Llibret falla La Victòria 2014

Llibret de l’AC Falla La Victòria 2014 1

EN MEMÒRIA D’UN GRAN FALLER

La comissió de l’Associació Cultural Falla La

Victòria vol dedicar el seu llibret d’enguany a un

gran faller i bon amic que ens ha deixat, el nostre

President Honorífic, Miguel Àngel Alegria Almiñana.

EditA Associació Cultural Falla La Victòria

CoordinACió Paco Quiles Tudón

CoL·LAborACions LitErÀriEs José Luis Martí,

Yolanda Olmos, Antonio Ortiz, Paco Quiles, Juan Carlos Vizcaíno

GEstió CoMErCiAL Rosana Muñoz, Miguel Ángel

Segovia i Isaac Mas

FotoGrAFiEs Manolo García, Cristina de Haro, Juan

Higueras, Isaac Mas, Maria Mauri, Laura Pastor, Paco Quiles,

Rafa Reolid, Anabel Rodríguez, Auri Villar

CorrECCió dEL tExt Associació Cultural Falla La Victòria

JustiFiCACió dE tirAdA 700 exemplars


FALLES DE SAGUNT, FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL

diPòsit LEGAL V-265-2012

CoL·LAborEn

EXCM. AJUNTAMENTDE SAGUNT

L’Associació Cultural Falla la Victória no s’identifica necessàriament amb

els articles dels seus col-laboradors

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la

Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià

Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els

Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/)

Aquesta publicació pot descarregar-se de la nostra pàgina web, a l’adreça www.fallalavictoria.com/descarregues i també al teu telèfon mòbil amb els codis QR que distribuirem pels carrers i a peu de monument.

1.ELs nostrEs

ProtAGonistEs Salutació del President,

Isaac MasLa nostra Fallera Major,

Alicia BatánSalutació del President Infantil,

Iván AcostaLa nostra Fallera Major Infantil,

Ada Fraj

- Pàgina 8 -

2. LEs nostrEs

CoMissions

Comissió executivaComissió executiva infantil

Cort d’honorCort d’honor infantil

Relació de socis fallers

- Pàgina 20 -

3. EntrEVistEs

Entrevista Fallera Major InfantilEntrevista President Infantil

Entrevista Fallera MajorEntrevista President

- Pàgina 28 -

4. LEs nostrEs FALLEs

Monument gran: “La cort del faraó”Monument infantil: “Encara podem

frenar el canvi climàtic”

- Pàgina 48 -

5. ExErCiCi ACtuAL

Recull fotogràfic dels principals actes de l’exercici actual

- Pàgina 64 -

6. rECords GrÀFiCs

Recull fotogràfic dels monuments, els actes i la setmana fallera de 2013

- Pàgina 85 -

7. nous FALLErs

- Pàgina 112 -


8. AssAJos LitErAris

1. ALEGRIA PER UNA FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL

Paco Quiles TudónLlicenciat en Periodisme i delegat de Comunicació de la Falla La Victòria

- Pàgina 114 -

2. FESTES I TRADICIONS EN PORT DE SAGUNT

Antonio Ortiz LópezProfessor de Geografia i Història de

l’IES María Moliner

- Pàgina 120 -

3. LA SETMANA SANTA I LA PARTICIPACIÓ IGUALITÀRIA

DE LA DONAYolanda Omos Sánchez

Llicenciada en Periodisme amb suficiència investigadora en Estudis

Interdisciplinars de Gènere

- Pàgina 135 -

4. FALLES I FOGUERES: EL PRÒLEG I L’EPÍLEG

Juan Carlos Vizcaíno MartínezEmblema d’Or amb Palmes de les

Fogueres d’Alacant i Bunyol d’Or de les Falles de València

- Pàgina 140 -

5. MIGUEL ÁNGEL ALEGRÍA, UNA FLAMA ETERNA

José Luis Martí GonzálezRegidor de Festes i Cultura Popular de

l’Ajuntament de Sagunt

- Pàgina 146 -

9. rELACió dE soCis

- Pàgina 152 -

10. ProGrAMA dE

FEstEs

- Pàgina 154 -

11.CoL·LAborAdors

- Pàgina 157 -

12.MArAtó

FotoGrÀFiCA

- Pàgina 179 -

ELS NOSTRES

PROTAGONISTES

Foto

: Ju

an H

igu

eras

Llibret de l’AC Falla La Victòria 20148

ISAACMAS

Un any més tinc l’honor de dirigir-me a vosaltres, fallers, socis, col·laboradors, veïns, amics: tots els que formeu aquesta gran família fallera. Enguany acaba la meua presidència, després de dos anys intensos i plens d’emocions, però sé que no deixaré de treballar per la nostra comissió i pel nostre barri.

Sé que comptaré amb l’ajuda de tots vosaltres, perquè des que vaig prendre possessió del càrrec, a l’abril de 2012, no he trobat a faltar el vostre suport cap dia. Formem una comissió amb molta gent jove i, naturalment, amb fallers veterans que ens ajuden en la nostra lluita i que contribueixen a què la nostra falla haja arribat on es troba ara mateix. Enguany, més encara, és un exercici emotiu i especial, ja que tots els premis que esperem aconseguir els dedicarem a honorar la memòria d’un gran amic i històric faller que ens ha deixat, Miguel Ángel Alegría Almiñana, a qui hem volgut nomenar president honorífic de la nostra comissió per homenatjar tot el gran treball que ha fet pel món de les falles al Camp de Morvedre i a la nostra falla en especial. El nostre company va deixar el llistó molt alt en la competició de llibrets de la Generalitat Valenciana de promoció del valencià en tota la Comunitat, concurs en el qual esperem continuar en un lloc destacat, com va aconseguir ell.

De nou, comptem amb dos magnífics monuments en la secció especial i intentarem millorar si és possible els resultats aconseguits l’any passat. Però no només lluitarem pels guardons amb les creacions de Xesco Gil i Francisco Fuentes, sinó que intentarem fer-nos un lloc en la classificació de premis a l’ornamentació del carrer.

Vull convidar-vos a compartir amb nosaltres les nostres festes, per a gaudir de les falles tots junts i guardar un bon record, però sobretot amb els nostres representants Alicia, Ada i Iván. Un desig que vull fer extensiu a totes les comissions falleres, i com no, a la Federació Junta Fallera de Sagunt, en un exercici especial en què les falles de la comarca han aconseguit la distinció de Festa d’Interés Turístic Nacional.

una salutació del vostre president, que vos espera en La Victòria.

SALUTACIÓ DEL

PRESIDENT


Foto

: Ju

an H

igu

eras


ALICIABATÁN

FALLERA

MAJOR

Deixa’m que et conte una historieta d’una vesprada de tardor.Vaig vore una reinetaque desbordava alegria al seu tro.

Els seus ulls es clavarenmolt a dins del meu cor,de vore com ploraven,per tornar a ser Fallera Major.

Un cor gallec tenia,mes vestit de valenciana portava.Doncs s’ha criat a la terra de l’ harmonia; harmonia de la pólvora, el foc i la flama.

Els llavis rojos duiadel color de la passió,eixa que jo sentiaquan la veia al seu tro.

El seu somriure es contagiavaperquè del cor li eixia,i a tot aquell que la mirava,sense paraules es quedava de vore la seua alegria.

Em vaig enamorar de la seua tendresai estar al seu costat era el meu anhel,per fer-li una sorpresai que visquera el moment més bell.

Un dolç perfum desprenia.Era l’aroma de valenciana,que em portà a fer-te pleitesiai nomenar-te sobirana.

Només puc dirper acabar aquesta històriaque ets tu, Alicia Batán,Fallera Major de La Victòria


Foto

: Ju

an H

igu

eras


I V Á NACOSTA

SALUTACIÓ DEL

PRESIDENTI N FA N T I L

Hola sóc Ivan, el vostre President infantil. Volia dirigir-me a fallers, socis, però sobretot als més xicotets de la nostra comissió, per a fer un saluda, ara que s’acosten les nostres festes de Sant Josep.

Espere que enguany siga de nou un magnífic exercici ple d’emocions, alegries, records i com no, de bons premis, perquè m’agradaria moltíssim tornar a tindre uns premis com els de l’any passat, on vam guanyar per segon any consecutiu la secció especial del monument infantil i tinc molta il·lusió.

Enguany tinc l’honor de contar amb Ada, la meua fallera major infantil, amb qui em porte molt bé i som molt bons amics. També estic molt agraït de contar amb Alicia, la nostra Fallera Major i amb Isaac, el nostre President, que sempre estan amb nosaltres i ens porten a tots els llocs i ens ho passem de meravella.

Als xiquets els demanaria que gaudisquen de les falles i que s’ho passen molt bé, i als majors que continuen treballant com estan fent-ho, perquè continue endavant la nostra falla, i que continue l’harmonia, l’alegria i unió al nostre casal.

Voldria convidar els més menuts a les activitats que fem a la falla, en especial, el Dia del Xiquet que és el 18 de març, on tindrem moltes activitats per a passar-ho genial.

Solament queda acomiadar-me i desitjar unes bones festes a tots, i als meus companys d’any de les comissions del Port, Sagunt, Gilet, Faura i també a les falleres majors de Federació Junta Fallera de Sagunt, Patricia i Sonia i les seues Corts d’Honor.

una salutació del vostre President infantil. Vos esperem en la Victoria


Foto

: Ju

an H

igu

eras


ADAFRAJ

FALLERA

MAJORINFANTIL

Princesa en un conte de fades,nimfa en un món de fantasia.Comença hui el teu somni,comença hui la teua alegria.

Mira al voltant, dolça xiqueta.La teua il·lusióhui es veu complida.La banda que tant anhelaves,la banda que tant volies,ja la portes al pit.Per fi comença el conte.Ja eres la nostra regina infantil

Ja estàs asseguda al tro.Dis-me Ada què se sental mirar la teua comissió?

Al teu rostre s’endevinaque estàs molt emocionada.Els teus ulls brillen de felicitati l’ alegria esclata al teu somriure.La teua cara sincera i tendraens trasllada a tots els teus fallersel teu sentiment.

Aquest any que hui començaserà dolç i divertit.Serà el teu somni complit.Ser Fallera Majordels xiquets de La Victòria,la primera.

Aquesta comissióet rendirà homenatge,i en cada actefarem festa per tu.Seràs com la ballarina protagonistaa una coreografia sense fi.

Vas a ser la llum de la xicalla,la seua capitana.En el nostre jardíseràs la flor més fina.Seràs la musa de l’artistade la falla xicoteta,inspirant la teua dolçor i simpatiai els millors ninots.

Ada, mira, que ja eres la nostra regina.Hui comença per a tu el camí més esperat.Hui comença per a tuel teu any.


Foto

: Ju

an H

igu

eras

LES NOSTRES

COMISSIONS


Foto: Paco Quiles


COMISSIÓ EXECUTIVA

VO CA L S

President honoríficPresident executiuVice-president 1rVice-president 2nVice-president 3rVice-president 4tVice-president 5é

SecretàriaVice-secretàriaVice-secretària

TresoreraVice-tresorera

Delegada de Loteries Comptador

Delegat d’EsportsVice-delegat d’Esports

Delegada de CulturaVice-delegada de CulturaDelegada de Transports

Vice-delegat de TransportsDelegada de Llibret

Vice-delegada de LlibretVice-delegada de Llibret

CasaleraDelegat d’Infantils

Vice-delegat d’InfantilsVice-delegat d’InfantilsVice-delegat d’InfantilsVice-delegat d’InfantilsVice-delegat d’InfantilsDelegat de Monument

Delegat de ComunicacióDelegat d’Incidències

Delegat de FestejosDelegat de Pirotècnia

Vice-delegat de PirotècniaDelegat d’Il·luminació

Vice-delegat d’Il·luminacióVice-delegat d’Il·luminació

Delegat de SoRelacions públiques

Delegada d’Activitats diverses Vice-delegada d’Activitats diverses

Delegada de CavalcadaVice-delegada de Cavalcada

Delegada de DisfressesVice-delegada de DisfressesDelegada Decoració Carrer

Vice-delegat Decoració Carrer Vice-delegada Decoració Carrer

Delegat d’EstendardDelegada de Play-Back

Delegada Secció femeninaBibliotecària

Miguel Ángel Alegria AlmiñanaIsaac Mas PradesMiguel Ángel Segovia GuillenJuan Mas JuradoAntonio Pérez IbarreJuanjo Bataller CalleVicente Cuenca TeruelJennifer Hernández SalvadorIciar Alcaina MartínezClara Valero MartínezLaura Pastor GonzálezAna Santibáñez PérezTeresa Fernández LlopisMoisés Muñoz CamachoSamuel Cejudo MasJose Manuel Cejudo MasMª Luz Lacoba TorresMª del Mar Rahona NavarroVanessa Peláez GuzmánJuan M. Guillamón ManzaneroRosana Muñoz CamachoMaria Mauri GarcíaAna Alicia Batan GonzálezNoelia Muñoz MedinaMiguel Ángel Núñez MartínJerónimo Noguera BaldovíPedro Fraj JuberíasSergio Fraj JuberíasJuan Carlos Acosta TrincadoRafael Villar LlopisVictor Miguel Coba ValeroPaco Quiles TudónMiguel Fontana GallegoIván Ros GarridoMillán Fernández AdovesVíctor Millán Fernández LlopisFco. Jose Guillen RosalenyAlan Martínez GabaldónCarlos Benito MartínezManuel Fernández PeñaJose Maria Guerra NicolásGuadalupe Navarro MoyaMariló Suárez MartínezSonia López AlegrePilar Argudo GilSonia Roda PeronaCristina de Haro RodríguezSilvia Rovira GraciaSergio Carnicero RoviraJuana Castelló HuertasCarlos Tortajada LópezPatricia Muñoz MedinaSonia Pérez GarcíaBelinda Guerra García

Miguel Ángel Alegría SotoFco. Javier Aguilera HermanSergio Iván Alonso GargalloManuel Anreus GarcíaJavier Bataller CalleLuís Miguel Calleja GimenoAlberto Cano MorenoPedro Casas GonzálezJose Fco. Catalán GarcíaJuan Jose Cebrián BermúdezCésar Cerdan SánchezRaúl Céspedes ManzanedaJesús Javier Cristóbal RubioAgustín Díaz LópezMichael García LópezGregorio García MuñozJavier García PeñarandaManuel García SánchezBruno Hernández SebastiánJuan Carlos Herrero MarcoIván Iserte HortelanoCarlos López RodríguezEduardo Marimon MuñozHéctor Martín AguadoJose Manuel Mejías GalánAlberto Moral PérezSergio Nieto GómezMiguel A. Orenga VedriJuan Mª Ortiz MarotoRaúl Palmero PlumedSebastià Peris MarcoJonathan Piloña BonillaAarón Rams RodaFernando Rey BallesterJuan Carlos Sánchez RelucioMigueltxo Sarasa AlonsoCarlos Serra AlbiñanaFco. Rolando Serrano BracamonteSergio Simón ZapataFco. Alejandro Sotoca RuizSergio Suárez HernándezAndrés Valero GutiérrezSantiago Verdejo Milla


