AC Falla La Victòria. Llibret 2015

1 Foto: La llum de la nit

Edita

Associació cultural Falla La Victòria

Direcció

Paco Quiles

Equip coordinador

Laura Lechón, Cristina de Haro, Rosana Muñoz

Col·laboracions literàries

Julio Lahuerta, Laura Lechón, Paco Quiles

Fotografíes

Cendra Digital, Malalt de Falles, Manolo García, Emelina García,

Cristina de Haro, Foto Higueras, María Mauri, Ana Montalbán,

Jerónimo Noguera, Eduardo Pérez, Paco Quiles, Anabel Rodríguez

Foto portada

La llum de la nit

Lightpainters

Sergi Boix, Victor Francés, Alfredo Benavent, Alejandro Romero

i Paco Quiles

Poesia

Teresa Llopis

Maquetació

Yogur de Fresa

Correcció de textos

AC Falla La Victòria

Justificació de tirada

600 exemplars

Depòsit legal

V-265-2012

Col·laboren

L’Associació Cultural Falla la Victória no s’identifica necessàriament

amb els articles dels seus col-laboradors.

El present llibret ha participat en la convocatòria

dels premis de la Generalitat Valenciana per a

la promoció de l’ús del valencià.

Este llibret participa en el Premi Mestre

Ortifus, què s’inclou en els Premis de les

Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info)

Aquesta publicació pot descarregar-se de la nostra pàgina web, a

l’adreça www.fallalavictoria.com/descarregues i també al teu telèfon

mòbil amb els codis QR que distribuirem pels carrers i a peu de

monument.

7

Foto: La llum de la nit

8

Llum i color, il·luminant l’obscuritat i transmetent emocions diverses. Aquest és l’esperit de les falles, que no sols inunda els carrers valencians cada mes de març, sinó durant tot l’exercici faller. Un esperit que hem intentat plasmar en aquest llibret, il·luminant la nit i a través de la pintura de llum aplicada a la fotografia de llarga exposició.

L’Assemblea General de les Nacions Unides, en desembre de 2013, va declarar 2015 com l’Any Internacional de la Llum. Per això, durant tot l’any se celebren nombrosos esdeveniments que posen de manifest la importància de la llum i la seua aplicació de manera sostenible, organitzades per multitud d’organitzacions educatives, governamentals i de tot tipus, emparades per la Unesco i per un gran consorci d’organismes científics. A més, en 2015 fa 100 anys des que Albert Einstein desenvolupara en Alemanya la teoria de la Relativitat General, que va confirmar el paper central de la llum en l’espai i el temps. En 1815, fa dos-cents anys, Fresnel va exposar a França la teoria del caràcter ondulatori de la llum. I curiosament, també enguany és el cinquanta aniversari del descobriment als Estats Units del fons còsmic de les microones, que va confirmar la teoria del Big Bang en la creació de l’univers.

Per això el nostre projecte per a les falles del 2015 és diu Il·luminem! Un plantejament del qual no només ens fem ressò a la part gràfica d’aquest llibret amb les fotografies de pintura de llum, sinò també al monument gran, ja que s’ha tematitzat en les criatures de la nit, amb unes pinzellades de màgia i de color, on la llum té també un paper protagonista. També el fil narratiu dels assajos que conté aquest llibret és la llum. En primer lloc, parlarem de la manera en què un grup de siderúrgics de Port de Sagunt van plantar la primera falla al País Basc, en 1968, quan van ser destinats a Barakaldo per a treballar als alts forns durant sis mesos, il·luminant amb la festa fallera els carrers de la ciutat biscaïna. A continuació, veurem com es va crear la pólvora i analitzarem el seu desenvolupament al llarg dels segles, fins arribar al moment en què aquesta va començar a il·luminar la festa dins de l’àmbit religiós i, després, es va convertir en una de les peces centrals de les falles. També ens endinsarem en Foto: La llum de la nit

10

un recorregut per les diferents estètiques que han estat presents a les falles del Camp de Morvedre, de la mà de diferents artistes fallers que, amb les seues creacions, il·luminen les nits de falles i, especialment, la del dia de Sant Josep.

Però, tornant als continguts gràfics d’aquesta edició del nostre llibret, és important explicar què és el que hem fet. Hem volgut evidenciar la importància de la llum en la fotografia, però utilitzant-la d’una manera més artística, que ens permitira expressar emocions amb llum, color i imaginació. En definitiva, el mateix que fan les falles.

I la millor manera d’aconseguir el nostre propòsit era integrant una disciplina fotogràfica que no s’ha utilitzat mai al món faller, llevat d’alguna sessió en un taller a València a xicoteta escala, però de la mà d’un fotògraf particular i no des d’una comissió fallera. En el

lightpainting, com es coneix entre els que practiquen la pintura de llum, el fotògraf il·lumina el que vol amb llanternes, flaixos i altres aparells i ferramentes creades específicament per a això, fent ús de temps d’exposició llargs (una fotografia que capta l’escena durant més d’un segon i que pot arribar fins una hora, presa amb trípode). Es destaquen així certes zones de l’escena que, amb una il·luminació natural del sol o la lluna no s’aconseguirien, així com tampoc utilitzant el flaix integrat a la càmera, ja que aquest ofereix imatges planes i fa que el fons estiga obscur si no s’acompanya d’una llarga exposició de la presa fotogràfica o s’utilitza per a omplir les ombres.

Una vegada feta l’explicació tècnica, heu de conéixer que les fotografies que inclou el llibret amb pintura de llum no tenen cap addició en programes informàtics, és a dir, tots els efectes aconseguits estan fets al lloc on hem registrat les imatges i no

11

s’han pintat amb programes informàtics. Només s’ha ajustat la brillantor i el contrast, poc més. D’ací es desprén la dificultat d’aconseguir aquestes fotografies, que requereixen una planificació conscienciosa i meticulosa i la immobilitat del model, que ha d’estar totalment quiet, a vegades, durant minuts. El més mínim moviment implica una figura transparent o amb les vores poc definides. A aquesta dificultat s’ha d’afegir el fet que, per a la seua realització, és indispensable que hi haja poca llum, perquè la contaminació lumínica produïda per les faroles a les ciutats són per als fotògrafs un inconvenient, pel que hem suportat el fred de la nit als mesos més gèlids de l’any.

Així, hem fet fotografies a la Font de Quart, on l’Ajuntament de Quart de Les Valls tingué el gran detall d’apagar-nos les faroles durant tota la sessió; a l’espigó de la platja de Port de Sagunt, així com l’Albereda del Consell i el parc situat entre Ingruinsa i la Gerència, amb anècdota inclosa: la visita de quatre agents de la Policia Nacional, que ens feren por en vindre ràpidament a per nosaltres perquè pensaven que érem lladres amagats entre els arbres, després que els avisara el vigilant del polígon industrial. També treballàrem amb les llanternes als tallers dels nostres artistes, Xesco Gil i Paco Fuentes, a Port de Sagunt i Borriana, respectivament. Qui pitjor va portar el fred van ser els nostres representants, que hagueren d’aguantar la humitat i les baixes temperatures vestits de valencians, amb mànegues de camisa.

Un treball que no és possible fer-ho individualment fàcilment. Cal fer-ho en equip. I és ací on arriben els integrants de La llum de la nit: Sergi Boix, Víctor Francés i Alfredo Benavent. El coordinador del llibret, Paco Quiles, ja havia coincidit amb ells en altres ocasions, ja que ell també es dedica a la fotografia nocturna, així que al costat del seu amic Alejandro Romero, es van posar en contacte i programaren el projecte que ara teniu entre les vostres mans. Esperem que ho gaudiu! A continuació, farem una ressenya de cadascun dels fotògrafs participants en el projecte Il·luminem!

Sergi Boix

Va nàixer a Fortaleny, a la Ribera Baixa, però ara viu a la Vall d’Albaida, en Aielo de Malferit. Es va endinsar dins del món de la fotografia en 1994 amb una Zenit 122, una càmera analògica, tot i que la seua vida «està lligada al digital», com ell mateix diu, perquè és analista-programador de dia i lightpainter de nit. En aquesta disciplina va començar l’any 2009, de manera solitària i autodidacta, però amb el temps s’afegiren a l’equip que han batejat com La llum Human torch

Foto: Víctor Francés

14

de la nit altres amics com Víctor, Alfredo i Salva. «Estime la nit, la foscor, els seus sorolls, el silenci, el fred, el misteri... Em considere un animal nocturn», es defineix ell mateix i si ha de triar una foto del seu portfoli, es queda amb “Vides Nocturnes” un autoretrat que comparteix amb els seus companys.

www.flickr.com/sergi_boix

Víctor Francés

Començà la seua afició per la fotografia fa més de vint anys, molt abans de l’era digital. Les dificultats pròpies de la fotografia analògica i el seu cost de revelat feren que en els seus inicis, no practicara molt la fotografia nocturna. Però l’any 2012 va assistir a un curset de fotografia nocturna i va ser conscient de que aquesta era la disciplina amb la que més gaudia i se sentia còmode, practicant en la foscor i quedant amb gent que compartia la mateixa afició. En 2013 va conéixer a Sergi i a Salva i l’afició es va convertir en obsessió. «La màgia de la nit, els sorolls, el silenci, els misteris i sorpreses, la creativitat i l’impacte que t’ofereix la foscor; les rialles i els bons moments amb els amics m’han portat a ser pràcticament monotemàtic», diu aquest treballador de Correus. La seua família ha de suportar les seues absències i «patir» com a models en les seues proves. De fet, d’entre totes les seues fotografies, tria “Human Torch”, en la que el seu fill està envoltat en “foc” enmig d’un pont de fusta, «a causa de com va quedar el foc i pels bons moments que vaig passar amb el meu fill».

www.flickr.com/victorfrances

Alfredo Benavent

Es dedica a la fotografia des de l’època digital. Va guanyar el concurs de Fnac en 2007 i sigué el segon classificat a la marató fotogràfica de València de 2010. Aquest museòleg troba en la fotografia nocturna el «medi perfecte d’expressió creativa, com un llenç en negre en el qual il·luminar a voluntat» i la càmera no és el seu límit, sinò ell mateix. De la seua galeria, Alfredo ha triat la foto “Fin de fiesta”, presa en març de 2013 en un molí de la Vall d’Albaida. Allí, junt amb Víctor, va simular amb pirotècnia la continuació de les aspes del molí, en una nit humida amb el sòl mullat i sense riscos per utilitzar foc.

www.flickr.com/benanetFin de fiestaFoto: Alfredo Benavent

15

Paco Quiles

Va nàixer a València però viu a Port de Sagunt. Es va endinsar en el món de la fotografia amb només quinze anys, a l’institut, on va aprendre nocions bàsiques amb càmeres analògiques i revelat com es feia antigament, amb màquina ampliadora, negatius i productes químics. A la facultat de Periodisme va estudiar també fotografia, en 2004, on va traure una matrícula d’honor amb un monogràfic sobre el poble abandonat saragossà de Belchite. En 2005 va fer el salt al món digital i ha treballat en diversos mitjans de comunicació com a periodista, però també fent fotografies. Sempre l’ha apassionat l’urbex i la fotografia nocturna, però no la practicava intensament fins a 2013, quan començà a utilitzar materials com la llana d’acer o llanternes per fer lightpainting i, des d’aleshores el practica amb regularitat amb Noemí León, Silvia Illescas, Alejandro Romero i Manolo Garcia. De la seua galeria, Paco tria la fotografia “Hypnosis”, que va fer el passat 9 de gener en el Forn Alt de Port de Sagunt. «Sempre m’ha agradat aquesta estructura industrial en la que va treballar el meu besavi i món pare i volia transmetre eixe sentiment hipnòtic que em produeix», explica. Es tracta d’una circumpolar de

vint minuts d’exposició, on es veu el moviment de la Terra perquè les estreles envolten l’Estrela Polar, situada darrere de l’edifici industrial.

www.flickr.com/pacoqt

Alejandro Romero

Va nàixer a Mallorca i des de fa 13 anys resideix a Gilet. Va començar amb la fotografia en 2013 quan es va comprar la seua primera càmera, una Canon EOS 650D i al cap de pocs mesos va fer les primeres proves amb el lightpainting. Va aprendre del seu amic Dani Ramón, un expert de la macrofotografia, qui li va presentar després a Emilio J. López, un fotògraf de bodes de Mallorca. Els seus estils preferits són la macrofotografia i la fotografia nocturna. D’aquesta última ha desenvolupat els seus coneixements gràcies als integrants de La llum de la nit. I del seu portfoli, Alejandro tria una imatge que va enregistrar l’agost de 2013 en la serra de Tramuntana, en Mallorca, en la que va captar a la mateixa foto la Via Làctia, un avió, dues llàgrimes de Sant Llorenç i l’Estació Espacial Internacional.

www.facebook.com/AlejandroRomeroFotografo

Nu de Sa CorbataFoto: Alejandro Romero

16

HypnosisFoto: Paco Quiles

20

Torne a dirigir-me a vosaltres com a President d’aquesta comissió després de dos anys. I Torne amb nova energia i nova il·lusió a ocupar aquest càrrec, mes l’experiència que dóna el temps.

Compartisc la representació de la falla amb la meua filla i la meua dona com a falleres majors i amb Pau, el nostre President Infantil. Per a mi és un any especial.

Primer he d’agrair a la meua comissió, a cadascun d’ells, el treball que realitzen durant tot l’any. Que continuem mantenint la il·lusió per fer aquesta falla gran.

Any rere any, encara en aquests temps que vivim, el nostre cens va en augment. I cada any millorem una poc més, com per exemple amb més participació en esports i cultura i mantenint el alt nivell del nostre llibret. A més enguany ens hem proposat fer un poc més pels demés, com a gran col·lectiu que som, fent recollida d’aliments i de joguets i donacions de sang al casal. Esperem l’any que ve fer un poquet més.

Repetir el gran moment que va ser l’any passat guanyar el primer premi d’especial, se que és molt difícil. El nivell en la competició és molt alt, però nosaltres seguim apostant per la qualitat dels nostres monuments i esperem que puguem repetir triomfs tant en infantil com en gran.

Per últim, he d’agrair al barri el seu suport i convidar a socis i veïns a que participen amb els fallers de la festa de Sant Josep. A tots vos desitge unes bones festes. També a la resta de comissions i a les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt, Ada i Maria, i les seues corts d’honor. Entre tots farem unes falles de 2015 inoblidables.

22

Tornem de nou a tenir-te al frontd’aquesta comissió,tornes a representar la teua fallai les emocions seran iguals.Els sentiments seran igualsi de segur que amb més intensitatque la primera vegadaque vas ser la nostra fallera major

Al teu costat, a part del teu home,està la flor més important,La teua Laurita.Mare i filla compartint la mateixa il·lusió;mare i filla compartint regnat;mareiI filla sent d’aquest jardi;Les flors mes fines,les més lluminoses,les roses més boniques.

Si el 2012 va ser especial,enguany més ho serà.Les dos lluireu com les màximes representants,les dos lluireu juntes al centre de cada moment,les dos formareu el millor estendard,per a guiar aquesta comissió.

Laura, si ja vas demostrarla fallera major que portes dinsel primer any,amb l’experiència que dóna el tempsi el teu pas com a dama de Junta,aquest regnat serà més important.

Any rere any ens demostresla gran persona que eres,com dones el teu suport a qualsevol membred’aquesta gran família.Com sempre es pot contar en tu,com sempre estàs ací.Com al llarg d’aquestos anysamb el teu treball cada diat’has convertit en algú imprescindibleper aquesta comissió.T’has convertit en una amiga.

El teu nom ja està escrit amb lletres d’or,al llibre de la nostra historia.Laura Maria eres de nou en La Victòriala nostra Fallera Major.

24Foto: Juan Higueras

“Veure la cara d’il·lusió de la meua filla em fa sentir molt orgullós, estic molt feliç de tindre-les al meu costat”


“El 2012 va ser meravellós i estic segura que aquest 2015 també ho serà. Intente gaudir cada moment, perquè l’any passa molt ràpid”

26

Durant la trajectòria com a faller, en menys de deu anys, Miguel Angel Segovia Guillen ha sigut ja tres vegades el nostre president. Dues d’elles al costat de la seua dona i també al costat dels seus fills.

Bona persona i treballador com el que més, amic dels seus amics i implicat al màxim amb tot el que el càrrec li exigeix.

Per trencar el gel, quants anys tens i a que et dediques?

Tinc 42 anys i treballe com a cap d’equip de reparacions mecàniques en Arcelor Mittal Sagunt.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Quan puc m’agrada anar a pescar amb el meu fill i jugar a pàdel amb els amics.

Quan i per què decidires formar part del món faller?

Primer varen apuntar als xiquets en 2007, com vam veure que estàvem molt a gust i hi havia molt d’ambient a la falla, decidírem l’any següent fer-nos fallers tota la família.

Parla’ns de la teua trajectòria fallera a la nostra comissió.

La meua trajectòria va començar com la d’un faller més que volia gaudir de l’ambient faller i, a més a més, en aquell moment en

la falla hi havia poca gent. Em vaig involucrar des del primer any, treballant sempre per la nostra comissió, en primer lloc com a casaler i després com a vicepresident i com a president de la falla.

Ja has sigut president durant dos anys anteriorment. Havies pensat en que tornaries a estar al capdavant de La Victòria?

La veritat és que sí, perquè em feia molta il·lusió poder acompanyar la meua filla Laura durant el seu regnat com a Fallera Major Infantil de la nostra comissió, de la mateixa manera que vaig acompanyar el meu fill Diego com a President Infantil l’any 2012.

