mai sobrepassem la burla, perquè tenim en la pell eixa característica de la raresa, de la impressió, de la diferència, de la multitud ofegada en una botella que conté un líquid transparent.

Cullera ha de cercar el que li uneix, i són moltes coses, i a la vista està que eixa beguda espi-rituosa, ens uneix i molt, i cal dir que és de les po-ques coses comunes que compartir al nostre po-ble, així que, per molt temps siguem diferents i per molt de temps seguim bevent cassalla tots junts amb la finalitat d’amenitzar aquesta ciutat que cada vegada m’impressiona més. Per molts anys! Fins que ens la prohibisquen, que no m’estranyaria res.

L.P.F.

Cullera té una espècie d’idiosincràsia local que la caracteritza per la seua banalitat sub-jecta a l’irraciocini, i només cal veure la gent a les 3 de la matinada el segon dia de Falles per a com-provar que el que ara estic dient és cert.

Si un dia qualsevol ens muntàrem en un vehicle a motor que anara prou lent, i observàrem amb tranquil·litat els personatges que aquesta ciutat ha parit, podríem escriure un llibre, una novel·la, un conte, una epístola al Papa o un estudi social sobre cadascun dels individus. Podríem dir que ací vam nàixer amb la personalitat ben arrela-da, excepte alguns que copien modes i s’instal·len en la comoditat del modelatge i del seguiment de les cabres.

Isc justament del Mercat i em tope amb un nombre de senyores pentinades al millor gust dels perruquers, d’edat avançada i amb una olor a perfum que en els seus anys mossos supose que atrauria els homes del nostre poble. Mentre par-len entre si aquestes cinc senyores ben posades, es passen la rebeca amb cautela i amb les dues mans, mentre fan breus comentaris sobre la gent que passa al seu voltant. Comunament a aquest fet se li diu “esquadrinyar”.

Després t’endinses en qualsevol cafeteria o bar, i ací és on més podem incidir en eixa carac-terística personal que té cadascun. La Generació Gintònic amb les seues bosses de marca, botins alts i camises del fardatxo pijo, els fallers i falleres abans d’anar a sopar al casal, els que se’n van de so-par i després apareixen en Pallisa a les tantes amb cert toc etílic parlant sense cap sentit i autoprocla-mant-se els reis de la festa, i els joves, disfressats amb peces d’antany que ara es fan denominar vin-tage, al més pur estil de Màxim Huerta i els seus seguidors.

Tot açò és un cúmul de gent, unes perso-nes que durant anys han aconseguit portar una beguda energètica, puritana i desgraciadament –o benaventurada siga– alcohòlica, la Cassalla Cer-veró, un anís destil·lat d’olor forta que a alguns els

Ressaltant Cullera

Nacho Romero, Despertada, 2013

28 29

Els casals fallers començaren sent plan-tes baixes de cases particulars, en les quals quan arribaven els dies de falles es muntava un casal improvisat on la comissió es reunia eixos dies. La resta de l’any les reunions setmanals es feien en un bar, on prèviament s’havia parlat amb l’amo. Més tard aparegueren els casals que ara coneixem, i que han donat més autonomia, més possibilitats i en general més vida a les comissions falleres.

En la nostra comissió jo recorde dos casals dels antics, al carrer Pescadors, davall de ca Vicent i Consuelito, i a la plaça al costat de casa Pau, “Pausep”.

El bar on anàvem els divendres era l’antic Bar Caçadors, on sopàvem, féiem la trucadeta i par-làvem de la comissió, de la Junta Local i d’altres temes.

Els antics casals sols tenien quatre o cinc dies de vida a l’any i allí sols s’esmorzava i sopava, sempre d’entrepà; a compte de la comissió anava la beguda, l’ensalada, el cacau i poc més. D’ahí hem passat al casal actual, on des del 6 de març i fins a la cremà estem pràcticament vivint allí, i per descomp-tat fent tots els menjars: esmorzar, dinar i sopar.

Estos menjars són elaborats per atrevits cuiners que es juguen el prestigi en ells, ja que si ix be ningú dirà res, però ai de tu si t’ix malament, ja que seràs criticat vilment durant anys i segurament faran un escrit sobre tu en el llibret de l’any vinent. L’antic casaler era pràcticament Déu; decidia qui bevia, qui no i el que bevia. El ma-teix passava amb el menjar. Hi havia men-jar per als fallers i menjar per als directius. Afortunadament, este aspecte també ha can-viat i avui en dia tots beuen el que tenen gana, sense límit, i el menjar és de tots i per a tots.

El fet de dispondre de casal propi li ha donat més vida a la comissió, es poden fer més coses, més dies i en més ocasions, es fan assajos

de teatre, play-back, grans i infantils, es fan mes reunions de falla, comissions de treball, llibret, comptes, grup de col·laboradores, campionats de truc, rebem en el casal el Pare Noel, es fan fes-tes temàtiques com Sant Joan, Halloween, etc.

I tot esta ben fet i tots són ben rebuts, perquè estàs en ta casa. I és que el casal per als fallers és com la nostra segona casa, per això es cuida, s’ha remodelat dues vegades, es manté net, es pinta a sovint, quan es queda menut s’ am-plia, duem ja dues ampliacions i es fa tot el pos-sible perquè tots els fallers estiguen a gust en ell.

Per a acabar vull dir que actualment el casal és fonamental per a la comissió fallera i no hi ha cap falla, per menuda que siga, que no tinga un casal fix durant tot l’ any, ja que el casal és la casa dels fallers.

Ramon Marí i Bohigues

40 anys de casals

Quan tot està sota l’atenta mirada del qüestionament, quan tot el que ens resulta impor-tant està modificant-se i alterant-se, cal tornar la mirada cap arrere i vore l’essència de tot el que ens envolta. Per este motiu, cal parlar de terra, aigua, vent i foc.

Els analistes ens indiquen que ací, a nivell econòmic, estan havent variacions positives que no es veien des de feia temps. Per altra banda, es veu la preocupació latent al sector micro de l’economia: el ciutadà, en general; l’empresari menut; l’autònom; el treballador; el funcionari; l’aturat; el depenent… Tots ells es pregunten quan aplegarà per a ells la desitjada millora.

Desgranant cada aspecte, ens trobem amb el primer element, que és la terra: És digne el que ha estat passant durant els últims anys, i ara està eixint a la llum a les nostres terres?, ¡clar que no!, per este motiu aparegué un moviment popular que naixia de la terra, de la població que estava indig-nada.

Uns anys després, no sols hi ha persones que estan indignades, sino que també estan moles-tes, se senten enganyades, deprimides, tristes, des-contentes, preocupades, sorpreses, desinquietes, ofegades, alerta i avergonyides de tot el que s’ha fet al seu voltant.

Que no ens trague la terra! Volem viure i riure, tindre alegria i confiar, confiar, confiar. No sé si ho aconseguirem; però cal lluitar-ho.

I, què aporta la terra a la falla? Aporta con-sistència, subjecció, fermesa, solidesa, arrels. Sub-jecta la base, la tradició de la festa fallera. Festa que també es veu tocada per la pesta que està assolant-nos. Enguany, les nostres arrels, les nostres tradi-cions no tindran el suport televisiu. A la nostra localitat ja fa temps que es va produir este fet, així que la nostra identitat quedarà minvada de nou, tot i que es vullga impulsar una norma que faça que els estudiants coneguen la cultura valenciana a través del seu estudi. Serà molt difícil explicar en paraules, encara que siguen en valencià, el que sen-

tim quan veiem una mascletà. Com explicarem les llàgrimes de les falleres i fallers quan fan l’ofrena, com explicarem l’admiració i sorpresa que pro-dueixen alguns monuments fallers, l’alegria que es viu de manera general, la satisfacció, la sàtira, el treball, la llum del dia i l’espectacle de llums als carrers a les nits.

Un altre element és l’aigua, que ens resul-ta necessària. Serà possible que se’ns haja anat la il·lusió com si fóra aigua entre els dits? Amb el pas del temps, la nostra localitat ha anat apagant-se. Què queda? Ens informen que pròximament en-trarà en funcionament la nostra piscina coberta municipal —són nombroses les piscines d’estes característiques que estan tancant les seues portes a altres localitats—. Per este motiu, em pregunte si existirà cap empresa solvent interessada a ges-tionar honradament la nostra piscina; tindrem els cullerencs prou ganes de banyar-nos, encara més, a la nostra piscina, després d’estar tant de temps suportant la que ens està caient?; però sempre hi ha qui no és banya. Xe!, quina sort que tenen!

Pareix contradictori, però quan un mo-nument faller introdueix la presència de l’aigua —real, no de cartró i pedra— a alguna escena, o de manera general, li confereix una característica es-pecial, si de cas, de major sensibilitat. Falla, aigua, foc. El cos dels bombers també podria explicar-nos la importància de l’aigua el dia de Sant Josep. Si no recorde malament, a finals de la dècada dels anys huitanta, del segle passat, hi hagué unes festes de falles que no va parar de ploure, en conseqüèn-cia, els monuments a la fi no es pogueren cremar per tanta aigua com reberen.

Respecte del vent, està sent molt fort a esta part de la península; una bona mostra és la gran quantitat d’infraestructures d’incalculable valor que s’ha endut per davant: aeroports, línies d’alta velocitat, autovies i accessos des d’estes a les locali-tats, instal·lacions esportives, camins, ports, mun-tanyes i molt més.

Com que algunes coses es repeteixen des-prés d’un temps, ara podríem repetir aquella frase

Terra, aigua, vent i foc

3130

Mascletà televisada, 2013

coneguda de “todo para el pueblo, pero sin el pue-blo”. Sembla que el propòsit siga fer grans projectes en els quals participen constructores i grans em-preses per a fer negoci; però després ja no hi ha més interès en allò que s’ha fet, perquè si es posa en marxa estarem “vivint per damunt de les nostres possibilitats”.

A vore si el vent , en ocasions capritxós, ens dóna la possibilitat de canviar la direcció de l’actual llei electoral, que represente millor els vots que van a un determinat partit polític.

“Todo para el pueblo, pero sin el pueblo”. I així cobra sentit el que diuen alguns economistes quan afirmen que “el benefici és privat, i el deute és públic”. El benefici econòmic se l’emporten els participants dels magnífics projectes, i ara, ens toca a tots pagar la festa.

D’esta manera apleguem a l’essència, per este motiu era menester endinsar-nos en l’estudi de cada element.

El vent no pot deixar d’aparèixer tots els anys per Falles. Hi ha anys que fa patir en excés. Si cal subjectar el monument faller, perquè no se’n vaja a terra, deixa a tots amb el cor en un puny. I pi-tjor situació es viu si el vent aplega a tombar algun dels seus elements o tota la falla. Però, per al faller, tot açò no li fa perdre el seu nord, que no és altre que viure amb alegria estos dies, i si cal refer la falla es posen a treballar, i també, en ocasions, és el moment de la solidaritat entre comissions. No cal oblidar el ventet típic de vesprada-nit, sovint ple d’humitat, que sol acompanyar-nos quasi tots els anys i que és el propietari de nombrosos constipats, i tantes altres malalties.

I l’últim element a tractar és el foc. El seu so, el colorit, el fum i la calor que desprèn.

Encara dura als carrers la calor de la cremà de les falles del 2013. Es diu que cal donar solucions i no més problemes, així que tots els projectes que s’han quedat paralitzats poden deixar-se oblidats fins que alguna memòria els recupere, o bé, donar-los una eixida favorable als ciutadans. Ajudaria per a tal finalitat la participació de persones destacades de cada àmbit socioeconòmic i així tractar els aero-ports sense ús o quasi nul; les autovies sense quasi pas de vehicles, i els accessos a localitats sense con-cloure; els estudis cinematogràfics tancats; els parcs d’atraccions tancats; la televisió pública autonòmi-ca valenciana tancada; les piscines cobertes muni-cipals que estan tancant, o que funcionen a través d’ajudes; la ciutat creada per a l’art i la ciència; les nombroses inversions en rehabilitacions, que no s’han pogut obrir al públic per a la seua dissenyada finalitat; i la gran baixada dels serveis públics, en general.

32

Per concloure, li demanaria al foc de les fa-lles del 2014 que, amb tot el seu poder, s’emporte ben lluny, per favor, si no tots, quasi tots els mals que ens han sobrevingut últimament, i puguem renàixer com els boscos després de cremar-se. Com li trobaríem sentit a la falla sense el foc?

Bones falles i bona terra, aigua, vent i foc per a tots!

Alejandro Creus Font

s’entengueren lògiques per endreçar una branca torta a la nostra societat. Però finalment, hem comprovat que aquests “reajustaments” no han sigut equitatius, justos, i del tot necessaris per res-pondre a qui realment ho necessita: la societat, les persones.

I el vent continua bufant...

Hem descobert amb pessimisme, amb in-diferència, amb rancúnia, amb recança que aques-tes decisions han servit, en gran mesura, a interes-sos partidistes, minoritaris, a enriquir sectors que ja ho eren, i que no han afectat aquells qui hauria d’haver fet caure la cara de vergonya, davant ac-cions del tot punibles.

I el vent bufa...

Però no deu fer-ho massa fort perquè no s’aprecien canvis més positius, més socials, més humans. Estem suportant d’una manera irrisòria i amb una passivitat que no s’entén, canvis substan-cials en la societat, en els drets i en la justícia, en la llibertat...

Lleis incoherents en alguns dels seus as-pectes i apartats; sembla que redactades amb in-sensible impaciència i ajustades a determinats interessos on no importa els drets socials que eliminen, mentre la “prohibició” que coarta la lli-bertat i l’assentiment s’instal·len a les nostres llars i ens fan retrocedir en el temps a èpoques oblida-des, no per tots, però alhora conegudes. Els nostres legisladors, triats democràtica-ment, no han donat resposta a les necessitats ma-joritàries de la població que els ha tocat governar. Sembla que veuen amb desídia i distància el que provoquen les seues decisions i accions. El discurs que ens donen està mort en origen, d’uns i d’altres, tant s’hi val.