COMISSIÓ EXECUTIVA INFANTIL

Daniel Adrián Blasco

Manel García Núñez

Àlex Pérez Lacoba

Ángel Alfaro Esquer

Joan García Rueda

Izan Pérez Lacoba

Ángel Alonso Prats

Pau García Tamarit

Joel Pérez Oron

Kike Alonso Prats

Pau Gil Gil

Jose Miguel Pérez Oron

David Álvarez Vicent

Sergio Gimeno Álvarez

Eric Ratia de Haro

Marc Álvarez Vicent

Hugo González Gallego

Cesar Reolid Agudo

Erik Andrés Sánchez

Mario Granjo Francés

Alejandro Rey Belmonte

Álvaro Aucejo García

José Gualda Barrado

Hugo Rodríguez Sojo

Jordi Ballester Ferrer

Kiko Guillen Rodríguez

Iker Rodríguez Sojo

Iván Batalla Jordá

Asier Hernandez Espuig

Iván Sáez Carnicero

Sergio Batalla Jordá

Marcos Iserte Lechón

Jorge Salvador Gil

Nicolás Bataller Lacoba

Álvaro Jordán Perales

Manuel Sambernardo Becerra

Bruno Benito Vizcaíno

Álvaro López Ocerin

Adrián San Antonio Abad

Marco Benito Vizcaíno

Hugo Marti Jaraba

Iván Sánchez Rodríguez

Gerard Bonet Selles

Alex Martín Jurado

Luís Miguel Sarasa Carnicero

Pablo Brines Carrillo

Manel Martín Jurado

Diego Segovia Pastor

Aless Briz Orellana

Pablo Martín Sangüesa

David Serrano Cuesta

Dani Briz Orellana

Javier Maya Suárez

Robert Serrano Sánchez

Aarón Casas Hernandez

David Melo Porras

Héctor Solanas Vius

Edgar Casas Hernandez

Alberto Moral Piñol

Cesar Soto San Antonio

Adrián Cerdan Martín

Darío Moraleja Rustarazo

Edrian Sotoca Sánchez

Alejandro Céspedes Frach

Pablo Moraleja Rustarazo

Alberto Teruel Villarroya

Juan Céspedes Sancho

Alejo Muñoz Mauri

Mathis Tourron

Marcos Chorda Pastor

Adriá Navarro Merenciano

Gabriel Uribe García

Víctor Coba Reguillo

Hizan Nieto Rodríguez

Joan Vega Gil

Javier Escrig Castillo

Pau Núñez Castelló

Jorge Velasco Sánchez

Gonzalo Fontana Santibáñez

Iván Ordóñez Martínez

Oscar Verdejo Martos

Daniel Gallardo Pérez

Alejandro Orenga Martín

Carlos Verdejo Navarro

Rubén Gálvez Álvarez

Daniel Pans Alcaina

Cesar Abenezer Villalba Quesada

Izan Gálvez Álvarez

Álvaro Pardo Huerta

Alberto Villar Canelles

Asier Gálvez Pena

José Manuel Cejudo Micó

Diego García Anreus

Franz Santibáñez Hebenstreit

Aitor García Domínguez

Adrián García Martínez

Iván Acosta García / President infantil


CORT D’HONOR MAJOR

Ana Alicia Batán González / Fallera Major

Iciar Alcaina Martínez

AIrene lcaina Martínez

Raquel Anreus Solanas

MªBegoña Arguinchona Ereño

Pilar Argudo Gil

Andrea Aucejo García

Mª Luisa Barrado Rodríguez

Laura Bazataqui Gil

Begoña Belmonte Alonso

Mª Soraya Belmonte Edo

Mª Carmen Blasco Fernandez

Graciela Maria Bracamonte Porras

Yaiza Casas Munuera

Juana Castelló Huertas

Loli Castillo Munera

Mª Jose Carnicero González

Lorena Cortes Silva

Cristina de Haro Rodríguez

Noelia de la Rosa Pastor

Idoia Díaz González

Laura Espinosa Esgrig

Nuria Espinosa López

Teresa Fernandez Llopis

Marta Frach de la Cal

Carolina Fuertes Gallur

Verónica García Balaguer

Maria Emelina García Peñaranda

Andrea García Rueda

Monica Gimenez Fernandez

Lucia González Jordán

Yolanda González Martínez

Cintya González Torres

Lara Gracia González

Belinda Guerra García

Vanesa Gutiérrez Giner

Jennifer Hernandez Salvador

Ainara Juan Fernandez

Rosana Lacoba Morte

Ana Lacoba Rosua

Mª Luz Lacoba Torres

Teresa Lacruz Ros

Laura Lechón García

Silvia Lechón García

Sonia López Alegre

Laura Martín Burgos

Isabel Martín Leal

Karina Martín Martínez

Sandra Martínez Badal

Marta Mas Prades

Maria Mauri García

Virginia Mengibar González

Maria Mico Mérida

Montse Molino Hernandez

Ana Montalbán Leal

Ana Maria Morales Santamaría

Rosana Muñoz Camacho

Noelia Muñoz Medina

Patricia Muñoz Medina

Maria Mut Bertomeu

Guadalupe Navarro Moya

Amaya Nieto Gómez

Laura Oron Morillas

Cristina Ortega Cerezuela

Delia Pans Alcaina

Laura Pastor González

Vanesa Peláez Guzmán

Sonia Pérez García

Maria Pérez Roca

Paula Pérez Simón

Lorena Piñol Molina

Mª del Mar Rahona Navarro

Maria Rajadell Cañamache

Laura Rivero Gimeno

Sonia Roda Perona

Mª Jose Rodríguez Moreno

Silvia Rovira Gracia

Vanesa Ruiz León

Lidia San Antonio Abad

Sara Sangüesa Edo

Mª Jose Santibáñez Hernandez

Ana Santibáñez Pérez

Mª Jose Sarasa Carnicero

Sheyla Soriano Gómez-Pimpollo

Marilo Suárez Martínez

Isabel Torres del Campo

Ana Lorena Tudón Gómez

Clara Valero Martínez

Silvia Vázquez Clemente

Laura Verdejo Martos

Noelia Vicent Rosua

Marta Villalba Monferrer

Auri Villar Castro

Tania Zacarías Gutiérrez


Ada Fraj López / Fallera Major infantil

CORT D’HONOR INFANTIL

Cristina Abal Sánchez Irene Gimenez Meliá Daniela Noguera PaesaAlba Acosta García Paula Gimenez Meliá Leyre Noguera PaesaPaula Acosta González Carla González Gallego Alba Núñez CastellóAlba Adrián Blasco Lola González Rueda Neus Orenga MartínLeire Anguita Montesinos Rocio González Rueda Cristina Palomar LlorisIratxe Argudo Domínguez Laura González Torres Esther Pastor MateoAndrea Barrios Cabeza Zoe Goyeneche Calderón Judith Pastor MateoCristina Belmonte Muñoz Leire Granjo Francés Noa Peláez ValenzuelaPaula Benedi Rosua Tifany Gualda Barrado Marina Pérez SánchezAbril Benito Rahona Leyre Guirado Bonet Noa Pérez VivasCristina Blasco Ortiz Naia Hernandez Espuig Paula Ratia de HaroPaula Blasco Ortiz Ursula Hernandez Sebastián Amparo Rey BelmonteÁngela Bof Alfaro Lara Herranz Fernandez Helena Sáez CarniceroDaniela Bof Alfaro Eugenia Herrero Ruiz

Marian Sáez CarniceroMiriam Bonet Selles Daniela Iñiguez Hermosilla Sonia Salguero MorenoAitana Calza Becerra Nadia Juan Caballero Andrea Salvador GilRosanna Carnicero Rovira Andrea Lázaro Martínez Paula Sánchez RodríguezAitana Catalán Hilario Alejandra López Melgoso Ainhoa Sánchez VillarNaiara Catalán Hilario Sara López Merenciano Marta Sandoval OrellanaLaura Céspedes Frach Marta López Ocerin Ángela Sarasa CarniceroMar Céspedes Sancho Anna Llorens García Laura Segovia PastorAna Cosin Lacruz Candela Madrid Berna Neus Serrano BracamonteClaudia Cuesta Ponz Carmen Madrid Berna Maria Serrano CuestaAndrea Escrig Castillo Raquel Martín Meliá Marta Serrano GarcíaAitana Fernandez Espinosa Victoria Martín Sangüesa Nuria Serrano GarcíaAmelie Ferrer Ferrer Maria Martínez Badal Elena Simón MolinoNatalia Ferriz Cáceres Alba Martínez Guillamon Ainhoa Soto EspinosaSofía Fontana Santibáñez

Paula Martínez Sánchez Maeva Sotoca SánchezYael Fraj Roda Elia Maya Suárez Miriam Suárez HernandezNatalia Galindo Campos Ainhoa Mejias Agut Sara Toledo PuigÁngela Gallardo Pérez Lucia Mejias Nieto Silvia Toledo PuigSofía García Anreus Ariadna Méndez Argudo Sandra Tortajada RamírezÁngela García Ocasar Lucia Mesa Guerra Marta Uribe GarcíaInés García Ocasar Paula Mesa Guerra Sofía Vázquez De GabrielEva García Ortega Ainara Montes Sainz Selene Velasco SánchezZaira García Martínez Elena Moral Piñol Mª Teresa Villalba QuesadaIvonne García Sánchez Mar Morillas Piera Violeta Villar CanellesValentina García Zacarías Ofelia Morillas Piera Carlota Villar CanellesMaria Gil Campos Mª Jesús Muñoz Medina Aitana Zapater VicenteSara Gil Gil


SOCIS FALLERS

Antonio Adrián

Soledad Agut Núñez

Eduardo Alcaina Valero

Mª Carmen Alcaina Valero

Mª Concepción Alfaro Nava

Marisol Álvarez

Mª Jose Álvarez González

Ricardo Anguita Bueno

Pilar Badal Torrente

Clara Maria Batan González

Mª Ángeles Becerra Palomino

Verónica Belastegui Sánchez

Amparo Berna Serrano

Alberto Blasco López

Mª Amparo Blasco Rubio

David Brines Gómez

Alberto Briz Martínez

Teresa Cáceres Cáceres

Eva Calderón Alarcón

Eva Canelles Díaz

Mª Ángeles Carnicero González

Rafael Carnicero González

Amparo Carrillo Aguado

Pedro David Céspedes Manzaneda

Mª Ángeles Cuesta Arnau

M. Javier De la Calle Hernandez

Ana Espuig

Javier Escrig Cebrian

Aritz Fernandez Espinosa

Bibiana Ferrer Ballester

Ramón Ferrer Domingo

Lourdes Francés López

Eva Gallego Ortega

Fran Gálvez

Belén García Ramírez

Santiago García González

Sergio García Muñoz

Juan A. García García

Yolanda García Peñaranda

Sonia Gil Rosua

Ramón Gimeno Muedra

Ana Maria González Pérez

Fernando González Rubio

Juan Jose Goyeneche Andréu

Sergio Gualda

Jairo Hernandez Salvador

Silvia Hernandez Gorriz

Mónica Hilario Ruiz

Carlos Jaraba Clemente

Amparo Jordán

Gemma Juan Jordán

Jose Andrés López Alameda

Marga Martínez Susierra

Marisol Martínez González

Juana Victoria Martos Ramos

Antonio Mejias Galán

Javier Melo Faus

Manuel Méndez Carrillo

Gemma Merenciano Belis

Maria Merenciano Belis

Amparo Montesinos Ballesteros

Laura Núñez Martín

Maria Ocerin Gordillo

Begoña Orellana Fernandez

Inma Ortega Main-Espinosa

Elena Ortiz Subiron

Lourdes Paesa Camarasa

Ángeles Palmero

Juan Salvador Pans Casas

Juan Ramón Pascual Ferrer

Jose Miguel Pérez Arcas

Juanjo Pérez Sáez

Eduardo Pérez Vidal

Lourdes Porras Berti

Cristina Prades Herreras

Silvia Puig Pérez

Rosario Quesada Arias

Ola Ramírez Jurado

Eva M. Reguillo Mateu

Mónica Roca Bañuls

Ana Isabel Rodríguez Navarro

Jose Julio Rodríguez de la Torre

Silvia Rodríguez de la Torre

Raquel Rosua Vilchez

Mayra Rueda Berna

Pilar Ruiz

Vanesa Rustarazo Ortega

Iván Sáez Gracia

Nerea Sainz Majarro

Jose Sambernardo Soria

Blanca San Antonio Arroyo

Gemma Sánchez Díaz

Mayca Sánchez Díaz

Luís Miguel Sánchez

Rosabel Sánchez Pérez

Yolanda Sánchez Astasio

Mª Teresa Sánchez Carreño

Fco. Jesús Serrano Muñoz

Mª Jose Simón Gimenez

Arantxa Sojo Bazataqui

Carlos Solanas Armero

Mª Carmen Solanas Armero

Fco. Toledo Troya

Sebastián Velasco Gálvez

Miriam Vicente García

Luís Cesar Villalba de Encarnación

Fco. Villar Calatayud

Inma Vius Garcera

Isabel Vivas Villar

ENTREVISTES


Foto: Paco Quiles

ENTREVISTA A LA

FALLERA

MAJORINFANTIL

Foto: Juan Higueras


Quants anys tens i què estudies?

Tinc deu anys i enguany estic cursant el quint curs d’ensenyança primària.

Quines assignatures són les que més t’agraden i quines aficions tens?

Les meues assignatures preferides són les de llengua, tant el valencià com el castellà m’encanten. En el meu temps lliure m’agrada molt ballar al ritme de la música i, per descomptat, escoltar cançons, però sobretot, el que més m’apassiona és viatjar.

Ja han tingut lloc diversos actes fallers, com la proclamació o la presentació. Amb quin d’ells et quedes i com t’ho vas passar?

Els dos actes els vaig viure amb intensitat, m’agradaren moltíssim. Però si he de quedar-me amb un d’ells crec que triaria la presentació perquè va ser molt emotiva. M’ho vaig passar genial i vaig gaudir al màxim.

Quins són els teus gustos personals? Parla’ns del teu color preferit, els animals que més t’agraden...

M’agraden molt els complements, com per exemple les polseres, els anells, els collars... També trobe molt divertit disfressar-me. Pel que fa al meu color preferit, he de dir que em decante pel roig, perquè em resulta acollidor. Si he de triar un animal, m’agrada molt el cavall

perquè és lliure o l’ós rentador perquè és molt graciós.

des de quina edat formes part de la falla La Victòria? Per què et vas endinsar al món faller?

Forme part de la Cort d’Honor infantil de La Victòria des que tenia tres anyets, perquè m’agradava molt vestir-me de fallera i ballar amb la xaranga i a més a més als meus pares també els encantaven les falles. Així que ja fa set anys que sóc fallera, i sempre he estat a la mateixa comissió.

Té tan sols deu anys, però és sòcia de la falla La Victòria des que tenia amb tres anys.

Tota la seua vida ha conegut la festa fallera des de dins i és ara, en 2014, quan està

representant la seua comissió d’una forma immillorable. I és que quan Ada somriu es

converteix en la millor ambaixadora infantil als actes a què acudeix en representació

de la falla, acompanyada per Iván Acosta. És una xiqueta molt alegre i divertida, i eixa

mateixa intensitat amb què viu fa que siga una personeta molt sensible. Ja ens avança

que enguany serà la nit de la cremà més plorona de la història de la nostra comissió...


Com portes el tema de posar-te amb el vestit regional valencià tantes vegades?

Realment ho porte molt bé, perquè disfrute moltíssim amb el vestit de fallera, i tot i que de vegades em molesten un poc els rodets, no m’importa perquè hi estic a gust.

Per què decidires presentar-te a fallera major infantil?

Perquè volia representar la meua falla i demostrar que sóc una gran fallera.

Et sembla molt diferent viure les falles com a fallera major que com a una xiqueta més?

Sí, em pareix molt diferent perquè el fet de ser fallera major et dóna una responsabilitat molt gran, ja que en qualsevol acte representes la teua falla. A més, vius amb molta més intensitat l’exercici faller, en un any en què coneixes altres fallers i gaudeixes amb noves experiències que crec que recordaré per sempre.

Com és la teua relació amb la resta de representants de La Victòria?

Realment hem fet un bon grup i els estime molt. Són com una segona família.

Quin acte faller esperes amb més entusiasme?

L’acte que esperava amb més ganes era la presentació, però ara que ja ha passat, espere amb il·lusió la setmana fallera.

i com avalues els actes de la comarca als que has assistit? Et va agradar la presentació de la Federació Junta Fallera de sagunt? Algun dia et veus tu com a màxima representant de les falles del Camp de Morvedre?

Els actes als que he assistit de la resta de falles del Camp de Morvedre m’han agradat molt, perquè hem estat totes les comissions juntes. Precisament, l’acte d’exaltació de les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt va ser molt bonic, emocionant, en tindre lloc en un monument tan emblemàtic com és el


Teatre Romà de Sagunt. I algun dia m’agradaria ser la màxima representant de les falles de la comarca, per suposat!

Has fet amics d’altres falles?

Sí, n’he fet molts. M’ho passe súper bé amb ells.

L’any passat, la falla La Victòria va guanyar el màxim guardó de les falles infantils de la comarca. Esperes que la història es repetisca enguany?

Seria una gran alegria, clar que sí. Espere viure eixe moment tan divertit i alegre en el meu any.

Has visitat ja la falla al taller? Què t’ha paregut?

Si, vaig estar abans de les vacances de Nadal al taller de Xesco i la falla em va agradar moltíssim, em pareix molt bonica tot i que encara estava sense pintar.

Ja saps quin ninot vols emportar-te a ta casa?

Si, ja en tinc un pensat.

Penses que ploraràs molt la nit de la cremà o serà en un altre moment quan no podràs contindre les llàgrimes?

T’assegure que la nit de la cremà ploraré molt, molt i molt. Però no descarte plorar en altres actes, perquè la veritat és que sóc molt sentimental.

Ara que el teu somni de ser fallera major ja s’ha fet realitat, que et faltaria per a què el 2014 fora un any redó?

Pense que el més important de tot és que les persones que volem tinguen salut, així que el que li demane al 2014 és salut per a tots.

Foto: Paco Quiles

ENTREVISTA AL

PRESIDENT

INFANTIL

Foto

: Ju

an H

igu

eras


Quants anys tens i què estudies?

Enguany he començat l’institut, estudie primer d’ESO i tinc 13 anys.

Quines assignatures són les que més t’agraden? i les que pitjor portes?

La meua assignatura preferida són les matemàtiques i la que menys m’agrada és la plàstica.

A què dediques el teu temps lliure? o dedicaves, si és que abans de ser president feies més activitats que ara...

La veritat és que ser president infantil comporta les seues obligacions, però encara tinc temps per a fer el que més m’agrada, jugar al futbol sala. Enguany estic jugant a l’equip del Club Morvedre.

Quins són els teus gustos personals? Tens alguna mascota a casa?

El meu color favorit és el blau i l’animal que més m’agrada és el gos, però a casa tinc un conill que s’anomena Wally. El vull molt!

Quan decidires formar part del món faller? Per què?

Em vaig apuntar a la falla l’any 2010, quan tenia 9 anys, perquè els meus pares, la meua

germana i jo volíem fer alguna cosa nova i sempre ens havia agradat la festa fallera, així que ens vàrem animar a fer-nos membres de la falla La Victòria.

tens molts familiars fallers?

Si, tinc molts en la nostra falla, però en la Rodrigo també tinc família.

Iván Acosta va experimentar un canvi notable fa uns anys. No li agradaven les

falles quan era menut, fins que tota la seua família es va apuntar a la falla La

Victòria. Ara, quatre anys després, està al capdavant de la part infantil de la nostra

comissió i espera mantindre els bons resultats dels últims anys per a celebrar com a

president infantil una vegada més el triomf de la secció especial i ser mantejat amb

els banderins el 16 de març. Iván es porta genial amb els altres xiquets de la falla i

de la resta de comissions de la comarca, on ha fet bons amics, que de segur seguiran

sent-ho després d’aquest exercici faller.