Com estàs vivint la teua experiència amb la teua filla? I la que visqueres amb el teu fill a l’any 2012? Està sent molt distinta?

L’experiència, igual que amb Diego, és molt bonica, més atrafegada que amb ell perquè no és el mateix vestir a una fallera i a un faller que a dues falleres. Així, les vesprades dels dissabtes, quan he d’ajudar a la meua dona i a la meua filla a vestir-se, són molt divertides al mateix temps que estressants.

Ara què han passat els Nadals i estem molt a prop de les falles, ja hem tingut diversos actes a La Victòria. Com els has viscut? Són tan intensos com la primera vegada que els vas viure?

Són tan intensos com la primera vegada perquè veure la cara d’il·lusió de la meua filla em fa sentir molt orgullós, estic molt feliç.

28

Fins ara, he viscut cadascun d’ells amb molta intensitat, sobretot la presentació.

I la resta dels actes fallers de la comarca?

Tots els actes tenen el seu encant. Jo intente gaudir al màxim de cadascun d’ells perquè la veritat és que l’any passa volant.

Com és la relació amb les altres comissions?

La relació que tenim és excepcional, hem aconseguit tindre una relació molt bona entre els diferents representants de totes les comissions. Ens portem molt bé, som una pinya!

I amb la resta de representants de La Victòria?

Què puc dir de la meua dona i de la meua filla. Estic molt orgullós de tindre-les al meu costat. I Pau és un sol de xiquet. Ja és un més de la família.

29

Ja s’han fet diverses visites al taller del nostre artista, Paco Fuentes. Conta’ns la teua impressió sobre Quan arriba la nit.

Tenim un gran projecte per aquest 2015 i és perquè treballem amb un gran artista faller, Paco Fuentes. A mi m’agrada molt la falla, és un gran treball el que s’està fent al taller. Espere que durant la setmana fallera es puga lluir com es mereix.

Creus que enguany tornarem a rebre el màxim guardó faller de la comarca i guanyarem de nou a la secció especial?

És molt difícil però tenim molta il·lusió posada en els nostres monuments. Com he dit abans, estem treballant molt per intentar guanyar els màxims guardons.

Envia un missatge a la teua comissió.

M’agradaria agrair-vos a cadascun de vosaltres el que formeu part d’aquesta falla. Sé que compte amb una gran comissió, que sempre està al meu costat per a viure i per a compartir amb mi esta gran experiència.Espere que l’esforç que hem posat tots ens permeta mantenir el nivell que amb tant de treball hem aconseguit per a la nostra falla.

I per acabar, un desig per a les falles de 2015.

Vos destitge a tots: socis, veïns, comissió, amics, que junts visquem un any inoblidable. Que les falles de 2015 siguen molt bones, que regne en elles l’harmonia i la diversió i que queden per sempre en el vostre record.

30

A l’any 2012 Laura Pastor ja va representar-nos com a Fallera Major. A l’any següent va formar part de la Cort d’honor de la Fallera Major de la Comarca.

Tot això fa que la seua tasca de representar a La Victòria siga molt més fàcil per a ella, perquè la desenvolupa amb molta gràcia i entusiasme, tot i que enguany va a ser de segur més especial, pel fet que estarà acompanyada al seu regnat pel seu home i la seua princesa Laurita, que tenia moltíssimes ganes de tindre a la seua mare com a companya en el seu somni en les falles de 2015.

Laura és fallera de cap a peus, ja que des de que pertany a la Falla La Victòria col·labora plenament en moltes de les feines administratives, a més de participar a tots els actes fallers que es fan al casal durant tot l’any.

Sentiments, emocions, somnis, molta il·lusió i ganes de gaudir-ho. Li espera un any molt especial i de segur que representarà a la nostra falla amb l’experiència que li aporten tots aquestos anys dins la festa.

Si no és indiscreció, quants anys tens? I a què et dediques actualment?

Tinc 42 anys i treballe a una entitat bancària.

Parla’ns un poquet de les teues aficions.

M’agrada molt viatjar, escoltar musica, anar al cinema... Però el que més m’agrada de tot és poder gaudir de la meua família i dels amics.

A l’any 2012 ja vares ser la fallera major de La Victòria i et va acompanyar com a president Miguel Àngel. Tot i això, està sent diferent aquest regnat? Perquè ens han contat que enguany estàs encara més nerviosa...

Cada any és diferent. És cert que ja tinc experiència i que els actes són els mateixos, però les emocions, els sentiments i els nervis no es poden evitar. El que intente és gaudir molt més de cada moment, perquè l’any es passa molt ràpid. El 2012 va ser un any meravellós i estic segura que aquest 2015 també ho serà. El que si trobe diferent pel que fa al 2012 és que tire molt en falta a una gran persona i un gran faller que desgraciadament ja no està entre nosaltres. Miguel Ángel Alegria Almiñana, estic seguríssima que allà on estigues estaràs molt content que torne a representar a la nostra benvolguda comissió.

32

Que va influir enguany per a tornar a presentar-te com a fallera major?

La meua filla es la que va fer que em presentara una altra vegada, perquè ja vaig ser fallera major de La Victòria al 2012, amb el meu fill Diego com a president infantil. Però ara, a la xiqueta li feia molta il·lusió regnar amb la seua mare, i ja saps que pels fills fas el que faça falta. I d’una altra banda no puc negar que a mi també m’agradava l’idea.

Ara que ja quasi has viscut dos regnats, i diem ‘quasi’ perquè encara queda la recta final fallera, quin acte és per a tu el més emotiu dins de l’exercici faller?

El més emotiu sense dubte és la presentació, Malgrat que és un dia de molts nervis no deixa de ser un dia molt important per a una fallera major. Enguany ha sigut molt especial per a mi per compartir-ho amb el meu marit i la meua filla; és una experiència meravellosa.

I quin és l’acte que més t’agrada?

El meu acte favorit... No em decante per cap en concret, m’agraden tots els actes, cadascun té el seu encant. Però si he d’elegir-ne un en especial, em quede amb l’ofrena, tots els anys se’m posa el vell

de punta en veure a la Mare de Déu en el moment en què li faig entrega de les flors.

Enguany tens al teu costat al teu home, a la teua xiqueta i a Pau. Què signifiquen per a tu?

Que et vaig a dir del meu home i de la meua filla, son dos pilars fonamentals en la meua vida. Els estime moltíssim per a mi son tot. I Pau és com un altre fill per a mi. Passem molt de temps junts i el tinc molt d’afecte, tant a ell com a la resta de la seua família, que son tots unes grandíssimes persones. No podria tindre millors acompanyants, pense que els quatre formem un gran equip.

Quines expectatives tens per a les falles de 2015?

Espere que tot isca molt bé, que siguen unes falles meravelloses per a tothom, tant fallers com no fallers, que regne l’alegria i que gaudim tots junts.

Fins ara has viscut diversos actes amb molta emoció. Com creus que serà per a tu la segona cremà com a fallera major?

La nit de la cremà per a mi és un poquet contradictòria, perquè d’una banda estàs contenta de pegar-li foc al teu monument i així culminar un any meravellós. Però d’una altra banda significa que poses fi al teu regnat i dóna molta pena. No crec que puga contenir les llàgrimes.

En la teua curta trajectòria com a fallera has sigut ja fallera major a la teua falla, dama a la cort d’honor de la federació JFS i enguany tornes a ser fallera major de la Falla La Victòria. Conta’ns la teua experiència durant aquestos anys.

Ha sigut una experiència boníssima i molt gratificant, que li recomane a totes les falleres. En 2012 recorde que jo al principi no volia ser fallera major però davant la insistència del meu marit vaig decidir presentar-me. Com va ser una experiència tan bonica i m’ho vaig passar tan bé, a l’any següent vaig decidir presentar-me com a dama de la federació fallera, ja que em venia de gust viure aquella experiència. També ho vaig passar molt bé, però va ser un poc diferent perquè canvien algunes coses, però tinc molts grats records. A més, he tingut la gran sort de conèixer a gent meravellosa, tant d’altres comissions com de la federació. I enguany ací estic una altra vegada repetint de fallera major de la meua comissió, amb les mateixes ganes i il·lusió que la primera vegada. Estic molt feliç.

33

Enguany la fallera major de la comarca és una xiqueta que pertany a la nostra comissió i que va ser la nostra representant infantil l’any passat. Estàs vivint els actes fallers de la comarca d’una manera especial?

Doncs un poc sí. Coincidir amb ella com a representant fa que els estiga vivint amb més entusiasme i més intensitat. Em sent molt orgullosa i molt feliç de tenir a una xiqueta de la nostra comissió com a fallera major infantil de la comarca i de poder gaudir d’aquest gran any amb ella.

Et va agradar la exaltació de les falleres majors de la comarca al Teatre Romà de Sagunt?

Sí, és un acte preciós que es realitza en un marc incomparable com és el Teatre Romà. En general tots els anys m’agrada, però enguany en particular ho he viscut amb més emoció en tenir com a fallera major infantil a la nostra xiqueta Ada Fraj. Quan la vaig veure pujar a l’escenari no vaig poder contenir les llàgrimes.

En anys anteriors hem obtingut molt bons resultats quant a premis. Creus que enguany continuarem pel mateix camí?

Jo confie molt en Paco Fuentes i el seu equip, són molts bons artistes. Està clar que m’agradaria guanyar el primer premi, però mai se sap el que pot passar. Per a mi, tant si guanyem com si no, sempre serà la meua falla del 2015.

Et veus tu algun dia com a màxima representant de les falles del Camp de Morvedre?

No crec que em presente mai, però no em desagrada la idea. Crec que seria molt bona representant.

Has visitat ja la falla al taller? Què t’ha paregut?

Si, he estat en diverses ocasions i he pogut veure una miqueta el procés d’elaboració. És una gran falla i m’agrada molt, té detalls molt bonics.

Quin missatge vols transmetre als teus fallers?

Que gaudisquen al màxim, igual que ho estic fent jo, de manera que siga un any inoblidable per a tots en el que puguem passar tots junts unes bones falles. Sóc conscient que alguns fallers estan passant per uns moments difícils amb temes laborals. I vull desitjar-los molt ànim, saben que tenen el suport de moltíssima gent i que entre tots intentarem fer-los oblidar, encara que siga per una estona, els mals moments.

Què li demanaries al destí pel que queda del 2015 perquè fora immillorable?

La veritat és que no puc demanar res més, està sent tot perfecte i estic segura que així seguirà sent-ho. Per sort estic envoltada de grans persones que posen el seu granet d’arena perquè tot siga meravellós.

37

Foto: Paco Quiles

38

President honorífic

President

Vicepresident 11

Vicepresident 21

Vicepresident 33

Vicepresident 41

Vicepresident 51

Vicepresident 61

Secretaria

Vicesecretària

Vicesecretària

Tresorera

Vicetresorera

Delegada de Loteries

Contador

Vicecontadora

Delegat de Comunicació

Vicedelegada de Comunicació

Delegat d’Incidències

Delegat de Pirotècnia

Delegada de Cultura

Delegat d’Esports

Vicedelegat d’Esports

Delegada de Transports

Vicedelegat de Transports

Miguel A. Alegría Almiñana

Miguel Ángel Segovia Guillen

Isaac Mas Prades

Juan Mas Jurado

Antonio Pérez Ibarre

Juanjo Bataller Calle

Vicente Cuenca Teruel

Millán Fernández Adoves

Jennifer Hernández Salvador

Iciar Alcaina Martínez

Clara Valero Martínez

Laura Mª Pastor González

Ana Santibáñez Pérez

Teresa Fernandez Llopis

Moisés Muñoz Camacho

Sonia Roda Perona

Paco Quiles Tudón

Laura Lechón García

Miguel Fontana Gallego

Víctor Millán Fernández LLopis

Mª Luz Lacoba Torres

Samuel Cejudo Mas

Jonathan Piloña Bonilla

Vanessa Peláez Guzmán

Juan M. Guillamón Manzanero

Delegada de Llibret

Vicedelegada de Llibret

Casalera

Delegat d’Infantils

Vicedelegat d’Infantils






Delegat de Monument

Delegat d’Iluminació

Vicedelegat d’Iluminació

Delegat de So

Relacions Públiques

Delegada Playback major

Delegada Playback major

Delegada Playback infantil

Delegada Playback infantil

Delegada de Cavalcada



Delegat Decoració Carrer

Delegada Secció Femenina

Bibliotecària

Rosana Muñoz Camacho

Cristina De Haro Rodríguez

Marta Mas Prades

Miguel Ángel Núñez Martín

Jerónimo Noguera Baldovi

Sergio Fraj Juberias

Pedro Fraj Juberias

Juan Carlos Acosta Trincado

Javier García Peñaranda

José Manuel Cejudo Mas

Víctor Miguel Coba Valero

Fco. Jose Guillen Rosaleny

Alan Martínez Gabaldón

Manuel Fernández Peña

Jose Maria Guerra Nicolás

Maria Mauri Garcia

Ana Alicia Batan González

Ana Montalbán Leal

Noelia De la Rosa Pastor

Sonia López Alegre

Pilar Argudo Gil

Mª Emelina García Peñaranda

Sergio Carnicero Rovira

Silvia Rovira García

Belinda Guerra García

39

Miguel Ángel Alegría Soto

Sergio Iván Alonso Gargallo

David Álvarez Martínez

Manuel Anreus García

Andrés Armero Pérez

Joaquín Badal Samper

Javier Bataller Calle

Carlos Benito Martínez

Aless Briz Orellana

Alberto Cano Moreno

Pedro Casas González

Jose Francisco Catalán García

Raúl Céspedes Manzaneda

Agustín Díaz López

Michael García López

Gregorio García Muñoz

Manuel García Sánchez

Pau Gil Gil

Juan Antonio Guillem Lázaro

Bruno Hernández Sebastián

Juan Carlos Herrero Marco

Iván Iserte Hortelano

Julio Lahuerta Cintas

Iván Latorre Montoya

Álvaro López Ocerin

Héctor Martín Aguado

Jose Manuel Mejias Galán

Alberto Moral Pérez

Sergio Nieto Gómez

Miguel Ángel Orenga Vedri

Raúl Palmero Plumed

Néstor Pérez Martínez

Aarón Rams Roda

Fernando Rey Ballester

Carlos Riera Peiro

Migueltxo Sarasa Alonso

Carlos Serra Albiñana

Fco. Alejandro Sotoca Ruiz

Sergio Suárez Hernández

Francisco Toledo Troya

Carlos Tortajada López

Andrés Valero Gutiérrez

Álvaro Pedro Ponce

Luís Manuel Calleja Gimeno

David El Mountassar Cano

Ismael Robles Rubio

Juan Jose Cebrian Bermúdez

Juan Maria Ortiz Maroto

Juan Carlos Sánchez Relucio

Sebastia Peris Marco

Víctor Marín Sánchez

Andrés Yebenes HidalgoFoto: Paco Quiles

40

Ana Isabel Rodríguez Navarro

José Julio Rodríguez de la Torre

Raquel Rosua Vilchez

Mayra Rueda Berna

Pilar Ruiz

Sonia Ruiz Pelaz

Miguel A. Sacristán Baquero

Iván Sáez Gracia

Nerea Sainz Majarro

Blanca San Antonio Arroyo

Yolanda Sánchez Astasio

Gemma Sánchez Díaz

Mayca Sánchez Díaz

Luís Miguel Sánchez

Ana B. Sánchez Soria

Mª José Simón Giménez

Sergio Simón Zapata

Arantxa Sojo Bazataqui

Cristobal Sola López

Carlos Solanas Armero

Mª Carmen Solanas Armero

Fco. Javier Tomas Sánchez

Mª Carmen Velasco Gálvez

Miriam Vicente García

Amparo Vicente Peiro

Luis Cesar Villalba de Encarnación

Fco. Villar Calatayud

Auri Villar Castro

Inma Vius Garcera

Isabel Vivas VillarFoto: Paco Quiles

41

Yasmina Abad SusierraAlba Adrián BlascoIciar Alcaina MartínezIrene Alcaina MartínezAna Isabel Algarra del VasRaquel Anreus SolanasPilar Argudo GilAndrea Aucejo GarcíaMª Luisa Barrado RodríguezAna Alicia Batan GonzálezLaura Bazataqui GilVerónica Belastegui SánchezBegoña Belmonte AlonsoMª Soraya Belmonte EdoMª Carmen Blasco FernándezGraciela María Bracamonte PorrasIsabel Calvo BlázquezMª José Carnicero GonzálezRosana Carnicero RoviraAmparo Carrillo AguadoLorena Cortes SilvaYaiza Casas MunueraJuana Castelló HuertasLoli Castillo MuneraCristina de Haro RodríguezNoelia de la Rosa PastorIdoia Díaz GonzálezLaura Espinosa EsgrigNuria Espinosa LópezTeresa Fernández LlopisMarta Frach de la CalCarolina Fuertes GallurVerónica García BalaguerMaría Emelina García PeñarandaMª José García RomeroAndrea García Rueda

Mónica Giménez FernándezLucia González JordánYolanda González MartínezCintya González TorresLara Gracia GonzálezBelinda Guerra GarcíaMª Isabel Guillem LázaroVanesa Gutiérrez GinerJenifer Hernández SalvadorIrene Huguet LópezAinara Juan FernándezRosana Lacoba MorteAna Lacoba RosuaMª Luz Lacoba TorresVanesa Lahuerta DomingoLaura Lechón GarcíaSilvia Lechón GarcíaSonia López AlegreMª Pilar Lledó LapeñaIsabel Martín LealKarina Martín MartínezMarta Mas PradesMaría Mauri GarcíaVirginia Mengibar GonzálezMaría Mico MéridaAna Montalbán LealSandra Montolio CarniceroRosana Muñoz CamachoPatricia Muñoz MedinaMaría Mut BertomeuGuadalupe Navarro MoyaAmaya Nieto GómezLaura Núñez MartinLaura Orón MorillasCristina Ortega CerezuelaLucia Ortola Ponce

Delia Pans AlcainaVanessa Peláez GuzmánSonia Pérez GarcíaAna Beatriz Pérez PeronaRosa María Pérez PeronaMaría Pérez RocaPaula Pérez SimónLorena Piñol MolinaSilvia Puig PérezMª del Mar Rahona NavarroMaría Rajadell CañamacheLaura Rivero GimenoSonia Roda PeronaSilvia Rodríguez de la TorreMª José Rodríguez MorenoSilvia Rovira GraciaVanesa Ruiz LeónVanessa Rustarazo OrtegaLidia San Antonio AbadSara Sangüesa EdoMª José Santibáñez HernándezAna Santibáñez PérezÁngela Sarasa CarniceroMª José Sarasa CarniceroSheyla Soriano Gómez-PimpolloMarilo Suárez MartínezIsabel Torres del CampoAna Lorena Tudón GómezClara Valero MartínezLaura Verdejo MartosNoelia Vicent RosuaMarta Villalba MonferrerMª Teresa Villalba QuesadaTania Zacarías GutiérrezMª Begoña Arginchona Ereño

44

La regina de les fadesarriba a la nostra ciutat,i dues petites bruixesli estan comentant.