Aquestes lleis fetes a mida d’aquells que les pensen sols suposen fer passes endavant i enrere, i l’única cosa que denota és poca seriositat i rigor. “Un país de pandereta” com s’ha dit en nombro-

Vent, bufa fort i emporta-t’ho

Vent, element enèrgic i actiu per excel·lència –amb permís del foc–, estímul de sen-sacions diverses i provocador d’estats i d’emocions. Com bé diu la dita popular: A un mateix vent, ací li diuen bo i allà dolent.

Present en nombroses cultures i religions, el vent és un element sempre viu que al mes de març també hi sol estar. Les dites de la saviesa po-pular tornen a encertar: Març ventós, abril plujós.

És un símbol de creació per a la mitologia i, alhora també, ho és de destruccions i desfetes. I, potser, per aquesta raó és temut per artistes i fa-llers.

Però el vent també és generador de canvis. D’aquest aspecte, en concret, és del que vull parlar. Pense en un vent que origine canvis per tot arreu.

És tal volta un desig, una proclama, un ma-nament; jo voldria que fos una obligació, i més que una obligació, un deure.

Aquell que no compleix la paraula o la seua responsabilitat que se l’emporte el vent. Tal com ho fa amb qualsevol andròmina desfasada i arcaica.

I ara, com fa el vent, canviem de direcció...

Davant l’actual situació que ens ha tocat viure d’una incessant i innegable crisi en tots els àmbits socials, econòmics, culturals, polítics... on l’educació, la sanitat, principis bàsics d’un estat de dret, els jornals, els acomiadaments, els ERO, la llei de dependència, els desnonaments, les preferents... Tot sumat ens ha portat una pèrdua de drets as-solits des de fa temps –que no privilegis–, que no responen o haurien d’haver donat resposta a unes determinades necessitats d’ajust concretes i reals.

Aleshores ens cal un vent de canvi que s’emporte tota la fullaraca que ens han deixat.

Una gran majoria, al principi, vam enten-dre com a necessàries, no dic justes, unes reta-llades de serveis i salaris; reestructuracions que

33

ses ocasions. No m’estranya que alguns pensen, ara més que mai, a independitzar-se. O serà cortina de fum que s’emportarà el vent...

Al desembre de 2009, Itàlia va eixir al carrer per a sol·licitar la dimissió de Berlusconi amb una marxa anomenada No Berlusconi Day; al març de 2010, a França, feren un No Sarkozy Day. Caldria, com a inici, fer-ne una No Rajoy Day o una No Fabra Day?

Doncs ens haurem d’afanyar abans de l’aplicació de la nova llei de seguretat ciutadana, la tristament coneguda ja com a “llei mordassa”.

Podrà la falla continuar amb la ironia i la sàtira en les seues crítiques? No deu bufar prou fort el vent perquè es-tem, jo també, massa acomodats, tots ens queixem però pocs “lluiten”. Entesa aquesta lluita, sempre, com a pacífica, legal però ferma, davant injustícies i pèrdues de llibertat. Necessitem un canvi, un nou vent. Un vent que també siga símbol de llibertat, un vent que ens faça reaccionar.

Als anys 60 i 70 ho va cantar i proclamar Raimon com a símbol de l’oposició a la dictadura franquista i com a reclam de l’autonomia i cultura valenciana (de la que fa poc tant se’n parlava abans del lleig tancament de NOU –la ràdio i televisió valenciana–, que alguns tant havíem criticat i mira per on, ara ens sap greu).

Un vent que com el maig francés parlava de la llibertat social i cultural:

Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món.

Sols espere que tot el vent no s’acumule a març, perquè volem gaudir de festes al carrer, vo-lem riure i passar-ho bé, per oblidar altres histories més fosques.

La falla com a element satiritzant ha de fer moure el vent, ha de fer moure els pensaments d’una societat acomodada i complir amb la seua missió irònica i crítica en tots els àmbits. Com diu la dita popular: Lo cortés no quita lo valiente. Josep Bou i Dalmau

No paris… no paris, vent, de recordar-me que encara puc sentir, no paris de colpejar-me fort i fred, que no oblidi mai que ets amb mi!

Arbequina

34

Anem a suposar que un dilluns qual-sevol mirant la televisió veiem notícies del tipus “El nombre de milionaris a Espanya augmenta un 13,2% a pesar de la crisi”, o un dimarts llegint el periòdic em quede de pedra al descobrir el se-güent titular: “Panrico va pujar el sou als seus di-rectius un 43% en 2012 després de pagar un bo-nus, a pesar de les pèrdues acumulades”. Arribe a mitjan setmana de treball i el dimecres em desde-june escoltant en la ràdio: “Amb l’any nou, a pesar de la crisi i els retalls dels salaris, pujaran la llum i els transports”, i una persona crítica com jo pensa que alguna cosa estem fent malament en la nostra societat, estan enganyant-nos, burlant-se… Per arredonir la setmana de passió, el dissabte ocorre alguna cosa que pareix un desbarat i potser ho és… Arriba la policia a la seu d’un partit polític que ens està governant, revisa tots els calaixos, els discos durs i totes les carpetes per ordre del jutge, el qual està fart que no li proporcionen la docu-mentació que ha demanat fa un any. Documen-tació que puga estar relacionada amb delits greus. I ja per a fer botar a la banca va i els responsables d’este partit es defensen dient: “és normal, es tracta de col·laborar amb la justícia”. És en este instant quan un individu amb cert sentit comú pensa que ens prenen per caracollons, o bé no tinc més remei que dubtar de la seua pròpia salut mental, perquè o estan ells bojos o sóc jo el boig. Ja no sé què creu-re ni pensar, al cap i a la fi tot normal, estem tan anestesiats que ens hem conformat i pareix que tot és normal, normal, normal… Quina llàstima!

La crisi segueix obscura, ningú veu els clars que es pregonen i tot el món passa olímpicament d’això, perquè, entre altres coses, pocs ja creuen en el que es cansen de dir. La majoria dels polítics ens han portat a un estat d’incredulitat absolut. Quina persona amb dos dits de cervell es creu eixes reso-lucions judicials, eixe voler manar, eixa impunitat als rics i eixe encebar-se amb la gent del carrer? Jo ja no crec en la justícia, seguim veient als corruptes acampar a gust. Senyores i senyors corruptes, no ens doneu treva. A València tenim més imputats que cucs en un formatge de Roquefort. Podríeu haver-se corromput de forma successiva i no d’esta manera, tots al mateix temps. Els corruptes amb

els seus estratagemes fan interminables els seus procesos, ens cansem d’ells, quin avorriment. Esta és tristement la imatge que la societat espanyola reflectix al món, on a Espanya l’estan catalogant com un país de tramposos i xoriços. Sort que esta imatge va a veure’s reflectida a les falles d’enguany: els Carlos Fabra, Barcenes, Urdangarins, Blasco, Bigotes, etc. no s’escaparan de la cremà.

Als carrers es percep un malestar contin-gut en el qual es mesclen la decepció i la incerte-sa, l’enuig i l’evidència que ja res tornarà a ser com abans. Em pregunte si existeix algun partit polític que tinga sentit per a abordar els desafiaments als quals ens enfrontem. De la ficció al desengany, es-tic convençut que ha arribat el moment d’encarar la realitat. Caldrà fer-ho amb moderació, ferme-sa i a més no tardar. En estes circumstàncies cal fer una aposta per allò nostre; defensar allò que és nostre és ser intel.ligents, fa falta una dosi de va-lencianisme, de defensa i cultura dels valencians, defendre els nostres interessos i d’una vegada i per totes “en valencià ”, ja que la vitalitat d’una llengua depèn de l’ús i del seu valor social, i ahí les falles han de ser protagonistes, han de lluitar per baixar eixe 21% d’IVA, han de batallar per a ser respecta-des com a motor econòmic i cultural que són. En fi, no tot ho podem entendre com normal, hem de combatre per canviar el panorama. Pense que l’any que ha acabat ha de ser una línia roja en la his-tòria del poble valencià. És preferible mirar avant i no arrere, perquè este 2014 ha de ser el temps on comencem la creació de renovades esperances per afrontar els nous reptes. Cal trobar idees i so-lucions per a un canvi, perquè amb queixes i pro-testes no n’hi ha prou per a transformar la realitat. No serà fàcil eixir del pou on ens han llançat com a poble i societat, per això hem d’activar planteja-ments de futur.

No és presentable que una nit es produïsca el tall de la ràdio pública valenciana. Sense avisos, com a lladres, d’amagat… I és que el robatori ha estat gran i molt perjudicial. Escoltava com quasi totes les nits la Taula Esportiva, i de colp i de sobte deixà de sonar. El dial es quedà mut, i amb ell va emmudir la veu de tots els valencians. Al matí se-

Tot normalLa corrupció, com la paella, en cap lloc es fa com a

València

35

article de opinio: APA s’autofinanceen, el nostre esforç ens costa. Però ací no acaba la història; gran part de la societat econò-mica valenciana es mou en part gràcies a la festa de les Falles, i no parle de la pirotècnia, els artistes fa-llers i el que comporta el turisme, que també. Par-le dels indumentaristes, orfebres, floristes, músics, del forner que porta el pa al casal, del que porta el berenar als xiquets, el que ens subministra la be-guda, el que ven coets, el carnisser, el de la verdu-ra, el xicotet comerç d’on es compra qualsevol cosa que es puga necessitar i que gràcies al seu treball es porta a terme el desenvolupament ple de la festa.

Crec que tota festa que comporte una im-plicació de cultura i tradicions ha de ser recolzada per la seua societat. És més, pense que és necessa-ri que la societat s’implique en la continuïtat de la festa. Pense que tota persona, per més que no ho crega, té una gran capacitat que pot sumar en be-nefici de tots i que la seua aportació enriqueix de la mateixa manera a la seua societat. I a més… a quin faller li agradaria que els seus fills i nets no pogue-ren gaudir d’una festa que els ha vist créixer a ells?

Paula Torres i Fuertes

Els fallers tenim molt identificada la festa fallera, el paper que juga en la cultura valenciana, el seu rol com a vehicle de les tradicions, l’ambient que crea al carrer, eixa mescla única d’olor, mú-sica, color i llum…, tot allò que evoca el so de la paraula Falles quan l’escoltes i que et toca eixa part del cor reservada en exclusiva per a la nostra festa.

Quant estàs fora de casa i surt el comentari de qualsevol aspecte de les falles… “Mecaguen-lamar que enguany no puc anar a la presentació perquè el dilluns tenim examen”, sempre hi ha qui pregunta: “¿este año han caído en enero? Ay que pena me da que lo queméis… con lo grandes que son y con el dinero que valen!”. I ja estic jo en la explicació… Que si són al març però que este any ens ha tocat tal dia la presentació i que si no la cremem ja no en podem fer més. “¿Pero allí en Valencia todos sois falleros? ¿Y cuánto valen los trajes esos que lleváis? ¿Y no os duelen las orejas con el pelo ese que os hacéis?”. Tu poses els ulls en blanc i respons amb tota la teua entrega i paciència el que pots explicar amb paraules de les falles, de les tradicions, dels premis, de la indumentària i la cremà mentre la persona que et pregunta et mira amb cara de no entendre res i acaba dient-te “…Ay, lo que queráis, pero de verdad, no la queméis que con la crisis que hay bien la podríais guardar para el año que viene”. Fort aplaudiment mental.

No cal anar molt lluny, a la nostra terra hi ha molts valencians que no entenen esta festa de la manera que ho faria un faller; potser per desconei-xement, potser per la interferència en la seua vida tranquil·la i sense soroll, pel malson dels carrers tallats i el caos circulatori... El desconeixement em pareix, si m’ho permenten, trist. Què farà que una persona que naix, viu, creix i es relaciona en una societat no tinga, si més no, curiositat per la seua propia cultura? Potser més trist em pareix el va-lencià que, a més de desconéixer-la, la critica for-tament. La critica amb arguments que bàsicament giren entorn, com no, al malbaratament de diners. Jo ho pense i dic… “malbaratament de di-ners? Poca cosa coneixes de les Falles, amic”. No podem deixar d’oblidar que les associacions falleres

No la cremeu!

37

güent li tocava el torn a la tele, a Canal 9. Per a la nostra benvolguda festa la desaparició de RTVV suposarà una gran pèrdua de difusió, una mostra més dels que els importa als nostres governants allò nostre. On abans apareixia Canal 9 ara apa-reix una foscor muda. Canals en fosc: aquesta es la presència dels valencians en la televisió pública, ens han deixat a la ciutadania sense referents de proximitat i a les fosques mediàticament.

Fa molta gràcia llegir a suposats defensors del valencianisme que mai escriuen en valencià i tanmateix volen ser els més valencians de tots. Un president de la Generalitat i una alcaldessa de Va-lència incapaços de parlar la nostra llengua sense apunyalar-la, ferir-la. Una gent que té el mateix nivell de valencià que Ana Botella anglés. Els va-lencians hem de vetlar per la protecció i la defen-sa de la nostra identitat i els nostres valors i llui-tar pels interessos del nostre poble. Per això hem de defendre’ns a l’Espanya Constitucional, i per eixe motiu tenim tota la legitimitat del món per a exigir amb lleialtat i amb força un finançament autonòmic just, que garantisca un esdevenidor en plenitud, on el progrés i les oportunitats siguen una realitat. Junts retrobarem camins que sembla-ven oblidats. Només necessitem coratge, voluntat, passió i esforç.