Havies pensat alguna vegada ser president infantil? Per què enguany?

No ho havia pensat mai perquè de menut no m’agradaven molt les falles, però ara que ja sóc més major m’he acostumat a la festa i he aconseguit que m’agraden.

Et sembla molt diferent viure les falles com a president?

Sí, molt més, perquè he conegut a gent que s’ha convertit en amics molt importants per a mi.

Ara que han passat les festes de nadal i estem molt a prop de les Falles, ja han tingut diversos actes fallers a La Victoria. Com els has viscut? Era com els esperaves?

La presentació i la proclamació foren moments especials, però el dia de l’elecció m’ho vaig passar molt bé i de segur que no l’oblidaré mai. Fins ara he viscut tots els actes amb alegria i amb molta intensitat. Sense dubte, no esperava viure’ls com els he viscut: han sigut molt millor del que mai haguera pogut imaginar.

i la resta d’actes fallers de la comarca?

Igual, però m’han agradat més els de la meua falla.

Has fet molts amics d’altres comissions?

Si n’he fet molts, però ja coneixia alguns de quan anava al col·legi. La veritat és que em porte molt bé amb tots i ens ho passem genial quan estem junts.

Com és la teua relació amb la resta de representants de la Falla La Victòria?

També és molt bona. Tant Ada, com Isaac i Ali em tracten molt bé.

Com creus que aniran els actes que queden? Quin d’ells esperes amb més entusiasme?

Crec que aniran molt bé, com tots el que he viscut fins ara. Espere amb molt entusiasme la Nit d’Albaes, la Crida i, per descomptat, la Setmana Fallera. En ella espere divertir-me molt amb tots els xiquets i xiquetes de la falla.


Jahas vist com està quedant el monument “Encara estem a temps de frenar el canvi climàtic”, al taller de xesco Gil?

Sí, m’agrada molt com està quedant. Vaig estar al taller a finals del mes d’octubre i vaig comprovar el treball que està fent Xesco. Sols l’he vista sense pintar de moment, però ja poguérem vore com quedarà muntada, amb tots els ninots en conjunt.

Creus que tornarem a guanyar per tercer any consecutiu? Com visqueres l’any passat la victòria com a faller de base?

Jo crec que sí i si fóra així, em posaria molt content, perquè seria ja el tercer any que aconseguim el primer premi de la màxima secció i això és molt difícil. Les altres vegades ja vaig celebrar el triomf amb molta felicitat, però espere que enguany puga celebrar la nostra victòria com a president infantil.

Has pensat ja quin ninot t’emportaràs a casa?

Sí, però és una sorpresa i no vaig a dir res.

un desig?

Espere compartir amb tots les festes falleres: amb els fallers menuts i amb els majors, amb els socis, amb els veïns i amb qualsevol persona que ens visite. A tots ells els convide a participar en les nostres festes i a viure intensament amb tots nosaltres tots els actes que encara queden per davant. I en general, al 2014 li demane que siga un bon any, tant faller com per a la meua vida. I com no, que visca la Falla La Victòria!


Foto: Paco Quiles


Quina edat tens, si no és cap indiscreció...?

Tinc vint-i-tres anys. Així és que, de moment, no és cap indiscreció, jaja.

defineix-te en unes poques línies; parla’ns de la teua personalitat. Sóc una persona familiar i tranquil·la, molt alegre i amiga dels meus amics. No obstant això, he de dir que sóc una miqueta cabuda.

Quines són les teues manies i les teues virtuts?

La veritat és que no sóc una persona maniàtica, o almenys això crec jo! Pel que fa les meues virtuts, no hauria de ser jo qui les diguera, però em considere una persona fidel, sincera i constant.

A què et dediques?

Fa uns mesos vaig acabar els estudis del cicle formatiu de grau superior de màrqueting i comerç a l’institut Jorge Juan. Actualment estic sense treball, així que puc dedicar-me amb molta intensitat a representar la meua estimada comissió.

Quines són les teues aficions?

M’agrada llegir, els treballs manuals, quedar amb els meus amics, anar al casal...

Aquesta és la segona vegada que eres la màxima representant de La Victòria. Per què t’animares a repetir en el càrrec?

La veritat és que no estava entre els meus plans. Quan es va tancar la primera convocatòria i vaig vore que no teníem fallera major, vaig parlar amb el presi i li vaig dir que estiguera tranquil perquè segur que alguna fallera s’animaria a ser-ho. Li vaig prometre que, si no se’n presentava cap, ho faria jo... I com que les promeses cal complir-les, ací estic de nou!

Què esperes del teu segon regnat? El viuràs d’una manera diferent que en 2011?

No es pot comparar un regnat amb un altre perquè encara que els actes són els mateixos, l’experiència és un grau i es viu tot amb una altra intensitat. L’any 2011 va ser un gran exercici per a mi, i espere que, com a mínim, aquest any siga com aquell.

Alicia Batán ja va representar a La Victòria durant les falles de l’any 2011.

L’experiència del seu anterior regnat està fent que aquesta jove fallera visca tots els

actes de l’exercici actual amb intensitat, alegria i entusiasme. Unes característiques

pròpies d’ella, perquè Alicia sempre afronta la vida amb una vitalitat que fa que tota

la gent que està al seu voltant estiga alegre i que siga feliç. I és que aquesta bellesa

de 23 anys amb cor meitat gallec, meitat valencià, contagia optimisme per allà on

va. Més enllà de la seua procedència geogràfica, ha demostrat durant els anys que

porta a La Victòria que és una valenciana en cos i ànima, perquè sempre està al casal

i entén la festa fallera com un aspecte dinamitzador clau de la cultura valenciana al

llarg de tot l’any i no només el mes de març.


una gallega com tu, per què es va endinsar al món faller i quan va ser?

Va ser fa 7 anys. Quan vaig arribar ací, poc coneixia d’aquest món, però només punt el vaig conéixer, em cridà l’atenció i vaig decidir fer-me fallera. I com no, de La Victòria.

Què són per a tu les falles?

Per a mi les falles no són solament una festa d’una setmana. Les falles són el fruit del treball i de l’esforç d’un grup de persones que durant tot l’any es deixen la pell per mantindre viva la nostra cultura.

És molt diferent viure la festa com a fallera major?

Sí, perquè es viu la festa al llarg de tot l´exercici. Cada setmana tenim com a mínim un acte a què assistir. És un any molt intens, però sobretot, un any molt bonic en el que per sort he conegut a persones molt especials, amb les que tinc la sort de compartir molts i bons moments.

Està sent difícil compaginar la teua vida personal amb la del càrrec?

No vaig a negar-te que hi ha moments en què sí que em costa un poc, però amb una miqueta d’organització hi ha temps per a tot. El que més m’ajuda és la paciència i el suport de la meua família i els meus amics.

Com has viscut els actes que ja hem passat?

Amb molta alegria i il·lusió. Passa tot molt ràpid, com ja vaig comprovar en 2011, així que intente viure-ho tot al màxim. En què pensaves quan pujaves a l’escenari en la teua presentació?

En la fortuna que he tingut per poder pujar de nou a l’escenari com a màxima representant de La Victòria i en la meua gent. Va ser un dia molt especial, no podia parar de somriure (i de plorar també... jaja). Estava molt feliç!


Quin va ser el moment més emotiu?

Sense cap dubte, els moments de les sorpreses. Enguany tot han sigut sorpreses, però sorpreses de veritat! Mai haguera pogut imaginar que els meus cosins, Manuel, Pilar i Pilar Junior, vindrien des de Galícia per a pujar-me la banda i, a més a més, que ma mare em portara gaiters: increïble... Els representats de l’any 2011, que de nou m’acompanyaren en eixe dia tan important; els meus súper amics recolzant, com diuen ells, a la seua “cachorrica”, com sempre deixant-me sense paraules... i què dir de l’exaltació? La millor exaltació que podia somniar. Gràcies Peter!

Com has viscut la resta d’actes fallers de la comarca que han tingut lloc de moment?

Per desgràcia no vaig poder assistir a l’exaltació de les nostres màximes representants, però intente que tots i cadascun de la resta d’actes siguen inoblidables. Com ja he dit, un any pareix d’entrada molt llarg però, quan una és conscient de com passa de ràpid el temps, ja ha passat tot i per això cal viure-ho tot amb la màxima alegria i il·lusió possible.

Parla’ns de la teua relació amb els altres representants de La Victòria.

Què puc dir de les tres persones amb les que estic compartint aquest regnat! Isaac, el meu president i amic, sempre està pendent de nosaltres, fent que tot siga molt més fàcil; està treballant de valent. Els “peques”, Ada i Iván, ens acompanyen a tots els actes, no se’n volen perdre cap. Són uns solets de xiquets, estic encantada de tindre’ls al meu costat. Sense cap dubte, ells fan que cada segon siga encara més especial que l’anterior.

Quin és l’acte que esperes amb més entusiasme?

La Nit d’Albaes és un dels actes que més m’agrada, em resulta un acte molt emotiu.

Què esperes de les falles del 2014?

Espere que cadascun dels fallers i socis gaudisquen de la nostra festa com estic fent-ho jo.


Què canviaries de la festa?

Jo no canviaria res. En tot cas, que no s’acabara mai.

Has visitat o has vist en alguna foto com està quedant el monument gran, de Francisco Fuentes?

Sí, m’agrada molt com està quedant la falla. Els germans Fuentes són bons artistes, i estic convençuda que obtindrem amb el seu monument un resultat molt bo.

L’any passat no va poder ser, estiguérem a punt de fer un doblet i per uns pocs punts ens quedarem a les portes del primer premi de la secció Especial en el monument gran. Enguany, la competència també és molt dura entre les cinc comissions que planten a la màxima secció. Penses que guanyarem?

No et negaré que m’agradaria que per fi aconseguirem fer un doblet, però això mai se sap. El que sí que puc dir amb seguretat és que,

tant si ho aconseguim, com si no, per a mi el 2014 és i serà un any inoblidable.

Has pensat ja quin ninot t’emportaràs a casa?

Encara no ho tinc massa clar. Segurament fins que no estiga la falla plantada i la mire amb deteniment no em decidiré.

A punt d’entrar ja en la recta final i en la setmana més important de les Falles, faries alguna crida als fallers de la comissió?

Tan sols demane que continuem com fins ara, que tots els fallers continuem units, treballant en equip, de tot cor i portant sempre el nom de la nostra falla amb orgull.

ENTREVISTA AL

PRESIDENT


Enguany acaba la teua presidència, com valores aquests dos anys?

Per a mi, han sigut dos exercicis molt gratificants. La veritat és que he pogut conéixer gent meravellosa que no només es quedaran com a companys d’any, sinó que seguiran sent amics. I amb la meua comissió, he de dir que he tingut un suport incondicional de tot el món i per això estic molt agraït.

tornaràs a ser president?

Sincerament, sí. Ha sigut un gran honor per a mi ser el president de la falla La Victòria i sé que tornaré a ser-ho tard o d’hora.

A què dediques el teu temps lliure, si és que en tens?

La veritat és que molt de temps lliure no he tingut durant aquests dos anys, però quan el tinc practique esport, jugue al futbol i al pàdel. Una altra de les meues aficions és quedar amb els meus amics, als quals precisament tinc prou abandonats amb la presidència.

Quan decidires formar part del món faller? Per què?

No ho vaig decidir jo, ho decidiren els meus pares, ja que els membres de la falla La Victòria venien a comprar a la botiga que tenia la meua família i van convéncer els meus pares per a apuntar-nos. Per aquella època jo tindria uns 8 anys, més o menys. Així que puc dir que porte tota la meua vida vinculat la falla. Ara tinc 29 anys, i ha plogut molt des d’aleshores, ja que al llarg dels anys hem viscut moments amargs, com la desaparició de la comissió durant tot un any, però també hem viscut moments que quedaran gravats en la nostra memòria com per exemple quan vam guanyar per primera vegada un primer premi de la secció especial.

tens molts familiars fallers?

En la falla tinc els meus pares i la meua germana que, com he dit abans, es van apuntar amb mi. També hi estan els meus cosins, que s’hi van inscriure quan mon pare va ser el president ara fa sis anys.

Amb tan sols huit anys, la seua família va entrar de colp a la falla La Victoria, animats

per la insistència dels fallers que acudien a la seua botiga a comprar productes per a la

falla. 21 anys després, Isaac Mas ha sigut un dels presidents més joves que ha tingut la

comissió en la seua llarga història, però no per això podem dir que no ha tingut decisió

i vàlua, sinó més bé tot el contrari. Ha tingut dos bons mestres: un d’ells a sa casa, son

pare, que va ser president fa sis anys; l’altre, Miguel Ángel Segovia, qui el va precedir en

el càrrec. Amic dels seus amics, bona persona i treballador com el que més, Isaac es defi-

neix a si mateix com poc tranquil, però el ben cert és que la seua serenitat, responsabilitat

i compromís amb la falla La Victòria han fet que els seus dos anys de direcció hagen sigut

inoblidables per a tota la comissió.


Què et va animar a ser president?

Ho tenia molt present, volia ser president de la falla i més després de vore mon pare i Miguel com ho portaven tot. Volia agafar jo el relleu i va ser pensat i fet. En les falles del 2012 vaig dir: “L’any que ve jo, president”, i així va ser.Quina és la part més dura de ser president?

Jo pense que no hi ha parts dures, simplement és dedicació, tindre paciència i saber estar, perquè la comissió és molt gran i no tots opinem de la mateixa manera. Sempre hi ha coses i punts de vista que potser no t’agraden, però que són totalment respectables.

Has tingut un molt bon conseller, ton pare... Què destacaries d’ell i quins són els millors consells que t’ha donat?

Sóc dels que pensa que sense ell la falla no hauria crescut tantíssim després de la parada que vam tindre en 2004. I què destacar de mon pare? Moltíssimes cosses, la veritat. Ha sigut l’espill on he pogut mirar-me, no sols per a ser president, sinó en la meua vida en general, on he intentat fer les coses com ell ho haguera fet. A més a més, voldria agrair tant a ell com a Miguel Ángel que hagen fet una estructura molt forta per a mi i per a la falla, perquè han sigut incansables i treballadors, tant en els seus anys de presidents, com en els meus.

Et sembla molt diferent viure les falles com a president?

Per suposat, ser faller de base, que vol dir col·laborar i no sempre és així: si t’abelleix vas a la falla; si no t’abelleix, no. Però el fet de ser el president és viure-ho tot intensament, amb compromís, responsabilitat, serenitat i sobretot, sempre representant la teua gent i la teua falla. Com estàs vivint els actes fallers d’enguany, tant en la falla La Victòria com en la resta d’actes de la comarca del Camp de Morvedre?

La veritat, més tranquil que l’any passat. El primer any vas molt perdut, fins i tot tenint ajuda. I en aquest segon exercici planifiques les coses amb una altra visió, amb més tranquil·litat, i sempre sabent que arribes a fer-ho tot, malgrat que jo no sóc una persona molt tranquil·la, ja que em pose nerviós amb molta facilitat.


Quin acte esperes amb més entusiasme d’aquestes falles?

No podria escollir-ne cap. Són tots especials, cadascun amb la seua importància. Però si he de triar-ne un, seria la nit de la plantà, on ix a la llum el treball d’un any sencer i es veu l’esforç de tot i de tots.

Cóm és la relació amb les altres comissions?

Tant el passat exercici com en aquest, he tingut una relació molt bona amb la resta de comissions. Està clar que hi ha més afinitat amb alguns, però per norma general em porte de meravella amb tots els presidents, presidentes i falleres majors de les trenta comissions, així com també amb els membres de Junta, on tinc vertaders amics.

Com és la teua relació amb els altres representants de La Victòria?

No havia tingut ocasió de dir-ho encara, però estic molt content i feliç dels sis representants que he tingut en els meus dos anys com a president. En 2013 vaig tindre un equip increïble amb Óscar, Ainhoa i Mari Carmen: vam passar grans moments que recordarem sempre els quatre.

D’igual manera, enguany he tingut la sort de tindre a Iván i Ada, que són dos xiquets fabulosos. Els dos van començar amb un poc de vergonya, però a poc a poc han anat perdent-la i ja tenen confiança amb nosaltres. Ara passem moments molt divertits. Amb Ali, he format un equip perfecte, ja que tenia el plaer de conéixer-la des de fa uns quants anys, però enguany l’he coneguda molt més a fons i la veritat és que estic totalment convençut que forjarem una molt bona amistat. De tant en tant compartim rialles, nervis i fins i tot plors, però Ali sempre està quan la necessite i ella ja sap que sempre em tindrà al seu costat quan faça falta.

No vull oblidar-me dels pares dels menuts, que han sigut i estan sent per a mi els meus segons pares, sempre atents a qualsevol hora i moment.

Què penses dels monuments que plantarem enguany?

Pense que són encara millors que els de l’any passat. Els de 2013 van ser molt bons i bonics, però a mi m’agraden molt els d’enguany. Esperem amb moltíssimes ganes el dia 14 de març per a vore’ls plantats.

Que li demanes al 2014?

Li demanaria que fóra com a mínim com el que vam passar l’any 2013, on vam tindre un ambient faller increïble, amb dos monuments espectaculars, revetlles molt bones i divertides però, sobretot, demane que tothom puga gaudir de la festa i que ho passen el millor possible.