Que en la nostra societathi ha massa malestar,a un punt hem arribatque no es pot suportar.

Que patim un encantamentproduït pels governants,molt difícil eixir d’aquestembolic que ens han ficat.

Aquest és massa grani sobretot en seguretat,ja que quan arriba la nitels gats ens fan tremolar.

Pitjor és a plena llumja que alguns consentits,deixen les arques buidesi tot queda en un poc de fum.

LA FONT DELS DESITJOS

A la font dels desitjosmonedes li estan tirant,per a complir-se els somnisdels nostres ciutadans.

Una solució han donatels esplèndids polítics,a retallades ens han inflati ens en tornat crítics.

L’economia familiarestà molt afectada,al no poder estalviarper tanta retallada.Arribar a fi de mesés un verdader suplici,viure en condicionsés un gran sacrifici.

Les matrícules escolarsmassa les han pujat,i a nostre pesarla butxaca hem afluixat.A l’escola tenim una gran realitatmolts xiquets fan l’únic menjar,a quin extrem hem arribatque una solució cal trobar.

S’han ficat amb el benestari tremola la Seguretat Social,les pensions ens van congelari el copagament és essencial.

ARTISTA: FRANCISCO FUENTES

CRÍTICA: VÍCTOR COBA I JULIO LAHUERTA

45

Si a urgències vas a l’hospitaldel temps t’has d’oblidar,la reducció de plantilla és per capitali al centre de salut també li va arribar.

A LA LLUM DE LA LLUNA

La seguretat a la ciutatdeixa molt a desitjar,si sona un miol de gatprompte seràs atracat.

Tranquils caminen els banditsquan arriben totes les nits,dues parelles de policies tenima les conseqüències ens atenim.

A PLENA LLUM

Pitjor és a plena llumamb la plaga de ratolins,ni es fiquen betumi agafen molts botins.

Dels ajuntamentsels diners volen,a les mans dels corruptesque mai tornen.

Les arques del poblebuides les han deixat,el càrrec ningú ha abandonati l’economia no és estable.

Els banquers d’or s’han fetdels crèdits que han donat,el poble és el sacrificatper a solucionar el desfet.

L’INFANT TERRIBLE

Ha nascut un nou estelmolts papers sap interpretar,no dóna crèdit l’acadèmiade qui li va a ensenyar.És un nou ídol per als políticsque es diu el xicotet Nicolás,si algun favor has de demanarel xiquet pot mitjançar.


46

A la recepció oficial va anard’investidura del nou rei,ningú sap com es va colari en la foto saludant està.

A la televisió li van entrevistari ell quasi tot va confessar,la llengua va eixir a passejari varies denuncies li van ficar.El xiquet està molt tristperquè no li van a gravar,els polítics que són roïnsCanal Nou ho van tancar.

DELTA DEL PALÀNCIA

El riu Palància volen condicionarque siga un parc per passejar,amb dues llagunes artificialsque el mosquit fan propagar.

I.P. un projecte va presentari una passarel·la vol ficaramb llum la vol il·luminar.

Els portenys millor passejarani fins corrent aniranperquè els mosquits els atacaran.

CLUB DE PESCA

L’any passat comuniquemals nostres governants,que amb quatre gotes de plujael barri en un segon tot anegat.

Cap solució es va tomaruna xicoteta pluja ens va visitar,una gran llaguna es va formari a pescar ens podem tots posar.

Els ansiosos de platja estan molt atentsi sense dubte en un moment van sacar,un matalasset de plàstic desinflati entre la merda es posen a nadar.


47

A la recepció oficial va anard’investidura del nou rei,ningú sap com es va colari en la foto saludant està.

A la televisió li van entrevistari ell quasi tot va confessar,la llengua va eixir a passejari varies denuncies li van ficar.El xiquet està molt tristperquè no li van a gravar,els polítics que són roïnsCanal Nou ho van tancar.

DELTA DEL PALÀNCIA

El riu Palància volen condicionarque siga un parc per passejar,amb dues llagunes artificialsque el mosquit fan propagar.

I.P. un projecte va presentari una passarel·la vol ficaramb llum la vol il·luminar.

Els portenys millor passejarani fins corrent aniranperquè els mosquits els atacaran.

CLUB DE PESCA

L’any passat comuniquemals nostres governants,que amb quatre gotes de plujael barri en un segon tot anegat.

Cap solució es va tomaruna xicoteta pluja ens va visitar,una gran llaguna es va formari a pescar ens podem tots posar.

Els ansiosos de platja estan molt atentsi sense dubte en un moment van sacar,un matalasset de plàstic desinflati entre la merda es posen a nadar.

EL GALLINER

Galliners hi ha a la ciutatels del PSPV fan molt de soroll,en l’assemblea d’eleccióa galtades tomen decisions.

Tot té les seues conseqüèncieshi ha coses que no es poden consentir,que per culpa d’u que vol accedirla pobra secretaria va dimitir.

Per la imatge que han donatel gall està molt afligit,en boca de tots no paren d’estari una deshonra per a tot el partit.

ELS CREIXEN ELS NANOS

Als nostres joves els creixen els nanosles zones d’oci són menys habituals,construeixen un casal jove voluminóson a vegades fan actes culturals.

L’única zona per a gaudira ella ens tenim que desplaçar,està del poble un poc apartati a vegades ens van multar.Els joves emprenedorsho tenen difícil per triomfar,perquè posen mil travesa l’hora d’un negoci començar. ELS SOMNIS FETS REALITAT

Alguns somnis es fan realitatcom el de la regina actual,el telediari va presentari al nostre rei es va lligar.


48Foto: La llum de la nit

51

Foto: Cristina de Haro


52

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras

53

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras

54

Foto: Anabel Rodríguez


55

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras

56

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras

57

Campions de Guinyot

Guanyadors en Handbol

Segons en frontó

58

Foto: Anabell Rodríguez

60

Locomotores de diferents tipus, reproduccions d’edificis ferroviaris dels voltants i trens amb mercaderies siderúrgiques. Aquesta ha sigut enguany la temàtica escollida per a l’acte central de la nostra setmana cultural: l’exposició Camins de Ferro. Una mostra que ha il·lustrat diferents espais valencians, amb muntatges mecanitzats i miniatures de trens en moviment, que es van poder visitar durant la segona setmana d’octubre en el casal faller.

Les nostres falleres majors, Laura Pastor i Laura Segòvia, van ser les encarregades d’inaugurar l’exposició, organitzada amb la col·laboració de l’Associació Valenciana d’Amics del Ferrocarril (AVAF), en el seu grup de mòduls. Es tracta d’una de les disciplines d’aquesta associació, en la qual cada associat té total llibertat per a dissenyar els elements que vulga en un espai de 90x40 centímetres, sempre que es complisca amb la normativa fixada per la revista Maquetren, que s’ha estandarditzat en el terreny modelístic. D’aquesta manera, els integrants del grup de treball van unir les seues creacions per a formar una gran maqueta que va ocupar quasi la totalitat del casal.

Entre els treballs exposats es va trobar una reproducció de l’estació de Massalfassar. A més de l’edifici de càrrega i descàrrega de passatgers, es van poder contemplar els exteriors, que van incloure una barraca valenciana, l’horta, camps de tarongers i sitges de gra per a l’alimentació del bestiar. Tots els edificis i elements que van conformar les diferents maquetes van ser mòduls en escala H-0, és a dir, a una grandària 1:87 i han sigut confeccionats en els últims quatre anys.

L’exposició Camins de Ferro va mostrar durant la setmana cultural distints espais ferroviaris valencians

Foto: Paco Quiles

61

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco QuilesFoto: Paco Quiles

62

Al llarg de l’exercici faller hem realitzat dues maratons de donació de sang i hem arreplegat taps de plàstic, roba, aliments i joguets per a distintes causes socials

A la nostra falla hem portat a terme al llarg dels últims mesos diferents campanyes solidàries, a més de l’habitual recollida de taps de plàstic per a l’associació Todos con Diego. La finalitat d’aquestes noves iniciatives és ajudar a les famílies més necessitades del municipi, tenint en compte els difícils moments que estem travessant econòmicament. La primera d’ella va ser al mes d’octubre, durant la setmana cultural, quan férem una recollida d’aliments al nostre casal per a donar-los posteriorment al Centre Solidari d’Aliments de Sagunt.

En total, els fallers, socis i veïns d’aquesta comissió dipositaren en el casal 250 litres de llet i uns 200 quilograms d’aliments no peribles, al llarg dels cinc dies de la programació cultural, que van acabar el 9 d’octubre amb la tradicional paella gegant que organitzem en la plaça Pablo Picasso. Aquesta va ser la primera de les campanyes de recollida però no l’última, ja que volem seguir col·laborant amb les famílies que més ho necessiten, en aquests temps que corren tan difícils i més sent una de les comissions més nombroses de la comarca, raó per la qual volem oferir la nostra ajuda més intensament al llarg de tot l’any, donat l’èxit de participació. De fet, durant el mes de febrer estem realitzant una altra recollida i anirem informant de pròximes campanyes a les xarxes socials. Per la seua banda, el Centre Solidari d Aliments de Sagunt, va agrair la col·laboració i recordaren que tota ajuda és necessària, «i accions com la d’aquesta falla són de gran ajuda en aqueix objectiu comú i tan bàsic com donar aliments a tots aquells que ho necessiten», deien.

Al mes següent, el nostre casal va convertir-se en un hospital improvisat. El Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana va instal·lar el 5 de novembre un punt de donació de sang. Per ell

Foto: Dani Tortajada, Levante-EMV

La primera recollida d’aliments va ser en octubre

63

van passar 27 persones, entre les quals es van trobar cinc nous voluntaris que fins al moment no havien donat mai la seua sang. Un acte que el nostre President, Miguel Ángel Segovia, ressaltava: «La donació de sang va més enllà, perquè amb ella hem volgut contribuir a salvar vides. És molt important que la gent es consciencie i done la seua sang, que és utilitzada per a moltes coses», explicava. I és que la sang arreplegada per aquest organisme públic s’utilitza, a més de per fer transfusions, per a altres finalitats tan importantíssimes com l’elaboració de medicaments a força de constituents sanguinis, que permeten el tractament de nombroses patologies en els hospitals. La pròxima donació de sang serà dimecres que ve, dia 4 de març, de 17 a 21 hores. Anima’t a vindre i salvar vides, si mai has donat la teua sang veuràs que és una cosa molt fàcil i indolora.

Al mes de desembre, quan faltaven quatre setmanes per a l’inici del Nadal, la falla La Victòria va encetar una campanya solidària dirigida als més menuts. Durant tot el mes vam arreplegar diversos centenars de joguets de tot tipus, amb la fi de donar-los després a Càritas perquè l’organització els repartira entre les famílies necessitades, de forma que cap xiquet visquera unes festes tan entranyables com el Nadal sense la il·lusió i la màgia que caracteritza aquestes dates. Amb el lema Cap xiquet sense il·lusió aquesta comissió

volgué sumar-se a la campanya realitzada per Càritas. Els nostres representants infantils, Laura Segòvia i Pau García, van assistir el dia 30 de desembre a l’acte de lliurament dels jocs arreplegats, entre els quals també es va incloure jocs de taula a més de joguets, perquè normalment se solen donar joguets per a xiquets de molt curta edat i els adolescents corren el risc de quedar sense res. Encara que això no sol ocórrer, perquè l’organització religiosa el preveu i compra també jocs que puguen servir per arribar a totes les edats.

La darrera campanya solidària ha tingut lloc en les últimes setmanes i ha consistit en l’arreplegada de roba, que donarem a la parròquia de Sant Josep perquè la faça arribar als veïns que la necessiten, tant del barri com de la resta de la població. Una campanya que hem realitzat des del 23 de gener fins a l’11 de febrer i de la qual no tenim encara dades perquè al tancament de l’edició del llibret encara estava en marxa. El mateix succeeix amb la nova campanya de recollida d’aliments per al Centre Solidari, que està en curs actualment i que acabarà el pròxim dia 1 de març. Tot aquell que vulga col·laborar pot portar aliments no peribles al casal, de 19 a 21 hores, els dimarts i dijous, així com els dies en què estem treballant a l’interior per a preparar els playbacks o la decoració del carrer.

Foto: Paco Quiles

Laura Segovia i Pau Garcia, abans de donar els joguets a Càritas Foto: Dani Tortajada, Levante-EMV

65Foto: Paco Quiles

66

Les falles de 2014 varen ser especials per a La Victòria. Era la primera vegada que ens fèiem amb el banderí més alt de les falles del Camp de Morvedre: el primer premi de la secció especial. Un guardó com a resposta d’un treball intens, amb un monument molt elaborat que competia amb quatre falles més de Port de Sagunt. També obtingué, en aquest sentit, l’estendard concedit per la Junta Central Fallera a la Millor Falla del municipi.

A més, el monument gran es va alçar amb el premi d’Enginy i gràcia de la secció especial, pels textos elaborats per Victor Cova i Paco Quiles, així com el primer premi de Crítica Local, concedit pels periodistes del mitjans de comunicació de la comarca que valoren el contingut satíric de les escenes en referència a episodis i aspectes de l’actualitat local. El treball de La cort del faraó també va servir per a aconseguir el tercer premi del concurs de crítica i poesia als llibrets de falles, concedit per la federació Junta Fallera de Sagunt.

El treball elaborat per Paco Fuentes i el seu equip, amb el lema La cort del faraó, va obtenir la màxima puntuació del jurat qualificador, 154 punts front els 146 que va obtindre Eduardo Merello (2n premi), els 140 que tingueren conjuntament El Palleter i Plaça Rodrigo (3er premi ex aequo) i en quinta posició, La Marina amb 139 punts. En l’apartat d’Enginy i Gràcia, La Victòria va quedar primera amb 66 punts, per dalt d’Eduardo Merello (65), Plaça Rodrigo (60), El Palleter (59) i La Marina (55). Pel que fa a Pintura, ocuparem el segon lloc, només a un punt de La Marina, que va alçar-se amb l’estendard de Millor Pintura de la secció. El jurat també considerà que l’acabat del nostre monument era el millor dels cinc que concursaven a la secció.

Els representants del 2014, Isaac Mas i Alicia Batán, amb tots els estendards

La cort del faraó, primer premi de la secció especial del 2014

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

67

La pudor que fa Zuvamesa i el radar a la autovia de Parc Sagunt foren part de la crítica

El monument va aconseguir també l’estendard d’Enginy i GràciaL’actualitat local va copar la sàtira per complet

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

68

Vista parcial d’una de les escenes

Moment en què es coneix la decisió del jurat La fallera major, Alicia Batán, molt emocionada abraçant a sa mare

Part del cos central

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

69

La falla infantil, pel contrari, va obtenir el darrer lloc a la secció especial, amb 42 punts front els 51 del segon premi, La Palmereta, i els 64 del monument guanyador, El Palleter.

Pel que fa als premis de llibret, al que es presentaren onze comissions de la comarca, obtinguérem el segon premi en la convocatòria de la federació Junta Fallera de Sagunt, només per darrere del treball de la falla El Mocador de Sagunt, que va ser el millor llibret de la comarca i també de tota l’autonomia, dins la convocatòria de la Conselleria d’Educació. En aquests premis el nostre llibret, tematitzat en l’evolució de les festes valencianes, va quedar en el número 28 d’entre tots els llibrets de falla de la Comunitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià, de manera que tornarem a aconseguir el millor resultat de la nostra història en aquest certamen, igualat només en l’edició de 2012, l’any del 40 aniversari de la falla.