Per a rematar una defensa de les festes de Sant Josep, les quals no passen per la seua millor època, però que segueixen brillant amb emo-ció, sentiment, color, olor, soroll… Fins a la data sols els fallers amb el seu esforç, diners i tenacitat són els que realment fan que la festa i l’entramat econòmic que es desenvolupa al seu voltant no de-fallisca, per la qual cosa mentres açò no canvie, és pel que una persona com jo lluitarà per i per a les falles. Això sí que és normal.

Juan Sapiña Calatayud (Catí Menut)

Nacho Romero, Cremà falla infantil, 2013

36

QUI SEREMPORTADA INFANTIL

38

Benvolguts fallerets i falleretes,

Enguany complisc el somni de ser President Infantil de la Falla la Taüt, un somni que sempre he tingut perquè m’encanten les falles i crec que és la millor festa que existeix. Sempre he tingut il·lusió de pujar a pel banderí, i el que més m’agrada és que enguany podré encendre la falla perque m’encanten els coets. I vull compartir amb tots vosaltres aquest any tan especial per a mi. Vull que ocupem els carres de Cullera del color taronja, que ensordim els veïns amb els coets, que omplim la plaça d’alegria i de música, i que tots junts demostrem que som la millor comissió del món. Espere que participeu tots en les festes i en

els jocs.

Des d’ací també vull donar les gràcies als meus pares per l’esforç que estan fent per a fer realitat un somni.

Sols em queda dir, visquen les falles i visca la Falla La Taüt!

Ginés Molina LópezPresident Infantil

40

Hi havia una vegada una xique-ta moreneta, que amb tan sols dos mesets ja formava part de la Falla Taüt i que des de ben petita ha tingut el somni de representar tota la xicalla de la falla. Per fi aquest any el som-ni s’ha complit! I eixa xiqueta, Daniela, ja és la Fallera Major Infantil de la Falla Taüt!

Quina il·lusió mes gran! Però..., perquè aquest somni siga per-fecte necessite que tots i cadas-cun de vosaltres, fallerets i fa-lleretes, que formeu part de la meua Cort d’Honor, estigueu amb mi, prop de la festa i par-ticipant en totes les activitats previstes per a nosaltres per a les falles 2014, i que compartiu amb mi totes les il·lusions i mo-ments que vaig a viure aquest any, perquè d’altra manera no seria el mateix.

Aprofite per a agrair des d’ací a tots i cadascun dels delegats i delegades de festes infantils, per la impressionant feina que hi fan, per l’esforç i interès pres-tats perquè jo gaudisca del meu regnat com ho estic fent. Grà-cies!

I, per últim, desitjar-vos unes bones falles a tota la comis-sió, tant a grans com a petits, col·laboradores, fallers d’honor, veïnat i simpatitzants.

Acudiu tothom a la plaça a viu-re la nostra meravellosa festa, ompliu els carres de música, de pólvora i de rialles! Que se n’adonen que som la millor co-missió a Cullera! Que som la Falla Taüt!!!

Daniela Argudo SolerFallera Major Infantil

41

46

DISSABTE 1 MARÇTren Faller a les 19 h al casal faller (recordeu passar a pels dorsals amb els números).

DIUMENGE 2 MARÇII Volta popular amb bici i circuits d’obstacles per als més menuts. Eixida a les 17:30 h desde la plaça (hi haurà berenar per als participants).

DILLUNS 3 MARÇTaller de manualitats falleres.

DIMARTS 4 MARÇJocs tradicionals.

DIMECRES 5 MARÇ Concurs de dibuix.

DIJOUS 6 MARÇTorneig de Ping Pong i de Twister per als més ma-jors.Parxís gegant per als més menuts.

DIVENDRES 7 MARÇSemifinals i final Torneig de Ping Pong i Twister.

DISSABTE 8 MARÇPer actes de la comissió major no podran realitzar-se jocs infantils.

DIUMENGE 9 MARÇCastells unflablesDILLUNS 10 MARÇTradicional trencada de perols amb sorpresa.

47

Fem festa infantilProgramació

RecompensesDISTINTIU D’ARGENT

Raquel Agud CastellóIsabel Benito RuizPaula Collado MaríPepe Colom GarciaJaume Cremades TorresTeresa Gavarrell AguirreMarc Marí AlapontAndrea Martín TodosantosPaola Molina LópezHèctor Ochando MuñozSara Piris RedondoDaniela Reduan GonzálezJuan Ribes SapiñaNacho Romero SerraAitor Ruiz ZambranaCarla Sapiña TurJavier Vallet Colubi

DISTINTIU D’OR Andrea Juan Calatayud

Comissió InfantilClàudia Adam MahiquesEric Adam MahiquesJoan Adam ArlandisRaquel Agud CastellóHelena Agud RomeroÒscar Agud RomeroGerard Alba RenardVicente Nicolás Ángel OsaDaniel Aparicio AusinaHugo Arellano GomarDaniela Argudo SolerIsabel Benito RuizAntonio Begines ColomRaül Bernabeu FranciscoAndrea Bernabeu FranciscoOlga Bohigues MoraArnau Bohigues MoraMireia Bolufer GarciaFrancesc Bou AgudGemma Bou AgudJosé Buenrostro BohiguesPaula Buenrostro BohiguesSara Calatayud FerrerIrene Calatayud PiaLeire Carbó CastellónTeresa Carbonell MoraFco. Javier Carrasco PíaEthan Castelló SapiñaSergio Castillo PatricioLucía Cebolla BallesterosHèctor Chofre SansaloniMar Collado MaríPaula Collado Marí

Pepe Colom GarcíaMateo Corral SelfaSílvia Correcher BoluferVicente Correcher BoluferJaume Cremades Torres Nuria Cremades TorresIzan Criado RenartYaiza Criado RenartDavid de Jesús RodríguezEduard de Jesús RodríguezMireia Delagado SimonFatima Dos Santos MaffafSergio Escolá Fenollar Òscar Escrivà GarridoIzan Espinosa ColomMarta Fayos FuertesPaula Fayos FuertesVíctor Fernández GarcíaFran Fernández GarcíaHèctor Ferrer EspertMar Ferrer EspertSaray Fontana FranciscoXavi Franco Fenollar Carla Frígola Jover Pablo Fuertes CollJoan Marc Garcia FontElisa Garcia BouNerea Garcia BouPau Garcia NicolaArnau Garcia PastorAnna Gavarrell AguirreTeresa Gavarrell AguirreCarla Gimeno LlopisMaria Gimeno Llopis

Pau Gimeno LlopisLaura Gomis PirisVictòria González LopezDavid González PastorLaura Grau ClimentMireia Grau ClimentAdrián Grau GallegoHèctor Gregori GràciaIzan Hermán GonzálezNerea Hermán MartíJoan Ibor AguadoHèctor IznardoRenart Barchan JoofÍker Jover MilletAndrea Juan CalatayudRoberto Lapiedra MalondaVíctor Lapiedra MalondaCarla Lázaro ImbernonMiquel Lázaro ImbernonDavid López BriaFran López BriaRoger López LliLidia Lozar BadíaRoberto Lozar BadíaNerea Lli FerrerEduard Marí RenardMarc Marí AlapontYaiza Marí AlapontCarlos Martín ÁlvarezZaira Martín ÁlvarezAndrea Martín TodosantosLuis Martín TodosantosPaula Martínez Jover

Adriana Martínez ManzanaresNerea Martínez MartínezMarc Martínez SancastoAndrea Martínez SancastoHugo Meliá GuerreroÉrica Mira NavarroNoa Molina BenitoGinés Molina LópezPaola Molina LópezMarta Moncho BoluferÀngels Montagud Falcó Arnau Montagud FalcóIrene Montagud FalcóAndrea Montagut CatalàÀngel Montaner PelegríOlga Camila Morejon Patiño Nacho Moreno BenetRuth Moreno SánchezPablo Mossenta GomarKirian Muñoz TodosantosDavid Ochando MuñozHèctor Ochando MuñozJosé Ortiz MartíNoemi Osa PuigDídac Pedrós PuigJosé Pedrós VilchesMarta Pedrós VilchesRubén Peláez CastellóGuillem Peláez GilEdurne Peralta Llopis Íker Peralta LLopis Sara Piris RedondoJoan Pla CebollaVictor Pla Cebolla

Hansel Prieto MartinezGabriela Maria Quiles SalaÀlex Reduan GonzálezDaniela Reduan GonzálezAaron Ribes Grau Rubén Ribes Grau Noa Ribes RomeroJuan Ribes SapiñaKevinas RiznikasAlma Romeral VidalNacho Romero SerraHugo Romero GavilaAitor Ruiz ZambranaAusiàs Sala LopezLucas Sala NegreHiginio Sanchis Melero Christian Sanchis TamaritJúlia Sansaloni NicolauÍker Sapiña EspadaMireia Sapiña NicolaCarla Sapiña TurIsidro Sapiña BenetElena Simó FernándezSergio SimóFernándezPau Simon PeinadoPau Soler BadiaFrancisco Tello ImbernonPablo Torregrosa MartinezJorge Tur MaríLuis Vallet CastellóPablo Vallet CastellóÁlvaro Vallet ColubiJavier Vallet Colubi

DIMARTS 11 MARÇGimcana.Mascletà de globus.Per als més menuts activitats diverses.

DIMECRES 12 MARÇCastells unflables5.

DIUMENGE 16 MARÇTRADICIONAL BERENAR DE SANT JOSEP, que tindrà lloc a la SMI Santa Cecilía.

DIMARTS 18 MARÇDespertada infantil.

ELS BERENAR-JOCS COMENÇARAN A PARTIR DE LES 17:30 H I FINALITZARAN A LES 20 H.(Si hi haguera algun canvi en la setmana de jocs, s’avisarà al tauler del casal faller)

Tradicional berenar al casal, 2013

48

Un somni de Nadal Era una nit propera a Nadal, quan An-drea va tenir un somni molt especial. Va somiar que el Pare Noel se li apareixia i li va preguntar quines joguines havia demanat en la seua carta. Andrea a la seua carta li va demanar una tauleta digital, un nadó i un estoig per al col.legi. Però li va demanar un desig que per a ella era més important, un treball per al seu pare. El Pare Noel es va emocionar i la va con-vidar a viatjar amb ell en el seu trineu a casa a Lapònia. Allí Andrea va veure com els ajudants del Pare Noel preparaven les joguines per a tots els nens del món. El Pare Noel va pensar en el desig d’Andrea per al seu pare, i va decidir que ja que eren dies de tanta feina, el pare d’Andrea podria viatjar també a Lapònia per ajudar amb els regals en la seua fàbrica. Andrea es va posar molt contenta i el Pare Noel la va portar de tornada a casa. Quan Andrea va despertar, el seu pare li va explicar que havia trobat una feina i tota la família es-tava molt feliç.

Maria Gimeno i Llopis

7 anys

Somnis en mil i una nits Hi havia una vegada, en un poble molt lluny d’ací, una família molt pobra on el rebost sempre estava buit.

Menjaven molt poc, i els xiquets pas-saven més fam que la meua àvia de Favara.

Cada nit, per tal que els xiquets pogueren dormir, la seua mare els contava una historieta que els agradava molt i dormien sense protestar. El conte sempre era el mateix i ara jo el con-taré.

“Quan arribe el dia xiquets, comprarem una vaca, la tancarem a l’estable i li donarem menjar que trobem als contenidors i criarem una vaca ben grossa. Li traurem tots els dies llet, i així podrem desdejunar cada dia. Després tindrà un vedell, i quan aquest és valga per si mateix matarem la vaca i farem hamburgueses per a un any.“

En eixe moment els xiquets ja dormien tots els dies. I repetia la història mil i una nits, fins que una nit abans que els xiquets dormiren, la mare va eixir a passejar pel poble. De sob-te, va vore un animal blanc amb alguna que altra taca negra. No podia estar passant, la història que cada nit contava estava a punt de fer-se realitat. Així doncs, agafà la vaca i la va portar a casa i quan va arribar l’hora de contar la història, va entrar a l’habitació amb la vaca i els va dir als xiquets: “Ja ha arribat el dia, no hi ha res impossible per als que saben esperar; a partir de hui menjarem tots els dies“.

I els xiquets feliços abraçaren la seua mare. I això es tan veritat com que la rondalla s’ha acabat.

Sergio Escolá i Fenollar11 anys

49

Raület el falleret Això diu que era un xiquet que li deien Raület, que vivia en un poblet de la muntan-ya. Vivia molt tranquil cuidant els animalets de la granja de la seua família. Un dia, allà pel mes de març, el carter que venia una volta al mes va portar al casino un llibret de les falles de la capital. Raület el va llegir una i altra volta i va quedar prendat de tot allò que allí apareixia: les falles, els coeets i les cançonetes.

Sobretot li va quedar marcada en la ment una que deia “una estoreta velleta per a la falla del meu carrer...” Va estar tots els mesos següents pensant i pensant en tot allò que eixe meravellós llibre li havia ensen-yat i en les primeries del mes de març següent va sortir al carrer disposat a complir un somni.

Tia Amparo, no tindrà voste una estoreta velleta?

-Per a què vols un trasto Raület? -con testà la tia Amparo estranyada.

-És que vullc fer una falla com les de València.

-Doncs ho sent, Raület, no tinc res per a tu.

Quan ja s´allunyava Raület tot desa nimat, la tia Amparo el cridá :

-Raüleeeet, mira he trobat una cadira que va trencar la setmana passada el tio Batiste, emporta-te-la i la pots fer servir.

-Gràcies tia Amparo, ja tinc alguna cosa per començar.

Des de la casa d’enfront la sra. Ma-nuela que els havia sentit els va cridar :

-Raület, ací tinc un matalaf vell que anava a tirar, et serveix?

