Lleida,lloc calassanci

L’Escola Pia de Catalunyavisita la Seu Vella el 9 de juliol de 2010

3

▲

Plànol actual d’una part de la ciutat de Lleida amb la zona de la Seu Vella, els contraforts i el palau reial.El triangle assenyala un requadre negre: avui és un mercat, abans era la zona universitària amb les facultats de l’Estudi General, espais en els quals Josep Calassanç hi passà uns anys com estudiant.

La Seu VellaLa primera pedra de la catedral romànica la beneí el bisbe Gombau de Camporrell i es col·locà el 26 de juliol de 1203. Es construí seguint el projecte de l’arquitecte Pere Sacoma, continuat per Pere de Prenafeta. Va ser consagrada el 31 d’octubre de 1278. Està dedicada a Santa Maria.Té tres naus amb ampli transsepte, cimbori en el creuer i cinc absis a llevant. És d’un romànic tardà amb acabaments gòtics. És construcció sòbria i ampla: té un aire de grandiositat i serenor.

Església   Claustre  Edificis dels canonges

1.-Porta dels Apòstols,2.-Torre Campanar,3.-Porta principal,4.-Porta dels Fillols,5.-Porta de L'Anunciata,6.-Porta de sant Berenguer.

Nau central, mirant al presbiteri

Absis amb contraforts

El claustreEl claustre data del segle XIII i té una ala oberta sobre la ciutat i el Segre, fet que li dóna una extraordinària lluminositat. Està davant del temple, és a dir a ponent: ubicació no habitual d’un claustre. És gòtic, de forma rectangular, de grans proporcions. Cada ala té tres finestrals amb uns calats que posen de manifest les distintes èpoques de construcció. L’ala més antiga és l’annexa al temple i on s’hi poden veure reminiscències romàniques.Les portes d’accés del claustre cap al temple tenen decoració mossàrab, és a dir amb ornaments geomètrics.

El claustre probablement data del primer temps de l’edificació de l’església, és a dir, de l’arquitecte Sacoma i per això conserva elements romànics. L’obra quedà interrompuda fins el 1334. Es continuà amb elements netament gòtics.Des de la zona universitària s’accedia a la seu per la porta del Apòstols, magnífic exemplar gòtic.Dues peces molt notables del claustre: la magnífica imatge de la Mare de Déu del Blau del segle XV, obra de Jordi Safont i el calvari en el finestral davant l’entrada: ambdues peces actualment són reproducció dels originals.

Aspectes del claustre gòtic.

L’Estudi General o UniversitatEl rei Jaume II d’Aragó i la Paeria de la ciutat de Lleida acordaren el 1300 fundar l’Estudi General per a tota la Corona d’Aragó seguint l’estil de la Universitat de Bolonya. No va ser una universitat de l’Església sinó de la Paeria.Tenia les facultats d’arts o filosofia, de dret civil i eclesiàstic, de medicina i de teologia. El rector era un estudiant de l’últim curs de dret, elegit pels estudiants. Aquests estaven organitzats en tres grups: aragonesos (els de l’oest de Lleida), els catalans (la resta) i els valencians, als que s’afegien els d’altres indrets de la Corona d’Aragó com Mallorca, Nàpols, Sicília.

El campus universitari formava un triangle amb la base de la parròquia de Sant Andreu (despareguda) i la de Sant Martí, aquesta era la dels estudiants; al vèrtex, la catedral coronava majestuosament el turó. Els edificis universitaris se situaven a la part baixa del campus. A l’interior del triangle hi havia els habitatges dels canonges i servidors de la catedral, els col·legis o residències per a estudiants, els serveis necessaris per als estudiants i als professors, com artesans i

botiguers. El recinte s’aïllà de la resta de la població de la vora del riu amb una tàpia.Al costat de la catedral (fora del triangle) hi havia el palau episcopal i més enlairat encara el palau reial.

Composició de com era el campus a l’època calassància(segons una pintura d’Enric Garsaball)

Vista aèria recent, amb el parc en la zona universitària.

Edifici de les Facultats

Porta del Apòstols

La destruccióFelip V ocupà la ciutat de Lleida el 1709 durant la guerra de successió. Les tropes castellanes arrasaren el campus o barri universitari i esventaren l’arxiu universitari. Felip V suprimí l’Estudi General de Lleida, creà la Universitat de Cervera i convertí la catedral i el claustre en una caserna que envoltà de murs de defensa amb fosos i espais erms. Transformà el que era el centre cultural de la Corona d’Aragó i una prestigiosa universitat especialitzada en dret, en una immensa fortalesa per dominar les restes de la ciutat de Lleida i la contrada. La nau central de la seu i el claustre foren dividits en pisos per encabir-hi la tropa.

Llastimós estat del claustre segons el deixà l’exèrcit espanyol

En perdre valor militar, l’exèrcit el cedí a la ciutat: la part erma s’enjardinà i s’inicià la reconstrucció del claustre i de la catedral.

Porta dels Fillols, a la façana sud construïda el 1220. Era la porta ordinària d’accés a la seu i obligatòria per als que hi eren portats a batejar. Dóna la sensació de voler acollir: des de l’interior s’obren els arcs amb un gests receptiu.

Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal 1557 – Roma 1648)

Va aprendre les primeres lletres a l’escola del Peralta de la Sal; estudià la gramàtica llatina i la retòrica a Estadilla (1568-1571).Amb catorze anys complerts arribà a la ciutat del Segre. Per ingressar a l’Estudi General passà un examen de català. Començà els estudis d’arts i filosofia que eren els cursos propedèutics i obligatoris per a cursar en qualsevol altra facultat. El 1578 acabats aquests estudis abandonà Lleida i a València començà la teologia. L’any següent es traslladà a Alcalá de Henares on estudià el segon curs. Morí la seva mare i el germà gran i hereu: anà a la casa paterna, emmalaltí i hi passà un any per a refer-se’n. Va perdre un curs. Tenia 24 anys.Tornà a Lleida i acabà la teologia en dos cursos (1581-1583).

1571-1574: arts o filosofia1574-1578: dret civil i eclesiàstic

1581-1583: els dos últims cursos de teologia

Calassanç recordava el 1639 a Roma com els estudiants universitaris que es vanen de valerosos, acaben malament «com tantes vegades ho havia vist en el meu temps».(Carta 3091)

Els tapissos de la Seu Vella

Fragment del tapís de la Seu Vella de Lleida, de principis del segle XVI, que representa la paràbola del fill pròdig: el pare acull el fill que torna (part baixa esquerra), celebració per la tornada del

fill (part superior) i el pare intenta convèncer el germà gran perquè entri a la festa (part baixa dreta).

El campanar

A dalt de la muntanya que domina

la hermosura dels termes

lleidatans,s’aixeca un campanar fet

per titanso per homes de rassa

gegantina. Quan guaita cap a

vall, l’aigua veïnadel riu li dóna espill i

l’horta encants:

i guaitant cap a munt, toca amb les mans

i conversa amb la lluna i la boira.

Pugem-hi, doncs, ... l’escala cargolada

que als ulls dóna mareig i al cor neguit

sembla que estigui des del cel penjada.

I amunt, ja ets dalt, ara, esperit,

si et sents l’àliga al cor, pren revolada

que ja ets a mig camí de l’infinit.

Magí Morera i Galicia Lleida al seu poeta. Maig 1912.

Arxiu Provincial de l’Escola Pia de CatalunyaRonda Sant Pau 80, 1r

08001 Barcelona