El llibret contà amb els articles del professor Antonio Ortiz, sobre les festes i tradicions a Port de Sagunt des dels orígens de la població i la seua evolució; de la periodista experta en gènere Yolanda Olmos sobre la desigualtat entre homes i dones a la Setmana Santa Saguntina, així com l’assaig de l’alacantí Juan Carlos Vizcaíno titulat Falles i fogueres, el pròleg i l’epíleg. Un article que va guanyar el premi Emili Llueca, atorgat per la comissió El Mocador de Sagunt al millor assaig publicat en un llibret de falla del Camp de Morvedre. El treball també contà amb dos textos d’homenatge pòstum al faller Miguel Àngel Alegría, president Honorífic d’aquesta comissió, que ens havia deixat recentment. En l’acte es va fer un xicotet homenatge amb la projecció d’un audiovisual i entregarem una placa commemorativa a la seua família.

Moment en què els nostre president rebia el màxim guardó de les falles de 2014

Foto: Eduardo Pérez

El monument infantil va quedar en tercera posició Iván Acosta, enlairat durant la celebració dels premis

Foto: Paco Quiles


70

La falleta tractava sobre el canvi climàtic

Estendards de la falla infantil

En les distintes escenes es conscienciava de la necessitat de cuidar el planeta Terra

Foto: Paco Quiles Foto: Paco Quiles

Foto: Eduardo Pérez

71

Recollida del premi al llibret en la Conselleria d’Educació

Els representants junt el coordinador després de recollir el premi

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

72

Un moment de la presentació del llibret de 2014

El centre cívic es va quedar xicotet per presentar el llibret de 2014

Homenatge pòstum al faller Miguel Ángel Alegria


Foto: Paco Quiles

76

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

77


Foto: Paco Quiles

78

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

79

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

80

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

81


Foto: Paco Quiles

82


Foto: Paco Quiles

83

Foto: Paco Quiles


84

Foto: Paco Quiles

85


Foto: Paco Quiles

86

Foto: Manolo García

Foto: Manolo García Foto: Manolo García

87

Foto: Manolo García

Foto: Manolo García Foto: Manolo García

88

Foto: Paco Quiles


Daniel Pans, autor del conte de la falla infantil

89



90

Foto: Paco Quiles


Als estudis d’Onda Cero en el programa faller

Processó improvisada amb un sarcòfag del monument que després indultarem

Ornamentació del carrer

Un clàsic de les cercaviles a Port de Sagunt

91

Quasi tots els fallers del passacarrer, en la rotonda de la barca

Una de les orquestres de les passades falles (Calle Mayor) Visita a la falla Vila de Faura


92

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

93


94

Foto: Paco Quiles


95

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

96

Foto: Paco Quiles


97

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

98


Foto: Paco Quiles

99


100


Foto: Paco Quiles

101

amb la foguera Gran Vía-Garbinet

Doblet a la secció tercera. Les dos fogueres de la foguera agermanada amb la nostra falla guanyaren els primers premisEls nostres presidents de 2014 i 2015, desfilant amb els de la foguera

Les nostres falleres majors infantils de 2014 i 2015, veient la foguera gran

102

L’ofrena a la patrona d’Alacant, la Mare de Déu del Remei, és la més antiga d’Espanya

Isaac Mas i Alicia Batán, abans d’ofrenar en Alacant Juan Carlos Vizcaíno i Isaac Mas

108

Sóc Pau, president dels xiquets en aquest exercici.

El meu càrrec, enguany, em dóna l’oportunitat d’escriure des de les pàgines del nostre llibret per a dirigir-me a la comissió, el barri i al món de les falles.

Vull aprofitar aquestes línies per a donar les gràcies al meu pare i a Vero. També per a dir que estic molt content de compartir l’any amb Miguel Ángel, Laura i Laura. Amb ells em sent un membre més de la seua família.

He arribat a aquest càrrec de la mà del meu cosí Ivan. I seguit el seu exemple com a president infantil estic gaudint molt de tots els actes. Esperant amb molta il·lusió que per fiarribe la nostra setmana gran.

És un plaer ser el representant d’aquesta comissió infantil, d’aquesta gran comissió infantil. Vull dir-los que s’ho passen molt bé en falles. Que participen en cada acte, en cada cercavila i en cada activitat que la falla organitze. Són pocs dies i passen molt ràpid hem de gau-dir de cada moment.

Per a finalitzar espere que enguany tornem a repetir el premi de l’any passat. I clar, que també guanyem de nou el primer premi del monument infantil com ja vam fer el 2012 i 2013. Com a president dels més xicotets m’agradaria molt viure eixe moment.

Vos desitge que passeu unes bones festes.

110

Laura, per fi la teua il·lusió es veu complida,per fi el teu somni s’ha fet realitat.Ja eres del infantils la capitana,dels xiquets de La Victòria, la sobirana.

A més el teu somni és complet,perquè Laura i Mamivan a ser les protagonistes principals.Juntes en el regnat,compartint cada acte,cada emoció, cada sensació.Juntes en els somriures i en les llàgrimes.Un any que mai oblidaràs.

Fallera des de menuda,has crescut en el casal.Vas arribar quan eres una xiqueta,i no alçaves un pam.I ara eres dels menutsla més gran.

Vas a ser una bona fallera major,estem tots molt segurs.Tens un caràcter alegre,un somriure dolç i viu.I eixos ulls que parlen sols,que il·luminen més que el sol.

Els anys d’espera han arribata la seua fi.Ja podem dir molt altque Laura Segovia Pastorés al 2015Fallera Major infantild’aquesta gran comissió.


“L’any passat vaig compartir amb el meu cosí molts moments d’emoció, nervis, treball i diversió, així vaig decidir ser president”


“Amb els meus pares estic molt feliç al costat d’ells, perquè era el que jo més volia. Compartir regnat els tres és genial”

114

Pau García és un xiquet molt extravertit i enguany té la satisfacció de tindre al seu costat, una persona molt especial per a ell, el seu cosí i predecessor Ivan Acosta, igual que tota la seua família, que també son fallers de la nostra comissió.

Per aquest motiu i com que és un xiquet molt familiar, li feia molta il·lusió que el seu cosí li posara el faixí de president del 2015. Un any molt divertit i emotiu per a ell, en el que a més a més, de segur que ja esta fent amics a la resta de comissions.

Quants anys tens, quin curs i a quin col·legi estudies?

Tinc 11 anys, vaig a sisé de primaria i estudie al col·legi Maestro Tarrazona junt amb alguns companys i amics de la falla.

Ens han comentat que eres un bon estudiant, quina és la teua assignatura preferida?

M’agraden totes les assignatures però si he de triar-ne una em quede amb matemàtiques, és la meua preferida.

Tenim entés que eres un xiquet esportista. Quin és el teu esport favorit?

El meu esport favorit és l’handbol però també m’agrada molt fer atletisme.

Parla’ns dels teus gustos i aficions.

Tinc dos grans aficions, la primera, com he dit abans, és jugar a handbol i la segona és jugar a la Play Station 3 quan tinc temps lliure.

Al teu any com a president infantil, la teua comissió guanyàreu el primer torneu de futbol sala que la federació fallera celebra per als infantils. Com el vas viure?

Va ser un dia ple d’alegries perquè vàrem guanyar el primer torneig de futbol sala. Amb els meus amics de la falla vàrem fer un gran equip, un equip guanyador. I a més, després del partit anàrem a celebrar-ho al Mc Donald’s. Un dia genial!

L’any passat el vas viure des de molt a prop, perquè el teu cosí Ivan ha sigut el teu predecessor. T’ha influït això a la teua decisió de presentar-te al càrrec o era una qüestió que ja t’havies plantejat abans?

L’any passat vaig veure, i fins i tot vaig compartir amb el meu cosí molts moments d’emoció, de nervis, de treball... però sobretot de diversió, així que jo vaig decidir provar (encara que també m’he decidit perquè hi havia gent del meu voltant que em deia que em presentara com a president). La veritat és que m’ho estic passant fenomenal!

116

Et sembla molt diferent viure les falles com a president? Per què?

És diferent perquè ara tinc el doble d’actes, de fet tots els dissabtes m’he de vestir. Però em recompensa per com m’ho passe i per tots els amics que estic fent.

Ara que han passat les festes de Nadal i estem molt a prop de les falles, ja han passat diversos actos fallers a La Victòria. Com els has viscut? Era com els esperaves?

Ja he anat a molts actes: a la Proclamació, a la Presentació, a l’Exaltació de les Falleres Majors de la Comarca, al 9 d’octubre, a les setmanes culturals, a les presentacións de les diferents falles... Està sent molt divertit sobretot acompanyat del meu amic Germán, President de la falla La Marina.

I la resta dels actes fallers de la comarca, ara que tens a la teua cosina Alba Acosta com a membre de la cort d’honor d’Ada, la nostra fallera major infantil de la comarca, els viuràs d’una manera especial?

Si, està sent un any molt especial no solament perquè els estic vivint com a president d’aquesta falla sinó perquè puc compartir molts actes amb Alba, la meua cosina menuda i amb Ada que és una amiga de la meua falla.

Has fet molts amics d’altres comissions?

Si, estic fent molts amics en totes les comissions, però amb els que millor em porte són amb Germán, president de la falla La Marina i amb Adrián, president de la falla Plaça Rodrigo.

Com és la teua relació amb la resta de representants de la Falla La Victòria?

La meua relació amb Miguel Ángel, Laura i Laurita és molt bona

perquè tots el dissabtes ens veiem i ens ho passem molt bé en les presentacions. Sempre estan pendents de mi.

Com creus que aniran els actes que queden? Quin d’ells esperes amb més entusiasme?

Encara queden algunes presentacions, la cavalcada i la nit d’albaes. Ja estic desitjant que arribe eixa nit per saber què em canten.

Ja heu vist com està quedant el monument infantil al taller de l’artista?

Si ja hem visitat el taller els quatre i hem vist com està quedant la falla. Està molt xula!

Creus que tornarem a guanyar el primer premi enguany, després de que l’any passat no l’aconseguirem? Com esperes el dia dels premis?

117

Enguany anem a guanyar el primer premi en tot! Guanyar el primer premi de la falla infantil és el que més il·lusió em faria.

Has pensat ja quin ninot t’emportaràs a casa?

No, no ho he pensat encara perquè la falla no està acabada però segur que m’emportaré el més bonic.

Quin és el teu desig per al teu any de president?

El més important es passar-ho molt bé, que guanyem tots els premis possibles i gaudir amb els meus amics.

Repetiràs com a president en un futur?

M’agradaria molt però he de deixar a altres xiquets perquè ells també s’ho passen igual de bé que m’ho he passat jo enguany i puguen viure aquesta gran experiència.

118

Té tan sols dotze anys i és enguany quan li ha arribat el moment que tant ha desitjat. Ara sí, al 2015, és la nostra fallera major infantil i regnarà junt a Pau Garcia, que l’acompanya com a president infantil, i de la mà dels seus pares Miguel Angel i Laura, com a màxims representants de la Falla La Victòria. Aquesta era la seua major il·lusió, com va ocórrer amb el seu germà l´any 2012, quan Diego va ser president infantil amb els seus pares al costat.

És una xiqueta alegre, amiga dels seus amics i molt participativa, que està sempre disposta a ajudar a la seua falla.

Moltes coses bones t’esperen enguany, al que de segur gaudiràs al màxim en companyia de la teua gran família fallera i les xiquetes que t’acompanyaran com a cort d’honor. Cóm estàs vivint el teu regnat?

Molt bé, és una experiència molt bonica. Estic molt contenta amb aquest càrrec i sobretot per estar acompanyada dels meus pares. Això per a mi és el millor de tot.

Quants anys tens i quin curs estudies? Quina assignatura t’agrada més?

Tinc 12 anys i estudie primer d’Educació Secundària Obligatòria. La meua assignatura preferida és ciències naturals perquè ens la dóna un professor molt divertit i simpàtic.

És difícil portar a la vegada l’agenda fallera i, al mateix temps, els teus estudis?

Si perquè ara és un curs molt més difícil i hi ha moltes assignatures. A més, no és el mateix que quan anava a Primària, però bé, crec que ho porte prou bé.

Parla’ns dels teus gustos personals.

El color que més m’agrada és el verd mar. M’encanta! Pel que fa al menjar, el plat que més m’encisa és la pizza, crec que com a tots els xiquets, com no! I respecte a les mascotes, abans tenia unes tortugues, però van créixer moltíssim i les vam haver de donar a una granja. M’agradaria tindre un hàmster perquè son molt bonics i és el meu animal favorit però a la meua mare no li agraden gens. El tinc molt difícil!

Quines són les teues aficions?

Jugar al tennis, escoltar música, parlar pel Whatssap i quedar amb els meus amics.

Dels actes que ja hem gaudit enguany, com ara la teua proclamació, el 9 d´Octubre o la presentació, per dir alguns, qual ha sigut el més emotiu i què és el que més t’agradà d’ell?

120

La presentació sense dubte, perquè es un dia molt bonic i pense que és una experiència genial.

Conta´ns la teua trajectòria fallera.Sóc fallera des de ben menuda. Amb només tres anys els meus pares em van apuntar a aquesta comissió.

Com portes el tema de vestir-te de valenciana cada setmana?

Molt bé, perquè m’encanta vestir-me i veure als meus amics del 2015.

Quina diferència trobes entre viure les falles com fallera major i viure-les com a part de la cort d´honor?

El fet de ser fallera major implica viure les falles d’una manera diferent. Tens una gran responsabilitat, ja que estàs en tot moment representant a la teua comissió durant tot l’exercici faller, assisteixes a molts actes i coneixes a molta gent. I si estàs com una fallera més de la cort d’honor, molts dels actes te’ls perds.

Quin és l’acte faller esperes amb més entusiasme?

Dels que queden, la nit d’albaes em fa molta il·lusió, tot i que també espere amb entusiasme la setmana fallera.

Enguany, una de les teues amigues et va posar la banda, Ada Fraj, que a més és la màxima representant infantil de la nostra comarca. Com estàs vivint esta experiència junt a ella?

Molt bé perquè és una gran amiga, m’alegre moltíssim que siga la fallera major infantil de la comarca i que puguem compartir enguany juntes. Algun dia m’agradaria també a mi ser la fallera major infantil de la comarca.

Com és la relació amb la resta de falleres majors infantils de les altres comissions falleres?

És molt bona, perquè he fet molt bones amistats tant amb falleres majors infantils com amb presidents infantils. Els meus millors amics sobretot són Adrián, de la falla Plaça Rodrigo; María, de la falla La Marina; així com Mabel i Juanma, de la falla La Palmereta.

Els últims anys, el monument infantil de La Victòria està tenint molt bona trajectòria aconseguint molts premis. Què esperes enguany?

M’agrada molt la meua falla i, per això, confie en obtenir un bon resultat. Per descomptat que m’encantaria guanyar el primer premi enguany. Espere passar-ho molt bé, gaudint de cada moment i que tots els fallers i falleres ho passen genial.

Què t’ha paregut el que has vist fins ara al taller de Xesco? Els dies que no han estat les llums apagades com a la sessió de fotos, clar...

És tot molt bonic. La falla m’encisa, tot i que encara no està pintada. Quan estiga acabada serà impressionant, estic segura

121

Has pensat ja quin ninot t’agradaria portar-te a casa?

Sí, crec que ja ho tinc decidit, però vaig a esperar-me a que estiga tot el monument acabat abans de decidir-me del tot.

La nit de la cremà és un acte molt emotiu per a la Fallera Major. Com creus que serà per a tu?

Supose que estaré trist perquè cremaran una falleta molt bonica, però sobretot perquè això voldrà dir que haurà acabat el meu regnat.

Les falles de 2015 van a ser molt especials per a tu, perquè s’ha complit un dels teus somnis. Com creus que serà viure-les al costat del teu pare i la teua mare?

Les recordaré sempre, perquè tot el viscut fins ara ha sigut molt bonic. Amb els meus pares estic molt feliç al costat d’ells, perquè era el que jo més volia. Compartir regnat els tres és genial. Tampoc em vull oblidar de Pau, el meu president infantil. M’alegre que estiga al meu costat acompanyant-me en tots els actes.

Un desig per a les falles...

El meu desig és que mai s’acaben les falles. Espere que enguany ens ho passem tots molt bé. Això a curt termini, però quan siga major m’agradaria ser fallera major de la meua falla i, si ma mare s’ho pensa, vull presentar-me a fallera major infantil del Camp de Morvedre!