-Clar, sra. Manuela, ara deixe la cadi ra i vaig a per ell.

-Mira, estic pensant que el meu home en la fusteria segur que té molta fusta per a tirar que podràs aprofitar. Passa per allí i t’ho donarà.

En pocs dies Raület va arreplegar una muntonada de trastos, fustes i mobles vells que va amuntonar en la plaça del poble, es van unir a ell els seus amiguets i passaren dues set-

50

Maquiavel en el Príncep posa les ba-ses de la política moderna en el món occidental. Europa estava transformant-se i necessitava un nou tractat polític, i algunes d’aquestes premis-ses han arribat als nostres dies. En primer lloc, la virtut i la fortuna del “príncep” —podríem traduir per polític professional—; virtut a l’hora de prendre bones decisions, així com aprofitar els moments de fortuna i escapar de les situa-cions desventurades. Es curiós que la doctrina maquiavèl·lica fóra reprovada per tots els go-verns de l’època, però llegida i practicada de for-ma unànime per tot el món, i així continua sent.

La interrupció forçada de la Falla La Taüt durant una dècada, tingué molt a veure amb la política, ja que la negativa a pagar la multa que imposà l’ajuntament d’aleshores, obligà la co-missió a estar dormida fins a l’arribada d’ un al-calde distint. En eixe interval de temps passaren coses, com l’establiment dels premis i sobretot l’aparició de la Junta Local Fallera l’exercici 1971-72. L’aprovació del nou organisme era competèn-cia de l’Ajuntament, com reflecteix l’acta corres-ponent del consistori. El naixement fou fruit d’un acord del consistori, i el seu president, Salvador Romero Olivert, un regidor amb rang de tinent d’alcalde, que a més reunia la condició de ser fa-ller. El nomenament va ser avaluat per les tres fa-lles existents: La Bega, Sant Antoni i El Passeig.

Aquest mandat va coincidir amb l’etapa de consolidació de la festa i amb una etapa d’extraordinaris canvis polítics, com el referèn-dum de la Llei de Reforma Política el 1977 o el re-ferèndum de la Constitució el 1978. Les primeres eleccions democràtiques hi ha un canvi de govern el 1979, com a tots els ajuntaments d’Espanya, però Salvador Romero Olivert continua al davant de la Junta Local. Amb les segones eleccions mu-nicipals del 1983, que torna a guanyar el PSPV-PSOE, ara per majoria absoluta, continuarà a l’Alcaldia Enrique Chulio Piris, però abandonarà la presidència de la Junta Local Salvador Romero Olivert, el qual junt al seu equip i a la resta de fa-lleres i fallers de Cullera, havien aconseguit que la festa de les falles fora ja un fenomen de masses a la

ciutat amb més de 1.900 fallers i deu comissions.

El 1984 hi ha una important remodelació de la Junta Local, i el president deixarà de ser un regidor-faller per a ser-ho l’alcalde de la ciutat, qui delegarà la seua funció en un regidor delegat. Això serà així fins al 1995. Per tant, podríem dir que l’Ajuntament havia perdut la tutela en una faceta de la vida local i que ara lluitava per tor-nar a controlar eixe món en expansió. El 1987, amb un curiós pacte entre partits de signe molt diferent, s’erigeix com a alcalde Alfredo Martinez Naya per UV, el qual també serà el nou president de la Junta Local, mentres el 1988 es signen els nous estatuts de règim intern que consoliden la Junta Local com a òrgan col·lectiu amb el patro-cini del M. I Ajuntament de Cullera... una defi-nició jurídica molt sui generis. Apareix la figura del Secretari General i resulta sorprenent que en l’article primer la Junta Local es declare al respec-to totalmente apolítica, quan el seu president era un polític, és a dir, el Senyor Alcalde de Cullera.

El 1991 hi ha de nou eleccions locals i torna a haver canvi a l’Alcaldia, ara amb José Vi-cente Alandete del PSOE, i lògicament també a la presidència de la Junta Local Fallera de Cu-llera. Aquesta legislatura serà clau per a les fa-lles de Cullera, perquè es celebrarà el seu primer congrés local el febrer de 1994. El canvi més re-llevant vindrà amb l’estructura de la JLFC, per tal com apareix la figura del president executiu, que és un faller elegit cada any per l’asssemblea de presidents, així com l’establiment del Con-grés Faller com a òrgan de govern. D’aquesta manera, les falles podrien gaudir d’una relati-va autonomia respecte al poder polític local. En les eleccions de 1995 hi haurà de nou canvi a l’Ajuntament de Cullera. Amb la consoli-dació del president executiu, en eixe moment do-narà molt que parlar el projecte de Federació de Juntes Locals Falleres, que pretenia unir totes les falles valencianes, però el maquiavel·lisme polític, tant de Junta Central Fallera del Cap i Casal com de la Generalitat i Diputació, impediren la seua constitució. El poder polític no ho aprovà, car el

Una difícil relacióFalles i política a Cullera 1974-2014

51

manes recollint coses per tot el poble i no deixa-ven de cantar “una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, per a la falla del meu carrer...”

El dia de Sant Josep tot el poble va baixar a la plaça a vore cremar la falla de Raület i aquell dia va ser el més feliç de la seua vida. El tio Paco, el camioner, va por-tar uns coets de la Llosa i els van fer esclatar amb molt de soroll. El tio Anselmo i el tio Manolo tragueren els instruments de quan toca-ven en la banda d’Almoines i es van marcar músiques alegres i falleres, mentres tot el poble cantava i ballava als voltants de la falla.

Així és que des d’aquell any sempre que s´acosta Sant Josep els xiquets del po-ble comencen a rodar carrers demanant tras-tos i mobles vells a les veïnes mentres canten “una estoreta velleta…” Tot el poble recorda la història de Raület el falleret i cremen la fa-lleta en la plaça del poble en el seu honor.

Nacho Moreno Benet11 anys

La família dels bruixots Una vegada existia una família que vivia en un castell. Tots els components de la família eres bruixots, des dels iaios fins als xiquets més menuts. El mal d’aquests xiquets era que no te-nien ni idea de fer bruixeria. Els pares i els iaios feien el que podien, però res, continuaven sense saber fer màgia. Ells només pensaven a jugar, però no prestaven atenció.

Estant un dia al voltant del castell ju-gant, passà un mag que al veure’ls els va dir aquestes paraules: “Peres, peretes, convertiu-se en ratetes”. De sobte els tres xiquets es varen conver-tir en tres xicotetes ratetes. Com que no sabien com desfer l’encantament i veient que un gat els va vore, començaren a có-rrer cap al castell, el gat cada vegada més prop i ells que no arribaven a la porta del castell.

Quan el gat estava a punt d’agafar-los, aparegué el seu pare prenent-los la mà i fent que el maleït gat fugira. El pare va desfer l’encantament i els xiquets a partir d’aquest moment presta-ren molta atenció a les classes de bruixeria.

El que ells mai saberen, és que el mag i el seu pare eren amics i estava fet a propòsit per a prestar mes atenció. I conte contat, conte acabat.

Joan Marc Garcia i Font11 anys

tiva Europea de la Pirotècnia o el canvi de dades de Sant Josep hagen pogut influir, però la remor ve de lluny. L’exemple de Gandia amb la seua fla-mant Federació de Falles, o més recentment la Federació de Falles de Borriana creada el 2009, revelen que les falles no han estat domesticades del tot pel poder polític. Ho han estat a Cullera? La història ens demostra que les falles nasqueren lliures —almenys a Cullera i a València—, però la relació amb la política és la d’una constant tensió entre control i espontaneïtat. La política ha inten-tat sempre controlar-ho tot, però l’actual descrèdit que té ara aquesta, podria inclinar la balança cap a un món més tècnic. Correspon als fallers cullerans decidir quin és el model que volen per al futur.

Jordi Maravilla i Herraiz

punt principal dels estatuts d’aquesta non-nata Federació era no dependre de cap ajuntament, com passa amb les juntes locals, una declaració d’independència en tota regla i una reestructura-ció de la Junta Central Fallera a mera Junta Local del Cap i Casal. De nou, els aprenents de Maquia-vel, boicotejaven les ànsies de llibertat dels fallers.

Després d’aquesta temptativa independen-tista de les Juntes Locals de mitjans dels noranta, regnarà una certa calma... per un temps. El 1999 sorgia un nou govern local del PP que durarà dos anys per una moció de censura del PSOE, i des del 2003 amb pacte peculiar o des del 2007 amb majoria absoluta, el príncep és el mateix. Ara bé, el món faller cullerà anava fent: el 2006 con-vocava el seu Segon Congrés Faller, que establia un nou reglament, tot i que quedava reservada alM. I. Ajuntament la facultat de control de liquida-ció de pressupostos assignats a la Junta Local Falle-ra; es consolidava el Congrés Faller com a òrgan de govern i s’establia un mininum minimorum amb l’ambigüitat jurídica que representa el terme òrgan col·lectiu. El darrer congrés de 2010 ha reafirmat encara més el món faller cullerà, en un context de crisi econòmica i de fallida de la política tant a nivell local com valencià, mercè als innombra-bles escàndols de corrupció haguts... i per haver.

A aquestes alçades ningú s’ha d’estranyar de les relacions entre la política i les falles, que foren elements comuns en la trajectòria de Sal-vador Romero, qui des d’una regidoria fou de-signat primer president de la Junta Local; així, féu compatibles els càrrecs fins a 1978 i continuà al capdavant de l’organisme faller fins a 1983.

O com va ocórrer amb Ernesto Sanjuan, qui després d’una primera etapa de president de La Taüt entre 1983-86, va passar a la política primer com a regidor del CDS i després com a edil del PP a partir del 1995; o a la inversa, com Joan Josep Oli-ver Grau, el qual després de ser regidor del PSOE i dirigent de la Junta Local entre 1984 i 1987, arribà a la presidència de La Bega. Un altre cas fou el de Francesc Martínez Beltran, president del Raval en cinc exercicis, secretari de la Junta Local el 1994 i candidat no electe per la candidatura d’Esquerra Progressista Independent, qui també fou un dels impulsors de la Federació de Juntes Locals Falleres. L’any passat en un suplement de falles d’un conegut periòdic del cap i casal, apareixia un ar-ticle que parlava d’una enquesta que s’havia rea-litzat entre les comissions del territori JCF. El re-sultat era que un 40’2% de les falles consideraven que la Junta Central Fallera hauria de ser inde-pendent de l’Ajuntament de València, un nombre gens menyspreable. És probable que decisions po-lítiques com el 21% de l’IVA a les falles, la Direc-

52

Al març de 1975 la Falla La Taüt (de-nominada Falla José Antonio aleshores) tornava a plantar falla després d’onze anys. I no només això, sinó que aconseguia el primer premi i l’inici d’una trajectòria triomfal, exitosa i ininterrom-puda fins a l’actualitat. Vora quaranta anys i els seus corresponents dies, donen per a molt en el terreny social i les seues extensions o ramifica-cions, com també per a sominis i il·lusions, espe-rances i decepcions, alegries i tristeses, guanys i desfetes, tant a nivell invididual com col·lectiu. Ací intentarem esbossar algunes dades i fets impor-tants, adobant-los amb la reflexió personal, però sense cap ànim de manual de sociologia, llibre d’història o lliçó que no es deixa res al lliure albir.

Potser els canvis socials diguem-ne tecno-lògics siguen els més visibles i els que han tingut un recorregut més clar en les últimes dècades. En 1972 Antonio Mercero dirigix La cabina, una pel·lícula que encara recordaran molts, de tan sols 37 minuts, interpretada per José Luis López Váquez, una mes-cla de surrealisme, terror i ciència ficció en què una cabina telefònica i el seu inquil·lí es convertixen en verdaders protagonistes d’un malson real. De les cabines telèfoniques que poblaven places i carrers, cabines tancades al principi, hui no en queda res. Els locutoris primer i els telèfons mòbils després han fet que pràcticament hagen passat a la història de l’oblit. A hores d’ara, el WhatsApp regna en el món de les telecomunicacions i les xarxes socials (així considerem a l’artilugi), mentres cada vega-da els telèfons s’usen menys per a parlar (la seua funció bàsica i primigènia). Tota una metàfora del canvi social històric al qual pocs es resistixen.

Però si hi ha una plaça que no ha canviat en essència en la fisonomia urbana, eixa ha sigut la plaça de la Taüt, denominada plaça José Anto-nio (i d’ahí Falla José Antonio), per obra i gràcia del règim franquista en honor al fundador de la Falange Española. La mort de Franco el 20 denovembre de 1975 després d’una oprobiosa dic-tadura, obria pas al règim democràtic. En l’àmbit municipal, el 3 d’abril de 1979 tenen lloc les prime-res eleccions locals, que a Cullera possibilitaran al-guns canvis en el nomenclàtor de les vies urbanes.

De la cabina telefònica al WhatsApp

Canvis socials en els últims quaranta anys

Així, la plaça José Antonio passarà a ser plaça de la Llibertat, o el carrer General Mola es transformarà en carrer del Vall. Fins i tot en 1982 s’instaura el nom de Falla La Taüt. Del 1975 al 1978 també hi ha una eclosió fallera, i el cens faller de Cullera co-mença a créixer, tal com ha remarcat Joan Castelló a Història de les Falles de Cullera (1928-1996). De fet, Cullera passa de 15.738 habitants en 1970 als 20.283 en 1978, un creixement significatiu. A més, en l’àmbit valencià, el 1976 s’inaugura la FORD.

A finals dels setanta i principis dels hui-tanta apareixen algunes lleis importants, com la sacrosanta (fins al moment) Constitució Es-panyola (1978), el primer Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (1982) o la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), llei força desaprofitada i no desplegada com cal.