Foto

: Pac

o Q

uil

es

LES NOSTRES

FALLES


A R T I S TAFRANCISCO FUENTES

C R Í T I C AVÍCTOR COVA

PACO QUILES

LA CORT DEL

FARAÓSECCIÓ ESPECIAL

Foto: Isaac Mas


Enguany volem comunicarel que succeeix a la nostra ciutatEls embolics dels políticsi la partida que sempre estan jugant

La primavera la sang va alterari l’oposició va fer reunióUna moció de censura va sonarI en res es va quedar

Encara falta molt de temps Per a les pròximes eleccionsI ja van prenent posicionsA la cort del faraó

Tot comença en una disputaper agafar la batutaVolen sortir airososper a viure majestuosos

Al nostre poble l’Ajuntamentmoltes obres ha començatAlgunes no les ha acabati altres, les ha cagat

Els nostres joves volen reivindicarque no volen marrons heretatsVolen un futur amb dignitatI que no apareguen perills amagats

INTRODUCCIÓ

Foto: Isaac Mas

Foto: Isaac Mas


A l’imperi saguntímals temps estan patintEl nostre faraó comença a patirI al seu regnat vol posar-li fi

Molts embolics té Castelló al capPerquè en massa assumptes està ficatAlcalde de la ciutat; de les Corts diputatI en el port comercial, amb autoritat

L’alcaldia vol abandonar i càrrecs ha de fixarl’Ajuntament i el port haurà de deixarPer a les Corts, emigrar

Sergio Muniesa alé li està donantperquè secretari general l’han nomenatA les pròximes eleccions és el candidati no vol problemes al seu mandat

Maribel Sáez al seu costaten el càrrec l’ajudaràHo acomplirà amb entusiasmesostenint la vara del comandament

CIM I COS

CENTRAL

Foto: Isaac Mas

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Els militants del PSPV volen manari soterren les velles glòries del partitper vore si a la fi capten votantsperquè tornar a governar és divertit

Els del Bloc continuen esperantser claus per poder governarAra Compromís s’han anomenatmentre critiquen el Partit Popular

Els de SP obliden la segregaciói també canvien de denominacióAra es diuen Iniciativa Portenyamentre paren de llançar al foc llenya

A Sagunt el centre Mario Monrealtres milions d’euros s’ha emportatEns ha deixat la cultura sense un reali al Port una vegada més li ho han furtat

Al Port reclamen un tramviaper pujar fins a la població veïna,en lloc de millorar el servei d’AVSAque opera de forma més que roïna

Els de Segregació Portenyas’han disfressat de romansa vore si enganyen els governantsper invertir al Port com abans

1ª ESCENA

PREPARENEL SEU FUTUR

Foto: Paco Quiles


D’Europa el major parc industrialen la nostra ciutat se suposa que estàRates, matolls i faroles són un bon materialPels gats menjar i els lladres coure furtar

Demanaven per la terraun preu celestialI amb els temps que correnEncara està prou car

Tots els matins Davinia Bonoamb llet de burra es banyaperquè l’aigua és cara i no funcionala dessaladora del govern d’Espanya

La ministra no volia el transvasamenti la Calero li va seguir el corrent,35 milions d’euros, serà l’enfonsamentdel nostre Ajuntament gens valent

2ª ESCENA

LES OBRESFARAÒNIQUES

SÓN UNA KAGÀ

Foto: Isaac Mas


El handbol local fa molts anysque a la divisió d´honor va militarI per no tindre el pavelló cobertel baixaren a primera nacional

Un ovni construïren i tornaren a pujarI ara per capacitat ens volien baixarDavant el cementeri un nou pavelló,el PP té paralitzada la seua construcció

D’una altra galàxia ací somquan fem els pavellonsLa nau de Star Trek el nou pareixPerò sense sostre, envelleix

Els ciutadans de Saguntestan esculpint una figura:l’anomenen el “Kaguetom”per atraure millors inversions

Almenys el Pla Mixt d’Ocupaciótreball i millora urbana ha donatPerò tres mesos són molt pocsI al Servef els treballadors han tornat

Una nova llum il•lumina la ciutati les olimpíades han començatEn ella cremen l’excés de gasi els jocs els patrocina Saggas

Les disciplines olímpiquesací són molt especials:La solta d’ànecs i el pal engreixatla boxa a la Tinença d’Alcaldiai les regates pluvials per la ciutat

Els iaios mostren amb alegriala continuació de la seua dinastiaEl nano a les cucanyes aniràperò les festes no li les deixaran canviar

Els de SP la nit de la xopàla seua bandera volien col•locarAlguns festers no els van deixarel seu feu no és pot tocar

La competició de les regatesal nostre barri es disputaAmb pluja i quatre gotestot s’inunda i de merda s’embruta

Foto: Isaac Mas


Alberto Fabra està molt preocupatpel desastre que amb RTVV ha ocasionatLa demagògia serà l’eina per retallarqualsevol servei, excepte el sou dels diputats

Tan gran va ser la retalladaQue un cuiner que tenia abansDe xofer li van col•locarperquè l’anara assessorant

La Comunitat està arruïnadapels projectes mastodòntics de CampsEducació i Sanitat diu Fabra que mantéi els barracons continuen estant

A Madrid els nostres diputatsla crisi no saben superarllancen polèmiques sense trellatperquè no parlem de veritat

No contents amb el que cobrenels seus gintònics s’han subvencionatestan bufats i no se n’adonenque l’avortament és fonamental

I el pròxim que faranserà posar-se al seu honorun menú a la cartaen un restaurant famós

3ª ESCENA

F A B R AN E C E S S I T A

ACOMPANYANT

4ª ESCENA

E L S NOSTRESDIPUTATS


Amb la falla vos volem conscienciar,perquè el nostre planeta està malalt.És el virus del canvi climàtic,que entre tots hem ocasionat.

És un problema de tota la societat,encara no estem conscienciats.Si entre tots no ho intentem arreglar,problemes més grans va a ocasionar.

L’energia és la nostra vida,ja que l’utilitzem tot el dia.A algú donem una alegria,quan factura amb soltura.

Cada vegada més energia necessitemi per produir-la més contaminem.Les energies renovables són el futuri si el petroli no utilitzem, els governs fotrem.

Tot comença a la nostra llar,aprenguem a consumir i reciclar.Cada any, tot està més car,perquè els imposts ens han pujat.

Moltes coses perdrem,principalment a la natura,ja que la contaminaciódevora amb massa soltura.

L’escalfament del nostre planeta,principalment a la mar afecta.Quantes meravelles perdrem,si no reaccionem a temps.

Des d’ací fem una cridaperquè encara estem a temps.Si tots posem un poc més,el nostre planeta salvarem.

I ara el nostre jove faller,ens contarà a tots un conte.Perquè s’adone el mon sencer,que la terra es mor massa prompte.

A R T I S TAXESCO GIL

C R Í T I C AVÍCTOR COVA

DANIEL PANS

ENCARA PODEM FRENAR

EL CANVI CLIMÀTICSECCIÓ ESPECIAL


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Al fons de la mar estan de festa. Ha nascut una sireneta, que bonica és! Els seus pares estan molt contents perquè les seues germanes manifesten la seua alegria i no paren de nadar, revoltant i somrient al seu costat.

Els dofins salten feliços, fan les seues millors piruetes, ja que l’ocasió és excepcional. El polp utilitza tots els braços per a llançar caramels a grapats. Des de dalt un xiquet que busseja observa la festa i, a la superfície, una xiqueta gaudeix del bany de tan meravellós dia.

La sireneta va anar creixent i en una revisió del metge li van diagnosticar una rara malaltia: “la febre de la contaminació”. Es tracta d’una dolença molt estranya que prové de la superfície i que si no s’anul·la, pot contaminar tota la mar.

Fins i tot, els mars tropicals poden veure’s molt afectats, perquè són molt delicats i aquesta malaltia podria tindre conseqüències molt greus. A més a més, podríem perdre el bonic arc de Sant Martí que formen els corals i els seus delicats i majestuosos pobladors marins, com el cavallet de mar o l’estrela.

Als pols es veuen els pingüins molt feliços amb els seus esmòquings. Els ossos polars tampoc s’ho passen malament jugant amb els esquimals. Ells estan assabentats de la malaltia de la sireneta així que intentaran fer una cura per salvar-la i evitar els desastres que poden ocórrer si no aconsegueixen curar-la a temps.

UN CONTE DEL FALLER

DANIEL PANS

ALCAINA

LA FEBRE DE LA

CONTAMINACIÓ


La balena, grosseta i molt simpàtica, com sempre troba la solució: els humans tenen la clau per a parar el amb el problema de la contaminació.Els ossos polars avisen els esquimals que si volen ajudar-los a salvar-se, els humans han de cuidar el planeta Terra. No van tardar ni un segon a salvar tota la població terrícola.

Increïblement, de sobte la sireneta va millorar d’aquesta malaltia que durant tants anys ha fet tant de mal. Els animals van poder tornar a viure en pau, els corals, els pingüins, els dofins, ja estan salvats. No obstant això, tota la brutícia que ha quedat quedarà per sempre, per tant, hem d’evitar la contaminació perquè el planeta i els éssers vius perduren per molts anys.

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco QuilesFoto: Paco Quiles

EXERCICI ACTUAL

Foto

: Pac

o Q

uil

es


E L E C C I Ó

Foto: Paco QuilesFoto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


P R O C L A M A C I Ó

Foto: Paco Quiles


FALLERES MAJORS

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


EXALTACIÓ FFMM FJFS

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras


SETMANA CULTURAL

Foto: Juan Higueras


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Juan Higueras


9 D’OCTUBRE

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Juan Higueras


Foto: Paco Quiles

Foto: Juan Higueras


P R E S E N TA C I Ó

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras


Foto: Juan Higueras

Foto

: Ju

an H

igu

eras


Foto: Juan Higueras

Foto: Paco Quiles


NADAL

Foto: Isaac Mas

Foto: Isaac Mas


Foto: Isaac Mas

Foto: Laura Pastor


PREMIS AC FALLAFoto: Isaac Mas

Foto: Laura Pastor

Foto: Laura Pastor

Segon premi en concurs de fotografia

Segon premi en concurs de fotografia Tercers en pàdel


LA VICTÒRIA

Vicente Cuenca després de jugar la final de tennisi classificar-se al segon lloc.

Foto: Isaac Mas

Foto: Isaac Mas

RECORDS GRÀFICS

Foto: Manolo García


MONUMENT INFANTIL

Lema: “La vida és un encant”Artista: Xesco Gil

1er premi de la Secció Especial

Premi a la Millor Pintura i a la Millor Falla de Sagunt 2013

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles


MONUMENT GRAN

Foto: Isaac Mas

Lema: “La crisi, quin espectacle!”Artista: Francisco Fuentes

2n premi de la Secció Especial

Premi Enginy i Gràcia


Foto: Paco Quiles


Foto: Isaac MasFoto: Isaac Mas

Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles

Foto: Isaac Mas


CELEBRACIÓ DELS PREMIS

Foto: Paco Quiles

Foto: Anabel Rodríguez


Foto: Juan Higueras


Foto: Rafa Reolid



Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


NIT DE LA PLANTÀ

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


DECORACIÓ DEL CARRER

Foto: Paco Quiles

Foto: Auri Villar Foto: Cristina de Haro


BATEIG FALLA INFANTIL

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


NINOT INDULTAT

Foto: Paco Quiles Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


C A V A L C A D A

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Isaac Mas


Foto: Paco Quiles

Foto: Anabel RodríguezFo

to: I

saac

Mas


PRESENTACIÓ DEL LLIBRET I MAQUETES

Foto: Paco Quiles

Foto: Antonio J. Fresno


PREMI LLIBRET

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


ALTRES ACTES

Foto: Auri Villar

Foto: Auri Villar

Entrà de la Murta

Creu de Maig


Foto: Auri Villar

Foto: Auri Villar

Nit d’Albaes

Nit d’Albaes


CRIDA

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


SETMANA FALLERA

Programa Onda Cero

Escriptor del conte de la falla infantil, Hugo Román Visita GiletVisita Faura

Foto

: Mar

ia M

auri

Foto

: Mar

ia M

auri


Passacarrers El PortVisita de Laura Pastor com a

dama de FJFS

Nits de Falles

Nits de Falles Nits de Falles

Foto

: Pac

o Q

uil

es


Foto

: Pac

o Q

uil

es


Globotà

Globotà

Traca de caramels



Foto: Isaac Mas


Comiat del monument

Ofrena

Comiat del monument

Foto

: Pac

o Q

uil

es

Foto

: Pac

o Q

uil

esFo

to: A

uri

Vil

lar

Foto

: Pac

o Q

uil

es

Ofrena


Comiat del monument

Parlant amb la Merkel

Menjar dia Sant Josep

Foto: Auri Villar

Foto: Cristina de Haro

Foto: Paco Quiles


CREMÀ

Foto: Paco Quiles

Foto:Auri Villar


Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

NOUS FALLERS


NOUS FALLERS

Abril Benito Rahona

Alejo Muñoz Mauri

Nicolás Bataller Lacoba

Aitana Catalán Hilario

José Manuel Cejudo Micó Manel García Núñez

Valentina García Zacarías Isaias Jurado Domínguez

Víctor Coba Reguillo

Laura Céspedes Franch

Alejandro Céspedes Franch

Manuel SamBernardo Becerra

ASSAJOSLITERARIS


PACOQ U I L E ST U D Ó N

Periodista i delegat

de Comunicació de

l’AC Falla La Victòria

ALEGRIAPER UNA FESTA D’INTERÉS

T U R Í S T I C

N A C I O N A L

Organitzar un llibret de falla és una tasca

costosa, però ho és més encara el de la falla La

Victòria, sobretot amb el llistó tan alt que va

deixar un gran faller i millor persona, membre

d’aquesta comissió, que posava tota la seua

passió i amor per les falles en la realització

d’aquesta publicació. I la va portar fins al més

alt, aconseguint el reconeixement amb llocs

destacats en els concursos organitzats per

diverses institucions, com el de la promoció

del valencià en els llibrets de falla organitzat

per la Generalitat Valenciana, o els premis al

llibret lliurats per l’Ajuntament de Sagunt.

Miguel Ángel Alegria Almiñana no només va

aconseguir portar el nom de la nostra comissió

per tot arreu al llarg de la Comunitat Valenciana

i també va fer molt per la nostra llengua o per la

recerca cultural de temes locals i autonòmics,

sinó que també va lluitar per la recuperació de

tradicions que havien desaparegut o que estan

en perill d’extinció.

En un any en què la comunitat fallera del Camp

de Morvedre desborda alegria davant una nova

distinció atorgada pel govern espanyol a la

nostra festa, Alegría segur que faria honor al


seu cognom i compartiria, amb molt de gust, aquesta alegria pel camí recorregut per les falles morvedrines; un camí que ell mateix va potenciar, com veurem a continuació.

Fa un parell d’anys em va preguntar si podia realitzar un article sobre l’origen de les falles a la comarca del Camp de Morvedre per incloure-ho en el llibret, en el que vaig analitzar no només l’aparició i assentament de la festa fallera a partir d’aquella primera falla plantada en Port de Sagunt en 1927, sinó també el paper que juga aquesta festa en l’eina de la comarcalització, és a dir, en la creació del sentiment de pertinença al Camp de Morvedre amb l’estrenyiment dels llaços d’unió entre les localitats que plantem monuments. Era per a mi una tasca molt difícil, perquè tot i que de forma quotidiana solc escriure i investigar sobre qualsevol esdeveniment, ja que forma part del meu treball com a periodista, fins

al moment mai havia elaborat un article de l’envergadura que ell em proposava i per la que havia d’il·lustrar-me amb una bibliografia voluminosa. A més, havia decidit anar més enllà i remuntar l’anàlisi a la mateixa formació del Camp de Morvedre com a comarca per, posteriorment, justificar el paper vertebrador i de cohesió social i cultural que realitza la festa fallera. I va ser per a mi un orgull que una persona com Miguel Ángel Alegria quedara fascinat per l’article, perquè poc més se li podia contar a una persona que ha sigut una de les espines dorsals a la que hem d’agrair que les falles del Camp de Morvedre estiguen on estan en l’actualitat, pel seu destacat paper en la implantació i consolidació de la Federació Junta Fallera de Sagunt.

La d’aquell article va ser la meua primera col·laboració en el llibret faller de La Victòria, però va ser l’any passat quan, a causa de la seua

Miguel Ángel Alegría va repassar en un article del llibret de 2012 els quaranta anys

d’història de la falla La Victòria, amb motiu del seu aniversari. Ací el veiem al monestir

Sant Miquel dels Reis, de València, després de recollir el premi per la promoció del valencià.

Foto: Pilar Agudo


malaltia, em vaig ocupar del llibret. Isaac Mas em va preguntar si podia encarregar-me de la realització d’aquesta publicació, si bé va ser el mateix Alegria qui es va encarregar de la part més costosa: la recerca i coordinació dels articles.

Al llarg dels anys, la part d’articles de divulgació del llibret de la falla La Victòria ha versat sobre temes diversos: l’agermanament de la capital del Camp de Morvedre amb la població italiana de Cecina, la igualtat de gènere, els xiquets en les falles, la sàtira en les revistes valencianes o la toponímia dels carrers de la ciutat, entre molts altres temes. En aquesta ocasió, quina millor forma d’honrar i recordar el valuós treball del nostre company que amb l’elecció de la festa com a fil narratiu, a la que va dedicar una bona part de la seua vida. I ho fem en un any que quedarà marcat al calendari per una efemèride que serà recordada en la història de la comarca. El passat 30 de desembre el Butlletí Oficial de l’Estat feia oficial la resolució del 10 de desembre de 2013 en la que la Secretaria d’Estat de Turisme declarava les falles de

Sagunt com a Festa d’Interés Turístic Nacional.La resolució és una notícia que Alegría hauria rebut molt gustosament, gràcies a l’intens treball que va realitzar perquè les nostres falles tingueren una projecció més àmplia, fent-se un lloc en el rànquing faller autonòmic que promocionem l’ús de la llengua de tots els valencians.