125 Foto: Paco Quiles

126

Iván Acosta García

Daniel Adrián Blasco

Ángel Alfaro Esquer

Ángel Alonso Prats

Kike Alonso Prats

David Álvarez Vicent

Marc Álvarez Vicent

Erik Andrés Sánchez

Manuel Anguita Pérez

Álvaro Aucejo García

Cesar Badal Algarra

Jordi Ballester Ferrer

Pablo Manuel Bartel Romero

Iván Batalla Jordá

Sergio Batalla Jordá

Nicolás Bataller Lacoba

Bruno Benito Vizcaíno

Marco Benito Vizcaíno

Gerard Bonet Selles

Iker Bonilla Velasco

Iván Bonilla Velasco

Pablo Brines Carrillo

Dani Briz Orellana

Aarón Casas Hernández

Edgar Casas Hernández

José Manuel Cejudo Mico

Adrián Cerdán Martín

Alejandro Céspedes Frach

Juan Céspedes Sancho

Marcos Chorda Pastor

Víctor Coba Reguillo

Javier Escrig Castillo

Aritz Fernández Espinosa

Gonzalo Fontana Santibáñez

Daniel Gallardo Pérez

Rubén Gálvez Álvarez

Izan Gálvez Álvarez

Diego García Anreus

Aitor García Domínguez

Adrián García Martínez

Manel García Núñez

Joan García Rueda

Nathan Gil Gutiérrez

Sergio Gimeno Álvarez

Hugo González Gallego

Mario Granjo Francés

José Gualda Barrado

Kiko Guillen Rodríguez

Asier Hernández Espuig

Mario Hernández Peláez

Marcos Iserte Lechón

Álvaro Jordán Perales

Isaías Jurado Domínguez

Miguel Jesús María Baldiris

Hugo Martí Jaraba

Pablo Martín Sangüesa

Raúl Martínez Herranz

Javier Maya Suárez

Alberto Moral Piñol

Darío Moraleja Rustarazo

Pablo Moraleja Rustarazo

Jorge Muñoz Guillem

Alejo Muñoz Mauri

Xose Mut Bertomeu

Adriá Navarro Merenciano

Hizan Nieto Rodríguez

Pau Núñez Castelló

Iván Ordóñez Martínez

Alejandro Orenga Martín

Daniel Pans Alcaina

Àlex Pérez Lacoba

Izan Pérez Lacoba

Joel Pérez Orón

José Miguel Pérez Orón

Eric Ratia de Haro

Cesar Reolid Agudo

Alejandro Rey Belmonte

Hugo Rodrigo Gómez

Hugo Rodríguez Sojo

Iker Rodríguez Sojo

Iván Sáez Carnicero

Jorge Salvador Gil

Adrián San Antonio Abad

Iván Sánchez Rodríguez

Franz Santibáñez Hebenstreit

Luís Miguel Sarasa Carnicero

Diego Segovia Pastor

Robert Serrano Sánchez

Javier Sola Ruiz

Héctor Solanas Vius

Cesar Soto San Antonio

Edrian Sotoca Sánchez

Alberto Teruel Villarroya

Mathis Tourron

Gabriel Uribe García

Joan Vega Gil

Oscar Verdejo Martos

Carlos Verdejo Navarro

Cesar Abenezer Villalba

Quesada

Alberto Villar Canelles

Borja Villarroya Bueno

Bruno Villarroya Bueno

127

Cristina Abal Sánchez

Alba Acosta García

Paula Acosta González

Yasmina Agustí Martínez

Cristina Álvarez Pérez

Natalia Álvarez Pérez

Leire Anguita Montesinos

Lucia Anguita Pérez

Andrea Barrios Cabeza

Yanira Bartel Romero

Cristina Belmonte Muñoz

Paula Benedi Rosua

Abril Benito Rahona

Cristina Blasco Ortiz

Paula Blasco Ortiz

Daniela Bof Alfaro

Mireia Carot Marín

Valeria Carot Marín

Aitana Catalán Hilario

Naiara Catalán Hilario

Laura Céspedes Frach

Mar Céspedes Sancho

Ana Cosin Lacruz

Andrea Escrig Castillo

Aitana Fernández Espinosa

Amelie Ferrer Ferrer

Natalia Ferriz Cáceres

Sofía Fontana Santibáñez

Ada Fraj López

Yael Fraj Roda

Natalia Galindo Campos

Ángela Gallardo Pérez

Sofía García Anreus

Magdalena García de los Ángeles Rico

Ángela García Ocasar

Inés García Ocasar

Eva García Ortega

Ivonne García Sánchez

Jessica García Tapia

Valentina García Zacarías

María Gil Campos

Sara Gil Gil

Carla González Gallego

Lola González Rueda

Roció González Rueda

Laura González Torres

Zoe Goyeneche Calderón

Leire Granjo Francés

Tifany Gualda Barrado

Naia Hernández Espuig

Úrsula Hernández Sebastián

Lara Herranz Fernández

Eugenia Herrero Ruiz

Alba Hidalgo Merenciano

Daniela Iñiguez Hermosilla

Elena Iserte Lechón

Amira Jonmbeili García

Naima Jonmbeili García

Nadia Juan Caballero

Paula Kamenov García

Mar Lahuerta Domingo

Andrea Lázaro Martínez

Luz López López

Alejandra López Melgoso

Sara López Merenciano

Marta López Ocerin

Candela Llorente Rojas

Victoria María Baldiris

Raquel Martín Meliá

Victoria Martín Sangüesa

María Martínez Badal

Celia Martínez Ferriz

Alba Martínez Guillamón

Paula Martínez Herranz

Ángela Martínez Sánchez

Paula Martínez Sánchez

Elia Maya Suárez

Ainhoa Mejías Agut

Lucia Mejías Nieto

Ariadna Méndez Argudo

Lucia Mesa Guerra

Paula Mesa Guerra

Ainara Montes Sainz

Tina Montolio Carnicero

Ainhoa Mora Barragán

Elena Moral Piñol

Mar Muñoz Calvo

Mª Jesús Muñoz Medina

Daniela Noguera Paesa

Leyre Noguera Paesa

Alba Núñez Castelló

Neus Orenga Martín

Cristina Palomar Lloris

Esther Pastor Mateo

Judith Pastor Mateo

Noa Peláez Valenzuela

Lucia Pérez Vicente

Marta Pérez Vicente

Marian Pérez Villarroya

Noa Pérez Vivas

Paula Ratia de Haro

Amparo Rey Belmonte

Irene Riquelme Jurado

Helena Sáez Carnicero

Marian Sáez Carnicero

Andrea Salvador Gil

Paula Sánchez Rodríguez

Ainhoa Sánchez Villar

Neus Serrano Bracamonte

Elena Simón Molino

Ainhoa Soto Espinosa

Maeva Sotoca Sánchez

Miriam Suárez Hernández

Sara Toledo Puig

Silvia Toledo Puig

Diana Tomas Gómez

Noa Tomas Gómez

Ana Tortajada Ramírez

Sandra Tortajada Ramírez

Marta Uribe García

Violeta Villar Canelles

Carlota Villar Canelles

Lara Vizcaíno Casanova

Aitana Zapater Vicente

128

Ángela Martínez Sánchez Nathan Gil GutiérrezElena Iserte Lechón

132

GENERAL

Passen i vegen amicscorrent han de passar,la funció en uns momentssense esperes va a començar.

En aquesta vida que vivimtenim tots molt per aportar,per a donar-li als nostres fillsil·lusions perquè puguen gaudir.

Parlem d’il·lusió i màgiala música comença a brollar,el circ és el més importanti en família poder estar.

MAG I EQUILIBRISTA

El mag sense esforç i amb passiómanté en suspens a la senyoreta,que amb gran equilibri i bellesafa de la seua capa el sostre del circ.

La meravellosa equilibristaque en l’aire s’aguanta,usa amb gran destresaa la ballarina de marioneta.

ARTISTA: XESCO GIL

CRÍTICA: JULIO LAHUERTA

133

ESPILL DE COR

El mag sosté a la màun gran espill amb forma de cor,on ens veiem reflectitscom a xiquets nostra il·lusió.

La cara és el reflex de l’ànimai solament hem de mirar,quan un xiquet és molt feliçla seua cara desprén felicitat.

BALLARINA I EL MAG

Una altra ballarina faamb el seu ball gaudir,els xiquets estan encantatsi tots la volen imitar.

XIQUET CONTORSIONISTA

El gran contorsionistacomença la seua actuació,i en menys d’un segonens alegra tot el cor.

FAMÍLIA LLOTJA VIP

La família emocionadaestà en la llotja VIP,al xiquet en la cara se li notaque és la primera vegada que està ací.

El pare està molt feliçde portar el seu xiquet al circ,és la primera vegada que vai dels muscles no es vol baixar.

La iaia molt contentano para de ballar,de veure la cara del seu nétque no para de cridar.

El major que és molt nerviósal moment menys pensat s›ha escapat,vol saltar a la pista centralho ha fet amb molta tranquil·litat.

PISTA CIRC

En el centre de la pistaels malabaristes són els reis,que amb molta gràcia i il·lusióels micos fan la seua gran funció.El circ és gràcia i passiómolt esforç i dedicació,envoltat de mil estelsi amb molt bon cor.


134

QUATRE MALABARISTES

El mico equilibristaballa al ritme de la cançó,un arlequí toca el plateti altres la trompeta i el tambor.

PALLASSO EN BICICLETA I XIQUETA CRISPETES

El pallasso en la bicicletafa salts i una gran faena,la bici és d’una sola rodai fa passar una vesprada amena.

La xiqueta llaminera s’ha perdutaquesta gran actuació,tot el cap al bol ha ficatles crispetes són la seua passió.

LLEÓ ENFADAT

El pobre lleó està enfadati rugint sense voler callar,perquè ho tenen tancati no li deixen actuar.

EQUILIBRISTES EN LA CORDA FLUIXA

Tenim als més valentssobre la corda fluixa estan,amb pilotes i amb bitllesno paren de caminar.

ELEFANTS

L’elefant fort i joveno vol parar d’assajar,

ha de fer-ho tot perfectei que li aplaudisquen sense parar.

La pobra mamà elefantaestà tombada i cansada,ja que té molts anysi solament vol ser acaronada.

El domador va veient amb tristesael pas dels anys en els seus amics,un és molt nerviós i juganeri l’altre, lent i molt espés.

Els elefants es posen molt contentsperquè els agrada un gran menjar,el seu amic li dóna molts cacauetsperquè acaben d’actuar.


135

GIRAFA

Aquest xiquet s’ha escapaton estan les girafes,sense que ningú és de comptejuga amb la més gran de totes.

PETIT NICOLÁS

Tots estan nerviososi no paren de cercar,perquè s’ha colat en el circel gran petit Nicolás.

BALLARINA

La ballarina és la gran artistano té por de ballar,en el més alt de la carpaa tots fa callar.

VENEDORS GLOBUS

Els més joves de totsvenent globus sense parar,d’ocell és la seua disfressavan vestits un poc rar.

Han d’anar amb compteno es vagen a escapar,els globus són molt ràpidsi cerquen la llibertat

MONA VENENT DOLÇOS

La mona està venent dolçosamb molt art i saler,els xiquets estan xisclantper a comprar els primers.

El pallasso és molt graciósi amagat en el més alt,li lleva els dolços a la moncaper a repartir-ho a les amistats.

FINAL

La tendresa dels nostres fillshem tots de protegir,si els portem al circfelicitat sempre van a sentir.

I arribats a aquest puntSolament vos vull recordar,que els xiquets es mereixenviure sempre il·lusionats.


138


Foto: Anabel Rodríguez Foto: Anabel Rodríguez

139

en la setmana fallera

Foto: Jerónimo Noguera Foto: Jerónimo Noguera

Foto: Jerónimo Noguera

Foto: Jerónimo Noguera Foto: Jerónimo Noguera

140

Campions fútbol sala infantil

I Trobada Fallera a Faura

Aitana Fernández, guanyadora del tercer premi del Concurs de postals de Nadal de FJFS, en el grup de menors de 5 anys




141


Foto: Juan HiguerasFoto: Juan Higueras

142

Foto: Anabel Rodríguez Foto: Anabel Rodríguez

Foto: Ana Montalbán Foto: Belinda Guerra

145

Aquest és el primer any que sóc fallera a la Falla La Victoria. Vaig ser fallera de molt menuda, però ja no m’enrecorde.

Em vaig apuntar a la Falla La Victoria, perquè, a banda de que estaven les meues amigues, veia com es divertien, i com estaven de guapes amb els vestits de fallera.

De momet el que he fet amb la falla ha sigut la proclamació, la presentació, el sopar de la presentació, i m’ha agradat molt. Ah! I també he fet els Play Back, millor dit, els assajos, m’he divertit molt, perquè he fet amigues noves.

També m’agrada que hi haja xiquets i xiquetes a la falla, tot i que de vegades siga un poquet liós.

Estic passant-m’ho molt bé, i això que sé que falten moltes més coses com: la cavalcada, els Play Back, l’ofrena, la nit d’albaes, però el millor és la setmana de falles, que tinc moltes ganesde que arribe.

Vull que arribe la nit de la plantà, per a vore amb la resta de xiquets i xiquetes com arriba la nostra falla, com la posen al seu lloc, fan els últims detalls, pinten el que falta…També tinc ganes de donar-li voltes per triar el meu ninot preferit. Com sóc xicoteta i no em puc quedar fins molt tard, la vore a la despertà, amb la llum del dia, ja acabada amb els seus cartells…Espere que els jutges la vegen tan bonica com jo.

Supose que quan arribe la Nit de Sant Josep no ploraré, però estaré trista per vore que la meua falla amb el ninot que jo he triat es cremen. Serà un moment inoblidable, la meua primera plantà.

NOU CONCURS LITERARI!

T’agradaria explicar les teues vivències en la falla La Victòria? Tots els xiquets podeu fer-ho, és tan fàcil com el text que acabes de llegir de Candela. Has d’explicar-nos una part de la festa, com si li la contares a un amic que no és de la Comunitat Valenciana, perquè així entenga en què consisteixen les nostres falles.

Pots parlar del llibret, del monument, de les mascletaes, dels desdejunis típics... del que vulgues! La idea és eixa: fer entendre a tothom que les falles són la millor festa del món! A partir de l’any que ve, en aquesta secció del llibret publicarem els millors articles: els tres finalistes d’un concurs literari que començarem en les pròximes falles i del que donarem més detalls pròximament. Els podràs enviar a [email protected], encara que no hàgem explicat les bases del concurs, però tots els relats rebuts passaran a concursar igualment en el moment en què aquest comence.

Aneu pensant i preparant els relats!

148

1 2 3

4 5 6

7 8 9

149

10 11 12

13 14 15

16

>

INSTRUCCIONS DEL NINOT

DE FALLA CASOLÀ EN LA

SEGÜENT PÀGINA

150

En primer lloc, necessitarem els següents elements: paper de periòdic i tovalloles, un recipient per a fer la pasta, cola blanca, pinzells, pintures de colors, cinta adhesiva, globus, imaginació i ganes de passar-ho bé!

Fem una mescla amb la mateixa quantitat de cola blanca i aigua en un recipient i barregem fins obtindre una substància homogènia.

Unflem el globus de la mida que corresponga al cos del nostre ninot, en aquest cas farem un peix.

Fem els ulls del tamany que apareix a la imatge. Intentarem que siguen el més pareguts possible un de l’altre. Per això hem utilitzat un full de periòdic partit per la meitat i cadascuna de les parts serà un dels ulls del nostre peix.

Peguem els ulls amb cinta adhesiva apretant bé la boleta que ens queda.

Pinta bé el globus amb la pasta que hem fet al primer pas.

Posa paper de cuina o tovallons a la superfície del globus, pintant-les amb la pasta de manera que queden totalment adherides. Així, quan s’eixuguen, formaran una peça forta. Per això hauràs de repetir l’operació varies vegades esperant que s’asseque bé d’una capa a la següent. És millor que utilitzes paper de periòdic perquè es quedarà més dur que la tovallola.

Cobreix les dues parts de la cua amb periòdic i pinta-les amb la pasta. Quan s’eixugue bé, repeteix l’operació amb paper de cuina, es tracta que quede fort.

Ves afegint papers per tot el ninot de la mateixa manera. Pots utilitzar uns fulls de periòdic per donar forma a la cua del nostre peix que anirà partida en dues parts, igual que vam fer amb els ulls li donarem forma i la pegarem al cos. Pinta de nou tota la superfície amb pasta.

Ara necessites una peça de cartó o material similar (nosaltres hem reciclat la portada d’un llibret anterior) i dibuixem sobre ell les aletes laterals i superior del nostre

peix amb la forma que més ens agrade. Tindrem especial atenció en deixar una pestanya que ens permeta afegir el complement en qüestió la a la figura sense modificar la seua forma i les cobrirem amb la pasta del pas 1.

Cobrim cadascuna de les aletes, una vegada pegades al ninot, amb tovallons o paper de cuina i pasta com als passos anteriors donant-li forma a la figura, i quan s’eixugue anirà quedant més i més forta.

Repetirem l’operació per fer la boca. Enrotlla un full de paper per fer els llavis i uneix-la el ninot de la mateixa forma.

Deixa el ninot assecar totalment durant almenys 24 hores.

Pintarem el nostre ninot com més ens agrade i repassarem els contorns i detalls amb retolador permanent per donar-li un aspecte més acabat com a les imatges del procés.

Per a les parts que necessites més precisió pots ajudar-te de retoladors en lloc de fer-ho amb el pinzell.

I ja tenim la nostra piranya! Animeu-vos a fer un ninot a casa i vos divertireu molt, podeu fer qualsevol figura utilitzant aquest procés com a model.

Manualitat: Cristina de Haro i Laura LechónFotografies: Paco Quiles

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

151

La nostra fallereta s’ha alçat indecisa i no sap quin vestit posar-se hui per a desfilar a la cercavila. Pots ajudar-la a vestir-se? Si no vols trencar el llibret, pots fer-hi una fotocòpia d’aquesta pàgina. Retalla les figures curosament i podràs jugar amb elles.

Dibuix: Cristina de Haro i Laura LechónColors: Noemí León Postproducción

152

CONEIX LA NOSTRA INDUMENTÀRIA

Indumentària femenina: arracades, sinagües, pinta, monyo, joia, mantellina, falda, sabates i davantal.Indumentària masculina: mocador, jupetí, manta, camisa, faixa, calces, saragüells, espardenyes i lligacames.

153

CONEIX LA NOSTRA FESTA

HORITZONTAL:1. Material que s’utilitza per a fer els coets que es llancen en les mascletaes.2. Passeig que fem vestits de fallers a la setmana fallera, que també es diu cercavila.3. Acte on la Fallera Major de la Comarca convida als fallers al començament de les falles.