Pel que fa a Cullera, en la dècada dels se-tanta representa un destí emergent, pioner en la costa valenciana, amb una oferta d’oci nocturn àmplia i variada, vitalista, mentres els blocs de vivendes s’eixamplaran per tot el litoral i aniran canviant el paisatge idíl·lic d’antany. És als hui-tanta quan l’impacte del somni turístic és més gran i condiciona absolutament l’economia del poble, amb una febre constructora i un desenvo-lupament urbanístic qüestionat que finalitzaran amb l’estancament del tradicional model de sol i platja, amb una sèrie de lemes que aniran cre-mant etapes i revisant el fenomen: del “Bahía de los Naranjos” al “Cullera de nit i de dia”, passant pel “Ven a conocerla” o l’actual “Cullera Bonita”.

En heràldica, l’escut oficial de la vila data es restituïx en 1986. Un any abans naix el parc aquàtic Aquasol (hui Aquapolis), mentres es deixava arrere la famosa pantanada del Xúquer del 1982. Cullera als huitanta comptava amb cinc cines, incloent-hi els d’estiu (Cervantes, Aurora, Oasis, Playa i Nep-tuno), i es treballava de valent per a depurar les aigües a les platges i evitar les plagues d’algues.

Un altre fet important és l’entrada d’Espanya i Portugal el 1986 en la Comunitat Econòmica Europea (actualment Unió Europea),

53

en una dècada objecte de revival en el terreny mu-sical a hores d’ara. A més, el 1989 cau el mur de Berlín i el 1991 es desmembra la Unió Soviètica, que deixa d’existir oficialment. Un any després, els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, tota una fita, mentres la Xina comença a afiançar-se com a potència mundial amb un estrany règim de dic-tadura comunista d’economia de mercat. Mandela ix de la presó el 1990, després de vint-i-set anys de captiveri. A més, en 1994 s’inaugura l’Eurotúnel, que unix per davall les aigües França i Anglaterra.

Els anys noranta Cullera és conscient dels beneficis que li comporta el turisme, però tam-bé dels problemes i reptes de futur, així com de l’intent secular de desestacionalitzar l’oferta turís-tica, al mateix temps que malda per diversificar l’economia. Són anys en què augmenten els clubs esportius a la nostra localitat, s’inaugura el Pavelló Cobert en 1995 i augmenta la necessitat de recu-perar el patrimoni històric i artístic. La immigra-ció farà que Cullera cresca en nombre d’habitants, fins començar el segle XXI amb més de 24.000 empadronats. Comença a parlar-se d’especulació, mentres el vinil recula en favor del CD a les tendes de música. I és clar, apareix Internet.

El canvi de segle no provocarà grans can-vis respecte als anys anteriors, però en 2001 té lloc l’11-S, l’atac terrorista a les Torres Bessones de Nova York, que al llarg dels anys significarà un retall en les llibertats individuals sense aconseguir una major seguretat. I l’any següent, el 2002, es posa en funcionament l’euro a l’Estat espanyol i té lloc la desaparició del servei militar obligatori.

A Cullera són anys per a debatre dels PAI, del Manhattan, de l’anhelat port espor-tiu, mentres augmenten els ponts a la nos-tra ciutat, es recupera patrimoni històric, es redueïxen les distàncies en cotxe a Valèn-cia i les falles viuen un moment d’esplendor.

Serà en 2008 quan un negre, un afroameri-cà, Barack Obama, arribe a la presidència dels Es-tats Units. Per estes dates, comença a parlar-se de crisi, i així fins als nostres dies. Una crisi econòmi-ca, producte de l’especulació dels capitals financers i de la bombolla immobiliària, que amb el temps es transformarà en corrupció i en una demanda ciutadana de regeneració política i social de la degeneració, on les grans corporacions, la banca i les multinacionals condicionen el poder polític i, moltes vegades, s’erigixen en el primer poder.

I un canvi gran, gens menyspreable, és la revolució digital que estem vivint actualment, i que afecta tots els nostres àmbits vitals: l’oci, el tre-ball, la cultura i l’educació. Les xarxes socials, els artilugis electrònics, la privacitat expropiada, les

compres per Internet, etc., que estan canvian les nostres rutines i manera de viure. Enmig d’això, les falles, centrades en la festa però també en la producció d’events culturals cada vegada més, i subjectes, també, a la crisi. I Cullera, com molts altres pobles, intentant no ser esborrada econò-micament pel pes de la capital, de València, on hi ha el treball, els centres comercials i la diversió.

Són temps difícils, on el treball és poc i pre-cari, on les màquines, la crisi, els retalls i la tecno-logia canviaran per sempre més el mercat laboral. I fa falta un canvi de mentalitat, d’autoestima com a poble, el canvi més difícil de tots, alhora que refor-çar el treball en equip, el diàleg, la col·laboració, les sinèrgies positives, la cooperació, la col·lectivitat, en lloc de l’individualisme que impregna la socie-tat. I d’això un bon exemple en són les falles. No podem quedar-nos amb allò de “cualquier tiem-po pasado fue mejor” de Jorge Manrique. Esta-ríem en el segle XV, i la història sempre va avant.

Josep L. Aparici i Gayon

54

“Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, per-què seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra”. Així resen quatre versos del poema “Inici de Càntic en el Temple” de Salvador Espriu de l’any 1965. Sembla que aquests versos d’un poe-mari que s’emmarca en el realisme social podrien denunciar a la perfecció una etapa d’inestabilitat social i crisi econòmica com l’actual. Els valen-cians, com a poble amb una identitat i una llengua pròpies, ens hauríem de preguntar què hem acon-seguit després de quasi quatre dècades de “demo-cràcia” a Espanya, què hem fet per conservar i mi-llorar el llegat dels nostres avantpassats. La llengua està estretament lligada a la cultura d’un poble, no es pot deixar d’usar una llengua sense perdre la cultura i la identitat que l’acompanya, el respecte a les nostres tradicions culturals i al nostre patri-moni material i immaterial és bàsic per al futur del poble valencià. ¿Quin és el deute que tenim amb aquella generació que va lluitar no sols per acon-seguir millores socials sinó també per preservar la llengua amb què es comunicaven cada dia, amb què discutien, s’estimaven o celebraven les festes?

Les bases del redreçament cultural i lin-güístic d’un poble són l’educació, els mitjans de comunicació i també el món de la cultura, món on trobem les falles. És evident que després de quasi quatre dècades de democràcia és molt el que s’ha aconseguit, però no és menys cert que són nombrosos el retrocessos i els entrebancs que la nostra cultura ha tingut i té des de l’any 1975 ençà. Després de l’amarg període de la dictadu-ra franquista, el primer marc legal que permet l’ús valencià és la Constitució espanyola de 1978. Aquesta, en l’article 3.2, preveu la cooficialitat de les llengües pròpies de les comunitats no caste-llanòfones quan així ho reconeguen els seus res-pectius estatuts d’autonomia. En aquest sentit, l’Estatut d’Autonomia del País Valencià (1982) consagra aquesta cooficialitat del valencià i dota la nostra llengua del marc jurídic adequat per co-mençar el procés de recuperació lingüística i cul-tural després de segles de repressió i prohibicions.

L’ establiment definitiu de les bases de re-

cuperació i normalització lingüística es produeix l’any 1983, amb l’aprovació de la Llei d’Ús i En-senyament del Valencià que, malgrat ser una llei ambigua que no aprofita al 100% les possibilitats legals per recuperar el valencià, no és menys cert que obria un període esperançador i d’optimisme. Aquesta llei atorgava una responsabilitat cabdal en aquest procés a la ràdio-televisió valenciana, mitjà de comunicació que va començar a emetre regu-larment el nou d’octubre de 1987. Des dels seus inicis RTVV va decebre les expectatives diposita-des per gran part dels valencians en el seu mitjà de comunicació autonòmic. Canal 9, no sols no es va convertir en un model estàndard oral per als valencians sinó que, a més a més, des dels seus ini-cis la programació audiovisual del mitjà de comu-nicació apostà pel bilingüisme, amb la qual cosa no va impulsar gaire l’extensió social de la llen-gua. Per si tot açò fóra poc, RTVV es va convertir en un òrgan de mediatització de la informació i manipulació política al servei dels successius go-verns de la Generalitat Valenciana. El tràgic final de la criatura el coneixem tots; el 29 de novembre de l’any passat RTVV suspenia les emissions. Un destí semblant al de RTVV és el que va patir Tele Cullera, nascuda el 1996 i clausurada l’any 2011.

L’altre punt sobre el qual es van fixar les bases del redreçament cultural i la recuperació lingüística fou l’ensenyament. Evidentment, els fruits s’havien de recollir a llarg termini, ja que per valorar si una política educativa és adequada no sols no és suficient en posar tots els recursos a l’abast de l’educació pública, deixar-la en mans dels professionals i en cap cas polititzar-la; sinó que, a més a més, cal veure quin ha sigut el seu èxit en una generació des que comença l’educació infantil fins que acaba l’ensenyament secundari obligatori. En el context valencià no s’han seguit cap d’aquestes fórmules: tenim una educació molt polititzada, el successius governs valencians no s’han caracteritzat per fomentar, defensar i valen-cianitzar l’educació pública, sinó tot el contrari. És evident, que des de l’any 1983, arran de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, la nostra llen-gua s’ha estés a tots els nivells de l’ensenyament primari i secundari, tant en centres públics com

L’ús del valencià en el mónfaller de Cullera

55

fora del món faller i les falles ocupen cada vegada més àmbits culturals a banda del monument: tea-tre, llibrets, concursos de cartells... Resulta evident la importància de l’ús de la nostra llengua en el món faller. Hem de trobar com a poble el camí de la recuperació cultural i lingüística i el món de la festa és un àmbit tan important com el de l’escola o els mitjans de comunicació. En els quatre pri-mers versos del poema XIII de l’antologia poètica d’Ausiàs March podem llegir: Colguen les gents ab alegria festes/ lloant a Déu, entremesclant de-ports/ places, carrers e delitables horts/ sien cer-cats ab recont de grans gestes. És important que els valencians trobem en el món de la festa, de la ma-teixa manera que “les gents” del segle XV, l’espai per usar el nostre el valencià matern, un altre lloc adequat per a refermar-nos com a poble. Quin és el futur que volem per al nostre poble i per a la nostra llengua? Ens trobem en un moment molt difícil des del punt de vista social, econòmic i per a nosaltres també cultural i lingüístic. Els valencians i les valencianes hem decidir quin camí escollir, hem de veure si caminem cap l’autoafirmació com a poble o ens diluïm en un altre projecte polí-tic i cultural. En la nostra mà està recuperar allò que és nostre, la nostra cultura, la llengua dels nostres clàssics, anar al recont de grans gestes.

Salvador Garrido i Serrano

en privats, però l’ensenyament en valencià és molt minoritari perquè mai hi ha hagut una vertadera voluntat d’introduir-lo i potenciar-lo en tots els nivells educatius. Les xifres així ens ho demostren, només el 30% dels escolars estudien en valencià i els pares de més de 125.000 alumnes demanen infructuosament l’ensenyament en valencià per als seus fills. Malgrat aquesta indefinició i manca d’autèntica voluntat per part del Govern Valencià de recuperar-lo, la implantació del valencià en l’ensenyament, la seua presència en RTVV i, en menor mesura, en l’administració, en les relacions comercials i la vida pública quotidiana, van fer que es creara una generació que entenia, llegia i escri-via la nostra llengua i que cada vegada l’ús del va-lencià fóra més acceptat en la societat valenciana.

Aquesta acceptació també es va veure en el món de la cultura en general i en concret en el món de les falles. Des de la dècada dels 70 a l’actualitat aquest ús en el món faller ha anat creixent de for-ma continuada. La incorporació progressiva de la nostra llengua, usada cada vegada de forma més correcta des del punt de vista normatiu, innega-blement va lligada a la incorporació d’una gene-ració al món faller que ja ha estat educada en va-lencià. Així, en aquestes quatre últimes dècades el món faller ha utilitzat el valencià com a llengua ve-hicular en les presentacions, els llibrets, els cartells de les falles o els concursos de teatre. És evident que caldria fer un treball exhaustiu d’hemeroteca, d’arxiu i videoteca per veure en quina mesura les falles de Cullera anaven usant-lo en els seus actes públics i monuments, i quina ha sigut l’evolució de la qualitat normativa de la llengua emprada. Podem llançar la hipòtesi que el valencià aniria ocupant cada vegada més espais públics del món faller cullerà i que aquest valencià aniria guanyant qualitat a mesura que aquelles noves generacions de valencians i valencianes educades ja en la nos-tra llengua anaven accedint a càrrecs de respon-sabilitat o com a col·laboradors en el món faller.