De moment, la distinció servirà com a reclam turístic de les falles del Camp de Morvedre en tota la geografia espanyola i, per això, hem volgut retre homenatge una vegada més a l’estudi de la festa fallera i d’altres tradicions festives i culturals que tenen lloc en el nostre entorn. Però més enllà de les distincions administratives com aquesta, Alegría va aconseguir un interés turístic més ampli però no reconegut en una resolució: l’interés internacional per la nostra ciutat, ja que va aconseguir que les falles morvedrines sobrepassaren les fronteres nacionals per la intensa tasca de comunicació que va realitzar a Cecina, localitat italiana on també era i seguirà sent una persona molt volguda.

El constant treball del nostre company va fer que la falla La Victòria es fera un lloc en

el llistat de comissions premiades per la Generalitat Valenciana per la promoció de la

nostra llengua.

Foto: Miguel Giménez


La declaració com a Festa d’Interés Turístic Nacional és un assoliment que devem, no només a les últimes comissions executives de la Federació Junta Fallera de Sagunt per la tramitació del corresponent expedient davant el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, sinó a tots els fallers en general que fem possible la celebració d’aquestes festes. No hem d’oblidar en cap cas els precursors i dinamitzadors de la federació, com el seu fundador, Luis Cuadau Marco o el mateix Miguel Ángel Alegria Almiñana, qui va presidir l’agrupació des de 1992 fins a 1998, al capdavant de la qual va aconseguir notables avanços. Entre els assoliments més destacats durant la seua etapa al capdavant de la institució es troba el Congrés Faller, creat com a conseqüència de l’elaboració del reglament que regula tant la presa de decisions, com el funcionament i l’organització entre les diferents falles que formen la Federació Junta Fallera de Sagunt. Així mateix, Alegría va ser el precursor que l’exaltació de les Falleres Majors de la comarca del Camp de Morvedre es traslladara fins al Teatre Romà i va fer possible la implantació del Museu Faller, situat al barri de Baladre de Port de Sagunt.

Totes aquestes consecucions foren possibles gràcies al seu treball constant, perquè com ell mateix deia, si alguna cosa podia fer-se millor, preferia ficar-se a treballar per demostrar-ho i en lloc de criticar, li agradava actuar. Va lluitar perquè les falles es mantingueren fora de la política i perquè les falleres majors de la comarca se situaren al lloc que es mereixien i amb la dignitat que el càrrec comportava. I ho va aconseguir.

I com deia abans, l’anomenament de la distinció de Festa d’Interés Turístic Nacional ha sigut possible pel treball de totes i cadascuna de les comissions que fem possible la festa fallera. I en aquest sentit, Alegría va lluitar amb afany per prestigiar la Falla La Victòria no només quan va ser president des de 1982 fins al 1991, amb el parèntesi de les festes de l’any 1988, sinó durant tota la seua vida i, en especial, a través del llibret o amb l’elaboració de poemes d’exaltació a les falleres majors de la nostra comissió i la redacció de la crítica dels monuments fallers, entre moltes altres actuacions.

Un dels anys que va ser president Alegría, el 1991, al costat de

les falleres majors, María Antonia Alegría i Teresa Fernández, i el

president infantil, Javier Pérez.


Recepció per part de La Victòria a la resta de comissions falleres del Camp de Morvedre

durant la visita de cortesia a les falles de Port de Sagunt, l’any 1991.

El nostre company ha sigut sempre molt estimat al municipi italià agermanat amb Sagunt,

Cecina, fins on Miguel Ángel es va desplaçar en diverses ocasions per participar en les

seues festes.


També a ell li devem la recuperació de tradicions que s’havien perdut. És el cas de l’Entrà de la Murta, un acte que gràcies al treball del nostre company vam poder tornar a gaudir d’ell en 2011. Es tracta d’una de les tradicions valencianes més antigues desaparegudes no només a la ciutat, sinó també pràcticament a la resta de la comarca. En Port de Sagunt, tan sols La Victòria l’ha mantinguda durant molts anys, des de la seua fundació en 1972 fins al canvi de segle, ja que va deixar de realitzar-la fa més d’una dècada però l’ha recuperada de nou. El mateix Miguel Ángel explicava orgullós que aquest costum de decorar els carrers amb catifes vegetals sí que es realitza en alguns pobles com ara Faura o Estivella, però no de la forma tradicional coneguda com l’Entrà de la Murta i que el músic Salvador Giner va plasmar en el seu pasdoble. Una tradició que procedeix de l’àmbit religiós més habitual en poblacions menudes, on els festers decoren els carrers amb murta perquè després passe la processó per damunt. Acompanyats per la xaranga i per un carruatge de cavalls, els fallers de la Victòria escampem al voltant de quinze dies abans de falles, herbes aromàtiques pels carrers del barri,

per preparar així l’ambient per a l’arribada de la setmana fallera. Com marca la tradició, els cavalls passegen per les vies públiques engalanats amb cascavells. I damunt del carruatge, les nostres falleres majors llancen les plantes, al costat dels nostres dos presidents, seguits tots pels fallers de la comissió.

En resum, ens ha deixat una persona que feia honor al seu cognom, que desbordava alegria amb una intensitat sense igual quan parlava de les falles i transmetia aquestes ganes incansables pel treball i la dignificació de la festa. A partir d’ara, sense el valuós treball que realitzava Miguel Ángel per aquesta comissió, intentarem mantenir el nivell aconseguit pel nostre company en la realització del llibret faller. I a ell precisament dedicarem els triomfs que puguem obtenir, perquè segur que, allà on es trobe, estarà ben orgullós de la seua falla, La Victòria. Un sentiment que serà recíproc, perquè els fallers que fem possible que cada 14 de març el barri torne a omplir-se de festa, llum i color, estarem sempre orgullosos d’un gran amic, incansable treballador i amant de les falles, a qui sempre portarem en els nostres cors.

Miguel Ángel Alegría al costat d’altres membres de la falla La Victòria en una paella

celebrada a la plaça Picasso el 9 d’Octubre d’un dels anys en què va ser president.


ANTONIOO R T I Z

L Ó P E Z

P r o f e s s o rde Geografia i Història

de l’IES María Moliner

F E S T E SI TRADICIONS EN PORT DE SAGUNT

1. Introducció

Escriure sobre la història del Port em resulta sempre apassionant. En rebuscar en la memòria dels majors i en els seus documents antics, tan sols vull contribuir a immortalitzar per a la posteritat llocs, fets, costums, tradicions i personatges que, d’una altra manera, caurien en un lamentable oblit. Lamentable, perquè aquest passat ens ha forjat aquest present que ens ha tocat viure i, amb això, és l’essència de la nostra identitat col·lectiva.

Per aquesta raó, a les meues classes recórrec sempre al nostre patrimoni històric-artístic per fer comprensibles, sense caure en el localisme, no només els conceptes genèrics de les ciències socials, sinó també, per posar en valor l’ofici d’historiador i geògraf pel que fa als coneixements que aporta sobre el passat i l’entorn. Pense que faig més atractives les ciències socials al meu alumnat quan els serveixen com a instrument per comprendre tot el que els envolta. Transmet això a les meues classes cada dia i, per descomptat, el missatge no sempre arriba nítid o tarda més del que s’esperava. No obstant això, segons passen els anys, és reconfortant comprovar que has sintonitzat amb alguns dels teus pupils i que has contribuït a formar-los com a ciutadans responsables, gelosos custodis del nostre patrimoni històric-artístic.


Les festes, costums i tradicions populars també formen part del nostre patrimoni, com el Forn Alt, els Tallers Generals, la Gerència, la basílica de la Mare de Déu de Begonya o la nostra particular manera de parlar. Ara bé, no sempre és fàcil investigar sobre el seu origen i evolució, encara que fer-ho siga doblement emocionant. D’una banda, pels obstacles que l’investigador sol trobar en el seu periple de cerca de documents oficials que corroboren circumstàncies o fets que ens transmeten la tradició oral o altres documents de tipus privat. Per una altra part, perquè el temps corre inexorablement en contra, emportant-se per sempre els protagonistes del passat que es pretén analitzar, doncs són ells, els nostres majors, la principal font d’informació.

Sorprén, a més a més, que en el nostre municipi s’haja instal·lat una pretesa intelligentsia, una elit intel.lectualòide, en molts casos composta per hereus de la més rància burgesia agrària huitcentista, que repeteixen els mateixos gestos i actituds d’aquell controvertit sistema canovista, com decidir, sense que ningú s’ho haja demanat, qui forma part del seu cercle, així com què pot o no ser objecte d’anàlisi històrica, fins i tot prevalent postures historiogràfiques provinents de persones de dubtosa formació en la ciència històrica, si s’ha de jutjar per les seues mancances investigadores. D’aquesta manera, queda demostrat que patim una intelligentsia un poc provinciana, que s’enamora a primera vista de tot allò aliè a l’ofici d’historiador i al municipi i al país mateix, que es mostre dòcil en la seua tasca d’imposar una superestructura cultural que, d’una altra banda, no cala al poble.

És curiós com el temps es mostra cíclicament cabut i, igual que a l’antiga Roma es creia necessari prestigiar l’origen de la ciutat recorrent a la llegenda i al mite per ennoblir un passat no massa esplendorós en els seus orígens, la intelligentsia saguntina, a través del tamís d’un aparent progressisme, condemna a l’oblit el coneixement sobre moments i personatges passats, per no resultar interessants al seu judici, o tindre poca talla per ser tinguts en compte en la recerca històrica local. Així, es posen obstacles a l’accés d’arxius oficials i tenen prevalença treballs de recerca més per llaços de consanguinitat i pel pedigree de qui ho

realitza, que no per la seua originalitat, novetat o aportació interessant al coneixement del passat. Són, més bé, aportacions interessades, en la línia de la causa d’aquesta elit rància que, no obstant això, es vanagloria de ser més progressista que ningú.

Per tant, sense deixar-nos influir per qui pretén decidir què pot ser o no objecte del coneixement històric del nostre poble, abordem l’anàlisi de les nostres festes i tradicions. Per a això, res millor que la història oral, sense selecció prèvia de testimonis com a alguns els agrada escriure-la, i la cerca sistemàtica en publicacions que

El patrimoni històric de qualsevol

societat no solament es compon pels

béns materials. La nostra herència

cultural summa a un interessant llegat

arquitectònic -que de vegades no sabem

conservar, com succeeix amb la Gerència-

un variat patrimoni immaterial, on

destaca el conjunt de festes i tradicions.


l’elit a la qual abans ens referíem titllaria de

poc serioses, però que són el fet de bategar

del poble, com els llibrets de falla, els cartells

i altres manifestacions de la cultura popular.

2. Els orígens

Hem d’advertir que en l’origen de les nostres

festes i tradicions pesa en gran mesura l’origen

de la població portenya. La immigració massiva

procedent de moltes parts d’Espanya, portava

darrere seu els costums propis de la seua terra

natal. Les principals tradicions, les d’origen

basc, ja que d’aquesta zona eren els quadres

directius i l’empresari Ramón de la Sota i Pla

(1857-1936), qui va ser l’autèntic fundador del

Port, ja que va localitzar ací el moll per poder exportar el mineral de ferro des d’Ojos Negros (Terol) i va crear la indústria siderúrgica.

D’origen basc és la festivitat de la patrona religiosa de la població, la Mare de Déu de Begonya, que se celebra cada agost. Pot ser que ja estiguera arrelada en el nostre entorn la festivitat a la patrona dels mariners, la Mare de Déu del Carme, ja que l’ofici pesquer, si bé hui en dia està en vies d’extinció, ja s’exercia a les nostres terres abans de l’arribada de la indústria basca.

La celebració de la Setmana Santa és consubstancial a les arrels saguntins i les festes de les Falles, encara que van ser ideades a la ciutat de València, van ser ràpidament adoptades per immigrants andalusos que van plantar en 1927 la primera falla del municipi en El Port. A més, el gran nombre d’habitants procedents de Terol va ser la causa de la fundació en 1941 del Centre Aragonés, casa regional que des d’aleshores promociona el folklore baturro amb rondalles de cantants de jotes (de les millors d’Espanya) i intèrprets de llaüt, bandúrria i guitarrico, que tenen la seua escola des de 1952 al conegut edifici del carrer del Treball. Finalment, la Casa d’Andalusia es va fundar en 1986 al carrer Sagasta, 41 (encara que la seua seu actual està al carrer Espronceda, 34) també fa el mateix amb els costums propis de la seua regió, de manera que podem afirmar que totes les nostres festes i costums es fonamenten en quatre tradicions culturals: la basca, l’aragonesa, l’andalusa i la valenciana. I tot això té també el seu reflex en la manera de parlar pròpia del Port, llenguatge ric de vocables propis d’aquestes quatre zones, encara que molt desvirtuats.

3. Festejar a l’Albereda

Abans d’analitzar les tradicions i festes portenyes més destacades actualment, m’agradaria recordar alguns costums que van tindre gran rellevància en la nostra societat i que hui en dia ja no es conserven. La història oral, les fotografies privades i les publicacions periòdiques ens parlen de festejar a l’Albereda i en les tremuges d’aigua conegudes com a les “Tolvas”.

Agost de 1955. Processó en honor a la

Mare de Déu de Begonya. En primer

terme podem observar unes xiquetes i un

xiquet vestint el vestit tradicional basc.


L’Albereda és el nom popular amb què es coneix la primera esplanada que es va construir enfront de la basílica de la Mare de Déu de Begonya, autèntic fòrum o punt de trobada per a la joventut portenya fins ben entrats els anys setanta. Es tracta del primer espai d’oci que va tindre El Port. La seua situació a mig camí entre els habitatges obrers, els dels quadres directius de la Gerència i la mateixa factoria, la va convertir durant moltes dècades en l’autèntic centre de la ciutat.

De fet, era l’aparador on els joves i les seues famílies es mostraven. Els pertanyents a les classes benestants passejaven cada vesprada amb roba nova i a la moda. No obstant això, la majoria eren les famílies obreres i els seus joves havien d’esperar a què arribara el diumenge o una festa assenyalada per lluir una nova muda, que era com es deia abans de la guerra civil el fet de canviar d’imatge.

Baix l’ombra dels arbres de l’Albereda (que mai van ser àlbers), hi havia bonics bancs xapats amb ceràmica vidriada, alguns d’ells amb forma circular entorn d’un fanal, on les parelles joves, proveïdes de carabina (que solia ser la mare o una germana de la xicona) intentaven conéixer-se millor. En aquest espai es reunia gairebé tota la població diàriament: era el pas obligat per a l’entrada i eixida de la siderúrgica, per acudir al temple i a l’escola d’Aprenents. Els festius, podia haver-hi revetlla i, fins a l’aparició de les falles a la fi dels anys 1920 i de la tasca d’espai social portada a terme pel Casino de Productors durant la dictadura franquista, era el lloc escollit per als esdeveniments socials. Gairebé tots els matrimonis i amistats dels nostres majors van tenir el seu origen en l’Albereda. Ells recorden, encara amargament, el xiulet de les deu menys quart, l’avís de la sirena de la siderúrgia per al canvi del torn de nit, que marcava el final de festa. A les deu de la nit, sobretot a l’època de la dictadura, ni una ànima es veia en l’Albereda, l’autèntic cresol porteny.

L’església de la Mare de Déu de Begonya presideix l’Albereda del Consell. El temple va ser

construït en 1929, seguint el disseny neo-barroc de l’arquitecte Ricardo de Bastida, qui es va

inspirar en la basílica bilbaïna de la patrona basca, que també ho és de Port de Sagunt, en

record dels seus fundadors.

Foto: Paco Quiles


També és molt recordat el costum de proveir-se d’aigua de qualitat en les tremuges del ferrocarril miner de Sierra Menera, que s’estacionaven en l’entrada a la siderúrgica per l’Albereda, al costat de la basílica de la Mare de Déu de Begonya. Allí acudien en alegre processó mestresses de casa i joves proveïdes de càntirs de fang i tot tipus de recipients que s’omplien en les aixetes soldades en els fons laterals de les tremuges, que aparcaven la seua funció original de transportar mineral de ferro per apropar l’aigua potable a una creixent població immigrant. L’aigua provenia d’aqüífers que el ferrocarril utilitzava per a les seues locomotores a vapor al llarg de la seua ruta fins a les mines d’Ojos Negros (Terol). Els testimonis orals recorden que, anar a aconseguir aigua a “las tolvas” també era un pretext per festejar, és a dir, era la manera de

citar-se que tenia la joventut del moment, doncs les tecnologies actuals eren ciència ficció i només s’anhelava passejar i fer una xarradeta... Quants festejos i matrimonis es formarien d’aquesta manera!

Un urbanisme improvisat com el del Port, sempre va anar a remolc de les necessitats dels seus habitants nouvinguts. La falta d’aigua potable en els habitatges d’auto-construcció era un fet crònic. En general, segons la història oral, el primer que es feia en els fonaments de les cases era excavar un pou cec, una fossa sèptica que no sempre estava ben segellada. Solia construir-se amb grans pedres procedents del riu, però un terreny argilós i fangós com en el que s’assenta la nostra població, a causa de la proximitat del mar, no sempre és estable i les esquerdes en les canonades i en el

L’Albereda del Consell ha sigut durant

tot el segle XX el centre neuràlgic de la

vida social de la població, sobretot entre

els anys 50 i 70. Com a mostra aquesta

imatge, on la iaia, la filla i les seues nétes

passegen per una Albereda decorada

amb les típiques banderoles durant les

festes patronals.