4. Acte amb el qual s’acaba la setmana fallera.5. Figura feta amb materials combustibles, normalment amb figura humana, amb caràcter satíric o burlesc.

VERTICAL:1. Persona que s’encarrega de llançar la mascletà.2. Conjunt dels ninots que formen la falla.3. Acte on es porten les flors a la verge.4. Beguda calenteta que es pren durant les falles acompanyada per xurros.

154

Els dos dibuixos d’aquesta parella de fallers enfront de les Torres de Serrano de València semblen iguals, però no ho són. Hi ha algunes diferències. Quantes trobes tu? Dins d’un temps anunciarem al nostre perfil de Facebook les respostes. Entra en www.facebook.com/fallalavictoria per a comprovar si les has descobert totes!

Dibuix: Cristina de Haro i Laura LechónColors: Noemí León Postproducción

158

Enclavada a la ria de Bilbao, al marge esquerre del riu Nerbion, Barakaldo comparteix amb Port de Sagunt molt més del que en un principi sembla. La indústria siderúrgica ha sigut per ambdues poblacions molt més que el seu motor econòmic, ja que en elles ha donat lloc a autèntiques explosions demogràfiques. El municipi biscaí va passar al segle passat de ser un poble rural a una ciutat industrialitzada i articulada en districtes, diferenciats segons la seua activitat econòmica. En el cas valencià, Port de Sagunt encara li deu més a la indústria de l›acer, ja que va donar lloc a la creació de la població en els terrenys costaners de la mil·lenària Sagunt. Els bascos Ramón de la Sota i Eduardo Aznar, procedents de Biscaia, van ser els precursors de l’embarcador per a transportar el mineral extret de les mines de Terol i de l›acereria. La factoria feia les funcions d›ajuntament, en encarregar-se de proporcionar a la població els serveis bàsics com l›educació o la sanitat. Per això, la manera de vida de la nova població va quedar marcada per les tendències basques, com també pels costums de les autonomies de les quals van procedir els primers pobladors.

Tot i formar part de dues comunitats autònomes diferents, allunyades geogràficament i cultural, els llaços entre els nuclis industrials de Port de Sagunt i el format per Barakaldo-Sestao es van mantenir pròxims, ja que Altos Hornos de Vizcaya (AHV) controlava les factories siderúrgiques instal·lades en ells. Les similituds continuen fins al punt que, amb una dècada de diferència, els dos enclavaments siderúrgics es van enfrontar a forts processos desindustrialitzadors que van motivar el tancament de les seues instal·lacions fabrils.

Però deixant de banda les similituds econòmiques, és important esmentar l›intercanvi cultural bidireccional que es va produir gràcies a la tradició siderúrgica entre ambdues comunitats autònomes. I es que fins ara molt s›ha investigat sobre el flux cultural en sentit sud-est, és a dir, la importació de costums bascos en la vida diària dels portenys, tant festives com d›índole gastronòmica o arquitectònica. No obstant això, poc s›ha dit en sentit invers, ja que també va haver-hi un acostament cultural a les tradicions valencianes.

Periodista i delegat de Comunicació de la Falla La Victoria


159

Foto: diari Hierro

Nit de Sant Josep, moments abans de cremar el monument

Part dels músics que van tocar en la presentació posen al costat dels fallers Conchita Presa rebent un ram de flors durant la presentació fallera

Ernesto Lucas, penjant una banda a una de les falleres de la cort d’honor

160

En 1968, Barakaldo va viure amb gran intensitat la festa fallera. No obstant això, aquest fet no ha transcendit i fins ara corria el risc de caure en l›oblit. Potser per ser un fet puntual i allunyat en el temps, o més probablement per la deixadesa de les autoritats locals, com així ho atribueix el siderúrgic precursor de la idea de plantar allí una falla, Ernesto Lucas, qualificada aleshores com a desgavellada. I encara en l›actualitat, 47 anys després, s›emociona quan recorda l›èxit que va tindre la primera setmana fallera exportada des de Port de Sagunt fins a Barakaldo.

Set dies pel mar i voltant la península Ibèrica

A les 16 hores del dia 14 de març de 1968, atracava al port de Barakaldo un dels bucs de la naviliera d’Altos Hornos de Vizcaya. Era el José Vilallonga, en un dels seus últims viatges abans de ser desballestat l’any següent a Bilbao. I ho feia amb un carregament poc habitual. Al costat d’una comanda de ferro, en la seua bodega transportava els ninots que serien plantats l’endemà en la primera falla elaborada al Camp de Morvedre per un artista local i ideada pels seus veïns, però plantada fora de la comarca. El buc acabava

així un recorregut de set dies, que havia iniciat el dia 7 de març en els molls de Port de Sagunt després de carregar els dos embalums que componien la falla, de 300 quilos. Els 121 metres d›eslora, 15,4 de màniga i 7,75 de puntal d›aquest buc van vorejar impulsats pel vapor i durant una setmana la península Ibèrica, travessant l›estret de Gibraltar i solcant l›oceà Atlàntic fins arribar a la ria del Nerbion, on va finalitzar el seu recorregut.

Però més enllà de l’estranyesa que provocava veure, al País Basc, unes grues portuàries descarregar una falla, el veritablement cridaner va resultar el poc de temps amb el qual es va idear aquest projecte i es va dur a terme, ja que tot es va organitzar en menys de tres mesos, en un «pensat i fet». A mitjans de gener d’aquell any, un grup de siderúrgics de Port de Sagunt van ser destinats a Barakaldo, per a treballar en la fàbrica d›aquesta població i en la de Sestao, ambdues pertanyents a l›empresa Altos Hornos de Vizcaya, la mateixa que gestionava aleshores la planta siderúrgica integral portenya abans de passar a ser Alts Forns del Mediterrani en 1971. La fàbrica de Sestao inaugurava un nou Forn Alt, el número 2A, batejat com Mari Ángeles i precisaven més operaris. Un d›aquests treballadors, Ernesto Lucas, va idear un pla en assabentar-se que

El monument feia al·lusió a les poblacions de Barakaldo i Port de Sagunt

Un basc i un valencià es donaven la mà en el cos central del monument, simbolitzant un agermanament que no s’ha produït encara institucionalment entre les ciutats de Sagunt i Barakaldo

La plaça dels Furs de Barakaldo va ser l’epicentre de la festa fallera

161

havia d›anar-se a treballar a Biscaia. El primer que va pensar va ser que havia de plantar una falla, doncs no podia estar fóra de la seua ciutat durant la setmana fallera i no viure la festa. Així que es va reunir amb el Tinent d›Alcalde del Port, Vicente Martínez Matíes, a qui li va explicar la seua idea. «Em va dir que estava boig, que era impossible plantar una falla allí en menys de tres mesos, però com havia sigut alumne seu a l’Escola d›Aprenents, el vaig convéncer perquè intervinguera davant l›Ajuntament de Barakaldo i els donara bones referències», explica Lucas.

Quan van arribar a Barakaldo junt els seus companys, en un grup que rondava les 150 persones, Lucas va preguntar qui volia formar part de la comissió fallera per a organitzar els preparatius de la falla biscaina, però només huit persones es van oferir a ajudar-lo. Entre ells, Antonio Gracia, que va ocupar el càrrec de vicepresident i un altre treballador, el cognom del qual era Millán, que es va encarregar de la tresoreria. L›escassa col·laboració dels seus companys, doncs només va prestar la seua ajuda un 6% dels siderúrgics traslladats, no va ser suficient per a restar-li energies en la seua obstinació i va seguir endavant amb la seua rocambolesca idea. Així, es va reunir amb les autoritats locals després de la mediació del Tinent d›Alcalde del Port, que seguia qüestionant-se si aquest grup de persones encapçalades per Lucas seria capaç de plantar la falla en terres baracaldeses. «Jo pensava que no m›ajudarien, però es van bolcar amb la idea», recorda Lucas. A partir d›aquell moment, la falla de Barakaldo ja tenia president i comissió executiva, formada per nou persones en total, tot i que quan va estar tot preparat, la majoria dels companys desplaçats van voler ser fallers, però només es va permetre estar en la comissió els qui van col·laborar activament amb l›organització de la falla.

I malgrat que el consistori saguntí no va col·laborar econòmicament amb la causa, la seua intermediació va fer efecte, així com la de l›empresa siderúrgica. Una vegada que Ernesto Lucas s›havia reunit amb l›alcalde de Barakaldo, Luis Díez, aquest li va oferir tota la seua ajuda per a la creació de la falla. «Em va dir que a partir d›aquell moment era u més de l’ajuntament i així va ordenar fer-ho saber per la població. Ens va deixar un cotxe oficial, un Land Rover, perquè recorreguérem els carrers i així reunir fons, ajudats per la megafonia que portàvem instal·lada. I d’aquesta manera, pels carrers de Barakaldo i de Sestao, aconseguirem reunir prou diners per a pagar no solament la construcció de la falla, sinó altres despeses de les quals no es feia càrrec AHV, tot i que és cert que la fàbrica va col·laborar molt activament. La gent es va bolcar amb nosaltres, a vegades em pose a plorar de l’emoció», explica el siderúrgic.

Durant els caps de setmana de febrer, Ernesto Lucas viatjava a València per a ultimar detalls de la falla, tant per a parlar amb l’artista faller, Antonio Monge González, així com amb el pirotècnic o per a aconseguir els vestits regionals necessaris per a la comissió. Entre setmana, per contra, els fallers siderúrgics van establir el seu lloc de reunió en el bar Teyma, un establiment de menjars tradicionals situat en un cèntric carrer de Barakaldo.

«El temps que vaig estar allí, jo no treballava, només em dedicava a la falla i me n›anava amb els Txistus a la muntanya, que em van ensenyar les seues cançons al ritme dels tambors i ens van ajudar molt durant els actes fallers, que tocaven com a xaranga. La veritat és que m›ho vaig passar molt bé, fins i tot els txistularis deien que els valencians anàvem a pegar-los foc amb tanta festa! Van arribar a preguntar-nos en la fàbrica per a què havíem anat a Biscaia, perquè no apareixíem pel lloc de treball», així recorda Lucas entre somriures els seus mesos en terres basques.

162

Reemplaçant les abarkas per les espardenyes

A mesura que anaven reunint el finançament necessari, el temps corria i la proximitat de la setmana fallera feia necessari designar representants femenines a la comissió. Per aquest motiu, l’alcalde va proposar parlar amb les joves que havien regnat en els Cármenes de Baracaldo de l’any anterior, les festes patronals que se celebren en la ciutat biscaina durant la setmana del 16 de juliol en honor a la seua patrona, la Mare de Déu del Carme. María Concepción Presa, que havia sigut Miss Barakaldo i reina de les festes de 1967. Així, aquesta jove es va convertir en la Fallera Major. L’acompanyaven ben a prop les seues dames d’honor, igual que en les patronals, María Jesús Fernández i María del Pilar Hernando. Les tres, en el seu conjunt, formaven una imatge singular, ja que Conchita Presa portava el vestit de valenciana, mentre que les dames anaven de neskitas, anaven amb el regional basc. Al costat d’elles, els qui també van canviar les seues abarkas per espardenyes van ser les components de la cort d’honor. A l’estil dels càrrecs existents pel moment en les falles morvedrines, set basques van ser reines del Foc, de la Poesia, de la Flor, de l’Art, de la Musa, de la Bellesa i de la Música.

El mateix dia que la falla embarcava en Port de Sagunt, Barakaldo desbordava ambient faller pels quatre costats amb la presentació de la fallera major i la seua cort d’honor. Per a cadascuna d’elles es van elaborar poesies, que van ser recitades durant l’exaltació pel seu autor, el poeta baracaldès Salvador Varela, en un acte que va tindre lloc en el vell teatre de Barakaldo, un edifici coronat per una gran cúpula, que va ser demolit anys després per a construir en el mateix emplaçament el modern Barakaldo Antzokia. El pati de butaques estava decorat amb gallardets i abarrotat de persones que no van voler perdre’s l’esdeveniment, replet de música i d’emoció.Els vestits de la cort i el de la fallera major van ser cedits per la Junta Central Fallera de València, arran de la mediació d’Ernesto Lucas i els seus col·laboradors. Un regidor de l’ajuntament de Barakaldo també va recitar un poema que feia al·lusió a la protecció que prestava Altos Hornos de Vizcaya i la importància d’aquesta empresa en el país, ja que va arribar a ser un dels màxims exponents de l’economia industrial nacional. També es referia als treballadors valencians desplaçats a Barakaldo per a treballar en la factoria, aquells que «amb il·lusió i esperança, volen honrar a la seua terra i s’agermanen amb Biscaia», deien els seus versos.

“Desde este rincón Vizcaíno que es de la industria avanzada, y al refugio de Altos Hornos que es pilar de la patria hispana, donde

entre hierros y aceros forjaron y templaron sus almas un grupo de saguntinos, con ilusión y esperanza, quieren honrar a su tierra y se hermanan con Vizcaya. Desplegando su bandera de hermosa pujanza, la santa Mare Deueta les saluda alborozada. Nuestra Señora del Carmen les bendice y les ampara. Entre la fiesta se extiende audaz, altiva y gallarda. Sagunto por Barakaldo y Valencia por Vizcaya, dos pueblos enamorados a la bandera de España”.

Ernesto Lucas encara s’emociona quan ho recorda i ho recita de memòria, quasi mig segle després. «El teatre queia amb el poema, però el més emocionant, almenys per als portenys que estàvem allí va ser escoltar l’himne de València tocat pels 35 músics de la banda municipal de Barakaldo, que a més estava dirigida per un valencià», recorda Lucas, que va viure aquell moment al costat de la fallera major des de l›alt de l›escenari. I és que el director de la banda era l›alacantí Juan Esteve Galán, que va estar al capdavant de la banda municipal de Macastre o la Primitiva de Llíria, entre d’altres, aconseguint amb

163

aquesta última importants premis per tot el territori nacional. Des de 1957 es va ocupar de la banda Municipal de Barakaldo, que va renovar i va dirigir fins a la seua jubilació, en 1995.

En acabar, va arribar el torn de la Banda Municipal de Txistus, que va amenitzar amb les seues cançons tradicionals basques la imposició de bandes a les falleres, formant una amalgama intercultural amb el mestissatge del folklore valencià i el basc.

A més, en la presentació fallera van actuar els millors artistes biscains del moment, que van ser enviats a Barakaldo per Pilar Careaga, qui fora a l’any següent primera alcaldessa de Bilbao quan va ocupar el càrrec, encara que en aquells moments era primera diputada provincial de Biscaia. «En assabentar-se que volíem plantar una falla a Barakaldo, em va proposar que ho fera a Bilbao, però el més lògic era que plantàrem en la ciutat on havíem anat a treballar. Així i tot, va reunir els millors artistes del moment i va tramitar les seues actuacions per a la nostra presentació», relata el president, que recorda la gran quantitat de persones que omplien també els carrers propers a l›edifici.

La nit d›aquell 7 de març, la festa va durar fins a l›endemà. «Després de la presentació vam fer un vi d›honor i el bon ambient que hi havia va fer que continuàrem de celebració durant tota la matinada. Ara no m›ho crec, tot el que muntàrem allí», diu encara sorprès el siderúrgic, tot i haver viscut abans la festa fallera de ben a prop, ja que va ser membre de la falla Plaça La Marina durant dos anys, en els que aquesta es va alçar amb el primer premi de les falles morvedrines.

La setmana fallera

Va arribar el 15 de març i, amb ell, la plantà de la falla, que havia arribat el dia anterior al moll. Aquesta es componia d’una base quadrada, en forma de peanya sobre la qual sustentar el remat del monument. En ella es representava a través de diferents escenes aspectes de cadascun dels pobles, tant de Barakaldo, com de Sagunt i Port de Sagunt. Al cim d’aquest pedestal es van situar dos ninots. Aquestes figures, realitzades per Antonio Monge, van ser modelades prenent com a models a dues persones reals. «Ens imaginem la cara que posarà el nostre “José”, que segons les nostres notícies, és de Barakaldo, quan veja el seu doble de cartó devorat per les flames», escrivia el periodista Juan José Alonso en el diari El Correo Español el mateix dia de la plantà. En total, el monument tenia una altura d’uns cinc metres i va costar 20.000 pessetes.

La plantà va transcórrer sense incidents enmig de la Herriko Plaza, coneguda popularment com la Plaça dels Furs, davant una gran expectació per part dels assistents. Aquesta plaça és, encara hui, el centre de la vida social de Barakaldo, doncs en ella acaba el passeig del mateix nom i es troba l’ajuntament. L’únic contratemps va ser la meteorologia, que va obligar a tapar amb plàstics el monument pràcticament tots els dies fallers per a evitar que aquesta es deteriorara pels plugims, que encara que dèbils, eren constants al mes de març. Però els fallers siderúrgics van haver de bregar amb un altre problema, ja que un grup de vàndals volien cremar la falla, per la qual cosa aquesta va comptar amb vigilància policial permanent. «Vaig haver de posar una parella de municipals vigilant el monument. Encara que eren quatre incontrolats, que no volien que celebràrem la festa», explica Lucas.