Ni que siga a tall d’exemple cal esmentar alguns fets rellevants en relació a aquesta qüestió: l’any 1992 es crea a Cullera el primer museu faller de la Ribera. Així mateix, cal esmentar la impor-tància de la creació l’any 1986 del concurs de teatre en valencià i la institució un any abans de la Nit d’Albades, fet que constitueix un acte important de recuperació de la cultura valenciana. La Nit de les Albades consisteix en un recorregut que parteix de la Falla del Raval de Sant Agustí i que passant per totes les comissions arriba a la Falla el Raconet. També d’aquesta època, concretament de 1987, és el concurs de cartells, mostra viva d’estimulació del món cultural faller de Cullera. Una dècada després va nàixer el Concurs de Promoció del Valencià de les Falles de Cullera, mentre que el 1998 ho va fer el dels llibrets de falla. S’han buscat col·laboracions

56

Hi ha moments a la vida que ens en-frontem a cruïlles que marquen decisivament el nostre futur. Actualment, ens trobem da-vant d’una. Factors externs i interns, expliquen en bona mesura l’autèntic crash de la nostra economia i allunyen l’espill de l’autoodi amb el qual els valencians ens observem tan sovint. L’ economia cullerenca prèvia als anys se-tanta, es basava fonamentalment en el sector pri-mari. A partir dels anys seixanta, el turisme anirà agafant força i a partir dels anys setanta, s’inicia el procés d’urbanisme descontrolat. Cullera, optarà per un turisme de baix valor afegit i depredador del territori. A curt termini, l’opció del turisme de baixa qualitat enriquí enormement els cullerencs, així com tot el litoral valencià, però a la llarga ha hipotecat el nostre futur. Dirigit a unes classes mitjanes minvants i en decadència, genera una sèrie de costos a nivell de territori, que no s’han valorat suficientment. El creixement del turisme anà unit al boom immobiliari. Per a fer front a la demanda del sector de la construcció, s’optà per la mà d’obra poc qualificada, ara en situació de desocupació i que difícilment tornarà a treballar. Ens podríem plantejar si Cullera com València no tingueren altra alternativa. L’ opció triada pels va-lencians no fou l’única solució possible. Girona, també a l’arc mediterrani, ha esdevingut una des-tinació del turisme de luxe d’Europa i una font de capitals per a l’economia catalana, sabent-ho conjugar amb un exquisit respecte pel territori.

El sector serveis a Cullera, com el valencià, també ha optat pel baix valor afegit, el que unit a un territori costaner completament urbanitzat, fa difícil el pas a un turisme de qualitat. La depen-dència del turisme i de la construcció, ha provo-cat una davallada progressiva de la productivitat. Cullera com València, han decidit no competir en productivitat, sinó en reducció de costos i salaris, factible a curt termini, però terrible a la llarga. El sector primari ja només dóna ocupació al 4% de la població i presenta els mateixos mals que la resta de sectors econòmics, poca productivitat i manca de qualitat. La situació de la indústria cullerenca és terrible, la incorporació a la CEE, juntament amb

la crisi del petroli, marcaren un punt d’inflexió per a l’economia espanyola i des de llavors aquest sec-tor econòmic no ha fet sinó minvar. Aquest fet és paradigmàtic en el cas de Cullera, on no hi ha polígon industrial i la població dedicada a la in-dústria té un pes d’un 9’18% . Especialment sag-nant, si es compara amb casos com el d’Alzira on el 18’4% de la població treballa al sector industrial.

El món faller és un altre element clau per al turisme valencià i cullerenc. Als setanta quan La Taüt tornava a fer falla les comissions passa-ren de les tres fundadores de la Junta Local del 1971 a les set de 1979, i de 206 fallers el 1970 a 1.129 el 1978; les falles de Cullera feien un salt espectacular com la seua economia. Als vuitanta s’arriba a deu comissions, però destaca el creixe-ment del cens fallers i s’assoleix la xifra de 1.965 fallers i falleres, veritable canvi històric produït per la arribada de l’estat del benestar. Això rever-tirà en la consolidació de la monumentalitat dels cadafals cullerencs, sense minva de la seua qualitat artística, que evidenciaran que la festa era ja un fenomen de masses. En els noranta es consolida el creixement anterior, i augmenta el nombre de comissions fins a tretze, amb un creixement mo-derat del cens que ja ultrapassarà els 2.000 mem-bres. Alhora, la monumentalitat es refermarà i ac-tuarà de reclam turístic. En la primera dècada del segle XXI el creixement encara ha continuat arri-bant, fins a l’important nombre de 15 comissions. No obstant, des del 2007 –en què Cullera tingué el seu particular Nou Campanar amb una espec-tacular falla del Canet– estem iniciant un camí a la inversa, baixada demogràfica general, baixa-des del cens faller i una conseqüent reducció en la mida dels cadafals i dels pressupostos generals de cada comissió, un futur incert i ple de dubtes.

Una vegada detallats els aspectes de la mi-croeconomia passem a la macroeconomia, que ens dóna les claus de la situació actual. A partir de l’any 1973, amb la crisi del petroli, el món as-sistirà a un canvi sistèmic. L’augment del preu de l’energia, conduí a la fi de l’edat daurada del capitalisme. Per fer front a aquesta crisi sistèmi-ca a nivell mundial es trià una eixida a curt ter-

València i Cullera davant l’abisme?

57

mini, l’endeutament. Espanya cercarà diverses solucions: l’endeutament, la incorporació a la Unió Europea, la desindustrialització, un turis-me de baixa qualitat i una baixa competitivitat.

La incorporació a la Unió Europea al principi serà beneficiosa per a Espanya. Arri-baren ingents quantitats d’ajudes comunitàries, incrementades amb l’arribada massiva de crè-dit (especialment francès i alemany), a par-tir de la creació de la moneda única europea, el 2002. Un crèdit europeu a baix interès, que comportarà un endeutament progressiu i abis-mal de les persones, empreses, bancs i caixes del nostre país. Això va provocar el boom im-mobiliari a Espanya, especialment sagnant a la costa valenciana, amb casos com el de Cullera.

Un factor clau en l’enfonsament de l’economia valenciana ha sigut la LOFCA –llei de finançament de les comunitats autònomes–. A partir de la Transició, es dissenya un model de fi-nançament autonòmic en el qual territoris com el valencià perden al voltant de 7.000 milions d’euros a l’any, quantitat que podem comparar amb el que aporten altres territoris d’estats federals, com Ba-viera a Alemanya. Tenint en compte que el länd de Baviera amb el triple de població que València i més del doble de riquesa que l’economia valencia-na només aporta en solidaritat uns 4.000 milions d’euros l’any, podem ser-ne conscients del que su-posa any rere any la pèrdua d’un 6% del PIB valen-cià. Aquest fet es repeteix a les Illes Balears, Múrcia i Catalunya, amb pèrdues que en el cas del Principat arriben als 16.000 milions d’euros anuals. Això ha provocat un empobriment i endeutament progres-siu de totes aquestes comunitats autònomes. L’ eix mediterrani està sotmès a una extracció contínua de capitals amb destinació a l’Espanya subsidiada (Andalusia, Extremadura, Castella La Manxa...)

La manca d’infraestructures és un altre dels mals endèmics del nostre país. Als anys setanta, es construeix la darrera infraestructura no radial a Espanya, l’autopista AP-7. En més de 30 anys, no s’ha produït ni una sola inversió d’importància en l’anomenat corredor del Mediterrani. El port de València pot patir un declivi progressiu si aquesta infraestructura clau no es duu a terme, ja que no es trobarà en condicions de competir amb Alge-sires o Barcelona. Les exportacions valencianes han de patir la manca d’aquest corredor ferroviari, juntament amb el pagament de peatges de l’AP-7 i l’encariment progressiu del preu de la benzina.

Ens enfrontem a grans reptes. La manca d’infraestructures per a les nostres exportacions, un sistema de finançament autonòmic demen-cial, el desmantellament industrial, la fallida del sistema bancari valencià, l’encariment que su-

posa l’euro per a les nostres exportacions, etc.

Ens trobem davant un congost el qual tard o d’hora haurem de travessar. Hi ha hagut circums-tàncies externes que ens han portat a aquesta si-tuació, però els pobles, com les persones, malgrat l’adversitat tenim el deure i l’obligació de fer front a aquest repte amb coratge. Sovint fem front als problemes quan no tenim altre remei i aquest mo-ment ha arribat per a Cullera i per a València: o tra-vessem el congost, o ens veurem abocats a l’abisme.

Miquel Verdejo i Viu

58

En la primera dècada del segle XXI la festa de les Falles ha viscut una de les evolucions més importants que s’han produït al llarg de tota la seua història. En eixos deu anys hem viscut una fita realment impensable com és el fet de plantar una falla d’un milió d’euros. Una aposta que va servir per canviar i modificar molts dels conceptes que es tenien d’una falla clàssica. També hem viscut l’inici de la crisi econòmica de l’ampolla de la rajola, la qual s’ha vist molt implicada de forma directa en alguns dels monuments més importants dels que es plantaven a València.

En tot cas, la festa de les Falles ha derivat en els darrers quinze anys per una senda que l’ha conduïda clarament cap al gegantisme, el monu-mentalisme en les seccions més altes, especialment en Especial i en Primera A. Altra de les circums-tàncies que es va poder viure en eixa dècada va ser el fet que no sols eren els monuments els que patien una important modificació. Així mateix, les falles, en incrementar de forma exagerada els seus pressupostos, també es varen dedicar a absor-bir festejos i actes d’altres celebracions, alhora que els pròpiament fallers s’estenien al llarg de tot l’any amb esdeveniments com el mig any faller, les re-vetles al carrer, concursos, certàmens i iniciatives que mantenen les comissions amb una contínua activitat anual. Sens dubte, el factor econòmic fa que s’accetue encara més l’enginy faller per a poder recaptar fons d’on siga.

A València ciutat es produeix un fenomen en eixa dècada molt important i que amb el pas dels anys s’ha vist que és fonamental per al bon funcionament de les falles. Davant de l’increment del nombre de comissions, comencen a nàixer les diferents agrupacions i sobretot les federacions de falles, per tal de poder agrupar en un sol fil con-ductor i organitzador temes econòmics que poden anar des de la compra de begudes per als casals, compra de coets, compra de material variat, inclús compra de material per a la vestimenta fallera (Fe-deració de Falles de la Secció Especial, Associació de Falles d’Especial, Federació de Falles amb Espe-cial Enginy i Gràcia, Federació de Falles de Prime-ra A, etcètera).

Amb este creixement desmesurat de la fes-ta, els mitjans de comunicació comencen a donar-li una major cobertura mediàtica a les Falles. Ter-túlies falleres a les ràdios, programació especial a la ja desapareguda RTVV, columnes i seccions es-pecials en les diferents edicions dels diaris valen-cians… A més a més es produeix un nou fenomen: l’aparició de revistes i pàgines web exclusivament amb temática fallera, que fan que la festa estiga cada cop més a prop del món de les falles i de for-ma paral·lela a tots els ciutadans.

Els monuments fallers han estat també vi-vint una clara evolució al llarg d’eixos primers deu anys del segle XXI. Conservant en molts dels casos la falla més barroca, l’arribada de nous artistes ha fet que el monument haja anat evolucionant cap a altres segments. Els joves artistes fallers que en-tren a Especial li han donat a la monumentalitat una expressió molt més dinámica, molt més reno-vadora. Els joves artistes s’han compromés amb la festa buscant noves tendències, nous estils. A més, s’ha treballat i molt amb l’evolució de l’ús del suro, i s’ha donat cabuda a noves formes, molt més es-pectaculars en el tamany i més atrevides en les for-mes.

S’ha d’apuntar també que moltes comis-sions menudes han anat trobant dificultats rela-cionades amb un cens cada volta més esquifit i, per tant, amb greus dificultats econòmiques per a mantenir-se en actiu, fins al punt que algunes co-missions veteranes han acabat desapareixent.

Pot afirmar-se que en esta primera dècada del segle XXI, la vella cultura popular de les Falles ha estat substituïda per la cultura dels diners, i del mercat, inseparable dels valors del neoliberalisme capitalista. Sens dubte una situació que ens per-met afirmar que la festa de les Falles ha deixat de ser, al menys en el cap i casal, una festa popular per a nugar-se de mans i peus als poder econòmics i empresarials. Les seccions més altes han caigut en mans dels nous rics, els quals veuen la festa de les Falles com un negoci més.

S’ha perdut en estos deu anys, i dins del

Les falles al cap i casal en la primera dècada del segle XXI

59

món de les Falles, l’essència popular de la festa i s’han deixat de costat els aspectes més socials i hu-mans per tal d’anar convertint-se en un fenomen que viu de forma paral·lela a la societat de consum i consumista que ens rodeja. Negocis immensos al voltant dels monuments fallers que fan que la fes-ta, a poc a poc, haja anat deixant de costat les seues pròpies arrels. Un argument que, per sort, no ha estat passant en les comissions més menudes de la ciutat de València, on encara es poden trobar falles de menys de 100 falleres i fallers que encara viuen eixe caràcter popular de les Falles, tot i que amb moltes influències mercantilistes.

Hem viscut a València ciutat el domini de dos comissions en detriment d’algunes altres que al llarg de molts anys havien dominat el panorama dels primers premis en la Secció Especial. Hem viscut també un increment quant al nombre de falles que pertanyen a la secció més alta de la ciu-tat, i de forma paral·lela hem vist com dins de la mateixa Secció Especial es podien vore falles de categories ben diferenciades.

Les juntes directives d’algunes comissions d’Especial ja no són el que eren abans, ara son cà-rrecs que més aviat anirien dins d’una empresa. Gerent, delegat de objectius, finances, treball con-sumista, màrqueting... A poc a poc algunes falles han anat convertint-se en una segona empresa de l’empresari de torn, i en lloc de dirigir-les fallers dels de sempre, estan clavats els amics o els reco-manats d’aquell que s’hi dedica a invertir els di-ners, bé siga per a vendre pisos pròxims, be siga pels negocis que munten al seu voltant. Es barallen unes xifres exorbitants que han permés vore uns monuments que anys enrera semblaven impensa-bles, però que a canvi han servit per a sacrificar una part molt popular i festiva de la nostra festa més important… les Falles.

Unes falles que han anat perdent el seu es-perit de barri per a convertir-se en un gran negoci del segle XXI. 15 dies que estan fets per a guanyar molts diners. Per això alguns s’han plantejat inclús modificar la data de la cremà. Els dóna igual que no siga el 19 de març, i és ben fàcil saber per qué… Els interessa ben poc la festa, sols miren per guan-yar diners, quants més millor.

Joan Gimeno i Martín

El 26 de maig de l’any 1971, el Ple de l’Ajuntament de Cullera aprovava per unaminitat la constitució de la Junta Local Fallera del nostre poble, i a partir d’aquesta data, la creació de noves falles i la seua consolidació arribà fins a l’actualitat.