La plaça del Sol, aleshores simplement

coneguda com la plaça del Mercat,

albergava la fira a l’hivern, amb

atraccions i paradetes diverses. En la

imatge, Francisco Tudón i Miguel Gracia;

dos amics enfront d’un carrusel de

cavallets, el dia 1 de gener de 1962.

Foto: Familia TudónFoto: Familia Tudón


compartiment del pou cec, eren habituals. Això feia que els pous d’aigua potable, que de per si mateix tenien una elevada salinitat, no només anaren tan profunds que havia d’utilitzar-se una bomba de mà per extraure l’aigua, sinó que també, quedaven contaminats per les filtracions fecals. Això va afavorir que el naixent nucli de població s’haguera de proveir d’aigua de certa qualitat, que només proporcionava el motor de Caruana, situat a la finca que l’insigne advocat saguntí Fausto Caruana Aloy (1897-1945) tenia a la zona hui ocupada pel col·legi Cervantes i els xalets blaus. Quan l’any 1932 l’Ajuntament de Sagunt concedeix al vallduxense Vicente Moliner Abad (1890-1968) el “monopoli” del cobrament de l’impost de consums, aquest es converteix en arrendatari del motor de Caruana i es farà amb la propietat plena de la finca en 1943, coneixent-se des d’aleshores com a motor de Moliner el principal proveïdor d’aigua corrent en El Port. No obstant això, la població preferia anar en processó als vagons-tremuja del ferrocarril miner per obtenir aigua de qualitat per a la cocció dels aliments i el consum general, fins que la companyia va deixar de prestar aquest servei a mitjan anys 1950.

4. Les festes patronals

Com és ben sabut, El Port deu la seua existència a l’activitat empresarial del magnat basc Ramón de la Sota i Pla (1857-1936). Va ser capaç de captar inversors per realitzar entre 1907 i 1923 l’increïble projecte del ferrocarril miner, el moll embarcador i la siderúrgia a la platja de Sagunt, en un lloc on no hi havia tradició fabril i on la pesca i l’exportació d’aiguardent i taronges eren les activitats predominants, al costat de l’agricultura. Sota no només va construir les instal·lacions fabrils; va confiar l’adreça dels seus negocis ací a un grup d’enginyers bascos. Amb ells, van arribar també els seus costums i tradicions. Entre elles, es va imposar com a patrona del nou poblat a la bilbaïna Mare de Déu de Begonya, en honor a la qual es va edificar en 1929 la basílica que presideix l’Albereda i que recorda a l’original de la capital basca. La seua disposició, amb la façana neobarroca apuntant directament al moll, té una nota nostàlgica per als naviliers

bascos. El seu campanar és el primer que veien en aproximar-se a port, com passava amb El Abra de Neguri.

Per tant, des dels seus primers temps, El Port celebra les seues festes patronals la primera quinzena del mes d’Agost en honor de la Mare de Déu de Begonya. Durant aquestes setmanes, es programen gran varietat d’esdeveniments. Des de sempre, s’han realitzat tot tipus de concursos populars, com les carreres de cambrers o la competició de recollir cintes des d’una bicicleta. Algunes d’aquelles diversions són hui un record llunyà. No així les festes taurines, les cucanyes i la solta d’ànecs.

4.1. Bous al carrer

Encara que han tingut diverses ubicacions al llarg del temps, els festejos taurins (correbous, bou embolat...) sempre han tingut lloc pels carrers del barri marítim del Port, bé en una plaça de bous desmuntable, bé en un circuit tancat de carrers.

El motor de Caruana en 1922, posteriorment

conegut com a motor de Moliner, s’alçava

pròxim al Col·legi Públic Cervantes, en

l’actual carrer Fornàs, on en l’actualitat

existeixen uns habitatges adossats.


La reina de les festes de 1975, Mari Carmen Dolz, acompanyada per les dames de la seua cort.

Una forma de representació de les festes patronals que es va perdre en El Port però encara

conserven molts municipis de tota la geografia espanyola.

La reina i les dames de les festes patronals de 1975, desfilant en la seua carrossa per l’avinguda

Doctor Fleming, entre el Sanatori i el Triangle Umbral, hui tallada al trànsit i només per als

vianants. En l’època se celebraven desfilades festives amenitzades per majorets i altres actuacions.

Foto: Yolanda Olmos

Foto: Yolanda OlmosFoto: Yolanda Olmos


Des de la dècada dels huitanta, la celebració d’aquests esdeveniments es realitza a càrrec de les penyes taurines, que confeccionen els cadafals o llotges des d’on participen en els esdeveniments. Amb els seus defensors i detractors, sempre polèmics per les greus agafades patides pels seus participants i pel dany que se li infringeix a l’animal, els actes taurins s’han convertit en la medul·la de les festes patronals.

Com mana la tradició, la xopà suposa l’inici de les festes i marca el començament del regnat de les penyes taurines al programa de les festes patronals. Els penyistes es concentren al caure la nit en la rotonda enfront de l’IES Eduardo Merello (l’antiga escola d’aprenentes) per recórrer tota l’Avinguda Camp de Morvedre fins a la Tinença d’Alcaldia. Aquesta desfilada sol estar acompanyat d’un correfoc, on els penyistes es llancen mútuament petards, bengales, coets i altres artefactes pirotècnics, per ser refrescats a poalades a la Plaça del Sol. A la mitjanit, es llança un potent coet, el tro d’avís, que anuncia el començament oficial de les festes patronals.

Els carrers del Port s’engalanaven durant les festes patronals amb adorns florals,

tapissos, garlandes i plantes. Sobre aquestes línies, diverses fotografies del carrer

Concepción Arenal en finalitzar la dècada del cinquanta. En l’actualitat, només

roman una part d’aquesta tradició a les festes del Barri Obrer, setmana en la qual

els veïns engalanen els carrers amb motius pictòrics.

Foto: Familia Olmos Jérez

Foto: Familia Olmos Jérez


4.2. Les cucanyes

El matí del 15 d’agost, l’últim dia de les festes patronals, es porten a terme les cucanyes a la dàrsena pesquera del moll. Tot i que se sol cridar cucanya al pal greixat de cinc metres de llarg que sol plantar-se verticalment en algunes localitats per realitzar concursos d’ascens lliure, utilitzant únicament braços i cames, en El Port es col·loca quasi verticalment des d’una embarcació o moll –segons l’època- cap al seu exterior, de manera que la caiguda de qui intenta arribar al trofeu del seu extrem es produeix sobre les tranquil·les aigües.

De totes maneres, en El Port es denominen cucanyes al conjunt de festejos aquàtics del 15 d’agost compostes per la mateixa cucanya, el concurs de natació lliure i el de la captura d’ànecs. Aquest últim acte ha originat en els últims anys una gran polèmica entre els ecologistes radicals i els defensors de la tradició, en la que han sigut diversos els mandats judicials que parlen del maltractament o estrés que pateixen els ànecs amb aquesta pràctica.

Les festes patronals solen acabar amb una mascletà al migdia, prèvia a la processó de la imatge de la Mare de Déu de Begonya, i una nit del Foc, amb un castell pirotècnic al costat del mar. Observem com unes festes patronals d’origen basc s’han adornat, amb el pas del temps, amb elements propis de la tradició valenciana: la pólvora i els bous.

5. La Mare de Déu del Carme

La naviliera Sota i Aznar es pot considerar com l’empresa matriu dels negocis de Ramón de la Sota, ja que la seua flota de vaixells mercants li van encastellar en el trànsit internacional de minerals. Això va comportar que arrendara les mines de ferro d’Ojos Negros, que construïra un ferrocarril propi fins a la platja de Sagunt i que establira allí una siderúrgia, destinació dels seus carregaments de carbó, que tornaven amb mineral de ferro i acer cap als mercats més llunyans. Per tant, la vocació marinera tradicional de les terres saguntines, va quedar

reforçada amb l’aparició del moll fabril i no és d’estranyar, doncs, que El Port haja celebrat des de sempre la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners.

La Mare de Déu del Carme se celebra el 16 de juliol amb una solemne missa. El diumenge més proper a aquesta data, s’organitza una processó de la imatge mariana fins al moll, on és embarcada per endinsar-se en el mar i beneir les aigües perquè siguen pròdigues i benignes per als pescadors i mariners. Aquesta tradició va ser molt instrumentalitzada pel nacional-catolicisme que va dirigir Espanya durant el franquisme (1939-1975). En la processó no faltava, a banda dels preveres, els caps locals de la Guàrdia Civil i de la Marina, vestint els seus uniformes de gala al costat del cap local del Moviment (el partit únic d’aquell moment) i l’alcalde la ciutat. Assistir a la processó es va fer quasi obligatori en la post-guerra per abandonar qualsevol sospita de subversió per part de les autoritats locals. Per tot això, la processó va ser tenint cada vegada menys adeptes a partir de la dècada dels 70 i durant molts anys no es va celebrar, fins que en 1989 es va recuperar com a tradició marinera, gràcies a la Confraria de Pescadors que, actualment, travessa per una situació crítica. Si en 2000 comptava amb 32 vaixells que pescaven, en 2008 només hi havia set. Així que la pesca artesanal és ja un fenomen residual, amenaçat per la presència de piscifactories i la regasificadora. Confiem que això no acabe també amb la ressuscitada celebració de la Mare de Déu del Carme.

6. Les Falles

Se celebren entre el 14 i el 19 de març en honor a Sant Josep, patró dels fusters, organitzades per la Federació Junta Fallera de Sagunt. Segons els estudis del recordat Emilio Llueca Úbeda (1949-2008), els inicis de les falles en el municipi saguntí se situen l’any 1926, quan Antonio Blasco Sanjuán i Francisco Cervantes López porten algunes figures de diversos tallers fallers de la capital valenciana i els planten en la confluència dels carrers Llibertat i Luis Cendoya. Nombrosos veïns acudeixen a la cremà improvisada i allí mateix naix la primera comissió fallera de les trenta que


Principis dels anys 60. Lliurament de premis als guanyadors de la cursa de cambrers, en la plaça

de bous portàtil durant les festes patronals en honor a la Mare de Déu de Begonya. Aquestes curses,

les de sacs i altres concursos on els participants podien mostrar la seua habilitat, eren habituals

en els programes festius d’antany, que oferien una àmplia oferta lúdica per al gaudiment dels

participants i el públic. Hui, en l’era de l’alta tecnologia, ens poden resultar poc atractius concursos

com aquests, però la joventut d’aquells anys participava massivament en ells.

Cucanyes a la dàrsena del port durant les festes patronals de 1947. Possiblement es tracte d’una

instantània del fotògraf dels Alts Forns del Mediterrani, Manuel Rodríguez Velo.

Foto: José Nebot

Foto: Arxiu Fundació PPHIS


haurà de conéixer Sagunt. La formaven Ángel Xirivella, Bautista López, Antonio Pérez, Ángel Gavarda, Pedro Juan Redás, Pascual Gómez, Vicente Rams i els dos pioners, Antonio Blasco i Francisco Cervantes. Sembla que a aquest últim debem l’esbós i els cartells amb les crítiques de la primera falla que es va plantar oficialment en 1927, coincidint amb el primer intent segregacionista del Port. Tota la comissió va col·laborar en la fabricació d’alguns ninots, que portaven vestimentes confeccionades per les dones dels comissionats.

Les falles són quasi un mode de vida més que una festa. Durant tot l’any, les comissions s’esforcen a recollir fons entre els seus abonats i a aguditzar l’enginy per aconseguir una temàtica atractiva i divertida. Aquesta temàtica general organitza tot el monument faller, que serà construït per il·lustrar les crítiques de l’actualitat social, econòmica i política. Aquestes solen recollir-se en versos escrits en valencià

que en un principi, malauradament, no es regien per les normes ortogràfiques i reproduïen la fonètica d’expressions tradicionals del parlar valencià més popular. Amb el pas dels anys, afortunadament, això ha canviat i la sàtira fallera respecta l’adequació ortogràfica. En ella, absolutament cap assumpte és assenyalat com no criticable. Fins i tot en els anys de la dictadura franquista, es van permetre sarcasmes, paròdies i ironies il·lustrades amb ninots que recordaven a personatges molt coneguts i que denuncien, sempre, la insatisfacció dels ciutadans pels fets esdevinguts durant l’últim any. Cremar els ninots on s’expressen aquestes crítiques ve a ser com una catarsi, com una sort d’alliberament de tot el negatiu que es vol deixar enrere amb el foc purificador amb l’esperança d’un nou any millor.

Les primeres falles dedicaven gran part de les seues crítiques a la gestió de l’urbanisme local: la falta d’aigua potable, de serveis públics de

Any 1960. Moll de la CMSM i AHV. Processó marinera de la Mare de Déu del Carme. La

Confraria de Pescadors va rescatar en 1989 aquesta tradició que durant el franquisme

presidien les autoritats polítiques locals. Al fons observem un dels remolcadors de la

siderúrgica integral i darrere d’ell, el desaparegut edifici del moll que s’assemblava al pont

d’un navili, situat una miqueta més a l’est que l’actual Comandància de Marina enfront de

l’Hospital Vell. Presideix la cerimònia el recordat pare Jaume Pons.


qualitat i d’habitatges més dignes, es barrejaven amb els desitjos de segregació i al·legories de fets protagonitzats per ciutadans coneguts. Al llarg dels anys, s’ha perdut un poc d’enginy i de gràcia en els versos que acompanyen als ninots, si bé aquests han guanyat en plasticitat, encara que la qualitat d’una falla quasi sempre ve marcada per la capacitat econòmica de la comissió que l’organitza.

Les festes de Sant Josep són de les més conegudes fora del nostre país. Hui són un gran reclam turístic per a tots els municipis que les celebren i una gran manifestació de cultura popular. Tot i que els intents recents d’acabar amb les falles des de la regidoria de cultura quan va ser ocupada per una forma sectària de fer política nacionalista i no valencianista, no hi ha dubte que les falles són un emblema més de la identitat valenciana i una tradició tan arrelada que pot sobrepassar els períodes d’aguda crisi com el qual ara travessem. Hui

totes les comissions són associacions culturals i durant tot l’any organitzen activitats lúdiques i d’esplai, com a teatre, exposicions, concursos culinaris, de jocs de taula, de fotografia, dibuixos infantils i narrativa en valencià. A més, quasi totes les comissions solen celebrar una setmana cultural.

L’any faller comença oficialment al setembre, quan cada comissió proclama les seues falleres majors. Posteriorment, en un acte que reuneix totes les comissions de la comarca al Teatre Romà de Sagunt, se celebra l’exaltació de les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt, així com la seua corresponent cort d’honor (igualment en el cas de les falleres infantils) per a representar el Camp de Morvedre. Individualment, cada falla fa l’acte de presentació de les seues representants i de la resta de la comissió al llarg de la tardor i part de l’hivern. El Nadal se sol celebrar en cada casal faller amb un pessebre i rebent

Les falles comptaven a mitjans dels anys seixanta amb més càrrecs de representació entre les

dames de la Cort d’Honor de la Fallera Major, entre ells, el de Reina del Foc o el de Reina de la

Flor, com testifiquen aquestes dues xiquetes de la falla La Palmereta de 1966.

Foto: Familia Tudón


els Reis Mags. Les setmanes prèvies a la de

Falles és típic que es canten als casals albaes amb històries improvisades sobre les falleres majors acompanyades de tabal i dolçaina. Finalment, unes setmanes abans de les Falles, la fallera major de la comarca llança la Crida des de la balconada del Centre Cívic, convidant tots a participar de les festes.

En els dies previs al 14 de març, cada comissió comença a plantar els seus monuments fallers. Aquests solen localitzar-se en interseccions dels carrers principals del Port, per la qual cosa durant els dies de la festa, són tallades al trànsit les principals artèries de la ciutat. Això atorga

major presència de la celebració entre el veïnat. El mateix dia 15, al matí, han d’estar plantades totes les falles que entren en concurs. Aquest divideix la trentena de comissions en diverses seccions, segons el pressupost que tenen. En cada secció es reparteixen diversos premis, de manera que totes les comissions s’alcen amb algun guardó.

Al llarg del segle passat, es van anar afegint certàmens a les falles. Entre ells, els premis a l’ornamentació dels carrers, a l’enginy i gràcia, a la millor cavalcada o al millor llibret de falla, que recull el programa iconogràfic del monument, explica la seua temàtica i s’ocupa de publicitar en valencià els temes d’història local o les tradicions, al costat de les fotografies de les falleres majors i infantils, perquè cada comissió sol plantar dos monuments: un per als adults i una altra falla infantil.

Durant la setmana fallera, són normals les desfilades i cercaviles amb bandes de música de fallers i falleres, així com les visites entre comissions. Les nits s’amenitzen amb concerts i revetlles i cada comissió compta amb una seu, el Casal Faller, on es guarden els trofeus i es planifica l’any faller, si bé durant els dies fallers, serveix més de lloc de trobada i copes dels fallers i els seus coneguts.

El dia 19 de març es fa una ofrena floral a la Mare de Déu Desemparats durant tot el matí històricament davant la Tinença d’Alcaldia i, des de l’any passat, enfront de l’Església de la Mare de Déu de Begonya. Finalitzada l’ofrena, cada comissió dispara la seua particular mascletà. A la mitjanit, després de la cremà de les falles infantils, comença la cremà de les falles majors.