Durant aquells dies, el bar Teyma s›havia convertit ja al març en tot un casal faller. Com que no tenien estendard faller, l›escut de Sagunt penjava d›una de les parets del local, presidint-ho. Del 15 al 19 de març, l›establiment va convidar a la clientela a prendre xurros

164

amb xocolate, per a desdejunar-se al més pur estil valencià després de les despertaes que es realitzaven tots els matins en despuntar l’alba, amenitzades per la música dels Txistus. A les vesprades, la plaça s’omplia de gom a gom amb les revetlles al voltant de la falla, amb música i coets, mentre que a la nit se celebrava un ball, al que acudia la gent amb el seu paraigües per a evitar el plugim i, en acabar la vetlada, es disparava una traca. Barakaldo va viure amb intensitat la festa fallera, com si una xicoteta part del Camp de Morvedre s’haguera traslladat allí mateix. Els que sí van acudir en persona van ser el Tinent d’Alcalde del Port, Vicente Martínez Matíes i el regidor delegat de Cultura, Ramiro Martínez Fernández.I el dia gran, el de Sant Josep, els fallers van honrar la patrona, com és habitual amb l’ofrena de flors a la Mare de Déu en les falles portenyes. No obstant això, no va ser la dels Desemparats, sinó la del Carme a qui les falleres van portar els seus rams de flors, ja que aquesta era la patrona del municipi basc. Va ser la pròpia Altos Hornos de Vizcaya, des de la fàbrica de Port de Sagunt, qui va pagar els ramells i els va enviar fins a Barakaldo per tren. A les onze del matí, la comitiva presidida per Conchita Presa va arreplegar les

autoritats locals i les saguntines, per a dirigir-se fins a l’església on es va oferir una missa que va precedir a l’ofrena floral. En acabar, la banda de música municipal va oferir un concert de cançons valencianes, a les ordres del mestre alacantí Esteve.

Aquella mateixa nit la fallera major va ser l’encarregada, al costat de la reina del Foc, d’encendre la flama que prendria la traca final i acabaria amb la falla. El siderúrgic recorda la cremà com un dels actes més freqüentats de tota la setmana, al que va assistir «tot Barakaldo i mig Bilbao», que es va realitzar enmig d’una gran revetlla amb castell de focs artificials inclòs. Durant la cremà, Lucas recorda una anècdota al costat de les autoritats: «l’alcalde, Luis Díez, em va preguntar què li passava a un dels ninots del remat, el que representava al basc, perquè tremolava més que el valencià, a la qual cosa jo li vaig contestar que es devia al fet que el basc bevia molt de vi i el valencià estava més acostumat a anar a l›horta que a beure. Vicente Martínez Matíes em feia gestos de silenci, que jo lògicament vaig ignorar perquè estàvem bromejant, però quan va caure el basc abans que el valencià, l›alcalde em va mirar i encara ens rèiem més».

Retalls de premsa, els poemes de la presentació i algunes fotografies testifiquen l’existència de la que va ser la primera falla basca, plantada per aquest siderúrgic.

165

Les cendres de la festa

Després de la cremà, com sol passar en terres valencianes, la Plaça dels Furs va recobrar el seu aspecte habitual, però l’ambient faller va quedar impregnat per la ciutat. Almenys, Ernesto Lucas va continuar fent de les seues per aconseguir l’acostament cultural entre els dos pobles, convertit ja en un autèntic representant institucional de la capital del Camp de Morvedre.

El cap de setmana posterior a la cremà jugava el València CF contra l’Athletic Club de Bilbao, de manera que Lucas va telefonar l’alcalde de Sagunt, Vicente Masip, perquè li enviara un camió de taronges sanguines, en borses d’un quilo, per a oferir-les dins l’estadi. El dia del partit va arribar un tràiler amb les taronges i el conductor ho va aparcar situant les portes posteriors en l’entrada al camp de futbol, per a poder repartir-les millor. El servei d’honor va ser a càrrec de Conchita Presa, qui en lloc de vestir-se de reina de les festes locals, va optar per vestir-se de nou de valenciana, toit i que ja s’havia cremat la falla eixa mateixa setmana. «La fallera major va fer el servei i va lliurar una borsa de taronges a cada jugador i membre de l’equip. L’equip local, per la seua banda, va donar a les falleres botelles de vi txacoli perquè les lliuraren als jugadors. Encara que en aquest cas no va

passar com el dia de la cremà, els equips van empatar i no va guanyar cap dels dos, ni els bascos ni els valencians», bromeja el siderúrgic.Després de la intensa experiència viscuda, a l’estiu la majoria dels treballadors siderúrgics desplaçats van tornar a Port de Sagunt, deixant enrere una història que fins el moment havia passat quasi desapercebuda al Camp de Morvedre, malgrat el rebombori generat en la ria del Nerbion.

Luis Díez va preguntar Ernesto Lucas si tornaria a organitzar una falla l’any següent, però aquest va optar per tornar a la seua terra: «Alguns companys es van quedar, diversos matrimonis es van assentar allí, però no van continuar amb la falla, encara que l’any següent, intentaren organitzar la festa de nou en Sestao, però segons em van explicar va ser un desastre i ja no va ser el mateix. Jo m’en vaig tornar, perquè jo la meua terra no la canvie per res, tot i que els mesos que vaig viure a Barakaldo vaig ser molt feliç i vaig estar molt a gust. Però a mi que no em toquen ni Múrcia, perquè sóc nascut allí, ni la Comunitat Valenciana».

No obstant això, en 1970 la premsa de l’època es va fer ressó de la falla que es va celebrar en Sestao, dos anys després de la de Barakaldo. La falla va ser organitzada per la colònia valenciana de Sestao, un grup format per unes 70 famílies i, a diferència de la de Barakaldo, aquesta va ser transportada fins Biscaia per tren, en dos tràilers facilitats per Altos Hornos de Vizcaya. De nou, l’artista faller Antonio Monge va construir el monument, que va ser plantat en la Plaza de España i inclogué un festival folklòric i una carrera de cotxes humorística a la programació festera. La Fallera Major sigué en aquell cas una valenciana de 20 anys que vivia a Sestao, Mari Glori Piñero. I va ser la primera vegada en que les falles biscaïnes contaven amb Fallera Major infantil, Maria Paz Martínez, una altra valenciana que es desplaçà a viure a Sestao quan només tenia sis mesos. Va ser l’alcalde de Sestao, Jesús Sainz, qui imposà les bandes a les representants falleres.

I recorda Lucas com se’n va anar de Biscaia, per a no tornar mai més, tot i que li haguera agradat passejar de nou pels llocs on va passar sis mesos de la seua vida. «Vaig donar les gràcies a Luis Díez per la seua hospitalitat però li vaig dir que me’n tornava a casa, perquè ací en Port de Sagunt no plou tant», conclou el que serà recordat a Biscaia com el primer president faller de Barakaldo i que, per contra, encara no ha rebut l’homenatge que es mereix a Port de Sagunt.

167

Vull intentar plasmar, tot el que vaig llegir i vaig aprendre sobre una cosa que ens uneix a la festa de les falles, sempre hem parlat de la música, de la germanor i la festa, i com no, del monument que és el que caracteritza la nostra festa, la nostra passió i que va molt lligat a la pólvora.

Vaig a començar explicant els orígens de la pólvora i el seu recorregut pel món fins a arribar a la nostra terra i el seu vincle amb els nostres monuments.

L’invent de la pólvora ha suposat al món un avanç gegantesc, ja que sense ella no sabríem què fer. En barrejar un cuiner per casualitat, àcid sulfúric i nitre, la mescla es va cremar i en ser comprimida en un tub va explotar, açò es remunta fa 2000 anys.

La invenció dels focs artificials s’atribueix a un monjo xinés anomenat Li Tian fa ja 1000 anys.

Sempre hem associat la pólvora a Xina encara que tant indis, com a àrabs i fins i tot grecs sempre han reclamat els drets d’aquest invent. Els musulmans reclamen haver introduït la pirotècnia en la península Ibèrica, encara que hi ha investigadors que asseguren que van ser els croats els que des de Xina ho van fer a Occident, i des d’Europa viatjaria fins a Amèrica.

La coloma del Pentecostes va lligar la pólvora amb la festa a l’Edat Mitjana

168

Sempre s’ha atribuït als focs artificials el fet de poder evitar els esperits malignes per a així espantar-los amb els esclats. Però, quan va produir-se la unió entre la pólvora i la festa?

La pirotècnia valenciana Germans Borredà assegura que la primera vegada en la qual es va usar la pólvora en l’àmbit festiu va ser amb la celebració de la Pentecosta en l’Edat Mitjana, on es penjaven dins de l’església una corda a través de la qual es cap a passar una coloma que representava l’arribada de l’esperit sant.

D’aquesta coloma queien dotze peces enceses que eren arreplegades per dotze persones i amb el foc en la mà eixien de l’església i les repartien als habitants de la ciutat. Amb els segles, de la coloma van derivar, la cordà, les mascletades o les traques.

Segons Juan Garcia Estellés, els focs artificials que coneixem actualment prové de l’ús en cerimònies de foc ritual que se celebraven en l’antiga litúrgia religiosa, tenint un paper molt destacat en les representacions de drames sacro-lírics medievals.

Les matèries primes utilitzades en l’actualitat per a la pirotècnia inclou el nitrat de coure, bari i estronci, pols d’acer, zinc i coure, clorur de calci i liti, i com no, la pólvora negra.

Hi ha moltíssims productes amb diversitat d’efectes, carretons, carcasses, traques, masclets, bengales, rodes, palmeres, voladors, colomes, etc. En l’actualitat, els usos de la pirotècnia són infinits i comprenen indústria agrícola, pesquera, minera, etc. Hi ha molts usos en l’àmbit militar, a escala d’infraestructures com els enderrocaments d’edificis, l’ús en pedreres, en l’extinció d’incendis, en la medicina i l’ús en pirotècnia a petita escala com els coets dels xiquets fins a gran escala com pot ser un castell de focs artificials o la cremà d’una falla.

A Espanya el rei Carlos V va fer unes ordenances per a reglamentar l’ús i així donar gremi a coeters o pirotècnics i diferenciar-ho del d’artillers a l’any 1532.

A València teníem una fàbrica d’armes en el parc de la Ciutadella, en la guerra d’Almansa després de ser derrotats es va desmantellar i els artesans van haver d’eixir cap als seus pobles, Godella, Paterna, Burjassot, etc. Quan va arribar la pau es va començar de nou l’ús de la pólvora per a la festa.

L’evolució de la química en el segle XIX va permetre donar colorit als focs artificials de la mà del químic Berthollet. L’àcid Pícric fa l’efecte de xiulet, més vesprada es va descobrir el magnesi en 1865 i

Exposició de la pirotècnia Borredà, en Gandia el passat mes d’octubre Maqueta d’un castell de focs artificials

169

Maqueta completa d’un espectacle pirotècnic

l’alumini en 1984 que donen molta més lluminositat.

Des de França va arribar la carcassa molt utilitzada avui dia encara que amb unes millores increïbles.

A València tenim des de sempre als majors productors de pirotècnia amb diferents tipus i efectes. En la nostra comunitat hi ha diversos actes pirotècnics que es remunten molts anys arrere com la nit de l’Albà a Elx i la Cordà a Paterna.

València és la terra del so, del perfum de la pólvora, no ens imaginem unes falles sense pólvora, la pólvora que es dispensa en la nostra setmana de festa és produïda i preparada durant tot un any.

En ser uns productes explosius el risc de cremades o incendis és molt alt, un mal ús pot provocar explosions que causen molt dany tan material com a humà havent-hi molts casos d’amputacions, alguna cosa molt comuna en persones poc experimentades, havent de tenir molta cura quan aquests artefactes no exploten, ja que el risc d’explosió encara que no tinga metxa encesa és molt alt.

Se segueixen tenint molts riscos no solament del mal ús, sinó també de l’adquisició d’aquest material per açò la compra ha de ser en

tendes autoritzades i productes regulats. L’ús en xiquets deu ser controlat sempre per un adult encara que siga un article xicotet.

Com a mesures per a l’ús per a no haver de lamentar danys irreparables poden ser vàries, vaig a enumerar algunes, no sacsejar ni colpejar, no fer foc ni fumar a prop, no exposar al sol, ni usar-ho sota els efectes d’alcohol o drogues, no usar-ho si es veu amb desperfectes, no guardar en butxaques, no acostar a la cara, encendre en el sòl i allunyar-se, no usar prop de paratges on puga ocórrer un incendi, no introduir en botelles, pots, caixes, etc., mai tirar amb la mà, no manipular el seu interior ni traure la pólvora.

La pirotècnia a evolucionat molt en els últims anys, amb l’avanç de la informàtica hem passat de realitzar la disparada de les mascletades i castells artificials a mà a fer-ho des d’un ordinador, controlant així al segon el moment que volem disparar amb solament prémer un botó, guanyant molt en seguretat i a donar major vistositat.

Açò també a dau per a poder gaudir d’espectacles piromusicals per a poder barrejar el foc i so de la pólvora al costat de la música. Gràcies a aquests avanços es pot disparar no solament en exteriors, sinó també en interiors com els teatres. L’ús en l’actualitat és molt nombrós, ja que s’usen en naixements, morts, aniversaris, noces, etc.

170

La paraula pirotècnia prové dels vocables grecs piro (foc) i techne (art o tècnica).

En la comunitat valenciana tenim infinitat de pirotècnics com, Pirotècnia Caballer, Pirotècnia Gori, Pirotècnia Marti, Pirotècnia Guaita, Pirotècnia Valenciana, Pirotècnia Europlá, Pirotècnia Germans Borredà, etc.

Endinsant-nos en la nostra festa directament vull exposar el que per a mi és el més important i que uneix la festa de les falles amb la pólvora:

• La despertà, la unió de centenars de fallers amb l’únic propòsit de donar alegria i diversió al barri, fent vibrar el carrer amb les explosions, donen el punt d’inici del dia, un llarg dia d’emocions i com a millor fer-ho que alçant als veïns i convidant-los a viure al costat de nosaltres aquesta bonica experiència.

• La mascletà, un dels actes més valorats pels valencians i que més persones atrau, un cúmul d’idees plasmades en un tros de plaça que fa la necessitat de sentir, no és necessari veure, el nostre sentit de l’oïda i l’olfacte és suficient per a poder gaudir d’aqueixa meravella, poder vibrar a la mateixa vegada que el sòl tremola i les nostres pulsacions s’acceleren.

• El castell de focs artificials, un altre dels actes que més persones atrau per la gran vistositat, un altre cúmul d’idees que cal gaudir amb tots els sentits, sí que és necessari veure, sentir i respirar, ens fa gaudir amb cada color, cada dibuix, cada explosió i esperar ansiosos a la següent explosió per a poder esbrinar què figura o color ens va a regalar.

• La cremà, molt vinculada a la pólvora, per a poder donar foc al monument la unió del pirotècnic i l’artista, sembla senzill però no ho és, depenent de l’ús de la pólvora, podem tenir una cremà preciosa o desastrosa, cal saber la quantitat necessària i els llocs de col·locació, per a tindre un gran espectacle de foc que de per acabada unes festes que atrau milions de turistes i apassionen a tots els valencians: les falles.

El nostre monument, sempre vinculat al final amb la pólvora.

Recreació d’una mascletà a l’exposició gandiense

Castell de focs artificials a la Nit de la Cremà de 2014 en La Victòria

171

Mascletà del dia de Sant Josep de l’any passat Pirotècnia durant la cremà de la falla

Castell de focs artificials Les mascletaes fomenten les relacions personals al voltant de la pòlvora

173

La festa fallera i tot el que això comporta (monuments, organització, col·lectius...) s’han vist transformats en els últims anys. Moltes associacions falleres han apostat per la innovació i l’experimentació, utilitzant nous materials en els seus monuments, apostant per associacions més igualitàries, buscant noves formes d’organització... En definitiva, fent de la innovació una forma de diferenciació de la resta de comissions.

Les falles en general han evolucionat i el seus monuments, per tant, també. De fet, el monument potser el reflex més evident d’aquesta transformació. En aquest sentit, hi ha nombroses i variades opinions sobre la innovació i l’experimentació al món faller, n’hi ha qui defén la idea que les falles han d’evolucionar, adaptar-se al moment actual i innovar, n’hi ha qui al contrari aposta per una estètica tradicional en els monuments; i inclús n’hi ha qui defén que la innovació actual no és quelcom nou ja que consideren que estan tornant a ressorgir estils que ja existien en èpoques passades.

És interessant realitzar un passeig pels falles més importants de la nostra comarca, el Camp de Morvedre, i de València per a determinar cap a on es dirigeix l’estètica dels monuments. I aquest estudi comporta indagar en els artistes fallers més rellevants en el món faller.

Per a poder entendre esta evolució és important saber el bàsic, és a dir, a què ens referim quan parlem de monument faller. Doncs bé, la falla és un monument artístic, satíric, generalment de grans dimensions amb figures que s’anomenen ninots, les quals rodegen una o més figures centrals (anomenades remats) que es planten als carrers durant la festa valenciana de les Falles. Tenen generalment un lema i està ple de cartells amb versos, frases i reclams de caràcter jocós. En definitiva, el monument és la base de la festa.

Publicista i subdelegada de Comunicació de la Falla La Victòria


174

De l’evolució en l’elaboració a la transformació estètica

La novetat més important que ens trobem en el últims anys fa referència a l’elaboració del monument i, principalment, als materials utilitzats.

L’origen material dels monuments és la crema de residus dels taller de fusters i de les cases particulars del veïns. L’especificitat d’aquesta festa fou que era una festa de veïnat, que els propis veïns van aprofitar per a fer crítica entre ells. Este és l’origen dels primers ninots, creats fins a les últimes dècades del segle XIX amb rebutjos, paper, fusta i cartó.