L’any 1974 hi havia cinc comissions a Cu-llera, i en aquest mateix any es creen els premis a la millor falla infantil, es recupera el tren de dis-fresses faller, es convoca el campionat de truc i a més es premia el millor decorat en les presenta-cions dels exercicis fallers corresponents. Podríem dir-ne que a partir de la reinstauració de la Junta Local Fallera, les falles a Cullera comencen a tin-dre l’esperit d’innovació que encara les caracteritza en l’actualitat.

En la dècada dels 70, es van produir nombroses fundacions de comissions falleres, com El Canet o la de la Falla El Masclet, període d’existència el qual va ser molt breu i vestí durant un any l’antic barri de Sant Francesc, però que, pel seu aire de novetat, ha quedat permanent en la memòria de tot el poble de Cullera.

També als 70, l’Ofrena a la Mare de Déu del Castell canvià de lloc perquè poguera ser més accessible per als ciutadans i va deixar de fer-se al Castell per passar a fer-ho als jardins del Mercat, lloc el qual ha perdurat fins als nostres anys.

Des de la refundació de Junta Local, al nostre poble es mantingué una activitat fundacio-nal de comissions falleres molt xicoteta, fins que a partir de la dècada dels 80, apareixen al nostre poble el País Valencià i el Port.

Diuen, els més encertats de Cullera, que les rivalitats falleres començaren a existir des de l’existència dels premis, i les innovacions que fins ara s’han viscut totes han sigut fetes gràcies a eixa rivalitat fallera. De les més evidents cal anomenar la de La Taüt i el Passeig, que naix per primera vegada amb un assumpte de primers premis l’any 1983. Aquestes rivalitats, que mai han sobrepassat l’àmbit faller, en cap moment han sigut causa de preocupació.

El canvi social i polític del nostre poble, amb tendències més aviat progressistes i una crisi sense precedents, amb molta penúria econòmica i 10 falles en actiu, va produir l’any 1984 una revo-lució brutal de tot el sector faller. De fet al llibret de la Falla Plaça Espanya l’any 1984, apareix una xicoteta inscripció que diu:

“La veritat del conte és que el canvi ha arribat i fins que siga arriscat cal donar un marge i una oportunitat”

Quasi podríem assegurar que aquest lema podria ser utilitzat en l’actualitat, ja que les comis-sions falleres estan duent a terme, totes en el seu conjunt, una tasca d’innovació per a abaratir preus i costos i a més modernitzar la festa, a causa de la crisi econòmica actual. Era un escenari sociopo-lític molt diferent al vigent, però les similituds de penúria econòmica quasi podien ser semblants.

Si durants els anys 80 a Cullera hi hagué una explosió d’innovació, ara la tecnologia ens fa lloc als anys 90, començant perquè la Falla Sant Antoni es va especialitzar en els festivals de play-back que fins ara se segueixen fent i el teatre a les Falles, impulsat per Junta Local Fallera, comença a donar els seus fruits participatius. És una dècada de revolució fallera permanent.

A partir de l’any 2000, eixe any en què el món anava a implosionar i convertir-se altra ve-gada en cèl·lula, Cullera es planteja crear seccions per a les Falles, i així apareixen la Secció Especial, la Primera i la Segona, ja que fins ara eren premis únics. Açò es va fer amb la intenció que totes les falles pogueren tindre accés a primers premis, pre-mis especialitzats, imitant poblacions com la ciu-tat de València que ja estava organitzada així per la seua gran quantitat de comissions falleres.

També a partir d’aquesta dècada, el Mig Any Faller comença a celebrar-se a Cullera i en gairebé uns anys aquest esdeveniment es conver-teix en obligatori fins als parons consecutius ja co-

Evolució de les Falles a Cullera (1974-2014)

Les Falles són com un bagul de roba acumulada, tendeix a tornar al passat

6160

neguts. L’any 2006, l’Ofrena a la Mare de Déu del Castell canvia l’itinerari del que fins ara coneixem i l’any 2010 amb el canvi d’insígnies comença a fer-se la Gala Fallera.

Fins a l’actualitat, les Falles han permès que Cullera siga un poble amb grans comissions falleres, ha permès un atractiu turístic importan-tíssim, ha transformat i recreat un sector econò-mic, com és el del gremi dels artistes fallers, i du-rant les setmanes de Falles el sector hostaler del poble té molts beneficis econòmics, a pesar de la crisi econòmica actual. Les Falles són un mo-tor de cultura, de llengua, d’economia, de treball, de constància, de diversió i sobretot d’harmonia, perquè, i això és quasi innegable, durant les Falles ningú és més que ningú, o almenys ningú hauria de considerar-se més que ningú.

Àlex Morales i Fernàndez

62 63

Al llarg dels últims 40 anys és molt el que ha passat, molt el que ha ocorregut, molta ai-gua la que ha plogut i molt el que ha canviat la vida.

Fa 40 anys, pareix mentida, però no hi havia ordinadors, no hi havia mòbils, no existia Internet, ni els aires condicionats ni moltes coses que ara son d’un ús tan quotidià que fa que no li donem importància, però que han fet una vida mes fàcil, millor i més diversa.

Fa 40 anys per no haver-hi no hi havia ni televisió; diran que mentida, i diran be perquè sí que hi hi havia televisió, però tan sols de dos ca-nals: la normal i l’UHF; no com ara que n’hi ha tantes que no saps quina triar.

En l’àmbit faller, i ahí és on vull centrar-me, els últims 40 anys no han passat desaperce-buts. També hi ha hagut molts canvis, que vaig a tractar d’explicar a continuació.

EL MONUMENT FALLER

El monument faller ha variat moltíssim, els artistes fallers no treballen igual i els materials que gasten són diferents. Han deixat enrere els motles de les peces, que pràcticament ja no es gasten, i això ha dut al fet que les falles siguen quasi sempre originals i amb més vida. A més, la major gamma de colors i tonalitats ha donat als monuments més colorit, que s’han apartat de les tonalitats morades i han donat passat a colors més vius.

El cartró ha donat pas al suro blanc, molt mes ràpid i fàcil de treballar, molt més mal·leable, i ha contribuït perquè els ninots tinguen més vida i els seus trets siguen més humans.

Per tot açò, i sense despreciar el passat, m’atrevisc a dir que les falles d’ara són millors que les d’abans.

En la nostra comissió tambe s’ha vist l’evolució dels monuments: dels clàssics del mestre

de Sueca, Andrés Martorell, i de Fernando Roda, als més moderns del nostre artista actual, Alfredo Bayona, amic i faller en actiu de la comissió, sense oblidar-nos de dos períodes de transició com va-ren ser els anys de Roberto Andrés, l’artista de Car-caixent, i com no de Juan Carlos Donet “Charly”, que va créixer com a artista en la nostra comissió.

LA INDUMENTÀRIA

La vestimenta dels fallers ha evolucionat moltíssim. En els homes hem passat d’un trage negre institucionalizat, únic i trist, a una àmplia gamma de models, jupetí, torrentí, saragüell, etc., amb molt d’assortit i colorit que fa que ja no anem tots iguals.

Jo vaig ser pioner en este sentit, un dels primers a dur jupetí i pantalons a ratlles. Eixe any em criticaren molt la resta de fallers, pero jo els deia, xarreu, xarreu que l’any que ve tots anireu així.

Si parlem de les dones, el canvi encara ha sigut més gran, i d’un únic model que duien totes i en el qual tan sols canviava el color, hem passat a vore trages magnífics, dels segles XVIII i XIX, de faena, etc; el de fallera no ha desaparegut, però ha variat molt a causa de les noves teles i dels nous complements, manteletes, devantals, etc. que l’ han enriquerit molt i l’han millorat sempre.

I quin goig que dóna vore les falleres amb els seus trages, com els saben lluir, quin aire li do-nen, que guapes estan.

LA FESTA

En l’àmbit de la festa també hi ha hagut molts canvits. Els balls col·lectius que féiem en fa-lles han desaparegut, però han sigut substituïts per festes als casals i per festes als carrers, concursos de paelles, torrades, etc., que són més populars i participatives, per a tots, fallers o no. El nostre casal dóna fe d’això, sempre està de gom a gom, és

40 anys de canvis

TautRamon mari

El monument és el què i el perquè de la festa fallera. Enguany, ja s’hauran vostés ado-nat, aquesta falla celebra que fa quaranta anys que plantem a la nostra plaça. Fa quaranta anys que tornàrem a començar a contar-ne. Tot aquest temps, ja es podran imaginar, ha estat ple de mo-ments que han escrit la seua història. Moments que mentre es viuen van creant-la, i que sense adonar-se’n ningú que els viu es converteixen en anècdotes que marquen un any i que amb el temps la gent recordarà.

Nosaltres estem quasi trenta anys formant part de la comissió, no en són quaranta, pero sí els suficients com per a haver viscut molts d’aquests moments i haver-ne sentit parlar de molts altres. Podríem començar i no parar de contar història viscuda, però sempre estan aquelles que es queden més a la ment. En gran part gràcies als divendres de casal, ja que els Gormands sempre ens conten les mateixes.

Pot ser algú es pregunta qui són els Gor-mands. Doncs be, són els homes que tots els di-vendres de l’any van a la falla ploga o neve. Que la mantenen viva, tant la falla com la cuina, raó pel la qual han de assentar-se en cadires de ferro i no volen vore les de plàstic ni en pintura. La gran ma-joria d’ells porten a la falla quasi el mateix temps que té d’història. I, degut a la nostra necessitat de documentació, han esdevingut el nostre particular consell de sabis. Una de les històries que més ens agrada és la del canvi de nom.

Avui el monument el plantem a la que co-neixem com a plaça de la Llibertat, anteriorment anomenada plaça de José Antonio, en honor al militar José Antonio Primo de Rivera. Quan es va instaurar la democracia al nostre país i a Cullera es va formar el primer equip de govern demòcra-ta, es va decidir des del consistori canviar el nom de la plaça pel que avui en dia coneixem. A aque-lles èpoques, com a avui, els duros no abundaven i des de la nostra falla, llavors anomenada Falla José Antonio, teníem encuny, sobres i saludes amb la capçalera impresa, per la qual cosa en aquell mo-ment no es va contemplar el canvi de nom. Allò es

va interpretar des de l’Ajuntament com una falta de respecte a la seua representativitat i a la propia democràcia. Aleshores la comissió es va haver de plantejar una solució que passava per canviar-li el nom a la falla. Quan l’any 1981 es van reunir els divuit membres de la directiva d’aleshores a casa del lla-vors president, Paco Català, al mateix carrer on avui hi és el nostre casal, la pregunta era clara: “I ara quin nom li posem a la Falla?” Les opcions d’un primer moment eres dues… “O li posem Plaça de la Llibertat o el deixem conforme estava”. Tot i així, i com és habitual, sempre hi ha més opcions de les que a priori es contemplen, i eixa opció era la que sempre havien tingut davant. Antigament, fins i tot abans que la plaça tingués nom de referent de la dictadura espanyola, hi havia un xicotet jardí en mig amb una forma molt peculiar, la mateixa for-ma que tenien les cases que la perimetraven; un poliedre d’aspecte romboide que tothom al poble identificava clarament com un taüt. Tant és així que la gent del poble sempre es referia al lloc com a plaça de la Taüt.

“Al poble tots ens referim a la plaça com a la de la Taüt, ni abans era la de Jose Antonio ni ara és la de la Llibertat per a ningú de Cullera”, es va dir a la reunió de la directiva. Doncs bé, el resultat va ser de tres vots per al nom de Falla José Anto-nio, dos a favor de Falla Plaça de la Libertat i tretze a favor de Falla Taüt. Un nou nom per a una falla de sempre que tothom va acceptar com al canvi natural que pertocava.

Però la historia que més vegades hem sen-tit parlar al casal és la de l’any de la mona. Corria l’any 1983, el nostre president era Ernesto Sanjuán i la nostra Fallera Major Hermínia Jover. La riva-litat entre les falles del Passeig i La Taüt estava en un dels seus punts forts. Els fallers d’una i d’altra falla es van passar tot l’any parlant-se i enredrant-se en qui anava a emportar-se el banderí a la Mi-llor Falla de Cullera. Els fallers del Passeig estaven molt convençuts de les seues aspiracions al balcó de l’Ajuntament. Anaven a per totes amb una falla feta per Martorell, el remat principal de la qual era una gran mona; mona que anava a deixar-nos a

Intrahistòria

64 65

el més visitat del poble.

Els xiquets de la comissió, que antigament sols apereixien els tres dies de falles, han passat a tindre tota una setmana de festes exclusives per a ells, on poden gaudir de jocs, concursos, unflables i altres atraccions, a més de berenar tots eixos dies per compte de la comissió fallera.

ELS FOCS ARTIFICIALS

Les mesures de seguretat, ara més estric-tes i rigoroses, han fet que els focs artificials també hagen canviat i el que abans féiem amb carcasses i tronadors, ara amb una o dos caixetes es fa igual. Bé, igual no, perquè gent com jo d’una certa edat, segur que trobem a faltar les mascletades d’abans, de costosos i artesanals muntatges, que féiem a la plaça, i que quasi sempre acabàvem trencant vidres, lletrers, etc., però com ens agradaven les mascletades! Avui en dia són impensables, per lloc, infraestructura, etc.

Ara la seguretat està per damunt de tot, i encara que ens prive d’alguna cosa, crec que és ne-cessària. Cal educar els menuts en el maneig dels coets, que els tinguen respecte però no por.

Les despertades abans eren sonades i quasi tots tiràvem coets, i dic quasi tots perque anava quasi tota la comissió; anàvem pel veïnat i sempre teníem unes quantes cases on ens convidaven a desdejunar i tornàvem al casal ja esmorzats.