7. Altres tradicions

Entre les tradicions que no gaudeixen de tan bona salut com les falles, tenim la de Sant Antoni el dia 17 de gener, conegut ací com a festa de san Antón. Va haver-hi una època en què en quasi tots els carrers es plantaven fogueres realitzades amb andròmines i estores velles que recollia la joventut. Era típic saltar aquestes fogueres i reunir-se entorn d’elles compartint

A més del càrrec de Reina del Foc, que veiem

en la banda d’aquesta fallera, existia el de

Reina de la Flor, Reina de la Música, Reina

de la Poesia, Reina de la Taronja, Reina de

la Joventut, Reina de la Despertada, Reina

del Bunyol i Reina de l’Arròs.


uns moments alegres, torrant creïlles, embotits

o carn en la foguera. Actualment, les mateixes

ordenances municipals a favor de la salut

pública tendeixen a determinar espais per a les

fogueres i elements que poden ser cremats, de

manera que s’ha eliminat tot el romanticisme a

aquest festeig, que està en camí de desaparéixer.

Una altra tradició portenya és la tPasqua.

Durant la Setmana Santa, especialment el

primer diumenge de Pasqua, és costum eixir al

camp a menjar-se la mona. Aquest és el nom

popular d’un dolç compost per una espècie de

pa d’oli fornejat amb alguna forma divertida

per als xiquets, com un caragol o una coloma

i adornat amb un ou dur i una pluja d’anisets

de colors. Mentre va durar el popular trenillo i

l’utilitari no es va generalitzar (fins a principis

dels anys 1970), les famílies i grups de joves es

desplaçaven per aquest mitjà fins a Sagunt. Allí

es dirigien caminant als voltants de la pedrera

de Gausa, d’on es va extraure la pedra que

configura els primers dics i esculleres de moll.

Allí gaudien els xiquets jugant a saltar la corda

La festivitat de Sant Antoni Abad perdura en els nostres dies, si bé ha disminuït la

quantitat de fogueres que es realitzen espontàniament per tota la població. En la imatge,

foguera en l’Albereda de l’any passat.

Foto: Minerva Gracia


i els joves flirtejaven al voltant d’una manta estesa en terra on tenia lloc el menjar campestre. Altres llocs on acudien els pasquers eren els voltants del monestir de Sant Esperit de Gilet i al mateix Castell de Sagunt. L’endemà, el dilluns de Pasqua, se solien desplaçar a berenar, a la vesprada, a llocs propers al nucli urbà, com les riberes del riu Palància o a la zona de la Vallesa, ocupada des de mitjans dels anys setanta per les instal·lacions fabrils. La Pinaeta, propera al col·legi públic del mateix nom, també va ser destinació dels pasquers. La setmana campestre acabava el dilluns, dia de Sant Vicent Ferrer.

Finalment, se segueix celebrant l’arribada de l’estiu la nit del 23 de juny, vespra de Sant Joan. Fins a finals dels anys setanta hi havia a la platja barracons de fusta pintada a ratlles blanques i blaves, on les famílies acudien a sopar per a la mitjanit aproximar-se a la vora de la mar perquè les ones es trencaren en els seus turmells. Des de fa diverses dècades, els grups d’amics i les famílies realitzen fogueres directament en l’arena de la platja, on sopen i salten set ones seguides perquè l’estiu els siga propici; la festa acaba amb un castell de focs d’artifici.

Abril de 1961. Unes xiquetes, vestides amb les típiques sabatilles

pasqueres, posen davant la càmera mentre gaudien d’un dia de

mona en l’enyorada i popular Pinaeta, situada en l’actual barri

Baladre. Al fons veiem el característic dipòsit d’aigua del barri

Xurruca i part de l’actual CEIP Mestre Tarazona. Cal notar quan

lluny està aquesta fotografia dels actuals abillaments de blue jeans

i xandalls que les joves prefereixen hui dia.

Foto: Familia Tudón


YOLANDAOLMOSSÁNCHEZ

Per iod i s t aLlicenciada en Periodisme amb

suficiència investigadora en

Estudis Interdisciplinars de Gènere.

LA SETMANA

SANTAI LA PARTICIPACIÓ

IGUALITÀRIA DE LA DONA

Cinquanta-sis pals de fregar amb els serrells cap a baix i un ciri a l’altre extrem, dibuixant en el sòl la forma d’una creu cristiana. Aquesta és l’obra d’art modern amb la que l’artista María García Ranedo va voler mostrar el paper domèstic que se li ha reservat a la dona en la Setmana Santa Saguntina. L’obra, situada a l’interior de la seu de la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, l’Ermita de la Sang de Sagunt, va estar present en la tercera edició de l’exposició d’art efímer contemporani Peregrinatio, en 2008. Es tractava d’un projecte que, entre 2006 i 2010, recorria anualment les ermites de Sagunt per obrir-les al públic. Aquell any, l’exposició tenia com a temàtica central la terra mare.

Aquesta artista va anomenar la seua exposició Vita Brevis. Amb la fusió d’un objecte domèstic amb un cerimonial va voler cridar l’atenció sobre “l’abandó de la dona com a subjecte defugible” 1 en aquesta tradició saguntina, que compta ja amb més de cinc segles d’història. Un costum que, desafortunadament, no s’ha vist contagiat pels temps de canvi que hem viscut les dones des de la democràcia.

Diversos són els exemples de la inversió d’aquesta situació que s’han donat en dècades recents en altres municipis, en els que hem vist la dona passar d’un àmbit secundari a un de protagonista en aquesta festivitat religiosa. Les pioneres van ser les dones malaguenyes, que des de fa més de 40 anys, han arribat a ocupar llocs de gran responsabilitat dins de la Setmana Santa. A poc a poc, en totes les confraries d’aquesta província s’ha anat donant un procés natural de feminització, i ara per ara, a Màlaga, les dones ja estan presents en totes les confraries i en els seus diferents papers a representar: en les desfilades processionals, com natzarenes o portadores, en les bandes de música i en els àmbits de presa de decisions, on ja existeixen dones que presideixen i formen part de les juntes de govern.

1. VVAA. Peregrinatio, Tierra Madre.

Catàleg de 2008. Generalitat Valenciana.

València, 2008.


Sense anar més lluny, en la nostra Comunitat Autònoma tenim l’exemple de la Setmana Santa de Gandia, El Passio, que en la dècada dels 80 aproximadament va incorporar definitivament la participació de la dona com a confraressa, amb tots els drets i obligacions que pot tindre qualsevol confrare.

Per què aleshores no s’ha donat aquest canvi en la Setmana Santa Saguntina?

Els estatuts actuals de la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist daten del segle XIX i recullen els usos i costums d’origen medieval de la confraria. Entre aquests es troba el fet de que els confrares que aleshores sortien en processó, els que actuaven en les

representacions de la Passió i es flagel·laven com a penitents, eren tots homes.

I des d’aquell moment, fa més de 500 anys que les dones, més enllà de la seua participació com a actrius en la representació de La Passió de Jesucrist, han col·laborat en aquesta festivitat en un segon pla. La seua dedicació està exclusivament limitada per a l’espai organitzatiu intern, en l’elaboració de túniques i de vestits, com a responsables de la cura i del vestit dels titulars, de la cura i neteja de les capelles i confraries, en l’ornamentació, etc. L’espai extern de representació i els càrrecs de presa de decisions és un àmbit reservat als homes, com fa no molts anys ocorria en la resta de la societat.

L’interior de l’ermita de la Sang es va convertir en 2008 en un espai de reivindicació artÌstica

amb l’exposició “Peregrinatio, Tierra Madre”. Una creu cristiana formada per pals de fregar

convertits en candelers criticava que la dona està relegada a un segon plà en la Setmana Santa

Saguntina i només es dedica a netejar i ajudar, però no a participar en la presa de decisions així

com tampoc per ser confraressa.

Foto: José Ramón CrespoFoto: José Ramón Crespo


L’obra de Mar García Ranedo va parlar obertament d’aquesta situació d’exclusió de gènere a

la capital del Camp de Morvedre. Els estatuts centenaris de la confraria, creats al segle XIX, no

permeten que la dona siga confraressa.

Foto: José Ramón Crespo

Aquesta dicotomia espai públic - espai privat (el primer reservat als homes i el segon a les dones) va aconseguir trencar-se al nostre país amb l’arribada de la democràcia, gràcies a un moviment organitzat de dones que va lluitar per aconseguir la igualtat d’oportunitats. Més tard, aquesta lluita s’ha vist acompanyada d’una legislació que, més amb passos de nan que de gegant, ha vingut recollint algunes de les seues reivindicacions.

No obstant això, el dubte que em sorgeix a l’hora d’escriure aquest article és si realment existeix aquesta lluita organitzada de dones per entrar a formar part de la Setmana Santa Saguntina en igualtat de condicions que els homes. O és que les dones que participen d’aquesta festivitat es

conformen amb mantindre’s en aquest segon pla que la confraria els ha atorgat?

Ara per ara, les respostes que he trobat estan més a prop d’aquest últim pensament. “Què seria dels nostres majorals sense eixes dones, mares, parelles o germanes a l’hora d’organitzar la festa? Quina responsabilitat i emoció tenen! Són com les dones de Jerusalem que acompanyen al Natzaré fins a l’últim acte i es van sentir dignificades i recompensades”. Així resa un article escrit per una dona saguntina, Mari Petra Quevedo, en la publicació anual editada per la majoralia de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, corresponent a l’any 2009. La intenció d’aquest article no era una altra que la de motivar aquestes dones


Una confraressa, en primer pla, porta un carret de bebé amb ella, durant la processó del

Divendres Sant de 2012 de Gandia, on participen les 18 confraries integrades en la Junta

Major de Germandats.

Altres ciutats amb festivitats religioses arrelades, com ara la Setmana Santa de Gandia,

adaptaren els seus costums al segle en que vivim i permeten que la dona puga ser confraressa.

A la imatge, la confraria de l’Entrada de Jesús en Jerusalem, de Beniopa (Gandia).

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Portada de la publicació Passio, editada

per la Junta Major de Germandats de

Gandia, protagonitzada per una dona

confraressa de la qual només podem veure

els seus ulls, amb les pestanyes pintades.

Les pescadores d’El Palmar: història d’una tradició que sí ha canviat

L’any 2008, després d’onze anys de lluita, les dones de la Comunitat de Pescadors (i ara

pescadores) d’El Palmar van aconseguir per majoria de 83 vots a favor, 39 en contra i

una abstenció, que la Junta directiva admetera les sis veïnes que en el seu moment van

presentar una demanda per demanar el seu ingrés en aquest col·lectiu. Aquesta decisió

de sotmetre a votació l’admissió en el col·lectiu es va aconseguir després de l’estimació

d’una demanda que les dones van interposar al jutjat de primera instància número

23 de València, el qual va estimar la demanda i els va condemnar a admetre-les.

Les sis veïnes de la pedania valenciana, descendents de pescadors, van haver de

recórrer un llarg camí de contratemps i pesars fins a aconseguir la seua admissió. Així,

van marcar un precedent perquè, com manifestava en aquells moments la portaveu

d’aquest grup, Carmen serrano: “mai es torne a negar l’accés a l’entitat a una dona

descendent de pescadors”.

a conformar-se amb el seu paper de “amiga, cuidadora, companya, mestra, guia i una infinitat d’oficis sense retribució”, tal i com va fer la Mare de Déu.

Si bé és cert que han de ser les pròpies dones partícips d’aquesta festa les qui facen seua la lluita per aconseguir la igualtat de participació respecte dels seus companys, el paper de la resta de veïnes i veïns que vivim des de fora aquesta festivitat del nostre poble és fer visible la necessitat que aquelles tradicions que deixen de costat els drets humans i no permeten la participació en igualtat de condicions de dones i homes introduïsquen d’una vegada per totes la cultura d’equitat i els valors democràtics com a únic mitjà per aconseguir una societat més igualitària i lliure de violència amb l’objectiu de que manifestacions com les de la dona de la Confraria de la Sang que escrivia aquest article deixen de formar part de l’imaginari col·lectiu del nostre poble.


JUAN CARLOS

VIZCAÍNO

MARTÍNEZ

Emblema d’Or amb Palmes de les Fogueres d’AlacantBunyol d’Or de les Falles de València

FA L L E SI FOGUERES; EL PRÒLEG I L’EPÍLEG

A isaac Mas, amb la meua estima

Quan sobrepassem ja els huitanta-cinc anys d’existència, potser és probable que no s’haja entés bé l’origen de la festa de les Fogueres de Sant Joan d’Alacant. És cert que tot va començar per la iniciativa de José María Py i Ramírez de Cartagena, després d’una estada prèvia al món de les falles valencianes de més de vint anys –per cert poc coneguda i estudiada, i en la qual es troba fins i tot la seua episòdica aportació com a artista faller-, els atzarosos orígens gestats després de la conclusió de les falles de 1928, amb l’ajuda inestimable de la societat “Alacant Atracció”.

Els seus objectius clarament turístics, l’èxit que aquestes van aconseguir, la seua ràpida implantació, etc. són tots aquests detalls que han estat narrats i escrits en multitud d’ocasions, sense detallar una cosa molt important que solament historiadors com Josep Joan Coll i pocs més han assenyalat. És a dir, que quan apareixen Les Fogueres a Alacant, coincideix amb un període d’exportació de la festa fallera valenciana a diferents localitats, que en aquest mateix any els va portar a estrenar-se en localitats tan dispars com Gandia o Borriana. Sempre he pensat –i és una teoria molt personal-, que si Py no hagués abanderat el referent a l’hora de donar vida al projecte foguerer, haguera sigut una altra persona qui s’haguera fet càrrec de la iniciativa. Alacant


necessitava en aquells moments unes festes de

relleu, i es volguera o no, aquesta personalitat

festiva era un fet consubstancial al nostre

poble. I quan les nostres Fogueres van prendre

forma, es va donar en elles un gran encert i

un gran error, que les ha condicionat amb el

pas del temps. L’encert va ser configurar-

les com a festes d’estiu, davant el referent

valencià de la seua celebració al març –i amb

això acollint la denominació “Fogueres de Sant

Chuan” (sic)-, i el demèrit, l’organització de

les seues comissions, en forma d’encarregats

representants de la tasca festiva dels districtes,

en compte de participar en elles activament

tots aquells que desitjaven trobar-se implicats.

Orígens i manipulacions

Ens podem imaginar l’escàs ressò que tindrien

unes fogueres o falles plantades a Alacant

al mes de març? Fins a quin punt la forma

d’organització interna de la festa alacantina

ha condicionat el seu -em dol reconéixer-ho-

insuficient teixit social? Són preguntes que

de vegades em faig, encara que no és aquest

el tema que ens ocupa, sinó intentar reflectir

els vaivens que ha tingut la relació Falles –

Fogueres al llarg del temps, en bona mesura

condicionada pels ja existents entre les ciutats

de València i Alacant. Arribats a aquest punt,

1928. La primera Foguera de Benito Pérez Galdós, “Unió regional”. Artista: José García Badias.

La prova de la germanor amb València que es va mantindre en els orígens de les Fogueres.


cal assenyalar que durant dècades, a Alacant

es van estendre equívocs interessats que

parlaven del menyspreu existent en el moment

de la creació de les Fogueres –fins i tot es

parlava d’una suposada falla que ens titllava en

el seu lema com a “Micos d’Imitació” i que mai

s’ha pogut provar-. I res amb més incertesa.

El món faller valencià va recolzar Alacant

quan va decidir embarcar-se en l’aventura de

les seues festes del foc. Potser ja fóra per les

bones relacions que Py tenia a València, o per

una clara condició de germanor regional. Són

nombroses les referències que parlen d’aquest

cordial acolliment que interessadament va ser

enfosquit a Alacant en períodes posteriors

on, curiosament d’una altra banda, no es feia

més que copiar elements de la festa fallera,

però per una altra part, es negava la referència

de la matriu d’on havia sorgit, per tant el

que es pretenia era plantejar una espècie de

diferenciació comparativa –en alguns casos

justificada i sorgida de manera espontània-

o fins i tot inventar elements de discòrdia

allí on caldria apel·lar just el contrari. Cal

no oblidar d’una banda aquells temps en ple desenvolupisme franquista, on a Alacant es va arribar a plantejar la denominació “Sud-est”, per plantejar una possible dissociació de la província d’Alacant i integrar-la com a regió al costat de Múrcia. De la mateixa manera, és just reconéixer que la capital del “cap i casal”, durant dècades, va fomentar un oblit en la seua mirada cap a Alacant, que va arribar a estendre’s fins i tot quan l’autonomia ens va arribar, sobreposant-se fins i tot a sentiments nacionalistes que a Alacant –tantes vegades reconeguda com a terra d’al·luvió i de recepció d’immigrants d’altres regions espanyoles-, van tenir un ressò minvat.

Del desacord a la vertebració

La veritat és que des de dècades enrere, la presència de la delegació de les Fogueres va estar present a la festa fallera de València,

1951. La Comissió Gestora de Fogueres, presidida per Ramón Guilabert, durant la seua

visita a la comissió de la Falla del Mercat, triomfadora un any més en aquells temps.


Mitjans dels anys seixanta. El president de la Junta Central Fallera de València, Juan

Bautista Martí Belda, presidint l’Ofrena de Flors de les Fogueres, al costat de l’aleshores

president alacantí Tomás Valcárcel Deza.

i ja en els anys setanta comencen a produir-

se alguns agermanaments entre comissions

de falles i de fogueres. És curiós assenyalar

en l’àmbit personal com en 1977, la falla del

meu barri –un servidor va viure a València

durant catorze anys-, en concret la de Mayor-

Moraira, es va agermanar amb la Foguera de

Sèneca-Autobusos, on poc més d’una dècada

després anirien unides les meues destinacions

com foguerer. Existien altres comissions també

agermanades, però cal reconéixer que era un fet

inusual. Més perceptible era trobar a Alacant

aquest lamentable “Puta València!” corejat pels

joves que assistien al ritu de la cremà de les

fogueres i enmig de les aigües de la “banyà”,

o fins i tot l’existència de desacords de certa

transcendència entre la Comissió Gestora de

Fogueres i la Junta Central Fallera –com aquell

més sonat que va tindre lloc en 1985-, o els no

menys afrentosos boicots que es van produir

en alguns pregons de fogueres quan van

intervindre algunes autoritats valencianes…

Tot això ara sona tan kafkià com lamentable

en aquells temps.