És durant el canvi de segle quan apareixen els primers ninots fets amb tela i el cap i les mans amb cera. La seus elaboració era més complicada i necessitava més treball, per la qual cosa comença a tindre cada vegada més rellevància la figura de l’artista faller.

A poc a poc es comença a utilitzar el cartó amb major freqüència i la fusta per a l’estructura. Hui en dia, no obstant això, per comoditat i facilitat de maneig, s’utilitzen nous materials, com el poliuretà expandit –més conegut com suro blanc-, la resina o la fibra de vidre. Estos materials fan que els monuments siguen més lleugers i els artistes es puguen arriscar a crear formes atrevides i innovadores, així com de major envergadura i espectacularitat.

Però no sols hi ha una evolució en els materials sinó també en la manera de treballar-los ja que gràcies a les noves tecnologies, amb maquetes, escanejat i digitalització s’aconsegueix cuidar i millorar el mínim detall.

Quant a l’estètica, continuen predominant les falles d’estil clàssic, de vegades tendents al barroquisme, amb una disposició, generalment, en forma piramidal, amb un motiu en la part central de grans mides o amb diversos si el monument és molt gran, i amb diverses escenes amb ninots al voltant. No obstant això, en el carrer cada vegada hi ha més artistes que aposten per la innovació en els seus monuments, realitzant els ninots amb formes geomètriques i inclús matemàtiques, o ninots completament plans.

La professionalització de l’artista faller

És necessari destacar la figura de l’artista faller. Al principi, l’artista faller era un escultor o artesà, per la qual cosa no era estrany que prevalgueren les superfícies planes àmpliament decorades amb pintures, enfront dels grans volums i els bons acabats.

A mesura en què van apareguent en el món faller artistes procedents d’altres àmbits com les belles arts, els il·lustradors, els dibuixants de còmics, etc. la figura de l’artista es va fent cada vegada més completa

Falla Convento Jesuralen 2014. Monument d’estil clàsic de l’artista Pedro Santaeulalia.

Falla Ciscar-Burriana 2014. Monument d’estil clàsic de l’artista Carlos Carsí.

Falla El Palleter 2013. Monument d’estil modern i innovador de l’artista Antonio Verdugo.

Foto: Cendra Digital Foto: Cendra Digital Foto: Cendra Digital

175

i global, i es comença a afegir als monuments un tractament cada vegada més artístic i una interpretació creativa, fent referències a la situació de la societat i satiritzant i reflectint les qüestions que preocupen als ciutadans. D’esta manera, les falles es converteixen en un referent social.

Estos nous artistes veuen en les falles un potencial per a mostrar les seues obres, perquè la seua expressió artística es veja reconeguda i en definitiva, per a fer art.

Cada artista faller comença a crear-se un estil propi, una senya d’identitat que li acompanya sempre en els seus treballs, identificant-lo i diferenciant-lo d’altres artesans del seu mateix gremi.

Així, les funcions del artista van canviant, no es dediquen únicament a realitzar l’esbós i posterior elaboració del monument i dels ninots, el seu treball també inclou la creativitat visual de les escenes i el disseny dels ninots per al modelatge.

Totes aquestes noves incorporacions permeten que falles i art s’uneixin, obrint la festa a la innovació i a l’experimentació, i deixant enrere l’estancament d’aquesta festa.

Si be fins ara qualsevol artesà, fuster, pintor, il·lustrador... podia convertir-se en artista faller, des de fa dos anys s’ha intentat

professionalitzar la figura de l’artista. Això comporta que els futurs artistes van a estar formats en diferents disciplines però sobretot, que van a contar amb una formació reglada i amb una titulació, la de Tècnic Superior en artista faller i construcció d’escenografies. Aquests ensenyaments serviran per professionalitzar una tradició tan arrelada en la cultura valenciana, per millorar la festa fallera a través d’una professió reglada i en definitiva, per fomentar la projecció social, professional i econòmica de l’ofici d’Artista Faller.

El curs 2012-2013 va ser el primer any en el qual es va posar en marxa el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies, que conta amb el suport de diferents entitats de la Comunitat Valenciana com el Gremi d’Artistes Foguerers d’Alacant, el Gremi d’Artistes i Artesans Fallers de Borriana i el Gremi d’Artistes Fallers de València.

Aquests estudis van suposar, també, obrir la professió a persones que no procedeixen de generacions d’artistes i fins i tot de persones que són d’altres Comunitats Autònomes o d’altres països que senten atracció pel món de les falles i que ofereixen una mirada multicultural a la nostra festa, enriquint-la i permetent una visió més internacional perquè s’obri a lo nou.

No obstant això, continua sent un món encara dominat per l’home.

Falla Plaza del Pilar de 1982. Monument d’estil modern i innovador de l’artista Alfredo Ruiz.

Falla Nou Campanar 2013. Monument d’estil modern i innovador de l’artista Julio Monterrubio.

Material utilitzat per la fabricació dels ninots de falla.

Foto: Cristina de HaroFoto: Cendra Digital Foto: Cendra Digital

176

Falles innovadores i experimentals

L’estètica clàssica dels monuments ha persistit fins als nostres dies encara que al llarga de la història diverses tendències han influït en aquesta estètica, però mai han aconseguit modificar completament la tendència global.

Cap als anys 30 es va començar a agregar elements regionalistes i identificatius de València als monuments, com la figura del llaurador, la barraca, etc. que encara persisteixen. En els anys anteriors a la Guerra Civil van haver-hi clars intents de renovació plàstica que es dirigien cap al Art Deco, però aquests intents van desaparèixer al final de la guerra.

Durant l’època franquista també van a haver-hi intents de renovació com la falla dissenyada per Salvador Dalí, per exemple, encara que tots els intents van ser en va. En els últims anys d’esta època i al principi de la democràcia, artistes com Ricard Rubert i Alfredo Ruiz van intentar modernitzar l’estil dels monuments, però únicament van suposar tendències minoritàries.

Actualment, multitud de comissions falleres i d’artistes amb noves idees i conceptes, planten als carrers falles alternatives, diferents a les tradicional, però iguals en essència, falles generalment qualificades com a innovadores i experimentals.

Encara que no existeix com tal una agrupació per aquest tipus de falles, algunes d’elles s’han unit baix la denominació de Falles I+D, en la que es defineixen com a falles amb crítica, concepte i sàtira, artístiques, experimentals i innovadores; falles diferents però iguals que uneixen tradició, art i disseny, i que no solament innoven en el seu monument sinó també en la seva forma d’organització o en els actes que realitzen.

No obstant això, alguns artistes i especialistes de la festa valenciana afirmen que el model actual de falla innovadora és un renaixement de la innovació dels anys 69 que es va perdre en les dues dècades anteriors. En aquest sentit, falles com las de Rubert serien innovadores hui dia.

Les falles experimentals i innovadores constitueixen una tendència creixent. Entre un 10 i un 15% del total de les comissions realitzen aportacions estètiques diferents als seus monuments. Cada vegada hi ha menys reticències i s’accepten més.

Actualment s’està modificant el pensament únic de la festa i cada vegada apareixen formes diferents d’entendre-la. Però encara així la majoria d’elles continuen sent monuments amb grans volums, d’estil barroc i clàssic. Enfront de les d’estil innovador amb monuments estilitzats que no siguin compactes, amb ninots igualment estilitzats de colors vius, on predominen els elements geomètrics, de simetries i les grans remats oberts i d’estètica abstracta.

L’estil dels monuments depenen de l’estil dels artistes fallers, de com es defineixin i de com vulguin diferenciar-se.

Un dels artistes que destaca quant a innovació és Alfredo Ruiz, en su carrera ha evolucionat cap a un estil modern, deixant enrere l’estètica barroca i tradicional dels monuments. Ha realitzat escultures de gran qualitat amb les quals ha aconseguit importants premis com el primer premi de secció especial en 1974 amb la Falla

177

Plaza del Pilar.Per a altres artistes com Pedro Santaeulalia el més important d’una falla no és que el seu monuments sigui més modern o més clàssic, sinó que sigui de qualitat, és a dir, que tinga una composició, una pintura, un modelatge i un guió coherent i que tots estos elements estiguen equilibrats. Per a ell és fonamental que la figura estiga rodejada com teatralment, en un entorn.

En l’actualitat es parla d’originalitat de les falles més contemporànies, però realment totes, també les clàssiques, són originals ja que cada any canvien elements, introdueixen novetats...

Ara es porta molt volum per a dalt i poc per a baix. S’aposta més per la quantitat. I encara que és important l’impacte visual ha de ser més important la qualitat.

Per altra banda, per a Carlos Carsí l’escena ha de transmetre la idea, la temàtica de la falla perquè “no val qualsevol cosa, no val posar

Foto: Cristina de Haro Part del procés d’elaboració d’un ninot


Part del procés d’elaboració d’un ninot.

178

quatre elements sense composició, sense equilibri i sense guió”.Tots dos coincideixen que la falla modernista no existeix com a tal, l’estil de cada artista es el que existeix i el que pot ser més modern o menys. Els premis o l’oferta i la demanda pot influir en la tendència dels monuments de l’any següent però realment un artista consolidat amb un estil marcat no li va a influir tant.

No passa el mateix amb els artistes nous o aquells que treballen amb comissions petites i que tenen un volum de treball baix que s’han d’adaptar a la tendència actual per obrir-se el seu lloc al mercat professional.

A la nostra comarca, el Camp de Morvedre, s’està premiant més l’estil modernista per això la tendència es dirigeix en aquest sentit com és el cas de l’artista local Antonio Verdugo, que aposta per falles amb línies rectes, amb pintures suaus i netes, i amb colors i tons innovadors. Encara que la realitat de la zona és que hi ha falles molt diferents quant a estils.

A València destaquen Pere Baenas, Monterrubio o Carlos Corredera que són artistes amb un estil diferent amb línies més modernes.

És importat evolucionar, és interessant adaptar-se als nous temps però és fonamental mantenir viva la tradició i l’essència de la festa valenciana de les Falles. L’estètica pot ser diferent però s’ha de mantenir la composició perquè mai perda el caràcter de monument faller.

Per a alguns, alguns monuments s’acosten a una estètica i a una composició que no consideren que constitueixen falles com a tal. Per a uns altres sí, aquells que veuen amb bons ulls que la festa fallera evolucione, que els monuments s’obrin a l’art i que en aquesta festa hi ha cabuda per a tot tipus de professionals de diferents àmbits com les Belles Arts.

Que cadascun jutge i decideixi el que vulga.

Plantà Falla Plaza del Pilar 2014. Monument d’estil modern de l’artista Pere Baenas.

Foto: Malalt de Falles

196

C/ Diagonal, 9 • Port de SaguntTel. 678 829 937

Higüey“Les teues cervesses en bon ambient”

PROGRAMA DE FESTES

204

DISSABTE, 13 DE SETEMBRE DE 2014

Proclamació de les falleres majors de la nostra falla Maria Laura Pastor González i Laura Segovia Pastor.

DIVENDRES, 26 DE SETEMBRE DE 2014

Proclamació de les falleres majors de la federació Junta Fallera de Sagunt (FJFS), María Moliner Rodriguez i Ada Fraj Lopez.

DISSABTE, 27 DE SETEMBRE DE 2014

Exaltació de les falleres majors de la FJFS al Teatre Romà de Sagunt.

DEL 6 AL 10 D’OCTUBRE 2014

Setmana cultural AC Falla La Victòria i recollida solidària per al Centre Solidari d´Aliments de Sagunt.

DISSABTE, 1 DE NOVEMBRE DE 2014

A les 16 h, a la Casa de la Cultura, presentació de les nostres falleres majors i la seua Cort d’Honor. En acabar, sopar als salons Jardines de Mar Blau.

DIMECRES, 5 DE NOVEMBRE DE 2014

Donació de sang al casal de la Falla La Victòria, a partir de les 17 hores.

DISSABTE, 3 DE GENER DE 2015

Visita als betlems per part de la FJFS i Reis Mags sectors I i II, que inclou La Victòria.

DILLUNS 5 DE GENER DE 2015

Cavalcada de Reis Mags, amb la participació dels nostres fallers.

DISSABTE, 31 DE GENER DE 2015

Playbacks dels majors, al pabelló poliesportiu René Marigil de Sagunt.

DIUMENGE, 1 DE FEBRER DE 2015

Playbacks dels infantils, al pabelló poliesportiu René Marigil de Sagunt.

DIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2015

Nit d´albaes Sector IV.

DISSABTE, 7 DE FEBRER DE 2015

Sopar de Germanor.


Per la vesprada, cavalcada a Gilet.

DIJOUS, 12 DE FEBRER DE 2015

Recollida solidària de roba per a Càritas de Port de Sagunt.


Nit d’Albaes del Sector I inclou el casal de la AC Falla La Victòria a les 02:00 hores aproximadament.


A les 19:30 hores, Cridà a càrrec de la fallera major de la comarca, a la plaça del Sol de Port de Sagunt i concurs de Xarangues.


Pel matí, lliurament de recompenses als distints membres de les falles de la FJFS. Per la vesprada concurs de pasdobles fallers.


A les 10 h, Entrà la murta pels diferents carrers del barri.

Per la vesprada, cavalcada a Port de Sagunt.

205

DIJOUS, 26 DE FEBRER DE 2015

A les 20 hores, en el saló d’actes del centre cívic Jardins de l’Anti c Sanatori, acte de presentació del nostre llibret amb espectacle de lightpainti ng en viu.


Per la vesprada, recollida solidària per al Centre Solidari d’Aliments de Sagunt.

Nit dÁlbaes Sector II

DIUMENGE, 1 DE MARÇ DE 2015

Cavalcada a Faura.

DIMECRES, 4 DE MARÇ DE 2015

De 17 a 21 hores. Donació de Sang al casal de la nostra falla.

DISSABTE, 7 DE MARÇ DE 2015

Bateig del monument infanti l al taller de Xesco Gil, en la avinguda Ojos Negros del polígon Ingruinsa, i visita del G8 a la ciutat de Sagunt.

DISSABTE, 14 DE MARÇ DE 2015

Plantà ofi cial de les falles.

DIUMENGE, 15 DE MARÇ DE 2015

A les 9 h, despertà.A parti r de les 9 h visita dels jurats.A les 15 h, concentració a la carpa per a visitar Gilet i Faura.A les 23 h, Disc-mòbil.

DILLUNS 16, DE MARÇ DE 2015

A les 9 h, despertà.A les 15 h, concentració a la carpa per a la visita a Sagunt i el lliurament de premis.A les 23 h, ball amb lórquestra Oasis Musical.

DIMARTS, 17 DE MARÇ DE 2015

A les 9 h, despertà.A les 15 h, concentració a la carpa per a visitar Port de Sagunt.A les 23 h, ball amb lórquestra Centauro.DIMECRES, 18 DE MARÇ DE 2015

A les 9 h, despertà.A parti r de les 10 h, Dia del Xiquet, amb globotà i jocs diversos.A les 17 h, conti nuació dels jocs, traca de caramels i més acti vitats infanti ls.A les 20 h, tradicional berenar per als socis.A les 23 h, ball amb lórquestra Magia Negra.A les 00 h, Nit del Foc de La Victòria. Castell de Focs arti fi cials.

DIJOUS, 19 DE MARÇ DE 2015

A les 9 h, despertà.A les 11 h, Ofrena de fl ors a la Mare de Déu dels Desemparats.A les 14 h, tradicional mascletà.A les 22 h, cremà de la falla infanti l.A parti r de les 00 h, segons l´horari establert i quan arriben els bombers, es llançarà el castell de focs arti fi cials i, a conti nuació, es procedirà a la cremà de la falla gran.

La comissió es reserva el dret de modifi car el programa.

206

SOCI D’HONOR

FALLERS D’HONORSalones Mar Blau

Mesón Jesús

En Ramón Plumed Martínez

En José Luis Peláez Ruiz

En Juan F. Higueras García

En Juan Máñez Grau

Il·lustríssim Sr. President de la Diputació de València

N’Alfonso Rus Terol

Foto: Juan Higueras

207

HIMNE FALLER VICTORIÀ

SEGUEIX-NOS A:

És el nostre estendard la grata memòriaque guarda intactes nostres tradicions,el símbol fidel de la nostra històriatestimoni orgullós de mil emocions.

És la mà oferida al bon valencià,el guardià vigilant de nostra cultura,el fil que unix l’ahir i el demà,la flama encesa que sempre perdura.

És l’ensenya de nostra barriada,la música alegre portada al carrer,és la pau per sempre anheladala insígnia forjada en el nostre voler.

És la pólvora transformada en llum,la festa que ens acosta a la glòria,és l’ofrena, del poble cultura, la passió per la nostra Victòria.

La nostra festa la lluita soterra.no admet distincions de colors,allò diví s’acosta a la terraavivant els nostres valors.

El nostre foc lo roin purificaomplint els carrers de música i color,ser faller treballar significaper a fer nostre món mol millor.

Tots units ajuntarem nostres mansdemanant-li a la nostra patronaigualtat per a tots els humans,igualtat per a l’home i la dona,protecció per als bons valencians.

Demanant-li ajuda en la la festaper mantindre nostres tradicions,per a fer del barri conquistafent-li arribar nostres il·lusions.

Ajuntem les veus en clara harmonia,cantem a la Falla de nostra barriada,treballem per la festa de nit i de diafent en la Victòria la nostra trobada.

www.fallalavictoria.es

@FallaLaVictoria www.facebook.com/FallaLaVictoria

AC Falla La Victòria. Llibret 2015

Documents

Transcript of AC Falla La Victòria. Llibret 2015