Ara com la gent viu molt la nit, a les deper-tades en som pocs i van perdent-se, però gràcies als menuts que han agarrat el relleu, s’està recu-perant la despertà. Esta comissió ha sigut pionera a muntar una despertà infantil, amb gran èxit de participacio de xiquets i pares.

LA MÚSICA

Este aspecte de la festa potser siga el que menys haja evolucionat, perquè i a pesar de les noves tecnologies, les comissions falleres encara preferixen un grup de músics que toque els temes clàssics de sempre, en passacarrers, cercaviles i ofrena. Els sofisticats equips de so no han calat en les comisions i tan sols es gasten als casals. Sols constatar un canvi: els grups de músics ara tenen nom, es diuen xarangues i ho fan d’un mode més professional.

EL FINANÇAMENT

De l’estoreta velleta per a la falla, ja no que-da res i fins i tot la loteria es gasta poc. La comissió es finança per quotes que els fallers paguen reli-giosament i tirem d’enginy per a traure més diners. Per a això ara es fan rifes, actuacions de teatre i play-back, i fins i tot una gran cagà. Tot es vàlid per a traure diners i quasi tots col·laboren per eixe fi.

Del casal parle en capítol a part, ja que crec que s’ha de desenvolupar més detalladament este aspecte que considere fonamental per a la comis-sió. La nostra comissió no ha sigut aliena als canvis i ha sabut evolucionar en el temps i adap-tar-se als nous usos i costums. Tant de canvi ens porta a una reflexió final: era millor abans o és millor ara? Sense cap dubte, en la meua modesta opinió, ara és molt més millor i tot gràcies al fet que la festa fallera ha sabut acomodar-se als nous temps, cosa que significa que és una festa que està molt viva i que per descomptat té molta vida per davant.

Ramon Marí i Bohigues

Passat, present i futur

Que els xiquets són el futur de la nos-tra festa, no ho dubtem ningú. Però també són el present i el seu passat. Els xiquets són la màgia d’aquesta festa i de vegades ens oblidem que ells han sigut els creadors d’una festa que s’ha conver-tit en la gran festa de tots els valencians.

Els monuments que avui coneixem com a falles no són els que es plantaven fa 300 anys en arrere. Les falles sorgiren de les deixalles que els fusters treien al carrer per a ser cremades en arribar la primavera i que coincidien amb la ce-lebració de la festa en honor al seu patró, Sant Josep. Els xiquets que encara jugaven al carrer van descobrir la diversió d’arreplegar tot allò que ja no servia i amb la seua vitalitat, enginy i les seues ganes de jugar van crear les falles, que els majors amb el temps convertirien en els me-ravellosos monuments que avui coneixem. Els xiquets, a l’igual que les falles, també han canviat. Ara ja no juguen al carrer, preferei-xen jugar amb consoles o videojocs, però l’essència d’aquells xiquets, transmesa de pares a fills i a nets, ix a relluir cada 1 de març quan s’obri la “veda” per a poder tirar coets. I si les falles són olor a pólvora, també són alegria i felicitat, i no hi ha res més feliç que un xiquet sent un xiquet.

Des d’aquesta comissió sabem que els xi-quets són el futur de la nostra festa i de la nostra falla, i per aquest motiu sabem que invertir en els més menuts de la comissió és fer més llarg i gran el nostre futur. Per això any rere any intentem mi-llorar la feina de tots aquells fallers que han inver-tit en futur i que han ajudat perquè avui la nostra comissió infantil siga una de les més nombroses, amb quasi 160 xiquets i xiquetes.

Per haver aconseguit ser una de les comis-sions més nombroses, han sigut molts els anys i les persones que s’han esforçat de molt diverses ma-neres. Si tiràrem la vista enrere uns anys, diguem-ne uns vint, les nostres delegades infantils de l’època Carmen, Amparo, Ceci... ens feien gaudir de la setmana fallera amb els jocs tradicionals més populars. Passàvem les vesprades amb la cullera

de fusta a la boca i embrutant el carrer d’ous, dins d’un sac intentant arribar a la meta sense caure un bac, fent per encertar a l’hora de trencar el pe-rol per a poder endur-nos unes quantes llepolies a casa, o pintant el millor dibuix de tot l’any per a guanyar el primer premi al concurs.

Anys més tard, i com tot en aquest món, a la falla els jocs també van evolucionar, això sí, sense perdre mai el costum de dedicar-li algunes vesprades als jocs tradicionals. Així que aquells xiquets que gaudien totes les vesprades van ser els encarregats d’introduir novetats com els castells unflables, el play-back, el ral·li humorísitc, que feren que tots els xiquets recorregueren la nostra barriada en cerca de proves, el parxís gegant...

Si hi ha una activitat a destacar on els més menuts han desenvolupat la seua faceta artística any rere any ha sigut el play-back, on hem pogut gaudir d’actuacions com la del famós duo Pim-pinela, interpretat per Ramón i Mónica, Gema i Ana d’Azúcar Moreno, Cabaret amb Laura Fuer-tes, la nostra Rocío Soler fent de Marisol o la nos-tra Lucía desafiant a tots amb “A quien le importa” d’Alaska. Després d’un repàs dels artistes amb més solera, la nostra comissió compta amb noves pro-meses al món de la musica. Un exemple el tenim amb Andrea i Òscar Calatayud, Hèctor i David Ochando, Rubén i Aaron, Luis i Andrea, Marta Pedrós...

Però no sols comptem amb artistes musicals, sinó també del món teatral. Antiga-ment abans del play-back es feien unes xicote-tes representacions fins que arribà el moment en què aquells teatres que duraven a penes deu minuts es van convertir en una autènti-ca obra de teatre on van fer el seu debut actors i actrius, els quals en l’actualitat segueixen for-mant part del grup de teatre de la Falla Taüt. I després de relatar-vos la nostra experièn-cia ha arribat el moment de contar-vos com in-tentem que els xiquets i xiquetes que formen part de la nostra comissió s’ho passen d’allò més bé. Potser el nostre secret perquè cada any en siguen

tots muts de la impressió. A la nostra plaça Roda ens va plantar una gran falla a la qual tots ano-menem “la del rellotge”, que ens va fer guanyar el primer premi de les falles de Cullera. Aquesta falla tenia una maquinària amb un pèndol dintre seu, que feia que el rellotge funcionara. Però, hi va haver un xicotet problema que feia que el pèndol es parara arribat a un punt. Així que amb molta determinació hi va haver un faller que es va ofe-rir a estar-se’n a dintre del monument fent moure el pèndol perquè el jurat al passar veiés el rellotge en ple funcionament. Quan van acabar de donar els premis, des de la porta de l’Ajuntament tota la comissió es va dirigir cap a la plaça a celebrar el premi rebut, però quan van passar pel Passeig, recordant totes les vegades que els seus fallers els havien parlat de la mona que anava a donar-los el primer premi, els fallers de La Taüt es van arrimar al monument de la falla rival per a llençar-li ca-caus. La Fallera Major era portada als muscles i tenia al davantal un bon grapat de cacaus. Alguns fallers portaven sacs i la resta les mans plenes. Els Gormands quan conten aquesta anécdota, encara creuen que si no haguera estat el jardí de roses que separava els dos sentits de la circulació en mig del carrer, pot ser més d’un hagués eixit d’allí (a més de sense cacaus) sense monyo, sense faixí i amb algun blau.

Dels moments que hem viscut també ens en recordem. Com la impressió que ens va causar vore a Codina sense barba; encara que més impres-sió li va causar al seu fill, ja que també recordem veure a Julio plorant cara a son pare mentre el seu germà Pepe tallava aquella llarga barba. La seua careta fina no l’havia vist ningú des que es va casar amb Pili. Va ser l’any 1996 en què el president era Pepe Codina i la nostra Fallera Major era Isabel Soler. El monument que es va plantar a la plaça és un dels que es recorden amb més detall. Astèrix i Obèlix eren els protagonistes d’un monument dels menys alts que han estat plantats, però amb un co-lor, una llum i una força difícils d’oblidar. Codina no les tenia totes amb ell mateix en l’aspecte del triomf, per això es va apostar juntament amb Ra-mon Romero, pare de la Fallera Major Infantil, i Pepe Sarrión, que s’afeitarien la barba en cas que guanyàrem. Aquell disset de març no només vam recollir el Premi a l’Interés Turístic i a l’Enginy i Gràcia, sinó que també ens vam fer amb el banderí del primer premi de les Falles de Cullera. Aquell any va ser el primer en què la desapareguda Tele Cullera va començar a emetre al nostre poble, amb la qual cosa la gent des de les seues cases va vore per primera vegada des de feia molts anys la cara sense barba del nostre aleshores president.

La nostra falla sempre ha tingut un espe-cial interés i habilitat en el futbet. Històricament els nostres xics s’han esforçat als campionats per a fer un bon paper com a esportistes. No està com-

pletament clar si per a contrarestar el gran de-senvolupament d’activitat davant la barra o per la simple satisfacció personal i col·lectiva que ofereix l’esport. De tota manera, han estat molts els anys que han obtingut el trofeu de les vint-i-quatre hores de futbet de la Junta Local Fallera de Cu-llera, gràcies també a una gran afició que sempre ha estat bolcada a animar-los. Nosaltres recordem donar pel sac a La Partideta mentre els majors ju-gaven. Per aquella temporada aquest trofeu se’l ri-faven entre dues falles: la nostra i la de l’Avinguda País Valencià. Tant és així, i a causa del bon rotllo que hi havia entre els fallers-jugadors de les dues comissions, tot i la rivalitat al terreny de joc, que va començar una tradició entre ells. La Falla del País Valencià li va portar un ninot de falla a La Taüt quan es va proclamar vencedora del torneig. El ninot era un xiquet vestit de jugador de futbol amb una pilota davall del braç que estava plo-rant… el ploró. Quan l’any següent va ser la Falla Taüt la que es va fer amb el títol del campionat, no van dubtar a anar al casal de la Falla Avinguda del País Valencià a tornar-los al ploró, amb la qual cosa va començar una bonica tradició basada en la competitivitat esportiva entre dues falles i el reco-rregut d’un ninot de falla d’un a altre casal. Avui, el ploró està al casal del País Valencià… Qui sap si tornarà!

Posats a recordar, rememorem amb enyo-rança les clases de danses que ens impartien al ca-sal, els jocs a la plaça mentre menjàvem llepolies, el concurs de dibuix al mercat cadascú amb la seua carpeta nova, els teatres infantils, els play-back, les disfresses que tant ens agradaven a nosaltres i a les nostres mares, les primeres cassalles i en con-seqüència les primeres gateres… tot sempre a la nostra falla, la que ens ha vist créixer mentre ella mateixa també anava creixent.

Amb una trajectòria tan apreciable en el temps com són quaranta anys de monument plan-tat ininterrompudament, com bé pensaran hi ha anècdotes trascendents en la història, n’hi ha de divertides, emocionants, difícils, desagradables i roïnes. Les últimes les hem obviat… no són els temps de celebració els adequats per a recordar coses per a oblidar, encara que tampoc no és bo que es puga pensar que tot ha estat un camí de ro-ses per a una falla que sempre ha apostat fort, llui-tant any rere any per estar al capdavant de la festa fallera del nostre poble.

Àngels Bayona i AdamPaula Torres i Fuertes

66 67

Taüt infantilLUCIA/DUNIA

més ha estat mantenir aquells jocs que ja ens en-tretenien a nosaltres, com la trencada de perols, el tren faller, el mocadoret..., però també introduint novetats com organitzar jocs diferents atenent a l’edat dels xiquets, la incidència de les noves tec-nologies en el seu dia a dia, fomentar les activitats esportives, així com organitzar diverses festes al llarg de tot l’any i no sols durant la setmana fallera.

Com activitats a destacar que duem a ter-me en l’actualitat podríem nomenar la mascletà de globus, la volta en bici, el concurs de FIFA, la cercavila de Halloween, la visita del Pare Noel, el campionat d’estiu de futbet, la trobada de jocs tra-dicional, entre altres.

Tota la tasca que han dut tots aquells que han sigut delegats infantils i que avui continuem nosaltres, no té un altre fi que seguir fomentant la festa fallera entre els que seran el futur d’aquesta, una festa plena de sentiment, de colors, d’olor, de bellesa, però sobretot de germanor entre els que en formen part.

Dúnia Valero Morant Lucía Navarro Marí

68 69

Nacho Romero, Liurament de premis: Fallera Major, Fallera Major Infantil i President Infantil, 2013

en b

ellr

egua

rdC

/ A

usi

as

Marc

h,

4.

Tel.

96 2

81 5

2 2

3

en o

liva

P

ase

o A

lcald

e J

oan F

ust

er, 1

. Te

l. 648 0

03 9

90

en g

and

iaC

/ S

an F

ranci

sco

de B

orja,

22.

Tel.

287 3

5 6

8

Avd

a.

dels

Esp

ort

s, s

/n.

(Po

lidep

ort

ivo

) Te

l. 96 2

87 6

9 6

4A

vd

a.

Marq

ués

de C

am

po

, 8.

(Fre

nte

Renfe

). Te

l: 682 7

68 3

89

Serv

icio

de

cate

ring

. PID

A P

RES

UPUE

STO

S. T

el. 9

6 28

1 52

23

To

do

un m

und

o d

e id

eas

en d

ulc

e y

sala

do

...

en g

an

dia

, b

el

lr

eg

ua

rd,

ol

iva

...

y t

am

bié

n e

n t

u c

asa

Serv

icio

s pe

rson

aliz

ados

Servicio

de

Cat

ering

8180

101100

103102

105104

Llibret A.C. Falla Taüt 2014

Documents

Transcript of Llibret A.C. Falla Taüt 2014