No obstant això, a poc a poc va ser imperant

la prudència. Prudència que començava per la

visió oberta que des d’Alacant van manifestar

dirigents del món foguerer com Conrado

Albaladejo o Andrés Lloréns, obrint una oberta

franja de confraternitat amb els respectius

responsables de la Junta Central Fallera de

València. Es va anar comprovant que sempre

era millor anar acompanyat de la mà que

separats. També en el si de les comissions la

mirada va començar a evolucionar, i un cert

grau de vertebració es va anar instaurant

entre el món faller i el foguerer. Alguns dels

elements importants en aquest procés van

ser, indubtablement, l’enriquiment de la

festa alacantina, o la presència d’un element

tan important com va ser la presència de

Canal Nou-RTVV a partir de 1990. Va ser la

instauració d’un estat d’igualtat, d’un respecte

a la diversitat, d’un enriquiment mutu…El ben

cert és que en uns quants anys, el que existia

d’insensata fredor, va anar transformant-

se en la llavor d’allò que mai hauria d’haver-

se perdut: la sincera germanor. Un creixent


procés de vertebració, la tendència de què fins i tot podria marcar aquesta creixent globalització en totes les matèries –i que ha tingut aspectes concrets en les Fogueres, a l’hora de no frenar-se en contractar artistes procedents dels gremis de València i Borriana per a un bon grapat dels seus monuments-, han estat elements que han suposat una senda en el qual els fallers valencians i els foguerers alacantins han sabut apostar primer per allò que els uneix abans que per allò que els distingeix –que no els separa-. Ara per ara, són ben poques les comissions de fogueres que no es troben agermanades amb alguna falla –i en això les festes valencianes tenen desavantatge per les seues superiors xifres-. El tracte sol ser cordial, i la continuïtat que anys enrere havia esdevingut un poc més fràgil, a dia de hui es troba pràcticament assegurada. Jo mateix he tingut ocasió de posar el meu granet de sorra, perquè des de les comissions en les quals he anat formant part al llarg de la meua carrera foguerera, es propiciaren agermanaments amb falles com Blanqueries, Cadis-Els Centelles o, en aquests últims anys, la veteraníssima de Quart-Palomar, amb la que la Foguera de Gran Via-Garbinet de la que forme part manté unes excel·lents relacions.

Gaudi sincer; germanor consolidada

Quan en les últimes dues dècades ambdues celebracions han sabut reprendre per al seu funcionament i calendari anual, elements i facetes procedents de la seua festa germana, és cert que des de fa un parell d’anys es pot afirmar amb rotunditat que els llaços que uneixen a les festes del foc de primavera i d’estiu, es troben no solament consolidats, sinó que van creixent dia a dia. És molt comú que quan arriben les festes de Sant Josep, multitud de foguerers ens acostem a visitar i viure l’ambient valencià, com contemplar en els passacarrers la presència d’ambaixades de diferents comissions alacantines, fonamentalment en el gran acte de la festa fallera: l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Però és que aquesta implicació, s’estén fins i tot a la nombrosa presència de foguerers en actes previs com la “Crida”, la visita prèvia a les exposicions del ninot, o fins i tot el seguiment més a prop d’actes com les eleccions de les Corts d’Honor i altres activitats. Sense dubte, la desaparició de la ja citada televisió autonòmica limitarà en gran mesura aquest contacte, però no és menys

2012. La Foguera Gran Via-Garbinet, vivint uns moments de germanor amb la Falla Quart-

Palomar de València, una vegada conclosa l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

Foto: A.C. Aguilar


cert que la llavor ha germinat en un lligam real, que també té la seua expressió quan arriben les festes de juny.

Em consta la manifestació de nombrosos amics fallers –que envaeixen i gaudeixen de la mateixa manera les nostres celebracions-, destacant com de bé s’ho passen arribades les nostres festes, que lògicament viuen sense haver d’assumir les pressions de les seues festes. I és que, al cap i a la fi, tot es resumeix en una afirmació que em va servir com a brindis quan, allà per l’any 1999, vaig formular en el meu torn de paraula sent llavors president de la Foguera Puente- La Vilavella, assistim a un sopar al costat de nostra recentment agermanada Falla de Cadis-Els Centelle.

Allí vaig assenyalar que calia entendre les celebracions d’ambdues festes com un fet global. Sentir que per als alacantins les falles eren el pròleg de les fogueres, i per als valencians la festa alacantina com l’epíleg de la seua celebració de Sant Josep. Així crec que la sentim tots, i així s’estén la força d’una cultura mediterrània, festiva, pròpia del poble valencià, que si bé en el passat i de forma interessada es va voler desvirtuar,

en els nostres dies per fortuna ha revelat la seua importància com un dels elements més importants i vertebradors de la nostra identitat col·lectiva. Un autèntic fenomen que en els últims anys ha arribat a traspassar l’àmbit d’ambdues capitals, estenent-se a l’àmbit de localitats caracteritzades per la seua enorme vitalitat en les seues manifestacions falleres. És el cas d’Alzira –la tercera ciutat que més monuments planta en la Comunitat-, Gandia, Borriana o la mateixa ciutat de Sagunt.

A poc a poc s’entén aquest mapa global en el qual Alacant, per una simple qüestió de dates, guanya la partida, convertint-se cada inici d’estiu, i actualment de manera contínua, en una ciutat hospitalària, beneficiant-se d’aquest flux fester de milers de fallers procedents de nombroses localitats valencianes.

D’una vegada per totes, aquella premissa d’unió regional que va servir de base a la visionària iniciativa de José María Py, i després de diverses vicissituds, pot dir-se que es troba no solament en un estat òptim, sinó que es manifesta amb tanta normalitat com a autèntica i entranyable senyal d’identitat.

Els representants de la foguera Gran Via-Garbinet durant la seua visita a la nostra falla,

el dia de la presentació.

Foto: Juan Higueras


JOSÉ LUIS

MARTÍGONZÁLEZ

Regidor de Festes de

l’Excm. Ajuntament de Sagunt

UNA FLAMA

ETERNA

MIGUEL ÁNGEL ALEGRIA AMIÑANA

Quan em va plantejar Isaac escriure sobre

Miguel Angel Alegria Almiñana, amb tot el

seu bagatge personal, familiar, professional i

humà, vaig pensar com podria resumir en unes

poques línies tot el que t’evoca la seua persona

i el llegat que a tots ens deixa per al present

i futur de la nostra ciutat i, en particular, al

món cultural, social, esportiu, festiu, i sobretot

faller, de la mateixa.

Per a mi és escriure sobre la persona que

considere el màxim exponent del món faller

de la nostra comarca, per molts i diversos

motius. Sense voler menystenir moltes altres

grans falleres i fallers que han donat, donen i

donaran el millor de si mateixos per les nostres

falles.

Motius de sobra coneguts dels que de segur,

en aquest, i en altres llibres es parlarà, fent el

merescut reconeixement i homenatge a tota la

seua trajectòria més enllà de les “fronteres” del

que sempre ha sigut, i serà, el seu “món faller”

més íntim, el de la seua Falla La Victòria.

I és ací on em vull centrar, en el Miguel Ángel

a qui he tingut el plaer, i la sort, de poder

conéixer de prop en la falla del seu cor.

Immediatament em vénen a la memòria dues

imatges recents en el temps: una d’elles quan fa

dos anys va rebre la màxima recompensa fallera

que s’atorga i que es mereixia més que de sobra.


I l’altre és una imatge d’ell en Falles. En el bar del bo de Julio, amb Millán, Pepe, Antonio i alguns més, esmorzant i, si es donava el cas, jugant una partideta abans d’anar a la falla a rematar alguna faena.

Un ser noble, molt humà, una bona persona, enamorat de la seua família i de la seua família fallera, que sempre ha respirat falla pels quatre costats, perquè ha tocat tots els pals que aquest particular món pot comprendre, bé com a faller de base, com a membre de l’executiva de la seua falla, com a President de la mateixa o com a President de Junta Fallera.

Sempre pendent de tots els detalls, des de la indumentària, una cosa que es viu en tots els racons de sa casa, passant per l’organització

de la falla, la pólvora, la crítica fallera, les poesies, coordinar els llibrets que ha editat la comissió o fins i tot, col·locant la gespa la nit de la plantà perquè tot estiguera perfecte en el moment en què el jurat fóra a qualificar el resultat del treball de tot un any plasmat en forma de monuments fallers major i infantil.

I ara, en certa manera, has deixat un buit, el buit de no comptar amb la teua presència, amb la teua conversació, amb el teu consell, amb la teua opinió, el teu saber estar, la teua diplomàcia i el teu pensament encertat a l’hora de prendre una decisió.

I dic en certa manera perquè, encara que tu no estigues ací físicament, entre nosaltres, sempre et tindrem molt present.


Has creat escola en molts vessants de la falla, la llavor que has plantat al llarg d’aquestos anys està donant els seus fruits, i, hui en dia, La Victòria és una gran família que ha sabut “mamar” de la teua saviesa durant tot aquest temps.

Eixes persones són la saba que continuarà alimentant l’esperit de la teua flama eterna en La Victòria per molts anys, com en el cas de Tere i de les seues paraules cap a tu el dia de la presentació que ens van posar els

cabells de punta a tots i que va fer que les llàgrimes brollaren de tots els que les sentim, mig caiguda a l’escenari, fent el cor fort per a no plorar i aconseguir dir-te les paraules més boniques que se li poden dedicar a algú a qui es vol de veritat.

Miguel Ángel, has sabut inculcar, impregnar de Falla a moltíssimes persones, de moltes comissions. Has arribat al cor i a l’esperit de tantes persones que eres com un virus faller. Ens has contagiat i has aconseguit gravar amb


foc en els nostres gens l’amor que tu mateix sents per este món, per l’orgull de sentir-te valencià i faller, per treballar sempre perquè les nostres Falles ocupen el lloc que mereixen.

I ací no queda tot, perquè, a més de les falles, has sigut un gran professional en el teu treball, eres un referent en el món de l’handbol de la nostra ciutat, i com a llegat, el teu fill continua la saga familiar amb la seua tasca com a entrenador. Has viscut la indumentària fallera cada dia, veient com Kathy, Ana i Marian creen autèntiques joies per a ser brillants en forma de vestits. Tot això, sense oblidar la teua passió per veure al més xicotet de la casa córrer darrere d’un baló, en aquest cas de futbol, cobrint una altra de les teues passions, la del teu estimat Acer i del València del teu cor.

Ara ens contemples des de la talaia del cel, junt amb molts altres fallers, especialment amb aquells companys de la teua Falla La Victòria que fa temps que estan allí dalt cuidant de tots nosaltres.

Però si hi ha una cosa que tinc clara és que sempre et vorem en cadascuna de les puntades que Kathy i les teues filles donen en un vestit, en cada passe de futbol que els teus néts facen o en cada jugada que el teu fill idee per al seu equip, en cada vers que s’escriga per a exaltar les Falleres Majors de La Victòria, en l’essència de cada llibret que la Falla edite, en el so i olor de pólvora de les despertaes en la plaça, en la crítica fallera i en cada grapat de gespa que es col·loque el 14 de març a la nit durant la plantà.

I sobretot, cada 19 de març, quan el foc torne a fer que les Falles renasquen de les seues pròpies cendres, en eixe foc veurem eternament la teua flama, Miguel Ángel Alegria Almiñana, una flama que mai s’apagarà en el món de les Falles, especialment en el de la teua Falla La Victòria, ni en el dels nostres cors.

una forta abraçada, Miguel Ángel.José Luis Martí González.

SOCISD’HONOR

Foto

: Ju

an H

igu

eras


SOCI D’HONOR

FALLERS D’HONOR

Il·lustríssim Sr. President de la Diputació de València

N’Alfonso Rus Terol

Na Victorina Juberias RemiroMesón Jesús

En Ramón Plumed MartínezN’Antonio Cosin Mares

En José Luis Peláez RuizEn Juan F. Higueras García

En Juan Mañez Grau

PROGRAMADE FESTES


Dissabte 14 de setembre de 2013

Proclamació de les Falleres Majors de la

nostra falla

Ana Alicia Batán González i Ada Fraj López

Divendres 27 de setembre de 2013

Proclamació de les Falleres Majors FJFS

Patricia Burgos Sayas i Sonia Argilés Ruiz

Dissabte 28 de setembre de 2013

Exaltació de les Falleres Majors de la FJFS

Patricia Burgos Sayas i Sonia Argilés Ruiz

Del 7 al 9 d’octubre de 2013

Setmana cultural AC Falla La Victòria

Dissabte 9 de novembre de 2013

A les 16 h. a la Casa de Cultura,

Exaltació de les nostres Falleres Majors

Ana Alicia Batan González i Ada Fraj López

Divendres 3 de gener de 2014

Visita als betlems per part de FJFS i Reis Mags

Sectors III i IV

Dissabte 4 de gener de 2014

Visita als betlems per FJFS i Reis Mags

Sectors I i II

Dissabte 1 de febrer de 2014

Play-back dels majors al Pavelló Poliesportiu

René Marigil

Diumenge 2 de febrer de 2014

Play-back dels infantils al Pavelló Poliesportiu

René Marigil

Divendres 7 de febrer de 2014

Nit d’albaes sector IV


A les 17 h. Cavalcada a Gilet

A les 19.30 h Concurs de Pasdobles Fallers


A les 11.30 h. Crida a càrrec de la Fallera Major

de FJFS

Patricia Burgos Sayas


Nit d’albaes sector I


Sopar de Germanor


Nit d’albaes sector II

Inclou el Casal de la AC Falla La Victoria a les 22 h.



Cavalcada a Sagunt


Cavalcada a Faura


Nit d’albaes sector III

Dissabte 1 de març de 2014

A les 10 h. Entrà de la Murta que recorrerà el barri

Per la vesprada, cavalcada a Port de Sagunt

Diumenge 9 de març de 2014

Bateig dels monuments al taller de l’artista

Divendres 14 de març de 2014

Plantà oficial de les falles

Dissabte 15 de març de 2014

A les 9 h. Despertà

A partir de les 9 h. visita dels jurats

A les 15 h. Concentració a la carpa per a visitar

Gilet i Faura

A les 23 h. Ball amb l’orquestra Calle Mayor

Diumenge 16 de març de 2014


A les 15 h. Concentració a la carpa per a la

visita a Sagunt i el lliurament de premis

A les 23 h. Ball amb l’orquestra Oasis Musical

Dilluns 17 de març de 2014


A les 15 h. Concentració a la carpa per a visitar

el Port de Sagunt

A les 23 h. Sorpresa musical

Dimarts 18 de març de 2014


A partir de les 10h, Dia del Xiquet. Globotà i

jocs diversos

A les 17 h, continuació dels jocs. Traca de

caramels i més

A les 20 h. Tradicional berenar de socis

A les 23 h. Ball amb l’orquestra Magia Negra

A les 00 h. Castell de focs d’artifici

Dimecres 19 de març de 2014


A les 11 h. Ofrena de flors a la Mare de Déu

dels Desemparats

A les 14 h. Tradicional mascletà

A les 22 h. Cremà de la falla infantil

A partir de les 00 h. segons l’horari establert i

quan arriben els bombers es llançarà el castell

de focs d’artifici i a continuació, Cremà de la

falla gran.

La comissió es reserva el dret de modificar el

programa

COL·LABORADORS

MARATÓFOTOGRÀFICA


Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

HIMNE

SEGUEIX-NOS A:www.fallalavictoria.es

@FallaLaVictoria www.facebook.com/FallaLaVictoria

És el nostre estendard la grata memòriaque guarda intactes nostres tradicions,el símbol fidel de la nostra històriatestimoni orgullós de mil emocions.

És la mà oferida al bon valencià,el guardià vigilant de nostra cultura,el fil que unix l’ahir i el demà,la flama encesa que sempre perdura.

És l’ensenya de nostra barriada,la música alegre portada al carrer,és la pau per sempre anheladala insígnia forjada en el nostre voler.

És la pólvora transformada en llum,la festa que ens acosta a la glòria,és l’ofrena, del poble cultura, la passió per la nostra Victòria.

La nostra festa la lluita soterra.no admet distincions de colors,allò diví s’acosta a la terraavivant els nostres valors.

El nostre foc lo roin purificaomplint els carrers de música i color,ser faller treballar significaper a fer nostre món mol millor.

Tots units ajuntarem nostres mansdemanant-li a la nostra patronaigualtat per a tots els humans,igualtat per a l’home i la dona,protecció per als bons valencians.

Demanant-li ajuda en la la festaper mantindre nostres tradicions,per a fer del barri conquistafent-li arribar nostres il·lusions.

Ajuntem les veus en clara harmonia,cantem a la Falla de nostra barriada,treballem per la festa de nit i de diafent en la Victòria la nostra trobada.


AGRAÏMENTS

Foto

: Ju

an H

igu

eras

VOLEM DONAR LES GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE, PER LA SEUA COL·LABORACIÓ, HAN FET POSSIBLE LA PUBLICACIÓ D’AQUEST LLIBRE.

Llibret falla La Victòria 2014

Documents

Transcript of Llibret falla La Victòria 2014